logo

El matí de Catalunya Ràdio


Transcribed podcasts: 1714
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

La que menos has de lo que haig tu, llavors he considerado, mira, per mi va a ser un gran honor,
ha estat un gran honor ser diputado al Parlament de Catalunya,
pero considero que ahora he de tancar esta etapa y que seguramente podré estar más tranquil y más en paz con mi misma en este paso.
Dio que ha tenido algunos problemas, no sé si ha tenido alguna cosa a ver este pols de los últimos días
entre las direcciones del Partido de Madrid y Barcelona sobre si se había de ir o no a las listas con el Partido Popular.
Bé, home, els problemes venien de més lluny, els meus personals, espero que respecteu que no entri más en detalls.
Totalment, faltaria més.
Si diré que això ha estat una mica una traca final, penso que ha sigut una cosa molt dolorosa que ha fet patir a molta gent,
penso que hi ha hagut un excés de personalismes en això que ha passat,
però vaja, jo em vull quedar amb el positiu que és que, bé, a veure, jo penso que les idees són més importants que les persones,
que la gent és més important, doncs, que tres o quatre noms en una llista,
i bé, jo m'ho vaig somiar molt abans d'entrar en política, perquè venint del periodisme,
primer, venint del periodisme a fer una miqueta, doncs, de respecte,
i sobretot venint del periodisme polític, que fa que coneguis molt bé la política per dins,
i li tinguis molt de respecte a la vida de partit, no?, per mi ha estat una experiència fantàstica,
no m'enpenedeixo gens, ho tornaria a fer, ho tornaria a fer, fins i tot les coses, doncs,
que han sortit no exactament com jo esperava, però vaja, penso que s'ha de ser coherent,
i sobretot que un no s'ha d'enrocar, quan les coses no van bé, s'han de redefinir, s'han de canviar,
no necessàriament tirar-los a les escombraries, sinó simplement dar-los un meneu, no?,
llavors, doncs, jo, jo, per la part que em toca, si ho estoy dando,
dit això, doncs, amb tot l'agraïment, amb tota la gratitud i amb tot el respecte als companys que segueixen.
Diu que anima aquest espai que no desaparegui, però segons totes les enquestes,
ara mateix el partit ho té magre de cara a aquestes eleccions del 12 de maig,
quin futur creu que li espera Ciutadans?
Bé, quan parlo de redefinició és precisament perquè dius, bé, a vegades les millors intencions no,
no, no, diguem-ne, no funcionen, vull dir, la diferència,
l'altre dia parlava amb un amic meu que és filòsof, i ja li veig que la diferència entre la política i la filosofia
és que en política no n'hi ha prou de tenir raó, a més a més has de convencer la gent que la tens
i a més a més has de millorar la vida de la gent, la política que no millora la vida de la gent no,
no serveix, no?, i s'ha de canviar.
I evidentment que tu, com amb tots els aspectes de la vida humana, pots dir,
oi, és que jo no hi tinc cap culpa, perquè aquest m'ha dit allò, aquest m'ha fet allò,
sí, sí, d'acord, però tu ho has de posar tot de la teva banda perquè les coses vagin millor.
Precisament jo crec que les enquestes demostren que cal una profunda redefinició de l'espai,
que la gent em diu constitucionalista, a mi no m'agrada mai aquesta paraula,
la trobo molt poc sexy, vull dir, a veure, jo hi he entrat en política per defensar,
bueno, una mica, doncs, l'idea romàntica, que no manin sempre els mateixos,
d'aquí altres més d'aquelles coses, que tots hem de ser iguals davant de la llei,
de que es pot conviure amb gent de totes les idees, i aquí incloca els meus veïns
i companys de viatge independentistes, per, diguem-ne, amb un respecte mutu i sense...
Llavors, a veure, jo últimament trobo que la política està entrant en una crispació,
fins i tot en una esterilitat, fins i tot, et diria, en un bloqueig,
que, vaja, que crigeix alçada de mires, i bé, insisteixo,
doncs, el que m'importa no són les persones ni els personalismes,
sinó, en aquest moment penso que per part de l'espai que jo...
en el que jo he cregut i segueixo creient, és urgent canviar moltes coses.
Hem sabut d'aquesta notícia que vostè deixa Ciutadans per aquesta piulada que ha fet,
miri, fa just una hora, li ha comunicat algú de Ciutadans o ho ha fet primer a la premsa?
Bé, jo ho he comunicat a qui creia que ho havia de comunicar,
i estic tranquil·la, estic trista, estic trista,
perquè, evidentment, no és un moment agradable,
és un moment agradable si poso a recordar coses,
doncs, ja dic, sobretot la gent de base, vull dir, jo m'agradaria dir,
res de semblar cursi, diria que jo en aquest partit, a nivell de bases,
de la gent, diguem-ne, que pica pedra, he trobat la millor gent del món.
A Carlos Carrizosa li ha dit o se n'està assabentant per la premsa?
Bé, jo amb el senyor Carlos Carrizosa les converses que tinc són privades,
o sigui, no les compartiré, si em permet, respecti-me una mica la intimitat,
però jo sí que li puc dir que li desitjo tota la sort al senyor Carrizosa
amb el repte electoral que té al davant.
De les seves paraules, entenc que, a part que a partir d'ara vol viure una vida més tranquil·la,
que vostè hagués preferit anar amb el Partit Popular
de cara a aquestes eleccions el 12 de maig.
No, no, no, a veure, jo no estic expressant cap preferència.
Això no va de persones i, si m'apuren, li diria que no va ni de sigles.
Va d'unes creences, d'un espai polític, d'unes conviccions,
i de manera de fer les coses.
Jo l'única pista que li puc donar és fer, i no és d'ara,
no és d'ara de les últimes setmanes, són els últims mesos,
jo era partidària, doncs, de fer unes redefinicions.
Bé, doncs, pel que sigui, no, no, les coses no van avançant la línia
que jo crec que havien d'avançar, però dit això, bé,
igual que li deia, doncs, que en política no n'hi ha prou en tenir raó,
o pensar-se que la té, vull dir, que has de convèncer la gent.
Bueno, doncs, si tu veus que les coses no van en la línia,
que tu creus que, doncs, ja li dic, i això no té a vegades...
A vegades el com és més important que el què.
No sé com dir-li.
Sí, sí, l'entenem.
Es poden fer moltes coses, es poden dir moltes coses,
però a vegades com les fas i com les dius
és gairebé tan important com el que fas i el que dius.
Què farà a partir d'ara? Ho ha pensat?
Doncs, home, jo sempre he fet de periodista.
Té alguna oferta ja sobre la taula?
Doncs, home, hauré de buscar feina com tothom.
No, jo no tinc plaça enlloc que m'estigui esperant,
però, vaja, no em preocupa...
Home, si em preocupa, perquè m'haig de guanyar la vida, m'entén.
Però, miri, si em permeten, els faré arribar un currículum a Catalunya Ràdio,
si necessiten algú.
Haurà de passar les oposicions, les proves internes, eh?
Bé, bueno, si s'ha d'estudiar molt, doncs, potser ara tindré temps.
Anna Grau, abans d'acabar, descarta que algun partit la vingui a buscar.
Perdoni?
Sí, algun partit la vingui a buscar, com el Partit Popular.
A veure, jo no estic fent això perquè vingui a buscar ningú.
Miri, jo, si em permet explicar, una petita xafarderia.
Jo, abans, fins i tot, d'afiliar-me a Ciutadans,
em vaig afiliar l'11 de novembre del 19,
jo vaig refusar, amablement, però refusar,
dues invitacions per anar amb llistes.
I quan em vaig afiliar, l'últim que pensava
és que em vindria a anar a buscar per anar amb una llista,
perquè he vist que no dues vegades, no?
En el mateix partit, a més a més a més a Ciutadans, no?
Jo, vull dir que, i no em vaig afiliar perquè em vinguessin a buscar
i no estic prenent aquesta decisió perquè vingui a buscar ningú.
Anna Grau, gràcies per posar-s'hi al matí de Catalunya Ràdio,
per respondre a totes les preguntes amb aquesta decisió que avui ha pres,
deixa l'honor més gran de la seva vida,
deixa Ciutadans, deixa de ser, per tant, diputada al Parlament.
Gràcies i sort.
Una abraçada.
Gemma Calvet, Itziar González, Pere Arrosinyol, Ignasi Guardans,
Verònica Fumanal, les paraules d'Anna Grau,
fins ara era la portaveu de Ciutadans al Parlament,
que ha anunciat ja que deixa el partit taronja,
Déu-n'hi-do com n'ha estat de Clara.
Verònica Fumanal, començo per tu.
Home, sí, de les declaracions que la senyora Anna Grau t'ha fet,
Marina, jo crec que es descarta que hagi parlat amb la direcció del partit,
i que, si no ho hagués dit, sí, sí, li vaig comunicar sense entrar al detall.
El que veiem aquí és que, bueno,
possiblement ara veu que les aspiracions de Ciutadans
estan a les enquestes molt baixes.
Jo, sincerament, estic al·lucinant aquests dies,
perquè gent que ha tingut una responsabilitat enorme
fins fa tres dies, quatre dies,
com el senyor Adrià Bázquez,
que era el secretari general, el president del partit,
de Ciutadans,
se'n vagi cap a la llista del PP
sense solució de continuïtat.
Jo això no ho havia vist mai a la vida política,
i menys d'aquesta manera,
sense anar-hi a la reunió que havia de decidir
què s'havia de fer al partit,
si s'havien d'integrar o no.
Se'n va, i els seus companys,
el seu partit s'assabenta per la premsa que ho deixa,
i després ara la senyora Grau,
que era la portaveu del partit al Parlament,
que també amb un tuit deixa la política.
A mi em sembla d'una frivolitat extrema
i d'una manca de compromís,
perquè un pot deixar la política,
però no deixar la militància,
no deixar la defensa d'uns valors.
Llavors, a mi em sobta bastant, la veritat.
Parlava de tensions, de situacions molt complicades,
que necessita viure més tranquil·la.
Ignasi Guardans,
sembla ser que Ciutadans és un partit
que sempre tendeix als problemes,
hi ha la confrontació interna,
i com ara mateix apuntaven a Grau,
els personalismes més enllà del projecte, potser?
Bé, jo crec que estem parlant d'un partit
que fa temps que s'ha d'existir,
i aleshores a partir d'aquí tota l'anàlisi
està una mica deformat, no?
Si pretenem parlar de Ciutadans com un partit,
Ciutadans fa molt de temps que ha deixat de ser un partit.
Ciutadans és una entitat que...
És com una herència,
és com la massa hereditària després de la mort, no?
És a dir, queden uns valors allà,
sembla que té personalitat jurídica,
però no que faig el jurista aquí,
però vull dir, allò no és una societat, no?
Doncs Ciutadans era un partit que ja s'havia acabat,
i a partir d'això, quan les coses s'acaben,
doncs encara tenen inèrcia,
i tenia una certa inèrcia política,
entre altres coses,
la inèrcia que donava el comptar encara amb uns càrrecs,
que eren una mica com aquesta,
com una estació especial sense connexió amb la base, no?
Perquè no hi ha base,
és a dir, tu envies unes persones a l'espai
i resulta que aquells que les havien enviat
ja no hi són, no?
Això és una situació absolutament estranya,
que a Europa passa de vegades,
hi ha partits que es creen,
es descreen,
canvien, es fusionen,
això ho hem vist amb l'Esquerra italiana,
que ha viscut això diverses vegades,
el Partit Democràtic,
jo recordo diputats del Partit Democràtic,
quan el Partit Democràtic ja no existia.
I per tant,
pretendre que aquí hi ha un tema de lleialtat,
un partit,
i vostè ha dit al secretari Serena,
escolti, no, no, no, no hi ha partit.
No hi ha partit,
no fem trampes,
no hi ha partit,
no hi ha res.
No hi ha res,
és una espècie de núvol flotant.
I per tant,
en aquesta situació,
encara prou que hem fet d'aguantar fins ara.
I per tant,
jo, tot el meu respecte del senador Ian Batge,
de la senyora Ana Grau,
primer pel compromís inicial que van tenir,
perquè jo dono tot el suport a la gent que es fica en política,
a la gent que arrisca,
a la gent que no només parla a la cafeteria i a Twitter,
i s'emprenya i tal,
però després és incapaç d'agafar cap compromís,
i per tant,
tots aquells que es comprometen,
que arrisquen,
que posen la seva carrera professional en joc,
em mereixen un respecte infinit,
perquè tinc un enorme respecte per l'acció política.
I efectivament ser,
i a més a més ho ser en cart pròpia,
què passa quan això s'acaba?
Perquè aquests viatges,
quan s'acaben,
és dur.
I aleshores,
em sembla perfecte
que en aquest moment
cadascú prengui la decisió que li toca
i que li convé
a la seva vida personal i professional,
i si un considera
que es troba més còmode,
com el senyor Adrian Vázquez,
en l'entorn del Partit Popular,
doncs que se'n vagi al Partit Popular,
i la senyora Ana Grau se'n va anar a casa,
se'n va a casa.
És a dir,
que jo ni la més mínima crítica amb això,
crec que estem visquent una cosa,
que és el desmoronament d'una entitat
que en el seu moment va tenir un cert sentit
i que ja fa temps,
que insisteixo,
ja no és cap partit,
no és res,
és una sèrie de persones
que encara aguantaven,
doncs més o menys,
per sentit comú
o per sentit de responsabilitat,
més bé,
però amb un projecte que ja s'ha esgotat.
Sí, molt d'acord amb el que s'ha comentat.
Sí que trobo a faltar
una mica més de claredat política
amb les decisions que ha pres l'Anna Grau,
en la mesura en què,
òbviament,
tot això comença a ser una entelequia,
estic d'acord,
però ella parla en termes polítics
i no són personals,
ella s'escudava tota l'estona
en què eren qüestions personals,
que em permeteu qüestions personals,
però a mi m'interessaria saber,
ja que ha estat la portaveu fins ara,
quines són les decisions polítiques de fons
que ella apostava,
perquè no ha quedat ni tan sols clar
el tema del PP,
els temes dels personalismes,
jo crec que estem parlant de política
i trobo a faltar l'explicació política
de per què s'allunya
o per què se'n va a casa, no?
I per la resta totalment d'acord
amb un petit dubte que em queda,
que òbviament Ciutadans,
òbviament és una entelequia,
però en la mesura en què el procés
amenaça en rebrotar
amb el sol fet
que el Puigdemont
torna a fer campanya a Catalunya
de veritat
amb l'objectiu
de tornar a començar,
Ciutadans és un partit
bàsicament
l'antítesi
o la voluntat
de ser l'antítesi
del procés,
en la mesura en què
torna a brotar,
doncs a lo millor
torna a tenir una oportunitat.
Sembla molt improbable,
però jo no ho descartaria
al 100%
en la mesura en què
l'antítesi total
que va donar sentit
a l'existència d'aquest partit,
doncs sembla que torna.
Per tant,
tot i que ho té molt complicat,
té una oportunitat
en la mesura en què
li dona
la decisió
del senyor Puigdemont
de tornar a fer política
a Catalunya.
Gemma Calvet,
que quan deien
a l'Ignasi Guardans
que la gent
es posi a política,
no?
Tu deies,
feies el gest de
jo ho vaig fer.
Sí,
però jo creia molt
en Montaigne,
això que,
els assajos de Montaigne,
no?
On reflexionava
sobre la necessitat
que les persones,
doncs que ja tenen
una carrera professional
i una experiència,
doncs,
en la vida política
des de fora,
no?
Jo com analista,
doncs ho havia estat,
ho he estat molts anys,
quan et fan una oferta,
encara que sigui
com a independent,
doncs això
ha de ser positiu
per la persona
i positiu
per l'organització política
i positiu també
per l'interès general.
Jo no estic tant d'acord
que això sigui així,
és a dir,
l'equació aquesta de Montaigne
queda molt ben escrita
en un llibre
d'assaig filosòfic,
però la pràctica
és que la política
està en mans
de partits polítics
i què passa?
Que els partits polítics
més nous,
com poden ser Podemos
o com poden ser Ciutadans,
si no vull comparar,
però estan passant
alguns processos semblants,
són més fràgils
perquè no tenen
aquella catedral
organitzativa
que també impedeix
moltes vegades
la vida democràtica interna
i que impedeix
doncs
un ecosistema
saludable
perquè les idees
siguin més importants
que la lògica
de la cadira,
del poder,
de les famílies
i tot el que es produeix
lògicament
en el món
dels partits
i això fa
que de retruc
devaluï moltíssim
la il·lusió
de les persones
que
durant un temps
s'impliquen
i d'altra banda
crec que també
fa que aquesta opció
no sigui tan útil,
no ho sé,
m'agradaria saber
l'opinió
de la Muriel Casals
que pobreta
es va morir
i no podem saber-ho
però jo recordo
uns dies després
uns mesos després
d'estar al Parlament
i les seves reflexions
eren
ostres,
aquest pas
em sembla que no era
el que jo creia
que havia de fer
en termes
de la utilitat
de la utilitat
tant de bo
es fessin reformes
en les concepcions
democràtiques
des del punt de vista
dels
dels models
electorals
com perquè
es pogués
incorporar gent
de saviesa
i ja sabem
saviesa vol dir
experiència
què no et va agradar
a tu de la política
institucional
quan la vas veure
com a diputada?
doncs que l'interès
general
estava
moltes vegades
no sempre
han de passar
coses gravíssimes
com per exemple
el que ha passat
ara a les presons
o el que va passar
en el seu moment
a l'educació
i tot i així
encara no s'assoleixen
pactes de consensos
és a dir
la lògica
dels partits polítics
ara mateix
en aquests moments
potser
altres èpoques
ha estat
en un altre moment
està massa
massa embrancada
amb quin guanya
el proper partit
i el proper partit
són les properes eleccions
i tot està permès
perquè no hi ha
àrbitres
aleshores
soc crítica
però també soc
constructiva
en el sentit
que crec
que cal
que la gent jove
s'impliqui
com deia
com deia Gess
s'impliquin
als partits
que es comprometi
però per canviar
les coses
per tenir ells
una carrera personal
i anar-hi allà
un temps
però no
que la màquina
del partit
li ofereixi
la vida professional
per tota la vida
sense partir
d'una experiència
professional prèvia
Itziar
tu també la vas deixar

però jo li diria
a l'Anna Grau
que hi ha vida política
més enllà de la política
institucional
i de fet
la felicito
perquè ara
entrarà
la veritable política
jo crec que ara
ella que ha estat dins
igual que la Gemma
la gent que ha conegut
la vida parlamentària
bueno
jo he estat en la vida
local
municipal
no conec
vull dir

però vull dir
ara està
també has vist
com es reparteixen
els càrrecs de poder
en un ajuntament
jo crec que
ella ara
ens hauria d'ajudar
a totes les que
hem passat per aquesta experiència
i estem intentant
que la gent es polititzi
profundament
no partidàriament
doncs jo crec
que ella ens ha d'ajudar
a explicar
aquella realitat
que va viure
què seria millorable
ella s'ha de sumar
a aquesta
a aquesta
acció política
infinita
que la gent
torni a confiar
en què sumar
per millorar
l'interès general
és una causa digna
tu creus que has fet
pel que ara explicaves
ara podrà fer política
de veritat
deies l'Anna Grau
tu creus que has fet
més política de veritat
fora de les institucions
que des de dins
he fet política
sempre
quan era regidora
amb una capacitat
executiva
molt alta
però
quan ho he fet
des de fora
ho estic podent fer
amb una capacitat
ètica i moral
molt més gran
i molt més
com et diria
més plena
em sento millor
més realitzada
més acompanyada
hi ha més llibertat
fora dels aparells
hi ha més llibertat
no només per la llibertat
un provis moral més ple
s'hauria de matitzar
però entenc el que vols dir
si vas en el sentit
sí Ignasi
tu deia Ignasi
contenta d'estar
coincidir avui amb tu
que sempre t'escolto
mira
no
a mi el que m'agrada
de fer-ho des de fora
és que no soc
o sigui puc
empatitzar més
i aprofundir més
en l'escolta
dels que pensen diferent
que coincideix amb això
que els partits
la política institucional
té les seves rigideses
les seves limitacions
i això és així
això és un part del drama
institucional
català i espanyol
el seu conjunt
jo crec que hi ha una part
del que diu l'Aiziar
que coincideixes també tu Ignasi
que és el fet
de valorar també
la feina que es pot fer
jo això poso un valor
és a dir
la part legislativa
en el Parlament
per exemple a Catalunya
o en el Congrés
ja no t'explico
la petxada
que una persona
pot deixar
mai és inútil
és allò que diuen
els taoïstes
encara que deixis
una gota d'aigua
en aquella gota d'aigua
hi ha una sedimentació
jo crec que això
per donar missatges positius
això és molt bo
la potencialitat
que hi ha
en l'acció política
en els moments
que estem vivint
en termes democràtics
és immensa
per tant
jo penso que la gent
que té ganes realment
de vocació
de servei públic
de canviar les coses
ha de fer
una preparació prèvia
i parlar amb gent
com l'Ignasi
o com l'Igziar
que li expliquin
on es posen
però
o com l'Anna Grau
però també saber
després quan estàs fent
tu quin llenguatge
utilitzes
perquè jo ara amb l'Anna
que li tinc molt de pressa
i tot el que vulguis
però jo recordo
que ha sigut molt beligerant
i molt poc
i molt poc
en algunes ocasions
tolerant
amb l'independentisme
o amb altres idees diferents
i jo crec que per fer política
el primer de tot
és que has de saber
que estàs treballant
amb gent que pensa
molt diferent a tu
i que s'han de trobar consensos
i això
però quan
estem d'acord
estem molt d'acord
en el fons
però dos matisos
un el primer
on jo crec que estem d'acord tots
és que aquí no hi ha cap recriminació
aquí al final
d'una activitat política
perquè se li ha punxat
el globus
o se li ha enfonsat
el projecte
doncs no hi ha una recriminació
i per tant
en aquest sentit
jo
el que crec que compartim
és aquesta sensació
d'escolti
respecte
respecte
perquè aquells que es van
van decidir llançar-se
doncs en aquest moment
quan aquest projecte s'acaba
doncs segueix una altra vida
i per tant
no hi ha crítica
amb això
ara
també és veritat
que mentre estàs actiu en política
doncs ja no ets
allò que en diuen en castellà
un verso suelto
i això és incompatible
i aquells que es pensen
que política on va
doncs a sonar
és com una orquestra
no?
els primers violins
vostè no pot fer primer violí
primer violí és una altra cosa
i fins i tot
és una carrera musical diferent
vostè va ser en una orquestra
i en una orquestra
hi ha un director
i vostè s'ha d'adoptar
i de vegades
fins i tot
si és una orquestra d'acord
doncs mira de sac
i canta
el que canta
passa davant
i aleshores
això què vol dir?
doncs que la música que toques
mentre ets en una orquestra
doncs no és necessària
la que has marcat tu
per tant quan dius
l'Anna Grau deia
o deixava de dir
quan era portaveu
clar, era portaveu
en el moment
en què deixa de ser portaveu
ja és portaveu
de si mateixa
però abans era portaveu
d'una organització
i això exigeix
doncs dir determinades coses
i també
puc parlar
algun dia
de mi mateix
jo he estat als tres parlaments
he sigut portaveu
polític
en determinats àmbits
i dius
vostè es creia
tot el que deia
bueno m'ho creia
m'ho creia
en el sentit
que jo representava
qui representava
i a vegades
era exactament
el 100%
del que jo pensava
i altres vegades
era allò
que presentava
la força política
de la qual jo
era portaveu
en determinat
i així és com funcionen
les regles en política
Gemma Calvet,
Ixer González,
Prà Roscinyol,
Ignasi Guardans
i Verònica Fumanal
molt interessant
totes les reflexions
que heu fet
a més a més
aprofitant que vosaltres
heu estat des de dins
dels partits
des de fora
i heu vist la política
des de dins
i també
des d'als marges
a canvi totalment
de qüestió
perquè cada cop
que plou
ens fem
la mateixa pregunta
i la pregunta és
quina incidència
tindrà l'aigua
caiguda
en la lluita
contra la sequera
avui per respondre
l'hem anat
a treure el cap
al pantà
de la Baells
sabeu que és
el principal
embassament
del riu Llobregat
que el tenim
a la comarca
del Berguedà
i allà hem enviat
la unitat mòbil
del matí
de Catalunya Ràdio
amb el José Antonio Rodríguez
i el Marc Güell
Marc, bon dia
Hola, bon dia
Ara mateix
com està aquest embassament?
Doncs la veritat
és que continua
baixíssim
està la Baells
el 21%
de la seva capacitat
sí que ha pujat
una miqueta
respecte
les últimes
tres setmanes
ho ha fet
dos-tres punts
a efecte
d'aquestes pluges
que hem tingut
però vaja
que la situació
encara és baixíssima
com de fet
ho estan
tots els embassaments
de les conques internes
que de mitjana
estan al 15,60%
de la seva capacitat
això és només
un puntet més
que la situació
que hi havia
a finals de febrer
però sí que és cert
que aquest pantal
de la Baells
és el de les conques internes
el que s'acosta més
al nivell que tenia
ara fa un any
quan estava
al 26%
però vaja
que la situació
encara continua
sent crítica
com també ho és
amb pantans
com Sau
Ciurana
o Riu de Canyes
que en aquest cas
la seva capacitat
voreja
el 3%
hem pujat fins a Cercs
que és el municipi
on hi ha la Baells
a parlar amb alguns
dels veïns d'aquest municipi
hem parlat amb en Francisco
i l'Agustí
que es miren amb preocupació
la situació del pantal
que tenen aquí al costat
perquè ara passes pel costat
de la 6-16
que normalment
veus aigua
doncs ara no
no en veus
però confia en això
sí en les pluges
home
està mal fotut
aquí cap avall
sort que
em baixa una mica
va baixar
i va revenir
una miqueta
però no
veure el pantal
aixecar
aixecar
fa
bastanta cosa
de totes maneres
jo tinc l'esperança
que quan es posi a ploure
i digui d'omplir-se
s'omplirà
perquè algun altre cop
ha estat
així
de 8
i sempre ha acabat
omplint-se
i és que ells ens deien
que han vist
aquesta situació
fins almenys 3 vegades
als últims temps
per tant
no els hi és nova
no els hi ve
de nou
perquè si
ja l'han vist
3 vegades
el que també
suposo que han detectat
aquí
no sé si això
ha canviat també
és aquest turisme
de sequera
que estem veient
ara amb molts pantans
sí, sí
ho han notat
fort també aquí
a l'Avells
ara aquesta hora
encara és aviat
ens diuen que
sobretot és cap
al migdia a la tarda
quan venen
molts més visitants
però sí que han notat
això més afluència
de gent
que s'interessa
que ve a fer el Tafaner
a veure l'estat
d'aquest embassament
de l'Avells
en aquest cas
ens expliquen
que si abans
els visitants
es concentraven
sobretot
els mesos d'estiu
perquè venien aquí
a fer activitats
d'aigua
el que ha fet
la sequera
és que aquest turisme
es reparteix
durant tot l'any
i també ho ha notat
especialment
el Centre d'Interpretació
de l'Avells
que és un centre
on pots veure
els budells
de la presa
també hi ha un embassament
un museu
sobre aquest embassament
i durant un any
han duplicat
les xifres de visitants
han passat
de 850 visitants
a 1.700
aquest any
des de la presa
el seu director
l'Aleix Villegues
ens explica
que de moment
aquesta afluència
de visitants
que reben aquí
és assumible
l'embassament
sec
té més visites
que quan hi ha aigua
malgrat tot
de moment
no està necessari
implantar restriccions
en la mobilitat
com si s'ha hagut
de fer
a altres punts
del país
com per exemple
el pantà de Sau
com a molt
hi ha alguna cadena
en camins
en mal estat
però és més
per un tema
de seguretat
i per prevenir
que la gent
es faci mal
per tant
més gent
però diferent de Sau
on per exemple
sí que durant la setmana
sant
els caps de setmana
hi ha restriccions
en els accessos
impecable la informació
com sempre
marguell
gràcies
anem a saludar
aquesta hora
la catedràtica de física
de l'atmosfera
de l'UVS
la Carme Llaçat
bon dia
molt bon dia
les precipitacions
de les últimes setmanes
i sobretot
d'aquests últims dies
fins a quin punt
ens donen aire o no?
ens donen aire
pel mateix fet
que sense pluja
era impossible
continuar
per dir-ho d'alguna forma
i sobretot
el que també dona
molta aire
és a tota la vegetació
és a dir
a tot el paisatge
el panorama
l'agricultura
tot el que tenim
doncs dona
una miqueta
una miqueta
d'aire
però
evidentment
tal com heu comentat
ja
tenint en compte
l'estat dels envasaments
doncs encara
ens trobem
en una situació
precària
aquestes pluja
potser va millor
per als boscos
per a l'agricultura
que per omplir
aquests envasaments
que ara per exemple
el de la Valls
està al 21%
de la seva capacitat
efectivament
per omplir els envasaments
és que necessitarien
molta més pluja
és a dir

una pluja extraordinària
al mes de març
o al mes d'abril
serà bona
però no serà suficient
aquí necessitem
doncs
un període llarg
i per tant
per tornar a omplir
aquests envasaments
molt difícil seria
que ho tornéssim a omplir
amb les pluges
d'un mes
potser fins i tot
podria ser perillós
no?
en aquest cas a més
el que necessitem
és molta més pluja
a capçalera
i per tant
haurem de comptar
també
doncs
amb unes pluges
que siguessin
superiors
a les normals
en el que seria
tot el mes
d'abril
maig
juny
per poder
arribar
a superar
doncs
un 50%
de capacitat
per exemple
què diuen
els mapes
dels propers mesos
ens donen alguna informació
optimista
al respecte

una informació optimista
el que diuen
com a mínim
és que no s'espera
que siguin
inferiors
les pluges
a les normals
per dir-ho
d'alguna forma
però clar
en el mes
ajunt
tampoc
són molt
elevades
per tant
la visió optimista
és que no ens diuen
gran dèficit
ni tan sols
diuen dèficit
una qüestió
que també
hem de tenir present
és que
pluges
de tipus
tempest
aquestes pluges
més intenses
que nosaltres
estem més habituats
a experimentar
a la nostra regió
a vegades
els models
no som capaços
de veure-les
i per tant
hem de confiar
que es produeixin
també
aquest tipus
de fenomen
que nosaltres
diem
fenòmens intensos
o convectius
ahir
per exemple
anunciàvem nevades
al Pirineu
a partir de la cota
dels 800 mètres
el de gel
pot ser una solució
també
si
no tenim
aquest
accés
de pluges
que necessitaríem



de veritat

la neu
doncs
si ara
estem en un període
que encara
continua nevant
i bueno
recordem que
històricament
hem arribat a tenir
molta neu
fins al mes
de maig
si això
es tornés
a produir
això realment
seria
un gran
lleuger
aviurgiria molt
el problema
que tenim
amb els envasaments
però el que és important
és que pluges
com les que hem tingut
aquests dies
que han estat
també
contínues
però no
han produït
danys
doncs
és molt bo
per tota la situació
Carme
enllaçat
catedràtica
de física
de l'atmosfera
de la UB
moltíssimes gràcies
per aquestes explicacions
tan clares
esperem que
la meteorologia
ens sorprengui
i arribin més pluges
de les que s'esperen
doni
una bona sorpresa
moltes gràcies
bon dia
de seguida
vaig a les restriccions
el govern
se'm la seca
en les últimes hores
ha canviat de parer
però és que
el diari Ara
ha explicat que hi ha dos alumnes
d'ESO
que han aconseguit reduir
un 85%
del consum d'aigua
de la seva escola
va ser un encàrrec
de fet
de l'assignatura
d'emprenedoria
i el projecte
que van presentar
aquests dos alumnes
ha fet reduir l'aigua
que surt
de l'aixeta
cada cop
que es prem
d'1,5 litres
a 0,225
i aquests dos alumnes
són el Pau Olivares
i el Pol Romans
ara fan primer de batxillerat
bon dia
bon dia
bon dia
enhorabona
abans que res
moltes gràcies
a veure
el curs passat
fèieu
quart d'ESO
i us van fer un encàrrec

bàsicament
va ser un encàrrec
de l'assignatura
d'emprenedoria
que ens van demanar
que creéssim
una empresa
o un projecte
que busqués
una solució
molt fàcil
a un problema difícil
llavors
el Pol i jo
vam pensar
en el problema
de la sequera
que fa un any
ja era un problema
molt breu a Catalunya
estava a primera ordre
del dia
i se'ns va acudir
que podíem intentar
buscar una manera
que les aixetes
de l'escola
que eren
bastant ineficients
eren les del model
que tu pitxes
i fins que el pitxador
retorna la seva posició
inicial
està rejant aigua
llavors
com molt bé has dit
tu abans Marina
estava rejant
1,5 litres
d'aigua
cada vegada
que pitjava
poguéssim reduir
aquest cabal d'aigua
i reduir
a l'hora
el consum
i la quantitat
que es malgastava
llavors vam idear
un prototip
que permetés
reduir
molt significativament
el cap d'aigua
com tu has dit
2,5 litres
a 0,225
clar
per tant
la idea era
que pogués sortir
menys aigua
de l'aixeta
com ho vau fer
amb una peça externa
com ho haig d'imaginar
primer havíem de detectar
el problema
que tenia
una mica
aquestes fonts
de motlla
que són aquelles
que es premen
i necessiten
un recorregut
per tornar a estar
com estava abans
sense que
caï aigua
i llavors
vam veure
que aquest recorregut
era massa
massa ampli
resiava massa
massa temps
aigua
i llavors
vam començar
inventant-nos
alguna mena
de suport
per frenar això
i reduir
aquest consum
i
a mesura
que vam anar
investigant
investigant
i fent proves
doncs vam acabar
amb el projecte
que ara mateix tenim
Seria aplicable
a les llars
per exemple?

seria totalment
aplicable
perquè
és un projecte
que el que permet
és
solucionar
el problema
amb el gastament
d'aigua
tenint l'aixeta
ja instal·lada
llavors
no necessites
canviar l'aixeta
i per tant
és molt barat
llavors
qualsevol cas
que tingui
aquest tipus d'aixeta
específicament
podem aplicar-li
el nostre producte
que com tu deies abans
és una peça externa
i permetria reduir
molt significativament
el consum d'aigua
per tant
sempre quan tinguis
aquest model d'aixeta
en concret
no hi hauria cap problema
Pau Olivares
Pol Román
són aquests dos alumnes
que han aconseguit
aquest repte
tan difícil
que els van encarregar
a l'escola
i han demostrat
que
amb enginy
amb saviesa
i també amb acompanyament
es pot reduir
l'aigua que surt
de l'aixeta
cada cop
que es prem
moltíssimes gràcies
i enhorabona
moltes gràcies
Gemma
Itziar
Pere
Ignasi
Benònica
hi ha esperança
perquè les noves generacions
pujan fortes
re
passen 4 minuts
a dos quarts de 10
petita pausa
i anem ràpidament
cap a l'Ajuntament de Barcelona
on avui hi ha
un ple extraordinari
el matí de Catalunya Ràdio
Marina Romero
sisplau
m'obres a la propera parada
i per cert
recorda't d'agafar una rebaqueta
que està refrescant aquests dies
i truca'm quan arribis
que hi ha gent estranya a tot arreu
no tinc el seu mòbil senyora
no la conec
no passa res
te'l dono ara mateix
deixa'm com a mama
apunta
sí sí
apunta tu
per 17 milions d'euros
et fas mare de qui sigui
ja hi ha la venda
el cupó de l'extra dia
de la mare de l'11
el 5 de maig
17 milions d'euros
extra dia de la mare de l'11
ara qualsevol vol ser mare
11
ben jugat
juga responsablement
i només si ets major d'edat
i ara entrem al búnquer
ara sí que entra en acció
una altra xarlot
la cordai

la cordai
la cordai
de veritat que
estic segur que
a la Universitat de Sevilla
s'ha dit això
espero que s'hagi dit
prou prou
no fem humor d'aquest estil
que llavors al Twitter
se'ns critica
que som l'Ara Evalo
i el Bertín Esborne
de Catalunya
Catalunya Ràdio
cada vegada
cau més baix
si és el que agrada
jo què vols que li digui
al búnquer
amb en Peyu
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell
cada nit a les 9
a Catalunya Ràdio
i a YouTube
també en podcast
a Cordai
a Cordai
a Catalunya Ràdio
hem trobat
l'invent perfecte
per les teves tardes

que li fixa el senyals
de dilluns a divendres
de 4 a 7, La Tarda de Catalunya Rádio
con Elisenda Carol.
Que bien que sí está la tarda.
¡Catalunya Rádio!
El Matí de
Catalunya Rádio. Marina Romero.
Passant 6 minutos
de dos quarts de 10 del matí,
día important a l'Ajuntament
de Barcelona, porque el alcalde, Jaume Collboni,
se somete a un ple extraordinario.
Es una cuestión de confianza
para aprobar los presupuestos, después que
divendres, Collboni, nomás aconseguís
el suport d'Esquerra Republicana.
Jordi Corbalan, des de l'Ajuntament de Barcelona.
Bon dia. Hola, bon dia.
Que ja ha començat aquest ple? Doncs sí, ha començat
puntual. És la primera tinenta
d'alcaldia, Laia Bonet, l'encarregada
de prendre la paraula en nom del govern.
No ho ha fet l'alcalde Collboni per ara.
Ara tot just ha acabat aquesta primera
intervenció en què ha destacat que
Barcelona no resigna i que tindrà un
pressupost. Ha assegurat que aquest govern
governa i ara és Xavier Trias qui pren la paraula
en nom de l'oposició. Bé, la qüestió
de confiança vinculada a l'aprovació del pressupost
municipal és un mecanisme que
de fet preveu la llei en el cas
dels ajuntaments. Ada Colau va aprovar dos pressupostos
amb aquesta via i Xavier Trias un.
L'alcalde Collboni, si no hi ha cap sorpresa
d'última hora, perdrà aquest matí
la qüestió de confiança perquè a tot estirar
obtindrà el suport d'Esquerra
amb qui ha pactat aquests pressupostos. A partir
d'aquí s'activa el rellotge de 30
dies, que és el temps que l'oposició té per presentar
una moció de censura contra l'alcalde,
com que és improbable una aliança
de Junts, Comuns i PP o Vox per desbancar
Collboni a l'alcaldia, doncs
vol dir que el 2 de maig, comptant
els dies inhàbils que hi ha pel mig, en plena campanya
electoral, s'aprovaran automàticament
els pressupostos un cop es publiquin
a la gazeta municipal i al butlletí
oficial de la província. Marina, de fet, Collboni
amb aquests pressupostos de 3.800
milions d'euros i gairebé 800
milions d'euros d'inversió, són uns
pressupostos molt expansius,
deia Collboni agafarà oxigen uns mesos
mentre s'acaba de decidir
amb qui governa. De fet, el resultat
del 12 de maig, per allò dels vasos comunicants,
pot acabar de decantar la balança
cap a un costat o cap a un altre.
Quantes vegades hem donat coses per impossibles
i hem descartat coses, i després l'Ajuntament
de Barcelona, jo crec que és on més ens han
sorprès els pactes. Aquí
posaríem la mal foc, que en aquests 30 dies
no es podrà vestir una majoria alternativa
a la de Collboni, que per tant
seguirà sent l'alcalde, i el que passarà és que
es posaran en pràctica ja els pressupostos
que va presentar pel 2024. No marxis, Jordi,
eh, si et puc mantenir. És que l'Aizier
fa el cap com... No, és que dones
per suposat que no hi haurà capacitat
de... Jo penso que tots els partits
del plenari s'han de reunir
i han de fer una contraproposta.
No pel poder, sinó per la
governança. És a dir, tenim molts regidors
i regidores, molts ciutadans que
voldrien tenir un contacte més directe
amb el govern, i haurien de fer
un acord, haurien d'entrar tots.
Corbalán, es preveu
avui un to dur per part
de la PSC? Deies que de moment
Jaume Collboni no ha parlat, però com el que vam
viure divendres, quan Collboni va
carregar fortament contra
Ada Colau, aquí batillada,
irresponsable? Doncs m'imagino
que dependrà també primer del to de l'oposició,
que com deia, ha començat ja a intervenir,
és ara Xavier Triès que està intervenint,
de moment la primera intervenció per part de
la Iabonet ha estat una intervenció
diguem-ne amb un to, diguem-ne, moderat
i no tan crític com
va fer l'altre dia
l'alcalde Collboni, efectivament.
Jordi Corbalán, et deixem seguir el ple
perquè, si no, te'ls perdràs.
Línies obertes, com sempre, amb el matí de Catalunya Ràdio.
Fins ara.
Verònica Fumanal, com veus el que està passant
a l'Ajuntament de Barcelona?
Home, jo crec que és una derivada
de tot el que està passant a tot arreu, no?
Les mallories
parlamentàries, en aquest cas
municipal, són molt precàries,
hi ha més majories en negatiu
que majories en positiu.
A què em refereixo jo una majoria negatiu?
Una majoria de bloqueig.
És a dir, què és el que no volem?
Qui no volem que governi?
Aquí a Espanya,
per exemple, a Madrid,
va haver-hi molt clarament
una majoria negatiu
que no volia que
Pepe i Vox governés.
Ah, aquesta majoria
és una majoria afirmativa,
una majoria
que vol exactament el mateix,
que té un programa comú.
No.
Junts per Catalunya
no té res a veure
amb Sumar
o el PSOE
amb Esquerra Republicana
o Bildu.
El que passa és que
aquestes majories
en parlaments
o en legislatius
tan tan fragmentats
funcionen
per un primer moment,
però conjunturalment.
Després, estratègicament,
són molt complicades
i jo crec que és el que li ha passat també
a l'alcalde de Barcelona.
En aquest moment
és fruit
o té conseqüències
que també es deriven
no només de la política espanyola
sinó també
de la política catalana.
Si hi hagués hagut
un pressupost
al Parlament de Catalunya,
crec que hauria sigut
més fàcil
que això
hagués cuajat
a l'Ajuntament de Barcelona.
Però està tot molt connectat.
Pere,
vaig amb tu.
Sí,
no,
jo no estic d'acord
ara amb el que ha dit la Verònica.
A veure,
digues, digues.
No,
penso que aquí
hi ha una majoria clara
d'esquerres
i és incomprensible
que en el context
en el que vivim,
en un context
d'un auge
bestial
de la dreta
i de l'extrema dreta
al món,
aquests tres partits
que d'alguna manera
tenen una entesa
a Madrid,
que la tenien
fins fa quatre dies
a Barcelona
i que
al Parlament de Catalunya
i que l'han trencat
en part
perquè no s'ha arribat
a un acord
a Barcelona,
doncs francament
no ho comprenc.
I no pot ser
que sigui culpa
només d'una persona
o de dues.
Aquí no hi ha
una lectura
de quin moment
històric estem,
de quines dificultats
tenen les esquerres
en un context
tremendament
desfavorable
i per tant
és incomprensible
que tenint una majoria
en comptes
d'aprofitar-la
per fer un govern
que faigui
una bona feina
es mantingui
aquesta situació
absolutament
de veure què passa
i que van passant
els mesos
i no hi ha
un govern
en majoria.
Per tant,
sincerament
no ho comprenc.
No és que hi hagi
que sigui més fàcil
posar-se d'acord
en anar a la contra
d'algú
sinó que aquí
que es donen
les majories
doncs pels motius
tacticistes
curplacistes
i que no tenen
en compte
quin moment
vivim històric
doncs
estan fent
i perdoneu-me
l'expressió
un poc
amb unes hòsties.
Jo estic d'acord
amb el Pere
amb aquesta contundència.
També penso
que els consensos
poden ser
de molts tipus.
És a dir,
jo crec que ara són
primer
necessitat
d'amplis consensos
necessitat
de nous
pressupostos
a tot arreu.
Necessitats de polítiques
públiques
solvents
i això passa
perquè no es puguin
permetre el luxe
de no arribar a acords.
Això és inacceptable.
És un suspens.
Un suspens general.
La segona,
aquests consensos
d'esquerra
si no s'han pogut produir
doncs
per la lògica històrica
de les esquerres
perquè Pere
això és
la història
que repeteix
el fraccionament
les baralles internes
si aquesta és
les esquerres
que hi ha
doncs que facin
consensos
per exemple
amb Junts
i que facin
un govern de ciutat
on
que Ullboni
vulgui
o pugui
o faci el possible
per representar
el que s'ha fet
en el pacte
que ha tingut
durant anys
amb la força
de l'alcaldessa
Colau
és que
el que no s'entén
és que
no es moguin
del lloc
i que es creguin
que amb els regidors
que tenen
puguin demostrar
solvència
que la poden tenir
personal o tècnica
però que no la tenen
ni econòmica
ni de legitimació
democràtica
i s'ha de ser
en aquest sentit
una miqueta més
coherent
amb el context
que tu parles
a Europa
estem molt malament
estem malament
la crisi econòmica
està pujant
i la situació
geopolítica
demana
institucions
fortes
fortes
i com podem tenir
les institucions
d'aquest país
i ara hi ha
també la
Madrid
amb aquest nivell
de fragilitat
per manca de consensos
el filòsof
Rawls
deia
la creació
de consensos
és la màxima
i els consensos
han de ser
entre creuats
entre creuats
vol dir que
no sempre són
amb els propis
doncs no és època
de consensos
en la política
però mira l'Àngela Merkel
com ho va saber fer
l'Àngela Merkel
va pactar amb els vers
els líders
han de gestar acords
si el acord natural
d'aquest tripartit
que és el que
Pere analitzava
no s'ha pogut donar
amb responsabilitat
àmpliament compartida
aquí defensaria una mica
la posició
d'Elisenda Alemany
quan
jo crec que li està afectant
inclús amb la cara
que fa
i tot
ara acabo de veure
unes imatges
però perquè no s'ha pogut fer
per què no s'ha pogut fer
perquè ells s'hi han posat més bé
per què no s'hi ha pogut fer
quan inicialment Esquerra
estava fent un plantejament
amb Junts
si ara es volgués
s'hauria d'explicar bé
què és el que està succeint
i per què aquesta paràlisi
perquè la gent no ho entén
Ignasi Guardants
no hi ha consensos
perquè hi ha massa personalisme
altre cop
repetim
que ja m'han començat
aquesta tertúria
és una pregunta
estic bastant d'acord
amb tot el que esteu dient
crec que es barreja
encara que sembli contradictòria
és una contradicció
que la plantejo conscientment
a personalismes
amb justament tot el contrari
que vol dir
tenir massa present
un marc polític
absolutament aliè
a la realitat
que tens davant
i que és una mica
el contrari del personalisme
és a dir
estan passant les dues coses
al mateix temps
hi ha un element
d'un excés de personalisme
d'un excés
que com heu dit molt bé
ha estat
tradicionalment
un dels grans vicis
que han dificultat
pactes les esquerres
però també hi ha
una contaminació política
entre diferents espais polítics
que haurien de tenir
en una societat democràtica
madura
doncs
unes dinàmiques
diferents
i no les tenen
perquè tothom
està mirant amb l'ullet
les conseqüències
que pot tenir
el que es faci aquí
respecte del que passarà allà
i clar
aquí tenim eleccions
a Catalunya
d'aquí quatre dies
i per tant
això
el que passi a Catalunya
vostè s'ha liat amb aquest
i per tant és amic d'aquest
ha de ser amic de l'altre
és a dir
hi ha unes dinàmiques
que efectivament
contaminen
i no haurien de contaminar
insistent
en una societat madura
que no ho és la nostra
democràticament no ho és
perquè ens falta aquest element
em sembla que no ho és
en aquest sentit
em sembla preocupant
i efectivament
estic molt d'acord
amb aquestes diferents
ho heu dit
amb diferents versions
però tots tenen una mica el mateix
no s'entén
i els ciutadans
tenen dret
a exigir una altra cosa
és a dir
tenim una sèrie de prioritats
una sèrie d'emergències
una sèrie de necessitats
com a societat
però començant
com a Barcelona
que exigirien
un acord
una estabilitat
i que hi ha elements
per tenir-la
en dia un pacte d'esquerres
jo crec que seria
més ample
que un pacte d'esquerres
perquè
perquè en el cas del PSC
no l'hi neguen
evidentment
faltaria més
la condició
de partit d'esquerra
al PSC
però tots som conscients
que si el PSC
vaja
si Collboni
si l'opció de Collboni
ha arribat a l'Ajuntament
és perquè ha anat
una mica més enllà
d'aquestes esquerres
és a dir
té aquesta capacitat
d'haver arribat
una mica més enllà
d'haver generat
la confiança
d'altra gent
podríem dir
d'un progressisme
o d'una ciutat
de progrés
però de gent
que potser
no s'etiquetaria
directament d'esquerra
però que tampoc
l'importaria
vaja
no es considerarien
traïts
si Collboni
busqués
una estabilitat
doncs
anant més
ara sí
cap a una esquerra
és a dir
crec que hi ha
un marc
a Barcelona
per poder tenir
un acord
que no tenir-lo
és sèriament irresponsable
i és tenir
unes prioritats
equivocades
doncs
veurem què passa
i més
en aquest context
d'aquestes eleccions
del 12 de maig
fem una petita pausa
3 minuts
i
no ara passen
falten
no ara passen
ho diré bé
passen 3 minuts
de 3 quarts de 10 del matí
i ens posarem seriosos
perquè
hi ha gairebé
un any d'espera
per poder sol·licitar
asil a Catalunya
d'aça i de tornem
les persones joves
són un dels col·lectius
més fràgils
davant les pujades
del preu del lloguer
per això
s'ha posat en marxa
un ajut
perquè puguin
continuar vivint
a casa seva
l'import dels ajuts
varia
en funció
de l'esforç
de cada persona
per pagar el lloguer
i també
de la situació
geogràfica
de l'habitatge
els joves
de fins a 35 anys
poden sol·licitar
aquest ajut
fins al 12 d'abril
més informació
a habitatge.gencat.cat
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
han suat la samarreta
han patit
però les blaugranes
han sobreviscut
el fred noruec
i ja tenen un peu
a la semifinal
de la Champions
Champions League
Futbol Club Barcelona
Brand
dijous a la tarda
a TV3
el 12 de maig
hi ha eleccions
al Parlament de Catalunya
per assegurar-te
que podràs votar
ja pots consultar
les llistes
dels CENS
i comprovar
que hi estàs inscrit
correctament
ho pots fer
a INE.ES
trucant al
900-343-232
a les delegacions
provincials
de l'oficina
dels CENS
electoral
en tot moment
i al teu ajuntament
o consolat
entre el 25 de març
i l'1 d'abril
període en què
hi podràs fer
rectificacions
més informació
al 012
o eleccionsparlament.cat
Generalitat de Catalunya
El matí de Catalunya Ràdio
Marina Romero
10 minuts
seran les 10 del matí
Andreu Merino
anem a escoltar
aquest testimoni
que has pogut recollir
aquí al matí
de Catalunya Ràdio
estàvem siendo
perseguidos
perseguidos
recibíamos amenazas
y pues el detonante
fue en un año
nos cambiamos
tres veces
del lugar
donde vivíamos
y en el último cambio
recibimos
un mensaje
donde nos decían
que igual
sabían
donde íbamos a estar
entonces
teniendo
pues un bebé
dijimos
nos tenemos que ir
Andreu
aquest és el testimoni
d'una dona
que va fugir de Colòmbia
amb la seva família
per intentar garantir
la seva seguretat
qui ho va fer?
ella
amb el seu marit
i el seu fill?

i van arribar a Barcelona
amb l'objectiu
de demanar asil
un cop aquí
ja fa gairebé un any
s'han trobat
només obstacles
podem dir
ara ho sentíem
a Colòmbia
una màfia
els perseguia
els amenaçava de mort
van arribar aquí
amb la voluntat
de demanar asil
estan vivint
a l'àrea metropolitana
de Barcelona
i la manera
per demanar asil
és a través de la policia nacional
concretament
a la demarcació de Barcelona
la manera de fer-ho és
exclusivament telefònica
ara mateix
el problema
és que aquest telèfon
tal com hem pogut
comprovar nosaltres mateixos
i parlant amb desenes
de testimonis
és que és pràcticament impossible
que algú l'agafi
aquesta dona
fa gairebé un any
que hi truca cada dia
la informació
la informació que ens dieron
fue nada
llamen al número de teléfono
que hay para solicitar asilo
esa es la única manera que hay
no hay nada más
que hacer
según la información
desde las ocho y media
hasta las once y media
de la mañana
pero es imposible
empezamos a llamar
mi esposa y yo
desde las siete y media
no, no es posible
la principal conseqüència
d'això
és que quan aconsegueixes
hora per demanar asil
ja estàs registrat
al sistema
encara que no se t'hagi
reconegut aquest estatus
d'asil
i pots accedir
a alguns drets bàsics
quan això no passa
com és el cas
aquesta opció desapareix
i per tant vius
de manera irregular
a l'estat espanyol
si tu no tienes
como regularizarte
es muy complejo
encontrar un trabajo
o sea trabajo
puedes encontrar
pero
donde te paguen
lo que quieran
por un montón de horas
y no hay nada estable
o sea
son cosas muy puntuales
que tú vas a hacer
pero es
o sea no te da
primero
para poder pagar
un alquiler
Aquest testimoni
insisteix
que va sortir
del seu país
de Colòmbia
per qüestions
de seguretat
i lamenta
que la resposta
que s'ha trobat aquí
sigui aquesta
Nosotros no nos venimos
porque no teníamos nada
teníamos una vida
teníamos unas profesiones
trabajo
nuestras cosas
pero
por situación
de fuerza mayor
tuvimos que salir
porque era
o nuestra integridad
la vida
de nuestro hijo
la nuestra
o quedarnos allí
y pues optamos
por salir
En el caso de este testimonio
Andreu
dirías que es habitual
o estem parlant
d'una excepción
El que hem fet
és preguntar-ho
a entitats
que treballen
amb aquest tipus
de perfil habitualment
i certificen
que la col·lapse
del sistema
de protecció
internacional
espanyol
és la norma
general
al conjunt
de Catalunya
i especialment
greu
a la demarcació
de Barcelona
perquè és la qüestió
que dèiem
de l'atenció
exclusivament
telefònica
Carmen Juárez
de l'entitat
Assis
i laia Costa
que és de la xarxa
d'entitats socials
d'assessorament jurídic
en estrangeria
denuncien
les conseqüències
d'aquest col·lapse
per les persones
que aspiren
a demanar asil
Aquestes persones
es troben
en una situació
totalment
d'irregularitat
administrativa
no tenen accés
òbviament
a tenir una documentació
de legalitat
no tenen accés
a residència
no tenen
cap tipus
de dret
Estàs
sense poder
accedir
a recursos
bàsics
sense el teu
reconeixement
de la teva
situació
La Policia Nacional
és qui gestiona
ara mateix
aquestes peticions
d'asil
i què hi diu?
Doncs el que diuen
és que confirmen
que l'havia
per demanar-la
és només telefònica
que en casos concrets
també es tramiten
a través d'entitats
però aquestes diuen
que això és molt excepcional
La Policia Nacional
argumenta
que a Barcelona
tenen una mitjana
de 1.200 gestions
d'aquestes característiques
al mes
i que el nombre
de sol·licituds
ha pujat
un 77%
en comparació
amb l'any passat
També diuen
que la plantilla
encarregada
de gestionar
aquestes sol·licituds
ha passat
de 60
a 300 treballadors
en 6 anys
Els problemes
però ja veiem
que continuen
No sé si
al Pere Rossinyol
li sorprèn
aquest testimoni
i aquestes dades
que ara ens donava
l'Andreu Merino
No, no em sorprèn
però sí que em dol
em dol molt
perquè
sobretot
en el nostre país
Espanya
Catalunya
amb la història
que tenim
de desenes
de milers
de persones
que només
dues generacions
abans
van haver de marxar
d'aquí
i ens van acollir
sobretot a Amèrica
Llatina
a Mèxic
però també
a molts altres països
doncs
em sembla
em dol molt
que no hi hagi
un sistema
ben muntat
ben muntat
i molt més humà
i que no passi
per la policia
perquè això
és una de les coses
que jo
no comprenc
que la policia
que òbviament
té una funció
molt important
a la societat
però que tots
aquests tràmits
passin per la policia
amb aquesta situació
de col·lapse
i amb aquesta indiferència
en aquest país
és una cosa
que em dol molt
Mira
hi ha una declaració
que crec que és important
perquè ara li estava
dient a l'Andreu
i això a Espanya
queda una resposta
d'alguna manera
Clar
el que hem fet
és parlar
amb la Comissió Catalana
d'Acció pel Refugi
i el que insisteixen
és que hi ha precedents
i a més molt recents
d'una mica el que deia el Pere ara
que hi ha una altra manera
de fer les coses
i de fer-les bé
si es comparen
per exemple
amb l'arribada
de refugiats d'Ucraïna
Hi ha moltes maneres
de fer-ho bé
hem vist una
que ha funcionat
perfectament
fa dos anys
amb tota la gent
que s'ha desplaçat
des d'Ucraïna
la resposta
va ser molt bona
totes les persones
van ser ateses
i es va obrint
un centre
on totes les persones
es van acompanyar
És la veu
de la Comissió Catalana
d'Acció pel Refugi
que el que consideren
és que la situació
es deu
a una manca
de voluntat política
del govern espanyol
Verònica Fumanal
Home, jo crec
que en aquests casos
hi ha moltes coses
però efectivament
jo crec que
el tema dels refugiats
no s'han pres
encara
les mesures
que són necessàries
jo conec
i volia
compartir
amb vosaltres
la situació
per exemple
de refugiades
afganeses
que van vindre
quan els talibans
van ocupar
de nou
el poder
a Afganistan
i que estan aquí
les van portar aquí
però les tenen
encies
encerrades
persones
dones
que són
molt valuoses
des d'un punt de vista
acadèmic
intel·lectual
i que estan
refugiades
a CIEs
que no poden
treballar
perquè clar
el que els demana
el ministeri
és que
certifiquen
els seus estudis
superiors
però clar
qui ha de
certificar això
se suposa
que és
el govern afga
que són
les que les van
fer fora
o les que
es van
marxar
per fugir
perquè les volien
aniquilar
amb aquestes dones
i això
el no reconeixement
dels estudis
d'aquestes dones
que són aquí
que tenen
estatus
ja de refugiades
és a dir
que han
han aconseguit
un pas més
un pas més
les deixen
en una situació
de vulnerabilitat
absoluta
jo crec que això
s'haurien de posar
a treballar
de valent
perquè
si ens creiem
ens creiem
els drets humans
i els drets
d'aquestes persones
tant la gent
que necessita
i que té
asilo
dret a asilo
i això
ho hem vist
també
en les devolucions
en calent
no sé
com ho dir
les devolucions
en calent
que s'han fet
des d'aquest govern
d'Espanya
amb menors
no acompanyats
i que jo crec
que és un dels grans
dèficits
que té
aquest govern
i el senyor
Marlaska
en particular
passo per la Gemma Calvet
i anirem al butlletí
de les 10
que ens espera ja
el Joan Boto
no patiu
que seguirem
després del butlletí
Gemma
digues
primer felicitats
perquè hàgiu tocat
aquest tema
li hàgiu donat
aquest aprofundiment
jurídic
i real
perquè és un drama
segona
això està passant
també
pel que comentàvem
abans
sobre els polítics
és a dir
amb menys sostenibilitat
política
menys bon govern
i què passa
que no hi ha capacitat
de reacció
i la policia et diu
hi ha llista d'espera
si hi hagués
un plantejament
de gestió política
liderada
amb criteri d'eficiència
i de compliment normatiu
perquè aquí hi ha
tota una sèrie de normes
que s'estan vulnerant
això es podria canviar
d'un dia per un altre
i us poso un exemple
quan van començar a venir
tots els refugiats polítics
jo vaig tenir a casa meva
dos
durant uns mesos
d'Ucraïna
hi va haver-hi problema
per papers
es van fer rapidíssimament
aquells papers
perquè hi va haver-hi
una situació d'emergència
i una resposta
d'emergència
la Constitució
i l'Estatut
diuen que tothom
ha de ser tractat igual
davant de la llei
article 14
això implica
que no hi poden haver
actuacions d'emergència
d'excepcionalitat
perquè quan tu planteges
una situació d'asil
han de comprovar
immediatament
les circumstàncies
i avui en dia
amb els mitjans digitals
amb la informació
que es comparteix
amb protocols ben fets
haurien de tenir
màxim
dues
tres setmanes
per comprovar
totes aquestes dades
i els casos més difícils
establir un nivell
de treball
en cooperació internacional
que hi ha
sistemes
per poder tenir
aquestes informacions
a partir del moment
que es té
se li ha de donar
el certificat
el que passa
és que aquí
hi ha dos defectes
no hi ha lideratge
executiu
segona
no es posen
al centre
de les polítiques
de drets humans
tercera
les entitats
que ho estan denunciant
estan impotents
perquè moltes vegades
no poden arribar
a buscar les solucions
i quarta
que és la més greu
qui supervisa
que són defensors
del poble
sindicatura de greuges
que actuin
de forma contundent
i hi ha refugiats
de primera
hi ha refugiats
de segona
com en el seu moment
es va veure
amb tots els refugiats
que arribaven d'Ucraïna
i tanta gent
que es va quedar a la cua
per demanar
aquest asil
10 segons
i arribem
al butlletí de les 10
Joan Bota
hola
què tal com anem
tot bé tu
sí però
no tan content com tu
em sembla avui
home
tot s'ha de ser