La agencia de la ONU para los refugiados palestinos
cualifica de horroroso.
L'ataque es realiada ahir sobre un camp de desplaçats a Rafal,
sud de Gaza, que ha fet almenys 40 morts i 65 ferits,
segons fons palestinas.
Asegura que té informacions d'assassinats massius de dones i nens
i afegeix que Gaza ha esdevingut un infern a la terra.
L'agència no pot contactar amb la zona
i es mostra amoïnada per la situació del seu personal
i afirma que no hi ha cap lloc segur per les persones.
La Fiscalia Militaria Israeliana
admet que el resultat de l'atac és molt greu
i s'està investigant.
Es tracta d'una primera constricció
després de la pluja de condemnes de l'acció.
L'última ha estat de l'Aràbia Saudita,
un dels mediadors àrabs que tard avisa també
que això posa en perill el procés negociador
i des de Brussel·les.
El cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell,
recorda que les decisions del Tribunal Internacional de Justícia,
que diríem de resbord anar a aturar l'ofensiva,
han de ser aplicades.
Demà passat, Protecció Civil farà una prova de les sirenes de risc químic
a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Sonaran a les 10 del matí en 22 municipis del Baix Llobregat,
el barcelonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental,
i els afectats també rebran alertes al mòbil en una zona
on hi viu mig milió de persones.
Departament d'Interior, José Antonio Rodríguez i Ana Alfonso, bon dia.
Bon dia.
L'objectiu d'aquesta prova és preparar la població
per una emergència de risc químic.
Sonaran 50 sirenes a les 10 del matí
i al mateix temps s'enviarà una alerta als telèfons mòbils
amb un missatge explicant que,
en cas que l'emergència fos real,
caldria confinar-se.
Ho explica la directora general de Protecció Civil,
Marta Cassany.
Que no demanem aquest confinament,
no és una prova de confinament,
sí que és molt bo que ens quedem amb la idea
que l'important és que les persones es sensibilitzin
i aquesta prova serveixi perquè tothom pensi
què és allò que hauria de fer
si això fos una situació real.
José Antonio Rodríguez i Ana Alfonso,
Catalunya Ràdio, Departament d'Interior.
El sector de la remaderia alerta
de l'augment de robatoris de xais
que pateixen coincidint amb les èpoques de l'any
en què el preu d'aquest animal puja.
Aquest fenomen passa des de fa gairebé una dècada,
però ara ho noten especialment.
Josep de Ros és portaveu
de l'Associació de Joves Agricultors i Remaders
de Catalunya, la JARC.
Bé, increment fa potser vuit o deu anys
que hi està havent pasques ortodoxes
i hi està havent festes de sacrifici del xai musulmanes
que ens porten a una puja i baixa de preus
i una demanda de xai d'altres característiques.
Llavors se'ns roben de les explotacions
i era bastant mal amaro últimament.
Un nou balanç eleva 2.000 persones
sepultades en l'esllavissada de terres
que hi va haver divendres a Papa Nova, Guiné.
Així ho han confirmat les autoritats del país,
del Pacífic a l'ONU,
que parlen de desastre i de destrucció generalitzada.
A la zona afectada, a uns 600 quilòmetres de la capital del país,
han quedat sepultades cases sota una capa de terra
d'entre 6 i 8 metres de profunditat.
Evit Campo és un resident local.
Tinc 18 familiars enterrats sota la runa i el terra on sóc ara mateix.
I molts més familiars al poble que no puc ni comptar.
Vull donar les gràcies a tothom que ha vingut a ajudar-nos.
Però no puc recuperar els cossos.
I així estic, impotent.
La taquilla de cinema al conjunt de l'Estat es desploma.
Les xifres d'aquest últim cap de setmana
confirmen que el 2024 es viurà una clara recessió al sector.
I és que entre el 24 i el 26 de maig
no s'ha superat la barrera dels 3 milions d'euros,
que és la línia vermella en negatiu.
Han estat 2,9, que suposa poc més de 400.000 espectadors.
Això és gairebé un 30% menys que el cap de setmana passat
i un 57 menys que el mateix cap de setmana del 2023.
Aquest any ja hi va haver un cap de setmana a l'abril
per sota d'aquests 3 milions,
però aleshores no hi havia cap novetat destacada,
com si passava divendres, quan arribava als cinemes,
una de les estrenes més esperades de l'any,
la de Furiosa de la saga Mad Max,
que ha punxat estrepitosament.
Per això, com diem, aquestes xifres són encara més preocupants.
Ara els esports amb la Montse Mir.
Els blaugranes Cobercí,
la Minya Mal, Fermín, Ferran i Pedri,
el jugador del Girona, l'Eix Garcia,
són a la llista de convocats d'Espanya
per l'Eurocopa de Futbol d'aquest estiu.
Luis de la Fuente també hi ha inclòs,
els catalans, Cucurella, Olmo i Raya.
Són 29 presseleccionats,
dels quals en descartarà 3.
L'Eurocopa començarà el 14 de juny.
La FIFA i la UEF han abusat de la seva posició de domini
i han de posar fi a aquesta posició,
segons la sentència d'un jutjat mercantil de Madrid
que ha estimat parcialment la demanda presentada per la Superlliga.
Jonathan Giraldes diu al matí de Catalunya Ràdio
que la feina a la banqueta desgasta,
però que és el que es demana a un tècnic
i que la seva manera de ser encaixa amb la intensitat.
L'equip va celebrar ahir la victòria a la Champions.
L'Ossos on ha confirmat Vicente Moreno
com a nou entrenador per la pròxima temporada.
En futbolsal al Barça juga aquest vespre
el segon partit del play-off de quarts de la Lliga
a la pista del Manzanares amb 1-1 a 0 a favor.
El partit és a 3 quarts de 9.
I a Roland Garros avui destaca l'estrena
de Rafa Nadal contra l'alemany Alexander Sverev.
Fins aquí les notícies.
A Catalunya Ràdio tenim la millor manera de passar a la tarda.
Exacte, exacte.
Amb un programa amb col·laboradors que valen per dos.
Gonzalo Bernardo, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda en estèrio.
I els oients amb més empenta del panorama radiofònic.
El Vicente, digues.
Forte, forte.
Amb uns convidats que treuen ferro a la seva feina.
L'anada vam perdre 11 a 1.
Veu parlar 11 a 1?
Aquest és poc, eh?
Quin és el màxim?
Un 15.
La tarda de Catalunya Ràdio.
Carles Cueves, bona tarda.
Bona tarda, sí.
De dilluns a divendres de 4 a 7 de la tarda.
Sí, està molt bé.
Amb Elisenda Carot.
La tarda de la tarda.
Molt bé.
Molt bé.
Catalunya Ràdio.
12 i 7 minuts.
Última hora, com esteu?
Molt bé, i tu?
Fem salutació general, l'última hora.
Així no se m'enfada a ningú.
Gràcies, gràcies.
Doncs l'última hora està molt bé.
Sí, eh?
Tot bé.
Tot a l'ordre.
No, perdona.
A veure, això no li simuleu,
que jo us he explicat una cosa molt íntima i molt personal.
Ah, sí?
I és que aquesta setmana el Centre d'Esport Sabadell ha baixat de categoria.
Sí, cert.
Si es podia anar més avall de Primera Federació, la resposta és sí,
i estem a Segona Federació.
Esteu a la categoria que us mereixeu, ni més ni menys.
No, no, no.
I com l'Espanyol, eh?
No, no, no, no.
Ah, no?
No, no.
Hauríeu d'estar més avall.
Correcte, perquè tenim una directiva, no?
I que s'ho està corrent per desaparèixer.
Ostres, últimament els directius s'estan lloguint, eh?
Sí.
Sí, perquè la porta, no?
Ves que no sigui que el món de les presidències de clubs de futbol
sigui una cosa que atrau segons quin perfil de senyor, no?
Ja pot ser.
O de senyora.
Per què no t'hi presentes tu, Ramoneda?
No, perquè no puc pagar-ho, perquè el Sabadell és un club privat.
Què dius?
Ramoneda, fem un Verkami.
Fem un Verkami.
Fem un Verkami.
Fem un...
És un club privat, però suposa que no deu valre gaire diners.
Amb la situació que ha de cada cop menys.
Ah, el programa pinta millor, no?, que el Sabadell?
Pinta molt millor, arrenquem la setmana en plena forma
i amb moltes ganes d'explicar-vos coses divertides.
Va, som-hi.
Ja veuràs.
Quim Morales, fot-li.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
l'opareta radiofònica dels vostres migdies,
amb unes sopranos de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'Ai de Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Bon dia, Quim Morales.
El Xavi no cal que faci falseta.
No, perquè ja li surt la veu de senyora que té, no?
L'Ai Naustrell, l'Àlex López, la Xènia Molero i l'Anna Guim
harà la producció.
La Montse Durant i en Miquel Jario, sorpresa, el control central.
El control de Sol Albert Joder i qui us parla, en Quim Morales.
És dilluns, 27 de maig, i això s'acaba, nois.
Vull dir el mes de maig, que s'acaba.
S'acaba el mes de maig, està a les últimes, en re, el juny, l'estiu, les vacances.
No us n'adonareu, ja tindreu en Hansi Flick presentant l'última hora.
Ai, calla.
Ja ho veuràs tu.
Fins que no arribi aquest moment, aquí seguirem complint escrupulosament
amb el nostre compromís de transparència,
amb la confessió diària d'en Joel Díaz,
explicant-nos què fa avui amb els vostres impostos.
Doncs mireu, companys, avui fent el meu repàs habitual a la premsa,
que ja sabeu que jo al matí, vull dir, em llevo a les 6 del matí,
i estic de 6 a 8 repassant premsa.
I a més avui noies està pendent de la tertúlia, també, del matí de Catalunya Ràdio.
No dono a l'abastro.
Vols dir que no t'estan explotant aquí a Catalunya Ràdio?
Escolta'm, i més que m'explotaran, si Déu vol.
Doncs això, repassant la premsa, he llegit una entrevista
que li han fet al periòdico de Catalunya
a un zoòleg de l'AUB, que es diu Lluís Cardona.
Ah, sí.
Llegessi el titular, perquè crec que aquest senyor m'acaba de descobrir
per què alguns animalistes em cauen fatal.
Diu així, és un error protegir les ameves,
és un error no protegir les ameves,
perquè no hi empatitzem com sí que fem amb els elefants.
Llavors, llavors el tio...
No, no, no, no, veus, veus, això és el que denuncio.
Aquesta actitud que estàs tenint ara mateix, quin moral és.
I llavors el tio explica, diu, mostrem més simpatia
i protegim els animals que ens resulten bonics
perquè ens recolten les nostres cries,
com els que tenen els ulls grans o l'aparència més adorable,
i una ameva, en canvi, apela poc a aquests instints emocionals
i llavors costa més, diguéssim, defensar-les
i justificar perquè cal protegir-les.
Doncs sí, senyor.
És veritat.
Sí, senyor.
I per això, catalans i catalanes,
avui mateix amb els vostres impostos aniré al registre
i posaré el capital social necessari
per fundar l'associació Salvem les ameves.
Doncs vinga, va, va.
Va, assa.
Menys dofins, menys foques i coales i cèrvols cuquis
i més ameves.
Però tu has vist...
Perquè ningú pensa en les putes ameves.
Perdoneu la...
No, no, no.
No li pots dir putes.
No, però és que més calfat.
Més calfat amb les ameves.
Però les heu vist, vosaltres, les ameves.
No sé el que és una ameva.
És un moment també de reconèixer
que no sé el que és una ameva.
Entenc perfectament que aquest senyor
digui que no empatitzem,
perquè és que com has dit empatitzem-ho?
Escolta, ameve a veure, ameve a veure.
Les ameves són les meduses, no?
El rotllo que és.
Les petites.
És molt important, una ameva.
Una ameva, te la pots menjar?
Jo puc anar a la botafumeiro
i que me la facin una mica a la platja?
Tu ja t'has menjat ameves,
sense saber-ho,
obrint la boca a la platja.
Però és que el més important,
i ara sí que parlo en sèrio,
és que tots venim de la ameva.
Sí, això és veritat.
Venim de la ameva.
Tot de començar amb una ameva.
Com no podem tenir empatia
amb, diguéssim,
amb les nostres mares, no?
Són les ameves.
Ara, ara.
És que ara véns a les ameves.
És el que em volia dir.
Doncs escolta, salvem les ameves
i respectem les parlletges que siguin.
I ara ens fa molta il·lusió
tornar a comprovar
que tenim uns oients fantàstics.
Encara no fa una setmana
vam compartir amb vosaltres
el tema musical
que, segons en Xavier Pérez d'Esquerdo,
serà la cançó de l'estiu.
No és altra que la cançó
que Roger Mas ha fet
per la sèrie Tor.
La sabeu, aquesta, eh?
Oh, sèrie Tor.
Sí.
Després nosaltres vam tenir
la gosadia de fer-ne un remix
i això sembla que va inspirar
l'Arnau Raia.
Hòstia.
Que és un oient
que ens ha enviat aquesta nota de veu
al 667-37-27-29.
Hola, periodistes, artistes i còmics
de l'última hora de Catalunya Ràdio.
Gràcies.
Em dic Arnau
i l'altre dia vaig escoltar
el vostre remix de la intro de Tor
i se'm va ocórrer fer la meva versió.
Així que espero que us agradi
i felicita'ls pel programa.
Moltíssimes gràcies, Arnau,
com a periodistes, artistes...
I còmics.
I còmics.
Bueno, cadascú que es situï
a la categoria que vulgui.
Jo demano artista.
Tu artista.
Sí, artista i turet.
Jo periodista.
Molt bé.
Molt bé, Airecita.
Jo em quedo amb còmic
que és la meva vida.
En fi, ens fa molta il·lusió
ser muses d'un oient
com a l'Arnau
i atenció a la petita obra d'art
que ha fet amb la banda sonora de Tor.
Torni, torni, torni, torni, torni, torni.
Tornem-nos, subidambos.
Ara, ara, ara.
Amunt.
Intentarem posar llum a la foscor.
Porta, porta, porta, porta, porta,
Carles, porta, porta, porta, porta, porta, porta.
Porta, porta, porta, porta, Carles, porta.
Molt bé, molt bé.
M'encanta.
Gràcies.
Que piatge, eh?
Gràcies per acompanyar-nos.
És que...
Bravo, Arnau, gràcies, Arnau.
Quins oients que tenim aquí a l'última hora
i ja que som a l'apartat més musical de l'última hora.
Ja sabeu que si sou músics
ens voleu enviar les vostres creacions.
Teniu el 667, 37, 27, 29.
Però també us volem recordar
la gran festa final de temporada de l'última hora.
El proper dijous 27 de juny
tenim el millor, pitjor canal que del món.
No, d'en Joel, no, eh?
D'en Joel, d'en Joel i de l'última.
No, no, no, no, això és de tots.
És un projecte de tots.
Que cantarem tots,
que tindrem la sala B de l'Udegas plena
a petar d'oients,
que teniu ganes d'acomiadar la temporada
i un cicle amb nosaltres
amb aquest millor, pitjor karaoke del món.
Ens fa molta il·lusió
la resposta que esteu donant i...
És que sí, no?
La resposta és sí.
La resposta és sí.
Que volen venir.
Va, imagina que la resposta és...
La resposta a la crida
que hem plantejat a tots vosaltres
a través del nostre correu electrònic
l'ultimora.radiopuntcat
podeu aconseguir invitacions dobles
per venir a aquesta festa
on hi haurà barra lliure,
la millor selecció musical
d'en Joel Díaz
com a millor, pitjor que tant del món
i la possibilitat de cantar amb ell.
Oh!
I borratxos, eh?
Home, és com s'ha de cantar un karaoke.
Amb el puntillo.
El puntillo.
Així que canta bé un karaoke, mira, no.
No, no, no.
El se canten molt bé,
que se'n vagin a eufòria.
Aquest cínic pesat del Bailar Pegados.
Oh, no, aquest no cal que vingui, eh?
Mira, és la mateixa gent
que balla bé a les festes majors
que ningú està ballant,
que es poden ballar amb la senyora.
Amb la senyora,
que has de fer un forat al mig
perquè ballin tots.
Oh!
Déu, senyor.
Només hi hauria de haver
la parella ballant
i el senyor cantant Bailar Pegados.
I així ja ho tindríem tot complet.
La festa serà aquest 27 de juny
a les 7 de la tarda
a la sala B del Lúdegas.
I ja ho sabeu,
us porteu a vosaltres mateixos
les ganes de passar-ho bé
i serà un gran comiat
de l'última hora
amb els nostres oients.
I ara, una cosa important,
si aquesta setmana
voleu guanyar un sopar
per dues persones
al Tastem Restaurant,
excel·lent restaurant
de quilòmetre zero
i cuina mediterrània,
ja podeu anar participant
a la fita de la setmana.
És la fita.
Múndio.
De la setmana.
La setmana passada
va passar això en el programa.
A vegades,
quan jugo al Candy Crush,
em surten anuncis.
A veure, a veure,
però amb aquesta història...
Tens 80 anys?
Sí, m'encanta.
Per quin nivell vas?
Vaig pel 10.380.
Oh!
Mare de Déu.
Per què no et presentes
algun campionat,
alguna cosa?
Però hi ha gent que no...
No soc la primera del rànquing,
vull dir,
perquè hi ha com rànquings
i jo no estic la primera.
Fita de la setmana.
Podríem proposar-nos-ho
com a fita de la setmana,
la setmana que vulguis,
buscar la persona
que està jugant
al nivell més elevat
i aquesta setmana estic buscant.
És que ara estava entrant.
Ah, i la musiqueta
del Candy Crush.
És una banda sonora
del Candy Crush.
Crec que no hi he jugat
mai jo, el Candy Crush.
Jo, un dia.
De què va?
Jo, un parell.
De fer coses de colors
que les juntes
i desapareixen.
És un tetris.
A que t'expliqui la fita,
que és professional.
Mira, hi ha com un panell,
diguéssim,
amb tot de com llaminadures
i llavors tu les has d'anar
a moment per fer com
grups de 3, de 4
i després, en plan,
si són 3 exploten,
si són 4 es fa una bomba.
Ai, què dius.
I moltes d'aquestes
per anar com explotant, explotant.
Jo prefereixo el solitari, tu.
És el 3 en ratlla,
versió digital.
Sí, una mica.
Bé, sí, podríem dir que sí.
És com una barreja de jocs
i que algun mèrit ha de tenir
perquè té enganxada molta gent
que es troba en el nivell.
Quins vas dir que estaves tu?
Jo estava al 10.380 la setmana passada,
ara ho acabo de mirar
i estic al 10.405.
O sigui, en una setmana
has passat 100 nivells.
No, no, 100, no.
N'hem passat 20 i pico.
Ah, perdó, perdó.
25, 25.
Doncs, en fi, la cosa és...
Sí, sí, ja ho diràs.
Que aquesta setmana m'he proposat
buscar la persona
que estigui jugant
al nivell més elevat del Candy Crush.
Per tant, si vosaltres
sou uns friquis del Candy Crush, com jo,
sisplau, que de fet
algun oient ja em va escriure,
per tant, et recordo
que ens pots enviar la nota de veu
explicant-nos una captura de pantalla.
Calla, perquè veiem on estàs
efectivament en aquest joc,
amb el Candy Crush.
Sí, sí.
I bé, i podreu guanyar un sopar.
I tant.
I no porteu el mòbil
per jugar al Candy Crush, eh?
Al sopar, a sa sopa.
Home, no, no, no.
Al mòbil fora de la taula, això sí.
Això no, no sigueu com els nens
aquells que els hi donen el mòbil
per jugar mentre vinen.
Doncs ja ho sabeu, sí,
67, 37, 27, 29.
Expliqueu-nos a quin nivell
del Candy Crush us trobeu
i la persona que estigui
en el nivell més elevat
deixarà per un dia de jugar
i s'anirà a gaudir
del Testem Restaurant
al carrer Provença 88.
I avui gaudirem també
de les classes de poricultura
radiofònica d'en Jordi Ramoneda
a l'espai Com ser un bon català.
Ah, mira, Quim.
Com, no, no com sé.
Com criar, com criar-ho.
Bueno, però va de la mà.
Un cop el cries és, no?
És, en principi.
Mira, tenim aquest nen perdut
que ja cada cop és més català.
Ja em toca a mi.
No, no toca mai.
Sí, és que en realitat
no tens torn.
Mira, veus quin accent
ara tinc tant català.
Sí, sí, sí, és molt bé.
S'assembla a Dolò, tia.
Gràcies a en Jordi,
cada vegada sóc més català.
Ets molt català, eh?
T'estàs convertint també
en Quim Mas Ferrer.
Digue, sou molt bona gent.
És que sou molt bona gent.
Ai, que és mono.
Doncs nena, avui aprendràs
una cosa que has de fer
per ser bon català,
que és anar de públic a TV3.
Ai, penseu que no has de dir
una altra cosa.
Perquè Catalunya serà plena
de públic de TV3 o no serà,
no començo així, l'he hagut de fer.
I jo crec, Jordi,
que tothom de Catalunya
ha anat a un programa
de TV3 de públic.
Sí, ho ha d'anar-hi.
Jo saps a qui em vaig anar?
Al Força Barça?
Al Força Barça!
Quan el feien a uns platós
que ara crec que són l'ideal.
Sí, i tant, i tant,
que es feia allà.
És veritat, sí, sí,
ara sona l'ideal
del Centre d'Arts Digitals.
Sí, que m'ho vaig passar bé.
Sí, després quan vas de públic
és més divertit des de casa.
Perquè jo pensava que sortiria
l'Alfons Osoros fent el Núñito.
Sí.
Jo pensava que sortiria
l'Alfons Osoros fent el Núñito,
que al final és lo que no.
No, que també feia Julio Iglesias
i m'agradava molt.
Feia Julio Iglesias, allò que feia.
Sí, però jo ho gravaven.
Vull dir, tu de públic
només anaves a fer de relleno
i ja estàs.
Pels donar passos, no?
Sí, sí, sí.
Jo recordo anar a la Marató
i veure tothom d'esquena.
Perquè era un any
que era allò
que la gent quedava al fons,
que moltes vegades
el públic és a 13.
Sí.
És com decorat.
I estàvem veient tu
tot d'esquenes.
Ja està, molt bé.
Jo vaig anar al FACS
quan presentava Ricardo Estrell.
Ai, què?
Bueno, molt interessant
i molt llarg.
Ho feia molt bé, eh?
Ell ho feia superbé.
Amb aquella càmera
que anava amunt i avall.
Ens vam fer una foto al final.
Vaig dir, hola,
puc fer una foto amb tu?
Ah, sí?
I mira, ara.
I ho recorda això, el Ricardo, no?
Com ho ha de recordar?
Clar que no.
Doncs escolteu,
avui sabrem
com ser un bon català,
com criar un bon català.
Els vostres fills
ja els podeu anar preparant
perquè algun dia de la seva vida
els tocarà anar de públic
a un programa de TV3.
I ara,
connectem amb l'exterior
de Catalunya Ràdio.
Passen cinc minuts
d'un quart d'una del migdia
i hem de reconèixer
que són dies d'acomiats,
dies d'una mica de dol,
de dol per algunes persones
que estan deixant ja
la seva feina
o la deixaran?
És el cas de l'entrenador del Barça,
Xavi Hernández,
ahir va disputar
el seu últim partit
com a entrenador.
Noi.
Quin disgust.
Van guanyar, oi?
Per això van...
Una a dos.
Una a dos.
Crec que sí.
Molt bé, molt bé.
Amb abraçades, amb Fermín,
una cosa de reconeixement.
Un dels grans encerts
de Xavi Hernández
com a entrenador
va ser fer tornar Fermín.
Fermín.
A mi m'agradaria destacar
de la carrera de Xavi Hernández
és que des del primer dia
fins ahir,
que va ser l'últim,
el mateix pentinat.
Això sempre, no?
Perdona, el porta
des que tenia 14 anys
aquest pentinat.
Però això és un mèrit.
Sí, sí.
Jo crec que el patrocina
la casa Giorgi
i les gomines
extra fuertes.
Extra fuertes, sí.
Perquè si no,
això no s'aguanta, eh?
Després d'un partit
va igual de ben pentinat
que al principi.
I quan jugava, igual.
Sí.
Doncs bé, Xavi a Pérez d'Esquerdo,
bon dia.
Bon dia, Quim Morales.
No, que dèiem
el comiat de Xavi
no és el teu, eh?
El comiat de Xavi Hernández, eh?
No, no, no, sí, sí,
Així és la vida.
Vas substituint
i després et substitueixen.
És que no hi ha més.
Ja està, ja està, és així.
I hem d'estar contents
perquè aquest senyor
ha dirigit l'equip
en 238 partits, eh?
Molt bé, molt bé, Xavi.
Ha tingut 156 victòries,
36 empats, 46 derrotes.
Molt bé.
Ha guanyat una Lliga
i una Supercopa d'Espanya.
No ha aconseguit
cap títol europeu, però...
No, però fes-ho tu, tot això.
Fes-ho tu, fes-ho tu.
I com a jugador?
Bueno, com a jugador...
És una llegenda, allò.
870 partits,
97 gols,
8 lligues,
5 copes a Catalunya,
3 copes al rei,
2 mundials del club,
6 Supercopes a Espanya,
4 d'Europa
i 2 Supercopes d'Europa.
Sí, sí, sí.
Per què la Copa Catalunya
és com la segona
en aquesta llista?
Perquè li fa il·lusió,
perquè és del país.
Llavors, no sé,
jo crec que es mereix un comiat.
Sí, senyor.
I com a ràdio pública,
Catalunya Ràdio
vol oferir a la gent
que passi per aquí
avui la possibilitat
d'acomiadar-se
de Xavi Hernández
amb unes paraules
i, a més a més,
podran triar
un tipus de música.
És a dir,
si vols fer una cosa trista,
posarem música trista,
si vols fer un comiat més èpic,
doncs també tindrem música èpica
i si vols fer un hip-hop,
doncs posarem un hip-hop
per acomiadar
a Xavi Hernández.
De seguida tornem, Xavi.
Fins ara.
Fins ara, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Doncs el Barça va bé,
perquè no va malament.
D'aquí set minuts seran dos quarts d'una del migdia
i a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
els dilluns,
tenim el plaer de seure'ns al sofà tranquil·lament
amb aquestes pantunfles
que ens porta en Joel Diet,
que són maques, maques, eh?
Sí, sí, sí, no el Barça.
Sí, que ara vagin canviant.
Molt bé.
I veiem la tele
amb l'aire de fita
a la seva pantalleta.
Avui no us porto first dates,
tot i que la cosa també va de cites,
o hauria de dir de tites,
perquè avui us porto
un programa de la plataforma Max,
perquè sabeu que ara HBO Max,
ara és Max,
ara què ha passat?
Mira, que la gent té unes ganes de canviar,
que, de veritat,
si les coses van bé,
per què hem de canviar?
No, no,
hi ha molt diluminat
que quan les coses van bé
deixes canviar-les.
Sí, doncs mira,
ara es diu Max.
No ho sé,
potser, no ho sé,
en fi, merdes.
No, crec que en aquest cas
és que HBO ha estat comprada
per una altra plataforma
i han ajuntat molts continguts.
Doncs ja ho tenim.
Ja ho tenim.
Pot ser que jo estigui pagant
aquesta plataforma
en dos llocs diferents?
No, home.
Sí, sí, sí.
Perquè a mi em surt a Movistar,
però després em vaig donar d'alta
en el seu moment d'HBO
i això m'ho cobren tot.
Tu estàs pagant el doble.
No, estàs pagant el doble.
Ets un gran contribuent
a aquesta plataforma.
Enhorabona.
Enhorabona, Quim.
Si em dono de baixa d'una
em seguirà funcionant l'altra, no?
Esperem que sí.
Molt bé.
Ja li preguntaré al Toni García Ramon
o a la Mariola.
Sí, però sí.
Doncs aquest programa
està presentat per Marta Flitsch.
Ah, sí?
La coneixeu?
Sí.
Jo no sabia qui era,
Sí, jo l'he descobert
amb en Risto Mejide, no?
És la germana de Hansi Flitsch.
Doncs bé,
aquest programa
només a estrenar-se
ja s'està demanant
la seva cancel·lació
per fer contingut
que diuen ser pornogràfic.
Ui, ui, ui, ui, ui.
I avui parlarem de
Naked Attraction.
Naked.
En Naked Attraction
revolucionamos el mundo de las citas.
Dejamos de lado
los prejuicios,
las mentiras
y apostamos por la naturalidad.
Ah.
Por el amor
al desnudo.
No fotis.
Al desnudo literalmente.
Ah.
Home, però...
Ai, ja.
Però sí que hi ha gent
despullada en aquest programa.
Hi ha gent despullada en aquest programa.
Us explico una mica la dinàmica,
d'acord, val?
Hi ha una persona que es cull
i després hi ha sis pretendents
o pretendentes
D'acord, d'acord.
Els quals estan dins d'unes cabines
totalment despullades.
Ai, madre.
O despullades.
Aquestes cabines,
primer de tot,
estan tapades.
O sigui, tu no veus res.
A mesura que van
com eliminant pretendents,
primer pujan una mica la cabina,
veus fins a...
veus fins als malucs,
després es van pujant una miqueta més,
a mesura que es van eliminant,
van pujant, pujant, pujant,
fins que veus la persona sencera.
Però sencera...
Despullada?
Sí, tu el primer que veus
d'aquella persona
és el seu xotxo
o la seva tita.
No, però és que ja...
És que arriba un moment ja
que el tema de gent despullada
ja no és cap novetat.
Una impressió.
Això ja ho van provar
els companys del circ,
que avui té bé.
Ja feien un apartat
en què feien
aquesta venada de concurs.
El que passa és que
les persones que s'anaven descobrint
crec que venien d'un altre negoci.
Ah, sí?
No eren concursants.
No?
Ah, vaja.
Gent que es dedica a la imatge.
Ah, va.
No, aquí la gent es dedica,
són infermers,
són cambrers,
són...
Són persones normals.
Són persones...
Allà, no.
Doncs bé,
el que em fa molta gràcia
és que al final
queden com dos pretendents
i la persona que es cull
també s'ha de despullar
perquè així estan en igualtat de condicions
i allà es cull l'últim
amb qui tindrà una cita
però la cita serà vestits.
Ah, molt bé.
Ah, quina gràcia.
Ara sí.
No sé qui d'hauria donar
el vistiplau
a aquest tipus de concurs.
És un concurs
que ja s'havia fet com a Amèrica
fa molts anys
i ara, doncs mira,
Espanya l'ha comprat,
no sé per què.
Doncs bé,
en aquest primer programa
ens trobem amb la Valeria
que és la que es cullirà
que és una croupier
que té 29 anys
i només començar
a aixecar les cabines
ella reacciona així.
Que sensació
más maravillosa
que voy a tener, de verdad.
Que sentido.
Pues siento que esto
es como un sueño hecho realidad.
Home, es típic,
no, quan et pregunten
quin és el teu somni?
Tu dius, no sé,
formar una família
i estar envoltada
de sis pollas.
Gràcies.
És que és, bueno,
en fi,
és un programa molt incombo.
Que quins somnis, no?
De cop i vols.
Sí, sí, sí.
I llavors ella triarà
de moment els peus.
Ha vist uns peus, no?
O sigui, ara han arribat
fins a la cintura.
Ah, fins a la cintura.
Ah, ja es veien, no?
Carai, sí que van per feina, tu.
Els genitals ja es veuen
de primera.
El programa no pot ser, Aida.
Home, no poden ensenyar
aquestes coses així.
Doncs sí que les ensenyen, Jordi.
Doncs mira, ara comencen
a anar cabina per cabina,
o sigui, s'acosten
i inspeccionen una mica
el que veuen
de més a prop
i comenten la jugada.
Bueno, bueno,
hola, verde.
Què te dice este cuerpo?
Oye, pues la verdad
que le veo que está bastante fit,
muy depiladito,
que he de reconocer
que así a lo mejor
no es muy mi estilo
y entrando ya en materia
que no la puedo obviar,
tiene...
El pene.
Un pene precioso.
¿Qué tamaño?
¿Qué te parece?
Me parece, vamos,
totalmente apetecible.
¿Cómo te gustan?
¿Te gustan grandes,
más pequeñas,
más manejables,
más gordas?
Pienso, de verdad,
que el tamaño no importa,
pero el grosor sí.
Ah, mira.
Però, a ver una cosa,
¿el grosor no es tamaño?
Sí.
L'engrosor no es tamaño.
Per tant, el tamaño importa.
Esclar que importa, home.
Clar, vull dir,
vosaltres potser us pensàveu
que quan veus aquest programa
dius, bueno,
no seran tan descarats
com per parlar
de les polles,
de les mides,
com de...
Doncs precisament sí.
Però es veu bé,
la titola es veu, eh?
Es veu bé, mira,
fan uns primers plans.
Però estan flàxides, no?
O com estan?
Sí, sí.
Perquè només faltaria ja...
Bueno, però és allò
com quan et despulles a la platja, no?
No, però ja saps que
hi ha aquell tema
de carn i sang
que a vegades varia, eh?
Després de veure aquest programa
jo vaig anar a la farmàcia
i em vaig comprar
un test d'embaràs
per si és un cas,
perquè vaig dir
que mai havia estat
tan a front de tantes tites.
En fi,
us ho he dit
que jo ho he passat malament.
Molt incòmode, això, eh?
De debò,
és molt incòmode
perquè fan plans molt tancats.
Què dius ara?
Molt tancats.
Es veu a tot detall.
Com si estiguessis al metge.
Sí, o a la xaracuteria.
I també, també.
Però és que pitjor que el metge.
O sigui que és molt incòmode.
El dermatòleg, no?
Jo, de veritat,
no sé com mires aquests programes.
Doncs jo tinc unes ganes de mirar-me.
Ara i amb el següent pretendent.
Jo el miraré amb els meus fills.
Clar, eh?
Amb la família.
Sí, sí.
Això serà maco.
Jo lo que veo me gusta.
La verdad es que su pene me parece bastante, bastante atractivo.
¿Por qué?
¿Qué tiene?
¿Qué tiene?
¿Qué forma tiene que te gusta?
Me está un poco hablando.
Home, clar,
que está hablando.
Però sí que no és un problema.
De salut.
¿Está hablando el pene?
A mi que els penisos...
Ai, perdó, digues.
No, a mi que els penisos també em parlaven i em deien...
Per favor, maca.
Ah, jo havia entès que está hablando.
Está hablando.
No, no, me está hablando.
Ah, perquè li feia gràcia perquè estava hablando.
Dic, bueno, escolta, tots ho estan en principi.
No, no, no, aquells penis estaven parlant i estaven demanant que els traïssin d'aquell programa,
sisplau, no podien més.
Doncs bé, seguim veient més pretendents i, esclar, no tots tenen una mida que podríem dir normativa
i per tots he sabut que tu quan et trobes un penis petit se genera una situació una mica incòmode.
Clar, normal.
Doncs imagina't, si ja ho és en privat, com és en un programa de televisió.
Ai, pobre tio.
¿Tamaño del pene, qué te parece?
Bueno, pues la verdad que parece un pene bastante manejable, pero puede llegar a ser más cómodo.
Oye, puedes hacer a lo mejor más virguerías que si tiene un pene sobredimensionado,
que me lo tengo que comer así como si fuera un frigopier.
Jo no vull dir res, jo no vull dir res, però és que el frigopier es venia més que els fantasmitos.
Això sí, això sí, i està boníssim.
També m'agrada l'argument de, és més manejable, com quan et compres un cotxe petit que dius,
mira, el puc aparcar més llocs.
Bueno, literalment, és que cada cosa té el seu.
Però és per trobar, és com una manera de, no?, quan una cosa no t'agradi,
dius, bueno, però li busques un contingut.
Sí, clar, sí, sí.
Doncs bé, després, quan hi ha laminat a dos pretendents, el que fan és pujar del tot les cabines,
es veuen les cares i pregunten, per també així coneixer una mica com parlen i com és la seva veu.
I això li pregunten al de la cabina vermella.
¿Cómo te gusta el sexo? ¿También eres clásico?
Me gusta experimentar mucho, sexo duro, y sobre todo aprender cosas nuevas y enseñarte.
Vale, vale. Esa respuesta me ha dejado con palpitaciones, un poco.
Palpitaciones.
Sí, com palpitaciones.
Doncs bé, finalment, es cull el del sexo duro i tenen la seva cita amb roba.
Al cap de dos minuts ja s'estan menjant la boca, com s'esperen.
Com va, evidentment.
Molt bé, però vestits.
Sí, i després d'això el que fa el programa és que al cap de dues setmanes els torna a juntar
i els fan algunes preguntes per a veure com està anant la cosa.
A veure com ha anat.
¿Hay atracción física y sexual entre vosotros?
Creo que la conexión física entre nosotros.
Fuego.
Fuego, eh.
Y también es cañera.
Ahí también.
No saben hablar.
Hasta aquí, te dejo leer.
¿Os gustaría tener un futuro juntos?
Sí, vamos a seguir.
Es increíble.
Y bueno, espero que esta magia no se acabe.
Esta magia sí que se acaba, no?
Ja també diria que...
Doncs bé, sembla que els ha anat bé la cosa.
Doncs enhorabona per a ells.
Aquesta secció que avui està com una visita a l'oròleg, pràcticament.
No, jo estic escandalitzat, eh, Quim i jo, Aida.
No sé com ens portes aquests programes.
Jo ens el porto perquè m'ho vas dir tu, eh?
Em vas dir, mira, i t'he vist aquest programa, crec que t'agradarà.
Que hipòcrita que arribes a ser.
Ara ha sortit tota la veritat de la pantalleta de Vall de Fita.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Això com funciona?
O sigui, això...
Com una paperera.
Passant dos minuts de dos quarts d'una del migdia.
Avui anem una mica tard.
Som conscients, eh, però no passa res.
A la una acabarem.
No patiu.
Val.
Vull dir, nosaltres no ens menjarem ni un segon que no ens correspongui.
No, per favor, eh?
No, per favor, eh?
No, per favor, eh?
No, per favor, eh?
Però abans el que sí que volem fer amb en Xavier Pérez d'Esquerdo,
que el tenim a l'exterior de Catalunya Ràdio,
és acomiadar-nos.
A acomiadar-nos d'en Xavi Hernández,
que, com sabeu, ahir va fer el seu últim entrenament,
el seu últim partit com a entrenador del Futbol Club Barcelona.
Xavi.
Què tal? Bon dia, doncs.
Sí, estic aquí amb l'Antonio, que està molt apenat.
Què tal, l'Antonio?
Trist.
Ui, mira, no he de parlar.
No t'he entendido.
Triste.
Triste por Xavi.
Por Xavi.
Ostres.
Música triste, doncs, Xavi.
Música triste.
Sí, música triste.
Que gostaria que se quedara, porque es buen chaval
y ha demostrado de ser una buena persona y buen futbolista.
Sí, senyor.
Y por lo tanto me encantaría, pero soy ya...
No plori.
Una cosa és ser bon futbolista i l'altra, bon entrenador, eh?
Totalment diferent, en aquest cas.
Però m'agrada molt com parla aquest senyor.
A veure si parla més.
Sí, sí.
Persona entrenador.
Ostres, s'està trencant.
Sí.
Buen tío, buen tío.
Buen tío.
Sí, però una cosa és ser bona persona i l'altra, bon entrenador.
Clar.
Però aquest entrenador no l'han dejat el temps,
i, ademà, no ha quedat tan mal.
Ha quedat bé, no?
Ah, ha quedat segon.
Bueno, però...
Es que hay mucha competencia, eh?
I tant, i tant.
Yo no debo hablar de esto porque no entiendo.
Como no entiendo, pero...
Sí que hi entén, sí, Antonio, sí.
Hi entén d'emocions, l'Antoni, que és molt important.
¿Vole un mocador?
No, no quiero un mocador.
Ahora mismo, no lo quiero.
Bueno, em sap molt de greu, Antonio.
Està molt emocionat, eh?
S'ha trencat.
Bueno, i a què sap? Que vindrà un de nou.
¿En da uno nuevo?
Sí, no, home, esclar.
Alguna cosa hem de posar?
Hans y Flick.
Alemany, digue-li que és alemany.
No.
No.
No li agrada, no el coneix.
No, és que no el coneix.
No el coneix i no puede decir que m'agrada ni que no m'agrada.
Vostè es quedaria amb el Xavi.
No, el Xavi.
Bueno, doncs digui-li adeu.
Fobre el Xavi, jo.
Silenci, que ara mateix l'Antonio s'acomiada directament.
El Xavi l'està escoltant.
I aquí ho deixaré, el Xavi.
Calla.
Deja, deja, no me compliques.
Això li diuen al Xavi?
No me compliques.
És que no cobri el finiquí tu.
Bueno, adiós, Xavi.
Adiós.
Adiós.
Doncs, Xavi, ha estat el comiat de l'Antonio.
Jo crec que és molt representatiu del que pensa molta gent.
Estic bona persona.
És molt bastillo.
Molt bé, però, noi, que venga otro.
Que venga otro.
Ja està.
Quantes vegades no ens ho han dit a nosaltres, Xavi?
Sou molt bona gent.
Ara vindrà un altre i ja està.
Ja està, però a vosaltres som molt bona gent.
Vinga, va, som-hi.
Gràcies, Xavi.
A tu, Quim Morales.
A tu, Quim Morales.
Sabaté l'ofici.
Sabaté l'ofici.
Ah, nom.
O l'ofici, o l'armari Sabaté.
O el de Sau.
O el Carles Sabaté.
Carles Sabaté.
O Dolors Sabaté, de la Badalona.
Doncs escolta, amb 932017474, la resposta és Sabaté.
Sabaté Café B, eh?
Sabaté.
Sabaté Café B, per favor.
Per favor, eh?
932017474.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Que el Barça visca Catalunya, eh?
Sempre, sempre, sempre.
Aquest dimarts 28 de maig, al Museu Antoni Tàpies, assisteix a la gravació del podcast Avui és Tàpies amb Rita Roig,
i a la conversa de Nana Ximamura i Ricard Bru sobre Orient i Occident, Anada i Tornada.
Avui és Tàpies.
La paraula de Tàpies és més viva que mai i podem seguir tenint converses d'aquestes idees.
Acompanya'ns aquest 28 de maig a les 6 de la tarda al Museu Antoni Tàpies.
Informa-te'n a la web del museu.
El matí de Catalunya Ràdio.
Tens el cotxe variat a la carretera?
Prem el botó RAC i sabrem on ets.
Contracta la nova assegurança connectada RAC amb un dispositiu d'emergència que ja ho localitzarà a la teva ubicació.
Només es deprem el seu botó RAC.
No cal ni que ens truquis i vindrem encara més ràpid.
Assegurança de cotxe connectada RAC. La millor protecció.
RAC. Hi som per ajudar.
Si vols preparar plats brutals, maleta de romer o en un pim-pam, devora el nou llibre de Cuines.
A la venda a la botiga 3CAT i als punts habituals.
Que bé que et ve el finançament total per clients amb targeta al Corte Inglés.
Finança les compres fins a 12 mesos en electrònica, electrodomèstics, esports, modellar i molt més.
Finançament total a la botiga web i app del Corte Inglés.
Fins el diumenge 2 de juny per compres superiors a 200 euros.
Finançament ofert per financer el Corte Inglés si subjecta a la seva aprovació.
Consulta en les condicions i exclusions al Corte Inglés Ponès.
Capravo us ofereix el concurs de l'última hora. Capravo. Preus bons sempre.
Ai, quins nervis. A veure si sabrem la resposta de la pregunta del concurs invertit.
Una resposta que us acabem de dir, però com que tenim tan mala memòria ja no ens en recordem.
I en Jordi, que ha trucat al 93207474, ens ha de fer la pregunta. Bon dia, Jordi.
Bon dia.
Des d'on truques?
Bé, sóc de Malleu, però estic fent el transportista. Passo per Manresa, ara.
Molt bé, doncs dons records per Manresa i ara fes-nos la pregunta, sisplau.
Aviam si ho fem bé.
Segur.
Quin era el primer cognom del cantant de Sau?
Hòstia, ho tinc claríssim.
Era...
Sabater!
Molt bé, molt bé, tu.
Doncs ja està.
Quina habilitat que aquest senyor pot conduir i pensar, a la vegada.
És una sort, però no et despistis.
I quan puguis, ja ho saps, t'atures a un Capravo i tens 30 euros per gastar en aquest fantàstic supermercat.
Moltes gràcies, Jordi.
Gràcies a vosaltres i felicitat pel programa.
Gràcies, en vida teva.
A tu també. Adiós, adiós.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Anem a preguntar a aquest jove, què tal, bon dia, com et dius?
Dylan.
Dylan, quina veu?
Quants anys tens?
Dino.
Dino, eh?
Wow, Dylan.
Va, nen, deixa la plastilina aquesta que tens aquí.
Ai, però és que m'estava agradant molt.
Però què estàs fent? Què és, aquest minut?
Estic fent a tu.
A mi?
Sí, mira, ets tu.
Sí, com has fet... Calp.
Jo veig el que veig. Els meus ulls...
Bé, doncs, nena, deia que estiguis atent, perquè, a continuació, en Jordi Ramoneda ens ha d'explicar una cosa molt important.
Com criar un bon català.
Com criar un bon català.
Vinga, nen.
Com criar un bon català.
Ai, que s'emociona.
Un bon català.
Bueno, nen, si no pots ni cantar la cançó, no cal que vinguis ja, eh?
No, pensava que...
Li ha agafat aquella tonteria de riure.
Sí.
És molt nerviós.
No, saps què pot ser?
Que cada vegada comencen abans a fumar porros, els nens.
No, què?
Jo crec que...
Però si està tot el dia a la ràdio, i aquí a la ràdio ningú som a porros.
No, però jo el vaig veure a l'altre dia que tenia xiclets.
Ah?
Per què mengem xiclets?
Xiclets de porro tenia.
De nicotina?
Bueno, en fi...
Quim, menges molts xiclets i aniràs a sortir ferns, eh?
Menjo...
A l'experció de color verd.
Molt bé.
Molt bé.
Quim, si tu vols criar un català català, de públic a TV3 l'has de portar.
Molt bé.
Els catalans, no tenim un dèiem català, però si en tinguéssim, l'haurien d'expedir després d'anar de públic a TV3, perquè és la catalanitat màxima.
Però anar de públic a TV3 té una cosa, que és un segment de població, un target, que es diu, no?
Sí.
I aquesta notícia de TV3, ja amb la primera frase, et demostra quin és el perfil de la persona que hi va.
Hi ha jubilats que es dediquen a mirar obres, i n'hi ha que es dediquen a fer de públic a programes de TV3.
Ben.
Carai, quin heu nestegat, no?
Sí, escolta'm.
Heu sentit la veu?
Qui és, qui és?
El nostre amic.
El nostre amic Agustí Fornell.
El nostre periodista favorit de la corporació catalana.
I tant que sí.
En fi, a mi m'agrada més mirar programes de TV3, però mirar obres també està bé, no?
Depèn de les obres.
Sí.
Hi ha obres que són més entretingudes que d'altres, depèn del que s'hagi de fer.
Clar, per exemple, obres a la Sagrera, ara mateix no.
És que ja ha passat tot el que havia de passar per allà.
Camp Nou, sí.
Sí, Camp Nou està molt xulo.
Hi ha aquella Barça Experience que visites el museu, no sé què, i a més a més pots pujar una mena de torre a mirar amb prismàtics les obres.
Per 200 euros.
Una il·lusió, eh?
No, el preu no el sé, però...
Aquest paret de jubilats qui són? Anem a descobrir com comença la seva setmana.
Per al Joan i la Maria Pilar, la setmana comença dimarts. Toca Zona Franca.
Mira! Mira!
Has d'haver arribat a un moment molt bo de la vida perquè no existeixin perturs dilluns.
Perquè la teva setmana comença dimarts.
És fort, això, eh?
Joan i Maria Pilar, tothom us respecta, d'entrada. Això és de la temporada passada, eh?
Sí, sí. I sé qui són, aquesta parella.
Sí, home, i tant. Són uns clàssics.
Els fas espadrinar, també, tu?
En el poc temps que va donar-los una franca, si no van venir cinc o sis vegades, no van venir cap.
Veus?
Sí, sí.
Un públic professional.
Sentim, però, en Joan, a veure quina reviu en fa de la seva experiència a la tele.
És una manera de distraure's i de...
Bé, o sigui, que t'ho passes bé i coneixes la tele per dintre, que és una altra història, és un món a part.
Sí, sí, clar.
Està bé, està bé. Gràcies, Joan, perquè el Joan és una persona que té una actitud sempre passiva de rebre.
I quan li van anar a preguntar d'expliqui'ns alguna cosa, es va posar com molt nerviós, perquè va haver de fer alguna cosa.
Clar, ell és públic.
Està acostumat a ser públic, no ser el protagonista.
Però s'ha de saber de ser públic.
Sí, exacte.
S'ha de saber, s'ha de saber.
Jo sé d'un programa d'Antena 3 que em sembla que el públic el pagaven amb un entrepà.
Sí.
Bueno, de pagar.
Sí, sí.
No, no, no l'agradia.
De grec que hi ha més que el que donaven a Zona Franca.
No, però per exemple, a Eufòria sí que et donaven uns entrepans.
Sí, ja, per supost.
En Joan diu que coneixes la tele per dins i pots fer aquell comentari quan arribes a TV3 de
Escolta, tot es veu més gran per la tele.
Sí, sí.
O que simpàtics tots, o que gran que és TV3, o, bueno, això, on donen els entrepans, no?
I els platós estan un al costat de l'altre, eh?
Ai, sí, sí, sí.
Sembla que estiguin a l'altra punta, no?
I que guapa és la Melero.
Això sí, home, és que això és veritat.
Però qui diu per mi una bona opinió és la seva partener, que és la Maria Pilar.
A part que, clar, veus les publicitats, parles amb ells,
és com un familiar més, no?, com aquell que viu, i no té res a veure.
A veure, Maria Pilar, com un familiar més, no.
Bàsicament perquè familiars és gent amb qui no et parles normalment,
ni els vas a veure cada dia.
Jo crec que la Maria Pilar i en Joan són treballadors de la casa,
els haurien de donar, doncs, bueno, un aplaçari.
Són voluntaris.
Voluntaris, efectivament.
Però atenció que aquesta parella, us he dit, començava amb la setmana dimarts,
arriba la seva, diguéssim, temporada alta de la setmana,
que és el cap de setmana, i atenció,
que amb el cap de setmana arriba un personatge nou.
El plat fort és el cap de setmana, i tenen un reforç.
La Palmira.
Atenció a la Palmira.
Atenció que arriba la Palmira.
Ai, Palmira, ai, Palmira.
Al cap de setmana, per exemple, anaven a eufòria, anaven a col·lapse.
Sí.
Els divendres també tenien un plat fort, però a veure qui és la Palmira,
què en sabem d'ella?
86 anys.
Perfecte, 86 anys.
A veure, és que s'ha dit...
El primer que es diu l'erotis és jubilats.
Sí, sí, jubilats, clar, estan molt bé, però molt actius.
Doncs ara entenem perquè els directors de la tele volen rejuvenir l'audiència,
potser no, perquè clar, és la Palmira eufòria.
Clar, has de buscar una persona molt jove, com el nostre nens perdut,
per abaixar a la mitjana.
Jo també aniré a tots aquests programes.
Has anat mai a un programa de tele?
El del mic.
El del mic?
Et va agradar-la, el mic?
Molt.
Carinyo, sí?
Al final són titelles, no?
Sí, clar.
Però va donar quan estava quiet.
Ara està en el Tito.
Amb el John C.
Ai, sí.
Ja li parla anglès, el John C.
John C, John C.
Aquest senyor em fa molta poca.
Ai, és això, és això.
És molt dolent, és molt dolent.
Però aquest trio té una doble agenda,
que són capaços d'assistir de públic a dos programes simultanis.
La primera parada, assajos d'eufòria.
I a les vuit, canvi de plató.
A encara no vint metres, en directe, tots són problemes.
O sigui, van a l'assetge d'eufòria, van al tots són problemes,
i tornar, un que feien la temporada passada, els divendres,
a l'hora de l'estat passant, i tornen a eufòria després.
És que els mouen com un rebant d'avents.
Tu saps quan veus allò dels gossos d'atura?
Sí, que van fent.
Sí, van movent així.
Ara cap aquí.
Tchau, tchau, tchau.
I ara arriba la festassa d'eufòria.
A les 10 comença eufòria.
No s'asseuen a la graderia.
La palmira, eh?
L'apal mira davant de tot.
Allà donant la mà perquè els hi toqui els concursants.
L'apal mira deu ser de les marxoses,
perquè la gent marxosa la posen a baix, a la pista.
Sí, i guapa.
I els que no són tan guapos o tan marxosos van a les graderies.
Jo, de veritat, que...
En ATV3 és una experiència fantàstica,
si no, mira com ho explica aquesta espectadora
que un dia es va colar a saludar la Melero.
Que s'ho passarà molt bé, eh?
Sí, com avui aquí.
Com avui aquí.
Com avui aquí.
Estic passant molt bé.
Però atenció, que us porto una exclusiva,
us porto un document inèdit de TV3,
que és el que els hi passen a l'audiència quan arriben.
Els hi passen aquest vídeo a l'agenda públic
perquè vegin una mica el que és anar a TV3.
Us he fet un resum amb els dos punts més importants,
perquè són jubilats, no ho oblidéssim,
aleshores, que és molt important abans d'entrar al plató, això.
Els demanem que desconectin els telèfons mòbils.
Aprofitin aquest temps d'espera si volen anar als serveis.
Un cop al plató serà més complicat anar-hi.
I al sortir, què et diuen?
Un cop fora del plató podran anar als serveis si ho desitgen.
Gràcies.
Que que dic clar.
Sí, però està bé que ho tinguin en compte,
perquè a vegades et despistes i més quan ets gran
i dius, ai, no he fet pipi,
sortim de Sant Joan d'Espí,
ara ens n'hem d'anar a Berga.
Ah, ui, ui.
I llavors tens uns problemes que acabes amb el minibús.
En fi, escolta'm,
tothom de públic a TV3, si us plau, sempre.
Molt bé.
El minibús té la babu.
El que haurien de fer és posar unes sondes
als seients de públic de TV3.
I així no hi hauria cap problema.
Uns tubets, tu ja mateix et poses la sonda i ja està.
Jo estic veient un format, eh?
Sondat al 3CAT.
Doncs mira.
Sondat al 3CAT.
Vinga, presenta-ho.
Ara hi ha una crida.
És un talent de qui són de millor.
Vés presentant, Joan.
No, no, escolta'm, mira, truco a la dinar a Serra.
Tot això jo li veig molt de futur.
Tres quarts, passen dos minuts de tres quarts d'una del migdia.
Anem un moment de republicitat,
després que en Jordi Ramoneda ens hagi explicat
com criar bé un catalanet o una catalaneta,
i de seguida vindrà el vell dels encàrrecs en Joel Díaz
per solucionar problemes i qüestions en directe.
L'última hora amb Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio
El teu cotxe, que soni Catalunya Ràdio.
Ja pots escoltar la nostra app mòbil també mentre condueixes.
Gaudeix de totes les nostres emissores i podcasts preferits
directament des de la consola del teu vehicle.
Allá donde bajas, tan si ets aquí como a l'estranger.
Escolta la primera aplicación de radio en catalán para el tuyo coche.
L'app de Cataluña Radio ya circula.
Compatible con Android Auto y Apple CarPlay.
Identifican.
ICAT, la radio inquieta.
L'último hora, Quim Morales a Cataluña Radio.
12 minuts i la 1 del migdia és el moment del Noi dels Encàrrecs.
Extra, extra!
Ho ha fet molt bé.
Molt bé, molt bé.
En Joan Díaz, que atén els vostres encàrrecs de forma telefònica,
li podeu escriure a l'última hora a rebacatradio.cat,
li dieu a qui voleu que truqui, i ell ho farà.
Ho farà perquè ell és així.
Perquè soc així, perquè soc una persona compromesa amb el servei públic
i sense dilatar més la cosa.
Jo ja aniria trucant, aniria trucant al Pere.
Hem de trucar al Pere de part de l'Eva.
Qui és l'Eva respecte al Pere?
Ara, ara.
La seva germana.
Molt bé.
Què passa amb el Pere?
Que fa anys.
Quants anys?
50.
Pere.
Pere.
Digue'm.
Hola, Pere.
Mira, abans que pengis, t'explico.
Sé el teu nom perquè soc...
Bé, estem en directe, a Catalunya Ràdio.
Estem al programa a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
i et truco en el marc d'una secció que es diu El Noi dels Encàrrecs.
Fins aquí ho vas pillant?
Més o menys.
Espera't, no t'enfadis, no t'enfadis.
És que potser no m'ho has explicat.
Espera't.
Mira, li fotrem les culpes a la persona i ja està.
Et truco de part de l'Eva, ta germana.
D'acord?
Ah, molt bé.
M'ha dit que et truqui en directe per donar-te un encàrrec,
perquè aquesta és la meva funció, no?
Executar encàrrecs.
Em comenta que el proper dia, 31 de maig,
fas una cosa molt important, que és fer 50 anys.
Sí, sí.
Fort, eh?
Ja cauen, sí, sí.
Sí, sí, estàs a l'equador de la vida, que es diu, no?
Tant de bo.
Bé, no?
Sí, home, sí.
Que fumes, Pere, fumes?
No.
Doncs viuràs 100 anys, ja veuràs.
Aviam, llavors, no sé si saps que...
Doncs la teva germana no vol que sigui una celebració normal,
vol que sigui una cosa especial, no?
Vale, ja va bé que veni.
Sí, bueno, ella, doncs, jo crec que té preparada una mica de gincama,
una mica de joc de pistes, d'acord?
I jo et donaré la primera pista, d'acord?
D'aquesta festa, diguéssim, interactiva,
d'aquesta mena de gincama d'aniversari que t'han preparat.
Atenció, apunta, eh?
Sí.
És molt important, Pere.
Pots apuntar?
Tens alguna cosa per apuntar?
Sí, ara agafo.
Agafa.
Quan ho tinguis, m'avises, eh, Pere?
Sí, sí, perquè si no durem bé aquesta consigna, ja començarem malament.
A la merda tot.
Estàs ja preparat, Pere?
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs el propi 31 de maig, a les 7 de la tarda,
has d'anar al pont del costat dels ànecs del parc de l'Agulla,
al costat del Veranador.
Espero que tu sàpigues on és això,
perquè jo no en tinc ni puta idea, Pere.
Eh, de quina localitat estem parlant?
De Manresa.
Ah, molt bé.
Manresa.
Doncs ja saps, a les 7 de la tarda et plantes allà,
al costat del Veranador, al pont del costat dels ànecs, de tatatatà,
i llavors allà començaran una sèrie de jocs de pistes
que et portaran, diguéssim, al final de tot,
que és quan segurament ja et donen els regalos
i se't fa una mica la festeta, no, Pere?
Molt bé, molt bé.
Et fa il·lusió fer 50 anys, Pere?
Home, preferiria més fer-ne 20, no?
Ja, però això, Pere, és impossible.
És impossible.
Però tu, quan tenies 20 anys,
haguessis dit mai que en faries 50?
Jo, per exemple, no.
No?
Jo ja em donava per mort aquesta edat que tinc ara.
Això ja quedava molt lluny, eh?
Pere, Pere, Pere.
Escolta, que t'agafo treballant.
Sí.
Doncs ja pots seguir treballant,
perquè l'encàrrec, diguéssim, ha estat executat amb èxit.
Espero que el dia 31 estiguis a les 7, en punt allà, eh?
M'han dit que has d'arribar puntual, eh?
Molt bé.
Vale, Pere?
Què ho farem, doncs?
I per molts anys, Pere, no parlo.
I per molts anys, ja.
I per l'última hora, quan els facis, eh?
Quan els facis.
Quatre dies, però per molts anys de part dels de la ràdio, d'acord?
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu, Pere.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Bé, Joel, què vols fer?
En fem un altre o no?
Sí, sí, perquè és molt curt.
Perquè és que se'ns acumulen...
Sí, sí, sí, perdó, perdó, perdó,
que m'enrotllo molt perquè la gent em cau bé.
Ja ho sé, és molt empàtic.
Va, truquem ràpid al Jordi,
que aquest és un encàrrec molt fàcil, d'acord?
Ara truquem al Jordi, per encàrrec de...
D'en Xeixo.
En Xeixo.
Xeixo.
No sé si és Xeixo, com el de Mèdico de Família.
Xeixo.
Xeixo.
Calla'ts.
Ai, el Jordi.
És que ara...
Oh!
No, no, tornem-ho a provar.
Perquè és que el tema és que el missatge del Xeixo
és truca'l i en fota-te'n perquè estudia filosofia.
Home.
Llavors, què passa?
Un dilluns al matí, per una persona que estudia filosofia,
doncs pot ser un dia complicat,
perquè són gent que passen la nit
i no vegin pensant en qui el cagar-nos.
També, sí, sí.
Ara ja deu estar pensant.
Potser és important.
Potser l'agafo.
Me atiende el...
Està bé que li deixarem un missatge.
Està pensant, sí, sí.
Tres, cinco...
Ai, no, no, no és mire real.
No, no, no, no...
Deixe su mensaje después de oír la señal.
Si desea volver a grabar su mensaje,
marque almohadilla en guàrdia.
Que ja ho farem bé la primera, home.
No, almohadilla ni almohadilla.
Som de la ràdio.
Hola, Jordi.
Mira, et truco de part d'en Xeixo,
el teu amic, o no ho sé,
No tengo aquí la relación de parentesco.
¿Por qué?
Por decirte que eres un pringado, ¿vale?
Porque estás estudiando filosofía.
La filosofía no sirve absolutamente de nada.
Sí que sirve, pero no para guayarse la vida.
Acabarás siendo un profesor de instituto frustrado, ¿vale?
Porque a los niños no les interesa la filosofía
y, entonces, la tuya vida cada vez anirá pitjor, pitjor.
Por lo tanto, aún estás a tiempo de dejar de estudiar filosofía
y estudiar alguna cosa útil, ¿vale?
Jordi, venga.
Todo esto de parte de la Xejo, ¿eh?
A mí me parece perfecto que estudies filosofía.
Adéu.
Doncs rei, entén la feina.
Li hem deixat el missatge en en Xejo.
Avui, dos de dos, amb el noi dels encàrrecs, amb en Joel Díaz.
I dilluns que ve seguirem atenent els vostres encàrrecs telefònics.
Ens escriviu a l'última hora, arrobaquetsradio.cat
i ja veieu que aquest home és capaç de tot.
És que no li ha dit al Jordi ni qui érem nosaltres, ni qui era jo,
ni de part de qui trucava.
Doncs ja s'ho trobarà, però la feina està feta.
Gràcies, Joel.
Ja fa olor d'estiu, però a casa meva encara no.
Vaig a Bauhaus.
Una decoració més fresca?
Sí.
Un repàs de pintura?
També.
I un aire condicionat?
Doncs esclar que sí.
Meravellós, igual que aquests preus.
Però, qui m'ho instal·la?
Doncs Bauhaus, esclar.
Llistos.
Tot preparat per a la calor.
Escolta, està fantàstic, oi?
La teva llar té ganes d'estiu?
I tu també.
Bauhaus.
Bricolatge, reformes, decoració i jardí.
Hem tingut una gran idea.
Benvinguts al Supercampus.
Un nou espai amb continguts que us ajudaran a aprendre de manera divertida,
creativa i en català.
Prepareu-vos per descobrir els secrets de la natura,
explorar èpoques passades,
conèixer obres d'art fascinants,
entendre a fons les matemàtiques i molt més.
I el millor de tot és que podreu gaudir-ho
tant des de casa com des de l'escola, al vostre ritme.
Aprofiteu-lo, és tot vostre.
Supercampus, a la plataforma 3CAT i al Super3.
Aquest estiu viatja a la teva pròxima illa preferida, Sardenya,
i amb un 15% de descompte,
i viatjant amb vaixell i portant el teu cotxe,
molt millor, esclar.
Viatja amb Grimaldi.
Bon dia, li truquem del seu banc.
Necessitaríem les seves danes per...
A mi ja no m'enreda ningú.
N'estàs segur?
Cibersegur.
Ja puc tornar a fer continguts per tots vosaltres.
Estàs segura que no et tornaran a robar el perfil?
Cibersegura.
Ara ja puc comprar online sense problemes.
Segur que no et tornaran a estafar?
N'estic cibersegura.
Entra a ciberseguretat.gencat.cat
i descobriràs com gaudir amb tranquil·litat del món digital
i navegar en plena ciberseguretat.
Generalitat de Catalunya.
Fins d'aquí l'última hora, mira, dilluns superat, que ja és molt, eh?
Que bé, que bé.
I a més, ara ve la propaganda electoral de les europees.
Hòstia, que està molt bé, eh?
Vols que faci una promesa?
Sí.
Votaré el partit que surti, el primer anunci,
el partit que sigui, el votaré.
No saps el que estàs dient.
No diguis això, perquè ara aquest surt.
T'ho prometo.
Sigui el que sigui.
El que sigui.
Doncs molt votaré.
Molt atents ara a la publicitat electoral.
Una persona de principis.
I demà més, eh?
Home, demà més, des de les 6.
Ah, mira, demà fem un especial des del CIDOP
per parlar de les eleccions europees i d'Europa.
A mi n'estupendo.
Sí, pot venir al públic a partir de les 8 del matí.
Ah, doncs jo vindré.
Jo vindré al públic i després vindrem a la ràdio.
Clar, perfecte.
Clar, tot juntet allà.
Doncs moltes gràcies, Marina.
A vosaltres, fins demà.
Ara ens ens sobra un temps que no sabem què dir-nos.
Què dius? Ens sobra temps, home, no.
T'imagines que és Vox, l'anunci?
És que tu te la jugues.
Per què te la jugues així?
Perquè m'agrada el risc, Marina Romero.
Doncs recordeu, estem a punt de sentir
la propaganda electoral de les europees
i el primer partit que sentiu
serà el partit que votarà en Joel Díaz.
Ho prometo.
Prepara el mòbil que començaràs a rebre missatges,
tuits de tot, ja ho veuràs.
Adiós, adiós.
9 de juny.
Eleccions europees.
Espais gratuïts de propaganda electoral.
Menys CO2.
Més verd.
Menys ultradreta.
Més drets.
Menys fons voltor.
Més fons de recuperació.
Menys sostres de vidre.
Més igualtat.
Per una Europa més social,
més feminista i més verda.
El 9 de juny, vota més Europa.
Vota socialista.
En Brussel·las.
Somos coalicions des de hace mucho tiempo
con el Partido Socialista.
Acabas de escuchar a González Pons del PP
reconociendo que su partido y el PSOE
son coalición en Europa.
Un pacto que destruye nuestra industria,
nuestro campo,
nuestra seguridad y nuestra libertad.
Este 9 de junio,
vota Vox.
En Europa no es van a oír.
Estem aquí per assegurar un planeta millor
per a les generacions futures.
Davant l'extrema dreta,
reivindiquem l'Europa de les nacions lliures.
Per una Europa verda.
Per una Europa de nacions lliures.
Vota Europa Republicana.
Vota Esquerra Republicana.
Vam marxar a l'exil i fa quasi 7 anys.
Van dir que ens detindrien,
que ens jutjarien i condemnarien,
que mai entraríem a l'Eurocambra.
Però hem persistit.
I una i altra vegada hem guanyat.
I amb tu, junts, seguirem persistint.
Per l'oficialitat del català.
Per teixer aliances.
Per la independència de Catalunya.
I per avançar en drets i llibertats.
Per seguir guanyant a Europa.
Junts més.
Lliures per a Europa.
Catalunya Radio