Juntos a la costa.
Feu patir, feu patir.
¿Com fem patir? ¿Per qué?
No, mira, ¿saps qué pasa?
Que realmente teníamos una visita de estudiants a l'estudi
y no estaba sentiendo nada del que estábamos comentando.
Ah, muy bien.
Si has dicho, ¿feu patirá por decir alguna cosa?
Sí, por no decir sí o no.
El que patía era yo, ¿sabes?
El perro Adrián ahora vol habilitar la cuina del Bulli
para dormir y pasar una noche.
A la cuina?
Sí, 950 euros a la noche.
Yo sabía allo de dormir al sofá, pero también a la cuina...
Pues sí, a la cuina, con los fogos excesos.
¿Qué te parece?
Eh, perillós, sí que és perillós, sí.
Sí, el foc s'ha de pagar sempre.
Bueno, bueno.
Bueno, pagar.
A vegades no cal foc, eh, per posar-se calent.
A veure, a veure...
A la cuina, bota, tu, és un lloc que t'agrada.
És que ja l'he tret els fogons i he posat nitroceràmiques, saps?
Sí, ara respon-me la pregunta.
A tu, a la cuina, t'agrada?
No soc gens bon cuiner, no.
No, no és el que t'està preguntant.
No, t'ha preguntat si t'agrada a la cuina.
I al lavabo?
Els lavabos aquí a la ràdio...
Mira, jo tinc un nen de 4 anys i un de 6 mesos, o sigui que com et pots imaginar...
A qualsevol lloc m'agrada, no?
No, a casa meva ara mateix no té portes, saps?
La cosa portaria.
En qualsevol moment es pot aparèixer algú.
Sí, sí.
I et fa un susto que l'Albert Espinosa...
Sí, que se l'emporta.
Va, a les notícies.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia, us informa, Joan Bota.
A la majoria dels bolivians que van arribar en creuer a Barcelona els deportaran avui cap al seu país.
A primera hora de la tarda els portaran en autobús des del port de Barcelona, on estan allotjats en un vaixell cap a l'aeroport per agafar un vol directe a la ciutat de Santa Cruz.
La policia els ha comunicat formalment que rebuig la seva entrada a Espanya.
Dels 69 bolivians que van arribar fa 10 dies a bord d'un creuer mitja dotzena han demanat l'asil, però se'ls hi ha denegat.
Segons ha confirmat Catalunya Ràdio, només han aconseguit quedar-se 4 persones, 3 d'elles menors d'edat,
que formen part d'una mateixa família amb parents residents a Girona que tenen la nacionalitat espanyola.
Més notícies, Sara Riera.
Les universitats privades ja no demanaran tenir aprovades les proves d'aptitud per accedir als estudis de magisteri.
Defensen que no volen que la prova sigui un topall d'entrada i flexibilitzen el criteri perquè els estudiants les puguin aprovar també durant el primer curs.
Una decisió que no agrada, les universitats públiques que seguiran demanant tenir l'examen aprovat per entrar a la universitat
i lamenten que les privades trenquin la unitat.
El gegant tecnològic Met ha anunciat mesures per protegir els menors de l'extorsió sexual a través d'internet.
L'empresa, fundada per Mark Zuckerberg, ha anunciat que, entre altres coses, incorporarà un filtre
per detectar imatges de nuesa en els missatges directes d'Instagram,
que s'activarà de manera predeterminada pels menors de 18 anys.
El que farà aquesta eina serà desenfocar automàticament aquestes imatges de nus
per evitar que els usuaris els visualitzin per sorpresa en els seus missatges.
Dos ucraïnersos morts i quatre més ferits en un atac rus aquest matí a la regió de Mykolaiv,
al sud del país, segons el governador de la regió.
Hores abans, l'ofensiva russa en diferents punts del país ha deixat 200.000 llars sense electricitat,
segons les autoritats.
L'exèrcit rus ha llançat 40 míssils i 40 drons, bona part dels quals interceptats per les defenses d'Ucraïna,
però això no ha impedit la destrucció d'una central tèrmica a prop de la capital
i altres supestacions i infraestructures energètiques d'Ucraïna.
La xarxa de vedats de pesca que des de fa dos anys funciona a la costa catalana
ha multiplicat el nombre d'exemplars d'espècies com l'escamarlà, el lluç o el moll
que viuen en aquestes àrees protegides.
El projecte ha estat presentat a la conferència de la dècada de l'oceà
com un exemple de com la ciència pot ajudar a prendre les decisions polítiques correctes.
Barcelona, Montse Poblet.
Bon dia. Catalunya té 20 vedats de pesca repartits al llarg de tota la costa.
Es van dibuixar amb l'assessorament dels científics de l'ICATMAR
i l'acord de les cofredies de pescadors.
Dos anys després, el director general de pesca, Sergi Tudela, ens avança que estan funcionant.
És espectacular que en dos, tres anys, ja els primers efectes tangibles
i científicament mesurables ja els podem veure.
I d'alguna manera és això que diem, no?
És a dir, ostres, té futur al Mediterrani, podem recuperar realment el...
Sí, perquè la natura és agraïda, eh? És agraïda.
Montse Poblet, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Esports, Marcos García.
El Barça torna als entrenaments d'aquí a una hora
per posar el focus en la Lliga després de la victòria d'autoritat.
Ahir, a París, a l'anada dels quarts de final de la Champions masculina.
PSG 2, Barça 3.
La tornada d'aquests quarts de final serà dimarts que ve a l'estadi olímpic.
Lluís Companys, també ahir i en aquesta Champions,
a l'ètic de Madrid 2, Borussia Dortmund 1.
El Futbol Club Barcelona confirma que la policia francesa
es van dur amb manillats dos aficionats blaugranes ahir del Parc dels Prínceps.
El Club Blaugrana treballa conjuntament amb els Mossos d'Esquadra
per identificar aquests seguidors i constatar si són o no socis del Futbol Club Barcelona.
Aleshores no se sap si aquests dos aficionats del Barça
estan o no detinguts a França.
El president del Centre de Formació d'Entrenadors de Futbol d'Espanya,
Miguel Galán, ha denunciat el president de la Federació Catalana,
Joan Soteres, per incomplir, diu el principi de neutralitat.
I és que ahir Joan Soteres va dir al matí de Catalunya Ràdio
que el seu candidat a les eleccions a la presidència de la Federació Espanyola
és Pedro Rocha.
A dos quarts de nou, Barça Sporting de Portugal
a jugar aquest vespre a la tornada dels quarts de final
de la Champions masculina d'hoquei patins.
A l'anada de l'equip, l'Aurana va perdre per 4 a 1.
Fins aquí les notícies.
Cada migdia a Catalunya Ràdio
una experiència immersiva única.
Una ràdio vertiginosa.
Sensacions explosives.
Vine de públic a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
amb Quim Morales.
Sentiràs l'emoció de la ràdio com si hi fossis.
Coi, perquè hi seràs.
Escriu-nos a l'última hora arroba catradiu.cat
i prepara't per viure a l'última hora en 4 dimensions.
No vindrà ningú, Quim.
És que no vindrà ningú amb aquest...
La gent, el que estem fent és espantar els oients.
No, home, no, Joel.
Pitjors coses han sentit.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del martí de Catalunya Ràdio.
Molt bé, Quim.
Comencem bé.
Comencem bé.
Fantàstic.
El partidat radiofònic dels vostres migdies
amb uns Rafinyas de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Boníssim dia, Quim Morales.
L'Aira Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramonera.
Rafinya Caipirinha.
L'Aina Austré, l'Alba Castellí, l'Àlex López a la producció,
la Montse Durant i en Miquel Jario al control central,
al control de sol Albert Joder i qui us parla, en Quim Morales.
És dijous 11 d'abril, un dia feliç pels seguidors del Barça
com en Joel Díaz, que avui, amb un entusiasme inusual en ell,
ens explica què farà amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Quantes taxes.
Quantes taxes.
Catalans i catalanes, avui, i això ho dic seriosament,
a no sé, que se m'allargui la migdiada,
perquè ahir se va dormir poc,
aniré a comprar-me, amb els vostres impostos,
dues genolleres, però genolleres de les bones,
genolleres d'aquestes dels nanos que van amb monopatí.
Sí, d'acolxades.
Perquè tinc la intenció d'anar de genolls
des d'aquí, Catalunya Ràdio, fins a Terrassa,
per demanar-li perdó, amb la meva penitència,
a don Xavi Hernández Creus,
l'entrenador que ara mateix jo diria que és
el top d'Europa.
Sí, senyor.
El millor entrenador d'Europa,
Xavi Hernández Creus.
Ho està dient el Joel, això.
No, no, ho està dient.
És increïble el món del futbol.
Com canvien les coses en unes poques hores.
Qui és?
L'entrenador del Barça, carinyo.
L'altre.
El millor entrenador de la història del Barça.
Va a camí de ser Xavi Hernández Creus,
perquè evidentment es quedarà la temporada que ve,
i això serà una successió d'èxits.
Tu creus que es quedarà o no?
Ho va dir tan clar que marxaria?
Jo ho veig... No, clar, no.
Cristalí.
Ja ho va fer com a jugador.
Me'n vaig, però ara em queda un any més.
O sigui que podria ser que aquest any també...
És una persona que practica el puta i remunetisme,
i és una cosa molt catalana,
i jo, per part meva, ja et dic,
avui penitència de genolls fins a Terrassa.
Jo és que no hi entenc de futbol,
però creus realment que Xavi Hernández
ara ja ha trobat el sistema perquè aquest Barça jugui bé?
Saps què passa, Quim?
Que jo tampoc hi entenc de futbol.
Ah, d'acord.
Ja li preguntaré a la Lloberes.
No, pregunta de Lloberes perquè, segons ella,
només ella pot parlar de futbol
perquè ha sigut tècnica de no sé què.
De basquets.
De basquets.
Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs escolta'm,
ja li preguntarem a ella en qualsevol cas
a celebrar les coses.
Ara.
Les coses s'han de celebrar.
Ja està, apunto.
D'aquí una setmana ja ho veurem.
S'ha de fer?
Vam!
O aquest cap de setmana amb el Càdiz, no?
Que també hi han perdut.
Sí, igual al Càdiz.
Ara hem d'anar per la Copa d'Europa.
Vinga, va, doncs som-hi, ja està.
I també cap on hem d'anar és ben lluny, ben lluny, ben lluny d'aquí
amb l'Aida Fita i la seva Fita de la Setmana.
És la Fita.
De la Setmana.
És la Fita.
De la Setmana.
Aquesta setmana estan buscant l'oient que viu més lluny de Catalunya.
De moment teníem en Lluís.
No, de Catalunya Ràdio.
De Catalunya Ràdio.
Devinguda diuen al 614.
A veure qui ens està escoltant des de més lluny.
Exacte, teníem en Lluís des de Londres.
Sí.
L'Andres, teníem la Maria Antònia des de Llívia.
Bueno.
Teníem a la Núria des de Calmer Valley, California.
De moment guanyava la Núria, no?
De moment guanyava la Núria.
Però és que n'hem rebut molts.
Deixeu-me agrair tots els nostres oients que ens escolten d'arreu del món,
perquè, per exemple, tenim en Marc que ens escolta des de Budavi,
que, clar, són menys que la Núria, però gràcies per participar,
perquè són ni més ni menys que 6.000.
I és a Budavi que li podem sumar una mica més de quilòmetres.
Sí, maritalment.
Exacte.
I ideològicament està molt lluny d'aquí.
La Mònica des de Texas, 8.300 quilòmetres.
L'Adrià des de Cuenca.
Però des de Cuenca, Ecuador, o Galàpagos, que són...
Ecuador són 9.487, però des de les Galàpagos són 10.230 quilòmetres.
Verge, santa, i ens està sentint.
Ara mateix ens està sentint.
Des de les Galàpagos.
Per tant, ara mateix tenim pole position.
Sí, home.
Però és que us diré una coseta, perquè tenim dues persones que ens escolten des de Nova Zelanda,
que és el punt quasi més llunyà, però és que no us diré quins quilòmetres són,
perquè no vull desvetllar encara, perquè pot ser que siguin una de les dues guanyadores,
les dues superen els 15.000 quilòmetres.
Merda, Déu Senyor.
Per tant, està la cosa...
Un moment, un moment, si superen les 15.000 quilòmetres, ens apropem a les antípodes.
Correcte.
Clar, per això que és molt probable que, no sé, potser algú veu més lluny que aquestes dues noies,
però jo de moment no vull desvetllar encara quins són els quilòmetres.
Jo que pensava que ens escriuria gent de Granollers, dient, soc de Granollers, soc d'Igualada...
No, no, no, tenim gent a Nova Zelanda.
Culturalment està molt lluny, segons com, eh, Granollers.
I alguns dies més que d'altres.
Però escolteu, aquest és el repte, Ilaida Fita us proposa aquesta fita de la setmana.
A trobar l'oient que ens escolta des de més lluny.
Exacte.
I ens fa molta il·lusió que ens estigueu escrivint a tot el món.
Digues, diga, Joel.
No, que pensava que al final de les Galàpagos no el tenim, no?
Que l'hem de sentir o no?
Ah, no, seguim.
Ah, d'acord, sí.
El que anava a dir-te és que per comprovar-ho estaria bé que ens enviessin l'ubicació.
L'ubicació en directe.
Ah, en directe.
Perquè jo em puc dir que t'escolto des de l'Antàrtida.
Ara, clar, jo dic, t'escolto des de Júpiter.
Saps què et seria també un repte molt difícil?
Trobar l'oient que visqués més a prop de Catalunya Ràdio.
Perquè en aquest barri, no sé jo...
Va, la setmana que ve.
Ah, mira.
La setmana que ve, no sé jo.
Hi ha de venir a recollir el premi.
Exacte.
Li donarem el bal per anar...
En directe.
I per la català.
Exacte.
Li donarem el menú d'agustació del xef del Tastem Restaurant, que és el premi de la fita de la setmana.
Al carrer Provença 88 hi teniu un restaurant sensacional i hi haurà un dels nostres oients que quan torni d'allà on és, tan lluny, tan lluny, tan lluny,
se'n gaudirà molt d'aquesta cuina mediterrània i de quilòmetre zero.
I avui també gaudirem de l'experiència de revisitar el noticiari oficial del franquisme amb en Jordi Ramon Odo.
Avui es porto al caos perquè és un nodo resum.
O sigui, és un nodo de 1946 que és un resum del 1945.
Ostres!
I el 1945, per lo que sigui, va ser un any una mica mogut a la història, diguéssim, mundial.
Sí, sí, per lo que sigui.
Per lo que sigui.
Alguna cosa va passar.
Però és curiós perquè és un nodo que el van fer, jo crec, que de pressa i corrent,
i apareixen nous locutors, nous muntadors...
No només hi ha caos al món, sinó que hi ha caos en el nodo.
Caos al nodo avui amb Jordi i Ramon Odo.
Descobrim les notícies del 1945, perdó, que no he dit abans el telèfon al nostre WhatsApp,
per enviar-nos els vostres missatges des d'on Cristo va perdre les sandàlies.
Exacte.
Que és... Aida?
Sí, 67, 37, 27, 29.
Sí, 67, 37, 27, 29.
I ara, atenció, que connectem amb l'unitat mòbil de Catalunya Ràdio.
Eres esquerda, eres esquerda, sí, no, sí, no, sí, no, sí, no.
Oh, no!
Què dius?
Ja el sentim, ja el sentim, quan queda un minut per un quart d'una del migdia,
en Xavier Pere d'Esquerdo, com que és dijous, viu una nova experiència,
i avui no diríeu mai quina és l'experiència.
Anar a menjar patates fregides.
Ah, bueno, però no unes patates fregides qualsevols, Javi.
Ja m'ho temia.
Digue'ns, on ets?
Ai, Quim Morales, és el centre neuràlgil de la patata fregida.
Estic a punt de descobrir el secret del con de patates fregides més famós del món.
Què dius, ara?
Sí, senyor, això es troba a Ciutat Vella, al carrer Joaquim Costa 56, darrere del Teatre Goya.
Sí.
I escolta, pensa que han vingut a intentar comprar-li la fórmula de la mescla d'espècies que té per aquestes patates fregides.
Ah, que són espaciades.
Sí, sí, són espaciades.
Però que pica no...
Pica no tinguin ni un...
Bueno, encara no les he tastat.
Voleu que les tasti ja.
No, no, no, no, Xavi.
No, no, no, no, no.
El José Antonio me n'anava a posar una a la boca.
No, encara no.
Un moment, José Antonio.
Avui sí que ha baixat de la unitat mòbil, oi?
Avui sí, eh?
I digue'n a José Antonio que no et posi res a la boca, Xavi, per favor, eh?
I menys la patata.
A veure.
Escolta, també hi ha barra de lliure de salses.
Oh, què dius ara?
Sí, perquè tu saps, a vegades vas a un lloc d'aquests de fast food i et donen un sobrer petit.
Oi, els hi costa, els hi costa.
I et miren malament.
I alguns, per exemple, a la maionesa l'has de pagar.
Aquí no, aquí no.
Barra lliure de salses, però més els expenedors són XXL.
Són d'aquests grans gegants.
Mira, escolteu.
Què?
Això què és?
No, és la porta.
No, això és l'expenedor d'aquests, Xavi.
I pots posar la boca directament a l'expenedor i beure salsa directament, sense passar per la patata?
Sí, però no ho faré.
Vale, vale.
I si ho has de fer, ho faràs de seguida quan tornem a les patates fregides de Sultant, eh?
Les patates fregides, no xips, eh?
Són patates fregides de...
Sultant, li diuen Sultant.
Ell es diu de Butiri.
De Butiri, que són les més famoses ara mateix de Barcelona i més bones, també,
amb aquests dispensadors de salsa que sonen com una porta.
Sí.
Xavi, fins ara i bon profit.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Això llavors m'aprimaré, no?
A veure, el milagres a Lourdes.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, el ramat humorístic d'aquestes set hores de ràdio que teniu cada dia a Catalunya Ràdio,
i que, a més a més, compta amb el privilegi de poder participar en els esdeveniments més selectes.
De fet, se n'ocupa l'aire de fita amb la catifita vermella.
Ahir vaig tenir la sort, o la desgràcia, de poder assistir als premis Amic 310, que em preguntareu què és.
Què és Amics 310?
Sí, és uns premis pels creadors de contingut en català.
Molt bé, molt bé.
És a dir, influencers.
Exacte.
Doncs bé, és un esdeveniment cultural que reconeixi premio a la creativitat de la joventut dels territoris de parla catalana.
Què passa, Isabel?
Ha de ser joventut, eh?
Ha de ser joventut, té fins a 35 anys.
D'acord.
Ha posat veu de locutora, eh?
Sí, sí, sí.
Podries fer-ho platja, eh?
Podries fer-ho al teu programa propi.
L'estima que no et diguis pera o d'alguna d'aquestes famílies.
Doncs bé, aquesta iniciativa va néixer al País Valencià, i ja n'havien fet cinc edicions,
i aquesta era la sisena, i ara el que volien era fer-ho amb creadors de contingut, però de parla catalana.
Molt bé, no vas anar a València.
No, no, no vaig anar aquí, era al Caixa Fòrum.
Ah, al Caixa Fòrum, que maco.
Sí, exacte.
Bueno, em sembla que la Caixa va estar a València durant uns temps.
Sí, sí, ves que encara no hi sigui, eh?
Sí, és el que t'anava a dir, perquè amb el que triguen a contestar-me els missatges a la Caixa,
deuen estar molt lluny.
Ah, mira, bueno, no dir res, no dir res.
Per vendre't una assegurança, escolta, me't truquen 25 vegades quan faci falta.
Ara, quan tu necessites alguna cosa, oi, oi...
Doncs jo arribo allà, i començo a mirar arreu, i veig que no conec ningú.
I dic, que aquesta gent són ja influencers que estan aquí, són gent que venen a veure l'exposició de Pixar,
o m'he equivocat de lloc, i clar, i dic, ostres, potser és que està envoltada tantes hores amb tanta boomer,
doncs se m'està enganxant, això d'estar desfassada.
Però després, al cap d'una estona, vaig parlar amb l'Aleix Tomàs.
Ah, home, i tant. L'Aleix Tomàs és un creador de contingut.
És un creador de contingut.
Sí, jo conec el seu pare, que és el Tomàs.
Ah, el Tomàs.
El senyor Tomàs.
També fa patates, aquest.
I em va fer sentir bastant millor.
Jo, el 80%, em sap greu, no tinc ni idea de qui són, estic flipant.
Ell tampoc sabia qui era la gent, per tant, anem bé, encara estic a la flor de la vida,
encara em puc salvar, encara sóc jove, perquè, clar, què passa?
Com que els premis són valencians, hi havia molt influència valencià.
Carà!
Aquí ja no arribem.
Però que són com cosins germans, no?
Sí.
Amb els valencians, i tant.
Perdó, una dada, mireu si són cosins germans,
que la caixa concretament és la calle Pintor Sorolla número 2 de València.
És a dir, la caixa d'estat de Barcelona...
Està a València.
És a València.
El Pintor Sorolla, res més valencià, tu.
Res més valencià.
Doncs bé, aquest reportatge vaig decidir també fer-lo en vídeo,
que encara no el trobareu a les xarxes,
el trobareu potser d'aquí, no sé, a saber quan.
Doncs bé, perquè, clar, he dit, quin contingut més viral
que un contingut on surten tots els influencers de Catalunya
que tothom coneix.
Vull dir, això és visibilitat, visualitzacions, likes, me gustas...
Tendències.
Exacte, doncs bé.
Us semblarà curiós, però tota aquesta gent que està acostumada a gravar
i que entén com funciona tot això,
doncs no parava de passar-me això.
Passeu...
Eh, eh, eh, per favor.
Tens aquí el bit, sisplau, tapant-me el plano, gràcies.
És que, clar, sembla mentida que estigui això ple d'influencers
i sàpiguen com funciona una càmera.
Què passa?
Que no paraven de passar per davant de la càmera,
que era l'Alba, la nostra estudianta en pràctiques,
que va venir a ajudar-me.
Tothom passava per davant.
Però és que fins i tot una càmera davant de la càmera...
No, però és que ara es porta això.
Ara passar per davant de les càmeres...
Però el que passa és que són uns mal educats, Quim.
Doncs bé, en fi, qui no podia faltar per allà,
òbviament, era un altre tiktoker,
que segur que quan digui el seu nom tampoc sabreu qui és.
A veure, a veure, a veure.
Calamitat!
Hola.
Una cosa, no tinc entrada.
Que ja ho has solucionat, això?
Com que no tens entrada?
Sí, ha dit, avisa, però avisa, avisa, avisa el nom de qui.
Que li enviem mails i no conté.
Van enviar un mail.
Jo no el vaig respondre, em pensava que t'enviaia l'entrada.
I ara arribo i em diu, no t'han donat l'entrada.
A quin seient estàs?
I no estic a cap seient.
Hòstia, tu.
De moment ho estàs venent molt bé, eh, l'acte aquest d'amic 3D.
L'any que ve, presentadora.
M'estan caient molt bé tots aquests...
En calamitat, especialment.
És que ja veieu que aquestes generacions són una mica despistades.
Sí, es va parlar a la vida així de què, què, de què faig això, què faig.
Els dies, igual.
Tu qui ets?
Tu qui ets?
El que estudien per projectes.
Tu qui ets?
Parla.
A mi m'han dit, tu qui ets, parla, a veure si et reconec a tu.
Ah, de fet, aquesta persona hi era, no?
També hi era, sí, sí.
Òbviament, hi eren tots.
Doncs bé, això que parlem de que són una mica despistats, potser.
Això li va passar a Cèl·lia Espanya, que recordem que la gala era el Caixa Fòrum.
Em comptes i vindré aquí i he anat al Cosmo Caixa.
M'he equivocat.
He anat al Caixa...
Saps per què tenen la Caixa allí?
És que...
Has gravat.
Sí, sí.
M'he ratllat tant que dic, mira, faré una història mona i ho explico així i ja està.
Així faig gràcia.
Així faig gràcia.
Quina gràcia.
Doncs bé, però...
Estem aquí rient tots.
No, no, no, era un xou tot allò, però bé, anem al que ens interessa, perquè jo al final anava allà,
perquè jo vull que em donin una miqueta de tips.
Perquè jo vull viure del cuento, jo vull ser influencer, jo vull que les marques em regalin coses.
Ja va estar, eh?
Només fent vídeos.
Va estar.
Per això que la dic, la primera pregunta era, hi ha una edat límit per ser influencer?
Depèn.
O sigui, és important que sàpigues quina edat tens.
El que no pots fer és tenir 30 i intentar semblar una persona que fa contingut amb 18 anys.
T'has de responsabilitzar.
Si em poses a parlar de polla gorda, amb 30 anys em faràs polla gorda, literalment.
Perquè jo dic tonteries, llavors, si una persona de 40 anys, de cop i volta et comença a parlar,
slave, polla gorda, hola...
Fa cringe.
A mi a si sabreu aquesta paraula.
Bueno, jo soc influencer de...
El que no s'ha de fer per ser una bona influencer.
Això està millennial.
Bueno, mira, amb només 5, 6 segons d'Audiopissa m'ha dit vella...
Se t'ha dit de tot, eh?
Se t'ha dit de tot.
T'han dit polla gorda.
Això de polla gorda és com allò de servir cony, que és una expressió?
O és...
Jo ja m'he desentès d'aquesta manera.
És que és bòdul i no ho sé, jo estic perdut també.
Jo no sé si soc polla gorda ara mateix, per exemple.
Clar, perquè una polla gorda també hi pot ser un problema.
Home, i tant.
I tant, i tant.
Sí, sí, no, no.
És com quan tens un cotxe massa gran.
A mi cap de tot.
Bueno, sí, però després no pots aparcar, per exemple.
Ha de fer mal d'esquena, per exemple.
Si pesa molt, això puja.
T'has de fer una reducció.
I en un moment donat allò s'ha d'omplir de sang.
Clar.
I aquella sang...
Tu tens uns litros de sang.
Doncs bé, jo aquí ja estava bastant trista,
perquè jo veia que ja no entro en aquesta generació,
que ja soc molt gran per ells.
Jo m'agradaria recomanar als oients que n'estan sentint,
des de tot el món, que et segueixin a les xarxes.
A l'Aida, si te busqueu-la, perquè fa molta gràcia.
A mi m'encanta, l'Aida.
Ara fas cançons.
Canta, ara cantes.
Sí, tradueixes cançons.
Tradueixo cançons en directe.
És molt bona, Aida.
En temps real, eh?
En temps real.
Ara vaig a traduir-la al català i ho fas molt bé.
Ets una polla gorda, Aida Fita.
O sigui, com a creadora de contingut,
és un contingut que val la pena.
Hi ha altres coses que a mi,
una senyora es confongui del coxocaixa,
amb el casbacossos...
Seguiu-me, Aida P. Fita, Instagram i TikTok.
Anava a dir, bueno, sí, també tinc TikTok,
però no penjo res.
Doncs bé, aquest sector, al final,
tu t'acabes trobant a tothom a tot arreu,
però ens passa això també a perillistes,
doncs bé, la pregunta és...
Es cauen tots tan bé, com sembla?
O sigui, jo no odio ningú.
Jo odiava tothom fins que els he conegut.
Després hi ha gent que em fa cringe
i simplement li dic...
Hola, guapa!
I ja està, però no faig veure que sóc a mi,
a ser, només les saludo bé per educació.
És el meu cas?
No.
I love.
Com et dius?
Bé, és que...
En sols i en fot tot.
Jo no vaig sortir allà plorant
perquè soc una bona professional
que ho vaig fer després a casa
quan vaig arribar.
Una mica.
Bé, però això ho fas cada dia, doncs?
Sí, també.
És veritat.
Doncs per acabar aquest reportatge
jo vaig demanar que em fessin algun tren de TikTok.
Un què?
Un tren?
Un tren.
Un tren, a xucu-xucu?
Un tren.
No, és com una...
Ah, un tren acabat amb D.
Ah, exacte.
Un tren de...
Una tendència.
Ara no em surt la paraula en català.
Una tendència.
Una tendència, gràcies.
Sí, un d'això.
I vaig parlar amb l'Alegria del Poble,
que no sé si ho sabeu,
és un influencer valencià
que fa contingut sobre la muntanya.
Molt de gust.
Va guanyar molts premis
a millor creador de contingut d'esport
i millor creador de contingut revelació.
De poble?
Però que no fa coses de poble.
També fa de tot.
A veure, clar, no pot ser revelador
ser de poble.
No, però, o sigui,
si és un tio que fa coses de poble
perquè guanya contingut d'esport...
Bueno, perquè també fa muntanyisme.
Mira, és tant, és tant.
Fa esport, muntanyisme, fa de tot.
Racista de pobles?
No, no, jo estic intentant saber
quin és el criteri dels premis.
Doncs bé, bueno, deixem-ho aquí.
Es va posar...
O sigui, jo li vaig demanar que fes algun tren
i ell va decidir fer com una mica de bailoter,
un típic de les seves tasques.
Molt bé, molt bé.
No ho posarem aquí perquè és ràdio,
per tant, ho hauríeu.
Però després va passar això.
Podries plantejar-t'ho, no?,
fer contingut també així de ball?
Així no, no, no el podria fer.
Jo vaig més mal que d'hòstia.
Jo soc un tronc.
Jo no sé ballar.
Jo podria fer-te cantar.
Amb uns 100 carallets és un plaer
d'aguantar la vida amb tu.
Això sí.
Crec que de cantar tampoc podria ser influencer.
M'ha caigut molt bé aquest noi.
A mi també m'acorda molt bé, la veritat.
Alegria de pobles.
I ara m'ha fet pensar
aquell conte que em vas recomanar
d'aquells nois que fan esmorzars de porquins.
Els esmorzaors?
Oh, mare meva.
La ruta, els esmorzaors.
Aquests no hi eren?
Perquè aquests sí que són bons.
Segurament sí, és que hi havia tanta gent, però...
Hòstia, és que es foten uns esmorzars.
D'entrepa de figatells?
De mig metro?
Busqueu-los, busqueu l'Aida Fita
i busqueu els esmorzaors perquè...
I el cremaet.
Són continguts que valen la pena
en aquesta festa dels continguts
que va assistir l'Aida Fita
i, de moment,
va tornar-te amb les mans buides.
Sense premi.
Clar.
Però tot arribarà.
Tot arribarà.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Doncs el Barça va bé
perquè no va malament.
4 minuts i dos quarts d'una del migdia.
Realment li està rebentant l'Instagram
a l'Aida Fita
i amb motiu
perquè realment és un compte
a tenir en compte
a les xarxes socials.
Seguiu-la, que us ho passareu bé.
Quanta gent ha començat a seguir ara?
Doncs com gairebé unes 10 persones.
I tot dones, oi?
Sí, mira.
Sí, doncs mira, sí.
Molt bé, molt bé.
Moltes dones, moltes dones.
Gràcies, us estimo.
I mentre ho haureu fent,
nosaltres tenim una connexió pendent,
una connexió que us farà salivar
perquè anem a menjar
patates fregides amb en Xavier Pérez d'Esquerdo.
És d'aquests fenòmens
que no tenen massa explicació
que de sobte un local es posa de moda
perquè resulta que fa unes patates
fregides magnífiques
i no és el Tomàs aquell famós
de no sé on...
Aquests són les braves, no?, del Tomàs?
Les braves del Tomàs.
Aquesta suposa que te les pots convertir
en patates braves, si vols,
perquè si hi ha tantes salses
te fas les combinacions que vulguis, no, Xavi?
Doncs sí.
Ja està menjant.
No, no, faré veure que no n'he menjat cap.
D'acord, molt bé.
Ja està.
Sí, sí, les del Tomàs,
a més a més la gent no és gaire simpàtica
i aquí el sultan és molt simpàtic.
Ah, molt bé, molt bé.
Qui és en sultan?
A veure, explica'ns.
En sultan, el sultan és en David...
Perdó, bueno, la gent li diu David ja,
perquè la gent no sap dir debut, eh?
Debut?
Lo mismo, significa lo mismo.
Ah, sí?
Doncs què prefereixes, debut o David?
Igual, a mí me da igual.
Estoy aquí mejor para gente que me dice David
porque es más fácil poder decir.
Doncs no, jo diré com et dius,
que és debut tiri.
Debut tiri, que és diran que fa 25 anys
que és aquí i fa 14, no?,
que has obert aquí.
24 años estoy en Barcelona.
24?
14 años estoy en este local.
Ah, molt bé.
I què tal?
Bien, gracias a Dios.
No, bien no, està sortint a tot arreu,
són les patates més bones del món.
No, bien no.
Sí, però...
Muy bien.
Aunque ahora no tiene ganancia de antes, pero...
Ah, perquè, clar, si les vens a un euro...
No, antes con un euro también tenía ganancia,
pero ahora como que todo lo subiendo,
aceite, patata, papeles, todo...
Que és bona persona.
No perdí més, està perdí més.
La gente no me deje que subir.
Bueno, no ploris.
L'únic que anava a dir,
quantes patates fas al dia?
Quants quilos?
Ahora no es mucho,
porque en este momento estaba
mes de ramazán de musulman.
Ay, este barrio de musulman.
Entonces, 130, 150 quilos.
150 quilos de patates fregides al dia?
Com a poc.
Com a poc.
270 quilos.
Mira, mira, ara està fregint una.
Sentiu silenci, eh?
Silenci.
Ah, la patata.
Oita, oita.
Oh, Déu meu.
Sembla la caçada.
Llavors, a veure, aquí jo sé que tens un secret.
Quin és aquest secret?
Secret?
Un secret que és meu.
Hasta mis compañeros no saben ninguno.
Són les espècies que li poses, no?
Viene con sal.
Vale, les espècies que poses, les poses abans de fregir o després de fregir?
Després de fregir.
Després de fregir.
Bé.
Porque este que pongo, cuando pongo aceite se va.
Entonces me toca cuando saco de aceite que está mojado ponerme.
Però ja s'hi agafa.
Agafa.
Agafa.
D'acord.
Quantes espècies diferents hi ha en aquest saler que ara mateix s'escolta?
Escolteu, eh?
Silenci, silenci.
Oh, quantes espècies.
Sentiu, eh?
Sí, sí, sí.
Quantes espècies hi ha aquí?
Aquí, 15 espècies.
15 espècies diferents.
Vinga, a veure, jo vaig a tastar una per veure si trobo...
Fes a veure que és el primer cop que les tastes, Xavi.
Estàs la primera vegada, eh?
Les tasto...
A veure, tira'm, Soltan, tira'm una mica de sal d'aquesta, la patata.
Vaig a tastar, eh?
Jo intentaré endevinar...
Quants, quantes, quinze espècies?
Quinze, eh?
Vinga.
A veure si hi encertes alguna, va.
A veure, sal.
Sal, molt bé, molt fàcil.
Principal, 50%.
50% de sal.
Sal normal, sal de...
De salé?
De supermercats.
Gorda?
És gorda?
No, és...
És fina, és fina.
No, no, no fina del tot.
Ah, una mica mal, doncs.
Una mica mal, doncs, potser.
No, no.
De l'Himalaia, d'aquella...
Difícil, encontraràs.
Alguno de pronto pijaràs, però de 15 no puedes pijar,
porque yo también juego.
Es secreto.
Escolta, no tu, no tu, que no...
Deu haver pimentó, no?
Pimentó no tiene, mire.
Toma, ja.
Estàs fatal, tío.
Però, escolta, tu què saps?
Ja, és a coses que...
Per què pica?
Llavors, què és pebre?
Orenga.
Jo crec que deu portar orenga.
Cada especia tiene algún poco de sabor de picante,
entonces, con esas especies que uso, tiene algo...
O si fa una barreja, no?
Com groc i blau fa verd.
És lo mateix, xavi.
No es que yo pongo picante, no.
D'acord.
Porta també canyella.
¡Eeeeh!
Ostres, estàs bien, eh?
Doncs ja està, ja sé fer les patates sultans.
Però si t'ha dit que porta 15 espècies, xavi, faltan 13.
Què més, què més?
Éramos ya tanto, me he dicho...
Cúrcuma.
Puede ser.
Xavi, que li desmuntes el negoci al sultant.
Vinga, va.
Que bé, que bé, a veure, a veure, a veure, a veure, a veure.
Ostres, hombre, diem una espècie.
Pebre, pot ser que porti pebre?
Pebre blanca, preva blanca.
Preva blanca.
No, negra.
Ninguno.
Rosa.
Ninguna febre.
Nada de febre.
Nada de febre.
Herba, una herba.
Unes herbes, sí.
Gerbes, sí, gerbes.
Perigua.
¡Eh!
Herba, cualquier gerba, no és que...
Oh, clar, no, però no hi ha gespa.
No, ni marihuana, no n'hi haurà.
No entente por qué que no saco más.
Diu que no saco más, que no trauré, no em dirà res més.
Bé, bé, bé, doncs escolta'm, com a mi em saben que porten sal canyella i cúrcuma.
Bueno, això sí, és aquest gran èxit.
Escolta, quines ofertes tens aquí?
Ah, mira, ho estic veient aquí.
Pimentó en dolç.
Sí, he vist els pocs, he vist els pocs, els tinc imagats.
És per altres coses, diu.
Mira, té pimentó dolç, té aljahuada.
Sí, és que clar, sí.
Aquesta no l'havies endevinat, eh?
Sí, és otra cosa, és pan rajada per a otra cosa.
Ah, és pan rajada per a otra cosa.
Bueno, llavors no hi ha d'entendre.
Bueno, jo us convido que vingueu aquí, al carrer Joaquín Costa.
A quina hora sí posa, repartir patates, aquest senyor?
A les 12, des de les 12 del matí, migdia, bueno.
A 11 de la noche.
A les 11 de la nit, fregint patates.
I ell està tot el dia aquí?
I estàs tu sol o acompanyat?
No, yo intento solo.
Aunque viene un mejor salgo a comer, pero...
A moure?
Ell també ha de menjar, eh?
Menjar patates.
I tu què menges, patates fregides també?
No, yo tengo diabetes, no puedo, aunque me gusta, pero ya 14 años.
Quina condemna, eh?
Todo el mundo soñando con su novia.
Yo soñando con patata.
Cuando digan lo mismo.
Com és el sultán, eh?
I és veritat que, sultán, t'han intentat comprar la fórmula d'aquestes espècies?
Sí, intentaron, pero no.
Ah, és per això la convenció de McDonald's que es fa aquí?
No, no, McDonald's no nada.
Hay gente que de McDonald's compra sus hamburguesas, sus cosas, o de Kentucky, pero patata viene, jeverec.
Són més bones perquè aquelles de fast food s'estoben als 5 minuts.
Escolta, s'ha fet tan famós aquí al barri del Raval que fins i tot hi ha gent que s'ha fet samarretes, tatuatges, tatuatges també, eh?
Tatuatges de la patata de la gira.
Sí, no es mío, pero yo colaborando con muchos negocios, entonces me piden favor, yo colaborando, pero no es mío ninguno.
Pero, por ejemplo, la tatualla, por ejemplo, la otra...
Surla te va a cara en la tatualla, eh?
Terpi, de caféshop, hay algunos que vienen, hasta vienen joyerías, tú fíjate, vienen cantantes, hay que tomen un trozo de canción.
De canción.
Sí.
O sigui, han grabat un videoclip aquí.
Sí, sí, han grabat un videoclip. No saps qui, Dua Lipa?
O dentro de mi Instagram hay algunos, pero no todos.
Escolta, que hi ha gent que està fent cua. Perdona, eh?
Sí, no, no, Xavi, us hem de deixar, us hem de deixar, amb aquesta experiència dels dijous que has viscut avui,
anar a menjar patates al carrejo aquí en Costa de Barcelona, amb en José Antonio Muñoz,
que avui sí que ha baixat de la unitat mòbil.
Avui sí, eh?
I no sé per què em temo que està menjant patates.
Sí, pues sí, eh? Com està la patata, José Antonio?
No es pot parlar amb la boca plena.
No es pot parlar amb la boca plena.
Ve d'una escola de pau.
Vinga el Betis.
Doncs, molts records a Sultana, enhorabona per aquest èxit,
i ja ho sabeu, si passeu per allà, tasteu aquestes patates que valen molt la pena, Ciutat Vella.
Valen un euro.
Un euro? És que més un euro.
És que és...
Sensacional.
Que ets en portades alguna, Xavi?
Sí, sí, ara li he de donar al Sultana.
A veure, perfecte, gràcies, Xavi.
Fins ara, adéu-siau, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Hola, què tal, bon dia. Em permeteu una pregunta?
No.
Ostres!
Ja va de Badú, en Joel Díaz, que mentre fèiem aquesta connexió,
ha dibuixat un paquet de patates preciós.
En perspectiva, eh?
Molt bé, et dona bé, eh, tot això.
Podria ser enginyer.
No.
I quan passen cinc minuts de dos quarts d'una del migdia,
ara sí que en Joel Díaz fa una de les coses que se li donen millor del món,
que és analitzar els discursos dels nostres mandataris
a l'espai Talls Curiosos de Polítics.
De Polítics, Talls Curiosos de Polítics,
Talls Curiosos de Polítics,
Som curiosos, som polítics!
Amics i amigues dels Talls Curiosos de Polítics,
que portava una setmana assedegats de Talls Curiosos de Polítics,
avui us porto un tros de polític.
Juan Carlos Monedero.
Home!
Juan Carlos Monedero,
un dels polítics més cunyats i més flipats a la vegada,
que ha donat la pell de toro en el que portem de segle XXI.
Recordem que és aquell de les armilles.
Sí.
Aquell de les ullaretes, una mica calvo.
Encara és polític o ho ha deixat estar?
És un polític de naixement.
Hi ha gent que neix política.
Juan Carlos Monedero no pot triar.
Ara no soc polític.
Sempre està fent política.
Que tio va cagar i està fent política.
Està fent política.
Fundador de Podemos,
comunista de Pedra Picada,
professor universitari de Sociologia a la Compolo.
Una mica de pinta de professor que insisteix molt a les alumnes
perquè vagin al seu despatx a fer moltes tutories,
de dir, vine, vine, vine.
O reacció d'exàmens.
Però els alumnes no, només a les alumnes.
Fa aquesta pinta.
Perquè està implicat.
Està molt implicat en la tutoria d'alumnes femenines.
També pinta de professor que allarga les nits
i després li fa mandra fer classe i et posa una pel·lícula.
És allò d'avui veurem una pel·lícula.
És que he adormit allà.
En fi, per què ha destacat sempre Juan Carlos Monedero?
Per què?
Per la seva vessant pedagògica.
Clar, perquè per algú és professor.
Era un tio que t'explica la política perquè tu l'entenguis.
D'acord.
Què passa?
Que la seva capacitat pedagògica
va unida a la seva capacitat d'inventar-se coses.
Home, no.
Sí.
I llavors ha elaborat teories conspiranoiques bastant divertides.
I ara entendreu per què ho dic.
Ens remuntem a l'any 2008.
Monedero està a una televisió de Venezuela,
que era un país que ella visitava molt en aquella època.
I de cop el tio surt amb això, vale?
Una pel·lícula de la Disney
que han visto todos los jóvenes
y que seguramente no la han visto
con lo que hay detrás y con la ideología
que está acompañando.
De quina pel·lícula parla?
Fantasia?
Aladín?
Dumbo?
Ostres, ara.
Ni de por.
Que amaga ideologia a la pel·lícula.
Home, clar, Disney té molta ideologia.
És que el tio era un yanqui de pedra picada.
Però ell només parla d'una pel·lícula.
Escoltem a veure quina pel·lícula és.
Que és el rei León.
Ah, sí, claro, l'hem visto.
El rei León, desde el comienzo...
Primero, hay un elemento radical de monarquia.
Vaja.
El rei León es hijo de León.
Molt bé.
Seu-vos-lo brillant que és el tio
que sap identificar que al rei León
hi ha un element de monarquia.
Sí, sí, sí.
El tio associa conceptes
que aparentment no tenen res a veure
com rei i monarquia.
Sí, sí.
I ell t'ho lliga tot.
T'ho lliga tot.
Has hagut llegir fins a la segona paraula del títol.
Vull dir, es nota que és professor de la universitat, el tio.
No se li escapa una al monedero.
El rei León és una polècula monàrquica.
S'han de tenir molt pensament lateral per dir això.
Continuem.
Aviam quines altres senyals ocultes
ha vist a Juan Carlos Monedero al rei León.
Indirectamente también aparecen las hienas
que van a acompañar a ese León malo.
Malo.
Las hienas en la versión norteamericana
su acento es un acento hostil a los niños.
Son afrodescendientes.
De manera que ese acento ya produce cierto miedo,
cierta sensación de extrañación o extrañamiento.
Extrañazón o extrañamiento.
Es curioso porque a mí el que em provoca monedero
es estreñimiento.
Al final, les paraules, oi?
Va d'una lletra.
Bueno, de moment està fent una anàlisi de guió
que ni a l'escac, eh?
De veritat.
Això t'ensenya a les facultats de comunicació.
Sembla que haguem comprat la Callers du Cinemó.
Bueno, és que no sé si us havia adonat,
veient el rei León,
que tu sents rebuig per les hienes,
però el que no saps és que el sents
perquè són afroamericanes.
Clar, però si la veus doblada...
Aquelles hienes hi ha alguna que és rapera,
l'altra és jugadora de l'NBA,
l'altra és cantant de Soul.
És per això que et generen rebuig,
segons Juan Carlos Monadero.
Deu ser això, deu ser això.
No, perquè són lletges, com una malacó.
No, no és per això.
I fan una mica de por
i es volen menjar a una pobra criatura,
que és el cimbre.
Res, és perquè són afroamericanes.
Però espereu-vos perquè ara ve lo bo.
Primer, una mica de context històric
i després la bomba final.
La película está hecha justo después de la guerra del Golfo.
La primera guerra del Golfo
donde se está intentando construir
al terrorista árabe
como el malo que sustituye a los comunistas.
Context, guerra del Golf,
principis dels 90,
amb més context, Monadero està excitat,
està on fire,
està pràcticament en trance
i ara ve la fumada guapa.
A veure, a veure, a veure.
A veure una cosa.
El rei León és Hamlet.
Correcte.
Que no vindria a ser de la guerra del Golfo.
Tu ets catedràtic de la complotència?
No, no, no, no.
Portes a marmilla?
No, no, no, no.
Llavors, calla-me.
No, què conyons he de saber?
El tio ara ve la fumada guapa.
Atenció, perquè Monadero té una teoria
sobre qui és en realitat
el temut escar.
Entonces, se va a utilizar esa construcción.
El león bueno es un león bonachón,
con un poco tontorrón,
con colores claros,
fracciones amables,
y el león malo es oscuro,
rostros angulosos.
Pero lo terrible es a quién se parece.
A quién se parece.
Esteu preparats?
No.
Si esteu conduint,
amics oients,
per favor,
poseu els warnings
i pareu el voral
amb el freno de mà directament.
Estic pensant a qui s'assembla escar.
Perquè, si no,
tindreu un accident.
Atenció.
Aquí.
Perquè ara sabreu
per què escar fa tanta por
i qui és en realitat escar.
Y si nos fijamos,
está construido.
Si se acercan aquí...
Acerqueu-vos.
Ven que el rey malo
está construido
a imágenes y mecanza de Jomeini.
De Jomeini!
És la Yatalá, Jomeini.
La Yatalá.
La Yatalá, Jomeini.
Jo no sabia
per què l'escar
em feia tanta por.
I resulta que és
la Yatalá, Jomeini.
I molt fort
és comires
i una mica Jomeini
sí que és.
I també s'assembla
a molta gent.
Al Bin Laden
també s'assembla.
I a l'Enric Casas
s'assembla a molta gent.
A l'escar,
què vols que et digui?
L'escar és l'Enric Casas.
No ho sé,
perquè saps a buscar similituds,
no ho sé.
I a més als nens
què els importa, Jomeini?
És que això és el que...
No,
perquè ell el que t'està dient
és tu quan veus allò
Disney t'està,
diguéssim,
estimulant
perquè tu li agafis mania
a la figura
de la Yatalá en general.
En general.
Tant li fots
si és el Jomeini
o no és el Jomeini.
Et dic una cosa.
Ja li agradaria
o li hauria agradat
a Jomeini
perquè no sé qui ha sigut
el seu destí.
Crec que és mort.
És mort.
Ja li hauria agradat
a Jomeini
a assemblar-se'l a l'escar.
Sí, sí.
Ja li hauria agradat.
Doncs bé,
avui a Talls
Cominemes de Polítics
en Joel Díaz
ens ha descobert
la faceta
de crític cinematogràfic
i semiòtic
fins i tot
de Juan Carlos Monedero.
Gràcies, Joel.
A vosaltres.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Di cocodrilo.
Digo, digo.
No cocodrilo.
Digo, digo.
A Catalunya Ràdio
Postdates
Festa paraula
Art antic de les hores
D'Atletes de la Fuga
De Joan Manuel Pérez Pinya
Postdates
La institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
Amb la literatura
El matí de Catalunya Ràdio
Andrea Bocelli
Després d'exhaurir les entrades
del seu concert a Barcelona
el tercer a l'estat
en sis mesos
anuncia una segona data
al Palau Sant Jordi
el 30 d'abril
No et perdis
aquesta nova oportunitat
de celebrar
els seus 30 anys
de carrera musical
en directe
Entrades
a andreabocelli.com
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales
Deixad las armas
Solo así
lo darem
la victòria
Continua la tertúlia cinematogràfica
aquí a l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
i ara fem un salt ideològic
bastant gros
perquè passem de Juan Carlos Monedero
a l'època del franquisme
Bueno, bueno
A veure, sí, és que al final
els extrems es toquen
Ara, ara
Com us he promès
un nodo de 1946
del gener
per tant
parla
era un resum
del 1945
i no sé què va passar aquell dia
el nodo concretament
és del 7 de gener
dia després de Reis
D'acord
dia molt tonto
Era com Cachitos, no?
Bueno, és que el Cachitos
és el nodo
el resum de l'any
del Santiago Segura
Estaven els nens de l'època
jugant amb les joguines
que els havia portat
Sí, que era un tros de matralla
Una pedra
amb un pal enganxat
Hi havia molts canvis
per exemple
el muntador
el muntador
devia tenir dies
de festa
no hi era
Me los voy a coger
la setmana de Reis
Van canviar les veus en off
Van muntar molt de pressa
i malament
Van muntar
amb una mètode
que a mi em van ensenyar
el seu dia a l'escà
que és la mètode de llançament
Agafes les cintes
i tal com cau una terra
ho muntes
Ho muntes així
Oh, que xulo
És un mètode
que molta gent l'ha fet servir
Mireu si van muntar malament
que de cop i volta
o sigui
entren planos
i marxen planos
o sigui
començarem
sentint trets
una veu en off
i mireu com segueix
Segona Guerra Mundial
Oh, vam
En el mismo tiempo
que antes ponían la mitad
¿Qué?
No s'entén
En el mismo tiempo
que antes ponían la mitad
Així comença el nodo
Sense context?
Sense context
Ah, ok
Sense context
Inmedia res
O sigui, és una cosa
El nodo
que és noticiario documental
que representa
que és per donar context
Sí, sí
O sigui, és out of context
No té cap sentit
Això
No sé
Què ha passat aquí
Ja ha sonat aquest tros
Anem al següent punt del resum
Avancem uns minuts
A veure quin és el plan
Com us he dit
En 1945
Apareix Churchill
No?
Per exemple
Aquesta setmana
Però s'ha fet molt
Churchill
I tan content
Perquè ha guanyat la guerra
Fomant-se el seu puro
I ara, atenció
Descobrim un nou locutor del nodo
Que té per mi
El títol
Del més pijo
De tots els locutors
Del nodo
Que apareixeran
És pijo
En el sentit
Ruiz Mateos
És a dir
Parla com aquest senyor
Ha quedat clar
I quan ha quedat clar
El concepte
Del que està explicant
Canvien de tema
Estos son los hombres
Del noveno ejército
Bajo el mando
Del general Simpson
Acompanyado por el mariscal
Montgomery y generales americanos
Mr. Churchill cruza el río
Y salta a tierra
Con evidente satisfacción
Mr. Churchill
Fuma su inevitable
Fum!
Ei!
Però és inevitable que
No, no, ja està
Que fa moltes gràcies
Perquè sembla que li exploti el cigarro
Com a les pel·lis aquelles
Ai!
En fi
I què passa?
El tio parla una mica més
Diguéssim maniarista
Que normalment
Sí
I fa l'esforç de dir
Mr. Churchill
Sí
Mr. Churchill
Perquè algun dia han dit
Churchill
Bueno, mira
És que ara anem aquí
El general Montgomery
El locutor aquest
Clar, què passa?
A Segona Guerra Mundial
Hi ha molts noms
Hi ha moltes nacionalitats
Sí
I a més
Més complicat
Hi ha un alemany a França
Un japonès a Xina
Pels americans
Clar, es barreja moltes coses
Llavors aquest senyor
Portava un embolic
De tres parells de nodos
Ai, ai, ai
I li va tocar dir
Un senyor alemany
Amb l'exèrcit alemany
Va tenir un moment
Tonto
I diu
El nom del senyor
M'accent japonès
I el nom de l'exèrcit
En francès
El exmariscal de Campo Keitel
Queremo la remisión
Sin condiciones
De los restos de la Belmacht
O sigui, és un senyor alemany
De la Belmacht
I ho diu
En japonès
I en francès
Endavant
Vull dir
No sé parlar cap
De les tres llengües
Que han aparegut
No les he parlat
Que m'està agradant molt
Aquest narrador
Ara però
Entra el meu locutor
Del locutor del nodo
Favorit
Per sempre més ja
Que no
Jo crec que no era locutor
Era un senyor
Que passava per allà
I li ha dit
Podes venir un moment
Por favor
Era el senyor
Amb la veu més aflautada
Ah sí
Més que davant
De la dècada dels 40 i 50
És un resum
És un senyor
Però que
Malgrat tenir la veu aflautada
Fa el millor resum
De la bomba atòmica
Que s'ha fet mai
Ah mira
Millor que Oppenheimer
Si sentim això
No cal veure la peli
El tall durà 11 segons
D'acord
Tindrem
La invenció
L'explosió
I la devastació
En 11 segons
Tot Oppenheimer
Tot Oppenheimer
En 11 segons
La creació mato
I desencadenaron
500 millones
De voltios de energia
Arrasó esa ciudad
De 340.000 almas
Molt bé
Molt bé explicat
Amb aquesta veu
De capítol
40.000 voltios
De capítol
De l'Unitunes
És veritat
Ahí está el collote
Què més hi havia en aquest nodo
Doncs el de la veu aflautada
Es va trobar a gust
El del pijo
Devia haver marxat a jugar
Apolo
O no sé què
De l'inturació
A aquella època
I el senyor
Doncs va dir
Què va ser per alocutar
Doncs va obrir un paper
Que posava
Hombres en Borneo
Borneo
Borneo
Uns americans
Que estan a Borneo
Allà a Borneo
Hi havia una mica de tiros
Encara de la guerra
Per això és una mica
Nom de peli porno gay
Borneo
Com més en Borneo
Era una mica
L'after hours
De la guerra
Segona era mundial
Era Borneo
Aleshores
Hi ha uns tius a Borneo
Demoledores americanos
Preparando las cargas explosivas
En una lancha de patrulla naval
Para atacar las defensas submarinas
De Balikpapán en Borneo
Balikpapán
Balikpapán
Aquest tio s'està tapant el nas
Clarament
Ho està fent a presa
Vos dir que és el Matías Prats padre
Sí
Dissimulant
És l'efecte nas tapat
De tota la vida
Tenim aquests senyors a Borneo
Atenció que és un cos d'elit
Porten un material
O sigui el material més increïble
Que s'ha fet servir mai
Per una missió molt important
Simultáneamente
Con cada hombre
Se tiran los explosivos al mar
Para estas misiones
Se emplearon aparatos
De toda clase
Detonadores de minas
Cintas de medir
Armas de fuego
Y hasta rádios especiales
Cintas de medir
Ai que ens atacan
Amb una cinta de mesurar
A veure
Una cinta de mesurar
Sí, sí
Si és de les que jo faig serrí
Per penjar els quadros
Allò talla
Allò
Allò
Tu per què vols una K-47
Allò és un sabre
Si t'enganxa
Et sacseja
Però potser és una cinta de modista
D'aquelles que s'enrotllen tranquil·lament
També pot ser
Saps què feien els homes a Borneo?
Què feien?
Què feien?
Doncs ara us dic una cosa
Els homes aquests no van anar a fer la guerra
Van anar a fer una altra cosa
Terminada la tarea
Se recogen els hombres
Con igual rapidez
A bordo se reponen
Con una copa de conyac
Hòstia
Hòstia puta
Home, així també faig la guerra
Jo, eh
Una copa de conyac
Una copa de conyac
I cintes de medir
Sembla un capítol
D'aquell reality show
De televisió espanyola
De maestres de la costura
Va, i acabem
El senyor de la meva flautada
Us juro que
Per mi
És que és patrimoni
Patrimoni audiovisual
D'aquest país
Perquè el tio va voler acabar dalt
Va voler acabar amb una història bonica
Perquè la segona guerra mundial
L'havia acabat
Mort, destrucció
Però hi ha la reconstrucció
I les històries de reconstrucció personal
Són maques
Aleshores
Ens explica
Un petit fragment
Molt dolç
Abans que el desapareixin
Del nano
Después de 7.200 kilómetros de vuelo
Su padre se halla todavía en Inglaterra
Con el ejército norteamericano
Su madre era inglesa
Y murió en julio de este año
Y las asistentes del avión
Lo entregan al cuidado de su familia
En su casa de Stillwater, Minnesota
El pequeño viajero
Es objeto de un festejo
Con regalos
Y un bono de guerra
Ofrecido por su abuela
A veure
És una història d'un nen
Petit
Que ha quedat orfe de mare
Perquè ha mort
El pare és al front
O és a la guerra
O està tornant
Han pogut localitzar el nen
L'han portat amb els avis
De Stillwater, Minnesota
Stillwater, Minnesota
La iaia li ha regalat un bono de guerra
Que un bono de guerra
No és un bal per anar a la guerra
És una altra cosa
Ni per pujar un tank
No, no
És com la té mobilitat
No
Val
Però
No us he dit com es diu
Aquest nen de Stillwater, Minnesota
Ai, com s'ha de llamar
Has de dir
James
No
Es deu dir Kevin
John
John
El senyor no ho sabia
Michael
I va dir
Jo li poso aquest nom
I si no és aquest
Més igual
Perquè total
Som al Nodo
Som al 1946
Qui m'ha de dir què
Si està tothom morint
Serà de gana
Home
Aleshores el nen aquest
De Stillwater
Repeteixo
Minnesota
Es deia
Són el senyor del Nodo
Així
Miguelito
Será bien atendido
Como que Miguelito
Espera el regreso de su padre
Miguelito
De veritat
Que si ho deien el Nodo
Anava a missa
Si esteu a Stillwater
Minnesota
I crideu Miguelito
Us sortirà aquest nen
Aquest nen que encara deu ser viu
I tant
Jordi i Ramon Odo
Cada setmana repassant
Les perles
Del noticiari oficial
Del franquisme
I nosaltres ara
Anem cap al concurs invertit
De l'última hora
Concurs invertit
Perquè nosaltres
Ara us direm la resposta
I vosaltres heu de fer la pregunta
Per guanyar un val
De 30 euros
Per qualsevol dels establiments
Caprabo
Avui ja no t'ho preguntaré a tu
Nen perdut
Perquè ahir...
Avui no treballo
Ets molt pesat
Aquesta setmana
M'estàs fent treballar molt
Ai bueno vale
Una jugada pilota
Ahir no vas sentir el Joel
Al concurs
Estaves fora
Estava lluitant
Amb problemes tècnics
Saps quina era
La resposta del concurs d'ahir?
No
Explica-li
Ahir ho vaig dir jo
I vaig dir
En Joel és tonto
I la pregunta quina passés?
Perquè en Joel
Ha acabat a la ràdio
Si podrem ser una estrella de Hollywood
Per què ha acabat a la ràdio?
Doncs és molt bona
Enhorabona l'Uyent
M'ho va fer molt bé l'Uyent
I esperem que avui també ho feu
Marcant el 932017474
I avui
La paraula
Diguéssim
La resposta
Que volem que feu servir
En aquest concurs
És
Simba
Sí, sí, sí, sí
Simba
Simba
Simba és la resposta
Quina és la pregunta
932017474
Al matí de Catalunya Ràdio
Arribem a l'últim hora
Amb Kim Morales
La millor pel·lícula
Los que quedan
Los que quedan
Los asesinos de la luna
Maestro
Openheimer
Openheimer
Jaime
Un 100% de descompte adicional
I a més
Un 10% de regal
Per les teves pròximes compres
A Can Dragó
Gaudeix de l'aulet del cort inglés
Del centre comercial de Meridiana
T'hi esperem
Consulta condicions de la promoció
Vendermi cotxe
Et comprem el cotxe
Vendermi cotxe
Et comprem el cotxe
Vendermi cotxe
Et comprem el cotxe
Vendermi cotxe
Compromís de pagament en 24 hores
I si tens una oferta
Vine i te la millorem
100% garantit
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
Prop de l'estació de Sants
Sabadell i Cornellà
Connecta't a la cursa
El cort inglés
El dia 5 de maig
A les 9 del matí
Tots a córrer
No perdis temps
T'hi pots inscriure gratis
A cursalcortinglés.cat
Posa't a entrenar
I dóna-ho tot el dia de la cursa
Sí que solidari
Corre per la Fundació Catalana
Dela Miquel Valls
Recorda-ho
El dia 5 de maig
A les 9 del matí
Connecta't a la cursa
El cort inglés
L'última hora
Amb Quim Morales
A Catalunya Ràdio
Caprabo
Us ofereix el concurs
De l'última hora
Caprabo
Preus bons
Sempre
I Caprabo us ofereix
Un val de 30 euros
Per gastar en qualsevol dels seus establiments
Si participeu
I ho feu bé
El concurs invertit
De l'última hora
La resposta ja la sabeu
I la pregunta ens la farà
Isabel
Bon dia Isabel
Hola
De l'última hora
Quins d'on truques
Truco
Estic en el tema de l'última hora
És el tema municipal de l'última hora
De l'última hora
De l'última hora
Molt bé
Doncs digue'n'hi
Quina és la pregunta
Que ens vols fer

Elisenda Carot
Molt bé
Doncs dona-li records
Que allà ja fa dies que no la veig
Molt bé
Adéu i adeu
Gràcies
Adéu
Adéu
Per gaudir d'uns peus sants
Al llarg de la teva vida
Assessora't sempre
Per un podòleg col·legiat
El nostre compromís
Millorar la salut de la societat
I la qualitat de vida
En l'àmbit laboral
Esportiu
I lúdic
Els teus peus
Sempre en bones mans
Si vols preparar plats brutals
Maleta de romer
O en un pim-pam
De vora el nou llibre
De cuines
A la venda
A la botiga 3Cat
I als punts habituals
El matí de Catalunya Ràdio
L'Inca
El teu enllaç amb la cultura
A Catalunya Ràdio
Torna al Sismògraf
El festival que detecta
El moviment del cos i del planeta
Del 18 al 30 d'abril
Olot acull de nou
Més d'una trentena de propostes
Al voltant de les arts vives
La sostenibilitat
I l'emergència climàtica
Més informació a
Sismografolot.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Link at
Link at
Link at
Avui en dia
Els criminals
Els criminals de
Ferdinand
El TNC
En versió i direcció
En versió i direcció de Jordi Prat i Coll
Diversos veïns d'un edifici
Han comès un seguit de delictes
Que posaran al descobert
Els errors de la justícia
Els abusos de poder
Quin grau de criminalitat
Estem disposats a assumir
Els criminals
A partir del 18 d'abril
A la sala gran del TNC
Més informació a
TNC.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Link at
Link at
A Catalunya Ràdio
Este 4 de diciembre de 1997
Ella vino a pedir ayuda
Llevaba 40 años
Aguantando malos tratos físicos y psíquicos
Fa 27 anys
Can Aurantes va denunciar
Per primer cop
A través de la televisió
La violència masclista que vivia
Pocs dies després
El seu marit
La va assassinar
Com es tracta encara
A la televisió
La violència contra les dones
En parlarem aquest dijous
A partir de les 11 de la nit
A les dones i els dies
Amb Montse Virgili
I fins aquí les 7 hores del matí
De Catalunya Ràdio
De seguida
Bolletí informatiu
I arriben els que no surti d'aquí
Nosaltres demà a les 12
El tornem a deixar tot
Per l'última hora
Que vagi bé
Fins demà
Transport
Má
Má
Mu chains
Má
Má
Má
Má
Me
Má
Má
Má
Má
Má
Má
Má
Má
Má
Má
Má
Má
Má
Má
Má
Má