logo

El matí de Catalunya Ràdio


Transcribed podcasts: 1714
Time transcribed: 71d 7h 0m 21s

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Hoy deseo que no ocurra, que no haya ocurrido por parte de nadie, pero vamos a ver, estas cosas ya saben quién las puede hacer, el que tiene instrumentos para ello.
Yo estoy convencido y tranquilo de que esto no se hizo en el gobierno, no se hace, vaya, en el gobierno de Pedro Sánchez.
¿Vuestra qué le da mano al actual líder del Partido Popular, Alberto Núñez Feijóo?
Yo no soy quien para pedir mucho, pero lo que sí que le podemos pedir todos es que efectivamente respete el marco y se respete a sí mismo.
Yo creo que las personas nos tenemos que respetar a sí mismos.
Si uno dice que el otro ambiente debe aplicarse la primera y es no mentir, y debe huir de los bulos, de la desinformación,
en fin, de esta estrategia de polarización, que se puede entender bien en la ultraderecha,
pero no en un partido que tiene tanto respaldo electoral y tanto poder institucional, se le debe exigir algo más.
Y sobre todo, pues que responda a las expectativas que generó su llegada al liderazgo del Partido Popular.
Todo el mundo pensaba que era un hombre moderado.
Y lo cierto es que, bien porque entiende que es la mejor estrategia para abrirse paso,
bien porque está muy empujado en el seno de su partido,
pero la verdad es que no está dando resultado esa expectativa que tenía.
Y las últimas declaraciones son ciertamente desafortunadas.
Y muchas de ellas, no sé si son a propósito para generar desinformación o simplemente porque no está informado.
Pero no es lo que se esperaba de un partido que además tiene una homologación europea.
Y en este caso es muy difícil distinguir muchas veces la estrategia y las actitudes con la ultraderecha.
Es muy difícil.
José Luis Abalos, exministre, gràcies per acompanyar-nos. Que vagi bé.
Gràcies a tots, Montes.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Maria Vila, Enric Calpena, Artura Puenta i Verònica Fumanal.
Sobre això de Feijó, jo crec que és important també perquè recordem que Villarejo en el seu moment,
que això és una cosa que no s'ha demostrat, és a dir, Villarejo i per tant té la realitat que té,
però va acusar la cúpula del Partit Popular d'haver perjudiciat, o sigui, haver fet informes perjudicials per Mario Conde
per beneficiar Feijó a aquelles eleccions del 2012, és a dir, Feijó és veritat que no estava a la cúpula del Partit Popular,
però si això es confirmés, per exemple, aquí tothom més o menys hauria de dir-hi la seva, Arturo.
I té una responsabilitat com a dirigent del PP.
Sens dubte.
És a dir, al cap i a la fi és veritat, que no és lo mateix, està implicat directament que no està implicat directament.
I com que l'han implicat a ell precisament, estaria bé que aclaris aquest detall.
Però més enllà d'això, ell té una responsabilitat respecte al PP.
A mi m'agradaria sentir del PP alguna cosa sobre això. Alguna cosa.
Ja no dic que demanes perdó ni que sortís...
Bueno, l'has sentit, eh? Alejandro Fernández, perdona, el Partit Popular Català,
que ha fet un tuit demolidor que diu que la Unitat d'Espanya es defensa amb idees i amb la llei,
i tota la llei, i diu que això de pastalejar amb Pujol de dia i Villarejo de nit és perjudicial per Espanya.
És l'únic que té una visió diferent i discrepant de la direcció nacional del partit,
però és l'única veu que hem sentit una mica, en fi, defensant la democràcia.
És que no estem parlant de defensar aquí res més que la democràcia suposada, la democràcia espanyola.
És veritat, Ricard, que com li hem de demanar al PP que faci res o que doni cap explicació
quan ni tan sols la justícia ha obert causes respecte a aquests casos.
Podem repassar, eh?
I hem anat publicant, a l'Avantguarda i al diòleg Puntolés,
hem anat publicant Rossell, Trias, Mas, fins i tot els Pujol.
Hi ha un problema claríssim en el cas Pujol.
En el cas Pujol hi ha coses que són evidentment il·legals, que són delictives,
però també hi ha un origen il·lícit en com es va obrir aquesta investigació.
Sabem que van pressionar a la banca andorrana per obtenir unes dades que no podien obtenir la policia.
Sabem que Guillem de Villarejo va acompanyar els denunciants inicials en el cas Pujol
i, per tant, això genera un vici d'entrada, un vici en l'origen de la causa,
que fa què? Home, alguna cosa, hauran de dir els tribunals.
Doncs no. Hem vist que els tribunals no tenen absolutament res a dir ni cap dels casos,
ni tan sols quan sabem que hi ha hagut aquesta guerra bruta
i aquestes informacions que sortien dels despatxos del Ministeri de l'Interior.
Enric.
És que abonant una mica el que comentava l'Arturo,
el problema que hi ha amb aquest tema de les clavegueres de l'Estat és que és l'Estat.
Aquí és la qüestió. El PP realment, sens dubte, i havent estat responsable durant aquests anys
amb què sembla que aquest fet s'ha generat d'una manera més intensa,
és evidentment el principal responsable.
Però, tot i així, el problema de fons és que hi ha hagut una gran quantitat de funcionaris de tota mena,
de policies, de jutges i d'altres membres de l'administració,
que han participat molt gustosos i fins i tot de vegades sembla que amb una voluntat
que superava l'entusiasme o les ordres rebudes.
I això és un problema estructural de l'Estat espanyol
que no és una qüestió només que ara el senyor Rajoy,
que evidentment, si és el cas,
com a president del govern tenir una responsabilitat última amb la qüestió,
sinó de moltíssima gent que està allà al darrere
i que continua fent la seva i continua fent la vora viu
i que difícilment pot resultar esquitxada d'una cosa que hauria de sortir molt esquitxada.
Aquí n'hi ha sortint coses, Arturo, i tu potser en sents algun detall més,
però vull dir que aquí, si tot això que va sortint es confirma,
és a dir, estem parlant de jutges actualment en actius implicats,
de policies actualment en actiu implicats, d'un govern,
és a dir, no estem parlant aquí d'un ministeri, d'un ministre que feia coses
i un senyor fosc que era Villarejo, no, no, estem parlant d'un ministeri de l'interior,
d'un ministeri de gent que facilitava dades, és a dir, d'un govern que actuava,
és a dir, estem parlant d'un sistema, d'uns mitjans de comunicació,
és a dir, quan comencin a sortir coses dels mitjans de comunicació que sortiran,
aviat, d'Europa Catalunya, aquí rebrà gent que no...
És a dir, es veuran coses que ja tothom m'imagina de com funciona el sistema,
però és que començaran a sortir coses que cauran en les caretes a molta gent,
Maria.
Sí, a mi el que...
O sigui, una cosa que, i d'aquests dies, no, que veig tota aquesta impostura,
que és que no pot ser, perquè és evident, eh,
són... moltes d'aquestes informacions es basen en bona part del que diu Villarejo.
El que no pot ser és que el que diu Villarejo,
per alguns, fos vàlid quan omplia portades al Mundo
per desestabilitzar processos electorals,
i ara no ho sigui, no?
I al revés.
Per això, l'única manera que hi ha d'aclarir exactament
què hi ha de veritat en tot això no és en comissions parlamentàries
on tothom pugui lluir-se i fer la batalleta política,
que si hi ha el Watergate per què o el Watergate per allà.
L'única manera que hi ha d'aclarir-ho és en una investigació judicial,
perquè un jutge té unes prerrogatives a l'hora d'investigar
que un parlamentari no té, que el Congrés no té,
i que, evidentment, els mitjans no tenen.
Llavors, jo començaré a creure que hi ha un interès realment
per aclarir tot això el dia que...
I el PSOE, que ara també fa tants escarafalls,
que sembla que està canviant una mica també la posició sobre això, eh,
vulgui iniciar una investigació seriosa
i que sigui un jutge qui se n'encarrega
i que vagi al fons de la qüestió.
Però, mentrestant, em sembla que és tot...
Bueno, és aquesta impostura, no?,
ara surt això, ara surt allò,
cada vegada més estem més immunitzants
davant d'aquest tipus d'escàndols
perquè ja ho hem interioritzat.
La setmana passada, quan es va posar
la participació de Rajoy a sobre la taula,
creiem, oh, això ja és una altra cosa.
Bueno, això ja és una altra cosa,
és que també hi havia un ministre de l'Interior
fent exactament el mateix
i sembla que ara ja no ens escandalitza
que fos un ministre de l'Interior.
Amb tot, per això,
jo crec que aquesta incapacitat del propi govern,
que podem dir, no, això passa en molts països,
bueno, hauríem de veure fins a quina mesura.
Però aquesta incapacitat del govern
per fiscalitzar el que fan les clavegueres,
a mi m'ha escandalitzat la resposta de Valors
quan li has preguntat, això pot estar passant?
Que s'ha posat a riure,
no sé què fa tanta gràcia,
espero que no, espero que no,
però clar, mai se sap,
perquè clar, això ho fa qui tingui els instruments.
La resposta de espero que no és demolidora.
És demolidora.
Clar, perquè te n'adones a més a més
que són clavegueres amb vida pròpia.
I això és veritat, no és una excusa.
És a dir, sembla una excusa de governant,
però en realitat les clavegueres en aquest país
han tingut durant molt de temps vida pròpia,
que no vol dir que no hagin estat tan bé dirigides
per on han estat.
Jo només una cosa, Maria,
perdona perquè t'he dit tallet,
però només per dir una qüestió.
És veritat tot això que dius,
però és veritat també que ara el que tenim és,
hi havia moltes informacions que ja sabíem,
és a dir, jo crec que podem dir
no hem publicat,
bueno, com el diari Opuntó és,
no hem publicat res que no ho sàpigués,
el que hem fet és documentar-lo.
Clar, confirmar-ho.
El que deia un senyor que era Villarejo
que tenia la gravidad que tenia,
això ara té unes proves i una confirmació.
Clar, clar, clar.
Estem parlant d'això.
Verònica, molt breu,
que tinc el president de Foment aquí
i el vull saludar.
Verònica.
Fenomenal.
El tema del somriure de l'Avalos
també s'ha d'explicar en clau orgànica,
perquè tothom sap
que la Margarita Robles i el senyor Avalos
ha estat una molt bona relació.
Per tant, jo crec que hem d'entendre
en aquesta personalitat política
també del senyor Avalos
aquest somriure.
I després, jo crec que hem de fixar
un titular que és molt potent
i que diu que el Partit Popular
va espiar els seus,
els independentistes
i a la gent de Podemos
amb diners públics i recursos de l'Estat.
Una causa està jutjada,
que és totes les causes
que es van obrir contra Podemos.
Tot això s'ha tancat.
Mai es va poder verificar
res de les acusacions
i, per tant,
es va danyar un partit polític
sense cap manera
de rehabilitar tot el mal.
Després, la causa Kitscheng
és una de la part
de l'espionatge contra els seus.
Jo no crec que sigui l'única,
però sí que és cert
que és l'única
que ara mateix està judicialitzada
i després,
el que més sobta
és que totes les causes
o totes les causes judicials
que el món independentista
ha volgut obrir,
no hi ha cap jutge espanyol
que vulgui acceptar la causa.
I a mi em sembla
que tot forma part
d'un mateix sistema
i que és un sistema
de clavegueres
molt i molt preocupant.
Passarons 11 minuts
a les 9 del matí.
Saludem a aquesta hora
el president de Foment,
Josep Sánchez Llibre.
Bon dia i gràcies per acompanyar-nos.
Molt bon dia
i moltes gràcies per invitar-me.
Com està?
Està bé?
Fantàstic.
Sí?
Sempre el got mig ple.
Com l'espanyol.
Com l'espanyol, una mica, no?
Bueno,
justament perquè soc...
Optimista.
Optimista
i porto el sentiment
periquit a la meva sang,
doncs tinc aquest caràcter
que malgrat totes les...
jo diria els obstacles
que tenim per...
Primer de tot
per baixar a segona divisió.
Després, per intentar pujar
i que cada vegada és més difícil,
bueno, et dóna...
Però això de veure el Barça en Montjuït,
què tal?
Com ho porta?
Perquè deu ser un xoc, no?
Emocional.
Jo crec que els aficionats del Barça
han de saber idea
del que és jugar en Montjuït, no?
Que no és tan dolent
com a vegades espantar-los
a mitjans de comunicació.
És un camp extraordinari,
és un camp que normalment,
doncs,
si passa fred,
et costa pujar,
tens dificultats
per aguantar els 90 minuts,
bueno,
vas a patir,
que és el que es tracta.
Sí, sí.
És que hem vingut a aquest món a patir,
és que hi ha molta gent
que no ho sap, això.
Amb això té raó.
Escolta,
què li semblen aquestes novetats
que hem conegut aquesta setmana
de l'Operació Catalunya?
Bueno,
vostès saben,
i vostès sap perfectament,
que des de Foment del Treball
jo procuro mai parlar de política
i sí parlar de política econòmica,
no?
Per tant,
aquestes informacions
són sorprenents
i des d'aquesta perspectiva
jo l'única cosa que plantejo
és que tu i la justícia
en determinació
i punt,
i aquí acabo.
És a dir,
que hi hagi,
que per exemple la fiscalia
demani diligències.
Que tu i la justícia.
Que tu i la justícia.
En un estat de dret,
doncs,
comportaments
com el que estem
llegint aquests dies,
bàsicament
amb la investigació
elaborada
per el diario Punto AES
i La Vanguardia,
són notícies rellevants,
notícies significatives,
i aquí el que cal
és que tu i la justícia.
Hem entrat en matèria econòmica
perquè a aquestes últimes hores
hi ha hagut diferents notícies
que ens afecten
a tots plegats.
Per exemple,
alerta amb l'última demanda
del president Pedro Sánchez
als empresaris.
Els demano
que s'involuquin
i ens ajudin
a augmentar
el poder adquisitiu
dels treballadors,
a reivindicar
les regles internacionals
i defensar la democràcia
i lluitar contra
la involució
de l'onada reaccionària
que recorre el món.
Ho va dir ahir Sánchez,
ni més ni menys
que a Davos,
el fòrum econòmic
més important del món.
Berta Torrades.
Reunit amb els principals directius
de les grans empreses espanyoles,
Sánchez els ha demanat
implicació
amb les polítiques socials
que està impulsant
el seu govern
i també que remin
una mica a favor
per potenciar
sinergies público-privades.
S'ha trobat, per exemple,
amb els presidents
de les grans energètiques
i dels bancs
més importants del país,
que recordem
estan en peu de guerra
per l'impost dels beneficis,
i també amb el president
de Ferrovial,
amb qui no es veien
des que l'empresa
va traslladar
la seva seu fiscal
als Països Baixos.
Trobades, per cert,
de Pedro Sánchez,
un empresariat
que arriben
en ple debat
pel retorn
de les empreses
que van marxar
pel procés.
D'apagat,
em parlarem avui,
com dèiem,
amb el president
de la patrona
del Foment del Treball.
Abans de res,
no sé si és que han de millorar
o no les condicions
dels treballadors,
i quina anàlisi
en fa el president
de Foment del Treball?
Respecte a les declaracions
del Pedro Sánchez,
que diu que han de millorar
les condicions
dels treballadors.
En primer lloc,
jo penso que és important
que davant
d'un esdeveniment
com és
el míting de Davos,
el president del govern
busqui la complicitat
dels empresaris,
és important.
Rectificar-se de savis.
Ara,
el que també és important
és que
no solament són importants
les paraules,
sinó els fets.
I des d'aquest punt de vista,
nosaltres,
com a empresaris,
sempre hem plantejat
que en una situació
en què han esdevingut
crisis molt importants
com l'Eman Brothers
i després la crisi del Covid,
sempre hem plantejat
que en uns moments
d'una incertesa considerable
les rentes del treball
haurien de créixer
per les rentes del capital.
I això ho hem dit públicament
i des del moment
ho hem manifestat públicament.
Què vol dir?
Que nosaltres estem
perquè els empresaris
facilitin
que els treballadors
incrementin
el seu poder adquisitiu.
No solament
els de SOM més baixos,
sinó
tots els treballadors
en general.
Per què creu que es proteixen
d'aleshores
aquestes declaracions
del president Sánchez?
Bueno,
perquè jo crec
que ell té una mala consciència
que en alguns moments
determinats
de l'anterior legislatura
va criminalitzar
els empresaris,
va assenyalar
els empresaris,
els va acusar
de determinades
situacions
de crisi
quan no era aquesta
la qüestió
i finalment,
doncs,
jo crec que
de les qüestions
més importants
o des de la perspectiva
econòmica,
un dels valors
més preuats
que té l'economia
espanyola
i l'economia catalana
són els empresaris.
A Espanya,
l'estat
i la societat
del benestar
s'aguanta
gràcies
a la tasca
dels empresaris,
dels emprenedors,
de les petites empreses,
dels autònoms,
de les mitjanes
i de les grans companyies.
I no tenir
el respecte
o no posar
en consideració
el que estem fent
els empresaris
crec que és un error tremendo
i en alguns moments
doncs,
amb la
darrera política econòmica
del darrer govern
del senyor Pedro Sánchez,
això no s'ha tingut en compte,
no s'ha posat en consideració.
Però se'n fia vostès a dir,
perquè, per exemple,
mentre sentíem això
de Pedro Sánchez,
Yolanda Díaz
al mateix moment
gairebé deia això.
Tendremos que tener un debate
en nuestro país
sobre los salarios
elevadísimos salarios
de muchos miembros
de la dirigencia
empresarial
de nuestro país.
Cobreu massa?
Bueno,
jo crec que
les declaracions
de la senyora
Yolanda Díaz
amb molt de respecte
i amb molt de carinyo
són declaracions
que falten
al respecte
als empresaris,
són declaracions
que falten
declaracions populistes
i que justament
van en la direcció
contrària
del que ha dit
el president del govern.
Per tant,
aquí ja sabem
que aquest govern
té dues ànimes,
probablement
l'ànima
més socialdemòcrata
que és l'ànima
del senyor
Pedro Sánchez
i dels menys
del seu govern
i una ànima
més populista,
molt més escarrana
i molt més,
jo diria,
que polaritza
la feina
i el respecte
que hem de tenir
els empresaris
amb aquestes declaracions
com es deia,
parlar de la retribució
dels empresaris
i que s'hauria de posar-hi
l'accent sobre
intentar,
doncs,
intervindre
en aquesta qüestió
jo ho trobo
unes paraules
forres de lloc
populistes,
reaccionàries
i que no se venen
la realitat
de les empreses catalanes,
les empreses espanyoles
i en general
de la tipologia
de l'empresa espanyola
que jo repeteixo
és dels béns
més preuats
i que nosaltres
sempre que podem
jo no paro
de posar-lo en valor,
de posar-ho sobre la taula
perquè en definitiva
si ens carreguem
l'ànima empresarial,
si ens carreguem
l'emprendiment,
si no,
si li faltem el respecte,
si no el cuidem,
si no el mimem,
si no fem que siguin
competitives
les nostres empreses,
s'acabarà la societat
del benestar a Espanya
i crec que aquestes declaracions
són declaracions
que semblarien molt bé
en una campanya electoral
però amb l'inici
d'una legislatura.
Quan el govern
necessita
de la tasca
de l'emprendiment,
de la força,
de la potència
del que representem
els empresaris a Espanya,
em semblen fora de lloc.
Però per tant
s'enfia vostè d'aquest govern.
Bé, jo em vull enfiar-me.
Jo sempre parteixo
de la base
que hem de buscar
les màximes complicitats
amb el govern espanyol,
amb el govern de Torre,
en aquest cas,
és un govern
del Partit Socialista,
en sumar,
és un govern d'extrem esquerra
i que a vegades té
posicionaments extremistes
d'esquerra,
però crec que
la nostra obligació
és intentar buscar
la màxima complicitat
perquè les nostres empreses
puguin ser competitives.
I és veritat
que hem començat
aquesta legislatura
amb el peu, no?
Per exemple,
amb la imposició
als empresaris
des d'una perspectiva
unilateral,
és veritat
que la fixació
del salari mínim
és una competència
única i exclusivament
del govern
de plantejar
un 5%
l'increment
del salari mínim.
Nosaltres entenem
que s'ha d'incrementar
el salari mínim.
Nosaltres plantejàvem
un 3%
amb unes possibilitats
en certs segments
o en certes ocasions
o en una determinada
conjuntura econòmica
de poder arribar
al 4%.
Tenint en compte
que el camp
té un tipus salarial
molt més baix
que no té
altres sectors empresarials
i aquí s'ha optat
per dir
vostès
no solament
no es volen assentar
no volen venir
sinó
ja que no venen
els castigarem
amb un 5%.
I s'ha de plantejar
una qüestió
que és molt important.
Incrementar
un 5%
del salari
mínim
professional
vol dir
que
el que l'hagi
de suportar
o sigui
la petita empresa
que l'hagi de suportar
l'autònom
que l'hagi
d'implementar
les famílies
que hagin de buscar
cuidadors
per atendre
els seus familiars
no pagaran
1.134 euros
al mes
que és el que diu
el salari mínim
en pagaran 1.800
1.800
perquè no solament
s'ha de repercutir
les 14 pagues
amb 12 pagues
i s'ha d'incrementar
la sobretat
a la pelotant
això representarà
que
a partir d'ara
els convenis
que estiguin
per sobre
del salari mínim
interpersonal
hauran de pagar
1.800 euros
al mes
que a mi em sembla
molt bé
però hem d'intentar
si això es pot pagar
si hi hauran empreses
que les poden pagar
si hi hauran famílies
que ho poden pagar
si
no
podrà passar
que algunes
d'aquestes ocupacions
vagin a l'economia
submergida
per això
i preguntava
si se'n fiava o no
i vostè em dèiem
m'agradaria fiar-me
per exemple també
un altre actor polític
que ha entrat
en la política clau
també econòmica
a Madrid
Junts
vostè ha interlocut
amb Junts
se'n fia ara de Junts
bueno
jo vull
nosaltres
ens fiem
hem de buscar
la màxima complicitat
en tots els grups polítics
Junts
en teoria
té un programa econòmic
que és similar
al programa econòmic
que defensem
els empresaris
una economia lliure de mercat
se sent representat
econòmicament per Junts
bueno
jo he llegit
el seu programa
com també he llegit
el programa
del Partit Popular
del Partit Social
hi ha alguns plantejaments
que hi combraguem perfectament
per tant
nosaltres sempre hem plantejat
des de la perspectiva
parlamentària
que els empresaris
hem d'intentar
influir
en totes aquelles decisions
que es puguin
elaborar
al Parlament Espanyol
o al Congrés de Diputats
i hem de connectar
amb totes aquelles forces polítiques
pot ser Junts
també Esquerra Republicana
també el Partit Nacionalista Abast
també el Partit Popular
d'intentar doncs
plantejar
amb els nostres plantejaments
des de la perspectiva empresarial
per poder-les influir
i perquè finalment
doncs les companyies
siguin més competitives
perquè aquí del que es tracta
és que les petites i mitjanes empreses
que el deixit empresarial català
sigui competitiu
per generar riquesa
per poder-la redistribuir
i jo quan parlo
de la redistribució
de la riquesa
penso
que aquí
els empresaris
tenim un plus
afegit
en el sentit
que nosaltres
hem de procurar
que les rentes
del treball
es puguin anar incrementant
successivament
per sobre les rentes
del capital
per intentar
doncs
reduir
les desigualtats socials
que avui té el nostre país
que jo penso
que és de les qüestions
més importants
que ha fet
la nostra economia
i per reforçar
la cohesió social
aquest és el plantejament
dels empresaris
per tant utilitzaran
totes les forces polítiques
que puguin
per aconseguir
diguéssim
els seus objectius
però jo li vull fer una pregunta
una mica més personal
perquè vostè
va estar
és a dir
coneix
o ha conegut
durant molts anys
Convergència i Unió
com funcionava aquest partit
vostè considera
que Junts ara
té aquests plantejaments
econòmics
és a dir
li recorda
d'alguna manera
aquesta fiabilitat
que era Convergència i Unió
a Madrid
econòmicament parlant
potser el que jo diré
no agradarà Junts
però a nosaltres
ens agradaria
que Junts
esdevingués
una formació política
com era Convergència i Unió
però jo sabem
que això és impossible
perquè Convergència i Unió
és la història
és el passat
i aquí
nosaltres
pensam
en el present
i en el futur
però d'entrada
ens agradaria
com també ens agradaria
que Esquerra Republicana
comencés
a elaborar
el seu full de ruta
pensant en l'economia productiva
pensant en la competitivitat
i també nosaltres
des d'aquest punt de vista
fem esforços
per generar
aquesta complicitat
amb el govern de l'agilitat
per orientar
les seves propostes
la competitivitat
de les empreses
un dels temes
que hi ha sobre la taula
i aquests últims
ja també n'hem parlat molt
és les empreses
que van marxar
pel procés
es calcula que des del referèndum
hi ha unes 7.000 empreses
que van traslladar
la seu social
fora de Catalunya
a vostè li consta
que hi hagi
voluntat
per part d'aquestes empreses
de tornar
s'estan plantejant tornar
o ara mateix
aquestes empreses
no ho tenen
ni molt menys
sobre la taula
de fet
amb les últimes declaracions
que es van produir
la setmana passada
per part de Junts
no ajuden
al retorn de les empreses
les empreses
que van marxar
volen normalitat
volen normalitat política
normalitat econòmica
seguretat jurídica
i quan sents
que determinades
formacions polítiques
com és el cas de Junts
posen sobre la taula
que per tornar
a les empreses
hi hauran mesures coercitives
hi hauran sancions
o hi hauran bonificacions
les empreses
no solament
no tornaran
sinó que es quedaran
en els llocs
on es van traslladar
per tant
jo faig una reflexió
i aprofito
aquesta entrevista
per demanar
que deixin
treballar
a les empreses
amb normalitat
que es pugui
resoldre
el conflicte
polític
entre el govern
de la Generalitat
i la resta
de l'estat espanyol
ja parlo de
dic
govern de la Generalitat
i la resta
de l'estat espanyol
i quan es normalitzin
aquestes relacions
econòmiques
i polítiques
sense fer
absolutament res
totes aquelles empreses
que van marxar
tornaran
jo diria
amb naturalitat
ara
quan cada vegada
que parlem del retor
de les empreses
i posem
que si hi hauran sancions
que si hi hauran bonificacions
hi ha amenaces
escoltim
amb això
produirem l'efecte contrari
però per exemple
no s'hauria de fer
algun tipus de bonificació fiscal
per fer-ho més atractiu?
no
no és que les empreses
no ho demanen
jo he parlat
amb la majoria
d'empreses importants
que van marxar
durant el procés
el que demanen
és naturalitat
normalitat
no volen cap tipus
d'incendius
perquè si donguéssim
incentius
a les que van marxar
estaríem produint
un efecte
jo diria
de desigualtat
amb les que es van quedar
lògicament
és que no les volen
ni solsament
s'ha de manifestar
públicament
ni se les ha d'amenaçar
ni s'ha de dir
que es posaran
sol a la taula
i incentius
no s'ha de parlar
si les empreses
volen tornar
ara
aquest clima
jo diria
aquest conflicte
polític
que hi ha
en aquests moments
entre l'estat
i
entre Catalunya
i el govern de la Generalitat
i l'estat espanyol
jo crec que estan
vies de solució
i quan això
s'hagi resolt
definitivament
les empreses
tornen
jo des d'aquest punt de vista
no hi pateixo
el que jo vull
és que la situació
es normalitzi
sempre ho tarro
per la crisi
agrífols
estem parlant
d'una multinacional catalana
molt important
al nostre país
no sé si
li preocupen
les conseqüències
que pugui tenir
aquesta crisi
en una de les empreses
com deia més importants
a Catalunya
i també a Espanya
em preocupa moltíssim
i nosaltres
la setmana passada
ja vam fer unes declaracions
que anaven en la direcció
de limitar
les operacions
a cura especulatives
sobre
el mercat bursàtil
i des d'aquest punt de vista
jo m'agradaria
manifestar dues qüestions
en primer lloc
per moment del treball
és molt important
manifestar
que estem a favor
de l'honorabilitat
de la companyia
Grifols
estem a favor
de la gestió
de la companyia Grifols
i dels seus directius
no solament
del seu
comitè executiu
sinó també
dels seus directius
dels seus treballadors
creiem sincerament
que és un model
d'excel·lència
en innovació
que és un model
d'excel·lència
en internacionalització
i estem convençuts
que la Comissió Nacional
del Mercat de Valors
una vegada
hagin analitzat
aquestes informacions
sense contrastar
d'aquest tiburon
de fons
especulatiu
que esgoten
podrem observar
o segurament observarem
que aquestes informacions
no contrastades
i que probablement
són falses
i que en base a aquestes informacions
que probablement
han estat falses
aquest fons d'inversió
ha guanyat
especulativament
en un dia
40 milions d'euros
doncs
pugui tornar
o retornar
a la normalitat
una companyia com Grifols
i per aquest motiu
nosaltres
ens hem dirigit
a la Comissió Nacional
del Mercat de Valors
per intentar
doncs
limitar
aquestes accions
a curt termini
sobre valors
dels mercats
bursàtils
espanyols
a fi i efecte
doncs
d'intentar
que el que està passant
avui a Grifols
demà no passi
amb una altra companyia
Salí Martín
en aquest programa
deia això
a mi
tens de dir
que estic molt confós
estic molt confós
perquè
des de la setmana passada
he tingut temps
de mirar
la comptabilitat
he tingut temps
de mirar
les explicacions
i
em dóna
la impressió
que Grifols
té raó
per tant
en línia
del que deia
ara també
el president de Foment
Arturo Puente

bon dia
senyor
a mi
una de les
darreres
qüestions
de Foment
que m'ha trencat
més
els esquemes
ha estat la posició
sobre l'amnistia
perquè
els he vist
dir coses
que no acabo
d'entendre
quina és la posició
de Foment
sobre aquesta qüestió
en el seu moment
van dir
que els semblava molt bé
el pacte del PSOE
amb Junts
van sortir
amb un comunicat
a considerar-lo bo
però després
quan la COE
va dir
que l'amnistia
era un menysclament greu
a la separació de poders
vostès van dir
que
seguretat jurídica
i alguna cosa
què pensa exactament
la gran patronal catalana
sobre la qüestió
de l'amnistia
és que nosaltres
no hem canviat d'opinió
nosaltres
sempre vam manifestar
des del primer dia
que no ens posicionaríem
sobre l'amnistia
perquè és una qüestió política
que s'ha de debatre
al Congrés
de Diputats
i vam mantenir
i seguim mantenint
que nosaltres
només parlem
de política econòmica
és cert
que el president
de la COE
es va manifestar
en contra
de l'amnistia
però també és veritat
i també és cert
que amb el document
que es va acordar
amb la Junta Directiva
i el Comitè Judit
de la COE
no es va parlar
d'amnistia
perquè Foment
va dir
que no ens havíem
de posicionar
des de la patronal espanyola
sobre un tema
que era merament polític
per tant
continuem
amb la mateixa
jo al senyor Sánchez
li pregunto
des del punt de vista
de la política econòmica
li pregunto
Foment considera
que l'amnistia
genera
una inseguretat
jurídica
dolenta
per a les empreses
avui a Confidencial
treu una notícia
un reportatge
on explica
que
la seva forma de veure
les empreses estranyeres
la inversió estranyera
no està venint a Espanya
o està buscant
unes altres
possibilitats
per a la qüestió
que consideren
que l'amnistia
genera inseguretat jurídica
des del punt de vista
econòmica
ja sé que de política
vostès no en parlen
obertament
però des del punt de vista
de la política econòmica
Foment considera
que
això genera
inseguretat jurídica
per a les empreses
o no té res a veure?
Jo crec que no té res a veure
són qüestions polítiques
que s'estan tramitant
al Congrés de Diputats
i realment
si vostè analitza
el comportament
o
el que
pensen els
ciutadans espanyols
respecte a l'amnistia
vostè veurà
que el percentatge
de preocupació
un 2%
un 2%
diu el 6 avui
nosaltres
estem els empresaris
per polítiques econòmiques
per polítiques
de competitivitat
sí però això és veritat
senyor
sense llibre
que una amnistia
com aquesta
també genera
unes conseqüències econòmiques
és a dir
em fa trampa
quan diu
que estem per això
només
perquè també
l'amnistia
té un efecte econòmic
de normalitat
o no normalitat
o de crispació
en parlarem
amb les conseqüències
en parlarem
quan s'hagi aprovat
l'amnistia
si és que s'aprova
que jo crec que va
amb la bona direcció
i a final d'any
doncs farem balanç
si
l'actuació
o el plantejament
legislatiu
del govern espanyol
doncs
ha influït
positivament
amb la comunitat
ens estarem
amatents
sí, sí
estarem esperant
el tornarem a convidar
quan hi hagin les conseqüències
Enric Alpena
bon dia senyor
Sánchez Líder
content de veure'l
en els darrers dos anys
per fer-ho fàcil
una mica abans
també des de la guerra
d'Ucraïna
els sobrecostos
de producció
s'han disparat
sobretot
per qüestions energètiques
i moltes més coses
això
semblaria
que lògicament
hauria de ser
dolent
no només
pels consumidors
sinó també
pels empresaris
i en canvi
el que s'ha vist
internacionalment
i també a Catalunya
és que els beneficis empresarials
no han estat restringits
sinó al revés
i en canvi
el cost de la vida
per als assalariats
sí que ha patit
molt directament
aquests sobrecostos
de producció
que amb una certa lògica
han sigut carregats
sobre els costos
de venda
dels productes
no creu vostè
que la pujada
no entre 3, 4 o 5%
del salari mínim
del professional
era absolutament necessària
i potser encara més
per tal
d'intentar restablir
una mica
com a mínim
els processos
de consum
naturals
d'una societat
com la nostra
hi ha dues qüestions
una qüestió
és la negociació
col·lectiva
entre sindicats
i empresaris
amb els diferents convenis
amb la que s'ha demostrat
que hi ha hagut acord
amb la majoria
de convenis
que s'han negociat
i ens hem de posar
d'acord
sindicats
i empresaris
amb uns increments
salarials
els propers 3 anys
que han estat
raonablement bons
i objectius
i no hi ha hagut cap queixa
per part dels sindicats
i els empresaris
jo penso
que hem fet
el que havíem de fer
per intentar
que el poder adquisitiu
dels treballadors
no mingués
una altra cosa
és el salari mínim
interprofessional
que afecta molt poc
justament a Catalunya
afecta altres comunitats
o altres sectors
com és el que
si no vaig errat
i rectifiquin
em puc equivocar
em sembla que era
el 14% dels salaris
anaven lligats
al salari mínim
interprofessional
a Catalunya
hi ha 300.000 treballadors
que estan afectats
per el salari mínim
interprofessional
que nosaltres estem d'acord
que s'apugin
el problema és
si el pagador
podrà pagar
aquests 1.800 euros
cada mes
aquest és el problema
i nosaltres
el que ens sap
molt de greu
per part
de la ministra
de la vicepresidenta
Jolanda Díaz
és que obvi
la negociació col·lectiva
i
doncs
en lloc de
cridar en una taula
sindicats i empresaris
com hem fet
amb el sector
del metall
amb el sector
de la construcció
amb el sector
de l'educació
amb el sector
de la medicina
etcètera
que ens hem posat d'acord
que amb el salari
mínim interprofessionals
però una qüestió
crec que és bàsicament
electoral
doncs
imposin el 5%
quan
els empresaris
estaven disposats
a pagar el 3%
i amb uns increments
fins a arribar al 4%
i ella va imposar
unilateralment
el 5%
i aquí també jo crec
que
hem de
posar a la taula
que els sindicats
no han estat
a l'altur
de les circumstàncies
perquè els sindicats
quan han hagut de negociar
convenis importants
han anat als empresaris
quan és una decisió
unilateral del govern
es posen
al costat del govern
obviant la negociació
col·lectiva
i obviant aquest diàleg
entre sindicats
i empresaris
que ha donat molts resultats
positius a Espanya
vull preguntar també
per l'ampliació
de l'Europa del Prat
perquè avui hi ha una nova reunió
entre el govern espanyol i català
però abans
Maria Vila
volia preguntar també
sobre l'ampliació
però ja ho preguntaràs tu
no perquè hi ha un altre tema
que m'interessa
que és que el salari mitjà
ara mateix és de
a Catalunya
és de 1.954 euros
el preu mitjà
d'un lloguer
a Barcelona
és de 1.200
em sembla
1.400
em sembla que és evident
amb aquestes xifres
que és impossible
que la majoria
de treballadors
d'aquest país
puguin pagar
una cosa tan bàsica
com és l'habitat
vostès van fer
el novembre
si no recordo malament
un comunicat
esperonant
els empresaris
que pugessin
i fent-se càrrec
d'aquest problema
que pugessin
aquests salaris
moltes vegades
es parla
d'aquesta
o d'aquesta
una suposada impossibilitat
de fer-ho
perquè s'ha de millorar
la productivitat
què vol dir
que s'hagi de
què és el que no estan fent
els empresaris
perquè això sí que entenc
que és una responsabilitat
dels empresaris
millorar la productivitat
què és el que no estan fent
perquè aquests salaris
realment després
no es puguin pujar
i aquest decalatge
entre el cost de la vida
i el salari
pròpiament
del que cobren
la majoria de treballadors
d'aquests païs
cada vegada
sigui més gran
jo crec que la pregunta
jo l'hi inverteixo
jo crec que estem fent molt
per mantenir les companyies
per buscar la màxima rendibilitat
i per intentar que els nostres treballadors
cada dia guanyin més
repeteixo
quin és el plantejament de foment
jo crec que és un plantejament
que a vegades
quan el dit públicament
doncs es fareeix
a diferents instituts empresials
pensem que les rentes del treball
han de ser superiors
a les rentes del capital
en un moment
que hi ha desigualtats socials
i que probablement
i en molts sectors
els salaris
impedeixen
doncs
emancipar-se els joves
o pagar
doncs
habitatges
com el que vostè
estava plantejant
el que passa
és que
el que hem de fer
els empresaris
el govern
els treballadors
els sindicats
és intentar també
buscar
llocs de treball
o plantejar
noves oportunitats
de negoci
amb la que el talent
i el plantejament
doncs
puguem
incrementar
la productivitat
amb nous productes
amb més investigació
perquè els salaris
pugin
però
determinar
o implementar
increments salarials
que no puguin pagar
les empreses
això estem en una situació
que
quan no es pot pagar
no es pot pagar
i que el que hem d'intentar
és que les empreses
siguin competitives
també
buscar
nous nichos
de treball
o d'oportunitats
de negoci
per incrementar
el talent
i per incrementar
els salaris
aquesta és una qüestió
que la tenim
sobre la taula
i que empreses
i treballadors
sindicats
i patronals
anem en aquesta direcció
per tant
també necessitem
jo diria
de la complicitat
dels governs
que no plantegin
una política fiscal
que en alguns moments
és confiscatòria
que
arriba un moment
que tu
planteges
una determinada
política fiscal
que no et permet
tindre beneficis
o no et permet
rentabilitats
per incrementar
els salaris
això no és culpa
dels empresaris
això és una qüestió
jo sempre penso
que
sempre dic
l'empresa del segle XXI
no és l'empresari
del puro
del segle XIX
l'empresa del segle XXI
són
els empresaris
els directius
els treballadors
els clients
els proveedors
això és una unitat
d'acció
que és la que ha de permetre
ser més competitius
i sobretot
incrementar
la capacitat
jo diria
adquisitiva
i salarial
dels nostres treballadors
em fa pensar
perquè moltes vegades
s'ha dit
de la implicació
de l'empresariat
en la formació
professional
i realment
en fer
o a formar
treballadors
que després
i també
dins de les condicions
del propi mercat
puguin
fer créixer l'empresa
fins i tot
si ho mirem
des d'aquesta perspectiva
i tenir uns salaris
millors
vostè creu que
l'empresariat català
s'està implicant
prou
amb això
vam veure
fa un any
si no recordo malament
que les places
que hi havia
no corresponien
en absolut
després
el que es podia oferir
a les empreses
i a l'inrevés
què està passant aquí?

els empresaris
necessitem
mandos
intermitges
qualificats
i és veritat
que la formació
professional
fins ara
ha estat
un handicap
per intentar
buscar
aquests llocs
qualificats
però també hagi
a dir a continuació
que la setmana passada
va haver-hi
una gran actuació
del govern
de la Generalitat
orientat
a millorar
la formació
professional
en la que hi ha hagut
un acord
entre diferents
conselleries
del govern
de la Generalitat
presidència
empresi
treball
educació
comissions
foment
UGT
i PIMEC
per intentar
viabilitzar
que la formació
professional
sigui una oportunitat
per intentar
canalitzar
aquests mandos
intermitjos
per tant
jo crec que en aquest cas
la Generalitat
ho està fent bé
i anem
amb la bona direcció
verònica
jo volia preguntar-li
perquè
vostè fa un mes
va fer una crida
que el PP
tingués
és certa complicitat
amb el PNV
i Junts
per neutralitzar
segons vostè
el pacta
amb PSOE
i sumar
com va aquesta crida
li fan cas
o no li fan cas
de moment
de moment
no em fan cas
jo vaig fer
una crida
ha de respondre
allò de
estamos trabajando
jo vaig fer una crida
vaig fer una crida
no perquè el PP
que també
doncs
poguessin
fer un front alternatiu
al govern actual
jo vaig fer una crida
en el sentit
que
el
Junts
i el PNV
poguessin ser
una barrera
o poguessin ser
un mur de contenció
davant de determinades
actuacions
del govern socialista
influïts
per Podemos
o per sumar
per tant
això
de moment
ho hem aconseguit
perquè la legislatura
acaba de començar
però estic segut
vaja
estic convençut
que al llarg
d'aquests propers anys
o d'aquests propers mesos
continuarem influint
en aquesta direcció
però mai
amb
jo diria
amb majories alternatives
al govern actual
la majoria alternativa
s'ha de configurar
al Congrés
però el que nosaltres volem
en aquests moments
és que determinades actuacions
econòmiques
orientades
a la política industrial
i a la comunitat
de les empreses
doncs
les pugui assumir
junts
i el partit
nacionista
abast
i també
perquè no dir-ho
Esquerra Republicana
perquè no li vull treure
doncs el mèrit
en un grup parlamentari
com Esquerra Republicana
per poder influir
en determinades qüestions
que venen
de Podemos
o de Sumar
o de la Vilanda Díaz
Per cert, sobre infraestructures
abans li preguntava
avui hi ha una reunió
entre el govern espanyol
i la Generalitat
per tornar a abordar
l'ampliació de l'aeroport
del Prat
vostè confia que ara sí
que arribaran a un acord?
Bueno, estic totalment convençut
que finalment
aquesta ampliació de l'aeroport
serà una realitat
jo vull recordar
que en el seu moment
foment el treball
va constituir
una comissió de treball
sobre l'ampliació
de l'aeroport
que va durar
pràcticament un any
i que van plantejar
al govern de la Generalitat
13, 11 propostes
per a aquesta ampliació
fos possible
i també voldria recordar
el que ja he dit públicament
jo tinc un compromís
del president
de la Generalitat
que jo confio
en la seva paraula
i en els seus plantejaments
en el sentit
que m'ha dit
privadament
i públicament
ho va dir-ho
en l'última reunió
del Consell de Diàleg Social
del govern de la Generalitat
que ell té una paraula
i que ara sí
és el moment
després de les accions municipals
de possibilitar
que aquesta ampliació
de l'aeroport
del Prat
sigui una realitat
perfument
i pels empresaris catalans
és fonamental
crec
que en aquests moments
ja hi ha govern
a l'estat espanyol
el Partit Socialista
i en aquest cas
AENA
i la darrera
ministra
de territori
per part del govern
de l'estat espanyol
ja estava d'acord
espero que el senyor
Òscar Puente
també vagi
en aquesta direcció
i si tenim
la complicitat
del govern
de la Generalitat
i tenim la complicitat
del govern
de l'estat
el que hem de fer
és tirar endavant
aquesta ampliació
no ens podem adormir
perquè hi ha una qüestió
molt important
jo fa dos mesos
vaig estar a Brussel·les
que vostè sap
que jo ens hem vist
moltes vegades
a Brussel·les
moltes vegades
no
un parell de vegades
un parell de vegades
vostè sap
que nosaltres
anem a Brussel·les
varen parlar
amb el gabinet
del comissari de transport
i ens van plantejar
que era indispensable
era fonamental
que el govern espanyol
i el govern de la Generalitat
doncs ja fixessin
la carta d'emplaçament
d'aquest aeroport
perquè això fos possible
perquè això fos possible
aquest any
si ens adormim
ho perdrem
i aquesta oportunitat
d'ampliació
de l'aeroport
de Barcelona
no ens la podem permetre
i nosaltres
aquí sí que
insistirem
fins a l'últim moment
perquè això sigui una realitat
Josep Sánchez Llibre
president de la patronal
Foment del Treball
gràcies per acompanyar-nos
avui al matí
de Catalunya Ràdio
moltes gràcies
i moltes gràcies
a tots vostès
gràcies
farem una pausa
i parlem del que està passant
també entre Junts
i el PSOE
que han acordat
diuria el periòdico
presentar aquesta llei
que s'adirà
les competències
d'immigració a Catalunya
però Junts ho desmenteix
ara ho expliquem
el matí de Catalunya Ràdio
Saps tot el que rasques
amb un ràdio
amb un rasca de l'11
doncs suposo que si et toca
pots rascar moltes grans
moltes dinerets
esclar
i moments inolvidables
o riure'n
molt però molt
i sí
també pots rascar premis
de fins a un milió d'euros
ah
doncs així
dóna'm un rasca
amb els rasques de l'11
pots guanyar momentassos
i premis
de fins a un milió d'euros
rasques de l'11
rasca el moment
a tots els que jugueu a l'11
ben jugat
juga responsablement
i només si ets major d'edat
jo no separo la brossa
em fa mandra
què dius?
doncs nosaltres cuidem
els clients reutilitzant
i separant tots els envasos
tu no recicles
ampolles, pots i flascons
de vidre a casa?
doncs no
i tu?
esclar
reciclar
és massa evident
per no fer-ho
envasos de vidre
ampolles, pots i flascons
al contenidor verd
o al covell del porta-porta
Generalitat de Catalunya
sempre endavant
Bienvenido al Liberty of the
Mis Amigos y Yo Somos Tela Marinera
con reuniones de las que sí gustan
con piscinas
y rutinas
con barras de coctelería
y con mucho
por nosotros
Cada moment té el seu creuer
deixa't assessorar i estalvia
fins a un 60%
amb la teva reserva anticipada
i sense despeses de cancel·lació
consulta en les condicions
i reserva l'ara
a la setmana del creuer
de viatges al cor d'inglès
Aquí a Quadris Air Motors
tenim clara
quina és la millor forma
de començar l'any
el volant d'un Kia Sportage
aquest gener compra
el nou de quilòmetre zero
a d'ocasió
a les nostres botigues
del Maresme
al Barcelonès
i al Baix Llobregat
i conduiràs
el millor cotxe
de l'any 2023
per un preu únic
el Kia Sportage
t'espera
a les nostres instal·lacions
o a Quadris Air Motors
puners
avui juga
l'Euro Barça
de bàsquet
treballant equip
de fer-ho tots junts
treballarem molt
el Barça de Grimau
continua el camí
cap a la feina
al fort de l'Euro Lliga
diu l'emoció
del millor bàsquet europeu
en directe
al web o l'app
de Catalunya Ràdio
amb Ernest Macià
Carme Lloberes
i l'equip del Tot Gira
avui a partir
d'un quart de set
EF és Barça
l'anigmàrius
amb Marius Serra
ahir dimecres
l'anigmàrius feia
s'enfot dels addictes
a les tòfones
i la resposta era
trufa
trufa
vol dir amanir
amb tòfones
i qui és trufa
d'algú
és que se'n burla
avui dijous
és el dia
dels enigmàrius
dificilíssims
boicotejades
per pur veganisme
d'onze lletres
boicotejades
per pur veganisme
onze lletres
per participar
a l'anigmàrius
cal registrar-se
al web
i teclejar
la resposta
a la pàgina
catradio.cat
barra enigmàrius
abans d'un quart d'onze
del matí
el matí
de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
passen dos minuts
de tres quarts
de deu del matí
So i Junts
haurien acordar
a presentar Junts
la llei
això diu el periódico
però Junts
ho desmenteix
Tania
si seria una
de les conclusions
que haurien tancat
ahir
Sant Osterdan
i Jordi Turull
a la reunió
al Congrés
dels Diputats
segons el periódico
presentarien conjuntament
als dos partits
una proposició de llei
per la delegació
de les competències
a partir d'aquí
la resta de grups
començarien a negociar
i veuríem com quedaria
però a fons de Junts
el que ens diuen
és que això no els consta
que no consta
que fos un dels acords
que ahir
van tractar
en una reunió
que ens explicaven
era merament de metodologia
i d'organització
per tant sembla
que aquest extrem
no es confirma
almenys per la banda de Junts
a hores d'ara
avui Tània
veurem què és el que passa
amb la llei d'amnistia
però què està passant
és a dir
per què és important
diguéssim
que Junts
i el PSOE
puguin presentar o no
aquesta llei d'immigració
junts
en diferència
del que ha passat
amb la llei d'amnistia
pel que fa a la llei d'amnistia
hi ha marge
ara mateix s'acaba de reunir
la ponència
estem al Senat
aquí s'estan reunint
els diferents membres
de la Comissió de Justícia
perquè ens entenguem
hi ha temps
fins que vagi
aquesta norma al ple
segurament serà
el 30 de gener
o ja la primera setmana
de febrer
per intentar pactar canvis
és veritat
que fins ara
Esquerra i Junts
han anat per separat
i Junts fins i tot
no ha pactat
cap esmena
amb el Partit Socialista
el tema de la immigració
doncs voldrien
que fos diferent
que el pacte
es fregués
acabés amb un acord
ja inicial
entre els dos partits
per presentar un text
on es posessin d'acord
en temes que fins ara
no estan d'acord
és a dir
quines limitacions
tindrà aquesta delegació
qui controlarà o no
les fronteres
per tant
seria significatiu
si finalment
els dos partits
en el tema de la immigració
registren junts
aquesta proposició de llei
perquè coneixeríem
d'inici
quin és el pacte
quin és la lletra petita
d'aquest acord
que fins ara
només sabem en un titular
de fet avui comença
aquesta hora de la veritat
per la llei d'amnistia
al Congrés
perquè la Comissió de Justícia
debatrà aquestes esmenes
que han presentat
per separat
recordem
PSOE, Junts i Esquerra
pels socialistes
són retocs
més aviat tècnics
mentre que pels independentistes
estem parlant
que insisteixen
en que s'ha de treure
per exemple
les referències al terrorisme
per tant
avui és un dia
important
i a temps fins dimarts vinent
que és quan la Comissió
va aprovar aquest text definitiu
que portarà al ple
i el que sí que podem donar
també per fet
és que avui
l'oposició farà bandera
d'aquest últim informe
dels lletrats
del Congrés dels Diputats
Arturo
que el que ve a dir
és que
per cert que són uns lletrats
que van ser secretaris generals
de la cambra
del Partit Popular
és a dir
que tot
sempre està contaminat
però que posa en qüestió
la constitucionalitat
en aquest cas
de l'amnistia
sí, és un informe
que jo crec que
planteja dubtes
i dubtes raonables
sobre la constitucionalitat
s'ha de dir
que els informes
dels lletrats
mai no són vinculats
mai
i a més a més
que els lletrats
fan informes
tant a l'hora de qualificació
és a dir
quan arriba
a la mesa del Congrés
i el Congrés
ha de decidir
si es tramita o no
un projecte de llei
una proposició de llei
i també
quan surt
de la comissió
quan surt
de la comissió
de la comissió de justícia
també fan un informe
és una mica diferent
l'informe que fan
en un moment
i en un altre
perquè l'informe que fan
el primer informe
de qualificació
és un informe
que simplement diuen
si això entra o no
dins de la Constitució
que això és habitual
és a dir
que això ho fan
el Congrés es dediquen a això
a fer un filtre legal
de les qüestions
que es porten a terme
el que passa
ha de ser
palmar-hi
i evidentment
inconstitucional
perquè diguin
que això no és
constitucional
que és una cosa
que ho vam dir
en el primer moment
en el moment de Batet
quan ja havia Batet
evidentment
no som ingenus
perquè a Batet
li interessava
o al PSOE
en aquell moment
li interessava
que això no passés
i ara que al PSOE
li interessava que passés
doncs el primer informe
no va dir
que fos palmar-hi
i a mena inconstitucional
però ara els lletrats
de la Comissió de Justícia
aquesta és una diferència important
el primer informe
el fa el lletrat major
el secretari general
hi ha tot el cos de lletrats
i ara el fan només
els lletrats
de la Comissió de Justícia
que són uns
uns més concrets
diguem-ne
dues persones més concretes
que a més a més
tenen molts vincles
amb el Partit Popular
i aquests lletrats
el que fan és dir
que hi ha molts dubtes
sobre la constitucionalitat
i aquest informe mateix
de la Comissió de Justícia
el firma la germana
de Pío Escudero
del Partit Popular
no vol dir res
perquè cada germà pot ser
hi ha moltes ovelles
a les famílies
però vull dir
que tot plegat
ja dius
moltes coincidències
la qüestió és
que no és vinculant
és un informe
és un informe
que evidentment
serà ara el mateix
el que surti el PP
dient
mireu com això
no és constitucional
i que a més a més
ja estan acusant
a Francina Mergol
d'haver-lo amagat
uns quants dies
cosa de la que jo
no ho sé
no puc
no tinc notícia
ho he llegit
que era una acusació
del PP
però no sé si és veritat
o no és veritat
i que a més a més
això sí que és rellevant
genera un precedent
que pel constitucional
no serà fàcil
de saltar
és a dir
el constitucional
haurà de donar resposta
a aquest tipus
de plantejaments jurídics
que sí que fan
no?
però clar
quan passarà això
quan arriba el constitucional
és a dir
primer s'ha d'aprovar
després s'ha de passar
pel senat
el senat
es dilatarà en tots els terminis
que puguin
perquè el controla
la majoria
de dretes
i després
quan acabi anant
el constitucional
és veritat que el constitucional
haurà de respondre
a aquest tipus de dubte
de constitucionalitat
que han anat sortint
Home, a mi
clar que no em sobta
això és un tema
que ara mateix
està bullint
a Madrid
com una qüestió
on el José María Aznar
ja va dir
cadascú que faci
el que pugui
des d'on pugui
i efectivament
hi ha molts actors
que estan en contra
de l'amnistia
i que clar
com no hi ha
una majoria
alternativa política
per tal de bloquejar això
perquè jo crec
que l'amnistia
és una de les poques
lleis que el govern
té garantida
tal si no hi ha
cap mena d'esmena
que sigui inacceptable
per a Junts
o per a Esquerra Republicana
és l'única
que està plenament
acceptada
i que es portarà
a termini
el tema és que
com políticament
no es pot fer res
s'ha de portar a terme
en altres àmbits
i jo crec que aquí
l'àmbit judicial
està jugant
una partida
molt i molt dura
és a dir
jo crec que faran
tot el possible
des d'ara mateix
que és
una part inicial
a la tramitació
fins
l'execució final
que no ens hem d'olvidar
l'amnistia
l'executaran
sí o sí
els jutges
que estiguin
a capdavant
de les causes
dels líders
independentistes
i de tots els sectors
independentistes
que tenen pendent
causes judicials
així que jo crec
que és
una primera batalla
però que no serà
la darrera
i que això
li queda moltíssim
Maria

al final
l'únic que pot dir
si una llei
és constitucional
o no
és el tribunal
constitucional
vull dir que
mentrestant
tot contribueix
a generar
aquest ambient
i cadascú
pren posicions
en la línia
del que deia
la Verònica
però al final
serà el tribunal
constitucional
qui decidirà
i per això
passaran
encara uns mesos
jo
des del punt de vista
no he llegit
l'informe dels lletrats
però sí que he llegit
catedràtics
de dret
constitucional
malopinant
sobre això
que diuen
que l'amnistia
en si mateixa
no tindria
per què ser
inconstitucional
si està ben
fonamentada
i aquest
és el problema
que té
segons ells
aquesta llei
d'amnistia
en el sentit
que si
la manera
com s'està
i fins i tot
en el debat públic
la manera
com s'està
defensant
la seva oportunitat
és simplement
dient
no és que
si no aprovàvem
aquesta llei
d'amnistia
llavors governava
l'extrema dreta
això s'ha dit
i Pedro Sánchez
ha anat matisant
segurament veient
que això no tenia
cap mena de sentit
però aquest era un argument
que es posava damunt
de la taula
sobretot al principi
i que de fet
el preàmbul
de la llei
o almenys en el redactat
que coneixem avui
tampoc no dedica
gaires esforços
a justificar
per què això
millora
la convivència
a Catalunya
que és
o que seria
una cosa
que salvaria
possiblement
la seva constitucionalitat
en qualsevol cas
i per molt
que aquest batibull
s'allargui
i no només
en la tramitació
parlamentària
sinó
i jo crec
que aquí vindrà
la dificultat
que és que després
els jutges
realment l'apliquin
i de quina manera
l'apliquin
en una cosa
que es pot allargar
fàcilment
jo crec
un any i mig
ahir Gonzalo Boya
deia que
a RACUC
tornarà immediatament
Puigdemont
quan s'aplica
la llei d'amnistia
però vaja
haurem de veure
també
quina és
l'aplicació
és a dir
com actuen
els jutges
què és el que passa
amb aquesta llei
i què passa
en casos particulars
entenc
que no tornaran
just després
perquè també
hi ha un risc
vaja
clar
però és que llavors
estarem entretinguts
amb això
jo crec que és una carta
que jugaran
molts partits
de dir
tornem
sé que potser
en puc jugar
una detenció
això políticament
doncs també
té certa gràcia
i després
ja ho veurem
un cop aquí
de quina manera
tot això
s'acaba resolent
els juristes
tendeixen a ser
conservadors
per natura
perquè quan regules
alguna cosa
el jurista
el que fa
és ajudar
a regular
o regular directament
la realitat
intentant transformar-la
i això és un procés
que un cop
ho tens regulat
costa molt
que qualsevol jurista
sigui més progressista
o menys
reformar una llei
perquè costa molt
aquest concepte
hem treballat molt
perquè la realitat
quedés estructurada
a través d'una norma
canviem la costa
la tendència natural
del jurista
és a conservar
no és estrany
a més a més
que es produeixin
llavors reaccions
amb respecte
a qualsevol llei
quan es fan
anàlisis jurídiques
de qualsevol llei parlamentària
també el Parlament
de Catalunya
més aviat
els juristes
tendeixen a fer
anàlisi
molt formal
de la qüestió
xoca una mica
xoca o no tant
quan veus
determinats currículums
que aquestes anàlisis
que es fan
en aquests moments
des del Congrés
dels Diputats
siguin
que vagin molt més enllà
de la forma
el jurista
del Parlament
espanyol
sembla que hauria
de mirar
més aviat
si la llei
es conjuga
amb tota la normativa
i si allò
és fàcilment reformable
no
substituir
la voluntat
del legislador
fem una pausa
de dos minuts
a seguida
ens actualitzem
i anirem després
cap a la
a la peixateria
el matí
de Catalunya Ràdio
012
la millor resposta
els títols
integrats
en banda magnètica
s'han deixat de vendre
i només els trobaràs
amb la T-Mobilitat
a partir d'ara
per la T-Usual
T-Casual
T-Familiar
i la T-Grup
hi ha una T-Mobilitat
de cartró
que es pot comprar
sense haver-se de donar d'alta
un cop esgotada
la podràs recarregar
amb el mòbil
o en una màquina de venda
però si vols treure
el màxim profit
del nou sistema
pots donar-te d'alta
i demanar en línia
una T-Mobilitat
de plàstic
o viatjar directament
amb l'app mòbil
opcions que t'oferiran
més avantatges
i et permetran carregar
qualsevol títol integrat
012
la millor resposta
Generalitat de Catalunya
tu també ho has sentit
hi ha moments
que el cos
et demana caldo
per això
dona-li el que es mereix
Aneto
quan compong música
busco un hit
un exitàs
i ara rebaixes
camises i pantalons
quan cerques
no sempre trobes
però a les rebaixes
del cort inglès
sempre trobes el que cerques
amb descomptes
amb modes
espos
llar
accessoris
llençaria
sabateria
del 7 de gener
al 29 de febrer
les rebaixes
del cort inglès
a la botiga
web i app
menja ràpid
menja fàcil
el trinxat
de les cerdanyes
diu carlit
boníssim
trinxat carlit
100% natural
fet cada dia
a Puigcerdà
i a punt
en un minut
encara et preguntes
com t'ho faràs
perquè els nens
mengin verdura
el trinxat
de les cerdanyes
diu carlit
totes
amb certs pacients
hem plorat
i és bo
vull dir
no passa res
històries plenes
d'emoció
se'n va sentar fatal
que em qüestionessin
constantment
la meva manera
de criar-lo
històries plenes
de força
menja xocolata
però no passa res
cada dia una presa
històries
plenes de vida
històries de la primària
a TV3
aquesta nit
estrena
no hi ha res
que t'acompanyi
més
que la ràdio
així és
a Catalunya Ràdio
tornem a celebrar
el dia mundial
de la ràdio
al teu costat
el dimarts
13 de febrer
venim amb tu
tornarem a fer
els nostres programes
on ens proposeu
els oients
farem la ràdio
al menjador
de casa teva
o a la cuina
o al vàter
o al dormitori
que així podem
posar a prova
el matalàs
sí Joel
però sempre
actuant
civilitzadament
i fins i tot
podem canviar de país
el dia mundial
de la ràdio
ens multipliquem
per arribar
on ens proposis
a mi m'agrada més
que la gent vingui
que no pas
bé d'anar enlloc
però ho hem de fer
per la ràdio
veieu
què vols que et digui
fes-nos la teva proposta
a catradio.cat
arribarem
fins on ens digueu
farem la ràdio
just
el dia mundial
de la ràdio
farem
autèntica ràdio
de proximitat
Catalunya Ràdio
el dimarts
13 de febrer
venim amb tu