O aproveitar aquellos camiones, los camiones que también portan muchos coches.
También.
Aproveitar y segur que gastarían menos gasolina.
¿Qué pasa que los camiones de Arbúcies van carregados de garrafas d'aigua?
Ya, es una otra historia.
Eso es una de las que también tenemos que hablar un día, si vols.
Pero voy a decir que, res, eufórica total, la peixatería.
Eufórica, eufórica.
Fotem aquí, per cada kilo de músculos regalamos dos gambetes.
Como símbol de alegria.
De decir, no mengis, fota-te dos gambes que estamos para celebrar.
A mi el que em fa gràcia és els colers que ja pateixen el partit de tornada,
que ja ens en fotran cinc...
Sí, no, el Bosca.
Aquest sentiment ja hi és, eh?
Sí, sí, sí.
O sigui, eufòria total, saps?
Voleu que es quedi, Xavi, eufòria total?
Bueno, bueno, bueno, esperem dimecres que ve.
Esperem, esperem.
Esperem a dimarts.
Saps, vull dir, si heu tret el tap de l'ampolla de cava, foteu-li cullereta.
Saps amb què estem mal eufòrics?
Amb què?
Amb Londres, que hem guanyat a Catalunya Ràdio.
Home, i tant, i tant.
Home, amb el fot que gent normal, d'Adam Martín.
Adam Martín, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies, moltes gràcies.
Com ho portes, com ho portes, això de Londres?
Doncs mira, estic esperant que l'espertana i que algú em digui...
No, era una broma, era una broma, al final no.
Perquè és aquestes coses que estan aquestes inseguretats,
però estic supercontent, perquè, clar, amb el temps que porto
i amb el tema que estàvem tractant i tal,
doncs estic supercontent que la gent l'hagin valorat
i la gent l'apremi, perquè la gent que té trastorn mental s'ho preix.
Sí, sí.
Clar, és un podcast que aborda això, la salut mental,
però, sobretot, jo crec que el destacar a l'Adam també és la manera com ho feu, no?
Que és molt natural, que és molt rigorós al mateix temps, no?
I molt, molt proper.
És el teu estil de tota la vida, diguéssim,
però que és bàsic a l'hora de parlar d'això,
de qualsevol tema, que a vegades ens costa de parlar-ne, no?
Sí, sí, clar, perquè és veritat, costa molt de parlar-ne,
però sempre en parlem, els mitjans de comunicació,
la majoria en parlem sempre des d'un lloc confós, no?
I des del dolor, i des del patiment.
Que n'hi ha, és veritat,
però hi ha intentat posar una mica de llum,
hi ha intentat posar una mica de lleugeresa,
sense entrar en la frivolitat,
i parlem d'una cosa que li pot passar a qualsevol persona
en qualsevol moment,
i per això el programa té gent normal,
perquè és una cosa que, escolta,
estem tots allà a punt d'entrar
en el ritme de vida que tenim,
i com ens plantegem les coses,
i hi ha molts factors que fan
que una persona pugui acabar amb un diagnòstic
de trastorn mental,
per tant, n'hem de parlar molt
i amb la màxima naturalitat possible.
Hi ha una cosa que dius que m'agrada molt,
que dius que fas les coses per aprendre.
Sí, molt.
Sí, sí, és fantàstic.
És que, mira, jo fa molts anys, ja ho saps,
jo em dedicava a fer televisió d'entreteniment,
i acabava que sentia el programa i pensava,
què has après avui, Adam?
I vaig decidir que jo no era la primera
que jo volia fer a la meva professió,
i això ha portat molts avantatges,
alguns inconvenients,
però m'omplem molt com a professional.
I clar, a mi,
començar un tema sabent anar una mica,
just com per saber fer quatre preguntes,
i a partir d'aquí aprofundir,
aprendre,
i a més a més,
i d'alguna manera fer-ho,
fer un servei públic,
perquè això també és important,
doncs clar,
això fa que em vaig dormir cada dia
orgullós una mica de la feina que s'està fent.
Passa que ara mateix,
si la gent va a l'exclusiu digital
de l'app de Catalunya Ràdio,
podrà trobar una marató
de programes de gent normal
i els pot seguir des d'ara mateix
per poder gaudir d'aquest ondes.
Com us heu quedat,
xuligar i faixades?
Mira, és que ara mateix he entrat.
Ara l'has dit,
i jo heu d'haver d'aquí davant i he entrat.
Jo el que li volia preguntar a l'Adam és,
Adam, a partir d'ara et fotràs molt xulo o què?
Home, i tant.
No, no, perquè no...
Ai, que has estat a punt de dir que sí, eh?
No, no, ja no podia més,
no, però ara sí.
A partir d'ara,
la setmana diguis a vostè,
directament,
a qualsevol persona a qualsevol moment,
i no, no,
la veritat és que estic supercontent.
Treu-me el que vulgueu,
tractem-me com vulgueu,
que jo ja t'ho dic.
Ah, demana una bona,
i ens escoltem.
Una abraçada, felicitats.
Una abraçada, moltes gràcies.
Que vagi bé.
Molt bona feina.
Escolta, xuligaré, faixades,
que passeu un bon dijous, ja, eh?
Dijous.
Igualment.
Igualment.
I va passar la setmana.
Sí, una cosa,
deixa'm dir,
primer de tot,
m'ha agradat molt el final de la Verònica,
que diu,
va de vides,
això va de vides,
i vull dir,
és una cosa sentida,
i a mi m'ha tocat,
i m'agrada com ha acabat la tertúlia.
Gràcies, Verònica,
per la teva aportació.
T'has pogut entendre?
T'has pogut entendre?
Sí, jo sí.
Però què t'agafa ara?
És que...
Noi,
és veritat,
és veritat.
És que va de vides.
És que això va de vides.
És que...
Una cosa, una cosa.
Quan veiem terrorisme,
tothom el reconeix,
i això ha dit la Verònica,
i és pura veritat.
Sabem perfectament
el que és terrorisme del Cano West,
i això va de vides.
Absolutament.
Ja està, perdoneu,
perdoneu.
No el tertulià, no el tertulià.
Sí, sí, sí.
Estic quedant sol.
Estic quedant sol a la peixateria.
Sí, sí, sí.
I l'altre,
és que dijous que ve
preguntarem com li ha anat el judici a la Maria.
Maria, ara tens un judici,
vull dir que molta merda,
que diem nosaltres.
Serà complicat.
I res,
jo m'agradia acabar dient
que us esperem l'any que ve
a la Champions a Montelibir.
Bueno, bueno, bueno.
Relaxa't, relaxa't.
A mi m'agradaria, eh?
Vull dir, no,
que jo que tinc...
Eh, Maria,
aniríem a fotre un dinar d'aquests prepartit.
Ara, ara.
Doncs mira,
només per això ja val la pena que ha jugat.
Sí, això és el que diu el Fel.
Diu que va als dinars
i després no s'hi presenta.
Sí, després...
Vinga, adéu, adéu.
Adéu, patxeres, adéu, xuriguera.
Gràcies, Maria Vila,
Ferran Espada, Jaume Clotet,
Feròrica Fumaràlia i de Martoni.
Bon dia.
Adéu, adéu.
Déu i sis.
Última hora,
el Matí de Catalunya Ràdio.
De seguida,
Tartúlia Esportiva,
el Matí de Catalunya Ràdio,
analitzant el partit del PSG
contra el Barça.
El vas veure, Joan Bota, bon dia.
No, no el vaig veure,
el vaig gaudir dormint una estona.
Doncs te'l vas perdre, eh?
De veritat que vas a un bon partit.
Què t'he de dir, nens petits?
Sí, ja, ja.
Què vols?
Dormir.
Si pots dormir, aprofita-ho.
Exacte.
Què diuen les notícies?
Doncs que 8 dels 12 investigats per terrorisme
en la causa del tsunami democràtic
viuen o han marxat a viure a l'estranger
per aquest cas.
Per tant, s'han exiliat.
Aquest matí s'han conegut dos nous casos,
els del periodista de la directa Jesús Rodríguez
i el de l'empresari gironí Josep Campmajor.
El grup de suport a Jesús Rodríguez
ha denunciat la persecució contra ell
com un atac a la llibertat d'expressió.
Barcelona, Marta Corblan, bon dia.
Hola, bon dia.
Des de finals de l'any passat,
Jesús Rodríguez està exiliat a Suïssa
davant del risc que el jutge
de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón
i el periodista ha reconegut
que ha estat una decisió dolorosa i difícil,
però ha deixat clar que des de Suïssa
seguirà batallant per defensar els drets fonamentals.
I la incertesa i la possibilitat
d'ingressar a la presó per aquests fets
doncs em sembla que seria una situació
que m'impediria defensar-me en llibertat,
defensar i tenir veu
i poder interlocutar
amb organitzacions de drets humans,
organitzacions del dret a la informació
que tenen seu a Suïssa,
que tenen seu a Ginebra.
Jesús Rodríguez ha rebut avui
el suport d'un grup de periodistes
i de representants del teixit associatiu
del barri barceloní de Sants,
d'on és veí.
Marta Corblan, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès,
explica aquest matí la seva proposta
per augmentar l'operativa de l'aeroport del Prat.
Ho fan un esmorzar al Barcelona a tribuna.
Anem cap allà, Albert Prat, bon dia.
Bon dia, la proposta passa perquè els mesos d'estiu,
durant les hores punta,
les pistes paral·leles del Prat siguin independents
i puguin assumir enlairements i aterratges,
de manera que es passaria dels 78 volts per hora
a 90 volts per hora.
Tot això sense tocar els espais protegits de l'entorn
i que, segons Pere Aragonès,
permetria ser més competitius
per oferir desplaçaments al Pacífic.
Aquesta és la proposta que el president
acaba de desgranar en un esmorzar informatiu
davant d'empresaris, agents socials i representants polítics,
tot i que ha concretat que encara no l'ha fet arribar
el govern espanyol.
En qualsevol cas, aquesta proposta
ja l'ha recollit el ministre de Transports
aquí al matí de Catalunya Ràdio
i l'ha rebutjant de ple.
Això sí, Aragonès també ha afegit
que la prioritat ara mateix, abans de res,
és que la Generalitat entri a la direcció de l'aeroport
per tal que el futur d'aquesta infraestructura
no quedi en mans d'Ena.
Albert Prat, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Doncs, com explica l'Albert, el govern espanyol,
ja ha reaccionat a aquesta proposta del president Aragonès.
La qualifica de curt abast.
Òscar Puente, ministre de Transports,
n'ha parlat ara mateix al matí de Catalunya Ràdio.
És una propuesta de muy corto alcance
y que desde luego no respeta las dos premisas básicas
que nosotros nos hemos planteado
en torno a la ampliación del aeropuerto del Prat.
Uno, que respete la salud de los vecinos
y dos, que sirva para exprimir realmente
el potencial de conexión intercontinental
que tiene el aeropuerto del Prat.
I el Barça torna a partir de la una del migdia
als entrenaments per centrar-se ja en el partit de Lliga
de dissabte a Cádiz
després de la gran victòria aconseguida
i al Parc dels Prínceps de París
que de seguida analitzarà el matí de Catalunya Ràdio
a la taula esportiva de després de les Champions.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
10 i 9, de seguida tertulia esportiva.
Però abans, Mercè Rànega, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs, com estàs?
Bé, bé, bé. Cancedeta, treballant.
Treballes molt, m'han dit, no, últimament?
Sí, últimament molt, molt.
Això és bo, no et queixis?
No, no em queixo, no em queixo, no em queixo en absolut.
No em queixo, estic assajant.
I els caps de setmana vaig fent bolos per Catalunya
amb una cosa que feia que tu ja vas veure,
que no ens faci instruccions per fer-se feixista.
Jo trobo que està molt bé que ho facis ara,
perquè ara que hem d'anar a votar...
Ah, ah.
No, sí, sí.
Ara que hem d'anar a votar, doncs no votem això, per favor.
Sí.
Doncs això que m'ha passat, que anant de bolo,
estic veient una sèrie de coses que em sorprenen molt,
que és la senyalització dels carrers i carreteres.
Jo no sé si hi ha algú...
Tu condueixes.
Sí, jo condueixo, i vaig als bolos conduint jo.
I parlaré de dos diferents.
Un, a Sant Cugat, que és un carrer que està senyalitzat,
que precisament li diem el carrer de la Gincama.
Mira, he fet les fotos,
clar que els oients no ho podran veure,
però ho explicarem.
Primer tenim...
És un carrer, que abans era de dues direccions,
ara és d'una,
i molt santament han fet allò de senyalitzar
per bicicletes, per vianants, per cotxes...
Però mira, si vols riure...
Primer tenim, en vermell,
bicicletes en una direcció i a l'altra.
Això està en una banda del carrer.
Sí, ara és una sola direcció.
El terra està marcat en vermell.
Ah, i tot el terra, eh?
Tot el que us diré està marcat a terra.
És a dir, que si aneu en cotxe i conduïu,
vigileu, perquè el més normal és que us acabeu foment una cleca.
Perquè, clar, has d'anar tota l'estona mirant a terra.
Aleshores, a la dreta tenim uns cotxes aparcats.
Les bicicletes de cop han desaparegut.
I els vianants, també.
Aleshores, abans teníem els vianants a la dreta.
Veus aquests postres?
I ara passen a l'esquerra.
Doncs ara els tenim a l'esquerra.
Tot això en un carrer de...
I sense cap pas de peatons, de vianants, o passebre entre mig.
Després tenim les bicicletes al mig, les d'una direcció.
Torna a aparèixer el senyor de bicicletes.
Sí, perquè les altres bicicletes estan pintades a l'esquerra juntament amb els vianants.
Després els vianants tornen a anar a la dreta.
Bé, tot això pintat a terra després, tornem a tenir en vermell, a terra pintat,
les bicicletes anant i venent pel mig.
I després també tenim unes zones que estan com quan pintes el pas sebre,
perquè aparquen cotxes,
però tenim unes zones que es veu que no passen ni bicicletes, ni persones, ni cotxes.
Com marcat perquè no hi pugui passar ningú.
Exacte.
Tot això en un mateix carrer.
És una zona perillosa.
Tot això...
I va canviant a mesura que vas avançant al carrer.
És una locura.
Aquest carrer no té ni 300 metres.
És una locura.
Una altra.
En el meu carrer, bueno, com jo visc,
hi ha un carrer que és de dures direccions i és bastant emplet,
i allà posa 30, com a molt.
Velocitat 30.
Justament el meu carrer, que és molt estret, d'una sola direcció,
i té una curva de 90 graus,
està ple de rètols d'aquests de prohibir tant a més de 30.
Però com pots anar més de 30?
És que si vas a 10 te la fots, perquè és una curva de 90 metres en un carrer que té 5 metres.
Això m'ha passat al meu poble.
Però és que després, també anant de bolos, por ahí,
m'he adonat que tu...
A mi, per exemple, m'agrada molt mirar els mapes.
No m'agrada, per defecte, posar el Google Map.
Perquè si no acabarem sent idiotes tots plegats.
Gira a la dreta, ves a l'esquerra, mira endavant...
Exacte.
I no saps anar per allò.
No, no et saps orientar.
Aleshores, a mi m'agrada...
Això passa, eh?
Molta gent que no sap explicar-te com arribar a un lloc on va cada dia.
On va cada dia, exacte.
On va cada dia.
Ho fa com per rutina, a vegades, o perquè memoritza...
Sí, però el treus d'allà...
I es pensa que està aixecaixis tant.
Doncs, a mi m'agrada mirar el mapa i dir, bueno,
doncs, a veure, quan arribo a Valls, per exemple,
sí que aleshores, doncs, posaré el Google Map,
que el que abans feia era preguntar a algú.
On és el teatre?
Però de casa meva fins a Valls no és tan complicat.
O a Riu d'Oms, o a Bescanó, tu ho mires i vas fent.
Saps que pones d'anar i tires.
Exacte.
Però ara, jo no sé si és perquè se'n refien
que tots mirem o sentim, giri per aquí, agafi la T11, no sé què,
a vegades et trobes que està ben senyalitzat,
però arriba un moment que dius, ai, ai, ai,
abans posava Valls, i ara no posa res.
Ara posa, no sé, Lleida.
Això passa a Barcelona, que molts carrers no pot girar a l'esquerra,
per exemple, si vas pel carrer de la dreta,
i en cabia el Google Maps diu que giris.
I si segueixes el Google Maps, te'n portes una multa.
És que aquí és que, diem-ne, tu vas seguint lletreros
que posa Valls, Valls, Valls,
i de cop n'hi ha un que posa Lleida.
I si tu no saps que Valls està a Camí de Lleida, per exemple,
doncs ja no saps on anar.
Què has de fer? Agafar i posar-te el Google Maps.
És a dir, no ho sé, nois,
estan fent-ho tot de manera
perquè no decidim coses o no.
Però, en tot cas, el que vens a denunciar
és que qui ha dissenyat aquestes senyals de circulació
que s'ho repensi una mica.
Que s'ho repensi i que o té...
Com es diu? O té diners posats en empreses de pintura per terra,
o jo no ho entenc.
I en el meu carrer, concretament, aquest 30,
i és... T'ho juro, et faré una foto.
Hi ha quatre plaques d'aquestes rodones
que posa 30, una a dos metres de l'altra.
I dius, perdoni, o les sobrava amb plaques
o vostè té, com es diu, té diners posats en aquesta empresa.
I així anem.
Veig que el cotxe no és una cosa que et posi de molt bon humor.
Tu et poses de mal humor al cotxe?
No, a mi m'agrada conduir,
però, clar, quan veig aquestes bestieses...
I això ho estan fent, molt això de tanta, tanta senyalització,
ho estan fent en els barris nous.
Es veu molt a les afores de Sant Cugat, de Sabadell...
Tot ben senyalitzat, tot ben marcat.
Però excessivament.
És un accés tan gran
que jo penso que anant en cotxe
tens el perill de tenir un accident.
Perquè és que vas mirant ara rètols als costats.
Ara també t'has de fixar
a tot el que està pintat a terra.
Sí, sí, les bicicletes és un tema, sí, sí.
Pintat a terra aquí, després...
Adiós, ens acabarem fotent una hòstia tots plegats, que no...
Esperem que no.
Bueno.
Mercè Rànega, gràcies.
No, no, no, hem de vigilar.
Precaució.
Hem de vigilar tots.
Que tingueu un bon dia i visca el Barça.
Ara.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Aquest dissabte, a l'Arca de Noguer del Suplement,
parlarem de cuina del producte
i el protagonista serà el Soito.
I ho farem des del Mercat de la Guineueta,
perquè els mercats són els centres
on es troba l'autèntic producte
de proximitat i de temporada.
Us hi esperem.
Mercats de Barcelona.
La Perla 29 presenta el gran clàssic de Tennessee Williams,
el Zoo de Vidra.
Un retrat de família interpretat per Laura Conejero,
David Anguera, Clara Moraleda i Roger Torns
i dirigit per Martina Cabanes.
A partir del 17 d'abril,
al Teatre La Biblioteca.
Cinc úniques setmanes.
Entrades a laperla29.cat.
Xavi, volia parlar amb tu.
Digues.
Has de tenir personalitat.
És que no pot ser que portis els cabells com tothom,
amb el serrell recte, els cabells llisos,
detalls daurats i l'ull maquillat estil Cleopatra.
És que no pot ser.
Però si tu vas igual.
Ja, ja, però jo he arribat primer.
Ja ha arribat el nou Rasca Gran Cleopatra de l'11,
amb premis de fins a 500.000 euros
i gran diversió.
Rasca Gran Cleopatra.
Es porta més que mai.
11. Ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Apunt semàfors.
Comença la cursa de MotoGP.
Quan hi ha Mundial de Motociclisme,
connectem amb Univers MotoGP.
Sempre amb doble transmissió.
A l'app i al web de Catalunya Ràdio
i també al 3CAT.
Els dissabtes la cursa Sprint
i els diumenges la cursa de Gran Premi.
Els caps de setmana,
Mundial de Motociclisme,
Univers MotoGP.
Amb Damià Aguilar.
Aquest cap de setmana,
el Gran Premi de les Amèriques.
Univers MotoGP.
37 anys seguint el Mundial.
10 temporades transmetent les curses en directe.
Perquè el Mundial és nostre.
A l'app i al web de Catalunya Ràdio
i també a 3CAT.
Catalunya Ràdio.
Flower.
La solució per mantenir les plantes de l'hort i el jardí
sempre ben hidratades,
us ofereix l'Enigmàrius.
L'Enigmàrius.
Amb Màrius Serra.
Avui l'Enigmàrius feia escenografia d'un fan de la moda francesa.
I la resposta era diorama.
Un diorama és una decoració teatral
que reprodueix una escena amb talons,
bambolines i figuretes.
I el dissenyador de moda francès amat seria Dior.
Christian Dior.
511 dels 1.085 participants l'han encertada.
Per tant, dona 15 punts per a la Lliga.
Guanya el lot de productes anti sequera flower,
iu, pigeon i font.
I avui també ens heu dit
decorat, ambient o glamour.
Aquest Sant Jordi, l'advocada feminista Carla Vall,
ens presenta a La Foguera,
un estudi sobre les bruixes
i una reflexió sobre la persecució
des de fa 600 anys
de les dones de tots els temps que han pensat diferent.
Des de Margarita de Besa,
una de les primeres dones jutjades per bruixeria,
fins als casos més mediàtics recents.
Aquest Sant Jordi, no oblidem les dones
que ens han recetit i les que seguim lluitant.
A La Foguera, de Carla Vall.
Ai, els dilluns!
No t'apassionen els dilluns?
El sol brilla amb més força,
el mar fa més olor de mar,
la gent somriu...
Com m'agraden els dilluns!
I els dijous, també!
Eurodreams, el joc de loteries i apostes de l'estado,
pot fer que els dilluns i els dijous
siguin els teus dies preferits.
Perquè amb Eurodreams
pots guanyar 20.000 euros al mes
durant 30 anys i molts premis més.
No t'oblidis d'Eurodreams,
perquè si ja hi ha no guanyadors a Espanya,
tu podries ser el següent.
Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
La finestra indiscreta.
¿Has hablado tu padre recientemente?
Finestrés, aquesta setmana parlarem
amb sang als llavis
amb Benito Zambrano de la pel·lícula El Salto.
Número...
Trente.
Celebrarem el centenari de Stanley Donen
i ho farem a ritme de Henry Mancini, esclar,
però alerta, també, de John Carpenter.
La finestra indiscreta.
Divendres a les 12 de la nit
amb àlex gurina.
Córtex!
Tiene que hablar frente al micrófono.
Amb àlex gurina.
Celler es maset.
Vins i caves directes del celler a casa vostra
us ofereix la tertúlia esportiva.
El club dels nostres amors
és molt més que un club de futbol
i assenyala el final!
Final, final, final, final del partit!
I atenció!
Fregueu-vos els ulls, fregueu-vos les orelles!
El Barça era la víctima, el PSG era el favorit!
Havíem de sortir escaldats al Parc dels Prínceps!
Doncs res de res!
El Barça, en una nit europea memorable,
ha estat capaç de guanyar!
Quina nit!
Carme Lloberes, bon dia!
Molt bon dia, bon just!
Bon dia, bon dia!
Laia Tudel, bon dia!
Molt bon dia!
Joel Díaz, bon dia!
Boníssim dia!
I també has acompanyat la Carme a Barcelona!
Què tal, Carme? Bon dia!
Fantàstic dia!
Veus? Veus? Veus?
Home, diu Xavi que el Barça està viu, mira!
No hay nada hecho!
Sí que es verdad que es momento de sentirse muy orgulloso
para poder decir que el Barcelona está vivo!
És una afirmació que, en principi...
És certa!
Ahir Xavi va decidir no treure pit!
Fins i tot va estar bé en la roda de premsa!
Ahir va sortir tot bé!
Va ser un dia perfecte!
Una nit màgica!
Tot el que podia sortir bé va sortir bé!
Res del que podia sortir malament va sortir malament!
I hòstia que en un núvol, Ricard!
I amb ressaca!
Que és la prova del cotó que feia...
Jo no recordo l'última vegada que tenia ressaca després d'un partit del Barça!
I això és molt bona senyora!
On vas veure el partit?
On el vas veure?
En un bar!
En un bar d'aquests amb ambient!
Va haver-hi abraçades!
Abraçades, cerveses volant...
Hòstia, jo ja tenia moltes ganes de viure...
És que feia temps que el culer tenia ganes d'això!
És veritat!
És gran i era així a Europa!
I a Europa!
Vull dir, és un anys que esperaves aquesta nit a Europa!
Contra l'Ossasuna a la Supercopa no em va servir això!
No, i fins i tot a la fase de grups no és el mateix!
No és el mateix!
Un partit així amb una eliminatòria important feia temps que el Barça no la feia a Europa!
I és cert que ahir va sortir pràcticament tot bé del partit!
Xavi va estar molt bé des de la banqueta!
Hi havia una batalla amb Lluís Enrique de banquetes!
I tàcticament, tot i que Lluís Enrique també va intervenir al descans i ho va fer bé per reaccionar al seu equip!
Xavi ho va fer també amb els canvis abans d'hora, fins i tot!
Vull dir que sí, l'equip va ser com un altre, va sortir amb una mentalitat molt competitiva a banda del joc, era com que sortien, sabien el que havien de fer, un partit es notava que l'havien treballat, tot bé!
Mira, com a qüestió...
Des de la alliberació del Xavi fa dos mesos i mig, la veritat és que tot és fantàstic, perquè són vuit victòries, tres empats, cap derrota...
Jo no ho ajuntaria, eh!
És a dir...
No ho separarem, sí!
És molt bèstia, això!
En el moment que ell diu, escolta, jo marxo i tal, vaig per destensar la situació, ens hem destensat tots!
Jo no sé on viviu vosaltres, però jo visc a la Sagrada Família i, escolta, balcons oberts, la gent cridant, un petard que haurien de guardar fa tres o quatre anys...
Bueno, no ho sé, vull dir, hi havia un ambient festiu total!
Jo visc al Bronx i realment ningú va celebrar absolutament res!
Però bé, el que volia dir... Hospitalet!
Sí, sí!
El que volia dir era, deixa'm dir que no...
Amb el temps va coincidir que va dir el senyor, el coach, el míster en aquest cas,
va dir que quan marxava, però se'ls va preguntar a un parell de jugadors
i va dir que no tenia absolutament d'inal a qui haver, eh!
Que es vien reunit els jugadors i que llavors vien refet!
És que això, hi ha unes declaracions fetes i per mi és d'això!
Primer, deixa'm dir, jo aniré molt curt!
Movistar!
El canyet, eh!
Pago molts cèntims a Movistar!
Ara ho estàs dient!
I vaig anar veient...
Vaig haver de veure-ho a la tablet, eh!
Després, al partit...
No, que és que va passar a molta gent, no a mi!
No a mi!
Li va passar a una comunitat!
Potser potser perquè estic al Bronx!
Número dos!
És a dir...
Sí, espera, un moment, Lloberes!
Això ho dius per problemes tècnics o per un...
No, jo, va tallar la connexió quan era la repetició del gol del Barça!
És que, a part d'això, hi va haver un altre moment lamentable
en què van dir que a la mínia Malsi no li va bé al futbol
li aniria bé en un semàfor!
D'acord!
Això ho va dir el Monogurgos
i una periodista, que no diré ni el nom,
li va fer moltíssima gràcia!
De fet, tant el Barça com el PSG
van decidir batar a Movistar i no van respondre a preguntes!
Molt bé fet, sí senyor!
Però no ho deia per això,
va haver-hi un tall en el gol del Barça,
van fer les repeticions, van deixar mitges
i llavors córrer a buscar la tarda!
Ah, però són problemes tècnics!
No, però no a mi!
Sí, però quant pagues de Movistar al mes per què et passi això?
150 pavos!
150 euros per què et passi això?
Jo no ho sé, sí!
Carai, carai!
Ah, per això, per això, no, una vergonya!
160 que pujada!
Però és igual, anem al...
Ah, hi ha pujat!
160, 170!
Ah, no me n'he enterat!
Sí, alguna cosa així!
Revisi, doncs!
Sí, sí, revisa-ho!
Bueno, anem!
Tu tampoc et convé, vull dir, no et cal revisar-ho!
No, sí que em cal, sí que em cal!
Anem al tema, anem al tema!
No, el tema anirà al Ramon Besa, que ja has parlat prou!
Ramon!
Hòstia, però no, si no he dit res...
La properia economitza els temps!
Val, tinc només dues coses!
Parlaràs?
D'acord!
Ramon!
Senyor Besa!
Jo crec que el Barça va gestionar molt bé el partit, és a dir, els 10 dies de treball, que ha tingut de descans per preparar-lo, la resposta intel·ligent de Xavi a la sala de premsa, el plantejament de l'equip, i assumir aquest paper que per una vegada vaig de víctima.
És a dir, que el Barça vagi de víctima, que assumeixi que és menys equip que un nou ric com el PSG, jo crec que això li ha fet un favor, i ho han gestionat extraordinàriament, perquè és un equip que s'ha endurit a base de la crítica i de les patacades.
Tu de vegades a la vida dius, què ha passat? I crec que entre tots hi ha un punt d'inflexió, que és multifactorial, no només és el de Xavi, repassem històrics moments del Barça.
Per exemple, el Rijkaard va estar a punt de ser destituït després de perdre a Màlaga, el Barça, 5-1 contra el Salva Ballesta, el hat-tick del Salva Ballesta, es va parlar de l'entreró, i de cop i volta aquell equip va reflutar.
El Barça de Corí va tenir episodis com el 6-3 de Saragossa.
Vull dir que al llarg de la història, de vegades, el 2015, quan el Luis Enric, el mes de gener, estava a punt d'anar-se, el Bartomeu anuncia eleccions, és a dir, el que es busca, que és el que es parlava molt, un punt d'inflexió.
Per tant, jo diria que aquest punt d'inflexió és l'amor propi, que entre tots diuen, bueno, escolta, som, no diré, l'escarni, o som un equip que no estem on hem d'estar, per tant, posem-nos les piles.
Des del treball, augment del volum físic, més intensitat, menys festes, menys anuncis, menys històries, i treballar.
I això té el seu rendiment, sobretot davant d'un equip que es va ofegar en l'eufòria.
És a dir, això del PSG és un equip de cartó pedra, que ara té un entrenador que intenta construir un equip, però si tu mires tota aquesta escenografia de París, el paper de la premsa, el de l'Empbappé i tot això,
és curiós que un partit de 2 a 3, l'Empbappé no fa cap gol, Lewandowski no fa cap gol, Rafinha fa els dos primers gols de la Champions, fins i tot fa un gol Bitínia i el Dembélé, que és el segon gol que fan tota la temporada, i Christensen.
Per tant, van passar moltes coses que confirmen una cosa que és el que més em va agradar de l'equip, i acabo, que és el sentit d'equip.
Si tu de vegades dius, escolta, hi ha hagut una jugada desequilibrant, però el Barça va ser, coreogràficament, un bon equip.
Va saber sobreposar-se els moments adversos, va saber aguantar, va saber marcar les diferències, va saber estar, i per tant, fa petxoca.
De manera que entenc que el barcelonisme feia 5 anys que no guanyava, que al contrari, 5 anys, després del 0-1 d'Old Tratford, on va marcar xou, crec, en prop i porta, va ser un gol en prop i porta,
4 anys que no estava als quarts de final, per tant, és un dia per celebrar-ho.
Això és quan et trobes, per exemple.
No toca, Lloberes, Lloberes.
Què m'està passant?
No, no, no.
És que ho lligo amb el senyor, és un fil conductor.
Que a més igual, que parles quan t'ho diu el presentador.
Això també és veritat, jo sóc disciplinada, eh?
Per això t'ho dic.
No, a veure la Carme Barceló, mira com riu.
També és cert que ara...
Home, somric, somric.
Està bé, fa somriure avui, Carme.
Somric amb sorollet, amb sorollet, que mai tant, clar que sí, només faltaria.
Hi ha un punt, també, que ara s'haurà de controlar l'eufòria.
Perquè anem a veure, ara estem molt contents, però...
Home, no!
Un moment, de cara a la tornada, perquè el Ramon deia, no, no sé qui ho ha dit ara,
que l'equip va saber anar de víctima, no de favorit.
Llavors, a veure si ara anirem al revés de la tornada.
Ja sé que anem a guanyar dos o tres.
Una mica l'Aia, una mica...
Jo només vull dir...
No, però el Xavi ho ha fet bé.
No, l'Aia no ho crec, això.
Ja ha arribat la típica...
Sí!
Sí, ja està.
En comptes de disfrutar.
A veure un moment.
Es pot disfrutar, però amb una mica de prudència.
No, això és molt català.
Això és molt català.
Hem d'anar a dormir, que demà ens hem de llevar d'hora, eh?
Perquè falta la tornada.
A poc a poc.
Anem tirant, que encara que el partit no s'hagi acabat, anem tirant.
Va, que demà treballem, carinyo.
Que demà hem d'anar aquí, hem d'anar a comprar...
A veure un moment.
O sigui, que Mbappé estigui desaparegut dos partits de l'eliminatòria serà estrany.
Vull dir, n'ha estat un, el Barça va saber aturar perfectament.
Jo només dic això...
I es va borrar una mica, eh, també.
No, que es va borrar Mbappé.
No, és bona feina.
Sí, però posar els ulls només amb un jugador...
No, vull dir, és veritat que ahir l'Mbappé va ser un jugador més.
No va ser el millor jugador del món, que tothom li posa la vitola, l'etiqueta, tal, no sé què.
No sé, jo he pensat dir que aquí, si tenia que ser el primer favor al Real Madrid,
doncs ja li poden descontar la primera nòmina, perquè realment, vull dir, no va fer absolutament res.
Jo no estic tan pessimista, per dir-ho així, com l'Alaia, no?
Jo penso que primer hem de gaudir el que s'ha guanyat.
Hem de gaudir el que s'ha guanyat.
Però també és veritat que tampoc ha passat tant de temps que les coses no anaven com havien d'anar, no?
I aleshores, jo crec que ara hem d'estar tranquil·lets, hem d'estar tranquil·lets.
El que està molt clar és que el partit del dimarts crec que tindrà poc a veure amb el que vam veure ahir.
Vull dir, Luis Enrique no crec que faci els invents o que torni a sorprendre com va sorprendre ahir.
Jo crec que faran un altre tipus de plantejament i el Barça, evidentment, tindrà l'escalf de tots els que estarem allà i tot això és molt positiu.
Però, aviam, també hem de ser prudents perquè, com deia jo, quan el Xavi va dir jo ja me'n vaig, jo ho deixo, tal i que qual,
vull dir, si es va quedar tothom més tranquil, però aquí hi ha molta feina a fer, hi ha moltes coses.
Encara ahir vam veure, jo va haver-hi un moment, per exemple, a la segona part que vaig patir.
Vaig patir bastant perquè vaig pensar, ostres, no sé si tornarem a ser aquell equip que s'ensorrava la primera de canvi, no?
I ara ja veus que no, que com a mínim a la primera de canvi no s'ensorrava.
Això, el Barça és molt més madur, hem trascut molt més.
Sí, almenys, segons aquest partit, hem crescut molt.
Ara veurem com acabem la temporada.
El que sí que jo tinc la sensació és que per fi hem vist el nivell màxim que pot donar aquest Barça.
Jo diria que ahir vam veure el nivell màxim.
No, el màxim?
Sí, sí, jo crec que sí.
Si tu segueixes treballant...
Sí, jo t'explico per què és el nivell màxim, perquè gairebé tots els jugadors fan, si no el millor, dels millors partits de la temporada.
És a dir, Rafinha fa el millor partit de la temporada, Lewandowski fa el millor, sense marcar gols per mi, el millor partit de la temporada.
Xavi fa el millor partit de la temporada.
Xavi, els canvis de Xavi, bueno, és que sembla màgia, o sigui, és inapel·lable la gestió del partit de Xavi.
I, en general, a nivell d'intensitat, jo no havia vist aquesta temporada que un Barça aguantés 90 minuts amb aquest nivell de concentració i de competició.
Per tant, diria que hem tocat, entre cometes...
El seu.
No, no, no sostre, però sí que sabem quin és el nostre nivell.
I resulta que aquest equip sí que donava.
Sí que donava per competir a un nivell de top 10 d'Europa.
Sí que donava.
Ahir s'ha vist, llavors, ara és quan transformo l'elogia en crítica.
Resulta que la nostra realitat, que deia el Xavi fa uns mesos, doncs no era tan trista com ens volia fer creure.
És a dir, aquest equip podia jugar més intens, podia córrer més, podia anar-hi més, més, tot el que fa referència a l'actitud.
El senyor Lewandowski també va dir, exactament, que havien augmentat, diguem, la càrrega del treball,
que això ho vam estar enraonant ahir amb unes certes divergències.
Però, per mi, no es pot mai dir el nivell s'ha arribat ja al top d'aquest equip, perquè tots els rivals són diferents.
I, per tant, ahir li va afavorir el rival que tenia.
És un rival que, per exemple, no defensa, o defensa, diguem, darreres, molt precari,
i, en canvi, davant pot tenir el seu perill.
Quan he dit Mbappé també es va esborrar, és perquè, tàcticament, ell no es va sentir gens còmode.
Una, per virtuts...
Gràcies, exacte, no.
Una, per virtuts de la defensa del Barça, no, no, però l'altra també va estar allà, en fora de joc, tres anys,
perquè ell s'inhibia absolutament fins i tot d'ajudar en el seu equip,
i jo diria per divergència amb Luis Enrique en aquells moments.
Però jo l'únic que dic és que, quan un equip defensa, que en aquest cas era el Barça,
estem enraonant de defensa, eh?, de defensa...
Sí, sí, sí, sí.
No, no, perquè després em parleu d'ADNs i merdes.
De defensa...
No, perdó.
Merda, em pots estalviar.
No, vale, me l'estalvio.
Un equip que defensa...
Dius que no t'agrada l'ADN, però merda tampoc.
No, un equip que defensa i un altre que no defensa, val?
I per mi, la clau o el gran mèrit que va tenir és que en cinc minuts et fa dos gols el rival
i no te'n vas al canyet.
És a dir, saps refer-te.
Cosa que això, normalment, diu dels bons equips o dels equips guanyadors.
Per tant, això ja ho ha provat, ja ho ha sentit.
I per mi el joc sense pilota.
Va ser la primera vegada que fins i tot hi havia jugadors Rafinha.
El primer, és a dir, el gol que li dóna a Pedri només sortir, és perquè Rafinha.
És a dir, a vegades dius, és que Pedri no fa res.
Bé, però és que si no tens el company, necessites el passador i el receptor.
És que ahir molta gent va entendre quines són les qualitats de Rafinha
i per què l'hem de valorar, que és una pena, perquè és un jugador que...
Ho va fer contra les Palmes.
Sí, però és un jugador que hem estat esperant regats de Rafinha,
jugades genials de Rafinha, i resulta que no, que és un tio que...
Té les dues vessants a l'hora de jugar.
No és Neymar ni Ronaldinho, que és el problema de Rafinha,
ni tampoc és Paulinho.
Hi ha aquests jugadors brasiliers que estan a mig camí,
que no són virtuosos, però que són treballadors.
El Paulinho mateix, en Valverde, me'n recordo,
que és el que va substituir a Neymar,
la gent se'l mirava, o d'aquest tipus de futbolistes.
Però, per mi el punt clau és l'alliberament
que té l'equip després de superar el Nàpols.
Quan tu t'has vist en el moment més crític i el superes,
això et dóna força.
I després hi ha hagut, d'alguna manera,
que el Barça està on ha d'estar.
Això et dona una sensació de pau.
Més enllà d'on haiguis de fer estàs intentant lluitar
per la Lliga, que has quedat amb un Madrid que està millor,
però estàs a quarts de final de la Champions.
Que això té mèrit molt, perquè la situació econòmica
és crítica.
No vull dir que no sigui fàcil,
però cap i la fi és el que s'espera de les expectatives
d'un equip que vol recuperar, d'alguna manera,
el prestigi perdut a Europa.
I comença amb un camp on li envien futur quatre.
És a dir, això de la reconquesta d'Europa
comença per anar a escenaris on tu has dit
aquí ens van marejar, això no pot ser.
Simbòlicament és perfecte.
Just, aleshores, és un camí que té el seu timing,
que no és una qüestió fàcil,
però sí que d'alguna manera és a partir del que s'ha trobat,
que vol dir més respecte pel planter,
menys fitxatges capritxosos,
que no se saben exactament a què ho veeixen,
més capacitat també per fer un bon diagnòstic i traspassar.
Tu has de fer un inventari d'ahir.
Ahir, tu deies la millor versió,
hi va haver algun jugador que va semblar
que tampoc hagués estat massa pel camp.
Potser estàs parlant de Dejoc.
Jo diria que hi ha més d'un, no?
Però vull dir que tu també has de tenir un diagnòstic
més enllà del que preveiem nosaltres,
que és l'emocional,
sinó que els entrenadors han de decidir
cap on pots millorar perquè no sigui el top d'aquest equip,
perquè té marge millor.
I després una altra cosa,
que el PSG t'afavoreix en una cosa,
que va a l'intercanvi de cops.
És un equip que juga com parla Luis Enrique.
Exacte.
És a dir, és un equip abraonat,
que té tramuntanades que et pot ofegar,
però en canvi després també és molt fràgil.
I és fràgil sobretot perquè allò del porter el dona.
Mare.
Mare.
Si hagués estat aquí la portada,
si hagués estat el porter totes les jugades de gol,
són terribles.
Sí, sí, sí.
Que la tornada, l'avantatge de la tornada
és que continua sent el mateix porter.
Per mi és un de les avantatges que tindrem en el partit de tornada
perquè realment no té...
Aviam, no és un porter...
Jo no estic acostumada a veure-la habitualment cada setmana,
però realment ahir et dónes compte que és un porter
que no té el nivell que ha de tenir.
Vull dir, jo crec que és un dels noms propis del partit d'ahir.
I respecte al tema que comentaves tu, Ramon,
dels fitxatges i de tot això,
jo crec que una part de la possible continuïtat de Xavi,
que de moment el Xavi segueix amb la seva de no...
Ha plegat, eh?
Ha plegat.
Parça, parça...
Sí, però bueno, estan allà parlant i tal,
però passa per això, no?
Per aquests fitxatges, entre cometes, capritxosos,
i poso les cometes perquè tenen altres components,
aquests fitxatges, segurament,
doncs aquí el Xavi diu,
si en voleu de debò,
és veritat que no hi ha un plebé,
que estigueu buscant un plebé i que voleu lluitar
perquè jo continuï tal i que qual,
aquí poso jo les meves normes,
ara sí i ara dono un cop a la taula, no?
I jo crec que aquest cop a la taula
que ell suposadament podria donar
si és que es planteja continuar,
que no és el cas perquè a hores d'ara no s'ho planteja,
aquest cop a la taula ha de ser al 100%,
vull dir, li han d'assegurar al 100%,
que Vitor Roques i coses similars no passaran.
És que una de les conseqüències del partit d'ahir
i d'aquesta eliminatòria, si acaba tot sortint bé,
serà això que ara estàveu parlant,
la continuïtat de Xavi.
Esperem que no.
Lloberes, però saps que perfectament...
No, però hem d'enraonar del Barça,
del joc del Barça, del partit.
Doncs un moment, no, un moment,
doncs mira, parlem del partit d'ahir,
que estem parlant dels jugadors,
però al final l'hem criticat moltíssim a Xavi,
amb raó, moltes vegades,
i ahir és una de les claus, Xavi.
Ahir, no, no em posis aquesta cara, Lloberes.
No, no, no, jo m'agradaria saber ben bé per què.
De la mateixa manera que quan diem
que l'equip no sap a què juga,
que no té idees,
que no sap refer-se de quan encaixa gols,
ahir, tot això surt bé.
Per tant, aquí també ha de tenir mèrit l'entrenador,
o ho fan sols llavors?
Tu estàs parlant de la tu gestió?
Ah, però què va dir?
És que m'ho dieu a mi com si d'això.
El Rafinha què va dir?
Quan li van preguntar, per exemple.
Hi ha aquestes qüestions...
S'havien parlat els jugadors...
Hi ha aquestes qüestions de conclaus de jugadors...
Però qui tria els jugadors...
Ah, al final, o sigui...
Però tu a quin món vius?
És a dir, hi ha moltes vegades...
Bueno, vull dir-te,
quantes vegades molts jugadors s'han hagut...
Per aquests punts d'inflexió,
normalment hi ha aquests conclaus,
diguem, de plantilla,
que normalment autogestionen les situacions.
I, a més a més,
quan li han començat a anar a...
Llavors, un moment, un moment, Lloberes.
Llavors, quan el Barça de Xavi perdia,
llavors tenen vera culpa de l'autogestió,
dels conclaus, o com va això?
O sigui, quan el Barça perd és culpa de l'entrenador,
quan guanyes és autogestió dels jugadors?
No valores que tots els canvis que fa Xavi ahir
són per millorar l'equip.
Són perfectes.
La gestió del cansanci dels jugadors és perfecta.
Per no perdre massa el temps, Joel Díaz.
Posar el Xergi Roberto de titular és un encert.
Per no perdre massa el temps...
Per no perdre massa el temps...
Intenta estar alguna vegada en algun...
Fes un debacari,
intenta estar dins d'un equip de l'Ist...
Ja hi som, ja, amb el cuento xino aquest de l'equip de l'Ist.
Home, fa 25 anys que no entrenes, Lloberes.
Fa 25 anys que no entrenes.
Jo no entreno.
És que jo ja estic una mica farda, aquesta condescent.
Ah, vale, vale.
No, no, no, espera un moment, espera,
perquè això és el que tenen, diguem, a vegades,
aquests nois que no viuen de l'esport.
Quan fa que no entrenes?
Diguem quan fa que no entrenes un equip de l'Ist.
No, no, no, la pregunta és...
Lloberes i Joel Díaz.
Fa a Girona, vam anar a Girona,
vaig estar a l'entrenament de Cacicari.
És a dir, quan fa que jo no estic en els vestidors de l'Ist.
Ah, estupendo.
Si els arguments són d'atacs personals, no anem enlloc.
Parlem de futbol i parlem del partit.
D'acord?
Perquè si no, no anem enlloc.
D'acord, d'acord.
Doncs jo el que anava a dir per mi,
i torno a repetir,
que sí, que tot és un conglomerat d'entrenador,
per exemple, a jugadors.
Això ho tinc molt clar.
Però que hi ha moments, això ha passat,
a meres de pèssig,
ha passat a meres de, segurament,
a molts vestidors,
que tu necessites per fer aquest punt d'inflexió
que en raonava, per exemple, a Ramon Besa,
doncs que entre ells es reuneixin i decideixin.
Perquè ells mateixos són els que poden treure
la situació d'on estan, no?
I per mi és el que ha passat en aquest equip, de moment.
I han tingut el període de treball...
Bueno, això és el que jo reclamava ahir, eh?
Ha tingut 10 o 11 dies, eh?
És a dir, que tu no ho contradies,
és que agafa't el tai, que te'l van passar a la dada.
Però això no ve només de 10 o 11 dies, eh?
Perquè abans també teníem bones sensacions.
Això comença, per exemple, també...
L'Evandowski va dir, va dir del treball.
És que ho va dir ell mateix.
No, va dir, hem augmentat la càrrega de treball.
Tenien setmanes sense futbol, entre setmanes...
Va passar ja a la convocatòria d'en Vers,
quan es van afegir jugadors que es quedaven aquí,
els van fer pujar a l'avió,
que ho va fer la direcció esportiva,
van convidar l'entrenador
que d'alguna manera, doncs, s'assumés.
Però és veritat que jo crec que de la mateixa manera
que cada estament del club
s'ha provut com una certa catarsis,
i les catarsis es produeixen
a partir de quan tu toques fons.
I aquí crec que tothom té la seva quota
de responsabilitat a favor,
igual que la tenia en contra.
I incloc, en aquest sentit, l'entrenador,
que és, d'alguna manera,
el que provoca o genera
que aquesta catarsis funcioni,
i que després té decisions,
com la resposta intel·ligent a la sala de premsa
amb el Luis Enrique,
un altre moment, si hagués estat temps,
no hagués tingut aquesta...
Això també transmet...
Quan un entrenador...
Quan deien que el partit es començava a jugar
a la sala de premsa,
recordo, per exemple,
la victòria que més mal ha fet el Madrid
a la Champions
és la del Barça 0-2.
Perquè el Madrid pot consentir
que perdi la Lliga,
pot consentir un 0-5,
un 2-6.
Ara, que el guanyis allà,
la Champions,
això no ho consenteix.
I aquella vegada,
el Barça guanya 0-2,
dos gols de Messi...
Què significa?
La comença a guanyar a Guardiola
a la sala de premsa
amb aquella declaració,
Putuamo,
i tota la història.
Vull dir que el Xavi
sí que ha tingut un paper per mi
important
a l'hora d'enfocar el PSOE
i de les decisions que va tenint.
És la meva sensació.
I fer farfolla
amb una roda de premsa,
per exemple,
com va fer Luis Enrique,
que normalment acostuma a passar
en els que són amb aquest tarannà,
normalment sempre se't gira en contra.
És d'aquells moments
que tu gaudeixes,
ho dic perquè jo també ho sóc,
de farfolla.
Llavors,
en el punt aquest
que tu gaudeixes d'aquells moments...
Estàs davant disculpes?
Estàs davant disculpes?
Una mica,
sóc la tensió.
No, no, no.
Tu després ja parlaré.
Ja parlaré.
Ui, l'hora que...
Agafa't la lliure.
Agafa't la lliure.
Però jo deia això.
Normalment a Luis Enrique
li passa que ell gaudeix molt
en aquells moments
de la roda de premsa,
que se'n va a parlar tot el dia
i no sé quantos i d'allò,
i després...
Però a ell hi ha una diferència.
Ell gaudeix del càrrec d'entrenador.
Xavi fa veure qui pateix.
És molt diferent.
És a dir,
el Luis Enrique surt i diu
bueno, anirem al Camp Nou
i jo encara dic que guanyarem.
Vull dir,
ell no sap ron,
se fa els canvis que fa.
En canvi,
el Xavi sembla que necessiti
una reacció d'autoestima,
que la gent li implori
que digui que si t'has equivocat,
el que has fet.
Bé, en tot cas,
en tot cas,
t'agradi o no t'agradi,
Xavi,
has de reconèixer
que ahir Xavi ho fa molt bé.
No m'agrada més a casar.
És que reuneu d'una manera
i s'intervé en positiu
i jo vull que quedi clar.
Carme Llober,
Ramon Bés,
Alea Todel,
Joel Díaz i Carnau Barceló.
Gràcies per acompanyar-nos.
Adéu.
Una pausa,
tornem.
Gràcies, adéu-siau.
A Celler Esmaset
sabem que ara valora
més que mai
poder compartir dinars
i sopars amb família.
Perquè gaudeixi d'aquests moments
durant aquest mes,
comprant els nostres vins i caves,
aconseguirà regals
i descomptes excepcionals.
Truqui ara al 900 200 250
o entri a maset.cat
i li portarem els nostres productes
com sempre a casa seva
sense despeses d'enviament.
Celler Esmaset.
Directo del Celler
a casa seva.
Benvinguts als 8 dies d'or
del Corte Inglés.
Només fins al 21 d'abril
tens més de 600 marques
amb fins a un 30% de descompte.
Totes les teves marques preferides
de moda,
llençaria,
sabateria,
accessoris,
bellesa,
esports,
llar...
Entra ara als 8 dies d'or
a la botiga web i app
del Corte Inglés.
Atenció a mans del col·leccionisme.
Torna a Bernafil.
Compra i venda de segells,
monedes i articles de col·lecció.
Divendres i dissabte 12 i 13 d'abril
descobreix el nou segell commemoratiu
dels 600 anys
dels gegants de Barcelona.
Accés gratuït.
I si dius que ho has sentit
a Catalunya Ràdio,
una entrada de regal
per al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
A la primavera,
Bernafil.
Aquest divendres i dissabte
a les Cotxeres de Sants.
012.
La millor resposta.
El Vial em demana
si li podem fer una transferència.
Tornar a anar a just per pagar el lloguer.
Les persones joves
són un dels col·lectius
més fràgils
davant les pujades
del preu del lloguer.
Per això,
s'ha posat en marxa un ajut
perquè puguin continuar vivint
a casa seva.
L'import dels ajuts
varia
en funció de l'esforç
de cada persona
per pagar el lloguer
i també de la situació geogràfica
de l'habitatge.
Els joves de fins a 35 anys
poden sol·licitar aquest ajut
fins al 12 d'abril.
Més informació
a habitatge.gencat.cat
Si busques autenticitat,
t'esperem als mercats
de Barcelona.
Perquè portem el teu barri
autèntic producte
de qualitat
i proximitat.
Perquè som sostenibles.
Perquè t'assessorem
i t'oferim troballes
que ni t'imagines.
Perquè, com tu,
els mercats
som autèntics.
Ajuntament de Barcelona.
Carinyo,
com ha anat el viatge?
El viatge molt bé,
però...
i aquest sofà?
I la taula?
I aquest gerro?
Me'n vaig 3 dies fora
i ja no reconec casa meva.
Relaxem-nos més.
Ara,
amb el lliurament express
de Galeries del Tresillo
pots renovar casa teva
en només 72 hores.
I, a més,
tens un 30% de descompte
en els productes
anomenats 72 hores.
Galeries del Tresillo.
Conecta't a la Cursa
al Corte Inglés
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
tots a córrer.
No perdis temps.
T'hi pots inscriure gratis
a CursaAlCorteInglés.cat
Posa't a entrenar
i dóna-ho tot el dia
de la cursa.
Siga solidari
i corre per la Fundació
Catalana Dela
Miquel Valls.
Recorda-ho,
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
connecta't a la Cursa
al Corte Inglés.
L'Incat.
El teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
De l'11 al 14 d'abril
la 35a Mostra Igualada
proposa una programació
d'arts escèniques
sense límits ni fronteres
amb 37 espectacles
de teatre, música,
circ, dansa i titelles.
A més,
en aquesta edició
de la Fira d'Espectacles
Infantils i Jovenils
de Catalunya
tornaran els espectacles
de gran format
al carrer gratuïts.
Més informació
a MostraIgualada.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
Del 18 al 26 d'abril
torna al Barcelona Film Fest
amb les millors pel·lícules
basades en llibres
i fets històrics.
Aquest any
el festival rebrà
la visita de
Mick Ryan,
Richard Ringleiter,
Belén Rueda,
Vincent Pérez
i David Verdaguer
entre d'altres.
Viviu les Catifes Vermelles
i participeu
en els col·loquis
amb els convidats
després de les projeccions
als cinemes verds
i de Barcelona.
Més informació
a bcnfilmfest.com
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
L'Incat.
L'Incat.
A Catalunya Ràdio.
Este 4 de diciembre
de 1997
ella vino
a pedir ayuda.
Llevaba 40 años
aguantando
malos tratos físicos
y psíquicos.
Fa 27 anys
Can Aurantes
va denunciar
per primer cop
a través de la televisió
la violència masclista
que vivia.
Pocs dies després
el seu marit
la va assassinar.
Com es tracta
encara a la televisió
la violència
contra les dones?
En parlarem aquest dijous
a partir de les 11 de la nit
a Les Dones i els Dies
amb Montse Virgili.
El Matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Viu Sant Jordi a Abacus
tot l'abril
amb un 5% de descompte
en llibres
i més de 200 assignatures
a les nostres llibreries
i parades.
Abacus us ofereix
aquest espai.
Passen tres minuts i mig
de tres quarts d'onze
a l'espai d'art
del Matí de Catalunya Ràdio
d'aquesta setmana.
Celebrem, atenció,
un aniversari
i una inauguració.
Parlem de la Galeria Mayoral
de Barcelona
que celebra
els seus primers
35 anys
de trajectòria
amb l'obertura
d'un nou espai
anex dedicat
a l'art més actual.
I podem saludar
des de la Mayoral
Bernat de Déu.
Bon dia, Bernat.
Bon dia de nou, Ricard.
I Artur Ramon
des de Palma.
Artur, què tal?
Bon dia.
Hola, Ricard, bon dia.
Què hi fas, a Palma?
Caramba, no para,
no para l'Artur.
He vingut aquí
a veure uns amics.
A veure, a comprar o a vendre?
Sí.
Una mica de tot.
A veure, a comprar i a vendre.
I alguna apes que té, no?
Els galeristes
li diuen veure uns amics,
això de comprar i vendre.
Són com la màfia.
Són com la màfia.
Per cert,
tu, Bernat,
vas fer 45 anys,
ahir, Bernat.
Correcte.
Molt ben portats.
Ui, això ja va avall, eh?
No, al contrari.
Ara el xou comença,
ja veuràs.
Ara comença la diversió.
Felicitats, Bernat.
Felicitats, felicitats.
Fins ara hi ha
la infantesa
i ara ve...
Ara ve l'ocènia.
Ara ja t'has de fer gran.
T'has de fer gran.
Escolta,
potser vas de començar
i de fer pedagogia seria
potser més interessant
que expliquéssim
quin paper juguen
les galeries d'art
en el món de l'art.
Perquè avui voleu parlar
d'una galeria.
Sí, naturalment,
les galeries...
Clar,
són agents importantíssims
entre els artistes
i el públic.
I és un model
que funciona
des del segle XIX
i fins ara.
És a dir,
que té aquesta connexió
de poder, doncs,
acompanyar l'artista,
mostrar les obres
i fer-ne difusió.
Tenen un paper fonamental,
moltes vegades
no reconegut
per la societat
en general, eh?
Sí, sí,
el que diu l'Artur
és importantíssim.
I a més a més,
amb això cal dir
que els barcelonins
i la resta de catalans
tenim una doble
o triple moral brutal,
perquè quan anem a Londres
o a París
ens encanta visitar galeries,
però a vegades
tenim galeries extraordinàries
com les del carrer
Consell de Cent
i concretament la Mayoral,
en la qual som avui,
de les quals
passem olímpicament.
I a més a més
és una pena,
perquè ara que el carrer
Consell de Cent
s'ha convertit
en una zona
peatonal fantàstica,
seria una bona ocasió
per fer-ne allò
que els cursis
barcelonins diuen
un hub de galeries,
no?
I a més a més,
l'Artur sap
que aquest ho havia estat
en certa manera,
perquè aquí hi havien estat
galeries històriques
com la Senda,
com el Taché,
com l'A34,
tocant,
arribant,
com el...
no cal dir
de Bolset,
no?
I és una zona
que si l'Ajuntament
la potencies
com d'humana
podria convertir-se,
com dic,
en un col·lectiu artístic
de primer ordre.
I a més a més,
no és només notícia
que la Mayoral
faci 35 anys
ben portadíssims,
sinó que aquest és
un model de galeria
que té un sentit patrimonial,
oi, Artur?
És a dir,
que té una tradició
que a més a més
es deriva directament
cap a una contemporaneitat
que explica molt bé
les dues exposicions
que ara us contarem,
que són extraordinàries,
ja us ho puc dir.
Jo, Bernat,
de la Galeria Mayoral,
que els conec
de fa molts anys,
el Manel,
el pare i els seus fills,
el que només tinc
és que admiració,
és a dir,
és un cas
bastant únic
de fer ben feta
una transició
generacional.
Els fills
han fet
una cosa increïble
que és portar
la galeria
a uns àmbits
internacionals
insospitats,
és a dir,
estan a les millors
fires del món,
entre elles,
Art Basel,
que pràcticament
no hi entra ningú,
que no sigui
una multinacional
anglosaxona,
és a dir,
té un mèrit
tremendo
i per això estem parlant-ne
i ho fem des de l'admiració
i des de tot el carinyo
al món.
Sí, sí,
i jo ho estic fent,
Ricard,
davant d'un quadre,
justament,
de l'exposició
que han dedicat
a la Canya,
que em sembla
que amb aquesta composició
no el tornarem
a veure mai més
en els molts anys
que farem
aquesta secció,
perquè és un quadre
de tècnica mixta
i semen.
Com?
Serà molt difícil
que tornem a veure
un quadre
que està fet amb esperma
i això, clar,
ens serveix molt bé
per parlar d'aquest personatge,
no de l'Ocanya,
com sabeu,
que és una figura
contracultural
importantíssima
dels anys 70
de Barcelona,
que fins ara
havia passat una mica,
no sé si estaràs d'acord,
Artur,
s'havia fulcloritzat
una mica
com a moltes figures
d'aquella època,
però és que aquesta exposició
demostra que l'Ocanya
era un dibuixant
extraordinari
i un pintor brutal.
Estic davant també
d'unes aquarel·les
que va fer
i d'unes pintures
que va fer
quan va ser empresonat
amb el seu amic Nazario
a la model
i són unes pintures
que, doncs,
vaja,
que ens remeten
en un ell
que fins i tot
sembla,
alguna d'elles
sembla un xagal
i un sense títol
de l'any 1977
que és una autèntica
meravella.
Ja li he demanat
el preu al Jordi Mayoral
a veure si em fa
una mica de rebaixa.
Tot això que es veu
es pot comprar.
Es pot comprar.
Tot el que veiem
en una galeria,
Artur,
es pot comprar sempre.
I s'hauria de comprar,
de fet.
I s'hauria de comprar.
El Jordi fa que sí
amb el cap.
La majoria de coses,
Ricard,
estan a la venda.
Això no vol dir
que en una exposició
pugui haver
alguna cosa
més institucional
o d'una col·lecció privada
que no es vengui
però les galeries,
una de les diferències
que hi ha
entre una galeria
i un museu
és que les galeries,
les obres,
estan totes a la venda.
Exacte.
Sí, sí.
I aquesta expos
és fantàstica,
Artur,
perquè una mica
veus el sentit
moderníssim,
ara en dirien
queer,
de l'obra d'Ocanya,
evidentment,
un dels primers
homosexuals
obertament,
obert,
mai millor dit,
la redundància
que van venir
a Barcelona
a trobar
un espai
de llibertat,
però també
una persona
que tenia
uns contactes
profuns
amb la seva
terra d'origen.
Aquí,
per exemple,
estic al final
de la sala
de la galeria,
hi ha una col·lecció
de majes
que podrien ser
de Goya,
però queeritzades,
amb uns rostres
masculinitzats,
extraordinaris.
També
hi ha
una col·lecció
d'una processó,
que és la processó
original
del seu poble,
de 14 figures
de paper
en maixer
extraordinàries,
que és la coronació
de la Verge
de Cantillana,
que era el seu,
el poble
dels seus orígens,
si no vaig errat,
que són figuretes
que són
una autèntica
meravella,
però és que,
insisteixo,
els dibuixos
i les pintures
són una autèntica
passada,
jo m'he quedat
molt sorprès,
Artur,
Artur,
realment,
és un tio
amb una traça
extraordinària.
Jo vull veure-la
perquè vaig venir
quan van inaugurar
l'espai
aquest nou,
que està molt bé,
que és un espai
amb l'exposició Mater,
que el que fa
és complementar
l'oferta
d'avantguarda
i de postguerra
tan bona
que han estat
fent durant anys,
però la d'Ocanya,
per raons,
doncs,
òbvies,
que he hagut de viatjar,
no l'he vista.
El que sí que entenc,
que això crec
que és importantíssim,
que els dos germans
Mayoral
tenen aquesta capacitat
també
de tenir
molt ben connectat
el GPS,
que això és important
amb un galerista,
és a dir,
la ona
en la que actualment
es mou
el que és
la cultura visual
i el clima del moment.
I el clima del moment
a la qüestió de gènere
és essencial.
Essencial.
I revisitar,
des del feminisme,
com hem fet
a l'exposició Mater,
o des d'aquest aspecte
que l'Ocanya,
com molt bé ha dit el Bernat,
s'havia frivolitzat,
perquè, en fi,
tenim una societat
que encara avui
és homòfoba
i que, per tant,
un artista
amb aquestes condicions
el considerava
menys interessant
o menys important
que un artista
heterosexual,
diguem-ho clarament.
Hem de recordar
la magnífica pel·lícula
que li deia
Calventura Pons,
que Calventura
només ens en vam
recordar
quan es va morir,
però hi ha
un documental
extraordinari
de la veritat
que és una autèntica
passada,
veieu-lo,
perquè val la pena
per entendre
la dimensió
d'aquella Barcelona.
Exacte,
i aquesta Barcelona
contracultural
del Nazario,
de l'Ocanya,
tots aquests,
és importantíssima
als anys 80
que van ser tan,
tan, tan bons
amb artistes
com el Broto,
el Xavier Grau,
el primer Barcelona,
tot això
s'ha de reivindicar
perquè, veritablement,
és increïble.
A més,
fem una feina
també de conservació
de l'art,
perquè, si no,
totes aquestes peces
on van?
Com queden?
Home, total.
I de conservació
també de l'art
més contemporani,
perquè, clar,
ara l'actura
es referia a l'exposició
de Màter,
clar,
a Màter hi ha artistes,
hi ha la Pia Camil,
la Carolina Caicedo,
la Catalina,
vaja,
són León,
són artistes
ja molt cotitzades,
hi ha uns murals
extraordinaris
de la Marga Ximénez
que us els recomano molt,
però és un art
contemporani,
molt contemporani,
és a dir,
d'artistes vives,
d'artistes dones vives,
però que connecta
amb la tradició
de la galeria,
i això és l'interessant.
Per exemple,
els murals
de la Marga Ximénez,
hi ha un mural preciós
on hi ha exposat
pràcticament
com un mural
de tàpies
als llits
de la seva besàvia,
de la seva àvia
i de la seva mare,
em sembla,
que pràcticament
sembla una obra
de tàpies
que es fes avui en dia,
que s'actualitzés,
no?
I, per tant,
són obres molt contemporàries,
però que la galeria
ja situen el terreny
de la patrimonialitat,
i això em sembla
a mi una clau
molt important
d'aquesta casa,
oi, Artur?
I tant,
i aquesta doble oferta,
és a dir,
en un moment donat
doncs veus a tàpies
a miralles
amb peces de saura
increïble,
recordo que el Manel
em va ensenyar
un saura al·lucinant,
els primers quadres
de Barcelona,
i al costat
tens aquesta proposta
tan contemporània.
Jo crec que això
s'ha de reivindicar
i a més a més
se li ha de dir a la gent
que perdi una mica
aquella por escènica
que deia Valdano,
que té
algun tipus de públic
davant de les galeries d'art,
que no passa res,
que no estàs obligat
a comprar,
que has d'entrar
com si et tressis
a un museu
desacomplexadament
i ho veus,
i els galeristes
estem contents
de fer aquesta feina
de difusió
i de suplència
a vegades institucional.
Els propis mayorals
fan una feina
de suplència institucional
brutal.
I això que dèieu
fa una setmana
amb l'Albert Ohm,
Ricard,
que a vegades entres a un museu
i hi ha tanta cosa
i tanta gent
i tants turistes
i a vegades tants catalans
que fa besarda.
Jo,
l'Artur Ramon,
el primer que em va ensenyar
a mi,
per anar per la vida,
el primer que em va ensenyar
el pare Artur Ramon és
si vas a un museu
a un museu.
Escriu-me a un whatsapp,
ves a veure aquestes tres coses
i no t'atabalis.
Doncs això amb les galeries
passa...
Les galeries
són un vermut
i la gent que som de vermut
més que de dinar copiós
som molt, molt
prou galeries
perquè realment
tens molta informació
en un curt espai de temps
i a més a més
en zones netament urbanes.
Per això és tan important
que l'Eixamble
reivindiqui
aquest sentit galerista
i és una pena
que les galeries
s'exilin
a altres zones
de la ciutat
o que directament desapareixin
com tantes han passat.
Artur Ramon
i Bernat Adeu,
gràcies com sempre.
Queda recomanada
aquesta galeria
mayoral de Barcelona
per cert que no ho hem dit
però és el carrer número 286
del carrer Consell Decent
de Barcelona.
Jo us deixo
que ets d'anar a negociar
a preu.
Ves a fer el vermut artístic.
Ara li diré
que em puges una mica
la nòmina.
Tens restaurant per dinar, Artur?
Palma o no?
Estic veient a veure
on em porten aquests amics.
Ai, els amics.
És una sorpresa.
És una sorpresa.
M'entregafis l'avió
mentre agafis l'avió
tranquil, tot controlat.
Espero poder tornar.
I si no,
tampoc estaràs malament.
No passa res.
Si no torno,
no passa res.
Artur Ramon,
Bernat Adeu, gràcies.
Ara era el punt
de les 11.
Notícies.
A seguida entrevistarem
avui al matí
de Catalunya Ràdio
Roger Vinton
que ha publicat
la Taranyina Blaugrana
al poder a Can Barça
des de 1899 a 2024.
Ara tornem.