Buñeti de las 11.
Cataluña Radio.
Las noticias de las 11.
Bon día, os informa Joan Bota.
El gobierno espanyol
tornará a portar al Parlamento el Tribunal Constitucional.
El Consello de Ministros está previst
en recorrer a la iniciativa popular que proposa
una declaración unilateral d'independencia.
I avui està previst que el Consell d'Estat faci
la recomanació de denunciar a la mesa del Parlament.
Madrid, Dani Sardaja.
Bon dia, sí, és el primer pas.
L'òrgan consultiu proposarà a l'executiu de Pedro Sánchez
el recurs i demà ho aprovarà al Consell de Ministres.
Ho ha avançat el Mundo i ho han confirmat
fons de la Moncloa a Cataluña Radio.
A televisió espanyola, la portadora del PSOE,
Esther Peña, no ha volgut avançar escenaris,
però ha deixat clara la seva oposició.
Nosotros, en primer lugar, fuimos claros.
No nos gustó, ni políticamente, ni en ningún caso,
lo que surgió, esa propuesta,
pero bueno, no obstante, vamos a esperar mañana
lo que sucede en el Consejo de Ministros.
No me quisiera anticipar en este caso.
La denúncia es dirigeix a la decisió de la mesa
d'admetre a tràmit fa un mes esta iniciativa
promoguda per Solidaritat
i que va tenir els vots a favor de Junts i la CUP
i l'abstenció d'Esquerra.
Dani Sardaja, Cataluña Radio Madrid.
Més notícies, Eva Pineda.
Expectació a la porta de la presó d'Abrians II
per si el futbolista Dani Alves,
és condemnat per violació.
Queda en llibertat a les pròximes hores
si ha pogut aconseguir el milió d'euros de fiança
que li va imposar el jutge.
Els funcionaris de presó ens estan concentrats
a l'exterior del centre per fer sentir la seva protesta.
Anem cap a la presó d'Abrians II.
Miquel Járquez, bon dia.
Bon dia, divendres.
Fins i tot l'Audiència de Barcelona
li va donar una pròrroga per ingressar el milió d'euros,
però aquest temps no va ser suficient.
Tampoc sembla que ho sigui a aquestes primeres hores del matí
perquè l'Audiència de Barcelona encara no ha notificat
el centre que hagi rebut la fiança.
Aprofitant el focus mediàtic,
una quarantena de funcionaris de presons
protesten a qui en Jordi treballa a la presó de Ponent.
Toc cada dia, sí, dia també.
Ara potser hi ha més visibilitat
perquè la gent està fixada en el nostre col·lectiu,
però portem anys criticant aquest fet
i demanant ajuda als nostres responsables
i ningú ens dona la mà.
Encara que diguin que la tenen estesa,
la tenen per agafar-nos del coll.
Miquel Járquez, José Antonio Muñoz,
Catalunya Ràdio, Sant Esteves, Rovira.
I a l'exterior, Rússia reclama més cooperació internacional
en la lluita contra el terrorisme,
però no concreta si va fer cas de la informació nord-americana
sobre el perill d'un atac com el de divendres,
que va fer 137 morts.
Aseguren que les seves forces treballen de forma independent
i que no comenten aquest tipus d'informació tan sensible.
El portaveu del Kremlin ha explicat
que els líders que han parlat amb el president Vladimir Putin
volen millorar les connexions en aquest àmbit.
Dmitri Peskov ha explicat que el líder rus
avui farà una reunió per decidir
quines mesures de resposta s'han de prendre,
però no anirà al lloc de l'atemptat.
Avui fa cinc anys que el cas maristes va arribar a judici,
l'exprofessor d'educació física de l'escola maristes Sants-les-Cors,
Joaquín Benitez, està a la presó per haver abusat
de quatre alumnes menors d'edat entre els anys 2006 i 2010.
Contra l'exprofessor es van presentar 13 denúncies més,
tot i que es van arxivar perquè els delictes havien prescrit.
Manuel Barbero, el pare del primer alumne que va denunciar els abusos als maristes,
i president de la Fundació Mans Petites, ha denunciat el matí de Catalunya Ràdio
que està indignat amb els governs català i espanyol
perquè diu que no han fet res davant d'aquest cas
en què hi ha 51 denúncies contra 18 docents
de diversos centres dels maristes a Catalunya.
Mi hijo no ha recibido ningún tipo de atención de la administración pública,
ningún tipo, y cuando digo mi hijo, digo,
lo extiendo a todas las víctimas,
porque no podemos apelar a la buena voluntad de las víctimas que denuncien
cuando verdaderamente quien tiene que estar detrás son las administraciones.
Por eso ha pasado lo que ha pasado, que Maristas ha ido de rositas.
Esports, Marcos García.
El Barça de futbol sala celebra la seva setena Copa d'Espanya.
A la final, l'equip blaugrana es va imposar el Pozo Murcia als penals.
Aquest és el primer títol de la temporada del Barça de futbol sala
que encara pot guanyar les Champions i la Lliga.
A la Lliga Femenina de Futbol,
les blaugranes amplien l'avantatge al capdavant de la classificació.
Ahir, Real Madrid 0, Barça femení 3.
L'equip blaugrana avantatge a l'equip blanc de 12 punts
quan falten 9 jornades perquè s'acabi el campionat.
En canvi, el llevant les planes baixa a la dotzena posició
després d'empatar a 1 amb el Vilarreal.
A segona divisió, avui es juga l'Albacete Racing de Ferrol.
L'Espanyol és el segon en zona d'ascens directe a primera.
A la Lliga CB de Bàsquet, joventut 75, Barça 93.
Amb aquest marcador, el Barça es manté a la tercera posició
i la penya és novena.
El màxim en resa ocupa la vuitena plaça.
I en tenis, el català Marcel Granollers
fent parella amb l'argentí Horacio Ceballos
es juga avui l'accés als quarts de final del torneig de Miami
a la categoria dobles.
S'enfrontaran en partit de vuitens de final
a la parella que formen el croat Pavich
i el jugador del Salvador Arevalo.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio, Marina Romero.
11 i 5 minuts.
Régec, home, bon dia, benvingut, com estàs?
Bon dia, molt bé, molt contento.
Què, no fas vacances, que estàs avui aquí a l'estudi 1?
Em heu fet per aquí, no sé.
No sé.
Costa, aquests dies que vingui la gent, no t'ho pensis, eh?
No, estic treballant, estic com si fos ahir encara.
És veritat, encara esteu davant?
Sí, encara davant, sí, sí.
Només els dies assenyalats.
Boníssim el teu personatge, això ja t'ho han dit, eh?
És bastant entranyable, sí, la veritat és que és molt agraït, de fet.
Avui no hem portat el Roger Coma per parlar del Com si fos ahir,
sinó perquè és un actor que podeu trobar al cinema, al teatre, a la televisió,
fent tota mena de papers i personatges
i que tan aviat presenta en programes de televisió, com escriu novel·les,
fa de jurat d'un programa de talents.
Ui, això ho heu oblidat.
Ho heu oblidat, això és que tinc molt mala memòria.
Com pot ser?
Sí, sí, queda molt lluny, eh?
Crea una websèrie que guanya premis
o fins i tot mostra la seva creativitat artística i enginy a les xarxes socials.
Tu potser ets un dels homes més polifacètics i multitasca que hi ha avui en dia.
De cap manera.
No, perquè avui en dia tot som fa de tots.
No portis allò, la jaqueta de persona humil que no fa res, eh?
No, no, faig moltes coses perquè sí,
soc una barraja de persona ambiciosa i alhora falsament humil, no?
Aquesta cosa molt catalana.
Però al mateix temps penso que avui en dia tothom fa molt de tot.
I això em sorprèn molt.
Tothom és molt més bon en música avui en dia que fa 20 anys, no?
I tothom té molt més talent, ve molt més format.
Però bé.
I fem tant de tot que acabem més xalats que mai.
Tu has vist això també, eh?
És possible, i poc arrelament, sí.
Ara t'ha caigut del cel una nova temporada de Caigut del cel
que s'estrena el 4 d'abril.
Correcte, sí.
I?
Què veurem?
Ara.
Anem al gra, va.
Doncs veurem que vaig per molts puestos
i que és un rodatge com...
Finalment selecciona el material que té interès i utilitat per l'evolució
de descobrir qui serà l'hereu que s'emportarà,
l'hereu ocult que s'emporta aquella herència que queda sospesa en aquest limba,
però queda fora de tot això moltes hores de gravació,
que hi ha fent entrevistes a la gent,
una mica de treball de camp,
relatiu, tampoc és una cosa sobre extensa,
però és un rodatge, a diferència del que estic acostumat,
que és d'actor, una cosa molt més controlada,
molt més focalitzada, treballes al mil·límetre,
això és una feina única més guerrillera, diguéssim.
Recordem que és una docu-sèrie on tu fas d'investigador
que busca els destinataris d'herències sense atorgar.
A Catalunya cada any moren moltes persones sense fer testament, moltes.
Quan això passa a les herències,
doncs han d'esperar a ser reclamades per un hereu legítim.
Aviam, sovint els beneficiaris apareixen, sí, sí, sí.
Però altres vegades no ho fan,
perquè solen ser familiars que no saben que tenen dret a aquella herència,
o que ni tan sols coneixen el difunt.
Pot passar, també, es pot donar el cas.
El meu objectiu és trobar aquestes persones i fer-los un regal caigut del cel.
L'aventura d'avui em porta a viatjar a la Catalunya Nord.
L'any 2012 hem mort la Janine Manera.
Com ho fas? Per on saps? Cap on has de tirar i on s'han de buscar?
Hi ha uns elements que sempre són comuns, no?
Són els arxius, després també les parròquies,
on hi ha documentació, depèn de l'època, no?
I ajuntaments, i hi ha tres o quatre punts clars per avançar, diguéssim.
Això és el que volem tots a la vida en algun moment,
que ens caigui una herència caiguda del cel.
Sí, sí, quan s'està matent el programa,
perquè després la gent té poca memòria,
però quan s'està matent i entra en un bar o així,
la gent està feliç una miqueta.
Bé, i té aquella esperança.
A veure si ve per la herència.
A veure si ve...
Hi ha una novetat en aquesta segona temporada,
i és la presència d'una historiadora ocasional,
en aquest cas, que és la Beli Artigas.
Beli Artigas, sí.
Quin paper hi fa?
És una persona que ha aparegut també caiguda del cel,
perquè estava com implicada lateralment en la primera temporada,
perquè anava comentant d'una manera com gairebé professional,
des de Twitter, tot el que passava,
i veies que era una persona que tenia molt contingut
i tenia molta opinió a punt de vista,
sabia de què estava parlant.
És algú que es dedica...
Ella ve del món de la història de l'art
i està molt acostumada a anar pels encants.
Els encants, per exemple,
estaven en molts pisos desvellestats, de gent que ha mort,
i fa pocs dies apareixia tot el material del Luis Racionero,
allà, i com això, de tantes altres famílies,
que tenen com una certa embargadura familiar,
però trobes molt material,
i ella està acostumada a bregar en aquest estil de recerca històrica,
ell ho feia per gust propi,
però es va connectar amb nosaltres,
i aleshores ens aporta un coneixement de camp
des del món de la història,
de la història de l'art,
de la història cultural de molts pobles i això,
i ens complementem una mica en la investigació,
que la meva part no és tan...
és única la periodística,
però també és la part una miqueta humana,
de connectar amb les persones,
intento ser la part més xaieta,
perquè aquella gent digui allò que no vol dir...
Vol dir la part xaieta.
La part xaieta.
Ah, la part xaieta.
No vols-hi allò...
Un xai, de...
Un llop amb pell de xai.
Clar.
Quatre capítols.
Quatre capítols.
Sí, on resols quatre expedients.
Podem fer cinc cèntims de cada un d'aquests casos,
o estaríem fent espòilers?
Jo crec que estaríem fent espòilers,
però podem dir, si vols,
que on hem anat, o així, o...
Puc dir que hi ha un violoncelista a viatge?
Correcte.
Sí?
Sí, sí, sí.
Aquest Buscareus?
Sí, sí, sí, sí.
I fins aquí?
Sí, aviam.
Que la història viatja a través de l'oceà,
pots anar fins a Nova York, per exemple, en aquest cas,
que reconstrueix una època de com era el món cultural,
el món de les orquestres,
també als anys 40, als anys 30-40,
i crec que el programa també aporta aquest element de viatge
com no només històric, sinó sensorial,
de reconstrucció com literària d'una vida d'aquella persona,
les memòries,
l'impacte d'això en la gent,
ai, sí, el meu avi era d'aquesta manera,
que és molt bonic, que és molt empàtic,
però a més, sempre hi ha una reconstrucció d'un ambient
com una mena de direcció d'art d'una pel·lícula,
on van apareixent elements a través de fotos,
i de...
En aquest cas, per exemple, tenim material fins i tot acústic,
de gravacions.
Hi ha també una herència a la italiana.
A la italiana, sí.
Què pots dir?
Que hem hagut de viatjar,
hi vam anar a Milà, a Berese,
i que va ser un viatge molt accidentat,
perquè, a diferència que pots pensar,
ah, mira, Itàlia, un gran divertimento de menjar ara,
no?
No, doncs no, va ser molt trànsit,
va haver problemes amb l'avió,
va haver problemes amb el segon avió,
també, que arribaven tard,
i vam fer bastanta feina,
i...
és un viatge que, d'alguna manera,
per mi és el turisme, també,
que és patiment, diguéssim, no?
És arroscar maletes,
i barrejar-te també amb ramats de bestiar.
No ets de viatjar, eh, tu?
No gaire.
Tampoc, fugir del turisme,
no, no, allò és horrorós.
I hi ha també una recerca entre vinyes.
També, sí, sí, sí.
Hem estat per l'Osona Vila Franca,
i...
i hem trepitjat bastant la vinya,
que és una cosa que cada vegada,
no ho sé, ens es remet,
s'està creant una mica com una imatge
de postal antològica d'aquí a Catalunya,
n'hi ha unes quantes de clares,
no l'acosta brava, però, per exemple,
la vinya fins ara no havia agafat tan abast,
com...
Ostres, és un lloc àrid i vell, alhora, no?
I trepitgem les vinyes
i busquem diferents cellers,
i...
És que estic parlant com intentant no...
Intentant dir, però no dir...
Com d'un polític, m'entens?
Sí, sí, sí, sí.
I també hi ha l'herència més gran
de la Generalitat.
També, també.
No l'altre dels capítols, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Explica'm què t'agrada fer d'aquest programa,
és a dir, què n'aprens o què et fa gaudir.
Mira, a mi m'agrada molt
que em costa molt concentrar-me amb les persones
i vaig allà amb un guió preparat
de què necessito saber,
però em despisto molt
amb els elements personals d'aquella persona.
Osti, per què portes aquestes arracades?
I quina era la teva connexió exacta
amb la mascota del difunt, per exemple?
Saps?
Em quedo molt lateral.
I penso que això també li aporta un contingut al programa
que, més enllà de lo periodístic i del thriller,
dona un complement una miqueta més sorprenent,
potser de sorpresa o d'inesperat.
I m'ho passo bé fent-ho.
El que passa és que després té un element dur,
que és el minut a minut d'anar pel carrer
que la gent se sent molt agredida
quan hi ha una càmera
i els vols demanar
Perdoni, escolta, un moment,
no, que és per la tele
i aquí és on he de treure la meva vessant més xai
i vaig per sota
i amb un somriure absolutament artificial i diabòlic
aconsegueixo coses
perquè faig veure que sóc bona persona.
Tu què faries amb una herència que et caigués del cel?
Ara mateix?
Ostres, doncs jo, mira, acabaria de pagar la hipoteca.
Queden molts anys?
Ens queda uns quants anys.
No ho recordo.
S'estaré molt segurament.
I em plantaria un arbre.
Un arbre?
Un arbre, em venia un arbre molt gros.
Sí, sí, sí.
Això no et cal una herència per plantar un arbre?
No, tampoc, és veritat.
Què creus que fa la gent?
Què creus que desitjaria fer la gent
amb una herència caiguda al cel?
Al final, tapar forats com tu...
Doncs vaig parlar amb una família
que em va fer molta gràcia
que tenien ganes de...
Si els tocava l'herència
que estaven encara pendents
de si es resolia o no
que és un cas que no se sap
si el podrem tocar
que tenien ganes de gastar-ho amb la família
fer un viatge col·lectiu.
Jo vaig pensar, mira, quina...
A vegades també són tants a repartir
que queda molt fragmentada l'herència
que dius, ostres, perquè em toquin aquí
1.300 euros, potser millor
fer un superviatge familiar,
una cosa èpica
que no tornarà a passar més a la vida
i te'n vas 27 persones
a... no ho sé, sí, a Kuala Lumpur.
Hi ha alguna cosa que puguem fer
perquè ens toqui alguna d'aquesta herència?
No ho sé.
Hi ha algun lloc on podem estar a prop i...
T'agrada de morir algú, per tant,
si pots empènyer que algú mori...
No.
Ah, no, què vols dir?
No, vull dir que, no ho sé,
a vegades, saps, aquestes herències
que queden així sense ningú, potser, dius...
No, jo era amic...
Hi ha moltíssimes que es queden, no?
Per això, per això?
Sí, sí, sí, sí.
T'ho clara?
No, a veure, també l'ho va...
I una part del programa és que van...
Les herències van aquí legalment per toca,
però la part bona és que les herències
que no toquen legalment a ningú
ens toquen a tots,
perquè van al fons com...
No t'agrada això, no?
És un...
No, és que a tants toquen a tots.
No les veus, no?
Ja ho has vist, que alguns més que altres sempre, eh?
Ja, d'acord, està molt repartit.
Escolta, podem anar una mica al com si fos ahir, ens deixes?
Aviam, sí.
Va, som-hi.
M'ha encantat el que has fet.
Això és un gest de moral antiga.
He posat en risc la meva vida i la meva reputació
perquè entenguis que t'estim.
Doncs valoro moltíssim aquest gest romàntic i medieval.
Espera, espera.
Des del 2018 estàs ja en aquesta sèrie.
Sí.
Això és un somni de tot actor, no?
Perquè 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24
són 6 anys d'estabilitat econòmica.
Sí, sí, sí.
Cosa inaudita.
Cada dia tinc por, penso que s'acabarà.
Sí, encara?
Sí.
No, la veritat és que no,
però penso que estic molt...
Estàs acostumant cada vegada a aquesta tranquil·litat
una cosa que és bastant estranya.
A veure, jo he tingut feines llargues,
he estat en sèries durant un any i mig,
però amb l'esforç d'haver-te'n d'anar a Madrid
o altres coses, en canvi, aquí,
que, no sé,
realment, a nivell d'indústria,
hi ha poc volum de feina
per treballar permanentment en l'audiovisual aquí.
Toca marxar
i llavors has de fer un combinat de tele, teatre,
diferents potes, no?
Pots fer una miqueta de...
Tu ets libànel, com si fos ahir.
Correcte.
Realment us assembleu en alguna cosa o no amb el personatge?
Una de les coses bones que passa en aquesta mena de format de la novel·la
és que hi ha com una sintonia amb els guionistes
i material que tu proposes,
o la teva manera de ser,
que no estava tan prevista en el guia original,
a l'inici, a la prèvia,
després treballen amb el material que està sortint,
el que tu vas donar-nos,
i ets més irònic,
o ets una persona amb molta facilitat pel plor,
o que s'enfada com contundent i espectacular i vistosa,
i això ho saben recollir molt bé,
i tu et sents que t'estan recollint aquesta cosa,
i és una cosa que no passa ni en una pel·li ni al teatre,
perquè ja ve tota la feina de guió prèvia.
Què et diu la gent pel carrer?
Que sembla molt més atractiu que la sèrie.
Que ets més guapo a la realitat que la sèrie.
Sí.
No, i que...
No, no, crec que és un personatge molt entranyable,
no?
I...
I té la seva dosi també d'interès,
perquè és neuròtic, egoista...
Però és entranyable.
Però és entranyable,
però sense ser 100% massa maliflu, diguéssim.
Jo em sento a gust quan el personatge s'enfada i és cínic,
i després se n'adona, i vol corregir, i no li surt,
i sempre està en aquesta roda, no?
Té un element de comèdia,
que és que el personatge no ho aprèn, no?
Cau sempre en els mateixos errors.
S'enganxa amb diferents relacions,
però sempre acaba patinant, no?
A veure, és l'interès, no?
Han de passar diferents relacions.
I ara estic amb l'Albert Oseller,
un personatge,
persona que m'estimo moltíssim,
perquè havíem començat junts a fer lletre quan teníem.
És el Miki, no? A la sèrie?
Perdona?
Sí, és el Miki.
Clar, és la parella,
i ara ja mateix hi ha un estirei a ronça,
perquè el Miki vol anar a viure amb tu,
i tu no vols.
Sí.
Exacte.
Sí, sí, sí.
I quan l'hi vaig trobar, dic,
ostres, però Albert,
és com si fos un cosí,
vull dir que hi ha una certa cosa com incestuosa,
fins i tot diria,
perquè ens coneixem tant de fa tant de temps
que hi ha molta sintonia.
Com si fos ahir,
és un dels programes més vistos cada dia,
cada dia de TV3.
Les generacions joves,
la veuen o no?
Has notat que et paren pel carrer
potser persones de mitjan edat,
o no?
No té per què?
Jo veig que és molt transversal, eh?
Sí.
Principalment són gent potser més gran,
però com que encara fa aquesta funció
com de la llar,
de la llar de foc,
que tothom mira la llar de foc,
doncs qui està dinant amb la seva família,
diguéssim que té a veure amb la família.
Potser una persona de 22 anys sola a casa seva
no em mira com si fos ahir,
però també me'n trobo d'aquests casos.
Sí, home,
després de dinar,
allà al sofà,
la manteta i...
Sí.
Com que els temes i les generacions que es tracten
i els protagonistes són de diverses edats,
jo crec que amb això abarca molt.
Quant de temps llagures a la sèrie?
Molts més anys?
Perquè, clar, estem parlant del Josep Arraí
que va néixer l'11 de setembre del 2017.
És que jo crec que això no està escrit.
Vull dir que es va any a any.
Renouen també en funció de les necessitats de la cadena.
No sé si la cadena té ganes de fer un canvi de volant
o té una voluntat més...
O sigui, ara s'ha anat acumulant una audiència molt fidelitzada
que és un valor molt fort per carregar-se d'un dia per l'altre
i quan comença una sèrie nova
té un risc que et perds pel camí
i has de tornar a fer tot un treball de recuperació d'audiència.
Llarga vida, no? Com si fos ahir encara.
Jo molt feliç, perquè sento que està viva
les històries que passen
i nosaltres, des del món dels actors,
hi ha molta vitalitat.
La gent la sento que està desperta fent les trames,
que vas notar altres coses.
Tu pots creure que jo havia oblidat
que tu havies estat jurat d'Oh Happy Day?
Com pot ser?
Va ser un any només.
Va ser un any.
Sí, sí.
Va ser unes quantes edicions.
I és molt especial, perquè el que es viu allà dintre,
com que la gent està vivint en un any de pressió,
estan molt receptius,
estan vivint amb gran intensitat de reality,
tot el que passa,
jo per poc que hi fos,
perquè hi anàvem dos dies a la setmana,
però també participaves d'aquella experiència
i és completament diferent d'això d'anar en programa
o d'estar fent...
És com haver participat d'una mena de vida íntima de la gent.
Descobre't, també que la teva mare també és actriu.
Ah, sí?
O no?
No ho sé.
No?
Per què?
No és la Margarita Grimald?
La meva mare.
No, la meva parella, vols dir.
Ah, sí.
Espera, espera, espera, espera, la teva parella.
Perdó, ara he confojo conceptes.
La teva parella, la Margarita Grimald.
Sí, sí.
Sí, però sí, sou una relació des de fa molts anys, ja.
Sí, sí, sí, sí.
Portem anys, sí.
Hem fet coses junts.
Hem fet la websèrie que comentaves abans,
les coses grans i les molèsties.
Ja fèiem de parella, també.
I sí, sí, sí.
És fàcil viure amb un actor, viure amb una actriu?
Perquè al final, els dos amb la teixa professió,
mateixa estabilitat o inestabilitat,
en funció de com li van cadascú els projectes, no?
Ella ara s'ha desvinculat una mica de l'escola.
Li va sortint feina i la delega, de moment,
i ella té una escola molt de sòria gràcia,
i va crear-te una escola, sí, sí,
i està molt contenta, i li va molt bé.
T'agradaria que els teus fills es dediquessin a la interpretació o no, Roger?
Ah, sí, sí, sí.
O sigui, és una cosa que els hi recomanaries, eh?
Sí, mira, estava treballant amb el Ramon Madaul,
l'estàvem fent Conqueridors,
i van venir els nens a veure allà l'obra,
i van dir, mira, nois, no us dediqueu a això,
és precaríssim, et sents jutjat permanentment.
Dic, Ramon, vols fer a favor de callar?
Dic, no, vull dir que facin el que vulguin,
perquè penso que no hi ha un model establert.
O sigui, en el context genèric, en general,
no sé, el 80% dels actors viuen sota el llindar de la progresa
d'ingressos directes del teatre, d'acord.
Però cadascú es crea de cadascú, també, no?
I en això que dèiem a l'inici,
que la gent és multitasking,
doncs penso que si a ells els agrada
i tenen bastanta sensibilitat,
els dos grans, perquè el petit només té 3 anys,
penso que podrien anar amb una cosa semblant.
El món de la música, el món de la cultura,
l'han mamat,
i penso en aquesta cosa com gremial
que el pare era fuster, el fill era fuster,
el net era fuster,
hi ha una acumulació de coneixement del mitjà
que penso que no està malament.
I què et queda per fer, Roger?
Com a tu que has fet tantes, tantes coses,
hi ha projectes que diguis,
ostres, m'agradaria un bon dia?
O no?
O ets d'aquells que, a mesura que va passant els dies,
s'hi va trobant amb la vida?
A mi m'agrada una cosa que deia el Monzó,
que diu que l'èxit és,
no sé com ho deia, ho deia molt ben dit,
però venia a ser que l'èxit és
que t'importi un brèdol allò que abans tenies molt idealitzat,
diguéssim, no?
I sol passar,
doncs quan aconsegueixes escriure un llibre
que vulguis escriure i que arribi tothom,
no sé què, dius,
ah, bueno, hosti, no n'hi havia per tant, no?
I la vida es tracta una mica com de desmitificar mites
i no sento que hi hagi res,
també té a veure amb l'edat,
a partir dels 42,
42 i mig,
la vida fa com un gir
i potser aquesta cosa
de l'excitació vital
no la busques tant en el laboral
com en altres àmbits, no?
I això és el que sento.
Bona reflexió, eh, acabes de fer ara.
No ho sé.
Sí, la vida es tracta de desmitificar mites
i potser, a mesura que un es fa gran,
aprèn també que els mites
estan més a la vida que a la feina, no?
Podria ser.
Roger, com a un plaer,
gràcies per tot,
molta sort
i que sempre segueixés amb aquesta energia
de voler fer tantes coses.
Gràcies a vosaltres.
Una abraçada.
11 i 24 minuts.
Va, petita pausa
i arriba el Canelies i la Moscoa.
El matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
Catalunya Ràdio.
Em dic Nancy Adams.
Avui és 26 d'abril del 2016.
Si trobeu això,
envieu ajuda de seguida.
M'ha atacat un tauró.
Encara n'he d'encercles.
No crec que em quedi gaire temps.
Sóc en un illot
i la marea el cobrirà d'aquí no gaires minuts.
Sóc a uns 200 metres de la costa,
en una platja.
Al paradís també pots trobar-hi monstres.
Infern Blau.
A TV3 és la gran pel·lícula
de dimecres a la nit.
A la una del migdia,
Catalunya Ràdio,
que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim un pianista al programa?
Sí, he pensat que crea un ambient especial
a qui l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh,
però estic gestionant el departament de queixes.
Ai, no em diguis que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí, és que no és fàcil
obrir el camí del cor en un país com aquest.
Ai.
A l'obre del migdia,
Catalunya Ràdio,
que no surti d'aquí.
El món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet i Marta Montaner.
Catalunya Ràdio.
En la venda del teu cotxe, com en tot,
pots ser un loser o un pluser.
Un loser no valora el seu temps.
Un loser es deixa amb el camp ofertes de compra
que no es respecten.
Vols ser un pluser?
Vine directe a Ocación Plus
per rebre sempre la millor taxació,
pagament a l'acte
i sempre amb una transparència total.
Ocación Plus.
Ja som més de 200.000 plusers.
T'hi afegeixes?
I ara entrem al búnquer.
Ara sí que entra en acció
una altra xarlot.
La Cordai.
Sí.
La Cordai?
La Cordai.
De veritat que estic segur
que a l'Universitat de Sevilla
s'ha dit això.
Espero que s'hagi dit.
Prou, prou.
No fem humor d'aquest estil
que llavors al Twitter se'ns critica
que som l'Arevalo i Albertines Borne
de Catalunya.
Catalunya Ràdio cada vegada cau més baix.
Si és el que agrada,
jo què vols que ho digui.
El búnquer.
Amb en Peyu, en Jair Domínguez
i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio
i a YouTube.
També en podcast.
A Cordai, a Cordai.
Hi ha un lloc on viuen
totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
11 i 26.
Porta oberta de l'estudi.
La Junín Serrat.
Jo dic-me això,
ensenyar-li el telèfon mòbil
al xarxa de Ràdio.
No, és que comença...
Un moment.
Bon dia, bon dia.
Bon dilluns.
Bon dia i anem per la vida.
Ara, ara.
Ho he dit això.
Deixeu-me dir un moment.
A mi ara m'estan entrant calors.
Bueno, he de dir que jo porto calors
des que estic pensant
amb qui tindria...
Bé, encara ho parlarem.
M'estan a trencar l'oreta.
No, només un moment.
Abans de que entrem a lo que entrem.
Un moment.
És que li estava ensenyant
al Xavi Canarias.
Ell diu que no ho va dir.
Doncs ho va dir a l'Ostrell.
No, no.
La setmana passada em vau discutir
i ell tot ho va buscar
a l'ordenador cada vegada
a dir que dic alguna cosa
com vulguem dir
a veure aquesta què diu.
No, per posar-li cara.
Jo vaig dir
que em va impressionar molt
que em va impressionar
a la festa dels osos.
Però estem a la festa dels osos?
No, un moment.
No, ja ho superarem.
És que tu li estava ensenyant.
Doncs jo li estava ensenyant
la foto
de la parella
que es veu que és
la nova parella,
última nòvia
del Jeff.
Best of.
Ja he de començar
el d'Amazon.
El propietari fundador
d'Amazon.
I ell, a l'Ostrell,
va buscar la informació
i va veure una noia
molt maca
que es veu que és la seva
ex-parella.
Ex-dona.
Ah, ex-dona.
Però jo li vaig dir
que per mi...
Està molt canviada.
Jo dic que està molt canviada
no és la que jo vaig veure.
La que jo vaig veure...
Marina, és aquesta.
Ai!
I no és la que estava mirant
a la pantalla.
Clar, perdó, perdó, un moment.
Només arribar a la festa
és molt impactant.
On va amb aquest?
Amb ell no m'hi vaig fixar.
Vaig fixar en operats.
No, escolta'm,
per si vol portar els operats.
No, no, que cada costat
es faci el que vulgui,
però tu veus que això
no té res de natural.
No, però...
És tot, és tot.
Ui, la cara!
No, és que esclar,
jo em vaig fixar en aquesta dona
i ella em deia
no, és aquesta,
i dic no, no ho sé,
doncs jo la vaig trobar
molt canviada.
Ja està.
Dit això,
que no s'ha d'ensenyar imatges.
Va, anem, anem, anem.
Avui, un altre cop
em voleu portar
a la festa dels Òscars.
No, però vols posar,
sisplau, en situació...
A veure,
aquesta secció què és?
Que estiguis
qüestionant-nos en tot moment
o que anem pel tema
que hem de tractar avui?
Jo he dit
a les 6 del matí,
que Servidor estava aquí
ja a la taula,
he dit que avui
93-201-74-74...
Ara!
93-201-74-74...
Totes aquelles persones
a qui li agradaria
tenir una cita romàntica
amb un actor
o amb una actriu de Hollywood.
És a dir,
avui volem saber
amb qui tindrien
els oients de Catalunya Ràdio
una cita romàntica
amb un actor
o actriu
coneguda de Hollywood.
Exacte.
I per què no sou
una miqueta més moderns?
Espera't, un moment.
Qui és el vostre crush?
Ara hi anem, ara hi anem.
Mentre vam parlar d'elles dues,
us aviso que tot això ve
perquè la Judit Mascó
una vegada més
ho repetirem,
va anar a la festa després
de Vanity Fair
dels Oscars
i es va trobar
amb moltíssima gent coneguda.
Entro
i el primer que veig
és Michael Douglas
que se'm creua.
No ho puc creure.
I dic, val,
la cosa va d'això.
També directius
tan potents
com el fundador
i propietari d'Amazon,
el tio Ken Talbot.
El Jeff Bezos no és?
Jeff Talbot.
Billy Eilish.
Home, Billy Eilish, clar.
Caminant cabellos.
L'Esquerda,
ja no, també em sembla.
El clan sencer.
I vaig veure l'Elsa Pataki.
I de fet me n'adono
que el marit
de l'Elsa Pataki
està al costat.
No ho puc creure, Judit,
per favor.
El Thor.
El Ken Svurt.
I ell estava parlant
amb el Matt Damon
i llavors em vaig trobar
el Bayona
i dic, calla,
que també m'apropo
i vaig felicitar
que no va guanyar l'Òscar
però
i vam estar una bona estona
xerrant.
Alerta.
Sí.
És que acabo de buscar
el meu crash
de Hollywood.
Ah!
Jo us he de dir una cosa.
Em vaig oblidar de dir
un...
Un...
Quin?
A veure?
Que aviam com es diu
perquè és que és difícil
aquests noms
d'aquesta gent, eh?
Mira que m'ho porta ben apuntant.
Perquè me l'he apuntat.
És que el vaig veure,
em vaig oblidar de dir-vos-ho
i aniria a acord
amb el que estem preguntant avui
perquè amb aquest me n'aniria a sopar.
Ep, alerta.
A veure,
quin seria el crash
del món del Hollywood
de la Judit Mascó?
Para la música,
para, para, para.
T'aniries a sopar amb ella, eh?
Bueno, perquè...
Però a sopar hi ha alguna cosa més
o sopar?
No, no, és que...
D'entrada jo sopo.
Però és que la pregunta
l'hem fet una mica sotil.
El tema és
amb qui tindries una nit de sexe.
No, és veritat.
És que a veure...
No, anem per parts.
A veure, escolt.
Ah, d'aquesta música.
Ens estem atabalant
i no estem dient res,
no estem concretant.
A veure, però...
A veure, no,
és a l'aire condicionat.
A mi m'estan entrant ja tots.
Com que la pregunta és
amb qui us aniríeu a sopar?
Clar.
A sopar.
Cita romàntica.
Com s'acaben les cites romàntiques?
Depèn.
No, no, totes.
A veure.
Escolta, es pot anar molt a poc a poc.
Un moment,
que esteu totes dues.
Avui m'esteu atacant molt.
Jo només us vull dir
que em vaig oblidar
perquè no me'n recordo,
no tinc bona memòria,
no puc recordar aquests noms,
però l'he buscat.
Que jo vaig veure,
només veure,
no el vaig ni saludar,
ni me'l van presentar,
ni res.
Val, val.
Un noi que vaig pensar
hòstia, que guapot és aquest noi,
no era gaire alt.
Això em va sorprendre.
A tu t'agraden alts.
Home, sí.
Una mica d'alçada.
Quan fas tu?
Com en fas?
Com en deixes?
Un metro, 75, 76,
tampoc és tanta cosa.
Per ser model no és gaire cosa.
No, però fas crossfit.
No, m'ha dit,
fas crossfit,
fas crossfit,
que ho compensa.
Et compensa.
A veure, a veure,
i qui és?
Escolta, vaig veure
el reger Jean Page.
Qui és aquest?
Clar.
I m'hi vaig fixar per guapot, eh?
Eh?
Espera-ho, m'hi cal.
És el Simon Basset,
el duque de Hastings,
ah, sí, sí, sí, sí, sí.
Del Bridgestone.
Ah, home!
La sèrie de Netflix.
Bueno, és guapíssim, guapíssim.
Nacionalitat britànica.
Aquest?
De mare de Zimbabue.
És aquest?
És una cosa...
Sí, aquest, aquest, aquest, aquest.
Molt millor el meu crash,
molt millor el meu crash.
No es pot aguantar de guapo.
Qui és el teu...
És guapot, eh?
És molt british, eh?
Home, guapí, home.
Jo el vaig veure molt elegant.
Coma?
I em va cridar l'atenció...
I tant, mira-la ella.
Ara, repeteixo que no era massa alt.
És igual, li perdurem, per favor, mascau, no fotis.
Però jo no s'hi preguntéssiu.
De tots aquells que vaig veure,
vaig pensar,
doncs jo menen jo a sopar amb aquest.
A veure.
Què?
Laia, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Tu...
Què tal, jo?
Tens claríssim
amb quin actor o actriu de Hollywood
voldries tenir una seta romàntica?
Claríssim.
O jo amb Rayan Gosling.
Home!
És el meu, també!
En sèrio?
Ja hi som, clar.
Si té aquells ullets de tita.
No!
Ah, ja hi som, clar.
Té ulls de tita, junts.
No, no, no, però un moment, un moment.
Laia, tu...
Quan et vas fixar amb Rayan Gosling?
Jo, clar, jo em vaig enamorar d'ell
en quadern de Noah.
Llavors allà, clar, després ara,
tornar-lo a veure, Barbie,
fent aquest...
Boníssim.
Mira, la veritat és que és molt...
El quadern de Noah, de quin any és?
No ho sé.
Del 2004.
Oh, doncs fa temps, clar.
Et pertoca a tu la cita,
perquè jo em vaig enamorar d'ell
a Blue Valentine.
Però després una pregunta, Laia,
seria només una...
No, Blue Valentine, perdó, Blue Valentine.
Però veig que és per totes les generacions,
perquè aquest és el crash
de la meva filla petita de 17 anys.
Però el tema és embugida,
que em va dir,
sobretot si el veus, mama, si el veus.
Alguna cosa, el número de telèfon.
Si el veus.
Però un moment, Laia,
després tindries una cita romàntica
o voldries aquesta cita
que vés amb sexe al llit?
Escolta, xavi.
Jo vull saber-ho.
Ai!
Quin patiment.
Home, jo crec que...
Podria acabar amb sexe al llit.
Veus?
És que estem parlant...
Quin patiment.
Anant allà.
O sigui, això va com va.
I si no t'agrada...
O sigui, perdona, Laia.
Judit, no tindràs gaires oportunitats.
Laia, i si quan estàs amb ell
resulta que el tio és molt soso,
avorridot...
És igual, jo li perdono.
Però no li perdono.
L'hi perdono.
Està parlant d'una cita romàntica perfecta.
Ah, o sigui, que representa
que és meravellosa amb tot.
O sigui, representa que te'n vas a sopar amb ell
i t'encanta.
O no?
O sigui, tu no,
és que tenir tantes expectatives tan altes
perquè les decepcions poden ser igual d'altres
i de...
O sigui, de tremendament grans
les expectatives poden ser
justament a l'altre costat de la moneda.
A veure, vosaltres heu dit
que hem d'imaginar cita romàntica és perfecta,
que és el que entès la Laia,
oi que sí, Laia?
Sí, exacte.
Pobre Laia.
Què fa que la Laia
si el Ryan Gosling descobreix
que és imbècil,
és un cregut?
No, però deixa'm fer una pregunta.
Laia, si el tinguessis davant.
Ho dic perquè seria
una cosa semblant
al que em va passar a mi l'altre dia.
Sí.
Si tu el tens davant, tranquil·let, eh?
I el lloc és l'adequat,
perquè és un lloc agradable,
amb silenci, tot.
Què és el primer que li diries?
És a dir,
tu primer li parlaries
de la seva feina,
de l'enamorada
que sempre has estat,
o...
Què li diries?
Jo li menjo la boca directament.
O series molt original
i diries una altra cosa.
Pots menjar les boques
que et dirà que,
si us plau.
Calleu.
Clar, no,
de la feina no,
perquè potser no en vol parlar.
Però, clar,
també expressar-li allò
amb la meva admiració,
també podré...
Potser s'esplantaria.
Però com li diries?
Com li diries?
Ostres, no ho sé,
ara així en fred,
però, clar,
és que depèn del context.
Si és en una festa,
potser tens com més...
No sé,
uspions i possibilitats
per plantejar-li...
No sé,
fer-li com algun...
No sé,
si és algun acudic,
alguna cosa,
fer-la com una mica original
per treure l'atenció.
Clar,
però diuen que en aquestes primeres cites
s'ha de ser autèntica,
has de ser tu mateixa.
Va, va, va,
i si vas d'original
i li expliques un acudit,
potser diu...
No, però...
Potser en un acudit diu
escolta'm,
quina noia,
amb quin sentit de l'humor
anem directe a l'hotel.
Jo us dic una cosa,
la Laia...
Què?
Amb aquesta tàctica
aconseguiria tenir
una nit romàtica
amb Ryan Gosling.
Et quedaries tu sense marina.
Sense,
però si és perquè
una dona intel·ligent
ho ha aconseguit abans...
Veus? Perfecte.
Soloritat.
Molt bé, perfecte.
Soloritat.
Molt bé, Laia, molt bé.
Laia,
moltíssimes gràcies
per trucar al 9-3-2-0-1-7-4-7-4.
Que la sort t'acompanyi, amiga.
Mira, et dic una cosa.
Gràcies, Laia.
Per cert, una cosa,
jo n'he dit
quin seria el meu crash.
Perquè només esteu xerrant
amb vosaltres dues
com a dues bloquetes.
És que a mi m'interessa molt.
És que ens interessa molt, eh?
El meu crash actual
és una persona
meravellosa
que jo no puc evitar
sentir una mort.
Està aquesta taula?
Sí, sí, perquè alguna vegada
surt per la tele i el senyala.
No, no, no, no, no.
És català, catalana?
No, no, no, no.
És una estrella,
crec que és americà,
amb arrels franceses,
que ha fet una pel·li meravellosa,
i és
Timotí Chalamet.
Ai, l'altre no em vaig a buscar.
A veure, Timotí.
Anem a buscar.
Un moment, que m'apropo a l'ordenador.
A veure...
És el protagonista de Bonka,
dels inicis de
Charlie, la fàbrica de xocolata.
Ara mateix no caigo, no?
Sí, sí que cau, sí.
Oh, aquest n'hi ha de millós.
Perdona.
Perquè aquest, a més a més,
és l'actual parella
exacte, de tu,
i és l'actual parella
de la Kylie Jenner.
Kylie Jenner.
O sigui, que pot ser que et trobessis
el meu crash...
I parella de la Sendai
a la sèrie aquesta de Dun.
Exactament.
Home, però com pot ser
que jo no et topillés,
si també és l'altre crash
d'una altra criatura
que tinc a casa.
És que no puc amb aquest.
Però és que no hi ha qui record
i aquest n'hi ha.
I et dic també que hi ha...
Què dius?
Em vaig sentint aquí.
I també n'hi ha una altra
que m'encanta.
Però és molt jovenet, no?
Aquest per tu, potser.
Quants anys té?
A veure, a veure.
A veure, què m'estàs dient, gran, avui?
A veure, però quants anys té?
No, és igual, això.
Estem parlant d'un crash.
A veure.
Però si fas crossfit,
això t'ho perdona tot.
Home, és que et dic una cosa.
I un altre clàssic,
un altre clàssic.
Jo ja em podeu dir clàssic,
però és que Brad Pitt...
No, té cara de nena.
Té cara de nena.
Ui, ara em matareu,
però no m'agrada mai.
A veure, un moment, un moment.
És que m'està obrint molts temes.
M'està obrint molts temes.
Què vols dir que és molt jovenet?
Quants anys us contaríeu?
Però és que estem parlant
d'una cita romàntica.
Aquest noi és molt jovenet.
Aquest noi és molt jovenet.
Quants anys té?
A veure, però què vols dir que és molt...
28 anys, quant sents tu?
Té l'anat d'una de filles.
28, 36.
Tu tens 36 i li veus la diferència.
Bueno, n'hi ha.
N'hi ha una mica, eh?
No passa res, eh?
Depèn de...
Però a veure...
Home, si tu arribes al sopar
i te'n vas directe al postre,
ja m'està bé.
Total.
Però per tenir una relació,
una conversa,
potser no saps ni de què parlar.
Jo li portaria una cosa de xocolata
del Willy Wonka
o alguna cosa d'aquestes, ja està.
És mono, és interessant.
Home, i és molt guapo
i està tenint molt èxit.
Però és d'aquests nous
del món de Hollywood.
O sigui, que a mi m'encanta.
Un moment, anem per parts.
Brad Pitt, per què agrada tant?
Perquè és meravellós, per favor, aquest home.
Però no us passa una cosa?
Que a part de la bellesa o no,
perquè això és tot molt relatiu,
a mi no m'agrada aquest tipus de bellesa,
però la trobo molt femenina.
O sigui, trobo que té cara de noia.
Sí, sí, sí.
Massa rosset.
Oi, oi, oi.
M'agrada més baronils
o més morenassos, a mi, en general.
Sí, ja ho he vist.
Com el Santiago Abascal, no?
No, per favor!
Jo no he vist mai això.
Però com el regé,
Jean Page,
que dir això ja és un mèrit,
per dir-li, no?
No podries dir-li, no?
Dels Blitzstone, sí.
I dit això,
a mi, una cosa que també em fastigueix molt
és saber masses coses personals
de la vida d'aquestes persones.
I a mi, la vida personal d'aquest home
no m'agrada gens i em fa fàstic.
I de què parlaries?
Per tant, no m'agrada gens.
I d'un d'aquests així més de clàssics,
rotllo el...
Mira, si me'n vaig a...
No, bueno,
guapot, sí, guapot, guapot.
Mira, faré un parèntesis perquè sereu...
Però clàssic, clàssic,
clàssic,
si faig de iaia i me'n vaig al clàssic,
no em direu que el guapo...
Marlon Brando.
Marlon Brando,
atractiu,
i per una cosa molt concreta.
I Paul Newman,
un guapo clàssic.
I a sobre,
que guapo.
Bon tio,
amb el que estaria tranquil·la,
estaria a gust,
i podria parlar de tu.
També, també.
Va, re,
parèntesi informatiu,
perquè tenim una última hora.
I l'última hora
és que fa molts dies
que n'estaven pendents
de si el jugador de futbol,
Dani Alves,
reunia o no aquest milió d'euros,
aquesta fiança
que li havia imposat
l'Audiència de Barcelona
per poder sortir de la presó.
Doncs bé,
comunica ja
al Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya
que Dani Alves
ja ha aconseguit
fer aquest ingrés,
aquesta fiança,
i això vol dir
que sortirà
en les properes hores
després de 14 mesos
d'estar en presó,
en aquest cas,
d'Abrians 2.
Miquel Járquez,
bon dia de nou.
Bon dia.
Doncs finalment,
no va ser dijous,
no va ser divendres,
tot i que es va ampliar
una hora al termini
perquè pogués deixar
dipositar la fiança.
Al cap de setmana,
les oficines,
tant del TSJ
com de l'Audiència de Barcelona,
i per poder fer els tràmits,
han estat tancades.
Aquest matí
s'ha activat
tot l'entorn
de Dani Alves
i finalment,
doncs,
ens arriba
aquest comunicat
del TSJ,
de premsa del TSJ,
que és de l'Audiència
de Barcelona,
en el que es diu
que la secció 21-ena
de l'Audiència
ha pogut rebre
aquest ingrés
d'un milió d'euros
de fiança.
Això què vol dir?
Doncs que a partir d'ara
s'activa
tot un mecanisme
que pot durar
entre una hora
i una mica més,
com a mínim
una hora,
en el qual
l'Audiència de Barcelona
comunica
a través
d'una interlocutòria
judicial
al centre penitenciari
que Dani Alves
pot sortir amb llibertat
perquè s'ha depositat
la fiança.
La fiança és una de les parts
d'aquesta condemna
que no és ferma.
Exacte.
Després ell
s'haurà de presentar
setmanalment
a un jutjat.
A hores d'ara
el seu equip jurídic,
l'equip jurídic
del jugador
ha de comunicar
quina és la residència
i el Tribunal,
l'Audiència de Barcelona,
li ha de signar
un jutjat
on haurà de presentar-se
setmanalment.
A més a més,
té aquesta
aquesta condemna
en la qual
no es pot apropar
a menys d'un quilòmetre
de la víctima.
A partir d'aquí,
ara mateix,
un cop ingressada
aquesta fiança,
el centre penitenciari
ha rebut la interlocutòria
perquè ja ha estat enviada
i comença
tot un procés intern,
algun molt domèstic,
com és l'evacuació
de la cel·la,
però d'altres
més administratius
com és
treure'l
del recompte
de presos
del centre penitenciari
d'Abrians 2
i facilitar-li
la sortida,
o sortirà
pel seu propi preu.
El que no se sap
és com ha aconseguit
reunir aquest diner,
recordem que la setmana passada
la família
de Neymar,
el meu pare,
deia que en cap cas
l'ajudaria la família,
que la justícia espanyola
ja havia actuat
i que ells
ja no
volien
formar part
d'aquest cercle
que ajudés
el jugador
i recordem també
que Dani Alves
té els passaports retirats
i que en tot moment
en el judici
va dir que
en cap cas
pensava
en marxar
d'en marxar
de l'estat espanyol
una vegada
aconseguís
aquesta llibertat provisional.
Ell, a més,
Marina,
durant el judici
es va declarar
insolvent.
Va dir que
ell
a l'estat espanyol
no tenia diners.
Aquesta situació
econòmica
ha canviat
perquè
fa unes setmanes
es va produir
un judici
en el qual
l'agència tributària
li va donar
la raó
a un jutjat
li va donar
la raó
amb una demanda
que ell tenia
contra l'agència tributària
i l'agència tributària
li havia de pagar
6 milions d'euros
per un tema
de drets d'imatge
quan ell era
era jugador
però és que
els segons
ell també va declarar
en el judici
ell no té
efectiu
també té els comptes
congelats
al Brasil
també per problemes
amb hisenda
Per tant, no se sap
com ha aconseguit
aquest milió d'euros
no se sap
qui li hauria deixat
Aquí
el que sí que sabem segur
és que
el seu entorn
i va aparèixer
el nom del pare
de Neymar
li van deixar
els diners
dels 150.000 euros
abans que comencés
al judici
perquè ell diposités
aquesta fiança
una fiança
en favor
de la víctima
com a
com a
indemnització
després la sentència
aquest
aquest mateix
import
de 150.000 euros
va quedar recollit
a la sentència
i per tant
aquest
aquests
150.000 euros
van aparar
el que és
la víctima
la noia violada
de 23 anys
a la discoteca
Sutton
però
a partir d'aquí
ell no té
guanys
ni té
rendiments
econòmics
únicament
si no ha rebut
el suport
del seu entorn
ha estat
a través
d'una petició administrativa
que potser ha sigut llarga
i per això
potser s'explica
que hagi trigat tant
a la qual
aquests diners
que havia de rebre
dissenda
doncs han anat
a parar
a l'audiència
de Barcelona
però
perquè
que avui
pugui sortir
i que sortirà
el veurem
sortir de la presó
d'Abrians 2
pel seu propi peu
a Dani Alves
això ha estat possible
perquè
s'ha ingressat
aquest milió d'euros
per tant
no han servit
avals
ni
han estat
els diners
en efectiu
els que s'han
hagut
d'ingressar
doncs és l'última hora
del cas
Dani Alves
aquí veurem
d'aquí a una estona
sortir ja de la presó
una vegada
dipositat
aquesta fiança
d'un milió d'euros
fins que la sentència
sigui ferma
qualsevol novetat
Miquel Járquez
com sempre
demanes pas
gràcies
bon dia
va que seguim
amb el Canàlies
i la Mascó
quins contrastos
noi
la vida
com la vida mateixa
mal rotllo
no mal rotllo no
tots són contrastos
a la vida
sí sí
tant i tant
no no
al final
nosaltres aquí parlem
de creixos
exacte
no la notícia
que acabes de donar
mal rotllo
però vaja
si parlem de creixos
no entrarem ara
amb tota la tècnica judicial
t'ho estem rubricant
t'ho estem rubricant
no
estem fent aquí el nexe
ai quin nexe m'està fent
però era un nexe
que no m'ha acabat de dir
jo no sé si tothom sap
el que vol dir creixos
no
ah explica-ho
no clar
perquè ho fem servir
si ho fem servir
és una paraula
que és com el teu amor platònic
és com el teu amor platònic
és com
ui tinc tants creixos jo
que molts
és una manera de dir
que estàs tan enamorat
o que sents una atracció tan forta
per algú
tu és que estàs totalment enganxat
a un creix
o com tu
Marina amb el gòsnic aquest
enamorada
de la persona
estic amb el gòsnic
quin gòs
per favor
romàntica
és un reflexe de desitjos
i fantasies romàntiques
esperança que algú
et succeixi
la vida real
et dic una cosa Judit
simplement t'estàs flipant
això és un creix
avui t'has mullat molt poc
hi ha trucades eh
perdona
jo amb el brilgeston
amb el bril
ja està
amb el duc aquest
però segur que deus tenir el teu aquest
de tota la vida
mira mira Maria Rosa
bon dia
hola bon dia
has vist com he hagut de cridar
perquè em facin cas
vosaltres
que parlen d'haver trobat artistes
jo soc gran
i
estava a París
jo no tenia telèfon
en aquella època
no hi havia mòbils
clar
i estava passejant
amb un nen de 14 anys
que anàvem a veure
el museu de cera
i al meu costat
un senyor
caminava
amb un paraigua
i era en Toni Perkins
però vam estar caminant
tres quarts d'hora
però m'està dient que va tenir una cita amb ell
no
què va
però veus quina casualitat
l'haguessis tingut per sol
però aquella època no teníem telèfonos
ni res
i jo no li vaig dir res
em va fer vergonya
estaven rodant aquella pel·lícula
que va fer amb l'Ingrid Berman
no me'n recordo el títol
que era d'una novel·la
de la Françoise Sagan
ah la Françoise Sagan
però i a vostè
li hauria agradat tenir una cita amb ell
oi?
i m'hagués agradat
tenir una cita amb ell
i parlar-hi
ah
però parlar-hi només
jo era gran eh
ja però
parlar-hi només
o agafar-se de la mà pel carrer
una cita
ja era una mica complicat eh
però l'Antoni Perkins
no és el de la pel·lícula aquesta
de la dutxa d'at
sí
però no me'n recordo el nom de la pel·lícula
com és dir la pel·li
psicòsis
psicòsis
psicòsis
no no és psicòsis eh
Maria Rosa
com comença una bona cita
i com acaba una bona cita
per vostè
per mi
molt bé
una cita de veritat
sempre acaba bé
ah
però tu i això va ser
ah
ah
ah
bon dia
gràcies eh
acaba amb esmorzar o sense esmorzar
venit
acaba amb esmorzar o sense esmorzar
una bona cita
no esmorzar ja fa més d'una hora
acaba ben amb esmorzar
però vostè no sap l'edat que tinc jo
o quina
jo ara tinc 90 anys
oh
qui ho diria
molt més jove per la veu
sembla molt més jove
però amb la veu no se coneix eh
no
escolta i quan et vas trobar l'Antoni Perkins
quina edat tindries més o menys
llavors tenia 29 anys
ah doncs d'home
no però ell devia
ell
ell o vostè
era de guapo eh
era un noi molt finet
després es va casar
es va casar
amb la
ai
abans tenia un nom
es va casar
Maria Rosa
de Portbou
però jo no em vaig casar
clar
no es va casar
no
bé no
ah bé no
home
si no quasi que ho sabríem
no ho sabríem
ja ens ho diria
ja ens ho diria
ja ens ho diria
gràcies per tot
i una abraçada ben gran
Maria Rosa de Portbou
bon dia
bon dia
i ara no pengi
que li dirà la productora
com arribar amb aquesta saviesa
als 90 anys
ah molt bé
perfecte
i amb aquesta espavilamenta
a veure què està premsa Maria Rosa
ara ara ara
Guillem de Portbou
gràcies perquè estan explicant coses que m'agraden
veus perfecte
abans no m'agradava tant el programa
com ara que hi ha el senyor aquest que se'n cuida
l'Ostrell
l'Ostrell
ha guanyat molt més el programa
molt bé veus
un moment a l'Ostrell
un moment a l'Ostrell
un moment a l'Ostrell
un moment a l'Ostrell
un moment a l'Ostrell
gràcies
adéu adéu
Guillem de Perpinyà
bon dia
hola bon dia
a veure una bona cita
que vam esmorzar o sense esmorzar
com com perdona
una bona cita que vam esmorzar o sense esmorzar
home
si pot ser un sopar o un dinar
millor que un esmorzar
no però a veure a veure
que no ens escuteu bé
a veure
però la bona cita
és un sopar
que s'allarga
i es converteix en un esmorzar
ara
ara ens enculles
home
per favor
que tenim els oients
més intel·ligents de Catalunya
demostrem-ho dia a dia
és així o no?
sí
és així
és així
i després
fantàstic i meravellós
t'esportar-te
i esmorzar
amb aquella persona
ara
i després del teu crash
de Hollywood
qui series?
a dir
amb qui faries
aquest esmorzar?
clar
jo tinc un problema
i és que
sempre he tingut
un crash
que és de Tom Holland
home
m'encanta
però
ara està sortint
amb la Sendaya
i la Sendaya
també em cau superbé
és a dir
que estem parlant
d'un menaix a tu
hauríem d'arribar a un pacte
hauríem d'arribar a un pacte
el que en elies
va sempre més enllà
però aquest pacte seria
que necessitaria
un llit més gran
no està parlant d'això
està parlant
de que li agrada aquest
el que vol és que véssim
la Sendaya
perquè vagi
un moment que ens ho resolgui
no no
la Sendaya
també s'hi pot afegir
és a dir
seria un menatge
a trobar de Hollywood
és a dir
sopar i esmorzar
tots dos
exacte
això és un megacrash
això és un megacrash
un double crash
això és voler
arremblar-ho tot
també t'ho dic
exacte
és un megacrash
jo us he de dir
que no sé si m'agradaria tant
arribar a l'esmorzar
perquè primer al matí
quan et lleves
fantàstic
és el millor moment del dia
no no no
estàs molt dormint
la llaganya enganxada
ja no la pots treure
la llaganya enganxada
no la pestanya
no la llaganya
la llaganya
ells segueixen
però arriben els teus pendents
vinga vinga
Fins al 31 de març
podeu seguir fent
els vostres donatius
a la Marató
per la salut sexual
i reproductiva
entra a 3cat.cat
barra Marató
i tria la modalitat
que et vagi més bé
per fer la teva aportació
a través de la web
visum
caixer automàtic
o transferència
recordeu
més informació
a 3cat.cat
barra Marató
la Marató
que dóna llum
l'Inca
el teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
l'Orquestra Sinfònica
del Gran Teatre
del Liceu
arriba a l'Auditori
de Girona
per interpretar
quadres d'una exposició
de Mussorgsky
amb la coneguda
orquestració
de Maurice Rebel
el 7 d'abril
la formació sinfònica
oferirà també
el concert
per a violir
en re menor
de Sibelius
sota la batuta
de Susanna Malchi
més informació
a auditorigirona.org
recomanat
per Catalunya Ràdio
del 28 al 30 de març
el Festival Paralada
us proposa
l'edició de Pasqua
un viatge
de descobriment
del patrimoni musical
i encàrrecs
de nova creació
les obres de l'orquestra
les obres de l'orquestra
les obres
les obres
les obres
dels grans mestres
del barroc
a càrrec
dels millors intèrprets
del gènere
tres dies
per gaudir
de l'està
batmater
o de la visita
de l'orquestra
de Barçalles
més informació
a festivalparalada.com
recomanat
per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
a Catalunya Ràdio
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró
La cançó del dia
Marrenejant
Què dius marrenejant?
Marrenejant
fortíssim
amb Esvetlana
Què?
Ties
Ties
Escolta
Frank
que és el cop
o és el cop
no?
Armínia
Armínia
no podem estar
cada dia
que baixi el Frank Lluís
amb aquest cuento
Baixa cada dia
aquest noi
Sí
Sí, sí
baixa cada dia
Mira
aquest és nou
Miri
avui li porto
un duet barceloní
que són aquests que sonen
que es diuen Esvetlana
que s'han convertit
en tota una referència
dins de l'escena queer
Això de queer
ja ho parlarem un altre dia
que ara no tenim gaire temps
Armínia
De queer
De queer
Sí, han publicat
una rastellera de singles
molt potents
i ara per fi
debuten
amb el seu primer disc
que es diu justament
Marrana
Marrana
Marrana
que marranejarem
que marranejarem
una miqueta
Un moment
Molt bé
No, un moment
estem a hora protegida
aquí
no podem fer segons què
No podem dir que el disc
es diu Marrana
Sí, però ara ens has dit
que anem a marranejar
Torna a dir-ho
Si punxem Marrana
Marranejarem una miqueta
Doncs aquí hi ha tot d'himne
Jo també em poso nerviós
Trenca pistes
Ui, ui, ui, el Frank Lluís
Però que allà
Frank Lluís i l'Armínia
És que m'està tocant la mà
i això
que la generació Z
s'hi sentirà molt connectada
perquè parlen de precarietat
d'incertesa
de festa
i de l'amor
en totes
les seves formes
Vesca!
La cancina
Quines formes té l'amor
en Frank Lluís
Tantes com tu vulguis
Hola, què tal?
Com estàs?
Tantes com tu vulguis
Són la careta
Compa'l
Que són la careta
Pinya cada matí
En cuidi s'enveix, va
Miquel Jarge
Fins ara
Quina forma
Deu tenir l'amor
Eh, que ho aprofiteu
tot de veritat, eh
Les 11 i 55 minuts
Temes pendents
amb el Gerard Jubany
Xàvia Espinosa
Hola
Ona Minyamata
Però quina merda de lletra
fas escrita, Gerard Jubany?
Això, mira
Tu he escrit ara
a peu dret
en aquí el paper
perquè m'havia equivocat
amb els noms
i dic
per fer-li un favor a la Marina
l'hi escriuré en bolígraf
No s'entén
A peu dret
i la lletra no és òptima
Potser que els teus fills
facin més bona lletra que tu
Probablement
Va, quin tema pendent
Ritme, va
Ritme
És que des que no hi és l'home
que se'n cuida
Això és un deixe de la deriva
Era vostè, oi?
Que ha trucat ara fa un moment, Armínia
Jo?
Bueno, potser
és possible
Molt bé
Aquesta hora ens queda pendent
parlar de política
perquè ja comencen a circular
enquestes
que ens diuen
per on poden anar els tiros
al proper 12 de baix
Escolta, no sou millor dilluns
per parlar de tiros, eh, Gerard
És una expressió
No sabia que el Ricard
era aquí, per això
Estic de vacances
De vacances
però si ets aquí a l'estudi
Què passa?
Em passo l'any treballant aquí
en aquesta taula
Sí
I quan tinc vacances
les passo aquí
però al costat de la taula
al sol del públic
quan tenim el públic de l'estudi
Estàs passant les vacances
a les cadires que tenim pel públic
és el teu lloc de vacances
Correcte
Però feu, feu
Vull dir que...
Jo estic de vacances
Molt bé
Però estàs de vacances
o no estàs de vacances?
Estic de vacances
Molt bé
Estic aquí, no fas res
Però de vacances
A veure
O sigui, de vacances, vacances
o de vacances, allò, no vacances
Desconnectant totalment
Però escoltant el programa
Va
Quins temes pendents tenim?
No, i...
L'altre, l'altre, què més?
I després l'altre tema
és la Setmana Santa
Queda lluny
Bueno
Sí, i lo dels actors de Hollywood
Llavors, ho podem continuar parlant
això que parlava en la Mascú
Però que vostè té...
Que vostè té...
Bueno
Tinc què?
Que si em passaria per la pedra
algun dels actorens aquests
Ha dit passar-se per la...
No, però la pregunta que plantejàvem
era amb quin actor o actriu
tindríeu una cita romàntica
Sí, sí, una cita romàntica
I per què la tens, una cita romàntica?
Eh?
Bueno, per...
Bueno
Perquè el que vols és acabar
la sala de màquines
de la que te pego
Eh?
No, no, no és així
Una cita romàntica
Ningú ha parlat del que pugui passar després
Jo n'espondré a la Marina
Esborzar o no esborzar
Que m'esborgin a mi
Això és el que jo responc
Jo soc l'esborzar
Home
Però, escolti
I ja que m'ho pregunteu
Jo, l'actor que, bueno
li hagués deixat el somier clavat a l'esquena
doncs era en Pol Newman, eh?
En Pol Newman, home
És un clàssic de l'època, eh?
Sí, és ben
Era guapot, era guapot
I una mica el Ken, eh?
Si anem una mica a lo més actual
també de ser que...
El Ken de la Barbie
de la pel·lícula de Barbie
Com es diu l'actor?
El Ryan...
El Ryan Gosti
El Ryan Gosti
Què vas dir, com es diu?
Jo què sé com es diu l'actor que fa...
Escolta, Jovanya, aquest
Escolta, jovanya, aquest...
Escolta, he dit Ryan
Em faltava el cognom
Que no me'n recordo com es deia
Sí, doncs jo seria la seva Barbie
Aquest
Ryan Gosles
No, Gosles, no, Gosling
Ryan, Ken
Bueno, ¿quieres ver lo que llevo debajo del vestido?
Yo tengo textura, eh?
No como la Barbie
Que es como acariciar el capó de un cotxe
Això mateix
Sí, és veritat
Perquè la Barbie és de plàstic
Però, bueno...
Toca, toca, Ryan Gosles
Toca
Jo soy tu, Barbie Madurita
Toca, Barbie
Barbie Mil
Barbie
Barbie Pansa
Toca, toca
Eh?
Lo notes?
Vull dir que tampoc
Poc obrir, ara, aquí
No, no, no
Ho estic passant fins i tot
Jo malament
I bueno, després, ja que m'ho pregunteu
Doncs també tindria una cita amb el Jason
Mamó, eh?
Home, Tiso Mamó
Mamó de trona
Aquí, aquí
Ah, Tiso Mamó
Ah
Tiso Mamó
És aquell
És Mamó, eh?
Mamó, sí
Mamó a la que li faria jo
Bueno, escolti
Per favor, Castell
Jo no sé com dir-ho, de veritat
Que hi ha molts nens i nenes que ens estan escoltant
Bueno, doncs que vagin a fer
No, vull dir que és que no hi ha classe
No hi ha escola, si us plau
Sí
Bueno, escolta, això és una escola general, eh?
És educació, és educació
Apa?
Molt bé
Però què li ha passat a les últimes hores a vostè, Hermínia?
Bueno, és...
La primavera
Ja he conegut un senyor
Has conegut un senyor?
He conegut un senyor
Que...
Però el teu estat civil actual
Em ve més convau, aquest senyor
I bueno, doncs, mira, estic contenta
És possible que aquest senyor sigui jo?
No, em sap greu dir-te, Sebastià, que...
És possible que tu i jo ens haguem trobat
Pot ser que tingui a veure...
Una nit màgica
No, no, no
Pot ser que tingui alguna cosa a veure amb la cançó del dia?
Pot ser...
Perquè soc una parrata
Això és el que dius, no?
Bravo!
Vinga!
Doncs molt bé, doncs, espero aquesta setmana descobrir més coses d'aquest senyor, de qui se'n s'ha enamorat, la senyora Armínia
No hem pogut parlar de res, però si ha sigut per descobrir això...
Enamorat no, eh?
Doncs no ens confoquem, eh?
Enamorat no és amor
Què ha dit, què ha dit, què ha dit el bau, que què?
Campè i més com bau