El Bota es el que hace el informativo, Joan Bota.
¿Qué tal? ¿Lo haces claro o no?
¿Cuándo es menja el pa de Sant Jordi?
¿A qué momento del día?
Pues no sé, cuando el compras supongo, ¿no?
Yo malmente como si fes un croissant.
Pero esta gente informativo, es de verdad, una mica de entusiasmo.
Hombre, un pan sobressada para acompañar el sopar no lo vejo, es más como una pasta, ¿no?
Como una pasta, ¿pero qué estás diciendo?
Como un croissant, una ensayimada.
No, no, tú no eres un geni, tú no sabes de cuinar.
Eso es verdad.
Pero el Bota, el Bota té contactos a Menorca,
oye, que sabe de qué va la sobressada, ¿eh?
De què està feta la sobressada?
De porno.
De què està feta?
Però si tu ets Ferran Adrià, hauries de saber de què està feta la sobressada.
De què està feta la sobressada?
És carn.
De porno, de porno.
De què vols que estigui?
De porno, perquè jo estic ximant.
Amb espècies.
Són les 12, ja, eh?
Vull dir que hauríem d'anar a les notícies.
Les notícies que hi ha de notícies.
Sant Jordi, la gent ha sortit.
Ja està.
Les vendes de llibres es multipliquen.
Fins aquí les notícies.
Els llibreters contents, però se queixen,
perquè la resta de l'any no ha comprens llibres.
I a la tarda potser plou o potser no.
Exacte.
I de moment, doncs, no plou.
I els esports?
El Barça, que potser, bueno, certifica la meva continuïtat.
Ja està, ja tens...
El loro.
Va per aquí, vota el bolletí.
Sí, sí, ho esteu fent molt bé, realment.
No el fem, no, doncs?
Faria això.
Jo el faria.
Bueno, vota, ja el saps.
M'han fotut la música, allò.
Sí, calleu.
Hola, una rossita.
De seguida, l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
però abans les notícies.
Gràcies per venir, tota la gent que hi ha aquí, eh?
Que vagi bé.
Vinga, vota.
Tot teu.
Les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Joan Bota.
I sí, cada vegada més lectors omplen els carrers avui
en una diada de Sant Jordi
i que espereu que sigui multitudinari.
El centre de Barcelona ja han començat les signatures
d'alguns dels escriptors d'aquest any,
com el Premi Sant Jordi, Jordi Puntí,
o el Premi Josep Pla, Jaume Clotet.
Es preveu que avui es venguin 7 milions de roses
i el Gremi de Llibre Tés espera superar
les xifres 7 records del 2023.
A la part baixa del Passeig de Gràcia
s'hi han instal·lat els creadors de còmic
i cada cop hi ha més cues
per aconseguir la firma dels autors preferits.
A aquesta hora podem anar fins allà,
que ahir tenim la Valeria Overeda.
Bon dia.
Hola, bon dia.
És el Passeig de Sant Joan.
Deia que el Passeig de Sant Joan
es va omplint a poc a poc
i d'un públic molt especial, de fans del còmic.
Venen a buscar el contacte
amb els autors d'històries gràfiques
que avui firmen els seus exemplars.
Entre ells hi ha l'Amerika Vila,
autora de Matajari,
i Geni Espinosa,
creadora de Tauro Blanc.
És apreciar com ho aprecien, no?
I apreciar com segueixen la teva trajectòria
o el teu discurs.
Sant Jordi és tota una carrera contra la notxa,
saludant a molts amics
que feia molt temps que no veies,
coneixent gent nova,
asseient al costat de gent supertalentosa
i després signant llibres
i parlant amb la gent,
que és el millor de tot.
Doncs aquí, al Passeig de Sant Joan,
les cues per aconseguir les firmes
dels còmics preferits,
cada cop són una mica més llargues.
Valeria Ovareda i Cosentónio Rodríguez,
Catalunya Ràdio, Barcelona.
Més notícies, Sara Riera.
Coincident amb aquesta diada de Sant Jordi,
el president de la Generalitat,
Pere Aragonès,
ha fet una crida
a reformar el compromís
de tots els ciutadans
amb la llengua catalana.
Més que mai hem de redoblar
el compromís amb la llengua catalana.
Ho hem de fer en el nostre dia a dia,
mantenint-ne sempre l'ús social,
utilitzant el català
per totes les accions del nostre dia a dia.
Però també en tots els àmbits professionals,
comunicacionals,
expressió artística i cultural,
i també en tots els àmbits acadèmics.
I avui també persones
amb discapacitat intel·lectual
reclamen a les editorials
que publiquin més llibres
de lectura fàcil.
Per la seva banda,
la ONCE demana poder convertir
més novel·les i bestsellers
en audiolibres
o llibres amb braila,
Barcelona, Marriera.
Bon dia, Dincat,
que plega el sector
de la discapacitat intel·lectual.
Reclama que en dies com avui
també es fomenti la lectura
entre les persones
que tenen dificultats de comprensió.
Aseguren que els textos
de lectura fàcil
són una eina
que acaba beneficiant
molts col·lectius.
La Juliana és tècnica
d'accessibilitat de Dincat.
Segur l'associació
de lectura fàcil,
un 30% de la població
té dificultat per llegir.
No és poca
la gent que té dificultats
per llegir.
És un mercat molt gran
que es podria aprofitar
també per les editorials.
A la Rambla de Barcelona
també es poden trobar
avui llibres
amb braile,
en relleu
i audiolibres.
Una opció,
aquesta última,
que està en alça
per l'increment
de persones
amb baixa visió.
Marriera,
Catalunya Ràdio Barcelona.
Els 7 milions de roses
que es vendran avui
per Sant Jordi
tenen un impacte
en emissions de CO2
equivalent a fer circular
durant un any
prop d'un miler de cotxes.
Segons un estudi
fet per la consultora
ambiental inèdit,
l'empremta de carboni
de les roses
que avui trobareu
als carrers
serà d'unes 4.000 tones
de diòxid de carboni
atribuïbles,
entre altres,
a factors com
els fertilitzants
que s'utilitzen
per fer-les créixer
o l'energia que cal
per escalfar els hivernacles
i el transport
des dels països d'origen
fins aquí.
Jordi Olide,
un dels autors de l'estudi,
ens ajuda a triar.
L'arrosa local,
òbviament,
seria la que té
una menor petjada associada,
però en trobarem
molt poquetes
i si després
volem fer una compra
mentalment responsable
hauríem d'anar
cap a roses
llatinoamericanes
de Colòmbia i Ecuador
que s'han cultivat
sense calefacció.
L'empremta ambiental
de Sant Jordi
també passa
pels residus
que generem
amb els embolcalls
de roses i llibres.
En aquest cas,
es recomana optar
per materials naturals
o paper
i evitar de totes
les que portin plàstic.
Esports,
Marcos García.
Xavier Hernández,
té previst reunir-se
aquesta setmana
amb Joan Laporta
per abordar
la possible continuïtat
del tècnic a la banqueta
a la blaugrana
la propera temporada.
A més,
el Barça no descarta
demanar que es repeteixi
el clàssic de diumenge
passat per les errades
arbitrals.
Encara en clau blaugrana,
de joc estarà
de baixa
un mínim d'un mes
per unes 15 al turmell
i Aitana
bon matí guanya
el Premi Laureus
de l'Esport.
A l'NBA,
els Brooklyn Nets
han anunciat oficialment
que Jordi Fernández
serà el seu entrenador
principal a partir
de la propera temporada.
També han bascat
el jugador del Girona
i que Iroek Bo té
una lesió
al turmell esquerra
a la Lliga Femenina.
La base de l'UNI Girona,
Laura Penya,
anuncia que deixa
de jugar temporalment
per raons de salut mental
i el tècnic del Barça
Sant Feliu,
que Isaac Fernández
deixa l'equip
després de sis temporades.
A la Champions masculina
de Waterpolo,
Brescia,
Atlètic Barceloneta
a dos quarts de nou.
A la Lliga de Futbolsat,
el Barça disputa avui
el seu partit avançat
a la 29a jornada de Lliga.
Els braugranes,
que són líders,
reben el Cartagena 6è
amb la novetat de Pito.
En envol,
el Barça anuncia
l'ampliació de contracte
a l'Atal Suèc,
Jonathan Kalsbrogaard,
ell serà blaugrana
fins l'any 2028
i a més,
Fins aquí,
les notícies.
Tenim paraula.
Literatura,
molta literatura.
Jo no sabia...
Tenim paraula,
el podcast
que a través d'una paraula
en català
s'obre a tot un món.
Boira.
Passarell.
També és una persona viva,
astuta,
molt alegre.
Tret de quan està la cassola.
Botifler.
Bandarra.
De la berra i del bandarra.
Del bagarro.
Garrepa.
Feliç.
Jugarem,
riurem
i reflexionarem
sobre la nostra llengua
i ho farem
en un programa
farcit de gent
apassionada pel català.
Us ho podem assegurar
perquè nosaltres
tenim paraula.
Tenim paraula.
El podcast
sobre la riquesa
del català
amb Roger de Gràcia
a l'àmbit
i al web
de Catalunya Ràdio
i al 3CAT.
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Doncs ara arriba
l'equip de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio.
Un aplaudiment per ells.
Quim Morales,
hola!
Hola,
Ricard Ostrell,
què tal, família?
Molt bé.
Bon dia, bon dia.
Això està a punt de ploure ja, eh?
Doncs serà un bon dia,
si plou,
també.
Ah, això és veritat.
Perquè ens convé que ploqui.
Ens acompanya el Marià Marín.
Hola, Marià, com estàs?
Bon dia.
Bon dia.
Que és secretari del Granvi de Llibreters
perquè aquesta hora és l'hora aquella
que comencem a actualitzar coses.
Ara mateix com estan anant,
de vendes?
A les vendes,
les sabrem quan haguem venut,
és com un partit,
però estan anant molt bé.
Diré un parell de coses.
A les setmanes prèvies
i els dies abans,
les vendes de llibres
i les vendes...
l'afluència gent a les llibreries
i de llibres en català
ha augmentat molt respecte a l'any passat
que va ser un any de rècord.
Per tant,
mireu com està i és un dia feiner.
És que els dies feiners ens agraden més.
I tant.
Que no treballeu vosaltres avui.
Sí, clar,
però s'escapes a fer un cafè.
Vaig a fer un cafè
i has trigat 3 hores,
no passa res, eh?
És Sant Jordi.
No seria el mateix si fos festa.
Jo tinc una pregunta
pel senyor Marià.
Endavant.
Els estrangers,
els turistes,
compren llibres també
o només estorben
aquí al Passeig de Gràcia?
Es noten més a les Rambles.
Vale.
Però he de dir
que hi ha els tipus d'estranger.
L'estranger que ve sovint
o ets espatriat i viu aquí,
i aquest compra.
Aquest compra, eh?
Aquest compra.
I cada cop s'anima més
a comprar en català
encara sigui menys.
I el que ve la visitant
diu
no entenc què passa avui
en un dimarts.
No entenc què passa.
Sí, sí, ja fa encara
de no entendre gaire què passa, eh?
Buy books, please.
Please, buy the books.
Buy the books.
Spend the money.
This is not free, eh?
This is not free.
Not free.
Buy the books and the rows.
Many writers have to eat food.
I els llibreters, i els llibreters.
And the bookers, Ehlers.
The publishers.
Yes.
És un dia de molta feina.
De fet, quant fa que prepareu Sant Jordi?
Cinc mesos.
Cinc mesos.
Imagina't.
Cinc mesos per 12 hores.
Perquè és dissenyar tot Catalunya,
perquè no passa això al Passeig de Gràcia
a Barcelona, tot Catalunya.
És molt important, molt rellevant,
perquè és una festa,
és multitàrget,
hi ha nanos enganxats de la corda
que solten per volar-hi adolescents vells.
Passa als 947 municipis,
i a Barcelona és molt important,
quan encara que hi hagi una superilla,
volem que la gent no tingui el barri.
Estem a 7 distrites,
i en 12 barris.
Molt bé.
Fantàstic, ha gaudit d'aquest llibre.
Sí, sí, ha gaudit del dia.
Tu el gaudixes el dia o el pateixes?
Les dues coses.
Jo a les 3 de la matinada m'han dit
tenim el marcatge,
hi ha els generadors ecològics,
la Guàrdia Urbana té els New Jersey,
la infraestructura està muntada.
Llavors a les 6 m'han dit
entran els llibreters,
i a les 8 jo ja estic tranquil.
Ja pots anar a dormir, directe.
Bueno, no, fins a les 12 de nit.
Maria Baric, gràcies per acompanyar-nos avui.
Gràcies a vosaltres, molt bona dia ara,
i a llegir molt.
Això, compreu i llegiu.
Bybooks, Bybooks.
Va, l'última hora, tot vostre.
Som-hi.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora,
amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
el best-seller radiofònic dels vostres migdies.
Amb uns canfòlets de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
Sant Jordi Ramoneda.
Bon dia, Quim Morales.
Mira quina festa que hem muntat pel teu sant, eh?
Moltes gràcies.
És pel teu i pel del director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda.
Ah, val, val.
Ja deia que era massa per una persona,
però per dues estan molt ben calibrats.
Cap dels tècnics, en Jordi Just.
Molt bé.
També.
També va per ell.
També volem saludar a la Xènia Molero,
a l'Àlex López,
a l'Aina Austrell, que estan a la producció.
També hi tenim la Sara Llobet,
la Montse Uller,
l'Ivan Ripoll,
la Montse Riu,
l'Isabel Romano,
la Marta Busto,
en Marc Ferro,
la Lola Quadrado,
en Lluís Cuevas,
la Rosa Massagué,
tenim l'en Víctor Lorenz
i en Miquel Jario
i la Montse
durant el control central,
el control de so d'Albert Hodder,
en Pep Casanovas
i la Matilde Céu,
l'anet també,
en Martí Cuní.
Avui som tots...
Però és que, clar,
és que és Sant Jordi.
Però quanta gent has dit
que jo els he estat comptant
i no en compto?
No, perquè a la Carpa
no n'hi ha tant.
Perquè ara connectarem
amb en Xavier Verdezquerdo,
amb l'Aida Fita.
Han de venir convidats.
La màgia de la ràdio, eh?
La màgia de la ràdio.
La ràdio,
sempre,
sempre,
sempre, sempre la ràdio.
I qui us parla,
en Quim Morales,
dimarts 23 d'abril,
diada de Sant Jordi
i Catalunya Ràdio
surt al carrer
per celebrar-ho amb vosaltres
i oferir-vos un eixupluc
per si es posa a ploure.
Si es posa a ploure,
aquí cabem unes, què?
30 per si...
I cabem nosaltres.
I tanquem,
perquè no entri ningú.
Al matí de Catalunya Ràdio
tenim una última hora especial
dedicada al dia del llibre
i a la rosa
i per començar,
una bonica narració
d'en Joel Díaz.
Ara ens explicarà una cosa,
que és què fa cada dia
amb els vostres impostos.
Vostres impostos!
Vostres impostos!
Impostos vostres!
Doncs bé,
catalans i catalanes
aquí presents,
ja sabeu que jo,
des que visc dels vostres impostos,
doncs miro el cèntim
cada cosa que gasto
i és per això que avui,
per primera vegada a la meva vida,
faré l'especulació de la rosa.
Qui dius?
Tingueu present
que la rosa va baixant de preu
a mesura que avança el dia.
Per tant, aguanteu.
Aguanteu.
Aguanteu.
I cap a les 7, 8 de la tarda,
veureu que allò comença a baixar en picat
i la rosa és maca igual, eh?
Però està pràcticament a meitat de preu.
Per tant,
si aneu gestionant la cosa,
no, carinyo,
que mira,
ja te la donaré després,
o després,
podeu arribar a estalviar ben bé
4 o 5 euros, eh?
I pensa, Joel,
que ha de tenir-los o no tenir-los.
No, no, home.
Home, no, i tant.
No, vale.
I la rosa, un cop la treus del concessionari,
val la meitat, eh?
Val la meitat.
És veritat.
Perd molt de valor.
Perd molt.
I, a més,
tenint en compte que pràcticament
ja no hi ha rosa catalana,
perquè es veu que l'únic productor de rosa
ja plega,
i venen de tomar pel cul,
venen...
Venen congelades.
Venen de molt lluny, sí, sí.
No, per què no dura la rosa?
Perquè ve congelada.
Aviam les comprarem a la sirena, la rosa.
És quina vergonya.
Escolta, m'estàs dient que si la rosa
que ja he comprat avui
per la senyora i filla...
Sí.
Que són dues persones separades.
Ah, perquè si no,
em faria molta angúnia.
Molta angúnia.
La puc congelar,
la posa al congelador,
en un tàper,
i de cara a l'any que ve,
4 o 5 euros.
No, perquè hauràs trencat
la cadena del fred.
Llavors pots agafar
la Nisakis de la rosa,
que és el pitjor que pot passar.
Doncs ja ho sabeu,
aguanteu si la parella aguanta també,
perquè pot ser que si aguantes molt
al final arribis amb rosa,
però ja no hi hagi parella.
Si veus que ja té moltes roses
de molts pretendents
i la teva no,
doncs escolta, paga i ja està.
És el que farà avui en Joel Díaz
amb els vostres impostos.
Hi ha aquesta setmana de Sant Jordi
en què parlarem i molt de llibres.
L'Aida Fita s'ha proposat
trobar els oients
amb la biblioteca
més ben assortida.
Aquesta és la seva
Fita de la setmana.
Fifi-fita!
Fifi-fita!
Com la setmana!
Go! Go! Go! Go!
Bon dia, companys!
Com esteu?
Això tu que estàs
a l'Al Sant Jordi Musical d'Aicat, oi?
No, no, ho esteu sentint?
O sigui, això està patadíssim,
després ja en parlarem,
però això és una meravella.
Estic aquí fent cua ja
per fer la meva primera cervesa,
perquè, clar, aquí...
Aquí no corre la bola.
La primera, has volgut remarcar
que seria la primera...
Sí, sí.
En directe.
La primera és la que puja més
perquè porta més gas.
Directe, exacte.
Doncs bé, aquesta setmana
estem buscant a l'Oient
amb més llibres de casa seva
i hem començat bastant forts
perquè teniu en Xavi Gaja,
que ja és un...
És un clàssic de les dades de la setmana.
Sí, senyor.
Que ell no s'ha atrevit a comptar-los,
però ens ha enviat una fotografia
i té a la marinera
i ens ha dit que tenim centenars.
Però després la Tony,
que sí que s'ha atrevit a comptar-los,
ha dit que en té 951.
Que no són pas pocs.
I per últim tenim la Maria de Girona,
que no us diré encara quin és el nombre,
perquè, o sigui, té tants llibres
que el seu pare, quan es trasllada,
ho fa segons les parets de la casa
perquè s'hi càpiguen o no
i càpiguen els llibres.
O sigui, ho fa segons la...
Saps?
Es basa en els llibres
per canviar-se de casa.
O sigui, imagineu-vos la quantitat
de llibres que té aquesta persona.
Que hi hagi un pang de paret
que hi puguis posar tota la prestatgeria, no?
Exacte, bàsicament.
Però quan li diguin a la Maria
que existeixen els e-books,
que pot treure en un cubicle ella sola.
Però no és el mateix.
No, no, no.
Oi que no.
El olor del llibre.
El olor.
El gust.
El gust també té gust.
Són llibres que han anat passant
de generació en generació.
Vull dir, són tresors,
ja no són llibres.
Són, bueno...
En fi,
si vosaltres teniu molts llibres,
envieu-nos les vostres fotografies
i les vostres notes de veu
al 667-37-27-29.
667-37-27-29.
Mira,
per exemple que avui tenim molts oients
aquí amb nosaltres
al Passeig de Gràcia
amb carrer...
Què era això?
Consell de Cent.
Consell de Cent.
Entre Diputació i Consell de Cent.
Perfecte.
Doncs sapigueu que si teniu molts llibres a casa
els hi podeu fer una foto,
ens l'envieu al 667-37-27-29
i l'oient amb més llibres a casa,
amb aquella persona que viu pràcticament
en una llibreria,
s'emporta un sopar per dues persones
al Tastem Restaurant.
Uau.
Al carrer Provença, 88.
Sopar, menú degustació del xef.
Uuuh, del xef, a més.
Del xef, amb uns plats,
on es delicatessen tot de Kilòmetre Zero
i cuina mediterrània.
Bueno, Kilòmetre Zero no pot ser
perquè està a l'Eixample
i a l'Eixample no hi ha remaneria,
no hi ha gran cultura.
El concepte Kilòmetre Zero
es refereix a coses de prop.
Vale, vale, vale.
És a dir, que no et portaran...
Alvocats.
Alvocats de Nova Zelanda.
No hi ha pinya al Tastem Restaurant.
No hi ha pinya.
Molt bé, doncs quedem així, Aida.
Gràcies.
De seguida tornem a l'antiga fàbrica Estrella d'Am
per parlar d'aquesta festa,
d'aquest Sant Jordi musical
que han muntat els companys d'ICAT,
però també volem explicar-vos
que avui tindrem un fantàstic còctel
d'emocions amb en Jordi Ramoneda.
Avui és un dia que és un còctel en si,
perquè la gent passa per moltíssimes emocions.
Quan surt de casa, diu
ai, que bonic el Sant Jordi,
ves a comprar l'arròs, ves a comprar el llibre.
Hi ha moments d'alegria,
hi ha moments fins i tot d'enfadu,
però avui el que farem també és,
a part de descobrir el dia de l'amor,
perquè el dia de Sant Jordi
és el dia dels enamorats a Catalunya.
Ara ho estàs dient.
Per tant, sentirem declaracions d'amor
i farem una cosa que és
aixugar l'amor de la declaració
per analitzar com és
la trobada amorosa entre dues persones.
Ja veureu, descobrirem d'aquí a poc.
Sí, perquè no entenc res.
Jo tampoc, m'he fotut un poc en embolic,
però realment...
No, no, no, sóc jo, eh?
Però també estàs una mica espès, Joel, tu.
Sí, sí.
Està potxo.
Estic afectat per una cosa
que es diu vertigen.
No us ho recomano, eh?
No?
No, és com anar borratxo
sense tot el divertit
de l'anar borratxo.
Es veu que hi ha uns nervis
en un lloc del cervell
que es diu vestíbul,
que no ho sabíem.
Sí, el nervio vestibular.
Que els té una mica alterats.
Bueno, noi, però vaja,
què hi farem?
Si hi ha qualsevol cosa
tenim aquí un servei d'emergències.
No, si em desmaio,
doncs feu la maniobra aquella i ja està.
I sobretot graveu-ho
que ho penjarem a les xarxes.
Ah, això mateix.
I per conèixer quin és l'ambient
al voltant d'aquesta fantàstica
caravana de Catalunya Ràdio
hem de connectar també
a Plaça Catalunya.
De fet, ens anem fins allà
amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
Allà a la Plaça Catalunya
s'hi està fent, diguéssim,
un happening artístic
molt interessant
per tot el 3CAT
i en Xavier Pere d'Esquerdo
l'està seguint.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim Morales.
Estic al centre
de la Plaça Catalunya.
És una passada.
Si passeu per aquí
veureu que hi ha
una paradeta molt gran
del 3CAT
on ara mateix estan en directe
fent amb la Helena García Mlero
el Tot es mou.
Hola, hola, Mlero.
Hi ha famosos.
Famosos, famosos.
Sí, mira, ara de fet
estan a l'espai de cuina.
Està...
la Ruscalleda
que estava cuinant.
Oh!
Però jo us convido
que mireu a mi
perquè estic amb una persona brutal
que ara està treballant
que ha fet un mural
Ah, m'esteu mirant?
No, clar que no t'estem mirant.
Estem a la ràdio, Xavi.
Com estem d'estar mirant?
Bueno, saps per què t'ho dic?
Perquè la TV3 està punxant
en la direcció
que si em veieu darrere
de la Ruscalleda
em veureu a mi.
És que ara tenim TV3.
És que som de ràdio, nosaltres.
No passa res.
Doncs mira, hi ha un grafiti enorme
al costat d'aquí
de l'estand del 3Cat.
Enorme, o sigui,
aquesta 4x4.
I hi ha aquest grafiti
tan famós
que es diu TV Boy
que ha fet molts grafitis
aleshores de tot el món.
Home, TV Boy.
És boníssim, aquest tio.
Doncs sí, sí.
Home, n'ha fet de molts sonats
per tot Barcelona.
De l'Alexia Putelles.
Aquest, aquest.
De la Rosalia, també.
A mi m'agrada molt
el de la Putelles.
Sí.
Doncs ara està a punt...
Exacte.
Està a punt d'acabar
un dedicat a Sant Jordi,
bé, però que ha fet allò
del gamberro
que fan els grafiters
i li ha col·locat
una de Santa Jordina.
I ha dibuixat, hòstia.
Quin fiu radical, eh?
És guai, és guai.
I en lloc d'un Sant Jordi
ha fet una Jordina,
una noia,
amb una armadura d'aquestes
d'anar a matar dracs i tal.
I el drac,
super, com si fos un gusset, saps?
En lloc d'allà,
traient foc i...
No, no, no,
ha fet una mosqueta.
Bueno,
espera si estarà pervertint
una mica en la llegenda,
però, bueno, no passa res, no?
Para, d'això es tracta, no, també?
Exacte, Xavi.
Sí, sí.
Bé, Xavi, doncs,
si vols, tornem d'aquí una estona
a veure com va aquest grafiti
i també per parlar amb en TV Boy.
Serà possible o no?
O és un home misteriós
com el...
Com el Banksy.
Com el Banksy.
És misteriós.
Jo he parlat amb ell,
molt bon nano i tal,
però no revela el seu nom ni cognoms.
Va amb ulleres de sol,
allà tot incògnit.
I el que passa és que si t'apropes...
TV Boy es diu.
TV Boy, yes.
Clar.
I si t'apropes molt, flipes,
perquè, clar, fa olor allò del grafiti
que és aquella pudor que fa.
Ah, fa olor de dissolvents
i de pintura acrílica.
Sí, sí, sí, és això, això, això.
I llavors anem una miqueta flipats aquí, eh?
Doncs a veure com va la col·locada
que porta en Xavier Pérez d'Esquerra
del Plaça Catalunya.
Ja ho sabeu,
si esteu passejant per aquí
i us acosteu al set del 3CAT
i trobareu la programació de TV3 o del 3CAT
i també en TV Boy treballant
amb aquest grafiti de Santa Jordina.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, aquí, Morales.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
M'estan fent fotos.
No em feu fotos.
No, pictures, no.
Pictures, no.
Hi ha algú que parli català aquí?
Sisplau.
No em feu fotos.
Parles català?
No, no, no, estic treballant-ho.
Estic treballant-ho.
Bueno.
Bueno.
Bueno.
Passen set minuts d'un quart d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
i estem en directe al Passeig de Gràcia
envoltats de persones tefaneres
que els agrada veure com fem la ràdio en directe
i nosaltres estem encantats.
Un aplaudiment per vosaltres mateixos, sisplau.
Visca, el públic.
Visca.
Visca.
I està sortint una mica el sol.
Una mica el solet.
Ah, està, que aguanti, que aguanti.
Quin gran moment.
Penseu que d'aquí a una estona
ha de cantar el millor o pitjor cantant del món,
en Joel Díaz,
i, aviam,
de vegades diuen que cantar veu malament
té certa influència sobre la meteorologia, no?
Hi ha hagut un senyor que literalment ha dit
Hòstia.
Hòstia.
Doncs si aguantes...
Sí, cantaré.
L'espectacle no...
De veritat, és...
Deixa't estar de Beyoncé,
és de Taylor Swift i de companyia.
He rebut moltes pressions
per part del gremi d'editors
que no canti, que no canti, que tal, que no...
Jo cantaré igualment, d'acord?
Cantarem igualment, ho farem de seguida,
però ara ens desplacem a un altre punt de Barcelona
on ICAT ja ha tornat a muntar
un Sant Jordi Musical de primera
i allà hi tenim l'Ai de Fita
passejant per la Catifita Vermella.
Bueno, companys...
Què? Ja has tastat la primera cervesa?
Des del centre neuràlgic de la música
i la cervesa i la disbauxa.
Estic aquí a l'antiga fàbrica Estrella d'Amb
que fan el Sant Jordi Musical
d'Ambicat.
Això és una meravella
perquè teniu un munt d'escenaris.
Ara, per exemple,
està tocant en Triquell, ara mateix.
Aquí vas.
I també aquest mateix.
Osti, que bé que ho fas, no?
Estava sentint i s'ha posat a tocar justament darrere.
Nois, estic fotent una traco
ara mateix a la pegatina.
Com esteu?
Estic en directe des de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
amb Quim Morales.
Com esteu?
Bé, molt bé.
Hola, Quim, què tal?
Hola, Trià, què tal?
Et diuen hola.
Sí, perquè clar, no té auriculars,
no els està sentint,
però els estic veient aquí,
no heu obert les cerveses encara,
veniu només a firmar, eh?
No, hem dit, bueno, ens esperem
i després ja que comenci la festa.
Com estan en això de...
Bueno, t'hi veu que per molts anys, eh?
Per molts anys a la pegatina.
Ah, per molts anys.
Que em fan venir els escenaris.
Tint ja?
Osti, com passa el temps.
Sí, 20 anys ja, home.
Bueno, clar, és que...
Com han sigut aquests 20 anys?
Què?
Però esteu molt joves encara,
sembla que tinguen 15.
Ah, bueno, gràcies.
Res, clar,
la gent que ens va veure,
que teníem 18 anys,
ara,
doncs, home, la diferència és notable,
el que passa és que no et puc fer un titular,
allò de...
De mira,
doncs ha estat increïble,
no?
Com una pel·lícula d'un viaje,
no sé què,
no, no, vull dir,
ha estat...
Doncs hem fet 1.300 i escaig concerts,
en 30 i escaig països,
s'hem après molt,
seguim aprenent encara
i està sent molt divertit.
De fet,
el que estem avui signant
és un còmic
amb tot un munt d'aventures
que hem viscut a diferents països
i que és molt xulo
i que recomano a tothom.
En aquest còmic,
hi ha pegatines o no?
Eh...
Qui ha fet aquesta pregunta?
No esteu.
És meva, és meva.
Hòstia.
M'hi ha una pregunta.
Es nota que...
Està allà pensant.
En una en concret.
De qui et pensaves que era la pregunta?
Bueno,
Pere d'Esquerdo,
jo crec que és...
Què tens aquí en passat,
amb Pere d'Esquerdo?
No, no, no,
però com que us he escoltat molt,
dic que és un tipus de preguntes...
Ens coneix una mica.
I jo m'imagino que faria...
Preguntes intel·ligents.
Sí, preguntes intel·ligents.
Jo m'hi matitzo ja amb els meus companys,
llavors ja em surten aquestes preguntes.
Però, bueno,
perdó, seguim.
Jo vull preguntar una cosa també,
que és,
amb qui passareu aquest Sant Jordi?
Amb qui passarem?
Doncs jo crec que entre nosaltres,
perquè estem aquí,
després hem d'anar a signar també a Norma,
més tard i així,
llavors estarem nosaltres.
Després potser s'afeixi alguna parella,
però principalment nosaltres.
Parella.
I tant també els companys podeu parlar també,
si voleu, eh,
que només està parlant ell.
Què vols que em digui?
Bueno, doncs...
Ostres,
diga que una cosa xula.
Però això,
la birra calenta no entra.
Jo vull que m'expliquis alguna història amorosa fracassada,
o sigui,
allò que diguis,
ostres,
aquest dia va sortir malament.
Justament,
pregunta-li a algú altre,
em pilles en mal moment,
i amb Sant Jordi i tot,
no fotem.
Què dius ara?
Estàs en moment de ruptura,
ara mateix.
Ai, noi.
Bueno,
així,
dient...
És molt dur, eh,
el primer Sant Jordi,
després de cada tal.
Sí, sí.
Puc marxar corrents i li preguntes alguna cosa a altra?
Sí, per favor.
És que, home,
jo també he anat a triar la millor persona per fer aquesta pregunta.
Bueno, però escolta,
doncs ara vull preguntar...
I tant, i tant.
Sí, clar.
Ah,
en algun moment...
El millor moment...
Quan es tanca una porta sobre la finestra.
Perquè t'hi tiris i et matis.
Però jo crec que quan hi ha comunicació,
quan hi ha aquesta complicitat,
jo ara estic molt bé.
Ui, molt bé, estàs, sí.
Ja se't veu.
Encara no.
Tinc la rosa,
que la tinc preparada per després,
quan la vegi.
Però el llibre,
suposo que després per la tarda
anirem a donar un tom
i escolliré alguna cosa.
Passa't per allà
a saludar els companys de Catalunya Ràdio.
I bé,
jo estic per aquí,
aquí,
em quedo aquí amb les cerveses
amb els companys de la pegatina.
Sí, sí, ja, sí.
Treballant, treballant molt.
Ja ho veig, ja.
I una mica de concertillo.
Has vist?
Doncs que ho passis molt bé,
com us ho passareu,
si us aproveu
a l'antiga fàbrica Estrella d'Ama.
Avui tenim el Sant Jordi Musical.
És gratis.
És gratis.
Ah, doncs aneu capellant.
No, no, no.
Espereu un moment.
No, no,
quan acabem aneu capellant.
Encara han de passar moltes coses.
Tenim un convidat Estrella
que de seguida desballarem qui és
i després en Joel Díaz
ens ha de cantar una cançó
dedicada al dia del llibre.
O sigui que continuem
a l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Què és una batrucada?
És una trucada amb batucada.
No es diu batrucada?
No es diu batrucada.
Això era una R.
Ah, batucada.
Sempre es diu batrucada.
Tota la vida diem batrucada.
Tres minuts i dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio
celebrant Sant Jordi
amb els nostres oients
i amb tota la gent
que passa per aquí
pel passeig de Gràcia
entra a Consell de Cent
i no me'n recordo de l'altre.
Diputació.
Diputació, fantàstic.
Avui és que sóc de Badalona.
No passa res.
I allà no hi ha carrers pràcticament.
Ah, no?
No, res, res.
Són totes rieres.
Està tot per asfaltar.
Amui a Catalunya Ràdio
estem d'enhorabona
perquè celebrem Sant Jordi
des del carrer
amb tots vosaltres
i perquè avui s'estrena
la segona temporada
d'un podcast d'èxit
que reivindica la llengua catalana
des de l'entreteniment
que de vegades és molt important
explicar les coses
de forma amena i divertida.
Avui podrà tornar a escoltar
Tenim paraules.
Molt bé.
I qui ens acompany ara
és el director i presentador
d'aquest podcast
de Tenim paraules.
Un aplaudiment, sisplau,
per en Roger de Gràcia.
Guapo.
Bravo.
Guapo.
Que no sé si avui també
et deu tocar a signar llibres.
Sí, és veritat.
Avui a les 7 som a la central
d'aquí del carrer Mallorca
signant llibres de tothom.
De tothom.
Però que porti un llibre
jo l'he signa.
Si et porto el xixot...
Un llibre de cuina,
el que vulgueu.
Però potser millor que portin
el teu Digamboig, no?
Sí, tinc llibre,
un llibre que es diu Digamboig,
publicat per Columna,
també un èxit editorial,
arrabassador.
Sense precedents.
Sense precedents.
I tothom qui el compri
de regal un dia a Cepam.
Molt bé.
Sí, perquè...
Hòstia, però igual te compro...
Mira quina il·lusió he vist aquí ara.
Igual te compro 10 o 20, eh?
Ah, en tinc, no hi ha problema.
A la seva manera,
en Roger de Gràcia ens explica
el meravellós món del trastorn mental.
Sí, del teu.
Del meu?
Bueno, sortiria al llibre, eh?
Sí, també.
No, del meu, del meu.
Prefereixo conèixer el teu
i les maneres de superar-lo, també.
Sí, sí, sí.
Ha estat molt bé
i ha estat un procés molt xulo
per mi i per la meva mare, també.
Sobretot...
La meva mare no sabia res d'això.
No sabia res.
No, t'imagines?
S'han enterat per la premsa.
S'han enterat per la premsa.
No, sí que ho sabia,
però ara som més amics.
Sí, però el dia que vam presentar el llibre
em va dir, diu,
a mi m'agrada més quan escriu altres coses.
A mi també m'ho va dir.
Bé, es pot seguir bé.
Però parlem del programa.
Del programa ja podeu entrar a 3CAT,
descarregar-vos els nous capítols
de Tenir un paraula.
Com va a ser això?
Tots de cop o un per setmana?
Un per setmana i tenim moltes paraules, eh?
Mira, avui comencem amb passarell.
Passarell bonica.
Hem pensat que avui havíem de parlar d'això,
de l'ocell i de fer el passarell
el dia d'avui i tots els dies de l'any.
Però tenim moltes altres paraules aquest any.
En tenim 20, de ben bones.
Per exemple, mançana.
Mançana, diríeu, que surt al diccionari?
Em sé trencada.
Em sé trencada.
Mançana, però...
En principi no, no?
Ah, però per referir-te a una illa de cases.
Vosaltres diríeu que es pot dir
de la illa de cases una mançana?
Ho hem dit tota la vida, no?
Doncs no es pot dir!
No es pot dir!
Home, butiflè és!
Butiflè també la tenim.
També la tenim, butiflè.
M'he preguntat d'on ve butiflè.
Doncs t'ho explicarem.
D'on creus que ve, tu?
Del francès, ja t'ho dic ara.
Ah, la butiflè.
La but de la fleur.
La fleur, correcte.
La fleur, ja la tenim?
Ja tenim la fleur?
Oh, escolta'm.
Ens falta botè.
Botè.
Botè.
Botè, la fleur.
No sé francès.
Botè, vostè, vostè.
No, no, no.
Què dius, home, què dius?
Vostè té flors?
No.
Però llavors això seria pels floristes.
Vostè té flors.
T'ha dit molt, això, avui.
Si avui vaig anar a Parades Roses
i li dic butiflè,
entendrà que li vull controlar una flor, no?
Escolta, jo si m'ho tés una floristeria
li diria butiflè.
Oh, no, no.
Butiflè.
Mira, potser millor no a la muntanya.
Sí que ve del francès,
i us dono una pista.
Té a veure amb butiflè,
té a veure amb els borbons.
Sí, home.
Amb la flor de l'is.
Ah.
Doncs coses que descobrirem
en aquesta segona temporada.
Es pot seguir bé la trama de la segona temporada
sense haver sentit la primera?
No s'entén res, de veritat.
Has hagut de fer un previously.
Jo t'he de dir una cosa,
no recordo res del que gravo.
Per tant, m'he hagut d'apuntar
a les paraules que hem gravat
per aquesta segona temporada,
que són
Passarell, Mançana,
que sí que és el diccionari,
no com a illa de casa,
sinó com a poma,
perquè hi ha molts llocs del territori
que en lloc de dir poma,
diuen Mançana.
Mengem una mançana.
O és que només parlem el català de Badalona?
No, ara.
Digue-ho, digue-ho.
No, no, no.
Sí que existeix.
Botiflè, tenim romansos.
Molt bé.
Una paraula per això és ara.
Cleca, birra.
Birra.
Ja?
Birra és el diccionari, ja,
està acceptada, ja.
Des de fa poc, des de fa poc.
Des del 2022.
Veus?
Va ser la paraula que va votar.
Atenció, ja sabeu que cada any
es vota el neologisme
i la paraula que es proposa
perquè entri al diccionari.
Sí, sí.
Doncs unes de les que es va proposar
era birra.
Quanta gent la va votar?
No ho sé.
Més dels 50.
Més dels 50.
Uau.
Majoria absoluta.
Borratxos, un país de borratxos.
Roger, Roger,
puc fer-vos una proposta
pel vostre programa?
Sí, endavant.
M'agradaria que investiguéssiu...
Ja està tot gravat, eh?
Merda.
Però bueno, no, pel següent.
Per la tercera temporada.
Tercera temporada.
Investigar.
Que investiguéssiu perquè en català
no tenim un sinònim perfecte de carinyo.
No tenim una traducció perfecta d'aquesta paraula.
Bona, bona.
És molt fort que haguem de dir carinyo
perquè no tenim una paraula per dir carinyo.
Et diré que això passa...
Carinyo.
Passa en català
i llavors el trobes en castellà,
però al revés també passa.
En totes les llengües passa.
Per exemple, els castellans,
a l'hora d'acabar una feina,
què diuen?
Estic a punt de...
Plegar.
No, plegar.
Plegar.
Clar.
Si que ho diuen plegar.
Sí, sí, diuen plegar.
No tenen una paraula tan concreta
com plegar, que és la nostra.
És l'hora de plegar.
L'hora de plegar, no.
Que té a veure amb...
Per què diem plegar, nosaltres?
Bueno, per la idea de...
Perquè pleguem.
Plegar què?
De plegar...
Els llençols.
Els llençols.
L'ordinador.
Per què diem plegar?
Per què?
Perquè és el que es feia
amb la indústria tèxtil,
amb els talars.
Pleguem.
Plegaven.
I de què ho tens?
I l'hora de plegar era deixar.
Pam, tota la cosa aquella allà ben plegada.
Parla endemà a trobar-t'ho ben plegada.
Com divulgues, eh, Roger?
Pam, pam, pam, tenim paraula.
2024.
Èxit total.
Això ho podeu trobar a tot arreu.
El 3CAT, sobretot.
El 3CAT.
Perquè crec que si poses Telefinko no surts tu.
No se sap mai.
De moment no.
No se sap mai.
Vostè té flors?
Jo aniré dient.
Escolta'm, a quina paraula catalana li tens mania?
Sempre preguntem quina és la que ens agrada més.
Ostres.
Però a tu quina et fa una mica de ràbia?
Jo crec que implementar.
Uf!
Oh, esti, ets aquesta paraula, eh?
Molta ràbia.
Implementar no m'està agradant gaire.
L'han intentat com colar bastant i no ha triomfat.
En Zems tampoc no són.
En Zems no t'agrada.
Té una cosa.
Donar suport a algú, ja estem dient recolzar i no és correcte.
No es pot dir.
No és veritat.
I quanta gent en aquesta ràdio i a totes està dient...
Ara me'n recordo què vol dir.
Se li ha anat al cap.
Hòstia.
Quan dones suport...
Apoyar.
No, no.
Està dient apoyar.
Apoyar.
No, no recolzar.
No, en lloc de dir per descomptat, la gent diu per...
Supost.
Per...
Home, per supost.
Jo crec que el fan fora.
Per suposat.
Ah.
Per suposat.
Prou de per suposat.
Prou de per suposat.
Per suposat és allò que presentes perquè et fan dint, no?
Sí, el per suposat.
Sense IVA o amb IVA?
Exacte.
Vostè té flors?
Com el fem?
Prou suposat.
Prou suposat.
A mi em fa ràbia antecedent.
Per què?
Per què no es diu avancedent?
Perquè són les dents aquestes d'aquí davant.
Igual que no podem dir antepassat.
Antepassat.
I hem de dir avantpassat.
Però què podem dir antecedent?
Bueno.
Pots venir al programa i que sigui tenim trauma?
No, qui hi haurà el programa?
Qui hi haurà el teu programa?
Home, el programa i el Francesc Canosa.
Home.
La Roser Cabré-Bardiell.
Tampèus.
La Maria Climent.
Vuita.
La Maria Rodríguez.
El Pau Vidal.
I aquest any tenim fitxatge nou.
Qui?
El Josep Pedrals.
Hòstia, més ni menys.
Poeta i millor persona, el senyor que té més paraules de Barcelona és en Josep Pedrals.
Sí, sí, sí.
L'hem captat.
Un fitxatge que ens ha sortit molt bé de preu.
Un geni.
Doncs escolta'm, seguiràs tenint paraula ara que parlàvem?
Hi haurà tercera temporada o què?
Sí.
Sí o no?
Ah, sí?
No en tinc ni idea, però jo dic que sí.
Home, està, ja ho has dit.
N'hi ha d'haver o no n'hi ha d'haver de tercera?
Sí!
Ha parlat el poble, per tant, de moment ens quedem amb la santa.
Ha parlat molt fruixet, eh?
Sí, perquè no saben encara.
Bueno, però volem tercera temporada.
En tot cas, nois, moltíssimes gràcies.
Feu un gran programa.
Però estàs presentant tu el programa, no?
L'estàs presentant tu.
Ara?
Ara sí, no?
Però ara ja me'n vaig.
Gràcies i tal.
El tio ja va fent...
Perdó, és defecte professional.
La cabra tira el monte, eh?
Callo, callo.
Com es diria la cabra tira el monte en català?
La cabra puja al Montserrat.
Al Montserrat.
Sempre, de jorolls.
Aquí no hi ha monte, només hi ha Montserrat.
Roger, tenim paraules a segona temporada.
Gràcies.
Tens de veure't, de veure't també, i que siguin llibres avui, eh?
Digue'm boig.
Sí, veniu avui a la seta a la central.
Podria ser el tapat de Sant Jordi 2024.
Ah, cuidado.
Qui guanyarà?
Cuidado no, compta.
Qui guanyarà?
Mira, alerta.
Ahir vam parlar d'un llibre, és en castellà, eh?
Que és Sigui el perro salchitxa.
Buníssim.
És d'en TV Boy?
No, no, no, és un cos salchitxa.
I després hi havia un que es deia, soy una oveja?
Tot això és real?
De veritat.
Bueno, hi ha el soy un pato, eh?
I la segona part que és soy un pato, doncs són llibres que podrien triomfar i molt en aquest Sant Jordi d'avui, juntament amb el digue'm boig d'en Roger de Gràcia.
Fantàstic. Estarem allà, entre els quatre primers.
Gràcies, Roger.
Gràcies a vosaltres, un plaer.
Adéu.
Ben, home.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Eh!
Eh!
Eh!
Eh!
Adéu a tothom!
Eh!
Marxa en Roger de Gràcia, que ha passat per aquí, per l'estand de Catalunya Ràdio, aquesta fantàstica caravana que tenim per celebrar Sant Jordi amb tots vosaltres, entre el carrer Diputació i el carrer Consell de Cent, al passeig de Gràcia, allà ens trobareu.
Ara ho he dit bé?
Sí!
Ja m'he situat. Fantàstic, he trigat mitja horeta, només.
Escolteu que tenim en Xavier Pere d'Esquerdo a un altre punt important d'aquest dia d'avui, és a l'estand del 3CAT, a Plaça Catalunya, on hi ha un artista treballant en un grafiti revolucionari, i ara parlarem amb ell.
Anem amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
Ara.
I recordeu que de seguida l'actuació del millor pitjor cantant del món, d'en Joel Díaz, té una cançó, té un himne, podríem dir, és un himne gairebé.
És un himne.
És un himne dedicat a...
És una cançó que la coneix tothom, és una cançó d'aquestes que, si voleu, la podreu hasta cantar, eh?
Ens podreu ajudar, d'acord? Però ho farem de seguida. Primer passem per Plaça Catalunya. Com ho tenim això, Xavi?
Hola, què tal? Doncs mira, tot just en TV Boy ha acabat d'acabar el grafiti!
Bravo! Hòstia, quina emoció! I com saps que s'ha acabat? Ha posat un punt. Clar, com sabem si s'ha acabat, TV Boy? Mai no sap, però arriba a un punt que has de parar perquè, si no, la pots fer malbé.
Seria infinit, no? És que l'art realment no acaba mai.
Però escolta'm, ara tenim aquesta obra, diríem, que és de 4x3, i tota aquella gent que s'hagi descarregat l'aplicació de mòbil del 3CAT ja es registra i entrarà en un sorteig i s'ho podran duen a casa. On poses un quadre així?
No, tan gran no serà, serà com una versió... Una rèplica?
Una rèplica, no, és un original, però amb petita escala per posar on cadascú vulgui.
Vale, i aquest gran on el posaràs? Aquest és vostre, és de... pertany a Catalunya.
Ah, que bonic! No ho sé, com va sorgir la idea de fer...
El despatx de Rosa Romà, segurament. Exacte, el despatx de Rosa Romà, segurament. Escolta, en lloc de Sant Jordi, Santa Jordina i tal?
Doncs és el concepte de l'art urbà, que una mica és un art així, invasiu, i ella, que és una dona empoderada, diu, per què sempre Sant Jordi? Fem Santa Jordina i afegeix la paraula jardina, no?
I també el pot de pintura, el pincell, representen la cultura, o sigui, l'amor a la cultura i a l'art.
Molt bé, Tibiboy.
Ai, me'l prenen? Mira, estem al Totesmou, ara mateix.
Bueno, doncs jo te'l deixo, perquè ja acaba d'acabar. Adéu-siau, fins ara.
Però per què no te'l fas al Totesmou, tu també, Xavi?
Per què li han robat al Tibiboy?
Acabo de sortir al Totesmou, estava en directe, escolta.
Tibiboy ha matat, eh? Tibiboy?
Bueno, és normal que el Tibiboy hagi de sortir per la tele.
Tibiboy ha d'arbre una... Què?
Escolta'm, Xavi, abans parlàvem d'aquestes recomanacions literàries que fèiem ahir,
com per exemple, sigui el perro salxitxa.
Has trobat algú que l'hagi comprat en el dia d'avui?
A veure, quin perro salxitxa? Heu comprat algun llibre, vosaltres?
No hi ha llibres? Aquí hi ha molta gent amb roses.
Algú hagi comprat ja algun llibre?
No hi ha ningú que hagi comprat llibres?
De moment encara no.
Bueno, caram, i què? I aquí? Heu comprat algun llibre?
A roses ha comprat vostè, no?
Roses, he vingut des de València, a Posta.
Per a vores primer, a la 3DT, el partit del Barça,
he vingut a patir, i ara a gaudir del Sant Jordi.
Ah, clar que sí, clar que sí.
El partit del Barça...
Ah, a València, ha passat per a Posta, em sembla?
Sí.
I encara esteu aquí, des de allà abans?
Sí, sí, sí, hem vingut abans per allà, que ens tocarà les entrades,
i ara hi comprem llibres, falta comprar llibres, ara.
Bé, llabar, comprar, comprar.
A veure si algú ha comprat aquí, ningú ha comprat llibres, eh?
No, només roses i llibres.
Encara no, però teniu pensat algun?
No, encara no, no.
Bé, bueno, teniu tot el passeig de gràcia i tot el dia per mirar.
Llibres, aquí els he comprat algun llibre?
No han comprat llibres?
No?
No, no, doncs mira, aquí a Plassa Catalunya no hi ha ningú que hagi comprat llibres.
Ah, sí, però bona, quin, quin?
Ara, ara, ara, espera't.
Ai, dos llibres.
El del Xavi Coral i el de l'Ada Parellada.
Ah, mira, el Xavi Coral i l'Ada Parellada.
L'Ada Parellada que es diu conciliar cuina i vida i el del Xavi Coral que és aprendre a esquivar les bales.
Enhorabona, moltes gràcies.
Es porten molt ara els llibres de cuina, molt moltíssim, eh?
Sí.
Es prenen moltíssim els cuiners, eh?
I tenim la Maria Nicolau, em cremo.
Sí, però això és injust perquè els escriptors no es foten a fer restaurants, no es foten a...
M'entens?
Gràcies a Déu.
No és una...
No són vasos comunicants.
No són vasos comunicants, eh?
Jo no veig Enrique Vilamatas cuinant.
No, o a Víctor Amela.
Víctor Amela.
Xavi, deixem amb l'ambient del 3Cat allà a Plaça Catalunya.
Nosaltres tornem al Passeig de Gràcia amb Consell de Cent
perquè estem fent l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Gràcies, Xavi.
Fins ara, Quim Morales.
Adéu-siau.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
A veure, diguem un embarbussament en xinès.
Xavi, li-li-li-li-li-li.
Oh, oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar...
Continua aquest escurcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les 3...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ei!
Quant val el teu cotxe?
Descobreixo a compremostocotche.es.
Ràpid i senzill.
Introdueix les dates del teu cotxe i aconsegueix el preu de venda.
No només una estimació.
I després d'una ràpida revisió a una sucursal, ens vens el teu cotxe.
Aconsegueix ara el preu de venda a compremostocotche.es.
Escolta, el teu pare no volia un pernil?
Perquè és la setmana de les ofertasses al Corte Inglés.
Hi ha un pernil de greix ibèric de 7 quilos, 50% racer ibèrica, per només 99 euros.
I a més de moltes més ofertes.
Ara t'emportes el 10% de totes les teves compres de regal.
Setmana de les ofertasses a Supercor, Hipercor i Supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
Preus bàlids a la Península i les Balears.
A la botiga, web i app.
Aquest dijous, a la tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona descobreix els esdeveniments,
els serveis i totes les activitats que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona.
I per la mama, un d'aventures.
Llistos.
I per la tieta de detectius.
Fet.
I per la iaia de por, que li encanten.
El més emocionant de Sant Jordi
és fer que les millors històries arribin al seu destí.
Des de Nissan t'acompanyem en el camí.
Bon Sant Jordi.
I ara, a Parlaroses.
Nissan.
Condueix històries extraordinàries.
Catalunya Ràdio
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Cuéntanos la situació.
Sí, escurso.
Des del Passeig de Gràcia, amb Consell de Cent,
un lloc fantàstic per venir a viure a Sant Jordi amb Catalunya Ràdio.
Amb tots aquests oients que ens acompanyen,
aplaudiu-vos, sisplau, que se senti això ben fort.
Bravo, bravo, guapos.
Molt bé.
Es van aplegant i ha fet ta crida
perquè saben que de seguida actuarà el millor, pitjor cantant del món,
en Joel Díaz.
Tampoc em fotis tanta pressió.
Sí, sí, sí.
Pot ser, eh?
Jo et venc tant com faci falta.
Vale, vale.
Però abans, re millor en un dia com aquest
que posar-nos en mans del barman dels sentiments.
Els dimarts, en Jordi Ramoneda ens sacseja
i serveix ben fred el seu còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Sacseja el bé, còctel d'emocions.
Hola, Ida Pita.
Hola, què tal?
Acaba d'arribar, Ida Pita.
Però com has vingut tan ràpid?
Ui, perquè...
O sigui...
Ui, ui, que no pot ni parlar.
Està borratxa.
Perquè la cervesa em fa volar.
La cervesa em fa volar.
Molt bé.
Molt bé, ja reflexionarem sobre aquest concepte.
Ja parlarem d'això.
Ara parlem de les emocions que ens porta en Jordi Ramoneda.
Avui, a còctel d'emocions,
us he portat un recull de declaracions d'amor
perquè tenim molt clar que avui és el dia dels enamorats.
A Catalunya, Catalunya és una terra que demostra realment
com d'enamorats i passionals som els catalans.
Sí, cert?
No, és broma.
És comprant una rosa i gairebé tirant-la pel cap, de vegades.
No, no vindríem a ser.
No vindríem a ser uns flamencos de les emocions.
No, som puertorriqueños.
De fet, per Sant Jordi,
hi ha el rànquing dels més venuts,
dels llibres més venuts, de quantes roses,
però no hi ha el rànquing de la parella més enamorada.
No.
Tot el dia, ah, quin és el més venut?
El més...
Per què?
Perquè som catalans,
i als catalans ens agrada comptar, no sentir.
Per tant, en una secció de sentiments com còctel d'emocions
era difícil avui afrontar-ho.
Clar, com comptes l'amor, no?
No, no es pot quantificar.
No, no, no, millor que no.
Per això avui he anat a buscar a fora el que no trobem a casa,
però abans comencem amb una declaració formal
d'un noi català que es declara.
Una declaració estàndard de català enamorat.
Bueno, jo li volia dir a la Berta
que per moltes roses que li pugui comprar,
que ella és la més maca del món.
Per favor, un aplaudiment!
Això és el programa divendres.
A veure, coses bones.
Hi ha tremolor de veu.
Sí, sí.
Comparació fluixa.
Bé.
Sí, no s'entén el que diu.
No s'entén.
Per tant, es confirma que aquest noi és català.
I tant.
Perquè l'emoció no la sap.
I així, ara se'n veu Joan Manuel Serrat, eh?
També.
Anem, però, a com es declaren els joves d'ara, els uns als altres.
Això era un noi de fa uns anys,
el programa divendres ja fa com 10 anys que el van fer, no?
Vull dir, anem a com avui en dia.
Això és un vídeo que jo i el meu equip,
que hem trobat en un portal secret anomenat YouTube...
Qui és el teu equip?
Jo.
I els becaris.
I l'Àlex i la Xènia, evidentment.
Veurem un jove com es declara una noia
i fa servir un concepte terrible.
Eso, que...
que siento que todos los días tengo ganas de verte.
I a la noche, cuando me acuesto a dormir, pienso en vos.
Y cuando me levanto, también pienso en vos.
Y de las 24 horas del día,
hay un cachitito del día que...
que también estoy pensando en vos.
Así que...
Que bueno, lo googleé y me saltó que es amor.
Atenció, o sigui...
Lo googleé...
Lo googleé vol dir que ho va a buscar a Google.
O sigui, ell no sabia què tenia, tenia com un algo.
Estoy todo el día pensando en esta chica.
Un ai, ai, ai.
¿Qué tengo?
¿Qué tengo?
¿Qué tengo?
Potser van a urgències i tot.
Sí, és que no és normal que no sigui això del nervi vestibular.
O que no estiguis tan enamorat, també, Joel.
No, no, jo ja ho estava d'abans del vertígen.
Ah, val, val, val.
És amor.
No, no, que ja tinc...
Total, en fi, que els joves ara busquen a internet
coses que tenen a dins, enhorabona, molt bé.
Però aquest són com l'estàndard de declaració 1,
el de poca originalitat,
i l'estàndard 2, de ser gracioset.
Lo googleé.
Perquè el noi de lo googleé,
que desmentim que sigui Leo Messi.
Lo googleé.
Anem, però hi ha un altre tipus de persona
que és el tio flipat que sap fer vídeos,
que s'ha baixat una app, saps?
S'ha comprat un micro, s'ha baixat una app
i ha dit, buah, ara li faré un vídeo.
A la meva nòvia?
Amb fotos i...
I sobretot, Quim, no forçaré gens la veu.
No.
No forçaré gens la veu,
perquè sé que quan la forço es nota,
per tant, no la forço.
Escúchame bien.
Oh.
Yo te quiero a ti.
Uy, uy.
Y te voy a querer siempre.
Siempre.
Y no me importa lo que diga nadie.
Què?
Ja està, treu, treu, treu.
Albert, sisplau, treu això,
perquè aquest noi s'ha empassat...
No, no, que m'estava posant catxotos.
Com es fa això?
T'has d'empassar el micròfon.
Yo el día te he empassado.
Sí.
Mira, crec que...
Crec que aquesta veu no surt de la boca.
Ah, no?
Què vols dir, que es va en trílog?
Crec que es fica el micròfon pel cul.
Ai!
Escúchame.
Ah, vale, vale.
M'has preguntat tu, eh?
Caixa de ressonància.
O sigui, si no, a la boca no et treu la queda.
O sigui, no és parlar ni cap on fora ni cap a dins,
és parlar cap enrere.
Cap enrere.
Te lo voy a querer siempre.
Va, però...
Ja et dic una cosa, ja estan separats aquests dos.
Oh!
Bueno, és que no va acabar de penjar el...
Mira, el va deixar el...
Abans que penjés el vídeo, el tio va dir...
Bueno, jo el penjo.
Si estàs...
Hasta per lo que pugui passar.
Si estàs obriendo el vídeo.
Però anem a...
Escúchame, vine.
Callate, por favor, hombre, ya.
No ens quedem amb els nois.
Elles també, evidentment, es declaren.
I mireu si ho volen fer bé,
que fins i tot he vist vídeos que m'agraden molt,
que són assajos de declaracions.
Ah, assajar, molt bé.
Assajar declaració.
Sentim aquesta noia com assaja una declaració amb les amigues.
Te amo.
No, maduro.
Grita.
Está grabando.
Te amo un rato.
Ah!
O sigui, hi ha hagut un Sergi Balbel, direcció d'escena,
i he dit te amo.
No, súbelo.
Más, súbelo.
Dame más.
Llavors, potser ella s'ha passat,
perquè si ella entra dient te amo Brando,
potser el Brando...
Brando.
Brando.
Brando.
No és que és Marlon Brando.
Va, i aquí és quan m'he adonat
que aquesta secció necessitava un saccet,
un còctel saccejat però no remenat.
El moment de la declaració és molt emocionant,
però n'hi ha un que és més determinant,
que és el primer cop que veus a una persona
i com et sacceja les emocions.
Potser no ho parleu, però només us veieu.
Sí, sí, sí.
I aquí és quan una reportera del Tot es Mou,
que és l'Esther Bertran,
des d'aquí Salutacions,
va sortir a preguntar-ho pel carrer
com es van conèixer,
com es van veure parelles per primer cop.
Fem 23 anys el dissabte, de casats.
Ah, felicitats.
Gràcies.
A la mateixa carrera.
Sí, telecomunicacions.
A veure, ell se me m'explica
que em va veure en el passadí
fumar amb una cigarreta
i que es va enamorar.
O sigui, es pot ser més ranci.
No, o sigui, un cigarro a la uni, bueno, sí.
O sigui que normalment quan veus algú fumant
et tira una mica enrere, dius...
No, ara això, ara.
Però abans era sexy.
Abans fumar era sexy.
És veritat.
I es fumava a la universitat al passadí.
Al passadí, sí.
A la meva època encara es feia això.
I el professor.
I porros, sí.
Però us n'adoneu que no hi ha història?
No, no, no.
O sigui, no, estava al passí de la uni fumant.
Bueno, m'hora primera vista, això és romàntic, no?
Mira, mira.
Uns altres que, o sigui, directament,
no és que no sentissin res,
és que era amor per descarte.
Eh, un fin de año.
Mira què veient.
Bailé con él porque no me gustaba
lo que había mucho por allí.
Ai, por favor.
Bueno, això és el passar a la discoteca.
Per eliminació.
Vinga, va, tu mateix.
Mira, per passar l'estona, no?
És com quan vas a la peixateria, eh?
Està tot el peix ja podrit
i et queda un llenguado que més o menys...
Però si aquests no es van caure bé
però ballaven acceptable,
aquests dos ja és terrible.
Érem veïns.
La primera vegada que es van veure
es van tirar pedres, una o l'altra.
Com?
Molt bé, molt bé.
Es van tirar pedres?
Es van tirar pedres.
Éren veïns i es van tirar pedres.
És que els que se peleen se desean
de tota la vida de Déu ha sigut això.
Bueno, bueno.
I ara tindreu, ara...
Perdó, camem, perquè vigileu
que ara tindrem la pujada de sucre
que us quedareu diabètics de per vida
en aquest moment.
Ai, ai, ai.
Com es fas enamorar del teu home?
Perquè va insistir molt.
Vostè no li agradava?
Home, al principi no.
Fantàstic, eh?
Si realment ja veieu que els catalans
és que, bueno, emoció flau de pell.
Tot i que ara això d'insistir molt...
Ojo.
No està bé, no insistiu.
No insistiu, vale?
No és no.
Accepteu la derrota i cap a casa.
Molt bé, doncs escolta'm, així és l'amor.
Així ens ho ha explicat el Jordi Ramonet
amb el seu còctel d'emocions.
I ara sí, dos minuts de publicitat
i quan tornem a l'actuació en directe
del millor, pitjor cantant del món,
en Joel Díaz,
amb un tema dedicat al dia del llibre
amb tot un himne que us encantarà.
Fins ara mateix.
Ja m'entens.
El podcast LGTBIQI+.
Tot i que estimem igual i patim igual,
hi ha coses que són diferents.
I no només parlem d'amor.
Ja m'entens.
Tornem a la batalla.
Amb David Avila.
A l'àvia web d'aquest review
i el 3K.
El matí de Catalunya Ràdio.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Et comprem al cotxe.
Vendermi cotxe.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermi cotxe.es.
Som al carrer Rocafort 78,
prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Connecta't a la cursa al Corte Inglés.
El dia 5 de maig, a les 9 del matí, tots a córrer.
No perdis temps.
T'hi pots inscriure gratis a cursalcortinglés.cat.
Posa't a entrenar i dóna-ho tot el dia de la cursa.
Sigue solidari i corre per la Fundació Catalana Tela Miquel Valls.
Recorda-ho, el dia 5 de maig, a les 9 del matí,
connecta't a la cursa al Corte Inglés.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Un lloc allà on sempre podràs tornar.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ens movem, canviem i amb tu ens connectem.
Som 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Grita a la reina!
He, he, he, he!
I oi, oi!
Doncs ara sí, arriba el moment més esperat,
aquí al Passeig de Gràcia amb Consell de Cent,
i som els de Catalunya Ràdio, i serem tot el dia,
perquè això no s'acaba, vindran els que no surti d'aquí.
A la tarda tindreu la carota, els informatius, tot passant aquí.
Bueno, tot.
Celebrem el dia de Sant Jordi amb els oients de Catalunya Ràdio,
i ho fem fent un regal musical especial
per tots els que ens acompanyeu,
i que ara mateix, diguéssim,
que estan saturant tota aquesta vorera.
Sí, potser seria convenient,
perquè segurament hi ha gent que no ens coneix,
avisar d'una cosa,
i és que jo canto com el cul, vale?
Queda clar, això.
Per això és el millor, pitjor cantant del món.
Efectivament, no, perquè potser ara hi ha gent
que ha vingut aquí, de turisme o el que sigui,
diu, oh, un cantante.
No, no, no.
Un cantante no.
Ho compenses amb humor, amb cert patatisme.
Una mica de patatisme, lo just, eh?
El veneno està en la dosis.
Això mateix.
Així doncs, sisplau,
un fort aplaudiment per en Joel Díaz,
el millor, pitjor cantant del món.
Gràcies, gràcies.
Bueno, us explico una mica de què va la cançó.
La cançó parla de la necessitat que hi ha
del dia de Sant Jordi comprar llibres,
perquè d'això menja tot el sector editorial.
No sé, és un tant per cent acollonant
de la seva facturació, el que depèn de Sant Jordi.
Més del 50%.
Més del 50% són gent que ja van justets a final de mes.
Imagina't que ara, pel que sigui un Sant Jordi punxen,
doncs és tot de gent que se'n va directament a la misèria.
I un dia ens has d'explicar el negoci editorial una altra vegada,
perquè m'encanta la teoria de la bola de paper.
Sí, bueno, jo tinc una teoria que és que el negoci editorial
bàsicament és una pasta de paper,
que és un cicle del paper, no?
El paper es destrueix, es fa paper, es torna a destruir,
i no té cap sentit, però en realitat sí que en té.
I és que, doncs això, els escriptors puguin menjar calent cada dia.
A favor dels escriptors i de comprar llibres va aquesta cançó,
que llavors a l'hora de pensar amb quina cançó feia el karaoke,
vaig dir, hòstia, quina cançó té un estribillo que sigui com llibre.
I llavors em va venir la del Nino Bravo, la de Libre, no?
Libre, llibre.
Llavors vull dir, si voleu cantar, quan toqués el Libre,
doncs és llibre, és apte per realment totes les intel·ligències.
Va, que si ens ajudeu això sonarà molt bé.
Bueno, a veure, el primer repte és entrar a temps,
després ja m'envalo, val?
Va, d'acord.
Vinga, va, música maestro.
Va, avui.
Ja fa anys que no llegeixes perquè ja no et pots concentrar.
El Twitter, l'Instagram i el Netflix t'han tornat,
un puto retardat.
El més llarg que has llegit últimament és un article del partal.
I no ets gens conscient del mal que li estàs fent al gremi editorial.
Llibre, per Sant Jordi surt de casa i compra un llibre en català.
Llibre, tant li fots si és per tu o per regalar.
La cosa és gastar.
Llibre, compra un llibre que no sigui d'un mediàtic nacional.
Ni polítics ni advocats, que aquests ja estan forrats.
Compra un llibre d'un escriptor de veritat.
Pensa que els escriptors en català també han de menjar.
Pensa que per vendre un llibre és com per ells sinònim d'entrepar.
No cal pels que te'l llegeixis.
Si no vols, ningú no et jutjarà.
Però pensa que per 20 euros, més o menys,
la vida pot salvar-li a un escriptor amb gana.
Llibre, per Sant Jordi surt de casa i compra un llibre en català.
En català, eh?
Llibre, tant li fots si és per tu o per regalar.
Déu meu, la cosa és gastar.
Llibre, compra un llibre que no sigui d'un mediàtic nacional.
Ni polítics, ni advocats, ni cuiners, que aquests ja estan forrats.
Comprar un llibre d'un escriptor de veritat.
El millor tixó cantant del món.
Gràcies, company.
Joel Díaz, gràcies.
Ai.
El sol quan amanece, yo soy libre.
M'han petat, m'han petat diverses venes del coll i del cap.
S'ha notat.
Mare de Déu.
Mare de Déu.
No sé si s'ha entès la idea de la lletra.
Doncs res, que s'ha entès la idea.
S'ha entès la idea o sí o no?
S'ha entès.
Què hem de fer?
Comprar un llibre en català, ¿vale?
Pot ser que se t'hagi passat el mal de cap aquell que et portaves?
No, se m'ha agreujat, Quim.
Doncs escolteu que la festa continua aquí, al Passeig de Gràcia, amb Consell de Cent.
Passeu, saludeu-nos.
Saludeu.
De seguida, el que no surti d'aquí, amb la Juliana, amb el Roger, amb la Marta, la Laura i tota la tropa.
Moltes gràcies, bon Sant Jordi i a gaudir de la diada.
Compreu llibres d'escriptors, d'escriptors!