La noticia de las 11.
Bon dia, os informa Sara Riera.
Augmentan las quejas de los usuarios de la línea de bus de Vic a Barcelona,
que con el mal funcionamiento de la R3 en las horas punta no da la base,
un problema que se ha multiplicado con las últimas incidencias por robatorio de coure.
Els usuaris s'han organitzat per comptabilitzar-ho
i l'últim trimestre, com a mínim, 5.200 persones s'han quedat a terra.
Anem fins a Vic, Nati Adell. Bon dia.
Bon dia. Només la setmana passada, i com tant que dilluns era festiu,
més de 600 persones es van quedar sense poder agafar l'autobús
perquè anava ple tot un rècord.
Els usuaris denuncien que la xifra de passatgers que es queden a terra
s'ha doblat des del robatori de cable, i això és insostenible.
Javier Naiz està recopilant totes les incidències
per fer-les arribar a la Generalitat i al Síndic de Veuges.
La Generalitat diu que està fent tots els esforços que pot des de l'octubre
des de les obres de l'R3 posant busos de reforç
per mirar d'assumir l'important transversament de passatgers del tren al bus
que s'ha més que doblat pels problemes a la línia.
Nati Adell, Catalunya Ràdio, Vic.
Més notícies, Sílvia Solanes.
Nova massacra israeliana aquesta nit a Rafal, sud de Gaza.
Almenys 40 palestins han mort en un bombardeig en un camp de desplaçats
designat per Israel mateix com a zona humanitària.
Israel ho justifica dient que hi havia membres de Hamas a la zona
i que n'ha matat dos, però l'atac s'interpreta com una represàlia
al llançament previ de vuit coets de Hamas que no van fer cap mal.
L'alcada de Rafal, Ahmed el Sufi, ha denunciat en declaracions
al matí de Catalunya Ràdio que amb aquest atac
Israel ha tornat a ignorar el dret internacional.
Aquesta nit hem viscut una nova massacre de l'exercit israelià.
Han cremat vives a persones que han mort dins les seves tendes.
Moltes d'elles eren nens.
La quantitat de morts creixerà perquè no hi ha cap hospital
que pugui tractar els civils ferits.
El marcador final de la marató de l'any passat
dedicada a la recerca en salut sexual i reproductiva
puja a més de 8.200.000 euros,
segons l'actualització final que s'ha fet pública ara mateix.
És a dir, ha sumat més de 2.500.000 euros
a la xifra inicial del dia del programa
quan el marcador es va situar en més de 5.700.000 euros.
El director de la Fundació, Lluís Bernabé,
ha dit a Catalunya Ràdio que tot plegat
és gràcies a la generositat de la ciutadania.
Molt gran.
La marató de l'any passat va ser molt gran,
en primer lloc, perquè era el primer cop que es feia,
perquè va haver moltíssima divulgació
i moltíssima sensibilització
i després, amb aquest marcador,
de veritat, un agraïment infinit
a la ciutadania, amb la intel·ligència
i la generositat per apostar per maratons
que no són fàcils.
A Torreferrera, al Segria,
una baralla entre dos grups dissabte a la nit
va acabar amb quatre detinguts
i un ferit traslladat a l'hospital.
Tenia fractures i mossegades
que li va fer el gos d'un dels implicats.
Els Mossos van decomissar armes blanques
com catanes i una d'estral
i també una pistola simulada.
Lleida Estela Busoms, bon dia.
Bon dia.
Tot plegat va començar per una discussió
entre els clients d'un bar
de l'Avinguda de Lleida, de Torreferrera.
La Batussa va anar pujant de to
i un dels implicats se'n va anar a buscar
amics i familiars que es van presentar
a l'establiment armats
i amb un gos de raça potencialment perillosa.
El més malparat va ser un home
de l'altre grup a qui van trencar el braç.
També tenia contusions i mossegades de l'animal
i el van evacuar a l'Hospital
Arnau de Vilanova de Lleida.
Els Mossos que s'hi van desplaçar
van detenir tres dels presumptes agressors
acusats d'un delicte de lesions
i també van confiscar les armes
l'endemà diumenge i va haver una altra detenció.
Dissabte a la nit, d'altra banda,
els Mossos també van detenir un home
al Centre Històric de Lleida
acusat d'apunyalar-ne un altre
i deixar-lo malferit.
Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
I el Museu de la Vall d'Aran
compleix 40 anys.
Va ser el primer ecomuseu de tot l'estat
i una institució clau en la posada
en valor de la cultura aranesa
després de la dictadura.
Al llarg de tot aquest temps
ha passat de tenir un edifici
a gestionar una xarxa
de fins a sis equipaments culturals.
Anem cap a Viella, Sofia Cabanes.
Bon dia.
El maig de 1984
obria portes a Viella
el Museu d'Erabal d'Aran.
La seva fundació
s'havia començat a gestar
anys enrere
durant la recent restaurada democràcia
i gràcies a la voluntat
de la societat aranesa
de reivindicar la seva singularitat
i el seu patrimoni.
Per això es va constituir
en forma d'ecomuseu,
com un espai
on es posaria en valor
la identitat d'un territori.
Josep Maria Trullent
en va ser el primer director.
És un museu
que després sigo referent,
perquè va ser
el primer ecomuseu
que es va fer
no només a Catalunya,
sinó a l'estat espanyol.
A diferència
dels ecomuseus tradicionals francesos,
volia ser un museu
d'identitat,
de recuperació
de la llengua aranesa.
Per celebrar els 40 anys,
el museu ha estrenat
una nova imatge corporativa.
Sofía Cabanés,
Catalunya Ràdio,
Viella.
Ara els esports
amb la Montse Mir.
El Barça posa punt final
a la Lliga
amb un triomf
al camp del Sevilla
per 1-2
en l'últim partit
de Xavi Hernández
a la banqueta.
El tècnic Blaugrana
diu adeu sense retrets,
tot i que considera
que s'ha filat molt prima
a l'hora de valorar
la seva feina.
Jonathan Giraldi
diu al matí
de Catalunya Ràdio
que la feina
a la banqueta
desgasta,
però que és el que
es demana a un tècnic
i que la seva manera
de ser encaixa
amb la intensitat.
L'entrenador del Barça femení
destaca també
el vincle de l'equip
amb l'afició
com a part important
dels èxits.
En futbol sala,
el Barça juga aquest vespre
el segon partit
del playoff
de quarts de final
a la pista del Manzanares
amb un 1-0 a favor.
El partit és a tres quarts de nou.
A Roland Garros
avui s'estrena
Rafa Nadal
contra l'alemany.
Alexander Sverev
a la categoria femenina
debutarà
la barcelonina
Rebeca Massarova
davant la xeca
Vondrusova.
I el pivot català
Alex Palou
ha acabat en cinquena posició
aquesta matinada
a les 500 milles
d'Indianàpolis.
La victòria ha estat
per Joseph Newgarden.
Fins aquí
les notícies.
A un matí
de Catalunya Ràdio
Marina Romero
Sintado
esperando
aquella mel
Rezando
porque
les son
una señal
Los días
cada vez
para más
de España
Una de les pel·lícules de l'any
film musical de culte
meravellosa
i totemica
són alguns dels elogis
que ha rebut
Segundo Premio
pel·lícula
dirigida
per la persona
que avui ens acompanya.
Una pel·lícula
dirigida
per
Isaac
i la cuesta
i Pol Rodríguez
Hola Isaac
com estàs?
Molt bé
bon dia
Déu n'hi do
no?
Quants elogis
ha dedicat la crítica
en aquesta pel·lícula?
No ens podem queixar
també està bé
que al final
amb tants anys
ja no t'ho creus gaire.
Guanyadora
de la visnaga d'hora
la millor pel·lícula espanyola
visnaga de plata
la millor direcció
o millor muntatge
a l'última edició
del Festival de Màlaga
i que s'ha estrenat
tot just aquest 24 de maig
i els premis
te'ls creus o no?
Els premis
el que tenen
és que sempre és un jurat
molt concret
que són persones determinades
que el bonic és
quan una persona
que a tu t'agrada
i que et mires
et diu
m'ha agradat el que fas
a més enllà d'això
les pel·lícules
és que no es poden comparar
ni poden competir
és una mena d'equívoc
basat en la concepció esportiva
de la vida
i que no es pot aplicar
al cinema
ni a cap disciplina
una mica creativa
és com comparar
intentar fer una cursa
entre bicicletes
i gent que va amb burro
i un cotxe de Fórmula 1
i el que va amb patinet
i el que va amb cavall
sí
i cadascú
amb la seva moguda
clar
anem a escoltar el tràiler
en el siglo XX
las familias te decían
que los músicos
eran maricas o junkies
como si eso fuera incompatible
los grupos son pura química
cumplimos 27
que es la edad
en la que dicen
que se mueren
todos los rockeros
para que un grupo
sea bueno
tiene que ser como su ciudad
y es que Granada
es la única ciudad
con nombre de bomba
es un film
de los planetes
pero no es sobre los planetes
a veure
explica'm-ho bé
això
la pel·lícula comença
amb una cartela
que diu
això no és una pel·lícula
sobre els planetes
és una pel·lícula
sobre la llegenda
dels planetes
i amb això
què volem dir
d'entrada
és una mica com allò
de la pipa d'en Magritte
que és una pipa
i a vegada no ho és
i de vegades
la forma d'explicar
la veritat
és dir que estàs mentint
sobretot quan hi ha
persones vives
implicades
en aquest cas
volíem dir
que no és un biopic
com aquests que s'estan fent ara
que agafes la història
de l'Elvis Presley
o agafes la història
de no sé qui
i per aconseguir
els drets musicals
això implica
que has de tenir
permís de la família
i que has d'explicar mentides
i no pots explicar
les coses interessants
de veritat
aquí
a la pel·lícula
vol dir això
vol dir que hi ha
seqüències
que estan inspirades
en la realitat
i inclús coses
que són molt precises
i que l'equip d'art
i de vestuari
han recreat
amb precisió absoluta
i quasi absurda
i al costat
seqüències
totalment inventades
de fet
la mateixa seqüència
igual la decorada
és perfecta
però el que està passant
és completament mentida
inventat
i això correspon
una mica
a la tradició
deia agendes
que es van explicant
sobre els planetes
ells són els primers
que les seves cançons
expliquen coses
que dius
això ha passat segur
però que potser
no és veritat
però que en el cas
de los planetes
crec que quan el J.D.
cantava
Estado con Eric
Estada a 6
i no sé
no sé
4 milions de ratlles
els oients
tots dèiem
és veritat
això ho han fet
doncs la pel·lícula
juga una mica
amb aquesta mateixa idea
coses que existeixen
coses que no
i coses que han passat
de veritat
però que han transfigurat
que ets un gran fan
de los planetes tu
doncs
soc un fan
un admirador tardar
sí
no sé per què
perquè jo a l'època
escrivia als anys 90
quan ells van començar a tocar
jo feia de periodista
i escrivia
molta crònica musical
i vaig cobrir
molts concerts
i en canvi
no em va tocar mai
veure'ls
i després començar
a escoltar
més tard
em van agradar molt
de forma retrospectiva
o sigui
anava com avançant
amb els discos nous
a mesura que descobria
els antics
i la gràcia
és que potser
m'agraden més
ara
que fa 20 anys
que els 90
dius que són
una llegenda
una banda
que és mítica
que es va formar
a principis dels 90
va ser a Granada
encara avui
segueixen en actiu
què té aquesta banda
per ser ja
història
de la nostra música
doncs crec
que el que tenen
és la capacitat
de transmetre
la veritat
inclús quan en menteixen
hi ha un moment
que surt a la pel·lícula
que és molt potent
quan fan el primer disc
els conviden
a la televisió espanyola
en aquell moment
que no hi ha
gaire cadenes
que tenen una audiència
de milions d'espectadors
és el primer moment
que poden mostrar-se
una audiència massiva
i aconseguir
un gran públic
però s'obriguen
a fer playback
les coses de la televisió
aleshores
ells decideixen
que no ho fan
i passen de cantar
es tiren pel terra
no obren la boca
fan una pantomima
i el que podria ser
la destrucció
de qualsevol persona
com Julio Iglesias
en el seu cas
és la forma perfecta
de trobar el seu propi públic
i aquest públic
per què els admira?
els admira
perquè són de veritat
perquè estan fent
el mateix que faria
qualsevol persona normal
i tota la seva trajectòria
ha estat així
crec que és una forma de
una cosa molt dels anys 90 també
el que passava
amb alguns Estats Units
mostra't com ets
no et disfressis
per anar
a tocar un concert
sigues autèntic
que al final
és el que la gent vol
que no et disfressis
que siguis tu
home això multiplica
l'empatia per mil
perquè dius
clar aquest tio és com jo
té els mateixos sentiments
els seus defectes
els seus errors
són semblants als meus
i llavors
s'hi identifiques
hi ha com dos camins diferents
l'aspiracional
és que voldria ser
com la Whitney Houston
com la Whitney Houston
que ens ensenyen
que ens ensenyava la moda
i que no corresponia
amb la realitat
o ves que aquest tio
se m'assemble
aquesta tia se m'assemble
i per tant
l'identifico
són dos camins diferents
i han participat
els planetes
els membres
de la banda
en la pel·lícula?
Sí, la cosa bonica
és que han estat
perquè sempre hi ha aquesta
hi ha gent de negre
sobre els planetes
com molt complicats
que difícils
aquests artistes
i porten tants anys
no?
Sí
segurament el productor
podria parlar-te
d'aquest avançant
perquè ha estat molts anys
patint
per aconseguir els drets
per part meva
jo només tinc agraïment
perquè m'han deixat
fer la pel·lícula
com he volgut
no han interferit gens
jo va ser el primer
que els hi vaig dir
que havíem de fer la pel·lícula
amb la mateixa llibertat
que es fan els discos
però
no
vam parlar al principi
i hem parlat després
de veure-la
el Jota em va dir
que el truquessi
i tenia qualsevol dubte
cosa que he fet
tres o quatre vegades
a partir d'aquí
ens han deixat fer
el que hem volgut
sense interferir
i això que et deies
sense demanar-nos
que els convertíssim
en uns sants
que no són
Què han dit?
Doncs clar
pensa que són
que són més d'un
o sigui
Sí, sí
hi ha el Jota
hi ha el Floren
hi ha l'Ernesto
el Giménez
l'Èric
el bateria
hi ha també
les guitarres
i el Baix i el Cors
del Miguel López
i el Banin
no?
Sí
la pel·lícula explica
el moment
en què la Mai
deixa el grup
que és la baixista
que era molt mítica
perquè tocava
d'esquenes
al públic
i que es va convertir
en una imatge
molt icònica
i la qüestió
és que ella
era molt tímida
i tocava d'esquenes
perquè li feia vergonya
i inclús a l'estudi
gravava d'esquenes
als tècnics
Ostres, però
quina timidesa
sí, sí
patològica, no?
Llavors, ella
per exemple
ha preferit
no veure la pel·lícula
ha estat en contacte
amb l'actriu
que fa d'ella
però
prefereix no veure-la
i no menjar-se el tarro
i la pel·lícula
comença amb ella
d'esquenes
i explica
que els seus companys
s'enreien
i li deien
què passa, tia?
Estàs vigilando
que era una roba
en los bafles
però el que passava
amb això
és que ella veia
el que els altres
no veien
i la pel·lícula
s'ha fet una mica així
cada personatge
té un punt de vista
diferent
i cadascú explica
el que veu
i l'espectador
té quatre visions
que són
la del cantant
la del guitarrista
la del bateria
i la de la baixista
doncs
de la mateixa forma
cadascun d'ells
té una visió
diferent de la pel·lícula
quan l'han vist
Música
Estamos hablando con Isaki La Cuesta, director de la película Segundo Premio sobre la llegenda de este grupo Los Planetas que hoy está sonando en esta entrevista.
Hay una cosa que a mí me ha impactado mucho de saber y es que es una película que va coincidir en un momento personal muy duro para ti y para la teva dona, para la Issa Campo.
Y es esta gris malaltia de la vostra filla Luna que va morir después del rodaje. ¿A qui dediqueu esta película? ¿Cómo heu podido hacerlo?
Pues, desde el punto de vista profesional, truquen al Pol Rodríguez. El diagnóstico va sortir el día abans de comenzar el rodatge.
Aleshores, yo no sabía fins a quin punt podria continuar. Vaig pensar que podía rodar a distancia.
I perquè el meu director de fotografía había rodat una película, bueno, unes publicitats a Nova York, i m'havia explicat que habían rodat molt amb tecnologia i que es podia fer.
Aleshores, vaig plantejar al Pol, que havia estat el meu joven de direcció un any o una nit, que co-dirigíssim.
Ell des del plató i jo des de l'hospital.
I així ho vam fer.
Amb el Pol ens coneixíem fa molts anys, coneixia l'equip, i sempre quatre ulls veuen més que dos.
Aleshores, des del punt de vista personal, ho vam poder fer perquè sempre vam pensar que tot acabaria bé.
O sigui, no preveiem aquest final.
Hi ha un moment preciós, que és quan reculls el Premi a Màlaga i passa això.
Después de todo, después de todo, después de todo, esto no está mal, esto está mal.
Bueno, esta la cantàbamos con Luna.
Quin moment, eh?
Bueno, era la forma de no plorar, saps?
Al final, com que canto i toco molt malament, havia d'estar concentrat en fer alguna cosa i així vam poder sortir del pas.
És com si anés amb vuit boletes concentrat en alguna cosa.
Dius que hi ha seqüències en què, en parlant de la Luna, diu que tu opinaves en directe de tot.
Així és com si l'haguessis dirigit amb ella, no?
Sí, però això serà complicat.
Això serà complicat.
No pateixis, perquè crec que dedicar aquesta pel·lícula a la teva filla vol dir que li posaves molt, les cançons de Los Planetas.
Sí, ella cantava molt una cançó...
De fet, havíem parlat molt de drogues.
Sí?
Sí, ens enraiem molt perquè era l'única...
Bueno, ella era la persona de l'equip que estava més drogada.
O sigui, no l'única, però clar, la que estava prenent més...
Clar, més medicaments, no? Més medicació.
Sí, la que prenia més morfina era la Luna.
Llavors ella deia que l'heroïna era ella.
Sí, i quan...
Sí, sí, sí, sí, cantava molt Los Planetas, sí.
Algunes cançons hi vaig dir que no les canteries al col·les.
Que no les canteries?
O ens traurien la custòria.
Et va fer cas?
No va tenir temps.
No va tenir temps, eh.
Fem una cosa.
Anem a posar una altra cançó, perquè no només hi ha música de Los Planetas en aquesta pel·lícula.
Love is the worst.
Love is the worst thing that can happen to you.
Be very careful or you'll learn this too.
Love can be more, but then is less there is.
When currently love is the worst.
Saps que a vegades escoltes una cançó i de cop i volta vols que formi part sempre de la teva vida?
A mi és el que m'ha passat quan preparàvem aquesta entrevista escoltant aquesta cançó.
Love is the worst.
La mort és el pitjor.
Has fet tu la lletra.
Aquesta cançó l'hem fet amb la Londra Bentley.
I sí, a la pel·lícula hi ha com tres parts musicals, no?
Hi ha les cançons de Los Planetas, que interpreten els actors en viu.
Hi ha la banda sonora de la Ilia, que li vam demanar que fes tot el contrari als planetes.
Que fes música electrònica, atmosfèrica, futurista, però que no fos dels 90.
I a la Londra Bentley li vas plantejar fer aquesta cançó, que podria ser una cançó antiga, podria ser de qualsevol època.
I res, molt content de la feina que ha fet la Londra.
És una cançó que surt als crèdits.
És un leitmotiv que va apareixent al llarg de la pel·lícula.
Ah, sí.
És com l'Etern Retorn.
Pensàvem en la Baix Tibúnian, que és una cantant que el va fer un primer disc al·lucinant
i va abandonar la música.
Mai més va tornar a gravar durant dècades, fins que no fa gaire se la va redescobrir.
Ara han d'una sèrie dels Estats Units que van fer servir una cançó seva.
I em feia pensar en la situació de la Mai, la baixista que ho peta i decideix deixar la música,
que em sembla potser el gest més roquer i més avantguardista de tota la pel·lícula.
Deixar la banda i dedicar-se a estudiar poesia, que és el que va fer ella.
Tu creus que és més feliç ara que abans?
No ho sé, no l'he conegut, però sí sé que el que va fer no va ser un gest de covardia,
sinó que va ser un gest de valor de fer realment el que volia fer amb la seva vida.
No viure subordinada als desitjos dels altres, sinó als seus.
Això és el que volem tots, no?, d'alguna manera.
Però al final són molt pocs els que ho aconsegueixen.
Però jo tinc la sensació que tu, com a cineasta, ho has aconseguit.
Poder viure com tu vols i fent el que tu vols.
És que ens equivoquem molt, no?, sempre especulem amb coses per viure millor en un futur que no té per què arribar.
Ens passa molt amb això que veus quan vas a un concert.
L'altre dia que a Madrid van fer unes projeccions de la pel·lícula amb l'actuació dels músics en directe.
I, clar, veus que el públic, per comptes d'estar gaudint de la música i de la pel·lícula,
ho graven tot i són imatges que segurament mai més tindràs temps de veure.
Em pregunto... Hi ha moments que quan enquadres la vida la intensifiques i la veus millor.
Però moltes vegades és una forma d'esperar que ja emigrades al futur en un futur que no arriba.
Vaig al·lucinar amb la reacció que va tenir el públic a Madrid.
I tu diràs, com pot ser si no hi eres?
I precisament estaves a Barcelona aquell dia, però, clar, tinc molts amics a Madrid.
I se'n van encarregar a través d'Instagram.
Què és el que més et va flipar de la reacció dels espectadors?
Perquè no era una reacció normal.
Jo primer vaig pensar que estaven a un concert.
És el que buscàvem amb la pel·lícula, en general.
O sigui, en aquest cas va ser literal, però amb el Pol sempre diem que ens agradaria que la gent
anés al cinema com que hi va a un concert.
La gràcia de veure les pel·lícules en públic no és només que la pantalla és més grossa, això és lo de menys.
L'equip de so és un equip de so que no podem tenir a casa,
però l'efect de l'experiència col·lectiva és el més important.
En aquest moment en què les emocions es contagien, i en aquest cas no es va ser literal.
El públic cantava les cançons durant la projecció,
i es va impactar molt com els actors músics van aconseguir la d'enclavar.
O sigui, perquè podia ser una catàstrofe aquest concert, i va sortir espectacular.
Va ser molt emotiu, molt potent i molt divertit.
Ah, fixa't que no ho sabia.
O sigui, que ho heu aconseguit, i jo és que no ho he vist ni en directe, ho heu vist a través del mòbil.
Vull dir, imagina't el que deuríeu viure. On ho vau fer exactament?
Ho van fer al Capitol, a la Gran Via de Madrid.
Sí, a la Gran Via.
Sí, sí, van ser dos Capitols seguits.
Ara la pregunta si es queda pública encara,
perquè ja l'ha vist més gent abans de l'estrena que potser després.
Perquè, clar, un Capitol són mil espectadors.
Home, és aquí.
Però amb el nom que tens tu en el món del cinema,
ben feta aquesta pel·lícula,
que d'alguna manera o altra tracta la història d'una banda mítica,
dubtes que l'espectador no anirà a veure aquesta pel·lícula?
Jo mai no espero res.
No?
No, lo normal és que les pel·lis no existeixin,
que no les arribis a fer,
i quan les fas lo normal és que ho vegi poca gent.
Hi ha un diàleg a la pel·lícula del cantant,
parlant amb un altre cantant,
i parlen justament de quina forma has de treballar,
intentant arribar al màxim públic.
Com pots arribar al màxim públic possible
sense deixar de ser tu mateix?
Si això és possible o no.
I l'altre li contesta perquè els planetes estaven en una multinacional
i lluitaven per fer la música que volien
i volien arribar al màxim públic possible,
però no pensaven fer ni una concessió per aconseguir-ho.
Pot semblar una contradicció,
i amb això m'identifico molt,
amb aquesta idea d'anar a Televisió Espanyola,
però no fer el playback.
I l'altre cantant li diu,
és que t'estàs menjant el tarro.
Tu el que has de fer és arribar...
Si arribes només a un espectador,
però li arribes profundament i el toques,
això és el que importa.
I podria ser...
Bé, podria ser no.
Són discussions que tinc a mi mateix amb els meus col·legues.
Sí, eh?
Sí, hi ha tota una part dels planetes
amb la que és una excusa per parlar de nosaltres mateixos.
Ara he entès per què has triat aquesta banda,
per fer aquesta pel·lícula.
Com que sé que ets una ment inquieta,
un col inquiet i que mai pares,
i a part de tenir aquestes discussions amb tu mateix,
sempre tens projectes al cap.
Fa un temps deies que tenies aquest projecte relacionat
amb aquest llibre de Jordi Amat,
El fill del xofer,
sobre la figura del periodista i advocat Alfons Quintà,
la acabaràs fent?
Doncs ara mateix, res,
la setmana passada em van dir que ha caigut el projecte.
Vaja!
Veus, ja tot deia que...
Però això passa...
Normal és no explicar-ho.
El 90% dels projectes cauen pel camí.
Sí, ara estic amb altres històries.
Sempre estic amb 7 o 8 històries en paral·lel.
I hi ha un documental sobre música
i una pel·lícula de ficció per rodar a Banyoles
i tot de l'any vinent.
Banyoles, eh? Per què Banyoles?
Jo vaig créixer-la.
Aleshores, és una pel·lícula que passa al Banyoles dels finals dels 80,
la Banyoles post-preolímpica.
O sigui, que aniria una mica sobre la teva infància i adolescència?
Doncs és el primer cop que faria una pel·lícula des de la meva experiència
i no fent autobiografia en tercera persona,
sinó en primera,
però de nou, com a segon premi,
es barreja amb el fantàstic.
Issaquiel Acuesta, moltíssimes gràcies avui per ser al Matí de Catalunya Ràdio.
Gràcies també per parlar de la Luna.
Sempre diuen que les persones,
sempre que les recordem, no?,
i que les sapiguem tenir presents
i que les sapiguem recordar en vida,
no moren mai,
no se'n van mai.
Gràcies, de veritat,
crec que ha tingut molta sort de tenir un pare com tu.
I tu, molta sort de tenir una filla com ella.
Ah, que no m'equivoco.
Qui sap?
No m'equivoco i ho saps.
Issaqui, una abraçada molt i molt gran
a tu i a la teva dona
i tant de bo la vida ens regali millors moments.
Merci, igualment.
El Matí de Catalunya Ràdio
Marina Romero
A mi ja no m'enreda ningú.
N'estàs segur?
Cibersegur.
Ja puc tornar a fer continguts per tots vosaltres.
Estàs segura que no et tornaran a robar el perfil?
Cibersegura.
Ara ja puc comprar online sense problemes.
Segur que no et tornaran a estafar?
N'estic cibersegura.
Entra a ciberseguretat.gencat.cat
i descobriràs com gaudir amb tranquil·litat del món digital
i navegar en plena ciberseguretat.
Generalitat de Catalunya.
Que bé que et ve el finançament total
per clients amb targeta al cort inglès.
Finança les compres fins a 12 mesos
en electrònica, electrodomèstics, esports, modellar i molt més.
Finançament total a la botiga web i app del cort inglès.
Fins al diumenge 2 de juny
per compres superiors a 200 euros.
Finançament ofert per financiar el cort inglès
si subjecta la seva aprovació.
Consulten les condicions i exclusions al cortinglès.es.
Viatges d'anada a les Balears.
I ho sentim molt, també de tornada.
Cotge, bicicleta, família, mascotes.
L'estiu viatge a GNV.
Sortides des de Barcelona i València
fins a Mallorca, Menorca i Eivissa.
Reserva a gnv.com o a la teva agència de viatges.
Tria Formidable Solar
i emporta't ara 3 anys de consum de llum gratis
si instal·les les teves plaques solars
i ho combines amb la tarifa solar Simpli Zero
perquè tot Endesa és formidable.
Consulta condicions i contracta en indesa.com
en el 800 76 0909
o en els punts de vent d'Endesa.
Benvinguts al Pal de Pallet.
Què estaríem disposats a fer
per ser la millor parella de pagesos de Catalunya?
S'han corregut com a desgraciats, és que al final és així.
He flipat amb els últims, és un crac.
No, no, no, no és tan complicat, hòstia, és un remor.
No m'agrada que em facin trampes.
Es transforma per agafar la paleta i marxar a casa.
El Trós, dimecres a la nit, a TV3.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el Delta.
Continua aquest escorcoll com...
Les notícies que van arribant.
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides al moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres, l'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia, l'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Va, que són dos quarts de dotze.
Anem a posar alegria, que ens fa falta aquest dilluns.
Ai, sí.
Alegria o felicitat?
Home, alegria i felicitat, no?
Saps, l'altre dia quan em vas preguntar cançons, com era la pregunta, cançons que et recordin...
Que et fan feliç.
Sí, i vaig pensar...
Ah.
Sí, que em posin alegre, que em facin feliç.
Què rius?
No, riu perquè ella em va dir...
Jo he dit, pensa en cançons que et facin feliç.
I jo vaig triar una romanticota, potent...
Home, em va dir Your Song.
No, perdona.
Your Song, em vas dir.
Your Song.
De Moulin Rouge.
Eh, la versió de Moulin Rouge, cantada per l'Eyward McGregor.
Perquè el tio està que...
En fi, la cançó és...
Si se'n posen els pèls de punta al màxim.
I em diu, no, marxosa.
Jo dic, però això és una altra cosa.
A veure, és que a mi també, jo li vaig posar una cançó i em diu...
Felicitat, o alegria i marxa.
Però què m'estàs demanant?
És increïble que no entengueu cançons que us fan feliç.
I després en veniu vosaltres.
Sí, jo, feliç.
A mi hi ha moltes coses que em fan feliç i no tenen per què ser marxosa.
Una cançó que et faci feliç,
que és aquella cosa que tu et poses pel carrer
que sembla que estiguis gravant un videoclip,
saps què vull dir-te?
Ja, però, tio, jo em poso...
Perdó, jo em poso aquesta cançó de l'Eyward McGregor,
Moulin Rouge, Your Song,
El cotxe, tota castanya,
sóc la dona més feliç del món.
Tu volies dir cançons alegres, que et posin content.
Ara fareu com...
Sí a tot.
D'acord.
9-3-2-0-1-7-4-7-4,
si des de casa o des del cotxe,
des de la feina i des d'on sigueu,
ens voleu explicar quina és la cançó que us fa feliç.
Exacte.
Així ens ho va traslladar al Canalies,
per tant, jo ho traslladar així als oients
i que cadascú entengui el que volen.
Sí?
I tant.
Som-hi?
Com comencem?
Amb cançons que em fa re el Williams.
No, espera, que és que el canadiat...
Jo pensava que volies parlar tu.
Porto parlant des de les 6 del matí, tu no pateixis.
Mira, també la cabra mecànica.
Fos dia la cabra, alesh.
Vinga, la cabra.
A veure, un moment, deixem...
Escoltem-ho un moment.
Felicidamente, tú a saber dónde te metes.
És que jo per parlar necessito vibrar-la.
Necessito un segon que em penetri la música.
Ai, ai, ai.
Perquè quan...
Què cony deu tenir la música que ens fa sentir això?
És que per això he dit un moment, un moment.
Parlem, parlem, però necessitem escoltar.
Sí, perquè hi ha cançonetes d'aquestes
que si tens un mal dia tu te la poses
o inclús l'escoltes per la ràdio
i et canvia una miqueta l'estat d'ànim.
És a dir, que vas molt connectat amb la música.
Jo crec que és gairebé impossible...
No sé què opineu, eh?
És gairebé impossible que alguna d'aquestes cançons
que anirem sentint, que hem triat
o que la gent ara ens trucarà,
que quan les escoltes no se't moguin les cames,
no prendis una mica la panxeta,
no et moguis una micona
i et canviï l'expressió de cara.
És que si no, no ets humà, no?
És aquest punt terapèutic.
És a dir, que si tens un mal dia
pots tallar-te les venes, escoltant cançons tristes,
o animar-te...
Jo no tallo una cosa.
Jo quan tinc un mal dia de veritats
apago la música.
Ah, sí?
O sigui, un mal dia cançons
per tallar-se les nenes.
Ah, no, home, no.
Exacte.
Jo recordo quan era un adolescent
i era romàntica
perquè m'agrada el noi
que no em corresponia,
aquestes històries.
Sí, grava.
Com més trista,
més romanticó en m'ho posava.
O sigui, tenia ganes de plorar.
Llavors així m'ajudava a treure-ho tot.
Ah, doncs jo sota...
Saca-la tot.
Jo dic, tinc un mal dia.
Poso coses...
Bueno, sí, alguna vegada
sé que em poso alguna cançoneta,
però jo intento revertir una mica l'estat d'ànim.
Doncs jo normalment m'acompanya
amb el meu estat d'ànim.
Ah, sí, eh?
Si estic content, també,
me'n recordo que vull posar coses de contenta
i si estic tristona
em poso per acabar de rematar el tema.
També us dic que a vegades
tampoc no té molt a veure amb el ritme,
perquè mira aquesta cançó
Toques gràcies, per exemple.
Faire-te feliç
Tot el que vull
Que passi el mal temps
I se'm agui l'orgull
Faire-te feliç
Però té el rotllet i bon marle.
Clar, però això la platgeta
molt bon que t'agrada.
És un ritme millor
Però compta amb les lletres d'oques
que són fortes, eh?
Home, fer-te feliç
Tot el que vull
Sí, sí, però tu escoltes
el rerefons de cada lletra
i uf, d'aquesta cançó
Puja-la, puja-la
I l'olor del segon bis
Que estona és blanc
Estona és gris
Sembla-hi
Quan se'n va
El sol un tros
Enllà del riu
Home, va
I neix i mor el que estimem
I estem aquí
I neix i mor el que estimem
O sigui, neix i mor el que estimem
Sí, clar
Sí, sí
Estava escoltant bé la lletra
Clar
Atentament
Tu no
El què?
Neix i mor el que no ploris més
que puguis obrir els ulls
Clar
Escolta, i a mi no m'han posat una de les meves?
Home, clar, ara comencem
De totes maneres
Qui vulgui compartir la seva cançó de felicitat
Que bé que ens truqui
Jesús de Madiona, bon dia
Molt bon dia
A veure
Bon dia, Jesús
Jo, amb el vostre permís
us en recomanaré dues
Perfecte
Vale, 100%
Si les podeu posar
animarem amb molta gent
A veure, a veure
N'hi ha una que la vaig conèixer a Colòmbia
fa molts anys
que es diu
Esta vida de Jorge Celedón
Esta vida de Jorge
Celedón
Celedón
A veure, a veure
Puja-la, puja-la
Oh, m'encanta
A mi m'encanta aquest rollete
El que li es fa cara rara
A mi m'encanta
Em veig amb el mojito, la mà
A veure, deixeu-me en pau
A mi vull cantar-li un fregit
Calleu, que m'he sentit la bençó
Va, puja-la, puja-la
A mi m'agrada, eh
M'agrada moltíssim la salseta
Canta
A mi se'm mola això amb un roncito
Roncito
Mojito
Un albo
És que també acompanya el tema
Clar, és que és això
Això una, i l'altra quina és, Jesús?
L'altra és una cançó del Pedro Capó
Que es diu La Fiesta
Però recomano també que l'escolteu
I has dit Pedro què?
Pedro Capó
Ah, sí
I la cançó es diu La Fiesta
100% aconsellable
A veure, a veure com sona La Fiesta
No sé què busqué la causa en internet
Dice que voy a morir-me
Ah, sí, sí, sí
Ara, ara, ara, ara comença
A veure, a veure, a veure, m'agrada que costi arrencar
Ara
Ara
A veure, a veure, compren vino
Aquesta també té lletra trista
Perquè diu
Quan no es té, comprenent flor
És que lo trist i lo alegre
Es barreja, eh?
Perquè s'ha de passar pàgina a vegades a la vida
I ha de passar algo trist perquè hi ha algo millor arribi
I tant, i tant
Ah, problemes quan no arriba
Bueno, podria arribar, podria...
Però almenys és a supció
No et quedes estancada
Exacte, exacte
Escolta'm, i vosaltres...
Quines tonteries
Quines teniu vosaltres?
No és veritat, eh?
Ah, mira, la de la Judit, alerta
La primera que ha triat la Judit
A veure
Que és aquesta
Oh
M'encanta, m'encanta, m'encanta
Tu, tu, tu, tu, tu, tu
Espera, que li dic adeu al Jesús, Jesús
Ai, sí, pobre
Ens apuntem les cançons, eh?
Una abraçada molt gran
Gràcies per trucar-nos
Igualment, i bon dia tingués
Vés a la segona de la Judit
Que tinc el Jordi
Proud Mary
Tina Turner
I com comença, eh?
Suavecita, suavecita
M'agraden les coses que comencen
Suaus i agafen volada
M'encanta perquè és que, a més a més
Ell, en directe, amb aquesta cançó
Tina Turner
Això és impossible estar com una estaquirota
Escoltant una cançó com aquesta
És impossible, us ho dic, eh?
No, mira, que és
No sé que algú ho provi
Això és energia
Què vols, la segona de la Judit
O vols que saludi el Jordi de Targa?
Tu mateixa
No, com manes tu aquí
Jordi, Jordi
Com si segons quina cançó no t'agrada
Doncs dic
Jordi, bon dia
Hola, bon dia
Bon dia, Jordi
Quina cançó et fa feliç a tu?
Doncs mira, a mi em fa molt feliç
La cançó aquesta
De la banda sonora
De la pel·lícula
El gran showman
Que és This is me
No?
Que un ha de ser com ha de ser
I la veritat és que és molt maca
Potentíssima aquesta cançó
Veus?
Hi ha gent que li agrada
Si no heu vist la pel·lícula
La recomano
Perquè està molt bé
Jo l'he vist com a 3 o 4 vegades
Perquè la música és molt bona
I la pel·lícula
També es tracta d'un home
Que és molt ambiciós
És molt ambiciós
Perde vista la seva família
Però després la torna a retrobar
Perquè no sé si ho heu vist
Però és una gran pel·lícula
Meravellós, meravellós
Jordi, una abraçada
Bona recomanació
Bona recomanació
També ens l'apuntem
Gràcies
Gràcies
I Gersmir, l'has vist o no?
No, crec que no
Jo tampoc
Jo tampoc
Això no li he pogut donar molta conversa
Però la veuré
Ja farem un cinefòrum
Però la cançó ens sona moltíssim
Ja farem un cinefòrum
Si hi ha una banda
O un tio
Que ha aconseguit
Amb tots els anys de professió
Fer-nos ballar
És aquesta
Ara
Molt bé, que delies
I want to ride my bicycle
Bicycle
Bicycle
Bicycle
I want to ride my bicycle
I want to ride my bicycle
És que canto
Però és que a més a més
Queen
I want to ride my bicycle
I want to ride my bicycle
Se't pot donar alguna cosa malament a tu
No ajudant-me'n tu
Moltes coses
Però no les sabràs
Queen
Queen
Bueno, Queen és una cosa que no té nom
Queen està a la llista
És el primer
Ho dic en sèrio
Perquè jo sabeu que m'informo
Abans de venir aquí
I tant
M'he passat el cap de saber informar
Sí, segur
Mira, Don't stop me now
De Queen
És la cançó
De tot el món
De tota la història
Més alegre
I positiva
I més terapèutica
Imagina't
Hi ha un estudi fet
Don't stop me now
Que no és aquesta
Jo he triat la de bicycle
Per mi és Isseta
És Miquel Isseta
Don't stop me now
Jo també el veig sempre
És la imatge que jo veig
Bueno, però això
Si ho busqueu
És la primera
I la segona és
Perdona, Dancing Queen
Adaba
De Abba
Ah, caramba
Pepe de Montblanc
Bon dia
Hola, bon dia
Tu diràs?
Doncs mira, jo últimament
Una cançó que em poso en bucle
Quan tinc ganes de bon rotllo
I que em poso de molt bon rotllo
És la cançó
Que si de Camilo
Que a més la vaig descobrir fa poc
I ara últimament la tinc molt en bucle
A veure si us agrada
A veure
Oh, aquesta bancada també
És mona
Aquestes són
Són bons rolletes
Que si, que sí, que sí, que sí
Ay, tu no me dices que sí
Que sí, que sí, que sí
Clar, és que arriba l'estiu, a més a més
I clar, s'anem embalant també
Festiu, festiu
Una partideta, sí, una etiqueta
Però una flor no festiu, eh
Molt bona recomanació, eh
Sí senyor, eh
Molt bé, eh
Espera, que estem ballant
Estem ballant
No ens estenguis
9-3-2-0-1-7-4-7-4-7-4
Si voleu fer com el Jesús, el Jordi i el Pepe
Que ens han trucat
Mira, des de Mediona, des de Tàrrega i des de Montblanc
Per fer aquestes recomanacions
La tercera de la Judit
Sí
És un clàssic que no ha passat mai de moda
Que segueix sonant
Ara un descapotable
Per les costes d'Itàlia
I jo sóc el tio més fàcil del món
A veure quina és
Vamos juntos hasta Italia
Quiero mocarme aunque sea rayas
Pasaremos de la mano
Judit
Aquesta cançó
La teva jovençut
Aquesta cançó, la lletra és molt divertida
També comença suavecita, suavecita amb un piano
I va increixendo
Cosa que a mi m'encanta aquest moment
El moment del canvi
O sigui, per mi és total
També t'he de dir que és una cançó
Que s'ha d'escoltar a certes hores de la matinada
Ja et diré, no de la nit
No, no, matinada
Una mica abans d'esmorzar
Per aquestes hores és com
És per esmorzar
D'aquestes hores és quan no te'n recordes de la lletra
Saps què m'he dit?
I és boníssima
I aquesta cançó
No fa tants anys
En un bar
Que estàvem a Mallorca
Que havia anat a veure la meva germana
Estava amb les meves filles grans
I els hi vaig dir
Per favor, escolteu bé la lletra
Que deus amb aquesta cançó
I us la tornaré a posar unes quantes vegades
I és una de les preferides d'elles
Que quan es dutxen i tal
Sona per casa
És que és molt divertit
Però va molt a Ramol
D'una de les que ens ha proposat també la Marina
De les seves preferides
Que és una altra
Que sempre que sona
Ho fot tot cap per avall
Que és cap a parar en fermeria
Sí, jo tené seguro
Mili Rubina
Saps què em va passar?
Que el vaig anar a veure l'any passat
Ara fa un any en concert
No, no, el vaig anar a veure el Sant Jordi
Doncs em vaig a dormir
No sé què em va passar
No ho puc creure
Ah, doncs menys mal que ens ho recomanes
Per haver-te quedat dormint
No, no, no
Escolta
No, va
Que t'excita prou, eh
És que escolta, m'ha dit una cosa
El Cruïlla
Estic boníssim
Fa dos anys
Hi havia un munt de gent
Sí
De diferents generacions
I com va fotre Juan Luis Guerra
El Cruïlla
Aquella tarda
Perquè és que, clar
Aquesta cançó
És clar, perquè sembla que hagi d'agradar
Gent més grandeta
No
I agrada a tothom
Saps què passa al Sant Jordi?
Que el nivell de fan que hi havia
Cap a Juan Luis Guerra
Era tan gran
Que jo em vaig quedar una mica coibida
Mira que costa
Veure'm coibida
Sí, noi, sí
No m'ho puc imaginar
No estic entenent res, de fet
Res
Que et quereixi adormida
Que et sentissis coibida
Si no entenc res
Sí
Mala vida, mala vida
I ja
Mira, anem a la tercera
De la Marina
Que aquesta és una altra
Que, clar
Oh, ja
Te la compro
Sí
Tito, tito, titota
Aquesta frase ha d'escoltar tothom
Aquesta, aquesta
Si te deja
No lo pienses más
Búscate otro más bueno
Vuelve a ganar
El millor
Qualse
Que ets poden donar la vida
Molt feminista
Aquesta dona
Aquesta dona té unes lletres
Que si les escolteu
Sí
És brutal
I feminista
Comunista
Us recomano
I molt un llibre que ha sortit
De la història de la vida
De la Rafaela Carrà
En sèrio?
Sí, sí, sí
Interessantíssim
Ah, portarem el seu autor
Aquí al matí de Catalunya Ràdio
I, perdona
Digues, digues
No, no
Tota ella
Ai, que és bon
Estem tan excitades
No, qualsevol de la Rafaela Carrà
Sí, sí
Són totes absolutament divines
Carra, jo he demanat el meu enterrament
Que tota l'estona són i la Carrà
Hòstia
Hòstia, nena
Però llavors m'hauria de treure els cascos
Preparar la melena
Espero que almenys fotis uns combinats
Ara
Sí
Maria Rosa
Sí, hola
Hola, que t'hem sentit cantar la Carrà i tot
Home, i tant
És boníssima
Què hi ha?
Hola
Maria Rosa
Un moment
Un moment
Que tu ets de Sant Cugat
Sí
Home
Home, et pots parlar ara
Tota l'estona que vulguis
Només per ser de Sant Cugat
Ja veus, ja veus
Calla
És veritat
Home, la Carrà en té una
I aquella que diu
Aquella
M'explota, explota, m'explota
Hola
Sí, no
Explota, explota, m'hi do
Exacte
Sí, però a mi hi ha una cançó que, des que vaig veure la pel·lícula, d'Esting
I no és pel Paul Newman, que és un senyor que m'ha fascinat sempre
Com a mi i altres senyores, evidentment
Però aquella, la cançó de... el rectàgim aquell, m'agrada molt
I després, quan la fel·lícula va fer la lletra en català, que deia allò
I a mi m'agraden els timadors
Que fan mil trompes i semblen senyors
Són tan hàbils, tan elegants
Que fan jugades que semblen jocs de mans
Jo tinc un home... aquesta
Només sento els companys
Maria Rosa, tu ets cantant, mínim
No, no, no, no
Però per la Marina totes som cantants
Sí, esclar
És una noia molt positiva, trobo
Sí
Mira, mira, mira, canta-la ara
Ah, és aquesta
Aquesta, aquesta
Ai, jo en tinc un nòvio que estima
Però quan m'estima no em timen
No, no, no
No sé més
Un aplaudiment per la Marina
Bravo
Bé, noi
Jo tinc un nòvio que és timador, però quan em timen, no
Però quan m'estima no em timen, no, no
Ah
Clar
Ah
Maria Rosa, ai, meu meu
Tu sí que portes alegria, eh
I tant, noia
Home, procuro una mica sempre
Molt bé
També tinc mala llet moltes estones, ja no crec
Però escolta, si has trucat per comentants, això ens agrada
Sí, molt bé
Molt bé
Un abraço davant gran
Un abraço, adéu
Adéu, adéu
Adéu, adéu
Àlex de Badalona, bon dia
L'Àlex està cantant ara
L'Àlex
Àlex
Hola, bon dia
Àlex
Hola, bon dia, Marina, l'hi Judit, tots què tal?
Molt bé
Tu què? Quina cançó?
Doncs mira, jo us ho porto una
Estic molt d'acord amb moltes de les que han posat
Vull dir, perquè era allò
I al final m'he dit aquesta una
Que em va molt bé
Sobretot per l'autoestima
Que és el simple d'avés de la Tina Turner
Ah, és que la Tina també, una altra
Entre la Rafaela, la Tina, per Déu
És que clar
Aquesta a mi sempre em dona una bona energia
I és una cosa tremenda
Vull dir que la canta allò mirant-te al mirall
Per dir que ets el millor del món
I que fots amb tot
I tu creus
Ens hem de mirar més al mirall
I posar-nos més Tina i més Rafaela
Ai, no, espera que ens ho digui una altra
I ens ho podem dir nosaltres mateixos
Sí, senyor
Saps què farem?
Àlex, és tan bona aquesta recomanació
Que tancarem la secció
Molt bé
Oh, però m'encanta aquesta
I li darem a la Judit Mascó, que és la millor
Al Canelies, que també
I al nostre sojenta
Sí, però sí, ja ho sabem
Això ja ho sabem, Canelies
Àlex, una abraçada cap a Badalona
Una abraçada, Marina, i per tots, igualment
I alegria
I alegria
Canelies
Exacte
Bona música
I bon rotllo
Al matí de Catalunya Ràdio
Marina Romero
Al final, quan ets mare
tens molts dubtes
moltes incerteses de si està bé
de si ho estàs fent bé, no?
Elles et cuiden
t'ajuden
t'aconsellen
t'acompanyen
no sé, els hi hem d'estar molt agraïdes
Elles
Infermeres
Infermeres
En moments excepcionals
sempre hi som
Amb un equip de professionals
compromès amb l'actualitat
rigorós amb la informació
a tot hora
i a tot arreu
Catalunya Ràdio
Catalunya Informació
Connecta'm Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
per ràdio
pel web
a través de l'app
o pel nostre canal de Telegram
Tens el cotxe variat a la carretera?
Prem el botó RAC
i sabrem on ets
Contracta la nova assegurança
connectada RAC
amb un dispositiu d'emergència
que ja ho localitzarà
a la teva ubicació
Només has de prem
el seu botó RAC
No cal ni que ens truquis
i vindrem encara més ràpid
Assegurança de cotxe
connectada RAC
La millor protecció
RAC
I som per ajudar
Quan vols vendre el teu pis
tots t'ofereixen la lluna
però només Don Piso
es mulla de veritat
Ara et regalen un iPhone 15
només per posar el teu pis a la venda
Encara que no el venguin
l'iPhone és teu
Però el vendran?
Segur
Què esperes?
Truca a Don Piso
Truca a Don Piso
Condicions a donpiso.com
93306 9090
Aquest estiu viatja
a la teva pròxima illa preferida
Sardenya
i amb un 15% de descompte
i viatjant amb vaixell
I portant el teu cotxe
molt millor, esclar
Viatja amb Grimaldi
Ha estat un mestre per a mi
No volia coses falses
Rigorós
I quan hi ha d'aquí a aquí
que el culeu
Expansiu
Mai a la vida he treballat
amb una persona
a l'escenari així
Polèmic
Jo no he tingut mai ferida
l'enacional
Josep Maria Flotats
ens porta darrere les bambolines
del seu audaz univers
Nits sense ficció
Tot assajant flotats
A la plataforma 3Cat
i a TV3
Dimarts a la nit
El 9 de juny
se celebren les eleccions
al Parlament Europeu
Si aquell dia
has de ser lluny
del teu poble
de la teva terra
de la teva ciutat
o alguna cosa
t'impedeix anar a votar
pots fer-ho per correu
Si ja tens la documentació
electoral a casa
pots enviar el vot
fins al 6 de juny
per correu certificat
és totalment gratuït
per correu
el teu vot
té tot el valor
Ministeri de l'Interior
Govern d'Espanya
3bw.interior.gob.es
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giro
Brava, brava, brava
Brava, brava
Bé moreno
Bé moreno
Vaya cap de setmana
Vaya cap de setmana
Que guapo que està
Hem dit
Hem dit que el deixaríem parlar
Està de bo
que està més bo
que el pas
És lluent
Hem dit que el deixaríem dir
Cap de setmana
de platja o de muntanya
Passant, passant la vida
amb en Mamaduixa
i la so
Mamaduixa com?
Mamaduixa
Pots tornar a dir el nom
a poc a poc
i mirar pel roig
Anirà passant
Aquest és el músic barceloní
Bruno de Fabrizis
que segueix donant corda
al seu projecte
com a Mamaduixa
amb la publicació
d'un nou EP
Ja, ja m'havien ja, eh?
Mamaduixa
En aquest nou EP
hi trobem aquesta balada
amb la Su
que es diu
Anirà passant
i que parla
d'aquell moment tan bonic
em sembla que en diuen
sinestèsia
on una olor
et transporta cap a un
dels calaixos
de la teva memòria
Les olors, sí, sí
Més amb les olors
que amb cap altre sentit
Sóc de sentir molt, jo
Que això és...
Molt bé, no?
Com que és amb la Magdalena
però, vostè
és molt diferent el fenòmen
Perdona, no, no, no
Frag Lluís
Et puc colorar
I tant
Sí?
Sí, sí
A veure, és estrany, eh?
També, ara
He dit que sí molt ràpid
Què notes, Armínia?
Què notes?
Bueno, les olors bones
m'estan ballant
Notes alguna cosa al cos?
Sí
Regalèsia
Gés patallada
He bullat un èmic
Com has dit que es deia la cançó?
La cançó es diu
Anirà passant
Anirà passant
Molt xula, eh?
És d'aquesta esmarina
que jo crec que te la poses
tu, que ho sents tot molt
Anima tota una tarda
En un moment en què t'arribi
Te la connectes bé
Però els ganiments lluny, eh?
Fa 10 minuts que sona
i, vamos
ha variat molt, eh?
Mira, és una balada
No tot ha de ser cap amunt
Tota l'estona
Si calléssiu 4 segons
Seguits
A veure, puja-la
Mira
La cançó del dia de Catalunya
Clàssic
Fadat crema, eh?
Però se't crema
Una mica de crema
No, no estic enfadat
És que estava tranquil
Dic, no pot ser, home
Què passa?
Un dinar de galà amb el rei
Pues sí
Aquí tenim la família real en completo
La reina Letícia
Les nenes
El rei Felipe
Sempre és un plaer
M'ha preguntat si és Catalunya
l'errat o per aquí
L'he dit que sí
La reina i jo
Tornem a Girona
Segur, segur
Compraré la samarreta del Girona
Gerard Giovanni
Una minyamat
Aixavispinosa
Bon dia
Bon dia
Tenim temes pendents, eh?
I tant
A aquesta hora
Ens queda pendent
Parlar del Barça
Des de diferents punts de vista
Perquè els últims dies
Han sigut intensos
Digue-m'ho a mi
Xavier Hernández
Bon dia
Com estàs, Marina?
Bé
Enfeinada, no?
Sí
Mira, jo tranquil
Tu què?
Jo tranquilíssim, no?
Avui que és dilluns?
És dilluns?
És dilluns
Ja no saps a quin dia som, eh?
Com que m'han despedit
Sí, sí, sí
Acomiadat
Acomiadat
Sí, despedit és un castellanisme
Doncs l'un és el sol
L'un és el sol
No has fet res avui, doncs?
Bé, bé, he anat a esmorzar
He sucat uns melindros
Amb xocolata desfeta
Com aquell vídeo que anava amb gorra
Ah, sí, sí, aquell vídeo que surts
Una mica trist el vídeo
Però jo estava...
Bueno, trist
No, estàs...
És felicitat allò, eh?
Estàs sucant melindros
Amb xocolata desfeta
Sí, sí, molt bo
I quan almossego
Faig mmmm
Bé, i després d'esmorzar
M'he arribat fins aquí al Camp Nou
A veure com avancen
Les obres de l'estàdio
Ah, sí, has anat a veure
Les obres del Camp Nou, eh?
Com un jubilat qualsevol
Amb les mans al darrere
I, bueno, el diari sota el braç
Clar, clar, sí, sí
I en aquest sentit
I en aquest sentit
Bé, això no es diu Marina
Un genèric
Però tu els llegeixes tots
Tots
Sabem que els llegeixes tots
Des de l'ABC
Passant pel Mundo
L'Esport, el periòdic
Bé, tots
I, bueno, la veritat és que, clar
Com soc un aturat
Però un aturat de club
Doncs vaig a aquestes coses, no?
I ho seguiré fent pel Barça, no?
Això d'anar observant
La feina de los trabajadores
Els valors
I ajudant en el que puguin
Home, doncs ara
Que ho dius, Xavi
No estaria malament
Ara que no has de fer res
Tenir-te com a corresponsal
Del matí de Catalunya Ràdio
A les obres del Camp Nou
I cada cop que hi hagués
Alguna novetat
Tu ens demanes pas
I ens expliques
Què està passant
A les obres del Camp Nou
Mira, jo ja ho vaig dir
Tot el que pugui fer pel Barça
Doncs lo voy a fer
I ja està
És de bona fusta, eh, Xavi
Sí, home
Sí, és un nano
Monjant
Voleu que...
Vaig cap allà
Sí, sí, sí
Pots anar cap allà
I si d'aquí una estona
Connectem amb tu
Sí, sí
Però ve ràpid, eh
Perquè amb res
Arribem a les dotze
Avui i t'espavila
No et cobraràs res
Esto ya lo dije
No vayas por ahí
Que ho vaig dir
Molt bé
Doncs ja pots anar cap allà, Xavi
No cal que em poseu taxi
Ja me'l pago jo
També te'l pagues tu
A mi, a mi també em poseu xavi
Sí, uh...
L'altra
Què és aquest, xoroll?
Alexia Putelles
Molt bé
Xavi
Xavi
Xavi
Xavi
Xavi
¡Xavi
Xavi
Xavi
Xavi
Xavi
Alexia, ya está.
O sea, ya parem las celebraciones.
Alexia.
Alexia.
Si es plau.
Mira, es que en Jonathan Geralde
t'ha pasado hace una estona
por el micrófono del matí de Catalunya Rádio
y no nos quedará pas, ¿eh?
No, nos quedará.
Aquí ficará de míster.
Que no nos quedan un parguela.
No, no, un parguela.
Porque nos van al Cortés, nos quedan l'ajudant, el Giraldez.
Nos va al Giraldez y nos quedan l'ajudant,
que ahora no recuerdo cómo se dice.
Si voleu, me fico yo, que soy un hombre del club.
Tú no te n'anaves cap a las obras del Cap 9, Xavi.
Perdón, perdón, perdón.
Sweet Carolina.
No, no, no.
Bueno, va, deixem-ho estar una mica.
Para de cridar, Alexia, de veritat.
El cantador és el club.
Fa patir, eh?
Fa patir aquestes cordes vocals.
Mara, mara, mara.
La millor imatge d'ahir, però,
és la de les jugadores, la Molleres de Sol,
entrenant per a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona.
Sí, sí, l'Alexia les porta
i encara està dins l'estudi, no cal.
No, no.
Marse!
Parlem del Barça.
Va.
Què vols parlar del Barça?
Sí, hem arribat a parlar del Barça.
Del Barça sóc suportista.
Canta, canta, canta.
Canta.
Bé, ens ha quedat pendents la visita de les obres
i ens ha quedat pendents uns quants temes, no?
Jo ja havia apagat el taxi, joder.
Demà parlem amb tu, xavi.
Demà, demà anem al Camp Nou.
Fins aquí.
Arribem a les 12.
Ah, llena.
Quedar ara sense veu.
El 9 de juny, eleccions europees, espais gratuïts de propaganda electoral.
Menys CO2, més verd.
Menys ultradreta, més drets.
Menys fons voltor, més fons de recuperació.
Menys sostres de vidre, més igualtat.
Per una Europa més social, més feminista i més verda.
El 9 de juny, vota més Europa.
Vota socialista.
Europa es troba en una cruïlla històrica.
O serveis públics o austeritat.
O ecologisme o negacionisme.
O pau o genocidi.
L'extrema dreta no ens pot marcar el camí.
Hem de plantar cara.
Jo ho faré portant el meu compromís amb la democràcia,
el planeta i els drets humans al cor d'Europa.
Per la pau.
Pel planeta.
Pel futur.
Europa, Jaume Sens.
El 9 de juny, vota comuns.
¿A ti te ha preguntado el gobierno?
El Partido Popular te convoca para que se escuche tu respuesta.
Desigualdad, censura, amnistía.
Ahora respondemos todos.
Este domingo a las 12 en la Puerta de Alcalá.
Coral Meida, Ayuso, Feijo y tú.
España responde.
No faltes.
Desde hace 10 años,
Ciudadanos defiende los intereses de España en el Parlamento Europeo.
Para que Europa sea el freno a los ataques a nuestro Estado de Derecho.
Por una Europa centrada en las personas.
Centrada en ti.
Por todo ello, hemos estado trabajando y trabajaremos.
Porque el 9 de junio, lo importante eres tú.
Vota, Ciudadanos.
Estem aquí per assegurar un planeta millor per a les generacions futures.
Davant l'extrema dreta, reivindiquem l'Europa de les Nacions Lliures.
Per una Europa verda.
Per una Europa de Nacions Lliures.
Vota Europa Republicana.
Vota Esquerra Republicana.
Vam marxar a l'exili fa quasi 7 anys.
Van dir que ens detindrien.
Que ens jutjarien i condemnarien.
Que mai entraríem a l'Eurocambra.
Però hem persistit.
I una i altra vegada hem guanyat.
I amb tu, junts, seguirem persistint.
Per l'oficialitat del català.
Per tèixer aliances.
Per la independència de Catalunya.
I per avançar en drets i llibertats.
Per seguir guanyant a Europa.
Junts més.
Lliures per a Europa.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.
Catalunya Radio.