¡Hola, Polina!
Aquí estamos, escoltan.
Bota, ¿cómo estás? ¿Tot en orden?
Es de bailar, Bota.
¿Alguna valoración del novio de Shakira o no?
Que si anem en Joan y yo a bailar...
Eso pasaremos bien.
¿Os semblaremos dos jagants?
Us diré una cosa. El día que vosotros dos
deixeuen el que porteo a dins,
Barcelona tremolará.
Los hombres no bailan.
Los hombres facturan.
Lo que llevan dentro, eh, va, ya lo he entendido, ya.
¡Moltes gracias!
¡Venga, Bota!
Anem al mulletí, va, Bota.
Gràcies, Marina. Adéu.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia, us informeix Joan Bota.
Badalona, Reus i Castellvell i El Vilar
són els tres municipis que més preveuen gastar
de tot el país en millorar les seves xarxes
de subministrament d'aigua.
Els tres ajuntaments han presentat projectes
per prop d'un milió i mig d'euros
a l'Agència Catalana de l'Aigua
per renovar canonades i digitalitzar les xarxes.
LAC ha fet públic avui la llista d'ajuts
concedits als municipis que volen fer obres
amb aquest tipus de projectes
i que sumen en total 128 milions d'euros.
De tots els projectes presentats,
prop de 700 tenen a veure amb accions
per reduir pèrdues o impermeabilitzar dipòsits
i gairebé 100 per campanyes
per localitzar fuites i reparar-les.
També hi ha 300 projectes
per digitalitzar les xarxes
de manera que el registre de consums
és automàtic
i la gestió de les pressions és molt més fàcil.
Més notícies ara, Riera.
Seguiment majoritari de la vaga
dels treballadors de la banca
segons els sindicats convocants
UGT, Comissions Obreres i Fine
calculen que estan secundant l'aturada
més del 70% dels treballadors
del Banc Santander, el BBBBA,
el Sabadell, el Banc Inter i el Dochebank
a més d'altres entitats més petites.
Domènec Saurí, a Sadurní,
que és secretari general de Comissions a Banc Sabadell,
denuncia que mentre la banca
té beneficis milionaris,
els treballadors del sector
estan perdent poder adquisitiu.
Estem parlant de 26.000 milions
d'euros de benefici
i els directius d'aquest sector
no tenen cap mena d'inconvenient
en incrementar els seus salaris
amb bònus milionaris
i a nosaltres ens neguen
recuperar una part del poder adquisitiu
que hem perdut en els últims dos anys
i ens neguen uns increments
per a aquests exercicis.
I Grífols torna a tenir pèrdues a la borsa
després que ahir la Comissió del Mercat de Valors
fes públic el seu informe
sobre els contes de la farmacèutica.
Aquest matí ha arribat a caure gairebé un 8%,
tot i que la companyia no hagi de refer els resultats.
L'organisme regulador, recordem,
que hi veu d'eficiències rellevants
i qüestiona com es recullen les operacions
a dues de les seves filials.
També dubta d'una transferència
que va fer a una societat inversora
propietat de la família Grífols.
L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat admet
que no té data per la municipalització
de 5 escoles bressols d'aquesta ciutat
i descart ara poder-ho fer al curs que ve.
Això enmig de les queixes de les famílies
que acusen el consistori de falta de transparència
i que se senten perjudicades
perquè no tindran la gratuïtat
de l'infantil 2 amb què comptaven.
Molta atenció si demà heu de moure-us
amb rodalies pel Vallès
o entre Barcelona i Girona
perquè l'R2 i l'R2 Nord
estaran tallades entre Moncada i Reixac
i Mollet Sant Fost
i hi haurà autocars entre les dues estacions
que també faran parada la Llagosta.
Aquestes línies recuperaran el servei
a les 7 del matí de diumenge.
L'R11, que són els regionals amb Girona i Portbou,
incrementaran entre mitja hora i tres quarts
el temps de viatge
perquè hauran de circular per vies alternatives
entre Sant Andreu i Mollet Sant Fost
i encara l'R8, els trens no circularan
entre Sardanyola Universitat i Mollet Sant Fost.
Recordem també que entre aquests trajectes
de Sardanyola Universitat i Fabri Puig
en aquest cas no hi haurà servei
durant la Setmana Santa Escolar.
Esports, Marcos García.
La Barça-Basca, defensa.
Aquest vespre la segona plaça a l'Eurolliga,
a la pista del Panacina i Cos.
Els de Roger Grimaus, segons a la classificació,
s'enfronten amb els grecs que són tercers.
El Panacina i Cos Barça començarà en quart de nou
i el podreu seguir a la transmissió que en farem
a l'app de Catalunya Ràdio a la plataforma 3CAT.
A dos quarts de dues del mig,
arrenca la cinquena etapa de la volta a Catalunya
de 167 quilòmetres entre Altafulla i Viladacans
i dos ports de segona categoria en el recorregut.
Tadej Pogatxar és el líder amb gairebé dos minuts i mig de marge
sobre Miquel Landa.
En futbol, Pau Covarsí podria debutar aquest vespre a dos quarts de 10
amb la selecció espanyola absoluta,
ho podria fer,
en l'amistós que jugarà a Espanya a Londres contra Colòmbia.
A la Lliga Lep, or de bàsquet.
Al Força Lleira rep a les 9 del vespre el Fuet Labrada.
En tenis, Pau Labadosa s'enfronta aquesta tarda
a la bielorrussa Sabalenca
en partit de la segona ronda al torneig de Miami
i en marxa a la primera sessió de lliures de MotoGP
del Gran Premi de Portugal.
Fins aquí les notícies.
Benvinguts al podcast olímpic de Catalunya Ràdio.
A la Ville de París.
Ací trobaràs tota la informació relacionada amb els Jocs Olímpics,
dels aspectes més significatius de l'organització d'estres de veniment,
de la competició,
també dels esportistes catalans que hi participen,
aixina com de les estrelles internacionals
que estan cridades a brillar en estos Jocs.
A la Ville de París.
El podcast que fa camí cap als Jocs Olímpics 2024
amb Marta García.
A l'api web de Catalunya Ràdio i el 3CAT.
A l'api web de Catalunya Ràdio.
No tenim el guió.
No tenim guió, no podem dir res.
Un moment, un moment.
Portar el guió és feina vostra.
Mira, però...
Com està la Mania Romero avui?
No, nosaltres l'escrivim, després ens el porta l'Aina Austrell.
Perquè ella sap com imprimir, nosaltres no en sabem d'això.
Sap més, sap quina de les impressores de Catalunya Ràdio treballa més ràpidament.
Sí.
Santa paciència l'Aina Austrell.
I tant, i tant.
Entre nosaltres, el que no ha sortit d'aquí el crims, imagina't tot el que ha d'aguantar.
Aneuràs, aneuràs el dia que digui fins aquí.
No!
Serà divertit el dia que s'equivoqui i, saps, canviï un cas en un programa, saps?
I en Joel molesti un cadàver.
Què està, de vacances el Joel, que no han ni parlat?
Ja estem de Setmana Santa?
Què vols que digui, Romero?
Digue'm què vols que digui.
Avui què fas?
Avui a treballar, treballar com cada dia.
Com cada dia.
Avui cantaré una cançó en homenatge a aquesta passió que tenim com a país pel tema de votar cada molt poc temps qui volem que siguin els nostres representants al Parlament de Catalunya.
Dic una cosa.
Et van dir perfil baix.
Sí.
I ahir a les xarxes no vas fer perfil baix.
Què va passar ahir a les xarxes?
Marina, me les vols portar tu, les xarxes?
Sèrio?
Et dono la contrassenya i me les portes tu.
Crec que t'aniria millor.
Què vas posar?
Crec que t'aniria millor.
No, no.
No se'n recorda.
No, ell va començar dient que havia de portar un perfil baix a les xarxes socials.
És que crec que ho posa en el seu barrió, perfil baix.
Va, què cantes avui, Joel?
Ja t'ho dit una cançó en homenatge a la nostra passió.
No, ha dit una cançó, sí, però quina cançó?
Ja veuràs, ja veuràs.
Ja t'ho explicaré després.
D'acord, nois.
Oi, que està...
No, mira, prou.
I així una hora, eh?
Ara l'hem d'aguantar així una hora.
Adéu.
Tu l'irrites i nosaltres ara que l'hem d'aguantar.
Vinga, som-hi.
Som-hi.
Adéu.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morànez.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
El Kamehameha, radiofònic dels vostres migdies,
amb un supergarrer de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Moràlez.
L'aire Fita.
Bon dia, Quim Moràlez.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Moràlez.
En Jordi Ramoneda.
Hola.
Estàveu contenta, l'Aida.
Sí, potser massa i tot.
Aida, relaxa't.
Tranquil, és.
Relaxa't.
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí i en José González a la producció.
La Montse duran el control central, el control de sol Albert Joder i qui us parla en Quim Moràlez.
És divendres 22 de març.
Avui, l'última hora, es convertirà en el planeta Namek,
amb la presència del que és considerat com el son Goku de la música contemporània.
Hòstia.
Que ets tu, Joel.
Sóc jo.
El millor pitjor cantant del món.
Jo em pensava que era el fullet tortuga, més aviat.
Però bé, encara et falta per ser fullet tortuga.
És veritat, és veritat.
Avui, homenatge a Kira Toriyama, que, si ens assentís, no pot, perquè es va morir fa poc.
Jo quasi moro fa poc, també,
que és el motiu pel qual no el vaig poder fer la setmana que va morir l'Akira Toriyama.
Jo estava lluitant entre la vida i la mort contra una grip que em volia assassinar.
He guanyat.
Sólo poder quedar 1.
I he quedat jo.
Has guanyat tu, Joel 1, Akira Toriyama 0.
I ara ens expliques què fas amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Doncs mireu, avui, catalans i catalanes, amb els vostres impostos,
aniré a comprar el ram de flors més exuberant que trobi
per anar-lo a deixar a la porta del Cangrejo,
que és el bar del Raval on actuava la Carmen de Mairena,
que va morir gens cristianament, jo diria, tal dia com avui,
fa 4 anys, a l'edat de 87.
Jo fa 4 anys, a l'amor de la Carmen.
Si no, sembla que fos en ple coronavirus, pobreta,
que va tenir una vella una mica lamentable.
Una dona amb una vida trista i difícil
que va aconseguir el seu somni de ser famosa, però va morir pobra,
perquè qui la va fer famosa va ser una de les pitjors persones
que ha trepitjat mai l'escorça terrestre,
el Javier Cárdenas, el seu proxenet a televisiu,
que li va robar el seu carisma i la seva capacitat
per resumir la vida en oaforismes aparentment simples,
però carregats de saviesa popular,
com aquell que deia
«coge una ciruela y pa dentro hasta que duela».
Sí, senyor, hi ha un autèntic referent
per a en Joel Díaz, del Mur de les Lamentacions.
Sempre trobes una frase,
aquesta obra de Carmen de Mairena,
per animar els nostres oients.
És que va tocar tot dels pals del que vindria a ser la vida humana.
Molta obra publicada tenia, per lo que veig.
Doncs el cel sigui Carmen de Mairena.
Avui fa quatre anys de la seva mort.
Sí, noi, quan estudiava el batxillerat a la Massana,
allà al Raval, ens la trobàvem molt,
perquè ella passejava molt per la Rambla del Raval,
i un dia ens vam acostar a saludar-la, que fa gràcia,
i ens va donar un encenedor que hi posava,
un logo amb la seva cara,
hi posava Carmen de Mairena Televisión.
Oh!
Que jo crec que...
Jo no sabia que ella tenia un canal de televisió.
El tenia?
Bueno, Carmen de Mairena Televisión, aquest bé.
Potser estava negociant una llicència amb la Generalitat.
És que a mi m'han dit que el 3CAP està inspirat en Carmen de Mairena Televisión.
O sigui, no t'estranyi, perquè va ser pionera en moltes coses.
Doncs ella ja tenia una plataforma al CAP, entre altres coses.
Bé, avui és un dia important,
perquè sabrem qui és el guanyador o guanyadora
d'aquell propòsit semanal que t'has fet aida fita
durant aquests cinc dies,
i que és la fita de la setmana.
Invita!
De la setmana!
Mira, Quim.
Què passa?
Et dic una cosa, és que avui l'Aida està d'una manera...
Sí.
Que no, ara mateix...
Està com nerviosa de no sé què.
Porta molts nervis a sobre,
i ja faig jo la fita.
La fas tu la fita?
La faig jo, perquè l'Aida...
Mira, Aida, surt a donar...
Ves a beure aigua.
Sí, ves a beure aigua, perquè...
Ves a rentar-te la cara,
allò que en diuen quan eres petit,
ves a rentar-te la cara i torna.
Sí, la cara i torna.
Aquesta setmana estem buscant la persona
que té més fotografies publicades al seu perfil d'Instagram.
Sí.
Ahir, gent que tenia moltes fotos,
per exemple,
i vam descobrir està molt bé aquesta secció
que ha fet aquesta setmana a l'Aida,
perquè hem descobert molt fèlies i fòbies dels catalans,
perquè amb el que retraten i el que pengen,
veus el que li interessa.
Per exemple,
puzles.
Puzles, sí.
Gent que penjarà 30 trencaclosques
amb una foto del cronòmetre,
amb el que havien trigat.
Ah, sí, sí.
Menys d'una hora en fer un trencaclosques,
que jo en tinc una casa des de fa 4 anys.
Sí.
De quantes peces?
El meu?
Dos.
Però quedem un dia i ho fem.
No, és un mapa de Barcelona,
d'abans de fer l'Eixamble a l'Aida,
però no hi ha manera.
Oh!
No hi ha manera.
És que deuen ser moltes peces dels mateixos colors, no?
Sí, sí.
És això que tornes boig trobant com encaixen.
El cel.
Normalment passa amb el cel.
Olla, el cel.
Has de començar pels marges, eh?
Pels angles, diuen.
Pels angles.
Pels angles, sí, sí.
I llavors anar fent tot el mar i tirant cap a dins.
També selfies a pobles,
entrepans,
bueno, menjar a Instagram.
Sí, sí, sí.
I també una persona,
que era la Blanca Florent,
que tenia 3 perfils,
que sumats tenien més de 7.000 fotos.
7.000 fotos a Instagram,
jo crec que pràcticament és una jornada laboral.
Doncs sí.
Que has de dedicar cada dia
a actualitzar les teves xarxes.
Sí, sumem.
Ens surten moltes hores de feina
amb aquestes fotografies.
De fet, avui tenim entre el públic
un dels participants en aquest concurs,
que tenia...
Quantes fotos tenies?
Jo tenia 2.000.
2.000.
No guanyaràs, no guanyaràs.
Però, però...
Sí, és un senyor que fa,
com ho dèiem, fotos artístiques.
No hi ha hagut censura?
No hi ha hagut mai censura?
No tant censura.
Ah, però en aquesta foto no.
No, no, no, no.
Que ensenyaves, el mugró?
Ensenyaves un mugró?
El pitu.
Ah, ensenyaves el pitu?
El pitu ensenyava, sí.
Ah, coi.
No, no, i...
No, no, tot el cos.
Tot el cos, clar que sí, ben bonic.
És que és això, el cos humà és molt bonic.
Tots els cossos són bonics, eh?
Doncs escolta'm.
Si te'ls mires bé...
Ja sabem que no guanyaràs
perquè hi ha gent que et supera,
però d'aquí una estona
sabrem qui és el guanyador o guanyadora
d'aquest sopar per dues persones.
El tastem restaurant,
un sopar amb menú de gestació del xef,
que serà per la persona
que té més fotografies penjades a Instagram.
Encara sou a temps de participar-hi,
per tant, aneu fent,
que nosaltres ara us expliquem
què ens farà en Jordi Ramoneda
avui a la seva selecció.
Avui històries humanes,
la selecció Ramoneda,
però una que m'ha interessat molt,
amb una creu maleïda.
O sigui, estem venent per un euro
i un euro amb 75 de transport.
Sí, oh, coi,
més cara el transport que la creu.
No, però és que és una creu maleïda
que si la tens, algo passa.
Et passa a tu o als altres?
No ho sé, noi.
Jo no la compraré, ja t'ho dic ara, eh?
Doncs avui entrem al món paranormal
en aquesta oferta comercial
d'en Jordi Ramoneda,
selecció Ramoneda.
És un noi que tenia la creu
i se'n va anar a Tenerife.
A Tenerife.
A Tenerife passen coses rares, eh?
A veure, si tu vas a Tenerife...
I li van anar amb parella?
Ai.
Ai, que m'ho veig a venir.
És que aquesta gent que diu
que ens anem a Tenerife
i no sé per què
hi ha molta gent que se'n va a Tenerife
i quan tornen ja no tenen parella.
No, és que van a Tenerife,
ja estic fent la secció,
ja...
Ai, a Tenerife?
A Tenerife.
Mora de Déu, senyor.
Ah, doncs està molt bé.
O sigui, va fer l'acte
d'anar en persona a deixar-la.
Però és que és una situació molt complexa.
Bueno, ja l'expliquem.
Avui intentarem vendre
una creu maleïda
a selecció Ramoneda.
Bueno, dic jo a Tenerife
i em diu
vaig a Tenerife i ja, bueno...
Estem a punt d'arribar
a un quart d'una del migdia.
Ja ho sabeu que cada divendres
d'això no t'enllibraràs, Aida.
Toca el teu combat
contra les coses de fa temps.
Aida Fita contra la nostàlgia.
Ai, la lluita
contra la nostàlgia.
Què passarà?
Qui guanyarà?
Què passarà?
Qui guanyarà?
Doncs veurem què passarà
qui guanyarà
en aquest nou combat
de l'Aida Fita
contra la nostàlgia.
Un combat èpic
que arrenca
amb l'aparició
d'un superheroi català, Aida.
Català i ecologista.
Ai!
Que el 1994
va fer molt
per la consciència sostenible
dels espectadors de TV3.
Aquesta és la trepidant sintonia
de les aventures...
És que era així.
Sí, sí.
Tot en un, no?
Tot en un.
Les aventures del Capitán Siam.
Una sèrie de 66 capítols
de 3 minuts
en què aquest superheroi
parla de les bondats
de fer una vida respectuosa
amb el planeta.
El futur del nostre planeta
depèn no només de nosaltres
sinó de tots els que avui dia
són nens.
On n'hi va?
A tocar-los en la de...
És l'actor que interpretava
el Capitán Siam,
que era en Pep Parés,
que a temps enrere
s'havia fet molt popular
a casa nostra
per encarnar
un intrepid aventurer
també a TV3.
Quin era el nom
d'aquest primer personatge
que va fer saltar
a la fam absoluta
en en Pep Parés,
que després es va dedicar
a fer de Múixer
i organitzar...
Sí, senyor.
La porina...
La porina...
La porina...
Del primeus, aquelles.
Sí, sí.
Tchau.
Quin era el nom
d'aquest personatge?
Era Oliana Molls?
Com?
Oliana?
Oliana Molls?
Era Raimon Susqueda
o era Mateu Siurana?
Raimon Susqueda...
Mateu Siurana.
Mateu Siurana.
Oliana...
O sigui, un moment.
Ell feia...
Això també era un personatge.
Ah, però un personatge...
De ficció.
De ficció.
De una sèrie.
Un aventurer, arqueòleg...
Oliana sona una mica
a nom de senyora russa, eh?
És veritat.
No sé per què em sona Mateu Siurana.
Mateu Siurana?
Em sona...
Doncs és incorrecte.
Oh, no, no, no.
Jo en cas no havia de dir la meva expressa.
Per què et sona, Mateu Siurana?
Si ningú us diu Mateu Siurana.
Jo he començat a dir...
A mi no sé per què em sona.
És incorrecte.
Home, un moment.
De fet, Mateu Siurana és un bon amic de...
Sama molt malament això que acabo de fer.
Sí, de Girona.
De Girona, que vam conèixer a Ona Catalana.
M'esteu buicotejant.
Mateu Siurana no és un personatge de ni saga de poder?
Podria ser perquè no eren sols.
Ai, què és?
Aida, segona pregunta.
No, no.
A finals dels 80, principis dels 90,
un estil de música de ball molt lligat al consum de les droguetes de disseny
conqueria des de Chicago totes les pistes de ball del món.
Era un estil que sonava així.
La pregunta és, Aida Fita,
com es deia aquest subgènere de la música house que tenia com a símbol un smiley groc,
el que vindria a ser l'origen de les actuals emoticones?
Aquest estil de chunda.
Chunda per drogotes es deia...
A. Acid house.
B. Progressive.
O C. New beat.
S'ha fet molt famós.
New beat.
La gent a les discoteques ho ballava amb la mandíbula com una màquina d'escriure oliveti.
Per què? Que els feia mal la cara o alguna cosa?
Sí, els feia molt mal la mandíbula i tot el rato la movien per saber si encara la tenien.
I per què tenien bruxisme o alguna cosa?
Sí, feien bruxisme.
Jo espero que sigui acid house.
Doncs és acid house!
Sí!
Parla per a l'àcid, no?
Vale, molt bé.
Perfecte.
Tercera pregunta, Xavier Pere d'Esquerdo, en aquest combat d'Aida Fita contra la nostàlgia.
A veure.
Aida, per comprovar que la persona que netejava els lavabos i la cuina
ho havia fet bé i no deixava cap rastre de brutícia,
hi havia un producte que s'anunciava a la tele que et donava aquest consell.
Para estar seguros de que está limpio, hay que hacer la prueba del algodón.
Lo ven? Queda suciedad.
Sí, y parecía limpio.
Eh, y parecía limpio, eh?
Sí, la prueba del cotó.
Aquests anuncios que era un home fent l'immansplaining a una dona
sobre com s'havia de netejar la casa.
I que ho feia malament la senyora.
Però això que acabeu de dir, què passa?
Però senyora, lo está haciendo usted mal.
Perquè les dones són les que han de netejar
i les que han de saber com es neteja.
No, si estava sent feminista, jo, Aida Fita, en aquest comentari.
No t'ha sortit bé, Joel.
Vale, vinga, adiós.
Era perquè utilitzaven productes que no eren prou bons, d'acord?
Ell anunciava un altre.
Aquest senyor era un majordón que acabava sempre
amb aquesta frase que es va fer molt famosa.
El algodón no enganya.
El algodón no enganya.
Sí, a mi això em sona.
Aquesta veu de doblador tan bonica.
Què era el que portava aquest producte que el feia diferent a les altres marques?
Jo que sé, sabor.
També, sabor també.
Ceroline?
Ceroline.
Amb cero d'avella?
Sí.
Bioalcohol?
Bioalcohol.
Con alcohol?
Sí.
O ciritione?
Hòstia.
Tu ho saps, Ramoneda?
Sí, perquè m'està mirant les respostes.
No, no, no, no, no, avui no.
Al ciritione crec que no, perquè ciritione era una cosa que es va inventar d'un cotxe,
en plan, rollo de Renault Twingo con ciritione.
Bueno, no ho sé.
Volkswagen Polo era.
Volkswagen Polo con ciritione.
Per tant, aquest descartem-lo.
Llavors, tenim el bioalcohol i l'altre que era?
Ceroline.
Ceroline.
A veure, jo sé.
Ceroline.
Ceroline?
Sí.
Sí.
Oh, és incorrecta!
Ai, Ramoneda.
Mira, escolta la resposta.
Escolteu.
Limpiador total, com bioalcohol.
Com bioalcohol, tenia bioalcohol.
Com ha de portar, com ha de portar Cera de Vella un punt de tergenoma.
Quin merder que podria, no?
Jo què sé, però potser amb aquelles coses rares...
Però veus, Joel, jo no l'he fet mansplaining a l'Aida.
M'he equivocat.
Exacte.
Aquest comodí Ramoneda surt molt rana.
Veia merda.
És molt rana, eh, això.
No, clar.
Bé, anem amb una quarta pregunta.
De moment em portes una de tres.
Encara pots salvar l'examen d'avui.
Amb una mica de música, Aida, els 90 van produir fenòmens musicals curiosos i efímers com el que escoltes a continuació.
Óyeme, tú que eres joven, tú que sabes comprender, tú que luchas por tortura en la ONG.
¿Qué pasa?
Con los minerales, ese carboncito que da su carboncito, que estaba en la mina solito, solito.
Y llega un minero y le mete un pico.
Això és la dança de los 40 limones, un tema d'un polifacètic i prometedor artista cordobès que va triomfar a l'estiu del 1996.
Sí, senyor.
Va quedar en promesa perquè poc temps després l'autor, pobret, va agafar una depressió i es va suïcidar.
Hòstia, un limón i medi limón.
Quin era el nom artístic d'aquest cantautor?
Es deia Juan Antonio Salta, es deia Juan Antonio Canta o es deia Juan Antonio Baila?
Hòstia, totes tres em sonen bé, eh.
Sí, sí.
Poc treballat el nom, trobo.
Sí, sí, sí, no es va complicar gaire.
La cançó també, eh.
El chico este que hace? Canta, salta, baila...
Oi, és que després començàvem un limón i medi limón, dos limones i medi limón, i no sé si arribàvem als 40.
En fi, 8 limones.
8 limones.
Direm que canta.
Juan Antonio Canta era efectivament el nom d'aquest artista.
Sí, clar!
Ai, que mòbbing, encara ho podem salvar, això.
No m'he sentit mai, eh.
A veure, jo tenia dos anys, eh, quan m'ha passat això.
Un limón i pedo limón...
Ja has d'escolta la lletra perquè diu coses molt interessants, eh.
Sí, sí, sí, està molt bé.
Per això era un tio intel·ligent i sensible, el Juan Antonio Canta.
Aida, a principis dels 90, una marca gaudia de la seva posició dominant al mercat de la xutxa.
Completament aliena al fet que el seu nom ara és un terme pejoratiu que es fa servir per referir-se justament a gent com el Quim, el Xavi o jo.
Era la marca Boomer, i el buc insígnia del seu catàleg xicletístic era aquest producte.
Ja està aquí el superrotllo de xicle, quilomètrico Boomer.
Metros i metros de superxicle.
En realitat, Aida no feia metros i metros, però sí que superava el metro.
Ah, era bastant llarg.
Però metros i metros no feia perquè això hauria obligat els nens a anar pràcticament amb una moxilla plena de xiclet amunt i avall i hauria sigut molt incòmoda.
I després haguessin tingut problemes de xiclet amunt.
Però clar, tu realment, si tot aquell xiclet el masteguessis, el després s'allarga encara més.
Llavors potser...
Això sí, això sí.
Saps? Vull dir...
Ja, però no és aquesta la pregunta, vull dir que no, era tal com venia a la caixa, diguéssim.
El quilomètrico Boomer no era quilomètrico, però era bastant llarg, perquè feia exactament...
Opció A, 90 centímetres.
Opció B, 150 centímetres.
Opció C, 180 centímetres.
El quilomètrico Boomer.
Però a veure, tu abans has dit que feia més d'un metre.
Ah, mira, perquè sóc idiota.
Llavors hi ha una opció que ja no...
Doncs direm...
Realment és admirable que el Joel planteja la pregunta i l'espatlla a la vegada.
Sí, sí.
180.
Sí, senyora!
Molt bé!
180 centímetres de xiclet que es tallaven com un celo, com si fos una màquina d'aquelles...
Era un disseny bo, era un bon disseny.
Està molt bon el packaging.
Valia més el packaging que el xiclet.
Sí, senyor, Xavi.
Ara mateix en portes 3 de 5, per tant, amb una més trauries un aprovat molt maco.
Bueno, si no, aprovaria, aprovaria.
Aprovaria, aprovaria, aprovaria, aprovaria, aprovaria, aprovaria, això.
Aprovaria, si te quiero amor.
A veure.
Aida, abans d'existir internet i poder veure les pel·lícules en diferents plataformes com Netflix, HBO o Amazon Prime,
havies d'anar a un establiment on les llogaves durant 24 hores.
Ai, jo feia això.
Eren els videoclubs i estava prohibidíssim fer-ne còpies.
Esta grabación está protegida por la ley.
Los titulares del copyright solo autorizan su distribución para uso doméstico y su exhibición en un magnetoscópio
que no esté conectado a una red de difusión de cualquier tipo.
Quienes reproduzquen, plagien o comuniquen públicamente la totalidad o parte de su contenido
incurrirán en un delito castigado con penas de hasta 4 años de prisión,
multa de hasta 36 millones de pesetas e inhabilitación especial de hasta 5 años.
Bueno, era més llarga el missatge que la pel·lícula.
He dicho que robar un banc.
Pero tú mirabas, ¿eh? Tú mirabas.
Yo creo que es la primera vegada que escolto aquest missatge sense rebobinarlo ràpid.
36 millones de pesetas y 4 años de prisión.
Sí, sí, escoltem.
La portaven una mena d'adhesiu hologràfic per comprovar si era bona la cinta o no.
Bé, doncs els videoclubs, cada passadís tenia una categoria diferent.
Hi havia el passadís infantil, el de la comèdia, el musical, el drama, el terror...
I al final de la botiga ben lluny hi havia les pel·lis pornogràfiques.
Sí, sí, sí.
No es notava gens.
Les capses estaven buides.
Això et feia gràcia, a tu?
Sí, perquè feies...
A veure si...
Però sí que hi havia la caràtula amb fotografies i tal.
Bé, perquè et donessin la cinta, majoritàriament en VHS, havies d'anar al mostrador i també venien cintes VHS verges perquè poguessis fer i programar el vídeo i gravar programes de televisió.
Però què volen dir aquestes inicials?
VHS, la cinta VHS.
V baixa, eh?
V baixa.
V baixa, H S.
Videotape Hard Safe.
M'agrada molt con dir, Hard.
Hard, Hard.
Video Home System o Viewer Highest Sound.
Videotape Hard Safe, Video Home System o Viewer Highest Sound.
Em sona el segon.
Video Home System?
Sí.
Correcte!
Ai, que bé.
Bé, que sé, jo encara n'he menjat moltes.
Sí, sí, sí.
He consumit molt.
Ho veus, que bé.
Molt bé.
4 de 6, per tant això és un notable.
En la seva prova setmanal contra la nostàlgia, un bon record que t'enduràs d'aquesta setmana a Santa Aire.
És que puc dir una cosa, jo anava sempre al videoclub amb la meva iaia que en Pau Descansi i em m'ha fet com molta il·lusió recordar aquest moment.
Mira, va per la teva iaia.
De què t'he dit que li va a la teva iaia?
Sí, un petó iaia, t'estimo, allà on siguis.
Però me l'acompanya per triar una pel·li, no? Perquè tu t'houries voler veure una cosa i hi ha una altra.
Amb la meva àvia vaig descobrir que m'agraden les pel·lícules de por i pel·lícules com Xaki o com La nínia de l'Electorcista les vaig veure amb ella per primera vegada.
No, no, és que és la millor.
La teva iaia mirava això?
La meva iaia mirava el que jo volgués, em deixava fer.
Ai, que mimada.
Bé, Aida, enhorabona.
Gràcies.
I la setmana que ve, més nostàlgia contra Aida Pita.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Com es diu el seu marit?
No, ara no en tinc, però Lluís.
Lluís.
Bueno, posa José.
José.
Ep, ep, ep.
Dos minuts i dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, edició de divendres.
Per tant, ja ens disculpareu si estem una mica més esbarats de l'habitual.
A més de més ha començat la primavera, d'aquí re tenim Setmana Santa...
Hi ha una mica d'excitació a l'ambient, i més quan arriba l'Aina Austrell i ens porta les pífies de la setmana.
Pífies, pífies.
Pífies, pífies.
Pífies, pífies.
Pí.
Pífies.
Ai, Aina, no enreguis tant les gràcies perquè després ens pensem que fem humor.
Et puc fer una pregunta?
Digue'm.
Ai, ai, ai, ai.
Ui, ai, ai, ai.
Ui, quan et diuen això.
És que, per què tens una cicatriu al front com si fossis Harry Potter?
Ah, perquè me la vaig fer dormint.
De vegades, dormint, em dec barallar amb algú o alguna cosa i em llevo amb rascades al nas i aquest cop, mira, aquí al front.
Fa dies que la tinc, el que passa que ara s'ha fet la crosta i es veu molt.
Clar, és que...
És veritat, és veritat, és veritat.
Sí, sí, a més, ben recta que me la vaig fer.
Sí, sí, sí, és que està molt ben feta.
Doncs suposo que no hauria de ser dormint perquè jo em vaig despertar i em tenia aquí la marca.
Bé, anem a les pífies de la setmana.
Aquesta setmana teníem el nen a l'estudi i, de cop, algú es deixa anar ben fort.
Escolta'm, eh?
Però, Joel...
Digue'm, guapa.
Jo soc tio.
Ai, quina agúnia.
Això és que vols fer d'angúnia.
Ai, sí, sí, sí.
Que ell és fill del Joel.
Ho heu sentit?
Qui ha sigut?
Jo crec que ets tu, eh, Joel.
No, no, jo no em tiro...
No, no, que jo no em sé tirar rots.
Jo només em tiro peig.
És que fas...
Com d'arrossegar la...
No, però és que ha sonat a rot, però absolutament...
Sí, sí, sí.
Ho hauríem d'investigar.
A veure, tornem-ho a sentir.
Ho hauríem d'investigar.
Jo diria que fa més pinta del teu...
No, no, no.
Sí, home, ara...
Sí, sí, sí.
Digue'm, guapa.
Jo soc tio.
Ai, quina agúnia.
Això és que vols fer d'angúnia.
Ai, sí, sí, sí.
Perquè és fill del Joel.
Això és un...
Jo em produeixo l'opció remunera, també.
Però si estic perjot en aquell moment.
Jo acabo de parlar.
No, jo estava fora al torre.
I en Xavi no hi era.
A mi se'n pot acusar de moltes coses, però demarrant-ho no.
No és rot meu.
Escolta-hi.
Jo faig els rots d'una altra manera.
Que no sigui el nen, eh.
Ah, clar.
Perquè de vegades els nens petits foten un rot...
Però quin rot més profund, no?
L'Aida, que no està parlant en aquell moment.
Aida, no ho sabies tu.
Digues alguna cosa.
Mira, si l'Aida no diu res, el rot és seu.
El rot és seu.
És Gaia o Tor Gaia.
Doncs ja està, ja està.
Apa.
Bé, seguim amb una pixa del Joel.
Secció d'elements.
No, no, no.
El Quim llegeix un lament del Carles,
que ens ha arribat per mail.
I en Joel li respon.
En Carles de Mollet, per WhatsApp, diu...
Em vull queixar dels tomàquets.
Els que tenen un preu assequible no tenen cap mena de gust.
I jo em nego a comprar tomàquets a 10 euros al quilo.
Bé, doncs no els compris, no, Carles?
No és trucada, eh?
Ah, eres tu.
Era jo, era jo.
És que com que em tanco els ulls per concentrar-me.
Et fiques tant a dins, sí, sí.
És que...
Segur ho vaig fer bé, no?
Interpretant en Carles.
Sí, sí.
És que vaig pensar que era una trucada.
Ets molt estenislàscic.
Carai, carai.
Amb aquestes cicatrius al cap i tot plegat, no?
Tu, Joel, a vegades estàs a la parra,
però és que a vegades potser t'involucres una mica massa.
Ja vinc.
Aida, als anys 90 va tenir molt d'èxit un programa
que volia trobar persones desaparegudes.
Però perdones en un sentit metafòric.
Jo no sabia on...
Ningú sabia on era...
Què ha dit la resposta, oi?
Però després dissimulant...
Intentaves dissimulant que ja havies donat la resposta a la pregunta.
Déu-n'hi-do, eh?
Però mira, estic aquí, eh?
I tant.
Tinc una vida funcional, eh?
I per molts anys.
També us diré que la setmana passada el Quim va proposar
un nou nom per aquesta secció de concurs contra la nostàlgia.
Què passarà a qui guanyarà en aquest combat de Aia Fita contra la nostàlcia?
Sis preguntes que li farem...
Nostàlcia!
Què duria tenir el cap?
Nostàlcia.
No ho sé.
No ho sé.
Això és l'ortodòncia.
Ah.
Que de vegades em fa ballar la llengua.
I Jordi, tu ets un corpoboi amb totes les lletres.
Estàs tan enganxat al 3CAT que has descobert noves maneres de veure els continguts.
Tu estàs mirant Núñez, per dir una sèrie fantàstica al 3CAT.
I no pots perquè t'anaves d'anar.
Ho pauses.
Ho pauses.
Ho pauses, que és una nova modalitat del 3CAT.
Ho paures, sí.
Ho paures.
Ara es paura molt, eh?
Sí, sí.
Pot ser que el 3CAT, que és una cosa fantàstica, que m'agrada molt,
dels continguts que hi ha i dels que hi hauran...
Sí, i tant.
Però pot ser que ja t'hagis registrat.
A mi em passa que jo m'he registrat,
el primer que vaig fer el primer dia.
I tant.
I que ja s'han registrat a dir que t'has de tornar a registrar...
No, és impossible.
Això és tu que ho estàs fent malament.
Perquè la plataforma 3CAT funciona finíssima.
Com un rellotge.
Perfecte.
Que no sigui que ho has obert amb un altre dispositiu.
Ah, no té alguna cosa de les cookies.
Amb el privado.
Ah, en modo oculto.
Perquè vull mirar alguna cosa de privado.
Hi ha cosa picantona al 3CAT?
No hi ha cap categoria que sigui pujat de to.
No.
No, no.
Bueno, potser hi ha ni sega de poder.
I l'incest i...
Era bastant marrant.
Hi ha sèries d'aquestes de joves.
També surten coses un mica així.
Sí, sèries de joves.
Del Marlí.
Bueno, el Marlí, clar.
És un oi, el Marlí.
Alguna cosa es veu, es veu el penis d'un actor.
No, jo no ho miro, això.
És que hi ha coses molt vintage a 3CAT, eh?
Si et poses a remenar...
Sí, sí.
Clar, de fet, a Marlí hi ha el penis del Carlos Cuevas.
Però també surt el Carlos Cuevas?
No, no, no.
Surt corrent, surt corrent, que van a banyar tots despullats.
Sí.
I se li veu el pitu.
De veritat.
No, però ara miraré Marlí.
Jo crec que abans de fer l'escena se l'havia tocat una mica.
Però això és una cosa meva.
En fi, per moment surrealista, el del Quim d'aquesta setmana.
És molt fort el que fa el subconscient.
12 i 19 minuts, migdies a Ona Catalana anava a dir, eh?
Ona Catalana, eh?
A Catalunya Ràdio.
Atenció, que m'he remuntat a 25 anys enrere.
Ja no sé ni on treballo.
On vas a parar?
No ho sé, no ho sé.
Duria estar pensant en Ona Catalana,
però faig sovint, i mira, em va sortir.
El temps és relatiu.
És que he passat per 5 o 6 emissores més, eh?
Però, noi, vaig anar a Ona Catalana.
Podria haver dit M80, seria oro.
A veure, a mi em feia patir,
perquè quan vam començar aquí a Catalunya Ràdio
tu tenies el pilota automàtic,
i a vegades semblava que anessis a dir una altra emissora.
Sí, sí, sí.
Però no aquesta, Ona Catalana,
sinó a Ona Catalana també hi vas treballar.
Sí, sí, no, no.
Recordeu que quan hi va haver la cursa de Catalunya Ràdio
vaig dir diverses vegades la cursa de RAC1.
Bueno, però perquè...
Perquè venia gent de RAC1 a córrer a la cursa de Catalunya Ràdio.
És que també és cert que quan has dit tantes vegades una mateixa cosa,
al final se t'enganxa,
perquè jo a vegades quan respon al telèfon sense voler dic
Catalunya Ràdio digui.
I clar, sóc jo, saps?
El meu telèfon personal.
A casa teva, eh?
Clar, o el meu mòbil.
Clar.
Perquè el tinc tan integrat, clar, em surt sol.
Jo crec, Aina,
que hauries de deixar de fer serveis del telèfon
per fer gestions de l'aigua.
Oi?
Per el que sigui.
Gestions com les que fa cada setmana,
escoltant-se amb atenció a l'última hora
i portant-nos les pífies pífies.
Aina Austrell, moltes gràcies.
Ens veiem divendres vinent.
Vinga.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
I jo sóc un dels participants d'aquest concurs.
De cuina, de cuina.
Sí, sí, sí.
Molt bé, no dius re, però ho dius tot.
Sí, ja està.
Jo no he dit pas que sigui de cuina, eh?
Està una mica publicat, eh?
Tot el que estàs dient ja.
Pritxa, t'ha dit, és de cuina i tu has dit...
Sí, sí, sí.
Ah, doncs sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Diumenges, la cursa de Gran Premi.
Els caps de setmana, Mundial de Motociclisme,
Univers MotoGP, amb Damià Aguilar.
Aquest cap de setmana, Gran Premi de Portugal.
Univers MotoGP.
37 anys seguint el Mundial.
10 temporades transmetent les curses en directe.
Perquè el Mundial és nostre.
A l'av i al web de Catalunya Ràdio.
I també a 3K.
I ara entrem al búnquer.
És que hi ha gent...
Ai, no, el cotxe no es pot menjar.
Bueno, escolti, vostè viurà una vegada, eh?
Sí, el cotxe es pot menjar.
Farem una cosa.
Que el seient del costat segui en Jair amb un kebab.
La que puc arribar a l'hi ha?
Ni t'ho imagines, eh?
Això seria un bon programa de tele.
Agafar gent d'aquesta maníaco-obsessiva.
Sí.
Jo el cotxe molt net i tal.
Doncs mira, ara faràs l'AP7 de França fins a Barcelona.
Vostè, amb en Jair al costat, menjant un kebab.
El búnquer, amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
El matí de Catalunya Ràdio.
Mar Massó, fidei comís, pacte successori.
Et sona xino, però tot s'entén molt bé després.
El testament és l'eina imprescindible per poder planificar una herència.
Una quarta part dels catalans mor sense fer testament.
El batibull que deixes quan et mores,
assegura una lluita.
Tocats per l'herència, 30 minuts, a TV3, diumenge a la nit.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Sergi, no ploris.
No, jo no ploro.
Hola, tio.
Dos quarts i mig d'una.
Estem escoltant Catalunya Ràdio, som l'última hora
i avui ens n'anem de compres a un establiment que ens encanta
perquè és...
Anava a dir centenari, no, però és una llegenda, ja, per exemple, a Sabadell.
Sí, era.
Era, era.
Ara és una llegenda perquè ja no existeix.
No, ara està al local per llogar,
que si algú li interessa, el meu pare estarà molt content.
Doncs ja ho sabeu, si voleu, podeu encara llogar al local de Selecció Ramoneda.
Ramoneda, Selecció, Ramoneda, Selecció, Ramoneda.
A veure, com us he promès, tenim una història molt humana d'una creu maleïda.
Ai, la creu maleïda.
La creu maleïda.
Xavi es posa nerviós, però és una creu cristiana?
Sí, sí, sí.
Què és qui surt a la creu?
Una creu, no, no, no hi ha...
No hi ha...
Una creu, és una creu llisa, plana.
Sí, plana.
De penjoll, no de paret.
Pensa que ara hi ha molts joves que porten una creu de penjoll,
però sense cap intenció cristiana.
Perquè si no està beneïda, que fotin el que vulguin.
Ah, no, ja, ja.
És una creu normal.
Aquesta maleïda no està, no està beneïda, està maleïda.
Ah, migo.
Que és un procés que has d'anar a fer, també hi ha un maleïdor.
Suposo.
Al final, maleïs.
Clar, Voldemort.
Total, aquesta persona es ven...
Vendo la cruz que me dio el HP de mi ex...
Hewlett Packard?
No, hijo de puta.
Ah, vale.
A no ser que sigui...
És que igual el seu ex era Hewlett Packard.
Hewlett de Packard.
Com?
Clar, perquè és HDP, no?
No, HP.
HP, HP.
Ah, HP.
Ah, vale.
No t'inventis una realitat alternativa, Xavi.
Estigues atent.
Molt bé, és que l'ordinador d'aquí també és HP.
Hewlett de Packard.
També és Hewlett de Packard.
Però és com un nom de molta categoria.
Hewlett de Packard.
Sí, ara presentaré...
¿Dónde treballes?
Hewlett de Packard.
Hacemos impresoras i som abogats.
Bufete...
Hewlett de Packard.
I copisteria Hewlett de Packard.
Sento una cru que me dio...
El Hewlett de Packard de mi ex antes de irse...
A veure, ara aquí és quan entra la situació...
Aviam, aviam, aviam.
Atents, silenci.
L'ex antes de irse a passar mi cumpleaños...
Mi cumpleaños.
...con otra tia a Tenerife...
És a dir, tenim un noi que té una novia.
Sí.
El noi li ha regalat una creu a la noia.
Sí.
I li ha dit...
Cariño, al día del teu aniversari...
Ajá.
Me voy a Tenerife...
A dejar esta otra chica que es mi amante.
Ah, bueno.
No, està molt bé.
Això com a regal.
Sí, home.
Com a regal, deixo la man.
Però has d'anar a Tenerife.
O si la man està a Tenerife.
Prometiéndome que iba solo a dejarlo...
Claro que quería volver conmigo.
Ah, vale.
Que al final...
Al final, ell va anar a Tenerife.
I es va quedar a Tenerife.
I sigui, per lo de l'Hora Menos.
Per lo d'Alteide.
Ah, sí.
Per les platges de color negra.
Per les platges.
Que són negres, que semblen d'un altre planeta.
I són a Lanzarote.
És veritat que és a Lanzarote.
Però a Tenerife també hi ha platges negres.
També hi ha lo de l'Iva.
Sí, és veritat.
Que era més barat a comprar.
I tant.
Que era una oferta boníssima, sempre.
O pels plàtans.
O pels plàtans.
Pels Silbo Gomero, també.
Però això és a la Gomera.
Sí.
Bé, però queda prou, no?
Sí, és veritat.
Que jo hi vaig anar...
Si xiula les forces, sí, a Tenerife.
Jo hi vaig anar a un lloc de Silbo Gomero amb la meva mare,
perquè li feia molta il·lusió anar a Brossi Gomero.
És maco, eh?
Estava molt bé, que anava a un restaurant
i llavors al cambrer xiulava amb l'altre.
Ah, sí?
I sempre feia molta gràcia perquè li deia
ara jo posaré una forquilla al bolso d'aquesta senyora
i llavors li diré al meu company que no hi és...
Li explicaré...
Li expliquem al Silbo Gomero.
Ah, que no saps què passava en el següent dinar.
Que tornaven a fer-ho de...
Que agafaven la mateixa forquilla
i ho posaven al mateix bolso de la mateixa senyora.
És una atracció per turistes.
Sí, bàsicament.
Quant val la creu?
Un euro.
No la vull.
Bueno, no sé.
Jo tinc la sensació que no va acabar bé, no, aquesta relació?
No, sembla que no, sembla que no.
Potser encara...
És que de vegades deixar costa, eh?
Deixar costa, deixe costa.
No acabes de trobar el moment.
Te'n vas a Tenerife, tornes, no ho has fet i...
Jo crec que s'havia d'esperar una hora
perquè potser amb el desfàs d'horari
la va deixar a les 5 i per turistes són les 6.
Encara no.
Es pot que siguin les 6 allà i llavors ja convalida.
Ha de ser això.
Una altra persona es ven per 10 euros
un tonto GPS para coche.
Tonto GPS para coche está un poco gastado
pero poniéndolo al día me imagino que sí que irá.
Ah, espera, tonto es Tom-Tom.
Tom-Tom.
Sembla que és la persona de dir Tom-Tom, no?
Jo me'n vaig comprando Tom-Tom
i anava superbé, eh?
Jo també.
Molt bé.
Sobretot la ventosa que enganxava al vidre
que queia cada 5 minuts.
Sí.
Anaves conduint i...
Perquè has de tenir el vidre net.
Jo, mira, el datejava i se li iba.
El Quim és molt net.
Jo he entrat al seu cotxe
cada vegada que entro és nou.
No, no.
M'agrada tenir-lo més o menys net.
Doncs queia la ventosa tota l'estona.
Sí, sí, sí.
Però a la saliva on anava, el vidre o la ventosa?
Ah, potser ho vaig fer malament.
Havies d'escopir el vidre.
Sí.
Home, no.
Salpicadero potser es diu això.
Cari, jo vaig llapar per fora
i vaig anganxar per dins.
Ah, per dins, no.
No és així?
No, no.
Ah, doncs llavors no ho vaig fer bé.
Va, i una altra persona que a mi m'agrada molt
perquè, ostres, hi ha gent,
hi ha gent que té problemes a la vida
i de cop i volta diu
me n'he de sortir, he d'anar més enllà.
Molt bé.
Una persona per 300 euros es ven un armario de cultivo.
Armario de cultivo.
De cultivo.
De cultivo de marihuana.
Ah.
De cultivo de marihuana.
Ah, sí, sí, sí, sí.
Bueno, la marihuana es veu que està a l'armari.
Ah, sí, sí.
I és per fer, com es diu això, cultius d'interior.
D'interior.
Però com un hort urbà, és això?
Sí, sí, exacte.
Un hort domèstic.
Domèstic.
Llavors, la foto, molt de qualitat no és,
però per 300 euros s'ho ven.
O sigui, aquesta persona ha decidit
que l'armari de cultiu ja no.
Ja no.
I diu, cambio por bici BTT.
Molt bé.
Veus el típic predicte que es passa a l'esport.
Que es passa a l'esport de competició.
O...
Ai.
Etapa de potencia.
Eh?
Una etapa de potencia,
que jo crec que és una etapa de potència,
és o per posar-ho als altaveus...
Ah, sí.
O per tenir més capacitat elèctrica
pels altres armaris de cultivo.
Ah, clar, perquè es veu que aquesta...
Ho sé perquè m'ho han explicat.
Aquests armaris de cultiu del que és el cannabis.
Sí.
Que consumeixen molta llum
perquè tu li has de fer caure la planta
que fa sol tot el puto dia.
No, no, no, no és mai de nit
per les làmpares de marihuana.
I així van creixent, vinga, vinga, vinga.
Sí, sí, sí.
Bueno, en fi, ara ja sabeu
si veieu algú amb una BTT.
Que sí.
Que va rient.
Aquest té...
Aquest noia és un ex.
Té una etapa de potència.
També tenim una...
Escolta.
M'anem.
Què?
Que no tendrem temps després de cantar.
Com que no?
Ah, bueno, no.
Estàvem aquí tant...
Ah, jo estava a la mar de gust.
És que quan entrem a selecció de remuneres
és allò que ens distraiem, anem mirant.
Sí, sí, és com anar a una botiga,
no a una botiga que ens passa el temps volant, no?
Com a l'Ikea, també, no?
Sí, sí.
Que penses alguna cosa aquí i una cosa allà.
Bueno, l'Ikea també et fan el circuit.
Ah, sí, i tant.
Però explica el paraigües aquest.
No, mira, Xavi, per tu.
Per 20 euros.
A veure.
Paraigües soso de la hòstia.
Mira, això últim no m'ha agradat.
No, però és un...
O sigui, paraigües soso.
A mi m'agrada que es plegui.
Doncs és paraigües soso.
Però és de parilla forta.
És de parilla forta o és de parilla que bufaguen?
Jo crec que no.
El paraigües soso és soso.
És Howlett the Packard?
No, no és Howlett the Packard.
A mi m'agradava molt un que tenia d'aquests amb el botonet,
que sortia disparat tot.
Ah, tot.
I llavors ho feia servir d'arma.
Vaig a...
Pum!
La rascada del front l'ha fet amb un...
És que no me l'hagis fet amb un paraigües que anava boig.
En fi, selecció de la moneda, ja hi tornarem.
Ja hi tornarem, perquè queden moltes coses per comprar
i ara vénen les rebaixes, o sigui que ho haurem de gaudir.
Però ara, el que hi arriba a aquest estudi, i ja era hora,
és el millor pitjor cantant del món.
Jo, jo, jo, jo...
Joel!
Hola, què tal?
Amb ganes de sentir-te.
Doncs mira, ja l'hi he explicat a la Romero,
perquè la Romero està obsessionada,
que jo l'he d'explicar això al principi del programa,
però jo vull fer una mica d'emoció i de cliffhanger,
que es diu en el món de la narrativa.
Que s'ha tancat una mica, no?, la relació teva amb la Romero.
Bueno, bàsicament és que sempre vol que jo li expliqui...
I no em dóna la gana, i no em dóna la gana,
i estem enrocats en aquesta posició.
I aquí no et mouràs.
Ella és tu, siua, però jo més.
Ui, mare, sí.
Aviam, el Toriyama, aquest, dels Nassos,
es va morir fa uns dies.
Catalunya va ser pràcticament un dia de dol nacional,
perquè li vam comprar la bola de drac i l'arale, en aquest senyor.
I sí que és veritat que hi ha una generació de catalans
que ens hem criat, doncs, amb aquests...
Animes, es diu això, manga?
Sí, no? Es diu anime, sí.
Dibuixo japonès.
Animes són dibuixos japonès, no?
Anime.
Perquè, a més, es diuen anime perquè tu els miraves i...
I t'animaves.
I d'alguna manera t'animaves, no?
Hentai, també, no?
Hentai, això no...
No, Hentai és l'omarrano.
Ah, sí, sí.
Hentai.
És allò que van apretats de roba i aquestes coses.
Sí.
Bueno, va, que se m'acaba el temps.
Llavors, he dit, a veure, com puc homenatjar una cançó tan clàssica
com l'opening primer del Bola de Drac, que és aquell...
Anem a buscar.
Hòstia.
I llavors ho he vinculat amb el fet que a mi em comença a donar la sensació,
corregiu-me si m'equivoco, que a Catalunya estem votant
potser una mica més del que vindria a ser desitjable i normal.
Em refereixo a la pròpia democràcia.
Sí.
Jo crec que l'estem explotant una mica massa.
Que a la mínima posem eleccions.
Mira, ho he comptat.
En 14 anys haurem votat 6 vegades al Parlament de Catalunya.
Això dona eleccions al Parlament cada 2,3 periòdic any.
A mi em sembla massa.
És molt sovint, això.
A mi em sembla massa.
La gent està cansada de votar, es veuen la participació
i llavors jo he volgut plasmar aquest fenomen,
aquesta passió per la democràcia que tenim els catalans
en una cançó que cantaré, doncs, en principi, ara mateix...
No, ara mateix no.
No, per què no?
Perquè ara l'ordinador ha decidit que ja en té prou.
Ara sí, ara sí, ara sí.
Va, eh?
Va, vinga.
Va, aquí, m'hi poso, eh?
Som-hi.
Tornem a votar a finals de maig.
Potser pots votar el de sempre o potser canviar.
Tornem a posar el vot a l'ornar, el futur d'un poble a les teves mans.
En aquest país ens agrada votar, ni contents, el 12 de maig tots hi farem cap.
En moltes coses precioses ara ens podrem transformar, sempre amb el ben entès que els partits vulguin pactar.
Mare meva com ens agrada, lo d'anar a votar.
Anem, anem, anem, anem, anem.
Haurem votat sis vegades en els últims 14 anys.
Exercir la democràcia és un det meravellós.
I si cal tornar a votar, s'agafa i es vota.
Si ets indep o ets espanyol, t'agradi o no l'impost de successions.
Per molt friqui que siguis tu, hi ha un partit que et representa.
El futur és teu.
Tornem a votar a finals de maig.
Pots votar el de sempre o potser canviar.
Tornem a posar el vot a l'ornar.
El futur d'un poble a les teves mans.
En aquest país ens agrada votar.
I contents, el 12 de maig tots hi farem cap.
Bravo!
Bravo!
Que m'ha quedat, hòstia!
Molt bé, molt bé!
Mare meva!
Vem a votar!
Tots han de marx!
Quina meravella!
Doncs ara m'han vingut ganes d'anar a votar.
És que és una herenga demòcrata catalàtica, això.
Jo cada dia votaria cantant aquesta cançó.
Cada dia és festa de la democràcia a Catalunya.
Uf, jo crec que la Junta Electoral Central agafarà aquesta cançó com a emblema perquè la gent participi.
Doncs que paguin.
Que paguin.
Que paguin, perquè jo no els hi regalo, a la GEC.
El millor pitjor cantant del món, en Joel Díaz, amb aquesta versió de Bola de Drac,
perquè participeu a les eleccions i voteu.
Voteu, voteu, voteu, voteu!
M'agrada molt la urnar.
L'aurnar?
L'aurnar.
Bé, a vegades petites licències.
Sí, home, això ho fan tots els cantants, això.
És veritat.
Joel, gràcies i enhorabona.
A tu sempre.
Onze minuts i la una és el moment de plantejar-vos el nostre concurs invertit
perquè guanyeu 30 euros per gastar a qualsevol dels supermercats Capravo.
De n'hi ha per tot arreu.
I tant, molt ben posats estan.
Molt ben posats, molt ben assortits.
I com sabeu, nosaltres us diem la resposta del concurs per fer-ho fàcil.
I vosaltres ens feu la pregunta.
I quina serà la resposta?
Que donarà lloc a la pregunta.
La paraula i la resposta és Sudoku.
Hòstia, Sudoku.
Que no són Goku, eh?
No.
Sudoku, eh?
Sudoku.
Què preguntaríeu perquè nosaltres responguéssim Sudoku?
Ja sé que és difícil i, per tant, podria ser molt divertit, això.
93-20-7474, 93-20-7474.
Què et fa el Sudoku?
No despistes.
No, no, no.
No guanyes els 30 euros.
La resposta és Sudoku.
Vosaltres decidiu quina és la pregunta.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Arreglim el problema o tornaré el proper rebut.
Jo diria que aquí no anava l'estribillo.
Ara em podries tornar a cantar.
N'anaré el proper rebut.
Pom, pom, xim, pom, pata, pim, pom.
No, però ho estem salvant, eh?
Sí, sí, sí.
Molt partíssimes, ningú.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Compromís de pagament en 24 hores i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermi cotxe.es.
Som al carrer Rocafort 78, prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
A Catalunya Ràdio hem trobat l'invent perfecte per a les teves tardes.
La tarda de Catalunya Ràdio amb Elisenda Caron.
Un invent que et transporta a una altra dimensió.
Això és un som, desperta i apunta-t'ho.
Un programa que t'ensenyen noves frases fetes en català.
No tinc la gamba per maioneses.
El que et fa pensar en les preguntes més transcendentals.
Anem, tu ets més d'eslip o de doxet?
O en els dilemes científics més rellevants.
Vaig provar a ficar-me el comandament del cotxe al costat del cervell
i vaig comprovar que s'obria com més lluny estava.
El seu cap amplifica el senyal.
De dilluns a divendres de 4 a 7, la tarda de Catalunya Ràdio amb Elisenda Caron.
Que dic que si està la tarda.
Catalunya Ràdio
L'última hora amb Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Caprabo us ofereix el concurs de l'última hora.
Caprabo. Preus bons sempre.
I tan bons com que podeu guanyar 30 euros per gastar qualsevol dels establiments a Caprabo
participant al concurs invertit de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
La resposta us l'hem dit abans i ara ens heu de fer la pregunta.
I qui se n'ocupa és molta atenció a la persona que es diu Daniel.
Bon dia, Daniel.
Què tal? Bon dia, macos.
Des d'on truques, Daniel?
Del Mas Nou, República Independent.
Ho sabia.
Ja fas veu de menesme, eh?
Sí, tropical, una veu tropical.
I ara que comença a fer bon temps per allà al Mas Nou, pel Port, a passejar...
Oh, que bé, que bé, que bé, no? O què?
Vinga, va, veniu, veniu cap aquí.
Va, ens convides a... Què fem? On anem?
A una cerveseta a la platja, va.
Perfecte, perfecte. Doncs ara acabem i venim cap allà.
Però abans ens has de fer una pregunta, oi que sí?
Sí? Vinga, som-hi.
Va.
L'animariu d'avui divendres, superdifícil, de sis lletres.
A septemps, consistent en contemplar nombres de l'1 al 9 en una quadrícula de 81 a Casellas.
Cinc lletres.
Sudoku!
Ostres, qui ho ha fet?
Ha fet un joc dins d'un altre joc.
Quan es jubili el Mario Serra ja tenim relleu, eh?
Ets el Christopher Nolan de l'animisme.
Impossible, impossible.
Daniel, molt bé, moltes gràcies.
Ara vindrem a fer la cerveseta perquè convides tu.
Ja la pots comprar al Caprabo perquè tens 30 euros per gastar el teu gust, d'acord?
A vosaltres, que són els millors.
No, tu més. Tu més. Tu sí que ets bo.
Guapo.
Gràcies, Daniel.
Adéu, Daniel.
Adéu, ànim.
Bé, doncs, és el moment de resoldre la fita de la setmana.
No tenim l'aire de fita perquè ara ha hagut de sortir un moment,
però se n'ocupa en Jordi Ramoneda de dir-nos qui s'emporta aquest sopar.
Per dues persones altes estem restaurant al carrer Provença 88.
Cuina de mercat, de quilòmetre zero, de qualitat.
Un sopar a menú d'agustació del xef que no oblidareu mai,
perquè us sortirà gratis i perquè estarà boníssim, a més a més.
Jordi, com ha quedat la cosa?
Doncs una persona que té 7.372 posts a Instagram,
l'Aida ha valorat que tenir 3 comptes diferents suma,
i, per tant, la Blanca Florenza és la persona que pot obrir un nou compte.
Blanca Florenza.
No tenim temps per parlar amb ella, però és per parlar-hi, eh?
Però que obri un nou compte del sopar, el t'estem restaurant,
i que pengi les fotos.
Blanca, enhorabona, te'n portes al sopar, fes moltes fotos
i penja-les a Instagram, que les volem veure, perquè valdrà molt i molt la pena.
Gràcies per participar i, dilluns, una nova proposta per la fita de la setmana.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
La millor pel·lícula, Los que quedan, Los asesinos de la luna, Maestro,
Oppenheimer, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime, Jaime.
Això és el que ens agrada a nosaltres.
Jaime, eh?
Oppenheimer.
No oblideu, dilluns que ve, una nova fita de la setmana.
El restaurant Testem us ofereix cada divendres la fita de la setmana.
¡Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, OH, I technology radio, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh , oh, oh, oh, oh, oh, oh
El Matí de Cataluña Rádio
Língas
El teu enllaç amb la cultura
A Cataluña Rádio
Torna al Festival de Pasqua de Cervera
El certamen referent de la música clàssica catalana
Del 21 al 30 de març
14 concerts amb l'orquestra Julià Carbonell i Salvador Brutons
Albert Ginovart, Núria Andorrà
Arnau Tomàs i Mercè Herbada
Blooming Duo, Sílvia Vidal i Ramon Homet
El Cor Jove Nacional de Catalunya i Mireia Barrera
Ditchos Diabolos i el Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados
Amb l'orquestra Terrassa 48
Dirigits per Xavier Puig
Un festival de música clàssica que reivindica el patrimoni i el talent català
Més informació a festivalpasqua.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Língas
L'Orquestra Sinfònica del Gran Teatre del Liceu
Arriba a l'Auditori de Girona
Per interpretar quadres d'una exposició de Mussorgsky
Amb la coneguda orquestració de Maurice Rebel
El 7 d'abril la formació sinfònica oferirà també
El concert per a violí en re menor de Sibelius
Sota la batuta de Susana Malchi
Més informació a auditorigirona.org
Recomanat per Catalunya Ràdio
Língas
Língas
Língas
A Catalunya Ràdio
Aquest dissabte 23 de març al Suplement celebrem 100 anys de Ràdio Catalunya des del Palau Robert de Barcelona
Des de les 9 del matí fins a la 1 del migdia
Portes obertes de l'edifici de les Cotxeres per tots els oients
I serem amb Maica Navarro, el comunista Joel Díaz i un mite de la ràdio d'aquest país
Josep Cuní
Tot amanit amb la música en directe de Maria Jaume i Paula Valls
El Suplement amb Roger escapa
Ràdio amb esperit de cap de setmana
Aquest dissabte vine a veure'ns en directe al Palau Robert de Barcelona
I fins aquí a les 7 hores i la setmana del matí de Catalunya Ràdio
Dilluns a les 12 ho tornarem a deixar tot per vosaltres i per aquest programa
Però recordeu que a continuació ve el butllet informatiu i el que no surti d'aquí
El safareig
Crec que hi ha tema Shakira avui, eh?
Ui, que la cosa va calenta
En fi, Marina, aquí t'ho deixem, gràcies
Gràcies, Quim
Fins aquí, doncs, el matí de Catalunya Ràdio
Nosaltres tornem dilluns, com sempre, a les 6 del matí
És que queda un minut i em pensava que en quedaven...
Que en quedaven...
Hòstia!
O sigui, ara en compliu un minut
Ara tenim un minut aquí
Ai, no sé què dir
Què fareu aquesta setmana?
Ah, no sé
Aquest cap de setmana a casa
A casa perquè ja saps que tinc obres, tinc tot en pols
A veure si aconsegueixo aixecar una miqueta la pols i aspirar-la
Però dilluns seguiran a venir obres?
Sí, perquè llavors han de venir pintant, han de muntar habitacions...
Mare de Déu, digues, digues, Charlie
Jo tinc un japonès a casa
Un restaurant japonès?
Sí, és un amic de l'americà que tinc vivint
Que és un enamorat de Gaudí
Així que aquest cap de setmana em toca visitar Gaudí per anéssima vegada
Molt bé
Que original un japonès que li agrada a Gaudí
Sí, eh?
Escolta, li torno a dir bon cap de setmana a la Marina?
No tens nasos
Que sí, mira
No, no, no, t'atreviràs
Que ho torno a fer
Marina, si no et sap greu, et torno a dir bon cap de setmana
Gràcies, Quim
Fins aquí, doncs, el Matí de Catalunya Ràdio
Nosaltres tornem dilluns, com sempre, a les 6 del matí
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
했는데
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim
Bim