La noticia de las 12
Bon dia, os informa Joan Bota.
L'exministre socialista José Olís Ábalos compareix ara al Senat
a la comissió que investiga el cas Coldo, qui va ser número 3 del PSOE,
assegura que és víctima d'un judici paralel
i dubta de l'existència de cap trama de corrupció al voltant del seu antic assessor.
Madrid, Denis Sánchez, bon dia.
Bon dia. Abalos segueix en aquests moments responent a totes les preguntes dels senadors.
Reconeix que va demanar als seus col·laboradors buscar mascaretes desesperadament,
però nega que Coldo García tingués capacitat d'influència.
De fet, defensa la legalitat dels contractes del seu ministeri
i recorda que es va comprar material sanitari a empreses diferents de les investigades.
Abalos ha carregat també contra la suspensió de militància
que li va imposar el PSOE i diu que només li queda esperar que es faci justícia.
Con todo lo que he vivido solamente puedo confiar en una cosa ya, en la justicia.
Y no por las virtudes que pueda tener, por necesidad,
porque ya no tengo en quien confiar.
Dani Sánchez, a Catalunya Ràdio Madrid.
Prohibir totalment els pisos turístics, estendre a tot Catalunya l'obligació que les noves promocions
destinin un 30% a l'habitatge assequible o a impedir la privatització de pisos públics i protegits.
Això són algunes de les mesures que entitats pel dret a l'habitatge i moviments socials
plantegen a les portes de les eleccions per garantir l'accés a un habitatge digne.
Barcelona, Jordi Canal.
Bon dia. Són manifests de 10 mesures que també inclouen, per exemple,
invertir el 2% del PIB en polítiques d'habitatge,
un pla de xoc per acabar amb les llistes de les taules d'emergència
que plantegen els candidats electorals
i també el futur govern.
Juanjo Ramón de la plataforma d'afectats per la hipoteca.
Demanem el compromís públic amb les mesures
i més ara encara tenen dies per fer campanya electoral
i òbviament això no es pot quedar aquí amb un simple manifest.
Les intencions que tenim les organitzacions
un cop facin les eleccions ja buscarem la manera de com forçar-los tant
a fer-les efectives quan governin
o que formin part de les negociacions per fer pactes de govern quan toquin.
Però que la intenció és apretar i apretar per fer efectiu això no.
El manifest s'ha presentat davant la Casa Ursola, l'Eixample de Barcelona,
on els inquilins estan enfrontats amb els propietaris
que, segons diuen, els volen fer fora
per reconvertir els pisos en lloguers de temporada i d'habitacions.
Jordi Canal, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Les acampades universitàries pro-palestines arriben a Catalunya.
Aquesta tarda hi ha convocada una concentració
a la seu universitària de la UB, el Raval.
El moviment segueix l'exemple de les protestes
que s'estan fent a facultats dels Estats Units i també de França.
La concentració es planteja com l'inici d'una acampada de protesta indefinida.
El taxi ha denunciat les plataformes de vehicles de lloguer
amb conductor davant la Comissió de la Competència.
El retreu pràctiques anticompetitives.
La demanda l'ha interposat l'associació Taxi Project
contra Uber, Cabify i Volt.
Els acusa de fixar preus en moments de molta demanda
que perjudiquen els consumidors.
Segons l'informe, que acompanya aquesta denúncia,
serien preus per sota dels costos del servei
per expulsar el taxi alterant les condicions del mercat.
El pantà de la Baells, el Bergadà, és el que més ha pujat
amb les pluges dels últims dies.
En una setmana ha passat del 25 al 37%.
Això quan de mitjana les reserves dels embassaments
del sistema Ter Llobregat ja estan gairebé al 25%.
El govern va obrir la porta a aixecar la fase d'emergència
per sequer si la situació als embassaments donava un respir
i s'arribava als nivells que estan registrant ara.
Anem cap al pantà de la Baells, on hi ha la Montse Poblet.
Bon dia.
L'aigua de les pluges continua entrant al pantà de la Baells,
que ha pujat un 12% en només una setmana
i ja té 41 hectòmetres cúbics d'aigua acumulats,
quan la seva capacitat màxima és de 110.
El responsable de la presa, l'Eix Villegas,
confia poder passar aviat del 37% que hi ha ara a un 40%.
Jo penso que podem arribar al 40% si no passar-lo una mica.
Hi ha previsió de pluges, tenim neu, el terreny està empapat,
per tant jo confio que un 40% o un 40 i poc per cent,
jo confio arribar-hi.
Montse Poblet, Catalunya Ràdio, la Baells.
L'entrenador del Girona, Mitchell, diu que té clar
que un cop assolida la classificació per la Champions,
caldrà afrontar un tipus de feina diferent i fer canvis,
però que el club està preparat.
En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio,
afegeix també que creu que podran jugar
a la màxima competició europea Montilivi
i que l'equip mantingui la base d'aquesta temporada.
Ahir va morir César-Luis Menot,
i exentrenador, entre d'altres, del Barça,
als anys 83 i 84.
També va ser seleccionador,
el seleccionador que va guanyar el Mundial amb l'Argentina
el 1978, durant la dictadura de Videla.
D'aquí una hora es farà el sorteig
de la primera eliminatòria de la promoció d'ascens
a la primera ref,
amb presència de quatre equips catalans,
l'Europa, el Badalona Futura, el Sant Andreu
i el Lleida Esportiu.
Avui es disputa la tercera etapa del giro
entre Novara i Fossano,
de 165 quilòmetres i de perfil pla.
Tadej Pogatxar és el líder de la general.
I d'altra banda, en atletisme,
els equips de relleus espanyols,
4x400, en què competeixen els lleietants
Berta, Segura i Bernat Herta
han aconseguit la classificació
pels Jocs de París.
Fins aquí, les notícies.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el Delta...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
I ara arriba l'equip de l'última hora.
Quim Morales, què tal? Bon dia.
Bon dia, Ricard Ustrell. Com estàs?
Bé, home.
Per no ser de Girona, estic bastant bé.
Per no ser de Girona, estic bastant bé.
Per no ser de Girona, estic bastant bé.
Me suda los cojones, si estáis bien, si empieza el programa...
Tito Álvarez, què tal?
Bon dia, què passa?
Muy buenos días.
Bon dia.
Què li passarà?
Lleváis dando la matraca con la campaña electoral
y con toda la propaganda de mierda esta...
Sí.
No se está hablando del taxi, tío.
No.
No, no, no.
De todos los cojones...
És una campanya que no hi ha aquests tipus de...
No, perdona.
El taxi no és un element central de la campanya, el taxi.
No es un elemento central de la campanya.
A ver si te voy a tener que meter a un parque.
No, a mí no me amenaces, eh, Tito.
A mí no me amenaces.
Te amenazo a ti y a toda Cataluña.
Escúchame.
Uy, Tito.
Taxista de Cataluña.
Espera, que me sacáis la espumilla.
Ya caigó la espuma.
Taxista de Cataluña, si me estáis escuchando,
el que estáis aparcado en doble fila
tapando el semáforo con sus cojones morenos ahí...
Sí, sí, l'ecològic.
Si tú me estás escuchando,
todos los taxistas que me estáis escuchando,
en este momento solicito que al unísono...
No, no, no.
Oh, sí, sí, sí.
Hagamos una pitada general.
Va.
A mi orden.
Però en contra de què?
O sigui, per qui no és el parque?
De tot.
En contra de que no habláis de nosotros,
que nos tenéis abandonados.
Que no habláis de la VTC y de los cojones...
És com una protesta improvisada.
Ara mismo.
No estava convocada, aquesta protesta.
Escúchame, tú tienes al Pere Esquerdo en la calle, ¿no?
Sí, home, sí, Xavi.
Conecta micro.
Hola, què passa?
Estic aquí al carrer.
Vale.
Algún taxi a la vora o no?
Conecta micro, eh?
Sí, tinc un aquí a la vora.
Vale, pues síguelo.
Si hi ha gent que va amb cotxe i vol solidaritzar-se,
també va amb cotxe, no?
Sí, però solidaritzar-se amb què, no?
És que no m'acabarà.
No, no, no.
O sigui, a la de tres, Catalunya.
Cotxes de Catalunya i taxi, pitamos.
Una, dos, tres.
Vaya, vaya.
Vaya, Tito.
Una, dos, i tres.
A veure, Tito.
Tito, no te'n fadis.
Tito, ja no ets ningú.
I saps per què?
Capitó, Capitó, Capitó.
Em sap que era una moto, no?
No, no, no, Déu, gràcies.
Y era una moto, cuidado, que no hay que escucharla.
No, era un taxi.
Jo crec, Tito, que el representant dels taxis a Barcelona
ja va sent hora que sigui paquistanès,
perquè la majoria dels taxistes a Barcelona venen d'aquest país.
No sé, tu...
Jo no et veig legitimat, a tu, per representar aquest col·lectiu.
Escúchame una cosa.
Yo soy el mandamá, porque además te digo,
yo soy el que ha movido la leña y todo el tema con los políticos.
Vale, la leña, és veritat.
Has tingut molts contactes amb...
Yo tengo contactos con la primera línea política.
Los he llevado a todos.
¿En taxi?
A todos.
A on els has portat?
De todos los colores.
No pot dir, és això.
Forma part de la...
¿Cómo te lo puedes decir?
¿Qué vas a decir?
Calle Bailén 322.
Allà hi ha un puticlub, crec.
No, allà hi ha...
A tots?
A tots?
Una sinagoga.
Bueno, a los de Vox no.
A los de Vox no los lleves.
Ya están...
Ya les queda más cerca.
Están más cerca por una cuestión de donde tienen las series.
Sí, sí, claro.
Están más en lo de...
Perdona.
A tots, tots els partits polítics...
Todos, los de la CUP.
Que los de la CUP los llevas.
Yo los dejo, eh.
Los de la CUP van en bicicleta.
Sí, home, en el taxi.
Et dic una cosa.
A Bailén 322 hi ha una casa on venen pintures.
Clar, clar.
Ah, clar, ya está.
¿Cuántos años tienes tú?
¿Cuántos años tienes tú?
Ho posa a Google Maps?
Pim, pim, pim.
Que eres un picha brava.
Pinturitas.
Mira, fem una cosa.
Vés a comprar la pinturita i ets explicats.
Mira, vale.
Va a llevar un pinturazo blanco ahí que flipa.
Venga.
Ai, que et pintaran la cara, Jordi.
Ai, Dios mío.
Bueno, escúchame.
Los de la CUP despeinaos salen.
Los de Ciudadanos van así.
¿Qué vol dir van así?
Despeinaos salen ahí.
Ah, vols dir que van ràpids.
Que els deixa i al cap de poc ja surten.
Los comuns, esos se quedan ahí media hora.
Són más hipis.
Per què està dient?
Que van a comprar pintura.
Van a comprar pintura i jo no los he acompanyat nunca.
Bueno, doncs molt bé.
Per tant, vostè sap de què va la política, no?
Hombre, jo me vol botar-ho.
Sí que és veritat que els comuns tenen certa tendència a vegades a blanquejar, segons quines coses.
Potser per això...
Pintura.
Pintura blanca.
Molta, eh?
De doble capa.
No ho sé.
Molt bé.
I vernís.
Vernís també.
A todos les pintan la cara después.
Bueno, va, Tito, gràcies.
Vinga.
Que arribi l'última hora.
Som-hi.
El matí de Catalunya Ràdio.
Eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh, eh.
Amb Quim Morales.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, el business radiofònic dels vostres migdies,
amb uns comissionistes de l'humor com en Joel Díaz. Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola.
L'Aina Austrell, l'Àlex López i la Xènia Molero, la producció.
La Montse Durant i en Víctor Lorenz, el control central.
El control de sol Albert Joder i qui us parla, en Quim Morales.
És dilluns 6 de maig, dia amb una flamant incorporació a la redacció de l'última hora.
Avui donem la benvinguda, com a estudiant en pràctiques, a l'Anna Guimarà.
Anna Guimarà.
Anna Guimarà.
Tinc un nom més maco.
He mort el llop.
Guimarà Carbonell, per més ser-hi.
Ui, és molt català, aquesta persona.
M'encanta, quina manera.
L'Anna ve arribada de la fàbrica d'estrelles, que és el postgrau de Ràdio i Televisió d'Humor de Minoria Absoluta a la Universitat Blanquerna.
Sí que surten moltes estrelles.
Jo.
Moltíssimes.
Com que jo vaig fer-lo.
I l'Anna Polo.
I l'Anna Polo.
Jo no l'he fet i sóc una estrella.
També hi ha estrelles una mica que surten de l'òrbita.
Vale.
És el teu cas, no?
Esperem que gaudeixis d'aquesta experiència i aprenguis tot el que no s'ha de fer en un programa de ràdio
i també els exercicis de transparència que fan Joel Díaz des de la Ràdio Pública de Catalunya,
detallant cada dia què fa amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Impostos vostres.
M'he equivocat i disculpa'm.
Demà, disculpa'm.
Catalans i catalanes.
Hem de quedar per assajar.
És que al final he de quedar per assajar.
Lluquem les cançons del programa.
Lluquem un buc d'assaig, eh?
En fi, catalans i catalanes, us informo que declaro inaugurada oficialment,
i això és molt important, la temporada de cireres.
Ai, que bona.
Sí, perquè ahir amb els vostres impostos en vaig comprar de bones i del Baix Llobregat.
Ojo, és molt important això.
Dolces i carnoses com els llavis del Ramoneda.
A mi m'agrada menjar-me-les com si fos un encenedor romà estirat al triclini amb una copa de vi.
Saps allò que t'estires i deixes caure la cirera des de dalt?
Però jo feia amb reïm, això, eh?
Sí, i amb els testicles dels seus servents, també em sembla.
Aprofiteu, per favor, que la temporada de cireres és molt curta.
Estem parlant pràcticament de dos mesos a tot estirar.
I, sobretot, compreu-les d'aquí, del Baix Llobregat o del Sagrià o d'on sigui, però catalanes.
Ara, ara, ara.
I ara us diré.
Del Bajo Llobregato, si ens està escoltant el senyor Illa.
D'acord.
Del Bajo Llobregato.
O Obregato.
O Obregato.
Veureu que estan a 30 euros al quilo, com a mínim, la cirera catalana.
Tres o quatre vegades més cares que les que venen de Xile o de Turquia.
Sigueu forts.
No, no, està a preu de cocaïna, la cirera, ara mateix.
Però sigueu forts i no caigueu en la tentació de la cirera forastera.
Més val menjar-ne la meitat, però amb la tranquil·litat de saber que t'estàs menjant una cirera amb la que comparteixes uns valors, un himne, una bandera, uns somnis d'alliberament nacional.
I que són més bones, que no venen congelades de Turquia.
Que tenen pèls, els de Turquia.
Els de Xile que venen aquí, no sé què fan.
Alexis Sánchez.
Piquen, piquen.
Piquen molt.
Els de Xile piquen.
30 o 40 euros al quilo de cireres, si són catalanes...
Jo no dic 40, però 30 al quilo, a les trobes.
És barat, si són catalanes.
Aquesta és la manera correcta de veure-ho, Jordi.
No hi ha preu per ser català?
No té preu, de fet.
O sigui que...
Depèn, si has de fer una herència, llavors hi ha una mica de preu ser català.
Sí, hi ha impostos i tot, imagina't.
Nova setmana i nou repte popular per l'Aida Fita,
que d'aquí cinc dies us pot reportar un deliciós sopar al Tastem Restaurant.
Atenció, tot depèn de la fortuna que tingueu amb la fita de la setmana.
Pipi, fita!
De les humanes!
La fita, la fita, la fita, la fita!
Per la gent que no sàpiga, aquest diumenge, eleccions.
Què dius ara?
No sé si ho sabíeu o no.
12 de maig, eleccions?
12 de maig, eleccions.
Exacte, efectivament.
Què votaràs tu, fita?
Jo encara he d'anar a votar i he d'anar a votar al meu poble,
perquè encara no estic empotent de la persona.
El poble!
El poble!
Fa il·lusió també votar al poble.
Sí, és el poble.
Una il·lusió.
Doncs bé, per tant, aquesta setmana estic buscant l'oient
que hagi assistit a més mítings.
Oh!
Més mítings electorals.
Vosaltres no n'he anat mai a un?
Sí, un.
Jo sí.
Jo per motius de feina, bàsicament, he hagut d'anar a cobrir-ne algun.
Jo perquè el feia al costat de casa vaig a veure un de Jordi Pujol.
Oh, és que guapo!
Li vaig anar a donar la mà i tot.
Oh!
Fé il·lusió, eh?
Després no el vaig votar, però em feia il·lusió a saludar el president.
Era com salvar el rei, pràcticament, en aquell moment.
I tant, i tant.
I tant, i tant.
I algú allà al poble, també.
Quan no tenia res a fer.
Què fan avui, aquesta tarda?
Avui, míting.
Vinga, va, doncs anem a veure què fan.
Que passin.
Per tant, envieu-nos les vostres experiències electorals al 667 37 27 29.
Ens ho podeu explicar, si podeu una miqueta demostrar que heu anat a molts mítings electorals
millor que millor, que us heu fet una foto, una selfie típica allà escoltant
algun candidat o candidata.
Jo tinc una pregunta a nivell de logística del concurs.
Els periodistes poden participar?
Què fem?
Clar, és que els periodistes van molt i per feina.
Per això dic que n'hi ha que se'ls han de fer tots, saps?
Perdoneu, jo crec que et donen molts punts si tu ets la persona del míting que seu darrere
del candidat, seu allò que estan parlant, i darrere hi ha com aquella gent que està
aguantant.
Els trien, els trien a l'estratègia que es venen, perquè posen una persona racialitzada,
posen una noia guapa, un senyor gran, un lletj, una mica de tot.
Un calvo.
Sempre hi ha d'haver un calvo.
Ara en parlarem de calps, perquè és una dada molt interessant sobre aquest tema.
Però vaja, avui ens interessa, i aquesta setmana ens interessen, les persones que hem anat a més
mítings electorals.
Ens ho podeu explicar.
El 667-37-27-29, les persones més actives políticament entre l'Audiència de Catalunya
Ràdio opten a guanyar un sopar per dues persones al Testem Restaurant.
Sopar menú d'agustació del chef boníssim en un restaurant en què es cuida la cuina de
Kilòmetre Zero.
I la netegen, eh?
Cada dia.
Però neta com una patena, eh?
Bé, pots menjar la cuina directament.
Sí, sí, però això mateix que està molt bé.
I ara és el moment de saber de què ens parlarà avui en Jordi Ramoneda en el seu espai
de poracultura radiofònica, com criar un bon català.
Avui parlarem d'embussos i de trànsit.
Mira, nen, avui toca parlar de cotxes.
Ai, a mi m'agraden molt els cotxes.
Clar, escoltes.
Què fa, què fa, el cotxe, nen?
Què fa, què fa?
Molt bé.
Et passa amb la cadireta darrere, oi, tu encara?
Jo ja vaig a davant perquè soc gran.
Ets negra?
Soc negra?
No, que és gran.
No, que és gran.
Perquè, total, Catalunya serà un caos circulatori o no serà?
D'acord.
No serà.
Doncs avui parlarem del trànsit a Catalunya perquè eduqueu les vostres criatures d'una manera
ja assenyada en el sentit de la circulació que tenim al nostre país.
I ara és el moment de sortir de l'estudi de Catalunya Ràdio i connectar amb en Xavier Pérez Esquerdo.
Sí, Pérez Esquerdo, no, Pérez Esquerdo, sí, no, sí, no, sí.
Pérez Esquerdo, sí, avui en Xavier es dedica a certificar un aspecte en què el nostre país
és tota una potència mundial.
Un fenomen que avui ens proposem investigar i, per què no, reivindicar.
Ja, atens a la dada, l'estat espanyol és el segon país amb més calbs del món.
Ho sabia.
Com?
A nivell proporcional, eh?
Sí, sí, sí.
Ah, val, val, val, val.
Aquest rànquing elaborat per la web cartogràfica, que potser t'interessarà a tu, Joel, que t'agraden aquestes dades,
World Population Review.
La conec, la domino, la toco.
Està encapçalat per la República Txeca, seguida d'Espanya amb un 44,5% de calbs a la població masculina.
És molt calb, eh?
És gairebé la meitat dels homes som calbs, en aquest cas, a l'estat espanyol.
Un percentatge entre el que no s'hi compta ni de lluny en Xavier Verde Esquerdo,
que té un bé de Déu de cabells, que no se li acabaran mai.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim, sí, no em porto...
Bueno, no em porto, no em porto de calvícia.
No portes calvícia, no?
No porto calvícia.
Sí, però estava dient de portar perquè veig molta gent que porta gorra.
Ja sé que la resta de Catalunya està mig plovent i mig ennubulat,
però avui justament a Barcelona està picant el sol fort
i jo sé que per protegir-se la calvícia hi ha molts que porten una gorra.
No pas per amagar que són calbs.
No, i ara què dius, ni el moiner?
Res, res, res.
Sí, no.
Com?
Res, res, res.
És una expressió feta.
Ah, sí.
I després hi ha d'altres que, si es posen crema protectora solar,
a la part de darrere no s'ho acaben de veure tant
i els hi queda sempre una plaqueta blanca, saps, de crema?
Clar, clar, del forat de la reixeta de la gorra, no?
Saps qui crec que també fa una mica de Nil Moliner?
L'Albert Sala d'Euphòria.
Sí que sempre porta aquells barrets de costat i aquestes coses.
Però què vols dir, que té una alopècia lateral?
Té només una entrada.
Només una banda, no?
Doncs ara s'entén aquells barrets tan estranys i estrafolaris
que em porten al programa.
Bé, Xavi, doncs avui què farem?
Doncs mira, anirem de trobar gent que sigui calva pel carrer,
si és que em trobo i si es deixen per entrevista.
Home, esclar que sí, per què no?
Els calvos tendeixen a ser més simpàtics,
perquè això és com el gos lleig.
Els gossos llejos sempre són més carinyosos
per una lògica d'aplastant
que necessiten que els estimin més, no?
Però, per altra banda, hem trobat estudis que asseguren
que els homes calves resulten més atractius.
O sigui, atractius i intel·ligents, eh?
Els hi preguntaré si realment són atractius i intel·ligents.
I es veu que Aristòtil ja creia
que la calvície la provocava l'assex de sexe.
O sigui, així com hi ha gent que és al revés,
que diu la testosterona la tenen...
Molt alta, molt elevada, sí.
Doncs Aristòtil deia que era al revés,
que es quedaven calbs de tan pràctica sexe.
Jo sóc la prova viva
que això no és veritat, com a mínim en tots els casos.
Hi ha excepcions, com a tota regla.
Doncs escolta, en Xavi,
de seguida parlem de persones calves.
Recordeu la dada, l'estat espanyol
és el segon del món amb més calbs
de forma percentual.
Gràcies, Xavi, fins ara.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Ui, ui, ui!
Ui, la que està liant.
Xavier Pagès d'Esquerdo.
Passen cinc minuts, un quart d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
i els dilluns ens agrada
seure'ns al sofà amb l'aire fita
que ell agafi el comandament del programa
i també de la secció de la pantalleta.
No estava penent què estaves fent, jo.
És com una tortuga coplant.
Sí, sí, sí.
On, on, on.
I s'encén la pantalleta
i ja s'apaga la pantalleta.
I pregunto una miqueta.
Molt bé, Jordi.
Un to amb una miqueta del que parlarem avui
perquè avui toca First Day!
Home, què reu jo!
Sí que us agrada molt.
Bueno, i és que avui us porto
una parella bastant peculiar, he de dir, vale?
Ai, ai, ai.
Ell es diu Natàlia...
Perquè totes són normalíssimes.
Sí, sí, sí.
Perquè hi ha hora que ens portessis algun peculiar.
També és veritat.
Ell es diu Natàlia, és de Màlaga,
té 24 anys i és creadora de contingut.
Ah, molt bé.
I ella es diu Samir, també és de Màlaga,
té 30 anys i és comerciant.
Doncs bé, es veu que en Samir té una característica física
que crida bastant l'atenció.
Lo que me ha parecido ver es verdad.
Samir, lo que llevas ahí detrás.
La madre que me parió.
Eso es un pedazo de trenza.
¿Y qué lo haces tú todos los días?
Gracias.
No, gracias tú.
Mi cabello es un anzuelo para las chicas.
Ellas acercan y yo me las ligo.
I yo me las ligo.
Bé, porta una trena molt, molt llarga
que jo crec que se les lliga, però literal,
perquè és molt llarg.
És com la seva canya de pescar, no?
Una mica, sí.
Si fa així, i allò que es gira, com a l'obellonser, saps?
Sí, que és com aquells d'avatar, no?
Que també tenen una trena molt llarga
i que s'enxufen els uns als altres.
Una mica avatar sí que és aquest personatge.
Doncs bé, en Samir i la Natàlia
se saluden per primera vegada
i ja des del principi es nota la química.
¿Te gusta el K-pop?
Sí, me gusta.
A ver, no lo bailo como tal, pero me gusta verlo.
A ver, no escucho K-pop,
pero me gusta ver anime y tal
y quieras que no, pues...
A mi me encanta ver anime.
Al final, sí.
Sí?
Bé, ja comencem.
Ja s'han connectat tant
que s'han quedat una mica sense paraules.
Trovada de nerds.
Sí, sí, sí.
Doncs bé...
Hosti, però si no tenen res en comú, no?
Ella està buscant temes?
T'agrada el K-pop, l'anime?
Sí.
Està a punt de parlar-li dels canelons.
A veure si també li agraden els canelons.
A veure, a través d'aquí,
d'aquesta cosa cultural asiàtica,
potser fem alguna cosa.
També t'he de dir que a la primera
li preguntes si li agrada K-pop
i a la noia no li desagrada.
Per tant, ja és com...
Bueno, mira, l'han encertat una mica.
Per tant, potser no van tan mal desencaminats.
És allò que jo crec que és una mica
molt a primera vista que connectes
i ja saps el que vol.
L'altre, doncs bé...
Sobretot pels sorolls inicials, aquest...
Clar, perquè estàs nerviós.
Això són ganes de follar.
Doncs bé...
Mira bé.
Sí.
No sé.
No sé.
Gostar tipus?
Sí.
Doncs bé, tot i que està sigint òbvi
que la connexió és mútua,
la Natàlia no n'està massa convençuda,
així que ella, doncs, té una pregunta.
Yo, por ejemplo, dirías que soy tu prototipo.
Sí.
Físicamente sí.
Vale.
Me gustan las chicas con las tetas grandes.
Ei.
No hi ha gustos simples, eh?
No ens ho podíem esperar.
No passa res.
Escolta, ja està.
És un nano honest.
Ja hi avises, no?, una mica.
Doncs bé, ella, però, té ganes de fer-se conèixer més,
de mostrar-se tal com és
per així poder connectar d'una manera, doncs,
una miqueta més profunda.
Jo bailo twerking.
Ja.
Ja.
A Natàlia la veo demasiado abierta.
Jo me veo con alguien más tradicional.
Ah, clar.
A veure, amb un tio que t'acaba de dir
que li agraden les tetes grans,
ara vol una cosa tradicional.
Exacte, això no va dir...
Perdó, perdó, acaba.
No, no, no, dic que comenci ell.
Siguent tradicional, no?
Doncs bé, clar que sí,
perquè jo dic, en Samir,
tu et mereixes molt més, no?,
una noia que llegeix així poesia.
Ara, sí.
Que vagi amb collal
i que el seu defecte sigui
que és una maniàtica de la neteja,
perquè ell és...
O sigui, en Samir és un...
cavallero en català, com es diria.
Ah, sí, espera, masclista!
Ara, ara!
Aquest tros de...
Bé, en fi.
Doncs bé,
ella sembla que segueix com interessada
en conèixer més
sobre aquesta persona tan fascinant.
¿Tienes alguna habilidad?
Habilidad?
Sí.
No.
¿Y tú?
Yo sé.
Tengo el músculo de la lengua
muy desarrollado.
Ah, ¿sí?
¿Sabes hacer el triángulo?
No.
¿No sabes?
No, pero te queda genial.
A mí me sacan la lengua
y me empiezan a hacer gestitos.
¿Qué quieres que piense?
Esta chica tiene dos neuronas.
Hòstia, home, pobre,
ho està fent d'una forma molt simpàtil.
Com a mínim té alguna habilitat, també, et dic.
Però que acabi malament aquesta farella, eh?
Doncs bé, a ell li molesta
que tingui només dos neurones.
Llavors, què li agrada de la Natàlia?
Lo que más me gusta de Natàlia
son sus tetas.
Efectivament.
Dos neurones, també et diré una cosa,
sempre són millors que una.
O sigui que, noi...
Bé, després d'aquesta increïble cita,
doncs sembla que en Samir
ja té una opinió formada sobre ella.
A Natàlia no la veo como una relación
sino como alguien con el que echar cuatro polvos.
Bueno.
Bueno, cuatro.
Mira, hi ha d'estar més la quantitat.
Exacte.
Tot és per raro.
Repetiria, per tant.
És bé, no?
Doncs bé, després d'aquesta opinió tan poc misògina,
tenim clar què dirà en Samir
respecte a tenir una segona cita o no.
Home, i tant, i tant.
Sí?
Dirà que sí, perquè seria la primera de les quatre.
Escoltem.
Samir, ¿tendries una segona cita con Natàlia?
Diria que si tendria una segona cita con Natàlia,
pues me parece atractiva y saber estar.
Ara sí que sabe estar, eh?
Ara s'ha pastat la Natàlia.
Perquè això ja ho diuen a la cara l'un de l'altre, oi?
O no?
Ah, sí, sí, això ho diuen a la cara, clar.
Ets un covard, Samir.
Una de les tetes no l'hi ha dit a la cara.
No l'hi ha dit, no, no, sabe estar.
Doncs, i què creieu que dirà la Natàlia?
Espero que no.
Jo també espero que no, però dirà que sí.
Escoltem.
Natàlia, ¿tendries una segona cita con Samir?
A ver, yo no tendré una segona cita.
De todas formas me pareces un chico increíble, eh?
Súper majo.
Efectivament, la Natàlia s'ha pastat.
S'ha pastat ben lluny d'un total imbècil.
Aquesta xica té dos neurones.
Doncs mira, a veure si aprens a comptar les teves, noi.
Ara, ara.
Final feliç avui a la pantalleta de l'Aida Fita.
Un nou episodi d'aquests casos tan peculiars que ens trobem.
Clar, clar.
Al First Dates amb el Carlos Sobera.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Al cap de setmana Montserrat, que allà hi ha de tot.
I que la vèrgia faci que plogui.
O jo vaig ensenyar el cul a les valleres aquí dalt al terrat,
però no serveix de res.
Què just o què vas?
Vas a ell.
O ja ja m'ho deia, em feia anar sempre com no plodir,
ensenyar el cul a dalt al terrat i faig igual i no serveix de res.
Bueno, bon dia.
Tres minuts i dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
el desenllaç tragicòmic d'aquestes set hores de ràdio.
De seguida connectem amb l'exterior de l'emissora,
però abans us recordem que ens podeu venir a veure de públic.
Si us fa il·lusió venir a veure aquest programa, no us talleu.
Podeu venir qualsevol dia, de dilluns a divendres,
d'11 a 12 del migdia,
i gaudir de l'espectacle de veure en Joel Díaz tota l'estona amb el mòbil.
Perquè avui no sé quin problema deu tenir.
Estic parlant amb l'Aina Austrell d'un tema dels encàrrecs.
Ah, mira, a veure.
Té excusa.
Molt bé, d'acord.
Doncs té excusa per estar per una altra cosa
i nosaltres ara sí anem per en Xavier Pere d'Esquerda.
La data és aquesta.
La set espanyol és el segon del món amb més homes calbs.
Segons la proporció, eh?
Vull dir, potser són menys en un altre país,
però a proporció hi ha un 44,5% dels homes espanyols que són calbs.
Què et fa gràcia, això, Xavi?
Estàs enrient dels calbs, ja, Xavi.
És que estic amb un calb.
Ah, molt bé.
Doncs escoltem, endavant...
I el primer que m'ha dit, diu...
El primer que m'ha dit és que el meu fill avui s'enriurà de mi
perquè quan li digui que m'han entrevistat per calbo...
Ai...
Com et dius?
Em dic Andrés.
Andrés, des de quan ets calb?
Una mica abans dels 30.
Abans dels 30.
I ara tens?
45.
45, eh?
Ja s'ha acostumat, doncs.
Sí, sí.
Vaig aguantar pèl fins al final, quasi bé.
Ho portes bé, això, de ser calb?
Ho porto molt bé.
Sí, no tinc cap mena de trauma ni de...
No, no.
No t'has plantejat mai anar a Turquia, per exemple,
ara que està tan de moda?
En absolut.
Ho porto amb molta dignitat.
Sí, senyor.
M'agrada com estic.
Pensa que hi ha 10.000 espanyols
que cada any se'n van a posar-se cabell a Turquia, eh?
I jo me n'alegro molt per ells.
Si és una opció que la gent sigui més feliç, endavant.
I tant que sí.
Jo soc feliç així.
Tu ho dissimules?
Et poses alguna gorra, algun mocador?
No, si em poso gorra és sobretot pel sol,
perquè no en surtin taques o per coses d'aquestes.
És un tio molt pragmàtic, l'Andrés.
Jo vaig a descapotau, amb dignitat.
Sí, sí, i tant.
Bé, de fet, diuen que són molt atractius i molt intel·ligents.
Atractiu ets, intel·ligent no ho sé.
No ho sé, però el que puc dir és que el Guardiola
i el Bruce Willis i tal han fet molt pels calbús.
És veritat?
Sí, senyor.
Activisme de calbici, no?
Sí, sí.
I el Jason Statham.
També diuen que és una cosa genètica.
Què creus, que els teus fills...
Bueno, el teu pare ho era, de cal?
El meu pare es fa la ratlla una mica ampla.
Vull dir, també.
Se'n ve, també.
Fa una nassagasti.
El meu fill, depèn de si ha tret els meus o els de la meva dona.
Això és un lottery ticket.
La teva dona té molt de cabell?
Sí, sí.
O sigui, et va conèixer sense cabell?
No, em va conèixer als 18.
O sigui, jo...
Ah, molt bé.
Ha passat per totes les fases, amb la qual cosa que continua amb mi, que vols que et digui.
Fantàstic.
Dedueixo que t'estima més ara.
Segurament.
I això que sou més actius sexualment?
Home, jo puc parlar només per mi.
Doncs parla.
Parla més, com ets.
Sí, home, agrada, agrada.
Sí, sí.
A l'agrada.
A nivell de testosterona, crec que alguna cosa Déu vol dir dir.
D'acord, fantàstic.
Escolta, moltes gràcies, eh?
Txar, eh?
Li pot ser la gran pregunta?
Fins on renta la cara un calp?
Ah, és veritat.
Fins...
Hosti, mira, tu saps el poc que gasto amb xampú i amb coses d'aquestes i anar a xugar-me el cabell?
Perquè quan rentes la cara et tires amunt jo.
Cada dia que guanyo.
Llavors vas rentant-te la cara i vas tirant amunt?
Sí, sí, és com un todo completo.
Saps?
Un completo.
Sí, sí, sí, absolutament.
D'acord, Andrés, moltes gràcies, eh?
Un plaer.
Adéu-siau.
Fins ara.
Ànims.
Testimoni de l'Andrés, un calp feliç, un calp com tots els calps haurien de ser.
Està bé afrontar aquest drama amb positivitat.
I tant que sí.
Sí, mira, ara tinc un senyor que és calp que no fa gaire cara de bons amics.
Què tal? Bon dia.
Soy francés.
Soy francés.
Soy francés.
Sí que trobo un francés.
Ai, no sabem com són els francés.
Tu sé calp.
Vigila, no? Estiguis insultant.
No?
No?
Ai, ai, s'ha molestat.
S'ha molestat.
Diu que se'm va treballar.
Doncs són el quart país del món amb més calps, amb més homes calps, eh, els francesos.
Mira.
Després hi ha un senyor...
Espera't.
Escolta-hi, perdoni.
Hola.
Sí.
Què tal?
Perdó, perdó.
Hola.
Gràcies.
Bon dia.
Noi, som italiani.
Ah, italiani.
Parla l'italiani.
Van per darrere d'Espanya.
Van tercers.
Espera.
Mira, l'italiani...
Calvo.
Ser la tercera del món amb calvícia.
Ah, sí, calvície.
I jo som el número uno.
Italiani, italiani.
Som salameros.
Hòstia, tu.
Des d'aquí a l'edat?
Da qui t'ha llegit persi?
25, 25.
25, 25, 27 anys.
S'ha la sua dona?
No, l'heigit-li ancora.
O sea, o sea, o sea, o sea, o sea, l'ha conegut...
Calxuto, conexuto.
Voté, l'ha conegut a Calvo.
Sí, sí, sí, absolutamente.
I li agrada Calvo.
Sí.
I l'anterior...
El sorriso.
Ah, el seu secret és que posa el somriure sempre.
I d'aquesta manera es fixa només amb la boca i no amb la calvícia, no?
I la potenza sexual, Xavi?
Què tal la testosterona?
La testosterona?
No lo so.
I diuen que la calvi, la calvi...
Aumenta el testosterona.
E' ver, e' ver, hanno ragione.
Sí?
Enhorabuena?
No, sí.
Hanno ragione?
Què?
Bueno, gràcies, Emile.
Prego.
Prego.
Bitxca a l'Itàlia.
Bitxca, bitxca, bitxca.
Bitxca, txau, txau, txau, bambini.
Molt bé, t'estimòria internacional d'un senyor calp italià que ocupa justament el següent lloc a la posició del rànquing després de l'estat espanyol.
Tenien el gran referent que era Sílvia Brusconi.
Home, i calp italià universal.
Sí, però em sap que es pintava en bedding.
Ah, sí.
Algú posava en el cap.
Estic caminant al costat d'un senyor que porta una gorra.
Què creieu, que serà calp o no?
És un calp des Rödinger.
Em vaig a preguntar-li.
Hola, bon dia.
Podria treure's la gorra un moment?
És...
No?
No.
És calp?
Sí, és calp.
És calp.
L'hi he vist per darrere.
No ho porta bé.
No ho porta bé.
Hi ha gent que no ho porta bé.
No, no.
Un altre amb gorra.
Ja és llàstima, perquè...
Un altre amb gorra.
Hola, què tal, bon dia.
Em permeto una pregunta?
No, no, no.
Ja visc que anava el tema.
És dilluns.
No, ja va.
No, no, no.
Hi ha una cosa molt influent en el món de la calvícia,
i és de quina manera tens configurat el crani.
Sí.
I si el tens molts bons, si el tens simètric,
si no, hi ha gent que té un crani molt esfèric, molt bé.
Molt bé.
I els hi queda molt bé ser calp.
Un guardiola, que us vull dir.
Però no sé si us apareixen en publicitats a vosaltres a Instagram.
Què, eh?
Què dins a què?
Què ha dit?
Dic que si us apareixen a publicitat d'aquesta a Instagram.
A mi sí.
A mi no.
A mi sí.
A mi no.
A mi no.
Doncs surten altres coses.
Ui, ui, ui.
Vale.
A veure aquest senyor.
Hola, què tal?
Bonjour.
Bonjour, c'est francès?
Mira, francès.
Quin número era?
En quin rànquing estava?
Doncs està en tercer.
A quarts, perdona.
A quarts.
La França, c'est les quatre, un, deux, trois, quatre,
pays del món, que ils sont calps.
Ils sont?
Calps.
No peli.
Ah, d'accord.
No peli.
Ah, ok.
Estic orgulloso?
C'est à cause de leur intelligence, sûrement.
Ah, c'est intelligent?
Exactement, ça peut être que c'est.
Ah, c'est.
C'est une bonne intelligence.
Elles crent qu'elles sont plus intelligentes que les restes.
C'est certainement ça.
C'est sûr que la testostérone est active.
C'est beaucoup, beaucoup.
Chez les Français, beaucoup.
Beaucoup.
Français et calmes?
Non.
Français calmes?
Calmes, calmes.
Calmes, calmes.
Non, elles disent chauves.
Chauves, chauves.
Chauves, oui.
Chauves.
Les Français, il y a des chauves, mais comme en Espagne.
Oui, en Espagne.
Un peu moins.
Un peu moins.
Oui, un peu moins.
Est-ce intelligente, vous?
Oui, certainement.
Certainement, oui, sí.
Et c'est...
C'est sûr que oui, par la verre et par la verre.
L'estudio, non c'est moi.
L'estudio, c'est de Pensilvânia.
Pensilvânia?
Sí.
No estant nulle.
Est-ce que l'estas de son, est-ce que l'est-ce que l'est-ce que l'est-ce que l'est-ce que l'est-ce que l'est-ce que l'est-ce que l'est-ce que l'est-ce que l'est-ce que l'est.
Les Français sont...
¿Tú te alinearías a la Turquía? ¿Tú te pones muy feliz?
Ah, no. No.
Ah, no.
Es que l'enten, es impresionante.
A poner muy feliz.
¿Por qué le dice mucho de la peli a la calva?
Ah, sí, para tener los pies longos en el culo.
Ah, te lo dejas llar de detrás.
No, gracias.
Y ya está.
Ya está.
Gracias por su testimonio.
¿Cómo te pones?
Thierry.
Oh, Thierry.
Enrique, la Thierry, Henry.
Voilà, c'est ça.
C'est mon cousin.
Moi, Xavi.
Thierry.
Thierry.
Xavi.
Mon cousin, es el mon cousin.
Au revoir.
Vas-y bien.
Vas-y bien.
Au revoir.
A tot el dia.
Doncs Xavi, jo crec que amb aquesta repassada que has fet a tot el continent europeu,
amb italians, amb francesos, espanyols, catalans,
podem donar per tancada aquesta investigació sobre el volum de calcs que hi ha a l'estat espanyol.
Un 44,5%.
La segona millor marca del món.
Després de la República Txeca, que no sé què els passa als txecs.
Això ho hauríem d'investigar.
Molt intel·ligents, mira, escolta'm.
Xavi, gràcies.
Felicitats, Quim.
Enhorabona.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
És fan de la mortadella?
De la mortadella, bona, sí.
Ara s'ha posat a moda, mira.
Perfecte, m'alegro molt.
Gràcies.
Gràcies.
Dos quarts i mig d'una del migdia, aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
ja tenim el nen a punt, el nen perdut aquest, està molt nerviós els dilluns.
Per què?
Per què li ensenyem com criar un bon català?
Com criar un bon català?
Com criar un bon català?
Diu-ho el fort.
Com criar un bon català?
Sí.
Com criar un bon català?
Carai, quin flou que té, eh?
S'està començant a creure, eh?
Perquè fa un ball, una cosa així.
Ho faig molt bé.
Ho fas molt bé, molt bé.
Quim, si tu vols criar un català català, a suportar els embussos de trànsit l'has d'ensenyar.
Sí, senyor.
Perquè a Catalunya, si una cosa fem bé, millor, com molts altres, és embussar-nos.
I tant.
Embussar-nos entre nosaltres.
Operació en sortida, eh?
Sortida, tornada...
Tot el que hi hagi.
Perquè anem faltos d'infraestructures, eh?
Denunciem-ho ja, aquí.
També és veritat.
Avui, però, descobrirem, tindrem alguns tips per afrontar, diguéssim, l'embús, l'embús nacional en el que vivim.
Ho fem tan bé que fins i tot quedem en dies concrets per fer-ho.
Si no, mireu, per exemple, hi ha dies que són més susceptibles, no?, operacions tornades, operacions sortides, operacions no sé què.
Però hi ha dies, hi ha dies que dius, avui, avui és el dia.
Si no, escolteu això.
La pluja d'un dilluns després d'un pont.
Sí, la pluja d'un dilluns i després d'un pont.
La tempesta perfecta.
Ja està, ja el tens.
És que és un dia que les rondes ja estan predisposades a embussar-se.
És com una celebració de la catalanitat al final.
Què passa?
Que quan estàs en un embús, porta, o sigui, dilluns, pluja, després d'un pont, doncs perds la noció de la realitat i del temps.
Si no, escoltem aquest conductor.
Venim de Santa Coloma, hem sortit a les set i quart.
Set i quart.
I són dues hores.
Hòstia!
Són dues hores.
Són dues hores.
No sap ni calcular.
No, no, si ha sortit a les set i ara són dues hores, a quin portal temporal?
No, no, no.
Havia viajat enrere en el temps.
Hi ha una sortida de la ronda del que jo crec que és la set, que tu entres per allà i de cop i al de son a la set i són dues hores.
És un forat negre.
És un forat negre.
És un forat negre.
És un forat negre.
Deu ser Sant Gervàs i una d'aquestes.
Sí, per allà.
I quan estàs...
De vegades són dues hores, de vegades són dos segles, eh?
Sí, sí, sí.
De retard en alguns llocs.
I quan estàs tanta estona a l'embús, què passa?
Que estàs escoltant Catalunya Ràdio, no parles amb ningú, no parles amb ningú, i de cop i volta és la tele que et vol entrevistar per això, no?
Què passa?
Que fa molt rato que no parles amb ningú i no saps com es parla.
Con una hora y cuarto de retraso, o sea que ya que esto se está afectando.
Ha anat enganxat aquest senyor, eh?
De veure com ho ha fet.
Volem tornar-lo a sentir, sisplau, un moment.
Un moment, atenció.
Con una hora y cuarto de retraso, o sea que ya que esto se está afectando.
Sí, sí.
Ja vés tu.
Un altre moment mític del trànsit català, i més en aquest cas barceloní, va ser quan es va inaugurar el túnel de Glòries.
No sé si recordeu això.
Home, com si fos ahir.
Home, com si fos ahir.
És que tampoc fa tant, no?
No, de fer un parell d'anys, no?
Que semblava que allò havia de descongestionar tot.
I està igual.
Però havia de fer que fluís més, descongestionar.
Són paraules, no?
Que de cop i volta van molt al trànsit, de com la gent entra i surt de la ciutat.
Però també pacificava la part de dalt.
Pacificar?
Sí, pacificar.
És que no es va explicar bé per què servia aquest túnel.
Ho tenim...
O sigui, aquest senyor tenia molt clar per què servia en realitat el túnel de Glòries.
Creio que ja has sentit obrir d'aquesta manera un túnel, que en principi el que tenia que fer era desfogar l'entrada a Barcelona.
Era desfogar!
Si tu estàs, que tens un mal dia, entres al túnel, et cagues en tot.
Jo ho he notat, això, eh?
Ai que sí?
Jo ho he notat, eh?
Entres a Barcelona de mala llet, passes aquell túnel i d'alguna manera ja ets conscient de dir...
Vale, estic a Barcelona.
Tranquil.
Ja hem arribat.
I quan hi ha un embús, també serveix per altres coses, com per exemple aquesta.
Ara em fan anar cap a l'esquerra, jo no ho conec.
O sigui, a més a més em perdré.
O sigui, et porten a territoris desconeguts.
Et van sortir de la teva zona de confort.
Sí, sí, sí.
A més aquesta senyora potser era de dretes.
Clar.
Jo aquí tenia escrit un acudit de polítiques, et porten a l'esquerra i et perds, però millor no el faig.
No cal.
No cal, no cal, no cal.
No ho faig.
El nen perdut ja sap quin és la mà dreta i quina és l'esquerra.
Ja t'ho he ensenyat això, no?
La que està a la dreta és la dreta.
Molt bé, nen.
La que està a l'esquerra és...
Però si no saps si l'altre dia et vaig dir que el lavabo és a l'esquerra,
sortint a la dreta i de cop i volta estaves aïcat.
Si no ho saps, nen...
No, perquè...
Amb quina mà escrius tu?
Amb la dreta o amb l'esquerra?
Amb les dues.
Amb les dues.
Agafa el llapis amb les dues mans.
No l'he vist escrivint ni fa així.
No pugui molt aquesta criatura.
I mira, nen, escolta, tu com a bon català que algun dia seràs,
quan hi ha un caos circulatori és en un moment que, o sigui,
a vegades és a causa de la meteorologia, d'acord?
Que plou, que neve, que passen aquestes coses.
Sempre, sempre, sempre, quan hi ha un caos circulatori,
perquè ha nevat, per exemple,
sempre, sempre hi ha algú que farà servir aquest argument.
Es increíble para cuatro copos de nieve que quedan
que se corten la carretera.
Yo que viajo un montón, por ahí están las carreteras nevadas
y la gente circula.
Doncs mira, tu que viatges molt,
ara no estàs viatjant perquè estàs parat com la resta,
pallasso, que ets un pallasso.
Jo que viajo mucho, viajo mucho.
Compte que anava a dir, caterreres, eh?
No, viajo mucho a Portugal, donde no nieva.
Clar, que la gent no té problemes.
Esto en Francia no pasa, eh?
Estan preparados.
I a vegades el trànsit se satura tant
que fins i tot el Servei Català de Trànsit arrendeix.
O sigui, això, o sigui, dilluns, pluja, després de pont,
el Servei Català diu, jo plego.
Si no...
Abaixen els braços.
Sí, escolteu, la recomanació que fa
el Servei Català de Trànsit en dius així.
Era difícil fer cap recomanació
perquè cada vegada es anava congestionant.
Bueno, era difícil.
Però llavors tu de què treballes?
No ho sé, perquè és el que esperem d'aquests serveis
quan passen algun col·lapse d'aquest tipus.
I gent que fins i tot...
Anem al tall 11, número 11, Albert.
Atenció, gent molt nerviosa
quan hi ha caos circulatoris,
perquè passa això també.
Llevo desde las nueve de la mañana
llamando a los taxis
y no me le han cogido.
No me le han cogido.
No me le han cogido.
O sigui, a qui han d'agafar?
Sí, sí, ja no...
El telèfon.
El telèfon a ell...
El taxi...
No me le han.
No me le han.
No sé, hauríem d'analitzar gramaticalment, no?
Però aquí m'acabem...
I sintàctica.
No, no, és que millor no,
perquè és com la sortida set de la ronda.
I acabem amb aquest tall,
perquè no tot és dolent
quan hi ha un caos circulatori.
A Barcelona, per exemple,
hi ha gent que ho gaudeix.
Hi ha gent que ho gaudeix?
Sí.
Qui?
Els jubilats.
Home, és un espectacle, ja.
Però, vamos,
jo com que no condueixo,
ja m'és igual.
O sigui, és un senyor que està,
a sobre d'un pont de la ronda de dalt,
amb el taca-taca,
i s'ho està passant.
A veure com la gent ho passa malament des de dalt, eh?
Incluso encara tirar algun escopitajo i tot.
Sí, sí, sí.
Algún pillol de l'oliva,
alguna coseta que cau, no?
Escolta'm,
ha de ser ben distret,
no, a veure per on es forma un embús,
per on marxa, no?
Tot plegat.
És una cosa que entretén la nostra gent gran.
I són un pilar de la catalanitat.
De fet, Catalunya no sigui un embús en si mateixa.
Doncs em fa molts anys que ho som,
em fa l'efecte,
i gràcies a en Jordi Ramoneda
per aquestes nocions,
per tota la canalla que ens esteu sentint,
per exemple, amb tu,
n'hem perdut,
perquè sapigueu com és aquest país
i com són els nostres embussos.
Som molt...
Molt embussats.
Embussats.
Ai que sí?
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Josep, no seràs tu la persona
que fa una estona ha trucat
per explicar això mateix que estàs dient?
No, no, no, bueno, sí.
A Catalunya Ràdio
tenim la millor manera de passar a la tarda.
Exacte, exacte.
Amb un programa amb col·laboradors
que valen per dos.
Gonzalo Bernardo, es bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, Nistirio.
I els oients amb més empenta
del panorama radiofònic.
Elisenda.
Digues.
Forse, forse.
Amb uns convidats
que treuen ferro a la seva feina.
L'anada m'empedre 11 a 1.
Veu, Palma, 11 a 1.
Aquest és poc, eh?
Quin és el màxim?
Uns 15.
La tarda de Catalunya Ràdio.
Carles Cuevas, bona tarda.
Bona tarda, sí, en cas, molt bé.
De dilluns a divendres
de 4 a 7 de la tarda.
Sí, està molt bé.
Amb l'Isenda Carot.
La dama de la tarda.
Molt bé.
El matí de Catalunya Ràdio.
Que per què soc un plúsar?
Perquè exigeixo transparència
i en un clic puc comprovar
totes les revisions del cotxe
i l'informe de trànsit a l'instant.
A Ocación Plus
tenen un taller a cada centre
per donar un servei
més proper i directe.
A Ocación Plus
l'encertes segur.
Tens 15 dies
o 1.000 quilòmetres de prova.
Ocación Plus
Catalunya Ràdio
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Això llavors m'aprimaré, no?
A veure,
milagres a Lourdes.
Tres quarts d'una del migdia
i ara és quan a l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
donem sentit allò
de la Ràdio Nacional
i Pública de Catalunya.
Amb un servei excepcional
que ens ofereix en Joel Díaz
convertint-se
en el noi dels encàrrecs.
Extra, extra!
Joel, fan càrrecs a tu
perquè...
Ara va de compositor, aquest nen.
M'està començant a agradar
el puto nen aquest a mi.
Ai, tu també m'ho m'ha agradat.
Ara, el mes de maig.
Joel, no sé si ets tu o l'Aida Fita.
Alguna cosa està canviant.
Alguna cosa està canviant
però el que no canvia
és la teva missió.
El que no canvia
és la meva missió
ni el meu esperit
com tu has dit
de servei.
De servei
i a més servei
que jo dic porta a porta
en certa manera.
És un servei
que entra a casa
de cada català
que sigui objecte
d'un encàrrec
que se m'hagi encarregat
prèviament
com és el cas avui
de la trucada
que haurem d'executar
per trucar al Roger.
És un tio
que té un telèfon
que comença per 603.
Aquest Roger
l'he de trucar
de part del seu amic
Guillem Cirera.
És especial
aquest encàrrec
perquè normalment
quan són encàrrecs
de tema de quartos
normalment és un
que reclama
quartos
a un altre.
En aquest cas
és el Guillem Cirera
que vol saber
si li deu diners
al Roger.
Creu que el Roger
és un tio tan generós
que deixa tants diners
que el Guillem
ha perdut el compte
de si li deu diners
o no li deu diners
si li en deu molts
li en deu pocs.
Es veu que és molt ric
el Roger.
I molt honest
el seu amic
que vol saber
quants diners
li deu, no?
Sí, sí.
Provarem de contactar-hi
primer
i després de saber
per què aquest tio
té tants diners
per anar a regalar-nos
pràcticament a la gent.
A veure.
Va, toquem-la.
Jo si no hi ha
el contrabaix.
No lo va a coger.
Si lo va a coger.
Ep, ep,
ja tenim tonos.
Diu Roger.
Roger.
No rieu, eh?
No, no.
Hola.
Està tardant molt
el segon tono.
Sí, què passa?
S'ha penjat.
Ha penjat.
Tornem-ho a intentar.
Que a vegades
la gent a la primera
diu no
però a la segona
diu a veure si serà important.
Això serà d'un hospital.
Jo sé números llars
que repeteixen
i no ha trucat
ni a l'hospital.
S'ha mort algú.
Mira, dos, ja.
Roger.
Tres.
Quatre.
A veure si és multimillonari
deu estar, no sé.
Comprant accions.
Pot ser.
Venent accions.
Per l'altra línia.
O dormint.
Potser aquesta.
Buscant la manera
de pagar menys impostos.
També.
Creant una societat pantalla
a les Illes Fèrua.
No ho sé.
No ho sé
però avui tenim plan B.
Ah, sí?
Què us sembla, company,
si recorrem al plan B?
És un altre encàrrec
que aquest me l'ha encarregat
un tio que es diu Pol.
Pol, molt bé.
He de contactar un altre
que es diu Gerard.
Molt bé.
En aquest cas és l'encàrrec
clàssic, diguéssim,
pecuniari,
que és
Ei, tio, torna amb la pasta
que em deus.
Val.
Molt més fàcil.
Al revés de l'anterior, eh?
Trobem el Gerard
que té un telèfon
que comença per 6.20.
Vinga.
Mentrestant,
si volem comentar alguna cosa,
no sé, tio Jordi, com estàs?
Jo estic bé, gràcies.
M'agradable.
Com anem de diners?
Ens devem alguna cosa
entre nosaltres?
Crec que tot el tec no ho té a dinar.
Ah, no, això ja...
Com es deia aquest arme?
Gerard.
Gerard, Gerard.
Gerard.
Déu meu.
Bones.
Hola, Gerard.
Sí, soc jo.
Mira, truco en directe
des de Catalunya Ràdio.
Em dic Joel Díaz.
Estem a l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio.
Hola, Joel.
Per favor, no pengis
perquè t'he de comentar una cosa.
Vale, digue'm.
Mira, aquesta trucada
no és ràndom, no?
Està enmarcada
en una secció
que es diu
el noi dels encàrrecs,
en la qual jo truco gent
per encàrrec, d'acord?
Llavors, hi ha un tal Pol
que m'ha dit que et truqui.
El coneixes?
Et sona un Pol?
Tinc quatre amics
que es diuen Pol.
Bueno, doncs,
busca un Pol
al teu cap
que sigui capaç
de reclamar-te
la part proporcional
del pis
que no has pagat.
Gerard.
Ostres.
No, no riguis, Gerard.
No riguis
perquè estàs vivint gratis
ara mateix tu, eh?
Què passa?
Què ha passat aquí?
No, gratis no,
perquè jo he pagat
una part de la fiança.
Així que...
Gratis del tot tampoc.
Vale.
Llavors, què és exactament
el que et reclama
si no és indiscreció, el Pol?
Jo crec que és una mica
per fer-se-l'interessant
i prou més.
Vull dir, bàsicament,
a la gestora immobiliària
no ens van deixar
posar el contracte
a tres persones
i ens ho van posar
a ell perquè és funcionari.
Ai, no, va funcionar.
Ja, ja, ja.
I llavors què?
I llavors, doncs,
no podem estar els tres,
però jo estic com a avalador.
Així que...
Tu ets avalador, eh?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Simplicament avalador, sí.
Bueno, no acabo d'entendre,
però en tot cas, tu, Gerard,
negues aquest deute
que tens amb el Pol.
O sigui, tu no creus
que tu hagis de pagar
cap part proporcional del pis.
Rotundament.
A més, ell ha estat
explícitament dient
que no calia que...
Ah, que hipòcrita!
Que això ja ho arreglaríem.
Ui, ja ho arreglaríem.
Les coses clares, eh?
Quan es comparteix pis,
t'ho recomano de veritat, eh, Gerard?
Si no, problemes, eh?
Sou amics
o sou només companys de pis?
Sí, tota la vida.
Vale, doncs vigileu,
perquè l'amistat
ara l'esteu posant a prova.
Encara no ho saps,
però l'esteu posant a prova.
Viviu a Barcelona?
Sí.
Quants sou?
El pis 3.
El pis 3.
Us heu dividit la nevera
o fareu compra conjunta de menjar?
En principi farem compra conjunta.
Tampoc ho recomano.
Tampoc ho recomano,
perquè sempre n'hi ha un que menja més,
o n'hi ha un que vol comprar barat
o l'altre vol comprar car.
Al final acabes menjant
en funció del més pobre,
saps?
Sí.
Perquè, clar, com que el pobre no pot pagar
i tu no li vols financiar l'ugula,
acaba tothom menjant arroz a la cubana.
O en pollastre.
Però el poli està altruista
que anirà a buscar verdures a l'hort.
Oh, que també té l'hort.
Bueno, escolta'm tu.
Quina edat teniu, més o menys?
Sou estudiants?
27, 28.
27, eh?
I quin barri de Barcelona?
A Horta.
Quant pagueu?
Mil euros, entre els tres.
Ostres.
És fort dir-ho,
però encara ho heu trobat bé, eh?
Sí, sí.
És molt fortíssim.
També depèn d'aconseguir el pis, eh?
T'ha tocat l'habitació guapa
o la de merda que dóna el cel obert?
La partita m'ha tocat,
però tinc una quarta
que podré deixar coses d'allà.
Ah, de trastero.
Molt bé.
Bueno, Gerard, escolta'm,
ja està, l'encàrrec ja ha estat a complert.
Perfecte.
Tu què estàs estudiant?
Jo estic fent un doctorat
en investigació del càncer de còlum.
Ei, doncs foli.
Foli fort.
Foli fort,
perquè és una cosa que jo tinc antecedents familiars
amb aquest tema i m'interessa.
Si necessites conillets d'Índies,
ens oferim.
Sí.
Poso el meu còlon a la teva disposició.
Jo el meu.
Gerard.
I el Quim, tens dos còlons ja.
Ja el puc bé.
Molt bé.
Vinga.
Adéu, maco.
Gràcies, Gerard.
Estic intomés molt bé, no?
Per tenir 27 anys anava a dir,
però al final 27 anys ja és un orlans,
ja és tot un nomenet.
No, són tants.
És molt jove, 27, per favor.
És un bebè.
Sí que és jove,
però que parlava amb Seny,
que s'ha comentat molt bé
perquè tenia uns diners aquí,
que és l'avalador del pis,
o sigui, que sí, que sí.
Algú no paga.
Està fent un doctorat, Quim.
Sí, sí, què més vols?
Saps què vull dir-te?
És precari, no, els doctorats?
No es paga gaire bé, em sembla.
Tot és precari.
Però, en fi,
la qüestió és que hem solucionat
aquest encàrrec del noi dels encàrrecs
i si voleu que en Joel Díaz
truqui a algú en nom vostre
i ho sentim tots a través de Catalunya Ràdio,
ens escriviu a l'última hora
a robacatradio.cat.
Li expliqueu el cas,
el telèfon que ha de trucar
i dilluns que ve potser ho farem.
Gràcies, Joel.
Estu sempre per les oportunitats.
Per favor, per favor.
Per favor, no, no.
Set minuts i l'hora del migdia,
moment per plantejar-vos
el concurs invertit de l'última hora,
aquest concurs que us permet guanyar
un val de 30 euros per gastar,
de la manera que vulgueu,
a un estrelliment capravo.
És un premi sensacional
que guanyarà la persona que marqui
el 93207474
i si aquest és un concurs invertit,
vol dir que ara us direm la resposta
que és Spider-Man.
Spider-Man.
Spider-Man,
perquè avui he vist que la Carme Lloveres,
bona amiga d'en Joel Díaz,
portava una samarreta de Spider-Man.
Jo no faig declaracions sobre Carme Lloveres.
No, no, no ho farem sobre aquest tema,
sinó que les fareu vosaltres.
Ens heu de fer una pregunta,
la resposta de la qual sigui Spider-Man.
Spider-Man.
I així us emportareu 30 euros
per gastar els establiments capravo.
L'última hora,
amb Quim Morales,
a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Aquest maig serà un maig de 10
amb els 10 dies KIA.
Del 9 al 20 de maig
podràs gaudir d'un KIA
amb condicions especials.
També disponible per versions híbrida,
híbrida endollable
i 100% elèctrica.
Visita'ns a la xarxa KIA
de la província de Barcelona.
Consulta les condicions a KIA.com.
KIA.
Descobreix el que t'inspira.
Descobreix la Fira d'Artesania del Marroc
al Corte Inglés
i transporta-te a un paradís
de peces úniques fetes a mà
que et faran somiar.
Catifa, ceràmica, moda...
Fins el 2 de juny,
vine a la cinquena planta
del nostre centre de Diagonal
i gaudeix de l'essència del Marroc.
Només a la botiga web i app
del Corte Inglés.
Viu al Saló de la Moto
el teu concessionari
BMW Motorrad de Barcelona.
Ofertes exclusives,
totes les novetats
i proves de producte
només del 6 a l'11 de maig.
Hi ha un lloc
on viuen totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
L'última hora
amb Quim Morales
a Catalunya Ràdio.
Capravo
us ofereix el concurs
de l'última hora.
Capravo.
Preus bons
sempre.
I aquest és l'únic concurs
en què sabeu la resposta
i vosaltres heu de fer la pregunta
i aquesta és
l'emissió,
l'objectiu
de la Carmen.
Bon dia, Carmen.
Hola, bon dia.
Des d'on truques?
Des de Blanes.
Molt bé, des de Blanes.
Quina és la pregunta
que ens vols fer?
Com?
Quina és l'àlia
del Peter Benjamin Parker?
Del Peter Parker.
Peter Parker?
Peter Parker no és el...
Espai per mi.
Moltes gràcies, Carmen,
per tots els 30 euros
per gastar com vulguis
i de gust
als estabiliments
que pramo.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Records a Blanes
i a tota la comarca de la Selva.
Moltes gràcies.
Per què tot s'està tornant rosa
al magatzem dels Beta?
Descobreixo en el seu primer llibre
Les aventures dels Beta
al virus rosa.
A la venda
a la botiga 3CAT
i als punts habituals.
Catalunya radio
I fins aquí
les 7 hores del matí
de Catalunya ràdio
i de seguida
el bloc de propaganda electoral
molt interessant
i anuncis que valen molt la pena.
Escolteu-los tots
que els heu pagat vosaltres.
I heu de decidir
a qui voteu diumenge
i ja falta poc.
Després el butllet informatiu
i els que no surti d'aquí
amb totes les teves tefaneries
i totes aquelles coses
que només saben ells
però que us explicaran per antena.
Dit això,
nosaltres demà hi tornem
i tornem al malmur
de les lamentacions.
Recordeu,
si us heu de queixar
d'alguna cosa,
l'última hora
és al vostre lloc.
El mur de les lamentacions
d'en Joel Díaz
queixar-se té premi.
Té premi, té premi.
En parlem demà.
Que tingueu molt bon dia.
Moltes gràcies
i que vagi bé.
Catalunya Ràdio
12 de maig.
Eleccions al Parlament de Catalunya.
Espais gratuïts
de propaganda electoral.
Per un sóc un heroi,
per d'altres un covard,
per un sóc un problema,
per d'altres una solució.
No ens equivoquem.
Aquestes eleccions no van de mi,
va de nosaltres,
va del que Catalunya necessita.
Necessitem lideratge,
bon govern
i moral la victòria.
Poder viure plenament en català.
I la independència,
per fer el país millor que necessitem.
Puigdemont, president.
Junts més.
Estaràs cansado
de unos y otros
que durante tanto tiempo
te han defraudado.
Y no eres el único.
Hay miles de catalanes honrados como tú
que también han sido engañados.
Pero no estás solo.
Ara,
ens toca a nosaltres,
a tots els catalans,
perquè Catalunya torni a ser Catalunya.
Este 12 de mayo,
vota Vox.
Votem en defensa pròpia.
Per alguns,
el futur de Catalunya és un joc.
Mentrestant,
hi ha una Catalunya
que no pot esperar més.
Un país que cuida els seus rius
i on l'aigua no és un negoci.
On no has d'esperar
per veure el metge
i que protegeixi el català
i la seva cultura.
Mirant el switch et dic
que pots confiar en mi
per fer possible
la Catalunya que ve,
la Catalunya que estem esperant.
Vota comuns.
Defensar la terra
és defensar qui la treballa.
Defensar la terra
és fer-ne terra d'acollida.
Defensar la terra
és defensar una escola pública
en català per a tothom.
Defensar la terra
és blindar la sanitat
de la privatització.
Defensem la terra
per garantir
una vida digna
per a tothom.
Defensa la terra.
El 12 de maig,
vota CUP.
Amb el govern republicà,
Catalunya ha liderat
la inversió social
més important
de la seva història.
Hem obert un camí
per paliar
a les desigualtats
i sobretot
un camí
de democràcia
sense repressió.
Nosaltres,
els republicans,
on hem estat sempre,
al costat de la gent,
al costat de Catalunya.
Esquerra Republicana.
Hem perdut 10 anys,
és veritat,
però nosaltres
no som dels que es rendeixen
perquè creiem
en el futur d'aquest país.
Tornar a creure
en el diàleg,
en unir,
en servir,
en la nostra sanitat
i la nostra educació pública.
El proper 12 de maig,
tornem a creure en Catalunya,
amb totes les nostres forces.
Vota socialista.
Força per governar.
Catalunya,
Catalunya,
Catalunya
¡Gracias!