La audiencia provincial de Madrid avala que continui la investigación contra Begoña Gómez,
la dona de Pedro Sánchez, per presumpte tráfic d'influències i corrupció.
Desestima, doncs, el recurs que havia presentat la Fiscalia, que a finals d'abril va demanar que s'arxivés aquesta causa.
Per l'Audiència de Madrid hi ha, doncs, raons suficients que motiven que el jutjat dugui a terme aquesta investigació de la denúncia que va presentar,
ho recordareu, manos límpies, per saber si Begoña Gómez havia comès o no aquests delictes de tràfic d'influències i corrupció.
El Tribunal sí que estima una de les peticions de la Fiscalia, que és que no hauria d'haver decretat, diu, el secret de sumari de les investigacions.
Per tant, estarem pendents de les reaccions que hi pugui haver a partir d'ara d'aquesta decisió de l'Audiència Provincial de Madrid,
que vala que continuï, per tant, la investigació contra la dona de Pedro Sánchez.
Més notícies, Sílvia Solanes.
L'Audiència de Barcelona condemna a presó permanent revisable la dona jutjada aquest mes per l'assassinat de la seva filla de 4 anys,
a Sant Joan d'Espí, l'any 2021.
La sentència també imposa mesures cautelars com la prohibició d'aproximació i comunicació als familiars de la víctima
i a una indemnització al pare de la menor assassinada i als avis de la nena.
La sentència també ha resolt deduït testimoni per la possible comissió d'un delicte de maltractament psicològic
de la condemnada contra la seva exparella sentimental i pare de la menor assassinada.
Aquest procediment s'haurà de seguir als jutjats de Sant Feliu de Llobregat,
després que s'acredités que la dona condemnava, buscava causar el màxim de dany possible a la seva antiga parella.
Els atacs aèris de Rússia han matat almenys 6 civils més en les últimes hores al nord i a l'est d'Ucraïna.
S'assumen els 19 morts en el bombardeig de diumenge contra un hipermercat de Kharkiv.
Les últimes accions arriben en pleument del suport dels aliats de l'OTAN
a la possibilitat que l'exèrcit d'Ucraïna pugui utilitzar les armes occidentals
per atacar objectius dins el territori rus.
Ahir, el cap de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, va demanar que ho acceptin
i el govern de França va dir que ho veu amb bons ulls.
Avui, Suàcia, per exemple, ha anunciat una ajuda militar de més de 1.100 milions d'euros.
A partir d'avui, la Seu d'Urgell aplica el model de contenidors d'escombraries
tancats amb clau al sistema de millorar l'índex de reciclatge
i permetrà aplicar una taxa de residus progressiva.
La Seu d'Urgell, Eloi Barrera, bon dia.
Bon dia. Per llançar la brossa, caldrà una aplicació mòbil o un clauer electrònic
que identificarà cada usuari.
Els millors recicladors tindran descomptes i els pitjors hauran de pagar més a la taxa de residus.
Ricard Mateu és el president de la Mancomunitat d'Escombraries de l'Urgellet.
Amb aquest nou sistema, doncs ara, són més fàcilment identificables
i per això es va idear el de la taxa justa,
per premiar aquell que ho fa més bé
i al seu moment sancionar el que no ho faci bé.
La prova pilot en un barri de la ciutat
ha fet augmentar la recollida selectiva del 55 al 69%.
Eloi Barrera, Catalunya Ràdio, la Seu d'Urgell.
Espanya només recull selectivament un 36% de les ampolles de plàstic de begudes.
La dada, aquest 36%, que forma part d'un estudi presentat per Zero Waste Europa,
qüestiona les xifres d'Ecoembes i dona arguments per implantar,
abans de dos anys, un sistema de dipòsit i recollida per aquests envasos.
Montse Poblet.
Durant set mesos, la consultora Eunòmia, assessora de la Comissió Europea en temes de residus,
ha resseguit els envasos de begudes que es posen al mercat espanyol,
els que llancem als contenidors grocs i els que recullen per altres sistemes.
La conclusió és que el 71% de recollida selectiva del que parlen els responsables d'Ecoembes no és cert.
Chris Sherrington és un dels responsables de l'estudi.
Calculem que el percentatge de recollida selectiva d'envasos de plàstic és del 36%.
El sistema de dipòsit i retorn és l'única possibilitat que Espanya pugui passar ràpidament d'aquest 36% del 2021
al 77% que Europa li exigeix pel 2025.
Montse Poblet, Catalunya Ràdio Barcelona.
El Barça espera anunciar avui mateix la incorporació de Hansi Flick com a nou entrenador del primer equip masculí de futbol.
Aquesta hora reunió a les oficines del club de Joan Laporta amb Flick i el representant del tècnic alemany Pinissa Abí
per acabar de tancar el contracte al nou entrenador, que serà per les dues pròximes temporades.
La rescissió de contracte de Xavi Hernández i el seu cos tècnic està acordada i pendent només de les firmes.
El Madrid i el Barça disputaran aquest vespre a quarts de nou el primer partit de les semifinals de la Lliga CB de bàsquet.
La sèrie és el millor de cinc enfrontament i les blauranes tenen el factor pista en contra en aquesta eliminatòria.
Encara en bàsquet, Pedro Martínez deixa de ser el tècnic del Baxi Manresa.
Ha fet ús de la clàusula de rescissió que li permet alliberar-se de l'any que encara li quedava de contracte.
Catalunya-Panamà de futbol.
A partir de les 7 de la tarda, a l'estadi de la nova Creu Alta de Sabadell feia dos anys que la selecció masculina no disputava cap partit.
Avui comença la final de la Lliga Femenina de l'Àterpol amb el partit Sant Andreu-Mataró a les 9 del vespre.
Fins aquí les notícies.
El 22 de febrer, el tot costa...
Jo tenia la samarreta i les botes al Museu del Barça i no sé si segueixen allà.
Què vols dir?
La Marta és la primera golejadora del Barça a la Champions.
I les van treure?
Però això és gravíssim.
Uns dies més tard...
No hi és perquè no podem exposar tot el que tenim al museu.
El que podríem fer és treure aquestes botes, treure aquesta samarreta i exposar-ne a unes altres.
El que a mi m'agradarà de veritat és el dia de demà quan les meves filles siguin més grans podent al museu i les vegin i explicar-li la història.
En l'esport tot costa, però no hi ha res impossible.
Tot costa. De dilluns a divendres a les 7 del vespre amb Sònia Germà i Jordi Costa.
Catalunya Ràdio
12 i 6 minuts, tot a punt per l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Bon dia, bona hora.
Bon dia, Marina Romero.
Hola, Jordi Ramoneda.
Hola, Marina Romero.
Hola, i de fista.
Hola, Marina.
Aquest és el dia de molestem un famós.
Exacte.
Avui tenim l'incòrdia nacional de Catalunya, en Joel Díaz, a punt de molestar un famós o famosa.
Hola, Joel.
Hola.
Ah, l'últim dia que recordo va fer un, no sé, un músic que coneixia ell, que li agradava molt.
En Sergi Estella, sí.
En Sergi Estella, sí.
Home, però ja fa temps d'això, Marina Romero. Has d'escoltar-nos més sovint.
Sí, perquè la setmana passada va molestar en Joel Joan, un duel de Joels espectaculars.
Ah, si t'ho vaig comentar, s'ho vaig escoltar, li vaig ser...
Va estar molt bé.
Un vídeo que ha tingut una gran acceptació a xarxes.
Gràcies a l'adició.
Com sabeu, és el futur de la ràdio, la xarxa.
Sí, sí, ara més que l'audiència es miren les reproduccions a altres xarxes que no són la ràdio. Està molt bé.
No, avui en dia tal ni fot si no saps parlar. Si tu tens molts seguidors de xarxes, Quim...
Ja està.
Ja ho tens fet.
Tens la feina assegurada.
Això farà un pet, eh?
Ets un comunicador.
Farà un pet.
Això farà un pet.
O sigui que anem-nos en retirant, perquè el dia que peti petarà molta cosa.
Dit això...
98.000 reproduccions, eh, Joel, contra Joan?
Bueno, jo...
Joel contra Joel...
No, on ets avui, Joel?
Estic a la Gran Via de Barcelona, cantonada a Villarroel, per molestar una persona que encara no diré,
perquè si no, la següent intervenció que em toca, que és quan ho he de dir, no sabré què dir.
Ah, serà una sorpresa.
Ah, clar.
Què hi deu haver, allà? Gran Via amb...
Sí, bueno, entre Villarroel i el del costat, que diria que és Casanova.
Ah, sí, sí, però a la Gran Via, eh, estàs?
A la Gran Via de Barcelona, que estic així perquè és un carrer molt gran.
Que porta ulleres, el teu convidat o convidada.
Sí, però hi ha molta gent que porta ulleres, és veritat.
Ah, ja està, ja està.
Però ja saps qui és?
Ah, sí, sí, però...
Hi ha un condis, per exemple, no és el condis.
No és el condis.
No molestaràs el senyor condis.
No.
Ni JR Mòbils, que estic veient, tampoc vingues entrevistar el senyor.
Només una pregunta.
JR Mòbils és la meva botiga de mòbils.
No, moment, moment.
Qui tria qui molesta?
Ho tria ell.
Sí, en Joel fa una carta als Reis, i qui es vol deixar molestar, doncs accepta com la persona que farem amb el meu.
Digue-li tonto al Joel, eh?
Ai, eh.
Digue-m'ho, digue-m'ho.
No, no, no, no, us deixo, tot vostre.
Som-hi.
Fins ara.
Gràcies.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, el galeó radiofònic dels vostres migdies,
amb uns cursaris de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Estribor, Quim Morales.
L'Aïda Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola.
L'Aina Austrell, la Xènia Molero i l'Anna Guimarà a la producció, amb Miquel Jario i en Víctor
Lorenz al control central, dos homes i un destí, al control de sol, Albert Joder i qui
us parla, amb Quim Morales.
És dimecres 29 de maig i comencem responent la gran pregunta, aquella que ens feu dia sí,
dia també.
Doncs ha arribat el moment de saber la veritat, perquè en Joel Díaz us explicarà què fa avui
amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Impostos vostres.
Un moment, un moment.
Quim, és que et deixen sol cantant la cançó de vostres impostos.
Però si estic cantant jo també, eh?
Doncs a tu no s'accent, Aida Fita.
Però fa una segona veu, fa una segona veu.
Doncs a mi em vas prohibir que cantés.
Tu sí, Ramoneda, perquè no m'afines, no m'afines.
Però l'Aida s'hauria de significar una mica més.
Però estava fent un falset, si el faig molt agut després no se sent en Quim.
Clar, se'm menjaria viu.
Això és que, Joel, tu no sents les freqüències altes que està fent l'Aida perquè...
També pot ser, eh?
Demà ho cridaré, cridaré els vostres impostos.
Vinga, doncs.
Escolteu-me, catalans i catalanes, el primer que us diré és el que no faré amb els vostres impostos.
No sé si sabeu que aquest cap de setmana hi ha el Primavera Sound al Fòrum de Barcelona.
Doncs amb els vostres impostos el que no faré és anar-hi.
D'acord.
T'ho estalviaràs.
Sí, perquè l'any passat hi vaig anar i vaig tenir un brot d'agorafòbia que em va durar una setmana.
Vaig estar tancat a casa, sense parlar amb ningú per superar el maltràngol aquell.
No dic que el festival sigui una merda, eh?
Dic que per les persones que tenim dificultats per gestionar grans volums de gent, allò és pràcticament un infern.
En canvi, hi ha gent que li encanta, eh?
Allò, anava tots repressants, anar a aquells concerts amunt i avall.
Saps per què, Quim?
Saps per què els encanta, eh?
Per què, per què?
Perquè van drogats fins a les celles, però això és un altre tema del que no...
Com que van drogats?
Però sí que van drogats de música.
Tu per què et penses que hi ha tants de policlins al Primavera Sound?
Home, perquè la gent veu molta aigua.
No, amic, no.
Ja ho comprovaré, doncs.
Ah, tu sí que hi vas?
Clar que hi vaig.
Ja et vull que hi ha.
De fet, ja ha vingut amb la pulsareta del Primavera Sound.
Sí, perquè te la posen perquè no te la puguis treure i no la puguis donar...
Has pagat l'entrada aquesta que diuen que val 300 euros?
Clar que no, Joel, jo vaig com a premsa.
Jo vaig a treballar.
Jo no vaig a passar molt bé.
La diga-li, tonta, la diga-li.
Clar que sí.
Tu vas a fer entrevistes a qui t'interessa, doncs jo vaig als festivals que m'interessen, tu.
Doncs res, ja aniràs amb una llum d'aquestes blaves pels policlins i entendràs el que t'estic dient.
I ara us dic el que sí que faré avui amb els vostres impostos, que és molestar una persona que no sé què pot passar,
si la molesto, perquè és l'encarregada de subministrar una droga legal a molts catalans i catalanes.
Estic parlant ni més ni menys que del Messi, de la xocolata, de l'ailama, del sucre, del Christian Escrivà.
Oh!
Ah, per això he dit que estava a la Gran Via entre Casanova i Vilarroba.
Clar.
Ah, l'Escrivà és aquell senyor de les ulleres rodones.
Sí, bogeria a la pastisseria.
Correcte.
És veritat.
Efectivament, va fer un reality i tot.
És sens dubte el pastisser més mediàtic de Catalunya.
I vull veure què passa si molestes una persona que treballa, doncs al final, amb la felicitat de la gent, no?
Sí.
Doncs veurem com et va amb el Willy Wonka de Catalunya.
El Willy Wonka, això, sí.
En Christian Escrivà serà molestat per en Joel Díaz, gràcies a l'assistència tècnica també d'en Dani Batxiller.
Tornem de seguida, Joel. Fins ara.
Fins ara, guapos.
I també hem d'explicar-vos que està funcionant i molt l'objectiu que s'ha proposat aquesta setmana l'Aida Fita.
Vol trobar les persones més enganxades a un joc de mòbil que és un autèntic clàssic a la fita de la setmana.
Fifi, fita.
Bona setmana.
Aquesta setmana estàvem buscant la persona que estigui al nivell més avançat del Candy Crush.
Una fita que em fa molta il·lusió.
Perquè ahir vaig estar bastant de rato jugant.
Ah, sí?
Ah, molt bé.
No podia anar a dormir perquè...
Per això estic cansada, perquè vaig anar a dormir tard de tant jugar.
De tant jugar al Candy Crush.
Perquè et vas passant nivells dins, un mes, ai, però no me l'he passat, va, me'l passo, me'l passo, i així estàs hores.
Potser t'hauries de posar la musiqueta del Candy Crush que fa venir son.
Mira, veus?
Exacte.
Mira que hi ha bons motius per anar a dormir tard, però que uns sí que hi hagi res.
Benvingut a la meva vida.
Doncs bé, teníem a l'assumpte amb 12.350, teníem a la Carme de Lleida amb 14.773, però és que ens hem quedat fortes perquè escoltem l'Anna, el marit de l'Anna en aquest cas.
Quan veu parlar del Candy Crush, no vaig poder evitar pensar en el meu marit, que hi està tot el dia enganxat.
Li vaig preguntar per quina pantalla anava i diu que és la 15.110, que això era ahir. Avui suposo que ja em deu portar més.
No, clar, segurament ja estarà al 16.000 gairebé.
Però tenim proves fefens? Perquè diu que... Que jo també ho puc dir.
Ah, sí, clar, per dir.
Clar, clar, clar, clar. Ens hauria de passar captura de pantalla del marit.
Notari, davant de notari ho s'ha de dir.
Estic al 15.000 o així. Sí, mira, jo també. Estic al 15.000 o 16.000.
Anna, abans de divendres, passa'ns captura de pantalla de quin nivell estigui el teu marit, perquè, clar, potser d'aquí al divendres ha avançat molts, molts...
Anna, no em sona...
Nivells.
Molts nivells, moltes gràcies.
De res.
Després, si 15.110 us semblaven molts, escolteu a la Tònia de l'Avisbal del Penedès.
Vaig per la pantalla 15.557.
Ai, ai, ai.
15.557, però és que després tenim a la Carme de Reus.
Fa com a 14 anys que jugo i vaig pel nivell 15.580.
15.580, o sigui...
No els 15.000, eh.
O sigui, no seré jo, perdoneu, eh, no seré jo qui critiqui a gent per jugar a videojocs.
No, però ho estàs fent.
Però, aquí arriba el però.
Fa 14 anys que jugo, és treure't una carrera de medicina, són 14 anys, diverses vegades.
Val? I te'ls has passat jugant al Candy Crush.
Jo et diré una cosa.
Sé que no comporta el mateix esforç.
No, no, jo tinc moltes aplicacions d'aquestes que et pots apuntar, per exemple, a pel·lícules i sèries que veus.
Jo tinc una, en l'aplicació de sèries, tinc allà com 8 mesos que he estat mirant sèries.
Molt bé, eh.
Més el Candy Crush, més les pel·lícules.
Sí.
A mi no em quadren els números.
A mi tampoc.
Quan vens a la ràdio, al final?
Mira, no ho sé, la veritat és que no sé com segueixo viva.
Doncs bé, 15.580 és el nivell que està la Carme, per tant, si vosaltres l'heu superat, envieu les vostres notes de veu i captures de pantalla al 667-37-27-29.
Un joc que és transversal, ja veieu que ens escriuen i ens parlen des de Lleida, des de Bixbal del Penedès, des de Reus, tothom està jugant al Candy Crush.
Jo crec que hi ha gent que està jugant molt per sortir a la fita de la setmana.
És un joc de territori.
De territori, és territori.
Fem territori amb el Candy Crush.
Aquesta setmana busquem l'oient que estigui en el nivell més elevat.
El nivell en si ja està molt alt, eh?
No, no, és molt fort.
Parlem del 15, gairebé 15.600.
És que a més crec que ara el límit està per aquí.
Vull dir que estan ja al final, aquesta gent ha d'esperar que surtin els nous nivells cada setmana perquè no poden jugar més.
Perquè si no, carai, sou insaciables.
Escolteu, teniu el nostre WhatsApp que és el 667-37-27-29.
667-37-27-29 per explicar-nos a quin nivell del Candy Crush sou i el que estigui més amunt,
o sigui, el que ha tirat més hores de la seva vida jugant al Candy Crush,
se n'anirà a sopar altres, estem restaurant al carrer Provença, 88.
Jordi, avui tindrem problemes tècnics.
Sí, senyor, i avui el problema tècnic serà una cosa que comporta el fet que en un moment molt trist,
molta desgràcia humana, desgràcia humanitària,
el problema tècnic apareix i fa que sigui molt divertit.
D'acord, doncs a vegades els problemes serveixen per distreure.
Sí, sí, sí, és això.
I per entretenir-nos.
No diré res més.
No diré res més perquè ho explicarà després a l'Espai Polemes Tècnics en Jordi Ramoneda
i ara és el moment de connectar amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
No, Pere d'Esquerdo, sí, no, no.
Passen dos minuts d'un quart d'una del migdia.
Aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio tenim un home a l'exterior de l'emissora
a punt d'enfrontar-se a un repte que és una autèntica bèstia negra per ell.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim Morales, ja estic nerviós.
Sí, perquè avui jugarem al joc de les nacionalitats.
Sí, però no sé qui em tocarà.
No, no, no.
Jo el que sé és que de moment cap dia has triomfat.
No t'ha sortit bé.
Mira que és una ciutat plena de turistes
i que normalment quan sos al carrer trobes turistes de tota mena.
Ara, falta que et diguem que en trobis un d'una nacionalitat concreta
i aquí es complica la cosa.
No, els trobo l'endemà.
Els trobes l'endemà, és veritat.
Doncs a veure si avui els trobes,
perquè d'aquí una estona sabràs de quina nacionalitat és la persona
que has de trobar avui pels carrers de Barcelona
durant tres minuts.
Tindràs tres minuts per aconseguir-ho.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Catalunya Ràdio!
Continuem a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
amb un espai que els dimecres ens agrada molt
perquè serveix per conèixer millor la gent que treballa amb nosaltres
aquí a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
És allò que se li diuen fer sinergies,
és una cosa que et demanen i fas.
I aquí estem.
I aquí estem i descobrim com són aquestes persones
al Corporació Confidencial.
Aquesta setmana he parlat amb Quim Rotllant.
Home!
Potser l'haureu escoltat al Mans,
en aquest espai del suplement.
Sí, i tant.
És la persona que segurament...
Mans!
Mira!
Doncs bé,
ell és potser la persona més experta en cultura catalana?
Ell és la cultura catalana?
Ell és la cultura catalana fet de persona?
Sí, és el nostre estandard
en qüestions tradicionals i culturals de Catalunya.
Ell s'ho coneix tot,
de tot arreu,
d'aquest...
Anava a dir país,
no, no és país encara.
Sí, podem dir-li país, no, catalana.
A veure, a veure,
avui precisament que Espanya ha reconegut Palestina...
Home, doncs sí, no.
No ha reconegut Catalunya i Espanya.
Perquè...
No m'ha dit que ho fan per ordre de llista.
Ah!
I ara està la P,
ha de tirar avall i tornar a començar.
Ah, sí.
Doncs ell s'ho coneix tot,
per tant,
la primera pregunta era
aquest cap de setmana on toca anar?
Demà és el dijous de Corpus,
demà toco a pujar Patum.
Patum és el gran element
de la nostra cultura poblada tradicional,
bergadana,
però també com a element del país dels pesos catalans,
que es va convertir fa molts anys
en patrimoni de la humanitat,
si no s'ha anat mai a Patum,
crec que tenia ja una mancança important de vivència.
Jo he de dir una cosa...
Digues, digues.
...i és que mai he anat a la Patum.
Ni jo.
Jo sí, sí, sí, sí, sí, sí,
i no hi tornaré.
Però em passa una mica com el Primavera Saul,
és allò que...
Què dius?
Ja prefereixo que m'ho expliqueu.
No!
Però la Patum no està encara.
Neu-hi, neu-hi, neu-hi, neu-hi-ho a la Patum.
Per què?
Neu-hi, neu-hi.
Jo hi he anat,
no cal tornar-hi perquè ja ho he fet.
Ja ho has fet, un cop a la vida.
Com anar a la Meca, anar a la Patum...
Clar, és que no hi puc anar aquest any
perquè estic al Primavera.
Llàstima, llàstima.
Doncs fes la Patum al Primavera Saul.
Ah, mira, faré això.
Que una mica s'assemblen.
Exacte.
Doncs bé, ell ha viscut un munt de festivitats,
no se'n perd ni una,
ha vist de tot,
però quina és la que li va cridar més l'atenció?
La baixada de Falles al Pirineu.
Ell era un formiga de gent espectacular
i de cop i volta estàvem a la plaça del poble
i ens diu, no, veus aquella muntanya d'allà?
Diu, sí, doncs ara hauries de pujar allà
perquè allà encendrem l'aro
i baixarem amb les Falles,
que són les torxes,
fent com una mena d'erroi de foc per la muntanya.
I a pensar, esteu sonats.
Perquè, clar, a més a més,
al voltant de Sant Joan,
que dius, algú controla
que si baixes pel mig del bosc amb això encès
pot passar una desgràcia...
Eh? Tira, tira.
Tira, tira, tira.
I van tirant i mira, de moment ho van fent
i...
Tira, tira.
És maco allò, eh?
Molt, molt.
M'agrada, diu, una fila de...
Diu, una fila de gent espectacular,
no una fila espectacular de gent.
No, no, la gent.
A més, era espectacular.
Sí, la gent era increïble.
O sigui, era el desfile de Victoria's Secret amb torxes.
Doncs bé, abans de ser una expert en la cultura
és una cosa que m'ha sorprès molt
perquè es va dedicar a un altre àmbit.
Una època em vaig dedicar a fer de mànager de grups de música.
Va ser un absolut fiasco.
Al final agafava les actuacions que em dèiem
però tu també t'has de quedar una part.
És que prefereixo que actueu que no que jo em quedi una part.
I, clar, al cap d'uns quants anys em van dir, cal?
Però com et va sorgir aquest interès?
Una nòvia que estava en un grup,
vaig dir que va agafant el grup de representant.
Després ja vaig tenir la nòvia, em vaig quedar jo al grup.
No sé com van el repartir i no el van fer malament.
Ai, la nòvia, la nòvia cantant.
Ho va fer per amor perquè és que en Quim és molt bona persona,
tan bona persona que a vegades potser ho és massa.
Soc massa comprensiu amb la gent
i això a vegades és molt dolent.
Com, per exemple, has acceptat fer aquesta entrevista, no?
I no en tenies ganes.
No, no, això amb totes les ganes del món només faltaria, sí, sí.
Però a vegades m'ho poso amb camises d'11 bares
per acceptar coses que no hauria d'haver acceptat.
No és el cas.
Per tant, no us aprofiteu de la gent així,
de la gent bona, sisplau,
perquè anem dient que sí, que sí a tot i després passa el que passa.
Però bé, i per últim,
òbviament li havia de fer la pregunta,
quin és el membre de l'equip que li cau millor?
Home, vaig ser jo perquè em dic com ell, no?
Segurament sí.
Oi que sí?
L'Aina, perquè m'ha agafat de producció durant un temps al mans
i quan m'ho va dir, em vaig a l'última hora a dedicar.
Bé.
Sort.
Sort, ànims.
És la seva preferida.
Sí, sí, sí, no, no...
T'ho tenies molt callat, això, eh, Aina, no ho sabíem.
No, la tia.
Mira, a mi, si em fessis les sinèrcies, jo també diria l'Aina.
Molt bé.
Jo te la faré algun dia.
Algun dia, algun dia.
Tot arribarà.
Tots anirem passant per aquí,
per la Corporació Confidencial, amb l'Aida Fita,
per descobrir les persones que treballen
a la Ràdio i Televisió de Catalunya.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio,
arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Això com funciona?
Com una paperera.
12 i 22 minuts.
Abans no he recordat d'explicar-vos
la festessa que tenim muntada
per acabar amb l'última hora.
Molt bé, molt bé, Aida, de veritat.
Ja me'l deixes clar i em sorprèn
que no hagin sortit algun titular, algun...
Cada dia millor, cada dia millor.
Però no està cap tant, no, la gent?
No, no, no.
Això què dius?
Això què dius?
De la festa final de l'última hora.
Però això, dius la festa final,
però abans, dius, com una cosa...
Què dic?
No, res, és igual.
Doncs res, que ens acomiadarem de la temporada
i d'aquest fantàstic programa
el dia 27 de juny a la Sala B de l'Utegas,
a partir de les 7 de la tarda.
Ai.
Molt bé.
Tenim moltes ganes que vingueu
i, a més a més, us oferim la barra lliure,
que és una cosa que sempre funciona.
Sí, senyor.
Tu poses una mica de menjar a qualsevol esdeveniment
i apareix gent pertot arreu.
Sí, que sempre hi ha el que...
No, jo volia un cafè.
Sí, sí, sí.
No et demanis un cafè al Sala B.
Ara, si veniu, quedeu-vos.
Quedeu-vos.
No vingueu a la barra lliure i després no us quedeu.
Sí, sí.
No, no, perquè tancarem.
Tancarem les portes?
Tancarem.
Vale, no us deixarem sortir.
Sembla que no ho podem fer, això, eh?
No es pot, no es pot.
No, no, no.
Em posaré jo la porta a vigilar.
No caldrà que us tanquem,
perquè hi haurà motius de sobres,
perquè gaudiu d'aquest karaoke final de l'última hora,
el millor pitjor karaoke del món,
perquè tindrem les millors interpretacions d'en Joel Díaz
com a millor pitjor cantant del món,
les millors cançons que podreu cantar amb nosaltres,
si us hi afegiu.
O sigui que ja ens podeu escriure a l'última hora arroba catradio.cat,
l'última hora arroba catradio.cat,
i amb l'assumpte karaoke ens dieu qui voleu venir,
i allà us esperem.
Recordeu, 27 de juny, a les 7 de la tarda,
karaoke de l'última hora, karaoke final,
el millor pitjor karaoke del món.
I ara sí, tornem al carrer amb en Xavier Pereira Esquerda,
que el tenim nerviosent.
En Xavi, un home que ahir va celebrar el seu aniversari.
Sí, senyor.
Sí, senyor, ja és un any més gran,
i per això potser li costen més les coses.
És d'aquesta manera que se li resisteix
al concurs del Joc de les Nacionalitats.
Té 3 minuts per trobar algú d'una nacionalitat concreta
que no és difícil de trobar per Barcelona.
Vale, no estem buscant una persona butzuanesa.
No, exacte, no demanarem un gèmer rojo.
Què és això?
No te'ns recordes?
Què és un gèmer rojo?
Aquells que érem com molt dolents, els gèmeres rojos.
Però de ficció o de...?
No, real, real.
Però deus, i on són? A quin hemisferi?
Busca'ls, busca'ls, busca'ls, busca'ls. Ja els trobaràs, ja els trobaràs.
En Xavier Pere d'Esquerda, bon dia.
Bon dia, aquí Maralles.
Saps quina nacionalitat has de trobar avui?
No, encara no, però jo ja m'he posat la...
L'altra vegada em vaig posar davant d'una parada aquesta de bus turístic.
Ben fet, sí.
Hi havia cap italià dels que em vau demanar.
I avui m'he plantat davant d'una parada de taxi,
a veure si hi ha algú de la nacionalitat que em diràs.
Doncs escolta'm, hem fet italians, hem fet francesos,
i avui et toca buscar una persona a Alemanya en tres minuts.
Ah, mira.
Ja, ja.
Avui que precisament arriba...
Ja ha arribat Hansi Flick, el futur entrenador del Barça,
potser fas un desperdició.
A veure si trobes aquest.
Potser et trobes a Hansi Flick.
Hansi Flick.
Hansi Flick.
A veure...
Estàs preparat, Xavi?
Doncs el temps comença ara mateix.
A veure, Hansi Flick.
Hansi Flick.
La Fiedersen.
Deutschland.
Bois.
Itàlia.
Ara, ara, ara, ara.
La setmana passada havies d'estar aquí, tio.
Sí.
Frankfurt.
Bratsburg.
Cartofen.
Boisiu.
Boisiu.
Alemanya?
No.
Espanyol.
Ah, espanyol.
Molt bé.
Espanyol.
Mira, espera.
Dues persones amb quatre maletes.
Sí, sí.
És de molta maleta, l'alemanya.
Oktoberfest?
No hablamos.
No hablamos español.
No hablamos español.
Estàs hablando en xino, cariño.
Iran.
Ah, Iran.
Iran.
We're not...
Vale, vale, vale.
Iran.
A ver, estoy buscant...
German people estoy buscando.
Avian.
Xucrut.
Xucrut.
Xucrut.
Xucrut.
Com?
Ah, no, ets catalana.
Sí.
Vaja, et busco alemanys.
I si dius Hansi Flick, crides Hansi Flick.
Ja l'he dit abans, Hansi Flick.
M'he trobat a l'alemany Hansi Flick, però tornem-hi.
Johann Sebastian Bach.
Johann Sebastian Bach.
Tu estàs al Gospelsfest, sempre presentant.
Sí, senyora, amb el Kim Morales.
I tu cantes?
Sí, sí.
Sí, per tu no ets d'Alemanya, no?
No.
Vaja.
Bé, gràcies, eh?
De res.
Adéu.
Auf Wiedersehen.
Auf Wiedersehen.
Alo.
Wo ist du?
Tschüss?
Mercedes?
Pense?
Where are you from?
No.
Me caso l'olio.
No, hi ha manera, eh, Xavi.
Hi ha manera, a ver.
No sé.
Apfel.
Apfel.
És que no sé...
Apfel?
Volkswagen.
Volkswagen.
Volkswagen.
Volkswagen.
Volkswagen.
Volkswagen.
Lidl?
Lidl?
No, saps com ho diuen amb l'enfant?
Lidl.
Lidl.
Lufthansa, Lufthansa.
Lufthansa, Lufthansa.
Reichsrad.
Deutschland, Deutschland.
Rampurten algemeine.
What is you?
Where are you from?
En hispanis.
Ah, és hispanis.
No germans.
No.
Vaja, thank you, bye.
Però s'ha dit que malament, eh?
A mi m'ho estic fent, estic perdent tot.
Estàs fatal.
Aviam, a veure.
Bayern?
Bayern?
Leverkusen?
No.
No?
Where are you from?
Ah, és d'aquí.
Ah, és d'aquí.
Sí, sí.
Va dir damunt tot, de ser d'aquí?
Bauhaus?
Bauhaus.
Bauhaus?
Bauhaus?
Mediamark?
Mediamark?
Pfizer, Pfizer.
Pfizer.
Pfizer.
Però Pfizer, doncs sí que no...
Però què deu pensar la gent que es troba aquí?
Rotring?
Rotring?
Què és Rotring?
Rotring?
Rotring.
Deutschland?
Deutschland?
Jo no, Deutschland.
Tu, Deutschland?
No, jo, Deutschland.
No.
No?
No hi ha manera?
No, no.
Nine, nine.
From Barcelona, and you?
Ah, from Barcelona?
Yeah, of course.
Hello.
Welcome.
Espanestaiga.
Digues Espanestaiga, que era aquell jugador.
Sí, sí, sí, sí.
Tu vens trucant, bafes.
Adidas, Audi?
Audi?
Mira, aquesta senyora s'ha girat.
Audi, és alemana, vostè?
No.
No.
És increïble.
No en trobarà ni un.
Ni un, ni un.
Apareixerà en demà.
Hola, Calvin Klein?
Thank you.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
Woman's secret?
Sí.
Chavis acaba el temps.
Quedan cinco.
Cuatro.
Arribo, Arribo.
Doctor Ecker, Doctor Ecker.
Doctor Ecker, aquí, aquí.
Boss, boss.
Adidas, Audi.
En qué mundo gana, en qué mundo gana.
Nada, nada.
German?
Deutschland?
No.
Peter Sien?
Ui.
Raus?
Set.
Sis.
Deutschland?
Quatre.
Deutschland.
Tres.
Tenim cara de Deutschland.
Tenim cara de Deutschland.
Diu, la cara, sí, el que no teniu és el vocabulari.
Molt bé, tenen cara d'alemanys.
Molt bé.
Vaja, no hem trobat alemanys.
Però has trobat una senyora que té cara d'alemanya.
Ara sí, la cara la té.
Té la cara aquesta com rosseta, saps?
Ho has reconegut ella mateixa, eh?
Doncs res, Xavi, segurament demà trobaràs tots els alemanys del món.
Hans i Flickin Clos, però avui, amb el joc de les nacionalitats, has tornat a fracassar.
Vaja, que tindrà pena.
Feu-me fora.
Doncs mira, no em donis idees.
Gràcies, Xavi.
Fidesz, Xavi, de Seyent.
Xiu.
Aquí no en troba ni un, tu.
No, no.
És molt fort.
El dia que no busqui, clar, troba.
Bé, ja ho sap, ja li diuen això.
Senyores i senyors, arriba el moment del concurs invertit de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
per guanyar 30 euros per gastar el capravo.
El capravo que vosaltres vulgueu, el que tingueu més a prop de casa o més lluny.
Si es fa il·lusió fer un viatge i anar a comprar a l'altra punta del país,
doncs endavant vosaltres mateixos...
No té molta lògica, però no.
No, no, no, però hi ha gent que és ben estrany.
Sí, sí, sí.
Doncs heu de marcar el 932017474 i participar al concurs invertit.
Nosaltres us direm la resposta.
I vosaltres heu de fer la pregunta.
I avui la resposta és Ricard Ostrell.
La resposta és Ricard Ostrell.
Quina és la pregunta que ens faríeu?
932017474.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Ai, mira, un senyor que acaba de llençar,
que li ha fet il·lusió llençar coses aquí a la paperera.
Tallar, diciamo, no un copisco.
Clar que sí.
A Catalunya Ràdio.
Vosaltres no sabeu què és guardafustes al moll,
ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells.
D'Ossa Menor, fi dels poemes d'avantguarda,
de Joan Salvat Papasseit.
Cent anys de la seva mort.
Postdates, la institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio amb la literatura.
El matí de Catalunya Ràdio.
Aquest estiu viatja a la teva pròxima illa preferida,
Sardenya,
i amb un 15% de descompte,
i viatjant amb vaixell i portant el teu cotxe,
molt millor, esclar,
viatja amb Grimaldi.
Pensa en un producte,
però no en qualsevol,
en un de les millors marques.
I ara imagina que si en compres dos,
te n'emportes tres.
Bé, oi?
Eren la Gula del Norte?
O un Ariel Frescor Sensacions?
És igual,
perquè al Corte Inglés tenim milers de productes
de les millors marques,
igual que aquests,
a 3x2,
a la botiga,
web i app.
Supercori, percori supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
I?
Bon dia,
li truquem del seu banc.
Necessitaríem les seves danes...
A mi ja no m'enreda ningú.
N'estàs segur?
Cibersegur.
Ja puc tornar a fer continguts per tots vosaltres.
Estàs segura que no tornaran a robar el perfil?
Cibersegura.
Ara ja puc comprar online sense problemes.
Segur que no et tornaran a estafar?
N'estic cibersegura.
Entra a ciberseguretat.gencat.cat
i descobriràs com gaudir amb tranquil·litat del món digital
i navegar en plena ciberseguretat.
Generalitat de Catalunya.
Som els tres companys d'en Lluís,
de Recanvis Reinsa.
Ens va dir que si li tocaven els 130 milions
del pot especial d'euro-millones,
muntaria un taller propi
i ens faria cap als tres.
Ha tocat aquí al polígon
i en Lluís porta tres dies sense parar de riure.
Confiem en ell,
però esclar,
d'aquesta rialla,
emprenya.
Aquest divendres 7 de juny
pot especial de 130 milions d'euros,
euro-millones,
i compleix tot allò que sempre dius.
Si aquell riure fluixa et deixa,
esclar.
L'oteriés et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Que bé que et dé el finançament total
per clients amb targeta al Corte Inglés.
Finança les compres fins a 12 mesos
en electrònica,
electrodomèstics,
esports,
motellar i molt més.
Finançament total
a la botiga Web i App del Corte Inglés.
Fins al diumenge 2 de juny
per compres superiors a 200 euros.
Finançament ofert per financiar el Corte Inglés
si subjecta a la seva aprovació.
Consulta les condicions i exclusions
al cortinglés.es.
La història més personal de Carles Porta.
Tor, foc encès,
a la venda a la botiga Trescat
i als punts habituals.
L'última hora
amb Quim Morales
a Catalunya Ràdio.
Caprabo
us ofereix el concurs
de l'última hora.
Caprabo.
Preus bons
sempre.
És temps per el concurs invertit
de l'última hora.
Us hem dit la resposta fa un moment
i vosaltres ens heu de fer la pregunta.
93-20-7474
al telèfon que ràpidament
ha marcat en Joan.
Bon dia, Joan.
Hola, que ja bon dia trempat.
Des d'on truques, Joan?
De moment en el cotxe
i al costat de Terrassa.
Ah, molt bé.
Però cap on vas, a veure, Joan?
Cap on vas?
Bueno, doncs vaig a la mateixa Terrassa.
Ah, molt bé.
Estàs al costat
però encara no has arribat.
Molt bé.
Exactament, exactament.
M'hem parat amb una benzinera.
Ah, així ens agrada.
A veure, Joan, digue'ns,
fes-vos la pregunta, a veure,
a veure si la sabem.
Qui presenta
els Matins de Catalunya Ràdio
i el programa
que es fa el dissabte de nit
a TV3?
Home, aquesta és fàcil.
Enrigar-ho estrem.
Mira com riu.
Està content.
Que t'emportes 30 euros, tio,
per gastar el Caprabo.
Vale, moltes gràcies.
A tu, a tu.
A veure, vinga, cap a Terrassa, eh?
El tens controlat,
el Caprabo de Terrassa o no?
Sí, no, però
és on aniré a comprar
és el Caprabo de Branes,
perquè jo dic a Tordera.
Ah, molt bé, molt bé.
Estic en desplaçament professional.
Quin giro, eh?
Perquè era molt Terrassa tot.
De cop i volta...
De solta hem marxat de Terrassa
i hem d'anar cap a l'altra banda.
Joan, moltes gràcies per participar
i enhorabona.
A vosaltres.
A vosaltres per sentir-me.
Va, vinga, bon dia, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Hola, què tal, bon dia.
Em permeteu una pregunta?
No.
Gairebé són dos quarts i mig
d'una del migdia
aquí a l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio.
Un moment en què, atenció,
es disparen les alarmes,
s'encenen els grups vermells
i arriben els problemes tècnics.
Tenim problemes...
problemes tècnics.
Gràcies, Agustí.
Ara que has dit això de les alarmes,
m'han recordat una anècdota.
A la ràdio, en aquesta ràdio
i en d'altres,
hi ha un sistema que quan es fa un silenci,
l'antena, salta una alarma.
I recordo que hi havia un col·laborador
l'any passat que feia uns silencis
que havien arribat a fer saltar aquesta alarma.
No diré quin col·laborador és
perquè no me'n recordo.
No, perquè són d'aquells que...
El cel silenci és molt radiofònic, eh?
Això és una cosa que...
Sí, sí, és molt radiofònic,
però quan dura més de 10 minuts
potser és un problema.
Farem a veure si sonen?
No, no, no, perquè és la meva secció.
Fes-ho a la teva.
A veure, nois,
ens posem sèrius.
Va, d'acord.
Perquè què passa?
Hi ha passat...
O sigui, està passant al món
notícies molt greus
de les estats humanitaris
com el genocidi
que està cometent Israel
contra el poble palestí.
Això té una cobertura informativa.
Això no és un problema.
No, no, no.
Bueno, en el cervell, en Etanyahu,
o sigui que és un bon problema.
Hi ha una cobertura informativa,
de cop i volta,
molts periodistes traslladats allà,
molta pressa per connectar,
i què passa quan fas les coses amb pressa?
Que surten malament.
Surten malament.
Els has de fer dues vegades.
Això és el que va passar a Euskal Televisa,
ara fa uns dies,
quan, de fet,
en aquest capítol tan gran
del conflicte entre Israel i Palestina,
hi ha com el capítol,
el subcapítol
que Espanya reconeix a Palestina,
que llavors Israel s'enfadada amb Espanya...
Vale, doncs entrem en aquest subcapítol
i hi ha un corresponsal,
Déuskal Televisa Israel,
que connecta,
i en un moment molt solemne,
molt trist,
passa això.
La presa de Israel responde
prohibiendo al consulado español en Jerusalén
a atender a los palestinos.
Miquel, ahí estarán.
Arracha,
león,
león intensifica.
No,
això ha passat.
Se li va posar veu de barrufet.
Veu de barrufet.
Veu de barrufet.
És un moment molt dur.
Jo us he portat aquest fragment,
perquè ara,
perquè ara,
l'escoltem,
perquè ara jo us ho posaré tot, eh?
Què us penseu,
que es porta només això?
Us el penso posar tot,
però no rigueu, eh?
No, no.
És un moment seriós,
és un moment solemne.
I si la periodista
deus que el Televisa
s'ho va menjar en directe
i no va riure,
espero que vosaltres no rigueu.
No, home, no.
No ho farem, no ho farem.
Aguantem.
Espanyol en Jerusalén
a atender a los...
Represa de Israel
responde prohibiendo
al consulado español en Jerusalén
a atender a los palestinos.
Miquel, ahí estarán.
Arracha,
león,
Israel intensifica
su ofensiva diplomática
contra España
tras el reconocimiento
del Estado palestino.
Vimos como el primer paso
por el tirador
de su embajadora de Madrid
y ya la llena...
Por el sonido
de la presa de Israel...
Bueno,
por el sonido,
¿qué?
Por el sonido,
entenem que...
Bueno,
que no és la seva veu habitual.
No, no, no.
A veure,
t'imagines que no sé...
No, potser per això
ningú va dir res
perquè és que és la veu
del Miquel.
El Miquel,
allí estarán.
Allí estarán.
En fi,
ànims.
Un record
per als companys
d'Escolta a l'Evisa.
Sí, sí.
Seguim amb un altre problema,
en aquest cas el temps
de Televisió Espanyola.
Jo us faig un resum
de què és fer el temps.
D'acord.
És posar mapes
i dir quin temps farà.
Sí.
Perdoneu,
però vindràs això.
Sí,
però és allò
que ho has d'assenyalar
que són infinits.
I tant.
Infinits.
Però què passa?
Que s'ha de posar
el mapa,
el mapa
i el temps.
És a dir,
mapa de Catalunya,
si tu vas,
Matlleu
i si plou a Matlleu
un núvol en pluja.
Correcte.
Ja està.
Molt bé.
A Televisió Espanyola
ho han deconstruït.
Ah, sí?
Sí.
I què han fet?
Doncs no posar-ho a la vegada.
Y que nos va a dejar
precipitaciones
que aunque aquí no se ven,
ahora sí las vamos a ver
en los mapas de símbolos.
El viernes
con algunas precipitaciones,
bueno,
pues ahora lo que nos falta
es el mapa,
pero bueno.
O sigui,
primer vam posar el mapa
i després els símbols
i després els símbols
però no el mapa.
I llavors,
això com un joc.
Bueno,
és com vosaltres,
tu Jordi,
també.
Sí,
bueno,
en principi sí.
Què has de fer,
això?
Tenemos los símbolos
en el norte
con algunas precipitaciones.
Imagínenselo.
Imagínenselo.
Ah,
molt bé.
Las precipitaciones,
cotas de nieve
de 1.500,
1.600 metros
en el sur.
Molt bé.
Bueno,
i acabem amb un problema tècnic
que m'agrada molt,
això és el que va passar
d'Antena 3,
entra una connexió de
I ahora son soles.
Sí,
I ahora son soles.
És com el primer programa
de televisió
que sembla un retret.
Sí,
perquè és això,
I ahora son soles.
I ahora son soles,
tu.
Ahora este.
Tot el que portem,
I ahora son soles.
Clar.
Bueno,
doncs connecten
amb Vicente Vallès,
val,
i doncs passa això.
Antena 3,
Vicente.
Està com molt trista,
no?
Antena 3,
Vicente.
No connecta,
el Vicente no connecta.
No connecta,
comença a parlar
i el micròfon no funciona,
no sé què.
Ah,
no hi ha l'àudio.
Quan se n'adonen
que no està funcionant
i el Vicente
ja està a punt de dir
prou,
passa això.
No se escucha,
Vicente.
Aviso.
Espero que me estén escuchando,
creo que tenemos algún problema.
¿Me escucháis ahora?
¿Primer aviso?
Sí,
ya me escucháis bien,
estupendo.
Uy, uy, uy, uy, uy, uy, uy, uy, uy, uy, uy.
Una violencia, ¿no?
Bueno,
primer aviso.
Perquè primer aviso
formava part del text
o es que estaba renyant algú.
Primer aviso.
Primer aviso.
El segundo,
¿sabes la voz del de Euskal Televisa?
Te va quedar lluvado.
Doncs així són els problemes tècnics
que tenim cada setmana
a l'última hora
amb en Jordi Ramoneda.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
I per no acabar amb els problemes,
de seguida hi ha algú
que en tindrà,
i molts,
perquè el visita
l'Incòrdi Nacional de Catalunya,
en Joel Díaz.
Després de la publicitat,
molestem un famós
i avui ja sabeu qui és,
en Christian Escrivà.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Queda el pàdel,
no?, una miqueta...
El pàdel és una merda, Quim.
És una merda
per senyors gordos.
Com jo,
perquè m'he comprat unes bales
per jugar.
Com tu, efectivament.
A mi, a mi, a mi, a mi, a mi...
Catalunya Ràdio.
Hi ha un lloc
on viuen totes les paraules.
Paraules són paraules.
Paraules sonores.
Paraules obertes.
Paraules fins i tot trencades.
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Mañana me voy a España, ¿eh?
Yo me pago la vuelta, pero yo me voy a España.
¡Hombre!
A punt d'arribar a tres quarts d'una del migdia, moment incòmode al que viurem a continuació a l'última hora,
perquè en Joel Díaz es disposa a incordiar a una persona molt coneguda, molt simpàtica,
que no sé com s'ho prendrà tot això.
Veurem com va avui l'espai Molestem un famós.
Molestem un famós!
Molestem un famós!
Molestem un famós!
Famos!
Bé, companys, com cada dimecres, el primer que faig és dir-vos com ha reaccionat el famós del dia a la vostra cançó.
Avui ha fet cara de vergonya, eh?
Ai!
No passa res, no passa res.
Mira que ell està acostumat a veure coses, diguéssim...
Això t'anava a dir.
...perpèntiques, eh?
Bueno, escolta, per si algú s'ha perdut la presentació d'abans,
estic amb el Messi de la xocolata, el Miquel Àngelo del Sucre,
el professor xiflado dels pastissos, Christian Escrivà.
Bon dia.
Bon dia, company.
Bon dia.
Escolta'm, això que tens aquí a la Gran Via de Barcelona és la NASA de la reposteria.
Jo estic flipant amb el nivell de tecnologia que tens aquí.
Ara m'estaves ensenyant una màquina xinesa, eh?
Que sí?
És una màquina xinesa que la podreu veure com funciona en el tast a la Rambla,
que aquest any fa 10 anys, passa a Catalunya, a partir del dia 6, que és dijous,
i serà el postre que presentarem amb exclusiva...
Bueno, l'exclusiva ja la tens tu, perquè no l'havies intentat.
Sí, sí, sí.
Crec que és la primera exclusiva de la història de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, Christian.
I possiblement l'última, també.
I possiblement l'última, sí.
Escolta'm, què t'anava a dir?
M'has ensenyat ara unes fotos d'un pastís que porta LEDs.
Sí.
Estic veient aquí un vestit de núvia comestible.
Sky is the limit, en qüestions de reposteria, per Christian Escrivà.
No.
No.
Hi ha límits més enllà de l'escai, abans de l'escai?
O sigui, abans d'arribar a l'escai hi ha límits.
A veure, jo soc pastisser i tinc els coneixements de pastisser.
Sí, llavors, quan arriba el límit, llavors busco qui em pot agafar de la mà i portar-me a l'altra banda.
To the next level of the pastisserie.
All right.
Companys, us sembla si donem entrada ja al qüestionari molestador?
Endavant, som-hi.
Vinga, va.
Sí, sí, sí, no, no, no, qüestionari molestador, sí, sí, sí, no, no, no, qüestionari molestador.
Aquí cantem les sintonies, ens agrada cantar-les, Christian.
Però bueno, estem sonats, però tu també una mica.
O sigui, al principi hi hauria d'haver una certa sintonia.
Sí.
I empatia.
Posa't el micro així en vertical, perquè si no...
Se la canta?
No, tu no.
Tu no.
Escolta'm, encara fas pastissos tu amb les teves mans?
O ets com els arquitectes famosos que tens la idea i dius, vinga, que s'apanyin els correlas?
A veure, ara seria la segona part, en el sentit que, per sort, durant tots aquests anys hem estat formant a tota una sèrie de, jo diria, virtuosos.
Artesans.
Artesans, però de molt al nivell.
Ahà.
Aquí el que toca la xocolata artística, que és el Dani Domínguez, 8 hores al dia durant molts anys, fa això.
No, no, és com un pianista, no toca el piano, el violí i la flauta.
T'has d'especialitzar.
Exacte.
I aquí tens especialistes a totes les branques de la reposteria.
Sí, llavors, clar, jo conec totes les tècniques, però no soc tan bo com ells.
Vale.
O sigui, que una mica sí que és això, no?
Tu ara mateix ets el geni que té les idees i el problema és de l'altre, que ho ha de baixar a la pràctica.
Exacte, el problema tècnic el tenen ells.
Anda, que no, tot m'ha entrat bé, bandido.
Cristian, escriva, t'agraden els ous kinder?
No.
Les marranades industrials en general?
No.
N'hi ha alguna que diguis, mira, a mi, jo estic en contra d'això, però el tigretón m'agrada molt, no?
Alguna...
Pantera rosa.
Una pantera rosa.
Em fas pensar, ara, l'última marranada que m'hagi pogut menjar, però, hòstia, la veritat és que ara no me'n ve cap al cap.
Vale.
De veritat, eh? Si no, t'ho diria, però segur que hi ha una...
No t'has menjat cap marranada últimament, eh?
No.
Vale.
Pregunta ràpida, vale?
Ara, és que, però a poc a poc vas veient com el famós va pensant. Aquest tio és gilipolles.
M'agrada molt anar veient aquesta graduació.
Sí, sí, sí, va bé, va bé.
Dos personatges claus, jo crec, relacionats amb el món de la reposteria, dos mites, i et demano que triguis, vale?
Paquito el Xocolatero o Willy Wonka?
Willy Wonka.
Willy Wonka.
Qui era Paquito el Xocolatero?
Exacte, ni idea.
Era una cançó, no?
Sí, amb la de...
Ah, vale, vale.
Home, això és Paquito el Xocolatero.
Sí, sí, sí.
Per tant, una de les grans cançons del folclore espanyol està basada en un Xocolatero.
Home, la cançó no està mal.
La cançó està...
Mira, mira.
Hi ha el dubte de si Paquito el Xocolatero era un traficant de hachís.
Jo diria que no.
Què passa?
Ja tens informació aquí, eh?
T'ha arribat...
Sí, no sé, el Xavi em posa aquí el...
És que jo ho explico mentre està.
Francisco Pérez Molina era el hermano de Consuelo i l'esposa de Gustavo Pascual Falcó.
Bé, sí, gràcies, Xavi.
El fill del Christian està aquí.
No és el fill, però quasi...
Ah, no, em pensava que éreu dos fills.
Em pensava que eren tots dos fills teus.
No, no, no, però el Xavi i jo portem 25 anys treballant plegats.
És com un fill.
Llavors, allò, com un germà.
És com un fill, com un fill.
Ho confirmes que és com un pare, també?
Perfecte.
Escolta, vas fer una mona que reprodueix el trofeu de la Copa Amèrica, l'he vist, és espectacular.
He vist que has fet també el que serà el Nou Camp Nou.
Sí.
Allò, el Nou Camp Nou, aquest va ser un encàrrec de...
De l'Alejandro Echevarria.
Ho sabia.
Però tu creus que li va regalant el Laporta?
No.
És que no sé si li convé el Laporta ara a menjar pastissos.
No, no, no, li va regalant el seu fillol.
De fet, l'Alejandro fa anys ja que ens demana...
O sigui, jo és el padrí més generós que tenim, eh?
Ah, sí, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Fot unes mones...
Li havien fet la Xavineta, li han fet diverses mones d'aquestes.
Quan el Messi també li...
Has conegut el Messi?
Has conegut el Messi, Cristian?
Sí.
Ai, la mare que em va regalar.
Sí, sí, sí, sí.
Mira tu, mira tu.
Varies vegades, sí.
Varies vegades.
L'has conegut varias vegades, eh?
No, m'estàs molestant tu, mi, ara, eh?
Perquè l'enveja que tinc ara mateix...
Sí.
Escolta, hi ha gent que diu que li agrada la xocolata,
però quan els hi dones xocolata negra sense gaire sucre fan carotes.
Ara, ara.
Llavors, aquesta gent, desenmascarem-los.
No els hi agrada la xocolata, els hi agrada el sucre.
Saps què vull dir?
Jo soc d'aquests, eh?
Ja, ja, ja, ja.
És que si...
Jo soc d'aquests, allò, eh?
Que si fas la xocolata negra aquesta,
que ho trobo un esnobisme total, allò del 100%, i tal,
això no té sentit.
La veritat que et deixa la llengua pràcticament insensible.
No, que t'he menjat, sí, un suc o...
Què, què? Un carbó.
No sé, no m'agrada. A mi no m'agrada gens.
Vols que toquem un altre tema que a mi jo personalment crec que pot ser interessant?
Mira, fa temps que observo, pels carrers de Barcelona,
un increment de la pastisseria eròtica.
Per exemple, hi ha el tema dels gofres en forma de tita, aquests que hi ha.
Sí, sí, sí.
A escrivar teniu aquesta línia de negoci?
Què dius?
Jo tinc el showroom, a sobre d'aquí on estem nosaltres tinc el showroom.
I durant molts anys vaig tindre el sexroom,
que era un departament, a part del showroom, on només hi havia motius sexuals.
I que hi havia, que hi havia, Cristian.
De fet, de fet, em van convidar ara...
Jo sempre havia dit que jo no aniria mai a un programa de televisió
si no era a parlar de pastissos, no?
Ah, perquè, clar, m'agrada parlar del que sé, no del...
Ojalá tothom fes com tu, Cristian.
I no, sí, perquè a vegades veig tertulians allò que dius,
ostres, aquest s'atreveix a tot.
I no volia caure en aquest parany, no?
Vale.
I llavors, no, farà cosa d'un any.
Avui TV, l'Ares Teixidor feia un programa sobre sexe.
Sí, molt, molt sobre sexe.
I el Xavi em diu, escolta, diu que ha trucat l'Ares a veure si voldies anar al seu programa.
No, no, no, jo vaig a parlar de pastisseria, amb 62 anys, què vols que veig?
Ja, ja, calla, bandido, calla, segur que tens.
Ostres, però jo vaig anar pensant i dic, pera, pera, pera, pera, pera, pera, pera,
que si començo a pensar en tot el que hem fet relacionat sexe i pastisseria,
n'hem fet unes quantes, eh?
Has fet vagines, vagines, n'has fet?
He fet vagines, he fet...
Penisos, penisos.
Penisos, sobretot el més famós és el del Nacho Vidal.
Has fet el penis de Nacho Vidal?
No, el tinc, el tinc aquí.
A mida real?
A mida real.
Hòstia.
És que l'hi van fer el motlle.
L'hi van fer el motlle.
Jo ja l'hi vaig dir, jo no te'l faré.
Jo no te'l faré, que em fa com...
No, perquè el motlle l'has de fer amb l'assumptu en estat d'excitació, no?
Sí, exacte, exacte.
Ja, ja, ja.
Llavors, la seva publicitat és el meu penis no cap amb un got de tubo.
Sí.
Llavors, bueno, vam comprovar que era cert.
Era cert, eh?
Sí, era cert.
Ara no recordo el pes total quan l'omples fins a dalt de xocolata.
Clar.
Però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, aquí hi ha xocolata per regalar i vendre.
200 grams ben bé, doncs, no?
Sí, sí, sí, jo crec que se costa el mig quilo.
Mare de Déu, mare de Déu.
Sí, i llavors, bueno, n'hem fet, n'hem fet de coses, sí.
Molt bé, molt bé.
Ara ja ve la part que intento molestar-te de veritat, d'acord?
No va en sèrio, eh?
M'estic posant en sèrio.
Però sí, perquè et queda un minut, eh, Joel, i no ho has aconseguit.
Sí, vull parlar del xocolisme.
Les persones xocoliques, segons un estudi elaborat pels investigadors de l'Universitat de Michigan,
el costum de xocolata potenciar l'alliberament de substàncies químiques al cervell
que generen addicció, similar a la morfina.
Llavors, això tu creus que et converteix a tu en un narco?
O sigui, si agafem la idea aquesta de l'acció, hi ha gent que està enganxada a la xocolata,
tu series el Pablo Escobar de la reposteria.
Que tonteria, eh?
Poder ser, poder ser, no ho sé.
No t'agrada imaginar-te tu en aquests termes, eh?
Com el gran narco del sucre.
Té la seva conya.
Clar.
Té la seva conya.
Ara, jo estic donant-ho alguna idea, eh?
Sí.
Sí, sí, sí.
A veure, a veure, no pots comparar el xocolata amb altre tipus de substàncies,
però, però, sí.
Per exemple, bé, mira, nosaltres fem una cosa que és la fulla de menta amb xocolata.
Però si tu, en lloc de menta, li poses marihuana,
sí, també la combinació...
Aquí ho teníem.
Aquí ho teníem.
La combinació també funcionaria, crec.
Ja et dic ara que segur, perquè hi ha gent que em fa de postres amb marihuana
i tenen... no sé si els has provat mai, els has provat mai?
Una vegada.
I què tal?
Em vaig quedar una mica...
Una mica amb el blancasso, eh?
Joel, l'hem de deixar aquí, no tenim més temps.
Oh, quina llastura, tu.
Ara que arribava el moment interessant d'anar a conversa, eh?
Sí, mira, noi.
Però en qualsevol casa pots quedar una estoneta,
anar a veure el membre d'en Nacho Vidal amb xocolata
i agrair-li molt al Cristian Escrivà que ens hagi atès
i s'hagi deixat ser molestat una estoneta
per l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Gràcies.
Ha sigut un plaer.
Igualment.
Fins ara, Quim.
Ja fa olor d'estiu, però a casa meva encara no.
Vaig a Bauhaus.
Una decoració més fresca?
Sí.
Un repàs de pintura?
També.
I un aire condicionat?
Doncs esclar que sí.
Meravellós.
Igual que aquests preus.
Però qui m'ho instal·la?
Doncs Bauhaus, esclar.
Llestos.
Tot preparat per a la calor.
Escolta, està fantàstic, oi?
La teva llar té ganes d'estiu?
I tu també.
Bauhaus.
Bricolatge, reformes, decoració i jardí.
Les pupil·les es dilaten.
La freqüència cardíaca augmenta.
I 101 impuls irrefrenable.
Revolucionat abans d'accelerar amb els nous A3 Sportback,
Old Street i Sedan.
Condueix-los des de 250 euros al mes amb bicirenting en 36 quotes,
assegurança i manteniment inclosos, entrada 9.545 euros.
Oferta a Volkswagen Renting fins al 30 de juny.
Consulta les condicions Audi i Boners.
Xerxa de concessionaris oficials Audi.
Digui?
Bon dia, li truquem del seu banc.
Necessitaríem les seves danes per a...
A mi ja no m'enreda ningú.
N'estàs segur?
Cibersegur.
Ja puc tornar a fer continguts per tots vosaltres.
Estàs segura que no et tornaran a robar el perfil?
Cibersegura.
Ara ja puc comprar online sense problemes.
Segur que no et tornaran a estafar?
N'estic cibersegura.
Entra a ciberseguretat.gencat.cat
i descobriràs com gaudir amb tranquil·litat del món digital
i navegar en plena ciberseguretat.
Generalitat de Catalunya.
Un fitxatge controvertit.
L'oposició Cruyff va posar de manifest els punts febles del règim.
Una història apassionant.
Quan el president de l'Allax li diu a Cruyff
et venem al Madrid, va dir, n'iré jo com sigui, menys al Madrid.
Quan va arribar el Johan va ser impressionant.
Ho va canviar absolutament, absolutament tot.
El fitxatge a la plataforma 3CAT ja disponible.
Aquest i altres documentals els trobaràs a la plataforma 3CAT.
I el temps que vol, eh, Quim Morales?
Passa volant, 7 hores.
I demà seguirem aquesta votació de la lletma amnistia al Congrés,
que quedarà ja aprovada, per tant, un dia important també.
Molt atents.
Des de les 6 al matí de Catalunya Ràdio.
¡Gracias!
¡Gracias!
Vota Podemos
La Unión Europea ha destruido nuestra industria, agricultura, ganadería y pesca para hacernos un país dependiente
Las imposiciones de Bruselas y la Agenda 2030 hacen imposible reconstruir nuestra economía
España debe abandonar la Unión Europea para poder hacer las políticas que interesan a los españoles
Porque nuestra gente está por encima de la Unión Europea, vota Falange Española de las Jons, arriba España
En Bruselas somos coalizantes de hace mucho tiempo con el Partido Socialista
Acabas de escuchar a González Pons del PP reconociendo que su partido y el PSOE son coalición en Europa
Un pacto que destruye nuestra industria, nuestro campo, nuestra seguridad y nuestra libertad
Este 9 de junio, vota Vox
En Europa nos van a oír
Estem aquí per assegurar un planeta millor per a les generacions futures
Davant l'extrema dreta reivindiquem l'Europa de les Nacions Lliures
Per una Europa verda, per una Europa de Nacions Lliures
Vota Europa Republicana
Vota Esquerra Republicana
Vam marxar a l'exili fa quasi 7 anys
Van dir que ens detindrien, que ens jutjarien i condemnarien
Que mai entraríem a l'Eurocambra
Però hem persistit i una i altra vegada hem guanyat
I amb tu, junts, seguirem persistint
Per l'oficialitat del català
Per teixer aliances, per la independència de Catalunya
I per avançar en drets i llibertats
Per seguir guanyant a Europa
Junts Més, Lliures per Europa
Cataluña Radio
A Volunt mais
A Voluntre
Acevedo
Sui
S CHRISTIE
Sif
Sif
Sif
Sif
Sif
Aوب