La última hora.
Cataluña Rádio.
Las noticias de las 12.
Ritmo.
10 segundos tard.
Vota, Oscar.
El boleto.
Bon dia, os informejo en vota.
Vota.
Va.
Ritmo.
Rápido.
Vota.
Junts votarán contra esta tarde de la Llei d'Amnistia.
Si no, s'eliminen del text.
Els delictes de terrorisme i alta traició
és la decisió que ha pres l'executiva del partit
reunida aquest matí d'urgència.
De totes maneres, s'emplacen a seguir negociant fins l'últim minut
abans del ple d'aquesta tarde.
El PSOE, però, no contempla un canvi de guió
i acceptar les esmenes.
Ho ampliem des de Madrid, Denis Saintejaja.
Bon dia.
No entraran els plans de sumar
que la Llei d'Amnistia no cabe avui aprovada al Congrés,
ho ha dit Gerardo Pisarello.
Abans d'entrar a la reunió de la Mesa,
el diputat dels Comuns defensa que el text ja és sòlid,
però reconeix que seguiran negociant
perquè cap jutge el puga instrumentalitzar.
Bueno, yo creo que el texto que ya tenemos
es un texto claro,
es un texto que es sòlido,
pero sabemos que los diferentes grupos
han presentado propuestas
y eso es lo que vamos a discutir.
Cap dirigent del PSOE encara no ha parlat avui,
però durant el matí ho farà la portadora
del govern espanyol des de la Moncloa.
Els socialistes sí que han deixat dit
que no volen introduir més canvis a la Llei d'Amnistia.
Denis Saintejaja, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies, Sara Riera.
L'economia de la zona euro ha esquivat la recessió.
No ha acumulat dos trimestres en negatiu.
El quart trimestre ha tingut un creixement zero.
Brussel·la, Jordi Baró.
Per la mínima per a la zona euro ha esquivat la recessió tècnica.
Les dades preliminars d'Eurostat publicades avui
apunten a un creixement del 0%
els últims tres mesos de 2023,
després d'una contracció d'una dècima
el trimestre anterior.
No es produeixen, finalment,
dos trimestres consecutius de decreixement,
però sí que hi ha un estancament.
Ara bé, la dada és una estimació
de l'Oficina Estadística Comunitària
i caldrà esperar a les xifres definitives.
A Alemanya ha salvat també la recessió,
tot i que acaba l'any amb una caiguda de tres dècimes,
mentre que França ho fa en creixement zero,
i les altres dues grans economies de l'euro,
Itàlia i Espanya,
amb creixements de dues i sis dècimes respectivament.
Ahir, el vicepresident del Banc Central Europeu,
Lluís de Guindos,
va donar per feta una recessió tècnica,
de moment no confirmada avui.
De Guindos va alertar també del risc d'un creixement feble
durant anys,
que creu que farà perdre pes a nivell internacional
i va demanar reformes
per assolir més integració econòmica a la Unió Europea.
El creixement acumulat de 2023
va ser de cinc dècimes a la zona euro.
Els Mossos han detingut una persona relacionada
amb la mort violenta d'un home de 28 anys
aquesta matinada a Cornellà de Llobregat.
Segons fons del municipi,
el cadàbre s'hauria localitzat calcinat
cap a les cinc de la matinada
dins d'un vehicle aparcat al barri de Fontsanta, Fatjó.
De seguida,
la Divisió d'Investigació Criminal de la Regió Metropolitana
SUT s'ha fet càrrec d'aquesta investigació
i cap a les 7 del matí
s'ha pogut detenir un home de 29 anys
que estaria relacionat amb els fets.
Els Mossos han obert una investigació
i el jutjat de Guàrdia ha decretat secret d'actuacions.
La Fiscalia i l'acusació particular del cas Alves
han demanat al Tribunal que el judici
es faci a porta tancada per protegir la víctima.
La decisió es podria prendre a l'arrencada de la vista
prevista per dilluns.
El fet que es privi els mitjans de comunicació
de seguir un dels judicis més mediàtics de l'any
contravé, segons els experts consultats per aquesta emissora,
el dret a la publicitat d'un procés.
Barcelona, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
Els judicis a porta tancada són l'excepció
i la sala ha d'argumentar per escrit
els motius pel qual es fa així.
Carlos Pasqual, portaveu a Catalunya
de jutges per la democràcia,
en unes declaracions a Catalunya Ràdio
creu que el dret a la protecció a la víctima
s'ha de poder combinar amb el de publicitat de la vista.
La protecció de la víctima és un dret fundamental
i és obligació dels tribunals garantitzar-la,
però aquest dret no té per què excloure
el dret a la publicitat del procés
i a la llibertat d'informació.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya
també té el cas per estudiar-lo sobre la taula.
Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio Barcelona.
Esports, Marcos García.
Riqui Rubio s'entrena aquest migdia amb el Barça de bascet
després de mig any de baixa
per tenir cura de la seva salut mental.
El base d'Almes Nou s'exercita a hores d'ara
per recuperar les sensacions.
Les parts no s'imposen cap obligació de fitxatge,
però la intenció és inscriure a Rubio
abans del 7 de febrer per partits de l'Eurolliga.
A dos quarts de nou, el Joventut de Badalona
rep a casa la Poel de Televip
amb partit de l'Eurocup.
Encara amb bascet el Manresa
ha fitxat el pivot Selom Maguguer
de 25 anys i de passaport ganès.
Prové del Le Mans francès
i cobrirà la baixa per lesió de Pere Oriola.
A la una, roda de premsa de Xavi Hernández.
És la prèvia del partit de jornada
de Lliga contra l'Osasuna que juga demà.
Aquesta és la primera roda de premsa
després d'anunciar al cap de setmana
que no continuarà més enllà del juny.
Els jugadors van fer pinya
i amuntinar a casa de Lewandowski
sense el cos tècnica.
Primera, últim partit de la 22a jornada
a la Getafe 2, Granada 0.
I a segon el tècnic de l'Espanyol,
Luis Miguel Ramis,
continuarà dirigint l'equip
aquest cap de setmana
contra el Llevant.
Amb Ramis a la banqueta,
l'Espanyol només ha guanyat
un dels últims set partits.
Fins aquí les notícies.
No hi ha res que t'acompanyi
més que la ràdio.
Així és.
A Catalunya Ràdio
tornem a celebrar el Dia Mundial de la Ràdio
al teu costat.
El dimarts 13 de febrer
venim amb tu.
Tornarem a fer els nostres programes
on ens proposeu els oients.
Farem la ràdio al menjador de casa teva.
O a la cuina,
o al vàter,
o al dormitori,
que així podem posar a prova el matalàs.
Sí, Joel,
però sempre actuant civilitzadament.
Sí, sí, sí.
I fins i tot
podem canviar de país.
El Dia Mundial de la Ràdio
ens multipliquem
per arribar on ens proposis.
A mi m'agrada més
que la gent vingui
que no pas bé d'anar enlloc.
Però ho hem de fer
per la ràdio,
Fes-nos la teva proposta
a catradio.gat
Arribarem fins on ens digueu.
Farem la ràdio junts!
El Dia Mundial de la Ràdio
farem
autèntica ràdio de proximitat.
Catalunya Ràdio.
El dimarts 13 de febrer
venim amb tu.
El Dia Mundial de la Ràdio
Marina, què toques?
Ara he patit.
Ara he patit.
És que no sabia
que apretant aquest botó...
Clar, una bateria.
Surtia una bateria.
Què ha sortit?
Què ha passat?
És el botó bateria.
És el botó bateria.
Tu com vols que soni una bateria?
Apretes aquest botó
i pata, pata, pum!
12 i 7, com esteu?
Molt bé.
Escolta, heu posat nerviós
el Joan Bota, eh, pobre?
Què ha passat?
Què ha passat?
Res, home,
que escolta,
fer unes intromissions
al seu butlletí...
Aquest no ens aguanta res, eh, tampoc.
I al final ha dit
aquest de tarda.
Aquest de tarda.
Aquest de tarda.
Aquest de tarda.
Aquest de tarda.
Aquest de tarda.
Aquest de tarda.
Aquest de tarda.
Aquest de tarda, eh?
En les tres.
Sí, sí.
Programa especial de Recan Ostrèl.
Molt bé.
Que ha fet poca ràdio aquest matí.
Que ha fet poca ràdio.
Hola, Marina.
Ramoneda, com estàs?
Molt bé.
No comenceu.
No comenceu.
Saps què, Quim?
Avui la Marina
m'ha ensenyat el seu calaix secret.
El seu calaix secret
on guarda les galetes.
Ah, sí?
I m'ha dit
que sempre que vulgui
em puc agafar una.
Això és veritat.
És l'única persona,
l'única persona
de Catalunya Ràdio
que li deixo obrir
aquell calaix.
Però és un calaix secret
que té una combinació
o alguna cosa?
No, és d'una metàfora.
Ah, és que entre aquest
i el de les càpsules de cafè
d'en Xavier Verdesquerdo
que també,
allò sí que està tancat
que sembla Fornox.
Bé, escoltem-me una cosa.
Ara, última hora
del matí a Catalunya Ràdio,
a partir de la una
hi ha aquesta rara
de la premsa
de Xavier Hernández.
Hi connectarem,
però que ningú pateixi.
Hi ha totes les alarmes
enceses.
No, no, quines alarmes?
La premsa típica
de la prèvia
del partit que el Barça
juga amb l'Ossassona.
Demà a les 7, no?
Ho dic bé, eh?
Pot ser.
Això jo ja no miraré més
el Barça fins a la temporada que ve.
Joel, a quina hora
juga el Barça demà?
No sé res del Barça.
No sé què m'estàs parlant.
A les 7, demà a l'Ossassona.
És un equip, això?
A les 7.
O sigui, què?
Sí, sí, demà a les 7
per deson, sí.
No sé, no sé.
I després el fan tertulià.
Ai, senyor.
No, no, no.
Així està el món dels tertuliàns.
Jo n'imiteixo de tertulià.
De tot.
Va, fins ara.
Però el 30 de juny.
Apa.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio,
el cataclisme radiofònic
dels vostres migdies
amb uns apocalíptics de l'humor
com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramonera.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aina Austrell,
l'Alba Castellbí
i en José González
a la producció,
l'Albert Joder...
No, l'Albert Joder,
no el canal,
Miquel Jario.
Miquel Jario.
I Víctor Loren
Últim dia per pagar l'IVA
d'aquest trimestre.
Ai.
Esteu avisats?
Ai, sí, calla, calla.
I també dia per lamentar-vos
dels impostos
o del que vulgueu
amb en Joel Díaz,
l'home que no només
atén les vostres queixes,
sinó que s'ha compromès
a explicar-nos cada dia
què fa amb els vostres impostos.
Catalanes i catalans
a mans de la traçabilitat impositiva,
avui, 30 de gener,
celebraré el Dia Mundial
del Croissant.
Oh!
Foten-me un croissant pel cul.
No, és broma.
Eh, eh, eh, eh.
Com m'he de posar
un croissant pel cul.
No, podries, eh, podries.
No, potser pot.
Bueno, no ho sé,
perquè la pasta de fulla
aquella és trencadissa
i no, no sé si aniria bé.
No, no patiu, no patiu,
perquè no ho faré.
El que sí que faré és celebrar.
Aquests del forn mistral
que són petits
te'n podries posar els quants.
Sí.
Bueno, m'ha sortit la broma
per la culata, que dic jo, eh?
Mira, veus?
No, escolta'm,
sí que celebraré el Dia Mundial
del Croissant,
que per si no ho sabíeu,
va néixer a Viena
el Croissant.
Va néixer un dia.
Ah, Viena.
Un fill d'una croissanta
i una croissanta.
Ah, sí?
No sé com va néixer
el primer croissant.
I com va pesar?
Va pesar 100 grams.
Va néixer el 1683,
quan, per celebrar
que havien sobreviscut
el setge dels otomans,
la gent de Viena
van crear aquesta pasta
a base de farina
llevat mantega i sucre,
a la qual van donar
forma de mitja lluna
per, d'alguna manera,
simbolitzar
que s'havien menjat
els otomans, no?
Ah.
Per què?
Perquè els otomans
lluitaven sota la bandera
de la mitja lluna.
Llavors, com ho celebraré?
Doncs, curum, pum,
curum, pum, pum.
Oi, que tonto que estàs avui.
Ai.
Ja ho ha dit, eh?
Quan ha arribat diu,
no estic, eh?
Sí, no estic,
com no estic.
No sé què passa.
Està nerviós,
perquè té les ganes
d'anar a la festa d'aquesta nit.
Sí, no sé si és la festa d'aquesta nit
o el compromís per dinar
que té aquest migdia.
Tinc un compromís per dinar,
és veritat.
Bueno, voleu saber
com celebraré el Dia Mundial?
No, voleu saber
amb qui dinar.
No us ho penso dir, no?
No, no.
Molt bé.
Dino amb el...
Dino amb...
Amb el Conde de Godó.
Ah, sí?
No, no, no,
dinar amb el Conde de Godó.
Va, no, fill.
Amb el pare encara és viu?
Sí, home.
Doncs amb el pare.
De fet, no sé si l'altre és conde,
encara.
No, no sé si no ho deixin
de ser un pare.
És vice-conde, no?
Exacte, sí.
És subconde.
Subconde.
Subconde.
Doncs, re, que compraràs un croissant,
no, per celebrar el Dia Mundial?
Compraré un croissant aquí a la Farga,
que és aquesta cafeteria
que hi ha al costat de la ràdio,
que és un lloc on van
les senyores tremendament riques,
gent d'aquesta
amb cognoms compostos
que parlen en espanyol.
Pagaré, doncs,
no sé què val allà un croissant,
4 euros i mig.
Però, a canvi,
m'asseuré allà
i observaré
la gent de Sant Gervasi
comportar-se talment
com si estigués en un safari.
És que és una altra mena de gent, eh?
És una altra mena de gent.
Per allà són cabells diferents,
robes diferents,
pells diferents,
tot és diferent.
No, no,
allà la roba és un bolso,
allà a la Farga
i mitja vida solucionada.
I tant que sí.
No donem idees,
però sí que us convidem
a celebrar el Dia Mundial del Croissant,
com també farem avui
amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
Creiem que és un dia que s'ho val
i parlar de croissant
sempre està bé,
sempre ve de gust.
Un croissant.
És que no ho sé pronunciar.
A veure si és en Xavi
que domina el d'idiomes,
després ens ho explicarà.
Però abans deixeu-me saludar
a l'Ai de Fita,
que té un repte aquesta setmana
molt interessant
i que té a veure
amb els mitjans de transport
i amb els desplaçaments
a la feina.
És la fita de la setmana.
Aquesta setmana
estem buscant la persona
que tardi més
en arribar a la feina,
però no perquè siguis una tardona.
No, no, no.
No perquè diguis
no, és que clar,
jo al matí...
No, no, no.
Que has de fer un recorregut
que et comporta més temps.
Exacte.
I, per exemple,
tenim a la gala,
que ens diu això.
Per arribar al treball
tardo aproximadament
una hora i quart,
hora i mitja.
Visc a Sant Boi del Llobregat
i la comunicació és horrible.
Sempre vinc amb bus
i aquí a la Diagonal
sempre hi ha
unes caravanes
brutals.
Clar,
ella ens ha passat
una captura
del seu trajecte.
Sí, sí.
I segons el Google Maps
dura una hora i sis minuts.
On va?
On va ella?
Vé de Sant Boi
i on va?
Doncs mira,
viu aquí...
O sigui,
o sigui,
ve aquí a prop
per Francesc Macià.
Una hora i quart,
per belló.
O sigui,
doctor Fleming...
Però si és el temps
que te'n vas a Cervera
des de...
Clar,
imagina't,
però clar,
l'autobús suposo
que a l'hora que ve ella
pilla caravanes
això que diu
aquí a la Diagonal
i després a aquesta hora i sis
es deu convertir
en hora i vint.
Bé,
és que ara estic mirant,
té molt mala combinació.
Té molt mala combinació.
És que més un autobús
que fot una volta tonta
per aquí,
no?
Ha de passar per tant de nou.
Del Llobregat,
clar,
i als ponts que hi ha,
carinyo.
És que no m'ho conec
a aquesta zona jo.
Però el Llobregat està sec,
ara que pràcticament,
no?
Pots passar-hi per sota
fins i tot.
Jo fins i tot crec que sí.
Doncs si tardeu,
com ella,
o més,
envieu-nos les vostres notes
de veu
al 667-37-27-29.
667-37-27-29,
notes de veu
per explicar-nos
quan trigueu
cada matí
per anar a la feina.
I la persona
que més trigueu
i ho demostri,
divendres s'emporta
un sopar per dues persones
al Tastem Restaurant
Carrer Provença,
88.
Per cert,
l'altre dia
vam venir a veure'ns
uns oients
que ens van portar
unes clementines,
de València,
molt bones.
El punt,
el punt.
Encara n'estic menjant, eh?
Després van penjar
una fotografia
que era al Tastem Restaurant.
Diu,
som tan fans
de l'última hora
que ens hem anat a dinar
allà.
Quin complet.
I pagant.
I pagant.
Això ja no són oients,
són militants.
Totalment,
soldats.
Soldats de l'última hora,
moltes gràcies
pel vostre suport.
I, per cert,
que no m'ha explicat
que avui tenim
el mur de les lamentacions
amb en Joel Díaz, eh?
Sí, sí.
Avui és el dia
que us podeu queixar
del que vulgueu
i que soni per Catalunya Ràdio.
Ja podeu començar a trucar
si voleu
i posar-vos a la cua
per lamentar-vos
del que vulgueu.
93 207474
amb un al·licien afegit
que avui
totes les trucades
tindran una invitació doble
per anar a veure
esperant Mr. Bojangles
és l'última
dirigida per Paco Mir.
I què vas allà
i estàs esperant
que arribi el senyor Bojangles?
No, no.
Està basada
en una novel·la
molt bonica
i jo l'he llegida.
La novel·la està molt bé.
L'obra no l'he vist.
Però l'obra està bé
perquè és de Paco Mir
i és garantia total.
I a més hi ha la Sílvia Abril
que en té molts.
Home, home.
La Lluís Xavier Villanueva
que és el Ramon de Plats Bruts.
Sí.
Però fent un altre paper, eh?
No fa de Ramon.
Home, no, no.
I també hi ha la Lua Amat
que fa de filla
del...
Hi ha un pare, una mare
i una filla.
I el Mr. Bojangles
suposo que també serà, no?
No puc fer espòilers
perquè hi ha un giro important
en aquesta.
Ah, sí, sí, sí.
Hòstia.
Al final no ve el Mr. Bojangles, no?
Al final no.
En fi, que ja ho sabeu,
avui 93207474
queixeu-vos del que convingui
i us emportareu
aquestes invitacions dobles
per anar al Teatre Poliorama
a veure
Esperant Mr. Bojangles
dirigida per Pac.
T'ha agradat aquest nom, eh?
Oh, Bojangles.
Està molt bé.
Jordi Ramoneda.
Hola.
Què, avui còctel d'emocions, eh?
Avui a còctel d'emocions
anirem al 10 de desembre
de l'any 2006
que em direu
què va passar aquell dia.
Doncs aquell dia va morir
l'Estatut.
No, aquest dia va néixer mort.
Aquell dia va morir
a Xila Pinochet.
Ostres!
Un dia amb moltes emocions
barrejades en aquell país
tan estret.
En gens de pau descansi.
En gens de pau descansi.
Va sortir algú a dir
Pinochet ha muerto?
Sí.
Ah, sí?
Sí.
Ai, ai, ai.
Però avui
és que veurem una cosa
que a mi em sembla fenomenal
que és una persona avançant
en el seu temps
fent un TikTok,
alguna cosa molt tiktocable,
però l'any 2006.
Quan encara no existia TikTok.
No existia ni de lluny.
És que...
Doncs avui tindrem
qualsevol emocions
amb aquesta...
amb la mort de Pinochet
que pels més joves
no és un Pinochet petit.
No té res a veure amb Pinochet.
No digues allò...
Bueno, també deia mentides.
Això sí, però no té res
a veure amb l'entranyable
ninot de fusta.
No, una mica de fusta sí
que era Pinochet.
Cap al final...
Sobretot al final.
Era molt de fusta.
Quan li convenia, eh, també.
Sí.
De seguida ens hi posem,
però abans anem amb en Xavier
Pere d'Esquerdo
a l'exterior de Catalunya Ràdio.
Pérez d'Esquerdo, no.
Sí, Pérez d'Esquerdo, no.
Sí.
No.
Sí, Pérez d'Esquerdo, no.
Sí.
Que sí.
Que sí, Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia.
Bon dia, Quim Morales.
Ja saps el que et toca avui, no?
Celebrar el Dia Mundial del Cruzant
que se celebra avui 30...
Què passa?
No, que m'he deixat els cruzants.
Ja no, hi ha els 5, hi ha els 5.
Ah, que vas amb cruzants pel carrer?
Sí.
He anat a comprar cruzants.
Però com ho pronuncies tu?
Tu saps llengües, no?
Tu saps francès.
Com s'ha de dir?
Mira, el més important d'un idioma
és la primera lletra.
Després ve tot sa llit.
La primera lletra?
La primera lletra, per exemple.
Però l'ha dit amb tanta...
Cruzant, la C.
Si tu ja pronuncies malament la C,
ja va malament.
Pronúncia la C només.
Només la C.
Sí, sí, sí.
No, clarament.
És que és el Duolingo fet persona, aquest home.
O sigui que avui aniràs pel carrer
repartint cruzants
per celebrar el Dia Mundial d'aquesta pasta.
Sí, senyor, efectivament.
Cruzants.
Doncs feliz dia del cruzant.
De seguida tornem al carrer
amb en Xavier Pérez Esquerdo.
Gràcies, Xavi.
Fins ara.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Que el Barça visca a Catalunya, eh?
Sempre, sempre, sempre.
Passen 3 minuts d'un quart d'una d'or al migdia.
És moment ara per la crònica de la societat a l'última hora.
Ja sabeu que si hi ha algun esdeveniment social o cultural de rellevància,
nosaltres hi anem passejant per la Catifita Vermella.
Doncs mira, aquesta setmana he anat als Premios Feroz.
Què dius ara?
Però això no és a Madrid.
He anat des de casa meva, amb la meva televisió.
Ah, molt bé.
Molt bé.
Fas una crònica d'una cosa que es va emetre per televisió.
Sí, però una cosa us diré.
Gairebé tardo més mirant això que les meves catifes,
perquè 6 hores que dura.
6 hores.
6 hores de gala?
6 hores perquè són com 3 hores i pico de Catifa
i després hi ha la gala en si.
Que són 3 hores més.
I a més després hi ha...
Bueno, en fi, mil coses.
I va anar la Juliana Canet?
Exacte.
I el Miki no hi va anar?
Estic esperant que surti un tall amb el Miki.
Ah, sí, que surti el Miki Núñez.
El Miki Núñez no hi va anar.
El Miki Núñez el vaig trobar diumenge.
Ah, sí?
Sí.
A on?
És que ja està bé.
A una festa.
A una festa.
I et diré una cosa, veig que no te'l trobis aquesta nit.
Ai, calla, clar!
Ostres!
Aquesta nit hi ha una festa per celebrar els 40 anys de TV3.
Ai, vull dir...
Miki Núñez ara mateix és una cara primordial de TV3.
Esperem que hi sigui.
Oh, i tant, que serà.
Doncs bé, es va celebrar el 26 de gener, els Premis Feroz,
i jo us he portat uns quants moments.
Ja sabeu que normalment en una gala de premi sempre hi ha algun monòleg, no?
I en aquest cas, per exemple, hi havia la Bianca Kovacs,
que és una actriu i comediant, etcètera.
I després també hi havia Eva Soriano.
Eva Soriano.
Ah, m'agrada molt.
A mi també m'agrada molt Eva Soriano.
I és de Reus.
Què dius ara?
Sí, senyor.
No ho sabia.
Molta gent ho va descobrir fa un parell de caps de setmana
quan la va entrevistar a l'Ircán Austerí de Colapsa.
A Colapsa.
És de Català, és de Reus i tot això,
però és que es guanya la vida a Madrid.
Ah, com tants, eh?
I ben fet que fa, segurament.
Sí, sí.
Doncs bé, ja sabeu que a vegades, no sé per què,
a les gales, o la gent no està tan en el mood monòleg,
però que els acudits no acaben com d'entrar.
I a ella li va passar això.
Per el demoni, l'exorcista és una pel·li social
dirigida por Sor Goyen, que va sobre un desahucio.
No està entrant d'un puto xiste, así que me la suda.
Me da igual.
Doncs és molt xiste.
Sí.
Jo l'he entès, eh?
Però això no és culpa d'ella, és culpa del públic.
És que el públic no estava massa.
Uns van borratxos, uns van drogats.
Uns altres estan enfadats.
Uns altres van borratxos i drogats.
I drogats.
Uns altres estan...
A veure, una cosa,
a aquestes cases la gent va fer-se fotos per l'Instagram.
Això mateix.
Òbviament és postureu.
La gent estava fora al fotocall.
I a drogar-se.
I a drogar-se.
I a drogar-se per l'Instagram.
En canvi, els Estats Units ho riuen tot.
No estan sentint res,
però tot quan veuen la cadència del monologuista
ja riuen, per si de cas.
Oh, perquè hi ha un regidor a poder, no?
També.
Aplau-se.
Doncs sí.
Aplau-se.
Doncs bé, què millor que agafar-se o no?
Bé, amb sinceritat,
ella va dir, mira, doncs ja és igual.
Una reacció molt natural.
Exacte, sí.
I va voler-ho que baixi.
Solo decir que el hecho de que no haya ni una sola película
de cine de terror nominada esta noche,
eso sí, que da miedo.
Y voy a pasar ya a entregar el premio
y a irme a tomar por culo.
¿Os parece?
Ya está.
Això sí que la gent va aplaudir, eh?
Molt bé, molt bé.
Ya está.
Si solo vamos a beber, pues vamos a beber toms.
Clar que sí.
Veus, veus, veus.
Mira, endavant.
Se'n van sortir bé, se'n van sortir bé.
I tant, i tant.
Vosaltres heu fet mai un monòleg?
No fareu un monòleg en alguna gala de premis?
Jo, que jo recordi, no ho he fet mai, això.
Jo alguna cosa he fet.
Alguna cosa he fet.
I no em va anar tan malament com aquesta noia.
És que aquest diumenge són els Gaudí.
Ja.
Que, per cert, ja aniré.
Ah, home.
Ja aniré.
Aquest cop sí que hi aniré.
I a més els presenten l'Anna Polo i la Maria Sherman.
Sí, sí.
Bueno, serà increïble.
Doncs bé, un dels patrocinadors dels Feroz era El Pozo.
I tot el rato ho estaven donant pernil a tot convidat.
Ah, hosti, doncs m'agrada molt.
Hamon, jamon, jamon, jamon, jamon.
Hamon, jamon, jamon, jamon, jamon.
Sabés que s'ha dit jamon molt a estremat, ja sé.
Sí, monja al final, eh?
Doncs bé, David Verdaguer va guanyar premi, òbviament, com no podia ser d'una altra manera.
I el va recollir el seu director, David Troeba, i va aprofitar per fer una petició durada al discurs.
I sí que Maria Guerra te querría pedir para el año que viene, si puedes, por favor, con tanto embutido un poquito de pan, nos ayudaría muchísimo.
I això li riuen, això d'aquesta merda de xist, i li riuen.
En David Troeba se li riu tot.
Sí, això és veritat, eh?
Potser massa i tot.
I té una gràcia natural, el Troeba.
Sí, sí, sí.
A mi em fa més gràcia el germà, perquè té un ull a la virulé.
I un Òscar.
I un Òscar.
I a més, va explicar que ell té visió panoràmica.
Sí, sí.
Que li va molt bé per dissenyar les pel·lícules tal com hi veu, perquè hi veu més que la de 160.
De fet, ell és...
No, de 180.
No, de fet, és dels primers directors d'Espanya en rodant Panavision, que és panoràmic,
perquè ell diu que hi veu així, com explica el Quim.
Ell ho veu quadrat, el Panavision el veu quadrat.
Què he fet?
Que són bromes de friquis del cine?
No, però no és cap broma.
Jo no estic entenent res, ara.
Ell ha explicat a moltes entrevistes que, com que ell és genyo d'un ull,
hi veu més horitzontal que la resta.
Té més visió.
Aleshores, ell grava les pel·lícules en 2.35, que és el format de les pel·lícules de l'oeste,
i va ser dels primers a Espanya en fer-ho, perquè ell hi veu així.
Molt bé, Jordi.
Saps el gest aquells dels directors que enquadren amb els dits?
Sí, sí, oh, quina ràbia em fa allò.
No ho ha de fer, ell no ho ha de fer.
Perquè ja li fa a la vista.
Perquè això ho ha explicat.
Que ara ja ho hem entès, eh?
Hòstia.
Doncs bé, seguim.
A tota gala hi ha un moment canotazos, amb tots els mitjans per allà a la catifa,
intentant parlar amb els actors.
Canotazos és allò que posen al micro.
Sí, que poses al micro, exacte.
I fas preguntes.
Què passa que a vegades els actors, si no tenen un guió, no saben parlar gaire.
I Úrsula Corberó és una persona que és estupendíssima, molt bona actriu,
guapíssima, però a vegades potser a les entrevistes no són el seu fort.
Doncs...
És que va cansada.
Ai, de va cansada.
Clar, és que tanta feina.
Mi fa jo tan divertit de canviar del català al castellà, saps?
Ui, sí.
Em diuen, oye, tu, que no sé què és, guanto, si...
Està molt bé, molt simpàtica.
I això li van preguntar.
¿Y algo que te gustaría conseguir que todavía no hayas alcanzado?
Algo que me gustaría conseguir.
Algún objetivo que tengas.
Conducir.
Y dejar de fumar, que he dejado de fumar como cuatro veces y siempre vuelvo.
Mucho ánimo.
Vinga, vale.
Mucho ánimo, sí.
Podria haver dit, ostres, hacer una pel·lícula o una comèdia o un no sé què.
Ah, no, dius, estàs allà als Premios Ferro de...
No sé, digues, una aspiració una miqueta més amor.
No sé si és perquè fuma, però que no se li estiguin pujant els fums, eh?
A l'Ursula Corberó.
Mira, això dels Premios Ferro de l'Ursula Corberó ja li va una mica petita, eh?
Sí, exacte.
Ha fet una pel·li de Netflix d'avions, que tal.
És però dolenta, no el següent de dolenta.
D'avions, ha fet una pel·li.
De veritat, eh?
Com espies, no?
És ella amb aquell, el còmic americà aquell que es diu, que no és el Chris Rock,
és l'altre, és el Kevin Hart.
Kevin Hart.
Buah, tio.
Bueno, en fi.
Després de Física o Química tot ja va a l'oix.
Tot va anar cap a l'oix, sí, sí.
Doncs bé, a les catifes tampoc hi poden faltar els influencers.
Ai, home, i tant.
I hi havia la Bonbonreig, que és una noia tiktoker que parla molt de la maternitat.
Sí, la Bonbonreig, i tant.
No sé si la coneixeu, jo tampoc.
I li van preguntar quina va ser la seva primera feina.
Primeros trabajos y si les recordáis con cariño.
Yo vendía aseguros de muertos.
¿Perdón?
Guau, no expecten.
Si va puerta por puerta, por si querían asegurarse el entierro.
Es algo que no lo pensamos y...
El problema es cuando te abría la puerta una señora mayor, en plan de...
¿Usted tiene programado el entierro?
Pero me ha ayudado mucho a tener tablas, o sea que...
Sí, clar, tablas.
No, no, és que...
Són aquesta gent dels aseguros o caso.
Sí, sí.
Bueno, algun dia explicaré el que va passar amb el seguro o caso de la meva àvia.
Ai, sí.
Hi havia massa quartos i no sabíem com gastar-los.
És l'àvia de Galícia?
No, la d'aquí, la d'aquí, la Olga, de Sant Andreu.
La de Sant Morreu, no, eh?
No.
Doncs bé, també a vegades els reporters, ja sabeu que si portem molts reportatges,
arriba un punt que ja no saps què preguntar, perquè ja et quedes una mica sense idees.
A mi no em passa perquè soc molt experta.
Brillant.
A veure què pregunto us fiu dir.
I, per exemple, hi havia una reportera que es va trobar, la Natàlia Sánchez,
i li va preguntar que si es pogués canviar amb algú durant 24 hores, amb qui ho faria?
És bona, aquesta.
Clar, és bona.
Jo vull que aneu pensant vosaltres la resposta.
I, de moment, escoltem la que ella va dir.
Yo, por uno de mis hijos, para tener un día tranquilo, ir al cole, jugar, pintar, volver,
que se preparen la cena, la bañera, ¿no?
Em va fer com molta gràcia, no?
Deus a qualsevol persona del món i diu, a uno de mis hijos.
Carai, tu.
Peria que va molt bonic, molt familiar, no?
És bonic, és bonic.
Molt bé.
Tu, Joel, si poguessis canviar 24 hores per una persona, per qui seria?
Joan Laporta.
Joan Laporta?
Joan Laporta d'ara o del principi?
No, no, el d'ara.
El d'ara.
El d'ara, jo crec que en 24 hores arreglo aquest desbarajuster.
Doncs va.
I a part menjaria bé.
I tu, Jordi, què?
Jo, per això, Biden.
Jo, per això, Biden.
No, no, no.
Vols sentir el que és ser una persona teledirigida?
No, home, no.
Perquè jo, o sigui, ho he vist, perquè saps que m'agraden molt els avions, els helicòpters.
Joe Biden és un tio que parca l'helicòpter al costat del despatx.
És veritat.
Sí que és veritat que les plantes, bueno, surten volant les plantes.
Bueno, té la xerpa més llisa de tot perquè està, ja no queda...
Ell sí que sortirà volant un dia.
I faries allò de donar la mà a gent invisible?
Sí, agafar el Joe Biden.
Pot ser que Joe Biden sigui una persona que dona la mà més tova.
Home, no la va donar a tova si no la dona a ningú.
No, no, clar.
Això és el que penses tu.
Potser li està donant la mà invisible.
Són uns agents sacrets que són invisibles.
Em faria gràcia si Joe Biden un dia...
I tu, Aida, què?
Jo per algun funcionari d'aquí a Catalunya.
Ah, mira, mira, les ambicius temes.
Que no sigui fill de la Natàlia Sánchez.
Doncs mira.
Que estigui tranquill.
Bé, doncs, escolta, ho deixem aquí?
Deixem-ho aquí.
Ha estat molt bé aquest recull que hem fet dels premis feroz,
aquests premis que s'entreguen a Madrid a la gent del cinema.
La propera mi podeu enviar, si voleu.
Ho intentarem.
No, perquè només hi ha diners per qui vagi a la Juliana Canet.
Ah, és veritat.
Això ja ens ho ha dit.
La bona.
I que l'hostell ja s'ha fet molt gasto,
o sigui que nosaltres hem de contenir-lo una miqueta.
Hem de mirar des de YouTube.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Què passa?
Posa l'intermitent.
D'aquí un minut arribem a dos quarts de Nadal, migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
un programa que podeu venir a veure en directe el dia que vulgueu.
A l'hora no, de 12 a una.
Això sí, eh?
Aquí us esperem, ens escriviu a l'última hora arroba catradio.cat
i podreu viure en primera persona l'espectacle de la ràdio.
I avui, per exemple, si fóssim amb nosaltres,
celebraríeu, juntament amb en Xavier Pere d'Esquerdo,
que és a l'exterior de l'emissora,
el Dia Mundial del Cosson.
Cosson.
Oh!
Oh!
I em sento a França.
Oh, là, là.
Canta.
París.
París.
Rémi.
César dos.
Montmartre.
Marie.
Berlioz.
Què és l'epo?
Aristogatos.
Aristogatos.
Ratatouille.
Air France.
Macron.
Je suis désolé.
Menage a trois.
N'estén édificatiu.
Xavier Pere d'Esquerdo, bon dia.
Hola, bon dia, què tal, com esteu?
Molt bé, molt bé.
Això tu?
Que estic a la França.
Estem intentant fingir una mica l'accent francès,
no el nominem tant com tu,
i ens has dit que a qualsevol llengua
el que és important és la primera lletra,
o sigui, dir...
Sí.
Dir croissant.
Croissant.
Croissant.
No, croissant.
Croissant.
Bueno, ho has dit molt malament ara, eh?
Oh, i en francès fan uà.
Això ho sap tothom.
Preguntem-li a aquest senyor que em trobo a carrer,
què tal, bon dia, com es diu?
Joan.
Joan, jo soc el Xavi,
de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
ho vull dir, avui és el dia mundial del...
Croissant.
No.
Oi, no.
Està pronunciant a la catalana.
És una paraula que ve del francès.
Bueno, potser és com ho dic jo.
Joan, vostè ho va estudiar francès a l'escola?
No.
Què va estudiar?
Anglès.
Anglès.
Va en anglès?
No n'hi centra sent gens, aquest senyor.
És estrany, eh?
Potser li hauries de donar un te.
Com es deu dir, amb anglès?
Jo, veu que tinc una bossa,
què tinc nins la bossa?
Croissant.
Aquí, croissant.
Croissant.
Bé, jo li regalo un,
de part de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Merci.
Mira, ho he dit en francès.
Merci.
Merci.
Merci.
D'acord.
En Joan, que se m'ha amb el seu croissant.
Hòstia, veia trol de tio.
Carai, merci.
Si em regales un croissant, sí que me'l quedo, sí?
Merci.
Hola, bolú.
Bolú.
Com se va?
No?
No.
Solo español.
Ah, ok.
Solo español.
Volem fer una cosa.
Jo tinc aquí una bossa.
Amb què?
Qué son això?
Croissant.
Oh, hola, là.
Oh, bon, on va, m'en va, m'en va, m'en va.
Donnez-vous, donnez-vous.
D'où?
Je suis de Barcelona.
No, de Chile.
Ah, de Chile.
Ah, mira, pinochet.
Sí, muy picante.
Est-ce que tu as levé croissant de la Chile?
Sí hay, sí, sí hay.
Tu parles francés?
No.
Un peu, un peu?
Un poco, no.
No, nada.
Que no, que te salien que no.
Tu sabes cómo pronuncio?
Croissant.
Au revoir, au revoir.
Je le relais un.
Un croissant.
Au revoir.
Gràcies.
Au revoir.
Merci, merci.
Merci.
Merci, au revoir.
Bé, bé, bé.
Li ha fet il·lusió, eh, aquesta senyora, a celebrar el dia del croissant amb els de l'última hora.
Està molt bé.
No, que estava pensant, si ens sobren de croissants, passa per aquí, després, Xavi.
Ah, sí, un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, me'n sobren set.
Set?
Molt bé.
Perfecte.
Quant t'has gastat?
Seixunt.
Quatre en noranta-cinc.
Quatre en noranta-cinc són deu croissants.
Ah, bueno, està bé.
Hola, bonjour.
No?
No.
No, no.
Aviam.
Què li deu passar a aquesta senyora?
Està via.
Hello, bonjour.
No.
Aviam, és que ara no, clar.
No, ja, ja.
Hola.
No, no, em sento.
No vols?
No.
Són gratis, eh?
No, no, és que venim del gimnàs i és una temptació.
Ah, tu ets.
Bé, ja me'l menjaré jo per tu.
Com et dius?
Anna.
Anna.
Voldria que pronunciessis el nom d'aquest producte que tinc a la mà.
Però ben pronunciat, eh?
Croissant.
Sí.
No està mal.
A mi no m'agrada.
Gairebé, gairebé.
Una miqueta en francès.
Croissant.
És criós.
Croissant.
Quí ho saps?
Quí ho saps?
Ara, molt bé.
Trònia, man.
Molt bé.
Segur que no le vens?
De veritat que no.
Au revoir, merci beaucoup.
De res.
Au revoir, au revoir.
Au revoir, mai franc.
Mai franc.
És que parles tots els idiomes alhora.
Quí no le vens?
Allò, bonjour.
Sabeu què diu aquí?
Sabeu què?
Croissant.
Molt bé.
Què és que tu fas, eh?
Tu és francès?
No.
Parles francès?
No.
Per le pronunciant bien.
Sí?
Per le pronunciant bien.
Au revoir, monsieur.
Vinga.
Doncs escolta, amb Xavier, hem repartit croissants per Barcelona.
Avui celebrem el Dia Mundial del Croissant.
Croissant.
Croissant.
Croissant.
Lo que passa és que no ho sabem pronunciar tan bé com tu.
És normal, tampoc hem viatjat tant com ell, ni tenim tanta experiència al carrer.
Xavi, gràcies i bon profit, eh?
Au revoir.
Au revoir, monsieur.
Au revoir.
Au revoir.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Di cocodrilo.
Digo, digo.
No cocodrilo.
Digo, digo, digo.
Amb les subvencions per a la modernització d'empreses de transport per carretera,
per a pimes i autònoms, agafa la drecera cap a la digitalització,
cap a la sostenibilitat, la connectivitat, la renovació dels sistemes i la innovació.
Agafa la drecera cap al futur, amb un transport més eficient i competitiu.
Finançat per la Unió Europea Next Generation.
Informa-te'n a territori.gencat.cat.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
Més del creuer a Azul Marino.
Ara, el millor preu fins un 10% de descompte.
Reserva per només 50 euros i sense despeses de cancel·lació.
I a més, els nens gratis.
Reserva fins al 28 de febrer a les agències de viatges Erosquiu o Azul Marino.
I aquest mes, posa roma el teu creu a he somiat.
Eudal Carbonell, gran expert en els orígens de la humanitat,
reflexiona amb la seva gent sobre el nostre possible final.
El meu pronòstic és que hi anem malament.
Està clar que ens extingirem.
És molt difícil planificar solucions com a espècie.
La gent diu que la intel·ligència artificial ens destruirà.
Dic, no fa falta.
Amb la intel·ligència natural ja en tenim prou.
Nits sense ficció.
Eudal, quant temps ens queda?
A TV3 aquesta nit.
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Joela, t'obro la porta i em surt amb un gintoni.
Un gintoni!
I lo que surja, eh?
Bandida.
Lo que surja, que ja tenim una edat, ja no tenim lluitrat.
M'ha donat la sensació que m'estàs tirant els tejos.
Home, pues sí.
Passen 6 minuts de dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Avui una mica esbarats, perquè tenim una festa aquest vespre.
Els 40 anys de TV3 no se celebren cada dia.
De fet, no se se celebraran avui.
Sí, sí, és el que té els aniversaris, no?
I ja sabeu què passa en aquestes festes.
Què passa, què passa?
Que hi ha salsetx moltes vegades.
Tiqui, tiqui, mamoneo.
A veure què passarà.
A veure que no hi hagi un embolí d'aquests de...
Jo m'hi diria amb en Joel.
No, però si ja ho feu cada dia, això.
Això no passarà.
I una cosa que és la festa que no entenc
és que ens han separat en dues sales.
Sí, sí, sí.
La sala dels guapos i la sala dels lletjos.
A mi m'han dit que anirà així.
A veure que no facin una isla de las tentaciones
i ens posin homes a una banda.
Ja, ja, ja.
Ai, ai, quin embolic.
Bé, no, no, el que sí que heu de fer avui
és participar al Mur de les Lamentacions,
l'espai de queixes i denúncies d'en Joel Díaz,
marcant el 93-201-7474.
93-201-7474 ho farem de seguida
i, a més a més, tots els que truqueu
us en portareu una...
Bé, passeu per antena, eh?
Una invitació doble per anar a veure
tot esperant Mr. Bojangles
al Teatre Poliorama,
a l'obra dirigida pel Paco Mir,
amb el Lluís Xavier Villanueva, amb...
Paco Mir és el del tricicle, no?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, la Sílvia Abril i la Lluama.
Garantia total.
Home, estarà molt bé, jo t'ho dic de veritat, eh?
El llibre és molt bo
i el Paco Mir no treballa perquè sí.
I Mr. Bojangles.
I Mr. Bojangles, t'encantarà Mr. Bojangles.
Mr. Bojangles.
Som-hi, és el moment d'emocionar-nos una mica
i d'analitzar aquestes emocions
amb en Jordi Ramoneda i el seu còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
S'enseja el vent.
Còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Avui a Còctel d'emocions us trasllado a un dia concret,
el 10 de desembre de l'any 2006.
Què va passar aquell dia?
Doncs mira, jo, per exemple, estava al primer d'escac.
Encara no havia superat que una nòvia meva del carrer Montaner
em deixés.
I estava estudiant a l'escac pensant-me
que em dedicaria al cine.
Bé, però fas molts curs i graves moltes coses.
Graves moltes coses.
Fas vídeos en verticals per les xarxes socials.
Això també són pel·lícules, eh?
Petites pel·lícules.
A mi em sap greu parlar del carrer Montaner.
Ah, perquè...
No, res, res.
Però què passa?
Home, el carrer Montaner és una zona bona, eh?
Home, el collons és una zona bona.
Va, molt lluny d'aquí, però així la...
Però què, qui ho va deixar ella o vas deixar tu?
Crec que ho va deixar ella.
No, però ara millor.
Algú ho havies fet, també, tu.
Sí, sí, això és un pesat.
Molt lluny d'aquí, a Xila,
un home anomenat Augusto José Ramón Pirochet moria.
Això va provocar que molts xilens, de cop i volta,
reaccionessin i estiguessin uns contents,
i d'altres no.
Per exemple, el Pinochet no devia estar content de morir.
No, no sabem com estava.
Hi ha gent que mor amb un somriure com contents.
Ah, sí, és veritat.
I llavors sembla que dormin.
Sí, tal qual.
Així que he trobat un document excepcional
que va fer una dona anomenada Nicole Semmerman.
Ah, Semmerman.
Ja tu, avui amb els cognoms m'esteu provocant molt.
Semmerman.
Bueno, jangles i el Semmerman.
On feia una cosa molt bàsica, que era sortir al carrer...
És que feia com de Pérez Esquerdo, també.
Sortia al carrer a dir a la gent si sabia que havia passat
i a veure la reacció.
Cosa.
No, cosa.
A dir, vostè sap què ha passat.
Què ha passat?
Què ha passat, no?
Que s'ha mort el Pinochet.
I llavors tenim aquest moment,
aquest xupito de còctel,
la primera reacció de dir
Ah, que bé, oh.
Ostres, no?
I llavors és aquest joc que us faig jo avui de dir-vos.
Aquesta persona, amb aquesta primera reacció,
està contenta, està trista, està enfadada.
Sí, sí, sí, sí.
Vinga, vinga.
Aleshores, comencem amb una parella
que es troba a aquesta periodista pel carrer.
Hola.
Sabe lo que acaba de pasar?
No.
¿Qué pasa?
¿Te volió a Pinochet?
Ah, de verdad.
Sí.
Uh-huh.
Uh-huh.
Va, aquí, està clar.
A la feita que estan molt contents.
Estan molt contents.
Aquests estan contents.
Sí, no, perquè...
I és bé que quan plor és molt escandalós, eh?
Sí, sí.
Aquests estan contents, claríssimament contents.
Gent de bé.
Fins i tot semblava que estiguessin en una muntanya russa.
Uh-huh.
D'emocions, d'emocions.
Clarament, d'acord.
Anem amb una altra dona,
que jo crec que la notícia l'encaixa d'una altra manera.
¿No sabeu què acaba de pasar?
No, tengo idea.
Me preguntaba por qué toca en la cocina.
Se murió Pinochet.
Ah.
Eh?
Ah.
Què, què, aquí què ha passat?
Què ha passat?
Ah.
No diria indiferència,
però tampoc com si no li anés gaire, no?
No, no sé.
És allò que dius com...
Ah, ostres, bueno...
Ah, se murió.
O com dient...
No creu, però...
Ah, i llavors veig...
La reacció de l'altra persona,
i com...
Ah, no, però a mi és igual, eh?
No passa res.
No.
A veure, perquè implicava
una certa inestabilitat política, això, clar.
Llavors penses,
hòstia, a veure si ara jo em posaré content aquí,
vindrà un tio per darrere
i dirà...
Hòstia, por què està tan contento?
Seguim amb una altra incògnita,
a veure com s'ho pren aquest altre home.
¿No sabés lo que pasó hoy día?
No.
¿En serio?
Se murió a vinoche.
Ah.
Ah.
Ah.
No, ara m'acabes d'alagrar el dia.
Sí, sí, no?
Ah.
Aviam.
Saps?
No ho sé, aquest ah és com...
Mira, no m'ho esperava,
però ja que m'hi trobo, doncs endavant.
Saps?
Com quan a mitja tarda no t'ho esperes
i la parella et diu...
Ah.
I tu, ah, ah, ah.
Doncs vinga, ah.
No ho podríem programar una mica, no?
No, home, no.
Ah, ah, ah, ah.
Seguim amb una altra reacció, a veure.
És una senyora gran, d'acord?
Aleshores, la gent gran, a vegades...
Té por.
No, vull dir que a vegades tampoc no està enganxada a l'actualitat.
Ah, clar, clar.
A vegades, per exemple, el meu avi té un munt de deportivo,
que crec que encara és un al·luís Enrique, jugador.
I el llegeix.
Bueno, però ell se l'agafa...
M'entens?
Sí, és que és igual, el temps ja.
El munt de deportivo té moltes lectures, eh?
Per això.
Vull dir, cada vegada que el rellegeixes...
Sí, sí, sí, sí.
Aprens una cosa nova.
Ara, no li donis l'esport.
L'esport no li agrada.
No li agrada.
No li agrada.
Ai, coi, no, però això sí que és veritat.
És com el periòdic o la vanguardia, o una cosa o l'altra.
No, i una cosa o l'altra.
És que un dia es va enfadar molt.
Que sova aquí a Ocà, eh?
Sí, el meu dia et va haver de tornar.
Va, anem amb aquesta senyora gran, que no estava molt atenta.
Hola, buenas tardes.
Buenas tardes.
¿Usted sabe lo que pasó hoy día?
No sé nada.
No sé nada.
Ostres.
De moment, pobre senyora...
No sé nada.
Clar, si no sap nada, l'has de...
Re, l'has de posar en context des de molt en darrere.
Clar, tu eres humana.
Mireu, senyora, vostè és una senyora humana.
Sí, sí, perquè si no sap greu, has d'ensenyar a comunicar-se.
I a entendre la llengua i tot.
Has de partir de zero.
I aquesta periodista li torna a repreguntar.
Ara, veureu que la dona es queda sense saber ben bé què ha passat.
Però, per darrere, apareix un espontani que està molt content.
Vale, vale.
Aleshores, veurem aquest moment de senyora que no sé què ha passat amb un espontani.
Murió Pinochet.
No.
No.
Acaba de morir.
Sí, ¿verdad?
Adolfo Hitler II murió.
Adolfo Hitler II murió.
Murió.
Hitler II, que no era el seu fill, eh?
No, no, no.
No, tenien res a veure familiarment.
No se semblava gent, no?
Que li deien així, no?
Sí, sí.
Val, bueno, aquí tenim aquesta primera qüestionaria de còctel d'emocions.
Però m'agradaria acabar la ronda internacional amb una companya nostra de televisió espanyola
que la van enviar a cobrir una cosa, que era la gent que estava fent vetlla del cadàver.
Sí.
És allò que passes i dius, mi general...
Sí, has de ser molt fatxa.
Sí.
I molt llepaculs per anar a fer l'abella d'un cadàver com el de Pinochet.
Jo sempre recordo un que va anar a veure en Franco, que anava amb una granota blava,
que no hi havia manera que marxés de davant del feret, i al final se l'emportaven,
perquè ell no volia marxar, volia estar davant del feret.
Era un mecànic.
Un mecànic, jo ja sé.
Ah, granota blava vols dir el vestit.
Jo pensava que anava amb un animal de granota.
Sí, no, no portava una granota blava.
Un mecànic, un mecànic.
Una granota blava.
Va, Jordi, que estàs tonto, però tonto, tonto.
Que no és un conte de Disney, la granota blava, això.
Mare de Déu.
Tu estàs en una època que tots són granotes blaves i peixes verds.
Ja tinc un llibre que és a Flor Blava.
Sí.
I hi havia els discos aquells del gripau blau.
També, de cançons infantils.
Sí, sí, sí.
Va, ara, de veritat, veurem molt com contrasta el rigor informatiu de la periodista
i la gent que està com molt compungida.
Hola, buenas noches.
Estamos aquí, delante de la escuela militar, donde se ha instalado desde esta mañana a la Capilla Ardiente.
Hay todavía muchísima gente en los exteriores.
Bueno, ja veieu que hi ha com un cridòria.
Aquests que cançons estan a favor o en contra?
Estan a favor de Pinochet.
Que passa que estaven enfadats perquè no els deixaven entrar a vetllar tota l'estona.
Què dius que això?
Tampoc cal vetllar tota l'estona.
Jo me'n recordo que va passar amb la Lola Flores.
Així.
Que li va acabar demanant a la gent si me queréis ir-se'n.
Però no era el seu funeral, eh?
No, no, era la boda.
Era la boda de la Lolita.
Era la boda de la Lolita, però al final és el mateix, no?
Va ser una...
Jo he vist la sèrie de la Lolita Flores, la Magistrat Plus.
Allò va ser un descalabro de casament espantós, eh?
Què passa?
És còctel d'emocions, eh?
És còctel d'emocions i la setmana que ve l'analitzarem.
De cop i volta, a la maravunta de gent de Vella Pinochet s'enfada algú molt amb la periodista
i deixa anar un crit.
Ai.
És un crit d'indignació.
No oblidem que és algú que se li ha mort un fatxa
i la gent fatxa que se li ha mort un fatxa està normal.
El que vol dir que hi ha una emoció per allà.
És un dels teus.
Aquest crit no representa, a Catalunya Ràdio, no representa cap persona d'aquest equip.
No, no.
És una persona que s'expressa lliurement.
Esto dificulta bastante.
¡Españole, hijo de puta!
¡Españole, Juliado!
Bueno, como ven, la situación es bastante complicada.
¡Españole, hijo de puta!
Los ánimos están bastante alterados.
Molt alterat.
Un senyor que està molt enfadat.
Està enfadat amb els espanyols.
Sí, sí, sí.
Els hi va tocar el rebre, tu.
Però gran professionalitat, gran rigor,
la de la periodista, quan en aquest calíster era el micro, aquest senyor.
I molt comprensiva.
Molt.
Molt.
Molt.
Molt.
Moltes nervis, molta tensió, és normal.
Espanyol és culiaus, ha dit, eh?
Sí, sí, sí.
I què vol dir culiaus?
Que tan sodomitzat.
Ah, d'acord.
És que ja us donava a preguntar.
I què vol dir això, de culiaus?
Sí, sí, sí, vol dir això.
Doncs, còctel d'emocions.
Per tots els gustos,
hem trobat avui arran de la mort d'Augusto Pinochet,
que recordeu que no era un Pinocho petit,
sinó que era un senyor bastant malparit.
Ah, i m'ha rimetit tot.
Sí.
Ara, de seguida, anem a publicitat.
I quan tornem, atenció,
que fem el mur de les lamentacions amb en Joel Díaz.
Per què us queixeu del que vulgueu?
O truqueu a la ràdio, sonarà per tot Catalunya.
Vaig carregat d'escalfè, Guim.
I vas carregat d'entrades per anar a veure,
tot esperant, Mr. Bujangos.
Bueno, quantes coses.
Al Teatre Poliorama,
dirigit per Paco Mir,
amb el Sílvia Abril i el Lluís Xavier Gimillanova,
i l'Alu Amat.
Molt bé, Quim Morangos.
Doncs, de seguida ens hi posem el mur de les lamentacions.
Al matí de Catalunya Ràdio,
arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Està trucant a una senyora, ara?
Ara l'estan trucant.
Per preguntar què és.
Pérez, Pérez.
Està trucada a la Tati.
Qui és la Tati?
El meu marit.
Ah, perdó.
El meu...
Catalunya Ràdio
VendermiCotxe.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort 78
prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
Coneixer món tant sí com no.
Aprofita els Fly Days de Level
i comença el 2024 esborrant el primer propòsit.
Vola sense escales als Estats Units
des de 119 euros per trajecte
i troba més ofertes per a Argentina i Xilè.
Level. Fly your way.
Si te compraste un cotxe entre 2006 i 2013,
esto te interesa.
Seguramente pagaste de más
y seas uno de los millones de afectados
por el cártel de cotxes.
Ahora con OCU puede reclamar
más del 10% del valor de tu coche.
No importa si ya no lo tienes.
Comprueba tu matrícula
y reclama en carteldecoches.org.
Reclama tu dinero con OCU.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Jo volia saber, ja que sou tan eixerits,
si sabeu un remei per una pilota de futbol americà.
Agnès, no som venit del Tic 90.
No, jo ho sé, és que es va massa tard, aquella gent nostre.
Ja, ja, ja, ja.
Quiero, quiero, no te quiero, sí que te quiero.
Bueno, pues, ya, hoy.
Una cançó molt romàntica,
sí que te quiero, no te quiero.
I després diuen, vale, vale.
És una mica les relacions modernes.
Sí, ara.
Ara, metge homosexual.
No, des d'aquestes ja passa, també.
Escolteu, queden 11 minuts per l'una del migdia
i tenim aquí a punt en Joel Díaz
per atendre les vostres queixes i denúncies
i regalar-vos entrades
per anar a veure, tot esperant Mr. Bojangles,
el poliorama,
el Mur de les Lamentacions.
Hola, estem ja dins del Mur de les Lamentacions.
No dins, sinó, davant.
Jo soc el Mur.
Tu soc jo, el Mur soc jo.
I ara està venint una persona,
una persona que es diu Montserrat.
Montserrat.
Anem a tirar una primitiva a veure què ens toca.
I vivim de la il·lusió a un euro.
Això també fa il·lusió a vegades, eh?
Un euro val la il·lusió.
Montserrat.
Exacte, tu ho estàs fent mesura.
Montserrat!
Pot ser que hagin entrat dues trucades alhora.
Estan parlant entre elles.
Ara m'espero perquè si no m'agafarà conduir.
S'han creuat trucades.
Estan parlant entre elles.
Un moment, un moment, Montsisplau.
Han trucat dues persones per lamentar-se i estan parlant entre elles?
No, no.
La Montserrat està parlant amb algú.
Mentre t'està trucant aquí.
Montserrat.
Montserrat.
Ara.
Bon dia.
Home, una mica de respecte per la ràdio pública, eh?
És que m'ho ha agafat entre dues coses.
Entre dues coses.
A veure, Montserrat.
Calmem-los i, sobretot, adaptem una mica el to al que ha de ser aquesta secció, que és
una secció de queixa, una secció de la ment, d'acord?
El primer que et demanaré és que triguis, Montserrat, que em deixis parlar, el primer, i
després que triguis la música de fons que vols que t'acompanyi durant el teu
la ment.
Si vols que sigui de piano, de violí, d'uboé, de gaita, fins i tot.
És de piano mateix.
A veure, tenim un pianet, Albert.
Sí, però sempre tirem de piano, eh?
Bueno, perquè el piano és trist.
Montserrat, lamenta't sense riure, sisplau.
Doncs, mira, el que trobo de molt mal gust és que et programin una visita per fer un
anàlisi a les 8 del matí, aleshores decideixen que hi ha vaga, que ho trobo correcte, però
no es molessen enviar-te un missatge de dir no vingui, esclar, t'has d'aixecar d'hores,
de reservar la feina, i arribes allà, i et diuen, ah, no, no, avui no, fem vaga.
Dic, jo ho trobo bé que feu vaga, però avisa'm que no comptes arreglar-hi.
Però a veure, però hi ha una cosa, Montserrat, que no entenc.
Si estan fent vaga, no et poden dir, estem fent vaga, perquè estan fent vaga.
Vull dir, la persona que et diu, estem fent vaga, no està fent vaga, perquè si estiguis
fent vaga...
I vaig anar i va dir, només atendrem les que siguiu embarassades o un tractament oncològic,
i com va...
I tu no estàs embarassada, Montserrat?
Ja voldria, jo, a la meva edat.
Ja voldries. Bueno, t'has segura d'això?
No, perquè a la meva edat ja no estem per aquestes coses.
Jo també et diria que jo tampoc vull embarassar-me.
Llavors, Montserrat, el que tu et queixes, entenc, és que no t'hagin avisat, avisat en temps,
de dir, escolta, no vingui a les 8, perquè no hi haurà ningú per fer-li aquest anàlisi.
Un missatge, un mòbil, que avui en dia t'ho en diuen per tot.
És veritat, Montserrat. Quina anàlisi t'havies de fer?
Espero que no sigui res greu.
No, és l'anàlisi que ens fem per edat una vegada a l'any.
Perfecte.
L'ITV.
Bueno, Montserrat, jo et dic que entenc la teva queixa,
però també entenguis tu la queixa de les infermeres, que són persones que estan allà aixecant el sistema sanitari públic.
Exacte, que tenen el dret, esclar, que sí, tot el teu dret, però clar, no costava reavisar,
perquè, esclar, si tu t'has d'aixecar a les 7 i mitja, has de deixar la feina avisat que no hi vas.
I quan arribes allà i et diuen no, no, doncs, esclar, això és motiu de queixa.
I motiu de queixa.
Si demaneu queixa, aquesta és una.
Molt bé, Montserrat, t'agrada el teatre?
El teatre?
Sí, tant.
Doncs acabes de guanyar dues entrades per veure l'obra Esperant, Mr. Bojangles.
Moltes gràcies.
El teatre poliorama.
Espero que amb això t'escalfi una mica aquesta fredor d'acord que tens, d'acord?
Moltes gràcies.
Una abraçada fortíssima, carinyo.
Adéu.
Més bo reclarim aviat, perquè és aquest divendres a les 8 del vespre.
És que és perfecte.
I espera't, perquè ara tenim una altra persona lamentitzada, que crec que es diu Maria Lluïsa.
Maria Lluïsa?
Som jo, sí.
Hola, Maria Lluïsa.
Hola, Maria Lluïsa.
Bon dia, bon dia.
Primer tinc que dir que ja he esmorzat amb cruzat, eh?
Molt bé, Maria Lluïsa.
Ara el que m'hauries de dir és quin instrument vols que t'acompanyi en el teu lament.
Jo et recomano la gaita, que no la...
Ah, és la mateixa.
El Carlos Lluïsa és perfecte.
Goita, goita quina gaita més trista.
No sabem si és Carlos Lluïsa, eh, per això.
No sé si és Carlos Lluïsa.
En tot cas, Maria Lluïsa, les zones de Catalunya Ràdio són teves.
Gràcies.
La meva queixa és que porto molts anys dient-ho i seguim igual.
Els vagons del tren, mentre viatges, es pot veure un partit de futbol, es pot veure una pel·lícula,
perquè ho veig els que tinc al costat, però ja vull escoltar la ràdio, no és possible.
Hòstia.
Amb un transistor normal no es pot escoltar.
Ara et donarem la solució.
No, amb un transistor normal no.
Ara et donarem.
I que és per internet.
Clar.
Si no, per normal ja, i ja ni l'ho prevo.
Ja t'entenc.
Ja t'entenc.
Maria Lluïsa, tu tens mòbil?
Sí.
I aquest mòbil, tu t'hi saps manegar una mica amb aquest mòbil?
Una mica.
Dic perquè et pots baixar a l'aplicació de Catalunya Ràdio.
La tinc.
Doncs, escolta'm, en comptes d'intentar escoltar la ràdio, com tu dius, per la FM,
que allò sí que es talla quan entres a un túnel, quan et fiques...
Sí.
Sí, senyor.
De la mateixa manera que els altres veuen les pel·lícules, tu, a través de l'aplicació
de Catalunya Ràdio, podràs escoltar la ràdio sense cap mena de problema.
Doncs ho intentaré.
Sí, fes-ho.
Doncs ho intentaré.
Fes-ho, Maria Lluïsa.
Fes-ho.
I si no et funciona o qualsevol cosa, em tornes a trucar, d'acord?
Tu una altra queixa, sí, senyor.
Tens una altra queixa?
Vols dir?
Ah, no, no.
Vale, vale.
Que t'hi diries.
Faré una altra queixa.
Escolta'm, Maria Lluïsa, moltes gràcies a tu per trucar i espera't, perquè hi tens
pinta que t'agrada el teatro, eh? Que sí que vas a teatro, tu, de tant en tant.
Molt, molt, molt.
El teatre era.
Des d'on truques?
Des de Barcelona, a Ciutat Vella.
Doncs mira, allà mateix, a Ciutat Vella, al Poliorama, és on pots anar a veure l'obra
Esperant Mr. Bojangles.
A cinc minuts de casa.
Oh, que bé.
Aquest mateix divendres, eh? Dos de febrer, ja tens plan. Dos quarts de nou, vale?
Molt bé, moltes gràcies.
Ets una mica més feliç que abans de trucar, Maria Lluïsa?
I tant.
Missió a completa, missió a completa.
I parlar amb vosaltres ja ni us dic.
Ai, que bé, que bé.
I escoltau-vos-a cada dia i el dissabte, també.
M'estic emocionant tant que em cagaré a sobre, Maria Lluïsa.
Ai, no, no, no, no.
No, que llavors fa merder tot això.
No, no, no, no, no.
És broma, dona, és broma.
No, no, que ja ha passat alguna vegada i després aquí s'ha de recollir.
Maria Lluïsa, gràcies per trucar i per tu tot l'escalf.
Gràcies a vosaltres.
Tot l'escalf.
No, no, a tu, a tu.
Que vagi molt bé, bon dia.
A tu també. Adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Crec, Joel, que et costa una mica acomiadar-te de la gent.
Sí, sí.
És veritat.
Com a punt, eh?
No sé, sí, suposo que ja no tenim temps per una altra persona.
Sí, sí, anem de pressa, tenim dos minuts.
Doncs donem la benvinguda ràpidament al Josep.
Josep.
Hola, bon dia.
Hola, Josep.
A tu sí que tens el to apropiat per queixar-te, per tant, directament et tiraré la música
de violí trist i et queixes, d'acord?
D'acord.
Vinga, endavant.
La queixa és, doncs, d'un partímetre que vaig posar la matrícula de la meva furgoneta.
Sí.
I, com que em reflexava el sol, es veu que em vaig deixar un número.
Hòstia.
Llavors, jo el vaig imprimir, el vaig posar a la parabrides, però, pel que sigui, em van
dir que no l'havien vist i, quan vaig sortir, em vaig trobar la multa.
I vaig anar a parlar amb la revisora i em vaig dir, escolti, que no ha vist vostè el
tiquet aquí.
Sí.
Oh, no està bé aquest tiquet.
Diu, nosaltres no tenim per què veure els tiquets.
Dic, escolti.
Quina vergonya.
Si l'he pagat el tiquet, vostè no m'ha de multar, perquè jo tinc la matrícula ben
posada.
Si m'havien escoltat un número, no és perquè jo he volgut.
Quina vergonya.
Quina vergonya.
Tots coincideixen de no ser un número.
Per què?
Doncs perquè amb el sol no vaig veure que m'ho havia deixat.
Josep.
Em va dir que era fer un descàrrec, que va anar a l'Ajuntament a fer un descàrrec.
I va a l'Ajuntament i em van dir que si hi ha el descàrrec perdia el descompte.
Hòstia, clar.
Oh, i clar.
Bueno, no, és el que jo dic, el laberint burocràtic, no?
Josep, quant de temps fa que et va passar això amb aquest parquímetre?
Que ho feia?
Va ser fa dos mesos.
Hòstia, fa dos mesos i encara no has passat, diguéssim, l'etapa aquesta de ja superar-ho, no?
Bueno, no són pels 15 euros, perquè valia 30 euros la multa, amb el descont eren 15.
Són 15.
Has pagat ja la multa, per això segueixes en litigi, diguéssim, amb l'Ajuntament.
No, la vaig pagar.
El que passa és que em sembla que havent dit tots els números bé, veient que estava pagat.
Sí.
I que no hi havia mal a fer.
El que han de posar, Josep, convindràs amb mi, són sombrilles, els parquímetres.
Ah, sí.
Una mica de visera, de tal manera que mai més tornés a passar això que t'ha passat a tu, que és que per culpa del sol.
Sí, home.
Sí, perquè a vegades tu no ho veus.
No es veu bé la pantalla aquella.
No es veu bé la pantalla.
No es veu bé la pantalla.
És una tonteria pagar un parquímetre faltant un número, no?
Exacte.
Mira, et diré una cosa, Josep, que espero que et faci feliç.
Els diners que t'has gastat en la multa són més o menys els que t'estalvies de no pagar les entrades.
O més encara, per veure l'obra de teatre esperant Mr. Bojangles al Teatre Pilorama.
Aquest mateix divendres 2 de febrer, a dos quarts de nou.
Si no tens plan, ja el tens, eh, Josep?
I tant, molt bé.
Ara ja estàs més content, eh, bandidó?
I tant.
Vinga, va.
Molt bé.
Adéu.
Gràcies, Josep.
Gràcies a aquest mur de les lamentacions fet persona, que és en Joel Díaz.
Ja veus tu que fàcil que és alegrar la gent, eh, amb unes entrades per anar al teatre i a veure...
Està amb Bojangles.
Ara que vaig al gimnàs, sóc més mur que mai.
És la roca.
Perquè estic dur com una pedra.
Gràcies, Joel.
Toca, toca.
Ja m'entens.
El podcast LGTBIQ i més.
Tot i que estimem igual i patim igual, hi ha coses que són diferents.
I no només parlem d'amor.
Ja m'entens.
Tornem a la batalla.
Amb David Avila.
A l'app i al web d'aquest ràdio hi ha el 3CAT.
A la venda, la samarreta, la dessuadora i la motxilla dels beta del Super3.
Ho trobaràs en exclusiva a la botiga 3CAT.
A Lidl sabem que les tradicions són cultura, per això volem continuar apostant per proveïdors molt d'aquí.
Aquesta setmana gaudeix de la nostra selecció de carn com la nostra botifarra extra familiar a 3,69 euros 700 grams.
Lidl. És d'aquí, és bo.
I fins aquí les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
Demà a les 12 ho tornem a deixar tot per l'última hora.
Que vagi molt bé. Gràcies.
Adiós.