...es la mal.
Catalunya Rádio.
Les notícies de les 12.
Bon dia, os informa Joan Bota.
El Tribunal de Justicia de la Unión Europea
dona arguments a favor dels consumidores
en la reclamación de las despesas hipotecarias.
La justícia europea no marca un termini
i assegura que els clients han de tenir
tota la informació i el temps suficient
per exigir la devolució.
Procela Jordi Baró, bon dia.
Hola, bon dia. Sentència de la justícia de la Unió Europea
a favor dels interessos dels consumidors
en els casos de reclamació de les despeses
per la firma d'una hipoteca de noteria,
gestoria i registre declarades abusives
i nules pel Tribunal Suprem el 2015.
Els jutges de Luxemburg
s'han pronunciat arran de diversos casos
de diversos consumidors
amb hipoteques en Banquia, el BBVA,
el Banc Santander i el Banc Sabadell
que tenen litigis oberts davant la justícia.
L'Audiència de Barcelona té dubtes
sobre el termini de prescripció
per reclamar aquestes despeses
de 10 anys al Codi Civil Català
i va demanar un aclariment a Luxemburg.
El Tribunal Europeu no concreta
avui quin ha de ser aquest termini de prescripció,
però dona arguments a favor dels clients,
assegurant que han de tenir
tota la informació i conèixer tots els seus drets
abans que el temps comenci a comptar
i que han de tenir també un temps suficient
per recórrer i exigir la devolució.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Més notícies a la Riera.
Ha ajornat el judici contra l'exdona de Josep Maria Mainat
perquè el productor televisiu
no s'ha presentat aquest matí al jutjat.
El jutge ha imposat una multa de 500 euros
a un dels fundadors de la trinca,
mentre que la seva advocada ha assegurat
que no estava convenientment citat.
Ciutat de la Justícia, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
A les 11 del matí, quan havia de començar el judici,
tot estava a punt a la sala 201,
però faltava la víctima Josep Maria Mainat.
La seva exdona, Àngela Dobrowolski,
avui s'enfronta a una petició de 9 mesos de presó
per llançar-li diversos objectes en el domicili familiar
la Setmana Santa del 2019,
quan encara convidien.
L'acusada, que està cobling un demne
per haver estafat 4.000 euros a Mainat
i que està en llibertat condicional,
tampoc ha comparegut.
Ara bé, no tenia obligació de fer-ho
perquè la pena que se li demana
és inferior als dos anys.
Sí que ha comparegut el seu advocat.
Maria Núria Rebella, Catalunya, Ràdio, Ciutat de la Justícia.
Rússia traslladarà a Moscou
les caixes negres de l'avió militar
que es va estavellar ahir a Bèlgorod
molt a prop de la frontera amb Ucraïna.
Els equips de rescat les han trobat aquest matí
i han confirmat que es troben en prou bon estat
per analitzar-les.
El Kremlin acusa a Ucraïna
de batre la nau
i diu que hi havia 65 personers de guerra ucrainesos a dins.
Kif admet que ahir havia previst un intercanvi de personers,
però diu que Rússia no va demanar un espai aèri segur.
Rússia diu que sí que ho va fer.
Els serveis especials ucrainesos
no han confirmat ni desmentit l'autoria de l'atac,
però Ucraïna demana a l'ONU i la Creu Roja
que inspeccionin en lloc del sinistre.
Precisament, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides
es reuneix aquesta nit d'urgència
per parlar d'aquesta qüestió.
Una nova teràpia genètica
ha aconseguit restaurar en part
l'audició en infants amb sordesa hereditària.
És el resultat d'un estudi d'investigadors xinesos
en el qual van participar sis infants amb sordesa.
En cinc casos,
la teràpia va aconseguir recuperació auditiva
i millores en el reconeixement de la parla.
A més, no es van detectar efectes secundaris importants.
Alejo Rodríguez Fraticelli,
que és investigador i crea
de l'Institut de Recerca Biomèdica de Catalunya,
qualificava la recerca d'espectacular
en declaracions a Catalunya Ràdio.
Per ell, part de l'èxit recau
en el fet que han fet una teràpia molt dirigida
que evita efectes secundaris.
Las dos o tres compañías en Estados Unidos
que llevan desarrollando una teràpia similar
y que tienen los ensayos clínicos en marcha
y esta en China,
decidieron todas hacer esta teràpia génica
pero mucho más dirigida.
Se puede dirigir estos vectores
de una forma mucho más específica
a través de una cirugía.
Y esto se busca no solamente para aumentar la eficacia
y también para minimizar estos efectos secundarios.
Entonces, esto ha sido, yo creo,
una de las causas también del éxito.
La Policia Nacional ha detingut a Barcelona
un fugitiu de la justícia
que suposadament a punta de pistola
va obligar dues menors
a mantenir relacions sexuals entre elles
a Bucarest, a Romania.
L'estiu del 2013,
l'arrestat va retenir durant set hores
les menors en un apartament
i les va agredir físicament.
Els agents policials l'han localitzat a Barcelona
on tenia una identitat falsa des del 2021.
Esports, el del Serra.
L'Audiència Nacional envia a judici
Luis Rubiales pel petó no consentit
a Jennifer Hermoso
després de la final del Mundial de Futbol.
L'Audiència ha tancat la investigació
i considera aprovat
que el petó de l'expresident
de la Federació Espanyola de Futbol
a la jugadora de la selecció espanyola
va ser una iniciativa unilateral.
També envia a judici Albert Luque,
director esportiu de la selecció masculina,
Jorge Vilde,
ex-seleccionó d'Espanyol femení
i Rubén Rivera,
ex-director de màrqueting de la Federació
per les pressions posteriors
a què es va sotmetre la jugadora.
El bàsquet Girona,
presentat aquest matí fa uns minuts,
fotis que et sicaris
com a nou tècnic fins a final de temporada.
L'entrenador grec ja dirigirà avui
el primer entrenament.
I la bielorrussa Sabalenc,
que és la primera finalista
de l'Open d'Austràlia de tenis,
després de guanyar fa uns minuts
la nord-americana Kokogov
en 2-7, 7-6 i 6-4.
Ara ha començat la segona semifinal
entre l'ucraïnesa Jastremska
i la xinesa Zeng.
Les semifinals de la Copa de Futbol
no tindran cap representant català
després de les eliminacions ahir
del Barça i el Girona.
Avui s'ha de saber el nom
de l'últim semifinalista
que sortirà del partit atlètic de Madrid-Sevilla.
I el Barça femení,
ja classificat pels quarts de final de la Champions,
té aquest vespre partit
de la quarta jornada
davant l'Eintrac de Frankfurt.
El partit començarà a les 9
i el transmetrem en directe
a la TDG de Catalunya Ràdio.
Fins aquí les notícies.
Vinga, va, amb vosaltres.
La Ludwig Van
amb una adaptació específica
per la Tarda de Catalunya Ràdio.
Tinc el pressentiment
que serà una gran tarda
Sento un programa que m'empenyi, que em mou
Com bé l'amor se n'ha anat de vacances
i jo me'n vaig a escoltar a la Carot.
De nil·luns a divendres de 4 a 7,
la Tarda de Catalunya Ràdio,
amb Elisenda Carot.
Que bé que sí que està a la tarda.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
l'escorxador radiofònic dels vostres migdies
amb uns garrinets de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
Està passant molt fred i ara us ho explicarem.
En Jordi Ramoneda.
Hola.
Tu vas més calent, no?
Vull dir, que no tens fred.
No, no, estic bé, estic bé.
Molt bé, perfecte.
Con l'Antonet, com sempre.
Estic solent, per què, Jordi?
No, perquè la redacció estem allà tots junts.
Fa una temperatura per pondre un ou, eh?
Sí.
La redacció.
Amb els de suplement, amb els que no surti d'aquí.
Fem pinya.
Són calents amb aquesta gent.
Sí, sí, cap a final de setmana, que va venint tothom, escolta, és un ambientillo ben bonic, eh?
Més coses, l'Aina Austrell, l'Aula Castellví, la producció, la Montse Durany i en Víctor Lorenz, el control central, el control de Sol Albert Joder i qui us parla, en Quim Morales.
Dijous 25 de gener, i els que esteu escoltant Catalunya Ràdio, ara mateix esteu de sort perquè sereu testimonis d'un exercici de transparència sense precedents.
Una de les estrelles de la ràdio pública, en Joel Díaz, es disposa a explicar-vos què fa avui amb els vostres impostos.
Doncs mireu, catalanes i catalans preocupats per la traçabilitat i totes aquestes merdes.
Sí, home, sí.
Merdes no.
És una exigència que poden fer els contribuents, oi?
Què es fan amb els meus diners?
Però que he dit merdes com els americans diuen, shit.
Ah, sí, shit, this shit.
No, m'ha de fa que...
Sí, sí, és que tu tens molt de flow.
Jo tinc bastant de flow, soc negre per dins.
Sí que sí que ho he dit.
Bueno, en fi, avui el que vull anunciar no és el que faré, diguéssim, amb els impostos que ara tinc,
perquè necessito estalviar més impostos dels catalans per poder comprar-me, jo et diria que la màquina que em fa més il·lusió del món.
Com un cotxe? Una moto?
No, no.
L'ordinador?
No.
I la Play 5?
La Dyson Gen 5 Detect Absolute Model Níquel Morado.
Hostia, és...
Morado.
És la millor...
Jo crec que la paraula aspiradora es queda curt per referir-nos a aquesta meravella de la tecnologia.
El futur ja està aquí.
Sí, sí.
És una...
És de la marca Dyson.
Ja sé que no s'ha de fer publicitat, però...
No, però no passa res.
No s'allocen enlloc aquesta gent, només a la tele i...
Ai, que ens en regalin una.
James Dyson, voldria també fer servir aquesta petita secció per fer-li un homenatge al senyor James Dyson,
que per mi és una persona que és més important que Steve Jobs en el món de la història de la tecnologia.
Era un senyor, eh? Desconeixia que era una identitat.
Darrere de Dyson hi ha la ment brillant i visionària de James Dyson.
És viu, James Dyson?
Espero que sí.
Esperem que sí.
Espero que sí.
I si no, espero que l'hagin incinerat i que hagin aspirat les seves cendres amb la seva pròpia Dyson.
Confirmo que és viu, té 76 anys, ara.
Bé, home, bé.
Bé, ja us dic, la Dyson Gen 5 Detect Absolut val 900 euros.
Colló.
Però, eh, barata, és barata, perquè quin preu té la felicitat?
Ah, no?
Quin preu té el saber que a casa teva no hi ha ni un àcar, ni un àcar, perquè té detección inteligente de àcaros.
De àcaros?
Intel·ligent?
Si ell sap si una brosseta és un àcar o és...
Tira una llum ultravioleta de color verd.
Oh!
Detecta els àcaros i els agafa.
S'adapta automàticament de manera intel·ligent a qualsevol tipus de superfície i adapta a la potència de succió.
Oh, mare meva.
A veure si t'esperarà a la casa.
En aquest tipus de superfície.
Necessito aquesta d'allò i estalviaré cada mes fins que me la pugui comprar.
És que estic llegint sobre James Dyson, estic al·lucinant aquest home.
Hi ha Tesla, Jobs i Dyson.
Mira, una notícia de l'any 2020, del 29 de març de l'any 2020,
diu la fascinanta història de James Dyson, el creador dels famosos aspiradores,
que 29 de març del 2020, per tant us podeu imaginar que el govern del Regne Unit necessitava respiradors per ressuscis,
i James Dyson va anar i va dir, en 10 dies, 5.000.
I el cafè.
Perquè és el déu de l'aire.
No, no.
Com era el déu de l'aire?
El déu de la Grècia.
El déu Helios.
Ell és la reencarnació.
Perquè domina el que és el vent, l'aire, cap a dins, cap a fora.
Doncs ja sabeu amb què es gastarà els diners.
Quan els tingui en Joel Díaz es comprarà una Dyson,
que és una cosa que fa il·lusió com a electrodomèstic inassequible per a la majoria d'economies, diguéssim, modestes.
Tu, escolta, cadascú decideix el que vol estalviar i gastar-se els quartos, eh?
El que sí que podeu fer és participar en el repte que s'ha proposat aquesta setmana a l'Aida Fita
i que li està donant molta feina, perquè en el seu propòsit setmanal
busca la persona que ha rebut una nota de veu d'àudio, del telèfon, més llarga.
Això és la fita de la setmana.
Recordem això, aquesta setmana estem buscant la persona a qui li hagin enviat l'àudio més llarg.
Sí, no els que els envia més llarg, si això no s'hi val, perquè llavors és qüestió de fer-ho i enviar-ho, no?
Per tant, insistim en en Pau Muniato, que li digui a la seva amiga que ens enviï,
perquè si no, no podràs anar al testem.
Pau Muniato és un oient que ahir es va posar en contacte amb nosaltres
perquè diu que envia notes de veu de 50 minuts tranquil·líssimament.
El que teníem constància era un de 45 minuts, que té la marinera.
I llavors avui la Martina, que ens explica que és professora de can i que alguns alumnes
li envien els seus progressos a través de notes d'àudio de WhatsApp,
diu, crec que començo a penedir-me d'haver-los donat aquesta opció.
No, esclar, és que quin error.
Ens dona 4 àudios seguits, que són un de 9,56, un de 8,34, un de 10,03 i un de 7,13.
Per tant, en total fan 35,46.
Per tant, per poc es queda a les portes, perquè teníem l'àudio de 38 minuts de la Núria.
Llavors, de moment, estem aquí, així que teniu encara...
No arribem als 40, eh?
Clar, però a la Martina se li ha d'afegir el plus de que és gent desafinant.
Això, compta per dos, no?
Ara el que hem de vigilar és que la gent no faci notes llargues ad hoc per aquest concurs, eh?
Fixa-te-mai...
No, perquè estic mirant les dates, que siguin abans d'aquesta setmana.
Està tot controlat, eh?
Antipicaresca, eh?, aquesta fita de la setmana,
per aconseguir demà mateix, la persona que ens demostri que ha rebut l'àudio de veu més llarg que el seu mòbil,
un sopar per dues persones, menú d'agustació del xef, el tastem restaurant.
Oh, la, la!
Què us podem dir? No sé, hi havia com una mena de xai d'oliana?
Sí, noi.
D'oliana?
Sí, sí, moltíssima.
A la brasa?
Que ens van dir, a més, o sigui, el xai és fets per baratges de la seva propietat.
Sí, sí, sí.
Saps? Vull dir que viuen en famílies els xais.
Són de la família del restaurant.
Estàs menjant la seva família.
Clar, que interessant.
Que és bonic, això.
Doncs, per exemple, és un altre plat que podreu degustar al tastem restaurant,
si guanyeu la fita de la setmana, o si aneu directament.
Aneu-hi avui a sopar, carai, estireu-vos una mica.
Carrer Provença 88 ha gaudit d'un bon àpat al tastem restaurant,
com farà el guanyador de la fita de la setmana,
que ens ha d'enviar la seva nota de veu aquesta que hagi rebut tan llarga,
el 6-67-37-27-29.
6-67-37-27-29.
I a veure demà qui és el guanyador.
A veure.
Sort, eh?
Avui farem un viatge en el temps, a la història,
i també en el periodisme, amb en Jordi Ramoneda,
que es convertirà una setmana més en Jordi Ramonodo.
I avui, Quim, escoltarem un nodo que va crear escola.
Jo diria el ciudadano que indolts nodos.
Oh, què dius ara?
Perquè és un dels que va marcar època,
perquè avui, per fi, en el Ramonodo,
Franco inaugurarà en un pantalà.
I ara, hora!
Avui, per fi, eh?
I ara, hora!
No estem aplaudint Franco, eh?
No, no, estem aplaudint la idea del Franco, tal...
El document, una mica el que seria l'emblema del franquisme,
els pantans,
i fins ara encara no havíem sentit un document,
una notícia de com inaugurava i com...
Ja veig que riu en Jordi...
No, és l'estil de l'època.
M'agrada molt perquè és...
O sigui, és un dels nodos on més es distorsiona la realitat.
O sigui...
Bueno, és que és...
Diguéssim...
Perdona, però els pantans de Franco
encara estan allà a funcionar
i estan molt ben fets, eh?
Són obres faraòniques, eh?
Tot almenys.
Si no és el pantal que va a distorsionar...
Ah, vale, vale, vale.
Si crec que hi ha uns documentals molt bons
que són superestructures franquistes.
Franquistes?
Sí, sí, sí.
Crec que és de minoria absoluta.
Ah, és veritat.
Sí, sí, ho és, ho és, ho és.
Doncs estan molt bé.
Els documentals, eh?
I les infraestructures també, però esclar...
Franco no.
Franco no està res bé.
No, i tampoc...
Però separem l'obra de l'artista?
Ah, aquesta és la cosa.
L'obra del dictador?
Ell tampoc era una megaestructura de persona.
No, no, era una microestructura.
Era una microestructura franquista.
Si li haguessin fet un exoescalet d'aquests gegants, no?,
de pel·lícula de James Cameron, això sí que estaria bé.
Però vaja.
Però és que li hauria anat gros.
L'extoescalet.
L'hauríem d'ajustar una miqueta.
En fi, parlarem de Franco, inaugurant pantans el Jordi Ramon Odo,
i ara connectem amb l'exterior de Catalunya Ràdio.
Pere d'esquerda, no, Pere d'esquerda, sí, no, sí, no.
Que sí, que sí, que sí, que els dijous són dies de noves experiències
per en Xavier Pérez d'esquerdo.
Sempre s'atreveix amb el més insòlit,
i avui, com us dèiem, està passant fred.
Però per gust, Xavi, ho estàs fent?
Doncs sí, perquè si vull prendre'm algun còctel,
ho he de fer a menys 14 graus.
Dius, ara!
Sí, sí, és l'Ais Barcelona.
Ais Barcelona.
Ben jugat, ben jugat.
Ais Barcelona.
Bé, això es troba al peu del que seria la Torre de l'Hotel Arts,
arran de platja.
Molt bé.
I aquí, al Passeig Marítim, doncs, fixa't,
hi ha gent que s'està banyant amb banyador i altres amb pilotes, tu.
Què dius?
Sí, sí, sí, tranquil·lament.
El que passa és que avui no és dia de fer windsurf
perquè no bufa gaire el vent.
El mar està com una bassa d'oli.
Sí, però just davant hi ha un bar on tu quedaries tancat
com si fos una cambra d'aquestes d'una carnisseria, saps?
De figurifica, una cambra figurifica.
Una nevera gran.
Sí.
Gegant, perquè a dins t'hi pots seure,
el que passa és que els seients estan fets de gel.
Hi ha figuretes d'aquestes per fer postureo
i fer-te alguna fotografia.
Tot està gelant.
Una fotografia.
És que he entrat abans a dins i se'ns ha congelat tot.
Tens la llengua una mica atordida.
Però t'he de dir que et donen un abric
que t'has de posar sobre el teu abric,
uns guants que t'has de posar sobre els teus guants,
un barret.
L'únic, el calçat no, perquè és antigènic
i has de saber on vens, eh?
No pots venir amb xancles perquè et congeles.
I ens han de servir un cert tipus de còctel
perquè no tots es poden servir aquí dins,
a menys 14 graus.
Ah, no, esclar, perquè es congelarien, no?
Un cafè amb llet no te'l pots demanar,
per exemple, no t'aniria sentit.
Un cafè amb gel, per exemple, sí.
Això sí, això sí.
Més gel que cafè, segurament.
I la cervesa, tampoc.
I després m'han dit que hi ha una beguda que explota,
que tampoc la pots fer aquí.
Osa!
No te la pots prendre aquí.
Ni triglicerina?
No ho sé.
Suposo que deu ser això, goma 2.
No ho sé.
Clar, és que penseu,
quan us deixeu una ampolla de cava al frigorífic?
Ah, sí, sí.
Ah, sí que explota.
A congelador, sí, sí.
No poso la cervesa al congelador
i d'aquí 10 minuts l'agafo.
Sí, segur.
I dos dies després...
Oh, quin merder!
Tot enganxat de cervesa.
Sembla quasi ejaculat la cervesa, a vegades.
Totalment, talment.
Sí, sí.
Sembla aquest procés biològic.
Doncs bé, Xavier Pere d'Esquerdo,
et deixem al bar de gel,
Aix Barcelona,
amb José Antonio Muñoz,
que fa possible aquesta connexió.
Suposo que content, com sempre,
d'acompanyar-te a aquestes experiències.
Molt, el que passa és que té un problema
perquè com que no té pèl...
Ah, clar!
I que li donin una gurreta, no?
Sí, ara et donarem una gurreta, vale?
Perfecte.
Gràcies, gràcies, gràcies.
A tu, a tu, a Santònio.
Ha parlat, eh?
Gràcies, gràcies.
Home, és un noi educat.
Bé, doncs tornem de seguida a l'Aix Barcelona
amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
Fins ara, Xavi.
Gràcies, gràcies.
Fins ara, Quim Morales.
Gràcies.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Fac, Merri, Quil.
Un tal fac, un tal Merri i un tal Quil.
Només et diré una cosa,
n'hi ha un que ja me l'he follat.
Oh!
Oh!
Ai, les coses que passen
a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
dubto que passin a cap altre programa.
Això que et va passar ahir amb la Samantha Villar,
mare meva.
Això va ser, bueno,
trobar-te una exclusiva sense buscar-la, eh?
Increïble.
Doncs bé, i ara el que és exclusiu també d'aquest programa
són les recerques que fa l'Aida Fita
en un món que per nosaltres és molt estrany,
que és el del TikTok,
perquè ella sempre està operativa.
Ja sabeu com m'agrada a mi començar aquesta secció.
Sempre amb una mica de musiquet.
Amb cançonetes.
Amb cançonetes.
Aquesta és una cançó que s'està fent molt viral últimament
a TikTok.
Que no sé...
Bueno, és a dir...
Una cançó d'un tal Sin Nombre.
Sin Nombre, és molt bé.
I el títol ja us el diré després.
Com?
M'agrada com canta, eh?
Home.
Bé, això segueix, val?
Vull dir...
Clar, la cançó, o sigui...
És poètica.
És molt maca.
És com que enganxa.
Té moments que diu, per exemple,
Para volver a darte ñema, prefiero matarme a paja.
Què vol dir?
Ñema, eh?
Ñema.
Ñema és cariño.
Sí, sí, amor.
Cariño, ja està, sí.
I el Pérez també diu,
No extrañes mi huevo.
Mi huevo.
Eso es lo del pueblo.
Yo soy un perro.
Bueno, aquí...
Perquè és fidel, no?
Com un poc.
Sí, cariñós.
Quan diu,
Cuando me vine, me fui.
M'agrada, no?
Com això que l'amor va i bé, no?
Sí, exacte.
Vol dir això, no?
El moment en què diu,
Ai, de fita, tu que ets jove,
diu...
No, un moment, eh?
Què diu, què diu?
Diu,
No extrañes mi huevo,
que no estudio eso.
Sí, lo que acabo de dir, ara.
És lo que acabo de...
És lo que acabo de llegir.
El huevo, què representa aquí?
Bueno, saps què dius?
Et trobo a faltar un ou.
Ah, clar.
Es parla de quantitat.
No extrañes mi huevo.
Bueno, es deu haver equivocat.
No m'extranyes un huevo, saps?
Em troba a faltar molt aquella persona.
No, em trobes a faltar molt.
I quan diu no m'amarraste,
se te viró la hoja?
Hòstia, no creus que és una hoja
que hem de ser vira?
Molt críptic, això, eh?
Se te viró la hoja.
Bueno, que se li va anar la flapa, no?
La flapa, d'acord.
Se te viró la hoja.
Perquè ara és parlar dels canvis emocionals
que tens durant l'enamorament, no?
Ara estic eufòric, ara estic trist.
Se te viró la hoja.
Doncs bé, seguim, si voleu,
perquè jo us porto el meu tall preferit d'internet.
És una expressió que crec que s'hauria d'incloure a la RAE,
tot i que, Quim, ho sento,
sé que et faria patir.
Què has comidat?
McDonald's és asqueroso.
¿Sabes com se hacen los nuggets?
Senyora, he mamado culo.
Em sembla la resposta més enginyosa
que pots donar qualsevol cosa
que diguin uns nuggets, un fàstic.
Jo he mamado culo, senyora.
Jo he mamado culo.
És una expressió...
Una manera de dir que no ets tiquis-miquis.
No, que qualsevol cosa està bé o...
És com venir del Vietnam una mica.
Correcte, sí, sí.
La filosofia vetarà de guerra.
Tu has passat molta gana a la guerra,
després no et queixis que si el pollastre té un pel a dins.
No.
Exacte.
Hem mamado culo.
Seguim.
Després, sabeu aquests experiments
que fan a vegades a la gent amb rotllo?
Què escolliries, això o això?
Doncs hi ha un noi que va pel carrer
i ofereix una cistella plena de cigarros
i una cistella plena de pomes.
I això passa, això.
Te voy a elegir entre esta deliciosa canasta de manzanas
o esta canastilla llena de cigarrillos.
¿Tú qué elegirías?
Los cigarros.
Los cigarros.
Orale, pues, mira.
Todos tuyos.
Todos tuyos.
Está fuerte el mensaje, ¿no?
Y aquí qué te importa.
Opa.
Pues sí.
Pues sí.
No, oye, es que jo no fumo,
però també tindría el cigarrillo.
Però és que són molt més cars els cigarrillos
que les mecananes.
Els preus, si després els vas a vendre un per un...
Vas a vendre cigarros un a un,
que has de fer una cosa que abans es feia.
Sí, a Sabadell hi havia un quiosco
i els venien per 20 cèntims al Fortuna.
Sí, i no els hi venien a menors, eh?
No, no, menors.
No, perquè era...
Comprar un cigarrillo, per favor.
Era tabac més de proximitat.
Sí, sí, sí.
Un chupito de cazalla i un Fortuna, por favor.
Això era una frase molt habitual
al Centro Aragonés de Badalona.
Al Centro Aragonés de Badalona.
Al Centro Aragonés, que era un lloc molt barato.
No, no, no.
Però bé, escolta'm, com a casa, eh?
I acabem amb un tall molt curtet,
que és de...
Ja sabeu que a vegades als nens petits
els costa una mica parlar.
Sí, sí, que són bonos, eh?
Exacte, són poquíssims.
Com aquell que ve a veure'ns de vegades,
que sabem...
Sí, després que...
No, cocodrilo.
Ai, que mono.
És que aquesta és una paraula molt difícil.
A veure, digues, digues.
Cocodrilo.
Ai, pobre.
Ara dius una mica millor que l'altra nesa.
Cocodrilo.
Cocodrilo.
Cocodrilo.
Colorido, colorido.
Diuen colorido.
Vols dir que aquest nen mono?
Cada dia no està una mica més empelat, també.
És que és un nen perdut.
Saps aquells del Peter Pan?
Saps aquells del Peter Pan
que no saps d'on han sortit tots aquests nens?
Doncs et sap que no el vol ni el Peter Pan.
Ai, pobre.
Ja he vingut aquí.
No, no.
No, sí, que et volem.
No, no, no, no.
No, no, això no.
No ho sé.
Pasaré el xumet, pasaré el xumet.
Ves-te amb el Guillemino.
Ves amb el Guillemino,
que a Guillemino li agraden els nens.
Vull fer un programa, Guillemino.
T'enviarem amb el Guillemino, eh,
si no portes bé.
Ho deixem aquí la nostra repassada setmanal
al TikTok amb la Aida Fita,
sempre operativa.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Què fas, aquí, tio?
Home, quina sorpresa.
Estem en directe per l'últim dia
del matí de Catalunya Ràdio.
Tot bé?
L'últim dia, no el matí.
L'últim dia.
L'últim hora del matí de Catalunya Ràdio.
Cinc minuts i dos quarts d'una del migdia
és el moment de viure
ajuntament amb en Xavier Pere d'Esquerdo
i gràcies a la ràdio
una experiència única.
La d'anar a passar fred
a un bar.
Som-hi.
Perquè tenim en Xavier Pere d'Esquerdo
amb l'assistència tècnica i espiritual
de José Antonio Muñoz
al Ais Barcelona,
que és a la base de la Torre Mafre,
un bar en què la temperatura que s'arriba
és de 14 graus sota zero.
Per tant, van molt abrigats.
Espero que ja li hagin donat la gorreta
a José Antonio,
que és un minús vàlid capilar.
S'ha volgut quedar fora.
S'ha quedat fora?
Normal, normal.
S'ha quedat fora i diu
passa cap a dins,
que a dins hi ha cobertura
i arribo bé.
En el cas que hi haguéssim problemes,
doncs tornaria a entrar.
Us he de dir, doncs,
que ara mateix sí que estem a menys 14 graus,
però perquè està tota la nit encès,
clar, perquè està tota la nit encès.
Però, clar, a mesura que va entrant gent
pot ser que arribi als menys 10,
que ja fa més caloreta, eh, menys 10.
Ai, sí, que bé, que agradable.
Xavi, a menys 14 és aquella temperatura
que ja se't fan estalactites els mocs?
Ah, però s'ha de fer una rima.
No.
Doncs, t'he de dir que és allò
que et queden les ulleres entelades
i quan parles surt bau.
Home, esclar.
Baf, baf, baf.
El baf.
Estic aquí amb la Liova.
Què tal, Liova?
Hola, bé.
Bé?
Tu perquè estàs acostumada
que treballes aquí, eh?
Sí, ja no fa tan fred
quan t'acostumes.
D'acord, i ara em prepararàs
un còctet de tots els que teniu.
On the beach, rocket, fast frozen,
Iceland blue, blood and sand,
orange flower and hayneken.
Ah, no, hayneken és hayneken.
Hayneken.
Hayneken i barbill.
Hayneken.
És el fred, és el fred.
Clar, és el fred.
Però cervesa podeu servir aquí?
La servim, però la servim amb l'ampolla,
perquè si la posa dins del got
es congela, es converteix en granissat.
Ah, fixa't.
Ah, no?
Que bo.
Està més bona.
Sí, està molt bona.
Ben freda, a menys 14 graus
entra bé una cervesa en fred.
A veure, doncs jo vull un Iceland blue.
Ok, vale.
Què porta l'Island blue?
Aquest còctel porta ron blanco
i blue corazón, que és un licor de color blau
que no té molt d'alcohol,
és més aviat dolç,
però té un mínim d'alcohol.
I això no es congela, eh?
Els gots que tenim són de gel?
Sí, també són de gel.
Ah, els gots són de gel,
no són de vidre, són de gel.
Atenció que acaba d'entrar, José Antonio.
Ara que ha sentit que amam...
Sí.
Ara, ara, ara.
Ha sentit que hi ha còctel gratis, eh?
Ells hi ha propa.
Ha sentit.
Ja ha vingut.
Haine, Haine, Haine, Haine, Haine, Haine, Haine, Haine, Haine, Haine, Haine, Haine, Haine, Haine, Haine.
Mira, ara ens està servint...
Ostres, és que és molt curiós,
perquè hauríeu de veure-ho.
És un got, un got d'aquests de tub, de cubata, de tota la vida.
Sí, però de gel.
Però fet de gel.
Per tant, si això cau a terra...
Es trenca.
Adéu, got.
Com qualsevol got, no?
A més, el líquid s'esplendeix per tot el terra, pitjor.
Oh, però si el terra és de gel, pots llepar, no?
És veritat, clar.
No, però si llepes, malament, no?
S'ha de quedar la llengua enganxada.
Si fregues amb aigua malmuchos, congela.
Ah, mira, ara mateix m'acaba de ser...
Només no el posis aquí, posa'l sempre aquí perquè hi ha gel, amb gel rellisca.
Ah, d'acord, perquè penseu que aquí dins...
No, no, a veure, m'acaba de servir el còctel, d'acord.
Llavors, aquí tots els mobles...
És que clar, m'estic quedant ja sense veure.
No són mobles, si són figures de gel.
Hi ha seients, bancs, la barra, tot, les parets, les figures, tot és de gel.
Per tant, m'ha dit que no posi el got a sobre de la barra.
Perquè llavors es quedaria enganxadet i no podria treure'l.
O llisca i cau al terra.
Clar, i si t'asseus i tens el cul calent, es desfan les cadires?
Clar, jo he fet abans això quan ho ha obert i m'he assegut i se m'ha congelat el cul.
Llavors, què han fet? Han posat com una mena de catifeta, com si fos...
Ai, la catifita.
Sí, la catifita.
Blanca, com si fos d'ovella, no?
I així, doncs...
Ai!
Què?
No, no, que em anava a caure el còctel.
Però que encara no l'has tastat, no?
Sí, sí, l'has tastat.
Ai, què tal l'està, Xa?
A veure.
Hòstia.
Hòstia.
La ropa que veia, això.
A veure.
Ostres, està molt bo, eh?
Però, Xavi, tu què fas això del dejuni intermitent? T'estàs prenent el còctel en dejuni?
Amb la panxa?
Sí.
Ai, mare.
Ai, mare.
No, però m'ha dit que porta poc alcohol.
Hola.
Escolta...
Quanta gent hi cap aquí, en aquest bar d'Aisbar, Solana?
Perfecte.
Unes 30 persones.
Unes 30 persones.
Quanta estona poden estar aquí dins, tancades?
El temps orientatiu que nosaltres posem són 45 minuts.
Perquè més...
Exacte.
Normalment, la gent tampoc és que aguanti 45 minuts.
També és molt relatiu.
Depèn d'on tu t'has criat o d'on vens.
Per exemple, no és el mateix que et vingui algú que viu a Canadà que algú que viu a Latinoamèrica.
Clar, els que venen de Canadà no els hi doneu aquestes jaquetes tan abrigades, no?
Els hi donem, però tu entres després i els veus amb la jaqueta treta.
Aquí veig gent de tota mena.
Hi ha gent que li agrada més el fred, hi ha gent que li agrada menys el fred,
hi ha gent que ho disfruta més, hi ha gent que ho disfruta menys.
Deixem de Sibèria, et sembla molt agradable la temperatura.
Has infectat-la un curte.
Escolta, no totes les begudes es posen aquí.
Què em deies? Quina beguda explota aquí?
Mira, les cerveses no les podem deixar molt de temps perquè les cerveses exploten.
L'ampolla es congela i explota.
La Coca-Cola, l'Espray, totes les begudes que tenen gas, tampoc les posem als gots,
perquè una vegada la poses al got es congela molt ràpid.
I els sucs són el que més tarda en congelar-se.
Per això els fem servir.
Aquesta noia sap de química, eh?
Sí, sí, sí.
Quant temps fa que estàs aquí treballant, servint?
Des de març.
Des del mes de març, d'acord.
Aquí, a veure, obriu ara a les 12, tanqueu a les 3 de la matinada.
Cap a quina hora hi ha més afluència?
Mira, ara per l'hivern, pel matí, es mou bastant.
Quan fa bon dia, es mou bastant.
Venen famílies, ve gent.
Per la nit és més festa.
Ve més gent a prendre coses.
La gent es queda més estona aquí prenent còctel.
No prenen només el còctel que tenen inclús, sinó que es queden més estona.
Però a l'estiu, a l'estiu és el boom.
Surten de sopar.
Vinga, no hi cojones.
Vinga, no hi cojones.
O la gent que passa per la platja a l'estiu, quan ho veuen...
Ai, Xavi, que t'està pujant això.
És una cosa curiosa de veure, un bar de gel al mig de la platja, està de 40 graus.
Clar, posa'm un altre, no?
Vinga, ei, ostres, que guai.
Doncs mira, escolta, moltes gràcies.
Jo em desplaço ara cap a un altre indret de...
O no, eh, Xavi, o no, eh?
Sí, potser ja...
No, ja no, ja anem acabant.
Desplaça tot on vulguis, que nosaltres hem de continuar amb el programa,
perquè a més tenim una visita il·lustre a l'estiu i que ara explicarem.
Ah, d'acord.
Ara t'ho explicarem, Xavi.
D'acord, posa'm un altre.
Vinga, salut.
Gràcies als amics d'Aix Barcelona i a la Lioba per la seva atenció i la seva amabilitat.
Fins ara, Xavi.
Adéu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Hola, què tal, bon dia. Em permeteu una pregunta?
No.
Ostres!
Passen dos minuts de dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
i, com us dèiem, tenim una visita il·lustre que ens fa molta il·lusió ara mateix aquí a l'estudi
perquè s'ha acostat fins aquí, al costat d'on acaba de presentar la nova edició dels Premis Honor,
l'alumna de les seves responsables, la Magda Gregori.
Bon dia, Magda.
Hola, bon dia.
Com ha anat la presentació?
Bé, molt bé, perquè això ja està consolidat.
Home, és la tercera edició, eh?
Tercera edició d'aquests Premis que reconeixen els millors podcasts en català.
Cada any anem a millor, per tant, aquest tercer ja serà l'eclusió total.
Sí, el primer any vam rebre cent i poques candidatures, l'any passat ens van arribar als 200,
en guanyem de superar.
Molt bé, a veure si aquest any els amics de la Sotana guanyen un premi.
Més de 200...
No feies un podcast, tu?
A veure, sincerament, eh?
Nosaltres ja tenim entitat pròpia de...
Ja no som un podcast, són més que un podcast.
Sotana és un fenomen.
Us podeu presentar, eh?
Ah, va bé.
Aquest matí hem obert les candidatures, a partir dels 10 del matí,
tothom que us vulgui presentar ho pot fer, per tant...
I qui vota? Qui vota? Qui vota?
No, no, votarà un jurat.
Un jurat? Clar, és que això és professional.
No, no, no.
I no podem saber qui són els nombres del jurat?
Els nombres del jurat es fan públic sempre el dia de la gala.
Clar, perquè si no...
Serà públic, però abans no han d'arrebre cap tipus de pressió,
per tant mantindrem els nostres noms.
Fascina és que a Catalunya hi hagi més de 200 podcasts.
I tot, a Catalunya, al Principat, però també hi ha participant gent de les Illes,
del País Valencià, de la Catalunya Nord, d'Andorra,
per tant, és un premi que busca tots els podcasts que es fan en llengua catalana,
i, de fet, hem premiat podcasts d'això, de les Illes, del País Valencià,
de les altres edicions, i esperem que un guany també sigui així, clar.
Recordo uns que van venir de Mallorca, molt simpàtics.
Tabac i sobrassada.
No sé si són d'aquests.
Ah, vaja.
Ah, tu s'ha estat.
Jo conec aquests.
Aquests, perquè són a Barcelona.
Van des de Barcelona, no?
Sí, però són mallorquins.
Són mallorquins.
Bé, doncs, escolta'm, poden participar.
Que s'apuntin.
Que entrin a sonor.cat, no?
I allà trobaran les bases del concurs i com presentar el seu projecte.
Veuran totes les categories a les quals es poden presentar,
que, de fet, recordem, que es poden presentar a més d'una categoria.
Sí, clar.
I que tenen temps fins al dia 15 de març.
Per tant, encara que hi hagi una mica de paperassa per fer,
tenen un cert marge.
Això sí, no cal que esperin tots el dia 14 o 15 de març,
sinó que puguin anar presentant les candidatures des d'avui
i fins al 15 de març.
I el que ens interessa i ens agrada molt és la gala de premiats.
Clar, a tu també t'interessa, no?
Sí, home, perquè la presentem tu i jo, no, normalment.
Ah, va dir-ho.
Si no heu canviat d'idea...
No, no, no, en principi serà així.
I podem dir quin dia serà?
Encara no.
Encara no.
Encara no, farà públic en els pròxims dies,
però serà això, el mes d'abril, maig, com sempre, a la primavera.
D'acord.
Coneixerem els guanyadors.
Data límit per presentar candidatures?
15 de març.
15 de març, eh?
15 de març, m'ho apunto.
Aquí teniu els deures, eh?
No cal que espereu, eh?
Fins al dia 15, és a dir, avui estiu presentar-hi.
No, però...
Sonor.cat, allà trobareu totes les instruccions
per presentar-vos i postular-vos pel Premi Sonor.
El que sí que podem dir de la gala és que l'any passat
la vam fer a l'Spotify Camp Nou.
Sí, ja no...
I que en guany, clar, el Camp Nou com a tal...
No està per gales.
Però sí que mantenim l'acord amb el futbol al Co-Barcelona,
per tant, serà en algun espai, alguna instal·lació del Camp Nou.
Els vestidors.
Els vestidors, però.
No hi cabrem, eh?
A Palau Blaurana.
Potser és a Palau Blaurana.
Això ho sabrem els pròxims dies, però farem cap al Camp Nou.
Anirem al Camp Nou a celebrar la tercera gala dels Premis Sonor
amb la Magda Gregori i tot l'equip de La Mira.
O sigui que ja ho sabeu, sonor.cat,
i a participar fins al 15 de març.
Però no ho deixeu per l'últim dia, que ja ens coneixem.
Llavors, s'aturarà la pàgina, hi haurà problemes,
val més fer-nos coses amb temps.
I que aquesta gent del jurat han d'escoltar tots els pocs de la gana.
Sí, tenen una mica de feina.
Per tant, si la poden anar avançant, millor.
Magda, anem parlant.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Josep, no seràs tu la persona que fa una estona
ha trucat per explicar això mateix que estàs dient?
No, no, no, bueno, sí.
Sí, sí, sí.
Segueix tots els partits del Barça a la màxima competició continental
amb l'equip liderat per Sònia Gelmà i la narració de Pere Escobar.
Avui, a partir de les 9, Barça-Eintracht de Frankfurt a l'antena de Catalunya Ràdio.
La transmissió de la Gelmà.
El matí de Catalunya Ràdio.
Els teus gestos ètics inspiren Zürich assegurances per ser millors.
Per això, en contractar ara l'assegurança de la llaro de cotxe amb Zürich,
pots guanyar 4.800 euros per complir el cistell d'anar a comprar fins a dalt de tot.
Vols ser un dels 5 guanyadors?
Consulta en les condicions a Zürich.es i fem-ho, Epic.
Zürich.
Amb les subvencions per a la modernització d'empreses de transport per carretera,
per a pimes i autònoms, agafa la drecera cap a la digitalització,
cap a la sostenibilitat, la connectivitat, la renovació dels sistemes i la innovació.
Agafa la drecera cap al futur amb un transport més eficient i competitiu.
Finançat per la Unió Europea Next Generation.
Informa-te'n a territori.gencat.cat.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Dissabte a Capravo la cistella oncliré
i amb l'IVA de franc superarem la pujada de gener.
Aquest dissabte 27 de gener a Capravo i a Capravo a casa
emporta't l'IVA de la teva compra acumulat a la teva targeta Club Capravo.
Perquè estalvís tant que acabis enamorat.
Capravo. Més informació a capravo.com.
Amb el nou llibre Tito, excursió a la selva,
descobriràs un munt d'animals exòtics.
Oh, heu en tocat.
Troba-la a la botiga de TV3 i als punts habituals.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Jo, la t'obro la porta i em fotem un...
Un què?
Un ginzoni.
Un ginzoni?
I lo que surja, eh?
Bendita.
Lo que surja, que ja tenim una edat, ja no tenim lluitars.
M'ha donat la sensació que m'estàs tirant els tejos.
Home, doncs sí.
Carai, carai, sí, sí, ja pots dir, carai, carai,
perquè el dia 13 de febrer, dimarts,
celebrem el Dia Mundial de la Ràdio amb els oients de Catalunya Ràdio.
És un dia molt especial perquè no fem els programes des de l'emissora,
sinó que venim a casa vostra, però venim amb permís,
és a dir, quan vosaltres ens ho demaneu.
Estem rebent moltes i molt temptadores ofertes per venir a casa vostra.
Per exemple, veig aquí l'Èric,
m'encantaria veure el programa en directe a casa meva,
amb els protagonistes al meu davant.
Sí, clar.
O la Raquel, que és de Castellà del Vallès,
que li agradaria molt que anéssim a la seva classe amb els seus alumnes.
Ai, que mona.
Ah, jo conec una Raquel de Castellà.
Doncs mira, que no sigui ella.
Que no sigui ella.
La Mariona Gràcia diu,
em fa molta il·lusió i faig uns croissants molt bons.
Aquí ens està intentant.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Doncs m'interessa.
Està bé que tregui aquest tema.
Veig la Marta, que té una masia a Viladrau.
Veig la Sílvia, que té una associació de persones amb diversitat funcional.
Molt dia.
La Núria, que els seus fills estudien comunicació audiovisual
i que seria una molt bona lliçó en directe a veure el programa.
No ho sé.
I, per exemple, una proposta que ens ha cridat molt l'atenció
és d'algú que tenim al telèfon,
i és la Júlia Marvà.
Bon dia, Júlia.
Júlia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Em sentiu, sí.
Et sentim perfectament, ara sí.
I com és que vols que vinguem a fer l'última hora a casa teva?
Doncs mira, perquè m'agradaria ensenyar un projecte molt especial que he fet.
Sí.
Jo soc arquitecta i fa un any vaig entrar a viure en una casa
que he estat dos anys treballant en ella i fent una reforma.
I, bueno, doncs no sé, ojalà poguéssim col·laborar
i que veiéssiu realment en directe un projecte arquitectònic diferent
i fer ràdio allà.
A en Joel li interessa molt, eh?
Perquè s'està mirant els planos.
Perquè tenim els planos, tenim les fotografies.
Has tingut el detall de passar-nos fins i tot el, sí, el, com es diu això, la planta.
La planta.
La planta, sí, sí, sí, sí.
És molt interessant realment i arquitectònicament, doncs, innovador fins i tot et sabria dir.
Sí, això sí.
El que m'han ensenyat són idees alternatives d'arquitectura
i realment és el que m'agradaria ensenyar, que hi ha altres maneres de viure.
Això era un antipassar a Hospitalet de Llobregat i s'ha convertit en un habitatge.
I amb qui vius allà? Perquè aquí hi ha espai, eh?
Sí, hi ha espai.
Hi ha espai, teniu espai.
De moment és el lloc de l'antidensitat dins l'Hospitalet.
Això teniu raó. I viure només amb una meva parella.
Ah, doncs ja les podem venir tranquil·lament.
Si es fa ràdio, podeu quedar-vos-hi un parell de dies tranquil·lament.
Seu convidats.
Hi ha habitació de convidats, eh?
Ah, sí, si m'agradaria una habitació, allò...
Perfecte, molt bé.
Cafè ens tenim.
Cafè?
És un rotllo... Ara estic veient les fotos d'hi ha molta pedra vista, eh?
El sostre també... Heu anat a el que vindria a ser el minimalisme...
S'està inventant la història...
Rústico-industrial.
M'encanta en Joel, eh? Fent un podcast d'arquitectura ara mateix.
Minimalisme rústico-industrial, li dic jo això.
Estàs d'acord?
En Joel, et fixo. Vols treballar amb mil despatges?
Sisplau, segur que em pagues millor que no.
És broma, és broma, és broma.
No, això segur que no.
Ah, no, no.
O, per exemple, al menjador hi veiem un mirall molt clàssic, al menjador, que queda molt elegant, també.
Sí, sí, que és lo nou i lo antic.
Sí, senyor.
Es donen la mà en aquest espai diàfan.
Doncs, Júlia, tant de bo siguis tu.
Ens faria molta il·lusió venir a fer l'última hora el 13 de febrer, dia Mundial de la Ràdio, a casa teva.
Per tant, moltes gràcies per apuntar-te a la iniciativa i a la bogeria.
Moltes gràcies a vosaltres.
Tant de bo que sí.
Tant de bo, gràcies. Una abraçada.
Adéu, un abraçada.
Adéu.
L'última hora amb Quim Morales a Catalunya Ràdio.
És que no sabeu la de peticions que tenim, eh?
Home, no m'estranya.
Si voleu oferir-vos com ha fet la Júlia, entreu al web catradiopuntcat i trobareu la manera de fer que els programes de Catalunya Ràdio,
el que sigui, vingui a fer-se a casa vostra el Dia Mundial de la Ràdio.
I ara és moment per posar llum a la foscor dels discursos dels nostres mandataris.
Quan queden 3 minuts per 3 quarts d'una del migdia, en Joel Diaz es converteix en el Carles Porta de la dialèctica governamental a l'espai Talls Curiosos de Polítics.
De Polítics, Talls Curiosos de Polítics.
Talls Curiosos de Polítics.
Som curiosos en Polítics.
Hola, què tal? Com esteu?
Hola!
Amics i amigues dels Talls Curiosos de Polítics.
Ha vingut el nen, el nen perdut, sabeu?
Sí, és la meva secció preferida.
Calla, calla, calla, tot va fora.
D'acord.
Sabeu aquella dita que diu dos no es barallen si un no vol?
Sí, la sabeu?
És una veritat com un temple.
Doncs segur que se la va inventar algú que no coneixia la figura del metemierda.
Metemierda, sabeu el que és la figura del metemierda?
Sí, sí, sí.
Doncs avui coneixerem la figura del metemierda polític, normalment encarnada per un periodista.
La missió del metemierda polític, igual que en un metemierda normal és que es barallin dues persones,
el metemierda polític el que fa és que dos polítics es barallin.
Hauríem de trobar una paraula en català que fos metemierda, no?
Ja sé que és una paraula inventada en castellà, però...
Sí, ens han sotja dit enredaire, no?
Enredaire no, m'agrada.
Enredaire és com un personatge d'un concurs del senyor Bachs.
El posi merda, posi merda, fiqui merda.
Doncs la figura del posi merda.
Què fa el posi merda polític?
El posi merda polític busca polítics que siguin de sang calenta, com més xulitos millor,
perquè la gasolina s'impregni millor en el que vindria a ser la brasa de la polèmica.
Els protagonistes avui són dues persones que, fent servir el vocabulari d'abans de l'Aida Fita,
són dues persones que han comido culo, tots dos, bastant de culo,
són García Page, García Page, el senyor de Castilla-la-Mancha,
que domina amb mà de ferro i papada considerable aquella comunitat autònoma,
i l'altre senyor és l'Oscar Puente, que és el ministre aquest del Pedro Sánchez,
que és aquest senyor tan alt i que li fa una mica de pitbull del Pedro Sánchez.
Que li va a la marxa, aquest senyor.
Li va molt la marxa.
Va barallant un ave, fa quatre dies, aquest.
Li va a la marxa, i això és important, a l'hora de fotre merda,
perquè se tria gent que li vagi la marxa.
La baralla es genera la que us vull explicar a partir d'aquestes declaracions
que sentireu ara de García Page sobre el paper del seu partit, el PSOE,
amb el tema de l'amnistia a Puigdemont i la resta de polítics represaliats del procés.
El PSOE no és un partido del que se pueda dudar constitucionalmente.
Tiene muy claro lo que es la Constitución, tiene muy claro lo que es el marco constitucional.
Probablemente estamos muy en el límite ya en el extrarradio de la Constitución, ¿no?
Estamos a punto de pisar, digamos, la frontera constitucional.
Cuidado, cuidado, una torpeda de la línia de flotació ideològica del PSOE,
el tema de la Constitució, patapam, shots have been fired.
Diuen els americans, el foc de la baralla està encès,
però perquè cremi fort i espectacular el foc de la baralla
és necessari a la figura del ficamerda.
I el que aquí sentireu és la lliçó magistral de metemillardisme
que ens oferirà aquest senyor que ara coneixeu i que comença així.
Ministro, estamos en directo para todo es mentira.
Ha dicho el presidente de la Comunidad de Castilla-La Mancha
que amnistiar algunos delitos de terrorismo
sitúa al Partido Socialista en el extrarradio de la Constitución.
Yo le quería preguntar si usted se considera a usted y a su partido
en el extrarradio de la Constitución como dice el señor Page.
És així com comença tota ficada de merda,
tot metemierdismo, que és amb el clàssic
Huala lo que t'ha dicho.
Huala lo que t'ha dicho.
Huala lo que t'ha dicho.
I si no l'has sentit, t'ho tornen a dir.
Vas al criticat i li dius el que li ha dit al criticador.
Provoques una reacció i, evidentment,
Òscar Puente, que és un gallito,
és un gallito,
que jo estoy en el extrarradio,
que ell cau a la trampa, entre altres coses,
perquè ho fa molt bé,
el metemierda,
que és un mignon del Risto Mejide.
El posi merda, sí.
No, yo creo que quien está en el extrarradio
del Partido Socialista Obrero Español
es el señor Page desde hace bastante tiempo.
Nosotros estamos en el centro de la Constitución.
Molt bé, molt bé.
Espera, espera, ja tenim la baralla muntada,
gràcies a la primera intervenció del metemierda,
però la seva feina no acaba aquí.
El metemierda ha de fer tants viatges com calgui
entre gallito A i gallito B,
perquè per fi la baralla, diguéssim, ja vagi sola.
Ja vagi sola.
Però tu al principi tu has de currar, això.
Per tant, ara li toca al metemierda
anar a explicar-li al García Peix
el que ha dit ell, a l'Òscar Puente,
sobre el que ha dit García Peix.
Nos ha dicho el señor Puente en directo,
entonces mentira,
ante sus palabras esta mañana,
de que el PSOE parecía verse
en el extrarradio de la Constitución
amnistiando delitos de terrorismo,
que el que estaba...
lo que quería deciros al Partido Socialista
es que el que está en el extrarradio del Partido Socialista
era usted y desde hace bastante tiempo.
No sé qué tiene que responder usted.
Ep, ara es torn per García Peix,
perquè el metemierda primer ha anat a dir-li a un
el que ha dit l'altre, l'altre, l'altre.
Sí, sí.
Li he explicat l'altre, el que ha dit l'altre,
és molt complicat això.
Molts quilòmetres caminant.
Aquest nano va amb bambes.
És el nombre de la Coca-Cola, aquell, no?
Escoltem-me, García Peix, a veure si pica.
No, no, respondo.
Yo no quiero polemizar con los compañeros.
El problema es Puy de Món, no es el PSOE.
Ah, pera, pera, pera, pera, pera, pera, no, no, no.
El veiem aquí, García Peix, conciliador.
Sembla que la baralla perd fuelle.
Què ha de fer el metemierda aquí?
Ara és molt important no deixar que s'apagui la brasa.
Fotre-li gasolina.
Insistir, insistir fins que piqui.
No hay problema con el señor Puente, entonces.
No tengo por qué tener problemas.
No sé lo que ha dicho él.
Que no sabes lo que ha dicho él.
No sabes lo que ha dicho él.
Això es música per les orelles d'un metemierda professional.
No sabes lo que ha dicho él.
Ara t'ho dic.
Això es una passada de gol.
Refrescadme la memoria, por favor.
Usted está en el extrarradio del Partido Socialista
desde hace bastante tiempo.
Bueno.
Bueno.
Heu sentit aquest bueno?
Aquest bueno, després de silenci,
sempre és el preludi,
la vanllotja, la vançala
d'una rajada catedralícia
amb la que García Pazegé trenca, diguéssim,
la reierta aquesta d'associates.
Bueno.
No sé.
Toda mi vida me la he pasado ganando
al Partido Popular y a la derecha.
En las elecciones.
Me importaría que todos los demás hicieran lo mismo.
Dos.
El que gana a la derecha en la extrema derecha en este país
no está en ningún extrarradio.
Venga.
El señor Sánchez, entonces.
Yo gano a las elecciones
y ahora lo que me dedico.
A ver si voy a tener que pedir disculpas
por ganar las elecciones.
Bravo.
La baralla ja està llançada.
Merge santa.
A la feina d'aquest nano,
el reporter del Rito Mejide,
ha estat impecable com a fica merda.
Les coses com són.
Sí, sí, com a fica merda
es pot donar un màster.
I ara és el moment
en què el fica merda
s'asseu tranquil·lament al porxo de casa seva
i contempla la baralla
amb la sensació de la feina ben feta.
Sí, sí, amb el caos
que ha armat entre els polítics.
Talls curiosos de polítics
amb en Joel Díaz cada setmana
analitzant aquests documents
que realment il·lustren
com és la política del nostre país.
Sí, senyor.
Gràcies, Joel.
A vosaltres sempre.
11 minuts i la una del migdia
som els de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio.
Recordeu que si us ve de gust
venir-nos a veure
ho podeu fer qualsevol dia
de 12 a 1, evidentment,
quan fem el programa.
Ens escriviu a l'última hora
arroba catradio.cat
i aquí us esperem
perquè gaudiu de l'espectacle
de la ràdio en viu.
Anem a publicitat
i quan tornem
atenció que tindrem
a Franco
inaugurant pantanos
explicat per en Jordi Ramonodo.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Deixad las armas!
Sólo así lo darem a mi todos.
Sous-titrage Société Radio-Canada
sent garantir
Vendermicotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
I aquest sofà al llit?
Si hi en tenim un, nosaltres.
És per ta mare.
Com?
Sí, perquè com que diu
que és tan còmode
i sempre la tenim a casa,
he pensat que n'hi podríem regalar un i...
Lluís!
Relaxem-nos més.
A Galeries del Tresillo
són els dies del sofà al llit
i això vol dir
que tens fins a un 30%
de descompte
en tots els sofà al llit
de la botiga
i de la pàgina web.
Galeries del Tresillo.
Arriba al Liceu.
Un ballo i màscara.
Verdi han estat pur.
Conspiració, traïció i venjança
al ball de màscares
més famós de l'òpera.
Del 9 al 20 de febrer.
Entrades a liceu.cat.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som Trescat.
Catalunya Ràdio.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bueno, me perdia,
però en realidad
jo pensava que estava roto
el grifo
i...
me imagino que del otro lado
no se serán riendo, ¿no?
No, no, no, no.
No se ríen.
No, no se ríen.
Que va, que va, que va.
9 minuts i l'hora del migdia.
Si ara mateix ho veieu tot en blanc i negre,
no us espanteu.
No heu d'anar a córrer a l'alcoolista,
sinó que ara mateix hem entrat a la dimensió
del nodo amb en Jordi Ramonodó.
I com us he promès,
abans en Franco inaugurant pantans
per fi ha arribat aquest nodo.
Concretament va ser el nodo
del 18 d'agost de 1952.
Bona època per inaugurar una cosa
amb pantà, perquè és fresquer.
52, dius?
Sí, anys 52.
Crec que en aquell dia
venís el meu pare.
Ah, mira.
No, 51, perdó.
51, perfecte.
Doncs així arrenca el nodo
número 502.
Para dar trabajo y pan
en tierras de Castilla,
Navarra, Aragón y Cataluña,
se ha construido el pantano de l'Ebro.
A veure,
per donar pa a Navarra, Castella,
Aragó i Catalunya
es fa un pantà.
Sí, sí.
Per donar pa.
Per donar pa.
Per donar pa a aquella gent.
Pantà de l'Ebre, concretament.
Sí, sí.
Clar, té lògica,
perquè per aquestes comunitats...
Passa l'Ebre.
I passa l'Ebre.
Però, clar,
depèn molt d'on facis el pantà,
doncs potser el pa,
potser la barra de quart aquesta,
saps?
Ja.
Cau més cap a un lloc
o cap a l'altre.
Ah.
On és concretament
el pantà de l'Ebre?
I el vecindario
de los 11 ayuntamientos
del Partido Judicial de Reynosa
acoge con el mayor entusiasmo
la llegada de su excelencia
el jefe del Estado
que acude para dar paso
a las aguas aquí irreguladas.
Val,
primer de tot.
Franco,
Franco,
dóna pas a les aigües
que és com Moisés
però al revés.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Tanca,
ell tanca les aigües.
Ell tanca.
Ell tanca.
Tanca les aigües, sí.
Reynosa,
província de Cantàbria.
Oh, coi.
Comunitat autònoma
de Cantàbria.
És a dir,
el Nodo ja es donava la idea
que ells retenen l'aigua
per tal de donar pàls catalans.
Sí,
ho enteneu,
eh?
Cosa d'entendre,
però sí.
En fi,
però ara,
per fi,
arriba el rock star
del Nodo
i del franquisme
que és Franco
que ha fet el seu
que és inaugurar el pantà.
Quins nervis.
Clar,
és que,
o sigui,
tu estàs en un pantà
i que arribi Franco
a inaugurar-lo
és full experience franquista.
per favor.
Vull dir,
sents?
Clar,
absolutament.
És que és perfecte.
És the place to be.
Clar,
és the place to be.
Que dius,
ostres,
mira,
avui veig a Franco
passejant.
No està tan bé.
No.
És mitja experience.
A un geni
l'has de veure
fent la seva disciplina
preferida.
Total,
com va anar la jornada?
Con el ministro de comercio
acompaña a su excelencia
el ministro de obras públicas.
Franco pronuncia
un importante discurso.
Perfecte.
Si diuen que Franco
inaugura
amb un important discurs...
Sí, home.
O sigui,
Franco feia discursos cada dia.
Però què té important-ho?
Que és important.
Suposo.
Què vas a dir
d'un pantà, no?
Ja està dit.
Espanyoles.
Bueno,
però,
Quim,
el Nodo diu
que és un important discurs.
Per tant,
jo entenc
que el senyor del Nodo
diu
l'importante discurso de Franco
i acte seguit
sentirem el discurs.
Evidentment.
Calpleto què serà,
això.
Això és el primer de periodisme.
Franco pronuncia
un importante discurso.
Emplaudiments?
Potser en llengua de signes?
Música?
L'agua sale del embalse
que tiene 540 millones de metros.
Ai, no l'hem sentit.
Bueno,
això és censura franquista,
en certa manera, eh?
O sigui,
m'estan censurant.
Que el Nodo censurava Franco?
Estan censurant a Franco.
Pobre Franco.
Estan censurant a Franco.
Sí, sí, sí.
A veure,
quan han donat pas
a l'importante discurso
s'ha sentit una trompeta,
que no fos Franco tocant-la.
Igual era.
Igual tocava la trompeta.
Però tu sí que he de tornar
a posar aquest tall un segon.
Imagineu-vos que
quan donen pas a Franco
és ell tocar la...
Franco pronuncia
un importante discurso.
Ah,
potser això...
Ah, potser què?
I si s'hi ha acabat.
La gent l'aplodeix.
Ah, una mica.
El chef Baker del moment.
Potser ho feia
amb llenguatge de signes.
També,
la gent no surt de moda.
Però el dia no acabava allà.
La tarda Franco
tenia un altre acte
que consistia
en anar a Santander
a fer una volteta.
Santander és ciutat
d'anar a fer vols.
És maco,
és molt maco.
Allò que dius
anem a Santander a la tarda,
Carmen,
vamos a la tarda
que hi ha menès i tal.
Delicioso.
I què li va tocar?
Doncs un altre discurs.
Ara sí,
la veu ens dirà una mica
les idees del discurs.
Us faig un espòiler.
En aquest discurs
venen a dir que Franco
era fatxa,
que va ajudar els nazis,
que van perdre
i que han hagut a apretar el cul
durant uns anys
amb autarquia,
fam i pobresa
perquè s'ha quedat sol
i tenia por
que el fotessin fora
i en veïn Espanya.
Això és llegint entre línies.
Això és llegint entre línies.
Molt bé.
En aquest resum que us he fet,
la veu del nodo
diu el mateix,
però d'una altra manera.
D'acord.
Que desde el balcón principal
pronuncia unas palabras
para agradecer
el recibimiento tributado
y dice como
a pesar de hallarnos
sitiados por un mundo
que no nos comprendía,
estamos creando
una España nueva
digna de sus hijos
y de su historia.
Ha dit el mateix
que he dit jo
però d'una altra manera.
No, no, Ramoneda,
ets un traductor de Franco
molt bo, eh?
Sí, sí, sí.
Va, i si teníem el nodo
amb Franco i Nego
en un pantà,
si tenim aquest mast del nodo,
acabem amb una frase
que és un mast del nodo,
que és marca de la casa,
perquè no hi ha res més
del nodo
que acabar així.
Acompanjado por el alcalde
de la ciudad,
Franco recorre diversas calles
entre infesantes vítores
y aplausos de la muchadura.
Vítores, vítores, vítores, vítores.
No, però un moment,
què és un vítore?
Fes un vítore.
Vít...
Vítores.
Això és un vítore?
Un vítore és un vítore?
No ho sé, no, no,
un vítore és un vítore.
Jo vull vítorar,
per exemple,
no sé com vítorar.
Ué, ué,
vítoreava.
Eh, Franco, aquí, aquí,
aquí, aquí, Franco.
Però no has de dir
la paraula vítore.
No, per vítorejar.
No, crec que no.
N'ha de dir vítore, vítore.
Potser ho deien els romans
quan veiem el Juli César
de vítore, vítore, vítore, vítore, vítore.
Vítore Roque, no?
També, també.
En Jordi Ramonodo
es recupera aquests documents
que són essencials
per entendre la història d'Espanya,
sobretot,
i d'una època molt fosca,
en blanc i negre, vaja.
Que ja no tornarà.
Oh, sí, potser sí, eh?
Els pantanos encara hi són, eh?
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
I als Patxas, també.
L'última hora.
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
A l'una del migdia,
a Catalunya Ràdio,
que no surti d'aquí.
Roger, creus que som
un programa influent, ja?
A veure, influent, influent...
No ho sé.
Però sí que comencem
a rebre certes pressions.
I també estem rebent rumors, eh?
És veritat.
Ara, s'han de contrastar, eh?
Audiència, envieu-nos tots els afrets
que sapigueu al WhatsApp del programa
677 27 10 58.
Al final,
som un programa de servei
que no surti d'aquí.
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet i Marta Montaner.
El matí de Catalunya Ràdio.
Quan cerques,
no sempre trobes.
Però a la setmana
de l'esport del cort inglès,
sempre trobes el que cerques.
Fins al 50%
en marques com
Aranai, Cadida,
Espuma,
X, Boomerang,
Anderar,
Murkwik, Silver,
New Balance,
Bands,
Mountain Pro,
Columbia,
Roxy.
Del 25 al 31 de gener,
Setmana de l'esport del cort inglès.
A la botiga web.
Dissabte a Capravo la cistella ompliré
i amb l'IVA de franc
superarem
la pujada de gener.
Aquest dissabte 27 de gener
a Capravo i a Capravo a casa
emporta't l'IVA de la teva compra
acumulat a la teva targeta
Club Capravo
perquè estalvis tant
que acabis enamorat.
Capravo.
Més informació a Capravo.com.
Té 12 anys
i és la persona més buscada.
Em va dir un número.
Un número molt llarg.
És un codi.
Volem la nena.
Si pot ser viva.
És una nena xinesa
que n'està distribuint la foto.
Què té aquesta nena?
Per última vegada,
digue'm els números.
Safe.
A TV3, divendres a la nit,
és la gran pel·lícula.
Catalunya Ràdio.
I fins aquí, les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
Senyores i senyors,
de seguida arriba el bolletí informatiu,
les notícies més importants del dia
i després les notícies més importants
del món del safreig,
amb els que no surti d'aquí.
Sabeu alguna cosa
del que dirán avui o no?
Porque yo que he sentido a la redacción...
Es fort.
Yo tengo poca algún día a parlar de mí.
Pero también es verdad que no puedo.
Ahir van a hablar de tú como intermediario
de una exclusiva.
Es van a hacer eco de la nuestra exclusiva.
Que vagi molt bien vosotros demà a las 12
y tornemos. Gracias.