Y a mí me gustaría saber qué pasa con las bañas, primero,
qué es el número de bañas en el enseñamiento público y por qué,
y si eso es un número muy gros.
Y, segundo, qué pasa con cómo se cobrecen estas bañas.
Porque, por ejemplo, yo conozco un agent, profesores,
de aquellos que van rotando, que precisamente están en la lista
para cobrar bañas, y que se queyen mucho que no los truquen
y que no los asignan.
Bueno, llavors aquí no entenc ben bé...
O sigui, jo crec que hi ha un problema de baixes excessives
en el sector públic i després de com es cobreixen.
Tres mesos de baixa d'un professor...
És que és preocupant per part de les famílies, òbviament,
que els alumnes quedin absolutament a la intempèrie,
i és evident que hi ha un problema de gestió en la cobertura de baixes
des del moment en què tu anuncies la incorporació de 1.500 docents
per a aquest curs, que és el que es va anunciar que s'incorporaven,
és a dir, tenim més mestres, sabem també que tenim cada vegada menys alumnes,
les ràtios van disminuint per una qüestió molt senzilla,
i és que la natalitat també va baixant,
però en canvi continuen a mentir aquests problemes, aquests gaps,
per cobrir aquestes baixes.
És difícilment comprensible, com també és de difícil justificació
que hi hagi centres que tinguin classes senceres,
que quan arriba l'hora de matemàtiques o l'hora de l'assignatura que sigui,
on no hi ha professor, els alumnes estiguin sense fer res,
i hagin de marxar a casa o quedar-se a l'aula fent absolutament res.
Nosaltres ens estranyem que surtin mals resultats.
Sí, sí.
Quim?
No, no, gairebé res més a afegir.
Em sembla bastant preocupant no ser l'abasta general d'aquestes baixes no cobertes,
i quina és la naturalesa d'aquestes baixes,
és a dir, quan s'anuncia la baixa i la duració de la baixa,
i per tant, quan s'activa el reglament que hauria de proporcionar,
o el reglament o el mecanisme que hauria de proporcionar un professor de baixa,
i potser s'hauria d'anar a plantejar que els professors...
Ah, un professor de baixa, un professor de substitut pel professor de baixa,
però s'haurien de plantejar, no ho sé, alguna figura reforçada
de professors que vagin, que siguin expressament pensats per cobrir baixes,
no que estiguin cobrint baixes fins que tinguin una plaça,
no que estiguin a l'espera de poder regularitzar la seva situació,
sinó que justament es fan sin aquesta funció.
És molt difícil de prendre una baixa, no?,
perquè una persona pot anar renovant la baixa una setmana darrere de l'altra,
per tant, és un sistema que permeti això.
Sí, àgil.
O sigui, això fora greu, si fos un cas puntual,
greu perquè la família i perquè els alumnes, sobretot,
no?, però pel que esteu dient i estadísticament es fa una petita projecció
i és una cosa bastant generalitzada.
Efectivament, com s'ha dit aquí, deien-me a dir,
és veritat, a veure quines són aquestes baixes,
pot haver algun tipus del que sigui, no?,
això s'ha d'investigar.
Però, clar, quan surten aquests resultats que molta gent va dir
això és impossible, això és impossible,
jo, de les autoritats, vaig sentir coses increïbles, no?
No, serà la immigració, no, serà no sé què...
No, miri, comencem per portar els professors a l'hora
per cobrir a la gent
i no deixar tan desemparat aquesta mainada,
sinó podem inventar altres coses.
Però el que passa és aquest, el problema.
Jo torno a lo d'abans.
Hi ha una...
Està a l'extraradi,
la política està a l'extraradi dels problemes de la ciutadania
i n'acabem de sentir un.
Comentari de la Tertúlia, Joel Díaz,
què tal, bon dia?
Què tal, bon dia, Ricard?
Què, com ho has vist, això?
Aviam, no t'enfadis, eh?
Per què?
Però Tertúlia densa,
una altra vegada Tertúlia es passota...
Noi, és que avui el dia era dents.
És pesat.
Més tries temes en què els tertulians estan d'acord entre ells,
que és una cosa també poc divertida, Ricard.
No hi havia el Paco Maruany d'avui que...
No hi havia el Paco Maruany d'avui que hagués fet festa.
Ja parlarem d'això, ja parlarem d'això.
Saps quin és el problema, Ricard?
Que la competència ja fa gairebé una hora que estan parlant del Barça.
Veus?
Saps què vull dir?
Ara en parlarem nosaltres.
Que no sigui que poden parlar del Barça
perquè s'han estalviat tota l'estona
que podrien haver estat parlant del tema del Grup Planeta
relacionat amb l'operació Catalunya.
Que no sigui que hi no hi hagi alguna relació amb això.
No en tinc ni idea.
Que no sigui que si el Grup Planeta està esquitxat
que no preveguin coses.
Jo?
No, o sigui, això ho ha dit tu, Ricard.
Jo no ho he dit.
La tertúria és espaceta, eh?
Jo no ho he dit.
No, el teu també és espacet, també.
També és espacet.
Però i també és una mica espacet pensar
hòstia, justament el dia que tocavem el tema del Grup Planeta
relacionat amb l'operació Catalunya
va i el Maruany desbaixa.
Això sí que dius, hòstia, tu.
Ah, a tu també li dones moltes, eh, el tema.
Sí, sí, sí.
I és que tinc tendència a sobrepensar.
Però entenc que no hi ha relació.
No, no, no, van anunciar-ho fa temps, van anunciar-ho fa temps.
Llavors, Ricard,
l'òlia dels dilluns, jo ho intento, però no puc,
no em fas cas.
Llavors he decidit que plego, Ricard,
però plego el 30 de juny.
I ho faig pel programa.
Per tu.
Sí, sí, no, perquè ara buscar un altre jugador
seria un marrón.
No ho sé.
Jo ho faig per tu, eh?
O sigui, plego, eh?
Però no ara, el 30 de juny.
Que tu em vols fer fora abans, tu ho sabràs.
Home, no, perquè...
Però ara la pilota està al...
No, no podem anar fent fora.
No et podem anar fent fora dels llocs, Joel.
Bé, no hi ha pas.
Tampoc seria la primera vegada.
Per això, però no cal una segona.
Bé.
Per ser Riqui Rubi, ha fitxat pel Barça, eh?
Molt content.
Ara molt content.
Parlem també, que ve la Carme Lloberes i li preguntaré.
Ho ha anunciat Gijantes, oi?
Sí.
Gijantes, amb la notícia d'un periodista
que abans treballava a la competència, també.
Gerard Romero.
No, no, no, no.
Qui ha treu la notícia és Marc Mundet, que era...
Marc Mundet, ah, sí?
Periodista de bàsquet, molt bo,
que ara treballa per Gijantes.
Veus?
Oscar Fernández, què tal? Com estàs?
Bon dia.
Com ho valores, això?
El què? El fitxatge de Riqui Rubi?
Una bona notícia pel Barça i també per ell,
perquè vol dir que està millor de la seva salut mental,
que ell va obligar a deixar l'NBA
i que, per tant, està llest per tornar a jugar.
Superbó, eh, per cert?
Estàs content, eh?
Sí, sí, sí, perquè la tornarem a jugar, Sant Francisco.
Veus?
Això ho seguirem a Catalunya Ràdio,
que està en especial interès.
David Madí, Quima Rufat, Sara González i Manuel Campovidal.
Gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies.
De seguida, Artúria Esportiva al Matí de Catalunya Ràdio
amb Joel Díaz i companyia.
Per abans, Òscar Fernández, actualitzem-nos.
Última hora al Matí de Catalunya Ràdio.
I per on comencem?
Doncs mira, hem sentit durant el matí aquestes novetats judicials
que heu avançat al Matí de Catalunya Ràdio
sobre l'operació Catalunya.
Segons ha pogut saber el programa,
un empresari de Jaén ha presentat una querella
contra l'exministre de l'Interior,
Jorge Fernández Díaz,
en considerar-lo artífex d'aquesta operació
arran de les noves informacions a pare d'agudes
en les últimes setmanes.
Es diu Javier Pérez Dulcet
i ha denunciat que el van espiar
per disputes personals que ell tenia
i té amb el grup de comunicació Planeta.
Si Villarejo accedia a això, a espiar-lo,
el grup li passaria informació a ell
sobre Pujol o altres líders.
També hem tingut durant la tertúlia
una altra novetat també judicial
i és que el jutge de Barcelona
que investiga la suposada connexió de l'independentisme
amb una trama russa la tardor del 2017,
la numerada d'operació Bolhov,
ha prorrogat sis mesos la instrucció de la causa.
Ho fa en un escrit on assegura
que encara té molta documentació administrativa
i informes de la policia judicial per revisar
i necessita més temps per estudiar el cas.
A la causa hi estan implicats, entre d'altres,
el mateix Carles Puigdemont,
el seu cap de gabinet, Josep Lluís Alai,
i Víctor Terradellas,
que s'encarregava de les relacions internacionals
a Convergència Democràtica.
Tot plegat, mentre Esquerra i Junts
negociaran fins a l'últim moment amb el PSOE
més esmenes parcials a la llei d'amnistia
per blindar el text al màxim.
La llei es debatrà i s'aprovarà al ple del Congrés demà a la tarda.
Després passarà al Senat,
on el Partit Popular, qui té majoria absoluta,
allargarà al màxim el tràmit parlamentari
abans que el text no torni al Congrés
per l'aprovació definitiva.
Precisament sobre això,
el líder del PSC, Salvador Illa,
confia que tots els jutges acabaran aplicant l'amnistia
un cop estigui aprovada
i defensa que la llei té solidesa jurídica.
L'han entrevistat a la televisió espanyola
i Illa ha deixat en mans dels grups parlamentaris
la possibilitat d'introduir-hi més canvis
abans que es voti demà al Congrés
i ha destacat que l'important
és que aquesta llei contribuirà
a la normalització política, institucional i social de Catalunya.
De moment hay un conjunto de enmiendas técnicas acordadas
y vamos a ver el diálogo entre los grupos
a qué nos lleva, ¿no?
Pero lo importante es la solidez jurídica
de un texto, insisto,
que ayuda a pasar página a unos años
que han sido muy malos para Cataluña
y también para el conjunto de España, ¿no?
I avui estarem pendents de dues notícies internacionals.
D'una banda, un dispositiu de 15.000 policies francesos
protegeix avui els accessos a París
davant les protestes dels pagesos francesos
que volen incomunicar la capital.
L'hora clau són les dues del migdia.
Consideren que les mesures anunciades pel govern
es queden curtes
i mantenen les protestes de manera indefinida.
Els taxistes s'han afegit a la protesta
i des de primera hora bloquegen els principals eixos viaris
no només de París,
sinó també a Marsella i a Bordeus.
I d'altra banda, l'Iran nega cap relació
amb l'atac de milícies proiranianes de l'Iraq
que va matar ahir tres soldats dels Estats Units
a la frontera entre Síria i Jordània.
El president nord-americà Joe Biden ha advertit
que hi respondran.
Aquest matí, els hutis del Yemen
han llançat diversos coets
contra un vaixell de guerra dels Estats Units
que navegava pel Golf d'Aden.
No han concretat quins danys han causat aquests coets.
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Com estàs?
Mira, molt bé.
Això és bo?
Sí, això és bo
i ahir, a més a més, vaig anar...
vaig fer una cosa perquè sabia que avui passejàvem junts
després d'aquesta tertúlia intensa, política
que tant ens agrada i que tant escoltem
i dic, li explicaré al Ricard
el que està fent ara David Verdaguer.
David Verdaguer és l'home del moment.
Ja ho era, però ara més.
Cada dia que passa som més de David Verdaguer.
Jo ja fa temps que soc de David Verdaguer.
Jo des de...
vaig néixer amb el David.
Et dic una cosa.
Hi ha un gran amic d'en David
que ara actua amb ell
i que el descobriràs.
Jo ja fa temps també que l'he descobert,
però perquè...
Una mica perquè tinc una mica més anys que tu
i aleshores em passejo fa molts anys pel teatre
que es diu Albert Prat.
Llavors, l'Albert Prat i el David Verdaguer
recordem que acaba de guanyar el Premi Feroz
El millor protagonista.
Exactament, per Saben aquell del David Trouet va bé
on es transforma amb Eugenio.
No pas amb caricatura, sinó que entra a l'ànima d'aquest personatge.
Doncs bé, ara el tenim molt a prop.
El pots veure a pocs metres teus
fent una obra d'un autor que té un nom
Ingvar Amjorsen.
Deu ser noruec o...
Sí, molt bé.
Mira, veus?
Molt bé, molt bé, molt bé.
I aleshores, què estan fent?
A la Villarroel...
La Villarroel va ser una mica com el Verdi.
Tu vés-hi perquè sempre fan cosa bona.
I aleshores, la Marina va fent...
Sí, sí, tu vés-hi i sempre dius
D'entrada fan autòria contemporània.
És a dir, que tracten temes...
En aquest cas són dos malalts...
A veure, dos persones amb capacitats especials
que viuen en un psiquiàtric
i que els donen l'oportunitat d'anar a viure a Oslo
en un pis tutelat.
Però, clar, és que són la nit i el dia.
Però, la nit i el dia.
Diguem que el David seria una mena de Peter Seelers, allò...
Amb diferents tocs, eh?
I molt peculiar.
I l'altre és un esclat de...
És pura energia.
Clar, no tenen res a veure l'un amb l'altre
i se'n van a viure junts.
Aleshores, ara que aquest...
Bé, que avui es parla tant
de les malalties
i de la precarietat
que tenim en aquesta societat
parlant de trastorns mentals
i del que ens passa, etcètera, etcètera.
Crec que val molt la pena
perquè és una faula, de fet.
Es diu Elling, no, l'obra?
Elling, que és un dels personatges.
L'altre es diu Gel.
Gel i Elling se'n van a viure junts.
I, clar, si ja és difícil a vegades
amb gent que aparentment
ens podem dir que estem dins la normalitat,
però tots tenim les nostres coses...
Sens dubte.
Si a vegades allò un pis...
Seria molt avorrit, si no, eh?
Sí.
Tu imagina't ara un pis compartit.
Tres amics.
O tres desconeguts, com en el cas d'Elling.
Són dos desconeguts, en realitat.
Si ja tenim les nostres coses,
imagina't, amb dues persones que són especials.
I és molt bonic.
És realment...
Surs d'allà.
És una mica obra joada de vibre.
Saps allò?
Ostres, et planteges
que diferents som
i, en el fons, com ens podem complementar.
És una obra que emociona, que rius
i que entres en xoc en alguns moments.
I, clar, allà hi ha també una altra persona
que fa diferents papers,
que és una actriuassa
que no te l'acabes,
que es diu Carol Casasayas,
i que fa de difada infermera en el psiquiàtric,
fa també,
des d'una poeta hilarant, underground,
fa una veïna del pis de dalt
que està embarassada
i que el gel, el company de l'Elling,
doncs es queda boca vedat quan la veu
perquè ell només té una obsessió,
que és el sexe, el gel.
I, clar, l'altre no, l'altre és una persona
més aviat allò amb conviccions religioses tancat.
Val molt la pena tenir a Barcelona,
a la Villarroa, i li poder anar a veure
de prop el David Verdaguer
i l'Albert Prat.
I, alhora,
una obra que et fa pensar
en tota aquesta gent
que hi és
i que té aquests problemes
que la societat, d'alguna manera,
arronsa el nas, saps?
Que els invisibilitzem, no?
Que tampoc no els mostrem, que els amaguem.
O que desconfiem d'ells.
Penses, ai, potser tenir uns veïns així.
Però per ignorància, sí, sí.
Sí, perquè per desconeixement.
Sí, sí.
Aleshores, jo recomano molt
el Pau Carrió, que és qui dirigeix l'obra,
diu una frase que m'agrada.
Diu, Elling, és una comèdia tendra i optimista
fins a l'absurd
sobre una amistat, és veritat,
que insisteix en existir i avançar
contra tota adversitat.
I trobo que és així.
Que, de fet, el que està dient el Pau
és, a vegades, amics que tenim
que no t'ha passat que et diuen
però com pots ser amic d'aquesta persona?
Esteu tan diferents.
Bueno, perquè hi ha alguna cosa
que et fa tirar endavant.
Sí.
I allò ja es manté.
Doncs que bonic, l'adversitat.
L'adversitat i com
lluitar contra aquesta adversitat
i, al final, estimar-vos
abraçar-vos i acabant
doncs això, en una entesa meravellosa.
Això ho teniu aquí.
I a més a més, com que la Villarroel
és tan propera, és que...
Ho tens de tocar, clar.
Sí.
Ho veus de veritat.
I de cop i volta tens aquest actor
que ara segurament s'endurà
Gaudís i Goyes.
I jo, de veritat, eh?
No espereu que li donin més premis.
Aneu-hi, ja.
Sí.
Aneu a veure-ho perquè ho tenim aquí.
De vegades la gent diu
Ai, és que no sé.
A Madrid hi ha moltes obres
i molts teatres.
Bé, a Barcelona també, eh?
I, a més a més, fan gires
a Lleida, a Tarragona, a Girona.
Vull dir que aviat
se us acostarà a aquesta funció.
Però l'estrenen dijous.
L'estrenen dijous.
Jo vaig fer anar a veure ahir una prèvia.
Home, aprofiteu.
És que ho teniu aquí.
Gaudiu.
Sortiu del teatre millor
de com heu entrat.
I amb un tema
que us farà després comentar.
Hi ha un postteatre, diguem-ne.
Hi ha una postfunció
que és després
que em vas a sopar
i comentes.
Això és fantàstic.
Sí.
Perquè et canvia la vida.
Una mica, sí.
Aquesta proposta.
Elling.
Elling.
Ho apuntem.
Gràcies per aquesta recomanació.
Per aquest parèntesi vital.
Que bé, no?
Sí, ara fem una pausa
i de seguida tardoria esportiva.
Imagina't.
Sí, sí.
Que també parlareu d'algú
que té algun problema.
Bueno, tindrà un problema
fins al juny
que és a veure com ho aguanta això
perquè di que plegues
el 30 de juny.
Exacte.
I a veure, ara què fas?
I has de posar l'ànima ara.
Jo crec que el millor
hauria sigut dir pleu
ara ja marxo
perquè podrà aguantar
les pressions.
Hauries de pagar
un nou entrenador.
Ja, ja.
Tot això té un diner.
Fa pel club.
Tot això ho fa pel club.
Ai, ai.
Ara us escolto.
Ara us escolto.
Agenda Roca, gràcies.
Gràcies.
El Matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Ei, què hi fas tu aquí?
Que t'has perdut, petitó?
Pac Màgic presenta
Nina i el secret de l'Ariçó.
Sí!
Molt bé.
Llavors aquests contes
els titularé
els contes de l'Ariçó.
Als cinemes
el 26 de gener.
I està ple de promeses
perquè ells cobren el cor
allò desconegut.
Més del creuer
a Azul Marino.
Ara, el millor preu
fins a un 10% de descompte.
Reserva per només 50 euros
i sense despeses de cancel·lació.
I a més, els nens gratis.
Reserva fins al 28 de febrer
a les agències de viatges
Eroski o Azul Marino.
I aquest mes
posa rúm el teu creuer somiat.
Aquesta és la Laura.
Hola!
Més coneguda per
arroba repartidora de cors
i li encanta repartir, doncs, cors.
Ens reparteix a les xarxes
per dir adeu.
Adeu, cors!
Contínuament n'està repartint de cors.
Sí, reparteix molt,
però res comparat
amb el rasca milionari de l'11,
que reparteix
més de 20 milions d'euros
en premis.
I això, repartir molt?
Rasca milionari de l'11,
reparteix més que ningú.
A tots els que jugueu a l'11,
ben jugat.
Juga't responsablement
i només si ets major d'edat.
Quan la realitat
és trista i avorrida,
el millor és inventar-se
una bona història.
Paco Mir dirigeix
Esperant Mister Bojangles
amb l'U Amat,
Lluís Villanueva
i Sílvia Abril.
La boja i divertida
història d'amor
d'una família
molt poc convencional.
Esperant Mister Bojangles
el febrer
al Teatre Poliorama.
Escolta, Rita,
que et semblaria
anar de colònies
aquest estiu?
Em puc tirar per la finestra?
Què collons
estaves fent?
Qui la friqui
que està aquí
que es vestirà
una torre, tio?
Jo pensava que es matava.
Aquesta tia
em portarà molts problemes.
Un estiu
que mai oblidaran.
Jo mai, mai.
A TV3
aquesta nit.
La gala dels Premis Gaudí
a Catalunya Ràdio
i a ICAN.
Perquè un any
de rècord
de produccions catalanes
ens convida
a ser optimistes
i mirar amunt.
Mirar amunt encantats.
Mirar amunt
i imaginar
com somia un robot.
Mirar amunt
per descobrir
20.000 espècies
de criatures.
I sobretot
tornar a mirar amunt
per gaudir del cinema
en una pantalla gran.
Diumenge 4 de febrer
a partir de dos quarts
de nou del vespre
la gala dels Premis Gaudí
a Catalunya Ràdio
i a ICAN
amb la finestra indiscreta
i els serveis informatius
de Catalunya Ràdio.
Deixa't de pantalletes.
I mira amunt!
Catalunya Ràdio
L'ànic Marius
amb Marius Serra
Avui l'ànic Marius
feia fibra natural
amb una ruta
on tot funciona bé
i la resposta era
seda.
La seda
és una fibra natural
i calia associar-la
a la històrica ruta
de la seda
de Marco Polo
i a l'expressió
anar com una seda.
Record en certs
de la temporada
1.662
dels 1.703
participants.
Per tant
dona només
4 punts
per a la Lliga.
Guanya el lot
de xocolates
Torres
Pau
Grífol
Ponsatí
i avui també ens heu dit
Cotó
Pita
o Juta.
El Martí
és un propietari
que es vol vendre
el pis
per 250.000 euros.
La Sara
es vol comprar
un pis
com el del Martí.
A la Sara
i al Martí
els creuarà
el destí?
No!
Els creuarà
Housefy Connect
la tecnologia
de Housefy
que troba
el comprador
ideal
3 vegades
més ràpid.
Informa't
a housefy.com
Sí,
Housefy.
Quan cerques
no sempre trobes
però a la setmana
de l'esport
del cortinglès
sempre trobes
el que cerques.
Fins al 50%
en marques
com Aranai,
Cadidas,
Puma,
X,
Boomerang,
Anderar,
Murk,
Quicksilver,
New Balance,
Bands,
Mountain Pro,
Columbia,
Roxy.
Del 25 al 31 de gener
setmana de l'esport
del cortinglès
a la botiga
Web.pia.
Hi ha un nou hospital
de referència a Mataró?
A què et refereixes?
A un nou hospital
de Creu Blanca,
el grup de referència
en diagnòstic per la imatge.
A què et refereixes?
A un nou hospital
de referència
amb totes les especialitats,
la més avançada tecnologia,
el millor quadre mèdic
i servei d'urgències
24 hores.
A què et refereixes?
Nou hospital
Creu Blanca Maresma
a Mataró.
Creu Blanca Ponés.
Per la teva salut
som referència.
Celler Esmazet,
vins i caves directes
del celler
a casa vostra
us ofereix
la tertúlia esportiva.
Com a culer
no puc permetre
aquesta situació.
Crec que ha arribat
al punt
d'anunciar-ho públicament.
Així ho tenia decidit
ja fa uns dies.
Crec que el club
necessita un canvi
de dinàmica.
Només és el que anuncia
Xavi,
que plegarà
el mes de juny.
Carme Llobera,
Joel Díaz,
Ramon Besa,
Laia Tudel
i Emília Pere Terrozas.
Bon dia a tots plegats.
Com esteu?
Bon dia.
Bon dia en diferit.
Bon dia.
Aquest bon dia
que et dic ara
és pel 30 de juny,
no per ara.
Jo em pensava
de totes maneres
que començaríem avui
amb el partit de l'any.
Ho sento dir,
ho sento dir,
sí, però...
Començaràs en Riqui Rubio
que fitxarà pel Barça,
què et sembla, Lloberes?
Això també.
Sabem que fitxarà pel Barça,
Ricaro,
perquè de moment
el que sabem
és que entrenarà amb el Barça.
Entrenarà amb el Barça,
no és el mateix,
perquè s'acabava
no el plaç de,
diguem,
el termini.
S'acabava el termini,
i s'acaba ara.
A veure,
què vol dir?
Que entrenarà
i no jugarà amb el Barça?
Se li pot tenir
com a fitxa
o com a inclòs
o com a jugador,
per si un cas
tot va amb el fil
que sembla ser
de la recuperació,
que per mi
és l'únic que m'importa,
la recuperació
de Riqui Rubio.
I la segona cosa
que m'importa
és el partit de l'any.
Però escolta,
fes una valoració
de Riqui Rubio,
a veure,
tot el dia et queixes
que parlem del dia de futbol,
et faig un passe de bàsquet
i la tia tira la pilota,
no...
Però estem enraunant
una vegada
solucionats els seus problemes,
eh?
Sí, sí, sí.
No, no,
perquè això és fundamental.
És important i primordial,
sí.
Què aportarà Riqui Rubio
al Barça?
Va, Lloberes.
El punt diferencial
per ser campió.
Toma.
Ja està.
Vols alguna cosa més?
Estic enraunant ell
en plenitud de facultats,
eh?
En plenitud de...
Això va passar com
quan Pau Gasol
també retorna,
diguem,
és dels jugadors,
diguem,
màxims que pugui aspirar
al Barça.
Sí, sí.
Serà un jugador
de l'estil Pau Gasol,
que el veurem un any o dos
i es retirarà.
Si se'm permet,
si se'm permet,
Lloberes,
segur que estàs d'acord amb mi,
l'estat físic de Riqui Rubio,
físic,
no dic mental,
crec que és molt,
molt,
molt millor
que l'estat físic
que tenia Pau Gasol
quan va arribar al Barça.
Preparador físic,
eh?
Jo diria que ara no fa un any,
per exemple,
que tampoc no està...
No, no,
aviam,
la seva edat,
la seva d'això,
tal, tal,
tot això, etcètera,
però estem enraonant,
sí, físicament,
sí, mentalment,
home,
com a jugador,
és un jugadoràs,
és a dir,
és del màxim...
Ricard, perdona,
Ricard, perdona,
empezamos con Riqui Rubio,
eh?
Ya hemos empezado,
senyor...
Sí, por eso digo,
empezamos con Riqui Rubio.
És una buena pregunta.
No, no,
empezamos con Riqui...
No, no,
lo digo para que me conectáis
dentro de un rato,
me conectáis dentro de un ratito.
Aviam,
senyor Eriqui Rodas.
Emílio,
un moment,
hem començat amb la notícia fresca del matí,
que és la que acabem de conèixer.
Això és actualitat.
Ricard,
no me has enganyado nunca,
no me enganyis,
soy por vez primera.
Ei,
i a més a més,
si no,
podem començar amb el gras...
No, no,
Europa-Sant-Andreu.
Lluberes,
el que començarem seré...
El partit de l'any.
A veure,
un moment,
Lluberes,
els temes els marco jo.
És veritat.
O sigui,
tu,
si vols parlar de l'Europa-Sant-Andreu,
te'n vas amb el suplement
i parles de l'Europa-Sant-Andreu.
M'explico o no?
Del Sant-Andreu a Europa.
Sí,
Sant-Andreu a Europa.
O te'n vas a qualsevol dels mil programes que vas...
No tinc...
Mil programes...
Ei, ei, ei.
No comencem aquí,
ara a tirar d'avis...
I allà parles del que toqui la gana.
Sí, sí.
Estem exaltats.
No, no,
aquí parlarem del que jo digui.
Del que tu diguis, senyor Ostrell.
Et sembla bé o no?
Quin tema és el que toca primer?
Bueno, ja està.
Has acabat amb Riqui Rubio?
Sí, sí, sí.
Ja t'he donat...
Doncs, Emilio, no marxis,
perquè ara ja anem a parlar del Barça.
Fet jo.
Bueno, d'entrada,
què us ha semblat, Ramon?
O sigui, ara mateix,
pots explicar-nos què ha passat al Barça
i com ha anat la seqüència dels fets?
Perquè ara diuen que Xavi ja ho sabia
abans de Nadal,
ja ho tenia pres a la decisió,
després que no,
que la portes qui convenç que es quedi...
Tot això com ha anat?
A veure.
Se'm fa difícil...
Ordena'ns les peces.
Bueno, ordena'ns les peces.
El relat comença que Xavi
crec que ho vaig sentir en aquest mateix programa,
després de la Supercopa decideix
que no continuarà a final de temporada.
D'acord?
I al club, la sensació que hi havia
és que Xavi acabaria el contracte a final de temporada.
Per tant, les dues parts, d'alguna manera,
endevinaven el què.
La cosa, l'estratègia,
consistia en qui ho deia primer.
És a dir, per mi la notícia de Xavi
és que Xavi es va anticipar
quan ningú ho tenia previst.
És a dir, ell tenia una dimissió a la carta
i la va utilitzar en el moment que va creure convenient
per les circumstàncies que van creure convenient.
Aleshores, el president diu
que no li agrada,
que ho hagi fet,
però que com que Xavi li accepta.
D'acord?
Aleshores, per què li accepta?
Bueno, entre altres circumstàncies,
perquè el Márquez no és un substitut de garantia
i perquè no hi ha un dur al club.
És a dir, tu, per molt que vulguis fer,
vulguis canviar, vulguis substituir
amb la situació que està l'equip
que necessita classificar-se per la Champions
i que d'alguna manera ha de competir
almenys als vuit anys de final contra el Nàpols,
el fet de substituir a Xavi no torna a ell.
Aleshores, Xavi, la decisió seva,
pot tenir dos components per mi.
El paper de revulsiu,
perquè, clar,
si des del punt de vista personal i humà
jo ho entenc,
és a dir, una persona pot estar sobrepassada.
Ho va dir el propi Valverde ahir,
quan li van preguntar,
va dir, està sobrepassado.
Jo puc entendre que el component humà i personal
d'una persona que diu
ja n'estic tip...
Però ja t'esplegues ara.
Llavors, t'esplegues ara, exacte.
Perdó.
No, no.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
És a dir, si tu, la teva situació t'impedeix
estar tranquil,
alliberar-te simplement amb l'anunci
no és conseqüent
si tot això t'està fotent tant.
És com si fessis un favor al club.
Llavors, si el club et diu
bueno, t'ho fem perquè ets tu,
aquí hi ha alguna cosa que no lliga.
Si vols un favor al club, no ho anuncies.
O com a mínim ho comparteixes.
És a dir, no ho anuncies públicament.
Ho comparteixes.
Si tu vols fer un favor al club,
perquè ara aquest equip,
és a dir, en quin projecte jugarem?
Però la història és
ara tu busques un revulsiu,
d'alguna manera,
perquè els jugadors reaccionin.
I això és el que el Xavi ven
com a dir,
si jo anuncio això,
ara els jugadors
tenim la possibilitat
que juguin millor,
tenint en compte
que el calendari que ve
tòricament és més favorable,
o jugues contra o sassuna aquí,
has d'anar al camp de l'Alaves
i potser te'n pots en sortir.
Però això és confiar en el jugador.
Els jugadors tindran
amb l'entrenador de la mateixa relació
sabent que el 30 ja no continuà.
Clar que no.
Clar que no.
Clar, tot això, aleshores,
és una decisió molt complexa
i, per tant, jo dic
que professionalment
ens sembla una mala decisió
pel club,
però personal i humanament
jo l'entenc, ja està.
I si l'entenc,
com diu la Lloberes,
que és el que volia dir,
doncs plegues ara i està.
Això mateix que has dit tu, Ricarda,
doncs si no ho anuncies ara,
és el que pensava Joan Laporta
i és l'argument
que la nit de dissabte
va donar com a mínim
en dues reunions.
En la comissió esportiva,
quan es reuneixen després del partit,
en aquella comissió
que hi ha set persones,
com a mínim dues,
són partidàries
de la dimissió,
perdó,
de fer fora Xavi
aquella mateixa nit,
és una opció que no avança.
Hi ha motius econòmics
del club
que ara no pots portar
una entrada de garanties
perquè no pots inscriure.
Hi ha motius
que no tens l'alternativa preparada
perquè Rafa Márquez,
si el fa servir ara,
és una bala, diríem,
que esgotes potser massa d'hora.
Però sobretot perquè
Joan Laporta considera
que si ara es feia
aquest anunci públic,
això seria desestabilitzar
encara més la situació
i entrar en un moment de crisi.
I la segona vegada
quan ho diu
és quan Xavi,
sí que és cert
que és ell qui truca a Echevarria
i diu
escolta, sou aquí,
jo em vull reunir
abans de sortir a la sala de premsa
amb vosaltres,
amb el president,
i quan ho comunica
el president en aquella reunió
diu
potser no és el moment,
perquè no,
d'acord,
acceptem el que estàs dient
però no ho diguis ara públicament.
I Xavi aquí
va respectar la decisió d'ell.
Per tant,
en això
jo crec que és un punt en comú
que el president també ho veia
i que no se sent còmode
amb l'anunci que ha fet Xavi ara.
Bé,
jo tinc diverses preguntes.
La primera és
de quina manera
allibera l'equip...
Aquí no estem
per fer preguntes.
De quina manera...
No, no,
dic perquè,
potser tu me la pots respondre,
Emilio.
De quina manera
allibera l'equip
dir que plegues
el 30 de juny?
Que estava dient.
De cap.
Jo hi he donat moltes voltes,
no he trobat
una resposta a aquesta pregunta.
Que estàs matant el projecte.
De cap manera.
De debò,
Xavi,
amb 17 anys
del primer equip del Barça,
no sabia la pressió
que té a ser l'entrenador del Barça.
De debò.
O sigui,
de debò
tot això li ha agafat
per sorpresa.
Potser és diferent.
Segurament és l'entrenador
que ha vist passar...
I si t'agafa per sorpresa
que et pot agafar,
vull dir,
no passa res.
Escolta,
dius,
escolta,
jo això no m'ho esperava així,
em plego...
Què vol dir no t'ho esperaves així?
Si has mamat això,
has mamat això
des que eres d'acord.
És que no m'ho crec.
No m'ho crec.
No passa res.
No passa res.
Espera,
una altra pregunta.
Si guanya la Champions,
perquè ell ha dit
no,
ara va a tope la...
Marxarà també.
Ha dit que sí.
Marxarà.
Ho va dir i li van preguntar.
Jo crec que seria
un altre escenari això,
llavors.
Vull veure com arxa.
Li van preguntar.
Sí,
li van preguntar.
Com ha dit el Ramon,
jo entenc la decisió
a nivell personal,
faltaria més.
Ara bé,
ara bé,
vendre que això és una decisió
per bé del club
o per bé de l'equip,
és prendre el pèl a la gent
ja a un nivell
que...
inaudit,
i mira que estem parlant de Xavi,
eh?
O sigui,
això és una putada
per Joan Laporta.
Punto.
Ja està.
Emílio.
A ver,
nos estaré engañando,
¿no?
Home,
i tant.
I tant que sí.
No,
espera,
lo sabéis.
Lo digo por lo siguiente.
Primero,
aquí hay un director deportivo
que es un empleado
de Jorge Méndez
que está puesto ahí
y que no se entera
de la película.
O sea,
es decir,
la única misión
o una,
perdón,
de las tres misiones
que tiene el director deportivo,
mano derecha deportiva
del señor Laporta
es saber qué pasa
en el vestuario,
saber qué ocurre
a la cabeza del entrenador,
saber cómo lo va a solucionar,
saber qué soluciones tiene,
o sea,
no se entera
de nada,
absolutamente de nada.
O sea,
yo no sé cuál es el trabajo
de Deco en todo esto.
Segundo,
segundo,
cuando digo que nos están engañando
es porque
esta,
señoras y señores,
es una nueva salida
en el Barcelona
de un profesional
sin explicación.
O sea,
aquí salió
Ferran Reverter,
Giró,
Jaurado,
Cruyff,
Alemán,
todos se han ido
y nadie ha explicado
ni lo que ha visto,
ni lo que ha oído,
porque se va nadie.
Y Xavi Hernández
va a ser menos que nadie
porque como adora
al presidente,
no va a decir
los auténticos motivos
por los que se va.
Entre otros motivos
por los que se va,
y en esto
de ahí la pregunta,
oiga,
si usted gana la Champions
va a seguir,
es que,
amigo,
usted,
el día que anuncia
que se va
no habla de fútbol,
a usted que le gusta
hablar de fútbol,
que solo le gusta
hablar de fútbol,
o sea,
usted se va,
usted se va
porque no gana partidos,
usted se va
porque no tiene
una alineación tipo,
usted se va
porque no entrenan
a estos chicos
como toca,
usted se va
porque los futbolistas
son peores
que hace un año,
usted se va
porque ha perdido
tres títulos
de los cuatro
que puede ganar,
usted se va por esto.
Ahora,
quiere usted
añadir la presión
y que nos odia,
ya os lo digo
aquí ahora,
Xavi Hernández
odia a la crítica,
Xavi Hernández
cree que ninguno
de los que comentamos
cosas de los partidos
tenemos ni puta idea
de fútbol
y por lo tanto
qué título de entrenador
tiene este tío
que habla de fútbol,
que escribe de fútbol,
eso es lo que más,
lo que más odia a Xavi,
lo que más le perjudica,
lo que más le vuelve
loco.
No, no, no,
pero es que
lo gordo,
es que
o sea,
tú no eres la solución
estando
y lo vas a ser viéndote,
¿me lo estás diciendo
de verdad?
O sea,
y si es así,
es decir,
si el miércoles
el equipo se pone a jugar
de maravilla
y gana 6 a 1
o 6 a 1
que es lo que tendría
que hacer por otro lado
en diferencia de plantilla
de presupuesto y de todo,
¿eso qué significa?
¿Que Lewandowski
y Gundogan
han decidido cargarse
al entrenador
y lo han logrado
y a partir de ahí
se ponen a jugar?
O sea,
¿qué pasa?
El problema mayor de ahora,
Ricardo y todos nosotros,
coincidiremos,
el problema mayor de ahora
lo tiene el club,
o sea,
el club se va a la porra,
o sea,
el club tiene en estos momentos
la decisión
de qué hacer
con el entrenador,
qué hacer con su presente
y con su futuro,
qué entrenador buscar
y qué limpieza hacer,
o sea,
es porque
todos los futbolistas
que han traído,
que se han gastado
275 millones de euros,
Lewandowski,
Gundogan,
Koundé,
Rafinha,
todos juegan horriblemente,
valen un tercio menos
de lo que pagaron
y ese es,
en teoría,
lo que tienen que arreglar.
Además,
cuando vayan a buscar
algún futbolista
les preguntarán,
oiga,
perdón,
¿y a mí quién me entrena
el año que viene?
Vale,
a mí me parece
que es una situación,
repito,
que como coincidimos todos
se le puede respetar a Xavi
porque está harto,
insisto,
harto de nosotros
y de las críticas
que como dice Joel,
telita,
telita,
porque aquí ha habido un tío
que durante dos años y medio
nos ha estado engañando
y diciendo,
no, no,
yo me lo tomo toda broma,
yo lo soporto todo,
yo sé lo que es esto,
yo sé vivir la presión del Barça
y es mentira,
no sé vivir la presión del Barça,
¿me entiendes?
O sea,
a este señor se le ha respetado
muchísimo más que a Valverde
y que a Koeman.
Y tan.
¿Vale?
O sea,
el señor Valverde se fue a la puta calle
siendo líder de la Liga.
¿Vale?
Claro,
estem parlant de Xavi,
també,
que es un valor històric
pel club.
Koeman també ho era.
No, no,
es que este presidente Ricard
se ha cargado
a los tres mitos del Barça
de lo mismo,
a Leo Messi,
a Ronald Koeman
y a Xavi Hernández.
No,
això no es veritat,
això no es veritat,
Emilio.
¿Cuál es la verdad?
No se los ha cargado.
Ah, no?
No,
no,
la porta no es carrega a Messi
y no crea que es carregui a Xavi.
Bueno,
¿cómo ganó las elecciones la porta?
Bueno,
dient al Messi.
No,
¿cómo ganó las elecciones la porta, Joel?
Diciendo que iba a renoar a Messi.
Fuera Messi.
¿Quién se cargó a Ronald Koeman?
La porta.
¿Quién ha hartado con sus decisiones?
Porque,
claro,
aquí hay otra cosa que tenemos que hablar,
que no hablará Xavi.
Pero podría ir a Rol.
Es que Xavi le compró el discurso a la porta,
Xavi le compró el discurso a la porta
y nunca dirá que se va
porque se equivocó
comprándole ese discurso a la porta.
No lo dirá,
como tampoco se dirá nada a Ferran Reverter,
como tampoco dijo nada a Giró,
como tampoco dijo nada a Jauradó,
como tampoco dijo nada a Jordi Cruz,
como tampoco dijo nada a Mateo Alemany.
Aquí el diré que cuente la verdad,
nos haremos contado como si no veía en este club.
Seria interessant
porque ha estat molt en silenci.
De fet,
no parla.
No en raonaria,
seguramente.
Bé,
jo segueixo una mica el fil del que ens portava aquí,
no?
És a dir,
el president,
Xavi,
tot el que ha passat,
tot aquest conglomerat que posa el senyor Pérez de Rozas
sobre la taula,
doncs sí,
hauríem d'anar-lo desgranant,
però no tenim temps.
Val,
Llavors,
jo només dic una cosa,
que de la manera que es va perdre el partit aquest últim,
a mi no em va sorprendre absolutament gens,
gens,
que es desvies l'atenció amb aquesta sortida de Xavi.
Per mi és una estratègia,
ningú ha enraonat encara d'aquell partit,
ningú ha enraonat de la vergonya d'aquell partit,
que ell ho deia davant d'una càmera,
vergüenza,
em sembla que va dir-ho en Castellà,
no?
És a dir,
per mi...
Hi ha perdut una altra cosa,
el vergüenza.
Sí,
ho sé,
ho sé,
ho sé,
feia una mica d'ironia.
Doncs,
jo dic,
quan tu perds amb un equip d'aquesta manera,
mai hi ha perdó ja.
Ja no hi ha perdó.
És a dir,
ni pels jugadors...
Però és que no venim només d'aquest equip,
venim de la Supercopa...
No, no,
però per això mateix,
però venim,
vens d'on vens,
i a més a més acabes de rematar-ho d'aquesta manera...
I l'eliminació de la Copa,
o sigui...
Aquí, aquí, aquí, aquí.
Llavors aquí Xavi ja està veient
que realment no es perdonaran mai,
ni la plantilla,
ni ell,
com a entrenadors,
no et pots perdonar ja,
ja no et pots mirar a la cara,
jugadors i entrenadors.
I per tant...
Es va xivar la Vandowski, no?,
l'últim partit.
Sí, sí, sí.
Sí, bé, però...
Una cosa és la gent de fora,
una cosa és la gent de fora,
jo estic enraunant de la gent de dintre,
i això és molt gros el que li va passar,
diguem,
a Xavi i els seus jugadors en aquell moment.
És a dir,
els 5,
que eren 7,
que ningú n'ha parlat,
que es van anul·lar,
realment això no canviaria.
I per tant,
a partir d'aquí,
a mi el que em sona i em xoca molt
és Joan Laporta.
Joan Laporta,
aquí,
jo no l'entenc.
No l'entenc perquè veig que Xavi,
és veritat que no ha gestionat
ni ha sabut gestionar la pressió
com a entrenador,
com a entrenador,
perquè sempre ens reunem,
que un jugador és una liegenda,
un no sé quant, etcètera.
Aquí tens tot l'embolcai de la pressió.
No l'has sabut gestionar
i ja està i no passa res.
No passa res.
És a dir,
a partir d'aquí,
jo el que dic és,
Joan Laporta,
per mi,
hauria de prendre decisions clares.
No pot dir que jo t'ho accepto.
Almenys parlar,
perquè això que fa de parlar
en un vídeo que pengen,
no donar explicacions
després de tot plegat,
el Laporta o algú del club.
Clar,
i dir...
El DECO no.
El DECO,
sí o no.
El DECO,
perquè no poden preguntar
l'última intervenció
va ser justament
per parlar del bar
i que la Lliga estava adulterada.
Victimisme.
No que hi hagués problemes al club.
Jo és l'última referència
que sento del president,
va ser...
I la d'abans
és amb el tema Negreira.
I això era...
I el madridisme sociològic.
Clar.
En qualsevol cas,
el problema de Laporta
és que està igual,
exactament,
en la mateixa situació,
igual que Xavi,
que quan van arribar al club.
Laporta no té un...
Ha perdut dos anys,
diguem,
amb la Lliga,
que després en parlem.
Però vull dir...
I les palanques remonten.
I les palanques i tot.
Però vull dir que
ha passat una sèrie de coses
per tornar al punt de partida,
que és,
té dubtes sobre qui ha de ser
l'entrenador d'aquest equip
i qui ha de ser el director esportiu.
Això ho tenia,
perquè quan es va presentar
i va triomfar
amb la pancarta
de Ganes Volvera Veros,
això va,
si se'm permet una cosa,
inflar el globo culé
i tothom va dir
som-hi!
I a partir d'aquí,
s'ha vist que en aquests dos anys
això no ha funcionat.
Per tant,
és un problema greu de gestió,
perquè tu tens el mateix problema
que tenies.
A més,
sense els feos,
sense moltes coses,
tota la descapitalització del club
i el que vulguis.
Però Xavi està igual.
O sigui,
Xavi està per classificar
l'equip a la Champions,
que com va arribar,
la seva gran fita
va ser classificar el Barça
per la Champions.
Per tant,
això et diu.
Què ha passat entremig esportivament?
Una cosa,
que va guanyar la Lliga
i la Supercopa.
Cosa que ningú li ha negat
i per més que ell digui
que no se l'ha felicitat,
jo crec que moltes altres vegades
se li ha felicitat a Xavi,
no ho sé,
perquè si és una altra discussió.
Però ho hem parlat també alguna vegada,
el problema és que allò
no s'ha consolidat
perquè va ser una cosa conjuntural,
que té molt de mèrit,
que sobre amb el Madrid
era molt difícil fer-ho,
però va fer amb una cosa
que era guanyant els partits
a les àrees.
En aquest moment,
el Barça és l'equip més golejat
de les últimes temporades,
no li feien 5 gols
des dels anys 60
amb una visita del Madrid,
i per tant,
allò no s'ha consolidat.
I en contrapartida,
a l'hora de fer gols,
el que et feia els gols,
que era el pitxitxi,
doncs ha estat malament.
Per tant,
tu ja vas anar treballant com sempre,
anar improvisant sobre la marxa.
Ara ens va bé la lliga,
doncs vinga,
fiquem-nos aquí la lliga,
tot el carbó,
aviam si la guanyem.
Aleshores,
quan va passant tot...
I acabo.
El problema,
arribat aleshores,
és que ell públicament
ha fet una acusació externa,
l'acusació externa
és que és la pressió
dels mitjans de comunicació.
Sobretot,
la crítica i el que sigui.
Per això dic,
jo puc entendre que ell s'ofengui,
que hi hagi determinats titulars,
coses d'aquí...
Però no hem sabut
per boca seva
la crítica interna
la que ara saludeix.
Ara comencem a treure
tota una sèrie de coses
que s'havien dit
i que, tòricament,
ell havia negat,
que era que aquesta plantilla
està formada
per 4 o 5 persones,
no per ell sol,
que ell ha consentit
moltes altres coses.
I quan s'ha dit,
quan parlàvem de busquets,
quan parlàvem de...
de bundogan,
quan parlàvem de tot això,
ell ho ha...
Ramon,
s'ho han passat com ha volgut.
I quan l'equip no te'l sents...
Un segundo y acabo,
Emilio, por favor.
Quan una cosa
no te la sents seva,
el president no se sent seu,
aquest equip,
perquè tampoc té
la màxima confiança
en l'entrenador.
L'entrenador no se sent seu,
aquest equip,
perquè li han posat
molts jugadors
que ell no volia.
L'afició no se sent seu,
ni a l'equip,
ni al camp,
perquè no va al camp.
Per tant,
estàs en una gran tesi institucional.
I aleshores,
això no s'arregla només
amb el canvi d'entrenador.
El que és a Briden
és que ara tens un problema
conjuntural
que has de resoldre
i ja,
que és que l'equip funcioni,
ni que sigui,
o sigui,
això li passa al Sevilla,
això li passa al...
o se suna,
bueno,
se suna encara menys,
però li passa a altres equips.
Ja està, acabo.
A veure,
jo crec que...
No, a veure,
hi ha una cosa...
Moment,
Emilio, Emilio,
que hay cola,
hay cola, Emilio.
Laia, Joel i Emilio.
Moment,
jo crec que Laporta està pitjor,
la situació que té Laporta
és pitjor,
perquè ara sap
que no pot fallar
triant l'entrenador
i que amb l'anunci
que ha fet Xavi
tothom ja mira cap a ell
i tothom exigirà
que triï ja l'entrenador.
Abans,
mentre Xavi no sabíem
si seguia o no,
això encara no tenia,
diríem,
aquesta pressió,
però amb un jug,
per exemple,
dissabte ja va començar
a haver-hi més xiulets,
algun crit cap a ell,
vull dir,
tot això ara,
Laporta ho nota
i sap que serà
l'últim entrenador
que ell triarà,
perquè si això no surt bé,
aquestes eleccions del 2026
no arribaran al 2026.
Vull dir,
ara té una decisió
molt important,
Joan Laporta,
i ja que Xavi,
tant a l'inici
com al final,
ell no ha estat
ser com ell li hauria agradat,
l'hauria volgut més progressiu,
ni evidentment al final
no hauria volgut aquest anunci,
jo crec que ara
ell intentarà imposar
el seu entrenador.
Però llavors
ens esperem
fins a final de temporada?
És a dir,
tirem i llancem ja tot això?
No, no, no.
Jo vull dir que,
clar,
tu si ara,
si Xavi no,
si ara hi ha dos,
tres partits i l'equip,
això veus que no tira
i no passa,
tu posaràs la solució
d'emergència
que tens que refemar,
que, punt.
Vull dir,
tu no pots posar res més,
perquè no pots...
No, no pots inscriure res.
La solució gratuïta
que jo faria és aquí.
No,
l'ho dirà el Joel,
després vas tu,
després de l'Emília vas tu.
No,
jo no tinc cap solució,
no tinc cap solució.
El que voldria
que quedés clar
és que,
Xavi,
ha escenificat
una mena
d'emissió en diferit,
molt similar
a la que ha fet
Jorgen Klopp,
per exemple,
fa quatre dies,
però no té res a veure.
Per què?
Perquè Jorgen Klopp
pot dir,
ei,
marxo el 30 de juny,
perquè,
hòstia,
com a detall,
que sapigueu
que li dones al club
tot aquest marge
per trobar un nou entrenador
i ell marxa
amb la glòria
d'haver donat moltíssim
a aquest club.
Però això es pot fer...
Espera,
una cosa,
Ricard.
Ho portes en dins.
Sí,
però espera't,
però Jorgen Klopp,
jo el veig legítim
que sigui amo
del seu destí
com a entrenador
del Liverpool.
El que a mi
em resulta ridícul
és que,
després de la derrota,
humiliant
a l'estadi olímpic
Lluís Companys,
Xavi es presenti
en roda de premsa
a dir
que ell és amo
del seu destí
com a entrenador del Barça,
perquè no ho és
o no ho hauria de ser.
És a dir,
què més dona
si Xavi diu
que es queda
fins al 30 de junts
si del que s'hauria
d'estar parlant
és de si demà
hauria de ser
entrenador del Barça.
No té cap sentit.
Però perquè sí,
perquè abans
que el fotin al carrer,
com ha dit la Laia,
n'hi havia un parell...
Abans que el fotin
al carrer,
això és un gest...
És un plan got.
I el president
li permet.
Aquest és l'error.
O el director...
Doncs el president,
ara,
Lluberes,
fins ara,
no,
però ara el president
té, com deia la Tudel,
un problema molt greu,
perquè ara ja no té paraigües,
ara ja Xavi
ja ha dit públicament
que tant se li fot.
Sí, sí.
Perquè jo em pregunto,
perquè jo em pregunto
quin rendiment
pot tenir un jugador
que sap
que el seu entrenador
No, ja t'ho he explicat.
fotrà el camp
el 30 de juny.
És que...
Laia.
Ui.
Jo...
Emílio, emílio, emílio, emílio.
No, a ver, jo.
Bueno, recogería
lo que siempre suele
la coletilla
que Ramón
siempre suele poner
que es
yo creo que ahora
ya es la hora
en que deberíamos
de preocuparnos
por el club,
por el Barcelona,
tal y como está la cosa,
¿no?
O sea,
ahora que está tan de moda
todas estas series
de Netflix,
de Amazon,
de no sé qué,
yo pagaría
millones de euros
por tener una cámara
en un lugar
donde se reúnen
Joan Laporta,
Rafael Juste,
la secretaria
de Laporta
van a anar...
El Barça confidencial,
¿no?
Enric Massi.
Enric Massi.
Enric Massi.
Seria molt diferent
ara, eh,
aquest reportatge.
Molt.
Seria brutal.
O sea,
seria para,
como diría Cruyff,
gallina de piel.
O sea,
tremendo.
Entonces,
además,
hay otra cosa.
todo este relato
que aquí
algunos de nosotros
hemos defendido
que parte del error
de engañar a la gente
el primer día
en lugar de decir
hagámoslo con lo nuestro,
pidamos paciencia,
vamos a hacerlo,
no, no,
piti,
cuyo nos tira para adelante.
Ese relato
íntegro,
íntegro,
incluso,
incluso la decisión
del señor Laporta
de cambiar la convocatoria
de la Champions de Amberes,
que es vergonzoso
por parte de Xavi,
todo eso
ha sido comprado
por Xavi
en sus conferencias
de prensa
diciendo
el presidente es un monstruo,
charlamos cada día
con Justi,
con Deco
y con Laporta
y tal.
Todo eso ha sido comprado.
Por lo tanto,
lo que no puede hacer
Xavi
es el día que se va
y anuncia que se va
es pensar
que todo es culpa
de haber tragado
con todo esto.
Por lo tanto,
por lo tanto,
es exigible
que no ocurrirá
que Xavi cuente
lo que ha pasado
y lo que ha pasado
es que no ha estado
harto de la prensa
que también,
insisto,
o sea,
hay un 30%
de la marcha
de Xavi
como poco
un 30%
de indignación
por cómo ha sido
tratado
por los medios
de comunicación.
Entonces,
claro,
Xavi,
como dice Joel,
que lleva 100 años
toda la vida
en el Barça,
tendría que repasar
cómo fue tratado
Ronald Koeman
y cómo fue tratado
Valverde.
Pero lo que no puede ser
de ninguna manera
es que el argumento
de Xavi
sea su desazón,
su desencanto,
su indignación,
su equivocación
por haberle comprado
a Laporta
todo un discurso,
ya no digo
futbolistas,
porque,
claro,
Laporta,
lo que pidió Xavi
no lo trajo
y lo que le trajo
Laporta
no le gustaba a Xavi.
¿Me entiendes?
Entonces,
está bien
que Xavi,
como dice Joel,
quiera ser dueño
de su destino.
Ahora,
estaría bien
que fuera el primero
de todos los que se han ido
que cuenten la verdad.
Eso estaría fantástico.
Porque además
se va,
señores,
porque no gana.
Que sí,
que sí,
que eso tenemos claro.
Porque no gana,
porque no tiene equipo,
porque el equipo no juega nada.
Puc ja afegir...
Y porque le gana cualquiera.
Sí,
vaig afegint una cosa,
senyor Pérez de Rozas,
és a dir,
el tema de la premsa,
a mi m'importa tres papinos,
és a dir,
ha sigut ell
el que realment
no s'ha sabut blindar,
ni ell,
ni els seus assessors
que tingui el d'això.
Això,
número un.
És a dir,
que no sapigués
que no hauria
ni d'haver escoltat
absolutament res,
etcètera,
i viure d'una altra manera,
val.
Tema econòmic,
és que a mi
el que em sap molt greu
és que es llenci una...
Aquí hay conferencias de prensa
donde Xavi ha dicho
oye, perdone, señorita,
esa pregunta es suya.
Que sí, que sí, que sí,
que ja ho he vist.
O sea,
y así tenemos mil frases,
eh?
O sea,
así tenemos mil frases, eh?
Sí,
anem al següent punt.
És a dir,
a mi el que em sap molt greu
és que es tiri per la borda
i ens haguem d'esperar
ara,
el 30 de juny,
ara estarem tot el dia
especulant
que si tenim el club,
el guardiola,
l'altre,
l'altre,
l'altre,
després sortirà
una altra pancarta
i després...
És a dir,
és un continu de tonteries
que em semblen absurdes.
A l'hora de gestionar
aquest club,
jo crec que Jan Laporta
ha de començar a pensar
que pot tenir una solució
dins del vestidor,
jo dic així,
ai, dins del vestidor,
dins del club, perdona,
que no li costaria un duro
perquè seria una qüestió
d'execució
de càrrecs
de clubs,
intercanvis,
val?
I per tant,
crec que seria el moment,
a més a més,
de saber si realment
es creu
amb el que és
la política
parlo
que el futbol
és universal
i que la credibilitat,
diguem,
d'aquesta persona
que tu tens
dins del club
es guanyaria
només per la teva manera
de treballar.
Perquè ara
el vestidor
només necessita,
per mi,
nivell d'exigència
de treball.
Però quina persona és?
Espera a mi,
nivell d'exigència,
sí, sí,
ara anem al gra.
Giraldes,
que estem tots respectant.
Giraldes.
Jo sabia que Carme
diria Giraldes,
lo sabia.
Tens un campió d'Europa,
sí, tots ho sabíeu,
però ningú ho heu dit.
Sí, pero también tiene club,
el 30 de junio también tiene club.
No, no, que se'n vagi,
és que és una situació,
és un parche,
no sé si en català es diu,
per un moment de pegat.
Un pegat.
Un pegat, gràcies,
un pedaç.
Tu tens un campió d'Europa,
un home amb experiència,
un home que juga,
diguem,
a futbol,
perquè clar,
em direu,
són dones.
No,
és a futbol,
ens ho veiem.
No, no,
ningú ho ha dit.
No, però ara tothom està...
No, no,
pensa ben bé,
no et costaria un duro,
i a més a més,
el crèdit que tindria...
Debilites l'equip femení,
eh?
No sé si ho has pensat.
No, no, perquè marxa,
de tota manera ja marxa.
No, no,
no, no,
no, no,
tens el teu assistent,
que pots suportar.
I si no,
i si no,
Xavi,
que se'n vagi a fer pràctiques allà.
Més enllà de la...
de qui hi ha de ser
i de la proposta
de la Lloberes,
sí que crec...
Sí que estic d'acord
amb una cosa de la Lloberes,
que és que s'ha acabat
això d'estimem el Barça
i el gas sentimental.
O sigui,
això exigeix...
Això...
Estripem el Barça.
No, no,
bueno,
l'eslògan és
estimem el Barça,
que va utilitzar ahir també
el president
per dir que Xavi
s'estima el Barça.
O sigui,
estimar el Barça tota la gent...
Hi ha molta gent que són socis,
hi ha molta gent que no és soci,
però també se l'estimen,
i el gas sentimental s'ha acabat.
O sigui,
no estem en un moment
per dir que tot ho faig per estima.
Això s'ha d'admetre
una certa professionalitat.
I la professionalitat
vol distanciament.
Si no ets capaç
de tenir un bon diagnòstic,
difícilment tindrà solucions.
Si tots els diagnòstics
ho fas des de l'estómac
i no des del cap,
tindràs un problema.
I això necessita reposar-ho,
necessita analitzar-ho bé,
com deia la Lalla,
no et pots equivocar.
No només,
no només amb l'entrenador,
perquè l'entrenador,
si bé,
per començar has de treure calés
per fitxar-lo.
Perquè ara,
a qui li pagaràs
tot el que està dient
aquests noms al club,
i tot això és impossible
que el Barça pugui fitxar
en aquesta història.
Però, a més a més,
si ve un entrenador,
et demanarà
que el secretari tècnic
no li toqui els pebrots.
Et dirà
que el president no s'hi fiqui.
És a dir,
posarà una sèrie de condicions
perquè serà fet
com el Gran Salvador.
Per tant,
la història no és tan...
Depèn de l'entrenador que m'hi dir.
No només està en fitxar
un home
que t'arregli un problema
de l'equip
i que et permeti
anar fent
el que has anat fent fins ara
si l'equip guanya.
És important.
La tàctica és dir,
si trobem l'entrenador
podrem continuar gestionant
el club com fins ara.
No, justament...
Ah, no?
Si tens a Guardiola...
No, és la conseqüència.
Vull tornar
a l'etapa del 2008.
Perquè ens en tinguem
una mica una idea
i perquè de vegades
ens en oblidem.
El 2008
hi va haver una moció
de censura
contra el president Laporta.
Que ell va saber
resoldre molt bé
quan va fitxar
a Guardiola.
Però en aquell moment
tots els professionals
del club
se n'havien anat.
Per una qüestió de criteri,
per les circumstàncies que fos,
per un cop d'estat,
per el que fos.
I ell va arribar
al final del mandat
amb Joan Oliver
de director general
i amb una gestió
que va provocar
un enfrontament
i unes grans discrepàncies
sobre l'herència
respecte a la que va agafar
Rossell
que va acabar
amb una acció de responsabilitat.
I amb micròfons
a les sals de reunió.
En un moment
en què el Barça
va tenir la sort
que l'equip
va aguantar el club.
Ara el problema
és que l'equip
no pot aguantar el club
i el club
no pot aguantar l'equip
i menys
sense la pressió social
perquè la gent
no va a Montjuïc.
És la tempesta perfecta.
Per tant,
aleshores,
això no vol
estimar el Barça.
No ho dic
per...
Hi ha una pressió
de la porta
per passar quarts de finals
per rascar
tot el que és que...
Just, aleshores,
si trobes un entrenador
que parcialment
t'ajuda una cosa,
nota res del problema estructural.
El problema és que
s'ha de canviar
la manera de gestionar-ho
i la manera de portar-ho
i la manera de capitalitzar-ho.
La petició
i la reunió...
Només una cosa,
dins de la Junta
hi ha una persona
que fa unes setmanes
també va fer
la mateixa idea
i el mateix...
Escolta,
si Xavi no...
No és una idea, eh?
Tenim l'entrenador a la casa.
Et dic una cosa,
ho va dir i...
Ningú se'l va escoltar.
No, exacte.
Ja ho sé,
però perquè en aquells...
Ja saps,
però perquè realment
en alcons...
No, perquè ells consideren
que es necessitava
una altra cosa.
No, però és que ara
no necessites una altra cosa.
Ara no tens res més.
És a dir,
tens un entrenador acabat,
val?
I en canvi tens
un campió d'Europa,
un entrenador
que a més a més
juga al futbol
o fa jugar al futbol.
Tu diràs...
Però és que...
No, no, no,
pera't, pera't, pera't.
Per a mi jo m'he trobat
en aquestes circumstàncies
i ho he fet
i et surt bé,
ja t'ho dic així de clar.
Per què?
Perquè Jonathan Giraldes,
per exemple,
tu diràs,
ara li va a Lewandowski
i li portes aquest nanet,
per exemple.
Sí.
Sí, sí.
En un minut,
si té la credibilitat
que té,
perquè la té jugant
i la té
amb criteris propis,
amb coneixement
i amb experiència,
amb un minut
no se n'en recorda
en què és Jonathan Giraldes.
Entens?
És a dir,
igual com perd el crèdit
Xavi,
la seva llegenda,
amb un minut,
perquè l'ha perdut
amb un minut
des del primer dia
que va entrar
al vestidor...
Home, això va passar...
Agafa't a les tertúlies
del principi.
Vamós,
portem anys en relació d'això.
Jo coincido
con todos vosotros,
però...
Gràcies.
...hay una cosa...
No, hay una cosa
que ha dicho Joel,
que per a mi
es...
La masa es perpèntica
de todas,
que es...
Es...
Mi salida,
mi anuncio,
mi salida,
mi anuncio,
lo va a arreglar todo.
Es que es brutal,
o sea,
ponernos en la cabeza
de alguien que piensa
que haciendo
esta porquería
de anuncio,
porque es que no cuenta
ni la verdad,
y sus declaraciones
son más sentimentales
que otra cosa,
y aparece en la sala
de prensa
con su esposa
y con su hermano,
que dice,
pero,
oígame,
cuéntame usted
por qué
va a existir
este arte de magia.
Este arte de magia.
Això a les distàncies,
o sea,
ho va pensar Pujol,
que fer la confessió
salvaria tot.
I mira...
Bueno,
és que,
si te lo pones a pensar,
es perpético,
incluso si se arregla.
O sea,
incluso si se arregla.
Perquè ell viu
amb un altre...
Viu en un òbol.
Ell pensa que és un...
Perquè el principal problema,
ell sempre ha pensat
que ha estat la pressió
que s'ha generat
des de l'entorn
i que això ha afectat
els jugadors
i que no l'han deixat
entrenar amb tranquil·litat.
30 segons per jo.
Que cree que no somos nadie
para opinar.
A mi em fa l'efecte
que ara mateix
el Barça
ningú està pensant
en el més important
que és que el Barça
s'ha de classificar
per la Champions
de l'any que ve.
Això és el més important
i totes les restes
són collonades.
Joel,
que lo sepas,
las dos peticiones,
que lo sepas,
las dos peticiones,
las dos peticiones
que ayer...
La Porta hizo,
las dos peticiones
que ayer La Porta hizo
en el vestuario
en, que no sé
si habéis visto la fotito,
de Guita.
Emilio,
què?
Las dos peticiones son
tenemos que acabar
entre los cuatro primeros
y tenemos que eliminar
al Nápoles
para pasar
a cuartos
porque es lo que está
presupuestado.
Ese es el ruego,
los dos ruegos
de La Porta
que se han pres
aquests últims temps
al Barça
que no estan encarades
a solucionar
el problema esportiu
d'ara,
que és aquest.
Joel Díaz,
Ramon Bès,
Alaga Tudel,
Emília Pérez de Rozas
i Carme Lloberas.
Gràcies per acompanyar-nos.
La pausa,
notícia de seguida,
Màxim Huerta,
avui al Matí de Catalunya Ràdio.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
A Cellers Maset
sabem que ara valora
més que mai
poder compartir dinars
i sopars amb família.
Perquè gaudeixi
d'aquests moments
durant aquest mes
comprant els nostres vins i caves
aconseguirà regals
i descomptes excepcionals.
Truqui ara al 900 200 250
o entri a maset.cat
i li portarem
els nostres productes
com sempre a casa seva
sense despeses d'enviament.
Cellers Maset.
Directo del celler
a casa seva.
Catalunya Ràdio.
Una nova versió
d'un clàssic universal
arriba a la sala
Versus Glòries.
Tot fent Pic Melió.
Amb Llull Bertran
i Manel Barceló.
Veieu aquesta mossa?
Ara què vol aquest sinvergüenza?
Usa un llenguatge canellesc
i una fonètica nàusia bunda.
Ensinoa.
Com que soc una pelada
la meva honra
se pot tirar l'ho fet.
Doncs jo prometo
fer-la passar
per una gran senyora aristocràtica.
Alça, Manel!
Al final no em queda sopar.
Vaig al teatre amb la Mia.
Una altra vegada?
Cultura Jove és una nova plataforma digital
que posa a disposició dels usuaris
una gran oferta cultural
durant tot l'any.
Si tens entre 18 i 30 anys
registra-t'hi
i comença a gaudir d'entrades
per tota mena d'espectacles
amb avantatges importants.
Música, teatre, cinema...
No faltis a la teva cita
amb la cultura.
Informa-te'n a
culturajove.cat
012
La millor resposta
Generalitat de Catalunya
Audal Carbonell
gran expert
en els orígens
de la humanitat
reflexiona amb la seva gent
sobre el nostre possible final.
El meu pronòstic
és que hi anem malament.
Es declara
que ens extingirem.
És molt difícil
planificar
solucions
com a espècie.
La gent diu
que la intel·ligència artificial
ens destruirà.
Dic, no fa falta.
Amb la intel·ligència natural
ja en tenim prou.
Nits sense ficció
Audal
Quant temps ens queda?
A TV3
dimarts a la nit.
Vine a conèixer
els dos nous magatzems
a Obramat
a Vilanova
i a l'Hospitalet.
Ampliem així fins a sis
la nostra xarxa
de magatzems
a la província.
Amb tots els oficis
en un mateix lloc
per una compra més ràpida.
Amb estoc
sempre disponible
a més de 20.000 productes
de qualitat professional
i als millors preus
de la zona.
També a Obramat.
On compren els professionals.
Obramat.
Comença aquesta any nou
el 100% d'energia
a Basic Pit.
A casa o al gimnàs
de la cantonada.
Apunta-t'hi ara.
Gaudeix de sis setmanes extra
i emporta't una motxilla.
Torna't a sentir bé
i converteix el fitness
en una activitat essencial.
Només queden quatre dies.
Basic Pit.
Com és que no aconsegueixo
quedar-me embarassada?
A IBI et volem ajudar
a aclarir dubtes.
Per això t'oferim
el Pac Diagnòstic Plus
amb totes les proves necessàries
per saber l'estat de fertilitat
de tots dos,
incluent-hi el seminograma.
Demana cita
a IBI.es.
IBI, on neix la vida.
El matí de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Linkat
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
El 4 de febrer
al Caixa Fòrum de Lleida
la companyia Zero en Conducta
presenta Trash.
La Pobel
és una bossa d'escombraries
que sempre ha somiat
a ser una estrella.
Però com es pot evitar el destí?
Una bossa d'escombraries
és i sempre serà
una bossa d'escombraries.
Però la Pobel
no deixarà de perseguir
el seu somni.
Més informació
a escenafamiliar.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
El 3 de febrer
al Palau de la Música Catalana
l'Orquestra Sinfònica del Vallès
presenta la Pastoral de Beethoven.
A més, es podran escoltar
cantos i revueltes
de la mà del seu autor
Pacho Flores
acompanyat pel 4 venezolà
de Leo Rondón
i també l'obra
Accents Catalans
d'Elisenda Fàbregas.
Més informació
a osvallès.com
Recomanat per Catalunya Ràdio.
A força de repetir-les
algunes d'aquestes històries
s'havien convertit en anècdotes.
De Periodistes malgrat tot
La dificultat d'informar
sota el franquisme a Barcelona
de Jaume Fabra Forneguera
Postdates
La institució de les lletres
catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura
I ara entrem al búnquer.
Fem cas, en Joan?
Vinga.
Joan, perdona, et conec, no jo?
No.
Tu venies al meu institut
i jo al teu.
Tenia el teu número de mòbil
i tot, em sembla, eh?
Corai, carai.
Sí que t'agradeix
quan és petit,
jo t'agradava?
Eh, eh, eh.
Això és molt violent, jo marco, eh?
No, jo això no, eh?
Recordo un missatge maco d'ell.
Ah, sí?
Sí, pot ser, eh?
Pot ser, pot ser.
Ah, també.
Al búnquer,
amb en Peico,
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell,
cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio
i a YouTube,
també en podcast.
Això és molt violent per mi.
O tu o per mi?
No.
I per què no li vas fer cas?
Bé, bé, bé, bé, bé, bé.