Son las 10.
Última hora, el matí de Cataluña Rádio.
Ahora seguiremos hablando del que está pasando a Venécia,
pero abans, Oscar Fernández, bon día.
Bon día.
Actualizemos.
Mira, el primer trimestre s'han destruido a Cataluña
100.000 lugares de trabajo,
según las dades de la Enquesta de Población Activa
de la Institut de Estadística.
D'aquesta manera, la TUR ha crecido
de gairebé 13.000 personas
si se compara con el trimestre anterior.
I 4.000 más han sortido al mercado laboral,
han dejado de buscar trabajo.
Ara hi ha a Catalunya 396.000 desocupats
i això representa el 9,5% de la població
en edat de treballar i que vol treballar.
La taxa d'atur ha crescut mig punt
des del trimestre anterior,
però si es compara amb fa un any
està gairebé un punt per sota.
Mentrestant, els sindicats de presons
han desconvocat de matinada la vaga prevista per avui
i el pròxim 11 de maig,
després d'arribar a un acord
amb el Departament de Justícia.
L'acord preveu millores salarials
i de jornada laboral
a més de mesures de seguretat
i més formació
per un valor d'uns 30 milions d'euros.
En declaracions a Catalunya
a ràdio,
el portaveu del sindicat UGT,
el majoritari a presons,
Xavier Martínez,
ha assegurat que estan molt satisfets
per les millores aconseguides
després de mobilitzacions
i negociacions maratonianes.
Nosaltres hem copsat des de fa setmanes
que la majoria de la plantilla
volia que en seguiéssim
i que aconseguéssim
les millores laborals i de seguretat
les màximes possibles.
Nosaltres ho hem fet
i ho hem aconseguit
de manera que estem satisfets
perquè hem millorat
substancialment
les condicions laborals
dels nostres companys.
El portaveu de l'UGT assegura
que l'acord està blindat
de cara al futur govern
que surti de les eleccions
perquè l'aprovarà
l'actual executiu
i es publicarà
al diari oficial
de la Generalitat.
I a Madrid,
Pedro Sánchez
continua tancat a la Moncloa
meditant el seu futur
mentre l'audiència de Madrid
ha de decidir
si arxiva la denúncia
de manos limpiades
contra la seva dona.
L'entorn del president espanyol
li insisteix
que no tiri la tovallola
i el PSOE
ha transformat
l'agenda del comitè federal
previst per demà.
Madrid,
Paula Brujans,
bon dia.
Bon dia,
es manté el comitè federal
per demà
per ratificar
Teresa Rivera
com a candidata a les europees
però sí que s'ajorna dimarts
la reunió
per confirmar
la resta de noms
d'aquesta llista.
El comitè de demà
es farà excepcionalment
sense Pedro Sánchez
que continua
sense donar senyals
de si dimitirà
el seu entorn.
Li reclama
que segueixi
o acaba de fer
siga al frente del gobierno
porque desde luego
las políticas
progresistas
que él lidera
y encarna
merecen la pena
para este país.
Respecto su silencio
desde el momento
en el que
él emitió
su carta
y no he estado
en contacto
con él.
El futur
de la investigació
judicial
contra la parella
de Sánchez
està ja en mans
de l'Audiència
de Madrid
que ha de decidir
en els propers dies
si arxiva la denúncia
i tanca el cas.
Paula Brujats,
Catalunya Ràdio,
Madrid.
I a Ucraïna
ha detingut
el ministre d'Agricultura
en un nou cas
de corrupció.
La Fiscalia
acusa
Nikola Solskij
d'apropiar-se
de terrenys
de l'Estat
per un valor
d'uns 6 milions
i mig d'euros
abans d'entrar al govern
l'any 2022.
El jutge
li ha imposat
una fiança
d'un milió
700 mil euros.
L'Oficina Anticorrupció
Ucraïna
explica
que va adquirir
il·legalment
aquestes propietats
i les va transferir
a veterans de guerra
a canvi
que les lloguessin
a algunes
empreses privades.
Ahir va presentar
la dimissió
tot i que no serà efectiva
fins que el Parlament
abordi el tema.
I en els esports
el Barça de bàsquet
afronta aquest vespre
el segon partit
del playoff
de quarts de final
de l'Eurolliga
contra l'Olimpiacos
amb la necessitat
d'igualar l'eliminatori
abans d'anar a jugar a Grècia.
El partit comença a les 9
i el podreu seguir
amb la transmissió
que en farem
a l'app
de Catalunya Ràdio
i a la plataforma
3CAT.
10 i 4
Una de les imatges
de les últimes hores
ha estat a Venècia.
Crits de vergonya, vergonya
i protestes
després que Venècia
s'hagi convertit
en la primera ciutat del món
que cobra per visitar-la.
Anem cap a Roma,
Duart Rubió,
què tal?
Bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Costa 5 euros
des d'ahir
entre Venècia
pels turistes
recordem que no tinguin
una reserva d'hotel
a la ciutat.
Com funcionarà això?
Exactament.
Mira,
hauran de pagar
els turistes
que venen per un dia
que no per nocten,
per tant,
i que podran accedir
a la ciutat històrica
només de les 8 del matí
a dos quarts de 5 de la tarda.
Per tant,
no podran quedar-se al vespre.
Es paga online
qualsevol persona
que visiti Venècia
durant el dia
haurà d'anar
al portal
que ha posat
a disposició
el municipi
i pagar aquesta taxa
o sol·licitar
una excepció.
En aquell moment
rebarà un codi QR
que mostrarà
a les portes
que han estat
designades.
De moment,
a l'entrada de Venècia,
pròpiament,
a l'entrada
de la ciutat històrica,
a la Piazzale Roma,
no?
Després també a l'estació...
O neteix a l'autobús,
diguéssim,
no?
Justament,
a l'autobús
després del pont,
que ahir,
precisament,
els manifestants
durant unes hores
van tallar totalment,
i després
a l'estació de tren.
I als punts,
també,
d'embarcament
de les naus
on arriben els turistes.
La multa
serà entre 50
i 300 euros,
han dit,
però,
de moment,
ahir,
no van posar cap multa,
i l'Ajuntament
de València
ha anunciat
les dades
dels 30 dies
d'experimentació.
De moment,
és una experimentació
que s'allargarà
d'abril a juliol.
Un cop passat aquest temps,
de prova,
es decidirà
si s'allarga la mesura
o es prenen altres mesures
per corregir-la.
Clar,
sentíem crisi de protestes,
és a dir,
els venacians
estan en contra
d'aquesta idea?
Bé,
la idea de l'Ajuntament
és acabar amb el turisme.
No volen aquest turisme,
no els agrada
aquest turista
que,
com diuen aquí,
d'arribar
i marxar.
Vé a passar el dia
i se'n va, ja.
Sí,
menjar un entrepà
i marxar.
Els residents,
en canvi,
no volen
que la ciutat
es converteixi
en un museu,
en un parc temàtic
que s'hagi de pagar
per entrar, no?
Molts ciutadans
també afirmen
que aquesta mesura
els fa sentir
com a hostes
a casa seva
i ja han anunciat
que no mostraran
cap document
en cas que hi hagi
algun control
amb ells, no?
La història aquesta,
Ricard,
la història de convivència
entre turismes
i residents
és molt problemàtica
i en els darrers anys
ha esdevingut
insostenible,
jo diria, no?
El turisme
naturalment
aporta riquesa,
aporta
a l'economia,
però també
devora
tot el teixit social,
la convivència,
la vida
de cada dia, no?
I augmenta
el cost
també de la vida.
L'UNESCO
atenció a això
també,
dos cops
s'ha amenaçat ja
a traslladar
a Venècia
a la llista negra
de les ciutats
en risc
de perdre
el títol
de patrimoni
de l'humanitat
i per això
la junta
de l'alcalde
Luigi Brunyaro
ha començat
a treballar
des de fa ja
sis anys,
des del 2018
en aquesta proposta
i alguns
li donen suport
i altres
no,
sobretot
els residents
de la ciutat.
Adó,
Rorio,
gràcies,
que vagi molt bé.
Bon dia,
Ricard.
Mira,
anem cap a un dels punts
neuràlgics
de l'activitat turística
de Barcelona,
és la Sagrada Família,
Marc Güell,
què tal?
Bon dia.
Hola,
bon dia.
T'ho has parlat amb turistes,
què li semblaria
que paguessin
per entrar a Barcelona
per passar un dia?
Doncs els hem demanat això
si estarien disposats
a pagar
per visitar Barcelona.
Hem trobat
justament
molts italians,
també alguns
anglesos
i argentins
i en aquest cas,
a diferència
del que ens explicava
l'Eduard
sobre els residents,
en aquest cas
entre els turistes
sí que és un tema
que genera força consens
i que no els importaria
pagar per visitar
la ciutat en general
i estarien d'acord
si hi posen
alguns matisos,
per exemple,
que aquests diners
s'invertissin
bé a la ciutat.
Alguns recorden,
això sí,
que ja paguen,
per exemple,
una taxa turística
als allotjaments
on dormen
i també
alguns
el que diuen
és que per alguns equipaments
com la mateixa
Sagrada Família
o per exemple
per entrar
al Parc Güell
ja paguen fins a 10 euros.
Aquesta és l'opinió
d'alguns d'ells.
Sí,
m'hi piacerem
per
veure
la més cosa
possible.
5 euros?
Sí,
em sembla un preix just.
Sí,
crec que sí.
Sí,
sí,
sí,
sí.
Sí,
sí.
La idea
es no pagar
pero si quieres
conocer el lugar
pues al final
si no hay de otra
5 euros
por donde me dijiste
no sé si sea mucho.
Bueno,
sí,
dependiendo para qué,
para a dónde
fueran a parar
esos recursos,
¿no es cierto?
Si fuera
para cuidar la ciudad
para algo
que la población
de Barcelona
pudiera verlo,
vivirlo,
beneficiarse de,
podría ser.
Cierto que sí,
es muy bella,
fantástica.
Clar que
per tots els llocs
no pagarien,
un d'ells ens deia
que la Rambla,
per exemple,
no s'ho mereixeria.
Gràcies,
Marc.
Fins ara.
Com ho veus,
Joan Puigcercós?
Estic desorientat
perquè els veïns
de Venècia,
quan l'Ajuntament
intenta
reduir
l'allau de gent
que entra i surt
en un dia,
i això,
la mesura dels 5 euros
és dissuasòria,
no és recaptatòria,
és dissuasòria,
que no ho serà,
perquè 5 euros
és molt poc.
És el que val un cafè a Venècia.
La intenció és
un intent de dissuasió
que els propis veïns
de Venècia
que haurien de preservar,
perquè això té efectes,
sobre l'habitatge,
el preu de l'habitatge,
el lloguer,
la vida en general,
desplaçar-se per dins,
estiguin en contra
i diguin que no volen
ensenyar el carnet,
més desorientat.
Hi ha un problema
de fons,
els 5 euros
no ho solucionaran,
i només afegir
que em fa gràcia
quan sorgirà
i dius,
escolti,
que aquests 5 euros
siguin finalistes,
que siguin finalistes,
que el que diuen sempre,
evidentment,
si aquests 5 euros
reinverteixen
en la millora de la ciutat
en una cosa concreta
i saps on van a parar,
benvingut sigui,
si van a parar
a un fons general
no tens la sensació
que vagi bé.
Però és evident
que en aquestes grans ciutats
s'ha de fer alguna cosa.
Evidentment.
Evidentment,
no, no,
aquí hi ha un problema
que està molt ben definit,
és a dir,
el turisme que se't queda
3 dies,
que gasta i que està,
és una cosa,
el turisme que entri i surt,
que ja paga taxa turística,
té un cost molt menys elevat,
és evident.
Ignasi.
Sí,
jo crec que,
primer entenc els de Venècia,
perquè efectivament
ben viuen d'això,
és a dir,
que al final parlem
d'una gent a Venècia
que viu del turisme
i que li treus el pa,
doncs al final
què queda, no?
Però, Ignasi,
la queixa no venia per aquí,
la queixa que deien
era que no es volien sentir
que havien de passar
a assenyal carnet
cada dia
per entrar a casa seva,
sí,
en part,
en part,
però vaja,
en part és així.
Però és l'excusa,
d'acord, d'acord.
Perquè dic que, bueno,
que ho estem estant en el pa,
però,
perquè aquí,
que efectivament,
dius que no volem que Venècia
es converteixi en un museu.
Mira,
Venècia s'ha convertit en un museu.
De fet,
a poc a poc,
tota Europa passa a ser
un gran museu,
no?
Respecte de,
si ho mirem en termes planetaris,
som tot un gran parc temàtic,
Europa sencera,
ja,
cada vegada més,
a mesura que ens anem
desindustrialitzant
i mentre no recobrem la indústria,
no?
Però, evidentment,
Venècia,
especialment el seu centre,
el seu centre bonic,
doncs ho és.
I, per tant,
jo crec que sí,
que s'han de prendre mesures,
però assumir la realitat com és
i, a partir d'això,
doncs intentar compensar
els ciutadans,
etcètera.
Jo soc sempre el partit
de fer la política
sobre la realitat com és,
no com era el segle XIX,
no com era quan,
quan es va inventar
els Wagons Leeds Cook,
quan es va inventar...
No, miri,
estem a l'any 24.
I, aleshores,
a partir d'això,
posem les mesures que posem,
ara podríem parlar
de Canàries, no?
És que no ens agrada
que a Canàries vingui gent.
Escolti,
però no poden fer
unes manifestacions
contra el turisme a Canàries
perquè, si no,
vostès de què viuran?
Perdona que ho digui així,
no?
I, a partir d'això,
sí, tinguem cura
el turisme,
això a l'Airbnb,
doncs què paga,
repartiment de la riquesa
entre tots,
això, per suposat,
però ser turismofòbic
a Canàries
és pagar-se un tiro al peu.
Doncs a Venècia,
exactament igual.
Però s'ha de trobar
aquest punt, no?
Segurament,
que l'escalada de preus
no afectin els lloguers
de locals,
que no hi hagi
tanta saturació
de carreteres
o espais naturals,
és a dir,
com trobes el punt, no?,
per poder seguir vivint
d'aquest turisme
sense ofegar
la gent pròpia
que hi viu.
A veure,
jo escoltava ara
el Marc Güell
que parlava
amb aquests turistes
al voltant
de la Sagrada Família,
amb accent italià,
amb anglès
de primera llengua,
amb castellà
de països sud-americans
i pensava, però,
qui és turista
a la ciutat?
O és
algú que ve de Valls?
Turista o no és turista?
Ve de l'Hospitalet?
Ve de Salamanca?
Ve de Madrid?
Qui és turista?
O els que...
Mira'm així,
en Joan,
el que et diuen
allà,
els de Venècia...
A Màlaga, per entrar
a la catedral,
si ets allà sí,
però si ets
la província...
Qui és turista?
Qui és turista aquí,
a la ciutat?
Algú de fora de la ciutat?
Per això no volen
ensenyar el carnet
als de Venècia, no?
I finalment,
jo veig que l'impost
s'està posant
aquests diners
que són ben bé
una cosa imposada,
no?,
per agafar la idea,
perquè no vingui
aquell que en dèiem
aquí més desperdenya,
aquell que només ve
al passabolant,
el que no fa ni
a una nit d'hotel
i que menjarà
una hamburguesa
i poca cosa més.
Clar,
que gasti
i s'estigui a l'hotel,
eh?
Volem pujar
de nivellet, eh?
De nivellet, clar.
Són els que mateixos
que es pixen a la cantonada,
eh?
Que aquí a Barcelona
cada vegada...
Clar,
però com a mínim
tenen habitació d'hotel...
Perquè ni entrar
a fer un cafè
per poder entrar al lavabo.
Clar,
clar,
van a buscar
com un turisme
de més nivell,
no?,
pagui
i tu dius...
No sé.
Ara,
els davalls
que no paguin, eh?
Jo no sé,
però és veritat
que el debat de fons
sobre el turisme
és un debat
que, efectivament,
com diu l'Ignasi,
a Europa
no ens podem permetre
que no sigui així,
que anem a compte...
I menys Espanya que...
De fet,
Europa pot acabar
sent un museu
amb molts altres sentits.
Jo feia fa molts anys
Josep Fontana,
diu,
el món es dividirà
en els que fabriquen,
els que pensen,
els residus
que ara mateix
els tenim a Àfrica
i a Europa
serà un part temàtic
i ja està,
el part temàtic.
Ara,
clar,
com gestionar
aquest part temàtic
per la gent
que hi viu,
no solament
que hi treballa
i que viu del turisme,
sinó per la resta
de la gent
i si hi quedarà espai
per aquesta gent.
Perquè, efectivament,
ja ho estem veient
a Eivissa
o a qualsevol altre lloc
que tingui
un turisme
molt de luxe,
que arriba un moment
que la gent d'allà
no hi pot
ni treballar,
o sigui,
ni viure treballant.
Per tant,
el debat de fons
és un debat
molt interessant,
aquesta potser
és una mesura
pedaç
i disresori,
efectivament,
com diu
Puigcercós,
però,
de tota manera,
el debat de fons
s'haurà de fer
algun dia a Europa
i l'haurà de fer
probablement
la pròpia Unió Europea.
D'aquí un minut
serà un quart d'onze
del matí.
Carai,
Carmeta,
gràcies.
No, no,
els hi passaré,
els hi passaré,
m'agrada aquesta llista,
eh?
i amb
poca solta,
ximplet,
beneit,
liró,
taralirot,
insensat,
tanoca,
totil,
trompellot,
talós,
tanoca,
llondro,
muniato,
caracollons.
Caracollons no l'havia sentit mai,
m'agrada molt, eh?
Rocarol,
pepa,
obtus,
pellús,
muniato,
macoca,
mec,
és ric de català,
eh?
Bon dia,
bon dia,
bon dia,
bon dia,
la Carmeta,
que ha disfrutat moltíssim
amb la rastillera que heu fotut aquí,
i me diu,
digue'ls la tertúlia,
que a partir d'ara,
jo crec que la tertúlia dels divendres,
n'hem de dir,
la tertúlia dels carallats,
perquè aquí,
no carallots,
carallats,
doncs...
No has estat carallat,
no ets ningú.
Però poca solta,
poca solta ens ha agradat molt,
eh?
La paraula.
Ens agrada molt.
Sí, sí, sí,
però jo dic per divendres,
que bé no podeu dir,
una altra poca solta.
No, hem de buscar una altra.
Caracollons,
a mi m'ha agradat molt aquesta.
Aquesta és un caracollons,
o un moniat,
o un llotro.
Una caracollonada.
Ara,
un talós,
un tanoc,
és que tenim una...
Cap de suro,
cap de fava,
calçasses,
cap de cony,
cap de trons,
cap cigrany.
Ah, vale,
bon dia,
bon dia.
Bon dia,
bon dia,
si no diràs res.
Ara,
ara,
ara m'agrada també trons d'aquònia,
ara.
És un anic guardian,
un anic Màrius,
però amb guardans,
anic guardanius,
no sé com se n'hauria de dir.
Anic guardanius?
Sí, sí, sí.
Trons d'aquònia m'ho deia la meva mare.
És molt bonic.
Mira,
els àlbums de Tintín
surt molt,
tros d'aquònia m'ho deia.
Sí,
sí,
sí,
sí,
tres.
Arbussis el que tenim és sarandi,
que ho resumeix tot,
sarandi,
ets un sarandi.
Sarandi?
Sarandi,
punta.
Però no sona insult,
sarandi,
no queda poc contundent.
No, per això,
que fa més mal,
ets un sarandi,
marxen rient,
saps?
Tabernacle.
Tabernacle.
Tabernacle,
ripolles i tu m'ho.
Home,
tabernacle,
també.
No,
potser cosa has deixat anar una paraula,
que no sé si és que s'ha equivocat de lletra,
o si era així,
però masquilva,
allò com...
Això és un barbarisme en totes les a la llei.
Masquilva.
No, no,
és que dic,
d'on t'ha sortit això?
És un barbarisme, eh?
No,
això és full de l'excitació,
amb això de manos lípies,
deu ser.
Val,
val,
no,
ja està,
ja està guardant,
no,
cap problema.
De tota manera,
s'ha de posar medalla,
perquè avui ens has fotut un Puigcercós Dickens,
amb totes les de la llei,
amb la nit de Nadal.
Ai,
que escotes en la via,
si no us ajudais,
no us ho escomenem.
No hi torronés.
Quina escena,
eh?
Quina escena,
un Dickens de Nadal preciós.
Sí que és veritat.
Jo em veia allà abrigat.
T'asseguro que la línia de Barcelona-Puigcerdà,
en Dickens,
hauria tingut per uns quants llibres, eh?
Clar,
clar,
i Crims segurament,
també.
Crims també.
I a mi m'agradaria preguntar com es troba avui,
dintre d'aquesta tertúlia,
la suplent,
que m'ha agradat molt.
Mira,
es troba ausenta,
perquè he hagut de marxar just a la veu.
Ah, en fi.
S'acabarà la Montserrat Nebrera.
Home,
ja porto un parell de tertúlies,
i jo trobo que hi encaixa molt bé, eh?
No,
està molt bé,
està molt bé.
A veure,
no està...
No està al nivell,
home,
les veus de la còpola,
com la còpola es transforma
i fa aquelles veus i aquelles...
Estic mitjafònica,
estic mitjafònica avui.
Gràcies.
109.000,
eh?
M'han dit,
no 106,
no,
109.000.
109.000,
i ets arribant,
els diumenges.
Has començat a eufòrica, eh?
Ai, si tu,
molt contenta.
I felicitats també al matí de Catalunya Ràdio,
que ja els vaig fer personalment ahir,
i a Catalunya Ràdio,
anem amunt,
amunt els cors.
Això mateix.
Per tant,
el Màrius Serra em fa saber
que Tabernacle és un clàssic d'Osona,
ve de la Setmana Santa,
de les processons bíbliques,
els feien treginar els Tabernacles,
que passava molt.
Per tant,
és com un babau.
Tabernacle,
sí.
Bueno,
sí,
simple,
amb Tabernacles,
eh?
Ara podem equivocar,
potser no que el capellà de pal
s'ho diu,
Tabernacle.
Capellà de pal.
En Tabern,
en Tabernacle.
Deu ser un babau,
potser.
No,
no,
no,
que vas,
un home molt intel·ligent
i molt,
no,
no,
molt curiós,
molt curiós.
Ostrell.
Ja ho buscaré.
Ostrell.
Què?
Ens heu fotut això,
la propaganda electoral
a l'hora de la peixateria,
no?
Sí.
Sí,
sí,
és l'hora que es venia el peix,
on podem posar la propaganda electoral?
A l'hora on es vengui el peix,
dic,
doncs cap aquí.
Està bé,
està bé,
està bé.
No,
ho dic perquè així no es pensi
que som nosaltres dos.
No,
no,
no,
no.
És que el peix no està tot venut,
eh?
No.
No,
no,
va,
mira-ho.
Avui,
Sílvia estàs esplèndida,
eh?
És que està,
està.
N'has dit,
n'has dit tu.
El me lo estoy pensando.
El me lo estoy pensando.
Y después el me lo estoy pensando
és una categoria interessantíssima.
I qui és turista?
Qui és turista?
Qui és turista?
Home,
qui és turista?
Dic,
avui...
Un de valls és turista.
Clar,
A mi m'ha semblat esplèndida.
Avui còpula ha estat esplèndida.
Gràcies,
macos.
Gràcies.
Bueno,
sempre estàs esplèndida.
Gràcies.
Sempre estàs esplèndida,
la còpula.
Sempre estàs esplèndida.
Brilla.
En fin,
pessigavidres.
L'havia sentit aquesta,
pessigavidres.
Molt mal,
pessigavidres.
Quina imatge més terrible.
Pessigavidres.
Fa mal.
Fa mal.
Fa mal,
fa mal.
Ja m'està fent mal,
ja.
Ja m'està fent mal,
això del pessigavidres.
O sigui,
ara.
M'ha tapat.
M'ha tapat.
M'ha tapat.
M'ha tapat.
Sí, sí, sí.
Bueno,
doncs escolta'm,
bon cap de setmana.
Igualment.
Iguiera,
faixades,
que vagi bé.
A poli,
ens veiem demà col·lapse.
Adiós.
Sílvia Coppolo,
Ignasi Guardant,
Joan Puigcercós i Montserrat Nebria.
Gràcies.
Adéu.
Cada anyo se repite el mismo fenomeno.
Chicos,
¿dónde vamos de vacaciones?
No,
podemos ir a una playa tipo Bali.
Pero hay wifi o no hay wifi.
Y sería tan fácil dejarte ayudar,
que como lo sé,
porque yo soy tus vacaciones.
Reserva el teu viatge de tour mundial
a les Illes,
Caribe,
Tailàndia,
Egipte,
Walt Disney World,
amb fins a 500 euros en cupó regal
i preu sense sorpreses,
en fas part de tour mundial,
consultant les condicions.
Viajas al corte inglés.
Cuando viajes,
viaja.
La roba fa pudor de fum?
No m'estranya.
Amb aquesta contaminació.
Per fer front a l'efecte hivernacle
i l'escalfament global
i millorar la salut de les persones,
s'aplica l'impost sobre les emissions de CO2
dels vehicles de tracció mecànica.
Un impost que es destina íntegrament
al fons climàtic
i el fons de patrimoni natural.
A partir de l'1 de maig
podreu consultar
com tributa el vostre vehicle
a través de la seu electrònica
de l'Agència Tributària de Catalunya.
I també hi podreu domiciliar
el pagament
amb un 2% de bonificació.
Informa't-en a
atc.gencat.cat.
Què?
Anem d'excursió?
012.
La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Catalunya,
adiós.
10 i 21.
Olga Viza,
què tal?
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com estàs?
Doncs...
Acabes de tornar a Madrid, no?
Em sembla?
Sí.
I avui vols parlar de la síndrome d'estrès polític.
Què és això?
Doncs...
Tu el tens?
Sí, el...
Sé, segurament.
Jo crec que ho entén tothom,
perquè això no està als manuals clínics.
Aquesta cosa de tot és polític.
Tota l'estona...
Tota l'estona polític.
Tota l'estona.
Però és que...
És veritat que politòlegs i psicòlegs ja comencen a tenir un compte,
perquè afecta massa gent.
Ja no et dic els periodistes que es dediquen.
Clar, però això hi ha un tipus de gent que ens agrada, no?
I a vegades això ho confonem, perquè això, al final,
que està molt bé que t'agradi, però tampoc t'has de saturar.
No, no, no, però el ciutadà.
Ells posen el focus al ciutadà.
Clar, clar.
Que estan invaïts per confrontació política,
al tanto perquè la polarització és un accelerador d'aquest estrès.
I això ho van descobrir amb el Trump, com no?
Després que guanyés el Trump, van fer un macroestudi als Estats Units.
I, bueno, es van quedar, la veritat, molt sorpresos,
perquè els terapeutes, els psicòlegs americans...
Va ser macro, eh?
Va ser una cosa bastant extensa d'una universitat.
El 87% dels psicòlegs van dir
que els seus pacients a consultar acabaven parlant de política.
De veritat?
Que els amoïnava la polarització del país.
Recordo que quan va guanyar el Trump,
de debò es va parlar de polarització
i els carrers ho van deixar notat.
També deien els encastats, un 31%, crec,
que quan veien un mitjà de comunicació
que no li deia el que ell creia ideològicament,
s'irritava.
Per tant, que només volien llegir allò que li posava...
Allò que li posava...
A favor.
Que li portava, que li anava alimentant l'ideologia.
I un 30%, això si ho recordo,
afirmava o confessava que havia perdut els nervis,
parlant de política.
Que s'havia emprenyat molt i que havia perdut els nervis.
Això se'n diu la síndrome d'estrès polític.
Estrès polític.
A més, crea angoixa, tristó,
mal humor.
Després, mal humor.
Clar, perquè això ens enganxa,
però la campanya electoral va començar just ahir a la nit.
En sèrio?
Sí.
Però avui encara és tranquil.
Tu te'n recordes quan les campanyes, Ricard,
eren una cosa que succeïa de tant en tant
i que ens feia il·lusió.
Perquè era un dia de...
Clar, ara ho veiem tant que potser ho estem des...
Però ja no tant per aquest any
que anem encadenant una rere de l'altra,
sinó perquè aquest país està en campanya constantment
des de fa molts anys.
I, clar, jo aquest matí venim caminant,
deia, i els cartells?
On estan els cartells?
Que abans sorties al carrer el dia que havia començat la campanya.
Gasta en menys.
Gasta en menys.
Ja en sembla bé.
Ara ja tenen les xarxes socials per arribar a tota la gent.
Ui, clar, és que aquesta és una altra.
Els politòlegs i els psicòlegs parlen de la infoxicació.
La sobreinformació tòxica.
Com més informació tinguem, menys informats estem.
I lògicament, lògicament.
I jo aquí sempre trec la meva frase favorita,
que li vaig demanar permís a l'Iñaki Gabilondo per dir-la,
perquè l'hi vaig sentir una vegada.
I vaig dir que té tota la raó aquest senyor.
Diu que en cas d'inundació,
el primer que no hi ha és aigua potable.
És a dir, quan hi ha una invasió,
o quan plou molt,
hi ha grans destrosses,
no hi ha aigua potable.
Doncs amb la informació igual.
Quan hi ha tanta informació,
l'aigua potable
la porten els periodistes,
que són els que contrasten.
Sí, sí.
Els que haurien de fer-ho.
No les xarxes, només.
Aquí són els periodistes més necessaris que mai.
Que, per cert, tu divendres vas estar a l'Osona Franca
amb Pedro Sánchez.
Com el vas veure?
Doncs, home, tampoc vam tenir una conversa
i qui n'ava a sospitar res.
Perquè tu presentaves un acte amb ell.
Institucional, amb el president Aragonès,
que era una notícia econòmica extraordinària.
Hauries de veure els treballadors
l'emocionats que estaven
de retornar,
de retornar a aquella Nissan
que va desaparèixer l'any 21.
Doncs, jo el vaig veure, la veritat,
content,
estava molt propositiu,
molt comunicatiu.
Que una setmana després...
Estigui enfonsat.
Estigui, sí.
Ara, no sé, a Madrid,
aneu a comentar a fora,
els...
Aviam, com t'ho diria?
Els periodistes més progressistes,
tots els que fan congrés,
em deien, els més progressistes,
ho deixen.
I s'estan convençuts de que ho deixin.
Perquè, ja saps, ara és bona tarda, bona tarda,
i tu que em penses d'això, no?
Aquests cinc dies són molt inquietants,
perquè si realment els te'ls agafes
és que realment ho volies deixar,
perquè si no, per què te'ls agafes?
Home, jo...
O sigui que hi hagi aquest càlcul electoral, eh?
Jo si puc donar la meva opinió,
jo crec que no ha fet bé.
Jo crec que les decisions es prenen
a casa teva o al teu despatx,
i si et veus incapaç, dius,
escolta, a mi tinc febre i avui no vaig a treballar,
però quan surto ja porto la decisió.
Un president del govern no pot fer, crec jo.
Això, meva opinió.
Doncs el que sí et diuen és que ell se'n va,
i que està ara deixant tot apamat.
I els altres em deien, res,
ens dirà que emoció de confiança per reforçar.
I quan et pregunten bona tarda tu que em penses,
jo l'únic que puc dir és que em sembla
que no està ben tirat, això.
Però sóc incapaç, perquè aquest senyor,
si mires enrere, és que ha fet cops d'afecte...
És imprevisible.
Sí, totalment.
I a més a més, Pedro Sánchez sempre calcula.
Si una cosa té, és que sempre calcula.
I n'hi ha sortit bé fins ara.
Sí, sí.
Ara m'aconselleven molt un article de l'Enric Juliana,
que llegiré immediatament,
que diu que ara és el protagonista d'aquesta campanya.
Absolutament.
És que no es parlarà...
Durant aquesta setmana...
Ara ens esperen tres dies més d'espera,
per tant, d'especulacions.
Sí.
A la campanya catalana només es parlarà d'això.
I després, un cop parli Pedro Sánchez,
depèn de la decisió que prenguin,
però tres o quatre dies més en parlarem,
a la campanya catalana.
Per tant...
Només tres.
Unes setmanes, és a dir,
la meitat de la campanya catalana
es parlarà de Pedro Sánchez.
Exacte.
Ja està.
No hi ha més protagonista.
No hi ha més tema.
De fet, tinc entès que a nit,
quan es va enxerar la campanya,
ell va ser el prota.
Si no d'apuntada,
si no hi ha el que em diuen els castellans.
Vull dir...
Tu què creus que farà, Ricard?
Jo ja no ho sé.
Jo tampoc.
Però jo tinc clar que hi serem aquí per explicar-ho, saps?
I jo per sentir-ho.
Exacte.
Olga Vizá, que tinguis un bon dia.
Igualment, Ricard.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Tst, tst, ei, som Gua Xavi i ja som aquí.
Que si ens necessites?
Clar que sí.
Tu, la teva roba i el planeta.
I és que som el detergent ecològic
que et deixa la roba neta i en pau el planeta.
Entra a PlanetaEmpau.cat
i emporta't un 25% de descompte en la primera comanda.
Recorda, som Gua Xavi.
Un raig que ha sortit del sol fa 8 minuts.
Et podria estar proporcionant ara mateix calor o fred,
eixugant els cabells, rentant la roba...
Acció na Energia,
líder mundial d'energies renovables, ho sabem.
Per això, ara t'instal·lem a casa panells solars
per ajudar a conservar el planeta
i per ajudar-te a tu estalviant la factura.
Entra a Hogare Secciona Energia i informa-te'n.
Arriben els dies de bellesa del Corte Inglés,
amb el 20% de regal per una segona compra
d'alta perfumeria, cosmètica i parafarmàcia.
Recorda, només fins al 10 de maig
gaudeix d'un 20% de regal
en els dies de bellesa del Corte Inglés.
Consulta en les condicions a les nostres botigues,
web i app.
Com pots comprovar que tot estigui llest
per votar a les eleccions al Parlament Europeu
del 9 de juny? Has de figurar a les llistes
del cens electoral.
Pots consultar-ho del 22 al 29 d'abril
al teu Ajuntament, Consolat o a INE.
Demana que ho rectifiquin si hi ha algun error.
Especialment si votes per primera vegada,
si has canviat de domicili,
si no has rebut la teva targeta censal
o si la targeta conté algun error.
Benvingut a un món increïble
al qual pots arribar a través dels teus somnis.
Un viatge ple d'emocions
que et farà contenir la respiració.
No és una aventura, la vida?
Deep Sea.
Viatge a les profunditats.
Estrena als cinemes el 10 de maig.
Una muntanya molt valuosa.
13 famílies i un pacte que creme.
Tor, una història de Carles Porta.
Estrena aquesta nit a la plataforma 3CAT i a TV3.
3CAT, líders en crònica negra.
Catalunya Radio
Passa un minut de dos quarts d'onze.
Mariola Covells, bon dia.
Bon dia, company, com estàs?
Bé, i tu?
Sí, esperen el Toni García Ramon, com sempre.
I si no és un, és l'altre.
Oye, jo no, eh?
No, tu no.
Va passar un dia, és veritat.
Tu només va passar un dia que...
A més, estava justificat perquè va haver-hi com un...
Exacte.
Un retard important als transports públics.
Però en el cas del Toni, ben tàxi, vull dir que poca excusa té.
Saps què vull dir?
Exactament, exactament.
Bueno, què?
Avui volem començar...
Sí, sí, sí.
Volem començar parlant d'aquest moment de Masterchef.
Momentos en los que me siento más y otras veces que me siento menos cómoda.
Con la situación, con la experiencia en general.
Y aquí mis compañeros tengo claro que muchos más que ellos se lo merecen.
Y no me veo en la final, así que...
Me voy.
¿Eh?
Sí.
¿Qué?
Que me voy.
¿Y te vas?
Sí, me despido.
¿Ahora mismo?
A estas horas, así, cojo y me voy.
Voluntariamente, sí.
¿Me estás contando?
Sí.
¿Pero por qué?
Porque no me siento a gusto, Pepe.
Tampoco estoy dando todo lo que me gustaría y constantemente estoy nerviosa.
Tensión, presión, entiendo que es un programa.
Al final todos tomamos una decisión y yo quiero tomar esta decisión.
¿Sabes lo que pasa?
Que yo por este motivo, Pepe te estoy haciendo preguntas, yo no te haría ninguna, ¿eh?
Solo te diría.
Muy bien, chao.
Vale.
Has quitado la oportunidad a gente, claro que sí.
Sí.
No, por supuesto, pero yo me siento muy frustrada y no me apetece seguir en la misma dinámica
en la que no estoy bien, no estoy bien.
Entonces, perdonadme, pero es más importante estar bien yo que decepcionaros a vosotros
con todo el cariño del mundo, ¿eh?
Lo lamento muchísimo.
Sí, ya nos dijiste una vez que lo primero era tu bienestar, luego el de tu madre, luego
el de tu marido y luego el de tu hijo de dos años.
Muy bien, chao.
Adiós, Tamara.
Tamara se marca un por la cara, me piro de aquí, me da igual todo, me da igual la opinión
de Pepe, de mis compañeros, para mí mi vida es más importante fuera, eso se le llama
yoísmo, ¿no?
Considero que nos ha faltado el respeto a todos los compañeros que estamos dentro,
a todos los que se han presentado y a todos los que no han podido entrar.
Continuamos, aquí no ha pasado absolutamente nada.
Home, sí que ha passat, a veure, això què és, Mariola?
Home, sí que ha passat.
Mira, Ricard, ja estaria bé.
Jo no entenc aquesta reacció.
No entens res perquè, saps per què?
Perquè tu vius al marge d'esta merda, clar?
És que és molt important.
A veure, o sigui, una persona que plega, perquè...
Hola, Toni García Ramon, hola...
Perdoneu-me.
Què ha passat avui, a veure?
El transport públic ha passat...
No, que has vingut amb taxi!
És mentida!
Perdó.
Has vingut amb taxi!
O sigui, no m'enganyis!
Perquè no passava el puto bus a sobre.
Perquè no passava el bus i hi era el bus a sobre.
Has vingut amb taxi i em poses l'excusa de la renfa.
Quina renfa!
Quan vius al costat d'aquí...
No hi ha busos de la renfa.
Vius a 10 minuts.
Mare meva, quin bus de la renfa!
Vius a 10 minuts!
Però què 10 minuts?
I visc a Borpien!
I no portes-hi a esmorzar.
Calla!
El primer dia.
La primera setmana, bueno, semblava...
Ai, mataria per estar-hi.
De veritat, eh?
Semblava que ens portaries a esmorzar.
Va durar un mes.
No, dos mesos.
No, dos mesos?
No, eh?
I tant!
Mira, Mariola, tu que vens un programa de cada 15...
Però jo aquí estic en el meu estudi, com una reina clavada al micrófono.
Faré que em posin un estudi a casa, a mi també.
Bueno...
No, perquè jo he vist fora.
Esteu parlat de Jordi Crut, no?
Sí.
Estic parlant de això.
He sentit què merda, estic mirant i sabia que era això.
He sentit això, però clar, jo no acabo d'entendre.
És a dir, és una persona que diu que no pot més...
Sí.
Ja està, i se'n va, però escolta'm, gràcies, és un concurs, no?
No, Ricard, ja, però tu has de saber com és el funcionament d'aquest programa,
quina és l'estructura...
Però una mica de sensibilitat, vull dir, no sé...
No, hi ha sensibilitat, ahir.
No hi ha sensibilitat, tot el contrari.
I ja està bé, i ja està bé, perquè ja està bé de consentir este maltracte,
esta humillació, esta espècie de comportament televisiu
absolutament intolerable en una telepública.
Jo ja no sé, condi, ja no poden...
Ja no hi ha més veus crítiques sobre això.
És que ja, chen, que hi sí, recordeu el cas de Patricia Conde,
recordem, per favor, lo de Verónica Forquet,
recordem a María del Monte, que el altre dia se tornaba a fer viral
la seua icida del programa, que va a ser majestuosa,
dient, ahir os quedáis, ja està bé.
És a dir, és que no es pot consentir tot en un programa de televisió.
És que, i menys en un programa com la pública.
És que ese moment que hem sentit, Ricard, ho té tot.
Té la humillació, té la vegexació, té el maltracte.
És a dir, la resposta del Jury Club a mi,
vull dir, que forma part del personatge que fa, jo entenc,
vull dir que ja no és ni un problema això.
Jo no accepto això.
El problema és...
No, no, estic d'acord.
Però vull dir que el problema és que no...
És a dir, que no hi ha problema.
Això és que és el problema.
El problema és que si un concursant diu,
escolta, mira, m'esteu fent fer una truita al revés
mentre faig la vertical pont,
i jo la vertical pont no perquè...
És que em caurà tot...
Per tant, jo, escolta, aquesta prova me'n vaig.
Són les normes del joc, entenc, no?
Molt bé.
Per mi la paradoxa és la següent.
Estem tot el dia omplint-nos la boca de...
Posem la salut mental, el focus...
Per damunt de tot.
No sé què, i quan surt una persona que diu,
mira, no puc més, jo prefereixo marxar,
surt l'altra, surt l'altra,
i jo entenc que és un paper.
Però el paper no hauria de passar mai per davant
de ser un ésser humà.
I dir, escolta, no passa res, t'entenc.
Què passa? Que ets Risto Mejide, ara, Jordi Cruz?
Sí.
Bueno, i tot.
Però sempre ho ha fet una mica, aquest rol.
Sí, però és un rol molt estrany.
Però crec que el pots fer fins a un punt.
El que l'estic dient, hi ha un límit.
O sigui, hi ha una línia vermella.
I línia vermella és no ser un autèntic cretí.
A més, jo crec que el que està millor tot això
és la concursant.
Sí, home, i tant.
Perquè ho fa amb total normalitat.
Jo no puc més.
I l'altre concursant, també, matxacant-la...
Però, bueno, no oblidem que el que la machaca després,
¿vale?, és el famós negacionista terraplanista,
¿vale?, és que això és molt important.
És que això és molt important.
No has dit que és tonto, que és més cur.
No, clar, és que és un chaval que, per ser, ja està fora,
però és un chaval que el va a entriar
i que el seu...
Digam que el epígrafe de la seva vida era ese, ¿no?
És terraplanista i dius,
no pots portar a un negacionista terraplanista
a la tele pública, ¿vale?
No pots, eso està clar, ¿vale?
I després, per rematar, penseu lo que diu la Samantha,
que li fa vore de eres una egoïsta.
Ya nos dijiste que tú estabas por encima.
Pues sí, Samantha, sí.
És a dir, una de velar per sí mateix,
perquè si està bé amb sí mateix,
cuidarà el seu fill, cuidarà el seu home.
Vull dir, és el ABC de la salut mental.
Llavors, és que és tot mal.
Ja, ja, sí, sí.
I ja està bé, i això està.
I després, una altra cosa molt important.
És que estic en sensa amb aquest tema, com ja voreu.
Molt important és que aquest tall, aquest resum,
està editat després de la gravació.
És a dir, no és una cosa en directe.
Perquè està buscat encara més el conflicte.
Per mi la part aquesta és la pitjor,
perquè algú amb cervell hauria d'haver dit
Ui, aquí tenim un merder.
Exactament.
Però, però, gegantesc.
Això ho hem d'arreglar d'alguna manera.
En canvi, ho veus, i et sembla bé emetre-ho.
No sé si és que al final busques...
Bueno, és que hem estat parlant varias setmanes...
Busques audiència, ja està,
i que es parli de Masterchef,
i és el que estem fent avui.
Però hem estat parlant varias setmanes
de com havia de ser la televisió pública,
com el fitxatge de Broncano,
i de mantenir certs estàndards, etcètera, etcètera,
i resulta que hi ha un programa que es diu Masterchef,
que és una autèntica brossa, no?,
on es pot fer el que els doni la gana.
Home, doncs no tinguem un doble estàndard.
No, no.
És que, a més a més, es pot competir des de la pública,
es pot ser rellevant,
però no cal caure en això.
No cal ser un imbècil.
Es pot fer.
En general, a la vida i a la tele tampoc.
No, i després també alguna responsabilitat,
el que passa és que, com que en la pública estan com estan,
però, clar, hi ha un filtre que s'hauria de fer,
és a dir, igual és que la tele pública
ha de començar a demanar supervisar
el que es va a emetre,
perquè és que cada dia és un no parar.
És que jo estava revisant ara
el que havia escrit sobre estropicios de Masterchef,
i és que ja no puc més, ja no puc més.
Es trena avui a Netflix.
Mi madre me enseñó
que las cosas que no se dicen y no se cuentan
no sucede, Cristina.
No sucede.
Caso Assunta, tinc moltíssimes ganes d'heure això, eh?
L'heu vist vosaltres?
Sí.
Què, què?
Pues mira, és un perfecte...
Ai.
És un gran de bambú.
No, no, és perfecte.
No us ha agradat?
Sí, a veure, a mi lo que me pasa...
Ai, ai, ai.
No m'ha sorprès.
Ai, tanta expectativa que tenia jo.
No, sí, sí, a tu t'agradarà.
Ja no la miraré, ja no la miraré.
És impossible que no t'agradi.
El elenco està absolutament descomunal,
és a dir, no només Tristan i Candela,
que són...
Vamos, que la seva actuació és d'un altre nivell.
Candela, Penya, Tristan Ulloa,
també surt de Francesc Corell, em sembla, no?,
en aquesta sèrie.
Exactament.
Vestit de Puigdemont.
El elenco, sí.
En un homenatge, no.
No l'havui, sortirem una per ruts.
Sí, sí, sí, és totalment correcta.
Sí, sí, però, bueno, que tal.
Però han pogut tornar.
Se ha quedat com lo de Puigdemont, pobrec, sí.
Bueno, el cas, que la actuació...
A mi lo que més m'ha agradat, a més,
és que han conseguit que l'elenco este que tu dius,
Francesc Corella, María León,
tots els que... Javi Gutiérrez,
estan igual de bé que el resto,
és a dir, no hi ha ningú que digues,
ostres, esto què és, tal, xirria,
no hi ha res que xirrii en la part actoral.
És de veres que no te va a sorprendre, Ricard.
Per què?
Perquè has vist en informatius,
has vist en documentals,
has vist en reportatges mil vegades,
les imatges, les escenes,
els diàlegs,
tot lo que tu vas a veure en la sèrie.
Llavors, és això i ja està.
És a dir, un poco como el cuerpo en llama,
se n'hi ha sentit, no?
Que havien vist tant, tant, tant,
sobre Rosa Peral,
sobre tot lo que va a passar allò,
que és difícil que et sorprenda.
Però jo estic segura que va a ser un pelotazo,
això estic absolutament convencida, no, Toni?
Tu què dius?
Jo sí, crec que serà un pelotazo,
també crec que és llarguíssima, inacabable,
i que la cosa positiva de la sèrie
és el repartiment.
Candela Peña està impressionant.
Candela Peña, per cert, dimarts serà aquí amb nosaltres, a les 11.
Molt bé, però és llarguíssima, llarguíssima.
No crec que necessitis 50 minuts, 6 capítols, 50 minuts,
per explicar aquesta història.
Doncs queda clar.
Recorrem que a partir de lluny, per cert,
arriba Tor, de Carles Porta, TV3,
i en parlarem, també.
Això és extraordinari.
Sí, sí, està molt ben fet.
Gràcies, companys.
Un petó.
Adéu.
No m'ho puc anar.
Ara vaig a quedar un rato més.
No, que fes el que vulguis.
Deu minuts o un quart d'hora més.
Ara seguim.
Molt bon dia a totes i a tots.
Avui estic de molt malet.
Bon bon dia a tothom.
Què passa?
El Xavi continua.
Ha baixat el vestuari i l'ha soltat un sobre.
Mira, ja està.
El dia que no estiguin amb mi,
agafaré les coses i me n'aniré cap a casa.
He trucat als Mossos, eh?
Perquè això és denunciable.
10 i 42, hora dels temes pendents.
En Gerard, Joan, Xavi Espinosa, Carles Roig,
bon dia.
Què ets crea pendent a aquesta hora?
Aquesta hora hem de parlar de la campanya electoral,
que ja ha començat, evidentment,
marcada pel parèntesi de 5 dies,
que s'ha pres Pedro Sánchez d'una maniobra,
que per alguns és una simple estratègia...
Pedro!
Estamos atuados!
Senyor Illa, sisplau.
Pedro!
He trasguado toda la solidaridad!
No estem en...
No estàs sou-ho!
Escauf!
Escauf!
Escauf!
Escauf, Pedro!
Senyor Illa, per què crida?
Escauf, ha dit escauf.
Perquè em senti el nostre líder absolut.
I saps on estigues, Pedro,
això és per a ti.
Però penses en fer servir aquesta situació de Pedro Sánchez
com un actiu de campanya electoral?
Lògicament,
perquè ho afigura 10, Pedro,
i és un símbol d'ho a lluita
contra el tot oïteguisme
i contra l'extrema dret.
Ja, sí, això ho han dit.
I d'ho a lluita contra l'injustícia
i contra l'a desigualtat.
Molt bé, sí, però...
Amb el seu sacrifici,
ho lidera,
ho ha lluita
contra el canvi climàtic
i l'escalfament globau.
I les balenes, també.
Però quins sacrificis?
No hi ha hagut cap sacrifici de res.
En Pedro Sánchez és
el Martin Luther King Blanc.
És el nostre Neuson Mendeua.
Sí, sí.
Blanc.
També.
També és gladiator.
Sí, sí, sí.
I...
Senyor Illa.
Allí, donde estés ahora, Pedro?
Té sentiments.
Siempre te recordarem.
Escolta'm, que torna dilluns, eh?
Va bé, però no ens buidarem d'ell
dissabte i diumenge.
Molt bé.
Molt bé, gràcies a la Illa.
Ja tindré temps a parlar d'aquesta campanya.
Sí, està molt bé que has tingut
el Pedro J.
el programa.
Sí, sí, una veu autoritzada
del periodisme que ens ha pogut parlar de...
Sí, jo pensava que li preguntaries
pel tema del vídeo.
Va, home.
No sé, fa temps,
és a finals dels 90
i jo li vaig preguntar.
Una vegada vaig fer una entrevista
aquí, que crec que era
Catalunya Ràdio,
el suplement,
i vam parlar molt del vídeo.
Sí, i què et va dir?
Alguna cosa interessant?
Bueno, eh...
Va fer com una mica així...
Sí, endavant, Pedro J.
Hola, què tal?
I la piscina,
vam parlar de la piscina.
Sabeu que l'havien fet treure?
Sí, aquella piscina
que estava...
Va passar.
Es va passar.
Bueno, jo, a veure, clar,
en aquella...
En aquella entonces
no circulaven gaires vídeos
com aquell, no?
Tu recordes, eh?
En aquella època
ja devies estar en actiu.
Exoperànfia, no, es deia?
Feia com 30 o 40 anys
que estava ja en actiu, sí.
Mira, em vaig parlar
a col·lapse
amb l'Agatha Ruita de la Prada,
que és la parella
dels hores del Pedro J.
Em va parlar d'aquest vídeo.
Va dir que li havien posat les vetes.
Havia rebut...
Va explicar-nos
que va rebre el vídeo
en una caixa
d'una ensaïmada.
Sí, això és veritat.
Ell va rebre una ensaïmada,
va obrir la caixa d'ensaïmades
i no hi havia una ensaïmada.
I hi havia un pastís allà dins.
Sí, i el que hi havia
era un senyor...
Que mai va veure la cinta, per cert.
Que dius, home...
Una merda.
Això no hi ha reiem.
Bueno, de fet,
ella no hi sortia.
No, sortia ell amb un corsé.
A la Rapú.
A la Superanza Rapú.
I una senyora
sí que no era la seva,
òbviament, que...
L'Agatha va dir
que li havien pujat les vetes,
eh, després d'això.
Sí, home, clar.
I, bueno, la senyora
sortia una cosa
de fer-li pipi a sobre,
un látigo...
Anem a política.
Lluvia dorada.
És molt antic, això.
El lunes ja saben
que és el dia de Sant Pedro,
màrtir.
Pedres!
Oriamque,
llap,
xida,
xonxin.
Xonxin,
xua,
xinxà,
xutxin.
El president del govern espanyol
que ha monopolitzat
el començament de la campanya electoral
per a les eleccions
del 12 de maig.
Si necessites
aguimentos,
Pedro,
adona senyau!
Senyora Illa.
I te ho enviaremos
por gru...
Guobo!
Guobo!
Vol parar de comunicar-se
a crits
amb Pedro Sánchez.
No l'està sentint.
No, perdó.
Senyor Gerard,
vau saber
quin és el nostre
esgògana?
Ho acturau?
A veure, quin serà?
No sé si es pot dir, eh?
Salvador Illa,
Salvador Pedro.
De veritat.
No us agrada?
Doncs bé,
en aquests moments
podem saludar
el president del govern espanyol.
Tenim connexió
amb Pedro Sánchez
des de la Moncloa
que es troba,
diuen,
en una situació
de meditació,
president Pedro Sánchez.
Bon dia.
Soy...
Bodhisattva Dharma.
Mi nombre de luz.
Què diu?
Nos abrazamos.
No, no ens abracem.
Què està fent
aquests dies
de retina espiritual,
president?
De veritat.
És que tenim...
Shamanasana.
Què?
Urbhajastanahama.
Tomitivasana.
Y un poco de...
Durumtanasana.
Chupamenasana.
Eh, com?
Chupamenasana.
Alégrate porque
todo lugar es aquí
y todo momento
es ahora.
Pero,
¿ens podria contestar
què fa aquests días?
O sigui,
una mica
abans de la meditació
i de la...
Pues nada,
estoy por casa,
cómodo,
con mi túnica de lino.
¿Os habéis fijado?
No llevo nada debajo.
Vam a estir
amb una túnica d'allí.
Si me miráis a contra luz,
que veig, eh?
Es veu tot.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Pero escolti,
vostè no hauria d'estar meditant
si torna a primera línia política
o es retira definitivament.
Que riu.
Retirarme definitivamente,
dice.
Bueno,
és el que va plantejar vostè
l'altre dia en una carta.
Sí,
¿y tú te crees
que el lunes saldré en público
a decir
no soy presidente
porque no quiero?
Como hizo Feijó, ¿no?
Sí, sí, sí.
No!
Què farà dilluns?
Bueno, pues,
buena pregunta, Ricard.
Deja que te limpie el aura.
No toqui ningú.
Jo,
aquesta cuñeta de les aures...
Estoy pensando
en un regreso triunfal.
Apoteósico.
Algo épico
que no se espere nadie
y no deje indiferente a nadie.
Estoy pensando...
Molt bé,
doncs,
quan sàpiga
què pensa fer dilluns per tu.
He pensado que haré
una reaparición sorpresa
durante un acto
de campaña de Salvador y ya.
Ah, sí?
Visto,
no me lo has comentado.
Estará ella
haciendo su discurso
cuando de repente
una muchedumbre
de ultraderecha
irá hacia él
para lincharle.
No, pero vamos a ver,
a mí ningú me comentará
de un linchamiento, Pedro.
Y entonces...
¿Qué quiere decir?
Cuando la ultraderecha
esté a punto de alcanzar
a Salvador,
apareceré agarrado
a una liana
y me la llevaré en brazos
salvándole la vida.
Farán una mica de teatret,
usted salvará la vida
de Salvador Villa.
O a lo mejor
despliego una pancarta
desde la parte de arriba
del edificio del Grupo Godó
hasta abajo de todo
que diga
ganas de volver a veros.
Esto no me gusta, ¿eh?
Creo que es muy cué.
Es muy qué?
Muy cué.
Que vostè és periquito, clar.
Mi sembla massa culé.
Cué.
Cué, sí, sí.
Sí, sí, culé, culé, culé.
Senté perfectament.
Sí, sí, doncs estarem pendents.
Jo ho entenc, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
No, no, no,
ha sigut vostè
que no ho entès.
Jo no entenc
el que estava dient,
és veritat.
Vostè no sabia
què estava dient.
Fins tot a Guarraú.
Doncs estarem pendents
del que passi.
Sí, el que passi.
Dilluns, però, en tot cas,
no hi ha la possibilitat
que no ens sigui
que se'n va definitivament, no?
La possibilitat
de que me vaya, dice.
No ho sé.
Que tonto eres.
Molt bé.
Molt bé, doncs res.
I ara,
si me lo permitís,
compañeros,
voy a seguir
con mi retiro espiritual
para meditar.
Molt bé.
¿Me recomendáis alguna sèrie?
¿Estoy solo en casa?
¿O mi mujer trabaja...?
Pues mira,
solo en casa.
Solo en casa
és una pel·lícula,
però t'espeña varias
pot mirar-s'ho.
Macau i cooking.
Sí, Macau i cooking.
Sí, sí.
Esa mismo, eh?
Sí, sí.
Macau i cooking.
Quins collons de nomes.
La canción es Macau i cooking.
Macau i cooking
sou en casa.
¿Y sabeis alguna web
que esté bien para...
un poquito de...
Va, cal el temps.
Manos límpiques.
Ja vostè ja sofrirà.
Manos límpiques
són aquesta gent
que ha anunciat la...
Tot a punt, senyora,
per la campanya sí.
Farà aquest tipus de mítings
farà?
Farà com brometes també
o farà...
Sí, contaremos chistes,
gritaremos...
De fet, per exemple...
A veure,
un acudit que traurà avui,
per exemple,
en el míting que fa Sabadell.
Bueno,
estic improvisant, eh, Ricard?
No vull Sabadell.
No m'ho preparo.
Sí, em sembla que sí.
Vull vas a Sabadell.
No, Sabadell.
La illa...
Sí, ho heu dit.
A veure, acudit.
A veure, un broma així
per trencar el gel al míting.
Ei!
Hola a tothom!
Com esteu?
Hola, molt bé, molt bé.
Sí, no?
Us heu plantejat
que si guanyo
o asseu accions
passareu
d'un president aragonès
a un president i ja?
No?
Bueno, a veure...
No ha funcionat?
Si guanyeu una accions...
Un altre acudit.
Un altre acudit.
Un altre acudit.
Per trencar el gel.
Sí.
A veure...
Ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja.
Us heu plantejat
que si jo soc president
d'eugeneritat...
D'eugeni?
D'eugeneritat.
Ah, d'eugeneritat.
Sí, sí.
Catalunya serà
una meravilla.
Una meravilla?
Aquest és més pillat, eh?
Aquest, aquest...
Aquest com que és més pillat?
Un altre, un altre ràpid.
Tenim 30 segons.
A veure...
A vinga.
Per trencar el gel, eh?
Una cosa...
No sé si...
Eus saben aquel que diu...
Ara està fent d'eugènia.
No, eus saben aquel que diu...
Que és un presidente...
Que cuando salue...
Se apaga el sou.
Porque si el presidente
no lo asombra.
No?
Tampoc?
Bueno.
Bé, no vull rebre.
S'ha de la campanya animada,
la campanya.
Sí, sí, sí.
Ho escritaré!
Pedro!
No sé si tampoc funciona.
Sàu-me!
Ara tornem.
Bueno, veus que és una merda.
Ei, som-ho a Xavi
i ja som aquí.
Que si ens necessites?
Clar que sí.
Tu, la teva roba
i el planeta.
I és que som el detergent ecològic
que et deixa a la roba neta
i en pau el planeta.
Entra a planetaempau.cat
i emporta't un 25% de descompte
en la primera comanda.
Recorda, som-ho a Xavi.
De l'autor de Toc Toc
arriba al teatre Borràs
Bonobos,
la comèdia de cites a cegues
més esbojarrada.
Si aquest cibi
solucionen els seus problemes
a través del sexe,
per què no ho podem fer nosaltres?
Bonobos,
no te la perdis.
Una comèdia
per riure, riure i riure.
Entrades a
balanyainviu.com
Saps què he dit?
Pensa en un producte
i ara imagina
que si en compres dos
te n'emportes tres.
Bé, oi?
Eren unes finíssimes
Campofrió
o un detergent ariel-oxi.
No, tant és
perquè Supercor,
hipercor i supermercat
al cort anglès
tenim milers de productes més
a 3x2
a la botiga Web i App.
Algun d'ells serà?
Supercor, hipercor
i supermercat
al cort anglès.
Què necessites avui?
Si busques autenticitat
t'esperem als mercats de Barcelona
perquè portem al teu barri
autèntic producte
de qualitat i proximitat.
Perquè som sostenibles
Perquè t'assessorem
i t'oferim troballes
que ni t'imagines
Perquè com tu
els mercats
som autèntics.
Ajuntament de Barcelona
Carinyo,
com ha anat el viatge?
El viatge molt bé
però i aquest sofà?
I la taula?
I aquest gerro?
Me'n vaig 3 dies fora
i ja no reconec casa meva.
Relaxem-nos més.
Ara amb el lliurament express
de Galeries del Tresillo
pots renovar casa teva
en només 72 hores
i a més tens un 30%
de descompte
en els productes
anomenats 72 hores.
Galeries del Tresillo
Connecta't a la Cursa
al Corte Inglés
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
tots a córrer.
I molt més
perquè tot el que complis
en articles de running
al Corte Inglés
de Vinguda Diagonal
i de Plaça Catalunya
té un 30% de bonificació
per canviar
en properes compres
en esports.
Només fins al 4 de maig
consulta les condicions
de la promoció.
Recorda-ho
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
connecta't a la Cursa
al Corte Inglés.
El Barça ràpidament
7 segons, 6 segons.
Avui juga
l'Eurobarça de bàsquet.
Treballem aquí
amb el camí cap a la final
fort de l'Eurolliga.
Viu l'emoció
del millor bàsquet europeu
en directe
al web o l'app
de Catalunya Ràdio
amb Ernest Macià
i Carme Lloberes
i l'equip del Tot Gira.
Avui a partir de 3 quarts de 9
el segon partit
del play-off
Barça-Olimpiakos.
T'atreveixes a travessar
el Llinda?
Benvinguts al Llinda.
M'encanta aquest local.
Arriba la segona temporada
amb Sobi Neural.
Més actors
i posant els convidats
encara més
contra les cordes.
He acabat de parlar.
Ara m'escoltaràs.
Es posa entre tu
i la porta de la cuina
Marc, sisplau.
Sense deixar-te sortir.
El Llindar
són històries de ficció
però amb reaccions reals.
Doncs he passat por.
Una experiència sorprenent.
Direcció i guió
de Toni de la Torre.
Toni, quan vulguis
et pots treure d'antifàs.
Uf, els dràs
m'ha fet plorar.
Amb la narració
de Jordi Buixaderes.
Ja t'han tapat
els ulls completament, oi?
El Llindar
a l'api web
de Catalunya Ràdio
i el 3CAT.
L'Inca.
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
Tiana Antica.
24ena edició
del Festival de Música
Antiga de Tiana.
Els dies 20,
21, 27 i 28 d'abril
diversos espais de Tiana
acolliran els concerts
de Marante
amb cançons
del segle XVI i XVII
i el gesto armònico
que interpretaran
obres de Haydn,
José Luis Pastora
amb la història
de la guitarra
i Quinta Essència
que oferiran
polifonies del Renaixement.
Més informació
a visigodia.org
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
La Fundació Òpera Catalunya
presenta Turandot,
la gran obra mestra
de Puixín
i un dels títols
més emblemàtics
de tot el repertori
operístic.
Fins al 17 de maig
de gira per Catalunya
amb 13 funcions
i el 27 d'abril
i l'11 de maig
al Palau de la Música
Catalana.
Més informació
a operacatalunya.cat.
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
Més intensos.
Més divertits.
Més rigorosos.
Més propers.
A Catalunya Ràdio
cada dia volem ser millors
perquè cada dia
volem ser més.
Som la ràdio
que més creix.
626.000 oients.
Són dades
de l'últim estudi general
de mitjans.
Catalunya Migdia.
Líders de la nostra franja.
Tot costa.
El programa esportiu
que ho has escoltat a Catalunya.
Catalunya Ràdio
també és la més escoltada
en podcast
i la que té l'audiència
més jove
de les emissores generalistes.
Humber!
Catalunya Ràdio.
Cada dia més.
Cada dia millor.
I ja us diré
que seguirà pujant.
Hi ha un lloc
on viuen
totes les paraules.
El matí
de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Flower.
La solució
per mantenir
les plantes
de l'hort
i el jardí
sempre ben hidratades
us ofereix
l'Enigmàrius.
Avui l'Enigmàrius
feia
inestable
malgrat la destresa
i la resposta
era
l'hàbil.
L'adjectiu
l'hàbil
vol dir
inestable
i per relacionar-lo
amb la destresa
només calia afegir-hi
un apòstrof
i una H inicial
per arribar
a l'habilitat.
1247
dels 1367
participants
l'han encertada.
Per tant,
dona 8 punts
per a la Lliga.
Guanya el lot
de productes
anti-sequera
Flower,
Meritxell,
Manonelles,
Carbonell.
I avui
també ens heu dit
mòbil,
traca
o caduc.
Catalunya Ràdio
12 de maig
Eleccions al Parlament
de Catalunya
Espais gratuïts
de propaganda electoral
Per a alguns
el futur de Catalunya
és un joc.
Mentrestant,
hi ha una Catalunya
que no pot esperar més.
Un país
que cuida els seus rius
i on l'aigua
no és un negoci.
On no has d'esperar
per veure el metge
i que protegeixi
el català
i la seva cultura.
Mirant-te al switch
et dic
que pots confiar en mi
per fer possible
la Catalunya que ve,
la Catalunya que estem esperant.
Vota comuns.
Defensar la terra
és defensar qui la treballa.
Defensar la terra
és fer-ne
terra d'acollida.
Defensar la terra
és defensar una escola pública
en català
per a tothom.
Defensar la terra
és blindar la sanitat
de la privatització.
Defensem la terra
per garantir
una vida digna
per a tothom.
Defensa la terra.
El 12 de maig
vota CUP.
Volem, volem, volem
Catalunya de primera.
Volem
barrios seguros
y sin ocupas.
Menos impuestos.
Una educación
de calidad
y trilingüe.
Una sanidad
sin listas de espera.
Inversiones
contra la sequía.
Ni más vivienda
para nuestros jóvenes.
Si quieres una
Cataluña de primera
vota Partido Popular.
Tu voto
lo cambia todo.
Soc l'advocat
Rafael Serrano.
Fa 63 anys
vaig emigrar
a la meva família
de Córdoba
a Barcelona.
La meva família
era una piña
como ahora
lo son las familias
que llegan
a otros países.
Hemos de creer
en estas familias
y donarles
las oportunidades
que la meva
va tener.
Inmigrant sí,
Cataluña sí,
votar por el partido
por un mal