Es muy difícil poder seguir, yo lo digo por experiencia propia y me traigo cada día, poder seguir todo un procedimiento íntegramente en catalán.
No es que sea difícil, es que yo diría que es prácticamente imposible.
Y aquí, que son cosas donde la administración, y la administración catalana, habría podido poner la valla,
no la he posado porque a veces parece que no lligamos el catalán a la cultura como una cosa que nos entretiene y que forma parte de la nuestra identidad,
pero no la veiem como una cosa útil realment per fer-ho tot, per fer ciència, per seguir procediments judicials, per absolutament tot.
I crec que els partits polítics han estat els primers a bandejar això.
Mira, afegeixo un element. Carme Junyent, l'any 2016 el suplement l'entrevistàvem i parlava sobre les llengües amenaçades. Deia això.
Quan parlem d'una llengua amenaçada parlem d'una llengua que mostra símptomes que en altres casos s'ha fet evident
que estaven indicant que aquella llengua estava en procés d'extinció i acabat desapareixent.
Per tant, hi ha diferents fases en el procés d'extinció i els símptomes poden ser molt diversos,
però al final tots s'acaben amb la desaparició de parlants.
És a dir, que els parlants deixen de parlar la seva llengua per parlar una altra llengua.
El català estaria en aquest grup de llengües amenaçades?
Sí.
A veure, hi ha una qüestió que és comuna a totes les llengües que han desaparegut i les que estan en procés d'extinció,
que és que prèviament s'ha bilingüitzat la societat.
Evidentment, això és una obvietat, però ningú pot deixar de parlar una llengua si no en té una altra disposició.
Per tant, perquè la societat segueixi funcionant, cal que hi hagi una altra llengua.
Em sembla molt adequat aquest tall, aquesta cosa.
Tres coses, només molt breument.
Primer, parlar d'un estat i tal.
El català sí que té un estat.
Té un estat en contra.
Aquest és un fet constatable.
I això, aquests bastons a les rodes, compten.
D'altra banda, sí que és veritat que ara la cosa està millor, si mirem perspectivament,
però entre un discurs de l'optimisme, que és positiu, i un discurs del cofoïsme, que s'ha practicat sovint,
desactiva i no dona aquests perquès.
I tercera i última, la Carme va ser una de les primeres veus que, d'una manera informada,
va començar a posar en qüestió que s'estigués practicant el que en dèiem immersió lingüística
per desproblematitzar la qüestió.
I no només això, sinó que era desautoritzada des d'una òptica, diguem, del poder fort i acadèmic.
Ella sempre tenia aquest punt de marge fins al final que se la va començar a escoltar.
Bé, avui ens acompanya la Mònica Barrieres, que és professora de l'AUB
i membre del GELA, que és el grup d'estudis de llengües amenaçades.
Va ser alumna, de fet, de Carme Junyent. Què tal, com estàs, Mònica?
Hola, bon dia.
Clar, sentim la Carme. Això que sentim era el 2016.
És a dir, estem parlant d'una cosa que gairebé, no fa deu anys, fa vuit anys,
és a dir, que fa molts anys que la Carme ens avisa, no?
Sí, de fet, el primer article en què la Carme es planteja si el català és una llengua amenaçada
és del 1999. Per tant, som una mica lents, també, a reaccionar en aquest país.
Jo penso que tot el que s'ha dit, evidentment, són elements molt ben, diguéssim, remarcats
sobre la situació que tenim ara, però m'agradaria, diguéssim, agafar algunes coses que s'han dit, no?
Perquè, per exemple, sí que és veritat que la Carme deia que, d'alguna manera,
aquesta nova onada migratoria, no?, com s'ha dit, que és molt més diversa lingüísticament,
era una oportunitat. Però, clar, cal saber-la aprofitar i crec que no ho estem fent, no?
Perquè és molt, molt freqüent que persones que parlen català, que han vingut a qualsevol lloc del món,
es queixen que no els parlem en català.
I allà on anem, amb tot això?
Ella ho feia, perdona, eh? Ella va aprofitar, diguéssim, internet, no dic que fos una influencer,
però sí que va generar com certs continguts audiovisuals que generaven molta polèmica
i que això ella ho explicava. Jo ho faig perquè això genera un debat i, per tant,
és una plataforma que hem d'aprofitar per això, no?, per parlar de la llengua, per exemple.
Sí, sí, efectivament. Però el tema és aquest, no?, que al final on anem a parar és amb l'ús social
i una cosa que també és molt important, que és la norma de convergència, no?, que té a veure també amb això,
en no compartir la llengua, que és això de la norma de convergència o norma de subordinació.
Doncs és el fet que molta gent, per defecte, quan va pel món, doncs parla en castellà per si de cas.
I sobretot si veiem algú que fa pinta de no ser de per qui, doncs encara més, no?
I si no, també, l'altre aspecte de la norma de convergència és, doncs, canviar de llengua,
així que sentim una paraula en castellà, quan moltes vegades, doncs, simplement, si insistim,
acabem parlant tots en català, no? Per tant, tot això va a l'ús,
i, de fet, l'ús social és un dels elements importants,
i potser sí que abans hi havia menys coses, menys productes, però l'ús social era millor.
I l'ús social és un dels indicadors més clars de la salut de la llengua,
i aquí és on anem ara, doncs, en un moment complicat, i sobretot amb els joves, no?
Per tant, és aquí on hem d'incidir, perquè, fins i tot, el coneixement és molt interessant, no?,
que l'escola és qui hauria de garantir el coneixement,
però la part important és convertir aquest coneixement en ús social, no?
I aquí és realment on ens trobem, no?
Sí, si em permeteu introduir una paraula que em va ensenyar la Carme,
i que us farà les orelles així, que era prosopagnòsia.
Sí.
Com?
Que dius, eh?, de 13 lletres...
Prosopagnòsia.
Sí, i ella ho deia, jo és que soc prosopagnòtica,
o sempre freventivament, i és veritat que és una partita d'afecció
que et fa confondre les fesomies de la gent.
I ella ho deia, jo recordo, en actes, a Sitges, a la Vila del Llibre,
dient, si després no els assaludo o vostè em venen,
pensi que jo pateixo això de la prosopagnòsia, no?
Bé, anècdota a banda, jo crec que és una paraula que estaria molt bé
i que definiria molt bé això que ens convindria a ser més prosopagnòtics.
És a dir, parlar en català independentment de la fesomia que tenim al davant.
I aquesta mena de marc mental, que molta gent, doncs,
no em canviïs de llengua, tot això...
És racista, d'altra banda, perdona, Màrius, perquè passa...
T'enrola, és racista.
Fins i tot nascut aquí, que té el català com a llengua habitual,
que pel seu aspecte físic i que té un altre color de pell,
es troben que la gent se'ls dirigeix en castellà.
Però cada dia més, perquè a més cada cop seran més de segona,
de tercera generació, etcètera, etcètera.
Però bé, ella, des del Gela, clar, jo la primera vegada que la vaig...
Jo la vaig conèixer a Masquefa,
perquè també era una gran agitadora cultural d'àmbit local.
Era tot el que passava per Masquefa, passava per les seves mans.
I vas dir, què és aquesta senyora que sap coses estranyes?
I em va dir, el meu tercer nom és Escolàstica.
Es deia Maria del Carme, Escolàstica.
I vaig dir Escolàstica.
I era estudiosa així de tot, no?
Però, clar, ella va veure venir que tota aquella varietat i diversitat lingüística del món
que pot generar curiositat intel·lectual
significava la societat catalana que ja la teníem aquí.
I el Gela significa això.
Significa veure que tota aquesta diversitat que ens ha vingut
ve en molts casos en històries de llengües
que s'ha anat extingint, que s'ha anat bilingüitzant,
en un procés que està científicament estudiat
i que, evidentment, nosaltres no estem en aquesta situació de llengües megaminoritàries,
però som una llengua minoritzada
i ara, d'una manera molt ràpida,
les noves generacions han perdut uns referents i uns perquès.
De manera que...
Hi ha un tema d'identitat, no sé si esteu d'acord.
És a dir, abans la llengua catalana ens identificava, no?
Quan parlaves tu, Ferran, de la immigració que hi havia als anys 60,
ells sabien que per connectar amb Catalunya, amb la societat,
amb el teixit cultural, etcètera,
havies de parlar català i feien aquest esforç
perquè hi ha una manera d'identificar-te amb el territori.
Ara la llengua catalana no és necessària per identificar-te amb Catalunya.
Identificació i pertanyença, Ricard.
Pertanyença...
Per això, jo volia, breument, gairebé ho contestaria tot, no?
Perquè és veritat, el que deia el Jaume,
segurament les comparacions són odioses.
Si comparem amb segons quines etapes,
evidentment que aquesta és molt millor.
Però jo crec que la comparativa bona
és que el català no es pot permetre retrocessos.
Vull dir, el que hem de comparar sempre és
en quin punt havíem arribat
i en quin punt estem retrocedint.
I a vegades s'ha patit d'un cert efoïsme,
jo et diria pujulià,
de que ja estava tot fet i endavant, no?
I les societats canvien, es transformen,
i més la catalana,
que té una permeabilitat brutal.
L'ús social era millor als anys 60, 70.
L'ús social en molts barris no era millor.
Vull dir, ara, si tu vas a Ripollet
i parles amb la gent més gran
quan Ripollet era una petitíssima ciutat,
pràcticament català no parlant,
evidentment va empitjorar moltíssim.
Jo crec que el gran èxit va ser aconseguir
que les segones generacions,
com deia el Ricard,
adoptessin el català
com a llengua d'identificació i d'identitat.
I això sí que va fer millorar
llavors l'ús social.
I tercer, parlava la Maria,
del tema de les institucions.
Les institucions jo crec que han patinat molt
els últims anys
o s'havien acomodat molt els últims anys,
han estat molt inactives,
però compte amb la institucionalització del català.
El fenòmen del rock català
està bastant estudiat,
va patir un excés d'institucionalització
que va acabar apartant els joves del català.
Perquè pensaven que això del català
és la llengua de l'oficialitat
i la rebel·lia sempre porta a l'altra banda.
I amb això s'ha d'anar una mica en compte.
S'ha de treballar des de les institucions,
però sense un cert ànim
de patrimonialització de la llengua.
Mòrica.
Sí, en aquest sentit que comentaves ara,
la Carme sempre deia
que en el moment en què hi havia hagut
una secretaria general de política lingüística,
una mica havíem dit tots
ah, doncs això ja està,
ja no és cosa nostra, no?
I per tant ja ho faran,
per tant també és un risc, no?
Però m'agradaria comentar també això
que introduïa el Marius, no?
Que moltes vegades aquí també arriben
llengües que són també subordinades
al seu estat d'origen
i això crea una empatia.
Nosaltres hem fet estudis, no?
Que demostren que d'alguna manera,
per exemple, els parlants de Masíc
se senten també molt identificats
amb el que nosaltres estem vivint, no?
I com que aquí també, doncs,
s'ha fet una mica una tasca, no?,
cap a aquesta comunitat
i allò que amb la Carme i des del Gela
en parlem de reconèixer per ser reconegut, no?
D'alguna manera,
si nosaltres reconeixem aquestes llengües, no?,
i les validem i les considerem,
doncs d'alguna manera
això també genera empatia cap al català
i això ha passat molt en parlants de Masíc.
Per tant també és una oportunitat
en el sentit aquell que dèiem, no?,
que crec que no estem explotant prou, no?
Aida.
Sí, però sobre el tema de l'ús social,
clar, a mi em sembla molt preocupant.
És a dir,
és cert que no podem donar
un missatge només pessimista
i aquí també us volia preguntar, no?,
com a experts, una mica
quines opcions de futur hi veieu
i quines són les accions
que s'haurien d'emprendre,
però sí que em preocupa, no?,
el fet que només un de cada quatre joves
faci servir el català habitualment
i que si anem a dades de 2007
aquesta xifra era del 43%.
Per tant, és un retrocés de 18 punts,
és un retrocés molt gran, no?
I quan parlem de referents culturals,
la Maria comentava, no?,
és evident que el català
ha d'estar a tot arreu
i ha d'estar en àmbits formals,
però per mi els referents culturals
no són només folclores,
són crear l'estat
perquè la gent s'identifiqui
amb aquella llengua
i també la faci servir després
amb el seu ús social.
I us llenço la pregunta, eh?,
com a persones expertes,
de quines accions s'haurien de fer
i si s'està fent prou
des de l'àmbit polític.
Aviam, des de l'àmbit polític
crec que hi ha moltes coses
que he sentit aquí
que portem un dèficit, no?,
evidentment,
amb tota la programació,
per exemple,
dedicada als infants i als adolescents,
això ha estat una cosa terrible, no?,
que durant anys no hem tingut
aquesta atenció a això que teníem, no?,
que havíem tingut
amb tot el manga i l'anime
anys enrere.
Però jo crec que, clar,
que el tema principal
és aquest de l'ús, no?,
i com incidir en l'ús
trobo que és molt complicat
perquè són realment
comportaments individuals, no?,
de les persones, decisions.
Crec que d'alguna manera
hem de tenir clar
i hem de difondre la societat
en quin moment ens trobem
perquè és un moment complex
i, sobretot, també en aquesta part
de la deixadesa que dèiem, no?,
d'aquesta deixadesa
que hem tingut durant molts anys.
Però trobo que també a l'escola
caldria canviar moltes coses.
De fet, aquests dies
se n'està parlant molt, no?,
perquè ja, doncs,
dins de la campanya
ha aparegut el tema
i crec que hi ha d'haver debat
sobre cap a on
i com podem, diguéssim,
avançar, sobretot,
amb aquest tema de l'ús
i de l'ús social entre els joves
perquè també això ens porta
al tema principal
que serà si es transmet la llengua, no?,
quina generació, no?,
aquestes generacions joves
si transmetran la llengua als seus fills.
O recordo l'últim article
de la Carme Junyent, no?,
que parlava de morir-se en català.
Exacte.
Que és un dret que tenim, diguéssim,
i que no s'hi trobava.
I sobre això, perdona, Mónica,
també el fet que cada vegada
es parla menys català,
o sigui, més català amb les parelles,
però menys amb els fills, no?,
i això també és un element
que s'està perdent la transmissió
als fills i a les noves generacions.
Jo volia afegir un element
perquè, evidentment, l'escola,
sobre l'escola
se li carreguen molts naulers
i l'escola, doncs, dona pel que dona,
però hi ha un element clau,
que és els mitjans de comunicació
i l'espai comunicatiu.
L'espai català de comunicació.
Exactament.
Nosaltres, i la Carme,
he de dir,
i dins del que és
la confidencialitat
que pertoca,
que ella va morir,
finalment,
ja com a membre
de la secció filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans
a l'espera del plenari,
diguem,
però com a emèrita
i al final de la seva carrera,
és a dir,
sense entrar en altre detall,
no era la primera vegada,
diguem,
que intentava entrar.
Ara bé,
en aquest espai
de l'Institut d'Estudis Catalans
ens trobem
que hi ha estudis
sobre la situació
del País Valencià,
sobre la situació
de les Illes Balears,
que políticament
és tan canviant
i tan detonant ara,
que fa posar
els pèls de punta
i alhora
nosaltres,
si parlem
d'un espai de comunicació
avui en dia
sense fronteres,
perquè estem parlant
del món digital,
el que hem de tenir clar
és que el referent
dels nostres
mitjans de comunicació
és la llengua.
Aquest és el fet diferencial
i el fet diferencial
del català
des d'aquesta casa
és que
cada cop
tens més gent
que pendent
de fora
d'aquests territoris
que no tindrà
cap altre referent
quan el que
seria desitjable
és que hi haguessin
referents de tots colors
i de tots els accents.
Això explica
que no sigui hegemònic
el català
i que cada cop
hi hagi aquesta dificultat
de transmissió.
No hi ha uns referents
potents
que siguin
col·lectius
i compartits
per tot aquest espai
de comunicació.
Tinc una sensació
que a vegades
parlem del català
molt tancats
en el Principat
de Catalunya estricte,
no?
I si mirem
la resta de països catalans
és curiós perquè veiem
dues tendències
que ens poden servir,
no?
D'una banda
veiem el País Valencià
i les Illes
on el català
està en regressió
amb unes autoritats
i unes institucions
que estan treballant
activament en contra
i casos molt preocupants
especialment a Balears
molt preocupants
però a l'altre
si ens fixem
en Andorra
que és molt petitó
veiem un camí
el govern d'Andorra
està vinculant
el coneixement de la llengua
als permisos de treball
i de residència
d'influencer
exactament
i per tant
això evidentment
és difícil
en la marca autonòmic
però és un camí
jo no sé com s'ha de fer
però la Generalitat
hauria d'aconseguir
que el fet de saber
acreditar el català
et permetés arribar
a una sèrie de feines
o te les validessin
per exemple a la sanitat
que és un cas flagrant
on això no passa
i després un apunt personal
que abans parlàveu
de parlar sempre en català
jo als 18 anys
i ja fa bastant de temps
als 18 anys
vaig decidir
jo no parlaria mai més
en castellà a Catalunya
a no ser que fos un cas
molt saber
però no m'he trobat mai
jo parlo català
cada dia a Barcelona
només parlo català
mai ningú m'ha dit
parla'm en castellà
no t'entén
no tinc cap situació complicada
hi ha gent que li costa més
gent que li costa menys
gent que parla en castellà
cap problema
però hi ha molta gent
que comença en castellà
i llavors són ells
que canvien de llengua
el català
perquè en veritat
els sí que el saben
i em passa
evidentment
a tots els tòpics
al forn
al taxi
a la barberia
comencen en castellà
i acaben canviant
i moltes vegades
estan contents
que els parlis en català
gent que
diguem un llenguatge aquest
que no semblen
que siguin catalans
és un punt de vista racial
i acaben estant contents
de parlar català
i t'ho diuen
diuen
nostres gràcies
perquè no tinc ocasió
de parlar-ho mai
i després molts cafès amb gel
no
com que no m'agrada
aquest problema
no l'he tingut mai
però és cert
que si ho fas
te n'adones
que hi ha molta gent
que el sap
i no tenen ocasions
de parlar-lo
és el que deia abans
d'aquest prestigi social
que crec que aquí
i jo abans
em focalitzaven
en les administracions
perquè sí que hi ha coses
i hi ha àmbits
que són responsabilitat
de l'administració
que els jutges
parlin català
i siguin capaços
de fer resolucions en català
això és responsabilitat
100% de les administracions
però l'ull social
jo també
fa molts anys
que no canvíeu de llengua
i també m'hi trobo amb això
i és el que deia
i és aquest prestigi
en el sentit
que si no fem del català
una cosa necessària
i això és una cosa
que hem de fer els parlants
doncs llavors
no estem generant
cap incentiu
després per aprendre-la
perquè també
a un nivell administratiu
i més enllà
del que puguis fer
amb qüestions de demografia
i de més
hi ha poques
no tens les eines
que té Andorra
ara mateix
per obligar
que la gent
que la gent el parli
i crec que això
és important
i que és una responsabilitat
i que moltes vegades
quan ens posem derrotistes
els parlants del català
per molt que siguem pocs
o que siguem menys
o que cada vegada
siguem menys
que els parlants de castellà
el poder que té això
per pressionar
jo ara ja
un restaurant
que té la carta en castellà
només
jo ja no hi entro
no m'interessa
però no és que
no per una protesta
és que no
no s'estan dirigint a mi
per tant
jo no els interesso a ells
de la mateixa manera
que a mi no m'interessen
ells
i són aquestes coses
a vegades
i potser és un esforç titànic
però que crec
que hi ha aquesta responsabilitat
igual com no de canviar de llengua
o no dir
mira doncs
perquè tens un aspecte físic diferent
utilitzo una llengua diferent
que vull insistir molt en això
és profundament racista
plantejar-ho d'aquesta manera
sí
bé
lo de la potència del castellà
estem una mica complexats
no
tampoc no és nou
ara m'ha vingut a la memòria
aquella conferència d'un amunt
que parlava
de l'espingarda del català
i el mauser del castellà
i no recordo ben bé qui
quin intel·lectual català
i va contestar
compte que aquells que es pensen
català en un mauser
igual acaben tenint una espingarda
avançant-se ja
a l'arribada de l'anglès
per tant
és un tema complex
ara
a mi em preocupen els joves
i en aquest sentit
també s'ha de fer un esforç
jo que he estat 23 anys
escrivint en un diari
en català
i agraeixo moltíssim
als i les lingüistes
que vaig tenir
que em van ajudar moltíssim
em van perfeccionar moltíssim
la meva feina
però jo recordo
la primera vegada
que va sortir el
decretazo
les
la problemàtica
que vam tenir
per encaixar en els titulars
les fórmules
que es van posar
sobre la taula
i al final
el cop de decret
etcètera
etcètera
doncs
per a la comunicació
per a la comunicació
i especialment
en la comunicació
cap a els joves
això
cal fer un esforç
i aquí voldria destacar
l'obra de Jaume Salvanyà
quan va estar
és un lingüista
que està a l'Institut d'Estudis Catalans
ara
però que va ser
la lingüista
de Flash FM
va revolucionar
el català
de Flash FM
farà una feinada
aquí en aquesta casa
els lingüistes
són peces estructurals
absolutament
però hem de flexibilitzar
una mica
sisplau
Valòrica Fumanal
tu com ho veus tot plegat?
home
jo una miqueta
diferent
en el sentit
que clar
jo vaig arribar a Barcelona
quan tenia 18 anys
jo vaig fer
Ciències Polítiques
a l'Autònoma
i allà
es feia tot en català
a mi m'ha sorprès molt
molt
a la profe
que ha dit
que encara
a dures penes
s'escoltava
i que hi havia
molt poques assignatures
en català
no va ser la meva experiència
jo vaig arribar
i el primer dia
me'n recordo perfectament
la Pia Varenys
que era una professora
de Sociologia
va dir
algú no entén en català
aquí
i jo vaig mirar
només era allò
la que no entenia el català
i vaig aixecar el braç
i em va dir
Donets
i jo li vaig dir
soc dos català
i em va dir
doncs aquí parlem català
entre tots
t'ajudarem
no pateixis
i la veritat
és que jo
mai
mai
mai
vaig tenir
cap mena
de problema
tot al contrari
jo el que volia
era aprendre
però
hi havia una part
que sí que comparteixo
amb vosaltres
que era el tema
de la integració
tu quan vius
en un lloc
tu vols
ser-hi part
i tu vols
que la gent
et senti
com que tu vols
ser-hi part
i això és una cosa
per mi important
però també hi havia
una cosa
que era molt maga
és que aprendre
llengües noves
és fantàstic
perquè la comunicació
humana
és un dels elements
més impressionants
que tenim
i que ens diferència
de tota la resta
dels animals
i a mi
em va agradar molt
jo vaig tenir
una parella
llingüística
que som superamigues
i que em va ajudar
moltíssim
i em vaig treure
el nivell C
cap mena de problema
i no em considero
ni especialment llista
ni especialment brillant
és a dir
crec que aprendre el català
quan veus
com vens de fora
és una actitud vital
no és una qüestió
de dificultat
és cert
que jo
de vegades
i ja ho sapigueu vosaltres
perquè esteu a la tertúlia
amb mi
i de vegades
em surt una paraula
que no és
perquè a més a més
el fet d'estar aquí
visquent a Madrid
ara
fa que no
no tingui l'oportunitat
de practicar-ho
tots els dies
com quan vivia allà
i la veritat
és que jo
cada vegada
que aquí a Madrid
algú parla
del català
i d'això
que trenca
i jo
tinc una visió
completament diferent
jo crec que
els esforços
que s'han fet
per part
d'alguns partits
polítics
aquí a Madrid
de fer de la llengua
un problema
és molt
i molt greu
perquè una llengua
sempre
és per unir
i que
mai he tingut
això que dius
és molt significatiu
el partit popular
Josep Piqué
parlava en català
home i tant
i l'Alicia Sánchez Camacho
ara el partit popular
ja no parla
per exemple
en català
és a dir
sí que parla en català
Alejandro
però
és a dir
això ha canviat
fins i tot
aquesta realitat
la llengua no era un problema
no
la llengua
la llengua
a Galícia
no és un problema
jo conec també molt
la realitat gallega
i vas allà
que governa el partit popular
amb una majoria absoluta
el parlament de Catalunya
fins que no arriba Ciutadans
no es parla castellà
al parlament de Catalunya
clar
hi havia certs consensos
i això és d'ara
sí
el tema és que
jo crec que el partit popular
no és el mateix
és el que està allà
que el que està aquí
o sigui
sí sí
no parlo políticament
parlo del final
d'un exemple lingüista
és a dir
el parlament de Catalunya
fins que no arriba Ciutadans
no es parlava castellà
perquè
no era un conflicte aquest
és a dir
al davant d'altres coses
i aquí el procés
també ja ha fet
el seu segurament
clar
jo crec que
jo crec que
el tema de Galícia
és molt i molt interessant
perquè allà governa
el partit popular
i allà
tots els dirigents gallecs
del partit popular
parlant en gallec
no hi ha cap mena
de problema
no
no
ja
per suposat
no
segurament
els gallegos
diran també
que es parla poc
i que s'està perdent
i que
òbviament
hi ha
una espanyolització
anem a parlar d'això
perquè
parlàveu dels joves
jo que estic molt
a les xarxes socials
al TikTok
allà
molta gent
fa contingut
en castellà
perquè el que volen
és arribar a una audiència
molt més gran
perquè com
el que conta
el que conta
és anar granel
tu el que vols
és que
t'escolti una persona
de
però a mi
per exemple
m'agrada
molt
gent
que fa
contingut
en català
perquè
d'alguna manera
està
iniciant
o està
creant
una comunitat
també
les xarxes
que al cap
ja la fi
és tractar
de tot això
avui
celebrem el dia de la llengua
a Catalunya Ràdio
farem diferents espais
en tot cas avui
volíem plantejar
i obrir la tertúlia
amb un dels temes
que sense dubte
és molt vigent
perquè cada vegada
en parlem més de la llengua
que està amenaçada
i ho volíem fer
amb Màrius Serra
que el coneixeu perfectament
perquè és col·laborador
d'aquest programa
però també és escriptor i filòleg
i la Mònica Barrieres
que és professora de l'UV
i membre del GELA
que és el grup d'estudis
de llengües amenaçades
gràcies per venir avui
al matí de Catalunya Ràdio
Avaltros
Són les 9 i 25
Dia de la Llengua
a Catalunya Ràdio
Anem de parlar
A Abacus i Catalunya Ràdio
vivim Sant Jordi tot l'abril
Gaudeix del 5%
de descompte en llibres
i de les més de 300 signatures
a llibreries i parades
Abacus
Si tu hi creus
nosaltres t'hi portem
D'acord
Podria descriure'ns els sospitós?
Del que em recordo
és dels cabells
Tenia el serrell recte
i els cabells llisos
A més a més
tenia detalls daurats
i maquillats als ulls
Com la gran Cleopatra?
Igual
El mateix tall que porto jo
I com el meu?
Doncs si no té res de característic
és que pot haver estat qualsevol
Ja ha arribat el nou
Rasca gran Cleopatra de l'11
amb premis de fins a 500.000 euros
i gran diversió
Rasca gran Cleopatra
Es porta més que mai
11
Ben jugat
Juga responsablement
i només si ets major d'edat
Confeti
de Jordi Puntí
El desig de ser feliç
a qualsevol preu
Confeti
de Jordi Puntí
Per Sant Jordi
El Sant Jordi
Ei, som Gua Xavi
i ja som aquí
Que si ens necessites?
Clar que sí
Tu la teva roba
i el planeta
I és que som el detergent ecològic
que deixa la teva roba neta
i en pau al planeta
Onesta al moviment
Planeta en pau.cat
Recorda
Som Gua Xavi
És veure el mar
i només penses en vaques?
Al Com Viatges
sabem el que necessites
Viatges a República Dominicana
en vol directe des de Barcelona
i gaudeix els paradisos
de Punta Cana
o Vall d'Aïve
durant 9 dies
a hotel de 5 estrelles
amb tot inclòs
des de 1.080 euros
Més de 50 anys
i milions de viatgers
fan
que et puguem donar
el viatge que necessites
Al Com Viatges
sabem de viatgers
La Germandat de l'Àngel Caigut
de Jaume Clotet
El secret més ben guardat
de la humanitat
corre perill de ser desvalat
La Germandat de l'Àngel Caigut
Una aventura apassionant
i extraordinària
Premi Josep Pla
Viu el clàssic més especial
a la TDT
des de la Casa Seat de Barcelona
El 21 d'abril
els oients convidats
podran viure al Madrid-Barça
i un cop acabat
participaran en el tercer temps
Una possibilitat i la clava
Un esdeveniment
que es podrà seguir
a l'antena de Catalunya Ràdio
i a través de l'app
al web
i també a YouTube
El 21 d'abril
vibrarem amb el clàssic
a la comunitat de la TDT
Amb la col·laboració
de la Casa Seat
Ei!
Quant val el teu cotxe?
Descobreixo
a compremostocotche.es
Ràpid i senzill
Introdueix les dates
del teu cotxe
i aconsegueix
el preu de venda
No només una estimació
I després d'una ràpida revisió
a una sucursal
ens vens el teu cotxe
Aconsegueix ara el preu de venda
a compremostocotche.es
El 12 de maig
hi ha eleccions
al Parlament de Catalunya
Si desitges votar per correu
ho has de sol·licitar
Pots fer-ho
en qualsevol oficina
de correus
o entrar al web
correus.es
amb un certificat
electrònic reconegut
Tens temps
fins al 2 de maig
Més informació
al 012
o a eleccionsparlament.cat
Generalitat de Catalunya
Viatge d'anar
a les Balears
I en sap greu
també de tornada
Amb GNV Ferris
i viatges
al Corte Inglés
podràs viatjar
al nostre paradís
més pròxim
i gaudir-lo al màxim
amb la comoditat
d'emportar-te
tot el que necessites
cotxe, bici, mascota
Sordides des de Barcelona
i València
Reserva l'ara
a viatges
al Corte Inglés
Torna Gerard Quintana
amb una novel·la
commovadora
La puresa de l'engany
La vida és allò
que amaguem
mentre fem veure
que vivim
La puresa de l'engany
Un llibre de columna
Hi ha com una certa obsessió
de cremar greix
de posar el cul
més dur
de tenir uns cossos
perfectes
Són els gimnasos
un espai segur
A les sales de fitness
normalment els homes
són com molt expansius
ocupen molt d'espai físic
deixen les seves coses
per allà al mig
Cada cop més dones
es queixen de les mirades
i els comentaris
sobre el seu cos
Quan faig cesos
intento tenir un perfil baix
discret
i que no se'n vegi gaire
Aquest dijous
ho debatrem
amb usuàries
i especialistes
de l'esport
Les dones i els dies
amb Montse Virgili
de dilluns a divendres
d'11 a 12 de la nit
Tenim totes les claus
Podem obrir
totes les portes
Barça Reservat
Laia Tudel
accedeix a totes
les informacions inèdites
del Barça
per explicar-vos
fets desconeguts
informacions
i secrets del club
Tots els secrets
blaugoranes
al Barça Reservat
Barça Reservat
el podcast
dels secrets del Barça
Cada dijous
un nou capítol
Són les 9 i 29
Som al matí
de Catalunya Ràdio
amb Baida Martori
Verònica Fumanal
Maria Vila
Ferran Espada
i Jaume Clotet
I ara volem saludar
el Jorge
Jorge, què tal?
Bon dia
Hola, bon dia
Moltes gràcies Ricard
per convidar-me
Tu ets professor
de secundària
Sí, correcte
de ciències socials
geografia
història
cultura i valors ètics
i coses d'aquestes
I què t'ha passat?
Bé, doncs
jo ara mateix
estic de baixa
per una sèrie de problemes
de violència
a la comunitat educativa
agressions
insults
faltes de respecte
dia sí, dia també
i al final
arriba una situació
de dir
no puc més
no puc més
però m'està afectant
a la meva vida
ja no només professional
perquè òbviament
gestionar classes
amb aquests problemes
és una feinada
de por
sinó també
a la vida personal
i llavors vaig dir
he de frenar
he de frenar
Això entenc
que es produïa
en un context
de classe
és a dir
al mig de la classe
els alumnes
Sí, sí
insultar-te
des de
fi de puta
a quatre ojos
pederasta
donar indicacions
de coses
a vegades
molt simples
i negar
sent rotund
i muntar
un follon
a la classe
de por
que clar
destorba
tota la classe
després intenta
arrencar
rearrenca
m'han intentat
pegar
també
alguna empuixada
m'he portat
i bueno
i fins i tot
m'han acabat
bueno
amenassant
amenassant
directament
i
i m'han arribat
fins i tot
a fer mal
de part del cotxe
Esten parlant
de nois
de 15-16 anys
Sí
en aquest cas
nois de l'ESO
Què és el que vas fer
tu
quan vas sentir-te
diguéssim
que ja no podies més
abans d'agafar la baixa
diguéssim
Bueno
abans de tot això
perquè clar
això és un procés
i al final
arribes a aquesta conclusió
malauradament
almenys en el meu cas
doncs
parlar en direcció
mirar
i gestionar-lo
pels canals
interns que hi ha
en les comissions
de convivència
i mirar
seguir
hi ha un protocol
d'actuació
contra l'avions
a la comunitat educativa
que està
bueno
està més enfocat
cada violència
que pot patir
l'alumnat
però bueno
diguem així
és que també pot servir
per altre
per el personal
docent
i també el personal
de servei
del centre
en cas de situacions
a vegades
molt desagradables
clar
però quan tu
expliques
aquesta experiència
teva
al centre
com reacciona
bueno
m'he trobat
de tot
perquè a veure
porto uns quants anys
ja
gairebé cinc anys
aquí a Catalunya
sent professor
i
i bueno
m'he trobat de tot
m'he trobat direccions
culte col·laboradores
no
i
i encara que siguin situacions
molt difícils
doncs
es porta d'una altra forma
i després
altres situacions
en les quals
doncs
el centre
et diu
literalment
perquè bueno
he acabat
ficant denúncia
a algun dels alumnes
i estic ara
mateix en un procés
de mediació
i possible judici
i
i
i
ficar-se al perfil
i dir-ho així
de
bueno
que t'ho pensis
que no facis
no sé què
i que bueno
en tot cas
el centre
no es ficarà
en contra teva
i diu
ah vale
molt bé
clar
tu el que esperes
al final del centre
és que t'acompanyi
no
no
no que es posi en contra
no
sí
clar
aquesta és una mica
la cosa
no
que ja ho he comentat
hi ha situacions
he viscut situacions
de tot tipus
no només jo
sinó
molts companys i companyes
i
hi ha companys
d'altres centres
que no treballa tan bé
però ens coneixen
per estudis
per amistat
o el que sigui
i
i es porta molt diferent
quan tens una direcció
del centre
que et dona suport
a un lloc
en què veus
que està
desaparegut
no
o fins i tot
jugar a contra
per
bueno
no sé quins motius
tindran
no
però
tu Jorge
per què et vas fer professor
jo em vas fer professor
doncs primer de tot
a mi m'encanta
l'ensenyament
no
en el meu cas
la història
jo sóc
màster
i postgraduat
en diversos temes d'història
i
i m'encanta
i
i vull transmetre
aquest coneixement
o sigui
hi ha una part de vocació
en tot això
però també
s'ha de dir
que a vegades
amb la història aquesta
de la vocació
i tal i qual
et colen uns gols
de campionat
i la situació
malauradament
jo vaig veient
d'any en any
va degenerant
va degenerant
i
tens alumnes
de segon
tercer
de l'ESO
o sigui
uns marrecs
sense
ni d'oferir
a ningú
que
bueno
et diuen
perquè
perquè faré
que et facin fora
perquè
ets un no sé què
una sèrie
de barbaritats
però cada dia
cada dia
cada dia
i això es va colant
una cosa
que va passar
en un dels centres
d'on he estat
per exemple
perquè veiem una mica
com
pujan alguns
que per sort
també hi ha alumnes
que són
un amor
i són els que et fan creure
encara una mica
el futur de la humanitat
però
situacions
de masclisme
rampant
com dir-li
a una professora
jove del centre
escolta
profe
que són les festes
al poble
a veure
si véns
tan borratge
i en puc aprofitar
de tu
d'altres alumnes
o fins i tot
professors
d'altres tendències
religioses
i culturals
no
doncs
fer comentaris
directament
xenòfobs
i racistes
pintades
desbàstiques
a les portes
de l'institut
no sé
és que
és que
les veus
de tants
de tants colors
i veus
que cada dia
hi ha una
cada dia
hi ha una altra
i
i a veure
el tema
de la mediació
està bé
per alguns perfils
d'alumnes
però és que
hi ha una sèrie
de perfils
que això
de la mediació
se'ls infot
o sigui
els és igual
no clar
perquè aquí
el que està clar
és que tu
tu no pots rebre
aquest tipus
d'amenaces
ni et poden
rebentar el cotxe
ni et poden
empènyer
és a dir
que això és una cosa
que està fora
està fora
està fora
de qualsevol cosa
clar
hi ha una realitat
Jorge
que és que abans
la vostra professió
era una professió
desitjada
és a dir
tothom volia
aquells horaris
una feina
agradable
bonica
de fer
i en canvi
ara per exemple
hi ha més places
ofertades
que cinc oposita
per ser professor
de secundària
vull dir que
realment
estem en un moment
complicat
complex
sí
és una cosa
complicada
perquè per un altre lloc
les dades
i les xifres
i les estadístiques
aquestes
que ens agraden
llegir
i de mirar
i comentar
diuen que
fins i tot
a nivell de Nacions Unides
s'està parlant
ja no només
a nivell
d'aquí
de govern de la Generalitat
o govern de l'Estat
o de l'Unió Europea
sinó a nivell mundial
que és que
es necessitaran
no sé quants
milions de professors
en els propers anys
perquè és que
hi ha una demanda
molt necessària
i més si es volen
assolir els objectius
aquests
del desenvolupament
sostenible
que un d'ells
és el tema
de l'educació
digna
i accessible
a tothom
però per l'altra banda
almenys aquí
en els països
sembla que és una cosa
que més de països
de la nomenada
primer món
les situacions
estan degenerant
jo mateix
jo soc interí
he pagat
per fer les suposicions
que hi ha ara
en res
a finals de mes
no em presento
ja he decidit
que jo ho deixo
jo ho deixo
perquè
el que he dit abans
m'està afectant
d'una forma
ja no només
a nivell professional
sinó a nivell personal
i al final dius
vale
hi ha condicions
respecte
al que es pot oferir
en altres llocs
del mercat laboral
sobretot en el lliure
no en el públic
que dius
ostres
està bé
però
jo ho dic
no mereix la pena
tal com està la cosa
hi ha situacions
que no es poden tolerar
i malgrament
s'estan tolerant
per ser part
d'aquelles persones
que podrien
potser
ficar una mica
més de solució
també he de dir
que no és una solució
fàcil
vale
és multirectorial
hi ha molts assumptes
hi ha molts vectors
hi ha molts
moltes avistes
en aquest problema
i no hi ha
una solució màgica
i qui tingui
una solució màgica
o no sap
de què parla
o ens està enganyant
però tu Jorge
sent interí
passaries segur
aquestes oposicions
és a dir
no t'hi presentes
pel que estàs vivint
m'has d'aprovar
m'has d'aprovar
sí sí
però vaja
que tens
sí
ja les has d'aprovar
has de tenir la sort
que et toqui el tema
que més et vagi
perquè són
en el meu cas
70 i pico temes
que poden sortir
però bueno
és el lloc
d'una oposició
en aquest tema
doncs
poden anar millor o pitjor
però bueno
un les pot fer
em vaig estar preparant
i de més
però és que arribi a la conclusió
que no
que és que no em mereix
l'esforç
ni el patiment
ni el procés
perquè és que
és que no
i ha de dir
que bueno
hi ha l'espècie aquesta
que diu
hi ha prados
més verdes
i per unes condicions laborals
i també
d'una feina
que et pot agradar
el món
no s'acaba aquí
i això ja ho dic
i si les condicions
milloren
doncs mira
potser
potser ens fem
un replantejament
però de moment
tal com a la cosa
està clar
Jorge
que les és
per acompanyar-los
una hora sala
moltes gràcies
a vosaltres
el que està clar
és que les condicions
de treball
actualment
no estan compensant
en molts casos
la situació dura
que es viu a les aules
això sumat
a un cert desprestigi
jo el que veig
és que
hi ha
cada vegada
més violència
a les aules
i que el professor
et té
menys autoritat
i menys eines
per fer front
a aquestes situacions
i això
crec que es deu
a una falta
de suport
dels equips
directius
i dels departaments
és a dir
antigament
es posaven partes
s'expulsava
l'alumnat
es suspenia
l'alumnat
és a dir
el professorat
tenia unes eines
d'autoritat
molt més grans
mira el que t'ha dit
és que la direcció
em diu
bé no anirem
en contra teva
però tampoc
li donen suport
és que en un cas així
d'agressió a un professor
s'ha de fer pinya
o sigui
l'equip directiu
ha de fer pinya
i el departament
ha de donar suport
a aquest treballador públic
per protegir-lo
llavors
aquesta situació
d'indefensió
del professorat
fa que es visquin
situacions realment
molt complicades
i que hi hagi
també uns índexs
elevats
de professorat
tan baixes
per problemes
també de salut mental
que comporta tot això
per tant
jo crec que aquí
hi ha un tema
d'eines
per tenir més autoritat
davant d'adolescents
que pugen
doncs també
molt desafiants
Jaume
jo tinc la sensació
també
que
part d'aquest problema
que crec que l'Aida
ho ha definit molt bé
és
en molts casos
en els pares
i les mares
dels alumnes
és a dir
la sobreprotecció
dels alumnes
per part de les famílies
és una cosa
que a mi no m'agrada
quan jo era petit
jo recordo
jo em queixava
de coses de l'escola
i la meva mare
anava sistemàticament
al costat de la mestra
jo li deia
mira què m'ha passat
i ma mare
tancava files amb la mestra
sense saber ben bé
ni què havia passat
i avui en dia
no
trobem a la universitat
fins i tot
pares que acompanyen
els alumnes
a revisions d'exàmens
és una sobreprotecció
i a l'escola
li entra un punt
de debilitat
d'inseguretat
davant de les famílies
quan jo crec
que les direccions
i el departament
haurien de ser
sistemàticament
defensar-se
davant de les famílies
fins i tot
no em sembla saludable
aquest nivell
d'ingerència
de les famílies
en les escoles
de la mateixa manera
que jo
en un hospital públic
jo no qüestiono
el que diu el metge
o el tractament
que em dona
el pediatre
dels meus fills
doncs a l'escola
igual
l'opinió
i l'autoritat
de les direccions
dels centres
hauria d'estar
per damunt de tot
i oblidar-se
davant de les ingerències
de les famílies
fins al punt
fins i tot
d'impedir
que vagin
en determinats moments
en una revisió
d'examen
d'algú de la universitat
no hi pinta res
la família
ni els pares
és que
s'ha de començar
a posar límits
perquè si no
al final
el professor
té inseguretat
la direcció també
i davant de casos
flagrants
d'agressions
d'insults
que són intolerables
sempre hi ha un punt
de què dirà la família
farà una queixa
farà una instància
entrarà en una situació
molt llarga
per tant
jo crec que aquí
s'ha de reforçar
l'autoritat
dels mestres
a tota costa
i de les direccions
que s'han d'empoderar
davant de les famílies
Bàrnica Fumanal
jo estava escoltant
aquest professor
i sincerament
alguna cosa
se m'ha
partit
per dins
perquè
no estem parlant
d'una situació
aïllada
no estem parlant
d'un dia
no
estem parlant
d'una cosa
un assetjament
sistemàtic
i
jo crec que
no per part
d'un sol alumne
sinó que és
alguna cosa
col·lectiva
i jo crec que
això
és absolutament
intolerable
per part
de l'escola
que no ha posat
fi a tot això
per part
dels pares
que jo
estic super
de contra
amb el meu company
jo quan era petita
el professor
em trucava
i bueno
ahir tothom
en fi
es posava
els meus pares
a mi
ni em preguntaven
el que havia passat
perquè
l'autoritat
la tenia el mestre
i jo
havia de fer
cas
a l'escola
no hi havia
un altre
punt
llavors jo crec que
en aquest cas
aquest senyor
en fi
les conseqüències
tant a nivell vital
que ja ha dit
que no es presentaria
a la plaça
per ser professor
com a nivell
psicològic
i emocional
són enormes
i jo crec
bueno
no sé
crec que han fallat
moltes coses
no?
Maria
jo crec que
sí que
hi ha una manca
d'autoritat
no ajuda gens
a mi això
que ho he sentit
alguna vegada
que els pares
acompanyin
els seus fills
a les revisions
d'exàmens
a la universitat
em sembla
directament
una atrocitat
i és veritat
que passa això
aquesta desautorització
dels mestres
per part
de les famílies
però no només
es continuen
expulsant
alumnes
el problema és
quin efecte
té aquesta expulsió
i quin efecte
causa
en l'alumne
mateix
i potser
té a veure
també
amb la manera
com l'escola
també ha canviat
no només
en la forma
d'exercir
l'autoritat
a través
del càstig
sinó
de quina manera
el professor
també
i el mestre
com a
autoritat
que està
per damunt
dels estudiants
i que és qui mana allà
potser també
s'ha anat
afablint
i això ho hem vist
sempre
hi ha mestres
que gaudeixen
i tots tenim aquest record
hi ha mestres
que gaudeixen
d'un respecte superior
que d'altres
moltes vegades
per la seva manera
de ser
i per la seva
fortalesa
que no s'hauria
d'exigir
perquè llavors
ja estàs
demanant
diguem
una feina
psicològica
que no hauria
de ser
només aquesta
però que això
també passa
i crec que aquí
sí que és responsabilitat
a mi que aquest professor
digui que el seu
que el seu centre
no li està
donant suport
em sembla un problema
perquè li hauria
de donar suport
més enllà
fins i tot
fins i tot
en el cas que considerés
que no té raó
perquè això
és un
no només
en el seu cas concret
que llavors
ja es resoldrà
internament
però de cara
als estudiants
i per l'exemple
que dona
per futurs conflictes
l'escola
ha de tancar files
com a mínim
d'entrada
jo crec que
les experiències
són diferents
jo
la meva experiència
infantil
diguéssim
tant de bo els meus pares
no haguessin fet
el cas reverencial
que feien
el mestre que tenia
que era
un veritable
inútil
des del punt de vista
pedagògic
i que donava
bofetades
a dues mans
i tirava
els borradors
al cap
dels nanos
que voleu que us digui
per això
va per experiències
jo crec que també
hauríem
de fer un treball
una mica més
més en profunditat
de dir
bueno
això passa
a tots els col·legis
a quins col·legis
passa
en quin grau
en quin nivell
passa
perquè estem generalitzant
moltíssim
crec que és un dels primers
problemes
de l'aproximació
que estem fent
amb aquesta qüestió
que és important
dos de cada tres professors
segons aquestes dades
d'Ustec
hauríem denunciat
que han patit
alguna agressió
per part d'alumnes
però quants col·legis
pertanyen
diguéssim
l'educació del meu fill
ha sigut
immensament millor
la relació
del meu fill
com a alumne
en tota la seva etapa
escolera
amb els seus mestres
ha sigut infinitament
millor que la meva
això
és un cas particular
per tant
anem a fer un treball
en quantes escoles
passa això
en quines escoles
té a veure
amb
qüestions
de
de classe social
o no
de pobresa
o no
etcètera
etcètera
etcètera
analitzem bé
el tema
i evidentment
que s'ha d'afrontar
és un tema
molt complicat
i els mestres
no tenen per què
suportar
segons quines qüestions
és veritat
ara
el mestre ho deia
són situacions
que no es poden tolerar
què vol dir
que no es poden tolerar
jo voldria
que més enllà
d'aquesta estadística
es presentessin opcions
què vol dir
recuperar l'autoritat
exactament què vol dir
puc estar d'acord
amb algunes coses
però pot ser moltes altres
no hi estaré d'acord
i realment
solucionarem el problema
expulsant els nanos
de classe
no sé què
etcètera
etcètera
no
solucionarem
però si no són aquestes
solucionarem
unes altres eines
però eines
eines
i suport
al professorat
però llançar
el continuo
de les escombraries
als nanos
que presenten
determinades complexitats
és evident
que és la solució
fàcil
per al mestre
i que ajuda moltíssim
ara
això no soluciona
el problema
estem parlant d'això
eh
bueno
ja ja
però
però
s'intueix
bastant darrere
del què
del que s'està plantejant
amb aquesta enquesta
home
el to dels mestres
i en concret
del sindicat
quan planteja aquesta enquesta
Déu-n'hi-do
el que és
Déu-n'hi-do
jo crec que és un tema
que no es pot defugir
però que s'ha de filar
molt prim
de com s'afronta
és a dir
però que falti autoritat
a les aules
és a dir
el tema
perfil socioeconòmic
l'has plantejat tu
és a dir
que estàvem parlant
d'una problemàtica
que es dona a les aules
independentment del perfil socioeconòmic
no es pot donar
aquesta situació
i hi ha d'haver eines
per poder combatre aquesta situació
aquest és el tema
el que diu
és que les agressions
es normalitzen
perquè no tenen conseqüències
però perquè hi havia unes eines
que es feien servir
que s'han deixat de fer servir
i no n'hi ha unes de noves
almenys no n'hi ha unes de noves
efectives per aquestes situacions
a més a més també
antigament
jo recordo
alumnat d'ESO
que no volia estudiar
que es posaven en una aula a part
anaven a fer jardineria
tot això tampoc s'està fent
és a dir
cada vegada tens més alumnat
que potser no vol estar a l'aula
però el tens a l'aula
i a vegades
i a vegades el professorat
és allò de dir
aquesta hora
és que ja no vull ni que aprenguin
vull que passi l'hora
sense que ningú me la li
i és així
aquest és el problema també
o sigui
que no hi ha
que sembla que
si no volen aprendre
no cal que aprenguin
vull dir
és una solució
perquè no tenen eines
per fer-los aprendre
per mi
la lectura
que això passa
perquè les agressions
no tenen conseqüències
crec que és una lectura
orrònia
si l'extrapolem
a l'àmbit penal
la gent no deixa de matar
perquè matar
estigui prohibit
i hagis d'anar 15 anys
a la presó
o sigui
hi ha una qüestió
educacional de fons
que també
torno al que deia abans
també és la manera
com
de quina manera
els professors
i tots n'hem vist
i tots sabem perfils
d'una banda i de l'altra
de quina manera
els professors
es guanyen també
aquest respecte
que no dic
que en el cas concret
d'aquest professor
aquest sigui el seu problema
però invocar
o ha dit
que la mediació
no li semblava
no li semblava bé
home
d'entrada
els nens
perquè si és professor
de secundària
tindran màxim 16 anys
és evident
que no poden anar a la presó
de quina manera
pot
i entenc que és difícil
i dir
no són gent
que no atenen
a raons
i que no
però bueno
s'ha de trobar la fórmula
i l'escola
ha de tenir la fórmula
per penetrar
en aquesta educació
dels infants
més enllà
de les eines
que tinguin
perquè és el que dic
l'eina de l'expulsió
i és igualment
el problema
és que el que diuen
molts professors
és que això
tampoc no genera canvis
doncs on estàs posant
el problema
segurament
també a veure
amb aquesta qüestió
de classe
o de nivell
socioeconòmic
que comentava el Ferran
jo estic d'acord
amb la Maria
la gent no deixa
diguem
hi ha gent que mata
encara que estigui prohibit
però jo soc el primer
que vaig de 60
on he d'anar 60
encara que cregui
que puc anar més ràpid
perquè em poso una multa
dit això
per mi el tema
el Ricard l'ha apuntat
autoritat per mi
és que si tu li dius
a una professora
a un noi de 14 anys
a veure si tens el meu poble
a les festes
tan borratxes
i ens podem embolicar
li ha de passar alguna cosa
aquest estudiant
la impunitat
de dir-li a un professor
et farem fora
de l'escola
no pot quedar impuner
l'insultat al professor
no pot quedar impuner
jo no sé si se l'ha d'expulsar
un dia o dos
a fer un parte
o no sé què s'ha de fer
o ha d'anar a teràpia
no sé què s'ha de fer
però t'estàs fixant-ne en l'esconsegur
jo parlava de les causes
per què passa això?
per què hi ha professors
o per què hi ha alumnes
que insulten
i que agradeixen
als seus mestres?
no vull dir amb això
que la responsabilitat
no sigui dels alumnes
però que és la causa de fons
la que s'ha d'intentar adreçar
això no sé quina és
Maria
però si una persona
agradeix a una altra
i el que fas és
una mediació
posem a tothom
al mateix nivell
a veure
home
doncs si hi ha una agressió
l'agressió
ha de tenir conseqüències
sí
però vull dir
la mediació
bueno no sé
jo estic
conseqüències pedagògiques
també
però
hi ha d'haver alguna cosa
és que si no
ens basem en la impunitat
però entre l'agressió física
i la falta de respecte
diguéssim
hi ha un gran camí
l'agressió
bueno
definim una mica
però també passa
una mica
perquè estem parlant d'agressió
com si el que es provisca
a les aules
fos una tonyinada
del mestre
que no vol dir
que no passi
en alguna ocasió
i en algun centre
i és absolutament rebutjable
però entre la falta de respecte
d'un nano
que li diu
el que sigui el professor
pedòfil
per exemple
que deia el professor
exactament
com?
pedòfil
bueno pedòfil
això és un insult
doncs ja està
aquí és on estem
i després també hi ha un tema
també hi ha un tema
que és la formació
per arribar a ser
professor
professora
que és un màster
que tampoc és
la formació
més prestigiada
i amb més eines
vull dir que també
el professorat
potser hauria d'arribar
a poder fer la seva feina
amb més eines
també
per aquestes situacions
exacte
anem a canviar de tema
9.52
volem parlar ara
de l'aplicació
de Catalunya Ràdio
de Cat Ràdio
perquè ja es pot escoltar
des de la pantalla del cotxe
atenció
perquè des de fet
des de la primera aplicació
en català
compatible
amb Android Auto
i Apple CarPlay
per poder escoltar la ràdio
mentre condueix
es podem saludar a aquesta hora
Marc Bassols
que és el responsable
del desenvolupament
d'aquesta aplicació
Marc que tal
bon dia
bon dia
com funcionarà això
a veure
doncs
molt senzill
de fet
pels que estigueu
acostumats
a utilitzar
Android Auto
i Apple CarPlay
no cal que us ho expliqui massa
però de fet
això és un estàndard
que ens permet
sincronitzar
els telèfons mòbils
amb els vehicles
de manera que tu agafes
el teu mòbil
el que necessites
primer és tenir
un mòbil
iOS o Android
tenir un cotxe
que sigui compatible
amb Android Auto
i Apple Car
i tenir l'app
de Catalunya Ràdio
actualitzada
en l'última versió
que és la que hem desplegat
a partir d'aquests dies
per tant
actualitzant l'aplicació
i ja està
això ja ho tenim
això ja ho tenim
llavors què hem de fer
el que hem de fer
és emparellar el mòbil
el nostre cotxe
mitjançant un cable
o bluetooth
hi ha cotxes
que permeten
les dues opcions
hi ha cotxes
que només una
i anar
a Apple Car
o Android Auto
des de la pantalla
del cotxe
des del panell central
del cotxe
a partir d'aquí
el que hem de veure
són les apps compatibles
que tenim
el nostre mòbil
i allà hem de visibilitzar
l'app de Catalunya Ràdio
i accedir-hi
i què hi veurem
què hi veurem
aquí a l'aplicació
de Catalunya Ràdio
d'entrada
com una visió
més adaptada
en aquest panell
del cotxe
amb els botons
més grossos
amb els accessos
més simplificats
i en definitiva
una aplicació
o una visió
de l'aplicació
més usable
del que estem
habituats
a l'aplicació
mòbil
perquè sigui
més senzill
de navegar
en aquest entorn
a nivell de continguts
us volia destacar
que tenim com
tres grans grups
de contingut
en aquest cas
evidentment
tens l'accés
als directes
i no només
a les quatre emissores
oficials
de Catalunya Ràdio
que són
Catalunya Ràdio
Catalunya Informació
Catalunya Música
i CAT
sinó que a més a més
tens l'accés
al canal exclusiu
digital
d'aquesta casa
això pel que fa
als directes
que és allà on enviem
quan fem programacions
paral·leles
que diem
per exemple
ara fem el partit
de bàsquet
però a més a més
fem
el búnquer
doncs pots escoltar-ho
pels dos canals
exacte
llavors aquí tens
l'accés directe
en aquest cinquè canal
i a més a més
els altres
però a banda d'això
també tenim tot l'accés
als podcasts
de la casa
i aquí hi ha una tria
dels més escoltats
dels podcasts
més destacats
el que en diem
els fons del dia
i si no en tens prou
amb això
doncs tens un accés
de l'A a la Z
per tenir
l'enllaç directe
cap a qualsevol
programa d'aquesta casa
i a més a més
una altra cosa tenim
que crec que és
molt interessant
que és l'accés
sota el login
del 3CAT
als continguts
que t'has guardat
per veure més tard
llavors a partir d'aquí
també tens un accés directe
fantàstic
doncs ja ho tenim
és a dir que la ràdio convencional
va morint
això de l'FM va morint
veig Marc
no
no no no
perquè
bueno
és que coneixeu
que ets
és una finestra
més que afegim
en aquest cas
amb Apple CarPlay
i amb Android Auto
l'FM continua
tenint la seva vida
i pensa que
aquests sistemes
són compatibles
a partir de cotxes
més o menys
van començar
el 2016
a 2017
i a mica a mica
s'han anat popularitzant
per tant
la gent que tingui
cotxes més antics
que aquesta data
que estic dient
segurament
continuarà escoltant-nos
a través de l'FM
o a través d'algun altre aparell
una mica més
més sofisticat
però vull dir
tots aquests sistemes
tenen vida en paral·lel
molt bé
doncs ja
ja ho sabeu
a partir d'avui
la primera aplicació
en català
compatible
amb Android Auto
i Apple CarPlay
és l'aplicació
de CatRadio
gràcies Marc
una abraçada
gràcies
que tingueu
un bon dia
Història d'un piano
de Ramon Gené
una novel·la inoblidable
sobre el poder
de redempció
de la música
Història d'un piano
de Ramon Gené
Premi Ramon Llull
Si em toca la grossa
penso construir un centre
per la gent gran
del barri Catic
Tu somia en plaers
més terrenals
que nosaltres ja destinem
tot el nostre benefici
a causes socials
27 d'abril
sorteig de la grossa
de Sant Jordi
amb un premi
de 2 milions d'euros
Loteries de Catalunya
juga amb responsabilitat
i només si ets major
no t'imita això
Ets dels que comencen
el dia mirant
com surt el sol?
O dels que es passaria
la nit
davant de la pantalla?
Siguis com siguis
la teva mirada
és única
per això ara
General Òptica
tens totes les ulleres
amb un 50%
en vidres
General Òptica
la teva mirada
ets tu
Si estàs temporalment
a l'estranger
pots votar
en les eleccions
al Parlament Europeu
del 9 de juny
Has de figurar
en el registre
de matrícula consular
com a no resident
Recull la sol·licitud
a la teva oficina consular
o descarrega-la a
exteriores.gob.es
Lliure-la
amb el teu DNI o passaport
a l'oficina consular
fins a l'11 de maig
Repràs la documentació
al teu domicili
de l'estranger
i podràs enviar
el teu vot
per correu certificat
fins al 5 de juny
Ministeri de l'Interior
Govern d'Espanya
Ei, digue'm una ruta
diferent per anar a la feina
Un altre cop no
No hi ha altres maneres
Segur que sí
No puc més
Recalculant
Recalculant
Estrena el teu Seaterona
amb 10 anys de garantia
i dóna-li la volta
a la rutina
Seaterona
Tan nostre
Tan Seat
Hola, sou l'Alfred Rodríguez Picó
i us vull parlar
de la humitat
La pluja fa que la humitat
afecti greument
la vostra casa
Infiltracions, capilaritat
Condensació, salitre
Des de fa més de 50 anys
Murprotec soluciona
definitivament
els vostres problemes
d'humitat
Demaneu el vostre
diagnòstic complet i gratuït
al 900-102-103
Murprotec
900-102-103
És en Picó
qui us ho diu
012
La millor resposta
Ahir vaig veure la Maria
I com està la seva filla?
Encara és complicat
però es troba molt millor
Les Bernajús
són uns equipaments
d'atenció integral
per a infants i adolescents
que han estat víctimes de violència sexual
pioners al sud d'Europa
En un entorn amigable
els infants i les seves famílies
són atesos per psicòlogues
pediatres
o treballadores socials
Se centralitzen tots els serveis d'atenció
en un únic espai
per evitar un dolorós itinerari
d'entrevistes
Actualment ja hi ha 13 centres Bernajús
operatius arreu de Catalunya
Si és petit o coneixes
algun cas de violència infantil
truca al 116-111-012
La millor resposta
Generalitat de Catalunya
Hola, sóc la Maria Nicolau
i ja podeu llegir
Cremo, el meu nou llibre
En aquestes pàgines
com en una novel·la d'aventures
hi barrejo passió
memòries
reflexions
Cremo a cada pàgina
Connectem ara amb el Corte Inglés
per saber totes les novetats
Bon dia
Bon dia
S'acosta el meu aniversari
i el vull celebrar
a casa amb els amics
i com que és la setmana
de les ofertasses del Corte Inglés
me n'aniré a qualsevol supercord
hipercord
o al supermercat al Corte Inglés
que tingui més a prop
i aprofitaré les ofertasses
Hi ha un pernil ibèric
per 99 euros
La cervesa Mau
la tens amb la segona unitat
a meitat de preu
al pac de 28 llaunes
i amb uns llagostins cuits
de Madagascar
una mica de formatge vell
de llet crua d'ovella
flor d'esgueva
i olives farcides
l'espanyola
solucionat
i tot són ofertasses
i si m'animo a fer alguna recepta
també tinc des d'un dos per un
en hamburgueses d'angost
Miguel Vergara
fins a un exquisit salmó fumat
Domínguez
al 70%
la segona unitat
a més a més
t'endús el 10%
de tot el que comprís
de regal
per una propera compra
consulta en les condicions
setmana de les ofertasses
de supercors
hipercors
i el supercors