El Consejo de Derechos Humanos de Naciones Unidas
demana aturar la venda d'armes a Israel
a la primera resolución que adopta sobre la guerra a Gaza.
El texto aprovat menciona las denuncias contra Israel
per crims de guerra contra la humanitat
i genocidi en la seva intervenció.
La representant nord-americana ha posat èmfasi
en la necessitat d'un acord entre les dues parts
i la importància de la solució dels dos estats.
Tot i això, ha justificat el vot contrari
per obviar la responsabilitat de Hamas.
Estem profundament preocupats
pels seus molts elements problemàtics,
massa per citar-los íntegrament.
Per exemple, no hi ha cap condemna específica de Hamas
per perpetrar els horribles atacs del 7 d'octubre,
ni hi ha cap referència a la naturalesa terrorista d'aquestes accions.
El document aprovat suposa un nou revés polític
a l'esfera internacional,
però només té un impacte simbòlic
perquè aquest organisme no té capacitat vinculant
per fer imposar els seus acords.
En paral·lel, els Estats Units han celebrat la reobertura
per part d'Israel del pas d'Eres al nord de Gaza,
tal com hi havia exigit ahir el president Joe Biden.
Tot i això, el cap de la diplomàcia,
Antony Blinken, s'obralla que caldrà veure'n els resultats.
Més notícies a la Riera.
El govern espanyol tira endavant el pla integral contra el tabaquisme
sense sotmetre'l a la votació de les comunitats autònomes.
Aquest pla permet a les autonomies adherir-sí o no,
però la majoria de comunitats governades pel PP
ja han anunciat que no ho faran.
Catalunya sí que el subscriu.
El pla anti-tabac aposta per ampliar els espais a l'aire lliure sense fum,
però no concreta quins, com per exemple les terrasses.
Bon dia, ha començat ja la reunió del Ministeri amb els consellers de Salut.
No es votarà el pla anti-tabac perquè el Ministeri només preveu
que les comunitats s'adherisquen total o parcialment a l'espera d'una llei.
La ministra Mònica García posa tota la pressió a les comunitats governades pel PP
que es queixen de la falta de consens.
No sé si es que han cedido a las pressiones,
no sabemos si es que se han embarcado ya en ese negacionismo.
Pero esta actitud no va a empañar la espléndida y maravillosa noticia que tenemos hoy
y es que, insisto, nuestro país se va volver a poner en la vanguardia de la lucha contra el tabaquismo
y en la vanguardia de la lucha a favor de la salud de los ciudadanos.
El pla anti-tabac no concreta quins nous espais no es podrà fumar,
però la ministra s'hi ha deixat clar que la evidència científica
recomana protegir els fumadors passius a les terrasses.
Dani Sainz, de Catalunya, Ràdio Madrid.
I la Generalitat envia el requeriment a l'Estat per reclamar
que el topall del lloguer inclogui l'índex català.
La consellera de Territori, Esther Capella, assegura que anirà als tribunals
si el govern espanyol no respon en el termini d'un mes.
D'aquesta manera s'obriria un procés contenciós administratiu a l'Audiència Nacional.
Segons el govern, aplicar aquest índex homogèni
a tot l'Estat vulnera les previsions de la pròpia Llei d'Habitatge Espanyola.
11 dones detingudes a Lleida acusades de simular ser víctimes de violència masclista.
Els Mossos creuen que ho feien per aconseguir papers i ajuts.
Lleida, Noelia Casellas.
Bon dia. A les detingudes se les acusa de denúncia falsa simulació de delicte
i organització criminal.
Fa mesos que els Mossos investigaven aquesta presunta trama
en què dones d'origen estranger es posaven d'acord amb homes en situació vulnerable,
com ara droadictes, per pagar-los, per simular agressions al carrer a canvi de diners.
El fet de ser considerades víctimes de violència masclista
els podia obrir la porta a regularitzar la seva situació.
Ahir es va fer una macrobatuda dels Mossos al Centre Històric de Lleida
amb un ampli desplegament de gens.
En total es van detenir 11 dones i un home
i es van fer 6 escorcolls en pisos.
La policia no descarta que fruit d'aquesta investigació
hi pugui haver més detencions.
Noelia Casellas, Catalunya Ràdio Lleida.
Esports, el del Serra.
El Barça de Bàsquet s'assegura matemàticament
jugar als play-off de quarts de final de l'Eurolliga
després de guanyar ahir el Maccabi
amb un triple de l'Aprovitola a pocs segons pel final.
Els de Roger Grimao es podrien assegurar avui mateix
que d'entre els quatre primers,
si el Fenerbahce prend amb l'Efes.
Si no, hauran de guanyar l'última jornada
a la pista de l'Esbel Villervan per aconseguir-ho.
La selecció espanyola femenina de futbol
amb una gran presència de jugadores del Barça
disputa avui el primer partit de classificació
per l'Eurocopa de l'any que ve
jugant a l'Obeina contra Bèlgica a tres quarts de nou.
Avui també a la Lliga de Futbol Sala
es jugarà a la Indústria Santa Coloma-Valdepenyes a les nou
i a la mateixa hora a la Lliga Leport de Bàsquet
Força Lleida-Valladolit.
En ciclisme avui es disputa la cinquena etapa de l'Itsúlia
la volta al País Basc
amb baixes molt destacades
per culpa de la multitudinària i greu caiguda d'ahir.
El campió del Tour, Vingegor,
haurà de passar pel quiròfan
perquè s'ha fracturat la clavícula i algunes costelles.
Ebenepul també té trencada la clavícula i l'escàpula
i Primo Roglic té talls i cremades.
I acabarem dient que el jugador portuguès
d'hoquei patins del Barça,
Joao Rodríguez,
ha anunciat la seva marxa del club
el proper 30 de juny,
coincidint amb la data d'expiració del seu contracte
i després de sis temporades
al Club Laurana.
Fins aquí les notícies.
Doncs fins aquí les notícies de les 11,
de seguida l'hora extra del matí de Catalunya Ràdio.
Jo me'n vaig, m'acomiado, per tant,
que tingueu un bon cap de setmana.
Marina Romero, tot teu.
11 i 5 minuts, bon cap de setmana, Ricard.
El primer que farem és descobrir un nou que estimes
avui amb l'expert en nyaps urbanístics
i en corrupció, Eric Harley.
Eric Harley, bon dia.
Què passa, tia? Com estàs?
Jo molt bé i tu.
Ui, moltes ganes de tenir-te amb mi,
de parlar amb tu i de veure-vos la cara,
que feia molt de temps que no ens vèiem.
Ara feia molt de temps. Encantadíssim.
On no has portat, exactament.
Ai, on Jesús va perdre la xancleta.
Estem al que queda del Fòrum Mundial de les Cultures.
Al que queda del Fòrum, eh?
I aquí per què? Per què has escollit, aquest lloc?
Doncs perquè és un lloc molt il·lustratiu.
És un lloc molt il·lustratiu de què passa
quan els lereles públics es gasten d'una forma
que potser no calia.
S'utilitza per fer festivals meravellosos.
Però la pregunta te la torno.
Què collons va ser el Fòrum Mundial de les Cultures?
Tu te'n recordes?
Clar que me'n recordo i vaig venir.
Clar, recordat que va ser com un esdeveniment
que s'anunciava com la major festa del món
i la raça que va ser monumental.
O sigui, recordem que van ser 3.000 milions de lereles gastats
per un esdeveniment que parlava de la sostenibilitat
per al que es va contaminar un pilot.
també parlava de la importància de la importància de les cultures
i el que feia era com teatralitzar una miqueta i exotitzar una mica
les diferents cultures.
i sobretot era un esdeveniment que es va utilitzar per regenerar tota aquesta zona.
O és a dir, gentrificar-la, fer fora els pobres, que no queden molt bé a les fotos
i substituir-les per millonetis.
En quin moment, tu com a estudiant de Belles Arts,
t'interesses per tots els edificis públics construïts amb l'ERL públics,
amb diners públics, l'ERL és l'euro per l'Eric,
en quin moment t'interesses per tot aquest moviment que tu estàs creant,
que li dius por mis huevismo, que en català seria...
Pels meus collonismes.
Pels meus collonismes.
Ostres, jo sempre intento fer un exercici per posar-me en aquell moment
i clar, jo estàvem a la crisi del 2008,
o sigui, era la crisi immobiliària del totxo.
Llavors, de cop i volta era com,
què vull estudiar jo, nena, si no hi ha cap cap de futur?
Llavors, sempre em cridava molt l'atenció
perquè allà on anéssig del territori, català, espanyol, internacional,
trobaves un munt de mondongos al mig del no-res
que eren les primeres ruïnes contemporànies del nostre país, no?
Com podia ser que es construïssin coses tan monumentals, tan icòniques,
que mai s'acabessin d'acabar, no?
Llavors, em va començar a interessar molt
i poques anys després vaig començar a parlar d'aquestes coses.
I ara vius això, d'explicar com el poder públic
que ha malversat el diner públic,
per tant, el diner de tots i totes.
Clar, jo treballo amb l'esport més prolífic del nostre país,
el malbaratament.
I sí, sí, treballo de criticar,
que és una cosa que m'agrada molt.
Nosaltres vam posar fàcil.
La veritat és que m'ho posen massa fàcil.
O sigui, per desgràcia, el nostre territori
té molts exemples de pels meus collonisme,
llavors tenim molt on triar, per desgràcia.
A poc a poc va canviant la cosa, si és veritat.
Aquesta entrevista no l'havíem de fer aquí.
No, no l'havíem de fer aquí,
i sí que és veritat que les coses no ens les posen fàcil en aquest cas,
perquè jo et vaig citar a la coberta del Museu Blau,
de l'edifici Fòrum, que és aquest edifici triangular de color blau
que tenim al Fòrum Mundial, al Residente Fòrum,
i et vaig dir, de fet, que no diguessis el meu nom,
perquè seríem molt...
Tendríem molts números que ens diguessin
que con esto yo no quiero hablar.
I què és el que va passar?
Que 48 hores abans de fer l'entrevista
van veure que t'entrevistàvem
i ens van posar una condició,
que és que podíem anar a fer l'entrevista,
però amb una condició que era
no podeu criticar aquest edifici.
Que em sembla superfort,
que és un edifici públic,
pagat amb diners a tots els catalans,
i a més a més és una entrevista de premsa,
llibertat de premsa,
una mica fort, la veritat.
Per què no volien que critiquéssim l'edifici?
Doncs jo crec que encara tenen por,
no?,
de que generi una imatge errònia
del que va passar,
i al final jo crec que la informació
és imprescindible,
que la tinguem tots els catalans i totes les catalanes,
sobretot perquè no es tornin a repetir aquestes pífies.
I jo crec que treure a la llum
aquest tipus de males conductes
està molt bé per saber que encara continuen volent amagar
aquest relat d'ombres que tenim els nostres últims anys.
Què va passar?
Explica-ho,
perquè almenys ho podrem explicar.
Doncs va ser molt llampant
perquè és un dels edificis més icònics,
firmat per arquitectes de renom,
Gerló Candemerón,
arquitectes que tenen un Pritzker,
que és com el Nobel de l'Arquitectura,
i és un edifici que a la part de dalt,
si mirem imatges històriques,
veurem que a la part de dalt...
I a la part de dalt de l'edifici
tenia una lámina d'aigua,
una petita lámina d'aigua a la part de dalt.
Llavors, com si tu i jo ajuntem les quatre neurones que ens queden
i intentem adivinar què pot passar
si en un edifici a la part de dalt
hi poses una piscina de no sé quants metres quadrats,
què pot passar?
Que l'aigua es filtra i acabi generant
unes humitats d'aupa,
motiu per al qual podríem haver fet l'entrevista a la part de dalt
perquè ja no hi ha piscina, ara hi ha vegetació.
I tot això? Quants diners es van perdre?
Ostres, doncs els diners no els tinc molt clars.
Pensa que era un moment en què la transparència econòmica
brillava per la seva absència.
Però sí que et puc dir quant es va gastar
en la reconversió de la part de dalt.
Van ser 8 milions d'euros públics.
8 milions d'euros perquè...
I no podem fer reportatges, em sembla superfort.
L'estat espanyol és un cas paradigmàtic
o al final s'equipara a bona part dels països europeus?
És a dir, el que s'ha fet aquí a l'estat espanyol
amb el diner públic és una excepció
o malauradament és la norma?
No és una excepció, però sí que és una excepció
en la mesura en què no s'han intentat dissimular-ho.
Jo sempre dic que Espanya no és el país més formisovista,
però sí que és un dels que té més poca vergonya
a l'hora d'intentar amagar tot aquest malbaratament de diner públic.
Llavors, em sembla molt il·lustratiu
que un dels països que més creixia
abans de la crisi del totxo
just després tingui aquesta poca vergonya
d'amagar totes aquestes pífies.
I encara 2023, que és una cosa que em preocupa molt,
no? La gent em pregunta sempre, bueno, però tu parles de coses
dels 90, dels principis dels 2000...
No, no, actualment s'estan fent pífies, no?
Pensem, per exemple, en Madrid, que ara mateix
per fer l'ampliació del metro s'estan traient els arbres
que segurament seran les plantes que posaran els balcons
per lluitar contra la crisi climàtica.
Un besito, Isabel Díaz Ayuso.
I a Catalunya, ara mateix,
hi ha alguna cosa que s'estigui fent
malbaratant aquest diner públic?
O d'alguna manera
hem après una mica
del que ha passat els últims anys?
Estic segur que s'estan fent pífies,
perquè és una cosa molt humana.
Ara és humà, demanar disculpes és diví.
Però sí que és veritat que es fa una miqueta millor.
O sigui, jo crec que a Catalunya
podem estar molt tranquils
que les coses ja no es fan tan malament.
No estic dient que es facin bé,
estic dient que es fan una miqueta millor que abans,
que ja és molt.
El moment estrella d'aquest
malbaratament de recursos públics
seria
tot el que va venir abans de les Olimpiades,
de Barcelona 92?
És que va ser molt fort, eh?
Van ser 13 anys de construcció
per tenir 16 dies les Olimpiades a Barcelona.
O sigui, si esto no es un buen trabajo de producción
ya me dirás que lo es.
Però el relat olímpic, a més a més,
és una cosa que sempre em diuen molt,
sobretot la gent que estava viva en aquell moment,
em diu, bueno, però va sortir molt bé, no?
Barcelona va canviar per sempre,
morfològica, simbòlicament.
El relat és icònic, és d'èxit.
Però totes les curses que es fan ràpida
també tenen alguna que altra tropiezó,
no sé com es diu en català.
Sí, entrebanc, no?
Entrebanc.
Llavors, això és el que parlem també a la ruta olímpica.
Quin seria el nyap urbanístic
i on més va entrar la corrupció de Barcelona?
Quin seria allò, el monument a Estrella?
Doncs jo crec que el monument a Estrella
potser podríem assenyalar que és del meu amic Santi,
Santiago Calatrava,
perquè té aquesta meravellosa antena,
escultura, lámpara, llamele X,
que tenim a dalt de la muntanya de Montjuïc.
Sí.
Que, com saps, és aquesta antena de telecomunicacions,
que, tot i que es va pressupostar en pessetes,
van ser 1,2 milions d'euros
i al final ens va costar 13.
La torre telefònica és?
La torre telefònica.
I és veritat que no la van pagar els catalans,
la va pagar telefònica,
perquè llavors l'alcalde de Barcelona,
Pasqual Maragall,
va decidir fer una broma telefònica,
els va trucar i els va dir
escolta'm, teniu una antena de telecomunicacions
que en aquest moment esteu utilitzant,
la tirarem a terra
perquè el contracte d'usufructe caduca l'any que ve,
segur que caduca?
Sí, sí, sí, caducarà.
Llavors, si necessiteu una antena,
heu de construir una i pagar-la vosaltres.
A dia d'avui,
l'antena que havien de tirar encara hi és.
Aquests casos,
cada vegada més arriben als jutjats
o no els de corrupció?
Perquè, clar,
venim d'uns anys de casos de corrupció
que podríem començar a dir un rere l'altre.
Podríem fer un llibre,
podríem fer tres llibres,
per exemple, d'això.
Arriben als jutjats moltes vegades,
però què passa?
Que els pormisoristes solen ser gent
que no té no només un advocat,
sinó que tenen bufets d'advocats ajudant-los.
Llavors,
tan fa que tu arribis a un jutjat,
si tens algú que et defengui
amb molts lerelos.
A mi lo que me preocupa es lo otro,
la utilización del capitalismo,
los valores del capitalismo
que se transfieren al fútbol.
Corre per la banda,
una banda armada,
armada per mafies ambientistes.
En un país que segueix tant i tant el futbol
i que el futbol ens dona tants capítols
per comentar,
t'hi poses amb tothom?
Amb tothom no,
i no ho puc parlar tot
perquè hauríem de fer una enciclopèdia.
Perquè és tan i tan dur
i tanta informació la que hi ha
que m'era absolutament impossible
plasmar-ho tot.
Què li passa a aquest nou cap nou
que s'està construint?
Bueno, filla meva,
és que és un projecte bastant fort,
té el mateix preu de construcció
que pèrdues i deute té el club.
Llavors em sembla com...
els números segur que els estan fent
de forma molt meravellosa,
però hi ha molts casos de corrupció al voltant.
Pensem que només hi ha un expresident del Barça
que no ha passat per la garjola.
I això és...
Ostres, és molt il·lustratiu, no?
Llavors sempre tenen espai de millora,
llavors segur que el futur serà molt millor.
I jo crec que hi ha un denominador comú
en gran part de tots els casos
que tractes en aquests tres llibres,
en el moviment,
i és que el protagonitzen homes.
Per desgràcia, sí.
Per desgràcia, sí.
Sempre dic que el por misubismo
és un nom tan testosterònic i desagradable
com els projectes que glutina.
Sí que és veritat que hi ha també
algunes que altres dones
en aquest meravellós moviment de l'especulació,
però també és molt il·lustratiu
que la toxicitat encara a dia d'avui
estigui abraçada per el gènere masculí.
Llavors és una cosa
en què encara hem de continuar treballant,
però celebro que en el por misubismo
siguin tot homes, també t'ho dic.
Què li donaries al trofeu,
allò, al millor por misubista?
El huevo d'oro.
Què el té l'odor?
Doncs parlant també en clau futbolística,
jo crec que ens podríem anar a Madrid
i se la podríem donar a Sant Florentino Pérez,
perquè és un autèntic mag dels salseos
i jo dic sempre que se'l va beatificar en vida
quan va fer l'últim truc de màgia,
que va ser agafar uns terrenys d'ús deportiu,
l'antiga ciutat deportiva del Real Madrid,
i, oh, màgia potàgia,
de cop i volta eren urbanitzables,
i a dia d'avui és on trobem
les quatre torres més altes del nostre país.
Seria ella, Florentino Pérez.
Florentino Pérez,
d'aquí té manu besito.
I a Catalunya?
A Catalunya?
Molt bona pregunta.
A Catalunya, bueno,
jo crec que si sacseges una branca
cauen tots els nius.
Sí, eh?, directament, eh?
Sí, però sens dubte
ens hauríem d'anar a casa dels Pujols Ferrusola.
La família Pujols Ferrusola, eh?,
que té tot el jaduís obert encara a l'audiència.
Exacte.
Clar, tu t'atreveixes a criticar el poder de veritat, eh?
No estem parlant de criticar un govern,
de criticar un partit,
sinó el poder de veritat.
Et veuen com un friqui
o és que ets una persona que no té cap mena de por?
Soc un inconscient.
Inconscient, eh?
Perquè, sempre dic el mateix,
em sembla molt...
molt trist
que les persones que treballem
en denunciar aquest tipus de corrupció
automàticament pensem
hòsties, tu, i si li faran alguna cosa, no?
Quan en realitat el que hauríem de pensar és
aquestes altres persones
a les que l'està denunciant
són els que haurien de tenir veritablement por
que la ciutadania un dia es calentés
se li inflixin els collons mai millor dit
i es plantessin a casa seva amb antorxes.
Jo no estic alentant a ningú que faci res,
però sí que és veritat que intento tirar la pilota
cap a un altre cantó
perquè no les persones que tenim la veu de denunciar
som els que hauríem de tenir por.
Per què creus que els ciutadans
veiem les coses, ens indignem i no fem res?
Perquè estem massa acostumats.
Acostumats a què? A veure-ho això?
A que ens prenguin per tontos.
A que ens prenguin per tontos.
Són tantes les coses que han passat malament
i tantes les coses que han sortit a la palestra, no?
O sigui que ja jo crec que hem fet crosta.
Hem fet crosta que ens prenguin per tontos
i estem tan acostumats
que al final s'acaba pensant en...
Bueno, és tonto si no es roba, no?
Que és una cosa molt perjudicial
quan estem parlant de democràcia.
La justícia per què no actua més?
Perquè són molt pocs.
Per exemple, l'oficina de corrupció
l'altre dia m'explicaven
que no sé si hi ha una vintena de persones.
Una vintena de persones a l'oficina de corrupció
per tots els casos de corrupció d'Espanya.
Perdona'm, però els números no em surten, no?
Éric, en aquest espai, en aquestes entrevistes
sempre demanem al convidat què estima.
Ai, que maco!
Sí.
Que maco.
L'única, és veritat que la majoria de vegades
ens diuen que és impossible dir només una cosa
perquè al final s'estimen moltes coses.
És veritat.
Però si un pensa, pensa, pensa, pensa,
hi ha una cosa que estima sempre.
El respecte.
El respecte, eh?
El respecte per la persona que tens al costat.
El coneguis o no.
Jo crec que això és una de les coses
que no hem de deixar d'estimar.
Estimar a tothom sense miraments.
Respectar a tothom,
però no respectar totes les opinions.
Saps que penses que em diries
tot allò que és públic?
També és veritat que estimo tot allò que és públic.
I és una cosa que m'ha inculcat la meva mare.
No, estimar, estimar-ho públic
i que l'amor no té límits,
però els diners públics sí.
Per què?
Perquè t'ho ha inculcat la teva mare.
Com és?
Perquè a casa sempre hem sigut una família humil.
La meva mare és treballadora de la llar.
I jo he estudiat gràcies als diners públics.
M'he format gràcies als diners públics.
Sempre que hem hagut d'anar al metge
ha sigut gràcies als diners públics.
I sembla màgia,
però això es diu en impostos
i es diu col·laborar
perquè tothom tingui les mateixes oportunitats.
I nosaltres que som de classe baixa de Terrassa,
que jo ara mateix estigui parlant amb tu
i que tingui veu,
és un miracle de la democràcia i de lo públic.
Tu ets terrassenc
i com acaba un terrassenc a València?
Perquè, clar, Déu-n'hi-do quina ciutat has anat a triar per viure.
Imagino que m'has fet per seguir treballant a la vegada que vius, no?
És la Terrassa d'Espanya, jo sempre dic.
És el lloc on més calatraves i em permetre quadrat
i és el lloc on donés el meu marit.
Llavors, l'amor, el que estimo, ha fet que em mudi.
L'amor que fa meravelles.
Tens la sensació que a nivell polític cada vegada més
hi ha una guerra de la dreta per carregar-se tot allò que és públic?
Sí, i és una cosa que no entenc
perquè, al final, siguis de dretes, d'esquerres, de dalt o de baix,
el que vols és que la majoria de la ciutadania
pensin com pensin, votin com votin,
se'n vagin al llit o amb qui se'n vagin al llit
siguin feliços i tinguin una vida una miqueta millor, no?
Al final, els polítics som...
Nosaltres som els seus clients.
Ells han de respondre davant de nosaltres.
Llavors, jo sempre dic
a les nostres institucions podem tenir persones de dretes,
podem tenir persones d'esquerres,
el que no volem són fills de puta.
Has tingut problemes mai per participar
o col·laborar o mitjà de comunicació
per precisament tot el que anaves a explicar?
Problemes com a tal, no,
però algun que altre mitjà de comunicació
ha decidit prescindir de les meves aportacions
quan s'apropaven a eleccions.
I això és una cosa que acaba demostrant
que la llibertat de premsa
moltes vegades brilla per la seva absència.
Perquè vas decidir començar a fer aquestes rutes
de por mis huevistes.
Com li dius a la ruta?
Rutes por mis huevistes.
Rutes por mis huevistes.
O potivoltes, com tu vulguis.
O potivoltes.
Com van néixer aquestes rutes?
Van ser després de la pandèmia.
Van ser després de la pandèmia
amb ganes de trobar-me amb les persones
amb les que parlava molt per xarxes socials,
però sobretot per reconnectar amb el nostre territori
i conèixer-lo de forma més crítica, no?
Perquè moltes vegades les rutes que s'organitzaran a les ciutats
solen ser per turistes,
però els locals també hem de conèixer el territori.
Hem de conèixer també els entresijos que hi ha a darrere de les construccions.
I em sembla una forma molt maca de trobar-me amb la gent
i de no perdre aquesta cosa que s'està desdibuixant amb la nostra contemporaneïtat,
que és el contacte humà.
Que és poder mirar algú a la cara,
fer riures, fer riar informació,
plorar junts moltes ocasions,
però sobretot fer teixit social, que és molt important.
Qui vulgui descobrir aquestes rutes,
qui vulgui descobrir-te tu,
no et trobarà com a Eric Harley,
ni a internet, ni a les xarxes,
et troben com a perifèria, perifèria.
Preferiria perifèria, sí,
perquè jo soc una persona de la perifèria de Terrassa
i si puc triar sempre preferiré
invertir els diners públics a la perifèria
perquè els centres ja estan suficientment gentrificats.
Ens hauríem de centrar més en les perifèries,
en els marges que no en els centres?
Sens dubte.
Així com a lliçó de vida?
Sens dubte,
perquè és als marges,
és als grisos,
on es troba allò que realment és ric
per la riquesa de la nostra societat, en realitat.
No som una societat de blancs i negres,
som una societat de grisos.
Els partits polítics et busquen o no?
Sí.
Sí.
Jo sempre els dic el mateix.
Què els hi dius?
Un besito, carinyo mio, que treballa molt bé.
Jo tinc molt clar l'església a la que reso,
tinc molt clar els partits polítics als que voto,
mai demano el vot per cap partit polític,
perquè això és la llibertat de cadascú.
I això ho tinc molt clar.
És una cosa que intentaré guardar fins al final.
Igual després em passa com Donald Trump,
que quan se arruina se convierte...
hace carrera, no?,
para ser presidente de Estados Unidos.
Igual em veuràs algun dia sempre president de Catalunya.
No t'imagino, però...
No? Et poso una conselleria, nena.
No, seria la primera vegada que la vida fa un gir de guió d'aquells inesperats.
La realitat està molt ben guionitzada, eh?
Sí, sí, per això...
Més d'un partit polític, eh?
T'ha vingut a buscar?
Més d'un partit polític, sí.
Però jo sempre estracto amb el mateix carinyo a tots.
I crear-lo tu? No t'ho has plantejat mai?
Ah, no, crear-lo jo!
Ostres, esport misovistes unidos,
jamás seran vencidos.
No, sí que...
Ara et dic una cosa que no l'he dit mai a ningú, eh?
I és exclusiva total per Catalunya Ràdio.
Estic començant a pensar que fent peces de comunicació i audiovisuals
no s'arriba on volem.
No m'estic plantejant saltar la política,
però sí que m'estic plantejant fer algun tipus de...
no sé si dir-ho moviment social
o alguna plataforma en què la legislació ens ajudi
no només a conscienciar-nos, sinó a prendre mesures.
Estem en 2023, la crisi climàtica ens està atrevessant,
necessitem prendre acció ràpida
per assegurar la nostra existència en aquest meravellós planeta.
Potser és el primer pas, no?,
per acabar presentant-te, si més no, a una presidència.
Bueno, espero que sigui la presidència de casa meva.
Eric Harley, moltes gràcies. Un plaer com sempre.
A tu, un plaer. Fins de la propera.
Escolta, ens falta res.
Sóc el súper del cort anglès
i hi ha un 70% en la segona unitat amb milers de productes.
He vist l'Arielòxi, que no en queda,
i també el salmó fumat de la balinessa, el que t'agrada.
Mira a veure què i ja em diràs
que un 70% és molt de descompte.
Percori, percori supermercat al cort anglès.
Què necessites avui?
A la botiga web i app.
Ai, els dilluns. No t'apassionen els dilluns?
El sol brilla amb més força, el mar fa més olor de mar,
la gent somriu. Com m'agraden els dilluns.
I els dijous, també.
Eurodreams, el joc de loteries i apostes de l'estado,
pot fer que els dilluns i els dijous
siguin els teus dies preferits.
Perquè amb Eurodreams pots guanyar 20.000 euros al mes
durant 30 anys i molts premis més.
No t'oblidis d'Eurodreams,
perquè si ja hi ha 9 guanyadors a Espanya,
tu podries ser el següent.
Eurodreams.
Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Torna l'oportunitat d'avançar-te a l'estiu
amb un 20% en aire condicionat d'AITSU.
A més, 10% a l'instal·lació
i finançament fins a 12 mesos.
Recorda, 20% de descompte
en aire condicionat d'AITSU al cort anglès.
Només fins al diumenge 14 d'abril.
Finançament ofert per financir el cort anglès
i subjecte a la seva aprovació.
Consulta amb les condicions i exclusions
al cortanglès.es.
Si el teu fill és un apassionat d'Eufòria
i té entre 9 i 14 anys,
aquest estiu té l'oportunitat
de viure el seu gran somni.
Torna a l'Eufòria Campus.
Les colònies d'estiu inspirades
en el programa d'èxit de TV3 i 3CAT.
Diversió, cant, ball i molta, molta música.
Inscriviu-vos-hi a euforiacampus.cat.
Les places són limitades.
A Euforia Campus,
l'estiu no havia sonat mai tan bé.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
11 i 27 minuts.
Ai, ai, ai.
Ai.
Ai.
És que és gros, eh?
És gros, eh?
Oh!
Pineda, bon dia.
Bon dia.
Rita Roig, com estàs?
Molt bé.
Elisenda Pineda, Rita Roig.
La Laura Grau, la tenim o...?
Sí, Laura.
Sí, estem aquí.
A veure, on ets?
Situen, situen.
Mira, cada cop entro en aquesta secció
des d'un lloc més sorrent.
Avui sóc al Port de Roses, en un catamarà,
perquè avui, amb el que no surti d'aquí,
fem el programa en directe des d'aquí,
des del Potfest de Roses.
Però això de qui està t'idea?
Això, muntar-la a Georgina Arnau.
Ah, la nostra companya del Tot es mou.
Sí, sí, sí.
Què és això?
Ojo.
Ojo.
Que tens el Carandell per aquí.
Sí, que vol que el cridi.
Posa'l, posa'l.
Roger Carandell, et criden per l'antena, tio.
Aviam, què passa aquí?
A veure, Roger Carandell, bon dia, bona hora, com estàs?
Molt bé, m'acabo de prendre una biodramina d'aquestes,
perquè això té pinta que entrarà ben de mig jorn, ens han dit.
Escolta, avui el que no surti d'aquí, des d'un catamarà.
Sí, des d'un catamarà, que acabem d'embarcar ara mateix.
Sí.
Estem al port, això no es mou, de moment, però fora vés a saber.
I escolta'm, que ens visiten la Neus, Rossell i en Jair.
Home!
Són meravellosos.
Però perdona una cosa, eh, sense cap voluntat de deixar fer cap pla.
La idea quina és?
És a dir, que esteu sols fent el programa des del catamarà,
o teniu públic, o com va?
No, tenim una miqueta de públic, una miqueta de públic que s'ha apuntat,
i ara, quan arribi tothom, sortirem a buscar una cala tranquil·leta,
a veure si no pormitem tots plegats.
Porteu el que es coneix en català correcte com a manguitos?
Hi ha el que es coneix com en català, xalecos.
Xalecos, armilla salvavides, nois, de veritat.
Això, armilla.
Xaleco i el manguitos.
Algún contingut especial, el que no surti d'aquí avui,
amb motiu d'aquesta edició especial que t'emarà?
Bueno, veig que et sembla poc que vinguin la Neus i en Jair, eh?
Oh, no, per favor, però de què parlareu?
Serà...
Home, no morts, si venen a la Jair.
No, no, no, no.
Home, pensa que són una gent que es van conèixer a la feina.
Sí.
Aquest és un país on tirem molt de conèixer gent a la feina
i portar-la cap a casa, no?
Tu coneixes molta gent a la feina o no?
I jo conec força gent, si digui a Catalunya Ràdio,
que ha passat per aquí.
Ha passat pel tema aquest.
Ah.
Això no s'ha explicat mai, el que no surti d'aquí?
El que, fer-se nòvios a la ràdio?
No, no s'ha explicat mai.
Hauríem de fer...
Mira, avui pot ser un bon tema per treure amb la Neus i en Jair
i buscar altres noms que hagin passat per aquí.
Rita.
No, que dic que jo voldria la pissarra aquesta com de detectiu que està...
No?
Que poses les fotografies i les vas enllaçant amb un filet
amb tots els llibres de la ràdio.
Tu després això ho publiques a xarxes...
Clar, hi ha els que se saben, els que són públics i els que no se sabran mai.
Sí.
Bueno, que no se sabran mai ho dius tu, Marina,
perquè jo crec que quan ha passat un temps ja es pot ventilar tot el que ha passat, no?
Perquè ja està més que superat i tot plegat.
Diuen que si les parets de la ràdio parlessin...
I tant.
No quedava ningú viu.
I fins aquí.
És veritat.
Escolta, Carander, Juliana Canet, Marta Montaner, a punt, a lloc també?
La Juliana, sí, no sé on està.
Bueno, li estan fent una ruta per aquí al barco que li deuen estar ensenyant els camerinos.
Ah, no, mira-la. Espera, Juliana, vine cap aquí.
Clar.
Vine.
Sí que hi ha els camerinos de Romero, la Pineda, com ho portes, això?
Com està anant?
Estem molt bé, home, és un pla ideal, no?, un divendres aquí en un barco...
Aquest dia que fa...
I tant.
Crema solar?
Home, 50 i cada 20 minuts.
I cada 20 minuts.
Escolta'm, una cosa, ja us deixo avui edició especial del que no surti d'aquí des d'una cala màgica i secreta de Roses, a bord del catamarà.
Només vull fer-vos una pregunta.
A favor o en contra dels casaments grans, dels pomposos, d'aquells que convides fins i tot al rei d'Espanya i bé?
A favor, a favor, a favor, sempre.
Jo, mira, jo estic molt en contra i, de fet, els dos casaments grans que jo he detectat que em convidaven per omplir, no he fet regal.
Ets mala persona, directament.
Ah, o sigui, has anat però no has fet regal.
Convidar per omplir, eh?
És que ara en parlarem d'això.
Però què et convidaven? Perquè tens un programa de ràdio?
No, perquè és algú que has coincidit fa uns anys en alguna feina i veus molt que et convidan per omplir, no?
T'han felicitat mai l'aniversari i em convides al casament?
Jo, que us convidi a totes vosaltres el meu casament de...
Ai!
No!
Ara no, si ens estava...
Espera, espera, que hem perdut. Què ha dit la Juliana? Que quan ens convidi al casament...
Que quan us convidi al casament amb milions de convidats, encara que no tingueu el meu número de telèfon i no us hagi felicitat mai l'aniversari, espero que fitxeu.
I tant, que vindré.
Jo vindré perquè a mi Juliana Canet em va felicitar pel meu aniversari amb un whatsapp privat, per tant, hi serem, Juliana.
I pagarem el culet.
I perquè a la festa tu t'agrada, eh, Marina, també.
També.
Home, home, no, sí, sí, sí, sí.
Tenim fama d'això.
Escolta una cosa, que vagi superbé aquesta edició especial, el que no surti d'aquí, us escoltem, patonassos també a la Marta Montaner, i torneu-nos a la grau que hem de parlar de casaments.
Doncs va, camiem els auriculars.
Patons!
Apa, una abraçada molt gran.
Clar, no us he preguntat, Pineda i Roig, si esteu a favor o no d'aquests casaments pomposos, grans, on el menú és inacabable, la llista de convidats inacabables, on...
Tu allà has d'anar-hi sabent que has de portar el millor vestit.
Millor, o sigui, que has d'anar més guapa que la núvia, fins i tot.
Home, això sí, legal, eh, jo crec que això que resten, et porten a la comissaria de policia si vas més guapa que la núvia.
Totalment. Jo crec que si es fa, s'ha de fer ben fet i pensar en gran.
Jo és que estic d'acord, jo estàvem planejant què diríem avui i li vaig dir la Pineda, mira, Pineda, estem quedant molt conservadores, estem quedant com dues senyores de dretes, ja dirà alguna cosa a la Laura de Poliamor, si vols dir-ho, però jo...
Home, jo ja sóc aquí, eh?
A veure, a veure, què dius tu?
No, que jo molt a favor de les festes en general. A mi els casaments em fan pal perquè ho trobo tot molt pompós i trobo que és mentida, perquè al final l'amor romàntic s'acaba i allò després acabarà en divorci, però, ei, una festa que sembli un casament, però que sigui un aniversari, molt a favor.
Que sembli un casament, però que sigui un aniversari?
Sí, mira, jo, per exemple, aquest any no en faig ni 30, no som ni rodons, som 29, però a mi és igual, penso muntar un festot, nena, que se n'arà un casament, ja us ho dic ara.
Ah, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord.
No, jo crec que, sí, sí, crec que en la festivitat de l'amor, amb la família i amics, s'ha de compartir que ens fem petons a la boca i fem l'amor cada nit, i s'ha de fer amb...
Sons afortunats.
Amb tota la ploma i el lluentor.
No, no ho fas tu cada nit, Marina, això, home, doncs en una cosa molt estranya.
Ara, no, és que aquí hi havia al públic molta gent mirant amb una cara de dir...
L'han mirat amb cara d'enveja.
Perquè hi ha gent que fa l'amor cada nit.
Doncs, bueno, això passa, en casa meva passa.
Tampoc cal que s'ho llegis tant, eh?
Exacte, exacte.
Les coses fins a un poquinet.
Escolteu-me, aquest cap de setmana hi ha un casament molt i molt, molt important.
I tant.
El veurem a les revistes.
I el que hem de fer...
Mira, anem a posar una pista.
Anem a posar una pista de la persona que es casa aquest dissabte.
Últimamente, y dado mi estado sentimental, tengo que mejorar mis formas.
La solteria me ha perjudicado y me ha embrutecido y entonces se me había olvidado presentar a mi partner.
Tania Tàpia, la nostra corresponsal a Madrid del Matí de Catalunya Ràdio.
Què tal?
Què tal? Bon dia.
Va, aquí és casa, aquí és casa.
Home, jo crec que ja ho sabran els oients, no?
Martínez Almeida, l'alcalde de Madrid, l'Etern Solteron, també en català correcte.
Doncs ja sabeu que té parella, és Teresa Urquijo.
Per cert, pràcticament 22 anys més jove que ella.
Caramba.
Es casen demà.
Mi partner, mi partner, quina vergonya.
No, aquí parlava de l'Ayuso, era un míting, que s'havia oblidat de presentar a l'Ayuso,
però clar, era molt comentada la seva solteria.
Doncs ha anat ràpid, eh?
Ja ha salvat el seu comiat de solter i aquest dissabte casament.
I direu, home, es publiquen moltes coses.
Doncs el Matí de Catalunya Ràdio ho té de primera mà, perquè sabeu amb qui he parlat?
He parlat amb la wedding planner d'Almeida.
Oh, senyores, una noia encantadora, Eva Iglesias, perquè no us ho perdeu.
Deixen acreditar mitjans a fora de l'església, és una església que es diu San Francisco de Borja,
no és pas el barri de Vallecas ni d'Ocera, és el barri de Salamanca,
un dels barris més opulents de la capital espanyola.
I primer problema per la meva amiga Eva.
Aquesta església té una capacitat de 340 persones.
Sabes quants convidats hi ha?
No.
Doncs n'hi ha 500, no surten els números.
Qui es quedarà fora aquí, Tània?
Clar.
No ho sé, jo crec, abans que comentava els casaments,
a mi em farien un favor, perquè això, cadascú que vagi on vulgui,
però et pot saltar directament l'església.
Total.
I anar al convit, que no s'han trencat massa el cap,
perquè és el que passa quan et cases amb una persona de la reialesa,
perquè Teresa Urquijo, atenció, és membre, bueno, membre,
li toca de prop la família reial.
La seva àvia és cosina de l'Emèrit, de Joan Carles I.
Què tal? Com us heu quedat?
Això què la fa? Cosina tercera o alguna cosa així, no?
Cosina...
Sí, una recogina.
El que et fa és que els teus avis tinguin una finca,
que es diu Canto de la Cruz, a Colmenar Viejo,
i és una finca que han dedicat a la cria de cavalls,
o, i atenció, que van casualment més de 500 persones
i han muntat allà un supercàtering i un sarau.
També tenim detalls...
Jo no sé, unes lliteres per la tieta Amparo,
perquè sí, no? Vull dir, allò que fem quan ens casem.
No són... Això és més de casa de colònia.
Sí, exactament.
En algun lloc he llegit que 10 hores de barra llibre,
que em sembla...
Quantes 10?
10. Això no m'ha confirmat la meva amiga Eva,
perquè diu que...
La vaig convidar, eh?, a parlar amb vosaltres,
però diu que per confidencialitat
hagués estat encantada, però no podia.
Però ens va confirmar de retruc algunes dades,
que dius què menjaran, què val un cobert...
Escolta, m'ha semblat fins i tot que no s'han trencat massa les banyes.
Han anat a buscar un càtering d'un restaurant que es diu Lardi,
que, per cert, és el primer restaurant de tot Espanya
que ja servia càtering al segle XIX, atenció.
Oh, caramba!
Em diuen que no els han fet preu,
que no els han fet preu.
Han anat a buscar els preus de la web,
i el més car són 175 euros més Eva per cobert.
No ho sé, com, com, 175 euros més Eva per cobert.
Sí, el menú més car.
Sí, escolta, està prou bé.
No, està prou bé, no?
Sí, sí, sí, sí.
I direu qui ve...
A veure, per exemple, digue'm.
No, no, dic que en general,
que a mi m'han arribat coberts més alts de gent de...
Ah, vau, sí.
D'allò, cotillejos que t'arriben.
I tant, i tant, i tant.
Potser han sigut una mica retesitats.
Per si algú s'està connectant a l'antena de Catalunya Ràdio,
no sap de què estem parlant.
Estem parlant de casaments.
Aquest dissabte es casa a l'alcalde de Madrid,
José Luis Martínez Almeida.
Entre parèntesis, 48 anys.
Es casa amb Teresa Urquijo.
Està fatal, aquest noi, eh?
Entre parèntesis, 27 anys.
48, home important.
Està a punt de fer-ne 40,
no els serveis de tot això del 17 d'abril.
Ah, doncs serà d'això.
Deu ser això.
Deu ser això.
500 convidats.
El càtering ens està explicant la Tania Tàpia
que el serveix al restaurant Lardi
i els preus per cobert 150, 175.
També us dic una cosa.
Deu hores de barra lliure,
si en espanyols trobo que és poc.
És que a quina hora és el casament, Tania?
És a les 12 a la missa, com Déu mana, no?
A les 12 a la missa,
després tot el dia fins que el cos aguanti.
Per tant, te'n vas al restaurant a dinar a les 3.
Sí, com és a Colmenar Viejo,
no és massa lluny,
que dic jo què faran, autobusos?
Com es mou aquesta?
Sí, 7, 8, 9, 10.
Ens falta l'altre bombazo,
que diu 500 convidats, qui ve?
Doncs, noies, ve fins i tot en Joan Carles I,
l'emèrit, confirmat.
I la meva mega Eva m'ha dit
que no hi ha cap contratemps
i que hi serà.
Per tant, Tania, ja em perdonaràs.
10 hores de barra lliure
amb espanyols i Joan Carles I,
trobo que encara és més pitjor,
és molt poc.
Home, i tant.
Qui l'acompanya?
Doncs, sabem que això no ens ho han confirmat,
però ha sortit publicat
perquè en aquestes coses
són una mica més ressalosos.
Però la infanta Helena,
a Fruila, per tant,
festa assegurada.
Home, home!
Fota-li 20 hores de barra lliure!
Oh, Déu, què m'encantaria, Lluís?
Què?
Que de cop i volta,
la noia aquesta,
que està amb l'Almeida,
que té 27 anys...
A veure, la noia aquesta té un nom...
Això, com es diu Teresa?
Teresa Urquijo.
Sí, 27 anys.
Teresa Urquijo,
enfruilant al lavabo,
de cop i volta,
perquè clar, clarament,
l'Almeida d'aquí 4 dies el deixarà
perquè ja se n'adonarà
que no té cap sentit que estiguin tots.
Qui deixarà qui?
La Teresa a l'Almeida, tio.
Ah, el José Luis.
No, fotis,
aquestes coses trigues a veure-les
però les acabes veient,
que no toquen.
Que no l'hagi visiat.
Sí, això de Fruilant
seria una mica com
quan estàs a l'aeroport
i només et fixes
en l'única altra persona
de la teva edat que hi ha
i dius,
ara hem de tenir aquí
una mica de connexió
de detecció sexual
perquè ets l'única altra persona
de la meva edat.
Doncs el mateix,
l'única persona
de la seva edat de la boda,
suposo que serà el Fruilant,
una mica això.
Només deixeu-me afegir
una altra dada
perquè m'encantaria
poder veure
per un forat aquest casament
i serà Ayuso,
que és la presidenta
de la comunitat de Madrid,
la seva parella,
per suposat,
que sabeu que està investidat
per un frau fiscal.
Què dic jo?
Si saludarà en Joan Carles primer
potser li pot preguntar,
li pot demanar el consell
de com s'ho va fer.
No ho sé.
Total, total.
Com ho escondisteixo,
això, Juanca?
Sí, sí.
Els Reis,
els Reis,
Felip i Latisse,
sembla que no hi van,
sembla que no ho tenen del tot clar,
tot i que som família també
i aquí diu que, clar,
la plana major del Partit Popular
no quedaria, doncs,
massa polit
que els actuals Reis
estissin en un casament
d'aquesta manera.
Perquè, Tania,
aquesta noia Teresa Urquijo
té alguna cosa a veure
amb els marqueses d'Urquijo
que van assassinar fa 40 anys
i que va haver-hi tot aquell?
Ui, a veure,
jo m'he preparat
allò del casament
no he anat tan enllà
perquè aquestes preguntes
me les has de fer abans.
Home, no, ara ho miraré.
No m'ho sé,
mira-ho, mira-ho.
Ara ho miraré, això.
Jo sé que ella,
la seva àvia és
segur que són parents
perquè aquesta gent
entre ells s'ho fan tot.
Tania, t'atraco, eh?
Però te n'ha explicat,
per exemple,
si durant la cerimònia
es prohibiran els telèfons mòbils,
si no es podrà fer fotografies,
si hi ha alguna norma al respecte?
El que sabem
és que permeten acreditar
només a una persona
i a una càmera
per mitjà
a l'exterior
d'aquesta església.
Això sí,
mira,
qui ho estigui sentint
i no ho ha fet
i és per això
fins a la una,
té per fer-ho avui.
Mira,
i ho munten
des d'aquesta empresa,
però a dins
la premsa no pot accedir,
una altra cosa
és que puguis controlar tu
què passa.
Tampoc sabem,
no sé si altres han dit,
si venen alguna mena
d'exclusiva o no,
o si hi haurà
algunes fotos
que distribuirà
a l'Ajuntament
perquè han fet
algunes consultes
a l'Ajuntament
i clar,
els diuen
que ells no estan
organitzant el casament
precisament.
Llavors,
el que sabem
és que sí que es podran
veure aquestes imatges
de l'arribada
de la núvia,
de l'arribada
del núvi,
perquè hi haurà
tot de càmeres a fora
i s'ha generat
força d'expectació
i clar,
mireu el nivell
dels convidats,
per tant,
això va de la mà
també d'un gran dispositiu
de seguretat,
recordem,
es fa en el barri
de Salamanca,
en aquesta església
de San Francisco de Borja,
una altra cosa
és ja,
quan estiguin
a dins del recinte
de la finca privada
de la família
de la núvia,
que aquí ja
la seguretat
es queda fora
i serà un altre
embolic,
però que demà
al migdia,
si algú transita
pel barri de Salamanca
i ve molta policia,
carrers tallats,
és perquè s'està casant
ni més ni menys
que l'alcalde.
Jo recordava,
per exemple,
que el casament
de la Pilar Rubio
i el Sergio Ramos,
que el suplement
de Roger Escapa
van entrevistar
amb el wedding planner
o qui preparava
i deien això,
que obligaven
a posar els telèfons mòbils
en unes caixetes
d'aquesta manera,
perquè clar,
segons quines fotos
i quins vídeos
surtin
a partir de certa hora
de la nit,
després tu vas a mirar
els stories
dels convidats
i ja pots saber
tots els gossips
des de tots els angles
possibles,
a veure si ho fan
això de posar-los
una cistelleta
per deixar els telèfons
mòbils,
si no,
mirem a veure
què tuiteix afroilant.
Clar,
o si no vas a la tienda
de l'espia,
tu et compres
un botó
d'aquest de solapa
amb una càmera,
un bolígraf,
amb una càmera
o el que sigui
i allà,
bueno...
El boni del Super 3,
aquell cap que et donaven
amb la caixa
que gravava...
Totalment,
totalment,
i allà et fas una exclusiva
i t'infrar...
Ara,
la barreja d'edats
serà significativa,
perquè hi haurà
totes les amigues
d'ella
que ronden la trentena,
tots els amics
d'ells
que ronden la cinquantena.
Mira,
i això ja es nota
fins i tot
a l'hora de celebrar
el comiat de solter.
Elles se'n van a Milà
amb les amigues
que dius,
bueno,
agafes un avió,
fas una cosa més.
Ell se'n van a Galícia,
que ho tens facilet
i és un pla
com més,
no?,
a més dels que tenen
a prop de 50 anys.
És un pla
d'una persona
del PP a Galícia
a fer una festa,
no?
Però jo vaig llegir
que li havien cancelat
una despedida de solters
a Marrakeix,
que havia d'anar a Marrakeix
i que al final
es va...
Ah, sí, eh?
Sí,
però això eren...
Què va passar?
No sé si com de certera,
no sé si aquí
se'ns pot fer
algun tipus de confirmació.
Sí,
que havia d'anar a Marrakeix
i no hi va acabar anant
per agenda política.
Ah, caram.
Ah, veus?
Clar,
és que és l'alcalde de Madrid
tampoc pot ser aquí.
Clar, sí.
T'ha de fer.
Tu vas a Marrakeix
i et trenca el dia,
saps?
Vull dir que tu has d'organitzar millor
això,
has de dir-ho abans a casa
i aquestes coses
i a l'Ajuntament.
No vull venir.
Jo només penso
que el meida
cada vegada que ha agafat
una pilota,
disparat a porteria
o ha llançat,
sempre hi ha hagut algun accident.
No sé si fan allò típic
que el mantegen
en el nuvi.
Oh!
Què pot passar?
Que li posin una piscina de boles,
eh?
Per si en cas.
Jo estava pensant,
us trasllado la pregunta, eh?
Aquests casaments pomposos,
grans,
que no hi entenen de límits,
es fan perquè la parella
té molta gent al seu voltant
i estima molta gent
o perquè la parella realment
el que vol és
mostrar
alguna cosa
que potser no tenen
i que potser no hi és,
però es tracta de parentar.
Són un símbol d'estatus totalment.
Jo he de dir
que si ara algú
de la meva data al voltant
és a casa,
jo immediatament penso
que l'entrada del pis
aquests ja l'han feta
perquè jo començo
a mirar números,
igual que quan algú
m'explica
quin col·lega va anar
o on viu,
jo ja estic en plan
com el Núñez fent diners,
llavors evidentment
doncs si algú
s'està casant
perquè és no
amb aquest de l'estànding
és una demostració
d'estatus total
i vol dir que
de diners no ens hi falten
i a part vol dir
que no han volgut fer
la botifarrada
festa de l'amor
casa de colònies
sinó que han dit
anem a lo tradicional
sisplau.
Exacte, anem a fer-ho bé.
És amb sinceritat,
a mi m'agrada.
Sí, sí, a mi també
i a més que en aquest cas
jo crec que la que té quartos
és ella
i ella és jove,
té ganes de casar-se,
té ganes de festa,
té ganes de vestir-se de novia,
té ganes de fer-ho bé,
té ganes que...
No, no, no,
ella és la que remenen
les cireres aquí,
ja veuràs,
sí, home, sí,
això ho tinc claríssim.
Què dius, Laura?
Què teniu en contra
de les botifarrades
de l'amor, aviam?
Doncs que prou hi ha,
prou hi ha, Laura Grau.
No, jo crec que no.
Deixar la tieta
amb una llitera
dins d'una autocara
a l'esnoda,
aviam, ja n'hi ha prou,
tractem bé les tietes.
I el que riem, no?
I el que riem,
no, no, a mi no fa cap gràcia.
No, no, no, no.
Jo penso que si et vols casar
endavant,
però digues que et cases.
No ho feixis aquí,
no fem una festa de l'amor,
no sé què.
No, t'estàs casant,
estàs anant allà
al registre civil
a signar amb l'alcalde
o el funcionari de turno,
perquè aquí jo ja
no estic ficant-me
en l'església
o en la no església,
llavors, doncs no li posis
aquesta pàtina hippie
per sobre.
Exacte.
No, no, és que el dress code,
després et liies
amb el dress code.
Clar, després tu
l'esinformal.
Després tu què has de portar,
exacte.
No, clar.
A mi un cop em van fer
i arribar allà
es casaven, eh, nenes?
Doncs això és una cosa
que dius, molt bé,
ho heu volgut així
i així teniu les fotografies
que anem tots
amb vestits de de català.
És una cosa molt catalana,
quan et diuen,
no, mira,
que ens casem
però no farem una boda.
Nosaltres ho farem diferent.
No, ho farem diferent.
Podem ser festius
una mica ja els catalans
i deixar d'anar sempre
amb el freno de mà posat?
Home, per l'amor de Déu,
posem-hi horts,
posem-hi cedes,
posem-hi gasses,
posem-hi tuls,
posem-hi un bon dinar
amb els entremesos
que es feia
i un sorbet de llimona
entre la carn i el peix
per l'amor de Déu.
Posem-hi quatre cigrons, aquí.
Quatre cigrons, aquí.
Per l'amor de Déu.
Tanya Tàpia,
t'has acreditat, tu, o no?
Demà no hi soc, a Madrid.
Ai!
Això, com dià,
si no hi aniria,
no et pensis,
em faria la seva certa gràcia.
Només deixa'm deixar
un altre dubte sobre la taula.
Quan et conviden a aquest casament,
et posen el número de compte?
Entregues un sobra?
No, no.
Què fas?
El número de compte
ja ve amb la invitació.
No, ja sí que una tampoc...
Això vol dir que hi ha gent
que no per això, per això.
No, en aquest cas,
no t'invideran
amb un número de compte.
Això és cutríssim, Marina.
No, no, no.
El número de compte
és cutríssim.
Veuràs com si,
no penses que regalen
alguna cosa, aquesta gent.
Els aristòcrates no demanen.
No, no parlen de diners,
per l'amor de Déu, no, home.
Ah, Tanya, investigue-ho.
Si algú coneix algú
que ha anat a la boca...
Que tingui la invitació.
Si algú coneix és un Carles I
que ens pugui dir...
Exacte.
Amb debò viurà
molts casaments amb vosaltres.
I com més grans
i més pomposos,
millor, allà hi serem.
I si no són els nostres, també.
També.
També.
Millor.
Apa, gràcies per tot.
Una abraçada,
que vagi molt bé per Rosas,
Laura Grau.
Gràcies, joia.
Petita pausa, rei.
De seguida...
Música,
per acabar el programa.
Ha sigut espectacular.
Els matins del cap de setmana,
al suplement...
Ens quedava una consulta pendent.
Ah, no la tens,
la condició...
No te l'has preparat.
Jo no tinc cap consulta.
Hi ha una altra consulta?
No, ara sí que m'agafes.
La llegeixo igualment
i la impro.
No, no, no,
que jo vull contestar la gent bé, tio.
No t'han passat la consulta.
Potser sí,
hòstia, sí.
Collons,
és que el mail aquest
és d'ahir a migdia,
jo ja...
Tu havies tancat.
Com vas acabar l'última hora
ja estaves de cap de setmana.
Hòstia, em sap greu, eh?
El suplement.
Ràdio amb esperit
de cap de setmana.
Amb Roger Escapa.
Jo m'ho preparo molt, això.
No, no,
la guardem per la setmana que ve.
A veure si diré
qualsevol tonteria.
Catalunya Ràdio
En la venda del teu cotxe,
com en tot,
pots ser un loser
o un pluser.
Un loser no valora el seu temps.
Un loser es deixa en banc
amb ofertes de compra
que no es respecten.
Vols ser un pluser?
Vine directe a Ocasión Plus
per rebre sempre
la millor taxació,
pagament a l'acte
i sempre amb una transparència total.
Ocasión Plus.
Ja som més de 200.000 plusers.
T'hi afegeixes?
A Catalunya Ràdio
hem trobat l'invent perfecte
per les teves tardes.
La Tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caró.
Toni!
Un programa que t'ensenyen
noves frases fetes en català.
No tinc la gamba per mayoneses.
Que et fa pensar
en les preguntes
més transcendentals.
Nen,
tu ets més d'eslip
o de boxe?
O en els dilemes
científics més rellevants.
Vaig provar
a ficar-me
el comandament del cotxe
al costat del cervell
i vaig comprovar
que s'obria
com més lluny estava.
El seu cap
amplifica el senyal.
De dilluns a divendres
de 4 a 7,
La Tarda de Catalunya Ràdio
amb Elisenda Caró.
Que bé que si està la tarda.
Ai, els dilluns!
No t'apassionen els dilluns?
El sol brilla amb més força,
el mar fa més olor de mar,
la gent somriu.
Com m'agraden els dilluns!
I els dijous, també!
Eurodreams.
El joc de loteries
i apuestas de l'estado
pot fer que els dilluns
i els dijous
siguin els teus dies preferits.
Perquè amb Eurodreams
pots guanyar
20.000 euros al mes
durant 30 anys
i molts premis més.
No t'oblidis d'Eurodreams,
perquè si ja hi ha
9 guanyadors a Espanya,
loteries et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Benvinguts a la primera roda de premsa
dels nous demòcrates.
Birgitte Newborg,
acabes de fundar un partit.
Per què?
La paraula que defineix millor
la democràcia és el diàleg,
però aquest diàleg s'ha perdut.
El que volem els nous demòcrates
és lluitar
perquè es aprengui aquest diàleg.
Borgen, a TV3 diumenge a la nit,
després del 30 minuts.
Aquesta i altres sèries
les trobaràs a la plataforma 3CAT.
Descarrega-te-la.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró.
Oh!
Oh!
Què és aquest?
Calleu!
No el deixem ni començar a parlar.
Està l'Eldami que hi fent coses.
No!
Calleu!
Soc el Ricard.
No, no pot ser el Ricard
perquè t'has acomiadat fa 50 minuts.
Ja tornes.
És bo.
Va, Frank Lluís, tot bé.
Vinga, endavant.
Va, mi va.
Guitarrejant fortíssim
amb les al·lèrgiques al Polen.
Que no era aquí, era el teu joc.
Això també ets al·lèrgic al Polen, eh?
Sí, ets al·lèrgic?
Me lo diagnosticaron.
Quan?
Mal època, ara, la primavera.
Sí, quan estava en Barcelona
perquè hay mucho plataner.
No, potser amb les pluja
s'ha solucionat una mica la cosa, eh?
Però deien que venia...
A Miami, Miami, que tens al·lèrgia a coses?
Miami, lo tiburoni.
No, de moment estàs lesionat.
Espavila.
Ah, sí?
Sí.
No m'acordava.
No, sí.
Mira, diumenge ja no vaig jugar.
Si tens al·lèrgia, corre,
potser i esforçar-te una miqueta.
Ui, ui, ui, ui, ui, ui.
Què t'ha passat?
Quant de rancúnia aquí tancada de robes.
Però què ha sigut aquest atac?
Vinga, va.
Deixeu-me tornar a la cançó
Al·lèrgiques al Polen
perquè ja fa temps
que algú es va atrever a pronosticar
que les guitarres,
doncs que s'havien mort
i no podia estar...
Com?
Un moment, para, para, què dius?
Això s'ha dit, Marina.
No pot ser.
Què dius?
Hi ha hagut alguna persona
aventurada de la vida
que ha dit
les guitarres ja s'han mort.
Guillem Soler cantant de bues
han mortes les guitarres?
El que has dit és mentida.
El text aquest tan bonic
que tinc preparat diu
No podia estar més equivocat
aquest algú.
Ens ho demostren, per exemple,
les al·lèrgiques al Polen
en aquesta cançó
que publiquen avui mateix
que es diu Carinyo meu
i que ja en situa
en el camí del seu proper disc
a les penes punyalades
I de què parla?
De què parla, Carinyo meu?
I rics de guitarra.
És de desamor, la cosa una miqueta.
Carinyo meu,
potser t'he estimat més
del que et mereixies.
Ens agrada aquest tipus de missatge.
Però què hi ha?
Més cançons d'amor o de desamor?
En el món de la música,
Frank Lluís i Guillem.
Home, jo diria que d'amor, no?
Jo diria que d'amor, sí.
Tot i que,
segurament el percentatge
estaria més equilibrat
del que ens sembla, eh?
Què inspira més a un artista
a l'hora de...
Diga-li a la Shakira,
el desmit que rossega.
De compondre.
Què inspira més?
Que t'hagin trencat el cor
o que t'hagin enamorat?
És que cada cosa
inspira en el seu moment, no?
O sigui, al final,
si en aquell moment
al tio li han trencat el cor
o a la noia li han trencat el cor,
escriurà sobre allò
i si s'acaba d'enamorar,
doncs escriurà sobre allò.
Jo crec que una cosa
no és exclòent de l'altra.
Normalment van acompanyades...
Ara que n'hi ets.
Ningú t'ha preguntat res, Damià.
Perdó, tio.
No, o sigui,
jo personalment, tio,
quan t'enamores sempre
és molt maco
i després sempre hi ha un moment
que es trenca el cor, tio.
Sempre.
Tot s'acaba.
Diuen els artistes,
en general,
que passar-ho malament
renta més,
sempre,
a l'hora de crear.
Però, de vegades,
també,
si t'has tocat,
et fas temes
d'aquells tallavenes
que tampoc se'ls acaba
d'estar molt inspirat
perquè la gent s'emocioni
amb el teu moment
de la cadència.
Jo, han d'ausar
aquella cançó
del Lloma Imaí.
Ai, mira,
la que em va dedicar
l'altre dia.
Sí, el Manu Guix.
El Manu Guix.
La cançó ha sonat
quatre vegades.
No.
La cançó...
Adeu, carinyo.
Carinyo meu.
Carinyo meu.
Carinyo meu.
Adeu, carinyo.
És una ruptura d'amor.
És el que ho hi estàs dient tu ara.
No, és una ruptura
no superada.
És una ruptura
no superada?
Vaja, no sé.
A sent que no sé
que li diguis, carinyo meu, vine.
Us caposseu a la lletra.
Jo crec que va una mica
més per aquí la cosa.
Que, per cert,
de les al·lèrgiques al Polen
en tornarem a parlar
la setmana que ve segur.
Per què?
Perquè ja sabem
que és una de les col·laboracions
del nou disc
d'Ocasgraces.
Oh!
Per tant, en parlarem.
Ah, val, per això.
Està bé.
Val, val, val.
M'agrada d'Ocasgraces.
Per cert, què?
Em parlo en el meu llibre.
No.
No, encara és aigua senyateria.
En el llibre que, per cert,
s'ha deixat aquí
a l'estudiu de Catalunya Ràdio.
Perquè el triat
ha anat a esmorzar
aquí al costat de la Farga.
Que li ha escrit
el seu nebot.
Sí.
I m'han intentat matar.
A mi m'han intentat matar.
Políticament.
Políticament, esclar.
Sí, sí.
El Jordi Cabrera l'ha escrit,
això li dictava.
Ella va escrivint
i parlem de les al·lèrgiques al Polen.
Vosaltres sabeu una cosa?
No.
Today is the day.
He notat
que el meu cor
està perdent el cap.
Vaig de cul
sense el teu cul
al meu costat
I ara t'he plorat
tant demadat
La vida
ens regala
una oportunitat
A cada estòria
saps qui tens el cos
Aquesta és la Marlucas.
M'agrada molt.
És la nova cançó dels Búhos.
S'ha estrenat
fa poques hores
i el Guillem
no hi canta sol
sinó que
s'ha acompanyat
d'una influencer.
La Marlucas.
Qui és la Marlucas?
Vols que no t'hem
tiktok?
La Marlucas
és una noia
de Sitges
una noia
que ja fa dies
que també està
traient cançons
que és molt jove
que té tota la vida
per davant
i que tenim
la sort
que fa anys
que la coneixem
per quan tocavem allà
i tal
i com a merda
que anava traient cançons
i que la coneixíem
doncs un dia
que ens vam trobar
vam dir
podríem fer alguna cosa
perquè ella sempre
canta en castellà
i doncs jo li vaig dir
escolta'm
de Sitges
per què no t'animes
a fer un tema
en català?
Diu
doncs em faria molta il·lusió
i bueno
doncs vam començar
a quedar per mirar
de treure alguna història guai
i al final va sortir
aquesta cançó
del Today's Day
és de desamor
pel que he pogut comprovar
no gens
és d'amor?
és d'amor
molt a fer la Marina
bravo
la Marina
l'observació distorsionada
de la Marina
torna a posar al principi
Cesc
torna a posar
torna a posar al principi
que el meu cor
està perdent el cap
vaig de cul
sense el teu cul
al meu costat
m'estic enamorant
m'estic enamorant
no, no, realment
és una trencadissa això
per quin moment
estàs passant
era ironia
eh Marina
ostres
l'havia entès
totalment al revés
sí, sí
està clar
però l'havies escoltat
per favor
no he tingut temps
acaba de sortir
és veritat
no me'n passa res
però si l'havíem escoltat
i junts
tu i jo
és veritat
una cosa és
una cosa és sentir
l'altra és escoltar
perquè potser
el que li passa
a la Marina
potser és que encara
està peint
com ens passa
a molta gent
milers d'espurnes
que jo crec
que és una cançó
que necessita més
d'una escolta
i de dues
i de tres
i no sé
fins i tot
Guillem
si heu anat
massa ràpid
a treure'n ja
una altra
mira què et diré
al final
va com va
si la tens feta
i està guai
i t'agrada
i a tu et convenç
avui en dia
ja és que
pots treure la cançó
quan vulguis
abans sí que t'havies
d'esperar
posar-les dintre d'un disc
però ara
a més són cançons
tan diferents
una és potser més
per la gent
que fa molts anys
que en segueix
que és com
més parlant
de la meva vida
i l'altra
és molt més
per punxar-la
a una discoteca
o a una ràdio
és festa
és una mica
el que venim fent
habitualment
amb l'Ildami
hi ha alguna col·laboració?
no
bueno
a veure
jo perdó
perdó eh
perdó
el Damià
nosaltres tenim una cançó
no Damià no
l'Ildami
però no és
junts
tu i jo
mano a mano
està el Miki
està la Su
totalment
perquè no confies
en mi a soles
no
al contrari
no no
perdó
no no
la vam fer
quan
crec que era per la pandèmia
i ens vam ajuntar
quatre que teníem ganes
de fer alguna cosa
com que teníem
totes les hores del món
i vam treure
el dia de la victòria
amb el Dami
però llavors no acabes de confiar
amb el Dami
no
no
o sigui
la meva intervenció
en aquella que en Su
és la més curta de totes
o sigui
perdó eh
doncs
Miki Núñez
bon truixet
la Su
el més llarg
el Guillem evidentment també
i després jo
tio
quatre barres
i fora
supermercat
supermercat
i te'n vas
que és aquesta falta de respecte
tu
tu has cronometrat això
Dami
t'has aturat a cronometrar-ho
tio no cal
o sigui
jo personalment
quan grau una cançó
sé les barres que he de llegir
com les barres
les línies
el text
és que Marina
el flow
és argot
Marina
i el meu full
o sigui
tots tenien un full
amb la cançó
i jo tenia un pòstit
amb un pòstit
mi cabia tot
tio
no m'entenyo
jo personalment
tio
potser perquè
estàs molt gotitzat
tio
va fes-li alguna pregunta més
ja que el tens aquí
bueno és que clar
m'has passat aquí
el guió de les preguntes
a veure
tio això m'interessa
a veure
espera un moment
no això no era
el que m'interessava
estic buscant
has de llegir el paper
i prou
després
després es queixa
com veieu
o sigui
últimament hi ha un moviment
de joves
de la indústria
no de
cantants emergents
estils més urbans
o sigui
com ho esteu vivint
doncs molt bé
la veritat és que
sempre està bé
que hi hagi gent jove
que s'animi
a cantar amb la nostra llengua
perquè
a més a més
que els hi vagi bé
per nosaltres
hi havia un moment
que ja pensaves
a veure si hi ha un dia
que serem
aquells que cantaven en català
perquè feia temps
que no sortia
res que ho patés
sortien sempre moltes coses
però ara per fi
hi ha hagut una gent
que li ha anat bé
nosaltres doncs
realment fem un altre estil
de música
del que n'estem
molt orgullosos
nosaltres no fem música urbana
on fas tu
sinó que
exacte
tu vas ser
tu vas ser el que va obrir
tot aquest món
i va ser així
i no sé
nosaltres ens agrada més
fer la música
mediterrània
festiva
que ve una mica
doncs de la gent
que ens va precedir
nosaltres sempre hem mirat
doncs les xarangues de carrer
ens trobem bé
dintre la festa major
i creiem que hem seguit
el fil
de la música
que ens va precedir
Guillem Soler
cantant de vós
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies
Brant Lluís
tu crec creus
que al Bota
li agrada més
la música urbana
o com ho has dit
com ho has dit
la vostra música
mediterrània
el Bota és molt de música urbana
el Bota és molt de música urbana
el Bota és molt de música urbana
de què?
de Manuel Turí
però
ell davant del mar
ara calleu Bota
què passa?
hola
com estàs?
com estàs?