logo

El matí de Catalunya Ràdio


Transcribed podcasts: 1714
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Es que es llarg, que es muy llarg de hecho, ¿no?, porque es un tratamiento bastante convencional entre 9 meses y 12 meses.
Y mientras tanto, bueno, voy a ver que voy con una mena de cotilla, ¿no?, para proteger la esquina, ¿no?, para proteger la esquina.
Eso, que portas una cotilla, para que los oyentes lo sápigas, que eso, imagino que lo que te hace es...
Para caminar. Es que proteges la esquina, aunque las dos vértebres han quedado muy tocadas, ¿no?, si tuvieses un cop o cualquier cosa, o un mal gest, ¿no?,
entonces, todavía podías provocar un daño de trauma, ¿no?, en este caso, que te fes un mal cop, ¿no?,
i, esclar, és una de les coses que, bueno, que mides de cuidar-te com qualsevol altre, ¿no?, però en aquest cas, la que dificulta la mobilitat,
i, bueno, doncs haurem de tenir paciència fins que això es vagi posant en lloc, ¿no?, i puguis recuperar la normalitat.
Però, vaja, estic bé, optimista i feliç d'estar aquí amb vosaltres.
Escolta, contenta i molt contents, tot l'equip del Matí de Catalunya Ràdio, tots els teus tertulians, que no van dient,
i el Sergi, i el Sergi, en tornarà.
No, però estem contents de veure't amb aquest somriure, amb aquesta energia, amb aquest optimisme,
i estàs amb bones mans...
Hi ha una mica de trampa, avui, eh?
Ai, què ha passat?
No, perquè el dimarts i el dimecres, quan la part de la medicació et donen una pastilla de cortisona,
i això forma permís-lo de...
Bueno, almenys no ho he explicat, però és la meva conclusió, no?,
doncs que tinguis una quimioteràpia més alegre,
perquè almenys, si més no a mi, el que em provoca la cortisona és que més gana,
però sobretot una excitació, és com si t'haguéssit pres...
És gana, s'ha menjat una tartaleta de poma, i no se n'ha saltat a ningú.
És com si t'haguéssit pres tres Red Bulls de cop, no?,
donava el meu fill, una cosa que va tenir, de poca importància,
però tenia mangines molt recurrents,
un dia li van ressaltar cortisona, era el vespre,
i estava tirat, i el dia següent volia anar a jugar tant si com no volia anar a jugar a hockey,
ell estava amb unes ganes de moure's i d'estar actiu,
i això també, clar, me l'acabo de prendre fa una hora,
i començo a notar els efectes també, no?
I no em posaré ballar, però poc faltaria ara, estic amb ànim.
Això vol dir que estàs en plena forma per poder tornar a la tertúlia
a la teva família dels dimarts, que t'enyoràvem.
Som-hi, perquè hem escoltat ja la declaració institucional de Pedro Sánchez,
que tu eres aquí ben assegut.
Dic som-hi, a veure si podem escoltar ara.
Aquest era un dels moments, ha estat una declaració institucional molt curta,
que reconeixer els dos estats, i encara ha anat més enllà, Pedro Sánchez.
El reconocimiento del Estado de Palestina como Estado es una decisión que no adoptamos contra nadie,
menos aún en contra de Israel, un pueblo amigo, al que respetamos, al que apreciamos,
y con el que queremos tener la mejor relación posible.
Y además, esta decisión refleja nuestro rechazo frontal rotundo a jamás,
que está en contra de la solución de los dos estados.
Es tracta d'una decisió històrica, objectiu, diu Pedro Sánchez,
irrellans i palestins que puguin assumir la pau,
i ha volgut deixar clar que no ho fan contra ningú.
Deixeu-me també afegir, avui que som al SIDOP,
una persona més en aquesta tertúlia, que és el director del SIDOP, Pol Morillas.
Bon dia.
Bon dia, i moltes gràcies per ser aquí.
T'ha sobtat alguna de les paraules que ha dit Pedro Sánchez
en aquesta declaració institucional on avui ja es farà oficial
que Espanya reconeix l'estat palestí?
No, és una voluntat de posar en peu d'igualtat
el que seran els dos actors principals d'una solució
que està definida des de fa dècades,
que és la solució dels dos estats.
Un estat d'Israeli existent i un estat de Palestina,
que encara no existeix, no és reconegut a nivell internacional.
Per tant, per avançar amb els dos estats,
necessites efectivament dos estats.
I aquest és el moviment que engloba la diplomàcia espanyola,
que no és l'única, sinó que hi ha molts altres països europeus
que ja ho han fet,
i molts països arreu del món que ja ho fan.
147, no?, en total.
I per això és un afegit, és un element simbòlic,
és un moviment polític per part del govern de Pedro Sánchez,
però és un moviment que també vol influir aquells que encara no ho fan,
i especialment el que no ho fan dins de la Unió Europea,
que ara mateix seran 11 estats que reconeixen l'estat de Palestina dins de la Unió Europea,
però la Unió Europea entre 27 i, per tant, en queden 16 per reconèixer'l.
I, per tant, Sánchez vol també, amb aquesta mesura de política exterior,
marcar política europea.
En plena campanya per aquestes eleccions del 9 de juny,
Vicent, Sergi, Montserrat, Núria, Rafael,
deia Pedro Sánchez, no ho fem contra ningú, no?,
i aquestes declaracions s'han de subratllar
perquè arriben després de les amenaces del govern d'Israel
de dir, escolteu-me, qui vagi contra nosaltres, nosaltres farem mal, eh?
Sí, a veure, aquí, tal com deia el Pol,
hi ha una qüestió que està sobre la taula d'Europa,
que és l'efecte dominó.
Això té efecte dominó, sí o no?
Això pot engrescar altres països com ara Bèlgica, Luxembur,
perquè el que sabem segur és que el G7 no entrarà.
De moment no entrarà com a mínim.
Tot i que França ha reconegut el fet de dir
s'haurà d'arribar aquí però no és el moment,
vol dir que el que estan fent aquests tres països ara mateix
és trencar una mica la compleença que hi ha hagut
durant tot aquest procés.
Perquè si no hi hagués segut el conflicte
és probable que això no s'hagués produït.
El que estan dient és
no podem veure amb compleença el que està passant.
I això quan arriba després d'una decisió
de l'Acord Internacional de Justícia,
com ara el que no s'ataqui a refar
perquè no hi ha condicions humanitàries garantides,
doncs el que està dient és
aquí hi ha països que poden ser còmplices del que està passant
i nosaltres no volem ser-ho.
Per tant aquí hi ha un lloc internacional molt important
que està sobre la taula.
Ara bé, aquí la pregunta és
de veritat Israel no vol un estat palestí?
Perquè si no vol un estat palestí llavors és ocupació
i si és ocupació és la per heit sud-àfrica.
És a dir, no poden votar,
no tenen drets,
estan aïllats
i a sobre decideixen quan els hi donen aigua
o quan els hi donen pa.
Llavors, si no acompleixen la idea de l'estat palestí,
qui està en una situació d'inferioritat total
és Israel.
Perquè llavors el que direm és
aquí sí que hi ha un intent
com a mínim de per heit,
de neteja ètnica
i ja veurem-s'hi de genocidi.
Però entre les declaracions que es puguin fer
que jo tothom està d'acord
en que el reconeixement és antic
la solució sembla que és l'única
la pregunta
i aquesta és la pregunta que es fa a França ara mateix
i la raó per la qual, imagino,
el G7 no es pronuncia
o no es decanta
per fer-ho ara el reconeixement
és si és el moment.
És a dir,
l'extemporaneïtat
de la mesura
en un moment en què qualsevol acció
que sigui
ja sabem que no és recolzament de jamans
però que sigui
recolzament a una població
de la qual hi ha
una força terrorista
que està col·lapsant
un dels territoris
que formarien part d'aquest estat
ha fet el que ha fet.
Aleshores,
jo entenc perfectament
des del punt d'abans
i feien alguns comentaris
alguns dels col·laboradors
d'aquest programa
i jo estic d'acord
en que això per Pedro Sánchez
és un posicionament internacional
és una manera de bandenar
una de les posicions
és a dir,
l'expressa
acció
en el reconeixement
d'aquesta situació política
però des del punt de vista
de quan
i vista la reacció
d'Israel
i visc alguns dels estats
que haurien de reconèixer-ho
i que tindria més legitimitat
que ho fessin
no ho faran
no sé si col·loca
entenc
el president espanyol
de dir
jo prefereixo ser
el cap
de ratolir
entenem
per ratolir
tots els països
de menys pes
des del punt de vista
de la política internacional
que han dit que sí
sobretot a Europa
i no ser
cua
de lleó
que són els països
de la Unió Europea
que no estan d'acord
i que són els països
realment rellevants
jo entenc
la posició d'Espanya
però al final
el deixa una mica
abocat
a la contradicció
amb els altres països
conta Montserrat
que Noruega
no és un país menor
amb tema d'Israel-Palestín
perdó?
Noruega no és un país menor
amb tema d'Israel-Palestín
sí però Noruega no és la Unió
no
no no
no és la Unió
efectivament
però és un país
que ha fet
a mitjançar
durant tots aquests anys
jo em pregunto
quan és el moment
d'aquesta situació
vull dir
portem molts anys
d'aquest reconeixement
dels dos estats
en algun moment
hi ha d'haver països
amb un cert pes
i entre els quals
estaria també Noruega
i està Espanya
que han de donar
aquest
aquest pas endavant
doncs està Albània
que si Malta
no sé què
però el reconeixement
de països importants
o diguéssim
d'una mesura mitjana
és clau
a més estem en campanya
no ho oblidem
vull dir
no siguem allò
mira que bonic
ho fa en aquest moment
que toca
no no no
estem en campanya
i realment
ha fet un salt
en la política
Pedro Sánchez
per sortir
d'aquest exocat
de fa tres dies
que només es parla
de política
local
d'aquí
i realment
ha fet tant
amb Zelensky
que li ha coincidit
després d'anul·lar
un viatge
que estés ahir
que li fa aquesta donació
de mil milions
que és absolutament inèdita
i agafa aquest protagonisme
d'aquesta defensa
diguéssim
d'Ucraïna
en contra
de Rússia
i també
aquest moment
en Palestina
que jo crec
que un moment
de campanya
i polític
no el podia
deixar de banda
un Pedro Sánchez
que és el més
sempre
que està
a la que salta
Somali
demanàveu
explicar
amb l'informatiu
que trenqui
relacions
amb Israel
i avui
Pedro Sánchez
en aquesta declaració
deia que
Espanya
vol tenir
la millor
relació
possible
en aquest cas
amb Israel
i expressava
també
el seu rebutge
jamás
eh Sergi
Vicent
que no us hem sentit
Vicent
Vicent
endavant
jo he xerrat una estona
abans de començar
moltes gràcies

és veritat
que Espanya
no ha trobat el moment
durant molts anys
i això és cert
però jo crec
que no és el moment ara
i no és el moment ara
perquè
l'estat d'Israel
no està
en un bon moment
i
jamás
tampoc està en un bon moment
però evidentment
se ho està apuntant
com a triomf propi
és veritat
que el govern
de Netanyahu
ha saltat
a la llogular
del govern espanyol
amb uns procediments
però clar
és que ell considera
aquesta en guerra
i també és veritat
que jamás
ha dit
moltíssimes gràcies
clar aquí
el que no se pot
permetre
de cap manera
l'estat d'Israel
que és veritat
que ha ajornat situacions
fins a convertir
el poble palestí
en la catàstrofe
en què viu ara
però si alguna cosa
no es pot permetre
l'estat d'Israel
actualment
és que jamás guanya
aquesta guerra
i no sé si ho ha entès algú
però la guerra
se suposa
que no és contra
la població
de la Franja de Gaza
encara que pateix
que en el que estan patint
sinó és contra
el seu entre cometes
govern
i clar
l'estat d'Israel
no es pot permetre
que guanyen aquesta guerra
i qualsevol moviment
diplomàtic
ara mateix
és oxigen per a un
i és inconvenient
per a l'altre
per tant
mira que hi ha hagut moments
és veritat
mira que s'ha anat ajornant
aquesta història
però jo ara no veig
que sigui el moment oportú
per fer-ho
per tal com estan les coses
i després hi ha
aquesta vessant
de conveniència
del moment
per part del govern espanyol
per part de Pedro Sánchez
que és veritat
que durant les eleccions
de Catalunya
va viure els seus
cinc dies de passió
i tot això
va intervindre en el resultat
i és veritat
que ara està fent
moviments diplomàtics
també quedant
com un gran estadista
a nivell internacional
i que tampoc és el moment
per fer-ho ara
per part de Pedro Sánchez
perquè es nota massa
que també vol treure
igual que fa uns quants dies
va treure un profit polític
en les eleccions a Catalunya
no ho dubta ningú
doncs s'ha tornat a fer la jugada
per tant
per unes coses
i per altres
i entenent el moment gravíssim
que viu la Franja
amb aquesta ocupació
diplomàticament
això
crec que és un error
bueno
ja s'ho anirem trobant
clar
algú diu
escolta
és que si no s'aprofita això
quan?
bueno pues
ostres
quan?
i estaria bé
que se trobara un moment
que fora una mica menys
si algú es pensa
que l'acció de Sánchez
i del govern espanyol
serà determinant
en l'actuació
del govern israeli
ara mateix
en la Franja de Gaza
jo crec que s'equivoca
a mi em sembla bastant inevitable
ser bastant escèptic
davant de
de la declaració
d'aquest pronunciament
o d'aquest reconeixement
del Pedro Sánchez
excepte perquè
vaja
d'efectivitat
en tindrà
no en tindrà
de cap mena
no?
en el sentit
que no hi haurà
aquest reconeixement
de facto
o en tot cas
pot haver-hi un reconeixement
però no serà operatiu
aquest estat
i no serà operatiu
per moltes raons
però una d'elles
és perquè l'actual
mandatari israelià
és contrària
a la solució
de dos estats
només que llegi
la seva biografia
quan ell parla
d'ereig israel
ell parla
de la totalitat d'israel
i deixa ben clar
des del principi
en la seva autobiografia
deixa molt clar
que no
que no contempla
per a res
dos estats
ell només contempla
un estat
que és l'israelià
en el territori
bíblic d'israel
un únic estat
i el que diu
de manera diàfana
de manera clara
només cal llegir-lo
és que la seva posició
és que respectarà
els drets civils
i se suposa
que polítics
civils i polítics
dels àrabs
dels palestins
que puguin viure
dintre d'israel
però no ho vol
de cap de les maneres
i no ho vol entrar
d'altres coses
perquè és hereu
directament hereu
del que va ser
el fundador
de l'Irgun
el gran dirigent
de l'Irgun
Benatxem Bein
que era un grup
que es considera
terrorista
i d'extrema dreta
responsable
de l'atemptat
contra l'hotel
del rei David
entre molts altres
i per
que passa
que més Benatxem Bein
li van donar
la prèmia
de la pau
que això diguem
el que passa
de ser un terrorista
a ser premiat
per la pau
i és declarar
evidentment
hereu
del partit
que funda
precisament Benatxem Bein
que és el Likud
i ell és el líder
d'aquest partit
i ell fins i tot
s'ha convertit
en el líder
més extremista
d'aquest partit
ell protesta
contra Sharon
quan Sharon
s'enfronta Sharon
quan Sharon
retira els assentaments
de Gaza
ell protesta
i trenca amb Sharon
i també és ell
qui crea part del clima
que acaba amb la vida
de Lleixac Rebint
del laborista
que si més no
semblava que obria
que obria un cert camí
cap a la distensió
o cap a algun tipus
d'acord
jo amb la Vicent
evident
no sé si
Vicent
si això es pot parlar
exactament de guerra
que hi ha una guerra
globalment pots definir
com a guerra

però el que està passant
ara mateix
jo diria que és una ofensiva militar
d'un dels exèrcits
més poderosos del món
sobre una petita falange de terra
venjança
pel que va passar el 7 d'octubre
que va ser una matança criminal
de Hamas
però és que portem
més de 36.000 morts
i això té molt poc a veure
amb aquelles guerres
que a mi fins i tot
em van semblar èpiques
del 67
o del 73
quan Israel s'enfrenta
a totes les nacions àrabs
que l'envolten
a totes
en solitari
s'hi enfronta
i guanya
allò va ser una guerra
i fins i tot va tenir
un caràcter èpic
per Israel
però això d'ara
ni és èpic
ni és una guerra
és una matança
porten 36.000 persones
que són més morts
que els que van morir
a les guerres
insisteixo
dels 6 dies
de l'any 67
i dels 73
han matat ja més gent ara
han matat més gent ara
que no pas
en el totalitat
aquestes dues guerres
que crec que sí
que en aquell moment
va ser
Israel
es va enfrontar
contra tot
i pràcticament en solitària
un reconeixement
tant això
li hem de preguntar a Hamas
com s'ho pren ella
si està en guerra
o està en broma
és a dir
que acceptant
que la víctima
ara era un matís
no no
jo també faig un matís
acceptant
que la víctima
ara mateix
és el poble
de la Franja de Gaza
acceptant-ho
que és evident
preguntem
si al costat
hi ha un seu d'exèrcit
o un pareixèrcit
que és el de Hamas
que això s'ho pren
com una guerra
s'ho pren com una broma
perquè ahir
estaven llançant
una altra vegada
missils sobre Televit
assegurant
que ells tenen
aquesta capacitat
ofensiva intacta
encara
és a dir
sembla que aquesta gent
sí que creu
que està en guerra
espereu un segon
és que
ho deia la Noia Ribó
aquest dret de reconeixement
d'Espanya a l'estat palestí
arriba en plena
campanya europea
i ens estan esperant
a Brussel·les
qui ens esperes
el nostre corresponsal
de Catalunya Ràdio
Jordi Baró
bon dia
hola bon dia
aquí als passadissos
de les institucions
comunitàries
quins són els temes
que més es comenten
aquests dies
doncs
diria que
les dues guerres
és el que domina
més la gent
encara europea
aquests dies
malgrat que hagi començat
estigui a marxar
la campanya electoral
pel 9 de juny
hi ha molt de protagonisme
encara
tant per la guerra a Gaza
com la guerra a Ucraïna
ahir
hi havia reunió
de ministres
aquí
d'afers d'estrangers
amb aquest missatge
de més pressió
a Israel
perquè pari
a Rafà
hem viscut també
una part
de l'acció diplomàtica
espanyola
conjunta a Irlanda
i Noruega
aquí a Brussel·les
tant diumenge
com dilluns
abans del reconeixement
d'avui
i per altra banda
la guerra a Ucraïna
que encara
continua
ocupant part
de la tensió
Zelensky
és avui
aquí
a Brussel·les
on firma
un acord
amb el govern
de Bèlgica
similar al que va firmar
ahir
en Pedro Sánchez
i també hi ha avui
aquí reunió
dels ministres de defensa
per estudiar
com poden ajudar
més a Ucraïna
en el que fa
o sigui
pel que fa més
a la campanya electoral
estrictament
sí que hi ha hagut
una part de debat
i s'ha centrat molt
en l'auge
que pronostiquen
les enquestes
per l'extrema dreta
sabeu que
en països clau
de la Unió Europea
estan liderant
els sondejos
des de fa temps
això és el cas
per exemple
de França
Itàlia
però també
a Països Baixos
o a Bèlgica
i el debat
que s'ha obert aquí
i que és el que està
a discussió
és sobre si calen
o no cordons sanitaris
a nivell europeu
i hi ha per una banda
l'esquerra i els liberals
que estan dient
que no a pactar
amb l'extrema dreta
però hi ha
una postura molt clara
també
per altra banda
de l'actual presidenta
de la Comissió Europea
i candidata a la reelecció
Úrsula von der Leyen
que és la candidata
del PP europeu
que ha dit
que ella està disposada
a pactar
amb una part
de l'extrema dreta
sobretot pensant
en la primera ministra italiana
Giorgia Meloni
que és amb qui
veu més factible
pactar
després de les eleccions
del 9 de juny
i a la vegada
estem veient
que l'extrema dreta
s'està reorganitzant
de cara
a aquest escenari
postelectoral
on poden
trontollar
les actuals majories
de PP socialistes
i liberals
al Parlament Europeu
recordareu
la setmana passada
les declaracions
d'alternativa
per Alemanya
que l'Ivan
mereix
trencar relacions
amb Le Pen
i amb Salvini
i després
una oferta
de Le Pen
a Meloni
per intentar formar
un gran bloc
ultra
de cara
a l'escenari
postelectoral
del 9 de juny
tot això
serà interessant
de veure
també
i en tot cas
diria
que com a tema
estrictament
de campanya electoral
l'ascens
de l'extrema dreta
és el que està
en boca de tots
Gràcies Jordi Baró
i agafa forces
que se'n gira feina
a tots
Exacte
Fins ara
Pol Morillas
director del CIDOP
Clar
el que passa
amb aquestes eleccions
i ho anem explicant
fa molts dies
és que la ciutadania
pot pensar
que Brussel·les
que Estrasburg
queden molt lluny
i per tant
són unes eleccions
que no afecten
d'una manera directa
el que acaba decidint
un Parlament
al que viu
la pròpia ciutadania
aquest és el principal problema
d'unes eleccions europees
que es repeteix cada cinc anys
que no m'ha apropat
encara a les institucions
a la ciutadania
La llunyania
o la falta de proximitat
té dues excepcions
una excepció
de distància geogràfica
i efectivament
aquesta no la salvarem
és a dir
si els centres de poder
són Barcelona
són Madrid
els primers punts
de referència nostra
doncs Brussel·les
i Estrasburg
queden més lluny
però després també
hi ha una excepció
de la proximitat
que és
si importen o no importen
els resultats
de les eleccions
o en altres paraules
si ens afecten
o no ens afecten
i aquí precisament
aquesta sensació
de llunyania
s'ha anat escurçant
amb el temps
s'ha anat escurçant
amb el temps
a mesura que
el Parlament Europeu
ha anat guanyant competències
però també s'ha anat escurçant
a mesura que hem vist
que bona part
dels debats
que tenim
en un espai com aquest
o que tenim
en la nostra política diària
tenen un origen internacional
i un origen europeu
des de la pandèmia
a la guerra d'Ucraïna
i els preus de l'energia
els preus dels aliments
tots aquests components
de moltes de les crisis
que ens han afectat
en els últims temps
tenen un origen internacional
i tenen un origen europeu
per tant
aquesta llunyania
de Brussel·les
jo crec que cada cop
és menys perceptible
pel que fa
a la ciutadania
en el seu conjunt
que veu que
Brussel·les importa
altra qüestió
és si entenem
com funciona Brussel·les
si entenem
l'entremat institucional europeu
si entenem
que ens hi juguem
en aquestes eleccions
i això és una qüestió
més de coneixement
de la importància
d'aquest objecte polític
no identificat
que és la Unió Europea
i que ens costa
moltes vegades
explicar-ho
però bueno
no és tan diferent
d'explicar com funciona
l'Ajuntament de Barcelona
com funcionen les Corts
i com funciona el Senat
vull dir
hi ha una dificultat inherent
a explicar els nostres esquemes polítics
i per tant jo crec
que hem d'incorporar
aquest esquema polític europeu
a la nostra realitat política diària
Què hi ha en joc
aquest nou de juny?
Què ens hi juguem?
Bueno
d'entrada
el que ens hi juguem
jo crec que és
passar comptes
amb el que ha estat
els últims
cinc anys
de construcció europea
i estem veient clarament
en els debats
del dia a dia
com sorgeixen
dos visions
molt diferents
sobre el que està en joc
en aquestes eleccions
per una banda
tens
el debat
protagonitzat
per les forces europeistes
tradicionals
des dels conservadors
els socialistes
els liberals
els verds
que diuen
Europa
ha aconseguit
en la mesura
de les seves possibilitats
respondre
d'una manera
unida
i coherent
amb les crisis
que ha fet front
en els últims temps
hem adoptat
un fons
Next Generation
que ens ha permès
molts fons
arran de la pandèmia
per les economies
més damnificades
hem defensat
a Ucraïna
estem avançant
en el pacte verd
i en la lluita
contra el canvi climàtic
tenim les noves tecnologies
que hem de regular
tot això
hi ha una sèrie de forces
que són aquestes forces
centrals
de la integració europea
que diuen
hem fet
un primer esforç
ara el que cal
és profunditzar
en la integració europea
és a dir
donar més capacitat
a la Unió Europea
per regular
i per executar
les regulacions
perquè això
no sigui un esforç
d'un sol dia
sinó que sigui
una qüestió estructural
i aquesta és
una primera part
de l'equació
on estan
totes aquestes forces
dient
hem d'avançar
en la construcció europea
i després tens
una altra part
de l'equació
que el que diu és
no, no, no
és que el problema
que Europa
no hagi sigut
suficientment eficient
és que hem donat massa poder
a Brussel·les
i en canvi
qui sap resoldre
els problemes dels ciutadans
són els estats
i són
les capitals
dels estats
en particular
i per tant
el que hem de fer
és retornar
a l'Europa de les nacions
l'Europa de les nacions
o dels estats-nació
que són
aquells que tindran
han de tenir
el protagonisme
per fer front
a aquestes crisis
i per tant
allò que surt de Brussel·les
és origen del problema
i aquí són les forces
que es diu
que són totes
les d'extrema dreta
però no és cert
hi ha moltes més forces
més enllà de l'extrema dreta
que defensen
un retorn
als estats
dels poders
de Brussel·les
i aquest és el debat
el debat és
on ens situem
respecte a aquest projecte
polític
que és la Unió Europea
que el volem
o més integrat
o que retorni
masses poders
que ha aconseguit
en els últims temps
i això
és bàsicament
l'aspecte europeu
de la campanya europea
després hi ha aspectes
nacionals
de la campanya europea
però aquest és
el debat europeu
Clar
ara per exemple
amb el conflicte
d'Ucraïna
també amb el conflicte
d'Israel i Palestina
la posició
de cada un dels estats
no és unànima
No
perquè d'entrada
hem de tenir en compte
que a Europa
hi ha qüestions
que pot fer
i coses que no pot fer
les coses que pot fer
són aquelles
per les que té competències
per exemple
un estat membre
de la Unió Europea
no pot firmar
un acord
de lliure comerç
amb un tercer estat
és a dir
si Alemanya
vol firmar
un acord
de lliure comerç
amb Xina
no ho pot fer
ho ha de fer
via la Unió Europea
per què?
perquè la competència
exclusiva
en comerç internacional
la té la Unió Europea
per tant
podem jutjar
si la Unió Europea
té una bona política
comercial o no
el que no podem jutjar
és si la Unió Europea
té una bona política
de defensa o no
o si la Unió Europea
té una bona política
de seguretat o no
o una bona política
exterior o no
perquè no té competències
les competències
encara
estic reduint
però
les competències
les tenen
els estats membres
i per tant
qui decideix reconèixer
l'estat palestí
en aquest cas
és Espanya
i Irlanda
com d'altres
i qui decideix
no reconèixer'l
és Alemanya
o és Àustria
o és Hungria
ve de lluny
però ara no ho reconeixeria
per tant
aquestes competències
podem dir
la Unió Europea
les hauria de tenir
o no les hauria de tenir
però el debat
és si les hauria de tenir
o no les hauria de tenir
hi ha qüestions
en què no és competent
màxim
que pot fer la Unió Europea
en aquestes qüestions
que no és competent
és coordinar
allò que fan els estats
intentar trobar
un mínim comú
denominador
entre quina és
la postura dels 27
i intentar
parlar d'una manera
més o menys coherent
hi ha molts àmbits
que encara queden
per integrar
tenim una moneda única
a la majoria
de països europeus
però no tenim
un sistema fiscal únic
que tenim impostos
a nivell estatal
i distribuïm
aquests recursos
a nivell estatal
no tenim polítiques
educatives úniques
tenim
si voleu
grans paràmetres
de les polítiques europees
en educació
però no
això cada estat
fa el que vol
no tenim polítiques
socials europees
tenim alguns
complements
alguns programes
però no tenim
una decisió
que la seguretat social
de tots els països
ha de ser el mateix
no tenim un salari
mínim europeu
que simplement
hi ha molts àmbits
en els quals Europa
no té competències
per tant
el que hem de distingir
és
què demanem
a la Unió Europea
en funció
del que pot fer
o què ens agradaria
que fes
que encara no pot fer
clar
digues
si tenim en compte
que la major part
de les coses
que cometes
interessen a la gent
en el dia a dia
són aquestes
en les que
la Unió Europea
no té més que
bones voluntats
declaracions de principis
intents de coordinació
resulta que és
raonable
que l'entenguin
com una institució
un conjunt d'institucions
que a més
es posen d'acord
en temes essencials
esquerra i dreta
en aquest cas
conservadors i socialistes
per exemple
que per la Unió Europea
és una bona dada
però per les persones
que tenen
una idea bipolar
o de contradicció
entre ideologies
acaben de dir
però escolta
al final
a la Unió Europea
resulta que les coses
del dia a dia
no me les resolen
que les coses
en les que es posen d'acord
és igual que siguin
dretes o esquerres
des d'aquest punt de vista
perquè ara
la gran amenaça
és els altres països
home és comprensible
jo ho veig
per exemple
en l'àmbit judicial
la possibilitat
o la capacitat
que tenen els jutges
en el sistema judicial
espanyol
i podria dir
qualsevol altre
del entorn
per implementar
les mesures
comunitàries
que s'apliquen
directament a la gent
jo crec que
fonamentalment
es resolen
en l'àmbit
dels consumidors
aquí sí que
tothom té clar
que la Unió Europea
ha fet una gran tasca
però respecte
de les altres
això és complicat
i per tant
aquesta llunyenia
que en general
jo crec que es té
i que fa
que el percentatge
de persones
que s'incorporen
a votar
i a decidir
sigui
petit
és des d'aquest punt
de vista
raonable
i de la mateixa manera
ara deies Pol
és raonable
aquesta altra crítica
perquè no ens oblidem
quan la gent diu
que els temes
es resoldrien millor
des de l'estat
això valdria
també
pels que volen
estats més petits
independents
o pels que creuen
que el principi
d'immediatesa
l'Ajuntament
o la institució
o l'administració
més propera
és la que millor resol
al final
diu
bueno
però la Unió Europea
és un conjunt de persones
que estan allà
molt lluny
que resolen coses
que no acabo de veure
si m'interessen
que no es posen d'acord
ni en defensa
ni en immigració
perquè no poden
i que del dia a dia
tampoc tenen competència
o sigui
perdona
vostè està dient
que la culpa
que no hi ha
jacobes europeus
dels estats
que encara no han nascut
que són
és que ja
m'ha semblat entendre això
i dels ajuntaments
que els moviments
contraris a la integració
entre altres coses
els moviments contraris
a la integració
són els grans estats
i l'extrema dreta
tu imagina't
que un estat
que es vol incorporar
què és el que voldria?
vol dir
tenir unes competències
no aparèixer
per integrar-se
en un gran estat federal
en què perdi
totes les competències
paradoxalment
no, no, no
aquest nou estat
que vol fer-se
això és com dir
que encara
tindran la culpa
de la falta
de cohesió europea
els independentistes catalans
o els escocesos
que la cosa ja té nassos
jo dic que això
ni existeix
en política europea
ni existeix
i dic una altra cosa
que també està clara
paradoxalment
paradoxalment
per als grans defensors
de la coherència
de la cohesió europea
els dos principals enemics
han estat
les presses excessives
i l'ampliació de la Unió
paradoxalment
perquè en lloc
d'enfortir la Unió Europea
aquests dos moviments
que hauria d'haver-ho fet
després del tracte de Lisboa
que es va pretendre
que fos una constitució
ha estat justament
el contrari
és a dir
la incorporació
de nous membres
ha incorporat
nous problemes
i les presses
fan que els estats grans
que no aquells
que no han nascut encara
manifesten
molta més desconfiança
i a un enemic
també fortíssim
evidentment
que és l'extrema dreta
i el seu creixement
ara en Alemanya
en Bèlgica
en França
ni tal
de pesos baixos
home
de tota manera
en parlarem
en parlarem
de l'extrema dreta
alguna coseta
m'ha avançat
en això ràpidament
i és que aquí
hem passat
de Vox
dient
que no a la Unió Europea
ara ja gairebé
imposar
quina carta
vol per a la Unió Europea
vull dir
mire
hi ha una extrema dreta
en aquest cas
l'espanyola
que de ser anti-europeista
totalment
ara vol canviar
la Unió Europea
enhorabona
vinculs el club
de l'extrema dreta
en parlarem
d'aquí uns minuts
amb un altre investigador
del CIDOP
però abans
Pol Morillas
que han dit moltes coses
tant la Montserrat Nebrera
com el Vicent Sánchez
sobre quin poder té
o quin poder no té
ara mateix
aquesta Unió Europea
és un
també un debat
sobre l'escala
la Montserrat
tenia tota la raó
quan ho deia
és a dir
la qüestió és
els problemes
que afecten
a la Unió Europea
i als ciutadans
quina escala tenen
tenen una escala
nacional
si volem
o tenen una escala local
o tenen una escala
més global
i el que hem vist
precisament
en el cas de la pandèmia
va ser evident
el Rafa ho sap
molt millor que jo
però
l'escala del problema
era ja no europea
era una escala global
d'aquest problema
llavors què va decidir
la Unió Europea
en principi
no té cap
gairebé cap competència
en tema de sanitat
cap
realment
era impensable
que la Unió Europea
pogués fer alguna qüestió
amb un tema
que mai se li ha demanat
que la faci
inclús té
un comissari
diguem
que toca aquests temes
però molt de passada
doncs què va fer
doncs va decidir
que
com que l'escala
del problema
era a nivell continental
calia
comprar
i distribuir
vacunes
a nivell continental
perquè si no
no ens enganyem
hi haurien hagut
uns quants estats
començant per Holanda
i seguint per Àustria
i seguint
pels que vulgueu
més benestants
que haguessin vacunat
els seus ciutadans primer
i uns altres estats
probablement
en el qual nosaltres
ens hi haguéssim trobat
que haguéssim vacunat
els ciutadans
en segona instància
doncs es va decidir
que la vacunació
havia de ser conjunta
en un àmbit
en què tenia competències
no
en una emergència
d'escala global
d'escala europea
per tant
el que hi ha en el debat
és
en la propera pandèmia
voldrem que això
sigui de la mateixa manera
llavors hauríem de dotar
la Unió Europea
de certes competències
si no sempre estem
una mica
improvisant
sobre la marxa
jo crec que en aquest cas
això
es passa a comptes
d'això
de dir
escolta'm
aquesta gestió
ens va
fer bé
jo crec que
de bona part
dels problemes
de què parlem
cada cop
tenen aquesta dimensió
més global
el que no vol dir
crear el superestat europeu
ningú està plantejant això
allò dels Estats Units
d'Europa
ja està fora
de l'agenda
ningú està en aquests termes
però sí que està en els termes
d'allà
on hi hagi problemes globals
millor enfocar-los
a nivell europeu
que a nivell estatal
nacional
és Pol Morillas
és director del CIDOP
una veu que a Catalunya Ràdio
reconeixeu segur
moltíssimes gràcies
avui per acollir-nos
a casa vostra
aquest centre
de referència
aquí a Catalunya
però també a nivell internacional
de seguida farem res
una petita pausa publicitària
i parlarem
de l'extrema dreta
perquè els sondejos
apunten que
l'extrema dreta
tindrà un
de cada tres escons
al Parlament Europeu
Pol
gràcies per tot
moltes gràcies a vosaltres
va petita pausa
i seguim en tertuli
amb Vicenç Sánchez
amb Sergi Sol
amb Montserrat Nebrer
amb Núria Ribó
amb Rafael Vilassan Juan
i amb 20 investigadors
del CIDOP
on avui compartim
aquest matí de Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Lidl és el supernúmer 1
en preu segons
la valoració
dels consumidors
deu ser
perquè tenim
la carn més fresca
al millor preu
pit de pollastre
ara per 2,95
t'estalvies
un 19%
Lidl
Lidl
marca la diferència
012
la millor resposta
eh, al final no em queda a sopar
vaig al teatre amb la mia
una altra vegada
Cultura Jove
Cultura Jove
és una nova plataforma digital
que posa a disposició
dels usuaris
una gran oferta cultural
durant tot l'any
amb preus especials
per a joves
si tens entre 18 i 30 anys
registra-t'hi
i comença a gaudir
d'entrades
per a tota mena d'espectacles
amb avantatges importants
música
teatre
dansa
circ
festivals
no faltis a la teva cita
amb la cultura
informa-te'n a
culturajove.cat
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
Ah, ara me'n vaig a classe de ioga
em ve molt de gust
a veure si t'agafarà alguna cosa
que s'hi sua molt
de ganes en tinc
només m'hi ha d'acompanyar el cos
per això em prenc Actimel cada dia
amb probiotics LKC
i a més vitamines
ferro i zinc
que ajuden al funcionament normal
del sistema immunitari
i tu
després el teu Actimel avui
Així sonen les 500 hores diàries
que es destinen a treure pintades
adhesius i cartells
als carrers de Barcelona
i així sonen els 22.000 euros
el dia que costa aquesta neteja
i si cuidem el que compartim
més de 9.000 professionals i tu
fem equip per Barcelona
Pla Andressa
Ajuntament de Barcelona
Les pupil·les es dilaten
La freqüència cardíaca augmenta
i sents un impuls irrefrenable
Revolucionat abans d'accelerar
amb els nous A3 Sportback
All Street i Sedan
Condueix-los des de 250 euros
al mes amb visirenting
en 36 quotes
assegurança i manteniment inclosos
entrada 9.545 euros
Oferta a Volkswagen Rending
fins al 30 de juny
Consulta les condicions
a Audi Boners
Xerxa de concessionaris
oficials Audi
Ha estat un mestre per mi
No volia coses falses
Rigorós
I quan hi ha d'aquí a aquí
calculeu-me
Expansiu
Mai a la vida he treballat
amb una persona
a l'escenari així
Polèmic
Jo no he tingut mai ferida
la nacional
Josep Maria Flotats
ens porta darrere
les bambolines
del seu audaz univers
Nits sense ficció
tot assajant flotats
a la plataforma 3CAT
i a TV3
aquesta nit
Tu tranquil
que si et toquen
els milions
de l'Eurojackpot
de l'11
tens tota la vida
per aprendre a gastar-te'ls
Aquest dimarts
per tan sols dos euros
pot de 96 milions d'euros
Eurojackpot
de l'11
milionari forever
11
Ben jugat
Juga responsablement
i només si ets major d'edat
I ara
entrem al búnker
Ser guapo sempre va bé
Sí, tot i que els guapos
diuen
Ai, és que
m'encasellen en el paper de guapo

És que ho ets
Què vols fer-hi?
He tingut molts problemes a la vida

Sí, molts
Moltíssims
És que ser tan guapo
No és fàcil ser guapo
No, no
No li desitjo a ningú
Ha de ser horrible
Peyu, t'agrada aquella noia?

Ves a dir-li que li agrades
Ja està
Ah, sí?
A mi sempre em funciona
No, sí, a tu sí
Gràcies, gràcies Leonardo
El búnker
Amb en Peyu
En Jair Domínguez
i la Neu Rossell
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio
i a YouTube
També en podcast
És bé, bé, que els guapos
no sabeu pas com va la vida
de veritat, eh
No, aneu més perduts
A Catalunya Ràdio
Pensar bé
i escriure buidors
són coses barallades
perquè qui pensa bé
hem prepara paraules precises
de
El filòsof i el contrabandista
de Joan Wasp
Postdates
La institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura
El matí de Catalunya Ràdio
Marina Romero
Passant 7 minuts de 2 quarts de 10
avui i dimarts
compartint aquesta tertulia
del matí de Catalunya Ràdio
Vicenç Sánchez
amb Montserrat Nebrera
amb Núria Ribó
amb Rafael Vilassan Juan
amb el ventornatge
Sergi Sol
que el tenim molt en forma
Vull afegir dues persones
en aquesta conversa
són dos investigadors
d'una banda
l'Hèctor Sánchez
Marc Galef
que és investigador del SIDOP
Bon dia
Bon dia
I ens acompanya
també
una altra persona
que és
investigadora
en aquest cas
de migracions
del SIDOP
Blanca Garcés
Bon dia
Bon dia
Amb vosaltres volíem parlar
d'extrema dreta
i de migració
perquè malauradament
van molt i molt lligats
si més no
com ho estan utilitzant
avui
les formacions polítiques
jo ara deia una dada
que és
si més no
preocupant
i és que
un de cada tres escons
al Parlament Europeu
segons els sondejos
acabaran en mans
de l'ultradreta
és cert
el tema és que
de cada elecció
almenys
des de 2014
hem estat parlant
que hi ha un ascens
de la dreta radical
per tant
en aquestes eleccions
això no és novetat
la diferència
segurament
en aquestes eleccions
és que estem mirant
o s'està discutint
la manera
en com ens relacionarem
amb aquesta dreta radical
i per tant
fins a quin punt
aquests partits
seran influents o no
en l'agenda de construcció
europea
en els propers cinc anys
Quina explicació
donem?
Per què
l'extrema dreta
va a l'alça arreu?
Doncs
per ser
intentar ser una mica breu
per mi
hi ha una causa material
i una causa immaterial
la causa material
és que hi ha hagut
una crescuda
de les desigualtats
molt gran
en els últims anys
segurament que ve
des de l'última crisi
financera del 2008
i la dreta radical
ho té molt fàcil
per culpar
diguéssim
els partits tradicionals
que han governat
durant tota la vida
i que han sigut
els que han construït
la Unió Europea
que són els democràstics
els socialistes
i els liberals
i després
i això la Blanca
ho pot explicar millor
hi ha una part
immaterial
que és aquesta amenaça
percebuda
encara que sigui real
de la immigració
i del que suposa
la immigració
per totes les identitats
nacionals
i pel model
de vida europeu
diguéssim
i per tant
aquesta inseguretat
aquesta por
de cara al futur
tot això
dona ales
i alimenta molt
a la dreta radical
Blanca Garcés
l'ultradreta
carrega directament
contra la immigració
la fa responsable
i culpable
gairebé
de bona part
dels mals
que té la societat
no?

però de fet
no només
l'extrema dreta
si torneu a la pregunta
original
que ens hi juguem
en aquestes eleccions
ens hi juguem
aquest gir
cap a la dreta
i cap a l'extrema dreta
però en termes migratoris
i de polítiques migratoris
ja ens ho hem jugat
el gir
ja s'ha donat
les polítiques
i els plantejaments
d'extrema dreta
ja han estat implementats
per governs
que no són d'extrema dreta
ja siguin conservadors
ja siguin socialdemòcrates
com per exemple
el govern danès
per tant
ens hi juguem
aquest gir a la dreta
però en temes migratoris
la jugada
la partida
ja està jugada
de fet
Clar
però per exemple
hem sentit
Úrsula von der Leyen
la presidenta
de la Comissió Europea
parlant d'una solució
justa i ferma
a la immigració
què vol dir
una solució justa
i ferma
justa vol dir
un repartiment
més just
de la responsabilitat
en temes migratoris
i d'asil
entre els estats membres
per tant
aquest terme
de just
i de justícia
té a veure
amb el repartiment
entre estats membres
i ferma
té a veure
amb aquest control
més ferm
de la frontera
que tindrà un cost
en drets fonamentals
i en drets humans
en aquesta frontera
i més enllà
fins a quin punt
serà possible
doncs veiem
per exemple
el govern italià
Meloni
la gran promesa
de la campanya electoral
era una frontera
més eficaç
més controlada
menys arribades
irregulars
i el que hem vist
justament
sota el govern
de Meloni
és que les arribades
irregulars
han augmentat
per tant
és més una qüestió
de retòrica
de compra de vots
de la búsqueda
d'aquests vots
amb aquests mals estats
que comentava
l'héctor
que realment
una política
que pugui
ser eficaç
en termes
de reducció
de les arribades
irregulars
que per altra banda
s'ha de dir
són una minoria
el 90%
de les arribades
a Europa
a la Unió Europea
són regulars
l'any passat
per exemple
es van donar
3,8 milions
de primers permisos
de residència
a la Unió Europea
i estem parlant
de 370.000
arribades irregulars
un 10%
de les arribades
són irregulars
el 90%
són regulars
per tant
aquesta idea
que Europa
no pot controlar
les seves fronteres
els fluxos migratoris
és absolutament falsa
els números
ho posen
clarament en evidència
el que ja és
un discurs molt hipòcrita
perquè clar
que tenim un problema
real
en una emigració
tenim un problema
molt gros
per una banda
la integració
evidentment
el problema
és que necessitem
400 milions
de treballadors
per les nostres empreses
d'aquí al 2050
400 milions
de treballadors
això no surt
de la nostra fertilitat
de cap manera
ni un quart
surt de la nostra fertilitat
d'on t'entren
l'immigració
bueno
vaja Catalunya
són 8 milions
no pas
per la nostra utilitat
no no
però aquí
a Espanya
i per
amb descompte
diríem
que un 20%
a Catalunya
ens fan falta
un milió i mig
d'immigrants
l'any
d'aquí al 2050
cada any
un milió i mig
què està fent la dreta
els està ficant
perquè estan entrant
com deies abans
escoltem
l'any que més
immigrants ha tingut
Gran Bretanya
ha estat l'any
del govern conservador
que ha dit que
aturaria les fronteres
l'any que més
migració ha tingut
Itàlia
ha sigut l'any
que està Meloni
què fan?
per un costat
estan
que entrin
però no diem res
criminalitzen el missatge
amb la qual cosa
a totes les societats
hi ha unes jerarquies
és a dir
aquí
escolta'm
els marroquins
són els pitjors
sempre hi ha hagut
i per tant
el que fan
és donen
d'alguna manera
un discurs
que utilitza
evidentment
la gent que té por
perquè hi ha molta gent
que pensa
que ens venen
a treure els jocs de treball
que ens venen
a treure el pa
però és que l'immigrant
ara mateix
està venint
no a repartir la tarta
sinó a posar
un pa
que porta sota el tas
d'aquí poc
els apagarem el bitllet
perquè vinguin
perquè no tenim
força de treball
Blanca
que vols respondre
Sí, molt d'acord
tu Rafa
deies que tenim
un problema
i que s'ha d'abordar
i que el deixem en mans
d'aquesta extrema dreta
el principal problema
com deies
és que necessitem
aquesta immigració
des d'una perspectiva
demogràfica i econòmica
però no la volem
i no només no la volem
sinó que no la rebem
en condicions
i aquí
deixem
aquestes arribades
en mans dels mercats
mercats bàsicament laborals
que cada vegada
són més precaris
però no ho acompanyem
amb unes polítiques socials
d'habitatge
necessàries
per aquestes arribades
i per aquest augment
general
de la població
per tant
què estem veient
un augment exponencial
de les desigualtats socials
a nivell europeu
però a Espanya
i a Catalunya
en particular
de forma greu
estem parlant
que un 9%
de la població
a Catalunya
està en una situació
d'exclusió social
severa
i aquest 9%
en aquest 9%
estan especialment
representades
les poblacions
d'origen immigrant
per tant aquí
es creu a immigració
amb pobresa
i per mi
aquest és el problema
perquè aquesta desigualtat
és l'origen
del conflicte
de demà passat
Héctor Sánchez
clar
ara parlàvem
d'aquest augment
de l'extrema dreta
segons apunten tots
els sondejos
com condicionarà
això
l'agenda europea
és a dir
el ciutadà al final
quin canvi acabarà
percebent
o quins canvis
en les diferents
legislacions
que es puguin impulsar
des d'Europa
el fet
és com el que deia
el Pol
a la taula anterior
es debat
sobre quin model
d'integració
tindrem
en el futur
i en els propers anys
i per tant
el que veurem
si en aquests últims
5 anys
de legislatura
el que hem vist
és un pas endavant
en la integració europea
per resoldre
totes les crisis
que ens hem anat
enfrontant
el que veurem
a partir d'ara
segurament
serà el contrari
a no ser que hi hagi
un xoc molt gran
una crisi molt gran
que de veritat
requereixi
la intervenció
de tots els estats
membres alhora
el que veurem
segurament
és com aquesta
agenda
prointegració
es veu disminuïda
perquè les forces
de dreta radical
són reàcies
a continuar cedint
sobirania
a un ent
supranacional
com la Unió Europea
això sí tenim sort
si no tenim sort
inclús veurem
com hi ha
un retrocés
i com aquestes forces
demanen
la renacionalització
de competències
que ara mateix
estan en mans
de la Unió Europea
digues
digues
però no
però tot i així
qui tindrà la clau
d'això
serà el Partit Popular Europeu
que al final
és qui podrà decidir
amb qui vol fer
les majories
al Parlament Europeu
i tot i així
en el Consell Europeu
encara no dominen
les forces
de dret
radical
per tant
les grans majories
continuen
estant en mans
dels grups centrals
de la Construcció Europea
un dels països
on es veurà
més clarament
aquest ascens
és França
anem a connectar
amb París
de fet el nom
de Marine Le Pen
va ser el més votat
en les dues últimes
eleccions europees
2014 i 2019
però és que ara
també tots els sondejos
apunten
que ho tornarà a ser
i encara
amb més diferència
a París
hi ha la corresponsal
de Catalunya Ràdio
Isabel Gali
bon dia
bon dia
per què
Marine Le Pen
quin secret té
per poder
aconseguir
guanyar
nous votants
eleccions
rere eleccions
a Europa

deixa'm que em permeti
que et canviï
aquest Marine Le Pen
per Jordan Bardella
perquè de fet
és el candidat
que va guanyar
ja
les eleccions europees
a França
fa 4 anys
i que les tornarà
a guanyar
aquestes
perquè hi ha unes enquestes
és un nom
que hem de recordar
perquè
perquè és l'home
del futur a França
ens agradi o no
és el partit
de Marine Le Pen
és el partit
de Marine Le Pen
ell és el candidat
però és que a més
és un candidat
que des del mes de gener
està
amb un 30%
d'intenció
de vot
a les enquestes
que no ha baixat
no només això
sinó que puja
i això ha condicionat
des d'aleshores
fins ara
tota la política francesa
o sigui Emmanuel Macron
i el seu govern
de Gabriel Atal
estan actuant
i deixant d'actuar
en funció
d'aquestes
enquestes
de Jordán Bardelà
que és l'home
del moment
d'aquest 2024
és un noi
per m'adeu
que digui noi
29 anys
amb gran projecció
que està constantment
als mitjans de comunicació
i que tant és així
tant és el seu èxit
diguem
que Emmanuel Macron
va acceptar
diguem
que el seu primer ministre
Gabriel Atal
que també és una de les persones
amb més simpatia
aquí a França
fes un cara a cara
dijous passat
amb Jordán Bardelà
sobre les europees
tot i que Gabriel Atal
és primer ministre
i no és candidat
i davant d'un candidat
que és el de
el de
reagrupament nacional
de Marine Le Pen
com que aquest debat
tot i que aparentment
la premsa va dir
que l'havia guanyat
Gabriel Atal
perquè es va explicar
una mica millor
té una mica més d'experiència
tot i això
Jordán Bardelà
continua pujant
i ara ja està
al 32%
això vol dir
que doble
la intenció
de la vota
de la llista
dels macronistes
tant és així
que ara és
Emmanuel Macron
qui ha dit
que vol debatre
ell
amb Marine Le Pen
amb unes
o sigui
cap dels dos
és candidat
i volen fer un debat
abans de les europees
o sigui
fins a aquest punt
està condicionant
aquest augment
de l'extrema dreta
a França
seria una persona
més similar
a la manera de fer
de Trump
o de George Meloni
perquè ens en fem
una idea
de quin perfil té
tant Marine Le Pen
com Jordán Bardelà
s'estan acostant
molt
a George Meloni
de fet
no sé si n'heu parlat
al llarg del debat
però sí que hi ha
aquest intent
de Marine Le Pen
de sortir del seu grup
o en tot cas
d'expulsar
l'alternativa
per Alemanya
del grup
en el qual
està en el Parlament Europeu
i d'acostar-se
a George Meloni
que té
ella és conscient
Marine Le Pen
que Meloni
ha aconseguit
suavitzar
el seu discurs
la seva imatge
i ella voldria
el mateix
per ella
perquè sap
que davant
d'unes presidencials
sempre ho tindrà difícil
però que en canvi
Jordán Bardelà
que és un noi jove
que està fent
tot el possible
per donar
una imatge
més suau
menys extremista
de cara als francesos
i que estan
a més
molt descontents
amb el seu govern
i amb el seu president
i llavors
aquestes europees
tindran també
un component
molt de càstig
al govern
d'Emmanuel Macron
que insisteixo
no aconsegueix
aixecar cap
això sí que té
un petit avantatge
sobretot
pels partits
d'Esquerra
i del candidat
que està més ben posicionat
en aquest moment
que és
Rafael Gluckman
que és el candidat
socialista
que no havien tret
gens de vots
en les últimes europees
i que ara estan
gairebé
acostant-se
a Valérie Geyer
que és la candidata
d'Emmanuel Macron
aquest 30%
de vots
fidels
a l'extrema dreta
per això
no baixa
i difícilment baixarà
Isabel Galí
moltíssimes gràcies
per tota la informació
tota la precisió
que ens arriba
des de França
estarem atents
al currículum
que segueixen acumulant
aquests dos joves
perquè s'empararà
ben segur Europa
gràcies per tot
a vosaltres
Héctor
ara ho apuntava
també
l'Isabel Galí
entendre com funcionen
les famílies
de la dreta
i de la ultradreta
sobretot a Europa
no és senzill
no ho és no
ho podria simplificar
rapidíssimament
ara mateix
hi ha dos grups
al Parlament Europeu
considerats
d'areta radical
un és el de
conservadors
i reformistes europeus
que perquè ens entenguem
és el que
la presidenta
és Georgia Meloni
i és en el que està
Vox
per exemple
o els polonesos
de llei i justícia
i l'altre gran grup
és el d'identitat
i democràcia
que és el grup
on hi ha Marine Le Pen
és el grup
on hi havia
fins fa res
d'alternativa
per a Alemanya
i que ara mateix
la gran diferència
entre els dos
o almenys la diferència
que tots els comentadors
europeus
estan posant en valor
és la seva relació
amb Rússia
i per tant
aquí Ursula von der Leyen
és on ha marcat la línia
de col·laboració
amb uns i altres
i per tant ha dit
amb els conservadors
i reformistes europeus

perquè en principi
són prou Ucraïna
i estan a favor
diguéssim
de donar-li suport
davant de l'agressió russa
i els d'identitat
i democràcia
que han tingut
unes relacions
més o menys fluïdes
amb el Kremlin
doncs amb aquests
està exclòs
de la col·laboració
en principi
en principi eh
hem passat per Brussel·les
hem passat per París
i volem passar també per Itàlia
a Itàlia tenim
l'Eduard Rubió
Eduard bon dia
hola bon dia
i aquí els sondejos
què apunten?

els sondejos
apunten
que guanyarà
la dreta
i el centre dret
de totes
aquí a Itàlia
recentment
el país ha arribat
a un acord amb Albània
perquè pugui retenir
durant un any i mig
exactament
ajuda'm a repassar-ho
durant un any i mig
en aquest cas
a les persones migrants
que hi arribin
rescatades al mar

ha estat
és un acord
molt criticat
ha estat un acord
molt criticat
per l'oposició a Itàlia
però també a Europa
en primer lloc
a causa dels altres costos
que Itàlia
haurà de pagar
durant 5 anys
i que serien
molt més baixos
si la colluda
fos directament
aquí a Itàlia
després es tracta
de desembarcaments
selectius
per què?
perquè seran
portats a Albània
només els rescatats
per la Guàrdia Costanera
a excepció
naturalment
de menors
dones embarassades
subjectes vulnerables
no s'aplicarà
per tant
aquest acord
als migrants
que arriben directament
a les coses italianes
o que són rescatats
pels vaixells humanitaris
i això
de fet
crearà una classificació
d'immigrants
de sèrie A
i de sèrie B
i en tercer lloc
no se sap
qui garantirà
la tutela
dels drets
dels migrants a Albània
estaran una mica
com desemparats
no allà
l'acord
recordem que va estar firmat
pel president albanès
Edi Rama
i la prèmia
de la Giorgia Meloni
a Roma
passat mes de novembre
preveu la creació
d'aquests dos centres
de migrants a Albània
les estructures
que encara estan
construint a Albània
podran acollir
fins a 3.000 immigrants
per un màxim
de 39.000 persones
a l'any
Blanca
què pots oposar això?

de fet
aquest acord
i la proposta
que han fet
15 estats membres
en aquesta direcció
el que pretén
és anomenar
el que fins ara
era impensable
que és externalitzar
els procediments d'asil
per tant
el que fa
és lligar
el dret
a la protecció internacional
que és un dret fonamental
amb la deportació
és a dir
accés
a la protecció internacional

però abans
deportació
i per tant
fora del territori nacional
amb quin objectiu?
bàsicament
a reduir
la immigració
Dinamarca
el govern d'anès
ho deixa molt clar
vol una immigració
zero
zero
sol·licitants
d'asil
i reduir-ho
a base
d'aquest efecte
dissuasori
sobre els que puguin venir
i un efecte
també
o el que busca
també és convèncer
aquests votants
que el govern
està actuant
i la Unió Europea
de forma contundent
l'efecte
l'efecte segurament
serà molt reduït
si és que és possible
són acords
i són propostes
molt costoses
que acaben sent selectives
amb a més
constrenyiments legals
és a dir
veiem els tribunals
en cada un d'aquests països
Dinamarca
Regne Unit
Itàlia
com han anat limitant
la possibilitat
d'aquests acords
i fer-los efectius
per tant
si mai
acaben sent efectius
segurament seran
amb números
molt reduïts
i per tant
representant
una solució
molt limitada
a lo que són
les arribades
irregulars
per què?
perquè al final
és una gesticulació
és un gest polític
que el que busca
és mostrar contundència
més enllà
dels efectes reals
que aquesta política
pugui tenir
però té efecte dominó
perquè al final
hi ha 15 països més
reclamant a la Comissió Europea
mesures similars
a aquest acord
entre Itàlia i Albanya

però de moment
segueix sent això
aquest efecte
sobretot
de fer pensable
a lo impensable
de legalitzar
el que fins ara
és il·legal
relacionar
protecció internacional
amb deportació
és una cosa
que fa temps
que se'n parla
però que fins ara
semblava
en fi
alguna cosa
absolutament
insostenible
i ara tenim
15 estats membres
per tant
més de la meitat
dels estats membres
de la Unió Europea
defensant
aquestes propostes
com a innovadores
out of the box
i com la gran solució
a tots els problemes
i aquí és on
on difícilment
podrà representar
un canvi
substancial
Blanca Garcés
investigadora
de migracions
del SIDOV
i Héctor Sánchez
Margalef
investigador també
del SIDOV
gràcies
per posar-nos
en el context
de com està
avançant
aquesta ultradreta
a nivell europeu
i sobre el que ens espera
després d'aquests resultats
i sobretot
per posar
una mica de claredat
a quina és la immigració
que arriba
i la que no arriba
gràcies a tots dos
i gràcies també
a la Eduard Rubió
no desconnecteu
no marxem
seguim al SIDOV
seguim amb els tertulians
i ens queden encara
moltes coses
per parlar
d'aquestes eleccions europees
on hi ha molt més
al joc del que ens pensem
el matí de Catalunya Ràdio
Marina Romero
ja fa olor d'estiu
però a la meva terrassa
encara no
vaig a Bauhaus
vull un tandal
i una barbacoa
ah i gandules
quina passada
m'ajuden amb tot
consultes per aquí
i assessorament per allà
i quins preus més baixos
és que així sí
doncs ja està
terrassa llesta
escolta
que bé que ha quedat
no?
la teva llar
té ganes d'estiu
i tu també
Bauhaus
bricolatge, reformes, decoració i jardí
para
mira qui et vol felicitar
avi
moltes felicitats
la vida s'ha de veure
i sentir
per això
General Òptica
també cuidem la teva audició
i ara
tens els audiòfons
a meitat de preu
General Òptica
necessites un cop de mà
per cuidar els teus pares?
Cuideo
l'empresa líder d'atenció
a domicili per gent gran
la teva tranquil·litat
en mans de
Cuideo
avui només hem fet
Nàpols i Capri
demà Sorrento
Positano i Amalfi
ei, no tan valis
que en tenim 52
no 25
25 a la ment
i perquè el meu cos em segueixi
em prenc Actimel cada dia
amb probiòtics LK6
i a més vitamines
ferro i zinc
que ajuden al funcionament normal
del sistema immunitari
i tu?
t'has pres el teu Actimel avui?
les pupil·les es dilaten
la freqüència cardíaca
augmenta
i sents un impuls irrefrenable
revolucionat abans d'accelerar
amb els nous A3 Sportback
Allstreet i Sedan
Condueix-los des de 250 euros
al mes amb visirenting
amb 36 quotes
assegurança i manteniment
inclosos
entrada 9.545 euros
oferta Volkswagen Rending
fins al 30 de juny
consulta les condicions
Audi Boners
xarxa de concessionaris
oficials Audi
9 de juny
eleccions europees
espais gratuïts
de propaganda electoral
menys CO2
més verd
menys ultradreta
més drets
menys fons voltor
més fons de recuperació
menys ostres de vidre
més igualtat
per una Europa
més social
més feminista
i més verda
el 9 de juny
vota
més Europa
vota socialista
Europa es troba
en una cruïlla històrica
o serveis públics
o austeritat
o ecologisme
o negacionisme
o pau
o genocidi
l'extrema dreta
no ens pot marcar el camí
hem de plantar cara
jo ho faré
portant el meu compromís
amb la democràcia
el planeta
i els drets humans
al cor d'Europa
per la pau
pel planeta
pel futur
Europa
Jaume Sens
el 9 de juny
vota comuns
¿A ti te ha preguntado
el gobierno?
El Partido Popular
te convoca
para que se escucha
tu respuesta
desigualdad
censura
amnistía
ahora
respondemos todos
este domingo
a las 12
en la puerta de Alcalá
con Almeida
Ayuso
y tú
España responde
no faltes
desde hace 10 años
Ciudadanos defiende
los intereses de España
en el Parlamento Europeo
para que agricultores
ganaderos
y productores
no sufran competencia
desleal
de terceros países
por una Europa
centrada en las personas
centrada en ti
por todo ello
seguiremos trabajando
porque el 9 de junio
lo importante
eres tú
vota ciudadanos
estamos aquí
per asegurar un planeta
mejor
para las generaciones
futuras
davant l'extrema dreta
reivindiquem
l'Europa
de les nacions
lliures
per una Europa
verda
per una Europa
de nacions
lliures
vota Europa
republicana
vota
Esquerra
republicana
Vam marxar a l'exili
fa quasi 7 anys
van dir que ens detindrien
que ens jutjarien
i condemnarien
que mai entraríem
a l'eurocambra
però hem persistit
i una i altra vegada
hem guanyat
i amb tu
junts
seguirem persistint
per l'oficialitat
del català
per teixer aliances
per la independència
de Catalunya
i per avançar
en drets i llibertats
per seguir guanyant
a Europa
junts més
lliures per Europa