La noticia de las 12.
Bon dia, os informa Joan Bota.
Els bombers ya han podido entrar a l'edificio de 14 plantas incendiat a Valencia,
un foc que ha provocat almenys 4 morts i 14 desapareguts en aquest bloc de 14 plantas.
Les autoritats, però, avisen que la xifra podria variar
i que hi ha 15 ferits, dels quals 6 continuen hospitalitzats,
tot i que no estem per la seva vida.
El foc va començar a quarts de sis de la tarda i es va propagar ràpidament pel fort vent
i possiblement també pel revestiment, tot i que això últim s'està investigant.
L'Ajuntament de València ja ha decretat 3 dies de dol
i ha anunciat ajudes als 400 veïns afectats.
Sentim l'alcaldessa de València, Maria José Català.
Y también estamos trabajando en una solución para todos los vecinos durante los próximos meses.
Porque sabemos que aquí hay gente que ha perdido todo, empezando por la documentación,
y no queremos que tengan ni un minuto de incertidumbre.
Y, por tanto, ya estamos trabajando en darles una solución para los próximos meses.
Òbviament, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació estem seguint puntualment aquesta notícia
i, de fet, avui el Catalunya Migdia el farem a partir de les dues des de València.
Més notícies, Sara Riera.
L'exdirigent del PP català i de Vox, Aleix Vidalquadres, assegura que no té cap dubte
que el règim de l'Iran està al darrere de l'atemptat que va patir el 9 de novembre al centre de Madrid.
Vidalquadres està oferint ara mateix una roda de premsa sobre aquells fets.
Anem-hi en directe a Madrid.
Paula Brujats, bon dia.
Bon dia.
S'hi ha reparegut tres mesos després per donar la seva versió
i manté el que ja va defensar immediatament després de l'atac
que va ser víctima del règim dels ayatolàs
que el van voler assassinar, diu, per haver donat suport públic als opositors iranians.
Diu que el seu nom era el primer d'una suposada llista negra d'enemics
que els ayatolàs havien encarregat a sicaris per assassinar.
Yo no tengo ninguna duda que ha sido el régimen iraní
porque durante mis 15 años de vicepresidente del Parlamento Europeo
y después igual, yo he apoyado públicamente
de manera muy activa y muy visible
al Consejo Nacional de Resistencia de Irán
que se opone a la dictadura teocrática iraní.
La policia espanyola mai ha descartat aquesta tesi
però sí que han posat sobre la taula una altra possible hipòtesi,
la d'un possible deute econòmic de Vidal Quadras
amb l'oposició iraniana pels diners que li van deixar per fundar Vox.
Paula Brujats, Catalunya, Ràdio Madrid.
Vladimir Putin exhibeix múscul militar a la vigília del segon aniversari
de l'ofensiva contra Ucraïna.
Segons el president rus, el 95% de les forces nuclears estratègiques del país
ja s'han modernitzat i s'han adquirit nous bombarders supersònics d'aquesta categoria.
Ho ha explicat en un discurs gravat per commemorar el Dia Nacional del Defensor de la Pàtria
durant el qual ha parlat de la guerra a Ucraïna com una operació militar especial,
com és habitual, i ha presumit dels esforços que fa Rússia
per disposat de l'última tecnologia de combat.
Al món modern hi ha molts reptes i riscos preocupants,
i per tant el poderós potencial i l'alta disposició i preparació
del nostre exèrcit i la marina per al combat
són una garantia de seguretat per a Rússia
i per al seu desenvolupament lliure i sobirà.
Incorporant la nostra experiència de combat real,
continuarem reforçant les forces armades
de totes les maneres possibles,
inclòs-nos els esforços de reequipament i modernització en curs.
Joe Biden s'ha reunit amb Yulia i Dachana Balneia,
la dona i la filla de l'opositor rusa, Alexei Navalny,
que va morir avui fa una setmana en una presó russa de l'Àrtic.
Sentim què ha dit el president dels Estats Units.
Per dir una obvietat,
ell va ser un home d'un coratge increïble,
i és increïble com la seva dona i la seva filla ho segueixen.
I demà anunciarem sancions contra Putin,
que és el responsable de la seva mort.
El govern nord-americà ha anunciat noves sancions contra Rússia
dirigides a més de 500 entitats vinculades a Putin.
Els Estats Units han tornat a la Lluna aquesta matinada
per primera vegada des de fa més de 50 anys,
de fet, des de l'última missió Apolo el 1972.
La fita l'ha aconseguida la nau Odisseus
de l'empresa Intuitive Machines,
que s'ha convertit en la primera missió privada
que aconsegueix aterrar el nostre satèl·lit.
Intuitive Machines té com a objectiu
intentar consolidar una via
per fer arribar en el futur instruments científics
de la NASA a la Lluna
dins les missions Artemis
i també càrregues comercials.
Ara mateix veiem com arriba
el president espanyol Pedro Sánchez a València,
on ha visita aquest edifici sinistrat ahir.
És previst que d'aquí pocs minuts faci declaracions.
Us recollirem tot plegat al punt de la una.
Ara els esports amb Marcos García.
El Barça de Bàsquet acaba d'anunciar
la renovació del pivot xec.
Jan Veseli fins al 2026.
Veseli amplia doncs el vincle
amb el Barça-Basquet
per dues temporades.
A l'anada dels quarts de final de l'Eurocup,
Unís Girona 77,
Galatà Saray 64.
Alexia Putellas no ha entrat
a la convocatòria de la selecció espanyola
de futbol per al partit aquest vespre.
A les 9 contra els Països Baixos,
la Nations League.
Són les semifinals d'aquesta competició
i la capitana del Barça està concentrada
amb la selecció espanyola,
però encara segueix de baixa.
Avui arrenca la 26a jornada de Lliga
amb el Reial Societat Vila Real.
El València i el Llevant demanen
l'ajornament dels seus partits
d'aquest cap de setmana
pel terrible incendi
que ha afectat la capital d'Alturia
a aquestes hores.
A primera, el València jugà demà a Granada
i a segona, el Llevant rep demà també l'Andorra.
Tant a Granada com l'Andorra
han fet costat la petició d'ajornament.
A les 9 del vespre,
en futbol sala indústria Santa Coloma,
Betis i està en marxa
la tercera jornada d'entrenaments
de pretemporada de Fórmula 1
al circuit de Shakir, a Barain.
Fins aquí les notícies.
Estem anant cap a l'entardida
i en aquests moments
estem travessant el pas de dret.
Un equip de Catalunya Ràdio
ha acompanyat l'expedició científica
al continent blanc.
Coneixem de primera mà
l'actual política de preservació
d'un territori fràgil i amenaçat.
Descobrim com funciona
una base Antàrtica
i compartim amb els científics
la seva feina,
les seves anècdotes
i el seu viatge
als confins de la Terra.
Ha salido una ballena respirar.
Vam aquí coberta i caure,
trencar-se el cable.
A l'Antàrtida no hi ha ossos.
El podcast de Domènech Subirà
i el tècnic de so José Antonio Rodríguez.
A l'app i al web d'aquest ràdio
hi ha el 3CAT.
12 i 7.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Que tan luna de tu.
12 y 7.
L'alegria de saludar-vos a esta hora
siempre es infinita.
No miris así.
Has entrat...
¿Qué le pasa, hoy, al Joel, que ha entrat com girat?
Porque el Joel avui es el mejor pitjor cantante del mundo
y arriba con...
Explica a l'audiència, ¿qué ha pasado, hoy?
Bueno, he tirado una canción que es un repte vocal
tremendo, insuperable.
Quina és?
Bueno, és Mónica Naranjo.
És que...
Mónica Taronger.
Sobreviviré.
Sobreviviré, com diu la cançó.
Jo crec que també sobreviviré.
El que he fet és baixar 23 octaves
la veu
i veurem amb l'ajuda...
No, no estàs molt d'humor avui, eh, Quim?
No, no, especialment.
Està patint.
Està de bon humor, és una frivolitat, tal com està el món.
Està bon nerviós.
És veritat, eh?
Ara ha vingut amb la...
No, és veritat, el problema és que hi ha el món.
Està content?
No, no, clar.
És de cínica.
Però què hem de fer tots?
Fem a la cara, ara?
Sí.
Home, doncs, llavors, malament ràia paga i va a monos, eh?
Sí.
No, home, no, ja ens animarem, ja l'animarem.
En Joel, un que passi la cançó, ja estarà, ja estarà.
És com un examen, saps?
És allò que estàs nerviós i quan passa l'examen llavors ja està.
Ja està, descompressió.
És Ramoneta Calladet avui, eh?
Hola, Marina.
I això que no heu conjuntat...
Avui ens n'hem posat d'acord.
Vestig igual, amb camisa texana...
Calladet, però la primera persona que he anat a saludar quan he entrat en aquesta Santíssima Ràdio,
qui ha sigut?
Qui ha sigut?
La Marina Romero.
Clar.
Deu-me...
I la Gaia, com tens la Gaia?
La Gaia, perfecta.
Ah, bastant encantada, va dir, no tornen aquests.
La Gaia és la bossa de la Marina Romero, que ahir vam portar a banyar per primer cop,
que no suporta l'aigua i ho va demostrar.
I ho va demostrar.
En fi, tot bé, Quim.
Escolteu-me, tot vostre.
Gràcies.
Divendres costa, eh?
I bon cap de setmana.
Igualment, que vagi molt bé.
Fins ara.
Adéu-me.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
el cop d'estat radiofònic dels vostres migdies,
amb uns tejeros de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbi i en José González de la producció.
Avui, Sol davant del perill, en Pepi Quintero és el control central.
El control de Sol Albert Joder i qui us parlen, Quim Morales.
És divendres 23 de febrer.
Bé, fa 43 anys del cop d'estat, però aquí, més que de cops, som de caps.
I si són caps de setmana, millor.
I si són caps d'estat...
Home, també, eh?
També.
Si ve un cap d'estat, més benvingut que un cop d'estat.
Això sempre, eh?
Home, molt, te vas a parar.
Bé, com el cap de setmana, que començarà de seguida.
Quan acabem el programa, nosaltres ja estarem de cap de setmana,
però abans veurem complert amb la nostra obligació,
i la d'en Joel Diet a continuació és la d'explicar-nos què fa avui amb els vostres impostos.
Nostres impostos.
Nostres impostos.
Nostres impostos.
Doncs mireu, catalans i catalanes, que esteu sempre pendents de quin ús fem nosaltres dels vostres impostos,
us he de dir que he estat a punt de cometre un error gravíssim avui.
Per què? Què passava?
Bueno, perquè trobava la casa desengelada, Quim.
La teva?
I dic, sí, estava com desengelada.
Dic, anem a comprar un ram de mimosa.
Oi!
Que és una cosa que sempre li dóna un rotllo a la casa molt màxim, no?
Sí, i la dureta.
He anat, estava a punt de comprar-me un ram de mimosa, 15 euros, que em volia cobrar la senyora,
i dic, calla un moment, deixa'm buscar la mimosa a la Wikipedia.
Ai!
I he vist que està a la llista de les 100 pitjors espècies invasores d'Europa.
No fotis!
La mimosa, la mimosa està catalogada com a espècie exòtica invasora,
i es veu que és un desastre natural per al clima mediterrani,
per aquest ecosistema en què vivim, i jo no ho sabia.
Amb aquella il·lusió que ens fa quan floreix la mimosa, la mimosa.
Sí, sí, ja, ja, però la mimosa, tu saps allò, allò groc,
allò és el, perdona'm la paraula, és el semen de la mimosa.
La llavor, la llavor.
Allò groc, Ramoneda, m'estàs mirant així?
Allò és la llavor de la mimosa.
Llavors allò, que tu fots allà, allò es va, allò va viatjant per l'aire.
I tant.
I va colonitzant.
Eh?
Escolta, però tu tens gats, oi?
Jo tinc una gata, una gata.
Una gata que no es mengi la flora perquè algunes són tòxiques.
Ai, ai, ai.
Doncs mira, si se la menja, també et dic que no passaria res.
I al final no es comprarem tant la mimosa i la casa teva...
No l'he comprat desengelada.
Està desengelada, però almenys no estic cometent un crim ecològic
contra la nostra biodiversitat.
No està sent...
No compreu mimosa!
No contribuïu a una versió nostrada de Last of Us.
Compreu què és típic d'aquí? La falguera.
Compreu falguera?
Sí, d'aquí.
Falguera també d'acord, eh?
I tant.
Roses i flors maques, sí.
És rosa.
Doncs alguns diners que no s'ha gastat avui en Joel Díaz, cosa que celebrem.
I avui farem un dispendi especial perquè regalem un sopar per dues persones.
Al Tastem Restaurant, carrer Provença 88 de Barcelona, sopar a menudegustació del xef, eh?
Per la persona que triomfi a la fita de la setmana.
Fita de la setmana.
Oh, oh, sí.
Fita de la setmana.
Doncs com bé sabreu, s'han celebrat 100 anys de la ràdio a Catalunya.
Sí, ho he dit cada dia aquesta setmana.
Sí, cada dia.
I per això aquesta setmana estem buscant la persona amb més ràdios a casa, que no podia ser en Jaume Felip, perquè ell no pot participar perquè té 2.500.
Per tant, no, Jaume, ja sabem que ets el guanyador de la vida, però en aquest cas no.
I bé, avui descobrirem el guanyador o guanyadora.
Després hem rebut alguna coseta més, ens vam quedar amb 15 a l'últim.
Amb 15, eh?
I, bueno, la gent ho para de sorprendre, així que més endavant descobrirem qui s'endú aquest sopar.
Haurà superat algun dels nostres oients les 15 ràdios a casa, demostrant-ho, eh?
Amb proves fotogràfiques.
Sí, sí, òbviament, fotografies i tot.
Ho sabrem d'aquí una estona, el desenvolupament de la fita de la setmana, i avui també anirem de compres amb en Jordi Ramoneda.
Avui una persona de sector serveis que, o sigui, ven un servei, no és res tangible.
Una altra persona que li van regalar una cosa que no pot fer servir.
Ja ho descobrirem, perquè hi ha una altra persona que no sap escriure.
Ostres, tu!
I quan no saps escriure i poses una cosa a la venda, què passa?
Què passa?
Confusiós.
Confusiós.
Potser ho vens, eh?
Potser ho vens.
Ho vens abans.
Ho veus?
Això és el que trobem a la selecció Ramoneda, l'espai de compres dels divendres a l'última hora amb en Jordi Ramoneda.
I els divendres també són el dia d'un combat definitiu.
Enfronta a una persona jove com l'Aida Fita, amb tota una sèrie de coneixements i d'elements que formen part d'un passat una mica remot per ella.
Que ja no tornarà, que ja no tornarà.
Gràcies a Déu.
En molts casos, per sort.
A vegades ara s'estan posant de moda els Pitillo un altre cop.
Sí, no, no.
Ara Pitillo és un altre cop.
No, no ho sé, però s'està posant de moda els 2000 un altre vegada.
Els Pitillo tornaran, eh?
Oh, i tant.
Ara ha tornat el pantaló de campana.
Sí, amplos, rectes, amplos, grossos, la pata d'elefante, que li deien.
Doncs escolta, en veurem què torna i què no torna, però avui toca combat d'Aida Fita contra la nostàlgia.
Què passarà qui guanyarà en aquest combat d'Aida Fita contra la nostàlgia?
Sis preguntes que li farem per veure si té sort.
La setmana passada va ser una mica així, no?
Va ser un desastre.
Va ser un desastre.
Per tant, avui es pot millorar la marca de fa set dies.
Porteu-vos bé, va.
I avui et dona la benvinguda al teu combat contra la nostàlgia, qui diuen que va ser el Kennedy de la transició espanyola, Adolfo Suárez.
En el centro de tu vida, en el centro de tu alma, de tus sueños y de tu alegría, en el centro siempre está la esperanza.
Per explicar-t'ho senzill, Adolfo Suárez va ser un polític franquista que es va convertir en demòcrata i va guanyar les primeres eleccions generals després de la mort de Franco.
Que ben resumit.
Sí, no? Era per anar per feina.
Sí, sí.
Ho va fer al capdavant de la UCD, Unión del Centro Democrático, que tenia aquest bonic himne que estàs sentint.
Que sembla de mocedades.
Sí, és que més que no fossin ells.
Sí, segurament.
A veure, eh?
En el centro siempre está la esperanza.
Un senyor que estava a la dreta, de sobte, estava al centro.
Però molt al centro, eh?
Però, per quina frase va passar la història Adolfo Suárez?
Per dir, a mi que me registren?
Per dir, puedo prometer y prometo?
O per dir, el muerto al hoyo y el vivo al bollo?
¿Cómo has dit la segona?
La segona es, puedo prometer y prometo.
La primera es, a mi que me registren.
Y la tercera, el muerto al hoyo y el vivo al bollo.
La primera.
A mi que me registren, Santimú.
Puedo prometer y prometo intentar elaborar una constitución.
Ay, da.
La que he dit yo.
No, no, no.
He dit la puedo prometer.
No, no, no.
Sí que sí que sí que lo he dit.
No podríem que ha fallat.
Es mítica, es mítiquísima aquesta frase.
Ai, és que totes em sonaven, però jo què sé.
Si no, no, no, no parava de dir-ho.
Prometer y prometo que el logro de una España para todos no se pondrá en peligro por las ambiciones de algunos y los privilegios de unos cuantos.
Prometer y prometo intentar elaborar una constitución.
I no parava.
I no parava.
Prometiendo y prometo.
Fa l'entonació aquesta del nodo, eh?
Sí.
Del...
D'on venia, pobresa.
Pobre, por, por, por.
Aida.
Joel.
Escolta'm, durant els anys 80, una nissaga de pel·lícules d'acció dominava, amb mà de ferro i hòsties com pans de pagès, el panorama cinematogràfic mundial.
Estic parlant, òbviament, de Rocky.
Ai, mira, m'he sentit a les piernes.
Ah, no, que això de Rambo.
Això de Rambo.
Voy a subir las escaleras.
Voy a subir las escaleras del Capitólio.
No, no, el Capitólio.
Bueno, és igual, me'n diu.
Què són?
Les escaleras de què?
De Filadèlfia.
De Filadèlfia.
Voy a subir las escaleras de Filadèlfia.
Que són molt poques escales, però cert.
Són poquíssimes.
Vull dir, és un entreno de merda.
Voy a correr por el mercado.
Voy a correr por el mercado.
Vaig a la casa central de Girona.
Vull dir, sí.
Ara, ara.
Rocky a Girona.
Haurien de fer ara.
Rocky 25.
De totes les moltíssimes pel·lis de Rocky, que són 8 en total, si comptes totes les seqüeles, la meva preferida és Rocky 4.
Rocky 4, estrenada l'any 1985 en aquell delirant pamflet antisoviètic que semblava escrit pel mateix Ronald Reagan,
el Rocky s'enfrontava a un gegantí boxejador soviètic interpretat per l'actor Dolph Lundgren.
Com es deia aquell personatge interpretat per Dolph Lundgren, que per mi era l'autèntic bo de la pel·lícula?
Opció A es deia Igor Terriblov, opció B es deia Ivan Drago, opció C es deia Valeri Carpin.
L'última.
Valeri Carpin?
Valeri Carpin.
No, no, no.
Valeri Carpin va ser un jugador de la Reial Societat i del Celta de Vigo.
Moltes gràcies perquè la gent diu Harry, perquè sap qui és Valeri i no té una puta idea.
És que hi ha moltes factures.
Però és el divertit que és per nosaltres.
No, no, jo me n'alegro que com a mínim algú s'ho passi bé en aquest concurs.
En fi, vinga, som-hi.
Recordem un artista pel públic infantil, la cantant brasilera Xuxa.
Xuxa, xuxa, xuxa, xuxa, xuxa, xuxa, xuxa, xuxa, xuxa, xuxa.
Oh, pel públic infantil, pel públic infantil.
Jo no em dic, però tu no ets infantil i estàs aquí gaudint-ho, això, eh?
Perquè jo ho gaudia molt de petitet.
I hi havia molts pares que deien que no poses la Xuxa, que comença ara.
Sí, t'agradaven molt als pares la Xuxa, eh?
Bé, Salén ha arribat a conèixer quatre parelles de manera oficial,
que són dos actors i dos esportistes de talla internacional.
Els dos actors eren Luciano Zafir i Juno Andrade,
i els dos esportistes de talla internacional eren
el pilota Formula 1, Ayrton Senna, i un futbolista.
Molt famós.
Qui? Romario de Sousa, Pelé o Zico?
O Zico no, eh?
O Zico, Zico.
Zico.
Zico.
És que no sé qui, eh? O sigui...
Digues el que ens soni més.
Tu tampoc ho saps, oi, Jordi?
Tens el comodi Ramoneda.
Ja, però és que si ha de fallar...
Romario de què?
De Sousa.
Romario de què?
De Sousa.
O voeu dir quines edats tenen?
No, no.
L'edat de la Xuxa aproximada.
Mira, aneu que ja és mort.
Pelé ja és mort, pobre.
Sí?
Sí, sí.
Doncs en Zico.
Zico, segur?
No.
I en Zico no ho sé, eh?
En Zico també deu ser mort.
Doncs no!
No!
Va, que avui faré...
Perdó, qui has dit?
Zico.
No, no, no, és en Pelé, és en Pelé.
Era en Pelé.
Era en Pelé.
Era en Pelé.
Era en Pelé, per tant, avui 0 de 3 a les preguntes que li fem des de la nostàlgia a l'Aida Fita.
Perdó, el Zico no és mort, demano disculpes.
És ben viu, eh?
De quants anys té per això?
Doncs mira, 70.
Ah, no, doncs encara pot viure on està, la flor de la vida, que tothom.
I tant, i tant, si s'ha cuidat, sí.
Ai, quin desastre.
Doncs bé, passem a la quarta pregunta, Aida.
Potser en cert estrès hi ha proves, eh?
Segur que sí.
Avui en dia la gent mira cap al cel per veure si plou, però l'any 1983 ho fèiem per veure si arribava un helicòpter.
Una marca de margarines es va fer molt popular pels seus anuncis on vèiem aterrar un helicòpter en un pati de l'escola
perquè nens i nenes comprovessin les bondats del seu producte.
Sí o no?
Que estaria molt bo, però deixava una petjada ecològica descomunal.
Ah, va, sí.
Sí, perquè els nens prenguin mantegues de vendre amb helicòpter, no?
Sí, sí, era molt l'era, era un derrotge de combustible.
Sabries dir-nos quina marca era la d'aquesta margarina?
Era Ligereza?
Era Tulipan?
O era Artua?
A veure, Ligereza és maionesa.
Exacte.
Diré Artua.
Artua?
No, no.
Sentim la resposta?
No.
Vamos a hacer una prueba con nuevo Tulipan.
En un sabor de siempre.
No, he pensado...
He pensado que el Tulipan la conec.
No, serà la que no conec.
I arriba, i arriba.
No siempre ni puny pa.
Mira, vamos a ponerle nuevo Tulipan y ya me dirás.
¿Por qué es nuevo Tulipan?
Porque ahora el nuevo Tulipan tiene el máximo de leche y más vitaminas para alimentar todavía mejor.
¿Qué? ¿Qué tal ahora tu bocadillo?
Está jugosísimo. De estos me comería cinco.
De estos me comería cinco, eh?
Me comería cinco, eh?
Només per posar-hi mantega, eh?
Se li fa una mica de mal de panxa, eh?
Crec que porta un entrepadafobres, li posa mantega a sobre i el troba més bo.
Ah, bueno.
Artua existeix, és una marca de...
Artua existeix, sí, sí.
I Tulipan també, i Ligereza també.
Tulipan la conec, però per això ho dic, la conec, serà l'altra.
I Ligereza també fan una margarina.
Ah, també?
Ah, molt bé.
Endavant.
Següent pregunta, Joel.
Aida, Aida, Aida.
Ja s'ho fes, ja m'acaba fent el pena.
Aida, riure.
Aida, als anys 80 no hi havia mòbils i sempre hi havia, doncs això, un telèfon fix a casa per tota la família,
que absolutament sempre aquest telèfon estava acompanyat d'una llibreta per apuntar coses i per fer dibuixets
i uns llibrots enormes d'etapa tova impresos amb un paper que feia molta pudor.
Eren les anomenades Pàgines Amarilles.
En Pàgines Amarilles encontraré un buen doctor, doctor, doctor, un doctor.
En Pàgines Amarilles.
No la coneixia aquesta cançó.
Bueno, s'anunciaven amb cançons tan simpàtiques com aquesta.
En aquelles Pàgines Amarilles, si sabies el nom complet de la persona i el municipi on vivia,
podies trobar el seu número de telèfon en la direcció.
Sí, sí.
Era abans de la LOPD.
Però hi va haver un moment que els senyors de Pàgines Amarilles, Aida,
van decidir crear unes altres Pàgines,
de tal manera que les Amarilles eren per empreses i les altres Pàgines, d'un altre color, eren per particulars.
Sabries dir-me de quin color eren aquelles noves Pàgines?
Crec que sí. A veure, a veure.
Eren les Pàgines Rosas.
Eren les Pàgines Azules.
O eren les Pàgines Blanques?
Blanques!
Sí, senyor!
A mi ara em van xampar una mica les Pàgines Amarilles i les Pàgines Blanques.
Bueno, perquè al principi dels 90 encara hi eren.
I la versió digital.
Encara hi és, eh?
Encara hi ha una web de Pàgines Blanques.
Bé, doncs, acabem amb una sisena pregunta
que et permetria fer dos encerts de cop de sis aquesta setmana.
Mira, escolta, alguna cosa és...
Doncs mira, ara farà 36 anys que va néixer el més semblant que teníem a internet.
El Teletex.
Oh, oh.
El Teletex és tu sol.
Teletex és tu.
Vaig a mirar la quiniela.
Exacte, era un servei que proporcionava informació a l'espectador a través de la tele.
L'horòscop, la quiniela, els esports, la classificació, notícies, el que volies, eh?
Amb el botó del comandament posaves el número de la pàgina que volies consultar.
Era com navegar.
Sí, sí, sí.
Però de quantes xifres eren les pàgines?
Ah.
De tres, de quatre o de cinc xifres.
Faré com ho dir la moneda perquè no l'he utilitzat i de partir-nos el rió.
O sigui, era aquell nomenet que anava carregant, no?
Sí, que tu usaves la combinació de números i et buscava la pàgina.
Trigava una mica, però si 100 persones...
I deia, per exemple, horòscopo.
De quatre.
De quatre xifres.
Bueno, quantes xifres?
Quatre xifres?
Sí, quatre.
Incorrecte!
Ho has fet expressament?
No, jo no em connectava al telèfon.
La resposta és de tres xifres.
De tres xifres.
Ho sabies i ho has fet...
Guapa, no.
Si t'estàs rient tot el rato.
Part de nervis.
Ja no et venia d'aquí, Aida.
De nervis.
Sí, has comès cinc errors, eh, carinyo?
Vull dir ara...
Quà, tio, quin desastre.
Estic quedant com una completa idiota.
No passa res.
Estàs quedant com una persona jove que a uns senyors grans et pregunten coses que no saps.
També podies navegar pels colors, no?
Sí, me'n recordo que hi havia... Cada àrea era un color.
Estava molt bé.
Estava molt bé.
No, no, després del programa ens hi connectem una estona, a veure què hi ha.
Encara hi és?
Jo crec que sí, eh.
En sèrio?
I també hi havia una secció com de contactes, així una mica picantons.
I jo alguna vegada els havia llegit.
Ah, sí?
Sí.
Havies enviat tu.
Però no havies trucat, no?
No, per inspirar-me.
És que ja...
Mira, acabem de posar el teletext de TV3, del 3CAT, que encara funciona.
Té programació, té programes, té notícies, té el temps i té els esports.
Molt bé.
Però com saps on acaba la paixa?
Hi ha una apartat que es diu Gaceta Sordo.
Gaceta Sordo.
A la televisió espanyola.
Molt bé, doncs estem gaudint aquí una miqueta del teletext,
mentre a l'última hora arriba un moment que a mi particularment no m'agrada gens,
per bé que m'encanta la professional que el treballa.
És l'Aina Austrell que ens porta les pífies de la setmana.
Pífies, pífies.
Pífies, pífies.
Pífies, pífies.
Pífies, pífies.
M'he equivocat.
Espero que no sigui monogràfic de Quim Morales,
perquè aquesta setmana alguna n'he fet, no?
Què tal, Quim?
Hola.
M'encanta que pateixis quan arriba aquesta secció.
Una mica sí, una mica sí, perquè és que amb un cop ja en tinc prou.
Jo ja m'emporto a casa, he dit que burroquets, i ara tornem a sortir.
Doncs avui no serà un monogràfic, perquè de fet començarem per amb Xavier Pérez Esquerra.
Xavi, ahir vas anar a rentar el gos de la Marina Romero.
Sí.
La...
La...
La Gaia.
Gaia.
Gaia.
Ui!
Gaia, no?
I ens acompanya la protagonista, Gala.
No, Gaia.
Gaia.
Gaia.
Gaia.
Ha saltat de la banyera.
Ai, s'ha escapat.
S'ha escapat.
Posem una galateta a dins la banyera.
Puja.
Puja de la...
Gaia.
Què et passa, Xavi?
No, mira, li passa el mateix que li va passar a la Marina, que quan la va adoptar, la L i la I moltes vegades són semblants,
i ella es pensava que es deia Gala.
Ah.
I fins i tot la persona que li va donar, li va dir, no, no, no, es diu Gala, es diu Gaia.
I això m'ho va dir poc abans del directe.
I jo tota l'estona, sobretot, no li diguis Gala, no li diguis Gala.
Pam.
Mare de Déu, Gala.
És com allò de no pensis en un alafant blau, no pensis en un alafant blau, eh?
I penses.
I penses.
O quan et diuen de no respiris, i llavors has de començar a respirar com pensant-ho.
Ah, sí.
De suïtat.
No és res que molestin més.
És fort, això, eh?
Sí, sí.
A que m'ho feu.
A que m'ho feu.
Avui, amics i amigues dels talls collosos de...
Collosos.
Collosos.
Els talls collosos de polítics.
És el subconscient.
Bueno, ja veieu que comencem malament.
I és que en aquest programa som experts en liar-la.
Què hem fet aquí?
Hem fet ràdio sense auriculars.
Sí.
Hem fet ràdio sense guió.
Sí.
Sí.
Hem fet ràdio amb el micro apagat, fins i tot.
Sí.
Però és que el que has fet aquesta setmana, Joel, és nou.
Amb un tall curioso, frasquet, frasquet, collit de...
No fa ni dos dies.
En fi, no, és que la...
Ara li cau el micro.
És sensacional, això.
Aquesta ràdio, de veritat que me l'estimo, com si fos casa meva.
No, és que...
Sí, és que m'està recordant una cosa que em fotré en un problema.
Però els micròfons d'aquesta casa van amb una mena de colzes,
amb una mena de braços articulats.
De vegades no estan prou...
Però és igual.
No, que per una banda van bé perquè no tens res que et molesti a les mans,
però de vegades...
Cauen, cauen.
Si no estan ben ajustats.
Ara, un bon professional de ràdio no ho explica.
Es queden flàcts.
No li hem de regalar una clau alent a tots nosaltres.
Sí, clau.
Anar ajustant quan ens pengis, ja està.
Jo crec, Joel, que el que passa és que no vols fer aquesta secció.
És veritat.
Justament el contrari del que li passa al Quim amb el concurs,
que per tu, Quim, sempre és bon moment per fer el concurs.
I ara anem amb el concurs.
Anem a concretar algo bonito, Quim?
Ah, no, és veritat, que ara no toquen el concurs.
És veritat, és veritat.
Perdó, però jo ja tenia ganes de fer el concurs.
Sí, tenia ganes de fer el concurs.
M'agrada perquè estem en contacte amb els oients, ens truca gent...
Sí, sí, sí.
No, no, si t'agrada tant que al cap d'un minut tornaves a enxistir.
I després farem el concurs.
Però és que us volia avançar la pregunta del concurs.
Ah, tu ho digues.
Avui no fem concurs.
Per què no fem concurs, avui?
Ah, mira, no el fem mai.
He de dir que m'ha sigut llàstim amb aquest to final.
Ai, és que no el fem mai.
Clar, perquè la il·lusió que em feia era la meva il·lusió del dia.
Tu el que vols és presentar un concurs, digue-ho ja.
Hosti, no, no, no, digue-ho ja.
Tu vols ser el Lucià Ferrer.
No hi ha ningú com el Lucià Ferrer.
Això és veritat.
I acabem amb una pífia que a mi em fa molta gràcia, Joel.
Em fa gràcia perquè crec que molta gent pensem com tu,
com ara veuràs en aquesta pífia, que no vull avançar res
perquè ja s'explica per si sola.
Però el que em sorprèn és que tu tens la sinceritat de dir-ho.
I ja està.
Escolta'm.
Doncs avui aquí trucarem, no us ho creureu,
però trucarem a una persona que estic guanyant temps
per veure com es diu.
Es diu Gael.
Es diu Gael.
És que era un nom que s'assemblava al meu, però no el tenia clar.
És que em fa gràcia, això.
És com que penses que Gael s'assembla a Joel,
però tu i així ho expliques.
Els macos que ho vaig retransmetent,
els processos meus de neuronals,
els vaig retransmetent perquè la gent vegi com funciona el cervell.
Està molt bé, és com el Bernat Soler de les transmissions.
Exacte, exacte.
Un narro, un narro, el que penso.
Això està a l'abast de molt pocs professionals.
Veus?
I tu tens la sort de sentir-ho i guardar-ho.
I tant, no ho guardo ben guardat.
Divendres que ve i tornem amb més pífies.
I tant, aquí en trobareu.
Segur que en farem.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
A punt d'arribar a dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Us hem de dir una cosa important.
Dilluns és el dia del noi dels encàrrecs.
Sí.
I si voleu que en Joel Díaz truqui a algú de part vostra, feu el favor d'escriure ara mateix a l'última hora arroba catradio.cat.
Pot ser tota mena de missatges.
I a tota mena de destinataris.
També.
Poden ser administracions públiques, poden ser empreses, poden ser no sé què més, tanatoris.
Hem avisat a mares que els seus fills tornaven de l'estranger.
Hem avisat a fills que les seves mares no sé què.
Sí.
Hem aconseguit que introdueixin entrepans en uns restaurants.
Hem reclamat deutes.
Deutes.
Hem fet moltes coses.
El noi dels encàrrecs en acció aquest dilluns.
I si vosaltres voleu utilitzar els seus serveis, ens escriviu a l'última hora arroba catradio.cat.
Ja veureu que divertit.
És que és divertit.
És molt divertit.
Ho passem bé.
I al final és un servei públic.
És una cosa que ja que la pagues, aprofita-la.
I és allò que queda per sempre.
El dia aquell que en Joel et va trucar per dir-te tal cosa, perquè em volia casar amb tu i em feia vergonya.
No ho sé.
És que tan mag.
És que en veurem.
L'última hora arroba catradio.cat.
Els vostres missatges pel noi dels encàrrecs.
Nosaltres anem a publicitat i quan tornem anirem de compres a la Selecció Ramoneda,
el millor establiment que trobareu a la ràdio mundial.
I després, sí, el millor pitjor cantant del món s'enfronta a un dels reptes més ambiciosos de les tres temporades.
Estic cagat, tu.
Avui, Joel Díaz versionant Mònica Naranja.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Grita a la reina!
He, he, he!
I ara entrem al búnquer.
Al mecànic sempre et surten homes.
Veritat, eh?
Aquells calendaris també haurien d'anar canviant, aquells calendaris.
Els calendaris aquells encara existeixen.
Sí, ombra, si existeixen anys.
Però no pot ser que hi hagi calendaris de l'any 2024 amb dones despullades.
Sí, hi són.
I, clar, només van al mecànic.
Mecànic, sí.
Espero que només...
No, o sigui, a l'escola de Mieres.
No, no, no, no.
Que passi aquí amb el notari a firmar la hipoteca.
Hòstia, és agost.
Al búnquer.
Amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
I a la consultora al mitjà.
Sí.
El matí de Catalunya Ràdio.
Hola, continuo a la feina.
Passa tu pel Corte Inglés i compra el Súper.
Ara tenen la segona unitat a meitat de preu amb milers de productes,
com ara el pack de 4 d'activi a fruites per l'esmorzar,
o una terrina de maduixes de 500 grams boníssimes.
Aprofiteu, que un 50% és molt de descompte.
Supercori, percori supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
A la botiga, web i app.
Només els més ràpids gaudiran d'ofertes increïbles al Corte Inglés.
I també els experts a renovar casa seva amb fins a un 60% de descompte
en una selecció de roba de llit, bany i articles d'aparament de taula
i decoració marca el Corte Inglés.
Així són les ofertes límits fins al 29 de febrer
a la botiga, web i app del Corte Inglés.
Descobreix tot el que va passar abans de la sèrie.
Jo mai mai, el llibre.
A la venda als punts habituals i a la botiga 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
¿Cómo murió tu hermano?
Con mi polla en mi mano.
12 i 34 minuts.
Ara mateix Albert Joder molt nerviós
perquè no queda clar el concepte del que s'acaba de sentir.
Com es va produir aquesta mort?
Com estaven tots dos perquè un tingui la mà d'allà de l'altre?
S'ha d'avisar un forense.
Ja avisarem al teu germà, Xavi,
que ens ho expliqui com va acabar aquesta defunció.
Però ara és el moment de gastar una miqueta els dinerons.
Com aneu de líquid d'aquest mes?
S'estem recobrat encara.
Com que no s'estem recobrat encara?
Home, no, encara falta.
Doncs com vols que vagi, de diners?
Malament, no?
Tot i així, les millors ofertes les trobareu a Selecció Ramoneda.
Ramoneda és la selecció.
Ramoneda és la selecció.
Ramoneda.
No sé si vam veure la setmana passada
alguns informatius que havien detingut a molta gent
per fer carreres il·legals de cotxes.
Sembla que era per Madrid, per polígons,
coses d'aquestes que només passen als 17 a la nit
i si ets una mica quillu.
Doncs això,
a Selecció Ramoneda també hi és.
Per què?
Perquè atenció al que ve en aquesta persona.
Per 40 euros,
servicio de carreres amanyades.
Diu, ¿quieres impressionar a tu novia
o a tus amigos?
¿Quieres demostrar que tu coche barra moto
és realmente rápido?
Te reto a una carrera con mi Audi A4,
que és buon cotxe,
para perder aposta
y que tus deseos se hagan realidad.
Hola!
Qué guay!
Está molt bé.
M'encanta que et serveix.
És una persona que té les coses molt clares.
Espera't,
perquè diu,
por 25 euros extra,
te vuelvo a retar en plan xulito
y vuelvo a perder haciendo aún más el ridículo.
O sigui,
en total,
perquè perds dos vegades,
per 65 euros...
65 euros són guanyes dos vegades.
Mira,
ara que ho estic notant
que la meva parella
s'està desenamorant una mica de mi...
Què dius, Joel?
Pasa que no tinc cotxe.
Bueno,
fes-ho a peu.
No,
et deixa el meu.
¿A qué no te gano corriendo?
Corriendo a 4.
Igual per una mica.
Però aturem-nos un moment.
Què està passant amb la meva parella?
Ho noto.
Ho noto?
Ho noto.
No,
perquè està passant una altra fase.
No serà sempre l'amor aquell.
Jo crec que l'he de tornar a reconclarir.
Has deixat de ser detallista,
que sí.
Mira,
avui...
Has de comprar-li el gorro.
Això ho vas compren de Mimosa,
però quan he vist que la Mimosa no es podia...
Doncs potser ja s'ha de ser robar.
Però ara no trobes alguna cosa per comprar?
Sí.
Hi ha una altra persona
que us he dit
que es venia un objecte
que li havien regalat
i ell no necessitava.
És una planxa pel cabell.
Ah, molt bé.
El ven per 20 euros.
Sí.
Però a la descripció no posa
planxa pel cabell.
Què posa?
Si és que posa, soy calvo.
Ah.
Clar.
Soy calvo.
No sé si es podria utilitzar
per fer alguna altra cosa,
Ramonera,
una planxa del cabell.
Sí,
una planxa pel cabell.
O per fer gofres.
No,
perquè el gofre necessites...
Ah,
per segellar.
Per segellar bosses.
Ah,
molt bé.
Sí.
Va molt bé això.
O per envasar el buit,
una mica,
també,
no?
Sí,
per fer peixos a la planxa,
també.
També ha de ser un peix
molt llarg i prim.
O per planxar corbates.
I una altra persona
que també no sap escriure,
o tampoc no sap escriure,
com us he dit ara,
es ven un canel d'obra.
Un canel d'obra
que està sobre
un recolzament negre.
Com és recolzament en castellà?
Una base.
Una pollo.
Diguem-ne una base.
Una pollo.
Clar,
si de primera volta
ha escrit
Candelà Bró,
com de Bró,
de Bró,
sobre polla negra.
No,
no,
no,
no.
Però per què polla negra?
Perquè és una pollo negra.
Ah,
i ha escrit molt de pressa
i amb molts nervis.
Sobre polla negra,
no.
10 euros.
No,
està bé,
està bé.
La veritat és que és maco,
eh?
És maco.
No quedo per la meva parròquia.
Sembla també una mica
una urna de cendres,
eh?
Però,
però,
però,
m'encanta.
Oh,
que maca.
És que sembla Candelà Bró
amb el nom d'una persona,
no?
El nom d'una persona,
sí,
sí,
sí,
però està molt bé Candelà Bró.
M'encanta.
I acabem,
si voleu,
amb una persona que,
sempre hi ha un graciós,
sempre hi ha un graciós a Wallapop,
a tot arreu n'hi ha un,
una persona que per 1.500 euros
es veuen unes ulleres,
la veritat és que us ho he dit,
que són unes ulleres normalíssimes,
és una muntura,
així,
metàl·lic,
sí,
però 1.500 euros de l'allà
potser són d'or.
O que són les d'Aple,
o que són les d'Aple,
o que són els vidres aquests,
no sé què.
Que no,
que no,
i aquí ve la broma,
que jo crec,
si te les quites automàticament,
te pones todo ciego.
Úniques en Espanya no negociables.
Com dient,
que porten droga incorporada.
Els publicistes
corren perill, eh?
Sí, sí, sí.
A més,
l'acudit te l'ha fet gratis.
Per això mateix,
per això mateix.
Doncs aquests són els productes
que trobem aquesta setmana
a Selecció i Ramoneda,
a veure si algú li interessa,
que es posi en contacte amb nosaltres,
i ja li felicitarem,
li felicitarem l'aniversari.
També.
I li facilitarem
la forma de comprar-los.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Vam estar menjant uns...
Calamars?
Ha, ha, ha, ha.
Jo, jo, l'he.
Passen nou minuts de dos quarts d'una del migdia,
arriba un dels moments culminants
de l'última hora
durant tota la seva setmana,
que és l'aparició
del millor, pitjor cantant del món,
d'en Joel Díaz,
que durant totes aquestes temporades
has anat fent versions
d'artistes,
de...
Se m'estan acabant.
És que se m'estan acabant
les cançons.
Amb diversos graus de complicació,
però és que avui
t'enfrontes a...
vaja,
amb una tòtem.
M'enfronto a una tòtem
i et diré per què.
El tema que he triat avui
és una decisió
que, en el fons,
jo presento com una decisió presa,
però no està presa encara.
És per posar-la a prova,
és perquè me l'avalidi
la Catalunya,
una mica.
He decidit depilar-me.
Ai!
El què?
El cos.
El cos.
Vale.
Per què?
Per pressió social.
Per pressió social,
perquè jo vaig al gimnàs
últimament
i veig els senyors allà
que...
foten més goig.
Foten més goig.
Les coses com siguin.
Jo sempre he estat
molt orgullós del meu pèl al pit,
no tan orgullós del meu pèl
que tinc, per exemple,
a la zona entre les natges,
d'aquest no és tan orgullós.
Aquest no és maco.
El pèl que tinc
a la zona de la...
genital, diguéssim,
jo m'he adonat
que els senyors
que no tenen pèl allà
sembla que tinguin
el penis més gran.
És un efecte òptic,
evidentment el penis no creix
perquè tu et traguis el pèl,
però fa que
aquell tros de penis
que queda, diguéssim,
amagat pel pèl,
si tu treus el pèl,
pop, sembla que tinguis més pèl.
Guanyes dos, tres centímetres.
Trobo que et fixes
en moltes coses, tu, al gimnà.
Jo, al gimnà, sí.
Escolta, tu.
Mira, no està...
No, i tant, i tant, no, no.
Què passa ara?
Que no, que no.
Hem de firmar un contracte, ara,
per mirar els penis
dels teus companys de gimnà.
És social, que ets observador de la vida.
Aleshores, és una decisió important,
és una decisió que fa por,
és una decisió que t'enfronta
a moltes de les teves contradiccions,
en el meu cas,
i llavors havia de trobar una cançó
que representés, doncs, diguéssim,
aquesta...
És que no sé com dir-te.
El moment que estàs vivint.
El moment que estic vivint, Jordi.
I aquesta cançó,
he buscat una que tingués
molta càrrega emocional,
i per mi la cançó amb més càrrega emocional
de la història
és Sobreviviré,
de la Mònica Naranjo.
Hi ha alguns riscos,
bàsicament és que al principi de la cançó,
la cançó no té, bàsicament,
quasi música,
i aleshores no sé massa...
Mira, la Mònica.
Sí, això ho he pres a fer, eh?
Això sí, perquè això...
Que guai.
Aquest principi d'arcada...
Sí, això ho saps?
Que estàs a punt de vomitar,
això ho sé fer.
Sí, ho fes la Mònica Naranjo,
d'apilant-se, eh?
També aquest moment...
Podria ser.
De la Mònica, exacte.
És el crit que t'estàs depilant amb cera,
no?
Hòstia, però no ho facis amb cera, eh, Joel?
Ja veurem si ho faig amb làser.
Home, s'ha de fer amb cera,
que si no després creixen i ell ho punxa.
No, làser, làser.
La meva idea és fer-ho primer amb cera.
Tot, eh?
Tot, eh?
Només em deixo barba, celles i cabell.
Ai, per favor.
I si surt bé, ja em faré la làser, d'acord?
Que no pots ni caminar, de veritat.
Bé, Aida, ajuda'm, sisplau.
Jo estic aquí pel que necessitis.
Ja està, jo ja estic preparat.
Doncs som-hi.
Vinga.
Vaig, eh?
Ui, quin reverb.
I ja estic fart de ser un home pelut,
tant de pèl·les que em fa sentir brut.
Quan vaig al gimnàs a la dutxa veig la puta realitat.
No m'ho puc creure, no, tothom es depila, menys jo.
Diu que ho fan per properticitat,
per higiene i per comoditat.
Però en realitat jo sé que és perquè...
Sense pèls al penis sembla més gran.
Si s'ho fan tant, senyors,
per què no m'ho puc fer jo?
Debo sobrevivir.
Entend-me.
Jo converso a la pressió social.
Vull que brillin els meus genitals.
Potser semblaré un pollastre a l'est,
però he pres la decisió.
Vull sentir jo també aquesta gran sensació.
Jo, em depilaré tot el cos sencer.
Deixaré les celles i els cabells del cap.
Tindré les aixelles com les d'un nou nat.
I aunque duer la boina de Pilat,
aunque me haga daño...
I ja estic, eh?
Bravo!
Potser semblaré un hotel...
Doncs escolta'm, Joel, molt bé, molt bé, molt bé.
De veritat, eh?
No, no, ja m'he equivocat en un moment.
No, eh, però Joel, molt bé.
Gràcies.
Molt bé, ho has portat molt bé.
La paraula practicitat era difícil.
Practicitat...
És que per què foto?
Practicitat era una cançó tan emocional.
Em queixava bé, però costava d'entonar.
Escolta'm, enhorabona,
i ja ens explicaràs com va la depilació.
Ja us explicaré.
No sé si forma part també d'aquest procés
que esteu vivint amb la parella,
que ja sembla que una mica de...
No, és un procés meu que vull ser més guapo.
Vull intentar ser més guapo.
Més és difícil, eh?
No, sí, no, és fàcil, eh?
No us depileu, va.
Ja que hem superat aquesta etapa, sisplau.
Jo m'estic començant a no depilar.
No, no el facis tu.
Vull ser com un dofí.
Vull que l'aigua llisqui pel meu cos
sense trobar cap impediment.
Carai, tu, escolta'm,
ganes de veure-ho, això,
aviat vindrà l'estiu
i podem gaudir-ho tots plegats
tres quarts d'una del migdia.
I és el moment de plantejar-vos el concurs
per guanyar 30 euros
que podreu gastar a qualsevol dels supermercats
de Caprabo.
Bravo!
Un premi sensacional
i avui, escolta'm,
ara que parlàvem amb en Joel Díaz
del tema de la depilació,
què us sembla si li regalem 30 euros
a una persona
que sigui molt peluda?
Vale.
Però com ens el pot demostrar?
Doncs, per exemple,
si té...
Refregant-se el telèfon pel cos.
Pel cos.
O per la barba,
o per on sigui.
I s'ha de notar el so dels cabells, eh?
I si és una senyora peluda,
vol dir una senyora que tingui molts cabells,
o no?
Què et sembla?
Si truca la dona a Barbuda...
Em sembla estrany i, per tant, divertit.
Doncs vinga, va, provem-ho.
Busquem una persona molt peluda
per regalar-li els 30 euros
per gastar qualsevol dels supermercats
que a Bravo.
93-201-7474.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Vam estar menjant uns...
Calamars?
Ha, ha, ha, ha!
Vine i te la millorem.
100% garantit.
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
Ara fins al 24 de febrer
al supermercat Alcort Inglés de Sabadell
totes les teves compres
tenen 10 euros de regal.
10 euros de regal
que podràs utilitzar
del 26 al 29 de febrer
per compres superiors a 50 euros
al supermercat Alcort Inglés de Sabadell.
I des del 19 de febrer
gaudeix d'un 50% de bonificació
en productes frescos
per pròximes compres.
Què necessites avui?
Consulta les condicions.
Descobreix la bellesa
de les illes gregues
al nord d'Europa
amb MST Cruceros.
Vuit dies amb tot inclòs
i vols des de Barcelona.
O visita la Mediterrània
amb embarcament a la ciutat
a partir de 823 euros per persona.
Reserva a mstcruceros.es
o a la teva agència de viatges.
MST Cruceros.es.
Un viatge cap a la bellesa.
Catalunya Ràdio.
L'última hora.
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Capravo us ofereix el concurs
de l'última hora.
I avui aquests 30 euros
per comprar a qualsevol dels supermercats
Capravo serà per una persona
molt peluda.
O això diu ella,
perquè és l'Helena.
Bon dia, Helena.
Bon dia.
Jo peluda no, eh?
Tinc molt de cabell.
Ah, bé.
També ens serveix.
També podríem dir.
És com granyuda, no?
No.
Un creixat espessa
com un negrito
però de color blanc.
Oh!
Com un negrito, eh?
Que maco.
O sigui, dents, eh?
Així de rissat.
A rissat.
Doncs, que maco.
Escolta'm, Helena,
aquest sabria greu
que ho comprovéssim
i passar-te el telèfon pel cap.
Clar.
Ah, no, no.
Per veure com sona.
A veure, a veure com sona.
A veure, passa't el proper bé, eh?
Ben passat, eh?
A veure, a veure.
Ho heu notat?
No, no.
Has d'apretar més.
Apreta més, apreta més.
Apreta la rasca.
Ara sí que s'han notat els rínxols.
Ara sí que s'han notat els rínxols de l'Helena.
Escolta'm,
què li aconselles a en Joel Díaz?
Que es depili integralment o no?
Mira, això va a gust de cada un.
Clar, i tant.
Jo vaig conèixer un noi que era pelut
i era guapo i ja m'hi ha hagut de dir això.
És que on hi ha pèl i hi ha alegria, no?
I tampoc soc d'aquests tan peluts, tan peluts,
perquè tinc tota l'esquena com una catifa, no?
No, no, no és això, eh?
No, un bigot i una bona mata de cabells.
Sí, això sí, eh?
Bueno, però hi ha altres zones...
És que tinc dos bigotis, jo, perquè m'entenguis.
No sé si saps per on vaig.
Ai, que és poca solta.
Sí.
No, no, no, tranquil, estic jugada d'espans, eh?
Molt bé, mare meva.
Tinc 77 anys, eh?
Vull dir que no va.
Quan nosaltres anem, tu ja fa estona que tornes.
Home, home.
Helena, tu i els...
Sí, digues, digues.
Els meus cabells, tots els peluquers,
que m'hi diuen, diu, quina mata de cabells,
quina mata de cabells.
I al final he pensat, oh, fos, mira, avui truques,
com que tinc una mata de cabells...
És clar que sí, avui era el teu dia per guanyar aquests 30 euros,
per gastar qualsevol caprabo.
Des d'on trucaves, Helena?
De Palamós.
Des de Palamós, allà teniu caprabo.
I tant que sí.
Sí, sí, exacte.
Doncs vinga, a gastar aquests 30 eurets.
Escolta, com ho hem de fer per recollir-ho?
Tu ara no pengis i l'Aina Ustret t'explicarà com ho fem.
Molt bé.
D'acord, gràcies, eh?
Gràcies, bon cap de setmana.
Vale, adéu-siau.
Adéu!
Qui li havia de dir a l'Helena
que avui al migdia s'hauria de passar un telèfon pel cap,
però, escolta'm, era un concurs,
era un concurs,
i a més a més s'endú 30 euros fantàstics
per anar a gastar el caprabo.
I ara també volem saber
qui és el guanyador o guanyadora
d'una proesa setmanal de l'Aida Fita,
de la fita de la setmana.
Doncs bé, aquesta setmana
estem buscant a la persona
que tingués més ràdios a casa.
Molta gent ens havia enviat
10, 12,
més de 10,
més de 12.
L'últim era la Montse Cabrera,
amb 15,
un al garatge,
un a l'habitació de la planxa,
una que...
No, no, no, no,
no ho llegeixis com si et fes...
No, vale, vale.
Perquè aquesta gent és molt important.
Una al garatge,
una a l'habitació de la planxa.
Un equip al menjador,
un equip vintage amb ràdio,
una a l'habitació de la Lídia,
un equip a dalt connectat a les habitacions,
un aparell amb antena,
3 aparells petits
per escoltar amb auriculars.
Els faig servir per treballar
i amb els quals us escolto.
5 ràdios despertadors,
però és que més després
ens en va enviar 3 més.
Diu,
ai, perdó,
és que també tenia aquestes 3,
no sé si estic a temps.
Estàs a temps, Montse,
i ets la guanyadora
de la fita de la setmana.
Amb aquestes 3 últimes
que ha incorporat,
la Montse,
que tenim al telèfon,
bon dia, Montse.
Hola, bon dia.
Des d'on truques?
Des de Monistrol de Caldés.
Molt bé.
I tens una ràdio prop
ara mateix o no?
Bé,
m'he fet els auriculars.
Ah, molt bé, molt bé.
Perquè si no,
em fa 60 dos cops.
Molt bé.
Com és que teniu
tantes ràdios a casa?
Bé,
perquè jo sóc de les que
en llevo
quan el cap de setmana
o no,
i sempre,
bé,
amb la ràdio
pots fer la feina,
pots anar fent totes les coses
i no has d'estranyar
davant de la tele
ni res.
I quina és la ràdio
que li tens
més carinyo?
D'aquestes ràdios,
quina és la que
li tens més afecte?
Bé,
totes.
Però a cada espai
poses una cosa,
hi ha una que l'ha d'exclenir
pel compas,
l'altra la millora,
llavors a dalt
vam posar el film musical
amb l'equip gran
i a cada habitació
ja obries
i ja tenies la ràdio connectada.
Carai,
tu,
total.
Vas a prendre la roba
i en tinc un ogran.
També,
no?
Quan vols escoltar
coses diferents,
et vols d'habitació
o canvies l'emissora?
Com ho fas,
això?
Però,
bueno,
depèn.
Si estic planchant
igual em ve de gust
escoltar un CD,
doncs poso el CD,
que no la ràdio,
doncs en jugo la ràdio.
Depèn.
Molt bé,
volem reivindicar la ràdio
perquè, com saps,
aquesta setmana
ha fet 100 anys
de la primera emissió
a Catalunya
des de la ràdio Barcelona
i també ara acabes
de fer un vot de nostàlgia
parlant-nos del Compaq.
Ah, Compaq.
Del Compaq.
El Compaq disc, eh?
Encara em feu servir
vosaltres a casa.
Compaq.
Sí,
per això
és que jo
em m'agrada molt
escoltar la música
i quan jo vull.
Molt bé.
El meu cotxe encara té CD,
però perquè tot el meu pare ja no.
Llavors tinc un problema.
Hi ha equips petits d'aquests nous
que ja no tenen CD
i jo vull posar els meus CDs.
I no et passa una cosa...
M'empipa molt
que els grups nous de música,
que a mi m'agraden molt joves,
que vaig quedar els concerts
amb els nens de fila i això,
no treguin CDs,
treguin cançons.
Sí, senyora.
Suelta.
Ara ja no ho fan, clar,
sí, sí,
el tema del negoci del CD
va a la baixa.
Però a mi...
Treuen cançons
i les pengen a les xarxes.
Saps què m'ha passat a mi?
Què?
Jo tenia una enorme,
llarguíssima col·lecció
per mi,
d'aquests que et feies tu
a la gravatxoni.
Amb l'ordinador.
Amb l'ordinador,
amb un ordinador posaves,
jo què sé,
sau, no?
Amb aquest programa
Nero Born.
Sí,
doncs aquests CDs
ja no funcionen.
Com que no van?
S'han anat tots a tomar
pel bol.
Però si jo havia fet
unes recopilatoris fantàstics.
Doncs,
si no els has guardat molt bé,
però molt bé,
vull dir,
com si pràcticament fos allò,
vull dir,
el sang real,
a la merda, tu.
Osti,
quin disgust.
Sí, sí,
comprova-ho.
Montse,
quan un grup m'agrada molt
o el que sigui,
sempre he lluitat
per comprar
els CDs d'autèntic.
Doncs,
a banda de reivindicar la ràdio,
reivindiquem els CDs
de tota la vida.
Bé,
ara tornen els vinils,
potser d'aquí un temps
els CDs també t'han de funcionar.
Montse,
en qualsevol cas,
moltes felicitats.
T'emportes un àpat
per dues persones
al Testem Restaurant.
El carrer Provença 88
és cuina de temporada
i de proximitat
al 100%,
que gaudiràs moltíssim.
En Xavier Pérez Esquerra
vol destacar
un dels plats
que tastaràs al Testem.
Un entrecot de vedella
amb foie,
boníssim.
I li posen una salsa sorpresa
que a vegades...
Com sorpresa?
Sí que no sabem
si és d'allò del cafè de París
o alguna cosa
d'aquesta ben bona
que has d'anar allà...
És molt bo, eh?
Demana-te l'entrecot
de vedella amb foie.
No sé si t'agrada cru
o el puc no fer.
Demana no,
fan un menú.
Te'l posen a un menú.
No cal que te'l demanis
que te'l posaran.
Pot ara s'acabi dint
un madur de degustació
del xef
al Testem Restaurant.
El restaurant Testem
us ofereix cada divendres
la fita de la setmana.
Montse, a gaudir-ho.
Moltes gràcies
i bon cap de setmana.
Val, igualment.
Gràcies a vosaltres.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
La millor pel·lícula,
Los que quedan,
Los asesinos de la luna,
Maestro,
Oppenheimer,
Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime.
És la que ens agrada a nosaltres.
Jaime, eh?
Oppenheimer.
Dissabte a Capravo
ens trobarem els lineals
comprant calçots de la terra
i tot amb liba
d'arregat.
Aquest dissabte 24 de febrer
a Capravo i a Capravo a casa
emporta el liba
de la teva compra
acumulat a la teva targeta
Club Capravo.
Perquè estalvis tant
que acabis enamorat.
Capravo.
Més informació a capravo.com
Atenció.
Si està conduint,
cuinant,
corrent per la muntanya
o fins i tot
si està a punt de creuar
un semàfor,
aturis,
respiri,
deixi tot el que està fent
i sobretot,
sobretot,
abaixi el volum de la ràdio.
Ja?
Torna a Eufòria.
Torna a l'Eufòria.
Eufòria
estrena l'1 de març
a TV3
i a la plataforma 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
El Mercat de les Flors
presenta
Hacia un Sol Negro.
Una exploració
de Joaquín Collado
sobre els valls de Saló
en què es pregunta
sobre els límits
entre dansa i esport
i també sobre la figura
del ballerí.
De l'1 al 3 de març
al Mercat de les Flors.
Més informació
a mercatflors.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
Present i futur
es troben
al 43è Festival
de Jazz Terrassa.
De l'1 al 22 de març
el talent nacional
i internacional
protagonitzarà
65 concerts
i activitats
en 23 escenaris
i també concerts
en places i parcs
de Terrassa i Rodalia.
Un festival
que celebrarà
els 30 anys
de la nova Jazz Cava.
Més informació
a jazzterrassa.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio
hem trobat l'invent
perfecte
per les teves tardes.
La tarda
de Catalunya Ràdio
a Elisenda Caron.
Un invent
que et transporta
a una altra dimensió.
Això és un son.
T'esperta
i apunta-t'ho.
Un programa
que t'ensenyen
noves frases fetes
en català.
No tinc la gamba
per maioneses.
El que et fa pensar
en les preguntes
més transcendentals.
Nen, tu ets més
d'eslip o de bòxer?
O en els dilemes
científics més rellevants.
Vaig renovar
a ficar-me
el comandament del cotxe
al costat del cervell
i vaig comprovar
que s'obria
com més lluny estava.
El seu cap
amplifica el senyal.
De dilluns a divendres
de 4 a 7
la tarda
de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caron.
Que dic si està la tarda.
Catalunya Ràdio
i aquí acabem la setmana
i les 7 hores del matí
de Catalunya Ràdio
recordant-vos
que dilluns
vindrà el noi
dels encàrrecs
i també vindrà
el seu amiguet,
el nen perdut,
aquell que diu
extra, extra.
Extra, extra.
Estic practicant
ja per dilluns.
Estàs què?
Practicant?
Practicant,
practicant,
practicant.
Practicant.
Practicant per dilluns.
Jo tampoc he sabut
dir aquesta paraula
cantant la cançó.
Perquè és dir practicitat.
Practicitat,
era veritat.
Però ara no t'emportis això a casa.
Tots ens equivoquem, Joel.
Ja està.
És veritat.
Ara sembla un alumne meu
de radiofònics.
Sempre els dic,
tots ens equivoquem.
Cada dia ens equivoquem
no passa res.
Però n'hi ha que s'equivoquen menys,
oi?
Doncs escolteu,
dilluns tindrem el noi
dels encàrrecs,
li escriviu a l'ultimora
robacatradio.cat
què voleu que en Joel Díaz
li digui o l'expliqui a algú
telefònicament
des de Catalunya Ràdio
des de l'última hora.
Que tingueu un bon cap de setmana,
descanseu,
i nosaltres dilluns a les 12, Marina,
ho deixarem tot per l'última hora.
Que vagi bé.
I, Morales,
última hora,
moltes gràcies.
Fins aquí al matí de Catalunya Ràdio.
Nosaltres tornarem dilluns,
com sempre,
i bon cap de setmana,
això és el més important.
Fins aquí al matí.