Estamos pasando ahora por Fonelleras.
La potencia del sector es demostrará con esta convocatòria
de más de un miler de tractores que han sortido a partir de un cuarto de vuit.
Heu de pensar que son pagesos de las comarcas del Segrià, de l'Urgell,
del Pla d'Urgell, de las Garrigues, de la Noguera,
que se han concentrado en este punto de la Fonellera
y después han seguido en adelante.
Estamos enfilando la dos dirección a Barcelona.
Encara nos quedan un centenar de kilómetros para llegar a Barcelona.
I sí que pagesos que estan més endavant ens deien que, per exemple,
a la zona de Cervera, allà també s'hi han afegit encara més pagesos d'aquesta zona.
Per tant, és una convocatòria que alguns d'ells qualifiquen d'històrica.
Preveuen arribar a Barcelona pels vols de les dues del migdia
i també s'espera que quan arribem al Bruc es faci una parada
i allà també s'hi afegeixin més pagesos, més agricultors i ramaders de la zona de l'Anoia.
Abans de sortir hem parlat amb alguns d'ells
i aquestes són les reivindicacions que ens feien ells en un ambient festiu,
però avui amb un dia també d'ànims encesos.
Que hem de fer els pagesos, que hem de ser secretaris, pagesos,
abogats, hem de ser de tot.
I avui en dia sense ells no seríem res.
Se n'estan fotent de tot, de nosaltres,
que estem treballant, no tenim una mosca d'ingressos,
estem pagant uns productes enormes i el nostre no val res.
Que ens sentim, que fem molta força,
bé, que hi ha molts tractoristes, molts pagesos, molts ramaders,
i volem fer força i que ens sentiguem molt, molt, molt fort.
Necessitem perquè, pel bé de tothom,
perquè penseu que com més ens pressionen,
més càrcel a menjar a casa vostra.
Això és el que ens deien pagesos i pageses fa una estona abans de sortir,
i penseu que, clar, venint de Terres de Lleida
és una protesta que s'està fent enmig d'una boira
que avui és realment espessa.
I ara mateix també gairebé 150 tractors del Camp de Tarragona
van en camí de Barcelona amb una marxa lenta per l'AP2.
Manel Sastronso, ara mateix.
Hola, què tal?
Sí, aquí no hi ha gens de boira.
Aquí el que tenim és un sol radiant,
i estem arribant ja a la confuència de l'AP2 amb l'AP7.
Hem passat ja a la Bisbal del Penedès,
concretament som seguint aquesta columna d'uns 150 tractors,
com deies, 125 entre Montblanc i Vila Rodona,
i aquí a la sortida de la Bisbal del Penedès
s'hi han incorporat 25 tractors més de la zona del Baix Penedès.
Quan arribin a aquesta confuència, en principi,
s'han d'ajuntar a la columna que puja del sud per l'AP7.
Hem parlat abans de sortir de Vila Rodona
amb el David Sendra,
que és el coordinador d'unit de pagesos de l'Alcamp,
que espera que accions com aquestes
finalment donin els seus fruits
i ajudin a tenir més futur a la pagesia.
Diu que la decisió de la Unió Europea
d'ahir d'ajornar les limitacions d'ús dels pesticides
com a mínim és un punt de partida positiu.
Aquest és un petit acord,
però el punt més important
que seria que la cadena alimentària funcionés
i que ens protegis a tots.
Aquest punt serà el més difícil de tocar,
perquè aquí sí que hi ha molta pressió de grans empreses
i que els petits agricultors no tinguem prou força
per marcar aquest preu mínim,
aquest preu de cost,
que ens permetria viure en condicions.
Seguim els tractors a tocar mateix dels tractoristes
amb lemes com pagesia o mort
i fins i tot una mica de poesia.
Hem llegit que sense sector primari
la teva nevera serà armària.
Saltem a Osona ara.
La comarca també amb un pes important,
sobretot el sector porcí.
Aquí la marxa de protesta cap a Barcelona
surt de Vic.
Anem cap a Gurb.
Natia Dell, bon dia.
Bon dia.
Els pagesos que han passat la nit
al tall de la C17 i C25,
una nit freda però sense incidents,
els veiem encara embolicats en mantes
i acaben d'esmorzar uns pagesos
que segueixen en peu de guerra
i amb els ànims ben alts.
Núria Cabré de Ramaderes de Catalunya.
La veritat és que molt bé.
Estem admirats que haguem sortit tots,
de tots els colors,
de tots els sectors
i, a veure, això no s'havia vist,
crec que mai, aquí a Catalunya.
Una vegada que ens posem d'acord
hem d'anar a per totes
i hem de denunciar la situació que ens trobem.
La veritat és que molt bé.
Estem admirats que haguem...
Quan acabi d'arribar...
De tots els colors,
de tots els sectors...
Quan acabi d'arribar tothom
aniran passant, dèiem,
en marxa l'íntegra a Barcelona
per la C17 Meridiana
i Gran Via serà cap a les 10.
I a l'extrem sud del país,
a les Terres de l'Ebre,
també una cinquantena de tractors
han sortit ja de l'aldea a Begebre
cap a la capital catalana.
Un sou ara mateix, Jordi Barranca.
Hola, Ricard, molt bon dia.
Doncs fa poca estona
que hem superat tot el que és l'ametlla de mar
i ara ja aquesta cinquantena de tractors
ja es dirigeixen cap a l'Hospitalet de l'Infant.
La previsió que tenien
és que a mesura que vagin passant
les hores de servei,
de fet, a l'Hospitalet de l'Infant
n'hi ha una,
s'hi vagin també sumant altres tractors.
En paral·lel, a l'aldea a Begebre
es mantenen unes dues desenes de tractors
que estan tallant aquesta via.
A partir de les 10 començaran a recollir
per a partir de les 11.
La previsió és que la cosa ja estigui normalitzada
i ja estigui, diguem-ne, la calçada neta.
La previsió també és que els tractors
que pugen de l'Hebre cap a Barcelona
aturin els seus vehicles
a l'altura de l'Avinguda Déu.
Recordem que arran d'aquesta gran mobilització
hi ha activat també en alerta el Pla Procicat
i que avui es recomana, sobretot,
minimitzar aquests desplaçaments
en vehicle per carretera.
Anem a connectar amb l'equip viari,
Mariluz Garcia.
Principals afectacions en aquests moments?
Doncs les cues més llargues
és la de l'autovia A2,
que afecta des de Vilagrassa fins a Cervera.
És una retenció força llarga aquesta.
També afecta la carretera Nacional 2
des de Ventlloc d'Urgell a Golmès,
direcció Barcelona,
i la LL12 a l'altura de Lleida.
A Girona, la P7 a Sant Julià de Rami és tallada.
Provoca retencions en totes dues direccions
i també a la carretera Nacional 2
des de Viladamuls.
A la C17 a Vic,
afecta la comarcal 153
amb aturades de les masies de roda fins a Vic.
La C25 talla a Sallent,
afecta a Sant Joan de Vilatorrada,
també tallada a la C25 a Gurb.
Provoca aturades a la C17 a Virca en sentit nord.
La C16 també tallada a Sant Fruitós de Bages i Sallent
i aturades a la Nacional 141C de Sant Fruitós fins a Caldés.
La C17 també tallada a Mollet en sentit Vic.
Hi ha retencions en totes dues direccions.
I pel que fa a les terres de l'Ebre,
com que hi ha tallada a la P7 a l'Aldea,
hi ha retencions a en posta en sentit nord
i també a l'ampolla en sentit sud.
De fet, avui el descontentament de la paciència també.
Ara en parlarem amb tertúlia.
Es colarà també a la política.
Al Congrés, per exemple, hi ha sessió de control.
Vox i també partits d'esquerres
interpel·laran el president del govern espanyol amb aquest tema.
Ho sentirem d'aquí a pocs minuts.
I també hi ha sessió de control al Parlament,
on de ben segur també el president Aragonès
en farà referència abans de rebre
aquests pagesos a les 4 de la tarda
al Palau de la Generalitat.
I és un dia molt complicat per la mobilitat,
especialment pels transportistes,
perquè avui a les 6 del matí, per exemple,
ens ha trucat el David, que és un camioner,
una persona que es dedica al transport,
que s'ha quedat atrapat al Partús
per les protestes d'aquests pagesos.
Aquí ens tenen parats encara.
Diu que hauria d'anar a les 8 del matí,
però estem tots parats a l'autopista,
en doble carril,
i aquí hem passat la nit.
L'hem trucat dues hores més tard,
a les 8 del matí, i ens deia això.
I ara mateix acaben d'obrir.
El que passa és que, clar,
aquí hi ha una quantitat de camions
que això...
ben gestionat.
Les patronals del sector del transport
demanen al govern que prengui mesures
per aturar aquestes protestes
i per evitar una caiguda en els seus negocis.
Berta Torrades.
Sí, algunes empreses del transport
xifren uns 800 euros al dia
les pèrdues que suposa això pels transportistes,
cada dia que no els deixen treballar.
Demà, precisament, a dos quarts de cinc de la tarda,
se celebrarà una assemblea nacional
de totes les associacions que es dediquen al transport
per analitzar, precisament,
com estan afectant les protestes de la pagesia.
Estan preocupats perquè molts d'ells
ja estaven afectats per les anteriors,
per les protestes, en aquest cas, dels pagesos francesos.
I sobre això ara parlarem en temps de tertúlia.
No sé què considereu que hauria de fer el govern.
És a dir, preveient,
no sé si s'allegarà molt, per exemple, aquestes protestes
i si això es resoldrà d'un dia per l'altre,
però, en tot cas,
les conseqüències que té pels transportistes,
tot això, com s'ha de resoldre?
Gemma.
Home, jo crec que la premissa
és que s'arriba una mica tard.
És a dir, que...
jo crec que han tingut molta paciència
la pagesia i la remaderia.
Han tingut paciència perquè calien unes mesures,
no d'ara d'aquest govern, sinó de fa temps,
on es tingués clar
que realment la dinàmica competitiva
amb altres països
estava devaluant amb molt la seva feina
i, com s'ha explicat àmpliament,
fent insostenible la seva pròvia activitat laboral,
amb tot el que comporta de sacrifici personal,
d'implicació familiar,
de caràcter imprescindible
des del punt de vista de sobirania alimentària
i de qualitat alimentària.
Aleshores, jo...
Ahir parlàvem de si reduir la burocritització...
Jo crec que, inclús,
el plantejament de simplificació administrativa
ja s'està burocrititzant.
És a dir, fer comissions
per veure quines coses es poden disminuir
i quines no.
Escolta, jo crec que cal més creativitat
al sector públic.
Estem en un moment,
aquí a Europa especialment,
i a Espanya més que d'altres països,
i Catalunya no s'escapa.
Diria que amb el tema de les competències pròpies,
encara més,
resulta que aquí,
per fer qualsevol tràmit,
has d'emplenar no sé quants butlletins,
afegeix-li l'administració electrònica,
hi ha unes grans dificultats de pes normatiu
i això s'ha de facilitar.
S'ha de facilitar i s'ha de simplificar,
però amb uns terminis urgents.
I d'altra banda,
jo seria creativa també
en matèria de competitivitat,
és a dir,
els consumidors i consumidores
tenim dret a saber
d'on ve la fruita que tenim.
Encara passa que molts llocs
no diuen del lloc on ve aquella fruita.
Sabem que hi ha països
on hi ha moltes substàncies
que estan permeses
i aquí a Europa no.
I totes aquestes qüestions
que en el cas de molta fruita, per exemple,
que arriba del Marroc,
que hi ha herbicides que fan servir
perquè allà és legal,
però clar,
t'estàs menjant aquí una fruita
que té herbicides
quan la normativa Unió Europea
diu que no em facis servir.
Qui diu Marroc,
diu Sud-àfrica,
diu molts països.
És a dir,
i ara és el problema que hi ha
i no és per estigmatitzar
aquest altre mercat,
perquè el problema
que ells produeixin això
és que hi ha demanda d'això.
Si no hi hagués demanda,
no produirien aquest tipus de producte
sense garanties pel consumidor.
Però a mi el que més m'interessa
és fer èmfasi
en la sobirania alimentària
i la sobirania econòmica,
que no és un tema ideològic,
és un tema de racionalitat de mitjans
en un moment
on estem dient
que els desplaçaments contaminen,
que hi ha dificultats
per tirar endavant
des del punt de vista
dels negocis,
sobretot de l'àmbit
de l'agricultura,
i que hi ha un ofici
que s'està perdent.
No hi ha escoles de pagesos.
Jofre.
Aquesta,
em parlàvem,
allò que sempre us passa,
que la pretertúlia
és a vegades
tan o més interessant
que la tertúlia,
perquè hem tingut una conversa
molt interessant
amb la Itziar
sobre com això
directament
posa en qüestió
no la protesta d'avui,
no una reivindicació,
sinó directament
el model.
I aquí ho té
molt més ben pensat
la Itziar.
Jo simplement apunto
que
aquesta qüestió
genera moltes contradiccions,
no?
Per exemple,
una contradicció,
Catalunya,
o una part
de la societat catalana,
que és la campiona
de la solidaritat
amb mil causes perdudes,
no s'ha posat
el retrovisor
per mirar
de la B30
cap amunt.
Hem sigut solidaris
amb moltes coses,
amb moltes causes,
amb moltes tragèdies
ecològiques
i teníem
una tragèdia
ecològica
a casa nostra
de pluja fina
i mai millor
ha dit la paradoxa,
que és la sequera,
i no n'hem estat
atents.
Altres contradiccions,
hem criminalitzat
sempre,
ara ha fet
un comentari,
la Gemma
que jo hagués fet
igual,
que és
compta amb
determinada fruita
que ve de l'Àfrica,
compta amb
determinat,
i s'ha hagut
d'excusar,
no vull criminalitzar,
sempre també
criminalitzant
certs discursos
per després dir
que allò
que és bo
és el quilòmetre zero,
allò que és bo
és el producte
fet al costat
amb escala d'allò
i compta amb
el que ve de fora
perquè no sabem
com ve de fora,
però t'has de posar
tot l'escut
de protecció,
de compte,
no ho digui
ni massa alt
ni massa directa,
no fos cas
que en tillessin
de xenòfob.
No, més que tot
perquè allà
hi ha unes altres regles
i aquí es compra
amb unes altres regles
i això ho hauria
de controlar.
Hi ha un altre model
i a Xina
ja s'espavilaran
amb el seu model,
amb granges de porcs
de nou pisos.
Molt bé,
doncs aquí això
no ho volem.
Ja està,
i s'ha de poder dir
d'aquesta manera.
I després
una altra contradicció
que comença
per nosaltres mateixos.
Solidaritat
amb els pagesos,
solidaritat
amb l'agricultura
i quan ho acabem de fer
on anem a comprar,
què anem a comprar,
en què ens gastem els diners
en el fons?
És a dir,
estem ratejant
per un euro més
al quilo
d'unes taronges
respecte a unes altres
per després
gastar-nos
molts diners
en plataformes audiovisuals,
en cotxes superxupis,
en dispositius audiovisuals
d'última generació,
etcètera,
que no ens posem a la boca
i en canvi
el que ens posem a la boca
i posem a la boca...
Perquè no volem renunciar a res,
no volem renunciar a res.
Doncs ja està.
Vull dir que la contradicció
comença per nosaltres.
On posem la prioritat,
Itziar?
Doncs,
felicitats,
eh, Ricard,
el primer.
Gràcies.
Segons,
felicitats també
per estar al territori,
no?,
per estar sempre
a prop dels protagonistes directes,
no?,
t'agraeixo que ho facis,
perquè al final
és la manera
d'amplificar
les seves queixes,
no?,
estar a prop d'ells.
Després,
tu preguntaves...
Perdona,
em va permetre Itziar
que vagi un moment
al Congrés dels Diputats
que pregunta
Esquerra Republicana
sobre la pagesia.
Sentim Pedro Sánchez
i et deixo parlar.
La primera,
el canvi climàtic
i els seus efectes devastadors,
que evidentment
cal mitigar,
però també
el sector primari,
el sector primari
que és un sector estratègic
i que fruit
de les exigències
desmesurades
i la falta
de bones polítiques
no es pot guanyar
la vida
dignament.
Cada dia
perdem
centenars
de pagesos,
homes i dones
que s'estimen
la terra
perquè la treballen.
Què pensa fer
el seu govern
davant d'aquesta
gravíssima situació?
Respondrà
el president
cuando quiera.
Muchas gracias
señora presidenta,
gracias señoría.
Creo que he respondido
antes,
pero qué es lo que
vamos a hacer,
lo que estamos haciendo
durante estos últimos años.
En primer lugar,
absoluta disposición
e interlocución
con el sector
del campo,
absoluta empatía
porque efectivamente
no solamente
estamos hablando
del cambio climático
sino de los efectos
perniciosos
que ha tenido
sobre los fertilizantes
y también otros
insumos
la guerra de Ucrania
y la inestabilidad
geopolítica
que estamos atravesando
y finalmente
también
hacer una labor
de persuasión
en las instituciones
comunitarias
en Bruselas
ante sus demandas
justas.
Pero mientras tanto,
señoría,
lo que hemos hecho
ha sido
durante estos últimos años
y gracias también
al apoyo
de su grupo parlamentario
poner en marcha
4.000 millones de euros
para hacer frente
a la sequía
a todos estos
alza de precios
de la energía
y también
de insumos
los seguros agrarios
los 1.380 millones
de euros
en ayudas directas
el gestionar
la PAC
como he dicho antes
6.800 millones
de euros
de los cuales
4.800 millones
de euros
son ayudas directas
que están beneficiando
a 620.000
explotaciones
o agricultores
y ganaderos
en definitiva
señoría
creo que
estamos haciendo
una política
absolutamente
transversal
y holística
de empatía
y de compromiso
con el campo
tanto es así
que durante la pasada
legislatura
aprobamos una
de las principales
leyes
transformadoras
de un sector
como es el
de la agroindustria
en nuestro país
la ley de cadena alimentaria
que trajo justicia
y transparencia
a toda la cadena
de valor alimentaria
son muchísimas
las cosas
que tenemos
que continuar haciendo
señoría
y espero contar
con el grupo
parlamentario
de Esquerra Republicana
para poder
convalidarlas
en esta cámara
nada más
y muchas gracias
señor presidente
pues así
respondía
el presidente
espanyol
a esta pregunta
a Esquerra Republicana
y ahora
bueno
no
yo que
em crida
l'atenció
ahora al final
lo ha arreglat
cuando ha hablado
de la ley
de cadena alimentaria
pero quiero decir
que aquí
el tema
realmente
es el modelo
agrario
es a decir
primero
tú has preguntado
¿qué hacemos
con el tema
de los transportistas?
los transportistas
habrían de aturar
y sumarse
a la vaga
de los pagesos
y pagesas
es a decir
yo creo que aquí
lo que cal
es una cadena
de solidaridad
es a decir
todos los sectores
económicos
están patint
el mateix
el mateix model
y tothom
d'una manera o una otra
ha d'anar a les causes
estructurals
d'això
es a dir
podríamos tener
una mejor
calidad de vida
y una mejor vida
de los agricultores
y los remedios
podríamos tener
más salud
en los alimentos
podríamos tener
muchas cosas
que
hemos de ver
porque no las tenemos
seguramente
yo lo que haría
es sentar taula
los que conocen
mejor
esta cadena
no
estas cadenas
agroalimentarias
estas que dependen
bueno
que están alimentando
literalmente
a las corporaciones
mundiales
nos hauríamos
de hacer esta cartografía
y hauríamos
de comenzar a decir
un sistema paralel
de sobreviviencia
y ver
hacer aprenentatges
y que la administración
con esta alternativa
manera de sobrevivir
la administración
se n'está
racionalizando
de verdad
y poniendo
al servicio
de la ciudadanía
pero no señor
sí
yo creo que
un elemento
fundamental
o sea
el elefante
que hay aquí
a la habitación
que no veiem
creo que es
el model
econòmic
internacional
el model
capitalista
que tiene unas reglas
el capitalismo
globalizado
que explican
todo esto
que está pasando
es decir
unas reglas
de un mercado
que los libros
de texto
diuen que funciona
miraculosamente
bien
pero una realidad
en que hay
los actos
principales
de muchas cadenas
de producción
porque esto
está pasando
al campo
y a muchos
otros llocs
han de competir
con unos actos
oligopólicos
que el fan
que prácticamente
no tinguin marge
para poder vivir
con dignidad
y en un contexto
internacional
en que hay
unas especializaciones
porque abans
se hablaba
de importaciones
o qué sé
tomáquets
que venen de Sud-Àfrica
con otras reglas
pero el problema
es que
como que
este mercado
global
únicamente
considera en termos
de eficiencia económica
de los productos
como si fos
cualsevol otra cosa
no internaliza
tampoco
otros tipos
de costos
por ejemplo
a mi m'agradaria
que el tomáquet
que ve
de Sud-Àfrica
o de cualsevol
otro país
no vull
senyalar
Sud-Àfrica
no només
vingui
en unes condicions
determinadas
sinó que
incorpori
al seu preu
la petjada
ecológica
que té
arribar
a venir
que no té
cap sentit
té sentit
de mercat
però no té
cap sentit
social
que haguin
de portar
tomáquets
que contaminen
una pila
el sol fet
la petjada ecològica
del que suposa
portar-los
fins aquí
quan tenim
bons tomáquets
per tant
aquesta és una lògica
capitalista
que si tu
acceptes
que el capitalisme
és el que ha de mesurar-ho tot
el que ha d'organitzar
una societat
ens porta això
jo penso que hauríem
d'anar
perdona
crec que hauríem d'anar
una mica més enllà
i dir
quin urs social té les coses
i a partir d'aquí
organitzem un mercat
no al revés
hi ha un mercat
i després que tothom
s'espavili
ara parlem també
amb Josep Manel Busqueta
economista
que ens acompanyarà avui
també a la tertúlia
s'afegirà
però abans
anem a saludar
aquesta hora
el Joaquim Gil
que és portaveu
del Gremi de Transport
i Logística
de Catalunya
Joaquim bon dia
hola bon dia
com dèiem abans
demà dos quarts
a cinc de la tarda
se celebrarà
una assemblea nacional
de totes les associacions
de transport
per analitzar
com estan afectant
aquestes protestes
de la pagesia
d'entrada
com els hi preocupa
i com els està afectant
directament
bueno
ens preocupa
estem a l'expectativa
i en preocupació
perquè evidentment
encara que
independentment
ens podem solitzar
amb el sector agradi
no deixa de ser
una clava
per la nostra activitat
del dia a dia
clar
això
no hi ha més informats
per vosaltres
com a mitjans de comunicació
que estem al dia
que no nosaltres
propis a la carretera
llavors això ho diuen
que
valorar quan acabi
perquè clar
les valoracions
de tants diferents
tipus de transport
hi ha
i tants diferents
tipus de mercancia
i de cargues
que transportem
que és impossible
fer-ho
in situ
amb el dia
llavors
l'assemblea de demà
és més que res
perquè també
hi ha una proposta
de vaga
del dia 12
del transport
del transport
d'alguna plataforma
que no sé
quants transportistes
engloba
a tota Espanya
i que d'alguna manera
aviam quin serà
la nostra postura
i la reacció
per tant
podria ser
que s'assumessin
a la vaga
nosaltres
en principi no
ja no
no sé la vaga
perquè són sectors
diferents
i nosaltres
hem de treballar
i no
entenc que
les demandes
i la situació
que vam aconseguir
el 2020
i 2021
ja ho vam negociar
i vam aconseguir
algunes millors
i algunes ajudes
això ha vingut
amb ressonància
amb aquest
rebomboli mediàtic
que evidentment
el tenen
i el donen
amb les recomendacions
o vosaltres
dels talls
dels tractors
doncs aquí
hi ha altres sectors
com és el transport
amb un punt
amb una part
que està en
Agustí i a Galícia
que també s'hi volen afegir
que és els de la plataforma
que d'alguna manera
ja van fer
rebomboli
el 2022
oi
nosaltres
havíem d'ocupació
de moment
aquests paros
són pacífics
o sigui
no són com els francesos
que només trencaven camions
i trencaven
i cremaven la mercaderia
que quan això
amb les empreses
que els va passar
això no ho subvenciona
ni ho paga ningú
sinó que ho té que pagar
el transportista
que el va afectar
perquè els actes
vandàlics
i els segurs de mercances
no pugueixen
aquestes situacions
llavors aquí
tindrem
d'està parlant
un altre tema
de la norma econòmica
que suposa
no poder entregar
la mercancia
i tindre
camions parats
com és que aquest dematí
per exemple
camions que anaven
a la terminal
de l'Evolu
doncs molts s'han arribat
perquè han anat molt d'hora
però molts
la majoria
de les 9
o de quarts
de 8
no l'esteu
s'ha ajudat ràpid
i s'ha acabat
ja de l'apresent
i s'ha tingut
que anar darrere
i el quins ha quedat col·lesat
ha quedat col·lesat
igual que l'apresent
per exemple
és a dir
per posar xifres
al seu negoci
algunes empreses xifren
que hi ha pèrdues
d'uns 800 euros al dia
en el seu negoci
com està afectant això?
Bé
el meu negoci
no és el negoci
no es pot valorar encara
perquè els 800 euros
poden ser tractores
que van
amb volum
de mercaderies
de 40 tonelades
i pot ser
que els efecti
800 euros al dia
si no poden
despegar la mercaderia
o estan parats
amb rodalies
i amb reparto
si estem parlant
de veïes
de 7.600 quilos
podria parlar
que si no poden repartir
estem parlant
de 200 euros al dia
clar
vull dir
és molt diferenciat
el tipus de transport
i avui per avui
de moment
no ho hem pogut
quantificar ni valorar
perquè tampoc sabem
a qui ha afectat
a com ha afectat
i de quina manera ha afectat
això és una cosa
que es podrà valorar
a posteriori
vull dir
es diuen
que a quantitat
les tendències que es diuen
me les puc creure
però depèn
del tipus de transport
i del tipus de mercaderia
està clar
seguirem en contacte
per saber
què és el que passa
que demà a les 4
amb aquesta assemblea
Joaquim Gil
porta veu
del grevi de transports
i logística
gràcies
estem més en contacte
amb vosaltres
que ens informeu més
de com està la situació
que nosaltres
dintre del nostre sector
us agraeixo
la vostra preocupació
i la vostra disposició
que feu del dia a dia
d'aquesta situació
a disposar
gràcies
moltíssimes gràcies
hauríem també telèfons
perquè si hi ha algú
que es troba en aquesta situació
que ho pugui denunciar
9301-7474
per exemple
ens ha trucat el Toni Rovira
que és transportista
Toni, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
què tal?
Tu a quina zona treballes
habitualment?
Habitualment
és la zona
de l'Adea Metropolitana
de Barcelona
avui tindrem
ara un
Clar, ara mateix
la teva situació
diguéssim
encara no està afectada
del tot
Encara no està afectada
però bastant
cel·lònia
ja fent la marxa
lenta que d'aquí
suposo que el vols
d'on els dia
estaran per aquí
i llavors
es veurem tots
afectats
a l'Adea Metropolitana
llavors hi haurà
molt embolic
però bueno
Nosaltres ara mateix
ens trobem
baixant en el punt
de Girona
que vostè ara deia
estem a l'alçada
de Riudellots
de la Selva
baixant
és a dir
on hi ha l'aeroport
per exemple
de Girona
per tant sí
que segurament
cap al voltant
de les 11 del matí
quarts de 12
és quan hi haurà
comencen a arribar
alguns d'aquests tractors
Ah, això mateix
Com li afectarà
per això a vostè?
És a dir
què li genera?
Veiem
és clar
les molèsties pròpies
de les retencions
que puguin haver
i a l'Adea Metropolitana
a mi realment
ja ens preocupa
perquè
realment
ens preocupa
el transport
de llarga distància
econòmic com humà
hi ha persones
que no poden estar
ja tanta estona
allà parats
són responsables
del vehicle
i de la càrrega
i estan
a l'any Montblanc
em sembla que eren
gairebé 500 camions
atrapats allà
i no es podien moure
és a dir
que estaven
els xòfers
a mitjà de la topista
sense poder fer res
i això
nosaltres
un partint
creiem
que tothom té dret
a manifestar-se
i respectem
i són
demandes legítimes
perquè s'han de guanyar la vida
i
buquis o no
són autònoms
i
salàries
també que estem
afectats
en aquest aspecte
volem compartir
però
clar
no podem
fer mal
entre nosaltres mateixos
i les pèrdues
a les petites
i mitjanes
empreses
sobretot
els viatges a França
i que enganxin
de fer servir
les dies
a llarga distància
són
bastant greus
vull dir que
un viatge
que es pot fer
en dos dies
es pot duplicar
quatre dies
amb el cost
que se representa
el client
pesa la pressió
i tu vols complir
no pots
a nivell humà
acaba de vindre
el xòfer aquí
el termes que torna a enviar
i la família està angoixada
perquè cremen camions
volen lesionar
com el francès
sobretot
i aquí
som d'una altra manera
però
el voler més
compartim
i entenem
la situació
i demanem
el màxim respecte
sobretot
a les persones
perquè no té que
passar res
sinó que les molèsties
típiques
de les retencions
que puguin haver-hi
estem parlant d'un sector
que ha batit
la crisi dels peus
dels combustibles
també els efectes
de la pandèmia
i per tant
s'hi van sumant
s'hi van sumant
coses
Toni Rovira
transportista
gràcies per acompanyar-nos
una abraçada
salutacions
fins ara
farem una pausa
amb la publicitat
tres minuts
i de seguida
farem una ronda
per saber com estan
les diferents marxes
diferents columnes
de marxes
de pagesos
que van cap al centre
de la capital catalana
cap a Barcelona
i també connectarem
amb en Josep Manel Busqueta
serà després de la publicitat
ara tornem
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Vinga
una mica més
ja gairebé hi som
aconseguit
Després de la pujada de gener
arriba un febrer d'oportunitats
amb els 10 dies Nissan
vine al teu concessionari Nissan
del 2 al 13 de febrer
i aprofita les millors ofertes
per estrenar un Nissan
amb lliurament immediat
Corre que s'acaben
Aquesta és la Laura
Més coneguda per
arroba repartidora de Corts
i li encanta repartir
doncs Corts
En reparteix a les xarxes
per dir adeu
Adeu Corts
Contínuament n'està repartint de Corts
Sí, reparteix molt
però res comparat
amb el Rasca Milionari de l'11
que reparteix
més de 20 milions d'euros
en premis
I això es repartir molt?
Rasca Milionari de l'11
reparteix més que ningú
A tots els que jugueu a l'11
ben jugat
Juga responsablement
i només si ets major d'edat
Tu també ho has sentit
Hi ha moments que el cos
et demana caldo
Per això
dona-li el que es mereix
Aneto
A veure si ho entenc
Tu anaves a comprar pa
i tornes amb un cotxe
Anaves a comprar pa
però has tornat amb una escoda
Ni del pa
Ni del pa
Ni rastre
Ni rastre
Aquest febrer
tornen els escodadells
amb preus encara més irresistibles
Només fins al 29 de febrer
Informa-te'n escoda.es
Escoda
Soy el Caidun Duan
Jugador del Barça
Soy Carolina Graham Hanson
Jugador del FC Barcelona
Con la Fundación Barça
vamos más allá del deporte
Acompañamos a niños y niñas enfermos
Revenimos la violencia en las escuelas
Ayudamos a encontrar trabajos a jóvenes en riesgo social
Damos apoyo a personas refugiadas
Yo voy más allá del deporte
Con la Fundación Barça
Arturo Valls de Cambré?
Valls encertat
Doncs posa'm un colacao
Bullint com el foc
O millor fresquet
Talent
Talent
Jo?
Si soc molt ràpid
Tu manes mestre
Quasi cadascú
El demana a la seva manera
En marxa un colacao
Dimarts 13 de febrer
Celebrem el Dia Mundial de la Ràdio
A casa teva
Hola
El matí de Catalunya Ràdio
I l'última hora
Girona
Oh, Girona
Que no surti d'aquí
Un pis d'estudiants
Què millor que celebrar el Dia Mundial de la Ràdio al vostre costat
Catalunya Migdia
Una escola de dones
Els vostres alumnes fan ràdio
Fan ràdio a diferent nivell
La tarda de Catalunya Ràdio
El Macelles
I venim amb ganes, eh?
Estarà tot preparat
Les portes estan obertes per patro
Tot costa
Girona
Meravellós, tindreu xitxa, eh?
El búnker canvia de búnker
És el búnker més potent de tots
Perquè és el búnker de la Generalitat
Catalunya Nit
La Patarella
No soc cadernera
Però farem el mussol
Les dones i els dies
Mallorca
M'encantaria tenir vos i que nostre
Perquè heu estat essencials
En el meu reneixer com a dona
La nit dels ignorants
Montserrat
Encantats
Que pugueu venir a la nit dels ignorants
Des d'aquesta muntanya
En el Dia Mundial de la Ràdio
Visca la Ràdio
A Catalunya Ràdio
Venim a casa teva
Venim amb tu
Atenció, jurat
Posarem un on field review
Perquè valoreu la possibilitat de premi
Atenció, sisplau
Reverse left
A poc a poc
Reverse left
Amb l'aposta decidida
Per generar llenguatge esportiu en català
Sí?
Veiem?
Super slow
On es veu punt d'impacte
Es veu clarament l'adaptació
A l'actualitat dels nous formats
D'acord?
Sí?
Acabem
High behind
Que demostra com comparteixen
La passió per l'esport amb l'allet
Estem d'acord?
Sí?
Voleu un look?
No, no, no cal
Sense dubte
Hi ha premi
Hi ha premi claríssim
El concedim
El Tot Costa de Catalunya Ràdio
Està guardonat amb el Premi Ràdio Associació 2024
Com a millor programa de ràdio
De dilluns a divendres a les 7 del vespre
Tot Costa
Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Són dos quarts de 10 del matí
Som al matí de Catalunya Ràdio
Ronda de connexions ara pel territori
Per saber com avança aquesta gran protesta
Dels pagèsos en forma de columnes
De centenars de tractors
S'estan dirigint en aquests moments cap a Barcelona
Per exemple
A les comarques gironines
Sortia la protesta des de Medinyà
Lúlia Paraire
On et trobes ara mateix?
Hola, bon dia
Doncs mira
Ara ja hem passat la sortida a Girona Sud
Així que anem avançant
Per anar deixant ja aquestes comarques gironines
En direcció a Barcelona
Són uns 200 tractors
Que calculen avui els que van cap a Barcelona
Una mica menys
Dels que es van concentrar ahir
Després de més de 24 hores de protesta
Hem pogut parlar amb el coordinador
D'unió de pagèsos aquí a Girona
Narcís Poc
Que està sobre el seu tractor
I ens dona un missatge molt concís
I molt clar pel president aragonès
Amb qui es reuniran aquesta tarda
I ara aquest
Un rato al tractor
Un rato al cantó del foc
I anar cap allà
Ja en què farem
Què aconseguim
Ja tocava
Perquè ajuntar-nos tots una mica
Però ja no tindrem ni què moure'ns aquí
Tots els estrinxerats d'una setmana
Una setmana per almenys
Si no, no aconseguirem per res
Bé, no
No era el Narcís Poc
Narcís Poc era un dels pagèsos
Que ha passat la nit aquí
Dient que ells ja estaria una setmana
De moment el que estan fent
És anar cap a Barcelona
Narcís Poc el que ens deia
És que volen que el president aragonès
Els escolti
Aquí a Girona
Preocupen sobretot
Les restriccions per la sequera
I que se simplifiqui la paperassa
La columna que sortia de la marcació
En aquest cas de Lleida
Allà hi tenim el Marc Güell
Recordem que Lleida és el sector
El sector és molt potent
En aquest cas
Un miler de tractors
Que avançaven cap a la
Que es concentraven
En aquest cas a Lleida
Però ara mateix
Hi ha menys tractors
Tot i que avancen bastants
Cap a la capital del país
Marc
Sí, sí
Més de mil tractors
Que van avançant
I de fet
Ara acabem de passar a Cervera
I per exemple
En un dels accessos
Aquesta A2
Hi havia una quarantena
De tractors
Esperant
Afegir-se també
En aquesta columna
Al final de tot
Anem avançant
Ara estem a la zona
De la comarca
De la Sagarra
I per exemple
Davant nostre
Un tractor
Que porta
Aquest missatge
Una pancarta
On diu
La nostra mort
La vostra fam
Encara queden 90 quilòmetres
Per arribar
A la diagonal
De Barcelona
I Manel Sastre
On et trobes tu
En aquests moments?
Mira, som a l'àrea
De descans
De la Bisbal del Penedès
A l'àrea del Penedès
De l'AP7
Perquè ja hem arribat
Fins a aquesta autopista
El que passa
És que han decidit
Fer una pausa
Aquí
Els 150 tractors
Que venien
De la zona
De Montblanc
I de Vila Rodona
Els que se'ls han ajuntat
També uns 20 o 25
A la Bisbal del Penedès
Com que s'havien d'ajuntar
Amb la columna
Que ve de l'Ebre
Però van molt endarrerits
Han decidit
Fer pausa aquí
En aquesta àrea del servei
S'han col·locat
Com han pogut
Tots els tractors
I estan esperant
Fent temps
Per intentar ajuntar-se
En aquesta columna
Que ve del sud
Molt bé
I també estem pendents
Del que està passant
A la comarca d'Osona
Natidell
On us trobeu
En aquesta columna?
Nosaltres encara no ens hem mogut
Bon dia
Estem al mateix punt
Que estàvem ahir
En aquest tall
Diguem-ne
De la C17-C25
El punt que conflueix
Aquí a Gurb
Al municipi de Gurb
I el que comencem a veure
És que ja recullen
Recullen les coses
Perquè la idea
És que a les 10
Comencin ja a tirar
Cap a Barcelona
En marxa lenta
Per la C17
Per un carril de la C17
Per entrar per la Meridiana
I anar cap a la Gran Via
I això
Doncs estan recollint
Tintin taules
Cadires
Cadires
Barbacoes
I per cartes
Per anar-se preparant
Cap a la capital
I trobar-se amb d'altres pagesos
D'altres punts del país
I a l'extrem sud del país
A les Terres de l'Ebre
Una cinquantena de tractors
Ja han sortit de l'aldea
Al Baix Ebre
On us trobeu ara mateix?
Jordi Barranca
Hola Ricard
Molt bon dia
Doncs aquesta columna de tractors
Que han sortit aquí de l'aldea
I ha superat fa uns minuts
El que és l'àrea de servei
De l'Hospitalet de l'Infant
En sentit nord direcció a Barcelona
Mentrestant aquí a l'aldea
El que està passant
És que l'aixecament del tall
Estava previst de cara a les 10
Però ara fa tot just 3 minuts
Que han decidit ja aixecar-lo
Per tant els tractors
S'estan preparant
Per començar a desfilar
I sortir ràpidament
Per aquesta via per la P7
A l'altura de l'aldea Al Baix Ebre
I avui a les 4 de la tarda
Al Palau de la Generalitat
El president Aragonès
Rebrà de fet aquests pagesos
I què és el que demanaran?
Estela Bossoms des de Cervera
Hola
Doncs a Pere Aragonès
El van a veure amb una llista llarga
De reivindicacions
Però evidentment
El primer que posaran sobre la taula
Són els aspectes en què
La Generalitat té responsabilitat directa
Pagament d'ajudes
Paperassa
Gestió de la sequera
O els danys de la fauna salvatge
Ara mateix ens ho resumia
Damià Areny
Que és el portaveu de la plataforma Gisefa
Mira, anirem a demanar
A veure, el tema de papers
Que tot el que hi hagi de acció climàtica
I tot això
A veure si podem tindre una reducció
O una simplificació dels papers
Llavors tots els ajunts de la sequera
Que es venen de la Generalitat
A veure, quan els cobrarem
Com ho farem
Que interactuin amb el tema d'agroseguro
Que puguem fer l'assegurança
En cas de sequera el regaliu
I sobretot el tema preus
I un altre aspecte que consideren imprescindible
Creuen que els governs d'aquí
Poden fer més
Per evitar l'entrada de productes
De països tercers
A preus baixos
I la competència deslleial
Que consideren que això els implica
Recordem que arran d'aquesta gran mobilització
Que hi ha ara mateix al país
I ha activat en alerta
Preprocicat
I avui es recomana minimitzar
Els desplaçaments per carretera
Per tant, intentant no agafar el vehicle
Anem a connectar amb l'equip viari
Mariluz García
Ara mateix, quines són les principals afectacions?
Doncs mira, ara n'hi ha una de nova
Que estem començant a veure
Tallada l'autopista AP7
Des de la frontera de la Jonquera
Fins al quilòmetre 3
En sentit a sud
En direcció d'entrada a Catalunya
Des del Partús
Pel que estem veient
Per les càmeres del servei català de trànsit
Estones
Perquè ara mateix s'han anat a la imatge
Però hem vist que són camions
No són tractors
O sigui que ho estem intentant confirmar
Però podria ser que fossin els camioners
Afectats pel tall
Als quals se'ls estava desviant
Per la sortida 1
I que ara hagin decidit
De fer una marxa lenta
Per l'autopista AP7
Com us dèiem, ho hem de confirmar
Però per les imatges
El que veiem són això
Són camions de grans dimensions
Tipu tràiler
Que estan circulant per l'autopista AP7
A la zona de la Jonquera
De forma lenta
Ocupant els dos carrils de circulació
En sentit sud
En direcció d'entrada a Catalunya
I pel que fa als talls
I les marxes lentes
Doncs la retenció que veiem més llarga
És la que hi ha a l'A2
Segurament provocada
Per la marxa lenta dels tractors
Una cua que va des de Granyanella
Fins a la Penedella
Fa com a mínim uns 10 quilòmetres
De lentitud i aturades en aquesta zona
I avui també, atenció
Perquè el que hem conegut
I us avancem ara al matí
D'aquest any de la Ràdio
És que hi ha hagut retards de 4 hores
En el peix i la verdura
A Mercabarna, Berta
Sí, ara escoltàvem els transportistes
Explicant que alguns fins i tot
Han hagut de passar la nit a França
Per les protestes
Doncs bé
Les protestes que afecten també
A Mercabarna
Ens asseguren que
Els ha arribat el peix
La verdura i la fruita
Amb 4 hores de retard
Que els ha arribat ja ben bé de matinada
Aseguren que de moment
No els falta res
Però que preveient la situació
Doncs alguns transportistes
El que han fet és sortir molt abans
De moment ens diuen
Que no els preocupa en excés
Perquè només estem parlant de retards
Ara bé, alerten
Que, clar, estarem molt pendents
Perquè dependrà molt
De fins quan s'allarguen
Aquestes protestes
Si s'allarguen molts més dies
Doncs tindrà afectació
Fins i tot podrien faltar aliments
A casa de Mercabarna
Afegir a la tertúlia del matí
De Catalunya Ràdio
Aquesta hora
L'economista i col·laborador
També d'aquest programa
Josep Manuel Busqueta
Bon dia, com estàs?
Hola, molt bon dia
Molt bé
I vosaltres?
Bé, vivint
I explicant
El que està passant
En el país
No sé què et semblen a tu
Aquestes protestes
Dels pagesos
Si creus
Que això s'arribarà
Realment a solucionar
El ministre, per exemple
D'agricultura
Ens acompanyava el dilluns
I ens deia
Que té difícil solució
En paraules textuals
Jo estic d'acord amb el ministre
Crec que té difícil solució
Perquè la pagesia
Ja es troba
Des de fa anys
Diguéssim
Atrapada
En el que seria
El doble embut
De la globalització
O sigui
El problema de la pagesia
Des de fa molt temps
És que per una banda
Es troben
En que els seus inputs
Els seus insums
Doncs la tecnologia
Que utilitzen
Penseu que cada
Doncs aquests tractors
Que esteu veient
Diguéssim
Cada cavall
Val mil euros
I estem veient tractors
Que en tenen 300
400 cavalls
I aquests tractors
Són més del banc
Que dels pagesos
Doncs per una banda
Tenim la tecnologia
Per altra banda
Tenim els preus
Dels inputs
Del que serien
Les llavors
Dels fitosanitaris
Doncs que a més
Tot això està en mans
D'empreses transnacionals
Que monopolitzen
Doncs el que seria
Aquest mercat
Per tant
Els pagesos
Es veuen obligats
Diguéssim
A comprar això
Als preus
Per altra banda
Ells han de produir molt
Han de tenir
Diguéssim
Cada vegada
De produccions
Més elevades
Perquè de fet
Han de competir
En el mercat
En el mercat global
Un mercat global
En el que també
Doncs els grans distribuïdors
Doncs també
Els collen
Pels preus
I en el que
Les condicions
Doncs del lliure mercat
Dels acords internacionals
Que existeixen
Doncs el que fa
És que sempre
Hi ha algú
Al món
Disposat a explotar
Més
I contaminar
Més
Per vendre
Més barat
Llavors
Diguéssim
Que la pagesia
Ha entrat
Doncs en una espiral
Controlada
Doncs per aquest procés
Doncs diguéssim
De globalització
I lliure mercat
En el que està
Absolutament atrapada
Això a banda
Dels problemes econòmics
Doncs també porta
Doncs associats
Problemes
D'angoixa greus
Pensem
Doncs diguéssim
Que
Doncs no sé
Els pagesos
De la Índia
Doncs estan
Suïcidant
Massivament
O que a França
Doncs cada setmana
Suïciden pagesos
Per tant diguéssim
Que aquesta realitat
Aquest problema
Té difícil solució
A no ser
Com dèieu vosaltres
Doncs que
Com deien algunes
De les tertulianes
Doncs que
Enfrontem la qüestió
Doncs des de la perspectiva
Estructural
I comencem a pensar
En la pagesia
Com un sector
Estratègic
Com un sector
Clau
Per la sobirania
Nacional
Que no podem
Deixar en mans
Del mercat
I de les regulacions
De la lliure competència
Del comerç internacional
Clar
Per tant
Estem davant
D'una qüestió
De supervivència
Absoluta
Òbviament
Sí
Diguéssim
Estem davant
D'una qüestió
De supervivència
Perquè al final
Diguéssim
Que estem parlant
D'alimentació
Estem parlant
Del que ens posem
A taula
Cada dia
I el que ens posem
A taula
Cada dia
En aquests moments
Doncs les persones
Del nostre entorn
Del nostre territori
Que ho estan produint
Doncs tenen problemes
Greus
Per continuar
Subsistint
Elles es queixen molt
Diguéssim
De tot el que són
Els problemes
De la burocràcia
I clar
Aquí em sembla
Que el que
No hem de confondre
És burocràcia
Amb regulació
Una cosa
És la burocràcia
Que és evident
Diguéssim
Que fa la vida
Molt difícil
A molts d'aquests pagèsos
Però una altra cosa
És la regulació
Necessitem regular
Perquè les pageses
I els pagèsos
Puguin subsistir
Què necessitem regular
Doncs
Òbviament
Necessitem regular
Que determinats productes
Produïts
Amb explotació
Laboral
I exproduïts
Diguéssim
Amb contaminació
Amb ambiental
I que utilitzen pesticides
No puguin entrar
Als nostres mercats
Primera
Perquè fan una competència deslleial
I per altra banda
Doncs perquè ens contaminen
I són insalubres
Per nosaltres
Per tant
Això ho necessitem regular
Necessitem regular
Que les distribuïdores
Paguin preus justos
Als pagesos
No pot ser
Diguéssim
Que aquestes persones
Quan estiguin venent
Als supermercats
A les grans distribuïdores
Estiguin venent
A pèrdues
Això doncs
Diguéssim
És una anomalia
Doncs que des d'una perspectiva
Doncs de racionalitat humana
I des de racionalitat productiva
Doncs hem de poder regular
En definitiva
Hem de poder regular
Que les pagesos
Puguin viure en el territori
Sent persones
Diguéssim
Sent agent actius
En l'equilibri
Del territori
Fent aquesta tasca
Doncs de poblar
I de donar vida
A zones
Diguéssim
Que en aquests moments
Doncs estan patint
Problemes de despoblació
I per altra banda
Que donen sentit
A la terra
Doncs a una terra
Ben cuidada
A una terra
Ben treballada
No és un problema
Només de la pagesia
La regulació
Ens implica a totes
Al final
Estem parlant
Del primer sector
Del que seria
El sector primari
No, no, no
Al final
El problema
És un problema
Col·lectiu
És un problema
Dels consumidors
I dels productors
És un problema
De la societat
No podem deixar
Que la pagesia
Estigui en març
De la brutalitat
Del mercat salvatge
De les grans distribuïdores
Doncs que apreten
Al màxim
Els preus
Per aconseguir
Els màxims beneficis
Estem parlant
De sobirania
Estem parlant
De sobirania alimentària
I estem parlant
De sobirania nacional
Jo avui
A les 8 del matí
A la portada
No ho faig mai
Cap píndola d'editorial
Diguéssim
Però avui
Ho he fet
I una de les coses
Que deies
Que em sembla
També sentint molt
Aquests dies
Els pagesos
I el que estan reclamant
De la qüestió en si
Del que demanen
Jo crec que hi ha
Una miopia política
De no entendre
El que estan dient
Que és un geni a prou
De fa molts anys
No només
Del que estan vivint
Econòmicament
Sinó
Estem parlant
De la Catalunya
Que hem buidat
Entre tots
La Catalunya
Que no té
Els serveis socials
Que reclamen
De fa anys
Estem parlant
D'una mena
De segona classe
Social
I una mica
El crit que sents
Aquests dies
Va en aquesta línia
No sé com ho veieu
També
Jofre Llombar
Jemma Calvet
I ens hi ha
Gonzàl·li
Tant de bo fos miopia
En el sentit
De la miopia
S'arregla
O posant taulleres
O canviant
El miop
Per una persona
Que hi vegi
Que tingui
Jo crec
Francament
Que estem davant
D'un problema
Estructural més greu
Que és el segrest
De la pròpia
En Busqueta
Parlava
De la diferència
Entre regulació
I burocràcia
I estic molt
D'acord
Però
La burocràcia
Té segrestada
Anava a dir
Europa
No Catalunya
No Espanya
Té segrestada
A Europa
És a dir
Jo interpreto
O veig
L'administració
Com aquell lubricant
O aquell oli
Que tu poses
A l'engranatge
Perquè l'engranatge
Acabi de funcionar bé
Però és que
Està sobressaturada
La burocràcia
Està tot super
Hiper
Burocratitzat
Anava a dir
Hiperregulat
Fins al punt
Que t'ofegues
És a dir
Ser proveïdor
Des de l'àmbit
Privat
A un proveïdor públic
Vol dir
Destinar una part
De les teves energies
De les teves hores
Del teu humor
A la simple gestió
Administrativa
Per allò que necessites
I passa en tots els àmbits
Particularment
En el cas d'avui
El de la pagesia
Per tant
No és una qüestió
De miopia
És que jo crec
Que és una qüestió
De saturació
I crisi
Del propi sistema
D'una capa administrativa
Que per cert
No s'escull
Cada 4 anys
Sinó que
Té ofici de carrera
Que en el pitjor
Dels casos
Paralitza
En el millor
Dels casos
Paralitza
Però és que
En el pitjor
Dels casos
Com en parlarem
Després
Goberna
Goberna
L'ombra
Hi ha uns senyors
Que decideixen
Qui és terrorista
I qui no és terrorista
I aquests senyors
No els vota a ningú
I formen part
D'aquesta mateixa capa
Dels engranatges
De l'Estat
Que a base
D'etiquetar
Et poden destrossar la vida
O a base
De demanar-te
Molta burocràcia
També te la poden
Alentir
O fer desistir
Jo crec que hi ha un element
Aquí
Estic d'acord
Però hi ha un element
Aquí
Que també
Introdueix
Una perversió
Que és tot el tema
De l'administració electrònica
I de la hiperregulació
O sigui
Hi ha una necessitat
De concentrar
La regulació
D'una manera pedagògica
I això ho ha de fer
L'administració de proximitat
En aquest cas seria
Evidentment
Catalunya
A través
D'una garantia
És que
Això simplement és
Implementar
Estratègicament
Unes solucions
Creatives
De bona governança
I això vol dir
Filtrar la normativa
I convertir-la
No en un obstacle
Sinó en alguna cosa
Que la pròpia administració
Et facilita
L'emplenar
I et facilita
D'aconseguir
Però no la inversa
I aquí
El que està passant
I des de fa temps
Però anem
A pitjor
I dic aquí
Perquè crec que Catalunya
Amb això
Pel que he comentat abans
Doncs
Per la diversificació
D'administracions
Per la saturació
De tasques
Per un cert
Acomplexament
D'algun sector
De funcionariat públic
Dic algun sector
Sobretot
Del de despatxos
No del sector
D'atenció a persones directa
Per exemple
El tema de la cita prèvia
El tema de
És impossible
Moltes vegades
Fer tràmits
Tot això
S'ha d'aturar
És a dir
O es fa una auditoria
Rapidíssima
De tot el que
Aquest
Laberint
Afecta ara
La pagesia
Que és un tema
Molt important
Perquè per exemple
L'accés
A determinats ajuts europeus
Ha arribat en altres sectors
I en aquest sector
Amb prou feines
Quan podia
Haver-se articulat
De forma creativa
Una dimensió estratègica
Perquè fossin fluxes ràpids
Però què fa falta?
Fa falta mirada
Creativa
Mirada
Molt professionalitzada
Molt professionalitzada
I jo no soc ningú
Per donar lliçons
Però la meva experiència
En el sector públic
És que està
Actuant
Per inèrcia
No pren la iniciativa
I què passa?
Els polítics
Van d'elecció
En elecció
I els preocupen
Les eleccions
Bàsicament
Deixar una feina
Ben feta
I ben sedimentada
En moltes ocasions
Quan el conseller o la consellera
d'atur no sap
Ni del que està treballant
Perquè ha de fer un any
De màster
Per entendre el sector

Tu te'n vas
I hi ha un llenguatge productiu
Inclús de vegades
En accés
Però hi ha un llenguatge



És que és un llenguatge productiu
És que el 80%
Del sector productiu
A Catalunya
És per les pimes
I aquestes pimes
Es treballen moltíssim
Un moment
És que ho trobo escandalós
Juntant les dues coses
Aquestes declaracions
D'una i sordo
Expliquen les dues coses
I per què els sindicats
Només són forts
A l'administració pública
Bueno
Intento dir alguna cosa
A veure jo
M'ha agradat molt
Ambosqueta
Bueno
Soc molt fan
Ambosqueta
Des de fa temps
Crec que realment
Aquesta lectura
Que ha col·lapsat
Hi ha una estructura
Que col·lapsa
L'administració pública
No està podent
Resolir
Resolent
Perquè les grans
Corporacions mundials
I tots els que
S'estan beneficiant
D'aquesta espècie
D'extracció
Absoluta
Dels recursos humans
I de la nostra terra
Ningú s'està demanant
Rendiment de comptes
Per tant
Com que no crec
Que sensibilitzin mai
De la nostra situació
Aquesta idea
D'un eix sobirà
D'anem a codissenyar
Els productes
Els que treballen
La terra
Les administracions
El servei
De la gent
I els polítics
Que momentàniament
Estan
Amb aquesta representativitat
Nostra
Aquests haurien de crear
Espais de dissenyar
Una xarxa alternativa
Sobirana
De sobrevivència
I de rescat
De la nostra terra
I de la nostra gent
I això s'ha de
Ho sento
Sona molt utòpic
Revolució total
Però és que
Revolta pagesa
I és la primera
De moltes que vindran
Acostumeu-se
A que aquest any
Va d'això
I al final
La metodologia
És reconèixer-nos
Que som interdependents
Novament
Els agents
Econòmics
Els agents
Socials
I els agents
De la pròpia
Administració
Que finalment
Jo sempre reivindico
A l'administració
Hi ha persones
Que són empàtiques
També amb aquests problemes
El problema és que estan
Atrapades
Amb aquesta resignació
Que deia la Gemma
De dir
Bueno, no podem canviar res
La Gemma ho ha dit
Amb creativitat es pot
Amb ambició es pot
Però hem de canviar
El disseny
De la governança
És a dir
Jo vull que la revolta
Pagesa es traslladi
Amb una taula
De codisseny
Liderats per ells
Mira, hi ha una
Aprofito per dir-vos
I agiu-se
En la revista
Conca 5.1
La carta
Que les ramaderes fan
Els seus companys
Pagesos i pageses
I ramaderes
I agiu-la
Ells saben molt bé
El que s'ha de fer
Doncs que liderin ells
Que liderin ells
I ajudem-los
Busca-te
Busca-te
Sí, és que
Doncs diguéssim
Dir-li a la Itziar
Doncs que aquest apreci
És recíproc
Jo també fa molt temps
Que la segueixo
I també existeix
Aquesta admiració
I també em sembla
Que un debat interessant
És que
S'està començant a plantejar
Ja com aquesta dicotomia
Diguéssim
De les pageses
Enfrontades
O confrontades
A la normativa ambiental
A veure
Compte
Perquè
Diguéssim
Estem en el context
De la crisi ecosocial
La crisi climàtica
Està a sobre de la taula
I
Les pageses
Han de poder produir
Aliments
Han de poder treballar
La terra
D'acord
Amb una normativa
I d'acord
Amb uns estàndards
Ambientals
Que permetin
Doncs la viabilitat
Ecològica
D'aquestes produccions
I la salubritat
De les produccions
Que realitzen
Si
L'ecologia
I els estàndards ambientals
I la pagesia
No són compatibles
No és per culpa
De la pagesia
És per culpa
Del mercat
És per culpa
De les condicions
De distribució
És per culpa
De la competència
Que fa
Que hagin d'utilitzar
Massivament
Aquest tipus
De productes
Per poder competir
Llavors
Aquí
Novament
Del que es tracta
És del model
Es tracta
Que compte
Si nosaltres
Pensem
Que la pagesia
És un sector
Estratègic
Del país
Perquè una cosa
Tan fonamental
Com l'alimentació
Sana
I saludable
No pot estar
En mans
Del mercat
El que hem de garantir
És que les pageses
Puguin produir
Aliments sants
En unes condicions
En el que la ciutadania
Pugui consumir
Aquests aliments
I ells puguin viure
De manera
Feliç
De manera
Tranquil·la
I de manera
Raonable
De la seva feina
Perquè són persones
Que els agrada molt
El que fan
Llavors
Aquí novament
Del que es tracta
És de planificar
De planificar
Democràticament
Aquells sectors
Que són estratègics
I que des de la perspectiva
De país
Pensem que són
Tan importants
Per la vida
De les persones
I pel futur
De la nostra societat
Que no podem
Deixar en mans
Del mercat
Per tant
Compte
En situar
A les pageses
Contra
El que serien
O com adversaris
Del que és
L'ecologia
No, no
Són persones
Que per la seva feina
Pel que ells
Es representen
En relació
Amb la terra
I en relació
Amb el metabolismo
Van de la mà
De l'ecologia
I em sembla
Que aquest també
És un tema
Que s'ha de deixar
Bastant clar
Important
Pere Rossinyol
Sí, en aquesta mateixa línia
Simplement afegir
Que això que estem parlant
De la pagesia
En la línia
Del que deia
Ara en Busqueta
Es pot ampliar
A tots els sectors
Que tenen alguna cosa
A veure
Amb la reproducció
De la vida
Hi ha alguns
Economistes
Que parlen
De l'economia
De la vida
Que té a veure
Amb les cures
Que té a veure
Amb l'atenció
Sanitària
Amb la salut
Amb la salut
Amb l'ensenyament
Per suposat
Amb el menjar
Amb tot el necessari
Per reproduir la vida
Que el mercat
Normalment
Sol menys tenir
És a dir
Les infermeres
Les persones
Que tenen
En els malalts
Etcètera
Etcètera
Hi ha una pila de coses
I la pagesia també
Que el mercat
Desvaloritza
Menys té
I que jo crec
Que hem de començar
A parlar sense embuts
De que cal
En primer lloc
I això no costa diners
Valoritzar-los
Acceptar
La importància
Que tenen
Per la reproducció
De la vida
I donar-los
Una protecció
En tots aquests sectors
Essencials
Per la vida
Que no depenguin
Del mercat
I d'aquest mercat
Salvatge
Globalitzat
Que fa que
Un no pugui competir
Però és que a més a més
No ha de poder competir
Per alimentar els altres
Per cuidar-los
Etcètera
Per tant jo crec
Que necessitem
Una protecció
Fora del mercat
Per tots els sectors
No tant perquè
Siguin estratègics
De país
Que també
Sinó perquè són essencials
Per reproduir la vida
Els que cuiden la vida
Efectivament
I la pagesia
És un d'aquests sectors
I n'hi ha altres
I aquest debat
L'hem de poder ampliar
Ara aprofitem
Per resoldre la pagesia
Però després ampliar-ho
A infermeres
Professors
Etcètera
Però no només protecció
O sigui
Hem de crear
Un espai alternatiu
D'evolució
I transformació
Sí però de moment
Que no hagin de competir
Amb les regles
D'un mercat
Que les desvaloritza
I que considera
Que han de competir
Amb unes regles
Que les fa mercat
Que les fa mercat
Totalment d'acord
Però bueno
Sí les dues coses
Són competibles
A canvi de model
Josep Manuel Busqueta
Gràcies per acompanyar-vos
Aquest matí
El matí de Catalunya Ràdio
Que vagi bé
Una abraçada
Una abraçada a vosaltres
Ha sigut un plaer
Avui estem acompanyant
En aquest espacial
Que estem fent
A Catalunya Ràdio
Des de Girona
Fins a Barcelona
Els pagesos
Us estem parlant
De fet des de la carretera
També som
Amb diferents pagesos
Arreu del país
Seguint aquestes columnes
De fet està activat
Recordem el pla
De protecció civil
I es recomana
No agafar el vehicle avui
I consultar
L'estat del trànsit
Farem una pausa
Per la publicitat
De seguida
Nosaltres estem
A la zona de Sils
Baixant
Arribant a Sils
Entre Sils
I Massanet de la Selva
La P7
Farem una pausa
Per la publicitat
I de seguida
Ens actualitzem
I connectem
Diferents punts
Del territori
Del país
Per saber
Com està la situació
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Tu també ho has sentit
Hi ha moments
Que el cos
Et demana caldo
Per això
Dóna-li el que es mereix
Aneto
Innovació
És que la realitat
Augmentada
Cuidi els nens
Als hospitals
Però també
Que els joves
Del barri
Puguin digitalitzar
Els seus veïns
Descobreix
Aquestes històries
A Connectats
Una sèrie documental
De Fira de Barcelona
I Mobile World Capital
Els dos primers capítols
Divendres i dissabte
Després del Telenotícies Vespre
A TV3
El Martí
És un propietari
Que es vol vendre
El pis
Per 250.000 euros
La Sara
Es vol comprar
Un pis
Com el del Martí
A la Sara
I al Martí
Els creuarà
El destí?
No
Els creuarà
House Fight Connect
La tecnologia de House Fight
Que troba el comprador ideal
Tres vegades més ràpid
Informa't a housefight.com
Sí
House Fight
Ens van dir que no hi teníem res a fer
Que això no va de valors
Que va de pasta
Que només guanyen els de sempre
Però ara
Ens toca parlar
A nosaltres
Gràcies, afició
Gràcies
Parlem
Per lluitar
Al nostre costat
Parlem
Orgullós patrocinador
Del Girona Futbol Club
Soc Irene Paredes
Jugadora del Futbol Club Barcelona
Soc Fermín López
Jugador del Futbol Club Barcelona
Amb la Fundació Barça
Anem més enllà de l'esport
Aconveiem els infants amb malalties
Prevenim la violència en les escoles
Ajudem a trobar feina a joves en risc social
Donem suport a persones refugiades
Jo vaig més enllà de l'esport amb la Fundació Barça
Escolta, m'agrada molt
El teniu en una talla més?
Una talla més?
El sofà?
Ai, perdó, perdó
Volia dir una plaça més
Fins al 29 de febrer
Arriben les rebaixes de la llar del Corte Inglés
Fins al 50% de t'escompte en sofàs, il·luminació, mobles i decoració
A la botiga web i app, al Corte Inglés
Hola, sóc en Barturo Valls
Com? Barturo Valls?
Sí, perquè sóc l'Arturo, el bar
I avui sóc el teu cambrer
Doncs posa'm un colacao
I amb dot gran
Com diguis, mestre
Que aquí cadascú el demana a la seua manera
En marxa el teu colacao
Vull que m'ajudis a enxampar un necessí de dones
Investigarà uns llagres, uns avars, uns abusadors
La col·lecció d'individus més detestables que hagi conegut mai
La meva família
Basada en l'èxit de la trilogia d'Estic Larson
Millennium, els homes que no estimaven les dones
A TV3, divendres a la nit, és la gran pel·lícula
El matí de Catalunya Ràdio
Tot seguit, sentim les novetats que ens porten els amics del Corte Inglés
Bon dia
Bon dia
Aquest 14 de febrer, el Corte Inglés et vol felicitar per Sant Valentí
El moment perfecte per celebrar l'amor
Triant un regal per aquella persona tan especial
Al Corte Inglés tenim moltes idees perquè sempre l'encertis
Com una fragrància de la prestigiosa marca Jou Malon
Rose Blush Colón
Per 102 euros
I l'espelma de la mateixa fragrància
Rose Blush per 65
O una bandolera Hailey de Guess per 145 euros
I aquelles sabates que li feien tanta il·lusió
Ara en tens unes de saló
Verònica Slingpam de Michael Kors
De pell daurada i taló d'agulla per 175 euros
Aquest 14 de febrer tens molt d'amor per celebrar
Que passis un dia de Sant Valentí ben feliç
A la botiga, web i app del Corte Inglés
I aquest divendres t'esperem al Corte Inglés de Sabadell
A dos quarts de set de la tarda
Per explicar-te un munt de contes sobre el Carnestoltes
Recorda-te'n, aquest divendres a la tarda
Històries de Carnestoltes
Al Corte Inglés de Sabadell
Res més per avui
Adeu a tothom fins demà
Cataluña Rádio
El Matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell