El matí de Catalunya Ràdio
Transcribed podcasts: 1714
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s
results.
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
La noticia de las 11
Bon dia, os informa Joan Bota.
Junts s'inclina per votar no aquesta tarda la llei d'amnistia
si no es garanteix als investigats per terrorisme i alta traició
que hi quedaran inclosos.
És la valoració que està fent ara mateix l'executiva del partit
reunida amb caràcter d'urgència aquest matí,
segons ha pogut confirmar Catalunya Ràdio.
La formació considera imprescindible blindar més la normativa
després dels últims moviments dels jutges García Castellón i Aguirre
en les seves investigacions de Tsunami Democràtic i Belhoff.
Amb el vot en contra dels de Puigdemont,
la normativa no tindria suficient majoria parlamentària
per tirar endavant i no quedaria aprovada.
Esquerra sí que té previst votar-hi a favor,
però no serien suficients els seus vots sumats als del PSOE,
sumar Bildu, PNB i Podem.
Si s'acaba imposant aquest escenari,
el text de la llei d'amnistia retornaria a la Comissió de Justícia,
obrint així un nou període d'esmenes.
La votació de la normativa és aquesta tarda
el pla del Congrés que arrenca a les 3.
Un grup de més de 130 professors d'ESO i batxillerat de tot Catalunya
han presentat un decàleg de mínims
per revertir el poc ús del català als centres
i frenar l'emergència lingüística.
Ho han fet sota la plataforma DocentsCat
i han fet arribar la proposta al departament
que de moment s'ha compromès a reunir-se amb ells.
Entre les propostes del decàleg
destaquen recuperar les 3 hores setmanals
de la matèria ESO i batxillerat,
reforç a les aules d'acollida
i que qui ensenyi català tingui una formació
acreditada per fer-ho.
Carme Soler és membre d'aquesta plataforma
DocentsCat i professora de català.
A batxillerat et fan fer de tot
i literatura, llengua, gramàtica,
ortografia, comprensió lectora
i resulta que no tenim prou hores per fer-ho.
Els casos de grip reculen un 33% en una setmana
i s'han detectat 7.700 contagis la setmana passada.
Aquesta xifra coincideix amb una rebaixa
de la pressió als centres d'atenció primària
que han atès menys de 50.000 visites
per infeccions respiratòries,
9.000 menys que la setmana anterior.
La incidència de la grip entre els nens
de menys de 14 anys també ha baixat clarament
l'última setmana després d'un fort repunt
de la setmana anterior.
Per acafar la Covid s'han detectat 2.000 positius.
Els últims 7 dies són 900 casos menys
que la setmana anterior.
Això quan avui s'ha decidit si es prorroga o no,
l'obligació de portar mascareta als centres sanitaris.
Els Mossos han detingut una persona
relacionada amb la mort violenta
d'un home de 28 anys
aquesta matinada a Cornellà de Llobregat.
El cadàver ha estat localitzat dins d'un vehicle
aparcat al carrer cap a les 5 de la matinada.
De seguida, la Divisió d'Investigació Criminal
de la Regió Metropolitana Surts
ha fet càrrec d'aquesta investigació
i ja cap a les 7 del matí s'ha detingut un home
de 29 anys suposadament relacionat amb els fets.
El jutjat de guàrdia ha decretat
el secret d'actuacions.
Ja ha obert les portes
la fira del sector audiojubel
amb l'expectativa de celebrar
l'edició més gran de la història del Salon.
Hem cap allà, Joan Garcià.
Bon dia.
L'IC s'ha fet gran a Barcelona
i ja té les dimensions d'un mobile
o d'una alimentària.
S'hi esperen 70.000 visitants.
Aquestes primeres hores,
dins la fira,
molta expectació per veure coses
i fer contractes,
com ens ha explicat aquesta congressista
de Sant Hipòlit de Voltregà, Osona.
Ens diem Artur Holm
i fabriquem tecnologia
per cel·les de reunions,
cel·les de conferències,
auditoris, parlaments...
I, bueno, esperem molts visitants internacionals,
clients finals,
integradors de sistemes,
que són realment els nostres clients,
que són els que fan l'instal·lació
de tot el sistema d'audio-vídeo
i esperem visitants de tot el món.
Plotos de producció virtual,
experiències immersives,
i aplicacions d'intel·ligència artificial i robòtica.
Són les tendències més marcades
en aquesta edició de l'ici
on les empreses catalanes
tenen un 10% més de presència
que l'any passat en 80 companyies.
Joan Garcia,
Catalunya Ràdio Fira,
Gran Via,
l'Hospitalet.
Esports, Marcos García.
Riqui Rubio s'entrena aquest migdia
amb el Barça de bascat,
ho fa després de mig any de baixa
per recuperar la seva salut mental.
Al base del Mas Nou
s'exercita per recuperar sensacions.
L'Esports no s'imposa
en cop obligació de fitxatge,
però la intenció és inscriure Riqui
abans del 7 de febrer a l'Eurolliga.
També en bascat a dos quarts de nou
el Joventut de Badalona
rep a casa la Poel de Tel Aviv.
Vés un partit de l'Eurocup.
A la una roda de premsa,
Xavi Hernández,
a la prèvia del partit ajornat
de Lliga contra l'Assona,
que juga demà.
És la primera trobada pública
després d'anunciar al cap de setmana
que no seguirà més enllà del juny.
Els jugadors van fer pinya
i amb un dinar a casa de Lewandowski
sense el cos tècnic.
A primera,
darrer partit de la 22a jornada,
Getafe 2 Granada 0.
A segon,
el tècnic de l'Espanyol,
Luis Miguel Ramis,
continuarà la banqueta del club
aquest cap de setmana
contra el Llevant.
Amb Ramis a la banqueta,
l'equip blanc i blau
només ha guanyat
un dels últims set partits.
I encara en futbol,
a la Copa d'Àfrica,
eliminació de l'actual campiona
al Senegal,
els vuitens de final
davant l'anfitriona
a la costa d'Ibori,
els penals.
El partit i la pròrroga
han acabat amb empat a un.
Fins aquí,
les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Teràpia Boomer.
Cada dimarts a aquesta hora,
Teràpia Boomer.
Sergi Pàmies,
què tal?
Molt bé,
bon dia.
Estàs més bé que el Barça
o igual?
Bé,
millor.
No,
diria que estem
en una fase decadent,
a més a més,
multiorgànica.
De manera que estaríem,
estic molt connectat
amb el Barça.
O sigui,
tu ets el,
t'està passant
el que li passa al Barça.
Això mateix.
Quan tots els flancs,
l'economia,
el prestigi institucional,
la salut esportiva,
física,
i psicològica,
tot va avall.
Tot va avall.
I això va bé
perquè llavors
la facilitat
amb la que tu et pots sentir
empàticament,
solidari
amb el que està passant,
doncs és molt bona.
Tens molta empatia
amb el que està passant.
Sóc més col·le que mai,
perquè em sento
superidentificat
amb la història actual
del club,
amb el que està passant,
i amb la incertesa,
també.
En el meu cas,
la incertesa no hi és,
perquè jo sé
què passarà.
Però en el cas del Barça,
no,
perquè jo desitjo
que el Barça
em sobrevisqui
i perduri en el temps
i els meus fills
i els meus nets
i els meus besnets
el puguin disfrutar.
En canvi,
el bé és més fàcil
de preveure
com anirà la cosa.
Mires els partits
del Barça
ara amb Andres?
És a dir,
quan has de fer l'article,
per exemple,
és a dir,
vinga,
ara el Barça...
No.
És de les coses
que té,
en general,
el futbol,
però el Barça especialment.
L'energia que transmet
una militància
d'una cosa que t'agrada,
això és el que no es perdi.
La prova és el públic
com s'ha anat comportant
a Montjuïc
i després la gent
a casa seva
com ho viu.
No, no,
això és molt difícil,
fins i tot
quan t'emprenyes
o quan estàs amb algú
que tendeix a emprenyar-se.
És que allò l'està afectant.
Ens afecta,
és nostre.
Però ser del Barça
amb aquesta...
O sigui,
aquest sentiment culer
jo crec que també
és molt boomer ja,
perquè ara jo crec
que hi ha molta més flexibilitat
emocional en aquest sentit.
No, perquè precisament
hi ha un moment tristíssim
de la història del club
que és quan s'inventen
aquesta cançó del 1999
al dia de partit,
al dia de partit
que és una cançó nefasta,
que quan ells decideixen
que instauran un crit
de la grada d'animació
que és
ser del Barça
és el millor que hi ha,
cosa que fins aleshores
cap culer s'havia plantejat.
Primer perquè
ho donava per fet,
per això et feies culer,
perquè era el millor que hi ha,
però no ho afirmaves.
Primer per respecte als altres,
que també pensen
que el seu
és el millor que hi ha.
Però aquesta presumpció
de dir
he viscut en l'opulència,
sóc el millor
i ara us ho restregaré
pel nassos,
això
tot ve d'aquí.
Tot ve de la mala gestió
de l'opulència.
Fixe't,
ens han arruïnat,
perquè ens hem cregut
més rics del que érem,
hem malbaratat.
Ara potser faran una S.A.,
però si vols comprar
algunes accions,
Sergi,
pots ser propietari
del Barça,
eh?
Home,
tindré alguna cosa
per deixar
a les meves descendències.
Veus?
Fas una acció del Barça
i avall.
Tot això ja arribarà.
Avui de què parlarem?
Avui parlem de la música.
Com fèiem anar,
o com hem fet anar
els boomers,
el tema del consum musical?
Perquè una de les coses
que em vaig adonant
amb el pas del temps
és que la gent jove,
o que teniu ja una edat,
però en el fons som joves,
teniu un consum musical,
ostres,
quina enveja em feu,
saps?
Tu em dius,
ostres,
tinc 4.000 cançons
de Spotify,
tinc no sé quantes llistes,
i veig,
i et pregunto
on les tens?
I em dius,
no les tinc,
estan al telèfon,
o a l'ordinador,
us connecteu,
i llavors a través
d'unes coses
que us poseu
a les orelles blanques,
que us fan molta il·lusió,
sòlides,
que semblen
com un tubèrcol
extraterrícula,
però que us dona
molt prestigi.
Normalment us els deixeu
pels llocs,
que és també
una altra cosa
típica
de les noves generacions,
jo penso,
ostres,
quina enveja em fa
aquesta gent
amb el tema musical.
T'explico,
nosaltres venim
d'un silenci
horrorós,
que és
haver comprat
la música
físicament
3 o 4 vegades,
la mateixa.
O sigui,
som els idiotes
més grans
de la història
del món musical,
i hem sigut
un negoci
tant pels autors
com pels músics
com per les discogràfiques.
Posaré un exemple,
els meus pares
tenien un consum musical
que consistia,
compraven discos,
els escoltaven
a través d'un toc a discos.
Tot això era físic,
aquestes dues peces.
El toc a discos
no el podies transportar,
vol dir que quan volies
sentir música
havies d'escoltar-la
en el lloc,
sense moure't,
com vam parlar
del telèfon fix.
Això és un gran canvi,
i a vegades
la gent no se n'adona,
però el fet
que haguessis de ser
en un lloc concret...
El menjador a la casa,
per exemple.
Tocadiscos
no n'hi havia
en 7 o 8,
un per cada habitació,
no,
hi havia un tocadiscos,
i era un estri
que no tothom
podia tocar.
O el despatx,
el despatx sí que hi havia,
no?
Era molt de despatx,
el meu avi
tenia el despatx,
el tocadiscos.
Però això ja era amb cadena,
quan es va inventar la cadena.
Sí.
La cadena ja és una evolució.
Però, en canvi,
el tocada,
que li anem tocada,
és una de les primeres...
Tocada, li deieu?
Sí.
Això no ho sabia.
Tocada.
Tocada.
Com tocada i fuga
amb Reba Nord.
Una de les coses ridícules
de l'idioma
que és anar condensant
i tallant les...
Hi ha dos moments
culminants
de la història del boomer
que, de cop i volta,
descobreixen coses
que s'abrevien
per ser més guai.
Ara és horrorós, això.
Però, aleshores,
era molt...
I les dues primeres paraules
són tocada,
que es va fer fins i tot
a un programa,
que es deia així,
de tele,
i l'altre era furgo,
per furgoneta.
Sí, sí, sí.
Hi ha un moment ja
de gran decadència
i d'estrèpit
en el que fa
la intel·ligència
i la vergonya
i la dignitat,
que és quan la gent diu
barna.
Vaig en furgo
a barna,
potser ja
la gent ja vomitava
pel carrer.
Però es va arribar
a aquest punt.
Es va arribar a aquest punt.
Tinc una furgo
i cada dia
vaig a barna.
Només faltava
que diguessin
amb el tocada,
perquè el tocada
no es transportava,
doncs no passava.
Tu tenies
el tocada,
que era una cosa física,
com una nevera,
eh?
I tenies
els discos.
Concepte,
que és el que
avui en dia
es coneix
com a vinil.
Vinil.
Vinil és el material
amb el que
estava fet
els discos.
Són discos de vinil,
no?
Sí,
però és com si tu
en comptes de dicadira
diguessis fustes.
No, no,
busqueu,
hi ha un nom.
Sí,
com que van venir
els discos
als CD's
que li vam dir discos...
I que la gent
s'ha anat idiotitzant,
no ens enganyem.
De manera que li diuen
vinil,
que queda com,
et permet cobrar
20 o 30 euros
per cada vinil.
Aquest vinil
ja existia abans,
i a més estava molt bé.
Tu tenies,
havies de tenir
una casa,
un tocata,
un disc físic,
i l'havies comprat
i valia una pasta,
i l'havies comprat
i era molt important
per tu.
El disc era gran,
tenia el tamany
de dos diners a quatre,
per entendre's,
i tenia unes cobertes
collonudes,
que hi havia uns dissenyadors
que pensaven,
si les fem guapes,
aleshores triomfarem.
I després van tenir
una idea genial,
es podien obrir,
tu obries,
com si fos un llibre,
i es podien tornar a obrir,
hi havia triples,
i allà hi havia de tot,
totes les lletres,
els discos tenien
com a mínim 12 cançons.
Cara A i cara B.
Que això avui en dia,
clar, imagina't,
a Spotify
no hi ha cares.
Perdona,
hi havia també el petit.
Això és el single,
però el single era
com...
Hi havia dues pistes,
hi havia dues pistes.
Sí,
però era l'etapa.
Era dir,
fem un aperitiu?
Sí.
I aleshores,
durant un temps,
tenies uns singles,
que era molt bé
per les festes.
Ah,
l'altre no,
l'altre era el disc.
Començava el disc
de Pere Tàpies,
12 cançons,
i tum, tum, tum, tum,
i te les havies de prendre totes.
I quan s'acaba,
donaves la volta,
sí, sí.
Això ha quedat
completament anul·lat
per una cosa
que es diu...
Ah, bueno,
era voluntari,
ningú t'obligava
a comprar els discos.
És a dir,
tu anaves
a una botiga
que posava discos,
hi havia bastes,
hi havia moltes,
i compraves
el disc que volies.
Ara no.
Ara tu el disc
ha sigut induït
per una cosa
que es diu
algoritme.
Deixo una pausa dramàtica
perquè la gent
assumeixi
la magnitud
de la tragèdia.
L'algoritme
és...
Jo, de fet,
als meus fills
els vaig educar
en que l'algoritme
era com l'home dels nassos.
Els hi deia,
si us porteu malament
vindrà l'algoritme.
Com que no sabien
què era,
durant anys
vam viure
amb la idea
que hi havia
un monstre.
Aquest és l'algoritme.
Sí,
jo ho lamento
i aquí
demano excuses
a la comunitat oriental,
però jo deia
que era com xinès.
Era un ésser xinès
que es deia
algoritme
i que si es portaven malament,
si no sopaven,
si no feien cas
del pare,
immediatament
serien devorats
i de vegades
l'algoritme
és sota el llit.
Jo no em podia imaginar
amb aquesta fantasia
que això
ha acabat passant.
L'algoritme és...
Però és una cosa, Sergi,
també passava.
Tu compraves un disc
també que estava de moda,
és a dir, tu podies triar.
L'havies sentit per la ràdio.
No compraves mai un disc
que no havies sentit.
És a dir,
hi havia una prescripció.
Què fa l'algoritme?
Si t'ha agradat això...
L'algoritme és un camell
que està a la plaça real
i que et diu
si a tu t'ara el perico,
jo tinc una altra cosa.
I aleshores,
com que tu ja ets
un multitoxicòman,
et fots l'altra cosa
que t'ofereixen.
Però tu no l'has tastat encara.
No tens dades.
Llavors,
fa una cosa sensacional
que és dir-te
si li gustó,
normalment això és en castellà
perquè són multinacional,
vostè podrà...
Però a veure,
jo t'explicaré
la gran anècdota
de l'algoritme.
Quan va començar Amazon,
jo era client
per DVDs de sèries,
comprava DVDs de sèries.
Llavors,
vaig començar...
I un dia
vaig rebre
un e-mail
d'Amazon,
molt, molt...
amb una prosa
superguapa.
Aquest de...
Hòstia, senyor Pàmies,
hem estat observant
el seu consum,
tal...
I ens sembla
que hi ha un llibre
que a vostè
li interessaria.
I era un llibre meu.
I vaig pensar...
Com?
Sí, sí.
Amazon va associar...
Clar.
Amazon va associar...
Va associar idees...
Aquest tio...
Aquest tio,
sense Sergi Pàmies,
és molt probable
que remotament
tinguin en algun moment
la necessitat
de comprar.
O sigui,
sabent que jo
podria tenir pertorbades
les capacitats mentals,
compraria llibres
de Sergi Pàmies.
L'algoritme fa el mateix.
Llavors,
et va induint...
Ep!
Collonut!
Ja no cal pensar.
Ja no cal escoltar
programes de ràdio.
Nosaltres,
el que fèiem
quan ens agradava
una cançó
que havíem sentit
per la ràdio...
Clar, tu imagina't,
jo estic sentint
la ràdio
i sento
una cançó
que s'està acabant.
I el locutor
no diu com es diu.
Això era un desastre.
Això era horrorós,
però això passava
constantment.
Llavors,
teníem una solució,
que era
Discos Castelló.
Una altra pausa dramàtica
perquè la gent assumeixi
el llegat
d'aquesta gran empresa
i la influència
que va tenir
en els nostres cors
i els nostres cervells.
Tu anaves a Discos Castelló,
Carles Tallers,
que aleshores
no era una botiga
com després
la gent se la imagina.
Era,
sota d'una escala,
quan entres
en un portal,
aquelles escales
del gòtic,
hi havia
un tugur
un tugur i un fulo
en què hi havia
un taulell
i a darrere
d'unes caixes
amb discos,
amb vinils,
perdó,
que ara en diuen vinils.
Hi havia un tio,
un tio amb una americana
impecable,
jove.
Llavors,
tu entraves,
generalment,
en semi-clandestí,
tot això.
Jo hi anava
amb el meu germà
les primeres vegades
perquè hi havies
d'anar amb un germà.
L'experiència era com
anar al bar.
Sol no t'atrevies?
No,
jo tenia 12 anys,
el meu germà en tenia 17
o 16.
Entrem
i el meu germà diu
tu ara calla.
Llavors ells s'acostaven
al tio aquest,
el tio tenien
un llenguatge propi
d'ells,
se saludaven
i li deia
busco
un disco
d'un trompetista
de jazz
però no sé com es diu
ni sé d'aquest país és
perquè només he sentit
un tros per la vegada.
I el tio
del que es deia
que havia treballat
de disc jockey
a Nova York
llegenda
aquest tio n'havia sortit
de Montornès
però és igual
quedava superbé
la llegenda
li deia
com feia
i el meu germà
començava
pa, pa, parava
pa, pa, parava
i el tio es girava
i com fa el pelló
al búnquer
que agafa
la salsa de calçots
agafava el disc
i li donava al meu germà
i era aquell
i el meu germà
arribava a casa
el meu germà
no dubtava
en cap moment
de l'algoritme
et porta a llocs
el meu germà
et pot dir que et compris
tu el teu disco
home
no és sèrio
arribaves a casa
era un disco
com a molt en compraves dos
perquè valien una pasta
i posaves el disco
i sí senyor
llavors
aquest moment
era el sesam
el sesam d'abans
saps què és això?
sesam era un tio
era un tio
que estava
tracat
i Castelló
es va fundar així
perquè a més a més
aquest tio
li preu d'espargat
però hi havia tios
que li deien
és barroc
hi ha una flauta
i hi ha un moment
que fa
pam pam pam pam
el tio es girava
i amb el mateix gest
de la salsa de calçot
el que passava també a la ràdio
és a dir
els prescriptors de música
a la ràdio
per aquí teníem
a Catalunya de ràdio
de fet
a Catalunya de ràdio
hi havia dues persones
que quan els veies
pensaven que eren
narcotraficants
per la maleta
que feien servir
feien servir unes maletes
metàl·liques
úniques
que semblava
que portessin
una bomba atòmica
portaven el seu material
Oppenheimer
eren dos Oppenheimers
un era Jordi Tardà
que anava
amb unes maletes
que feien por
i després Jordi Beltrán
llavors
amb el Beltrán
a més a més
quan sortia d'aquí
i s'anava pels bars
anava amb les maletes
i això també
creava situacions
i l'Àngel Bruny
on soms
també
no ens oblidem
i tant
doncs aquests tres personatges
per no afegir-hi
Mingus Formantor
molt important
eren
els nostres prescriptors
aquests els hi podies
però
o sigui
eren l'equivalent
al tio del castelló
era el mateix
podies cantar una cosa
i et deia
ah si home
tu el que vols és tal
per tant
imagineu-vos tot això
que en tot això
no hi havia pirates
és a dir
encara no hi havia pirates
encara
el pirata arriba
amb el caset
no
bueno sí
perdó
la pirateria
arriba amb el caset
però la gran
de gravar
escoltar a la ràdio
grava aquesta cançó
intentar
quan el col·locutor
parlava
nyac
ara
ara
sempre trepitjava
la cançó
i es fan casets
il·legals
per expositors
de gasolinera
això era un clàssic
ah sí
el fari
llavors hi havia
unes joies
que jo en tinc
encara alguna
després
hi va haver el CD
CD passaré per alt
perquè és una època
tràgica
trista
que consistia
en el següent
era molt més petit
no podia estar-hi
la il·lusió
de l'objecte
però sí que va servir
per potenciar
una indústria
que no sabia
que existia
que era
la indústria
de la lupa
de cop i volta
la gent va necessitar
mirar
els textos
dels CDs
amb lupa
i tota una sèrie de gent
una generació
va descobrir
que existia
l'estri de la lupa
que era per entendre
què collons posava
en els CDs
els CDs tenien
això sí
una cosa sensacional
que hi havia
una celofana
que els tancava
en aquesta celofana
per obrir-la
necessitaves
els geos
havies de trucar
a la policia
llavors venia
un comando
de geos
a casa teva
amb gos
i amb explosius
per obrir
aquella puta celofana
que no hi havia
manera
que resistís
gent que va
deixar-hi la dentadura
i les uncles
estris
de tota mena
per poder obrir
la celofana
era molt indigna
se sentia fatal
se sentia fatal
però aquí va arribar
perdona
el Disman
és a dir
comença a ser portàtil
ja la música
això ja amb el caset
amb el caset
ja es podia
el Disman
va ser una gran troballa
però va venir
una cosa terrible
el Ricard
que és que
tots els que havien comprat
vinils en el tio de Castelló
cantant-li les cançons
vam haver de tornar
a comprar els mateixos
perquè se'ns va dir
que el vinil
estava mort
que érem uns
putos pelurdos
si continuàvem
escoltant
els discos
hem tocat
a més a més
la veritat és que
el cotxe
per exemple
quan tenies el CD
hòstia
no podies tenir
la música
que això amb el caset
ja havia millorat molt
tot i que el caset
el cotxe
és sinònim
de kinky
yonky
que et vol robar
el caset
però
això ho deixem a part
conclusió
vas haver de tornar
a comprar tot
estem parlant
d'inversions
jo podria tenir
una segona residència
per la mostra
tranquil·lament
en primera vista
però vas decidir
comprar música
però vas decidir
tornar a comprar
els mateixos discos
que havia comprat
perdona
dels discs de vinil
i què en vas fer
aquí
aquí ve la gran cosa
dels boomers
els boomers
són una gent
que no ho admetem
en públic
però ara que jo
estic fent
aquesta feina
de proselitisme
tenim autèntics
alijos
no sé com es diu
en català
és a dir
un dia
la Guàrdia Civil
si fa una bona batuda
per Catalunya
trobarà
l'equivalent
a les plantacions
de marihuana
però amb vinils
la gent té
en aquest lloc
que es diu
traster
i té
milions
perquè tothom
ens va dir
llanceu-los
no serveixen
per res
i tots vam dir
vale
vam comprar
tots els cds
però ara tenim
els vinils
perquè com que
s'han revaloritzat
quan tornin a revaloritzar-se
els cds
també els tindrem
però
ara no és cap negoci
és més aviat
el record
que hem fracassat
però has passat
de tenir-ho a la llibreria
de casa
del menjador
de l'estudi
al traster
tot això es va acumulant
al traster
hi ha una època
que tenia
els vinils amagats
els cds a la vista
i se'ns diu
el cd a mort
som uns putos pelurdos
vam haver de comprar
un altre traster
on posar
a més dels vinils
els cds
i aleshores
vam entrar
en una època
que es van dir
mp3
perdó
hi ha el minidisc
potser era més de ràdio
però és com viure
a Andorra
són molt poca gent
afecta molt poca gent
allò va durar
molt poc
i molt poca gent
és com el láser disc
també hi ha gent
que li agrada
que els peguin
mentre es fan l'acte
però això
són pocs
són pocs
però hi són
i són
són una minoria
s'han de respectar
les minories
però
compta
amb respectar les minories
perquè si és molt imbècil
la minoria
no sé si cal que la respectis
el cas és que tu
vas passar mp3
i et van dir
que entraves
en la fase digital
i ens vam comprar
una cosa
que ja valia
una pasta
que era l'iPod
ostres
que hi cabien
ens van dir
4.000 cançons
però primer va venir
aquell que era un USB
que enxufaves directament
no
aquest
l'important és
quan Apple
inventa l'iPod
i aleshores inventa
una cosa
i tu n'és
que era un lloc
que tu compraves
una cançó
per un euro
t'estic parlant
de fa 25 anys
no
no de fa
60 anys
i tu compraves
una cançó
per un euro
i jo vaig imposar
els meus fills
traumatitzats
per l'algoritme
repeteixo
els vaig dir
cada setmana
podreu comprar
3 cançons
hòstia
em va semblar
un nivell
de pare educatiu
digne de sortir
3 euros
cada setmana
jo cada setmana
els regalo
3 euros
que han de triar ells
entrant a l'Itunes
i fent una cosa
que era sensacional
que era tu provaves la cançó
i durant 20 segons
sonava
és veritat
sonava
20 segons
no eres
un fill
de l'algoritme
tu podies
enamorar-te
de
Adele
posa
vaig a buscar
escoltaves una mica
i dius
m'agrada
la compro
o no la compro
i aleshores
els fills
van fer veure
els dos
conxabats
que feien cas
això
i efectivament
jo cada setmana
apokinava
3 hores per un
3 hores per l'altre
però ells
clandestinament
tenien un altre aparell
en el que
la pirateria
tenien 14.500 cançons
Emule
l'Emule
i tenien
tota una vida
una altra vida
clandestina
i delictiva
100%
que es basava
en una frase
sobretot
no li diguem res
al pare
que és
amb el que
ha evolucionat
el món
o sigui
som on som
gràcies a que
cada any
hi ha una nova generació
de gent
que diu
sobretot això
que els pares
no se n'assabentin
perquè així
el pare
continuarà pensant
que és un cretí
i nosaltres
farem via
i el progrés
s'imposarà
perquè jo
ja et dic
el que més envejo ara
primer
que no tinguin físicament
les coses
que hagin après
a valorar la música
cançó a cançó
perquè tu
amb el tema
del vinil
passava una cosa
et compraves
un vinil
de 14 cançons
o de 28
i n'hi havia dues
que t'agradaven
les altres
eren un tostol
impossible
de manera que
sí però aquí
llavors
s'ha acabat el disc
és a dir
allò que fan
també molts artistes
ara treuen cançons
no treuen discos
és a dir
això ha canviat
és a dir
molt poca gent
fa treballs
i si els hi feros jo
fan un vinil
però per col·leccionistes
sí però vull dir
que ja no
és a dir
així com un llibre
dius
un llibre de contes
cada conte té la seva cosa
però té un sentit
el llibre
ara si tu treguessis
un conte
sí però
teniu a dir
un conte
però és que això
hi ha una altra vida
que no s'està fent pública
que és la vida
de la pirateria literària
o sigui
hi ha molta gent
que els llibres
ja els viu així també
tot és gratis
tot és
sí home sí
la pirateria de llibres
és brutal
això passava amb els fotocòpies
passava amb els llibres
de text
a vegades sí que circulaven
fotocòpies
el món és majoritàriament pirata
però el secret
de la pirateria
és actuar
sense que ho sàpiguen els pares
i perquè els altres
pensin que ells
estan controlant el negoci
i aquesta és la vida
del boomer
Ricard
enyorar
algun temps
durant uns minuts
i adonar-te
que el progrés
ha anat cap a una altra direcció
i que ara
amb el tema
de la música
els suports actuals
et donen
mil voltes
i mil lliçons
clar perquè s'ha democratitzat
et diran
això mateix
la música
tot i és gratis
és que
és que
un imbècil
que ha pagat
tres vegades
és el mateix
quina autoritat
té per dir-me res
cançó
per acabar
una d'un autor
que costa de trobar
perquè la gent
perd la memòria
Joan Baptista
Homet
Homet
fins que el silenci ve
i així com l'home
té por
i es destrueix
per no escoltar
la vida
així la vida
el persegueix
el fa parar
i el crida
fora del temps
allà on les coses
són simples moments
i no hi ha angoixa
allà on no poden
burjar
les nostres mans
ni malejar
un paisatge
lluny de les màquines
triomfants
lluny del seu esclavatge
el tenies
en vinil?
el tenia en vinil
preciós
amb un dibuix
blanc
amb un record
i a més a més
el Joan Bautista
Homet
va desaparèixer
durant molts anys
com a cantant
i el van recuperar
en aquesta casa
gràcies a un programa
que feia el Grasset
el món s'acaba
ah sí
a la tarda
i va fer una convocatòria
que ha sigut
que se n'ha fet
de Joan Bautista Homet
i va aparèixer
i va tornar
i a més a més
va fer un disc
va fer un disc
lamentablement
es va morir molt
prematurament
i el trobem a faltar
Sergi Pàmies
gràcies
salut
una pausa
i de seguida
Marina Robert
ara tornem
silenci
plor
que puja
i cau
silenci
cor
que t'obre
el pit
silenci
gris
que desespera
silenci
llum
que els ulls
s'allibera
silenci
arreu
que escolta
Déu
el matí
de Catalunya
Ràdio
Ricard
Ostrell
Torna a la trena
de la Perla 29
l'adaptació teatral
de la novel·la
de Letitia Colombani
dirigida per
Clara Segura
amb Marta Marco
Cristina Genevat
Carlota Alsina
i Clara Segura
a partir de l'1 de febrer
al Teatre Goya
entrades a
teatregolla.cat
i promentrada.com
3 dones
3 continents
un mateix anel
de llibertat
Audal Carbonell
gran expert
en els orígens
de la humanitat
reflexiona
amb la seva gent
sobre el nostre
possible final
el meu pronòstic
és que
ja anem malament
està clar
que ens extingirem
és molt difícil
planificar
solucions
com a espècie
la gent
diu
la intel·ligència
artificial
ens destruirà
dic
no fa falta
amb la intel·ligència
natural
ja en tenim prou
Nits sense ficció
Audal
quant temps ens queda
a TV3
aquesta nit
es pensaven
que s'havia acabat
però estaven
molt equivocats
no pot ser
és una broma
no?
tu és què?
escape room 2
entrades a la venda
quina mala llet
aquest diumenge
la gala dels Premis Gaudí
a Catalunya Ràdio
i a ICAT
perquè un any
de rècord
de produccions catalanes
ens convida a ser optimistes
i mirar amunt
mirar amunt
encantats
mirar amunt
i imaginar
com somia un robot
mirar amunt
per descobrir
20.000 espècies
de criatures
i sobretot
tornar a mirar amunt
per gaudir del cinema
en una pantalla gran
diumenge
a partir de dos quarts
de nou del vespre
la gala dels Premis Gaudí
a Catalunya Ràdio
i a ICAT
amb la finestra indiscreta
i els serveis informatius
de Catalunya Ràdio
deixa't de pantalletes
i mira amunt
al matí
de Catalunya Ràdio
som 3CAT
11 i 32 minuts
aquesta és la cantant
Comana Lucrècia
interpreta
un carro
una casa
i una buena mujer
és un dels temes
de la banda sonora
de Balseros
perquè ara fa exactament
20 anys
que el documental
de Carles Bosch
i de Josep Maria Domènech
va fer història
era el 27 de gener
del 94
quan passava això
que són aquests crits
Monser Mangou
directora del sense ficció
bon dia
la cerimòria de la cerimòria de la cerimòria de la cerimòria de la cerimòria del lliurament
Here are the nominees
is for best documentary
It's for the former
Aquest es el actor ya, Alec Baldwin, en el momento de comenzar a decir
los noms de los nominados, y por si no lo he acabado de entender bien,
dice Balceros, de Carles Bosch y de Josep Maria Domènech,
y al su lado también había la actriz no amigua que pronunciaba finalmente el nombre del guayador.
I el que dèiem, l'Òscar va anar a parar a una altra producció,
a The Fog of War, d'Errol Morris, però, això sí, mai abans, com ara deia la Montserrat Mangou,
ni tampoc després un documental català havia arribat tan lluny.
Jo sempre dic que, quan et dediques a aquest ofici,
dir que a l'Errol Morris no es mereixia l'Òscar, bueno, t'expulsen del gremi,
però realment, si analitzem la qualitat, el treball acumulat d'anys de Balceros,
era un documental excepcional.
Què tenia Balceros? Per què va aconseguir una cosa que mai més s'ha pogut igualar?
Balceros va tenir diverses confluències.
Una, i la principal, la bogeria del Carles Bosch,
que, després de 3.30 minuts, decideix que el quart,
el que hauria d'haver estat el quart,
és a dir, recuperar la vida d'aquells Balceros uns anys després del somni americà,
allò es convertís en una pel·lícula documental.
Ara, això de pel·lícula documental ens sona molt bé,
perquè estem acostumats a les plataformes,
estem acostumats a un programa com el Sense Ficció,
que des de fa 15 anys portem el documental en prime time cada setmana,
però en aquell moment allò era una locura.
I l'altra gran confluència va ser el Joan Salvat
i l'equip de producció que havia en aquell moment,
la Montse Iuso, que van entrar, van entrar en aquella bogeria.
Jo en aquell moment formava part de l'equip del 30 minuts,
o sigui que vaig anar veient, diem-ne, tot l'embaràs
i tot el part, diem-ne, de l'assumptu.
Joan Salvat era el director del 30 minuts.
Sí, el Joan, el jefe, el jefe, el 30 minuts,
i després el Sense Ficció, el jefe.
Joan Salvat, bon dia.
Hola, bon dia.
Diu la Montse que ets el jefe.
Continua sent el jefe.
Bueno, ja tinc jubilat, jo.
Escolta, quin record tens d'aquests moments que ara hem recuperat,
que es van viure fa 20 anys ja,
que abans d'entrar a l'antena dèiem amb la Montse,
com poden haver passat tants anys?
Bueno, va ser molt emocionant, clar, o sigui, pensar que una cosa que havia nascut sent un 30 minuts
i que després es van fer 3-30 minuts, que arribés després del procés de coproducció a convertir-se en una pel·lícula documental
i que arribés a ser finalista dels Òscars, per nosaltres era inimaginable.
Va ser com el punt àlgid d'un procés que va començar, quan va començar el 30 minuts,
que feien peces de 5 minuts o de 6 minuts, molt lesades en l'actualitat,
a fer un documental a això com és Valceros.
Gràcies al Carles Bosch, al Júlia Maria Domènech, al Richard S. Wade,
que va ser la pota americana, la Montse Iuso, que era la que portava a la producció, etcètera, etcètera.
I després ja, quan es va convertir en una coproducció,
ja es va involucrar la direcció de la casa també, el Francesc Escribano, el Jorgen Brós, etcètera.
Sense el recolzament, un projecte d'aquestes característiques,
una persona molt pesada, tipus el Carles Bosch, que no parava d'insistir,
que volia fer-ho, volia fer-ho, volia fer-ho,
i també que se li obri la porta a aquesta oportunitat.
I també estava l'Oriso Medes, que era el productor independent.
Bueno, Televisió de Catalunya en aquell moment va aconseguir una cosa que era impensable,
que és arribar a finalista als Òscars.
El Tona Folguera, després noms que després hem conegut,
hem conegut en producció com el Carràs i tantíssimes altres.
Sí, sí, jo entens tota la raó. Un bon viver va ser allò.
Anem a recordar, Balseros, una pel·lícula documental
que neix de reportatge sobre la fugida de cubans de l'illa,
l'estiu del 94, quan Fidel Castro va dir que qui volgués marxar,
doncs ho podia fer.
Verano de 1994, fue un verano muy fuerte en Cuba.
Las personas decidieron hacer cosas que nunca antes se habían atrevido a hacer.
Una de las cosas que más recuerdo es cuando se robaron la lancha de regla.
La lancha de regla no es más que es un transporte que usa el pueblo
para pasar de un lado a otro de la bahía.
L'estiu del 94, Joan, tu on eres?
Ah, jo estava aquí, parlant.
I el Carles Bosch estava de vacances per la zona de la República Dominicana, no?
Però hi ha un moment que li dius, ves cap a l'Havana.
Bé, a veure, nosaltres funcionàvem d'una manera una mica anàrquica,
ara en el sentit que fèiem bastant el que volíem, no?,
en algun moment determinat.
I ara no recordo exactament com va anar.
Així va ser ell que ja es va adelantar i se'n va anar cap allà al veure que estava passant això.
Molt propi del Carles, això.
Evidentment, ho vam estar comentant.
Ell estava allà al costat i la gent va començar a tirar-se al mar amb qualsevol cosa
i construir balses per marxar de l'illa.
I a l'hora, Cuba sempre era un tema que ens havia interessat.
Havia estat un parell de vegades, també durant l'època del període especial,
quan es va caure la Unió Soviètica,
que sempre és un tema que havíem sentit molt pròxim i que havíem seguit de prop, no?
I llavors se'n van anar cap allà i van començar a gravar amb el que van poder.
El Domènech va anar cap allà,
em sembla que estava alguna persona més de TV3 per allà,
llavors van començar a gravar.
Bé, una mica intentàvem fer això bastant en el 30 minuts,
que és estar en una càmera en allò on estàvem passant els fets.
És a dir, una mica la filosofia que teníem, no?
I allà va començar el que seria aquest projecte que va durar,
si no recordo malament, sis o set anys.
Clar, perquè es van fer, ho he comentat, 3,30 minuts sobre el mateix tema,
que això devia ser una excepció o no ho era habitual a l'època?
Home, era una mica excepcional, però clar, també s'ho mereixia,
perquè una cosa era el reportatge fet ràpidament de la gent que fugia de l'illa
i de la rons per les quals es llançaven al mar,
l'altra és què va passar quan van arribar a la costa nord-americana,
que els van tindre en un camp de refugiats durant molt de temps,
i després ja quan els van repartir per als Estats Units,
què va passar amb les persones, amb les sis o set persones,
que seguia el reportatge, no?
I el documental va ser al cap d'uns anys
què havia sigut de les vides de les persones que havien arribat als Estats Units.
O sigui que en sis o set anys podíem seguir tot el procés
de les persones que havien decidit tirar-se al mar i abandonar l'illa.
Que, evidentment, la gràcia del documental, entre cometes,
és que deies les persones que més o menys els havien anat bé,
encara que fos treballar en un súper, per entendre'ns,
i les persones que no s'envien han sortit
perquè troben a faltar el caliu que té una illa com Cuba.
Estem parlant de 30.000 persones, eh?,
que es van arribar a llençar el mar en aquestes embarcacions precàries,
de vegades només eren uns flotadors,
lligats pràcticament a uns pneumàtics,
per gravar aquest estret de Florida i arribar als Estats Units.
No hi ha gaire distància, em sembla que són unes 90 milles,
per tant, poc més de 160 quilòmetres,
però, clar, era una travessia suïcida en aquelles condicions.
Sí, és que, clar, és una cosa que, malauradament,
tenim constància que es produeix a les nostres costes
dia sí, dia també, no?
Que la gent, buscant un futur millor,
és capaç de fer el que sigui
per sortir d'una situació de precarietat,
on no té cap mena de futur.
Clar.
Vau poder seguir, com ara ens explicava el Joan Salvat,
que durant molts anys va dirigir aquest 30 minuts,
aquest programa tan emblemàtic de la casa,
de TV3, de 3K, ara.
Ens explicaves com vau poder seguir la vida d'aquestes set persones.
Què va ser el més difícil de tot el procés?
Què diries que va ser?
Bé, des del meu punt de vista,
clar, jo aquí el que hauria de parlar, evidentment,
és el Carles Bosque i el Joan Maria Domènech.
Des del meu punt de vista,
i parlant-ho també amb la Montsella Ayuso,
que era la productora d'aquell moment,
va ser aconseguir recursos suficients
com per poder produir aquestes històries, no?
Sobretot a l'última producció,
que va ser una hora,
que ja hi havia la música de la Lucrécia,
que sortia una mica del format habitual
que fèiem del 30 minuts,
doncs aconseguir els permisos,
les autoritzacions i els recursos
per poder produir-ho.
Després ja, com que el tema,
quan ja es va plantejar com una pel·lícula documental
va passar al Departament de Coproduccions de la Casa,
que llavors havia posat en marxa el Jordi Ambrós
amb el Francesc Escribano,
que era el director,
ja d'alguna manera va sortir
de la meva responsabilitat
i ja no ho vaig seguir tant de prop, no?
Però aconseguir, doncs,
perquè també el Carles Bosch,
sobretot el Domènech,
és una persona que feia un treball fantàstic
a nivell de càmera...
Va guanyar l'Emi, després, posteriorment.
Sí, va guanyar l'Emi,
i el Carles Bosch era una persona
que quan posava la banya en un forat
no parava fins que aconseguia allò que volia.
Llavors era gestionar això,
aconseguir aquests recursos
perquè pogués fer-se aquesta producció.
Que he dit, clar,
que Balseros no es va endur l'Òscar,
però sí que va tenir aquest Emi
per la fotografia de Josep Maria Domènech,
va estar seleccionat al Festival Nord-Americà de Sundance,
va guanyar el premi al millor documental
sobre tema llatinoamericà
d'un director no llatinoamericà
al Festival de Nuevo Cine Latinoamericano de La Habana,
un festival molt prestigiós, també.
Clar, recordava aquest article
que feies tu al 3K de Montse,
on deies que, d'alguna manera,
Balseros va arribar a ser un boom,
una llavor per situar Barcelona
en tot aquest món,
com a ciutat de referència del gènere documental.
Fins a aquest punt és bèstia, eh?
Clar, perquè ara,
és el que deia l'article,
ara és com parlar amb joves
i els dius que hi havia un món sense xarxes socials.
Bueno, doncs fa uns anys
això del documental era una cosa per minories,
o era sinònim d'una cosa gairebé somnífera,
per fer la migdiada, segons i tercers canals,
i ara estem en plataformes
i el Sense Ficció vull pensar
que gràcies a aquell impuls que va donar el Joan
i després l'equip que hem continuat,
doncs hem posat el documental
en el print time, a l'abast de tothom.
Aquella llavor de Balseres
segurament també ens ha ajudat moltíssim.
I el documental, doncs,
és un gènere del que ens continuem fent servir
doncs per explicar coses
i algunes de les coses que expliquem
de vegades no agraden,
de vegades no agraden,
perquè no oblidem que el gènere documental
no té la servitud
de l'equilibri al 50%
que necessita un reportatge.
El que hem de fer, evidentment,
sempre és ser rigorosos
amb allò que diem,
però abordem un punt de vista
i aquesta és la nostra feina,
setmana a setmana,
mostrar realitats que, de vegades,
alguns, interessadament,
ens volen amagar.
Joan, alguna cosa més
que vulguis afegir
sobre tot el que va representar
aquella època de Balceros, insistim,
tenim avui a l'actual director
de la Sense Ficció,
llavors el Joan Salvat,
que era director de 30 Minuts.
Falten moltes persones
que van col·laborar,
però crec que les heu recordat molt bé
i sobretot la gran tasca
que van desenvolupar.
Digues, digues, Joan.
No, una mica sí que va ser
un punt d'inflexió
que gràcies als èxits
que es van aconseguir
durant temps
va néixer després
el Sense Ficció
i que també era
una cosa que jo destacaria
que és aquesta col·laboració
entre la televisió pública
i les productores independents
sense les quals
tampoc hauria pogut fer
un treball com el de Balceros,
perquè la televisió pública
arriba fins a un moment,
fins a un punt,
però clar,
tampoc pot estar,
diguem-ne,
pagant no sé quant de temps
de feina,
sinó és a través
de diferents fons
de finançament,
que és el que intenta
aconseguir la coproducció.
Montse,
t'imagines ara
un Sense Ficció
arriba en els Òscars?
Bueno,
jo crec que és,
amb els propers 15 anys
és el que hem d'aconseguir.
Sí, eh?
Sí, sí,
ara ja portem 15 anys
de Sense Ficció
sense haver tornat
a trepitjar
Catifa Vermella,
ara ja això queda
per els propers,
abans dels propers 15 anys
ho hem de tornar a aconseguir.
Joan Salvat,
Montse Arvangou,
enhorabona
20 anys després
per aquella tasca incansable.
Per cert,
imagino que està penjat
el 3CAT,
el documental.
Sí,
i tant,
el podeu recuperar
al 3CAT.
Doncs mira,
tots aquells que llavors
éreu tan joves
que no sabíeu
de què us estem parlant,
Valcero es va marcar
un abans i un després
en la televisió pública
i també en el general
documental a casa nostra.
Gràcies a tots dos
i enhorabona.
Gràcies, Marina.
Gràcies.
Passen dos minuts
de 3 quarts de 12,
petita pausa,
temes pendents
i passarem per Madrid també.
El matí de Catalunya Ràdio.
Comença aquesta any nou
el 100% d'energia
a Basic Fit.
A casa o al gimnàs
de la cantonada,
apunta-ti ara,
gaudeix de 6 setmanes extra
i emporta't una motxilla,
torna-te a sentir bé
i converteix el fitness
en una activitat essencial.
Només queden 3 dies.
Basic Fit.
Arriba al Liceu
un ballo i màscara.
Verdi en estat pur.
Conspiració, traïció i venjança
al ball de màscares
més famós de l'òpera.
Del 9 al 20 de febrer.
Entrades a liceu.cat.
Ocasió.
Te compra tu coche,
te compra tu carro,
te compra tu buga.
Te compra tu furgo,
te compra tu moto,
te compra tu autocarriba.
Te han hecho una oferta.
Te la mejoramos.
Has oído bien.
Mejor precio garantizado
y compromiso de pago
en 24 horas.
Ven a vernos.
Tinc passió per estar en connexió,
telefonia conscient que cuida la gent,
els competitius i comparatius,
per persones que fan coses bones.
Som connexió,
l'única operadora
que et farà cantar a la dutxa.
Clàssica o moderna,
a Barcelona l'oferta gastronàmica
és immensa.
Però això li dons una volta
i potser no està malament.
Una volta, però la paella.
Ni creativa ni tradicional,
li falta cuina.
Dual entre restaurants
de cuina tradicional
i cuina creativa de Barcelona.
Joc de cartes
a TV3 dimecres a la nit.
10 minuts i seran les 12.
Avui estem pendents
de tot el que ha passat al Congrés dels Diputats
a partir de les 3
on s'ha de votar
la proposició de llei
de l'amnistia
al TEC.
Sí, sí, sí, exactament.
Què dius?
Estic clar, ja el tenim aquí.
A les 11 els companys d'informatius
explicaven que Junts
s'inclina ara per ara
per votar no
aquesta tarda.
Això si no s'eliminen
al TEC
els delictes de terrorisme
i alta traïció
des de Madrid
tenia Tàpia.
Novetats que tenim a aquesta hora.
Sí, perquè l'executiva
reunida d'urgència
confirma aquest extrem.
No es votarà
a favor de la llei
si no s'accepten
aquests canvis
del partit
quan falten
ni 3 hores
perquè comenci el ple
és votar en contra de la llei
si el PSOE
no es mou.
El Partit Socialista
ha dit sempre
que la llei
ja està bé com està
que eliminar
el terrorisme
de la llei d'amnistia
és una línia vermella
que no pensen superar
Junts però diu
que estarà negociant
fins a l'últim moment.
Recordem, el ple
comença a les 3 de la tarda
es preveu la votació final
a l'entorn
de les 5 de la tarda.
Insistim, eh?
Que si finalment
Junts per Catalunya
votés que no el TEC
el que faria
tot plegat
és posposar els terminis
perquè aquest text
tornaria a la Comissió de Justícia
i després hauria d'anar
altre cop cap al Congrés
estaríem parlant
d'un mes aproximat
segons que s'explicaves
aquest matí a primera hora, Tània?
Sí, ens han dit
que com a màxim
perquè aquesta llei
s'ha tramitat
per la via d'urgència
que retalla
la meitat dels terminis
per tant
veurem què diuen
els lletrats
i seria un mes
per continuar negociant
tiraria enrere aquest text
per tant
s'haurien de tornar
a negociar
les esmenes parcials
i seria una nova oportunitat
dels grups independentistes
i del PSOE
d'intentar posar-se d'acord
malgrat alguns
apunten ja
que seria difícil
perquè creuen
que el PSOE
ha arribat fins a l'extrem
que podia
Avui, un moment
un moment
Estic allà, Tània
em veus?
T'estic veient
però ara vaig
ara quan surti a l'antena
vinc a saludar-te
Perfecte
Sí, enviat especial
com sempre
a partir de les 3
programa especial
amb Ricard Ostrell
amb Daniel Tàpia
i serà també
Maiol Roger
a partir de les 2
ja al Catalunya
migdia
des del Congrés
dels Diputats
per tant avui
tots els ulls
també posats
aquesta tarda
el que pugui passar
al Congrés
de moment
junts
que s'inclina
per votar no
aquesta tarda
però ara anem
a la cançó del dia
la cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró
Giróna torna a reclamar
el seu tro
amb la trama
Aquesta és la Marta Romeu
que és un dels noms
que cal seguir
de ben a prop
i tenir apuntats
per aquest 2024
va debutar el 2019
va publicar
el seu primer disc
el 2021
i ara
el que està fent
és redefinir
el seu projecte artístic
amb noves sonoritats
com les que gasten
aquesta cançó
tornar-ho a intentar
que cala foc
a l'escena gironina
perdona
si va debutar el 19
com és que treu
el primer disc
el 21
si debuta
ja vol dir
vol dir que va publicar
la seva primera cançó
va treure el cap a rau
això és de primera
no no perdona
la cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró
crec que el millor
és marxar
jo no m'entanarà
ni de la cançó del dia
tu digues
estem treballant
la cançó d'entrades
què passa
la cançó
diguem Frank Lluís Giró
escoltem-ho bé
no estaves anant a Madrid
ja hi soc
ah ja has arribat
ja has arribat
Frank Lluís
vagi bé
vinga
adeu
ara que
és un desastre
Marina
ho sento
però és un desastre
ara vostè també
és que
no podem tenir
ni aliades
vostè i jo
ni això
estàs buscant aquí
la sororitat
sí una mica
va Jovany Foli
vinga
aquesta hora
ens queda pendent
endinsar-nos una mica més
en aquesta presumpta
trama russa
que va intentar interferir
en el procés
no hi havia cap trama russa
ara en parlarem
Pepe
el que sí que ja hi havia
era una trama espanyola
ho has de comentar tot
es deia
Operació Catalunya
o sigui que
ensenyó en jutja aquest
que és l'acció
una mica
l'esfílter
tranquil
que serà l'acció
estic a veure
emporat tu també
no jo no acabo
emporat de res
i estic molt tranquil
de fet no estic gens tranquil
perquè tot això
que tinc aquí
Marina
veus
què passa
tot això
tots aquests papers
aquesta pila
de copets
i de cases
i de
jo que fer
més arxius
de documents
què passa
cintes de caset
també
acosta't el micròfon
tot parlo per a sí
a Catalunya
aquests dies
no pares
no puc parar
de treure coses
mira tinc aquí
unes cintes
tinc aquí
unes coses
tot això
és de l'Operació Catalunya
del servei
que hagi espanyols
molt bé
no hi ha cap rus aquí
mira-te
hi ha 6 papers
tu veus
alfabet xirílic
veus algun nom rus
doncs no
no hi ha cap rus
però no ens acostis
el paper a la cara
perquè no podem llegir res
Pepe
de l'Espanya
més reaccionària
i fosca
fem una cosa
guarda tots aquests documents
i veurem d'aquí una estona
no sé si podré
perquè ara de Madrid
vaig cap a París
ah què feia París
sí
ara disney
si et sembla
estaré imbècil
n'insultis
estàs molt
vaig a cobrir
les mobilitzacions
dels pagesos
que estan bloquejant
accessos a París
i em fa patir
que l'Isset
es quedi
sense Carme Són
per fer la retatuï
molt bé
també estarem pendents
de la votació
de la llei d'amnistia
al Congrés dels Diputats
que ara en parlàvem
amb la Tània
l'assessió comença
a partir de les 3 de la tarda
en aquests moments
no està garantit
el suport de Junts
a la llei d'amnistia
tal com està redactada
per això
podem parlar
amb Jordi Turull
i Laura Borràs
bon dia
Laura Borràs
i Jordi Turull
en tot cas
bueno
tan és
tan és
jo sóc la presidenta
de Junts
i en Turull
és la nostra gratució
perdona Laura
des del respecte
tu ets la presidenta
del partit
i jo sóc
el secretari general
del partit
no el teu secretari
d'acord
el que t'ho diguis
turull
escolta
se m'ha refredat
el cafè
te porto un altre
de seguida
com açucra o sacarina
o sense res
bueno
ho hauries de saber
molt bé
senyora Borràs
Junts donarà
els seus vots
per dir endavant
la llei d'amnistia
a tu t'ho diré
l'important
Gerard
no és si Junts
donarà suport
o no donarà suport
a una llei
l'important
és que qualsevol
ciutadà
o ciutadana
de Catalunya
pugui fer actes
terroristes
respectuosos
amb els drets humans
sense patir
l'amenaça
del sistema judiciar
espanyol
de moment
estan dient
que voten
que no
la resposta
si voleu
es troba
en el següent poema
que té un poema
com he d'anuncio
de la Marta
Pessarrodona
era
Sant Cugatenca
és en italià
no té la paraula
Marina Romero
no té la paraula
els dies
són ja sols
vertigen
morint i morint
obstinats
amor
amor
única teva
difícil conquesta
contra tu
contra la teva
irremeiable fe
de solitud
sense tòpics
molt bé
li havia preguntat
per la llei d'anista
exacte
i crec que amb això
ara sí que té
insertat el cafè
el vull amb got de vidre
no amb tassa
hòstia
quin fallo
m'aturó
ara vinc
però què fem?
va de la trama russa
el procés?
va
som-hi
el suport de Putin
a la independència
quina mena de gent
es pensen
que som els catalans
per mi
ser especialista
a les portes
de la votació
de la llei d'amnistia
la justícia espanyola
ha reactivat
el cas
Bolhov
és el cas
segons el qual
l'expresident
de la Generalitat
Carles Puigdemont
i els membres
del seu entorn
van mantenir estretes
relacions personals
amb Rússia
per buscar suport
econòmic i militar
a la independència
de Catalunya
ai ai ai
ara respira
bon dia
tot això és correcte
senyor Puigdemont
bon dia
sabiaven que l'Ašnikov
atreveix
dels obus de gas
això deu ser broma
oi?
aquesta gent és imbècil
a veure
està tothom
molt esbarat
escolti
la drama més perillosa
del procés
no va ser
la drama russa
va ser la drama espanyola
sí
això està clar
perquè els que van espiar-nos
amenaçar-nos
escolti
difamar-nos
i extorsionar-nos
sí
senyor Puigdemont
i d'altres coses
van ser
els serveis secrets espanyols
i el govern espanyol
molt bé
ara de seguida
va ser Rajoy
nom Putin
sí
vostè però
coneix Vladimir Putin
jo no sé qui és
home
sí que sap qui és
jo no sé qui és
a veure
segons publican diversos mitjans
avui vostè va rebre
dies abans
de proclamar la independència
un emissari de Putin
això ens ho pot confirmar
o desmentir
jo rebo molta gent
oh molta gent
però ens pot dir
qui era aquest emissari de Putin
de veritat
volem saber
qui era l'emissari de Putin
que em va venir a veure
això li estic preguntant
volem saber
qui és l'emissari
que em va oferir
100.000 soldats russos
finançament
i suport internacional
qui era aquest emissari
volem que desvetlli
en exclusiva
la identitat
del contacte rus
per afavorir
el procés d'independència
de Catalunya
que sí?
qui era?
no
Pekasheim
quan són les 10
un llum
s'encena al palau
de la Generalitat
Manuel Alias
bon dia
bona nit
són 10.000 soldats russos
per alliberar en Catalunya
però jo dit bon dia
bona nit
no contestes
bon dia
Ricard
jo no sóc el contacte rus
però has aparegut
justament ara
em sembla que sorties
tu apareixies
Pekasheim Marina
Pekasheim
què Pekasheim?
Pekasheim
vol dir tot
i no vol dir res
tu que ets expert
en qüestions russes
Manel
què ens pots dir
de l'operació
Bolhov
fem una mirada
tranquil·la
i reposada
sobre els vincles
entre Catalunya
i Rússia
amb la potència
de la redacció
d'informatius
de Catalunya Ràdio
Sí, no, però
el cas
la Paolova
és una dona
de 97 anys
per què sempre
és la Paolova
Bé, perquè busquem
gent de perfil
similar
històries humanes
fortes
ella viu
a una de les zones
més deprimides
de l'àrea metropolitana
de Moscou
l'Hospitalev
el seu petit pis
de 35 metres quadrats
sense calefacció
la Paolova
es dedica
a embotellar
i guarràs
en ampolles
de vodka
que després
exporta a Europa
amb l'etiqueta
de vodka premium
molt bé
estàvem parlant
de l'operació
Catalunya
catalans
comunistes
la Paolova
està acusada
de ser l'enllaç
entre Putin
i Puigdemont
li preguntem
pel cas Bolhov
però no
ja arribem a les 12
bon lletí informatiu
mamis
Bon dia, os informa Joan Bota.
Junts s'inclina per votar no aquesta tarda la llei d'amnistia
si no es garanteix als investigats per terrorisme i alta traició
que hi quedaran inclosos.
És la valoració que està fent ara mateix l'executiva del partit
reunida amb caràcter d'urgència aquest matí,
segons ha pogut confirmar Catalunya Ràdio.
La formació considera imprescindible blindar més la normativa
després dels últims moviments dels jutges García Castellón i Aguirre
en les seves investigacions de Tsunami Democràtic i Belhoff.
Amb el vot en contra dels de Puigdemont,
la normativa no tindria suficient majoria parlamentària
per tirar endavant i no quedaria aprovada.
Esquerra sí que té previst votar-hi a favor,
però no serien suficients els seus vots sumats als del PSOE,
sumar Bildu, PNB i Podem.
Si s'acaba imposant aquest escenari,
el text de la llei d'amnistia retornaria a la Comissió de Justícia,
obrint així un nou període d'esmenes.
La votació de la normativa és aquesta tarda
el pla del Congrés que arrenca a les 3.
Un grup de més de 130 professors d'ESO i batxillerat de tot Catalunya
han presentat un decàleg de mínims
per revertir el poc ús del català als centres
i frenar l'emergència lingüística.
Ho han fet sota la plataforma DocentsCat
i han fet arribar la proposta al departament
que de moment s'ha compromès a reunir-se amb ells.
Entre les propostes del decàleg
destaquen recuperar les 3 hores setmanals
de la matèria ESO i batxillerat,
reforç a les aules d'acollida
i que qui ensenyi català tingui una formació
acreditada per fer-ho.
Carme Soler és membre d'aquesta plataforma
DocentsCat i professora de català.
A batxillerat et fan fer de tot
i literatura, llengua, gramàtica,
ortografia, comprensió lectora
i resulta que no tenim prou hores per fer-ho.
Els casos de grip reculen un 33% en una setmana
i s'han detectat 7.700 contagis la setmana passada.
Aquesta xifra coincideix amb una rebaixa
de la pressió als centres d'atenció primària
que han atès menys de 50.000 visites
per infeccions respiratòries,
9.000 menys que la setmana anterior.
La incidència de la grip entre els nens
de menys de 14 anys també ha baixat clarament
l'última setmana després d'un fort repunt
de la setmana anterior.
Per acafar la Covid s'han detectat 2.000 positius.
Els últims 7 dies són 900 casos menys
que la setmana anterior.
Això quan avui s'ha decidit si es prorroga o no,
l'obligació de portar mascareta als centres sanitaris.
Els Mossos han detingut una persona
relacionada amb la mort violenta
d'un home de 28 anys
aquesta matinada a Cornellà de Llobregat.
El cadàver ha estat localitzat dins d'un vehicle
aparcat al carrer cap a les 5 de la matinada.
De seguida, la Divisió d'Investigació Criminal
de la Regió Metropolitana Surts
ha fet càrrec d'aquesta investigació
i ja cap a les 7 del matí s'ha detingut un home
de 29 anys suposadament relacionat amb els fets.
El jutjat de guàrdia ha decretat
el secret d'actuacions.
Ja ha obert les portes
la fira del sector audiojubel
amb l'expectativa de celebrar
l'edició més gran de la història del Salon.
Hem cap allà, Joan Garcià.
Bon dia.
L'IC s'ha fet gran a Barcelona
i ja té les dimensions d'un mobile
o d'una alimentària.
S'hi esperen 70.000 visitants.
Aquestes primeres hores,
dins la fira,
molta expectació per veure coses
i fer contractes,
com ens ha explicat aquesta congressista
de Sant Hipòlit de Voltregà, Osona.
Ens diem Artur Holm
i fabriquem tecnologia
per cel·les de reunions,
cel·les de conferències,
auditoris, parlaments...
I, bueno, esperem molts visitants internacionals,
clients finals,
integradors de sistemes,
que són realment els nostres clients,
que són els que fan l'instal·lació
de tot el sistema d'audio-vídeo
i esperem visitants de tot el món.
Plotos de producció virtual,
experiències immersives,
i aplicacions d'intel·ligència artificial i robòtica.
Són les tendències més marcades
en aquesta edició de l'ici
on les empreses catalanes
tenen un 10% més de presència
que l'any passat en 80 companyies.
Joan Garcia,
Catalunya Ràdio Fira,
Gran Via,
l'Hospitalet.
Esports, Marcos García.
Riqui Rubio s'entrena aquest migdia
amb el Barça de bascat,
ho fa després de mig any de baixa
per recuperar la seva salut mental.
Al base del Mas Nou
s'exercita per recuperar sensacions.
L'Esports no s'imposa
en cop obligació de fitxatge,
però la intenció és inscriure Riqui
abans del 7 de febrer a l'Eurolliga.
També en bascat a dos quarts de nou
el Joventut de Badalona
rep a casa la Poel de Tel Aviv.
Vés un partit de l'Eurocup.
A la una roda de premsa,
Xavi Hernández,
a la prèvia del partit ajornat
de Lliga contra l'Assona,
que juga demà.
És la primera trobada pública
després d'anunciar al cap de setmana
que no seguirà més enllà del juny.
Els jugadors van fer pinya
i amb un dinar a casa de Lewandowski
sense el cos tècnic.
A primera,
darrer partit de la 22a jornada,
Getafe 2 Granada 0.
A segon,
el tècnic de l'Espanyol,
Luis Miguel Ramis,
continuarà la banqueta del club
aquest cap de setmana
contra el Llevant.
Amb Ramis a la banqueta,
l'equip blanc i blau
només ha guanyat
un dels últims set partits.
I encara en futbol,
a la Copa d'Àfrica,
eliminació de l'actual campiona
al Senegal,
els vuitens de final
davant l'anfitriona
a la costa d'Ibori,
els penals.
El partit i la pròrroga
han acabat amb empat a un.
Fins aquí,
les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Teràpia Boomer.
Cada dimarts a aquesta hora,
Teràpia Boomer.
Sergi Pàmies,
què tal?
Molt bé,
bon dia.
Estàs més bé que el Barça
o igual?
Bé,
millor.
No,
diria que estem
en una fase decadent,
a més a més,
multiorgànica.
De manera que estaríem,
estic molt connectat
amb el Barça.
O sigui,
tu ets el,
t'està passant
el que li passa al Barça.
Això mateix.
Quan tots els flancs,
l'economia,
el prestigi institucional,
la salut esportiva,
física,
i psicològica,
tot va avall.
Tot va avall.
I això va bé
perquè llavors
la facilitat
amb la que tu et pots sentir
empàticament,
solidari
amb el que està passant,
doncs és molt bona.
Tens molta empatia
amb el que està passant.
Sóc més col·le que mai,
perquè em sento
superidentificat
amb la història actual
del club,
amb el que està passant,
i amb la incertesa,
també.
En el meu cas,
la incertesa no hi és,
perquè jo sé
què passarà.
Però en el cas del Barça,
no,
perquè jo desitjo
que el Barça
em sobrevisqui
i perduri en el temps
i els meus fills
i els meus nets
i els meus besnets
el puguin disfrutar.
En canvi,
el bé és més fàcil
de preveure
com anirà la cosa.
Mires els partits
del Barça
ara amb Andres?
És a dir,
quan has de fer l'article,
per exemple,
és a dir,
vinga,
ara el Barça...
No.
És de les coses
que té,
en general,
el futbol,
però el Barça especialment.
L'energia que transmet
una militància
d'una cosa que t'agrada,
això és el que no es perdi.
La prova és el públic
com s'ha anat comportant
a Montjuïc
i després la gent
a casa seva
com ho viu.
No, no,
això és molt difícil,
fins i tot
quan t'emprenyes
o quan estàs amb algú
que tendeix a emprenyar-se.
És que allò l'està afectant.
Ens afecta,
és nostre.
Però ser del Barça
amb aquesta...
O sigui,
aquest sentiment culer
jo crec que també
és molt boomer ja,
perquè ara jo crec
que hi ha molta més flexibilitat
emocional en aquest sentit.
No, perquè precisament
hi ha un moment tristíssim
de la història del club
que és quan s'inventen
aquesta cançó del 1999
al dia de partit,
al dia de partit
que és una cançó nefasta,
que quan ells decideixen
que instauran un crit
de la grada d'animació
que és
ser del Barça
és el millor que hi ha,
cosa que fins aleshores
cap culer s'havia plantejat.
Primer perquè
ho donava per fet,
per això et feies culer,
perquè era el millor que hi ha,
però no ho afirmaves.
Primer per respecte als altres,
que també pensen
que el seu
és el millor que hi ha.
Però aquesta presumpció
de dir
he viscut en l'opulència,
sóc el millor
i ara us ho restregaré
pel nassos,
això
tot ve d'aquí.
Tot ve de la mala gestió
de l'opulència.
Fixe't,
ens han arruïnat,
perquè ens hem cregut
més rics del que érem,
hem malbaratat.
Ara potser faran una S.A.,
però si vols comprar
algunes accions,
Sergi,
pots ser propietari
del Barça,
eh?
Home,
tindré alguna cosa
per deixar
a les meves descendències.
Veus?
Fas una acció del Barça
i avall.
Tot això ja arribarà.
Avui de què parlarem?
Avui parlem de la música.
Com fèiem anar,
o com hem fet anar
els boomers,
el tema del consum musical?
Perquè una de les coses
que em vaig adonant
amb el pas del temps
és que la gent jove,
o que teniu ja una edat,
però en el fons som joves,
teniu un consum musical,
ostres,
quina enveja em feu,
saps?
Tu em dius,
ostres,
tinc 4.000 cançons
de Spotify,
tinc no sé quantes llistes,
i veig,
i et pregunto
on les tens?
I em dius,
no les tinc,
estan al telèfon,
o a l'ordinador,
us connecteu,
i llavors a través
d'unes coses
que us poseu
a les orelles blanques,
que us fan molta il·lusió,
sòlides,
que semblen
com un tubèrcol
extraterrícula,
però que us dona
molt prestigi.
Normalment us els deixeu
pels llocs,
que és també
una altra cosa
típica
de les noves generacions,
jo penso,
ostres,
quina enveja em fa
aquesta gent
amb el tema musical.
T'explico,
nosaltres venim
d'un silenci
horrorós,
que és
haver comprat
la música
físicament
3 o 4 vegades,
la mateixa.
O sigui,
som els idiotes
més grans
de la història
del món musical,
i hem sigut
un negoci
tant pels autors
com pels músics
com per les discogràfiques.
Posaré un exemple,
els meus pares
tenien un consum musical
que consistia,
compraven discos,
els escoltaven
a través d'un toc a discos.
Tot això era físic,
aquestes dues peces.
El toc a discos
no el podies transportar,
vol dir que quan volies
sentir música
havies d'escoltar-la
en el lloc,
sense moure't,
com vam parlar
del telèfon fix.
Això és un gran canvi,
i a vegades
la gent no se n'adona,
però el fet
que haguessis de ser
en un lloc concret...
El menjador a la casa,
per exemple.
Tocadiscos
no n'hi havia
en 7 o 8,
un per cada habitació,
no,
hi havia un tocadiscos,
i era un estri
que no tothom
podia tocar.
O el despatx,
el despatx sí que hi havia,
no?
Era molt de despatx,
el meu avi
tenia el despatx,
el tocadiscos.
Però això ja era amb cadena,
quan es va inventar la cadena.
Sí.
La cadena ja és una evolució.
Però, en canvi,
el tocada,
que li anem tocada,
és una de les primeres...
Tocada, li deieu?
Sí.
Això no ho sabia.
Tocada.
Tocada.
Com tocada i fuga
amb Reba Nord.
Una de les coses ridícules
de l'idioma
que és anar condensant
i tallant les...
Hi ha dos moments
culminants
de la història del boomer
que, de cop i volta,
descobreixen coses
que s'abrevien
per ser més guai.
Ara és horrorós, això.
Però, aleshores,
era molt...
I les dues primeres paraules
són tocada,
que es va fer fins i tot
a un programa,
que es deia així,
de tele,
i l'altre era furgo,
per furgoneta.
Sí, sí, sí.
Hi ha un moment ja
de gran decadència
i d'estrèpit
en el que fa
la intel·ligència
i la vergonya
i la dignitat,
que és quan la gent diu
barna.
Vaig en furgo
a barna,
potser ja
la gent ja vomitava
pel carrer.
Però es va arribar
a aquest punt.
Es va arribar a aquest punt.
Tinc una furgo
i cada dia
vaig a barna.
Només faltava
que diguessin
amb el tocada,
perquè el tocada
no es transportava,
doncs no passava.
Tu tenies
el tocada,
que era una cosa física,
com una nevera,
eh?
I tenies
els discos.
Concepte,
que és el que
avui en dia
es coneix
com a vinil.
Vinil.
Vinil és el material
amb el que
estava fet
els discos.
Són discos de vinil,
no?
Sí,
però és com si tu
en comptes de dicadira
diguessis fustes.
No, no,
busqueu,
hi ha un nom.
Sí,
com que van venir
els discos
als CD's
que li vam dir discos...
I que la gent
s'ha anat idiotitzant,
no ens enganyem.
De manera que li diuen
vinil,
que queda com,
et permet cobrar
20 o 30 euros
per cada vinil.
Aquest vinil
ja existia abans,
i a més estava molt bé.
Tu tenies,
havies de tenir
una casa,
un tocata,
un disc físic,
i l'havies comprat
i valia una pasta,
i l'havies comprat
i era molt important
per tu.
El disc era gran,
tenia el tamany
de dos diners a quatre,
per entendre's,
i tenia unes cobertes
collonudes,
que hi havia uns dissenyadors
que pensaven,
si les fem guapes,
aleshores triomfarem.
I després van tenir
una idea genial,
es podien obrir,
tu obries,
com si fos un llibre,
i es podien tornar a obrir,
hi havia triples,
i allà hi havia de tot,
totes les lletres,
els discos tenien
com a mínim 12 cançons.
Cara A i cara B.
Que això avui en dia,
clar, imagina't,
a Spotify
no hi ha cares.
Perdona,
hi havia també el petit.
Això és el single,
però el single era
com...
Hi havia dues pistes,
hi havia dues pistes.
Sí,
però era l'etapa.
Era dir,
fem un aperitiu?
Sí.
I aleshores,
durant un temps,
tenies uns singles,
que era molt bé
per les festes.
Ah,
l'altre no,
l'altre era el disc.
Començava el disc
de Pere Tàpies,
12 cançons,
i tum, tum, tum, tum,
i te les havies de prendre totes.
I quan s'acaba,
donaves la volta,
sí, sí.
Això ha quedat
completament anul·lat
per una cosa
que es diu...
Ah, bueno,
era voluntari,
ningú t'obligava
a comprar els discos.
És a dir,
tu anaves
a una botiga
que posava discos,
hi havia bastes,
hi havia moltes,
i compraves
el disc que volies.
Ara no.
Ara tu el disc
ha sigut induït
per una cosa
que es diu
algoritme.
Deixo una pausa dramàtica
perquè la gent
assumeixi
la magnitud
de la tragèdia.
L'algoritme
és...
Jo, de fet,
als meus fills
els vaig educar
en que l'algoritme
era com l'home dels nassos.
Els hi deia,
si us porteu malament
vindrà l'algoritme.
Com que no sabien
què era,
durant anys
vam viure
amb la idea
que hi havia
un monstre.
Aquest és l'algoritme.
Sí,
jo ho lamento
i aquí
demano excuses
a la comunitat oriental,
però jo deia
que era com xinès.
Era un ésser xinès
que es deia
algoritme
i que si es portaven malament,
si no sopaven,
si no feien cas
del pare,
immediatament
serien devorats
i de vegades
l'algoritme
és sota el llit.
Jo no em podia imaginar
amb aquesta fantasia
que això
ha acabat passant.
L'algoritme és...
Però és una cosa, Sergi,
també passava.
Tu compraves un disc
també que estava de moda,
és a dir, tu podies triar.
L'havies sentit per la ràdio.
No compraves mai un disc
que no havies sentit.
És a dir,
hi havia una prescripció.
Què fa l'algoritme?
Si t'ha agradat això...
L'algoritme és un camell
que està a la plaça real
i que et diu
si a tu t'ara el perico,
jo tinc una altra cosa.
I aleshores,
com que tu ja ets
un multitoxicòman,
et fots l'altra cosa
que t'ofereixen.
Però tu no l'has tastat encara.
No tens dades.
Llavors,
fa una cosa sensacional
que és dir-te
si li gustó,
normalment això és en castellà
perquè són multinacional,
vostè podrà...
Però a veure,
jo t'explicaré
la gran anècdota
de l'algoritme.
Quan va començar Amazon,
jo era client
per DVDs de sèries,
comprava DVDs de sèries.
Llavors,
vaig començar...
I un dia
vaig rebre
un e-mail
d'Amazon,
molt, molt...
amb una prosa
superguapa.
Aquest de...
Hòstia, senyor Pàmies,
hem estat observant
el seu consum,
tal...
I ens sembla
que hi ha un llibre
que a vostè
li interessaria.
I era un llibre meu.
I vaig pensar...
Com?
Sí, sí.
Amazon va associar...
Clar.
Amazon va associar...
Va associar idees...
Aquest tio...
Aquest tio,
sense Sergi Pàmies,
és molt probable
que remotament
tinguin en algun moment
la necessitat
de comprar.
O sigui,
sabent que jo
podria tenir pertorbades
les capacitats mentals,
compraria llibres
de Sergi Pàmies.
L'algoritme fa el mateix.
Llavors,
et va induint...
Ep!
Collonut!
Ja no cal pensar.
Ja no cal escoltar
programes de ràdio.
Nosaltres,
el que fèiem
quan ens agradava
una cançó
que havíem sentit
per la ràdio...
Clar, tu imagina't,
jo estic sentint
la ràdio
i sento
una cançó
que s'està acabant.
I el locutor
no diu com es diu.
Això era un desastre.
Això era horrorós,
però això passava
constantment.
Llavors,
teníem una solució,
que era
Discos Castelló.
Una altra pausa dramàtica
perquè la gent assumeixi
el llegat
d'aquesta gran empresa
i la influència
que va tenir
en els nostres cors
i els nostres cervells.
Tu anaves a Discos Castelló,
Carles Tallers,
que aleshores
no era una botiga
com després
la gent se la imagina.
Era,
sota d'una escala,
quan entres
en un portal,
aquelles escales
del gòtic,
hi havia
un tugur
un tugur i un fulo
en què hi havia
un taulell
i a darrere
d'unes caixes
amb discos,
amb vinils,
perdó,
que ara en diuen vinils.
Hi havia un tio,
un tio amb una americana
impecable,
jove.
Llavors,
tu entraves,
generalment,
en semi-clandestí,
tot això.
Jo hi anava
amb el meu germà
les primeres vegades
perquè hi havies
d'anar amb un germà.
L'experiència era com
anar al bar.
Sol no t'atrevies?
No,
jo tenia 12 anys,
el meu germà en tenia 17
o 16.
Entrem
i el meu germà diu
tu ara calla.
Llavors ells s'acostaven
al tio aquest,
el tio tenien
un llenguatge propi
d'ells,
se saludaven
i li deia
busco
un disco
d'un trompetista
de jazz
però no sé com es diu
ni sé d'aquest país és
perquè només he sentit
un tros per la vegada.
I el tio
del que es deia
que havia treballat
de disc jockey
a Nova York
llegenda
aquest tio n'havia sortit
de Montornès
però és igual
quedava superbé
la llegenda
li deia
com feia
i el meu germà
començava
pa, pa, parava
pa, pa, parava
i el tio es girava
i com fa el pelló
al búnquer
que agafa
la salsa de calçots
agafava el disc
i li donava al meu germà
i era aquell
i el meu germà
arribava a casa
el meu germà
no dubtava
en cap moment
de l'algoritme
et porta a llocs
el meu germà
et pot dir que et compris
tu el teu disco
home
no és sèrio
arribaves a casa
era un disco
com a molt en compraves dos
perquè valien una pasta
i posaves el disco
i sí senyor
llavors
aquest moment
era el sesam
el sesam d'abans
saps què és això?
sesam era un tio
era un tio
que estava
tracat
i Castelló
es va fundar així
perquè a més a més
aquest tio
li preu d'espargat
però hi havia tios
que li deien
és barroc
hi ha una flauta
i hi ha un moment
que fa
pam pam pam pam
el tio es girava
i amb el mateix gest
de la salsa de calçot
el que passava també a la ràdio
és a dir
els prescriptors de música
a la ràdio
per aquí teníem
a Catalunya de ràdio
de fet
a Catalunya de ràdio
hi havia dues persones
que quan els veies
pensaven que eren
narcotraficants
per la maleta
que feien servir
feien servir unes maletes
metàl·liques
úniques
que semblava
que portessin
una bomba atòmica
portaven el seu material
Oppenheimer
eren dos Oppenheimers
un era Jordi Tardà
que anava
amb unes maletes
que feien por
i després Jordi Beltrán
llavors
amb el Beltrán
a més a més
quan sortia d'aquí
i s'anava pels bars
anava amb les maletes
i això també
creava situacions
i l'Àngel Bruny
on soms
també
no ens oblidem
i tant
doncs aquests tres personatges
per no afegir-hi
Mingus Formantor
molt important
eren
els nostres prescriptors
aquests els hi podies
però
o sigui
eren l'equivalent
al tio del castelló
era el mateix
podies cantar una cosa
i et deia
ah si home
tu el que vols és tal
per tant
imagineu-vos tot això
que en tot això
no hi havia pirates
és a dir
encara no hi havia pirates
encara
el pirata arriba
amb el caset
no
bueno sí
perdó
la pirateria
arriba amb el caset
però la gran
de gravar
escoltar a la ràdio
grava aquesta cançó
intentar
quan el col·locutor
parlava
nyac
ara
ara
sempre trepitjava
la cançó
i es fan casets
il·legals
per expositors
de gasolinera
això era un clàssic
ah sí
el fari
llavors hi havia
unes joies
que jo en tinc
encara alguna
després
hi va haver el CD
CD passaré per alt
perquè és una època
tràgica
trista
que consistia
en el següent
era molt més petit
no podia estar-hi
la il·lusió
de l'objecte
però sí que va servir
per potenciar
una indústria
que no sabia
que existia
que era
la indústria
de la lupa
de cop i volta
la gent va necessitar
mirar
els textos
dels CDs
amb lupa
i tota una sèrie de gent
una generació
va descobrir
que existia
l'estri de la lupa
que era per entendre
què collons posava
en els CDs
els CDs tenien
això sí
una cosa sensacional
que hi havia
una celofana
que els tancava
en aquesta celofana
per obrir-la
necessitaves
els geos
havies de trucar
a la policia
llavors venia
un comando
de geos
a casa teva
amb gos
i amb explosius
per obrir
aquella puta celofana
que no hi havia
manera
que resistís
gent que va
deixar-hi la dentadura
i les uncles
estris
de tota mena
per poder obrir
la celofana
era molt indigna
se sentia fatal
se sentia fatal
però aquí va arribar
perdona
el Disman
és a dir
comença a ser portàtil
ja la música
això ja amb el caset
amb el caset
ja es podia
el Disman
va ser una gran troballa
però va venir
una cosa terrible
el Ricard
que és que
tots els que havien comprat
vinils en el tio de Castelló
cantant-li les cançons
vam haver de tornar
a comprar els mateixos
perquè se'ns va dir
que el vinil
estava mort
que érem uns
putos pelurdos
si continuàvem
escoltant
els discos
hem tocat
a més a més
la veritat és que
el cotxe
per exemple
quan tenies el CD
hòstia
no podies tenir
la música
que això amb el caset
ja havia millorat molt
tot i que el caset
el cotxe
és sinònim
de kinky
yonky
que et vol robar
el caset
però
això ho deixem a part
conclusió
vas haver de tornar
a comprar tot
estem parlant
d'inversions
jo podria tenir
una segona residència
per la mostra
tranquil·lament
en primera vista
però vas decidir
comprar música
però vas decidir
tornar a comprar
els mateixos discos
que havia comprat
perdona
dels discs de vinil
i què en vas fer
aquí
aquí ve la gran cosa
dels boomers
els boomers
són una gent
que no ho admetem
en públic
però ara que jo
estic fent
aquesta feina
de proselitisme
tenim autèntics
alijos
no sé com es diu
en català
és a dir
un dia
la Guàrdia Civil
si fa una bona batuda
per Catalunya
trobarà
l'equivalent
a les plantacions
de marihuana
però amb vinils
la gent té
en aquest lloc
que es diu
traster
i té
milions
perquè tothom
ens va dir
llanceu-los
no serveixen
per res
i tots vam dir
vale
vam comprar
tots els cds
però ara tenim
els vinils
perquè com que
s'han revaloritzat
quan tornin a revaloritzar-se
els cds
també els tindrem
però
ara no és cap negoci
és més aviat
el record
que hem fracassat
però has passat
de tenir-ho a la llibreria
de casa
del menjador
de l'estudi
al traster
tot això es va acumulant
al traster
hi ha una època
que tenia
els vinils amagats
els cds a la vista
i se'ns diu
el cd a mort
som uns putos pelurdos
vam haver de comprar
un altre traster
on posar
a més dels vinils
els cds
i aleshores
vam entrar
en una època
que es van dir
mp3
perdó
hi ha el minidisc
potser era més de ràdio
però és com viure
a Andorra
són molt poca gent
afecta molt poca gent
allò va durar
molt poc
i molt poca gent
és com el láser disc
també hi ha gent
que li agrada
que els peguin
mentre es fan l'acte
però això
són pocs
són pocs
però hi són
i són
són una minoria
s'han de respectar
les minories
però
compta
amb respectar les minories
perquè si és molt imbècil
la minoria
no sé si cal que la respectis
el cas és que tu
vas passar mp3
i et van dir
que entraves
en la fase digital
i ens vam comprar
una cosa
que ja valia
una pasta
que era l'iPod
ostres
que hi cabien
ens van dir
4.000 cançons
però primer va venir
aquell que era un USB
que enxufaves directament
no
aquest
l'important és
quan Apple
inventa l'iPod
i aleshores inventa
una cosa
i tu n'és
que era un lloc
que tu compraves
una cançó
per un euro
t'estic parlant
de fa 25 anys
no
no de fa
60 anys
i tu compraves
una cançó
per un euro
i jo vaig imposar
els meus fills
traumatitzats
per l'algoritme
repeteixo
els vaig dir
cada setmana
podreu comprar
3 cançons
hòstia
em va semblar
un nivell
de pare educatiu
digne de sortir
3 euros
cada setmana
jo cada setmana
els regalo
3 euros
que han de triar ells
entrant a l'Itunes
i fent una cosa
que era sensacional
que era tu provaves la cançó
i durant 20 segons
sonava
és veritat
sonava
20 segons
no eres
un fill
de l'algoritme
tu podies
enamorar-te
de
Adele
posa
vaig a buscar
escoltaves una mica
i dius
m'agrada
la compro
o no la compro
i aleshores
els fills
van fer veure
els dos
conxabats
que feien cas
això
i efectivament
jo cada setmana
apokinava
3 hores per un
3 hores per l'altre
però ells
clandestinament
tenien un altre aparell
en el que
la pirateria
tenien 14.500 cançons
Emule
l'Emule
i tenien
tota una vida
una altra vida
clandestina
i delictiva
100%
que es basava
en una frase
sobretot
no li diguem res
al pare
que és
amb el que
ha evolucionat
el món
o sigui
som on som
gràcies a que
cada any
hi ha una nova generació
de gent
que diu
sobretot això
que els pares
no se n'assabentin
perquè així
el pare
continuarà pensant
que és un cretí
i nosaltres
farem via
i el progrés
s'imposarà
perquè jo
ja et dic
el que més envejo ara
primer
que no tinguin físicament
les coses
que hagin après
a valorar la música
cançó a cançó
perquè tu
amb el tema
del vinil
passava una cosa
et compraves
un vinil
de 14 cançons
o de 28
i n'hi havia dues
que t'agradaven
les altres
eren un tostol
impossible
de manera que
sí però aquí
llavors
s'ha acabat el disc
és a dir
allò que fan
també molts artistes
ara treuen cançons
no treuen discos
és a dir
això ha canviat
és a dir
molt poca gent
fa treballs
i si els hi feros jo
fan un vinil
però per col·leccionistes
sí però vull dir
que ja no
és a dir
així com un llibre
dius
un llibre de contes
cada conte té la seva cosa
però té un sentit
el llibre
ara si tu treguessis
un conte
sí però
teniu a dir
un conte
però és que això
hi ha una altra vida
que no s'està fent pública
que és la vida
de la pirateria literària
o sigui
hi ha molta gent
que els llibres
ja els viu així també
tot és gratis
tot és
sí home sí
la pirateria de llibres
és brutal
això passava amb els fotocòpies
passava amb els llibres
de text
a vegades sí que circulaven
fotocòpies
el món és majoritàriament pirata
però el secret
de la pirateria
és actuar
sense que ho sàpiguen els pares
i perquè els altres
pensin que ells
estan controlant el negoci
i aquesta és la vida
del boomer
Ricard
enyorar
algun temps
durant uns minuts
i adonar-te
que el progrés
ha anat cap a una altra direcció
i que ara
amb el tema
de la música
els suports actuals
et donen
mil voltes
i mil lliçons
clar perquè s'ha democratitzat
et diran
això mateix
la música
tot i és gratis
és que
és que
un imbècil
que ha pagat
tres vegades
és el mateix
quina autoritat
té per dir-me res
cançó
per acabar
una d'un autor
que costa de trobar
perquè la gent
perd la memòria
Joan Baptista
Homet
Homet
fins que el silenci ve
i així com l'home
té por
i es destrueix
per no escoltar
la vida
així la vida
el persegueix
el fa parar
i el crida
fora del temps
allà on les coses
són simples moments
i no hi ha angoixa
allà on no poden
burjar
les nostres mans
ni malejar
un paisatge
lluny de les màquines
triomfants
lluny del seu esclavatge
el tenies
en vinil?
el tenia en vinil
preciós
amb un dibuix
blanc
amb un record
i a més a més
el Joan Bautista
Homet
va desaparèixer
durant molts anys
com a cantant
i el van recuperar
en aquesta casa
gràcies a un programa
que feia el Grasset
el món s'acaba
ah sí
a la tarda
i va fer una convocatòria
que ha sigut
que se n'ha fet
de Joan Bautista Homet
i va aparèixer
i va tornar
i a més a més
va fer un disc
va fer un disc
lamentablement
es va morir molt
prematurament
i el trobem a faltar
Sergi Pàmies
gràcies
salut
una pausa
i de seguida
Marina Robert
ara tornem
silenci
plor
que puja
i cau
silenci
cor
que t'obre
el pit
silenci
gris
que desespera
silenci
llum
que els ulls
s'allibera
silenci
arreu
que escolta
Déu
el matí
de Catalunya
Ràdio
Ricard
Ostrell
Torna a la trena
de la Perla 29
l'adaptació teatral
de la novel·la
de Letitia Colombani
dirigida per
Clara Segura
amb Marta Marco
Cristina Genevat
Carlota Alsina
i Clara Segura
a partir de l'1 de febrer
al Teatre Goya
entrades a
teatregolla.cat
i promentrada.com
3 dones
3 continents
un mateix anel
de llibertat
Audal Carbonell
gran expert
en els orígens
de la humanitat
reflexiona
amb la seva gent
sobre el nostre
possible final
el meu pronòstic
és que
ja anem malament
està clar
que ens extingirem
és molt difícil
planificar
solucions
com a espècie
la gent
diu
la intel·ligència
artificial
ens destruirà
dic
no fa falta
amb la intel·ligència
natural
ja en tenim prou
Nits sense ficció
Audal
quant temps ens queda
a TV3
aquesta nit
es pensaven
que s'havia acabat
però estaven
molt equivocats
no pot ser
és una broma
no?
tu és què?
escape room 2
entrades a la venda
quina mala llet
aquest diumenge
la gala dels Premis Gaudí
a Catalunya Ràdio
i a ICAT
perquè un any
de rècord
de produccions catalanes
ens convida a ser optimistes
i mirar amunt
mirar amunt
encantats
mirar amunt
i imaginar
com somia un robot
mirar amunt
per descobrir
20.000 espècies
de criatures
i sobretot
tornar a mirar amunt
per gaudir del cinema
en una pantalla gran
diumenge
a partir de dos quarts
de nou del vespre
la gala dels Premis Gaudí
a Catalunya Ràdio
i a ICAT
amb la finestra indiscreta
i els serveis informatius
de Catalunya Ràdio
deixa't de pantalletes
i mira amunt
al matí
de Catalunya Ràdio
som 3CAT
11 i 32 minuts
aquesta és la cantant
Comana Lucrècia
interpreta
un carro
una casa
i una buena mujer
és un dels temes
de la banda sonora
de Balseros
perquè ara fa exactament
20 anys
que el documental
de Carles Bosch
i de Josep Maria Domènech
va fer història
era el 27 de gener
del 94
quan passava això
que són aquests crits
Monser Mangou
directora del sense ficció
bon dia
la cerimòria de la cerimòria de la cerimòria de la cerimòria de la cerimòria del lliurament
Here are the nominees
is for best documentary
It's for the former
Aquest es el actor ya, Alec Baldwin, en el momento de comenzar a decir
los noms de los nominados, y por si no lo he acabado de entender bien,
dice Balceros, de Carles Bosch y de Josep Maria Domènech,
y al su lado también había la actriz no amigua que pronunciaba finalmente el nombre del guayador.
I el que dèiem, l'Òscar va anar a parar a una altra producció,
a The Fog of War, d'Errol Morris, però, això sí, mai abans, com ara deia la Montserrat Mangou,
ni tampoc després un documental català havia arribat tan lluny.
Jo sempre dic que, quan et dediques a aquest ofici,
dir que a l'Errol Morris no es mereixia l'Òscar, bueno, t'expulsen del gremi,
però realment, si analitzem la qualitat, el treball acumulat d'anys de Balceros,
era un documental excepcional.
Què tenia Balceros? Per què va aconseguir una cosa que mai més s'ha pogut igualar?
Balceros va tenir diverses confluències.
Una, i la principal, la bogeria del Carles Bosch,
que, després de 3.30 minuts, decideix que el quart,
el que hauria d'haver estat el quart,
és a dir, recuperar la vida d'aquells Balceros uns anys després del somni americà,
allò es convertís en una pel·lícula documental.
Ara, això de pel·lícula documental ens sona molt bé,
perquè estem acostumats a les plataformes,
estem acostumats a un programa com el Sense Ficció,
que des de fa 15 anys portem el documental en prime time cada setmana,
però en aquell moment allò era una locura.
I l'altra gran confluència va ser el Joan Salvat
i l'equip de producció que havia en aquell moment,
la Montse Iuso, que van entrar, van entrar en aquella bogeria.
Jo en aquell moment formava part de l'equip del 30 minuts,
o sigui que vaig anar veient, diem-ne, tot l'embaràs
i tot el part, diem-ne, de l'assumptu.
Joan Salvat era el director del 30 minuts.
Sí, el Joan, el jefe, el jefe, el 30 minuts,
i després el Sense Ficció, el jefe.
Joan Salvat, bon dia.
Hola, bon dia.
Diu la Montse que ets el jefe.
Continua sent el jefe.
Bueno, ja tinc jubilat, jo.
Escolta, quin record tens d'aquests moments que ara hem recuperat,
que es van viure fa 20 anys ja,
que abans d'entrar a l'antena dèiem amb la Montse,
com poden haver passat tants anys?
Bueno, va ser molt emocionant, clar, o sigui, pensar que una cosa que havia nascut sent un 30 minuts
i que després es van fer 3-30 minuts, que arribés després del procés de coproducció a convertir-se en una pel·lícula documental
i que arribés a ser finalista dels Òscars, per nosaltres era inimaginable.
Va ser com el punt àlgid d'un procés que va començar, quan va començar el 30 minuts,
que feien peces de 5 minuts o de 6 minuts, molt lesades en l'actualitat,
a fer un documental a això com és Valceros.
Gràcies al Carles Bosch, al Júlia Maria Domènech, al Richard S. Wade,
que va ser la pota americana, la Montse Iuso, que era la que portava a la producció, etcètera, etcètera.
I després ja, quan es va convertir en una coproducció,
ja es va involucrar la direcció de la casa també, el Francesc Escribano, el Jorgen Brós, etcètera.
Sense el recolzament, un projecte d'aquestes característiques,
una persona molt pesada, tipus el Carles Bosch, que no parava d'insistir,
que volia fer-ho, volia fer-ho, volia fer-ho,
i també que se li obri la porta a aquesta oportunitat.
I també estava l'Oriso Medes, que era el productor independent.
Bueno, Televisió de Catalunya en aquell moment va aconseguir una cosa que era impensable,
que és arribar a finalista als Òscars.
El Tona Folguera, després noms que després hem conegut,
hem conegut en producció com el Carràs i tantíssimes altres.
Sí, sí, jo entens tota la raó. Un bon viver va ser allò.
Anem a recordar, Balseros, una pel·lícula documental
que neix de reportatge sobre la fugida de cubans de l'illa,
l'estiu del 94, quan Fidel Castro va dir que qui volgués marxar,
doncs ho podia fer.
Verano de 1994, fue un verano muy fuerte en Cuba.
Las personas decidieron hacer cosas que nunca antes se habían atrevido a hacer.
Una de las cosas que más recuerdo es cuando se robaron la lancha de regla.
La lancha de regla no es más que es un transporte que usa el pueblo
para pasar de un lado a otro de la bahía.
L'estiu del 94, Joan, tu on eres?
Ah, jo estava aquí, parlant.
I el Carles Bosch estava de vacances per la zona de la República Dominicana, no?
Però hi ha un moment que li dius, ves cap a l'Havana.
Bé, a veure, nosaltres funcionàvem d'una manera una mica anàrquica,
ara en el sentit que fèiem bastant el que volíem, no?,
en algun moment determinat.
I ara no recordo exactament com va anar.
Així va ser ell que ja es va adelantar i se'n va anar cap allà al veure que estava passant això.
Molt propi del Carles, això.
Evidentment, ho vam estar comentant.
Ell estava allà al costat i la gent va començar a tirar-se al mar amb qualsevol cosa
i construir balses per marxar de l'illa.
I a l'hora, Cuba sempre era un tema que ens havia interessat.
Havia estat un parell de vegades, també durant l'època del període especial,
quan es va caure la Unió Soviètica,
que sempre és un tema que havíem sentit molt pròxim i que havíem seguit de prop, no?
I llavors se'n van anar cap allà i van començar a gravar amb el que van poder.
El Domènech va anar cap allà,
em sembla que estava alguna persona més de TV3 per allà,
llavors van començar a gravar.
Bé, una mica intentàvem fer això bastant en el 30 minuts,
que és estar en una càmera en allò on estàvem passant els fets.
És a dir, una mica la filosofia que teníem, no?
I allà va començar el que seria aquest projecte que va durar,
si no recordo malament, sis o set anys.
Clar, perquè es van fer, ho he comentat, 3,30 minuts sobre el mateix tema,
que això devia ser una excepció o no ho era habitual a l'època?
Home, era una mica excepcional, però clar, també s'ho mereixia,
perquè una cosa era el reportatge fet ràpidament de la gent que fugia de l'illa
i de la rons per les quals es llançaven al mar,
l'altra és què va passar quan van arribar a la costa nord-americana,
que els van tindre en un camp de refugiats durant molt de temps,
i després ja quan els van repartir per als Estats Units,
què va passar amb les persones, amb les sis o set persones,
que seguia el reportatge, no?
I el documental va ser al cap d'uns anys
què havia sigut de les vides de les persones que havien arribat als Estats Units.
O sigui que en sis o set anys podíem seguir tot el procés
de les persones que havien decidit tirar-se al mar i abandonar l'illa.
Que, evidentment, la gràcia del documental, entre cometes,
és que deies les persones que més o menys els havien anat bé,
encara que fos treballar en un súper, per entendre'ns,
i les persones que no s'envien han sortit
perquè troben a faltar el caliu que té una illa com Cuba.
Estem parlant de 30.000 persones, eh?,
que es van arribar a llençar el mar en aquestes embarcacions precàries,
de vegades només eren uns flotadors,
lligats pràcticament a uns pneumàtics,
per gravar aquest estret de Florida i arribar als Estats Units.
No hi ha gaire distància, em sembla que són unes 90 milles,
per tant, poc més de 160 quilòmetres,
però, clar, era una travessia suïcida en aquelles condicions.
Sí, és que, clar, és una cosa que, malauradament,
tenim constància que es produeix a les nostres costes
dia sí, dia també, no?
Que la gent, buscant un futur millor,
és capaç de fer el que sigui
per sortir d'una situació de precarietat,
on no té cap mena de futur.
Clar.
Vau poder seguir, com ara ens explicava el Joan Salvat,
que durant molts anys va dirigir aquest 30 minuts,
aquest programa tan emblemàtic de la casa,
de TV3, de 3K, ara.
Ens explicaves com vau poder seguir la vida d'aquestes set persones.
Què va ser el més difícil de tot el procés?
Què diries que va ser?
Bé, des del meu punt de vista,
clar, jo aquí el que hauria de parlar, evidentment,
és el Carles Bosque i el Joan Maria Domènech.
Des del meu punt de vista,
i parlant-ho també amb la Montsella Ayuso,
que era la productora d'aquell moment,
va ser aconseguir recursos suficients
com per poder produir aquestes històries, no?
Sobretot a l'última producció,
que va ser una hora,
que ja hi havia la música de la Lucrécia,
que sortia una mica del format habitual
que fèiem del 30 minuts,
doncs aconseguir els permisos,
les autoritzacions i els recursos
per poder produir-ho.
Després ja, com que el tema,
quan ja es va plantejar com una pel·lícula documental
va passar al Departament de Coproduccions de la Casa,
que llavors havia posat en marxa el Jordi Ambrós
amb el Francesc Escribano,
que era el director,
ja d'alguna manera va sortir
de la meva responsabilitat
i ja no ho vaig seguir tant de prop, no?
Però aconseguir, doncs,
perquè també el Carles Bosch,
sobretot el Domènech,
és una persona que feia un treball fantàstic
a nivell de càmera...
Va guanyar l'Emi, després, posteriorment.
Sí, va guanyar l'Emi,
i el Carles Bosch era una persona
que quan posava la banya en un forat
no parava fins que aconseguia allò que volia.
Llavors era gestionar això,
aconseguir aquests recursos
perquè pogués fer-se aquesta producció.
Que he dit, clar,
que Balseros no es va endur l'Òscar,
però sí que va tenir aquest Emi
per la fotografia de Josep Maria Domènech,
va estar seleccionat al Festival Nord-Americà de Sundance,
va guanyar el premi al millor documental
sobre tema llatinoamericà
d'un director no llatinoamericà
al Festival de Nuevo Cine Latinoamericano de La Habana,
un festival molt prestigiós, també.
Clar, recordava aquest article
que feies tu al 3K de Montse,
on deies que, d'alguna manera,
Balseros va arribar a ser un boom,
una llavor per situar Barcelona
en tot aquest món,
com a ciutat de referència del gènere documental.
Fins a aquest punt és bèstia, eh?
Clar, perquè ara,
és el que deia l'article,
ara és com parlar amb joves
i els dius que hi havia un món sense xarxes socials.
Bueno, doncs fa uns anys
això del documental era una cosa per minories,
o era sinònim d'una cosa gairebé somnífera,
per fer la migdiada, segons i tercers canals,
i ara estem en plataformes
i el Sense Ficció vull pensar
que gràcies a aquell impuls que va donar el Joan
i després l'equip que hem continuat,
doncs hem posat el documental
en el print time, a l'abast de tothom.
Aquella llavor de Balseres
segurament també ens ha ajudat moltíssim.
I el documental, doncs,
és un gènere del que ens continuem fent servir
doncs per explicar coses
i algunes de les coses que expliquem
de vegades no agraden,
de vegades no agraden,
perquè no oblidem que el gènere documental
no té la servitud
de l'equilibri al 50%
que necessita un reportatge.
El que hem de fer, evidentment,
sempre és ser rigorosos
amb allò que diem,
però abordem un punt de vista
i aquesta és la nostra feina,
setmana a setmana,
mostrar realitats que, de vegades,
alguns, interessadament,
ens volen amagar.
Joan, alguna cosa més
que vulguis afegir
sobre tot el que va representar
aquella època de Balceros, insistim,
tenim avui a l'actual director
de la Sense Ficció,
llavors el Joan Salvat,
que era director de 30 Minuts.
Falten moltes persones
que van col·laborar,
però crec que les heu recordat molt bé
i sobretot la gran tasca
que van desenvolupar.
Digues, digues, Joan.
No, una mica sí que va ser
un punt d'inflexió
que gràcies als èxits
que es van aconseguir
durant temps
va néixer després
el Sense Ficció
i que també era
una cosa que jo destacaria
que és aquesta col·laboració
entre la televisió pública
i les productores independents
sense les quals
tampoc hauria pogut fer
un treball com el de Balceros,
perquè la televisió pública
arriba fins a un moment,
fins a un punt,
però clar,
tampoc pot estar,
diguem-ne,
pagant no sé quant de temps
de feina,
sinó és a través
de diferents fons
de finançament,
que és el que intenta
aconseguir la coproducció.
Montse,
t'imagines ara
un Sense Ficció
arriba en els Òscars?
Bueno,
jo crec que és,
amb els propers 15 anys
és el que hem d'aconseguir.
Sí, eh?
Sí, sí,
ara ja portem 15 anys
de Sense Ficció
sense haver tornat
a trepitjar
Catifa Vermella,
ara ja això queda
per els propers,
abans dels propers 15 anys
ho hem de tornar a aconseguir.
Joan Salvat,
Montse Arvangou,
enhorabona
20 anys després
per aquella tasca incansable.
Per cert,
imagino que està penjat
el 3CAT,
el documental.
Sí,
i tant,
el podeu recuperar
al 3CAT.
Doncs mira,
tots aquells que llavors
éreu tan joves
que no sabíeu
de què us estem parlant,
Valcero es va marcar
un abans i un després
en la televisió pública
i també en el general
documental a casa nostra.
Gràcies a tots dos
i enhorabona.
Gràcies, Marina.
Gràcies.
Passen dos minuts
de 3 quarts de 12,
petita pausa,
temes pendents
i passarem per Madrid també.
El matí de Catalunya Ràdio.
Comença aquesta any nou
el 100% d'energia
a Basic Fit.
A casa o al gimnàs
de la cantonada,
apunta-ti ara,
gaudeix de 6 setmanes extra
i emporta't una motxilla,
torna-te a sentir bé
i converteix el fitness
en una activitat essencial.
Només queden 3 dies.
Basic Fit.
Arriba al Liceu
un ballo i màscara.
Verdi en estat pur.
Conspiració, traïció i venjança
al ball de màscares
més famós de l'òpera.
Del 9 al 20 de febrer.
Entrades a liceu.cat.
Ocasió.
Te compra tu coche,
te compra tu carro,
te compra tu buga.
Te compra tu furgo,
te compra tu moto,
te compra tu autocarriba.
Te han hecho una oferta.
Te la mejoramos.
Has oído bien.
Mejor precio garantizado
y compromiso de pago
en 24 horas.
Ven a vernos.
Tinc passió per estar en connexió,
telefonia conscient que cuida la gent,
els competitius i comparatius,
per persones que fan coses bones.
Som connexió,
l'única operadora
que et farà cantar a la dutxa.
Clàssica o moderna,
a Barcelona l'oferta gastronàmica
és immensa.
Però això li dons una volta
i potser no està malament.
Una volta, però la paella.
Ni creativa ni tradicional,
li falta cuina.
Dual entre restaurants
de cuina tradicional
i cuina creativa de Barcelona.
Joc de cartes
a TV3 dimecres a la nit.
10 minuts i seran les 12.
Avui estem pendents
de tot el que ha passat al Congrés dels Diputats
a partir de les 3
on s'ha de votar
la proposició de llei
de l'amnistia
al TEC.
Sí, sí, sí, exactament.
Què dius?
Estic clar, ja el tenim aquí.
A les 11 els companys d'informatius
explicaven que Junts
s'inclina ara per ara
per votar no
aquesta tarda.
Això si no s'eliminen
al TEC
els delictes de terrorisme
i alta traïció
des de Madrid
tenia Tàpia.
Novetats que tenim a aquesta hora.
Sí, perquè l'executiva
reunida d'urgència
confirma aquest extrem.
No es votarà
a favor de la llei
si no s'accepten
aquests canvis
del partit
quan falten
ni 3 hores
perquè comenci el ple
és votar en contra de la llei
si el PSOE
no es mou.
El Partit Socialista
ha dit sempre
que la llei
ja està bé com està
que eliminar
el terrorisme
de la llei d'amnistia
és una línia vermella
que no pensen superar
Junts però diu
que estarà negociant
fins a l'últim moment.
Recordem, el ple
comença a les 3 de la tarda
es preveu la votació final
a l'entorn
de les 5 de la tarda.
Insistim, eh?
Que si finalment
Junts per Catalunya
votés que no el TEC
el que faria
tot plegat
és posposar els terminis
perquè aquest text
tornaria a la Comissió de Justícia
i després hauria d'anar
altre cop cap al Congrés
estaríem parlant
d'un mes aproximat
segons que s'explicaves
aquest matí a primera hora, Tània?
Sí, ens han dit
que com a màxim
perquè aquesta llei
s'ha tramitat
per la via d'urgència
que retalla
la meitat dels terminis
per tant
veurem què diuen
els lletrats
i seria un mes
per continuar negociant
tiraria enrere aquest text
per tant
s'haurien de tornar
a negociar
les esmenes parcials
i seria una nova oportunitat
dels grups independentistes
i del PSOE
d'intentar posar-se d'acord
malgrat alguns
apunten ja
que seria difícil
perquè creuen
que el PSOE
ha arribat fins a l'extrem
que podia
Avui, un moment
un moment
Estic allà, Tània
em veus?
T'estic veient
però ara vaig
ara quan surti a l'antena
vinc a saludar-te
Perfecte
Sí, enviat especial
com sempre
a partir de les 3
programa especial
amb Ricard Ostrell
amb Daniel Tàpia
i serà també
Maiol Roger
a partir de les 2
ja al Catalunya
migdia
des del Congrés
dels Diputats
per tant avui
tots els ulls
també posats
aquesta tarda
el que pugui passar
al Congrés
de moment
junts
que s'inclina
per votar no
aquesta tarda
però ara anem
a la cançó del dia
la cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró
Giróna torna a reclamar
el seu tro
amb la trama
Aquesta és la Marta Romeu
que és un dels noms
que cal seguir
de ben a prop
i tenir apuntats
per aquest 2024
va debutar el 2019
va publicar
el seu primer disc
el 2021
i ara
el que està fent
és redefinir
el seu projecte artístic
amb noves sonoritats
com les que gasten
aquesta cançó
tornar-ho a intentar
que cala foc
a l'escena gironina
perdona
si va debutar el 19
com és que treu
el primer disc
el 21
si debuta
ja vol dir
vol dir que va publicar
la seva primera cançó
va treure el cap a rau
això és de primera
no no perdona
la cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró
crec que el millor
és marxar
jo no m'entanarà
ni de la cançó del dia
tu digues
estem treballant
la cançó d'entrades
què passa
la cançó
diguem Frank Lluís Giró
escoltem-ho bé
no estaves anant a Madrid
ja hi soc
ah ja has arribat
ja has arribat
Frank Lluís
vagi bé
vinga
adeu
ara que
és un desastre
Marina
ho sento
però és un desastre
ara vostè també
és que
no podem tenir
ni aliades
vostè i jo
ni això
estàs buscant aquí
la sororitat
sí una mica
va Jovany Foli
vinga
aquesta hora
ens queda pendent
endinsar-nos una mica més
en aquesta presumpta
trama russa
que va intentar interferir
en el procés
no hi havia cap trama russa
ara en parlarem
Pepe
el que sí que ja hi havia
era una trama espanyola
ho has de comentar tot
es deia
Operació Catalunya
o sigui que
ensenyó en jutja aquest
que és l'acció
una mica
l'esfílter
tranquil
que serà l'acció
estic a veure
emporat tu també
no jo no acabo
emporat de res
i estic molt tranquil
de fet no estic gens tranquil
perquè tot això
que tinc aquí
Marina
veus
què passa
tot això
tots aquests papers
aquesta pila
de copets
i de cases
i de
jo que fer
més arxius
de documents
què passa
cintes de caset
també
acosta't el micròfon
tot parlo per a sí
a Catalunya
aquests dies
no pares
no puc parar
de treure coses
mira tinc aquí
unes cintes
tinc aquí
unes coses
tot això
és de l'Operació Catalunya
del servei
que hagi espanyols
molt bé
no hi ha cap rus aquí
mira-te
hi ha 6 papers
tu veus
alfabet xirílic
veus algun nom rus
doncs no
no hi ha cap rus
però no ens acostis
el paper a la cara
perquè no podem llegir res
Pepe
de l'Espanya
més reaccionària
i fosca
fem una cosa
guarda tots aquests documents
i veurem d'aquí una estona
no sé si podré
perquè ara de Madrid
vaig cap a París
ah què feia París
sí
ara disney
si et sembla
estaré imbècil
n'insultis
estàs molt
vaig a cobrir
les mobilitzacions
dels pagesos
que estan bloquejant
accessos a París
i em fa patir
que l'Isset
es quedi
sense Carme Són
per fer la retatuï
molt bé
també estarem pendents
de la votació
de la llei d'amnistia
al Congrés dels Diputats
que ara en parlàvem
amb la Tània
l'assessió comença
a partir de les 3 de la tarda
en aquests moments
no està garantit
el suport de Junts
a la llei d'amnistia
tal com està redactada
per això
podem parlar
amb Jordi Turull
i Laura Borràs
bon dia
Laura Borràs
i Jordi Turull
en tot cas
bueno
tan és
tan és
jo sóc la presidenta
de Junts
i en Turull
és la nostra gratució
perdona Laura
des del respecte
tu ets la presidenta
del partit
i jo sóc
el secretari general
del partit
no el teu secretari
d'acord
el que t'ho diguis
turull
escolta
se m'ha refredat
el cafè
te porto un altre
de seguida
com açucra o sacarina
o sense res
bueno
ho hauries de saber
molt bé
senyora Borràs
Junts donarà
els seus vots
per dir endavant
la llei d'amnistia
a tu t'ho diré
l'important
Gerard
no és si Junts
donarà suport
o no donarà suport
a una llei
l'important
és que qualsevol
ciutadà
o ciutadana
de Catalunya
pugui fer actes
terroristes
respectuosos
amb els drets humans
sense patir
l'amenaça
del sistema judiciar
espanyol
de moment
estan dient
que voten
que no
la resposta
si voleu
es troba
en el següent poema
que té un poema
com he d'anuncio
de la Marta
Pessarrodona
era
Sant Cugatenca
és en italià
no té la paraula
Marina Romero
no té la paraula
els dies
són ja sols
vertigen
morint i morint
obstinats
amor
amor
única teva
difícil conquesta
contra tu
contra la teva
irremeiable fe
de solitud
sense tòpics
molt bé
li havia preguntat
per la llei d'anista
exacte
i crec que amb això
ara sí que té
insertat el cafè
el vull amb got de vidre
no amb tassa
hòstia
quin fallo
m'aturó
ara vinc
però què fem?
va de la trama russa
el procés?
va
som-hi
el suport de Putin
a la independència
quina mena de gent
es pensen
que som els catalans
per mi
ser especialista
a les portes
de la votació
de la llei d'amnistia
la justícia espanyola
ha reactivat
el cas
Bolhov
és el cas
segons el qual
l'expresident
de la Generalitat
Carles Puigdemont
i els membres
del seu entorn
van mantenir estretes
relacions personals
amb Rússia
per buscar suport
econòmic i militar
a la independència
de Catalunya
ai ai ai
ara respira
bon dia
tot això és correcte
senyor Puigdemont
bon dia
sabiaven que l'Ašnikov
atreveix
dels obus de gas
això deu ser broma
oi?
aquesta gent és imbècil
a veure
està tothom
molt esbarat
escolti
la drama més perillosa
del procés
no va ser
la drama russa
va ser la drama espanyola
sí
això està clar
perquè els que van espiar-nos
amenaçar-nos
escolti
difamar-nos
i extorsionar-nos
sí
senyor Puigdemont
i d'altres coses
van ser
els serveis secrets espanyols
i el govern espanyol
molt bé
ara de seguida
va ser Rajoy
nom Putin
sí
vostè però
coneix Vladimir Putin
jo no sé qui és
home
sí que sap qui és
jo no sé qui és
a veure
segons publican diversos mitjans
avui vostè va rebre
dies abans
de proclamar la independència
un emissari de Putin
això ens ho pot confirmar
o desmentir
jo rebo molta gent
oh molta gent
però ens pot dir
qui era aquest emissari de Putin
de veritat
volem saber
qui era l'emissari de Putin
que em va venir a veure
això li estic preguntant
volem saber
qui és l'emissari
que em va oferir
100.000 soldats russos
finançament
i suport internacional
qui era aquest emissari
volem que desvetlli
en exclusiva
la identitat
del contacte rus
per afavorir
el procés d'independència
de Catalunya
que sí?
qui era?
no
Pekasheim
quan són les 10
un llum
s'encena al palau
de la Generalitat
Manuel Alias
bon dia
bona nit
són 10.000 soldats russos
per alliberar en Catalunya
però jo dit bon dia
bona nit
no contestes
bon dia
Ricard
jo no sóc el contacte rus
però has aparegut
justament ara
em sembla que sorties
tu apareixies
Pekasheim Marina
Pekasheim
què Pekasheim?
Pekasheim
vol dir tot
i no vol dir res
tu que ets expert
en qüestions russes
Manel
què ens pots dir
de l'operació
Bolhov
fem una mirada
tranquil·la
i reposada
sobre els vincles
entre Catalunya
i Rússia
amb la potència
de la redacció
d'informatius
de Catalunya Ràdio
Sí, no, però
el cas
la Paolova
és una dona
de 97 anys
per què sempre
és la Paolova
Bé, perquè busquem
gent de perfil
similar
històries humanes
fortes
ella viu
a una de les zones
més deprimides
de l'àrea metropolitana
de Moscou
l'Hospitalev
el seu petit pis
de 35 metres quadrats
sense calefacció
la Paolova
es dedica
a embotellar
i guarràs
en ampolles
de vodka
que després
exporta a Europa
amb l'etiqueta
de vodka premium
molt bé
estàvem parlant
de l'operació
Catalunya
catalans
comunistes
la Paolova
està acusada
de ser l'enllaç
entre Putin
i Puigdemont
li preguntem
pel cas Bolhov
però no
ja arribem a les 12
bon lletí informatiu
mamis