Has de capturar momentos
de los que recuerden toda la vida.
Preinscripciones obertas
fins al 22 de abril
a Xenascat.gencat.cat
barra vacances en familia.
Generalitat de Cataluña.
Vinga, vinga, vinga,
somis, noies!
Somien a ser grans estrelles.
El futbol es todo por mí.
Y por mí también.
Pero tú podrás continuar jugando.
Pero la mayoría
se quedará en el camino.
El futuro
t'apendrá nomás de tú,
no de los otros.
L'Academia
de esta noche
a TV3 y a la plataforma.
Las series más top
les trobaràs a 3CAT.
Catalunya Ràdio
Són les 10 i un minut.
Última hora
a l'Era de Catalunya Ràdio.
Després parlarem
del servei militar obligatori,
de si això és possible o no,
de la situació que hi ha de preguerra,
tal com va dir el mateix
primer ministre polonès
Donal Tars,
que diu que estem entrat ja
a l'era de la preguerra.
Però abans,
actualitzem-nos ràpidament,
Òscar Fernández, bon dia.
Bon dia.
Mira, aquesta hora està previst
que comenci el Senat
el debat sobre la llei
d'amnister impulsat pel PP
i on ha d'intervenir
el president Pere Aragonès.
Anem a Madrid.
Paula Brujats, bon dia.
Bon dia.
Si serà un cara a cara
entre Aragonès
i els barons del PP,
Aragonès defensarà l'amnistia
i també un referèndum
per Catalunya
davant dels presidents
populars
que no s'han esperat
el debat
i ja l'arribada
als passadissos
han carregat
contra la llei
i contra Aragonès
per haver dit
que avui venia
a trollejar el PP.
Li ha replicat
el president valencià
Carlos Mazzon.
Bueno,
ya la primera vez
que vino
que hoy se largó,
¿no?
y hoy pues dice
que viene a trolearlo,
¿no?
Bueno, pues esto,
cada uno demuestra
el nivel que tiene
con lo que hace
y con lo que dice.
Yo vengo a abrir los brazos
también a esa gran cantidad
de catalanes
que están deseando
un futuro mejor.
El govern espanyol
no envia cap representant
al debat d'avui
i acusa el Partit Popular
de muntar
un altre numeret
al Senat
en contra de l'amnistia.
Paula Brujats,
Catalunya Ràdio Madrid.
D'altra banda,
una operació de la Policia Nacional
ha acabat amb la detenció
de set persones
presumptament integrants
d'una organització
que captava
i transportava
l'actuació policial
ha alliberat 17 víctimes.
L'Agència Internacional
de l'Energia Atòmica
ha condemnat
l'atac amb drons
contra un dels 6 reactors
de la central de Saporija,
Ucraïna,
que està sota control de Rússia.
L'organisme de l'ONU
confirma almenys 3 impactes
contra les estructures
de la contenció
del reactor principal
que, si bé no han compromès
la seguretat,
sí que han augmentat
significativament
el risc d'un accident nuclear.
I acabem explicant
que la toneladora
que perfora el terreny
del tram central
de la línia 9 del metro
a Barcelona
s'ha tornat a aturar.
La incidència retarda
una vegada més
al calendari de l'obra.
La Generalitat
tenia previst
tenir acabat aquest tram
entre la zona universitària
i la Sagrera
l'any 2027
i segons avançat
l'avantguarda
i confirma
Catalunya Ràdio
de fons del departament
de territori,
la toneladora
està aturada
des de fa més d'un mes
a 500 metres
del Pou de Mandri
perquè calia
revisar la roda
de tall.
El matí
de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Ara volem parlar
de la situació
que hi ha
ara mateix a Europa
com dèiem abans
de la seguretat
que hi ha
de si la guerra
és possible o no
ho farem sentint
d'entrada
la veu del centre
de l'ASP.
Pepe Cordillón
és investigador.
Pepe, què tal?
Bon dia.
Bon dia.
I disculpa
per l'espera.
Fins a quin punt
el que estem sentint
i veient aquests dies
justifica d'alguna manera
o volen legitimar
aquesta guerra a Europa?
Bé, jo crec que
els últims dos mesos
entre les èlits
polítiques
europees
amb la contribució
o d'algunes èlits mediàtiques
estan començant
a validar
des del nostre punt de vista.
És a dir,
estan començant
a fer un discurs
que se'l creuen
ells mateixos
i que
bàsicament
el que volen
és justificar
un increment
de la despesa militar.
Si ens hem d'anar preparant
contra una gran guerra
contra Rússia
que és una potència nuclear
aleshores
jo crec que
el que hauríem d'anar pensant
és en construir
una xarxa
de refugis antinuclears
perquè aquesta gran guerra
contra Rússia
que és el que ens estan dient
els dirigents polítics europeus
i ningú els agafa
i els tanca
amb un manicomi
és pensar
que aquesta guerra
acabarà fent
una guerra nuclear
i contra aquesta guerra
que no guanyarà ningú
i perdem tots
el més eficaç
que es pot fer
és construir
una xarxa
de refugis nuclears
o bé
fer programes
a les escoles
als nens
se'ls explica
que en cas de guerra nuclear
s'han d'amagar
sota una escala
aquest tipus de coses
que es feien als Estats Units
als anys 50
del segle XX.
Per què vols dir
que si hi hagués una guerra
això seria de destrucció absoluta?
Doncs sí
no
hi ha una altra possibilitat
és a dir
Rússia
és la primera potència nuclear
del món
en aquests moments
que té més armes nuclears
si ens hem de rearmar
per competir
amb Rússia
que és el que
d'alguna manera
ens estan dient
llavors
n'hem de gastar
un 2%
això és una misèria
hem de gastar
el 10
el 15
el 20%
perquè hem d'igualar
a tot l'arsenal
que té Rússia
que és moltíssim
per exercir sobre ella
una dissuasió nuclear
aquesta història
és la història
de la guerra freda
del segle XX
és a dir
els que tenim una edat
estem farts
d'haver ressentit
durant tota la nostra
infantesa
adolescència
i maduresa
és tornar a repetir
els mateixos errors
els mateixos
les mateixes
bajanades
que es van arribar a fer
durant la guerra freda
del segle XX
això
no s'ho pot creure
ningú
ningú que sigui racional
diguéssim
però aleshores
és a dir
quan la ministra
de defensa
adverteix que un atac
de Rússia
pot ser
imminent
la presenta
la comissió europea
estem parlant
de responsables polítics
que tenen
el que diuen
la ciutadania
hauríem de
considerar-ho
diguéssim
no és gratuïta
aquesta declaració
només es fa
per justificar
el comprament d'armes
mira
fa un any
i mig
ens deien
que Rússia
era un estat
molt feble
que estava a punt
de col·lapsar
jo no sé si recordarem
aquell incident
d'una unitat militar
de les companyies
aquestes
de mercenaris
Wagner
que anaven cap a Moscú
tot va dir
veieu
és un règim
que està a punt
d'esponsar-se
no té cap
possibilitat
de guanyar
la guerra
d'Ucraïna
ni res
i ara ens diuen
que és un estat
superpoderós
que està a punt
d'inveir
Europa sencera
fins a arribar
a l'Atlàntic
no ens estan dient
la veritat
ens estan dient
mentides
una darrere l'altra
i és una mica
intolerable
és a dir
la ciutadania
hauria de convencer
a sortir al carrer
per posar una mica
de seny
en tota aquesta història
perquè
aquesta gent
aquests dirigents
estan
d'alguna manera
al servei
de l'industria
d'armaments
i el que fan fer
és política de la por
ens estan
inculcant por
perquè acceptem
que retallem
les nostres pensions
que retallem
la nostra despesa social
per incrementar
els beneficis
de l'indústria
d'armaments
que no ens garantirà
cap mena de seguretat
enfront de Rússia
és a dir
si tornem a repetir
la història
de la Guerra Freda
del segle XX
una altra vegada
comencem
una nova cursa
d'armaments
amb Rússia
el que s'aconseguirà
és una inseguretat
global
d'Europa
mai
ens sentirem segurs
rearmants
i invertint
molts més recursos
a l'investigació
militar
mai
mai
mai
sempre estarem insegurs
perquè l'enemic
sempre tindrà
alguna cosa
que no tindrem
nosaltres
si s'esclou
qualsevol
possibilitat
de tornar
a discutir
seriosament
sobre la seguretat
a Europa
incluent Europa
a la Federació Russa
si s'esclou
tornar una altra vegada
els principis
assenyats
a la carta
per una nova Europa
del 1990
de París
i la carta
d'Estanbul
del 1999
que parlava
d'un concepte central
que és de seguretat
compartida
no seguretat
unilateral
militarista
que es basa
en l'amenaça
sempre t'estic amenaçant
tu m'amenaces a mi
jo t'amenaço a tu
això porta
a la inseguretat
col·lectiva
no porta a la seguretat
Interessant
Pepe Cordillo
investigador del Centre de l'Alt
gràcies
com sempre
una abraçada
a vosaltres
David Medir
Bé
aquesta intervenció
em va molt bé
per explicar
el que
jo vull explicar
jo crec que estem
una mica
en la situació
aquella
de quan
a Itàlia
veiem
en el Covid
que
portaven els morts
amb camions
i ens semblava
que això
era una cosa
impossible
que arribés aquí
i llavors
però ens dona lloc
com que estem
en el punt
més llunyà
més llunyà
de la zona
de conflicte
ho veiem
com impossible
evidentment
no ens interessa gens
i ens permet
fer discursos
o relats
com el que ha fet
el senyor Cordillo
d'ocorrències
i xixajàs
jo crec que la situació
és molt greu
francament
aquí no ens en donem
compte
perquè la rebutgem
perquè no la volem
perquè ens cau molt lluny
perquè no l'entenem
però
és una situació
molt greu
en quin sentit
en aquests moments
hi ha una certa convicció
a tots els països
de l'OTAN
que l'ofensiva russa
de l'estiu
a la tardor
pot acabar
guanyant
la guerra
d'Ucraïna
si
no es reforça
amb tropes
de l'OTAN
aquesta ofensiva
si es reforça
si es prena aquesta decisió
que és el que li estan
donant voltes
hi ha una escalada
és evident
que llavors
ens centra
en una dinàmica
d'escalada
i que
genera
una situació
de conflicte general
en el nord
d'Europa
no nuclear
d'entrada
això sí que és veritat
que és una amenaça
recíproca
però
abans
de l'apocalipsi
nuclear
hi ha tants graus
de guerra
possibles
que pot passar
i després
aquesta convicció
en els països
del nord
que coneixen
i tenen
experiències
històriques
vitals
del que és
la gran Rússia
estan aterrits
el que deia
Donald Tusk
que no és un tema menor
estem a l'era
de la preguerra
estem a l'era
de la preguerra
respon
a la realitat
que estem vivint
en aquests països
nosaltres
ho veiem molt de lluny
ens costa molt entendre
ho rebutgem
perquè a més a més
ho rebutgem
amb això
perquè a més a més
tampoc
som una peça central
per res
en aquesta història
però la situació
és una situació
molt complicada
que es pot veure greujada
que es pot veure greujada
amb l'arribada de Trump
a la presidència
dels Estats Units
on tothom preveu
que buscarà
una pau
i retirada
del suport americà
a canvi
de donar-li
una victòria
o un tros territorial
molt important
a Putin
i deixar
el camí
a aquesta gran Rússia
cap a següents etapes
Jo confesso
que estic molt confusa
sobre
fins a quin punt
estem davant
d'un discurs
interessat
per justificar
la militarització
i també
l'increment
de la despesa
militar
per raons
estrictament
que hi ha
un lobby militar
que està pressionant
per desenvolupar
aquesta indústria
això
crec que és evident
que això també existeix
sempre
però
tinc la idea
que efectivament
estem
en un escenari
en el que
perillosament
es reprodueixen
alguns dels ítems
que es van donar
abans de les dues guerres
mundials anteriors
és a dir
una idea
que la guerra
està a costar
que és inevitable
que caminem
cap a ella
que tothom
la vol evitar
però al final
te trobes en guerra
diríem
i ara mateix
en aquest moment
per mi
el perill més gran
està en que
independentment
de la política
que fes
la Unió Europea
hem d'analitzar
quina és
la política
i el discurs
sobretot
que està
duent a terme
Rússia
i el discurs
és el d'un règim
creixentment
autocràtic
creixentment
autoritari
que
desprecia
i utilitza
perversament
les regles
de la democràcia
per perpetuar-se
en el poder
i que aquest discurs
necessita
justament
perquè la seva essència
és militarista
i expansionista
necessita
probablement
aquest tipus
d'enfrontament
amb Occident
llavors
cuidado
perquè en una situació
d'aquestes
el risc
d'escalada
és clar
per mi
és molt significatiu
com ha canviat
l'opinió pública
de Suècia
i Finlàndia
dos països
que tenien
molt assentada
tota la cultura
de la neutralitat
i la cultura
de la no ingerència
molt assentades
i ara
estan
amb un suport
del 70 i el 80%
de la població
estan demanant
han demanat
urgentment
l'entrada
a l'OTAN
també a Polònia
per suposat
els tres països
bàltics
estan aterrits
perquè
les maniobres
que està fent Putin
estan allà
ja veurem
què passa
amb Bielorússia
perquè de moment
està controlada
per Rússia
però també
és un país
conterer
etcètera
per tant
aquí
igual que passa
justament
amb el tema
i està relacionat
perquè és la manera
de funcionar
en aquests moments
de les grans potències
què està fent
Netanyahu
provocant
a Iran
bombardejant
la seu
l'ambaixada
de Damasc
doncs podria estar
intentant
una fuga
cap endavant
que si es veu
acorralat
que als Estats Units
li retira
el suport militar
per l'actuació
que està tenint
a Gaza
si escala
el conflicte
i provoca
un conflicte
a tota la regió
als Estats Units
no li quedaran
més remei
que donar suport
a Israel
davant d'Iran
no davant de Gaza
davant d'Iran
llavors a mi
això és el que em fa por
aquests dirigents
es diguin Putin
es diguin Netanyahu
que tenen en les seves mans
escalar conflictes
i que per raons internes
i de supervivència
en el poder
poden tenir
la tentació
de fer-ho
es diuen Netanyahu
i les teocràcies
islamistes
jo crec que no es caracteritzen
tots ells
justament per tenir
una ideologia concreta
d'una banda o de l'altra
no exacte
sinó simplement perquè
perpetuar-se en el poder
tenen poder suficient
per jugar
tenen poder suficient
per jugar
en un tauler de joc
mundial
on
s'estan dirimint
diguéssim
extraccions
de matèries
primeres
per consum
i producció
de productes
etc
el seu comerç internacional
els finances
no hem d'oblidar
jo faré només 4 punts
inconexos entre ells
perquè no tinc cap conclusió
sobre
diguéssim
què passarà
i com
si és realista
l'amenaça
d'una guerra
ja no a les fronteres
d'Europa
sinó dins d'Europa
o si és pertinent
o no
que l'OTAN
entri a Ucraïna
o si Alemanya
realment ha de sortir
de les seves fronteres
com va fer
sota un govern
verd-roig
en la guerra
en la guerra de Kosovo
amb totes les conseqüències
que va tenir
per primera vegada
després de la segona guerra mundial
i
aquestes reflexions
és que Rússia
no parla només
en nom seu
és a dir
és extravagant
si voleu
com que ens ho ridiculitzen
parlem d'una persona
de Putin
doncs pensem que és un boig
no?
Putin
òbviament
porta molts anys allà
i és
molt personalista
diguéssim
és una autocràcia
com li vulgueu dir
però hi ha un estat darrere
i un estat darrere
diguéssim
que no té cap mena de problema
en eliminar un president
si cal
i per tant
que hi ha una estructura darrere
que li dona suport
i és una estructura
a més a més
que compta amb el suport
potser no
amb totes les seves accions
però sí
de forma estructural
de la Xina
la Xina no treu
el seu exercit a passejar
treu Rússia a passejar
totalment d'acord
això dels lideratges
de bojos
és una ingenuïtat tremenda
sí
aquí ens sorprèn
que en algun lloc
governi un boig
que es diu Putin
no
bueno
hi ha un estat enorme
evident
perquè és un estat molt dur
que li dona suport
perquè si no
hi hauria friccions internes
és una opció
de poder
sí
els convé
diguéssim
a l'estat
qui governa l'estat
en tot cas
quins sectors
són els que donen suport
a l'estat
i quins no
etc
aquest seria la qüestió
però és l'exèrcit
de la Xina
i per tant
és l'exèrcit
de la Xina
i té una espècie
d'aliança
amb Iran
que s'ha vist
en aquesta mena
de guerra freda
que ha transcorregut
en els països
de la conca mediterrània
i l'Orient mitjà
durant els darrers 10 anys
que ha estat una guerra freda
en què
no s'hi ha intervingut
com abans
com a la guerra freda
de veritat
que els fronts
o els dos blocs
eren molt clarament visibles
des del principi
però sí que al final
han acabat intervenint
a Síria
com en altres llocs
o com segurament
passarà
en la guerra
Israel
Gaza
Israel-Iran
intervenen
indirectament
en aquests conflictes
ja fa anys
perquè ja fa anys
que dura el rearmament
si el rearmament
fa anys
que s'adverteix
per part de l'OTAN
quina mena
de pors
intueixen
que vindran
en el futur
que tinguin a veure
amb un repartiment
desigual
de l'accés
a les riqueses
que estiguin
preveient
que a 10, 15, 20 anys
vistes
això
amb un afrontament bèl·lic
a escala mundial
si l'OTAN
fa 10, 15 anys
que s'està advertint
que s'han d'incrementar
les despeses
això
no pot ser només explicable
perquè dos o tres bojos
s'han posat al capdavant
d'estats
perquè
no sé
seria com
molt ridícul
que el món
depengués
de dos o tres bojos
que en dos o tres llocs
s'hagin posat al capdavant
de grans agrècits
sí, però cuidado
porque Hitler
sí, érem boig
sí, sí
sí, sí
però eren més coses
perquè
eren més coses
és d'acord
la tercera reflexió
no, no, estic d'acord
perdoneu
jo sortiria
d'aquest
d'aquest adjectiu
diguéssim
sí, no
però jo anava
fent la tercera reflexió
que t'ha de veure
jo vaig estudiar a Alemanya
i quan jo estudiava a Alemanya
governava
va guanyar Gerhard Schode
i governava amb Joske Fischer
dels Verds
que al final del mandat
va fer un seriós
una seriosa crida
a la joventut alemanya
perquè s'allistés a l'exèrcit
la gent que no era neonazi
perquè
s'allistava
no era un servei militar
obligatori
de lleve obligatòria
s'hi havia moltes excepcions
diguéssim
que era
no sé si
acongregava
de fet el 2021
van haver de desmuntar
un cos d'elit
de l'exèrcit alemany
perquè no era reformable
estava ple de neonazis
s'havien agrupat
tots els neonazis allà
bueno
és que hi ha una
no era tan molt
individualment
Hitler
sinó que hi havia
un rerefons
i finalment
una última cosa
el lloc de la Rússia
ens fa molta por
i no sé si
ni amb serveis militars
obligatoris
ni amb lleves obligatoris
ni amb el que vulgueu
serà substituible
és la capacitat
que té Rússia
d'oferir víctimes
al front
exacte
sí sí
és a dir
de morir
ara està fent
un reclutament
de 600.000
de fet
si parlem
estricto
senso
sobre la qüestió
dels exèrcits
i del servei militar
clar aquí també
la pregunta és
la qualitat
o la potència
d'un exèrcit
depèn exclusivament
de la quantitat
de soldats
i de membres
efectius
que tu tens
o depèn
de la qualitat
del material
i del grau
d'expertesa
d'aquell
que els manipula
les dues coses
he vist
la pregunta
que deixo
en l'aire
pels experts
sincerament
però sí que és veritat
que el Quim
té raó
quan diu
que aquest discurs
de s'ha d'invertir
més en armament
no és que l'hagi estat
fent-lo tant
des de fa anys
és que la pròpia
ministra de defensa
Margarita Robles
ja abans de la guerra
d'Ucraïna
estava defensant
que el pressupost
en armament
s'havia d'incrementar
i això va portar
disputes polítiques
amb Podemos
perquè ja estaven
governant en coalició
quan es va posar
això sobre la taula
i de fet
és una qüestió
que incomoda
també a la interna
amb l'aliança
amb Sumar
s'ha parlat
de les eleccions
americanes
dels Estats Units
però també hi ha
una de les eleccions
europees
més a curt termini
i estem veient
també
que els líders europeus
i abans
el propi
Pepe Gordillo
que crec que és interessant
també
d'escoltar l'anàlisi
que fan els experts
en processos de pau
i de seguretat
i de guerra
el propi Pepe Gordillo
parlava de la por
com a eina
per inculcar
certes qüestions
a l'opinió pública
també és veritat
que jo ja compro
la idea
que no podem
valorar
el grau de risc
a una guerra
vivint aquí
qui viu
als països bàltics
o qui viu
a Finlàndia
que fa frontera
amb Rússia
però tot i això
sí que
d'alguna manera
s'està treballant
hi ha una intencionalitat
política
sobre aquest discurs
de la por
per justificar
una inversió
en armament
en un moment
en què venen
països
que estan a les portes
d'una recessió
i en moments
també en què vindran
pressupostos
que no seran
precisament expansius
després dels anys
d'inversió
de la pandèmia
sinó que al contrari
que vindran a ser
restrictius
a l'hora d'invertir
Paco
Bueno mira
aquest és un tema
d'una complexitat
total
però que part
de diverses idees
en la meva opinió
primer lloc
la guerra d'Ucrània
es va perdre
des del primer moment
no volia entendre
jo ho he dit
des del primer moment
ho he escrit
etcètera
em criticaven
jo potser
em sembla un personatge
menys preable
òbviament
ni ho tindria que dir
però el màxim
que podem aspirar
és amb un model
com a Corea
és a dir
que hi hagi
una zona desmilitaritzada
el que Rússia
ha conquistat
no ho tornarà mai
l'opció
d'enviar tropes
de l'OTAN
és alienígena
és a dir
sobre el terreny
seria entrar
en una escalada
efectivament
i Putin ja ho ha dit
que no té cap problema
d'utilitzar
l'arma nuclear tàctica
que com sabeu molt bé
no és la nuclear massiva
sinó la que va
contra objectius concrets
és terrible
terrorífica
és espantosa
després aquí
s'ha partit
d'una idea equivocada
de menysprear Rússia
jo vull recordar
els editorials
les informacions
les opinions
que Rússia
estava aïllada
a dia d'avui
Europa
ha estat
pràcticament
expulsada
d'Àfrica
d'Àsia
dades objectives
aquí ja no és
opinió
desgraciadament
França
s'està retirant
Àfrica
està quedant
en mans
de Rússia
i de Xina
i Àsia
que és el mateix
i estem
en una guerra
freda
perquè es va
menysprear
a Rússia
es va pensar
que Putin
era un boig
que no comptava
suport
etc.
després
ens vam adonar
que tenia
tot el suport
de la Índia
Déu nido, ¿eh? Xina, Corea del Nord, Iran, etc.
Y que el ejército ruso tiene capacidad.
No va aconseguir el objetivo de hacer caer el régimen de Zelensky,
pero de momento ha aconseguit el objetivo
y déu vulgui que no acabi conquering el resto del territorio
y poniendo un gobierno títere.
El tema de la OTAN es un tema también complejo,
porque durante muchos años Europa ha crecido económicamente,
ha tenido los grandes ventajos que Estados Unidos pagaba,
la factura bàsicament, la factura gran, amb homes, amb armes, etc.,
perquè som incapaços de desplegar tropes sobre el terreny,
lo cual demuestra que som una societat demòcrata, civilitzada
i que estem en contra de la guerra, no?
Però, clar, vivim en un món que no és un món idíl·lic,
no vivim a l'utopia, no?
I clar, tot aquest rearmament, que efectivament és molt beneficiós
per a la indústria armamentística, que és bàsicament, entre cometes,
una indústria d'estat, dels estats,
és el lobby més poderós del món, amb diferència, no?
A mi em fa riure quan es parla del lobby petroler, a l'actri,
de veritat, el lobby més important i més desconegut
és el lobby militar,
que són centenars de milers de milions de dones que es mouen, no?
Llavors, amb aquest escenari, home, sí, podem fer,
doncs un rearmament, militarització,
ens enganyen, no?
Això jo ho tinc molt clar, que, bueno,
al final forma part d'aquest efecte placebo, no?
De dir, no, no, ara tindrem un exèrcit amb capacitat de defensa, de què?
Jo no crec que l'estratègia de Putin, jo ni el conec,
que vagi per davant, és el que he llegit i estudiat com tots vosaltres, no?
Però aquí ningú vol una guerra mundial,
perquè aquesta guerra és el factor dissuasori,
significa la guerra nuclear.
El que passa és que Rússia, en sagradi o no,
té un àmbit d'influència,
que ell considera que és Ucrània, que és Bielorússia,
i que és una frontera que no està disposat a suportar
que s'integri a la Unió Europea.
Ja està, és tan senzill, desgraciadament, com això.
Putin era menyspreable, i ara, ja per acabar,
ens hem donat compte que la Guerra Freda no va acabar,
ni amb la caiguda del mur de Berlín,
ni amb les compulsions de la Unió Soviètica.
Només va ser un parèntesis.
I ara tornem a dos blocs, un bloc que són les democràcies...
Rússia té de president un agent del KGB.
Bueno, i això tampoc és irrelevant, el que té és...
No, que el coneix a aquella època, diguéssim.
No, no, gent sí.
No, no, van a entendre el Putin, que era un home que no és respectat a Rússia,
com sabeu, van a entendre el Gorbatchov,
que només se'ns agrada als demòcrates,
però que a Rússia no agrada Gorbatchov,
i tenen un SAR, que es diu Putin,
i que, a més, desgraciadament,
compta amb el suport majoritari, desgraciadament insisteixo,
i de la població russa.
Joel Díaz, què tal? Bon dia.
Bon dia, em fa una mica de vergonya,
ara, entre aquí amb tanta geopolítica internacional,
i jo aquí amb les meves tonteries, però, bueno...
No, escolta, també són importants.
Sí, en certa manera, sí.
Tinc dues coses a comentar.
La primera, la primera, fa referència al senyor David Madí,
i és que el senyor David Madí, en aquesta tertúlia mateix,
ha fet referència moltes vegades,
i amb tota la raó,
que ell és víctima de l'espionatge
per part de les forces i cuerpos de seguretat de l'Estat.
Però el que no sabíem, i vostè ha reconegut avui públicament,
davant de tot Catalunya,
és que vostè també ha espiat a les fuerzas i cuerpos de seguretat de l'Estat.
En aquells dos guàrdies civils
que deien que els vascos tenen cojones.
Aleshores, aquí, en principi, la cosa quedaria una mica compensada.
Això també està mal fet, el senyor Madí, en certa manera.
Això era un comentari que es produïa en un acte públic.
Sí, però el comentari devia ser privat.
El comentari era privat davant meu, clar.
Ja, ja, ja.
Una altra cosa, també, que això, molt ràpid,
mira, ara m'ha vingut al cap,
i és que potser el que comentaven els guàrdies civils
del tema dels cojones dels vascos,
potser el tema dels cojones també té a veure
amb un tema que s'ha comentat en aquesta taula,
que és el tema de, hòstia, és que els vascos estan molt bé
perquè tenen concert econòmic.
Potser Catalunya no en té també per un tema de cojones,
perquè en alguns moments,
alguns testimonis importants de l'època,
a principis de la dècada dels 80,
han afirmat que el...
Bueno, doncs, que Pujol i Roca, en el moment,
els va faltar una mica de cojones també a l'hora d'assumir
un règim que no era el concert,
però era una cosa que potser sí semblava, no?
Efectivament.
Escolta, jo és el que vull explicar.
La pregunta que feia el Quim de dir
per què els cauen millor els bascos
o per què a vegades s'entenen millor els bascos
és perquè la cultura aquesta de la força
la comparteixen o s'entenen.
És una cosa així.
I en el cas del concert econòmic, és evident,
va ser una història...
Van faltar cojones, aquí?
Van faltar cojones a l'hora d'assumir
un règim semblable dels bascos?
Jo tinc una bona amistat amb un personatge singular
molt important, que és el Pedro Luis Uriarte,
que va ser el primer conseller d'Economia
i pare del concert econòmic basc.
I tinc una amistat personal
i ell m'ha explicat la història d'aquell moment, no?
I ell sempre considera que Catalunya l'hagués pogut tenir,
però que en aquell moment...
Pujol sempre deia, perdona, que el van demanar
però que no els hi concedien, no?
Això no és el que diu l'exconseller del PNB
que va escriure un llibre
on explicava que el senyor Uriarte
l'havia ofert el Trias Fargas.
Però a mi ho ha explicat personalment perquè tenim una bona amistat.
I ell sempre diu que en aquell moment
Catalunya va preferir prioritzar temes com la llengua,
prioritzar aquests temes,
que el tema del concert econòmic era incert.
Recordem que en aquell moment
la Generalitat era una caixa buida
que es finançava amb els diners de la Diputació.
Són eleccions històriques,
però que vaja, que un error històric no l'has d'arrossegar tota la vida.
I l'últim tema que volia portar sobre la taula
i que em sembla estranyíssim que no l'hagis tret tu, Ricard,
tenint un possible protagonista amb nosaltres
és el tema del gran bodorrio d'aquest cap de setmana a Madrid de l'Almeida
perquè el senyor Paco Maruenda bastantes vegades en aquesta tertúlia
s'ha declarat amic de l'Almeida.
Ah, hi vas anar, hi vas ser, Paco?
No, no, no, no.
Com que no, Paco?
No, no, no, no.
Però estaves convidat o no?
No, no, no, no estava convidat.
Això sí que em sembla una vergonya.
No, no, jo vaig comentar que preferia...
Doncs no, jo soc periodista i tinc la meva vida
i tinc també...
Però és una llàstima.
Intento no anar...
No.
Però et van convidar i no hi vas anar.
No, no, diu que no l'han convidat.
Ah, no?
No, no, no, m'han convidat, no.
Què ha passat?
I soc pur habitualment amb l'alcalde.
Doncs no, perquè jo no tenia que anar i ja està.
Vale, escolta'm.
I va anar a l'emèrit, eh?
Vull dir que hi era tothom, eh?
Bueno, però hi ha una diferència.
Bueno, el que queda de l'emèrit, no? Una mica.
Sí.
Clar que, pobres, les imatges no donen molt...
Pobre, no.
Però jo no soc la crem de la crem, soc un periodista.
Home, el bé que t'hagués quedat una pamela d'aquelles...
No, m'imagina't, no.
O el xotis, el xotis aquell?
Home, ho tenim testimoni del desmelene, de tot allò que no sabem.
Uh, clar.
A veure, Joel Joan, què tal? Bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Com estàs?
Molt bé, molt, molt impactat.
De què, de què?
De la gent que hi ha aquí avui reunida,
dels prohoms i les prodones que ens acompanyen avui aquí.
I per telèfon, vaja.
Sí, sí, home, a tot arreu, a tot arreu.
Ara parlarem amb el Joel Joan, després de la publicitat,
però abans, ja que us creueu els Joels, he pensat...
Bueno, que...
Un careig, no?
Sí, una mica com de trobada, de...
Feia molt que no us vèieu?
Feia bastant.
Bueno, no, no feia gaire.
Últimament ens veiem massa, potser, Joel.
Ah, sí?
Massa, sí.
No, no, massa, no.
Massa poc, que ens veiem.
Jo he de dir que el meu somni a la vida és...
Algun dia agafar el relleu del Joel, com a Joel de Catalunya,
i hi ha hagut moments a la meva vida que ho he vist possible...
El vas agafar, perquè t'ho van fotre ràpid.
Al final no, al final la cosa no...
Però segueixo treballant, segueixo treballant per convertir-me en el Joel de Catalunya,
que encara no sóc.
El teu actiu a ser el nou Joel.
Però és molt difícil, perquè el Joel Joan és una llegenda viva.
No és l'únic que li passa, això.
És una cosa molt transversal, eh?
Sempre t'ha passat.
Sí, bueno, és que sóc una personalitat que dius quines ganes de ser ell, no?
No, això justament no...
No, no és que li polles, què dius?
És que es contradiu.
Les humoristes és això.
Ara dic allò, però...
Tinc uns altres principis, si vols.
David Madic, Ima Arrufant, Milagros Pérez d'Oliva, Paco Maroenda i Saragontat.
Gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.
Estem en una pausa seguida amb nosaltres.
Joel Joan, al Matí de Catalunya Ràdio.
Al Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
D'acord, podria descriure'ns els sospitós?
Del que em recordo és dels cabells. Tenia el serrell recte i els cabells llisos. A més a més, tenia detalls daurats i maquillats els ulls.
Com la gran Cleopatra?
Igual.
El mateix tall que porto jo.
I com el meu?
Doncs si no té res de característic, és que pot haver estat qualsevol.
Ja ha arribat el nou rasca gran Cleopatra de l'11, amb premis de fins a 500.000 euros i gran diversió. Rasca gran Cleopatra. Es porta més que mai.
11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Psst, ei, som Gua Xavi i ja som aquí. Que si ens necessites?
Clar que sí. Tu, la teva roba i el planeta.
I és que som el detergent ecològic que deixa la teva roba neta i en pau al planeta.
Honest al moviment PlanetaEnPau.cat. Recorda, som Gua Xavi.
Ai, els dilluns. No t'apassionen els dilluns? El sol brilla amb més força, el mar fa més olor de mar, la gent somriu. Com m'agraden els dilluns. I els dijous també.
Eurodreams. El joc de loteries i apuestas de l'estado pot fer que els dilluns i els dijous siguin els teus dies preferits.
Perquè amb Eurodreams pots guanyar 20.000 euros al mes durant 30 anys i molts premis més.
No t'oblidis d'Eurodreams, perquè si ja hi ha 9 guanyadors a Espanya, tu podries ser el següent.
Eurodreams.
Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.
Avui l'Enigmarius feia, pot ser d'òpera o de llom? I la resposta era llibret.
El llibret d'una òpera o llibret to és el text escrit que es musica i els llibrets també poden ser de llom, ben arrebusadets.
1.330 dels 1.431 participants l'en encertada.
Per tant, dona 7 punts per a la Lliga.
Guanya el lot de productes anti-sequera Flower, Adriana Llungarriu Castanyer.
I avui també ens heu dit tornador, entrepà o refilets.
Flower, la solució per mantenir les plantes de l'hort i el jardí sempre ben hidratades, us ofereix l'Enigmarius.
A Catalunya Ràdio...
Postdates.
I llavors, Déu li va donar la vida a l'home, i era tan vella i delicada, que l'home no sabia què fer amb ella.
De La nit, de Vicent Andrés Estellers, cent anys del seu naixement.
Postdates. La institució de les lletres catalanes i Catalunya Ràdio amb la literatura.
Sants i Estalvis.
Vols millorar els teus hàbits, però no saps ben bé per on començar, oi?
Si t'interessen la nutrició, l'alimentació, l'activitat física i la felicitat,
Sants i Estalvis és per tu.
Cada dilluns, un nou podcast perquè prenguis a cuidar-te amb els millors professionals.
Sants i Estalvis, el podcast d'hàbits saludables de Catalunya Ràdio.
Cada dilluns, un nou capítol amb Adam Martín.
A l'àmbit i al web de Cat Ràdio i al 3K.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Estrell.
Es pensaven que s'havia acabat, però estaven molt equivocats.
Però on collons ens porten?
L'esquip més currada de la història.
Una altra manada, no!
Corre, Marina, corre!
No sé el que en faig.
Està tot controlat.
Va tot controlat, o gens controlat.
Joel Joan, bon dia de nou.
Molt bon dia, Ricard.
Tot controlat realment o no?
Tot controlat.
Espectacular.
Home, fins al 19 de maig.
No.
Vau començar?
Vam començar el 5 de desembre.
I això s'ha anat, s'es va estirant, s'ha estirant.
S'ha anat estirant com un xiclet perquè ho hem petat molt fort, Adrià.
Ai, Adrià.
Em sona el 5, no?
Estava rufat.
Acabo de fer-me una foto.
Ricard, Ricard, perdona.
Sí, ho estem petant molt fort, molt fort.
És que el cop s'ha convertit ja, és a dir, sense voler ja preu el tema Plats Bruts, eh?
Però és com hi ha la teva nova marca, no?
És com que hi ha...
Tant de vots, sí, sí.
Home, sí.
Amb la primera, la pel·lícula...
El petat, també, sí, sí.
Farem la pel·lícula de la 2, també, suposo.
Sí, és un altre gran èxit de la meva vida, sens dubte.
No superarà mai Plats Bruts, eh?
Perquè jo soc el joie de Plats Bruts i forever and ever, i content i orgullós.
Però sí que és un...
Mira, és un d'aquells regals que et fas a tu mateix, no?
Vam fer la primera, que a més a més ha voltat per molt...
Està voltant, ara mateix està a Mèxic i a Argentina i al Perú i aquestes coses.
I la 2, que era un super repte, doncs ens n'han sortit molt bé perquè la gent surt contentíssima.
M'ha agradat més que la 1, saps allò que dius?
Uau, segons des partes...
Això és important, qui no hagi vist la 1 pot veure la 2 i no passa res.
Jo no, i m'ha agradat molt com ho has dit, pot viure-la.
Pot viure-la.
Perquè l'experiència és absolutament vivencial, diguéssim.
La gent pateix, la gent riu, la gent és molt xulo.
És molt xulo el que passa al teatre cada nit en el condal fent això.
I sí, sí, no fa falta que hagin vist la 1.
Si l'han vist recentment, perquè se l'han posat en Netflix, així,
doncs hi ha alguna picada d'ullet de l'1 respecte a l'altre, estàs una miqués al lloro amb alguna frase...
Evidentment, no?
Perquè pels que segueixen la sèrie d'Escape Room, doncs estan més...
Que s'hi sentin identificats, que no és allò que...
Sí, no, encara que tot té una continuïtat, exacte.
Fa uns dies, de fet, penjaves a les xarxes un vídeo anunciant males notícies sobre l'obra.
Deies això.
Males notícies pels meus haters, d'acord?
A partir del 5 d'abril jo faré totes les funcions d'Escape Room 2 al Teatre Condal.
Sí, tios, em sap un greu terrible, però encara esteu a temps, esteu a temps,
correu, correu, buscant entrades, amb el gran Xavi Mira,
que no només és una...
Bé, molt més bon actor que jo, si és que se'n pot considerar actor, assumim-ho,
sinó que, a més a més, és una bellíssima persona.
Bé, ara ja no poden anar-hi, perquè ja ets tu, tot el que ho fas tot.
Xavi Mira ja ha passat a la història, ara ja.
Si tu fas funció dimecres, dijous, divendres, doble dissabte i diumenge...
Sí, sí, sí, sí, és funció.
Teus acabar planxat.
Avui, avui, no em veus una mica planxadot, avui?
Fes com descansat, sí, com...
Hòstia, que estic destrossat, avui els dilluns arribo justets, sí, sí.
Per què va voler fer Escape Room 2?
Escape Room 2.
Sí, sí, Escape Room 2. Per què?
Doncs perquè ens ho demanaven.
Ens ho demanava, i la 2, i la 2, com que tenia un final obert, la 1, i els personatges són terriblement entranyables,
són uns losers molt, molt, molt identificables amb tots nosaltres, amb les seves miserietes, les seves pors, les seves neures,
i la gent volia veure un... el que passa amb una segona part, volia veure el mateix,
que aquests quatre tornessin a quedar tancats en un Escape Room, però que passessin coses diferents i que fos diferent.
Clar, són passatges per això que evolucionen, però que et permeten fer crítica social i política sobre...
Clar, perquè la primera...
Sí, sí, aquesta és la gràcia, una de les gràcies d'Esquip Room, que està molt lligada amb l'actualitat,
i parlem de coses que passen avui en dia i que són de reviores...
El postureig, el postureig que tenim...
Ens en enfotem del postureig de...
De tots.
De tots, i d'alguns en especial, després ens en enfotem de les mentides dels altres,
ens en enfotem d'aquest feminisme també tan abrandat que ara hi ha, també...
Ens en enfotem una miqueta de tot, cosa que és saníssima per tots,
tant pels que ens en enfotem com els que riuen, els que...
És molt terapèutic.
I això, la gent ens va dir, feu-ne un altre, feu-ne un altre,
i ja fa un parell d'anys i mig que vam començar-la a pensar,
i t'asseguro que és l'obra que més ens ha fet suar a mi i a l'Héctor per escriure.
És molt difícil fer una segona part.
Clar, perquè és com que hi poso...
Què esperen de mi?
Què faig per no repetir-me?
Exacte, però que em repeteixi a la vegada,
perquè estaran tancats en un escape room i seran els mateixos personatges.
El que hem fet és passar-ho tot,
bueno, seguint el que dèiem ara de l'actualitat,
passar-ho tot cinc anys més tard.
És a dir, aquella funció la vam estrenar el 19,
o el 18, no el 18, perdona,
la vam estrenar el 18,
i ara el 23 vam estrenar la...
O sigui, hem passat cinc anys.
O sigui, aquesta creus que és la clau de l'èxit de la segona part?
Una de les claus, sí.
Sí, perquè els personatges no estan al mateix lloc que aniran.
Quan et parlaves, sortia la idea de Platts Bruts 2, per exemple.
Creus que també seria això, la clau?
És a dir, que Platts Bruts fos contemporani?
No.
Són coses diferents.
Intueixo que aniria per un lloc molt diferent,
el de Platts Bruts 2, si mai es fes.
Però aquí sí.
Aquí sí que era molt important que passés en aquests cinc anys,
perquè en aquests cinc anys al país han passat moltes coses,
i a nosaltres, que som el país en definitiva,
la part viva, no?,
perquè el país què és, si no la gent que hi viu,
també ens han passat moltes coses,
hem canviat de parès, hem canviat d'opinions,
ens hem, no?, hem passat cap a un costat,
ens hem corregut cap a l'altre,
ens hem mogut, no ens hem mogut,
emocionalment igual.
Ens fotríem tots en un barc uït que tiressin avall.
Però és que emocionalment igual,
o sigui, hi ha divorcis,
hi ha parelles que, al contrari,
que sumen, hi ha fills,
és a dir, amb cinc anys et poden passar moltes coses.
Llavors aprofitem aquest gap que tenim de temps,
aquest sac de sorpreses, no?,
que són aquests cinc anys que el públic no sap el que els ha passat,
però ho va descobrint al llarg de l'obra.
Clar, en aquests cinc anys que dius,
ens han passat moltes coses, també, en aquest país.
Tu, com estàs vivint aquests dies de properes eleccions?
Aquesta campanya electoral en la qual ja estem a dins,
ja hi som?
Hi ha eleccions?
Aquesta és la pregunta, no?
Que hi ha gent que dius,
ni s'han d'entenarar que hi ha eleccions.
Bueno, això, si hi ha algú que no s'ha d'entenar
que hi ha eleccions que s'acaba de assabentar per la ràdio,
que truqui, perquè té una entrevista.
Espera, em trucarà més d'un.
Sí, sí, això també podria ser.
No, els oients de ràdio, en principi,
són gent bastant connectada amb la realitat.
La pregunta quina era?
Com ho visc?
No, com ho vius?
Com ho visc?
Si estàs vivint amb certa indignació,
amb certa frustració, amb certa...
No, ja ha passat tot això, ja ha passat, ja ha passat.
Jo estic molt...
Jo vinc de l'abstencionisme, diguéssim.
Jo ja fa dues o tres eleccions que no voto
perquè no vull, perquè no vull,
perquè ningú em representa
i això no em sento representat,
no em crec massa res,
i això és terrible,
que és el que parlàvem ara,
tu i jo una mica fora de l'esclavió,
que ens han deixat una mica així,
dient, ah, vale, aquí tot val,
tot el que dic,
gairebé agafes els programes electorals,
però ja, bueno, sabem exactament què no faran,
el que diuen al programa, no?
Això perverteix molt el que és el sentit democràtic
de tot plegat, no?
Potser per això les democràcies estan en crisi,
no aquí, sinó arreu del món, eh?
Perquè s'han convertit en la mera excusa
per legitimar un poder
que farà el que concedi necessari
en cada moment,
passant del que la gent ha votat molt sovint.
Que és fer d'amagoge, això que faig, eh, també, a veure...
No, però sí que és una...
És un sentiment més demanat a la sensació, eh?
Sí, sí, però segur que és d'amagoge.
Ara mateix el Senat, avui Aragonès,
va defensar l'amnistia
i parlar del referèndum,
d'aquesta proposta de referèndum pactat,
justament avui fa 10 anys, avui, eh,
que Marta Rovira, Jordi Turull i Joan Herrera
eren al Senat
per defensar l'amnistia de referèndum pactat.
Ah, exacte.
O sigui, som allà mateix,
no han canviat les formes,
fins i tot alguns d'aquests líders polítics,
Joan Herrera no hi és,
però Marta Rovira i Jordi Turull sí.
Sí, sí, sí.
Si estem...
És el...
moure la gent per no moure'ns enlloc.
O sigui, mobilitzeu-vos vosaltres,
aneu a votar, feu això,
però al final és desesperant, sí.
És desesperant perquè
només amb l'evolució i amb l'error en cert,
diguéssim, vas cap a algun lloc.
Amb l'estancament com estem ara,
que estem estancats de tot,
d'idees,
de lideratges,
de tot,
amb aquest estancament general,
és molt difícil il·lusionar-se per res, clar.
Però llavors no votaràs?
Tornaràs a abstenir-te?
No, aquest cop votaré.
Ah, sí?
Sí.
Si tens clar qui votaràs?
Sí, tinc clar qui votaré.
Aquest cop sí.
Aquest cop...
Però, per exemple,
per aquesta desídia que dius que...
que hi ha?
No, no, no, no, no.
Perquè es presenta una persona,
un parell de persones,
que encara no m'han enganyat.
No hi ha hagut temps que m'hagin enganyat encara
i me'ls crec, me'ls crec molt.
Que es diuen Clara Ponsatí i Jordi Grau-Pera.
Votaràs a l'hora?
Sí.
Votaria a l'hora.
Com ho esperava, no m'ho esperava?
Mentiré.
Vull dir que...
Home, però com que dius que està bastant
ficat amb l'abstenció,
per això dic que ara no...
Sí, sí, sí, ho estava.
Però...
Però què t'il·lusiona, per exemple,
d'aquest projecte,
que no t'il·lusiona els altres?
Doncs que està liderat per la millor,
que és la Clara.
La Clara és una persona que...
que és molt sensata,
sempre ha dit el que ha pensat,
sempre ha defensat el que pensava
i no ha entrat mai en subterfugis
ni en problemes.
La Clara no és una política.
A l'ús, diguéssim,
i me la crec.
I és una dona amb dos ovaris
com dos sagrades famílies
on ha fet coses
que no ha fet ningú més en aquest país,
que és enfrontar-se,
enfrontar-se als conflictes
i posar la manifest que hi ha un conflicte,
que no estem en aquesta pau chimichurri,
així, de calmatxachi,
no sé com dir-ho,
de...
No, com es diu això?
De cal de xitxa.
No ho sé.
Podria fer una expressió, eh?
Cal de devoltiu aquest...
Sí, no, aquesta mena de sopa en la granota...
Potaje.
Potaje, vale, ara, home, ara, Ricard, ara, el potaje.
Saps?
I em fa il·lusió, penso que...
Penso que és molt difícil que sortin, evidentment.
Però fins a quin punt t'implicaràs en això?
Jo...
Ara et donaré una exclusiva molt maca, Ricard.
És una mica fort, això, eh?
Vull crear una mica d'expectativa,
si voleu posar una música allà al fondo.
Però no, tonteries a part,
aniré de número 10 a les seves llistres.
De l'alhora.
O sigui, passes a la política?
No, no, no.
No faig el salt a la política.
Home, perdona, no, no.
Que vagis a...
No, no, no, no.
Que vagis a unes llistes electorals?
Vaig a unes llistes electorals, sí, correcte.
Però no ho havies fet mai, això, Joel?
No, no ho he fet mai.
Havia tancat alguna llista,
en plan...
Però...
Més simbòlics, sí.
Es veu que volen perdre,
sigui com sigui,
i no volen entrar,
dius, home, doncs agafeu-me a mi,
que ho tindríem.
Llavors, dic, ara sí que ja no entrem, eh, nois?
No, saps què passa?
Que jo sóc un...
Jo foto molt la tabarra als polítics.
I quan em trobo un polític,
sóc d'aquests que...
Ah, ah, ah, saco allà,
m'aixecar-ho i tal i qual.
Però això ens generava la vida, eh?
Ja em coneixes una mica
i ja t'ho pots imaginar perfectament.
I em vaig trobar
que amb la gent de l'alhora,
on hi ha molts amics
i gent que conec
i gent que respecto moltíssims
i acadèmics i investigadors i de tot,
i que volien fer aquest partit
i també, doncs, jo em van cridar
a veure què opinava i tot plegat
i em trobo que la Clara...
La Clara és molt curiosa.
Em diu, no, no, jo no...
Probablement jo no vagi de número 1
i anirà el Jordi.
I jo dic, però com?
Clara, a veure, a veure una cosa.
Tu ets la cap de cartell.
Deixem-ho passar en termes teatrals, això.
Tu ets la tia que portes exiliada
no sé quants anys,
que l'has passat putes,
que t'han acusat de tot,
que has plantat cara als Mossos,
que has dit el que creies
que havies de dir en el Parlament Europeu,
en el Puigdemont,
el que ningú diu en aquest moment.
Em va i ho dius, tu ets el cartell,
i diu, no, però jo, jo,
ui, jo, jo ja estic gran, jo...
Millor el Jordi, el Jordi, la gent jove,
el Jordi, però el Jordi,
el Jordi no el pots posar de número 1,
que no és la figura que tu ets,
que no porta el teu currículum,
tot el que tu has fet
i ens has demostrat.
No pot ser, és un sentit.
I jo, és que no ho veig clar,
i tal i qual,
i li anaven donant la tabarra.
Fins que un dia em diu,
molt bé, molt bé, Joel,
molt bé, molt bé, escolta'm,
jo em presento número 1,
però llavors tu vas de número 10.
Em va fer un escape room una mica,
perquè el que passa és escape room...
No em podia sortir ja per allà.
Et posa contra les cordes l'escape room,
i has de dir el que és d'allò.
I per primer cop vaig dir,
hòstia, clar, és molt fàcil
anar fotent el rotllo els polítics
i que no fan bé
i què haurien de fer i tal i qual,
però posa-t'hi tu, saps?
Perquè al final els polítics
no deixen de ser persones,
persones que...
Amb els seus dilemes i les seves...
Amb els seus dilemes, no ho sé,
els seus interessos...
Els seus escape rooms.
Exacte.
I llavors em va fer el xantatge aquest,
la Clara,
i vaig pensar,
doncs si tu me dices ben,
lo dejo todo.
Dic clar que sí,
dic clar que sí,
molt bé,
jo no sé què punyaites puc aportar
en una llista,
però si tu m'hi vols
i tu vas de número 1...
És la condició?
Llavors sí.
Ella ja ho tenia clar,
evidentment.
El que passa és que
ho vam jugar així
i vaig pensar,
doncs sí,
doncs menys xerrar
i més mullar-te.
La independència
no la podreu fer vosaltres,
per això?
La independència es fa
en cada minut que vius
i si la tens clara
i el camí està marcat.
És a dir,
ser independents,
declarar un estat independents,
tenir una bandera a la ONU
i un exèrcit
que defensi les nostres llibertats,
no,
no ho farem ni de conya.
Però el que sí pot fer alhora
és no amagar els conflictes,
no fer veure
que aquí s'està solucionant
les coses,
pactant això,
referèndums
que no existiran mai
perquè Espanya
no ens donarà mai
un referèndum
simplement per la raó,
perquè ja ens donaria
la sobirania
en aquell moment
i per ell
som simplement
un barri de Salamanca,
bueno,
som,
sí, exacte,
un subbarri
dins de Salamanca,
diguéssim,
de Madrid
i no li donaran
la sobirania
en aquest barri,
no,
doncs no ens la donaran
nosaltres
perquè és la seva manera
també de ningunejar-nos,
no,
i tot aquest
fer volar coloms
d'ara ja estem en paus,
que ara en amnistia,
que no sé què,
és mentida,
ens han declarat la guerra,
Ricard,
ens han declarat la guerra,
però de fa molts anys
la tenim declarada,
no els hi agrada
la nostra cultura,
la nostra llengua,
les decisions
que prenem
en el Parlament
són constitucionalment
tombades
en el Constitucional,
no s'inverteixen
infraestructures,
el corredor mediterrani
que és una cosa
que fa 20 anys,
25 que en sentim parlar,
no existirà mai
perquè és donar-nos
un poder adquisitiu
a tots els països catalans
que simplement
no ho faran,
és que el faran passar
per Galícia,
hòstia,
al final els hi donaran
a Lisboa
el corredor mediterrani
o per Extremadura passarà
i em continuaran
dient mediterrani,
vull dir,
és una situació
de guerra,
freda,
no,
guerra tova,
guerra de...
i nosaltres podem fer
dues coses,
rendir-nos
o plantar cara
i ara mateix
i plantar cara
als nostres,
eh?
Perquè si no tenim
la independència
o no l'hem fet
és perquè nosaltres
no hem volgut,
o sigui,
ja n'hi ha prou
d'excusar-se,
és que no ens deixaran,
és que no t'han de deixar
per res,
el dret d'autodeterminació
es pren,
com el van prendre
l'octubre
i es vota
i es guanya
o es perd
i aquí és on
aquí és on hi entra
el gran azucar,
que aquest poble
va votar una cosa,
que es va dir
que era vinculant,
no s'ha complert
i ara què fem?
Oh, clar,
ara és que si les coses
que dius que faries
no les fas,
ja no et queda
més marge de discurs,
és que ja només pots
anar inflant el globus
i anar tenint cadires
en el Parlament
perquè els teus empleats
del teu partit polític
tinguin diners
i prendre el pèl
a la penya,
que és el que ens fan.
És un prou.
És un prou,
sí,
és un...
Jo no sé què serà,
perquè ja et dic,
l'avantatge que tenen
aquesta gent,
la Clara,
és que encara no ens l'han fotut.
O sigui,
que arriba un dia
que ens la foten.
Aquesta filosofia està bé,
és que de moment
això no ho coneixem.
No ho coneixem.
Exacte.
Tení quatre anys
i tot m'ho torno a preguntar
i a veure què...
I molt sincerament
t'ho tornaré a dir tot,
perquè és que la gràcia
de no ser polític
és que puc dir el que vulgui.
Però és que fins i tot
sent polític,
si és que ara sóc polític,
que no ho sóc,
però bueno,
hi ha unes llistes
que a veure,
me temo,
que jo entri
no serà fàcil,
eh?
Estic al número 10,
quedo molt enllà,
però...
però...
però...
però que si hi ha en tres,
no, no,
no...
no intentaria
a pas fer un discurs
diferent
del que tinc
i el que tindré sempre,
que és simplement
el de la coherència.
Perquè al final
és això,
és ser coherent.
Si et voten bé
i si no et voten tan bé.
És com quan fas
una obra de teatre,
dius,
jo vull l'èxit,
jo vull la platea plena,
però si al final
no s'aconsegueix
perquè l'obra no enganxa,
el tema no és el que toca,
doncs la gent no vindrà
i n'hauràs de fer una altra,
perquè això ja li passava a Shakespeare,
vull dir,
no...
Sí, sí, això va amb la feina.
Va amb la feina.
La feina que no serveix
vol més feina, diguéssim, no?
Exacte.
Però no allargar aquesta obra de teatre
que ja no va enlloc,
que ningú se la creu,
que tothom s'hi pixa,
però jo l'allargo
perquè no en tinc cap altra,
perquè m'he quedat sense idees.
Bé, clar,
que ens hem quedat sense idees
és que quan les tens
i llavors no les realitzes,
llavors...
És una frustració
i una distància amb la ciutadania,
no?
Absolutament.
Ara que parlaves de teatre,
que em viu de terça,
no t'han arribat propostes
per fer coses en castellà, tu,
en els últims anys?
Fer coses en castellà?
No.
A mi m'arriben molt poques ofertes, eh?
A mi la gent em té molt
com un productor,
perquè en definitiva
més que actor,
soc productor actualment ja,
i com que jo em busco la vida
i em genero les meves coses,
doncs...
Però coses en castellà no,
fa temps que no.
Una cosa en català
em va sortir de TV3,
una sèrie,
que no la vaig veure clara,
que no era per mi segur,
i vaig dir que no,
i en castellà
no m'ofereixen res.
Però si m'ho oferissin
no tindria cap problema,
anar a rodar una pel·lícula a Espanya.
Rodar-la aquí en castellà,
això és una cosa
que no faré mai.
Què vols dir?
Que no espanyolitzaré el territori.
Ho sento, Jordi,
em sap molt de greu per tu, tio.
Però jo no l'espanyolitzaré
fent una pel·lícula aquí,
fent veure que en aquest país
som monolingües
i que el castellà
és el nostre idioma.
I fent veure que això
és un barri de Salamanca.
No, perquè això
és una cosa que...
Si tu anies de treballar a Espanya
com anies de treballar a França,
ho he fet, ho he fet.
Sí, amb periodistes,
els 90, no?
Periodistes, els 90,
el Corazón del Guerrero...
Que llavors estàs nominat
a fotogrames de plata, no?
Exacte.
Hòstia, quina memòria, nen.
I tant, i tant.
I tant.
No vaig guanyar, no?
Però sí, m'agraden els idiomes,
i tant.
M'agraden molt els idiomes,
i m'agraden molt els països,
i que siguin...
I que siguin...
Tots aquests països
tan diferents de nosaltres.
I m'agradaria rodar en anglès,
que també el parlo una mica,
i en francès,
i, vaja, no...
Bueno, és molt gran.
No t'ho preguntava,
perquè dic també...
És normal que algú
pensés en fer-te propostes
també més enllà de Catalunya,
que seria una cosa normal.
Però potser no t'arriba
també pel teu discurs polític.
Ah, segur, segur, segur.
Sí, però també...
No, no.
El món internacional,
o sigui,
entrar en la Lliga Internacional
és realment molt difícil.
És per supercracs.
És molta la pressió que reps,
és molt la tenacitat
i la perseverança que has de tenir.
Has de ser una mica, allò,
psicopató, eh?
O sigui, has d'anar a la idea
i pam, pam, pam,
no et pots despistar.
Però jo ja no...
Ho vaig buscar, això de jo, evidentment.
Jo volia ser el Brad Pitt 2.0, no?
O és igual, o el que fos.
Però ara, amb els anys,
doncs dius, bueno,
doncs escolta,
Déu ni d'o'l que tinc aquí.
Tenim un teatre ple cada nit,
ja portem quatre mesos,
fins al 31 de maig,
i sabem que allà sí que haurem de marxar segur.
Ah, 31, eh?
Ho hem allargat fins al 31.
Sí, ho hem allargat una mica fins al 31,
però al 31 ja no podrem passar.
Ah, això, això és una autèntica bogeria,
és molt maco,
i mira,
soc molt feliç,
soc molt feliç fent Escape Room 2.
Doncs ja ho sabeu,
fins al 31 de maig,
Escape Room 2,
i també a les llistes electorals,
Joel Joan,
que acaba d'explicar-nos que fa aquest...
Vaig de Maradona.
Vaig de Maradona.
De Maradona?
De número 10.
Ah, sí, és veritat.
Joel Joan, gràcies.
Gràcies a tu, Ricard.
Arriba al DEA,
Festival de Cinema de Barcelona.
Un radar del millor cinema internacional
i el nou talent independent i d'autor del país.
Del 4 al 14 d'abril,
més de 120 pel·lícules.
El CCCB,
el cinema Saribau,
la Filmoteca de Catalunya i els Onzeig.
Amb la col·laboració de TMB.
Més informació i venda d'entrades
a dafilmfestival.com.
A Mediamark t'estem donant des del 99
la millor tecnologia.
Let's go!
I 25 anys després ho continuem fent
amb un combi no frosthire
de dos metres d'alçada
per 529 euros.
Ja a la teva botiga
a mediamark.es i a l'art.
Què faries si el blanquejador de diners
més important de la màfia russa
et demana ajuda?
No m'hi puc involucrar.
Em temo que ja hi està involucrat.
Basada en l'èxit de John Le Carré,
Iwan McGregor
ajuga la vida
a un traïdor com els nostres.
A TV3,
dimecres a la nit
és la gran pel·lícula.
I aquest sofà al llit?
Si hi en tenim un nosaltres.
És per ta mare.
Com?
Sí, perquè com que diu que és tan còmode
i sempre la tenim a casa,
he pensat que n'hi podríem regalar un i...
Lluís!
Relaxem-nos més.
A Galeries del Tresillo
són els dies del sofà al llit
i això vol dir que tens
fins a un 30% de descompte
en tots els sofars al llit
de la botiga i de la pàgina web.
Galeries del Tresillo.
Si busques autenticitat,
t'esperem als mercats de Barcelona.
Perquè portem al teu barri
autèntic producte de qualitat i proximitat.
Perquè som sostenibles.
Perquè t'assessorem
i t'oferim troballes
que ni t'imagines.
Perquè com tu,
els mercats som autèntics.
Ajuntament de Barcelona.
Connecta't a la Cursa Alcort Inglés
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
tots a córrer.
I pots inscriure gratis
a CursaAlcortInglés.cat
fins al 4 de maig.
Comença a entrenar
i dóna-ho tot el dia de la carrera.
Siga solidari
i córrer per la Fundació Miquel Valls
per un futur sense L.
Recorda-ho,
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
connecta't a la Cursa Alcort Inglés.
Hi ha 3 minuts per les 11.
Crònica Express, Lorena Basques.
Què tal? Bon dia.
Què tal? Molt bon dia.
Sobre la boda de l'any
perquè l'alcalde de Madrid,
José Luis Martínez Almeida,
ja s'ha casat aquest cap de setmana
i les imatges que hem rebut
d'entrades que no sap ballar
i que té unes amistats curioses.
El rei Emèrit, per exemple,
entre altres,
o la reina Sofía hi van anar, no?
Sí, sí,
les infantes Elena i Cristina
amb alguns dels seus fills.
Teníem també Ara Yuso,
el Xolo Simeone.
La veritat és que té raó,
el que més ha sobtat,
sobretot fora de Madrid,
és el ball,
el xotis aquest de Madrid
que van ballar en comptes del vals típic
als casaments,
que s'ha fet absolutament viral,
i el look d'Esperanza Aguirre.
Vull dir,
has de repassar-te, Ricard,
les revistes aquest dimecres
perquè crec que veuràs
alguns looks
que t'agradaran bastant.
Com anava?
Doncs anava
amb una mena de flor al cap
i un serrell estranyíssim,
i en comptes de parlar
avui del vestit de la núvia,
tothom en parla
d'aquest look
bastant estrafolari
d'Esperanza Aguirre,
que, per cert,
el vestit de la núvia
l'havia reciclat,
que per molt pijos que siguin,
els madrilenyos,
escolta,
el tema de l'estalvi
també funciona allà,
perquè el vestit
l'havia dut,
la seva àvia
i també la seva mare.
Un vestit
que també,
diguéssim,
no seria el vestit
més de moda
ara mateix
a les línies
nupcials,
però, escolta,
no passa res.
Que els reis,
per això no hi van anar, no?
És a dir,
van anar-hi l'Emèrit
i la Sofía,
però el rei Felip
i la Letizia
no hi van anar.
Home,
suposo que no t'estranya,
perquè ells precisament
el que volen
és estalviar-se la fotografia
amb el rei Emèrit
i la reina Sofía.
Letizia i el rei Felip
es volen distanciar
de totes les maneres possibles
i al final
el rei Joan Carles,
el rei Emèrit,
va assistir
perquè es cosi
de l'àvia de la núvia.
Llavors anava
com a convidat
de la família
de la núvia.
Si no fos per aquest tema,
no hi hagués anat, eh?
Tot i que la reina Sofía
va passar absolutament
d'assistir
a la missa
a l'església
perquè directament
jo crec que volia
estalviar-se
també trobar-se
el seu marit.
Va anar directament
al convit,
que és una cosa
que està molt de moda,
també ho va fer
Xolo Simeone
i també no sé
si te'n recordes
que ho va fer
Ernesto de Hanover
de la borratxera tan gran
que es va agafar
quan es va casar
la reina Letizia
amb el rei Felip.
Ernesto de Hanover
va anar directament
al convit
perquè l'església
al final
és el més avorrit.
Sí, sí,
vas directe a la festa
i a la teca.
La veritat és que hi ha
molts vídeos d'aquesta boda
i és la boda
d'aquest cap de setmana.
Lorena Vázquez,
com sempre, gràcies.
Una abraçada, Ricard.
Adéu, adéu.
Arribem al punt
de les 11 del matí.
De seguida,
al matí de Catalunya Ràdio,
Laura García Lorca,
la neboda
de l'Orca.
Ara tornem.