¡Catalunya Rádio!
¡Las noticias de las 11!
¡Bon día!
Os informa Joan Bota.
Una trentena de tractors de la Catalunya Central
es manifestan a Cacerres al Bergada
para reclamar al Govern fets i no paraules.
La protesta se va coincidint
con una reunión de la vicepresidenta Laura Vilagrà
amb alcaldes de la zona. Cacerres Natiadell, bon dia.
Bon dia. El portaveu aquests dies dels pagesos al Bergada,
Eduard Lledó, un dels pocs se va aconseguir reunir-se
amb la presidenta del Parlament, s'ha queixat
que els polítics es treuen les posses de sobre
quan se'ls demanen ajuda i concreció
a les mesures de suport al sector.
No volem quedar-nos en paraules perquè tothom
tira pilotes fora. Tot ve de fora, tot ve d'Europa.
No, no. Hi ha coses que sí que es poden decidir aquí,
del Govern, d'aquí, de Madrid,
i si nosaltres estem representats per aquesta gent
i aquesta gent no ho veu clar,
que les coses no s'estan fent,
que es plantin perquè ens estem farts
i la pagesia està fins dels collons, això.
Van sortir més satisfets de la reunió
amb el Parlament que amb el Govern.
Davant d'això, la consellera de vicepresidència,
Laura Vilagrà, ha contestat.
No es pot comparar una cosa amb l'altra perquè
hi havia el conjunt de la representació
de la pagesia escollida democràticament,
però en qualsevol cas, nosaltres, com a Govern
de la Generalitat, fa molt de temps que estem treballant
conjuntament amb la pagesia.
Tenim una taula que els inclou
i que pactem cadascun dels termes
en els que desenvolupem les nostres polítiques.
Vilagrà ha vingut a presentar al Berguedà
l'Estatut de Municipis Rurals.
Natia Dell, Catalunya Ràdio, Cacerres.
Doncs bé, el portal únic de relació entre pagesos
i Generalitat es posarà en marxa a finals de març,
segons ha anunciat el conseller d'Acció Climàtica,
David Mascort.
Això diu que permetrà que els agricultors i ramaders
s'estalvien temps en els tràmits
amb l'administració catalana
i que ara han de fer a través de 14 aplicacions.
Aquesta era una de les reivindicacions
dels pagesos, segons Mascort.
Fa un any i mig que hi treballen.
Són declaracions de Televisió Espanyola a Catalunya.
En realitzem tot amb un portal únic.
D'entrada farà més fàcil l'accés
al departament, a la informació
i a les seves relacions amb el departament.
Aquí hem de ser capaços,
no en el més curt termini,
però sí en el més termini,
a tenir-hi volcada
tota la informació que tenim.
Artur Mas admet preocupació inicial
pel no de Junts a la llei d'amnistia.
L'expresident de la Generalitat
i també expresident de Convergència Democràtica
ha parlat de sorpresa.
Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
A mi d'entrada em va sorprendre una mica,
però vaig parlar amb el secretari general de Junts,
amb el secretari de Trull,
em va donar totes les explicacions oportunes
i vaig entendre que
havíem pres una decisió
que no és definitiva
i que en l'ànim de Junts
hi ha la voluntat en termes
de millorar les condicions d'aquesta llei
amb la voluntat que acabi veient la llum.
Freca freca en el recompte
de les eleccions legislatives
celebrades ahir al Pakistan,
un resultat provisional molt més ajustat
del que preveien els pronòstics.
Els candidats que donen suport
a l'exprimer ministre del Paquistan,
l'inhabilitat Imran Khan,
han obtingut fins ara 26 diputats,
els mateixos que el partit del poble paquistanet
de l'assassinada Benazir Bhutto.
La lliga musulmana
de l'exprimer ministre Nawab Sharif,
que partia com a favorit,
es queda amb 21 escons
segons l'escrutini provisional
de la Comissió Electoral.
L'emergència perseguirà obligat a modificar
un dels actes més populars
del Carnaval de Solson.
Es tracta de les tradicionals pixades
que feia el ruc de Carnaval.
Solson Eloi Barrera.
Bon dia.
És un dels elements més icònics
del Carnaval solsoní.
Un ruc de cartró
que es penja dalt d'una torre
i remulla els vianants
amb les seves pixades improvisades.
Ara, per no malgastar aigua,
només hi haurà una pixada simbòlica,
com explica Àlex Vilanova,
president de la Junta del Carnaval.
La penjada i la pixada pròpia,
just al moment de la penjada,
sí que es manté,
però està disposats a perdre una mica,
també, per guanyar tots els litres d'aigua
que es puguin, al final.
Aquest any, el Carnaval
també es trena un pla d'autoprotecció
per actuar en cas d'emergència
enmig d'aglomeracions.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio Solsona.
Esports del Serra.
Robert Lewandowski reconeix
en una entrevista al diari Esport
que el moment actual del Barça
és molt complicat
tant per l'entrenador com per els jugadors,
però creu que es pot revertir la situació.
El polonès ha afegit
que li agradaria continuar com a blaugrana,
entre d'altres motius,
per poder estrenar el nou estadi
del Futbol Club Barcelona.
Aquest vespre, per cert,
comença la 24a jornada de Lliga de Primera
amb el partit Cadiz-Betis
a partir de les 9.
Aquest migdia, a la 1,
es fa el sorteig a les semifinals
de la Copa Femenina de Futbol
amb la presència del Barça.
Els possibles rivals blaugranes
són l'Atlètic Club de Bilbao,
la Reial Societat
i l'Atlètic de Madrid.
En bascet a l'Eurolliga
avui es juga el Barça-Alba de Berlín
a partir de dos quarts de nou.
Aquest partit el transmetrem
a l'app de Catalunya Ràdio
i a la plataforma 3CAT.
I al Mundial de Natació de Doha,
els nadadors catalans
Denis González i Mireia Hernández
han acabat segons el preliminar
del duet mix-lliure de natació artística
i tenen, per tant,
moltes opcions de guanyar una medalla
a la final de demà.
A les dues s'ha de disputar
la final femenina de natació artística
d'equips en rutina lliure
amb les catalanes
Berta Ferreres,
Txell Mas,
Paula Ramírez i Iris Tió.
I l'equip masculí de Waterpolo
juga d'aquí a mitja hora
davant Austràlia.
En cas de victòria,
s'asseguraria la primera posició de grup.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Doncs fins aquí les notícies de les 11.
De seguida l'hora extra del matí de Catalunya Ràdio.
Jo me'n vaig, m'acomiado,
per tant,
que tingueu un bon cap de setmana.
Marina Romero, tot teu.
Doncs de seguida rebrem els protagonistes del bus.
És el curtmetratge
que opta als Premis Goya.
Ja porten el Gaudí sota el braç.
Un curt que deixa tocat, sí,
però també molta esperança.
Tartúlia esportiva
amb la prèvia d'aquest Madrid-Girona
demà a dos quarts de set.
I per acabar,
la bona música del Clarence Baker
i del Xavier Sabla.
I amb aquesta alegria
que heu vingut al matí de Catalunya Ràdio
unes persones que demà es poden endur
un gran premi.
Són els encarregats
d'un dels curs estrella
del moment a casa nostra,
el bus.
Sandra Reina, directora del Cor.
Bon dia, com estàs?
Bon dia, molt bé.
El bus és la teva òpera Prima
com a directora en solitària?
Explica'l de què es tracta,
el que puc explicar sense fer spoilers.
Ja, això és el més difícil, en realitat,
perquè intentem,
quan ho poses a algun festival
o a alguna projecció
i intentes no explicar res,
avui serà difícil
que no se'ns escapi allò, els spoilers.
Però al final és tan senzill
com un viatge en autobús,
d'anada i de tornada.
Un divendres al matí
i una tornada diumenge a la tarda.
Un viatge en autobús
que surt d'on?
Clar, o sigui, surt de Cambrians.
De Cambrians, eh?
I dins d'aquest autobús
hi ha la Iolanda.
Hola, Iolanda.
Hola, bon dia.
I el Moisés.
Hola, Moisés.
Hola, bon dia.
Què passa en aquest bus?
Moltes històries.
S'ha de veure, eh?
No vull explicar res perquè és molt interessant.
Hi ha històries verídiques, totes, nostres, a més a més,
vivències nostres a la pell.
I, bueno, no vull explicar molt,
vull que la vegi la gent
i que agafi la gent consciència una mica.
Moisés,
tenir una càmera en aquest bus
que us porta
des del centre penitenciari de Cambrians
fins a casa vostra
o al lloc on us deixa l'autobús
va ser difícil?
Doncs no, la veritat és que no.
No va ser res.
Per mi i pels companys
jo crec que no va ser difícil.
Al contrari.
El que passa és que
ara remou molts sentiments
i moltes coses.
I això es tracta.
No us va fer cosa en cap moment,
Iolanda i Moisés,
quan la Sandra us va proposar,
escolta,
vull explicar tot el que passa
en aquest autobús.
No, per la meva part no.
Són molt valents.
Són molt valents i molt valentes.
Molt, eh?
Els companys també,
crec que no.
O sigui,
amb ganes,
amb il·lusió i,
i bueno.
Us va tallar d'alguna manera?
Dir, ostres,
ara hi ha una càmera,
potser hi ha coses
que no les explicaré,
potser això m'ho guardo per mi?
No,
i Tana va dir,
no?
O sigui que és veritat
que al principi,
almenys a nosaltres,
quan ens vam proposar,
a fer-lo del bus,
entre nosaltres parlàvem
una mica de,
ostres,
clar,
bé,
explicarem alguna cosa
que ens costa de parlar
amb un estrany,
no?
I ens costava una mica,
però a poc a poc,
la veritat és que
ells també ens ho van posar
molt fàcil,
van tenir molta empatia
abans de saber
arribar a nosaltres,
perquè, clar,
si no saps arribar
a nosaltres,
tampoc
som persones
que expliquem res,
llavors,
clar,
si segons
com ens centra la gent,
doncs si
t'adona
confiança
per explicar,
a més,
els hi veiem
que
els hi faltava
un bevero,
perquè...
És que és veritat,
o sigui,
jo ara me l'estic mirant,
la veig parlar
i és que no puc deixar de mirar-la,
o sigui,
se'm cau la baba de veritat,
sí, sí.
Estic molt orgullosa.
Sandra,
en quin moment
tu decideixes
fer un curt d'això?
Doncs,
mira,
des que jo pujo
a un autobús
per casualitat,
perquè un divendres al matí
perdo el que agafo
normalment
i pujo en el següent
i el següent
és un autobús
que els passatgers
que hi van
no són els que acostumen
a viatjar amb mi
cada dia,
al dematí,
però jo no ho sé,
quan baixo
i descobreixo
des d'on ve aquest autobús
i quin tipus de persones
m'havien acompanyat
en aquest viatge,
doncs em comença
a formar-se una idea
en el meu cap
que d'això,
fins que em decideixo
fer un curt,
potser passen 10 anys.
Però sempre m'havia quedat allà
com la idea
d'explicar aquesta història,
aquest viatge d'autobús
amb aquesta gent.
Evidentment,
aquell primer dia
segurament
no estava ni el Moïssès
ni la Iolanda
ni els que hi vaig trobar després,
però bueno,
vaig quedar amb aquesta idea
de trobar gent
que volgués explicar
aquest trajecte
d'anar a la tornada
amb les seves emocions.
Y me quedo mirando, tia,
y resulta que veo
a la gente
que va
a unas máquinas amarillas
que hayas ingrandes, tia,
y digo yo,
ahí está el billete.
¿Y dónde están los botones?
Era digital.
¿Dónde están los botones?
¿Dónde están los botones?
No tenía botón
ni la máquina, tia.
Porque sería
de estas con tarjeta, ¿no?
Y digo yo,
¿qué tarjeta ni tarjeta?
Que resulta
que se pica el cristal, nena.
¿Cómo organizas el que pasa
en aquest cap de setmana?
És a dir,
no hi ha actors,
no hi ha actrius,
perquè són les mateixes persones
que pugen
cada cap de setmana
en aquest bus,
però com organizas
el que acaben explicant
al final?
Perquè, clar,
imagino que aquí
no hi ha guió.
No,
el que teníem és,
vam passar molt de temps
primer,
o sigui,
a través també
de la Fundació Obre Monsadar.
Ara saludaré
aquesta persona
que ens acompanya
en nom de la Fundació.
I d'altres col·lectius
que havíem trobat,
doncs,
com arreplegar
aquesta gent
que al final
serien els passatgers
i passatgeres del bus.
Vam passar molt de temps
amb els meus còmplices,
amb el Fran Benchon,
que és el coguionista,
amb el David Dilundayn,
que venia a ajudar-nos
a fer una mica
les entrevistes,
coneixent-los.
Coneixent una mica
què feien,
qui eren,
no sé,
com passaven el seu temps lliure,
amb qui estaven,
què els hi agradava.
I llavors teníem
com una guia,
no era un guió,
i ells no van tenir
mai un paper escrit,
ni molt menys.
Nosaltres sí teníem
una guia com de,
vale,
doncs,
sabem que el Moïcèix
té aquesta situació
i volem que ens l'expliqui
d'alguna manera, no?
Llavors,
quan seien amb l'autobús
i anàvem a gravar,
doncs,
els hi deiem,
escolta,
doncs,
no sé,
te'n recordes
que em vas explicar un dia
això?
Doncs,
explica'ns-ho,
o la Iolanda
ens havia explicat
mil anècdotes
de les primeres vegades
que sortien de permís,
no?
I ells deia,
Ioli,
t'acordes d'aquesta anècdota
que m'he contestat?
Cuéntase la Ramon.
I llavors començaven a xerrar.
Clar,
a base d'haver-los conegut abans,
després decidíeu,
no?,
què volíeu focalitzar
o què volíeu que us expliquessin.
Correcte,
ara,
de totes maneres,
o sigui,
tu els hi deies una cosa
i aquesta enganxàvem una altra
i una altra i una altra
i al final començaven a xerrar
del que volien
que si no és la clau.
Segurament,
de les preguntes
que els van fer a l'autobús,
el que ha quedat a la pel·lícula
no n'hi ha gaires.
Al final,
les bones són les que surten del cor
i volen explicar
el que els hi surt,
no?
Ara parlaves de la col·laboració
que ho fet
amb la Fundació Mercedària,
ens acompanya la seva directora,
que és la Núria Ortín.
Núria,
què és aquesta fundació?
Bueno,
aquesta fundació,
els Mercedaris,
que deixem a Barcelona,
que és de la Merge de la Mercè,
que és la patrona de Barcelona,
és una ordre que treballa
a favor de les llibertats
de les persones
i de la dignitat.
O sigui,
el seu carisme és
les persones privades de llibertat.
Bueno,
vam veure la necessitat
d'acompanyar les persones
que de cop et troben
el que és més important,
no?
Que és,
tu ja no ets persona,
entre cometes,
et formes part
d'un col·lectiu
que estàs tancat
a quatre parets,
deixes de pensar,
deixes de...
de la llibertat,
no?
Que és el llou
com més bèstia
d'una persona
i de cop et capen
i se't parla la vida.
De cop, no?
Llavors,
ells entenien
que les persones,
malgrat facin...
Bueno,
delinqueixin
o cometin un error,
malgrat això,
hi ha una segona oportunitat,
no?
Nosaltres parlem sempre
de les segones oportunitats,
que el Jaume va ser molt maco
que va dir, no?,
el dia dels Premis Gaudí,
segones, terceres,
quartes i cinquenes,
perquè és veritat
que són persones
que...
Jo dic que venen
molt des d'un col·lectiu
de molt de pobresa,
molta vulnerabilitat.
És que aquestes persones,
si no els acompanyes
i els ajudes
a sortir-se,
a tornar a la comunitat,
a la societat,
és molt complicat
que se n'en surtin.
El més normal
és que te'ls tornis
a trobar dintre de presó,
no?
I hi ha un moment
que a mi em va deixar...
Em va deixar pensant molt,
és aquest.
En verdad,
prefiero estar aquí
que en casa.
¿Prefieres estar dentro
que salir?
Mira,
una vez,
en la puerta
de mi casa
de mi madre,
delante de mi madre,
delante de mi padre,
me pegó un palizón,
ellos en la ventana
viéndolo,
és que mi madre
no tuvo valor
ni a separarme.
Prefereixo estar dins
que fora.
Això ens passa,
això ens trobem
amb molta gent,
tant homes com homes,
sobretot moltes dones
que pateixen violència
de gènere,
diuen,
jo ara no li saldré
i és que no quiero salir,
o sigui,
perquè el que m'espera dintre
és peor del que tinc dintre.
I pensava,
mare meva,
si el que tens dintre
és horrorós,
a nivell de que et capen
a la llibertat,
i que, bueno,
nosaltres tenim l'experiència
d'estar en un centre penitenciari,
sí.
Però clar,
que algú et digui
encara és pitjor sortir al carrer
perquè em trobaré
encara espanta més,
o sigui,
és més dramàtic,
nosaltres com a societat
hem de fer una lectura.
I, Holanda,
per què?
Per què a vegades
és millor estar dins que fora?
Pues...
Perquè ho has dit
molt començuda,
sí,
clar,
és molt senzill,
perquè,
sobretot quan portes
ja un període
de temps gran
dintre,
quan tu
vas a sortir
al carrer,
tu al teu cap
el que tens
és el que vèiem,
no?,
el bus,
tota una emoció,
tot el que penses
quan arribaràs a casa,
què faré,
què no faré,
amb qui compartiré,
on aniré,
i, clar,
quan arribes a casa
molts cops
et trobes
tot el contrari,
a casa teva
hi ha un desastre
que tu,
clar,
quan estàs dintre
normalment la família
no t'explica
el que passa a fora
perquè dintre
tens molta,
com se dice?
Molt recolzament,
molt suport,
no,
no,
molta impotència,
molta impotència,
sí,
de no poder fer a fora,
clar,
i llavors preferís
que no explicar-te
i llavors, clar,
sí que és veritat
que quan estàs dintre
te sents més tranquil·la,
més acollida,
també quan surts de per mi
molts cops tens la sensació,
jo l'he tingut,
de tenir ganes de tornar,
sí,
sí,
però per què?
Per la tranquil·litat.
A ti t'ha passat?
Sí.
Bueno,
i el no pensar,
no,
perquè quan dines,
quan t'has d'aixecar
el recuento,
les trucades,
o sigui,
tot t'ho controlen
en el sentit
que a la presó
està tot definit
i quan surts
ara espavila.
Estàs com una burbuja,
en veritat.
Claro.
Estàs,
tanto como
cuando sales
como cuando entres
de permiso,
sales con la euforia
normal,
entonces claro,
llegas,
como bien comenta
la Yolanda,
no te cuentan
la mitad de cosas,
la família
por no preocupar
o tú no cuentas tampoco
porque mucho más
no puedes contar.
Y claro,
estás un poco
como una burbuja,
es un cambio radical,
estás desubicado.
Bueno,
la vida es para,
¿no?
Sí,
entres ubicada,
dins.
I això,
Moisés,
que tu,
si m'ho deixes dir
al llarg d'aquest
curtmetratge,
veiem com hi ha una persona
que t'estàs fan anar fora
que és la teva parella.
Sí,
correcta,
correcta.
Tot i així,
moltes vegades
estàs més tranquil
dins que fora.
Bueno,
no més tranquil,
és que tampoc
em podia dir
que és una tranquil·litat,
és una cosa...
És un no preocupar-te.
Una rutina,
jo crec,
que també se us notava
molt això,
no?,
de...
Bueno,
però és que ja tinc
una rutina,
tinc unes coses,
no?,
com molt marcades.
Molt pautades,
sí.
Jo suposo,
jo suposo que és una mica
la sensació aquesta
com quan tu estàs
tot el dia treballant
i tens ganes
d'arribar a casa,
doncs és això,
tens ganes
d'arribar a casa.
Sí,
sí,
i despreocupar-te.
Pues jo me he hecho
mi cambio
i me he propus
tirar el palant
i me coste
lo que me coste
la vida.
Claro que sí.
I me coste
lo que me coste.
Però,
però,
ara què passa?
Que ara tinc el problema
de que jo estic
de puta madre,
de que mi cabeça
funciona bé
i mi padre
està bebent,
està fent
de les suies
i ara resulta
que tinc que joderme
i aguantar-lo tu.
No,
i aguantar-lo tu,
no m'en sapsa-lo.
No,
no,
no,
no,
no,
no.
Precisament
esto es lo que
ara quan en el curtmetratge
veus aquest moment
de la Iolanda
dient
jo m'he proposat
tirar cap endavant.
Té com un,
ho dius amb una força
i dius amb una seguretat
que des de fora
penses
el que es proposi
ho aconseguirà.
I ho fa, eh?
Em veus avui ara?
Em veus?
I què penses?
És que clar,
ara jo estic una mica impactada
perquè us he vist
en el curtmetratge
no conec
tantes coses
de vosaltres
sense que ens haguéssim vist
que impacta, oi?
Que impacta,
clar.
Sí, sí.
Doncs és que precisament
és el que fa falta
per sortir de tot això.
Molta força.
Molta.
Lluitar.
No és fàcil.
Però és que la vida
no és fàcil.
I a més a més
quan vens d'un món
com el meu,
per exemple,
jo parlo de mi,
cadascú, no?
Com us explica això?
O sigui,
portes tant de temps
vivint en un món
que tu domines
que quan arribes
entre parèntesis
a aquest món
que és el vostre,
el de cada dia,
per nosaltres
es fa una muntanya.
Primer,
no saben caminar
per aquí.
Segon,
no saben comunicar-nos
tampoc.
És doble treball.
Tercer,
no tenim ni idea
de la tecnologia.
És que això són
dels problemes
que ens trobem.
Tenim molta força,
tens que preparar-te
a dir,
bueno,
esto va a ser
como subir
a los Alpes,
perquè,
perquè me vull
a ahogar
en el camíno
però tinc que
sacar oxígeno
de donde sea
per poder
seguir
per arriba.
Perquè,
i le vull a dir,
no sé com va a sonar
això,
salir de les drogues
és el més fàcil.
Guau.
Sí.
Lo más difícil
es mantenerte
fuera de ellas.
Guau.
Exactamente.
Claro.
Estos son años.
Sair de las drogas
son dos semanas.
¿Dos semanas?
O menos,
¿no?
Quitarte,
pasar el mono,
desintoxicar el cuerpo.
Depende de la voluntad
que tenga cada persona.
Desintoxicar el cuerpo
pone una semana.
Desintoxicar el cuerpo
es una semana.
Limpiar el cuerpo
y estar...
El difícil
de desintoxicar
hasta Alcap.
Exactamente.
Exactamente.
Per això és l'enfermetat
de la toxicomanía
perquè està aquí dintre.
Aquest és molt difícil.
Jo he arribat
a estar dos anys
sense consumir
de puta mare
i he tornat a caure.
Ahora no,
ara ja llevo
como 15 años.
Guau,
felicitats.
No?
Llavors...
Bueno,
és que ells
són molt caso d'èxito,
eh?
Tenim aquí
que hi ha gent
que és veritat
que han tingut
una família
i un recolzament fora
que molta gent
que surt a la presó...
Premio
a la que ha aguantado
mejor los quincea.
Moisés,
pel que estic veient
entre tu i la Iolanda,
dins del centre
feu molta pinya
entre vosaltres.
Home,
però sí,
i tant,
clar.
El fet de compartir experiències,
cadascú no en ve,
però el fet de compartir
experiències
fa que no se sentiu
tan sols.
És a dir,
si al final tu i jo
vivim coses
que no són tan diferents,
al final,
escolta,
no ens hem equivocat tant.
Saps el que passa?
Perdona,
que es crea un vínculo
especial con las personas
porque tú explicas tus cosas
como una pequeña familia.
Exacto.
Dicen amistades,
que tampoco puedo decir amistades
porque en otra situación
a lo mejor yo no tendría
que según qué tipo de amistades
o según qué entorno.
Porque yo,
por ejemplo,
yo en mi caso
nunca he tenido
ningún problema
en la familia
ni nada.
Fui yo el que escogí
en su momento,
me torcí
y luego pues
a pagar las consecuencias.
Pero claro,
es que esto es un trabajo
largo,
muy largo
porque es el día a día.
No solamente
es porque ya has salido,
has acabado,
has pagado tu deuda,
etc, etc.
No, no, no.
Es que eso es lo que te da fuerza.
La fuerza interior
que dices,
bueno,
pues ahora yo voy a coger
y voy a tirar para adelante.
Ya simplemente
por mí
y por los que creyeron
que no lo iba a hacer.
La setmana passada
va passar una cosa
meravellosa.
I el guanyador
al millor curtmetratge
és
El Bus.
El Bus de Sandra Reina
que ha estat l'ajudant
de direcció
de l'ex-lora Unicorns
o de Laura Ferrés
a la imatge permanent
que té tres nominacions avui.
Però El Bus
és la seva primera direcció
en solitari
i el seu primer gaudí.
Un curtmetratge
documental
on la seva càmera
acompanya el trajecte
en autobús
d'uns passatgers reals
amb històries humanes
molt punyents.
Relats duríssims
que et commouen
i plens d'humanitat,
emocions
i sororitat.
I fins aquí
millor veure'ls
sense donar més pistes.
Pei de gallina.
Ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
Ja, ja, ja.
On éreu?
On éreu?
Com ho vau saber?
Bueno...
La Santa Llau
estàvem...
A la Santa Llau
estàvem...
Clar que es pot explicar.
Sí, ara ja ha passat això.
Sí?
Sí.
Representante,
¿puedo explicarlo?
Explica'l, explica'l.
Mira, nosaltres volíem anar,
però, bueno, pues mira,
por cosas de la vida
no había entradas
para nosotras, ¿no?
Pero yo no me quería
perder ese momento
por nada del mundo.
Home, yo m'imagino
que si tú no el podías
perdre en aquel moment,
no te'l vas perdre.
No, no me'l vaig perdre.
Vam quedar...
La productora
es va deixar un local
i vam quedar les noies...
Vam fer una festa.
Vam fer una festa.
Anavem vestidors de gala.
Vam vestir de gala,
vam anar a veure en directe
i el moment aquest...
Jo tinc el vídeo,
jo tinc el vídeo.
Al moment aquest
que van a dar el premio.
Un silencio allí
que nunca he escuchat.
Y el cor, el cor...
Mira, mira,
y aquest señor
que treu al paper.
Ay, ay, ay.
Se me hizo el tema
en ese momento
y dice el hombre,
el bus, mira,
vam pagar ahí,
un rey de saltos,
un rey de gritos
y yo vaig començar
¡Vámonos, vámonos, vámonos!
¿Pero dónde?
Allí.
Claro, Gaudí.
Vam anar,
nos colemos.
Nos colamos,
no me diguis d'ara.
Sí, sí.
No se podía decir.
Sí, que has podido.
Sí, claro que sí.
No, ya pasó.
No,
porque había sido
que había ya marchado.
Nos colamos
y todos podemos vivir
desde dentro
un poquito
a todos los premios,
a vernos los votos dentro.
Va ser un lamentazo.
Fue maravilloso.
La productora, Sandra,
nos dijo,
os habéis colado.
Y yo le dije...
Y yo le dije...
No,
entrasteis conmigo,
sí, tal cual,
no pasa nada.
Sí, pero quiero decir
sin invitación.
Pero ya era muy tarde.
No pasa nada.
Bueno, pero yo le dije...
Somos el bus.
Claro, claro.
A ver,
yo sé que un cop
ens van donar el premi
y ya teníeu alfombra roja también.
Ya teníeu alfombra vermella.
A mí me echaron de casa
a los vecinos.
¿De tu crida?
Yo no fui
porque la verdad
que de la emoción
no caí.
O sea,
caí cuando lo estaba viendo
y digo,
pero si son los caudíes.
¿Qué hago yo aquí en casa ahora?
Digo, bueno...
A chillar.
Sí, sí, sí.
A chillar.
Y no dormir.
Y no dormir,
no dormís tres de noche.
O sea,
te he hecho,
te he hecho,
aún no escucho,
creo que como tú.
Sí, sí,
y peí de gallina.
Eso que voy a decir,
Pilar,
si me ponen los pelos de punto.
Sí, sí, sí.
De verdad.
Escolta,
demà,
demà,
aquest cap de setmana
ja s'entreguen
als Premi Goya,
esteu nominats.
Molt fort.
Al Moïse,
esteu molt clar?
Que sí.
Yo sí,
guanyaré.
Que guanyaré.
Que sí.
Jo em vull apuntar
al teu carro
de la positivitat.
Sí, sí, sí.
A mi em costa més
perquè som més
de cada persona a terra.
Sí, sí,
jo a mi em costa més
de Gaudí
i vamos a por el Goya.
Exactamente.
De fet,
de les històries
és veritat
que cautiva molt,
eh,
a la gent.
Ahí tenemos un filón
que...
De hecho,
solamente pensar
que dentro del bus
estaba
casi lleno
de gente
muy luchadora
y triunfadora.
¿Por qué no vamos
a triunfar aquí?
De todas formas
ya hemos triunfado.
Y tanto.
Mira, sí,
totalmente.
Totalmente.
Yolanda for president.
For president.
For president.
Porque lo hicimos
de corazón,
la verdad.
Es que eso es vital.
Es una cosa
que salió del corazón
como no teníamos guión.
¿Podría...
¿Me dejáis un momento
que añada algo,
por favor?
Y, y, y, y...
¿Eh?
Que me escuche el mundo
que me escucha
ahí al otro lado,
por favor.
Existe la Fundación
obra mercedaria.
Agradecería muchísimo
y lo digo yo
desde la parte
que me toca.
Agradecería muchísimo
a todas estas personas
que pudieran
hacer donativos
a la fundación
que lo necesitan,
que ha tenido
una labor muy buena
y que gracias a ellos
mucha de la gente
que está desamparada
ahí dentro
tienen fuera
una mano
que les espera.
Ya han dicho.
Yolanda, Moisés,
Núria, Sandra,
enhorabona
per aquest curtmetratge.
¿On el podem veure?
Pues mira,
ara, la setmana passada
està Filmin.
Filmin, eh?
Sí, sí, sí.
Si busqueu allà,
Filmin, el bus,
el títol és el més fàcil
del món
perquè us en recordeu
i abans el podeu veure allà.
Enhorabona
per aquesta feinada
i un exemple, eh?
Sou?
I m'agraden molt
com ho has resumit, no?
Dins del bus
hi ha persones lluitadores,
persones que se n'han sortit,
que han somiat.
Tant de bo, tant de bo, tant de bo
sortiu amb algú, ja?
Però tinc la sensació
que el premi,
que el retorn,
ja el teniu.
No se'n falta més premis,
perquè el que ja el teniu.
A mi l'únic que més m'agradaria,
més que el Goya,
més que el Gaudi,
més que tots aquests premis,
és que la gent tingui consciència,
sisplau,
la societat,
que necessitem ajuda,
que ens donin la mà,
que ens obrin portes,
que quan entres la vida és d'un món
i quan surts és un altre món
i estem perduts
i necessitem que la societat
ens entengui una mica.
Tant de bo,
Moïseix i Yolanda,
gràcies també a aquest curt matratge,
sapiguem ajudar-vos una mica més
en aquesta entrada al vostre món,
que és el vostre.
Vosaltres dieu,
és el vostre.
No, no, no,
és el vostre.
Gràcies a tots.
I tant.
Gràcies,
molta sort
i enhorabona,
si m'ho prometeu a la Sandra,
per aquest treball tan meravellós
que et reconcilia
amb la societat i amb el món.
Gràcies.
El paraíso tiene más
de con quién
que de dónde.
Soy Sarabúo,
poeta.
Aquest 14 de febrer
volem desitjar-te
Feliz Dia de Sant Valentí
al Corte Inglés
a la botiga web i app.
Vull que m'ajudis
a enxampar un assassí de dones.
Investigarà uns llagres,
uns avars,
uns abusadors,
la col·lecció d'individus
més detestables
que hagi conegut mai.
La meva família.
Basada en l'èxit
de la trilogia
d'Estic Larson.
Millennium,
els homes que no estimaven
les dones.
A TV3,
aquesta nit,
és la gran pel·lícula.
Arriba la rebaixa final
al Corte Inglés.
Tot el 60%
de descompte
en aquestes marques
de moda per dona.
Woman,
Tintoretto
i Woman Limited.
Lluitx dona
Southern Cotton
i Green Coast.
Hempasis
Boomerang
i Easywear.
Fins al 29 de paper.
Rebaixa final
al Corte Inglés.
A la botega
WP App.
És passió.
És color.
És vida.
És humor.
És amor.
És dolç.
És salat.
És inimitable.
És ella.
Jo mateixa.
És avui.
És demà.
És ara.
És ja.
És propera.
Què dius?
És amable.
És canyera.
És social.
És incomparable.
És singular.
És plural.
Dic que és que sí.
És veritat.
És realitat.
És ficció.
És fresca.
És directa.
És la tarda
i la tarda és única.
Ah, exacte.
De dilluns a divendres
de 3 a 7,
la tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Carot.
Ai, si està bé
la tarda de Catalunya Ràdio, eh?
Com és que no aconsegueixo
quedar-me embarassada?
A IBI et volem ajudar
a aclarir dubtes.
Per això t'oferim
el Pac Diagnòstic Plus
amb totes les proves necessàries
per saber l'estat de fertilitat
de tots dos,
incluent-hi el seminograma.
Demà necessita a IBI.es.
IBI, on neix la vida.
Problemes a la finca?
Conflictes entre veïns?
Gestió millorable?
A Finques Carbonell
administrem finques i patrimonis
des de 1929
i pel nostre servei integral i proper
hem obtingut el segell de qualitat
del Col·legi d'Administradors de Barcelona.
Si cerca un bon administrador
per la seva comunitat,
Finques Carbonell.
Ah, i si vol,
també l'ajudarem a vendre el seu pis.
carbonell.com
Un altre cop ta mare a casa?
Sí?
Diu que el nostre sopellet
és tan còmode.
I fins quan dius que es queda?
Ostres, tu.
Sempre igual.
Relaxem-nos més.
A Galeries del Tresillo
estem de segones rebaixes.
Rebaixes de fins a un 55%
en sofàs,
sofàs llit,
matalassos,
decoració i molt més.
Galeries del Tresillo.
Al matí de Catalunya Ràdio,
tot allò que t'afecta.
Som ara mateix camí cap a Fundarella
seguint una de les columnes de pagina.
Comencen arribant els 5 tractors
en aquesta rotonda de la N240.
Què feu, prenent una foguera
per escalfar-vos?
Escafant l'altre i per protestar-vos.
Si hi ha molta colla de tractors,
segurament que no es mouran d'aquí.
El propi sector que ha volgut sortir.
Molta boira espessa a aquesta hora
i veiem alguns que s'han quedat a dormir aquí
en aquest punt de l'Alt Urgell.
Si aquí s'ha acabat el silenci,
els tractors ja han encès els motors.
És necessari que anem a Barcelona
i ens fem escoltar.
Que ja comença la marxa.
Ara arrancarem.
Som en moviment,
som en moviment i aquí a Vila Rodona
una buitantena.
Els policies neguin el muscle
que té l'agricultura.
De dilluns a divendres de 6 a 1
al matí de Catalunya Ràdio
amb Ricard Ostrell.
Celler Smaset,
vins i caves directes del celler a casa vostra
us ofereix la tertúlia esportiva.
Celler Smaset
Ah, i compta, eh, perquè...
Hi ha bar...
Fora de joc.
Fora de joc.
Ja us ho dic jo
que oblideu-vos a la Lliga.
Dos minuts passen de dos quarts de dotze
aquesta tertúlia esportiva
d'aquest Madrid-Girona demà.
Dos quarts de set.
Abans que res,
Carme Llobera, Joel Díaz,
laia Tudel, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Si haguéssiu de fer una porra ara mateix,
què diríeu?
Uf.
Complicadíssim.
Complicadíssim, eh?
Dos-tres, dos-tres pel Girona.
Dos-tres.
Molts gols i remunt el Girona.
Una porra com per jugar-t'hi diners, eh?
Clar.
Una porra per jugar.
És un joc, Joel, no busquis tant...
Però és allò que els anglès us en diuen
wishful thinking...
Sí, per jugar-t'hi 5 euros
que fas a les porres.
No estem aquí...
Home, jo per 5 euros
ja soc realista, eh?
Què dius?
Et mulles o no?
Sí.
1 a 0.
1 a 0.
Carme?
Llobera?
Saps què passa?
Que la Llobera...
No li agrada.
No li agrada.
No, no.
Els analistes normalment
no juguem a fer porres.
Clar.
És a dir, ens costa...
Ara, si vols que et digui
que crec que té...
És la millor ocasió
perquè el Girona guanyarà
a, diguem,
a Camp de Madrid,
també ho crec.
Eduard Solà,
Fel Fagedes,
bon dia, bona hora,
com esteu?
Hola, què tal?
Em pensava que us donaria
espasa primer a nosaltres.
Home, és que és el que hauria
hagut de fer.
És el que hauria hagut de fer.
Com estàs?
El barcelonisme sociològic
que t'ha de tot arreu.
El gironisme sociològic,
Déu-n'hi-do,
últimament que ve.
Us comença a emprenyar.
Sí, sí.
Us comença a emprenyar.
Va, Fel, sí.
Hi haurà un moment
que no ens podrem veure.
Jo em soc conscient
i em vaig mentalitzant.
En Fel ja va dir
l'altre dia
el Girona reservat
que...
Perdó, eh, Laia,
per fer...
Ja ha colat el Girona reservat.
Veig que hi ha una mica
de punt l'altre dia.
Escolta,
pel tot costa,
també hi ha una mica
de punt entre el Barça reservat
i el Girona reservat.
A tot costa li agrada
més la sintonia
del Girona reservat.
I això a la Laia
li cau molt.
Sí, sí, sí.
Heu mirat de descàrregues
de moment com aneu?
No, guanyo el Barça no, no.
Líder al Barça reservat.
En aquest cas
no podem competir.
Sí a la Lliga
de Primera Divisió,
però en molts altres casos no.
De moment.
Eduard,
ets més optimista
tu que aquesta gent
que té la taula o no?
No.
No, no, jo era
molt optimista
amb el resultat.
Optimista,
guanyar a Camp del Madrid
aquí més que això
que ja.
Sí,
bé,
però faré com en Joel
que pots parlar
d'optimisme
i de realista.
Sí.
De totes maneres
al Girona li ha anat bé,
eh, al Bernabéu?
Tres partits de Lliga,
una derrota,
un empat
i una victòria.
Et dic més, Solà,
i la manera de jugar
del Girona.
Això sí.
I et dic més,
no hi ha centrals,
per tant,
per un equip ofensiu
com és el Girona,
que sap fer gols,
jo crec que és el moment
oportú.
No té centrals al Madrid
aquest d'això, no?
Té molta gent lesionada.
Sí,
bueno,
diuen que sí,
però ja se sap que...
T'ha tingut tota la temporada
de lesionats.
Sí, sí, sí,
però no ha tingut tota la temporada
que hi vagi el Girona.
Estem d'acord.
El tema és com està
aquest nano,
el top Vic.
Vosaltres que teniu...
No, mira,
ara hi haurà
la llista de convocats
d'aquí un parell d'horetes,
suposem,
i en principi,
si no hi ha novetats,
hi ha de ser.
Sí, però clar,
quant fa que s'entrena
aquest nano?
Perquè em sembla
que estava bastant aturat.
Sí,
la setmana passada
no va poder jugar
perquè es va lesionar
divendres,
el dia abans del partit
contra la Realicitat,
i aquesta setmana
no s'ha entrenat
en normalitat
amb l'equip,
però vaja.
I un 60 minuts
d'Ombic
i 30 d'Estuani
perquè el remati
i el firmament de l'Estuani.
Ho tenim, ho tenim.
Estuani ha marcat sempre
que ha anat al Bernabeu, eh?
Per això, per això.
Et dic més.
El que ha de recebar
els últims 20 minuts
i vinga.
Et dic més.
I una alona
que ha posat
un esponsor vostre,
no?
Tinc entès, vaja.
El currículum
no ho és tot.
I l'arbitratge,
ho pot ser tot o no demà?
Home, pot ser
una part important.
Pot ser una part important.
És que saps què passa?
Aquí a Girona
ens diuen que
no ens volen de segons
perquè estem entre el Madrid
i el Barça,
que no interessa
que el Girona
sigui segon
perquè volen
que el Madrid guanyi la Lliga
i que no volen
que sigui segon el Girona
perquè el Barça
ha de jugar
a la Supercopa l'any que ve.
Imagina't el merder
que ens hem fotut
a aquesta temporada.
El Girona,
ara ja han comprat
tota la conspiració.
No, no, no,
jo no m'ho crec,
això del Barça.
Jo em nego
conspiracions,
ho vaig dir l'altre dia,
de veure si aquí...
Ho vas dir al Girona Reservat,
això, Fel?
No, no em vas preguntar
per això.
Ho diré aquesta setmana que ve
que vinc al Girona Reservat,
Girona Reservat,
per cert,
si no ho heu escoltat
us ho podeu descarregar
que està molt bé.
Ho vaig dir
a l'11 d'en Xaia,
que no vull creure
amb conspiracions arbitrals.
Mai m'ha agradat
ni pensar que el Madrid...
Sí, evidentment,
el Barça i Madrid
hi ha una pressió mediàtica
i la de Madrid
és molt més gran.
Per tant,
a mi que em vinguin
amb ploreres,
el Barça i Madrid,
dic, doncs, bueno,
doncs no mirem futbol,
pleguem totes les tertúlies,
els programes d'esports,
tanquem el futbol
i tornem a començar de zero.
Bona mentalitat,
sí, senyor.
Una cosa,
jo estic d'acord
que no es pot creure
la conspiració,
però una cosa és això
i l'altra és
que l'erritatge
a casa del Madrid,
el Bernabéu,
això pesa l'àrbitratge.
Com l'erritatge
a casa al Camp Nou.
Em vols dir?
Al Camp Nou, vaja.
Amb un Juic menys,
però pesa menys.
El Barça sempre ha pesat menys
per la repercussió mediàtica
que hi ha després.
Estic d'acord.
Estic d'acord.
Però vull dir que a Madrid,
que ara que parlem d'arbitratge
i que l'àrbitre
és el que li va treure
la segona groga
a Vitor Roque,
d'acord,
no podem buscar conspiracions,
ja amb això estic d'acord,
però això no treu
que evidentment
jugar al Bernabéu
els àrbitres
sempre serà més difícil
que Xuliran contra el Madrid.
Si tu saps que l'endemà
els informatius de tot Espanya
obriran amb el teu error
contra el Madrid,
és molt més difícil.
Hi ha molta gent
que ens diuen
que anem despullats,
per si cal.
Mira, equips petits.
Tot el que estem enraunant
és d'equips petits.
El camp o després del camp?
No, no,
que anem tot el cap de setmana
perquè no ens puguin...
De totes maneres,
aquest any...
No seria el millor cap de setmana
per anar despullat.
No, perquè és veritat
que fa fred.
No, i a Madrid més.
De totes maneres,
és veritat,
ja he mirat les previsions
i ja em fa.
De totes maneres,
aquest any al Girona
tampoc es pot queixar
del tema arbitral
excepte dissabte passat
contra la Real Ciutat,
eh?
Molt ben dit.
Jo l'exemple que poso sempre
és els anys de Guardiola
és que ni en parlàvem
dels àrbits.
És que ni ens en recordàvem
que hi havia un tio de negre
arbitrant.
Per què?
Perquè és que passàvem
per sobre de tothom
i anàvem a jugar partits
i guanyàvem
i un dia et pitàvem malament
però guanyava 0-3.
He dit,
que piti el que vulgui,
que som superiors.
Tot això ho treus
quan no pots,
quan no pots
i qualsevol petita pedreta
al mig del camí
t'entrebanca.
Jo estic d'acord, eh?
Però no m'agrada pensar
que aquesta petita pedreta,
aquesta petita pedreta,
et fa perdre una lliga.
Estic d'acord.
Estic d'acord.
Molt d'acord.
I per tant,
al Girona,
amb el futbol que estem fent,
sí que podem anar allà
i igual dilluns em truqueu
i diré,
vai, àrbitr desgraciant
del partit.
Et recuperarem
aquestes declaracions avui.
Sí, sí, sí,
ho podeu fer-ho.
Jo voldré pensar
que és un error
i que, per tant,
encara que hi hagi un error,
el joc del Girona,
la mentalitat del Girona
que saltarà el Bernabéu
ens permetrà guanyar.
Si ens guanya el Madrid
perquè són superiors,
doncs xapó per ells
i punto.
Perquè és que si el futbol
no és això,
per mi és una autèntica merda.
Toma ja.
Home, sí senyor.
Absolutament d'acord.
No estem parlant,
Lloberes,
d'una persona
que s'està a punt de fer famosa.
Això és una cosa
que m'encanta
quan passa al futbol
que és que es pulsa
en un entrenador
i de cop coneixes
el segon entrenador,
un senyor Salva Funes,
em sembla que es diu,
si m'ho podeu confirmar.
Jo no sé ni quina cara fa
i de cop
aquest senyor
serà famosíssim.
A veure,
la gran pregunta és
des d'on veurà
el partit, Mitchell?
Des d'una cabina
a Bernabéu
perquè com que no en tenen gaire
suposo que ho podrà
tragar i rebenar.
Com que estan fent obres,
bé, ara ja diuen
que s'han acabat,
que s'han acabat les obres.
I diuen que hi haurà
la coberta posada
que això és el que fa
més efecte,
pressió,
més...
Per tant,
estarà a la cabina.
Sí, sí,
estarà a la cabina
i comunicant-se
amb la banqueta.
Directament.
Però com ho fas, això?
Perquè no és legal
comunicar-te amb la banqueta.
Sí, ara ja es pot,
ara ja es pot.
Sí, abans era un buit legal,
ara es pot comunicar
durant el partit,
sí, sí,
es pot comunicar amb tota la vida.
Pinganillo,
amb pinganillo.
Amb pinganillo,
directament?
Sí, sí,
però si ho hem fet
tota la vida, jo.
No, però el futbol...
No, però tu pots...
Tota la vida on?
Al futbol?
Aviam,
al futbol no ho sé,
però m'imagino que sí.
No es podia,
no es podia.
No es podia.
Però s'ha fet.
Ah, no,
és a dir,
que han d'escutar la seva...
Abans es feia passant paperets.
No, però abans era més fàcil
perquè no hi havia
tantes càmeres enfocant-te.
Ara, evidentment,
hi haurà una càmera
enfocant tot el partit a mig
a l'aviam que fa
i, evidentment,
sí que trucarà
i enviarà els whatsapps
que faci falta.
Però, mira,
a mi la gran diferència
que jo li veig d'aquest Girona
i jo diré clar
que és Mitchell en aquest cas,
a mi m'encanta
perquè és un tio valent.
Un tio que...
Tu el veus,
veus com això
que diu el Feixeres.
A mi tot aquest rotllo
que ens entretenim
a les tertúlies d'arbitratge
no m'interessa absolutament.
És d'equips petits,
equips baratos
i equips que no són guanyadors.
En aquest cas,
tu escoltes el Mitchell
abans d'entrar
que serà que no té baixes
per aquest partit,
que en té moltíssimes.
És a dir,
i ahir ho diu
i que jugaran sense Blin
i que, a més a més,
que han jugat també sense Dovich,
per exemple,
i que han jugat
sense l'Eix Garcia.
Per tant,
que ells saben,
diguem,
que tenen jugadors importants
que no deia jo,
però que estan tranquils
perquè altres vegades
doncs ja ho han tingut
i que per ells
no és un problema.
Mira,
i sobre l'arbitratge
diu això.
Penso que l'arbit
té pressió
al mateix que nosaltres
i tothom està preparat
per fer un arbitratge normal.
Té molta experiència
en qualsevol arbit
i el que ha sortit ara,
que és Monura,
crec.
Penso que és un àrbit
internacional
i no tinc poc.
Veus?
No,
són declaracions
molt intel·ligents
perquè, a més,
el Girona té una mica
de sort en una cosa
i és que el Madrid
ve d'un parell de partits
amb arbitratges
molt dubtosos
a favor seu
i les mirades
estaran posades
en aquest senyor
també vigilant-lo
una mica
perquè hi ha molta Espanya
que és del Madrid
però hi ha tota una sèrie
d'Espanya
que no ho és
i, per tant,
aquesta gent
estarem atents a això.
Jo crec que en aquest aspecte
el Girona va en un bon moment
pel que fa a l'arbitratge
però que a més no s'entreté
a assenyalar
i a dir
i a no sé què
i tal
ell s'entreté
el que és ell
la seva senya
encara,
encara,
de moment no està
per aquestes coses
que a més a més
ho tenen clar
és a dir
l'arbitratge
al final
has d'intentar
que juguin
de menys d'estorbo
millor
saps què vull dir?
No siguin bé en català
però que no estorbin
que no molestin
que no siguin protagonistes
amb això de la targeta blava
no anem per aquest camí
però bueno
ja en parlarem algun dia
Sí,
aquesta targeta blava
en parlarem
va,
si tenim temps
en els últims minuts
Eduard
el fet que
l'últim partit
amb què es van enfrontar
Girona i Madrid
acabés amb aquest
0 a 3
això pot condicionar
d'alguna manera
com a terra
l'equip gironia
al Bernabéu?
Home,
sí que és evident
que pot condicionar
perquè en aquell partit
el Madrid va demostrar
ser molt i molt superior
tot i que als 10 primers minuts
el Girona
crec recordar
que va enviar
una pilota al pal
i que va començar
molt i molt fort
però vaja
aviam,
en tots els respectes
és gairebé la diferència
que hi ha entre
una plantilla i l'altra
perquè ara
és veritat
que el Girona
aquesta temporada
ho està fent molt i molt bé
està lluitant
com un somni
per anar a jugar
al Camp de la Bernabéu
del Madrid
però ja la segona volta
ja no és segona o tercera jornada
anar al Camp del Madrid
amb 23-24 jornades disputades
anar-li a disputar
el lideratge
cosa que és molt grossa
és molt i molt fort
Això és molt bèstia
Home,
que només has perdut
un partit
en aquesta lliga
genial
Mitchell em recorda
el que ha fet abans
el que va fer
ahir la roda de premsa
el que va fer
abans d'anar al Camp Nou
és fer un missatge
molt humil
perquè va fer el mateix
abans del Barça
no, no
la Lliga
els que lluiten
són el Madrid
i el Barça
nosaltres
l'objectiu
com a molt
ara ha dit Europa
no sé si abans del Camp Nou
fins i tot encara
era la permanència
l'objectiu
no me'n recordo
encara no s'hi han sumat
els punts
va dir això
sí, ja abans del Barça
no
però sí
fins fa
sempre amant d'aquest discurs
ara, estic convençuda
que després dins del vestidor
els seus jugadors
el discurs és molt diferent
perquè surten
amb uns ànims
i amb unes ganes
els jugadors
a jugar molt diferents
i jo crec que el Bernabéu
al final el Girona
té poc a perdre
en el sentit
és cert que tu tens
la lluita de lideratge
i això ho vol guanyar tothom
però en realitat
no esperes que el Girona
o sigui
serà encara una sorpresa
que el Girona guanyi
una festa
per tant surten molt alliberats
els jugadors
i és més fàcil
llavors clar
la pressió
no va amb tu
sinó que és el Madrid
a l'obligat
sí senyor
ara com ha d'anar
perdó eh
però com ha d'anar al món
perquè els discursos humils
siguin notícia
de guanyar
l'equip
seria líder
i el nostre sony
és
arribar a Europa
penso que
el Madrid
està fet
per guanyar la Liga
també el Barcelona
l'Atlètico de Madrid
però nosaltres no
però és veritat
que de guanyar
l'equip
seria líder
i l'escenari
és
el Bernabéu
sí sí
és que
clar
és que el que ha fet el Girona
el que està fent
és molt bèstia
i l'Albert i el Fel
això
ho estan vivint
i és cert que sempre estem dient
tota aquesta temporada
bé ara ja és hora
de deixar de dir
que el Girona ha fet història
i ja ha de considerar
però és que clar
aquesta temporada és així
s'ha de viure així
és que va fent
va fent història jornada
rere jornada
a tu tu arriba
a dir fa uns anys
Solà i què?
no no
impossible
no a mi
i a tots els 100.000 gironins
de la ciutat
no no
impossible
això
no s'havia arribat a imaginar mai
sí que és veritat
que normalment
de tant en tard
surt algun equip
que pot lluitar
per la Lliga
el Depor
aquelles temporades
no
el València
és una mica més gran
però és que realment
el que està fent el Girona
sí però no té res a veure
no no no
allà amb el València
i el Depor
hi havia molts diners
sí sí
i a més a més
una altra cosa
Joel
que el Girona
tot just
està fent la quarta temporada
de primera divisió
sí sí
és que
jo molts cops
és el Leicester
no el Leicester
seria
aviam
ja se acaba així
guanyant
hi ha dos moments
a la vida
que he patit el futbol
que va ser
a Sevilla
86 amb el Barça
i per mi l'altre
és el dia del Lugo
a Montilivi
i jo recordo aquell dia
estaves a la nostra transmissió
estava a la Transmi
a Manchuri
anàvem a un micro
estàvem a peu de camp
va ha sigut
de les coses
més surrealistes
que he viscut
un camp de futbol
i recordo
que vam dir
hòstia
avui era el dia
mai més
potser no viurem
la possibilitat
de pujar a primera divisió
que hi ha una cosa
tan bèstia
que ens ha passat
i al cap de
això quina any era
2016
això 2015
15
2015
2016
doncs imagina't
al cap de
encara no 10 anys
anem al Bernabéu
a jugar
per ser líders
de la Liga Espanyola
és que ho trobo
molt bèstia
per tant
tot això és un regalo
no vull acabar parlant
del Barça
vull acabar parlant
d'aquestes targetes blaves
a favor o en contra
en contra
en contra
en contra
són targetes
que jo em pensava
que eren per jugar
al parxís
perquè com que ja tenen
la vermella
és aquesta targeta blava
que serviria
per expulsar
durant 10 minuts
un jugador
i després fer-lo tornar
jo no ho entenc
sobretot per
les protestes
és a dir
perquè quan un jugador
protesta
doncs que la seva sanció
no sigui la mateixa
que si fas una falta
una falta
una groga
doncs per protestar
una blava
i estaries expulsat
10 minuts
al final
bé
a veure
jo he dit en contra
molt ràpid
tot Josei es va anunciar
això ho han anunciat
un mitjà
que és Telegram Futbol
però faran la prova
segurament la temporada
que ve
ho començarem a veure
ja a primeres divisions
i veurem com s'acaba aplicant
i el que expliquen
però vaja
així d'entrada
és posar
encara
més coses
amb l'àrbitre
i més
motius
per seguir
discutint
i sobretot
amb decisions
als àrbitres
vull dir
no li trobo el benefici
jo el que he llegit
els últims 10 minuts
els últims 10 minuts
d'un partit
que un jugador
protesti
clar
se'n va el callet
no
vull dir
espera
fegedes
tira enrere
perquè a mi m'han dit
que aquesta targeta
serviria per evitar
protestes
i faltes tàctiques
ara anem a mirar
què collons és una protesta
i una falta tàctica
és 100% subjectiu
per tant
t'inventes
t'inventes dues coses
més
que són responsabilitat
de l'àrbitre
de decidir
en temps real
segons
segons el seu criteri
si aquest tio està protestant
massa fort o no
o si aquella falta
és massa tàctica
o menys
seria com una prèvia
una groga
com una
jo no ho entenc
jo no li veig
el sentit
si tens dues targes blaves
te'n vas al canyet
una vermella
significarà una vermella
igual que les grogues
però puc dir una cosa
és que sembla
la gran novetat del món
és a dir
sempre que no passen
les coses en el futbol
que no s'humuloguin
resulta que és que
en la vida real
no existeix
i llavors això
ja existeix
a tots els altres esports
el que passa
que aquí
tot se'n fa una muntanya
tot el que sigui
protegir
el joc ofensiu
per mi a favor
és a dir
les faltes tàctiques
que existeixen
a tots els esports
i a més a més
són continuades
de fer-ho
en funció de què
decidiran si és tàctica
la falta o no
no hi ha funció
és a dir
quan tu talles
per exemple
un contratacto
ja saps que deixes
o per exemple
una superioritat numèrica
una transició
i han establertes
unes situacions de joc
per tant
afavorir
que el jugador
no pugui tallar això
per mi em sembla genial
el que passa
que jo crec
que el nivell
que està el futbol
actual
encara
els àrbitres
es fotaran un liu
un liu
perquè a més a més
sembla un catàleg
de colors
de colors
és a dir
és que a més a més
ja han començat malament
si hi ha groc i vermell
cony posa-li carbassa
no li posis blau
però es veu
que això tenien por
que es confongués
és por per així
a mi m'agraden els colors
ahir el tot costa
patien pels altònics
per si els altònics
confonen vermell i verd
sí
és veritat
però
de totes maneres
però és que
vaig estar a punt de trucar
però dic no ho facis
però deixa'ns
que el tot costa
a vegades
som espontanis
i parlem de coves
no hi ha guió
no hi ha guió
mira Cesc
que diu que fins aquí
ja s'ha acabat
ja està
s'ha de posar a prova
com ja es fa
amb la NBA
és a dir
que es posa a prova
a l'enviar
i ja està
si fos una tertúlia
del Barça
duraria fins a la 1
sí senyor
sí senyor
saps qui mana
en aquest programa
faixetes
que sembles de l'espanyol
home
tu saps qui mana
en aquest programa
això m'ho apunto
això m'ho apunto
qui mana
tu saps qui mana
en aquest programa
un del Barça
agafes el truques
i ja està
Solà
demà a partir de
dos quarts de sis
entenc
sí sí
bé
ja ens hi posem a les quatre
al tot gira
ja anirem fent connexions
qui sorpresó
el dia de la ràdio
ei
ei
ja arribarà
Solà
Solà
tenim un sorpresó
Solà
Maixedes
Llueres
Apadeu
Díaz
Adéu
Apadeu
10 minuts
i seran les 12
de seguida
bona música
per acabar
amb el Clarence Baker
El matí de Catalunya Ràdio
Pares
quantes caixes de vi
que us han portat
els de Maset
no?
Aquest mes
van l'oferta
del 3x2
en pagues 2
i t'emporten 3
Ah
parlant de 3
us hem d'explicar
una cosa
Com?
Que mai us saltin vins i caves
per celebrar qualsevol notícia
inesperada
Aprofiteu ara
la millor oferta de l'any
Celler és Maset
directe del celler
a casa vostra
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules
Paraules
són paraules
Paraules sonores
Paraules obertes
Paraules fins i tot
trencades
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
A la xarcuteria
de Supercor
i percor
i supermercat
al cort inglès
trobaràs la màxima qualitat
molt de sabor
i un preu deliciós
Amb professionals especialitzats
per a triar la millor peça
a tall més sucós
i fins al 14 de febrer
amb fins a 25 euros de regal
per utilitzar
en pròximes compres
en xarcuteria
A Supercor
i percor
i supermercat
al cort inglès
a la botiga web i amb
Què necessites avui?
Consultant les condicions
de la promoció
Trenca'm la rutina
i viu l'experiència
més gran
Comença
la travessa
Torna a l'aventura
ara des del cap de creus
fins al delta de l'Ebre
Tria una amiga
el teu company de feina
la teva sogra
o el teu pare
i inscriviu-vos
fent parella
a casting
arroba
la travessa
3CAT
Prepara't per l'aventura
de la teva vida
i guanya el premi
de 20.000 euros
Pares, quantes caixes de vi
i cava
us han portat
els de Maset, no?
Aquest mes
fan l'oferta
del 3x2
en pagues 2
i t'emporten 3
Ah, parlant de 3
us hem d'explicar una cosa
Com?
Que mai us faltin
vins i caves
per celebrar
qualsevol notícia
inesperada
Aprofiteu ara
la millor oferta
de l'any
Cellers Maset
directe del celler
a casa vostra
Només els més ràpids
gaudiran d'ofertes
increïbles
al Corte Inglés
en una selecció
de calçat i tèxtil
de les marques
Puma, Under Armour
i Bull Paddle
fins a un 60%
de descompte
i fins a un 50%
Nike, Carides
així són les ofertes
límit
al Corte Inglés
fins a l'11 de febrer
a la botiga Web i App
Dimarts 13 de febrer
celebrem el Dia Mundial
de la Ràdio
a casa teva
Hola
El matí de Catalunya Ràdio
i l'última hora
que no surti d'aquí
un pis d'estudiants
què millor que celebrar
el Dia Mundial de la Ràdio
al vostre costat
Catalunya Migdia
una escola de dona
els vostres alumnes
fan ràdio
fan ràdio
a diferent nivell
la tarda de Catalunya Ràdio
el Macelles
i venim amb ganes
estarà tot preparat
les portes estan obertes
tot costa
Giron
meravellós
tindreu xitxa
el búnker
canvia de búnker
és el búnker
més potent de tots
perquè és el búnker
de la Generalitat
Catalunya Nit
la patarella
No, sóc cadernera
però farem el mussol
Les dones i els dies
Mallorca
M'encantaria tenir-vos
i que nostre
perquè heu estat essencials
en el meu reneixer com a dona
La nit dels ignorants
Montserrat
Encantat
que pugueu venir a fer
la nit dels ignorants
des d'aquesta muntanya
En el Dia Mundial de la Ràdio
Visca la Ràdio
A Catalunya Ràdio
Venim a casa teva
Venim amb tu
I ho celebrem
amb el suport de Caprabo
RegalaTeatre.cat
i Electrodomèstics Calvet
El matí de Catalunya Ràdio
Puja el tren de mitja
Mare meva
Quins discs has portat avui
Xavier Salvar
Bon dia
Com estàs?
Bon dia a tothom
Aquí
Com estàs l'Arenys?
Bon dia
Però d'on vens tu?
Mira
Just he tornat d'Austràlia
És a la cantonada
On vaig fer
uns casaments
Alguns concerts
Escolta
Tu tens representant
o em vols a mi de representant?
Ara se'n va a Bengladeix
Em sembla
Això
Exacte
Ja parlarem després
Ja parlarem
Jo vinc de més a prop
Marina
Si no et fa res
Del Raval
Deu ser-hi del Raval
Avui què?
Perquè m'has portat
uns vinils aquí preciosos
Avui tocava sau
Sí
Hem de fer un homenatge
allò sonat
merescut
amb tot el feeling
de la Clarence Becker-Bahn
perquè el dimarts que ve
el dia 13
el dia mundial de la ràdio
farà 25 anys
que ens va sorprendre
aquesta notícia
Els demanem disculpes
per la interrupció del sumari
Com dèiem
la mort
li ha sobrevingut de sobte
a una aturada cardiorrespiratòria
just després d'acabar
un concert a Vilafranca
Carles Sabaté
actor i cantant de sau
ha mort
amb només 36 anys
Ho hem recordat
Carles Sabaté
amb qui va ser la seva parella
Exactament
Ho he sentit
i a més a més
hem sentit també
aquesta cançó
que avui
Pep Sala
i Sau 30
acaben d'editar
una cançó nova
que es diu
Nous poemes
i velles promeses
en homenatge
precisament a Carles Sabaté
el primer mite del rock català
el líder de Sau
la primera banda
que va consagrar
aquesta etiqueta
a finals dels 80
al costat de Gironins
Sopa de Cabra
evidentment
i els tarragonins
els pets
i s'han traït
ell
en Pep Sala
en Joan Capdevila
com a manager i atrista
també
i la resta del grup
van ser tot un fenomen musical
entre 1986
i el 99
en 12 anys
van fer 10 àlbums
van vendre
300.000
més de 300.000 còpies
més o menys
van fer com unes 150
que ens van escriure
com unes 150 cançons
des del primer single
del 86
sense estil
que precisament
es va estrenar
aquí en primícia
al programa
del Miquimoto
de Catalunya Ràdio
Ah sí?
Això no ho sabia jo
I tant que sí
i tant que sí
això sense comptar
doncs moltíssimes cançons
el No puc deixar de fumar
aquest temps de mitjanit
que sentíem al principi
el No nascut per militar
tu encens el meu foc
o Enviem un àngel
Ai, aquesta...
Ai, ai, que es posa tonta
la Marina
Aquesta és no
has d'haver explicat
la Laura Jou
que l'hi va dedicar
a ella
Exactament
S'ha fet a parella
I mira, hem fet un altre match
perquè resulta
que la Clarence Becker-Bank
també té una cançó
que es diu
S'ha fet una cançó
S'ha fet una cançó
Clarence Becker
i Carles Sabater
I avui quina cançó
cantarà el Clarence?
Avui, home, home
jo crec que ha de cantar
la més famosa
vull dir
la que ha versionat
tot quisqui
des de La Luz Casal
que va ser la primera
no?
a baixar
no sé
a la Shakira
Mira que Shakira
ho ha deixat
però crec que avui
encara
ho deixarem més alt
Avui li donarem la volta
perquè el Clarence
com podeu veure
en els seus concerts
si aneu a Austràlia
o al Jambore
segurament el Clarence
i la Becker-Bank
us cantaran
aquesta cançó
magnífica
que deien que estava
inspirada en Blade Runner
això diuen
jo no ho sé
amb la lluna
això ho he dit avui
el cas és que
avui us proposem
aquesta versió magnífica
sense oblidar també
que hi haurà
pel·lícula
de Sau
dues
no una
una ficció
per una banda
i un documental
que presentarà
la Manchester
i que encara no podem
dir gaires coses
doncs anem amb els
Germans de Soul
amb el Clarence Baker
i aquest
boig per tu
avui per recordar
la figura
de Carles Sabater
dimarts farà 25 anys
que va morir
bon dia
pecadors
conjuntament
a la
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!