La reunión entre el Conseller Mascort
y representantes del Camp Catalay
son sindicatos, cooperatives agrarias
i membres de Revolta Pagèsa
i tot plegat mentre es mantenen els talls
en una quinzena de carreteres del país.
Barcelona, Mireia Sala, bon dia.
Bon dia.
Representants de la Revolta Pagèsa
han entrat abans de dos quarts d'onze
al Departament d'Acció Climàtica
per reunir-se a les onze
amb el conseller David Mascort,
una de les exigències que tenen
per desbloquejar les carreteres i autopistes que tallen.
La Revolta Pagèsa reclama el cessament
dels responsables de l'Agència Catalana de l'Aigua
per la mala gestió de la sequera
i el canvi de nom de la Conselleria d'Acció Climàtica
pel que tenia abans, d'agricultura, ramaderia i pesca.
També volen que els acords de les taules de treball
es traslladin als acords de govern
perquè es facin efectius
i que els ajuts a la sequera
es donin sense condicionants.
Mireia Sala, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Vladimir Putin alerta de les conseqüències tràgiques
que tindria una intervenció directa
de l'OTAN a Ucraïna.
I branda una vegada més l'amenaça nuclear,
ho ha dit durant el seu discurs anual
sobre l'estat de la nació al Parlament,
quan falten només dues setmanes
per a les eleccions presidencials.
El president rus ha dit
que se sent convidat per Occident
a entrar en una cursa armamentística
l'endemà que la presidenta de la Comissió Europea
va fer una crida al rearmament dels 27.
Von der Leyen va dir, textualment,
que potser la guerra no és imminent,
però que tampoc és impossible.
I almenys 24 persones han mort
en un naufragi a la costa del Senegal
quan intentaven arribar a les Illes Canàries.
Els supervivents, però, alerten
que hi podria haver més de 200 ofegats.
Les autoritats del Senegal eviten pronunciar-se
sobre aquesta xifra que convertiria aquest naufragi
en un dels pitjors del que portem d'any
en aquesta ruta migratoria.
L'embarcació havia sortit del Senegal fa una setmana.
Una nova eina d'intel·ligència artificial
permet que els ajuntaments tinguin dades més reals
del percentatge de població vulnerable
que viu en un determinat municipi.
És una tecnologia desenvolupada a Catalunya
que es presenta en el marc del Mobile World Congress,
coincidint amb la presència avui al Congrés
de la taula del tercer sector.
Ens ho explica des del Mobile la purificació a Barcelona.
Bon dia. L'objectiu és que els serveis socials municipals
puguin planificar de forma més efectiva.
Albert Isern és el CEO de Momentum Analytics,
una de les empreses que desenvolupa el projecte.
Aquí el que plantegem o el que estem fent
és treballar de forma proactiva, planificada.
Doncs poder conèixer això, un ajuntament, per exemple,
dir, doncs mira, estic atenent a 400 famílies
amb atenció domiciliària.
Però en la meva ciutat, gràcies a l'eina predictiva,
sé que hi ha 800 famílies
amb les mateixes característiques.
Purificació Barceló, Catalunya Ràdio,
Mobile World Congress.
Esports, Marcos García.
Alexia Potell es diu que ja queda poc
per tornar a jugar amb el Barça femení.
La capitana de baixa els darrers tres mesos
per lesió confirma que té bones sensacions,
però no va jugar ahir la final de la Lliga de les Nacions.
La selecció espanyola es va imposar a França
per dos gols a zero.
El director esportiu al Barça, Deku,
explica el tot costa de Catalunya Ràdio
que no té els seus plans fer una gran venda aquest estiu
per fer caixa.
Deku afegeix que el tècnic que ocupi
al lloc de Xavi la propera temporada
haurà de respectar l'estil de joc
que defensa el club de fa anys.
Avui es decidirà el segon finalista
de la Copa del Rei de Futbol,
a dos quarts de deu,
a l'ètic club de Bilbao Atlètic de Madrid.
És un partit que juga, com diem,
a dos quarts de deu,
i els bascos tenen un avantatge
d'un gol del partit d'anada.
A les 6 de la tarda,
l'Uni Girona juga a la pista del Galatasaray.
És la tornada dels quarts de final
de l'Eurocup femenina de bàsquet
i les catalanes tenen 13 punts de marge
del partit d'anada.
A la Champions d'envol,
Magdeburg, Barça,
a tres quarts de nou,
a la Lliga Sobal,
Frank Ingranolles,
a Damar,
a les 8.
I a Barain,
aquest migdia arrenca el Mundial de Fórmula 1.
Ho fa amb els primers entrenaments lliures
del Gran Premi de Barain.
Fins aquí,
les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Aquí estamos,
trabajando,
pero cagándome en su puta madre.
Yo empecé a trabajar muy joven
para ayudar a mis hermanos pequeños.
No los tengo,
pero bueno,
es un detalle.
Y recuerdo el primer sueldo de mi vida
fue en la universidad.
Yo estaba haciendo la carrera de filosofía y letras
para hacerme un hombre de bien.
Son pedazo gilipollas de tres pares de cojones.
Y en aquella época,
esto era el año 68,
yo tengo ahora 44,4.
Un pedazo coma que te cagas.
Un comón,
un comón.
Pues si ahora tengo 44,4,
¿qué tenía en el 68?
44,4.
Quítale,
integral de pi.
12,6.
Era como José Dito.
Bueno,
Marc Serrats,
bon dia.
Bon dia.
Maria Rovira,
bon dia.
Què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
He pensat,
saps què?
Ja que fa 15 anys que va morir Pepe Rubianes,
portem gent que l'hagi viscut,
allò,
que pugui parlar bé de la figura del Pepe,
doncs vosaltres.
Crec que només soc jo,
no?
Vull dir,
no,
generacionalment,
generacionalment,
el boom Rubianes.
Vosaltres éreu petit,
eh?
Jo era molt petit.
Jo també.
Jo ho vaig consumir,
diguéssim,
a posteriori.
Póstumament,
pràcticament.
A mi em va passar una cosa bastant increïble,
que és que el concurs de teatre de l'institut
va pujar un xaval que devia tenir 15 anys
i va fer un tros.
Solamente,
íntegrament.
Va fer el Solamente,
no sigui íntegrament,
però gran part.
I jo, clar,
jo vaig pensar que era seu,
perquè jo no tenia referent.
Quin tio més brillant.
Estava al·lucinant de dir,
si això no és assistir al naixement d'un geni.
Que ho és.
Potser quan faci quart d'ESO seré com ell,
seré com aquest tio.
Estava fent els monòlegs d'un altre.
I després algú va dir,
no,
però si això és el Solamente del Rubianes,
jo qui?
I després d'això vaig saber qui era,
però la meva entrada a Rubianes va ser aquesta.
I tu sí,
tu eres seguidor,
tu eres molt seguidor, Joel.
El meu pare.
El meu pare ho era bastant
i jo recordo que a casa...
Crec que el primer record que tinc del Rubianes
és quan protagonitzava aquella sèrie
que es deia Màquina Baja.
Us recordeu?
Màquina Baja,
l'último chorizo.
Fas una cara, Ricard.
És que tu tens la seva.
Però no facis això dels vells
de tractar els joves d'ignorants.
És a dir,
que no ho haguem viscut
no val que ho coneguem.
Doncs Màquina Baja
era un personatge
que era com una mena de...
De l'Ibar.
De delinqüent bona persona.
D'aquest, com es deia?
L'Ibar.
L'Ibar.
L'Ibar.
I això crec que era un còmic,
primer una tira gràfica
i després ho van convertir en sèrie
i el Rubianes feia de Màquina Baja.
I després recordo els monòlegs
que passaven per la tele
i ja més tard
les aparicions a Can Buenafuente
i Toni Soler i tot això.
Però ell mai havia fet un programa
de tele i jo, per exemple.
Sempre era col·laborador,
com a convidat, no?
Sempre tenia un perfil...
I sobretot les actuacions de teatre
que és el que li donava la pasta.
Llavors se'n anava,
no sé si mitjany por ahí,
s'ofondia tot i tornava
a fer exactament el mateix.
El Capitol, no?
I tornava a obrir el Capitol
dia rere via.
I amb aquella característica
que era la irreverència.
Vaya pedazo de hijo
de la gran puta, oye.
Que vayan a la mierda
con el trabajo,
la dignidad,
la realización.
Se lo metan todo
en la punta del nabo
a ver si les cabe.
Bim, vale, se explota
y le quedan los huevos
colgando en los campanarios.
Que vayan a engañar...
Es verdad, hombre.
Qué fuerte.
Que vayan a engañar
al coño de su abuela.
Trabajo significa
el coño de tu abuela.
Dignifica mamón
con acento en la M
para joderles.
Ganarás el pan con el sudor
de tu frente.
Con el sudor de tu polla
lo voy a ganar.
Ui, ui.
Qué bestia, nena.
Qué bestia.
Se me calienta la boca.
No hi ha ramat còmic, eh?
No hi ha ramat còmic.
No, no, no.
És només gaudir,
l'insult,
el taco...
És com el Joel
tuitejant.
És a dir,
no hi ha ramat còmic.
Ho podríeu fer en un monó?
La cara funcionaria,
això, creieu?
Què vol dir?
Insultar.
Insultar d'aquesta manera.
Insultar funciona sempre.
Sí.
Però no sempre.
És a dir,
si veies algú...
Ara a mi això
m'estava funcionant,
m'estava sorprenent,
m'estava fent gràcia.
Però si veies algú
que només insultés així,
diria,
que barat,
això no funciona,
etcètera, etcètera.
Vull dir que sembla
que ho faci molt fàcil,
però no ho és.
Però és el que li deien...
De fet,
és el que li deien a Rubianes.
Vull dir,
ma mare consumia Rubianes
com qui es fuma
un cigarro d'amagat
a la galeria de casa.
Sí, sí, sí.
Aquest rotllo.
Sí, perquè a casa
era més del tricicle,
el tricicle,
allò, mímica,
fem un humor
que agradi a tothom,
i ma mare es fumava
el solament allà
a la cuina
com una bandida
perquè era això
un plaer culpable.
He de dir que el Rubianes
insultava,
però insultava
d'una manera
com que se li omplia
molt la boca
que és com molt gustós,
el gilipolles,
el hijo de puta.
Deixava anar...
De aquesta manera
insultava.
Ho gaudeix moltíssim.
Ho gaudeix moltíssim.
És com un nen
estrenant tacos,
allò,
ai pa, ai pa.
Però no només deia tacos
perquè també al final
té un llenguatge
superric,
de sobte es posa,
superpoètic,
vull dir que és un domini
molt més ampli
que no només
limitar-se a insultar.
Ah, paraulota, sí.
Correcte.
Clar, en el fons també,
no sé si Rubianes
d'alguna manera
en sou hereus d'ell,
no?
Perquè al final
és una persona
que feia monòlegs,
sí?
Sí, jo diria que sí.
Jo parlo per mi,
jo sí,
jo 100%.
Jo també en un sentit,
i és que jo,
insisteixo,
quan era petit
i veia el Rubianes,
a mi em va seduir molt
perquè jo estava
acostumat a veure
un altre tipus d'humoristes,
catalans,
Jordi L.P.,
Màgic Andreu.
Oi, què fas?
Hola, què tal?
El Màgic Andreu
era humorista també?
Sí, sí,
Màgic Andreu
era humorista.
Sí, era tot un xou.
Sí, sí,
els humoristes
eren els teus referents.
Bueno, era el que es veia
en aquest moment.
Era l'humor que es veia
a TV3 era Lloy Bertran,
Màgic Andreu,
Jordi L.P.
Era això,
era això, bàsicament.
Una mica de capri i tal.
Se l'ha reivindicat poc.
Però eren molt blancs,
aquesta gent,
eren molt blancs,
i de cop i volta
et surt un tio,
hijo de puta,
xo-xoa,
no sé què,
i tu que tens 15 anys
doncs dius,
uah,
era exactament això.
És com si veia
un rapero,
vull dir,
el vaig reaccionar
molt similar
a quan vaig descobrir
el hip-hop jo.
A mi em sorprèn
que el tio fes això
perquè entenc
que no havia consumit
comèdia en el sentit,
no hi havia YouTube,
no hi havia Netflix,
ell no havia vist
especials americans
i realment
és molt modern el que fa.
Sí, sí.
I és això,
no tenia res a veure
amb el Club de la Comèdia
o amb altres monòlegs
que s'estaven fent,
per tant,
Rubianes va arribar sol
d'una manera
més o menys intuitiva
a un lloc
increïble per l'any que era.
La visa era genuïna,
total.
Tengo 3.000 euros
semanales de subvención
que un amigo mío
que trabaja en la Caixa,
Jaume Roure,
me ha dicho,
claro,
como yo soy manirroto,
él me ha dicho,
mira,
ese dinero
que te estás gastando
por ahí
es una pena
porque vas a llegar
a la vejez
sin un puto duro,
con tanto vicio
como tienes.
Claro,
al ser soltero
no tengo que pagar
colegios.
Dice,
nosotros en la Caixa
contemplamos
los casos
como los tuyos
y tenemos una cosa
que le diem
plan de pensiones
para la vejez.
O sea,
tú ese dinerito
lo metes en una cuenta,
vas acumulando allí
y al llegar a los 80
pues a disfrutar
como loco.
Pero te tienes
que sacrificar
hasta los 80.
Bueno,
y a partir de los 80,
bueno,
sexo,
me voy a poner
azul marino.
No morado,
azul marino.
Aquest fragment
a tu, Marc,
t'agrada especialment,
m'agrada moltíssim
i crec que evidentment
no ha envellit
absolutament gens
aquest fragment.
Es podria tornar a dir,
podria copiar-li
i dir-lo íntegrament
i seguiria funcionant.
M'agrada molt.
I a més defenso,
jo crec que les drogues
haurien d'estar prohibides
pel jovent
i s'haurien de permetre
a la gent
a partir de 70 anys.
Vinga,
ja les...
A partir de 70 anys
les legalitzem.
O més,
perquè ara vivim
120 anys,
vull dir,
igual a partir dels 100
es podria legalitzar.
A partir dels 100.
Sí, sí,
clar que li foten
a les drogues.
Sí, sí,
va d'això.
El que està socialment
mal vist de les drogues
és passar-s'ho bé,
no les drogues.
Clar, totalment.
Perquè a la meva ja
ja es pot 24 pastilles al dia.
I en cap s'ho passa bé?
Perquè hi ha algunes pastilles
que prenen altres.
Hi ha un límit que el creues
i comences a passar-t'ho bé.
Però hi ha algunes pastilles
que amb una copeta de vi negre
t'ho passes molt bé.
Absolutament.
La meva àvia porta 24 pastilles,
una crema de cànnabis
i dos parxes de fentanil.
Dos parxes de fentanil.
Dos.
I tot i així no s'ho passa bé.
Jo crec que els metges
haurien de receptar
els iallos.
Ha de posar de la seva part,
també.
Les drogues que necessitessin
i una mica més.
Mare de Déu.
Uf, ens hem animat.
Rubianes, Rubianes.
Rubianes.
També fèiem un ocs
una mica blancs.
Mira.
Los calamares a la plancha,
vos te santi,
despertaban a los xipirones
que remolones apuraban
los últimos segundos de sueño.
Venga, xipi, coño,
levantaros,
¿qué tal camarera aquí?
¿Qué pasa, hostia, qué pasa?
Con lo bien que está en la cazuela,
y calinca, calinca.
Mira, lanzar la diarruza
a la marcha que lleva, ole.
Calinca, calinca.
Vaya minifarda más bonita que lleva,
de que es de mayonesa,
me la ha regalado mi primo
en el yinky,
que de moscú igual que yo.
Calinca.
La tortilla de patata
afinaba y ponía a punto
una guitarra
ayudada por el parmeo rítmico
de la aceituna sin huesos.
Mira.
Ale.
Mira que era.
Mira la tortilla,
redonde de cebolla,
como, que ha sido el chorizo,
vamos todas por ahí.
Soy sobre la Quique era un canalla
i uns envergüenza.
A més vocalitzava d'una manera
que ja no ho fa ningú, això.
Ara anava a dir una cosa
que quedarà molt pedant,
però l'he après fa quatre dies,
en això del monologuisme
hi ha, diguéssim, dos pilars,
que són el text i el delivery.
Delivery, què és?
El lliurament.
Com ho entregués.
Com ho serveixes.
Com ho serveixes.
Com ho tires.
Doncs, en aquest tros que acabem d'escoltar
hi ha un equilibri molt interessant
entre el text, que està molt currat,
i el delivery, que no el podem veure,
però el Rubianes ja te l'imagines
amb aquella cosa histriònica
i aquella gesticulació.
Perquè em sembla que era un tio
que venia del teatre, no?
Bueno, i aquest...
Sí.
Havia estat amb d'agoll de gom.
Aquest és un valor que tenia brutal.
I que jo sempre...
Al Marge li he dit
que és una cosa que m'agrada molt d'ell,
que també té aquesta cosa molt teatral,
molt teatral, que mola.
Vull dir que això està bé.
O sigui, té un valor.
O sigui, pujar un escenari té moltes coses, no?
I aquest és un element molt important, no?
Sí, sí.
A veure, omplir-ho sol un teatre
que no es vegi a l'escenari buit
sempre és un repte bastant interessant.
I el que el Rubianes ho feia,
a mi és una de les coses que més m'agradava,
perquè a més el Solamente,
que havíem passat 25 vegades per TV3,
fins i tot el fons és negre,
vull dir que no té il·luminació ni té res.
És un canó, un focus blanc,
el sol, amb una camisa allò vermelleta,
pantaló negre, que si t'hi fixes,
ni es veu el pantaló,
i va donant voltes per allà
com una espècie de presència
i ho omple absolutament tot.
Sí, sí.
I la gent rient, que ho sento,
que no semblen catalans.
Sí, que no és que...
És a dir, que és un valor més, eh?
És que era una festa, aquest any.
Sí, sí, que és una...
Sí, sí, quan el veies era un espectacle,
totalment.
I a més de vocalitzar,
també era un mestre de les onomatopeies.
Ai, sí.
A tu, Joel, t'agrada especialment aquest monòleg.
Sacarme de quicio.
Quicio!
Caca de la vaca.
Horror.
Favor.
Chino sordo.
A Tao, a Tao, a Tao.
Desfile militar con soldado cojo.
Báter.
Moneda escaleras abajo.
Señor que encuentra la moneda.
Comida desperdiciada.
Por último, cabra, cabrito, cabrón.
Yo veis ver un chaval de 15 años hacer esto, ¿me entiendes?
Y yo digo, esta persona, esta persona.
Sí, sí, claro. Si te trobes eso y alucinas.
Y lo acompañaba de gestos.
Es que este trozo, yo recomiendo que la gente lo busque,
porque es espectacular.
Y además, aquí sí que, diguéssim, aquí no hay provocación,
no es gins negra el texto, es humor blanc,
però molt minimalista, com si diguéssim,
i és perfecte a mi.
Això m'agrada perquè li trobo molt més mèrit a vegades
que el mateix Rubianes,
quan estirava més el rotllo de...
Joder, puta, no ho sé què, gilipolles.
Això és relativament més fàcil fer gràcia insultant
que no corrent a una cosa blanca i enginyosa.
I vosaltres aneu a buscar aquests referents
per a l'hora de treballar textos o de posar-vos en escena, Maria, per exemple?
Doncs Rubianes no, perquè no l'he revisitat gens,
però sí que és veritat que quan portes temps fent monòlegs
i de sobte veus el solamente, dius, ah...
Vull dir, comences...
Sabies que t'agradava, però no el valoraves
ni podies entendre tota la diversitat de construccions
que fa servir tots els recursos.
Sí, ara veieu, diguéssim, la part tècnica, veieu la...
Sí, jo al principi, quan vaig començar,
passa que fa molts anys d'això,
que a més jo ho feia en castellà,
com que el referent a Rubianes, fent-ho en castellà,
se m'ennava el to absolutament cap allà.
Tu feies de Rubianes?
Bé, no feia de Rubianes, jo feia els meus monòlegs i tal,
però el 2009, 10...
Li copiaves una mica el flow.
Com que ho feia en castellà, que jo també no era una llengua, diguéssim,
que jo parlés habitualment, ho feia per fer comèdia,
perquè la comèdia es feia en castellà,
el to a vegades se m'ennava cap a Rubianes
i la gent m'ho havia inclús dit.
Després ja quan trobes una miqueta més la teva veu
i fa servir el teu idioma i no sé què,
aquest referent queda més allò...
Perquè això és bàsic, començar imitant, diguéssim, allò que estimes.
Jo l'imitava molt.
I ara que dius això, Ricard, de revisitar-lo,
jo em permetria el luxe fins i tot de recomanar
en concret a l'escena de monologuistes catalans joves.
Hi ha molta qualitat a nivell de text.
Sí, sí, no sé si tu et prodigues per les sales,
però la gent en general és molt enginyosa
i realment són molt bons,
són gent moltes vegades que ve del guió
i en canvi, a nivell de delivery,
a nivell d'omplir l'escenari
i de fer la part més teatral del monòleg,
doncs jo crec que en general és la part
amb la que a l'escena catalana anem més justos.
No seria mala idea revisionar una mica el Rubianes,
perquè era un home que no tenia massa por
de fer el ridícul a l'escenari,
ni d'arriscar, diguéssim,
i és una cosa que sí que veus
a les sales de monòlegs de Barcelona.
Persones a vegades una mica més estàtiques,
confiant molt en el text,
però no, Maria, no t'estimia.
No, no, no m'està prenent com una referència a mi
fins que has dit que no m'estàs mirant per res.
Fins que has dit que no m'estàs mirant.
Era una especie de toro negro que se arrancó
de un ángulo oscuro de la sala
y vino caminando hacia nosotros
con esa forma de caminar
que solamente las mujeres del Caribe tienen, ¿verdad?
Yo no sé, empecé a notar en mí
algo verdaderamente fuera de serie.
Los dedos de los pies empezaron a hacerme
tiqui, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui,
la sangre me fluía por las piernas
a una velocidad de vértigo.
Singa, singa, singa.
Las rodillas giraban sobre sí mismas
a 250.000 revoluciones por minuto.
El sexo era una mena de caldera
donde fluían los ácidos eróticos
y erógenos más impensables.
Y el pènix se me disparó hacia delante
como una flecha desbocada.
Eso solamente fue el comenzamiento.
Después, por ejemplo, no es más feminista
y, por supuesto, una mica racista, ¿no?
A veure, clar, és el personatge aquest
Canalita, del Rubianes, ¿no?,
que també es ventava això de
yo soy soltero, tal,
yo nunca les dejo quedar-se.
Vull dir que la gent ja ho entenia.
Ja ho entenia que era un personatge, també.
Compraves el personatge, ¿no?
Sí, evidentment, també, doncs, si fa, què fa,
15 anys, 20?
15 que es va morir.
Doncs, fer 20, evidentment,
la societat era una altra.
Vull dir, jo no m'imagino
Rubianes fent els mateixos textos
sense canviar en una coma si ho fes a dir d'avui.
Jo no el recordo com un tio
que tirés especialment
de tòpics masclistes,
ni homòfobs, ni res,
pel que era l'època, eh?
Pel que era l'època, no.
Jo sí que el recordo fent...
Era un tio molt obsessionat
amb la solteria.
Sí.
O sigui, amb la idea de solteria
i de llibertat seva
i que no volia compromís.
Sí, sí, i crítica a la família.
Però no des de la misoginia, crec.
Era molt...
Jo recordo obsessionat per la solteria
i contra la religió, molt a saco.
Una mica George Carlin,
a l'espanyola.
Sí, sí.
No, però sí que tenia
un fragment del Solamente,
per exemple,
que reivindicava
que el tio anava
amb noies de 20,
de 30, de no sé què,
però també ho crec
que vam posar
una miqueta en perspectiva, no?
Sí.
Penso.
A més que...
Al final sí que va estar casat uns anys.
És a dir, que hi havia molta part
que no era...
Vull dir, ell sí que era
una mica autobiogràfic,
però ho exagerava molt tot.
Llavors, tampoc és que estigués dient
coses que subscribís 100%
o coses que ell fes o pensés.
És que ara he recordat una cosa,
perdona, Ricard.
Té un blog que es diu...
No sé si és fàcil de trobar
perquè m'acaba de venir al cap
i jo no l'he buscat.
Parlant de la solteria
és un blog com molt...
com bastant dur i profund
que fa com un sketch
pràcticament mut
en què ell és solter,
està sol a casa
i hi ha un moment
que es comença a mirar la cadira
com amb carinyo i tal
i llavors el tio comença a escenificar
com una història d'amor
entre ell i la cadira
i llavors vas veient com...
D'alguna manera
aquella cadira cobra forma
i té sentiments
i tu estàs veient que s'estimen
i de cop la cosa comença a anar malament,
la rutina amb la cadira,
es va determinant la relació amb la cadira,
arriba un dia borratxo
i es folla la taula
davant de la cadira,
se'n va la relació amb la cadira a la merda,
però ho planteja
des del punt de vista
de la soledat
i de la solitud, perdó,
i no...
I la incomunicació, no?
I la incomunicació
de tota aquesta moguda.
Busqueu-lo, està xulo.
Buscarem.
En política sí que sí, sí que sí.
Ara tirem aquest tall mut
per la ràdio.
Pepe Rubianes
se folla una silla.
Sí, Pepe Rubianes
silla posaria.
Silla.
En política també s'hi posava.
Después está el facha.
Nunca falta el facha de rigor.
Notarán la presencia del facha
por el olor a mierda
que despide desde la butaca.
Si se va,
deje lo que se vaya,
que vayan a cagar,
que es donde ellos están bien,
entre la mierda,
que es lo suyo.
Esa mierda que sacan
por su puta boca
cuando hablan
y por el puto culo
cuando cagan.
Es el mismo material
que le recicla
a esos hijos de la gran puta
a la mierda con ellos.
I ja està.
I venga.
Clar,
Pepe Rubianes
amb Twitter
no me l'imagino
perquè seria...
No?
O Pepe Rubianes
a TV3
dient això.
Tu te l'imagines?
Sí, sí,
complicat.
Complicat.
Hem generat
una tensió
estrangíssima ara,
ha sigut molt maco això.
No, no sé
si el Rubianes
sempre havia estat així
de compromès
políticament
i amb aquesta agressivitat.
És que el 90%
de coses
que hem vist
i que hem vist
a TV3
és el Solamente
en bucle.
Jo, per exemple,
que soc molt seguidor
és que pràcticament
només he vist
el Solamente
i altres especials
que feia
on la meitat
del text del Solamente
també el col·locava allà.
Clar,
és que els espectacles
van ser...
O sigui,
Solamente
és l'espectacle final
o ha anat destilant
tots els espectacles anteriors.
Sí,
és bastant...
Greatest Kids.
Vale.
Vale,
doncs ja està.
Llavors sí que és això,
el Solamente
és com el seu gran text.
Però vosaltres,
per exemple,
com gestioneu això
de Twitter?
Malament.
No ho veus?
És que ho gestionem malament.
És una relació
totalment tòxica
de ja no et diré
ni amor i odi.
És pura addicció.
Quan creu espectacles
o tu, Maria,
fent la gala dels Gaudí,
us amoïnava això?
És a dir,
la repercussió
que pot tenir
el que dius,
el que no dius,
el que fas
com a humorista,
com a creadora?
És a dir,
a l'Anemi
sí que ens amoïnava
però també hi havia
una cosa de dir
bé,
doncs farem les coses
com les creurem
i hi haurà gent
a qui li agradarà
i gent a qui no.
Llavors,
tampoc tindria sentit
no fer les coses
com tu penses
que han de ser
per evitar-te
unes crítiques
perquè si tu
estàs convençut
del que fas
llavors dius bé.
I jo em vaig treure
a Twitter
el dia anterior
als Gaudí
i vaig dir
jo no vull veure res
i els dies següents
mirant-ho així
una mica...
Doncs eh,
de raull,
no?
Jo,
almenys el meu Twitter
no es van fotre gens
a cal.
El teu TL estava net,
estava net.
El meu TL estava net.
Jo vaig mirar
WhatsApp i telegrams,
molts cors
i vaig dir
perfecte.
Jo si en Rubian
estingués,
recomanaria
que estigués
Twitter
com li recomano
a tothom.
És que potser
l'hauria fet, eh?
És que potser
ens l'imaginem
entrant molt
barrograment,
potser el tio diria
és que jo passo.
Jo no puc renegar
de Twitter
perquè a mi...
M'ha salvat la vida.
També me l'ha complicat, sí.
Però hi ha una cosa
fotuda
si ets humorista
i no ets, per exemple,
prou intel·ligent
com la Maria
que fa un humor
molt elegant
i gens propens
a l'Estrecanada
i el Brocros,
però jo sí que faig
Brocros i Estrecanada
i hi ha una cosa
una mica fotuda
i és que tu
a Twitter
a nivell individual
o en podcasts
independents
doncs pots
pujar el volum
d'Estrecanada
i pots anar molt fort.
Però això també ho feia Rubian.
És a dir, Rubian
és el tret
del que va dir
a TV3
amb el Bertó
amb la columna
que va acabar a Judici
i després...
Ja veus.
Tota aquella polèmica.
Ell també tenia
un altre to
quan parlava
en mitjans de comunicació,
per exemple.
Sí,
quan feia promo,
vols dir?
Clar,
és a dir,
també s'adaptava
una mica
als registres.
És que aquells
n'hi havia menys,
diguéssim,
perquè hi havia només
la TV convencional
i les ràdios
i poca cosa més.
Clar,
però en aquell moment
sense xarxes socials
l'artista,
diguéssim,
es comunicava
amb els seus fans
molt menys.
I moltes menys vegades.
Vull dir,
la relació era...
El qual és bastant sa,
eh?
Jo crec que és bastant sa,
perquè hi ha gent
que veu un espectacle
i t'ho riu molt i tal
i a més a més
que a Catalunya
som 3 persones
com a 5,
després et trobes
aquesta mateixa gent
que saps qui són
insultant-te
des d'un compte anònim.
És el que tu preguntes
i saps qui és.
Tu, Marc,
estrenes el juny nou espectacle
Vaques Flaques?
Sí.
T'ha condicionat això?
És a dir,
tu aquest espectacle
has creat
que no té calent...
Encara no saps
quan estrenaràs ni res, no?
Ho sé,
però no ho volia dir.
Ah, doncs no ho diguis.
Però és igual,
no passa res.
El juny, ja direm d'altres.
El juny?
Bueno, ja en parlarem.
Però, per exemple,
això t'ha condicionat?
És a dir,
tot aquest...
el que diran,
el que poden dir,
el que quedi a Twitter...
Jo crec que m'estic fent gran
i comença a adonar-me
bastant igual.
Sí que és cert
que encara hi tinc
una relació molt tòxica
amb Twitter
que encara m'importa
que em diguin no sé què
i si m'insulten i tal.
Intento sempre buscar
com una conciliació,
però alhora
que sembli jo
més intel·ligent que l'altre.
Vull dir,
aquesta cosa toxiquíssima
que al final
no ens fa cap bé,
però amb aquest nou espectacle
que també
m'he desprovist
bastant de coses
més d'actualitat,
del dia a dia,
inclús polítiques,
sí que crec
que m'és bastant igual
intel·ligent.
I tu, Maria,
per exemple,
quan estàs a l'estat passant
de TV3
també entenc
que fas un altre registre.
Sí,
també vull dir,
jo sé on soc
i també vaig a parlar
d'un contingut concret
que és l'arxiu de TV3
i sí,
vull dir,
sempre ets conscient
del canal on ets.
Tot i així,
tampoc m'he sentit jo
molt encursatada
per no dir saber què.
No,
és un tema,
jo crec,
més de registre,
de dir...
Sí,
de formes que de fons.
Però sí que és veritat això,
que a vegades,
diguéssim,
la gent et coneix
jo et valora
per un cert nivell
de provocació
i després...
Espera de tu sempre allò.
I espera de tu sempre allò.
I llavors,
quan els hi dones
menys provocació,
precisament perquè saps on ets
i a què t'atens,
la gent no em ve de gust.
Es pot decebre,
no?
Sí,
o perquè et dirigeixes
una altra gent,
també.
O perquè no et ve de gust
estar tota tota el rato
fent exactament el mateix.
Vull dir,
jo crec que
podem tenir registre
per fer moltes coses
i no és que t'hagis cagat
o és que...
Almenys parlo personalment,
eh?
Potser a mi m'interessa
en aquest nou espectacle
parlar de temes
més existencialistes
i més humans
i no fotre tant la turra
exactament amb els mateixos
temes de cada dia.
El procés...
És un home atopeies.
Un home atopeies.
Mira,
hi ha un número d'un home atopeies
que no es copiades.
Ara l'humorisme català
té un repte,
ara,
i és que ja no,
el procés ja no fa gràcia,
ja no interessa absolutament
a ningú
i clar,
era una cosa que ocupava
gran part dels textos
de molts monologuistes.
Totalment.
No queda llenya.
No queda llenya a l'arbre.
Està descompost,
t'has de buscar a les garrofes.
Però això és ben veritat,
perquè en els soterranens
n'adonem
que els acudits
que funcionaven
quan el vau començar
vosaltres el 2017,
inclús fins al 2020 o així,
tu feies allò,
tiraves el nom de turno
i l'acudit de turno
i la sala s'entrada.
I ara mateix,
vull dir,
és que està caient,
és que és inclús incòmoda
fer un acudit
sobre aquests temes
perquè la gent,
no és que no els valori,
és que ja no s'han de valorar
aquests temes,
són igual,
li és igual a tothom.
És que fa molt
que no hi ha un canvi,
no?
Abans,
com que hi havia
un canvi constant,
podies fer referències
a la nova situació,
però com que la situació
ja fa molt
que és la mateixa,
tots els acudits
pràcticament ja estan fets.
I es nota que és estratègia
i que està buscat
que tu vas a fer
l'acudit aquest
per tirar,
pinsoar...
Necessitem un nou drama
potent a Catalunya.
Ha de passar.
És aquest, no?
Ha de passar.
Un drama.
Un drama.
Perquè diuen això
que la comèdia
és drama
més distància, no?
Doncs com abans
vingui el drama...
Abans ens hi podrem posar.
Hem de sembrar,
hem de sembrar comèdia.
I drama.
Marc Serrats,
Maria Rubina i Joel Díaz,
gràcies per acompanyar-nos.
Clar, sí.
Ser per sempre,
Pepe Rubianes.
Per sempre.
Solamente.
Tu ara no marxis gaire lluny,
que d'aquí mitja hora actues...
Xoa, xoa, xoa, xoa.
Una pausa i ara tornem.
Tens Ariel per la rentadora?
Perquè ara al Corte Inglés
si en compres dos
te n'emportes tres.
Així de fàcil.
En compres dos
i te n'emportes tres.
I el mateix en els tònuts,
les patates l'aïs,
els ous de pagès
i en milers de productes més.
En compres dos
i te n'emportes tres.
En compres dos
i te n'emportes tres.
A la botiga web i app.
Supercori percori
supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
Arriba al Teatre Romea
la disputa.
Josep Maria Flotats
i Pep Planes
encarnen Volter i Rousseau.
Un apassionant combat
al Teatre Romea
durant sis úniques setmanes.
Compra les teves entrades
a teatreromea.cat
i promentrada.com.
Una meravella
no es solo un lugar.
Una meravella
es poder viajar.
Si voy a soñar
soño con viajar.
Escuchar las olas
perderme y volar.
Si no encuentro el camino
me van a buscar.
Cuando viajo sin prisa
del tiempo
se para.
Meravella,
canviatges al Corte Inglés
i Tour Mundial?
I emporta't fins a 600 euros
de regal al Corte Inglés.
Tailàndia, Costa Rica,
Uzbekistán,
Orlando, Egipte.
I en pas pacta
Tour Mundial?
Un gran viatge.
Preu sense sorpreses.
Consulta en les condicions.
Com te las meravellaria yo?
¿Cómo te las maravillarías?
Tú.
Si te compraste un coche
entre 2006 y 2013
esto te interesa.
Seguramente pagaste de más
y seas uno de los millones
de afectados
por el Cártel de Coches.
Ahora Conocu
puede reclamar
más del 10%
del valor de tu coche.
No importa
si ya no lo tienes.
Comprueba tu matrícula
y reclama
en carteldecoches.org.
Reclama tu dinero
Conocu.
Comença el dia
amb molta energia
a Basic Fit
a casa o al gimnàs
de la cantonada.
Apunta-t'hi ara.
Gaudeix de 4 setmanes extra
i emporta't una motxilla.
Senta't bé
i fes del fitness
el teu bàsic.
Avui és l'últim dia.
Basic Fit.
Més rectores.
Més directives.
Més dones caps de recerca.
Més dones caps de tecnologia.
Més directores de cinema.
Més dones caps d'obra.
Més comandantes d'avió.
Més presidentes.
Més dones.
Moltes més dones caps.
Trenquem el sostre de vidre
perquè les nenes d'avui
siguin les caps de demà.
Ajuntament de Barcelona.
Més dones.
Què passa, Vicent Sant Gís?
Bon dia.
Home, només entrar
ja està vostè ací manant.
Què vols dir?
Com li agrada manar a vostè?
No, ha demanat silenci.
No, ha exigit silenci.
Sí, perquè ja està.
Quan s'obre el micròfon,
el llum de l'estudi,
és que comencem.
Va, bon dia.
Bon dia, Maria Lacobins.
Bon dia, va.
Què?
Comencem.
Ui, què passa?
Què us passa?
No, estic...
Però com veniu?
Doncs mira...
Venim rebotats.
Venim rebotats.
Perquè hem estat just abans
parlant precisament
del tema que anem a abordar,
perquè jo estic
prou esvarada amb això,
no només amb aquest tema,
sinó amb tot el que significa,
i estic airada.
Llavors...
Airada, imagines vostè.
Airada.
Avui parlarem de l'índex...
No sé com es diu...
Sí, airada.
No, és tu dir irada també.
Sí.
Era ira.
Irada també.
Irada també.
Airada i irada.
Són coses diferents.
Jo pensava que era airejada.
No, airada d'ira.
Però diga, diga, no, no.
Si no, no n'hi sap ningú.
Parlem d'airejà.
Avui parlarem de l'índex
de limitar el preu del lloguer,
que s'ha...
Completament.
S'ha...
En fi, s'ha restaurat aquesta setmana,
el Guàrdia Esparà,
de fet, s'aplicarà primer a Catalunya,
i mentrestant hi ha ciutats com Brussel·les
que estudien també mesures més creatives,
com que les autoritats locals
requissin habitatges buits
i els ofereixin al mercat en preu social.
Això en diu que vostè és creatiu?
No, no, és que aquí podem buscar els adjectius
que a cadascú li convinguin,
però això és creatiu.
O sigui, creatiu és requisar,
que vol dir expropiar.
Això és creatiu.
No.
No, avui has vingut.
No és requisar.
És regular algo que s'ha de regular.
Vostè sap llegir?
Sí, jo també.
Així diu,
les autoritats locals requisaran habitatges buits,
ara, si mos han enredat, mos han enredat.
És un titular.
Però si no, és un titular.
Els oferiran al mercat,
vull dir, regularan un mercat.
Agafaran habitatges buits
i els posaran al mercat social.
Un moment, però qui manté la propietat?
El propietari.
El propietari.
Durant uns anys no ho podrà fer.
Ah, d'acord,
doncs evidentment hauríem de lletrir la llet.
Perquè si hi ha algun cas il·legal,
els costos de les reformes que faria l'Ajuntament
les hauria de pagar el propietari.
I això ja ho deia la llei local d'allà...
A mal temps.
És a dir, el propietari no podia reclamar-lo
fins que s'amortitzi la despesa.
Bé, a mi això no em sembla malament.
Si és així...
Clar.
Això no em sembla malament.
Ara, jo constate la impotència d'autoritats municipals,
cantonals, autonòmiques, nacionals i estatals
per aconseguir regular un mercat que és molt complicat.
I que, tanquem a dir una cosa,
moltes vegades es prenen decisions aquestes
i no es tenen en compte els defectes,
no dic efectes, els defectes que se'n derivaran.
Es parla molt del preu de Barcelona,
es parla moltíssim,
però la gent, per exemple,
i en tinc experiències,
que va llogar de gent coneguda i personal,
gent que va llogar un pis quan estava en vigor,
encara no l'havia suspès al Tribunal Constitucional,
la llei de l'habitatge de Catalunya,
i els preus que marcaven,
estaven, evidentment, molt per baix de mercat,
però, fins i tot en algun moment,
tu dius, segons quin casos,
clar, aquí diuen gran tenidor,
gran cullerot, molt bé,
però, segons quin casos, una persona que estalvia,
que n'hi ha moltíssims casos,
bastant temps,
per després tindre un pis per poder-lo llogar
i, per exemple,
complementar-la a la pensió,
per exemple, que hi ha molta gent,
allò que en diuen una inversió,
doncs, amb aquestes històries,
moltes vegades,
hi ha més, més, més, més pa que formatge en tot això,
i aquesta gent queda tocada.
I, per exemple, si vostè tenia un pis quan estava en vigor
i el va llogar quan estava en vigor la llei de l'habitatge de Catalunya,
va quedar suspès,
però mantenia el llogater,
i ara li apliquen la llei de l'Estat,
i ara li apliquen la llei de l'Estat,
es queda amb un preu
que, moltes vegades,
no és que estigui per baix de mercat.
Ahir sentia jo
què passava quan s'aplicava la llei,
l'última llei, l'última reforma,
que aquesta sí que és constitucional,
del govern espanyol,
del Congrés espanyol,
i s'aplica als pisos que ara estan en vigor,
i les baixades estan molt bé,
pel que vulgui a llogar,
i no sé si estan bé, també,
perquè està pagant una hipoteca
a fi d'amortitzar una inversió de cara al futur.
No sé si estan bé i si estaran tan contents.
Per tant, home,
ho has de tindre tot en compte,
i els equilibris són molt complicats.
Mariola.
Bé, jo és que a mi,
aquest tema em sembla que és el gran tema,
i el gran tema que ens ocuparan
en els propers anys,
crec que s'està posant ja en perill
poder viure en ciutats
en les que fins ara,
és que ara li comentava a Vicent,
aquesta història que vosaltres teniu ja
des de fa temps a Barcelona
i que, per supost, està a Madrid,
ja ha arribat a València,
que era una ciutat fins ara
que s'havia mantès
al marge d'esta locura
que suposa els preus de lloguers.
Si no es regula,
si no es té en compte d'això,
arribarà un moment en què
les xiquetes aquestes
que estan així darrere avui en l'escubí,
és que potser han d'acampar,
perquè jo ho estic veient a València,
jo ja avui he viscut
amb companys més joves
a Madrid i a Barcelona...
Però a València avui ens deia
passejant la Marcela...
Sí, ho he sentit
i té tota la raó.
Si hi ha el centre de València,
el barri del Carme...
Això ja està, ja estem con vosaltres.
O sigui, és tot anglesos.
Ja estem con vosaltres.
Parlen anglès.
Però és que en el ioguer,
que jo ho he viscut,
en 10 anys s'ha posat
al mateix nivell que Barcelona.
Exactament el mateix.
A mi fins ara,
em suposava millor qualitat de vida
viure a València,
si volia estar llogada i demés,
jo ara no tindria massa...
Vull dir, no hi ha massa diferències
entre poder viure a Barcelona
o a València.
Vinga, que passi que hi falta gent.
No, clar, però aquí també
és el mateix, a Barcelona.
Clar, no, no,
però és que això és un problema real.
És un problema tremendo.
Llavors, jo,
qualsevol cosa que siga...
O a Xirona,
com bé està passant, per exemple.
Bueno, clar,
és que a Màlaga també està passant.
Llavors, a mi,
qualsevol mida que siga,
que puga contribuir
a regular este mercat
i a posar
cert seny
amb este tema tan complexe.
Sí que és de veres que és molt complexe.
Però, perdona,
estic segura
que es poden arribar
a mesures...
Aquesta llei,
que se suposa que anem a tindre ara...
No, no,
la que ja tenim.
Bueno...
Un moment,
ara només cal aplicar-la
amb el permís
perquè es va dir al Govern de l'Estat
i diu la mateixa llei
que això es fa amb el...
La tenim,
però no està aplicada.
No, no,
ja la setmana que ve.
Amb la participació
de les autoritats autonòmiques,
diu aquesta llei.
I això vol dir
que cada autonomia
ha de regular això.
Així ens trobarem
una vegada més
que Madrid
anirà pel seu aire
i València i València i Tal.
Cosa que a mi
ja em sembla tan bé bé.
Però tu deies,
tu deies,
tu deies l'exemple concret
d'una persona
que ha invertit,
que tal,
jo diferenciaria
entre un cas individual,
una cosa petita
i els grans tenedors.
No, Vicent,
és a dir,
no tots són mig...
No tots són grans tenedors,
no tots són bancs,
no, no, no,
és que la gent
que està per la regulació
forta d'això
agafa i fa la teoria
sempre...
Tots són iguals.
No, no,
és que fa sempre
la teoria
de l'això,
de la sinècdota.
Agafa i diu,
la part pel tot
i la meua part
són els grans tenedors
i les màfies
i no sé què.
I els altres pot ser,
en algun moment determinat,
també podem fer la sinècdota
i dir, no,
el petit propietari
i el petit inversor
també pel tot.
Però resulta que tot això...
Jo conec molts casos
de gent que tenien pisos,
que van comprar pisos
i han hagut d'anar
amb l'estranger
i per tant el té lloguer,
per exemple, no?
Clar.
Això existeix.
Estan pagant hipoteca
mentre han pagat el lloguer.
No, no,
no pagues la hipoteca.
És que fas el redicult.
És que no podrà pagar la hipoteca.
Ja, però és que, claro,
això també anem al rollo este
de te compres pisos
per especular...
No, no, no, no.
Són coses concretes.
Perdone,
no hi ha ningú
que tinga la propietat
de poder deduir
o de poder aventurar
quin és el propòsit
que mou
a una persona
que compra un pis.
Si comences a pensar malament
de tot el món,
pues de puta mare,
ho requises tot,
ho expropies tot
i s'acaba la pel·lícula.
Ara,
jo només li dic una cosa.
Este és un problema
que té un muntó,
un muntó de conseqüències.
I després,
al final anem
i al final de tot
sap quin és.
Una vegada
un promotor privat
a mi em va dir
bé,
nosaltres podríem fer
igual que fan acords
amb aquests jogadors
que no joguen
i no sé què
o els que altan mesures,
els promotors immobiliaris
podríem fer
habitatge social.
Com ho podríem fer
habitatge social?
Sense guanys enormes,
amb el mínim i el cost
i un marge molt petit,
però, clar,
això vol dir
que les institucions,
les autoritats,
els governs,
haurien de posar-se d'acord
amb els promotors privats
perquè feren la solució
real del problema.
La solució real del problema
no és a ciutats.
Quants pisos hi ha així
en Brussel·les?
S'han dit que eren 4.000.
Amb això no anem
ni a la cantonada.
És a dir,
el problema no és a Barcelona
que és una ciutat.
Però mira,
a Catalunya hi ha
de pisos buits
400.000.
I a Barcelona...
A Barcelona...
Un 9,33%
dels pisos de Barcelona.
Un moment,
8 vol dir
que alguns estan en procés
de joguer
o de venda.
Sí, o no.
Per tant,
a Barcelona tenim
un 4% de pisos
que els seus propietaris,
pel que sigui,
no hi haguen.
Si tu has de plantejar-te
això com el gran remei
al mal,
diré que no.
Això,
l'únic remei que té
és la construcció
de pis social.
Un preu adequat
i si és possible
que no ho poden fer
amb fons públics,
que ho facin
amb convenis privats.
Però sap quin és
el problema d'això també?
El problema d'això també
és que...
I ara ho parlava la Mariola.
Si tu vius en València
i dius
Ostres,
ara els pisos
s'han posat al mateix preu
i tens una oportunitat
a Barcelona de comprar
o de llogar,
de fer lloguer social,
cosa que no tens
ni a Madrid
ni a València,
la saturació
pot ser immediata.
És a dir,
això ho fa un efecte crida també
i és possible
que molta gent digui
Ostres,
posats a buscar un lloc
on viure
i treballant en teletreball
o no treballant
a buscar feina,
anem a Barcelona
perquè resulta
que hi ha un lloguer social
i em demanen 200 euros.
A mi de tota manera
sí que em pareix
que això és justícia social,
sincerament.
No, bueno,
això és justícia social
que s'ha de regular també.
S'ha de regular
però està més prop
de la justícia social
que d'una altra cosa
i jo soc molt partidària
i a més,
també t'he diré més,
és a dir,
o anem cap al decreiximent
o ens anem a la merda,
sincera.
No, no,
però això no és una adversativa.
Anem al decreiximent
i anem a la merda.
Exactament.
Segur.
No, bueno,
però estem més prop
si no anem cap al decreiximent.
I el decreiximent suposa
no especular
amb la teua propietat
i això
ho hem d'entendre
tots
i fins i tot
els que tenim
una propietat.
D'acord,
doncs vostè haurà de mirar
qui especula
i haurà de posar límite a això
i no aplicar les d'inèdotes
i fer pagar això.
Jo confie molt,
molt,
perquè jo en això
soc molt creguda
en les autoritats.
Ah, jo no.
Jo sí.
Jo que vaig a les autoritats.
Jo no cregui en els xuxes.
I vull confiar
en que Brussel·les...
Jo sí, jo sí, jo sí.
Perquè jo vull viure
en aquest món.
Jo no.
Perquè si no,
ara podria...
Jo no crec
que en les autoritats
que han passat 10 anys...
Jo vull creure en Brussel·les.
Jo no.
En Brussel·les?
Jo en la pol de Brussel·les vull creure.
Sí, jo sí, jo sí, jo sí.
Bueno,
doncs jo no crec en Brussel·les.
Bueno,
jo vull creure.
I jo el que crec
que és que...
Perquè si no,
què fas?
Jo el que crec
és que...
Aquesta espècie
d'escepticisme vital
que sent on et porta.
No, no, escepticisme, no.
A on em porta?
Sí.
A la salut mental.
No, a la salut mental no.
A patir molt.
No, no, a patir, patirà vostè.
Jo no patir gens.
Jo no patir perquè jo vull confiar.
No, jo el que crec
és que si l'autoritat
és reguladora,
els privats també
som reguladors de l'autoritat.
Perquè si nosaltres
no regulem l'autoritat
d'alguna manera
a part del vot,
estem perduts.
Perquè aquí hi ha de tot.
És a dir...
I què vols fer?
No, que vull fer...
Exactament què vols fer?
Home, que vull fer això,
fiscalitzar, criticar, denunciar
i posar-ho fins i tot
en algun determinat moment.
Mire, no hi ha més remei
en mans del que siga
en recursos de la justícia,
segons quina mena
de llei s'ha de dir.
Però, per exemple,
en les autoritats, no.
Jo no crec que fómanxú.
No.
Tu creus que hi ha
un interès pervers
en les autoritats
que han decidit
posar en marxa esta llei?
No.
Jo el que crec
és que hi ha
una impotència no calculada.
Però confies.
No hi confies.
No hi confies?
No, no hi confies.
I per què l'han fet?
Per què l'han fet, la llei?
Perquè fins ara
tot el que han fet
no ha funcionat.
I per tant...
El mercat canvia,
la complexitat és total
i nosaltres hem de trobar
mesures
per al problema concret.
Doncs d'acord,
jo les puc criticar.
I després li diré una cosa.
Però necessita que me diguis
una solució.
No, no, li diré una funció.
Una solució.
El decreixement
no és cap solució.
I l'explicaré per què.
Vaya por Dios.
I l'explicaré per què.
Jo que soc superpartidària
de això, ja no me compres roba
ni res.
Que són increïbles.
Si vostè creu
que el decreixement
l'ajudarà a vostè
a viure de la seva jubilació,
a tota la gent
que no té habitatge
a tindre un habitatge social,
a tota la gent
que no té salut
a evitar les cues,
a tota la gent
que està estudiant
en barracons,
si vostè creu
que el decreixement econòmic...
Perquè al final
qui paga aquesta broma?
Vicent,
no soc economista
i no ho sé.
Ah, bueno,
no cal ser economista
per respondre això.
És una teoría.
És una teoría absurda.
Lo que sé
és que el decreixement infinit...
No, no, no,
és absurd.
No és infinit.
No estic jo a soles
en el decreixement.
El decreixement
no estic jo a soles.
En la teoria
del decreixement
no estic a soles.
No, ja, ja.
Perquè quines companyies?
Bueno...
No, és el que jo li dic.
Bueno,
són les meues companyies.
Quines companyies
a buscar vostè?
Jo crec molt més
en aquesta teoria
que la...
I tu creus
en el creixement infinit?
Jo crec
en el creixement regulat
també,
perquè per això
estan les autoritats reguladores,
començant per el central
europeu
i acabant
per cada autoritat estatal.
Crec també
en una necessitat
de no perdre ritme
ni no perdre pulsió econòmica
perquè volem pagar
massa coses
amb diners públics
i això se paga sempre
amb impostos.
Sí.
I crec que l'única manera
que hi hagi impostos
és que l'economia
continua creixent
a un ritme
que no pot ser el xinès,
que mireu no el porta,
però a un ritme mínim.
I si vostè fa decreixement,
si vostè fa decreixement
vol dir que la Generalitat
l'any que ve dirà
mire,
en lloc d'augmentar
el que vam augmentar
l'any passat,
en un any decreixerem
nosaltres també
el mateix...
Tots junts.
Tots junts.
Tots junts.
I per tant hi haurà
menys inversió pública.
Tots junts.
Tots junts anirem cap avall.
No, no, tots junts.
Enhorabona.
Si baixen els preus de tot
jo estic disposada a cobrar-nos.
Però com que si baixen els preus?
No, és un exemple.
Vicent, és un exemple.
Però per què han de baixar
els preus amb decreixement?
Per què han de baixar
el preixement?
Perquè si no...
Perquè si no...
Perquè també si hi ha
menys...
Menys activitat econòmica
podríem pujar.
Però en tot cas,
diguéssim que la situació
d'emergència fa que no
podem plantejar-nos
models de creixement extrems.
No, és infinit.
O és el decreixement
o és el creixement infinit.
És que ja els voldríem.
El que passa és que
som incapaços.
Ja voldríem ser com els ginesos.
El que passa és que...
No, no voldríem ser com els ginesos.
Ja voldríem ser una manera de parlar.
Ah, vale.
El que passa és que...
Home, això vol dir jo...
I ser model econòmic
no el volem.
Ja sí que és regulent.
Escolta,
hi ha una cosa que està clara,
però claríssima.
És a dir,
nosaltres tenim una economia
fràgil,
precària,
que viu,
per desgràcia,
no viu de les patents
que podem fer,
no viu de l'economia,
de les noves tecnologies
i el que podem inventar,
no viu que tinguem Google
ni que tinguem YouTube.
No, no viu de res de tot això,
ni que tinguem Netflix.
Viu, cada vegada més,
de coses que es van fent
cada vegada més petites.
I una que no es fa petita
és el turisme.
D'acord?
Aleshores,
mirem què passa amb el turisme,
com controlem això
i sobretot pensem
com no créixer només
en base al turisme.
Ara,
si decidem
que baixem
i que decreixem,
això afectarà també
la inversió pública
i la majoria de la gent
protesta
perquè ha de fer molta cua
perquè l'operen.
I si volem més inversió
en la sanitat pública,
l'economia ha de créixer.
Però Vicent,
no me queda clar
si vols que es regule
el preu de lloguer o no.
No,
jo el que vull que és que
se consideren molt
les conseqüències.
Bueno,
però tu vols que es regule
el preu de lloguer
sí o no?
No vull que es regule
el preu de lloguer
no com diu vostè,
sinó després de...
que qualsevol cosa és bona
i fer cega en les autoritats,
jo no crec que són autoritats.
Fer cega no.
Controlar el preu del lloguer.
Controlar l'autoritat
perquè bàsicament
si està per controlar-la
perquè si no es desboca.
Limitar el preu de lloguer.
Limitar l'autoritat.
11 i 47.
Mariola Covells,
Vicent Sánchez,
gràcies.
Adéu.
A seguida,
temes potents.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
No estic mai feliç.
Floro sense motiu.
No em puc concentrar.
No puc més.
Si t'identifiques
amb algun d'aquests sentiments,
deixa't ajudar.
Un diagnòstic professional
d'ansietat, depressió o TDA
que a temps permet
iniciar el tractament
abans que el problema s'agreugi.
A Goodman Barcelona
som experts en salut mental.
Junts trobarem la causa
i la millor solució.
Truca'ns al 699-29-23-5
Les oportunitats passen volant
com el 25% en aire condicionat Daikin.
Màxima eficiència amb aerotèrmia.
A més, 10% en la instal·lació.
Finançament fins a 24 mesos
i molt més.
25% en aire condicionat Daikin
a la botiga web i app
del Corte Inglés.
Bola.
Només fins al dimecres 20 de març.
Finançament ofert
per financir el Corte Inglés
i s'objecta a la seva aprovació.
Consulten les condicions
i exclusions
al Corte Inglés Fonès.
Tota aquesta història
va començar
el setembre del 73.
Vam sentir ben bé
6 o 7 drets.
A la porteria hi havia un vessal de sang.
I el Salvador,
tirotejat,
i han matat un policia,
però així ens era bèstia.
50 anys després de la seva mort
descobrim tota la veritat.
Puig Antic,
el llibre vermell.
Disponible a la plataforma digital
3CAT.
Descarrega-te-la.
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Gero.
Estrenant el grup de pop
del Saxeni i els Tiets.
I ara tinc un grup de pop
que li agrada als teus pares.
Canteu cançons d'amor,
històries inventades.
Tenia un grup de rock,
no veníem entrades.
No sé com he acabat aquí.
I ara tinc un grup de pop.
Avui dijous estrenem
aquesta nova cançó
que comparteixen
Saxeni i detallets.
Tant els lleidetans
com els de Mataró
estan immersos del tot
en la preparació
de les seves gires
per aquesta primavera estiu.
Però feia temps
que tenien ganes
de fer coses plegats,
els rondava la idea
i ara per fi
presenten aquesta bomba
autoparòdica
que es diu
grup de pop.
Sona tallat, eh?
Una mica.
Que sona tallat.
No sona tallat.
Deu ser vostè,
Armín,
que hi s'ha tallat.
No, que no sona bé.
Vostè s'ha tallat?
S'ha tallat.
No, si s'ho mirar, eh?
És com els gossos
que hi veuen
en blanqui negre, no?
No n'hi ha sentit mai
que s'ha tallat.
Estàs dient gosses?
No.
L'acaba de comparar
amb un gos.
No.
M'agrada.
Ah!
Sóc anera, eh?
Sí, sóc que ho veig de si.
Mira com va pillat, eh?
No li toqui el braç.
M'estic posant vermell.
M'estic posant vermell.
No el toqui.
No el toqui.
No el toqui.
No el toqui.
No el toqui el braç.
Deixa estar, Armínia.
Si vols, puc ser la teva gosseta.
Bueno, prou.
Va.
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Girón.
Armínia.
Uns pressupostos
millors.
Millor.
A si segui firme, no.
No va a parar la caceria.
Estic esculpant a ningú.
¿Hemos terminado ya?
No.
Es que estoy pendiente
de otros medios.
Doncs així és així,
l'acomiado.
Adeu.
És hora dels teus pendents,
Joan Xavi Espinosa,
Carles Roig,
una vinyamata.
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Queda pendent a aquesta hora.
A aquesta hora tenim pendent
explicar diversos temes.
Per exemple,
que la líder dels comuns
al Parlament,
Jessica Albiach,
insisteix que el seu grup
no permetrà aprovar els pressupostos.
Ha dit sí.
Can hi ha algú?
La Vicenteta.
Se pot passar?
No, Antoni,
no és la Vicenteta.
La Vicenteta.
La Vicenteta.
Endavant.
No, és Jessica Albiach,
que aquest matí ha vingut al programa
per parlar sobre la qüestió dels pressupostos.
Encara, encara recordo la Vicenteta,
quan col·laboraves, Vicenteta,
que no soc la Vicenteta.
Els tres tits i repicó,
amb aquelles plumes al coll,
aquella personalitat,
un personatge femení.
Va ser pionera en aquella època,
Vicenteta.
No, bueno,
era un senyor, eh, Antoni?
Però quan la vaig fitxar
no ho sabia que era un senyor.
Això no ho sé.
La vaig veure actuant
en una festa major.
Hi ha alguna cosa d'ella
que em va captivar.
Però parlarem del hard rock
o tarria una nyespla que voràs?
No, un segon, senyor.
Em vaig acostar a l'escenari
i li vaig dir,
senyora Vicenteta,
podríem quedar un dia per sopar,
parlar sobre una possible col·laboració
a Televigió de Catalunya,
vull més dones a l'equip,
i aleshores jo ja era feminista.
Clar, clar,
era espioner amb això.
I va a una sopar.
Em va dir que s'anava a desmaquillar
i tornava.
Sí.
I aleshores vaig observar
que es ficava directament
al lavabo dels homes.
Clar.
Vaig córrer darrere
seu per avisar-la
que s'estava equivocant.
I quan vaig obrir la porta
al lavabo
estava allà dreta,
orinant.
Que hi ha algú!
Amb les dues mans.
No, bueno, Antoni,
igual, aquest tipus de detall
no ho podem saber.
És que la Vicenteta
fitxés pels comuns.
Que no soc la Vicenteta,
hòstia.
Molt bé,
se'ns ha acabat el temps,
senyora Albiach.
Un altre dia parlarem
d'això del harró
que deu anar per llarg.
Avui també...
Avui també és notícia
el president del govern espanyol,
Pedro Sánchez,
que celebra el seu
tretzè aniversari.
Muchas gracias.
¿Me habéis traído
algún regalito?
No, no, no.
No he comprat res.
No me habéis comprat res.
Ai,
truquen a la porta de l'estudi,
vaig a obrir.
A ver.
A ver, ¿qué será?
¿Qué será?
Algú ha deixat un pastís
d'aniversari gegant.
Será para mí.
Qué detalle, Ricard.
Lo mismo que le hicisteis
a Yassar.
Sí.
¿También habéis metido
la lluvera dentro?
No, que la lluvera no...
No, no, no.
Es que se va a la lluvera,
pero sí que se va
a una persona dins, eh.
A ver, a ver.
A ver, obrim, eh.
Tres, dos,
un...
¡Sorpresa!
Hola.
Dios mío.
Lex Vistra,
Ábalos.
Ábalos.
Sorpresa.
¿Pero qué hi fa aquí?
Feliz cumpleaños,
presidente.
Hostia.
Cada día que pasa es pitjor.
A favor, eso.
No tengan miedo.
Home, jo estic cagat, eh.
Estoy solo.
No tengo a nadie.
No torni a començar
amb el rotllo de fer pena.
Tengo 26 llamadas perdidas
de Pablo Motos.
Segur que el vol entrevistar.
Se me ha cagado una gavita
en la cara.
L'hi ha cagat.
A la cara.
Estoy de mierda
hasta las orejas.
Se nota que es valencià
perquè fa catalanismes.
Ah, clar,
se li ha escapat.
Exacto.
I li ha volat algun regal
a Pedro Sánchez,
senyor Ábalos?
Do un regalito
para usted, presidente.
Home, quin detall.
Deu ser un violí
perquè veig que porta
una funda de violí.
Esto es para ti.
És un efecte de so, eh?
Com estàs, senyor Sánchez?
Vin?
No m'he dado?
Molt bé.
Doncs va, anem als temes pendents.
Comencem pel concurs.
A partir de l'abril,
vol a Barcelona-Miami
sense escales
amb l'Ebel.
L'Ebel us ofereix
el gas de pensar.
I atenció perquè
l'oient que truqui
al 930174
s'enduran dos vols
d'anada i tornada
a Miami.
Uau.
Què li sembla?
Potser vostè li aniria bé,
senyor Ábalos.
Dos vuelos a Miami.
I ha estat mai a Miami?
No.
No me gusta Miami.
No necessiten mascaretes
a Miami?
Creo que no.
En Miami juega ese...
Energúmeno.
Com?
Esa comadreja.
Però a veure,
vostè és Rubiales o és...
Esena, no.
Està parlant de Leo Messi.
Què té en contra de Leo Messi?
No me gusta.
Soy del Madrid.
Va.
93017474.
Sortegem dos vols
per anar a Miami.
S'ho s'heu d'encertar.
Tres preguntes d'actualitat.
Tenim veu gent.
A veure, hola, bon dia.
Cristina.
Hola, bon dia.
Què tal, Cristina?
Molt bé, i vosaltres?
Doncs aquí esperant a veure si ho guanyes o no.
Estàs preparada o no?
Cristina, com estàs?
Calli, vostè.
No és una pregunta, eh?
Vostè calli.
Aquestes coses costem.
Tres preguntes.
Va, anem a la primera, va.
Vinga, coses que s'han de saber.
Cada matí la Marta Viana
ens diu quatre coses que s'han de saber.
Avui, per exemple, ens ha dit
que allò que el vent s'endogué
s'endogué vuit Òscars.
Que Rossini va a compondre el Barber de Sevilla
també ens ha explicat
per què existeix l'any de traspàs
i que al segle XIX
els artistes de Barcelona
es reunien al barc quatre gats.
Pregunta.
Has vist la pel·lícula
allò que el vent s'endogué?
Cristina?
Sí.
Sí, molt bé.
Doncs així ens sortaràs la pregunta.
La pregunta és
què passa just abans
que la protagonista,
que es diu Scarlett O'Hara,
protagonitzi aquella escena èpica
en què diu
adéu, poso per testimoni
que mai més tornaré a passar fam?
O sigui,
què desencadena
aquell jurament corprenedor
adéu?
Et dono quatre opcions.
Opció A,
que no la deixen entrar a un restaurant
per la manera com va vestida.
Opció B,
que un ramat de cabres
li ha devorat
tota la collita emmagatzemada
en un cobert.
Opció C,
que té tanta gana
que desenterra un tubercle
i se'l cruspeix brut de terra i tot.
Opció D,
que descobreix
que el bric de llet
que tenia per esmorzar
ha queducat.
Temps.
Segons, Cristina.
A, B, C o D?
La...
La...
La que...
La que se li havia menjat la terra.
La C.
Resposta correcta!
Molt bé.
Bravo!
Vinga, va,
que anem per la segona pregunta.
No pots fallar, eh?
Si no perdràs el torn.
Vinga, segona pregunta.
Ciutadans il·lustres de Miami.
Avui, Shakira,
coneguem més maimens il·lustres
per si arribes a guanyar
els dos vols
i te'ls trobes pel carrer
allà per Miami.
Després de separar-se
de Gerard Piqué,
la cantant colombiana Shakira
s'ha instal·lat a Miami
amb els seus fills
en Sasha i en Milan,
de manera que actualment
paga els seus impostos allà,
l'assumptament.
Bueno.
Bueno o què, Shakira?
Que sí, que sí,
los pago.
Millor, fes-ho.
Tenim la Shakira aquí,
com has pogut sentir.
T'agraden les cançons
de la Shakira, Cristina?
No gaire.
Val.
Un dels seus últims èxits
és aquell tema que diu
Patir poscomuto
o també diu...
A veure, Shakira.
Me dejaste de vecina
la suegra
con la premsa en la puerta
y la deuda naciendo.
te creíste que me diste
y moviste más dura
les mujeres ya no lloren,
las mujeres factura.
Molt bé, Shakira.
Molt bé, molt bé.
Però a ti sé que no li gusten
les canciones.
Molt bé, la pregunta.
Cristina, la pregunta és
com es diu la sogra
o exsogra de la Shakira?
Et dóna quatre opcions.
Es diu Marilus?
Opció B.
Es diu Carme?
Opció C.
Es diu Dolors?
Opció D.
Es diu Montse.
Temps.
Quatre opcions.
A, B, C o D.
Cristina.
Montse.
Montse.
Estàs segura?
No, no, ja has dit...
No, no, quan ja es diu
una resposta no es pot moure.
La mesa pesca.
Montse és una resposta...
Correcte!
Que m'han fet espantar!
Oh, clar, ves, ves, ves.
Estàs a una pregunta...
A una pregunta...
Sí, perquè la vaig veure
amb aquesta senyora
que treballa a la clínica Goodman
i li vaig veure una entrevista
d'en vella a TV3 una vegada...
Que no fos a col·lapse.
Sí, correcte, col·lapse.
Sí, sí, sí, col·lapse.
No, era de...
Sí, col·lapse, col·lapse.
Era col·lapse.
Sí, jo me'n recordo
que era col·lapse.
També a la marató, també a la marató.
Era col·lapse.
Bé, Cristina,
si no encertes la tercera pregunta,
tenim el Vicent ja esperant.
Hola, Vicent.
Hola.
A punt, eh?
A punt, a punt.
Doncs bé, que va.
Tercera pregunta.
Actualitat.
Cas Coldo.
Has sentit a parlar del cas Coldo, Cristina?
No m'ha de...
Bé, és el cas de corrupció.
Vull dir, una mica, però no gaire, no gaire.
Bé, això de l'Avalos, eh?
La corrupció de...
Perquè un assessor de l'exministre Avalos,
que també n'ha sortit esquitxat,
havia venut...
havia obtingut comissions per la venda mascaretes
en els pitjors moments de la pandèmia.
Atenció a la pregunta.
A quin nom en català
equival el nom basc Coldo?
Quatre opcions.
Opció A, Carles.
Opció B, Cristòfol.
Opció C, Oriol.
Opció D, Lluís.
Temps, Cristina.
A, B, C o D.
Ràpid.
Carlos.
Carlos és una resposta...
Incorrecte!
Llàstima.
Vicent, rebot.
Que me les pots tornar a dir, sisplau.
Opció A, Carles.
Opció B, Cristòfol.
Opció C, Oriol.
Opció D, Lluís.
B, C o D.
Temps.
Lluís.
Lluís.
Hàstima.
Coldo, Lluís.
Coldo.
Lluís és una resposta...
Correcte!
Per tant, llàstima, la Cristina ha jugat bé,
però l'última ha fallat.
El Vicent se'n va a Miami.
Vicent, mira, què et sembla?
Fins a fotre res.
Molt bé.
Home, tu diràs.
Dono-li les gràcies a la Cristina.
Gràcies, Cristina, per ser com era.
Va, que tinguis...
Clar, llàstima, llàstima.
Cristina, una altra ocasió podràs trucar.
No, gràcies, res.
Contenta que va a ir ell, també.
Sí, hombre, sí, hombre.
No, gràcies, de res, però...
¿Quieres el Premio de Consolación, Cristina?
No, hi ha Premio de Consolación.
Gràcies, Cristina.
Gràcies, Vicent.
Bon viatge a Miami.
Vale, gràcies a vosaltres.
Bé, gràcies a vosaltres.
Adéu.
Adéu.
Ya no cal ser vuit veces pilotador
Para ir a Miami
Porque con Level ahora tienes vols a Miami
Y como siempre desde Barcelona
Sin escalas y el mejor precio
Y para celebrar, sortegem cada día
Un vol de nada y tornada para dos personas
Continúa escuchándonos
Y descubreis como puedes participar
Level, fly your way
Juan, estás aquí?
Juan?
Quin Juan?
El voto
Dony el micròfon tancat