logo

El matí de Catalunya Ràdio


Transcribed podcasts: 1714
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

a la agua filtrarse
cap a l'embassamento
y además, si torna a nevar
este gel de la neu
también irá directo
cap a los embassamientos
pero estamos hablando de quantidades
poco significativas
de hecho, aquel episodio de hace 15 días
que va a dejar quantidades importantes
se han notado muy pocos los embassamientos
por lo tanto, si este episodio
aún es un poco inferior
a la cantidad de pluja
también lo notaremos poco
Por cierto, que quien haya escollido
destinaciones de platja
¿Tendrá días de sol i de bon temps
o re de res?
Entre dimecres i divendres, sí
Entre dimecres i divendres
a la zona del litoral
és on més estones de sol hi haurà

Hauran d'aplicar de divendres a dilluns
allò del mal temps bona cara sempre
Efectivament, sí
perquè és que de fet també és bon temps
la pluja
Clar, no, no, és que ara el bon temps
és que plogui i que tinguem aigua
ja està, hem de canviar la manera de pensar
Per cert, entrem en aquesta primavera
i ja hem entrat, de fet, és una estació
on pràcticament estan dipositades
totes les esperances
per paliar, per alleugerir
aquesta sequera
Què diuen els mapes?
És massa d'hora per fer-te aquesta pregunta, Sarai?
Bé, nosaltres treballem
amb prediccions estacionals
i de moment ja tenim una idea
una tendència del que diuen fins al juny
però amb tota la incertesa que això suposa
perquè si de vegades ja costa fer una predicció
a 10 dies vista
doncs imagina't ara parlar del juny
però sí que intuïm
que al llarg del mes d'abril
doncs la situació no serà especialment plujosa
però sí que aniran arribant
algunes perturbacions atlàntiques
com les que ens arribaran aquests dies
no seran grans perturbacions
però podrien anar arribant
després de cara al maig
doncs la situació és força similar
la de l'abril
sense grans quantitats de pluja
però perturbacions que podrien afectar-nos
i deixar doncs això
al voltant de quantitats significatives
poc significatives
com els que comentàvem ara
però sí que el juny
doncs es preveu un mes força complicat
perquè sí que la tendència
és que sigui extremadament sec
però bé, quedem molts dies
i ja veurem com anirà
Sarai Sarroca, directora del Servei Meteorològic de Catalunya
esperem tenir molt mal temps
seria la millor notícia
per aquestes vacances de Setmana Santa
gràcies
i estarem pendents
de la informació
que des del Servei Meteorològic de Catalunya
aneu actualitzant dia a dia
gràcies
i bona setmana Santa
9 i 2 minuts
avui en Tartuli amb David Madí
amb Quim Arrufà
amb Paco Maruenda
i amb Sara González
i aquesta hora hem de tornar a la presó
d'Abrians 2
des de les 9 del matí
la defensa de Daniel Alves
podria tornar a intentar
dipositar la fiança
d'un milió d'euros
perquè el futbolista
pugui sortir de la presó
a Abrians 2
i tenim la unitat mòbil
del matí de Catalunya Ràdio
amb el suport tècnic
del José Antonio Muñoz
Miquel Járquez
bon dia
hola bon dia

Daniel Alves
no va poder aplegar
divendres aquest milió d'euros
avui
doncs ara fa just
3 minutets
doncs s'ha tornat a obrir
aquesta finestra administrativa
per ingressar aquests diners
condició per sortir
amb llibertat condicional
la pressió mediàtica
la pressió mediàtica
hauria fet que
amistats
com el pare de Maenemar
que va facilitar
va deixar
aquests 150.000 euros
d'indemnització
que marcava la condemna
doncs sembla que
s'hagin fet enrere
però
una de les opcions
que té l'entorn d'Alves
per aconseguir els diners
a aquestes pròximes hores
és que l'agència
tributària espanyola
hi avanci
un dels 6 milions d'euros
que ha de retornar
el futbolista
que va guanyar
ara fa unes setmanes
una demanda
contra Hisenda
recordem que a divendres
fins i tot
l'audiència de Barcelona
li va donar una pròrroga
per ingressar
aquest milió d'euros
una pròrroga d'una hora
però aquest temps
no va ser suficient
veurem
com han anat
les gestions
al cap de setmana
i si realment
ha pogut reunir
aquests diners
i si avui
el veiem sortir
d'aquí
de la porta
d'Abrians 2
doncs
el Miquel Harga
i aquesta gran expectació
mediàtica
que hi ha
a Abrians 2
aprofitant
aquesta presència mediàtica
de fet
avui també s'ha convocat
una nova concentració
dels funcionaris
si tot i la pluja
es espera una gran
concentració de persones
Mira
francament
no pinta
perquè comptabilitzem
una vintena
de funcionaris
aquí a les portes
que just van arribant
en compte a gotes
podríem dir
que hi ha més periodistes
ara mateix
que funcionaris
aplegats
però
la convocatòria
a les 9
donarem uns minuts
de coll
és una jornada
de protestes
que
permet el canvi
de torn
en normalitat
a totes les presons
aquí estan entrant
i sortint
s'ha fet el canvi
de torn habitual
no ens conceden
incidències
a altres presons
la concentració
es fa
doncs
precisament
per l'assassinat
de la cuinera
a Mas d'Enric
però és que
aquest cap de setmana
hem d'afegir
3 nous conflictes
un a Lledoners
un al centre de joves
a la Roca del Vallès
i un tercer
a la de presó de Ponent
els més greus
el de Lledoners
i el de la presó de Ponent
a Lledoners
un intern
va trencar una finestra
amb un vidre
i va atacar un funcionari
i a la presó de Ponent
a Lledoners
dos treballadors
intentant reduir
un intern
van ser agredits
els funcionaris
recorden
que les agressions
gairebé
s'han triplicat
en 7 anys
i aquí
el que ens diuen
els que
es comencen a hablar aquí
consideren
que la situació
continua sent molt greu
i es mantenen
en la petició
de dimissions
de la cúpula
de justícia
doncs és l'última hora
des de Briansdolz
avui amb aquesta
doble vessant
informativa
la possible sortida
de Dani Alves
i també
la nova protesta
dels funcionaris
de presons
com sempre
a Línies Obertes
aquí al Mentir de Catalunya
Ràdio
Miquel Járquez
fins ara
Fins ara
Miquel Járquez
el nom correcte
Tartulians
el conflicte
a les presons
què?
es pot apaivagar
espereu avui
una gran concentració
tornarem a tenir
dies de bloqueig
o el govern
farà algun pas?
no sembla
pel que
han vingut a dir
la compareixença
de la consellera
la setmana passada
no sembla
que això estigui
en vies
de resolució
és evident
que això no és així
no sé quant de temps
es jugarà
amb aquesta història
perquè
la temàtica
de les presons
és un polvorí
és a dir
és molt fàcil
que
en un moment
d'inestabilitat
en les presons
doncs es produeixin
conflictes interns
i que vagin creixent
per tant
jo els hi recomanaria
que s'hi posessin
molt molt molt en sèrio
abans que això passi
jugar
és que jugar
amb el perill
jo crec que
una vegada iniciat
el període electoral
no sé si
seria
prudent
o si tenen capacitat
els funcionaris de presó
de redreçar la situació
i no sé
posposar
o
resituar el conflicte
en uns altres termes
perquè el risc
que sigui
matèria
de disputa electoral
i que per tant
entri interessos partidistes
indirectament
espuris
no molt clars
o interessats
que hi apareguin
i modifiquin
el contingut
de les protestes
o la lectura
que se'n fa
és molt alt
però a més a més
és que els reclusos
que s'ha d'anunciar
des de diferents
instàncies
de la societat civil
i també institucionals
que veuen vulnerats
drets
com a reclusos
en aquest període
de vaga
en aquest període
de banca coberta
o d'aturades
els reclusos
també són un actor
que reaccionarà
i se'l pot utilitzar
fins i tot
la seva reacció
pot ser
emprada
per reforçar
la gravetat
de la situació
de les presons
i per tant
el discurs
dels funcionaris
o per demostrar
que els funcionaris
estan cometent
deixades de funcions
en aquestes aturades
pel fet
que incrementa
la conflictivitat
dins de les presons
etcètera
tot és
com deia
un polvorí
la gestió
d'aquest
assumpte
i jo crec que
entrant
en període electoral
no sé
enormement perillós
continuar
i aquí sobte
també
com tots els partits
polítics callen
és a dir
tot va cap al govern
però i la resta
de partits polítics
com que estem
en aquesta campanya
electoral
opten per callar
i
vine cap a una altra banda
és veritat
com diu el Quim
que quan hi ha campanya electoral
els discursos simplistes
els discursos populistes
els discursos punitivistes
prenen ales
i sí
les situacions
es sobredimensionen
i pot haver-hi
qui busqui
treure'n profit polític
és evident
i ho parlàvem
fa una setmana
que en uns primers dies
es va veure
una consellera
Gemou Basar
bastant sola
de mica en mica
es van anar sumant
els consellers
que li han anat
fent costat
no la presidència
de la Generalitat
que al final
en termes polítics
s'està buscant
doncs protegir
qui és el seu candidat
en campanya
però dit això
crec que si
realment
el fons de la qüestió
és resoldre
aquesta sensació
d'inseguretat
i aquestes demandes
que tenen
els sindicats
de funcionaris
és com un
contrasentit
que no se seguin
a negociar
i que l'única
petició
que es faci
d'entrada
sigui
la dimissió
de l'altre
la dimissió
de l'altra part
la dimissió
de l'interlocutor
i més
donades les circumstàncies
que si
Gemma Ovesart
arribés a dimitir
no es pot
nomenar
una nova
consellera
perquè el govern
està en funcions
i per tant
s'haurien de seure
suposo que
amb el conseller
d'interior
que hauria de ser
un altre conseller
de govern
o Laura Vilagrà
qui assumís
aquestes competències
dit això
aquí
s'ha de trobar
un punt d'equilibri
entre
el dret
a protesta
que tenen
els funcionaris
amb
el correcte
o el bon funcionament
de les presons
és evident
perquè ens on diuen
les dades
que han anat
en augment
aquestes agressions
que pateixen
a les presons
i això
doncs és lògic
que sigui
una font de preocupació
la qüestió és
com s'aborda
si fa falta
més personal
i després
quines mesures
de protecció adicional
han de tenir
que no siguin
a la vegada
centrades únicament
en el punitivisme
que acaba
al final
alimentant encara més
la conflictivitat
a les presons
jo crec que és un debat
que és molt complex
està en mans dels experts
també s'ha de veure
i això ho diuen molt
els experts en presons
que s'ha d'augmentar
l'ajuda
de la salut mental
dels propis interns
perquè això acaba revertint
també
en la seguretat
dels centres
i per tant
crec que és un debat
que és justament
prou important
com perquè
esteixi fora
de la picabaralla
política i electoral
Un debat que arrosseguem
des de la setmana passada
va, Paco Moroenda
Sí, el que passa
és que a mi em sembla
molt bé
que els funcionaris
de presons
aprofitin l'oportunitat
perquè se'n faci cas
perquè s'escolti
i perquè seguin
a taula
per poder parlar
és a dir
si no
que calli tothom
quan ens convingui
silenciem
qualsevol protesta
si va malament
a un govern
o a un altre
que no protesti ningú
estem acostumats
a patir
protestes
als carres
protestes
a les partits
etc
llavors els funcionaris
de presons
serien idiotes
ho dic carinyosament
si ja diguéssim
no, no
fem un parèntesi
i dintre de 4 mesos
quan hagi governs
si és que n'hi ha
o el que sigui
allà ja parlarem
no, que bé
que happy flower
no, no
és a dir
cada qual
té que aprofitar
la seva oportunitat
perquè si no
el govern farà
la viu-viu
com és lògic
aquest és una mala
peça al taulei
li pot perjudicar
el mateix que l'aigua
al govern d'Esquerra
de forma molt important
com es veuen les enquestes
i pot tindre
un fracàs electoral
important
les reivindicacions
que fan
són raonables
això de les presons
està ple de tòpics
de pel·lícules
que hem vist
de sèries
etc
i de molta
bonomia
molt això
de la rehabilitació
i és un entorn
on hi ha uns delinqüents
que han comet
algunes vegades
delinqüents
molt i molt greus
i després
el que hem de fer
és pagar
pagar el que han fet
a la societat
i després la rehabilitació
però primer que paguin
després rehabilitació
3 minuts
i serà un quart de 10 del matí
Tartulia amb David Madia
amb Quim Arrofat
amb Paco Maruenda
i amb Sara González
petita publicitat
i ens fixarem
en el País València
amb les conseqüències
que pot tenir
una nova llei
de llibertat educativa
que impulsa
el Partit Popular
i Vox
en què consisteix?
De saïda
ho repassem
La senyora Garrapeta
es diu improperis i barbarismes
cada vegada
que rep la factura
de la llum
no ha contractat
la llum
a factor energia
i no s'estalvia
un 12,5%
i no pot dir
un 12,5% menys
d'improperis i barbarismes
facin i ràpid
contracteu tots
la llum
a factorenergia.cat
i no farem més anuncis
per fi hi ha una altra llum
factor energia
Empresa col·laboradora
amb la Barcelona Equestrian Challenge
El 12 de maig
hi ha eleccions
al Parlament de Catalunya
per assegurar-te
que podràs votar
ja pots consultar
les llistes dels CENS
i comprovar
que hi estàs inscrit
correctament
ho pots fer
a INEPONES
trucant
al 900
343
232
a les delegacions
provincials
de l'oficina
del CENS electoral
en tot moment
i el teu ajuntament
ha consolat
entre el 25 de març
i l'1 d'abril
període en què
hi podràs fer
rectificacions
més informació
al 012
o a eleccions
parlament.cat
generalitat de Catalunya
pensa en el moment
més feliç
de la teva vida
si a mi que et cases
o que no et cases
que me la porta
de fluixíssim
si no follem més
és perquè tu no vols
que és un fill de puta
t'ha salat
i ara demani
la poli
arrenca
què conya has fet?
tot pot passar
dins un cotxe
asfalt
aquesta i altres sèries
les trobaràs
a la plataforma
3CAT
el preu Lidl
és
el millor preu
emporta't ara
el nostre carbassó
per 0,99 al quilo
t'estalvies un 44%
i 6 burgers mid
de porc i boví
per 2,99
t'estalvies un 18%
Lidl
marca la diferència
cada migdia
a Catalunya Ràdio
una experiència
immersiva única
una ràdio
vertiginosa
sensacions
explosives
vine de públic
a l'última hora
del matí
de Catalunya Ràdio
amb
Quim Morales
sentiràs l'emoció
de la ràdio
com si hi fossis
coi
perquè hi seràs
Escriu-nos a
l'última hora
arroba catradio.cat
i prepara't per viure
a l'última hora
en 4 dimensions
No vindrà ningú
és que no vindrà ningú
amb aquest
xumbrum
la gent
el que estem fent
és espantar els oients
No home no Joel
pitjors coses
s'han sentit
És un quart de 10 del matí
dilluns 25 de març
avui en Tartuli
amb David Madí
amb Quim Arrufà
amb Paco Maruenda
i amb Sara González
obrim una nova carpeta
ens volem faxar
amb el País Valencià
amb les conseqüències
que pot tenir
la nova llei
de llibertat educativa
que impulsa
el Partit Popular i Vox
Andreu Merino
repassem un moment
en què consisteix
aquesta llei
Doncs la llei
preveu que siguin
les famílies
les que puguin triar
si la llengua vehicular
a les escoles
sigui el català
o el castellà
així es tornaria
el model de doble línia
que ja havia existit
al País Valencià
en els anteriors governs
del PP
Si la llei
tira endavant
acabarà
amb la llei
de plurilingüisme
que és la que va aprovar
en el seu moment
el govern botànic
i que continua vigent
Actualment són els
consells escolars
els que decideixen
la llengua vehicular
Així doncs
almenys un 25%
de les assignatures
s'han de cursar en català
un 25% en castellà
i un 15% en anglès
Amb la nova llei
a les comarques
castellanoparlants
es preveu
que el 80% del temps
les classes
siguin en castellà
Aquesta llei
encara s'ha de sotmetre
a tramitació parlamentària
i el PP i Vox
preveu
que entri en vigor
el curs 2025-2026
És un projecte
de llei de PP i Vox
que ha provocat crítiques
pel sindicat
de treballadors
i treballadores
de l'ensenyament
al País Valencià
majoritari
en l'àmbit educatiu
Podem saludar
a aquesta hora
el seu portaveu
que és el Marc Candela
Bon dia
Hola, bon dia
Des del sindicat
Ja ho ha explicat
que no descarteu
convocar una vaga
contra la proposició
de llei
Quan prendreu la decisió?
Bé, la decisió
la prendrem ara
en tornar
de les vacances
de Pasqua
perquè
nosaltres comencem
una miqueta més tard
que vosaltres
comencem
aquest dijous
i tornem el dia 8
Aleshores, a partir del dia 9
d'abril
començarem aquesta roda
d'assemblees
perquè sigui al final
el professorat
que decidis
si es convoca
aquesta vaga
o no
No és per el tema
de la llengua
però també
per altres temes
que també han passat
aquestes setmanes
Considereu que la llei
potser és l'atac
més gran al català?
Per què?
Explica'ns-ho bé
per tots aquells
que desconeguin
i desconeixem
quina és la realitat
de l'ensenyament
aquí al País Valencià?

Nosaltres ja
hem remetat la llei
com a llei
d'imposició del castellà
perquè en definitiva
és el que fa
En primer lloc
està basada
en una premissa
que ja és falsa
de partida
i és que
el català
i el castellà
al País Valencià
estan en igualtat
de condicions
sociolingüísticament parlant
i això ja explica
tot el que ve
ara després
Tampoc està
no està basada
en cap criteri pedagògic
més bé
en criteris polítics
per exemple
elimina
la possibilitat
d'estudiar
en català
a les comarques
castellanoparlants
d'aquí del País Valencià
elimina també
per exemple
el requisit lingüístic
del CEU de Valencià
al professorat
dels ensenyaments artístics
la formació professional
les escoles oficials
i la inspecció educativa
no està ara obligada
a conèixer
la llengua pròpia
del País
i el consell escolar
no intervé
per a res
per tant
no és
però això
dient també
que no té cap criteri pedagògic
perquè no
no intervenen
per a res
i a partir d'aquí
entrem en
tota la qüestió
dels percentatges
perquè
autoritzen
el que
fins a la conèixent
com a línies
però que tampoc
acaben de ser línies
perquè ja no va per línia
ja va per unitat
és a dir
les famílies
han de decidir
en cada unitat
si es fa
l'ensejament en valencià
o es fa en castellà
i això
significa també
trencar els cicles educatius
perquè podria passar
que en primer
tingueres
l'ensejament en castellà
en segon
l'ensejament en català
en tercer
en castellà
una altra vegada
i això te trenca
absolutament
el model pedagògic
del cicle
i bueno
això són alguns exemples
de quin mapa
tenim ara
amb aquesta llei
clar
segons l'últim
baroma
tradusos del català
al país valencià
només un 32%
el tenen
com a llengua habitual
a casa
amb aquesta nova llei
com creieu
que pot evolucionar
encara més
aquest percentatge?

és preocupant
perquè efectivament
les darreres enquestes
continuen
amb la tendència
de creixement
de l'ús del català
al país valencià
i aquesta
llei
precisament
no va a favor
pel que acaba
de posar-hi
per altres motius
no va a favor
de promocionar
l'ús del català
que és el que hauria
de fer el nostre govern
com diu
l'Estatut d'Autonomia
i la llei d'ús
i ens sabem
del valencià
per tant
tornem a la batalla
de centre a centre
intentar guanyar
aquestes línies
en valencià
però cap ajut
de l'administració
i això evidentment
no va a favor
sinó
va
absolutament
en contra
del que hauria
de fer
el govern
i la previsió
és efectivament
que continuarem
perdent
ensenyament
en valencià
i per tant
parlants
catalans
parlant-se aquí
David Madí
Quim Arrofat
Paco Morenda
i Sara González
són els tartulians
que ens acompanyen avui
David
em sembla que volies
fer alguna pregunta
no sé si el Quim
i la Sara
i el Paco també
no
més que res
constatar
que això
és una escalada
en el País Valencià
té antecedents
molt importants
perquè històricament
la batalla
de la llengua de València
ha estat especialment
crua i agressiva
tot el blabarisme
que va haver-hi
en el passat
avui està reconvertit
i traslladat
evidentment
a dins
del PP i Vox
que és el govern que hi ha ara
i per tant
doncs això és
una molt mala notícia
tornar
a reobrir
la guerra
de la llengua
a València
i també està passant
a Mallorca
a les Illes Balears
i és
una mica
la conseqüència
de
tots aquests governs
que se'ls fa insuportable
la normalitat
del català
perquè en el fons
el que hi ha darrere
de tot això
és
un
odi
i una
vocació
de menysprear
una llengua
que els recorda
que això no és una
nació única
aquí està darrere
tot això
el que hi ha
sobre la problemàtica
de la llengua
el que jo
estic
sorprès
és
que el govern d'aquí
no digui res
va començar
quan van haver-hi
aquests dos governs
tant a les Illes Balears
com a València
va haver-hi un posicionament
del govern d'aquí
dient
en aquests moments
que pinten bastos
des d'un punt de vista cultural
nosaltres
hi serem
i recolzarem
tot això
i això no està passant
això no està passant
els estan deixant tirats
no hi ha cap posicionament
jo veig cada dia
presidents
autonòmics
que venen
a dir-me
amarratxades
aquí a Catalunya
el president de València
l'Ayuso
el Paje
que és un racist anticatalà
en fi
tots uns darrere l'altre
i tal
i nosaltres
som incapaços
de dir
i tenir un posicionament
sobre el que s'està intentant fer
en determinats llocs
amb coses tan evidents
com és el de la llengua
i a mi això em sorprèn molt
Sara
aquí el problema
el principal problema
és intentar vehicular
en nom de la llibertat
models educatius
que no estan basats
en criteris pedagògics
sinó
simplement
en criteris ideològics
perquè aquests dirigents polítics
no s'han preguntat
en cap moment
si aquest model
que estan impulsant
aquesta llei
que estan impulsant
és garantia
que surtin alumnes competents
en castellà
i en valencià
al final de l'educació obligatòria
crec que la resposta
és absolutament evident
des del moment en què tu fas
una llengua
un model que en nom de la llibertat
el que busques és
arraconar totalment una llengua
jo li volia preguntar
quin risc hi ha
que això suposi un enfrontament
també entre les famílies
perquè al final
s'està parlant
que en determinats centres
si no s'arriba
a un determinat percentatge
que demani
la llengua vehicular
sigui el valencià
o sigui el castellà
clar, aquí hi ha una part
de les famílies
que es queden absolutament
relegades
de la vida de l'escola
i també
això per una banda
i després la reflexió
què passa
amb què
sempre es parla
de les famílies
de la llibertat de les famílies
només
amb la llengua
us imagineu
que estiguessin parlant
de la llibertat de les famílies
a triar si estudien
matemàtiques
o ciències socials
o història
oi que ens semblaria surrealista
i inaudit
és que al final
estem parlant
de criteris pedagògics
però aquí els dirigents polítics
el que fan és
foc d'encenalls
amb la llengua
i fan
batalla ideològica
amb la llengua
sense tenir en compte
que aquí hi ha models pedagògics
per garantir el coneixement
de dues llengües
que insisteixo
són oficials
les dues
al País Valencià
deixeu-me un moment
Paco
un segon
que tinc el Marc Candela
que em sembla
que vol dir moltes coses
en relació
al que comentava
el David Magui
i la Sara González
i sobretot respondre
la pregunta
endavant

molt d'acord
amb el que esteu plantejant
efectivament
hi ha
això
cap a la llengua
i això
ho hem patit
sempre
amb els governs
del Partit Popular
el que passa
és que ara
és especialment greu
perquè també està a Vox
al seu costat
i és una altra
també
respecte a la pregunta
del risc
d'enfrontament
amb les famílies
entre les famílies
en un mateix centre
pot ser no
perquè com cadascuna
triarà
en allò de la llibertat
aquesta
quina és la llengua
el problema
el tindrà
aquelles famílies
que segurament
majoritàriament
el que passarà
és que triaran
València
potser no arribar
al percentatge mínim
perquè els autoritzen
la línia
i l'enfrontament
més que amb
una altra família
serà amb el propi centre
o amb l'administració
que no els autoritza
aquesta línia
i veurem
què passa
amb aquestes famílies
s'han de menjar
el fer
en l'altra línia
en la línia en castellà
o
perquè aquí la llei
no acaba d'oferir
solucions
diu que sí
se buscaran solucions
a aquestes situacions
però ja saben
quines seran
que segurament
o te'n vas a un centre
a X quilòmetres
del teu
o
te menjas la línia en castellà
i segurament
això és el que passarà
però bueno

la cosa és preocupant
i evidentment
estem fent
tots els esforços
ara
perquè no s'aplica
aquesta llei
o almenys
intentar
minimitzar
les conseqüències
negatives
que tindrà
jo crec
que
l'objecte
que ha estat
la llengua
a l'estat espanyol
i als països catalans
històricament
però
de forma constant
en democràcia
per part
dels poders institucionals
que han posat
tota l'estona
la llengua
com a sinònim
de ideologia
i per tant
la pròpia existència
d'una llengua
diferent
a l'espanyol
com l'inici
de la lucubració
ideològica
de fantasmes
anti-espanyols
o anti-estabilitat
o anti...
això ha quallat
això ha estat
una constant
i una de les conseqüències
és aquesta banalització
del fet pedagògic
d'un currículum escolar
pensat
perquè
perquè tingui uns resultats
perquè arribi a uns resultats
perquè doni
per construir uns coneixements
bàsics
que permetin
una cohesió social
tot això queda
en termes secundaris
una de les proves
o una dels cotons
que és
la prova de l'algodon
que marca
aquesta absència
de plurinacionalitat
i de comprensió
plurilingüística
de l'estat espanyol
i que reforça
el fet
que és un motiu
de disputa oficial
la llengua
és constitutiu
de l'estat espanyol
no el fet
que tingui diferents llengües
sinó que la llengua
sigui motiu
de disputa espúria
en política
i per tant
amb els de guanyar
per part de l'estat
és que
no hi ha una autoritat única
de la llengua catalana
sí que no hi ha
és de la castellana
malgrat que
des Andalusia
fins a Astúries
els tins
o els accents
diferents
de castellan
n'hi ha molts
no n'hi ha
no n'hi ha una
de sola oficial
oficialment reconeguda
que pugui regular
i legislar
sobre
sobre l'ensenyament
sobre el que
però a més a més
allà on no es batalla
com ho fa la intersindical
valenciana
amb
diguéssim
amb una capacitat
no mentina
de resistència
allà on no es batalla
com a la franja de ponent
ja pot tenir ràtios
del 90%
de catalanoparlants
a les comarques
com el Matarranya
que no hi ha
reconeixement
o sigui que no hi ha
una correspondència
amb què sigui reconegut
que allà es parla català
i per tant
s'ha d'ensenyar català
perquè no es batalla
no perquè és
és una cosa
que no ve assegurada
per l'estat
no ve per un reconeixement
lingüístic
sinó per una concessió
després d'una batalla
política
i això
el País Valencià
i en aquest moment
diguéssim
jo crec que en faran
cavall de batalla
Vox i PP
el tenen com molt guanyat
pels seus
no pel País Valencià
però sí pels seus
pels seus votants
i a més a més
jo crec que
els vindrà una cosa
a favor
que crec que
l'estim notant
tots molt
que té a veure també
en part
crec amb el reconeixement
del Congrés dels Diputats
d'aquesta
plurinacionalitat
que és
Google permet
la traducció automàtica
i per tant
Google i internet
ha obert molt les portes
a reconèixer
que hi ha moltes llengües
i tu vas a Google
i pots treure les coses
al curt
que està prohibit a Turquí
vull dir que no està
reconegut a Turquí mateix
però en canvi
allà tens traductors
això és un miracle
per moltes llengües minoritàries
i per tant
el reconeixement
que hi ha una plurinacionalitat
i aquesta
s'hi pot conviure
sense problema
és una existència
de diferents llengües
és
esdevingut
diguéssim
potser normal
normalitzada
però el reconeixement
que aquestes llengües
hagin de ser
vehiculars
i oficials
en una societat
això incomoda molt
perquè això no és pràctic
no és eficient
a l'hora de
la productivitat
de la mobilitat
del capital
dels llocs de treball
dels tècnics directius
de València a Madrid
de quanta gent s'hi mou
quanta gent fa negocis
en un lloc i en un altre
això no és pràctic
que els nostres fills
poso en l'advocat
del diable
els ensenyin
una llengua que no serveix
per res
en aquest futur
productivista
en el qual
conviuran moltes llengües
teòricament
a internet
i aquest plurilingüisme
existirà
de forma molt
pràctica
però a la realitat
s'haurà de prevaldre
la llengua
del poder econòmic
Tinc moltes ganes
d'escoltar el Paco Maruenda
director de La Razón
Paco
Sí, no, no
jo em sento jove
torno una altra vegada
al pancatalanisme
als països catalans
al supremacisme
aquesta concepció
que la comunitat valenciana
és un apèndix de Catalunya
el mateix que
les Illes Balears
una part d'Aragó
és de veritat
és que jo em vaig fent gran
i torno
el meu pare
va estudiar
a l'Escola de la República
a una de les línies
va sortir aprenent català
perquè el meu avi
va decidir
que estudies en català
es va conèixer a l'època
el Franco
amb la meva mare
parlant en català
vam parlar català
entre ells
sempre
sempre estén
amb la mateixa història
la utilització política
del nacionalisme català
del tema de la llengua
a la comunitat valenciana
han hagut unes eleccions
ha guanyat un partit
que té un model clar
que no ha amagat
i que ha dit sempre
de convivència
de les dues llengües
és mentida
que s'ho diria el català
és mentida
o el valencià
en aquest cas
que ens menyspreia
una llengua
és una gran
enorme mentida
que es fa des del nacionalisme català
i de les seves
seus tentàcols
a la comunitat valenciana
és a dir
jo tinc molts amics
que el Partit Popular
com és evident
i d'altres partits
pel Partit Popular
que parlem en català
o en valencià
el president
sempre deia en broma
tu ets un valencià del nord
i tu un català del sud
en broma
i hem parlat sempre en català
sense cap problema
és un perillós
pancatalanista
no, no, no
jo el que soc
és un català
jo no soc
ni pancatalanista
ni independentista
soc català
que estimo la meva terra
que és Catalunya
i no m'agrada
la utilització del tema
és a dir
els valencians
sortiran aprenent
el valencià
que és com es diu
legalment
és a dir
altra cosa
penso que és català
però és igual
el que legalment
és valencià
i sortiran aprenent
valencià
i és el dret
a l'utilització
com deia
la comunitat
i els fargues
per cert
el debat constituent
si recordeu molt bé
el dret inalienable
a la llengua materna
i aquí a Catalunya
s'ha canviat
no passa res
però a la comunitat
valencià
és a dir
jo no sé
i després n'hi ha
un gran negoci
al voltant de la llengua
i després escoltar
aquesta idea
del model pedagògic
escolta
què és això
que només n'hi ha
un model pedagògic
el model pedagògic
que diuen
els pancatalanistes
n'hi ha més models pedagògics
que permeten
que els joves
de València
surtin
parlant
al valencià
sense cap problema
jo també estic molt cansat
de la batalla
de la llengua
una cosa
que en els anys 2020
hauria d'estar
superat
perquè tot això
són rèmores
del franquisme
que encara perduren
en la història
d'Espanya
i que estan
profundament arrelades
tot el punt
de convivència
és una cosa
que és sabuda
per tothom
en el tema lingüístic
és que
en els llocs
on hi ha
les dues llengües
cooficials
tothom
ha d'aprendre
en la model escolar
s'ha de posar al servei
que tothom
entengui
i parli
les dues llengües
jo crec que aquest
és un consens
normal
bàsic
fàcil d'entendre
és que és una qüestió
d'equació social
no no no
de conseqüències
digueu la veritat
que tothom
parli
les dues llengües
escolta
i ho dic jo
que soc
una persona
del liceu francès
i que vaig fer
escolaritat
plurilingüe
amb quatre llengües
veus
que bé no
i ho vas aconseguir
sí sí sí
perquè jo soc partidari
que quantes més llengües
es parlin
millor
però el que busquen
aquí no és això
el que busquen
és que hi hagi
una part de la societat
que no parli català
el que s'està
protegint
és el dret
és el ser ignorant
Paco David
Paco David
com que
tenim el Marc Candel
el tenim a distància
que es fa una mica difícil
m'agradaria
que el deixéssim intervenir
també
i que s'assumi també
aquest diàleg
que esteu tenint
Marc
sentint moltes coses
per si
algú s'està llevant
a aquesta hora
heu de saber
que
el projecte de llei
del PP i Vox
ha provocat crítiques
al sindicat
de treballadors
i treballadores
de l'ensenyament
del País Valencià
que és majoritari
en l'àmbit educatiu
i que avui ens acompanya
el Marc Candela
que és el seu portaveu
per parlar
d'aquesta llei
que li han dit
de llibertat educativa
entre cometes
Marc, endavant
Sí, no, a veure
una qüestió
és absolutament fals
que l'alumnat valencià
castellanoparlant
acabi
aprenent el català
en igualtat de condicions
que el castellà
precisament perquè no tenim
un model d'immersió lingüística
si el tinguérem
i a banda
no tenim
unes polítiques
lingüístiques
més enllà de l'ensenyament
que ens ajuden
a mantenir la llengua
perquè tenim una
a veure
sociolingüísticament
tothom ho sabem
tenim el castellà
que és una llengua molt potent
i tenim el català
que és la llengua
que està en regressió
perquè
el que parte el català
guanya el castellà
i això
qualsevol govern
és com l'ecologia
si tu vols
mantindre l'ecosistema
hauràs de fer polítiques
per a mantindre'l
ara si no tens cap interès
en mantenir l'ecosistema
lingüístic o natural
doncs
evidentment
ja faràs polítiques
per a carregar-te'l
i això
no sé si
això és el que està passant
el que voleu
és canviar
des de fa temps
aleshores
a nosaltres
tampoc ens agradava
el model
del botànic
tampoc
s'equivoqueu
per què
a veure
per què no us agradava
el model del botànic
perquè precisament
el que establia
era
allò dels mínims
del 25%
i no
i se carregava
les línies
en valència
se descarregava
i nosaltres
el que volíem
era
més bé
i ser model
de línies
en valència
perquè això sí
que és la garantia
i això també ho diuen
els experts europeus
que en els territoris
amb
conflicte lingüístic
diguem-ne
la llengua minoritzada
és la llengua
predominant
en l'ensenyament
això ho diuen
els experts
ho diuen els experts
per tant
nosaltres volíem
i ser model
volíem i ser model
quins experts?
perquè també
els experts
en aquestes qüestions
a nivell europeu

les llengües
les llengües
les llengües
les llengües

tots controlats
per l'àmbit nacionalista
el Consell d'Europa
això marca
el Consell d'Europa
això marca
la referència
o sigui
l'autoritat referent
en aquest camp
que és el Consell d'Europa
des de fa molts anys
en marcar
quins són els mínims
els mínims estudiats
sobre minories lingüístiques
minories nacionals
i quins són els estàndards
en els quals
es poden respectar
els drets democràtics
uns i altres
això marca
el Consell d'Europa
la minoria
està aquí
i l'estat espanyol
li surt
bastant
no no
això no és
bastant
no no no
això no és així
als Estats Bens
no li suda
el que passa
que també
aquesta idea
que la minoria
per cert
petita
es té que impotre
sobre la majoria
a mi em sembla
excèntric
no?
és a dir
no sé
em sembla bastant curioso
ningú defensa això
és que tu
la immersió
la immersió lingüística
és la imposició
això no és veritat
no no és veritat
Paco
a veure
és que
al final
és que
em repeteixo
si no fos
pel model d'immersió lingüística
a Catalunya
amb tots els seus defectes
jo en aquests moments
no estaria aquí
jo com a filla
jo com a filla
de mare andalusa
i de pare extremeny
de classe popular
amb molt d'orgull
ho dic
si no fos
pel model d'immersió lingüística
jo no hauria tingut
les mateixes oportunitats
que els meus companys
de poder parlar
tant el castellà
com el català
i de poder
tant parlar
com escriure
en qualsevol mitjà de comunicació
en qualsevol
de les dues llengües
no hauria estat així
aquest és l'objectiu
del model d'immersió
igualar
cohesió social
i que quan acabes
l'ensenyament obligatori
sàpigues dominar
tant una llengua
com l'altra
perquè el punt
n'està
que no tinguis dret
perquè el tema
no és tant
tenir dret a aprendre
la teva llengua
sinó que en el conjunt
de la teva comunitat
tu puguis després
expressar-te
en la teva llengua
i l'altra
en la segona llengua
en l'altra llengua
en les dues
que conviuen
però que tu puguis
fer vida normal
expressar-te
perquè la resta
ho entén
l'entén
i després pot parlar
el que vulgui
però si només
apren la llengua
minoritària
només la comunitat
que militantment
aguanta aquesta
voluntat
no
de parlar
la llengua
minoritària
no es pot fer vida
d'aquesta llengua
no es pot fer vida
perquè llavors
et fan canviar d'idioma
tota l'estona
i això ja comença
a passar massivament
en primer lloc
es té que dir
que n'hi ha
un gran negoci
es té que dir clarament
perquè és la realitat
al voltant de la llengua
un negoci
multimilionari
que des de Catalunya
funciona
a veure explica'ns-la
explica'ns-la
explica'ns-la
jo no
jo no
jo no
jo no
jo no
jo no
no
un moment
937
us estic deixant
debatre molt
sense intervenir
perquè ho esteu fent
molt bé
i crec que l'oient
ens està seguint
però si m'hi veu
tots alhora
a mi no m'ha respost
quina resposta
t'ha semblat
impapinable
Paco
en primer lloc
no n'hi ha
un únic esquema
que permeti
que la part minoritària
o majoritària
apreni l'altre idioma
no és veritat
el teu cas
jo no el conec
és perfecte
sembla molt bé
però hi ha centenars
de milers de persones
de mares i pares
que van néixer
fora de català
per què el Ramon Trias Farga
es defensava
el dret a la llengua materna
el debat constituent
i era una persona
català
de Socarrel
un home
amb una gran formació
a mi no se m'ha vulnerat
el dret a la meva llengua materna
amb el model d'invasió
perfecte
perquè tu t'agrades
però n'hi ha
no és que m'agradi
és que sóc competent
en les dues llengües
dic pedagògicament
no n'hi ha només
un model
tu dius que sí
jo et dic que no
ja està
aixec
pedagògicament
hi ha molts models
però encara no tenies
res al tema
de la llengua
i volia dir
el tema del negoci
que es té
que explicar clarament
els oients
en primer lloc
n'hi ha tot un negoci
dels filòlegs
en català
que lògicament
doncs sí
home
els que financia els oros
no?
no
no
els que financia
el govern català
que durant anys
recordo el Climent
Eliseu Climent
i altres
que des de Catalunya
es financiava
tot el pan catalanisme
per cert
amb poc èxit
i molts milions d'euros
segon lloc
les editorials
és un gran negoci
per les editorials catalanes
i dels amics
de Convergència
i Abones
o de Junts Ara
d'Esquerra
etcètera
tot aquest negoci
no és que no tenen un negoci
mare de Déu
no
a part de dir
que
un negoci
per produir
la ideologia racista
en català
o
9 i 39 minuts
és un negoci
ideològic
puc dir una cosa
en positiu?
escolta
tu has estat al govern
quantes subvencions
s'han donat
al pan catalanisme?
digueu
quants milions d'euros
de tots els catalans?
res res
el pan catalanisme
res
en defensa de la llengua
catalana
del pan catalanisme
9 i 39
Paco
Paco
ja
fins aquí
una última cosa
superbreu
en David Madí
amb això ho tancarem
jo crec que
com que ja és molt pesat
tot aquest tema de la llengua
en el 2020 i pico
hi ha una solució
hi ha una solució
i acabar-ho d'una punyetera vegada
amb aquest estat de situació
a Espanya
hi ha majoria absoluta
en el Congrés de Diputats
per aprovar
una llei de protecció del català
per tota Espanya
i acabem ja
amb aquesta història
és una promesa de Pedro Sánchez
a la declaració de Granada
del 2013
no de Pedro Sánchez
en aquell moment
robar el cava
però se la va fer seva
el PSOE
el 2013
doncs ara és el moment
com és una marioneta
del Puigdemont
només teniu que trucar
al Puigdemont
que li demani
i demà presenta
la proposició
al Congrés
és a dir
el Sánchez fa el que
diu el Puigdemont
i el Junqueras
i una cosa molt ràpida
Paco
saps qui també és un model
d'èxit
de la immersió
en català a l'escola?
Alejandro Fernández
gran orador
tant en castellà
com en català
va estudiar
el Puigdemont
tot i que les enquestes
són superfavorables
ara mateix
res fa preveure
que pugui ser el candidat
Paco Maruenda
Sara González
Quim Arrufat
David Medina
no us moveu
aquí sí que acomiado
és el Marc Candela
Marc
moltíssimes gràcies
si mai ets
per Catalunya
o per Barcelona
vine aquí a l'estudiu
que a vegades
em sembla que t'ha faltat
una mica el dret a rèplica
però bé
és que aquest debat
no acabaria
amb el Paco
amb el David
amb el Quim
amb la Sara
seria etern
gràcies
gràcies Marc Candela
avui per atendre'ns
en nom del Sindicat
de Treballadors
i Treballadores
de l'Ensenyament
al País Valencià
que és el majoritari
5 minuts
i seran 3 quarts
de 10 del matí
què està passant
perquè a Catalunya
cada vegada
hi ha més famílies
sense fills
de seguida
busquem respostes
El Martí
és un propietari
que es vol vendre
el pis
per 250.000 euros
la Sara
es vol comprar
un pis
com el del Martí
a la Sara
i el Martí
els creuarà
el destí?
no
els creuarà
House Fight Connect
la tecnologia
de House Fight
que troba
el comprador ideal
3 vegades
més ràpid
informa't a
House Fight.com

House Fight
012
la millor resposta
El Vial
em demana
si li podem
fer una transferència
tornar a anar
a ajust
per pagar el lloguer
les persones joves
són un dels col·lectius
més fràgils
davant les pujades
del preu del lloguer
per això
s'ha posat en marxa
un ajut
perquè puguin
continuar vivint
a casa seva
l'import dels ajuts
varia
en funció
de l'esforç
de cada persona
per pagar el lloguer
i també
de la situació
geogràfica
de l'habitatge
els joves
de fins a 35 anys
poden sol·licitar
aquest ajut
fins al 12 d'abril
més informació
a habitatge.gencat.cat
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
Només se'n va estudiar dret
se'n va per estudiar
i treballar dur
això és tot
et presento el ritx
i diu que és bisexual
què vols que fem?
ens el rifet?
és un tipus de gring
que més afecta
els homes gais
i els mata
hi ha nois
que es moren
a tot el món
per culpa del sexe
i vull saber per què
voleu que us digui
què és la sida
una estafa
és pecat
a TV3
aquesta nit
aquesta i altres sèries
les trobaràs
a la plataforma
3K
el preu
Lidl
és
el millor preu
emporta't ara
el nostre carbassó
per 0,99 al quilo
t'estalvies un 44%
i 6 burgers mid
de porc i boví
per 2,99
t'estalvies un 18%
Lidl
marca la diferència
a Catalunya Ràdio
ens apassiona el ciclisme
i per això
sintonitzem
Ràdio Volta
Ràdio Volta
el podcast
de Catalunya Ràdio
amb tota l'actualitat
del món del ciclisme
amb el Joan Antoni Fletxa
i amb la Mireia Benito
Ràdio Volta
amb Isaac Vilalta
a l'api web
de Catalunya Ràdio
i a 3CAT
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Marina Romero
Dos minuts i seran
tres quarts de deu del matí
avui en Tartulia
amb David Madí
amb Quim Arrufat
amb Paco Marruenda
i amb Sara González
A veure, Paco
quants fills tens?
Tens fills, tu?
Sí, tinc tres filles
Tres filles
Sara
Una filla
Quim
Un
David
Tres
Dos fills i una filla
Doncs mira
no sou la mostra representativa
del que parlarem ara
perquè, ho dèiem en titulars
pugen com mai
les famílies catalanes
que no tenen fills
a Espanya es calcula
que ja representen
el 15% del total
i darrere d'aquesta tendència
hi ha molts motius
alguns, evidentment, econòmics
però també hi ha cada vegada
més persones
que diuen
que no tenen fills
perquè no en volen tenir
Fem una cosa
Obrim telèfons
93201
7474
Us volem escoltar
també si sou una família
sense fills
perquè no voleu
perquè no heu pogut
Berta
aquestes dades
d'on les hem tret?
Doncs les hem tret
bàsicament
de l'Institut Nacional
d'Estadística
cada vegada
hi ha més famílies
que no tenen fills
i ja representen
més d'una
de cada 10 llars espanyoles
Marina
A veure com ho has dit
torna
que representen
ja
més d'una
de cada 10 llars espanyoles
les famílies
que no tenen fills
o bé perquè no volen
o bé perquè no han pogut tenir
Hi ha un periodista
que coneixeu tots molt i molt bé
que sempre ha parlat obertament
de per què ha decidit
prendre aquesta decisió
de no tenir fills
és el Xavi Coral
el periodista
i presentador
del TN Migdia
Xavi, bon dia
Hola, bon dia
Deu ser la pregunta
que més et fan, no, tu?
Bueno, sí
sóc com una mica
jo crec que deig ser
el personatge conegut
diguéssim
que ha tingut una relació
a veure
jo crec que també hi intervé
això
en el meu cas
clar, jo fa 26 anys
que estic casat
per entendre's
i esclar
va ser una decisió
que hem anat prenent
al llarg d'aquests anys
però vull dir
que deu ser
el que ha tingut més estabilitat
i el que no ha tingut fills
però sí, sí
sempre acostumo a sortir
com a referència
de no tenir fills
I d'altres coses també, Xavi
no només et repenem per això
però clar
quantes vegades has hagut de respondre
aquesta pregunta
i deia vosaltres
per què?
perquè no heu volgut
o no heu pogut?
clar, a veure
o sigui, primer passes
o sigui, que tu comences
una relació
i tothom dona per fet
que els primers anys
doncs et dedicaràs
a viure la vida
per entendre's
i llavors després
hi ha un moment
en què la gent té fills
en lloc una mica
per inèrcia
perquè és el que toca
i després
doncs ja està
nosaltres, clar
vam començar
a resistir el tema
i vam anar veient
però a nosaltres
no va ser una cosa
tampoc molt
molt de convicció
de no voler retenir
sinó de quina il·lusió
ens feia tenir-los
i llavors per tant
cada cert temps
ens anàvem plantejant
què et sembla
els tipus jo
no ho veig clar
jo tampoc
no tenim cap interès
molt bé
però seguim
i vam anar fent
i vam anar fent
i vam anar fent
i al final
doncs va arribar un moment
que ja no tenia
ja no tenia sentit
tenir la
en qualsevol cas
jo crec que els que
els que no hem tingut fills
a vegades
ens ho hem pensat més
que els que en teniu
perquè els que
mira que fan que sí
fan que sí a la taula
clar
els que tenen fills
ho fan una mica
per inèrcia
jo respecto absolutament
les decisions
de tothom
només faltaria
però
tenir fills
has de pensar molt
un moment
malgrat
Quim
tu has dit que sí
bueno perquè jo crec
que tenir fills
forma part
d'una
una seqüència natural
de la vida
natural no vol dir
que sigui la
la correcta
ni no sé què
però bueno
vull dir
la inèrcia porta
a néixer
créixer
reproduir-se
i morir
i
com més
com més
elaborem
el nostre relat de vida
més quan ens qüestionem
néixer
créixer
créixer com
reproduir-nos per què
amb qui
ens qüestionem moltes coses
morir on
morir amb quina qualitat
morir
voler
postergar la data de la mort
és lícit
és bo
és el que toca
o és el que hi ha
ara mateix
però és més elaborat
requereix
d'una reflexió
ell ha dit
que no tenir-ne
requereix potser
de pensar-ho molt més
de preguntar-s'ho més vegades
que no pas tenir-ne
i jo crec que això
és en part cert
no ho deu ser en tots els casos
però en part cert
que no vol dir
que una cosa sigui després
més fàcil que l'altra
no no no
ningú està parlant de facilitat
però m'ha agradat
aquesta reflexió
que feia el xavi
no tenir-ne
requereix
d'alguna reflexió
prèvia més
o de donar-hi un parem
més de voltes
xavi
ah no
el Paco
digues Paco
que t'està foten
el xercolat també
jo veia les coses
que m'ho volia dir
primer lloc
és de les decisions
més bones
i que vam prendre
conjuntament
amb la meva dona
va ser tindre
les tres filles
estic molt content
i sens dubte
amb totes les coses
bones
durentes
que comporta
en segon lloc
jo crec que
cal separar
jo crec que soc l'únic
que té filles
de 30 anys
tenen 32
30 i 29
amb la qual cosa
es tarda
amb l'edat
que comença
el cicle de parelles
possibilitat de tenir filles
etcètera
no fills
i llavors cal separar
dues coses
una
qui voluntàriament
pren la decisió
de no tindre fills
jo el respecto
i com no podia ser menys
és el seguret
i faltaria més
faltaria més
no no vull dir que no
no no no
però que és una decisió
ho dic especialment
per la segona part
i és la gent
que no pot
que no pot tindre fills
a part de la part
que no pugui
perquè no pugui
reproduir
sinó pel fet
que no pot
per situacions econòmiques
de projecció laboral
i això és
la part més dura
perquè jo ho veig
molt
ho veig molt
al meu entorn
ho veig com a professor
amb la vida universitària
de companyes i companys
és a dir
que n'hi ha una societat
que fa bastant difícil
encara existeix
el micromachisme
no entra amb el machisme
en paraules grans
existeixen dificultats
per la dona
objectives
a l'hora de promocionar-se
a l'estat
hauria de fer més coses
per poder aprofitar
o la vivenda
jo tinc les tres filles meves
jo no sóc ric
és a dir
és públic
i no sóc millorari
que pugui regalar
i fer
les meves filles
tenen que obrir-se camí
i amb els sous
que n'hi ha
és molt difícil
les relacions de parella
poder estabilitzar-se
tindre un pis
i tindre fills
jo per això dic
separaria
la decisió voluntària
molt respectable
és a dir que està fantàstic
cada qual
que faci la seva
i el que vulgui
però la realitat objectiva
de molta gent
que no pot tindre fins
o els té molt grans
no perquè vulgui
tindre els grans
sinó perquè no té
una altra sortida
per fer la seva
trajectòria professional
i vital
de seguida
vaig a la Sara
i el David
però com que tenim
el protagonista
el Xavi Coral
Xavi no sé si vols
afegir alguna cosa al respecte
s'han dit moltes coses
i ara anirem a les dades
perquè entengui tothom
per què estem parlant
avui d'aquest tema
Sí, sí
jo crec que ara
ha canviat
una mica
el context
jo en el meu moment
quan ens vam casar
fa 26 anys
en aquell moment
segurament
no hi havia
tants condicionants
com ara estem dient
que també hi devien ser
potser
però potser
no eren tan presents
no sé
era més lògic
tenir fills
allò que abans deia el Quim
que era
el que era natural
i per tant
en aquell moment
sí que sobtava més
jo sí que nosaltres
me'n recordo
que vam estar uns anys
que ens feien
moltes vegades
et pregunten moltes vegades
ens ho deien molt
com és
arriba un moment
que la gent ja no t'ho pregunta
perquè es pensa que no pots
no que no vulguis
sinó que es pensa
hòstia no té algun problema
d'alguna manera
i per tant
no els hi preguntem més
perquè tal
però vull dir que ara
jo crec que sí
ara jo crec que el context
hi ha molts altres condicionants
ja no és només
voler-los o no voler-los
sinó que intervenen
has de tenir en compte
molts més factors
i per tant
segurament hi ha molta gent
que en vol tenir
que no en deu poder
10 minuts a les 10
de seguida
la Sara i el David
que també demanaven la paraula
Xavi no marxis
però abans
anem a posar dades
de per què avui ens dona
per parlar d'aquest tema
a veure
el Xavi entraria
en la categoria
del que els anglesos
anomenen
parella DING


que seria
doing home no kids
en català seria
a veure
dos salaris
i cap criatura
sí aquestes parelles DING
ja sabem que als anglesos
els encanta posar noms
als fenòmens
i a les tendències
és un tipus de família
que s'ha disparat
en els últims anys
i que a Espanya
atenció perquè ja representa
més de 2,8 milions de llars
això seria un 15% del total
el matí de Catalunya Ràdio
el que hem fet és parlar-ne
amb la psicòloga social
Gemma Altell
el fet de que posem tanta pressió
en ser mares
d'una determinada manera
fa que sigui inassumible
tenir una vida plena
amb espais personals
amb una carrera professional
que t'interessi
per exemple
tenir una vida
amb les amistats
etc
i aquest nivell d'exigències
sobre la maternitat
també n'hem parlat
amb la sociòloga
Marina Sobirats
La societat
ha delegat en les dones
tot el que és
el món reproductiu
i no està organitzada
per ajudar-les
que la societat
assumís d'una vegada
que portar fills al món
porta molta feina
i que aquesta feina
l'ha de fer algú
i que s'ha de tenir temps
per fer-la
El que és evident
és que a Catalunya
cada vegada tenim
fills més tard
les catalanes
tenen el primer fill
de mitjana
gairebé als 32 anys
i això evidentment
fa que tinguem menys fills
de mitjana a Catalunya
les famílies
tenen 1,1 fills
això és un dels indicadors
de fecunditat
més baixos
de tota la Unió Europea
Sara
tu amb quina edat
vas ser mare?
amb 36
36 eh
per tant
tinc molt vigent
el que suposa
la nostra generació
prendre aquesta decisió
jo
en la línia
que deia
el Paco
sí que és veritat
que s'ha de dividir
entre qui
pren aquesta opció
de vida
aquí
les circumstàncies vitals
el porten
o la porten
cap a aquesta situació
si tenim present
que ens emancipem
els 30,3 anys
que el sou net
dels joves
de fins a 29 anys
sols
està al voltant
dels 13.000 euros
l'any
en 12 pagues
que el preu
dels lloguers
són pràcticament
l'equiparable
al salari mínim
d'un mes
al final
què es troba
la majoria de persones
de la nostra generació
que l'estabilitat
no la troben
fins passats
els 30
llavors
en el cas
de les dones
especialment
s'activa
un cronòmetre
pervers
a partir dels 30
i llargs
i és que
clar
tu acabes
d'assumir
la teva estabilitat
saps
que tens
un rellotge
perquè la fertilitat
saps
que es va disminuint
a mesura
que et vas fent gran
i resulta
que pot ser
que vulguis
ser mare
però pot ser
també
que no vulguis
renunciar
a la teva carrera
professional
que tant
t'ha costat
assumir
i després
que després
saps
que hauràs
de fer
renúncies
i que
no hi ha
polítiques
de conciliació
que no
facin
o que no
provoquin
que tu
facis
aquestes
renúncies
per tant
és una decisió
molt perversa
molt perversa
que et situa
en una situació
de desigualtat
perquè saps
que no podràs
treballar
de la mateixa manera
o difícilment
podràs treballar
de la mateixa manera
que probablement
et trobaràs
demanant-te
una reducció
de jornada
i per tant
una reducció
de sou
després d'anys
d'estudiar
i de picar pedra
per guanyar-te
una estabilitat
crec que
ostres
realment
i ho deia
la Marina Sobirats
s'ha de tenir en compte
que implica
les cures
formen part
de la sostenibilitat
del treball productiu
d'aquesta societat
i realment
són molt invisibilitzades
i recauen
sobretot
en les dones
com t'ho has fet
tu perquè no has renunciat
a la teva carrera professional
però sí que em vaig agafar
una reducció
a jornada
i em vaig reduir
un 25%
al sou
durant els primers mesos
i fent malabarismes
de
vaig estar 13 mesos
en el meu cas
donant el pit
m'anava a treure
traient llet
per les cantonades
sabent que
la immensa majoria
dels llocs
no estan pensats
perquè
una mare
vagi
traient-se llet
i transportant
biberons
plens de llet
amunt i avall
i físicament
és complicat
sobretot
els primers mesos
ara David
és interessant
perquè d'aquí a res
estarem en una campanya electoral
i d'aquest tema
no se'n parlarà
tothom s'omplirà la boca
de la conciliació
i les empreses
diran que fan polítiques
etcètera
però
la realitat
del que estem veient aquí
és que és un tema
no resolt
deixa'm que digui
dos missatges
que m'han arribat
de dos periodistes
de la casa
diu
no fa massa
vaig preguntar a la meva mare
per què va voler tenir fills
em va dir que no
s'ho havia plantejat mai
que tocava i ja està
ningú s'ho plantejava
fa 40 anys
i una altra persona
que diu
que estima Sara González
que tenir fills
avui en dia
és revolucionari
no dic els noms
fins que no em deixin
digues David
és cert
estem a Catalunya
en una crisi
demogràfica
i que genera
molts problemes
des d'un punt de vista
de fiscalitat
des d'un punt de vista
d'envelliment
de la societat
tot el que això comporta
en tots els aspectes
jo estic absolutament
d'acord
amb la llibertat individual
de prendre les decisions
que et donin la gana
només faltaria
i pel motiu que sigui
estic d'acord
amb la gent que vol tenir fills
estic d'acord
amb la gent que no vol tenir fills
estic d'acord
amb la gent que decideix
avortar pel que sigui
absolutament d'acord
amb aquesta llibertat
però
jo crec que aquí
no estem parlant
d'això
dels que volen
i no volen
com a decisió
voluntària
lliure
i efectiva
sinó que
quan tu tens dades
com aquestes
et fa pensar
que aquí darrere
hi ha un problema
sistèmic
de tendència
amb tot això
que no són els casos
individuals
que són lliures
de fer el que els doni la gana
i jo crec que a Catalunya
hi ha una desgana vital
és cert
hi ha una certa desgana vital
amb tot això
però
no voluntària
sinó
obligada
i jo crec que el principal tema
és el tema econòmic
i a Catalunya
hem muntat
Europa també
però a Catalunya
segurament
amb dades pitjors
hem muntat
un tipus de societat
que jo en dic societat
on hi ha una autèntica crisi
de la renda disponible
és a dir
no només de la renda
sinó de la renda disponible
el que et queda de veritat
per poder decidir
fer les teves coses
en llibertat
hi ha una crisi
profunda
amb això
que fa que molta gent
a part dels que
ideològicament
o els que personalment
pel motiu que sigui
decideixen
no tenir-ho
que em sembla perfecte
doncs volen
però no poden
Xavi Coral
i tu pensaves
que venies aquí
a explicar el teu testimoni
i marxaves
a fer el TN
una última cosa
i els que tenim tres
els que saltem l'escala
dels dos
això ja és l'infern
això ja és l'infern
és una decisió de risc
això ja és l'infern
els que no tenim fills
us admirem molt
els que en teniu
això per descomptat
gos ja no en tens
oi tampoc Xavi?
no tampoc
es va morir
Xavi Coral
moltíssimes gràcies
et veiem avui al TN
o estàs de vacances?
no no estic aquí
estic aquí
molt bé
doncs a partir de
dos quarts de tres
del migdia
el TN
amb el Xavi Coral
Xavi gràcies sempre
per parlar tan clar
també amb aquest tema
que jo crec que ets
un dels pioners
en aquest sentit
sí sí segurament sí
moltes gràcies
vinga fins ara
va que no
no eren pocs encara
Joel Díaz
bon dia
bon dia
s'ha plantejat una pregunta
què he pensat?
aquesta pregunta
l'hi faré al Joer
fes-me-la
i tant que sí
tu creus que la gent
que no té fills
és perquè s'ho pensa més
que els que acaben
tenint criatures
i deu haver part de
pensa-la bé
pensa-la bé
no responguis tan ràpid
tu pensa-la bé
és que ja la sé la resposta
endavant
alguna de la gent
que no els té
els deu tenir
per aquest motiu
altres
deu ser per motius
econòmics
i altres
per motius de salut
jo crec que hi ha
aquests tres motius
però
la decisió més racional
avui en dia
és no tenir fills
veient
el panorama actual
que hi ha
ah vols dir
aquest discurs
de tal com està el món
no vull portar criatures
en aquest món
tot això no?
és el rotllo aquest no?
no no
però el món
és un lloc horrible
i no vull portar criatures
el món ha estat
un lloc horrible
tota la seva història
i aquí s'han anat
portant criatures
i al final
no n'hi havia per tant
perquè em sembla una mica absurd
és a dir
es nota que tu no has tingut fills
encara
no
tu imagina't que ets una parella
jo que sé
de l'edat mitjana
que ets un serf de la gleva
que la teva vida
és un puto infern
que bàsicament
consisteix en sobreviure
i el poc que
el poc que tens
donar-ho al senyor
en aquest cas
les parelles
imagina't
que es comencessin
a preguntar
hòstia
val la pena
portar un fill
en aquesta societat
que estem vivint
clar
no hi seríem avui
vull dir
vull dir
que igual
igual
perdó
i encara
un motiu
més positiu
és que l'egoisme
també és legítim
i això els liberals
creiem que l'egoisme
és una cosa
que a vegades
genera coses positives
aquest no és el tema
és el valor del poder
també et dic
que tenir fills
per no voler morir sol
també és egoisme
en certa manera
bueno això
jo crec
aquí
jo crec que això
era en una altra època
jo crec que avui
no és sinònim
moriràs sol igualment
no
el que sí que demanaria
és a Sara González
i al Quim Arrufat
que són la facció
diguéssim escarrenosa
de la tertúlia
que s'animin
perquè si no
el que estan fent
és
que s'animin
a tenir més fills
però si ja en tenen un
cadascun
però és que els de dretes
en tenen tres cada un
aleshores
és veritat això
ara diràs que no
ara no ets de dretes
sisplau
Maruenda
no ets de dretes
que el tig
que el tig
que el tig