La verdad sería el récord Guinness.
Cataluña Radio.
Las noticias de las 11.
Bon dia, os informa Sara Riera.
El nuevo presidente del Parlamento de Cataluña, Josep Rull,
comenzará la semana que viene la ronda de consultas
con los grupos para proponer un candidato a la presidencia de la Generalitat.
Rull tindrà el dilema de triar entre dos noms que ja han aixecat el dit
per sotmetre's al debat d'investidura,
el líder del PSC, Salvador Illa,
o el diputat de Junts, Carles Puigdemont.
En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio,
Rull ha deixat clar que proposarà primer al candidat que tinguin més suports.
Hi ha un element que és determinant, que és la voluntat expressada.
De dir, jo em vull sotmetre a la investidura.
Aquest és un element bàsic, és un element rellevant.
I a partir d'aquí, d'acreditar un cop s'hagi escoltat tothom
quins suports concrets té.
Això haurà de ser tingut en compte.
I també, òbviament, el nombre de diputats
que representi cada grup parlamentari.
En el supòsit que Carles Puigdemont retardés el seu retorn a Catalunya
o fos detingut,
Josep Rull ha explicat que li garantirà la investidura.
Justament, el líder del PSC, Salvador Illa,
ha descartat en quatre llengües diferents,
ara sentireu que els socialistes s'abstinguin
en aquesta hipotètica investidura de l'expresident.
Illa ho ha dit en una entrevista a Ràdio Televisió Espanyola.
No teus bons per ser president de Catalunya.
Vostè, de cap manera s'abstindrà?
De cap manera s'abstindrà?
No m'abstindré, no m'hi abstindré,
amb not Gontos ho pot Puigdemont,
generpà poter Puigdemont...
O sigui, ho dic amb tots els idiomes, ho he dit, no ho farem.
Per què? Perquè els catalans no han votat això.
Més notícies, Sílvia Solanas.
La llei d'amnistia entra en vigor després de publicar-se aquest matí
el bolletí oficial de l'Estat.
Ara cada jutge valorarà si la fa efectiva,
però Esquerra Republicana, el dirigent de Junts, Jordi Turull,
o l'exconseller Lluís Puig,
ja han enviat escrits als tribunals per demanar
que apliquin la norma de forma immediata.
Madrid, Paula Brujats, bon dia.
Bon dia.
L'amnistia ha de beneficiar unes 400 persones
i ja hi ha aquests primers moviments.
Una quarantena de dirigents d'Esquerra,
com Junqueras i Rovira,
ja han presentat escrit el jutge demanant l'amnistia.
També ho han fet els exconsellers Puig i Turull,
el dirigent d'Òmnium, Molaguer Serra,
i el periodista Jesús Rodríguez,
investigats per terrorisme pel casonami.
Des d'avui l'amnistia la poden demanar les defenses
o la poden aplicar els jutges d'ofici
i els del Suprem ja han dit que avui mateix faran el primer pas,
que preguntaran a les parts si l'han d'aplicar o no
i el més immediat serà veure si aixequen
l'ordre de detenció espanyola
contra Puigdemont, Comín i Puig.
Si tenen dubtes, els jutges preguntaran a la justícia europea,
deixaran l'amnistia en espera
i l'aplicació final pot trigar mesos en arribar.
Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
D'altra banda, patacada de les accions d'anar a Turgi a la borsa,
els títols han arribat a caure més d'un 12% aquest matí
després que Criteria Caixa i la companyia Ataca
trenquessin les negociacions per agafar-ne conjuntament al control.
El braç inversor de la Caixa
i l'empresa dels Emirats Areps plantejava una opa conjunta
sobre el 100% de l'energètica,
però hi van anunciar que abandonaven la idea.
Això, segons els analistes,
obre un escenari incert per l'accionariat de Naturgi
que té dos fons d'inversió que en volen sortir.
També cauen més del 2% les accions de Celnex Telecom.
CaixaBank va anunciar ahir
que també es desfà de la participació que hi té.
Una nova eina d'intel·ligència artificial
ha descobert antibiòtics en organismes extingits fa milers d'anys
com els mamuts, els magaludons o els lèmurs gegants,
entre molts d'altres.
Es diu Apex
i l'han desenvolupat al laboratori de biotecnologia
de l'investigador César de la Fuente
de la Universitat de Pensilvània als Estats Units.
Aquest grup de recerca ja havia trobat molècules antibiòtics
en restes d'humans antics com els neandertals
i els d'insinubants
i van crear el nou algoritme
per poder estudiar ara tots els organismes extingits,
com ha explicat el mateix César de la Fuente,
el responsable d'aquesta recerca
que s'ha publicat avui a Nature Biomedical Engineering.
¿Por qué no explorar todos los organismos extintos
disponibles en la ciencia,
lo cual hemos denominado el extintoma,
pero claro, estos son cientos de organismos.
Pasamos del estudio anterior
donde hicimos solo neandertales denisovanos
y humanos modernos,
tres organismos, aquí hay cientos de organismos.
Teníamos que desarrollar un modelo
de inteligencia artificial más poderoso.
Lo hemos llamado Apex,
superior a cualquier otra cosa
que se haya inventado hasta la fecha.
Ara els esports amb en Marcos García.
Al mig campista del Barça,
Franck Idejong anuncia que no jugarà a l'Eurocupa
amb els Països Baixos.
Al mig campista blaugrana no ha pogut superar
els problemes que arrossega el turmell
i torna a Barcelona per recuperar-se.
Ahir Robert Lewandowski no va poder acabar
un amistós amb Polònia,
però de moment la federació polonesa
no ha informat de l'abast de la lesió que arrossega.
Joan Peña y Roja serà l'entrenador
del Barça de basca de la temporada que ve
si no hi ha cap contratemps de darrera hora.
El Barça ha triat Peña y Roja
per substituir Roger Grimau
i l'anunci es podria fer aquesta setmana mateix.
Encara en basca del Força Lleida
celebra a partir de les 6 de la tarda
l'ascens a la Lliga CB.
El noi ha pot aconseguir avui la classificació
per a la final de l'Hockey Lliga Masculina
si guanya el Liceu en el cinquè
i definitiu partit de les semifinals.
És un partit que es disputarà avui
a dos quarts de nou.
A la final, que començarà divendres,
ja espera el Barça.
A l'Europeu de Natació Belgrat,
el català Denis González
disputarà aquesta tarda
la final de solo tècnic d'artística.
I a l'Europeu de l'Atisma de Roma,
Jael Sakura Bestué,
participarà aquest vespre
a la final dels 200 metres.
Fins aquí les notícies.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT
He de citar el meu amic Bill Murray
que sempre em diu que actuo millor doblada al castellà.
L'excel·lent actiu que em doble
hauria de ser aquí dalt, també.
M'ha doblat en més de 30 pel·lícules,
començant per Alien.
Es diu Maria Luisa Solà.
Maria, espero que m'estiguis veient aquí
perquè t'ho agraeixo de tot cor.
Gràcies.
Maria Luisa Solà, bon dia.
Hola, bon dia.
Com a t'esperàvem allà?
Bueno, bueno.
Sí, em hauria agradat moltíssim, eh?
Sí.
Em van avisar, però un dia i mig abans,
o sigui que...
No vas poder.
Era impossible.
La Maria Luisa Solà, puc dir l'edat que té?
Què, què?
Puc dir l'edat que té?
Sí.
85 anys.
Sí, i tant, mare meva.
Doncs no se'n els porta.
Bueno, mira.
Bé, passarà el secret.
I fa set dècades que es dedica al doblatge.
Ha entrat milers de vegades a casa nostra a través de les pantalles,
però, clar, no la reconeixeríem vostè si ens la trobem pel carrer.
No, segurament no.
Demà sap quin dia és?
Demà és el dia del doblatge.
Una celebració que el que vol és reconèixer la importància d'aquest ofici
i ho manetjar també els dobladors i dobladores.
Això és fantàstic, perquè sempre estem a la cova.
No ens coneix ningú.
Estem bé, però vull dir que un reconeixement també està bé.
Què fa el doblatge?
O sigui, un bon doblatge pot millorar o, pel contrari, pot destrossar una pel·lícula.
Sí, sí.
Però no ens donen consciència, oi?
La veritat és que jo penso que no.
Que, bueno, clar, quan arribi a una pel·lícula, segons com és,
et costa més.
Si és molt dolenta, si els actors estan malament, costa, eh?
Costa portar-ho al teu terreny i que allò quedi bé.
Anem a veure, anem a demostrar als oients
com vostè ha entrat a totes les cases d'aquest país.
Per exemple, posant veu a Sinona Weiber.
Informe final del remolcador comercial nostre home.
Informa el tercer oficial, els altres membres de la tripulació.
En Kay, la Lampa, en Parker, en Brett, l'Aix.
Del capità d'Ales, són morts.
Suc la Ripley.
Com a atinent Ripley i Alien?
Que bé, quin paper més maco.
Quina dona més forta.
És ella, la guanyadora.
Queda ella sola, i el gat.
Posant veu també a Helen Mirren, a la reina.
D'ençà de la terrible notícia del diumenge a prop passat,
hem vist a tot el Regne Unit i a tot el món
una massiva expressió de tristesa per la mort de Diana.
Tots hem mirat afrontar-ho de diferents maneres.
Un paper que li va valdre, per exemple, un Òscar.
Sí, però que bé, que bona actriu.
M'agrada, m'encanta moltíssim doblar-la.
És fantàstica.
Com es fa un doblatge?
Com és el treball que hi ha darrere, abans de...?
Hi ha molt treball.
Sí?
Sí.
Quan arriba una pel·lícula,
el primer que fan és portar-la a un equip
que fan la traducció.
La traducció a l'idioma que sigui, no?
Llavors, una vegada que està feta la traducció,
hi ha unes persones que ho intenten posar a la boca ben posat,
però que estigui tot, que, bueno, que vagi bé.
Què vol dir posar a la boca?
Vol dir que...
Que l'idioma, que aquella paraula,
que tingui les labials tot i que estigui correctament dit,
i, o sigui, és, bueno, la feina dels que fan
l'arreglo d'aquella pel·lícula en el nostre idioma
i no només una traducció, no?
O sigui, que estigui bé.
En més, una ocasió ha dit que és una feina difícil
perquè qui mana és l'actor de la pantalla
i vostè el que ha de fer és sentir el que diu aquella persona.
Totalment, totalment.
O sigui, hem de ser actors,
perquè si no som actors no ho sabem fer.
No, bueno, sí, ho saps fer, però no queda bé.
Això vol dir que vostè ha estudiat teatre, per exemple, interpretació?
Jo vaig fer, quan era joveneta,
que jo, d'això ja fa molt temps,
tres cursos a l'Institut del Teatre
i, bé, en aquell moment no pensava dedicar-me.
A mi el que m'agradava era la ràdio
i perquè sentia a casa meva els serials, el radioteatre
i m'encantava, m'encantava.
I, bé, la veritat és que quan vaig acabar el segon curs
van demanar a Ràdio Espanya de Barcelona,
van demanar unes proves per, bé, per gent,
per fer els teatres i, bé, tot allò que es feia, no?
I, bé, vaig anar i em van dir que sí, que sí,
que estava bé que ja em trucarien.
I la veritat és que em van trucar de seguida.
Vaig començar de seguida.
Va ser una escola meravellosa
perquè em passava el dia llegint en veu alta,
que és el que s'ha de fer.
Llegir en veu alta és, bé, és fantàstic.
Et corregeixes, has de ser sincer amb tu mateix
i, bé, has de corregir allò que veus que no has dit.
Bé, si ho pots gravar, millor.
Gravat i tot, eh, per escoltar-ho, no?
Llavors veure on creus que pots gravar.
Ah, exacte, però, bé, a la ràdio treballant ja t'ho deien.
Això no, això sí, o sigui que, bé, va ser una escola meravellosa.
Les bones actrius són més fàcils de doblar, més difícils?
Tenen dificultat perquè són molt bones
i ho has de fer tal com elles ho fan.
Però t'ho donen més fàcil, t'ho fan més fàcil.
Si ho segueixes i ho agafes bé, és molt fàcil.
Però com es fa per decidir quin tipus de veu,
quin tipus d'entonació li poses a cada actriu,
a cada personatge, millor dit, clar?
Bé, has de copiar, has d'intentar
ficar-te en el seu personatge d'aquell moment.
A Tomàquets Verds Fregits també vam poder sentir la Marit Lluïsa.
Però és que no puc parar de menjar.
Cada dia ho provo i ho provo.
Cada dia fracasso.
Quin paper més maco.
Amago barres de xocolata per tot arreu.
És a dir,
doblant, una plora,
una sent tot el que està sentint el personatge.
Sí, i plores de veritat.
I plores de veritat.
Plores de veritat si t'arriba.
Si allò que estàs veient tu ho repeteixes,
però t'arriba, clar que plores.
I rius.
Rius que no et pots aguantar i s'ha de parar.
I el director et diu, bueno, ja està bé.
Però, bueno, et fa gràcia i rius.
Però, bueno, bé, bé.
I es continua la feina i ja està.
Diuen que el món del doblatge és un món molt tancat,
que són molt pocs i que us repartiu el pastís.
Això és veritat o no?
No, és mentida.
És mentida.
És mentida.
És mentida.
Ara mateix hi ha una quantitat d'escoles
que, bueno,
que cada any surt gent nova
i gent jove,
perquè és la gent que estudia allà, no?
I són les pel·lícules el que més hi ha,
gent jove,
ara fan pel·lícules de gent jove.
El que passa és que també necessitem
veus una mica més grans,
perquè la gent gran o treballa menys
o no pot en aquell moment
o, bueno, el que sigui,
o es jubila i ja no vol treballar més.
Bueno, també es necessita.
Gent gran,
gent de mitjana edat,
gent jove,
nens...
Totes les edats possibles, no?
Perquè al final,
en el món del cinema,
de la televisió,
també hi ha tot tipus de personatges.
Exacte, exacte.
Tu has doblat fins i tot a Glenn Close.
Sí.
No pensava que m'agafessin,
però anava en curs de personal
i em van donar la feina.
Des de les zones he fet a Capré
molts dels grans locals de Londres,
Manchester, Liverpool
i he acabat el Morrison.
I ara els 85 segueixen actiu?
Sí.
Com es fa això?
Es fa.
Potser una mica més a poc a poc
del que es treballa ara,
que es treballa molt ràpid,
però sí, sí, sí.
I tinc la sort que, bueno,
que m'ajuden.
Si alguna cosa no la veig bé
o el que sigui,
m'ajuden,
però, bueno, sí.
Ara mateix acabo de doblar
la Sigourney Weaver.
I, bueno,
al director li vaig dir,
escolta'm,
aquesta l'hem de fer molt bé, eh?
Perquè...
que quedi contenta.
Que no es faci enrere, no?
No, no.
El que està fet ja està fet,
però aquesta que quedi bé.
La vas conèixer?
La vas arribar a conèixer?
No, no, no.
Com pot ser?
O sigui, et dedica a aquest discurs, no?
Sí, és veritat, eh?
Et fa aquesta lluança...
I no us heu conegut.
És veritat, és veritat.
I jo penso que ella li...
Bueno,
pensava que sí,
que estaria allà.
I, bueno,
doncs no va poder ser.
Hi ha actrius a qui has doblat
o dobles que ja no hi són.
Això fa pensar?
Sí, però, bueno,
que marxen,
que ja no hi seran mai més.
Bueno, com tothom.
S'acaben i ja està.
Jo tinc la sort
que aquestes que jo doblo
encara s'aguanten, eh?
I encara fan coses, eh?
I tenen corda per anys.
I penso que sí, eh?
Ara deia...
Tot va molt ràpid, ara, no?
I jo demano anar una mica al meu temps.
Com ha canviat la manera de doblar
a nivell de mètode,
a nivell tecnològic,
a nivell de ritmes de treball...
A nivell tecnològic, sobretot.
Per què?
Perquè la tècnica ha canviat moltíssim.
Moltíssim.
Ara es treballa molt més ràpid.
La tècnica és més ràpida.
Com és la tècnica?
En quin sentit?
Doncs que abans
era una pantalla gran
que passaven un take,
els trossets de...
Nosaltres diguem takes.
La toma, diguem, no?
I, bueno, abans passava un take,
s'acabava el take,
es tornava a carregar,
el tornaven a passar.
Ara no.
Ara és ràpid, ràpid, ràpid.
Abans tenies temps
fins que el carregaven una altra vegada,
teníem temps d'un ojillo.
Saps?
Però podies fer un petit repàs, no?
Sí.
I mirar una mica i veure què.
No, ara no.
Ara és tan ràpid
que no tens temps ni de res, de res.
És pim, pim, pim, pim.
És molt solitària, no, aquesta feina?
Sí.
Sí, sí.
I com una sap
quan ho està fent bé,
quan no,
quan està sent encertat?
Amb què es guia?
Amb el director de la sala,
que ho sap tot,
que ha vist la pel·lícula,
que t'ho explica,
et diu
que a vegades no ho entens
i dius
escolta'm,
a veure,
o l'adaptador del diàleg
és el que,
bueno,
que ho porta molt bé
i segueix tota la pel·lícula, no?
Que a vegades,
moltes vegades
és el propi director,
el director de sala.
I li preguntes
i li dius
això per què ho diu?
I això,
però per què?
Per què està tan enfadada?
Per què plora?
Per què?
Bueno,
i t'ho explica.
Però el que passa és que ara,
mira,
treballem sols.
O sigui,
jo vaig sola
i faig el meu paper.
Això es va implantar
des del Covid.
Vam estar un temps
sense treballar
i després treballàvem,
doncs, bueno,
sols.
Arribàvem,
es netejava una mica l'atril
per si la persona
que s'havia marxat
abans que tu,
tot allò que es feia, no?
I això ha quedat una mica
i ara es treballa,
bueno,
cada persona
fa el seu paper
i marxa.
I jo penso que això
és dolent,
és dolent
per la gent
que ja tenim
el costum,
bueno,
ja està.
O sigui,
arribes i dius
aquest actor
ho ha fet,
si passa-m'ho,
sisplau,
a veure com ho ha dit,
el to que fa,
perquè jo no faci
i ell faci
quan hi ha un diàleg,
no?
o sigui,
els diàlegs
fins i tot
es graven separats.
Sí, sí.
I clar,
per la gent que comença
això és complicat.
És complicat
perquè
va molt bé
sentir el company
i sentir
i el que et diu
i tu agafes
aquella,
fas la rèplica,
bueno,
és molt diferent.
Anem a una altra pel·lícula,
millor que mai.
Eres animadora?
Sí,
i m'hi vaig presentar
tres cops
i no vaig superar mai
la prova,
però espera,
a l'últim curs
em van acceptar l'equip.
Val més tard que mai!
Sí,
i la vigília
del primer partit
vaig saber
que
la mare
estava
molt malalta.
Clar,
aquestes rèpliques,
per exemple,
s'han gravat
per separat?
Possiblement
aquesta,
no me'n recordo,
però potser sí.
Aquí,
pues,
es veu a Diane Keaton.
Sí.
El millor que mai.
Sí.
Sí, sí,
aquesta s'ha fet
perquè és
de les últimes
i
segur que sí.
És una feina
ben pagada?
Doncs
no,
ara
no sé,
sí o no,
jo penso que no.
Jo penso que no,
que per les hores
que estem
el que després
queda
no
és tant.
Treballem
per,
diguem,
cobrem
per
per
per
teics.
O sigui,
no per pel·lícules
sinó per
per
no per importància
de la pel·lícula
en conjunt
sinó per
bueno,
per la feina
que fas.
A lo millor
fas una
jo què sé,
una escena
de no re
i ja estàs.
I bueno,
per això la veritat
és que no cobres
gaire.
O sigui,
la gent pot pensar
està ben pagat,
sí,
però no treballem
cada dia,
ni molt menys.
O sigui,
arriba una pel·lícula
i la fas
i bueno,
quan arriba una altra
la fas
però potser
et triga
a arribar
10 dies
o 15
o...
Treballes
per projectes,
no?
Exacte.
Exacte.
I ara
un gran debat
des de fa uns anys,
no?
D'apostar
per les pel·lícules
en versió original
i posar els subtítols.
Això és la mort
dels dobladors.
Jo penso que sí
i jo penso
que a la gent
no li agrada.
A veure,
no sé com dir-te,
a mi em sembla bé
que estrenin
les pel·lícules
en versió original.
Em sembla perfecte.
La gent que entengui
i que sàpiga molt bé
aquell idioma
disfrutarà
sentint
aquells actors.
Però
hi ha molta gent
que encara
no saben
ni francès
ni anglès
ni xinès
ni coreano
ni ni...
O sigui,
és difícil.
Anglès, francès,
italià,
alemany,
vale,
però
hi ha molts idiomes ara.
I a vegades
fins i tot
us toca interpretar
personatges
que no existeixen.
Exacte.
Oh, Hèrcules!
Va,
porta't bé!
Estem tan orgullosos
de tu.
Mare!
Has ofert
la teva vida
per rescatar
aquesta ajuda.
Aquí feies d'era
que és
la mare
d'Hèrcules,
oi?
Exacte.
I
qui doblava Hèrcules?
El meu fill.
El Sergi.
El Sergi
Zamora.
O sigui,
ha seguit
els seus passos.
Sí, sí, sí.
I això?
Mira,
fantàstic,
molt bé.
Sí?
Sí,
quan una persona
de la teva família,
que està acostumada
perquè ho ha viscut,
no?,
perquè
els meus amics
també són els meus companys
i els coneixen
i, bueno,
vull dir que
no s'estranyen
de veure persones
que fan la mateixa feina
que jo.
I, bueno,
quan va començar
a fer
traduccions,
a portar una mica
la sala,
no de director,
sinó de,
bueno,
de trucar a les persones,
i quan va arribar
un moment
que em va dir
mira,
sabes que m'agusta?
Me gustaría hacer esto.
I llavors et quedes
que penses,
bueno,
serà capaç?
Ho farà bé?
Ho farà malament?
Ho farà regular?
I ell
estarà feliç?
O pensarà
que ho vol fer
millor?
I no pot fer-ho millor
perquè no sap
on no està?
Paties com a mare.
Sí, exacte.
Però, bueno,
quan va començar
en un estudi
a l'Everestudios
i va començar
i de mica en mica
i molt bé, molt bé.
Què li va recomanar?
Res.
Res?
Res.
Ja li recomanaven
els altres.
Jo no li deia res
perquè sabia
que anava bé,
que no estava equivocat
amb el que feia,
que prenia molt d'interès,
que, bueno,
vaig estar molt contenta
perquè va portar
una línia
fantàstica.
Avui estem parlant
amb la Maria Lluïsa Solà,
85 anys,
7 dècades
dedicada
al món
del doblatge.
Ha estat una obsessió
cuidar-se la veu?
No.
No?
No, perquè he tingut sort,
tinc una veu,
bueno, forta,
no he tingut mai...
Hombre, a veure,
angustipats o refredats
o amb una mica d'afonia
o el que sigui,
sempre.
Sobretot si dobles
la Glenn Close
a los 101 d'Almatas
que em va deixar.
Com seria la Glenn Close?
A veure com seria.
Mare meva,
seria...
No, seria...
¿Dónde están los perritos?
Els pobres gossets
se'ls tenia fregits.
I aquí,
pel que patia era...
Perquè, clar,
cridava molt al final.
Sí, i tant que cridava.
Cridava com una boja,
i tant que sí.
Però, bé, bé,
va estar molt bé.
Quan va arribar
aquesta pel·lícula
jo tenia coses començades
i, bueno,
em van trucar de l'estudi
i els empresaris
que són molt llestos
em van dir...
Jo li vaig dir
no, no puc,
no puc
perquè tinc coses començades
i aquesta dona
em deixarà...
que no podré,
no podré,
em deixarà clavada
i...
Que sí, que sí,
tu no comences...
Re,
una horeta
i ja està,
i te'n vas.
Són molt llestos.
I ho van aconseguir.
Saben que comences
i dius,
bueno,
vinga, va, va, va,
i t'ho vols treure
de sobre de seguida
perquè...
Però, bueno, molt bé.
Va quedar molt bé,
molt maca
i, bueno,
bé, bé.
Per tant,
per cuidar-se la veu no patit,
però em sembla
que el que sí que la fa patir
és la intel·ligència artificial.
Això sí.
Això sí.
És una llàstima
quan surt una cosa nova,
que, bueno,
aquella no és nova,
però volem dir
que quan surt una cosa
que pot ser fantàstica
per moltes coses
i per altres,
bueno,
si està mal portada,
si la gent que intenta
fer borrades
de veritat
aconsegueixen fer-les,
bueno,
és tremendo.
Sí,
fa patir que algú pugui
agafar la seva veu,
no?,
i a través d'un programa informàtic
utilitzar-la
per doblar fins i tot
en altres idiomes.
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
I bé,
estem a veure,
aconseguint,
a veure si
intentant
que la feina
que nosaltres fem
que no s'utilitzi
més que
per allò que està destinada,
no?
Sí,
protegir-la,
no?,
per la finalitat
amb la que s'utilitza.
Exacte,
exacte.
I,
no sé,
veurem,
a veure si ho aconseguim
i no sé.
Potser per posar en valor
també
la feina del doblador,
els Gaudí,
els Goya
haurien de tenir
una categoria
el millor intèrpret
de doblatge.
Doncs,
potser sí,
potser sí.
Mira,
els Gaudí,
els Goya
mai han tingut
una deferència
de dir,
hombre,
aquesta gent
també
està
a cinematografia,
no?
Vull dir que
pertanyen
a aquesta professió.
I no,
mai no ho han fet.
No sé ara
si amb
el que va dir
la Sigurni,
perquè
d'una manera
o una altra
els va donar
una mica
de dir,
bueno,
aquesta senyora
hauria d'estar aquí,
no?
Maria Lluís
Solà,
actriu de doblatge,
moltíssimes gràcies
per tants anys
de bona feina
per visitar-nos
aquí a l'estudiu
de Catalunya Ràdio.
Gràcies,
ha estat un plaer.
L'hem fet jugar poc,
però no serà per ganes.
Home,
és que clar,
ja quan ha dit
el dels gossos,
aquí ja en volia més,
però ha estat breu,
ha estat concisa.
Bueno,
bueno,
molt bé,
molt bé.
Per cert,
deixem recordar
als oients
de Catalunya Ràdio
que us convidem
a escoltar
La Vermella,
que és el podcast
de doblatge en català
presentat i dirigit
per l'actor de doblatge,
Jordi Domènech,
en aquesta casa,
i demà,
precisament,
per celebrar aquest dia,
faran una marató
en motiu d'aquest dia mundial
del doblatge,
serà el canal exclusiu digital
de Catalunya Ràdio
des de la una
i fins a les 9 del vespre.
Molt bé,
una marató, eh?
Sí, sí,
des de la una
fins a les 9.
Fantàstic.
Està convidadíssima.
Molt bé.
Gràcies per tot.
Gràcies a tu.
I molts anys de bona feina.
Gràcies,
moltes gràcies.
Aquest estiu viatge
a la teva pròxima illa preferida,
Sardenya,
i amb un 15% de descompte
i viatjant amb vaixell
i portant el teu cotxe,
molt millor, esclar,
viatge amb Grimaldi.
Tens el cotxe variat a la carretera?
Prem el botó RAC
i sabrem on ets.
Contracta la nova assegurança
connectada RAC
amb un dispositiu d'emergència
que ja ho localitzarà
a la teva ubicació.
Només has de prem
el seu botó RAC.
No cal ni que ens truquis
i vindrem encara més ràpid.
Assegurança de cotxe
connectada RAC,
la millor protecció.
RAC.
I som per ajudar.
Ja soc autònoma.
Quina emoció.
Però ja no puc
posar-me malalta
o agafar una baixa?
Doncs jo,
si necessito agafar una baixa,
tinc previsió mallorquina,
que m'indemnitza per cada dia
que no puc treballar.
Previsió mallorquina?
Sí,
Previsió mallorquina,
única companyia especialitzada
en assegurances de baixa laboral
per a autònoms.
Pregunta al teu mediador
d'assegurances
o informa-te a la seva web.
Fa anys que veïns i veïnes
compartim la sal,
la cura dels animals de companyia,
festes i rebelles
i ara és l'hora de compartir
l'energia renovable.
Honesta el canvi
des d'una comunitat energètica.
Setmana Europea
de l'Energia Sostenible.
de l'11 al 13 de juny.
Més informació a
icaen.gencat.cat
barra Setmana Energia.
Generalitat de Catalunya.
L'APM puja al cotxe.
Ole, tu!
Criadors.
En aquests moments
ja hi ha
dues generacions
que han vist l'APM.
Personatges icònics,
reporters èpics.
Els polítics no en fotien ni cas.
pujaran al cotxe
per compartir
20 anys d'APM.
Gràcies, APM!
Especial al cotxe.
Dimecres
a la plataforma
3CAT
i a TV3.
Catalunya Ràdio
Som 3CAT
A tots els que busqueu
l'equilibri
l'hem trobat.
Gaudeix del millor
de cada món
amb la gamma híbrida
de Kia
i la seva etiqueta
Eco.
Ara,
amb condicions especials
fins al 24 de juny.
Consulta
en les condicions
a kia.com
Visita'ns a la xarxa
Kia
de la província
de Barcelona.
Kia
descobreix
el que t'ha inspirat.
A Catalunya Ràdio
tenim la millor manera
de passar a la tarda.
Exacte, exacte.
Amb un programa
amb col·laboradors
que valen per dos.
Gonzalo Bernardo's
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda, misterio.
I els oients
amb més empenta
del panorama radiofònic.
El diciente.
Digues.
Forte, forte.
Amb uns convidats
que treuen ferro
a la seva feina.
La nada m'hem perdut 11 a 1.
Veu parlar-me 11 a 1.
Aquest és poc, eh?
Quin és el màxim?
Uns 15.
La tarda de Catalunya Ràdio.
Carlos Cuevas,
bona tarda.
Bona tarda.
De dilluns a divendres
de 4 a 7 de la tarda.
Sí, està molt bé.
Amb l'Isent de Carot.
La dama de la tarda.
Molt bé.
L'Incat.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
A partir de l'11 de juny
la Filmoteca de Catalunya
oferirà una retrospectiva
dedicada a Sidney Lomet
amb motiu del centenari
del seu naixement.
Lomet és un dels grans artesans
del Hollywood
de la segona meitat
del segle XX
i és recordat per pel·lícules
com tots homes sense pietat,
Network,
Serpico,
Veredicte Final
o Abans que el diable
sàpiga que has mort.
Més informació
a filmoteca.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
L'Incat.
Els dies 12 i 15 de juny
celebrem la Dià de Pau Casals
a Barcelona.
El dia 12
el trio format
pel pianista
Francesco Piamontesi,
el violinista
Renó Capissón
i el violoncialista
Daniel Milaixot
oferirà un recital
al Palau de la Música
i el dissabte 15
al Conservatori Municipal
de Música
de Barcelona
obrirà les portes
per rebre diversos conjunts
de joves intèrprets.
Més informació
a paucasals.org
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
L'Incat.
L'Incat.
A Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Bonària.
Directe del Camp
patrocina l'espai de cuina
del matí de Catalunya Ràdio.
Va, que passen tres minuts
de dos quarts de dotze.
Paula Molés,
quina alegria veure't.
Com estàs?
Què tal?
Quant de temps?
Bon dia.
Sí, hi ha un restaurant
Caníbal a Berlín.
Esteu d'aniversari, eh?
250 programes.
Què et sembla?
El 23 de juny.
23 de juny.
Una bonica coincidència, no?
Sí.
I hi haurà algun menú especial o no?
I tant, i tant.
Rebella de Sant Joan,
que no ho hem buscat això,
però escolta, mira,
ens han deixat una cuina
molt especial
perquè és la cuina
del castell de Sant Julià
de Ramis
a la muntanya dels Sants Metges,
que és la cuina
del nou projecte
del germà Roca,
que és l'Esperit Roca.
Clar, quin és el Joan
més famós del món
de la gastronomia?
Joan Roca.
Llavors hem organitzat
una mena de concurs
de coques,
perquè per això
en Joan es mengen coques,
que cuinarem
amb els nostres col·laboradors,
que Déu-n'hi-do
són una bona colla,
farem una mena...
Anava a dir masterchef
a la catalana,
però bueno, no, eh?
Som més benevolents
i més simpàtics,
però cuinarem coques
i el Joan ens ajudarà
i després les tastarem,
és a dir que esperem
passar-ho bé,
perquè 250, Déu-n'hi-do.
Com t'ha canviat la vida
amb aquests 250 programes?
Perquè jo l'altre dia
us escoltava
aquest cap de setmana,
després que el disfrutar
revés aquest premi,
pensa, ostres,
la Paula Molés deu ser la persona
que més conviden a menjar
d'aquest país.
Aquesta és la típica pregunta
que no has de fer,
primer perquè no és veritat,
no és veritat.
Vam fer un dia
un programa justament d'això
i reivindicant aquesta idea,
això ho diu molt
la Trinitat Gilbert,
que acaba de rebre un premi
també per la seva feina
durant tots aquests anys
i diu
és que la imatge
és que els periodistes gastronòmiques
ens passem el dia menjant,
no sé si m'has vist a mi
cada migdia baix
al menjador
amb el meu tàper, eh?
Sí, sí, amb el tàper.
És una cosa
molt de tant en tant,
molt de tant en tant.
Móns d'escolta,
poca vista tenen aquí, eh?
Doncs sí, no sé.
Els restauradors.
Va, a banda de celebracions
i d'aquest gran aniversari
per molts anys,
Paula Molés,
us escoltarem aquest 23 de juny
dia de la Revella de Sant Joan,
avui ens vols parlar
de les aromes alimentàries
i de com s'ho fa al final
la indústria
per crear tot tipus
de sabors diferents.
Sí,
t'he portat cosetes per tastar,
no t'esperis ara gran cosa,
no serà un menú de nivell, eh?
Però, clar,
pensa que les aromes alimentàries
estan a tot arreu.
Ara, si t'agafa curiositat
després d'aquesta secció,
les has d'anar buscant.
A les sopes,
als brous,
a les llaminadures,
als iogurts,
a les pizzas,
fins i tot,
als bombons.
Clar,
les patates fregides,
te'n recordes aquella època
que va haver aquell boom, eh?
Patates fregides
amb sabor d'ou ferrat, no?
Sí.
O de pernil.
O un oli d'atòfona,
amb les patates fregides,
Déu-n'hi-do.
Clar,
tot això,
doncs,
es crea amb un aroma alimentària.
Sí,
que no és que li posin dòfona,
sinó que li posen un aroma alimentària.
Li posen l'aroma,
sí.
L'aroma és,
exacte,
aquesta cosa que posem,
aquesta substància
que posem als aliments
per donar
o bé un sabor nou,
és a dir,
una cosa que l'aliment
en si no té,
és a dir,
una patata amb ou ferrat,
la patata no té sabor a ou ferrat,
no?
Per realçar el que ja tenen
o bé per compensar el sabor
que s'ha perdut
en aquest procés
d'elaboració
d'aquest aliment.
Clar,
ara parlem de la indústria,
que és una cosa relativament nova,
però la història de les aromes
és tan antiga
com la història de la humanitat,
no?
És a dir,
com s'explica
que en temps prehistòrics,
per exemple,
els humans,
doncs,
poséssim els aliments
a sobre el foc,
perquè això,
òbviament,
realçava el seu sabor,
poséssim sal,
plantes aromàtiques,
espècies,
és a dir,
que ja les antigues civilitzacions
utilitzaven les aromes,
les que ells tenien
i, òbviament,
a dia d'avui,
doncs,
s'han esdevingut imprescindibles
en la indústria alimentària.
Hi ha aromes naturals,
que són aquelles que,
per exemple,
nosaltres extraiem
dels fruits,
de les llavors,
de les espècies,
dels productes d'origen animal,
però,
i alerta aquí,
ve el kit de la qüestió,
hi ha aromes artificials,
que són
una creació de laboratoris,
és a dir,
ens hem d'imaginar
que la indústria treballa
en químics,
en laboratoris químics,
on crea
aquests compostos aromàtics.
És una molècula
que, òbviament,
no existeix a la natura
i que l'aconsegueixen
a partir de substàncies químiques.
Ara mateix,
perquè ens fem una idea,
existeixen 3.000 components químics
autoritzats per la Unió Europea.
3.000.
3.000,
Déu-n'hi-do.
I hi ha una cosa
molt curiosa
que és que no existirien
sense la indústria petroquímica,
és a dir,
que s'han sintetitzat
aquestes substàncies
de derivats del petroli.
Uf!
És una cosa força...
Sí,
afaixionar les cares, eh?
Sí, no,
perquè això fa els productes...
Però això fa els productes
poc naturals, no?
Sí.
Al final hi ha molta cosa artificial.
Qui fabrica aquestes aromes
per a la indústria alimentària?
Mira,
doncs ho fan els aromistes.
És a dir,
ho fa una persona.
S'has d'imaginar
una persona vestida
amb bata blanca,
ells són químics,
diguéssim,
de professió,
que s'han especialitzat
en crear aromes.
Els aromistes
són tots uns personatges.
Pensa que són considerats
gairebé déus
per a la indústria alimentària,
hi ha espionatge industrial,
hi ha fórmules secretes...
Clar,
quant deu valer
l'aroma dels xetos?
Per dir,
no sé,
ara m'ha vingut això,
o no sé,
o de...
Bé.
No,
sí,
sí,
sí,
de qualsevol producte.
Imagina't coses,
clar,
quant deu valer.
Sí,
o de qualsevol galeta
que tu sempre menges
i sempre té el mateix gust
perquè porta
els mateixos aromes.
I segur que algú
vol fer igual que tu,
d'alguna empresa,
l'empresa competidora,
eh?
Això que dèiem,
són considerats déus
per a la indústria,
costa molt accedir-hi,
ara n'escoltarem a un
perquè n'hem trobat a un
i moltes vegades,
de fet,
m'han dit que sopen junts
i no s'aixequen de la taula,
tasten una salsa,
imagina't, eh?
Fins que no detecten
tot el que porta aquella salsa
perquè, clar,
tenen un nas privilegiat,
podríem dir,
clar,
es passen,
és la seva professió,
no?
Nosaltres hem pogut parlar
amb un aromista
que és el Salvador Riera,
amb més de 55 anys
d'experiència
treballant en empreses
d'aromes,
ha fet classes
a la Universitat Politècnica
de Catalunya,
no ens ha dit
en cap moment
quines són les marques
que fan servir
els seus aromes
i, mira,
a mi em va dir
una cosa molt curiosa
sobre un dels productes
que t'he portat ara aquí,
que no és una delícia,
però bé,
l'obrirem,
que és una beguda ensucrada.
Puc dir una Coca-Cola?
Sí,
jo crec que es pot dir,
no?
No ho volies dir tu,
no?
No.
El serveix una miqueta,
olora això,
olora això,
va,
jo ho oloraré amb tu també.
Aquí hi ha moltes aromes.
Aquí hi ha forces de ser masca.
Sempre heu dit
que la fórmula
de la Coca-Cola
és secreta,
però només la saben
que molt poques persones.
Molt poques persones.
D'un del Salvador Riera
em va dir
que això és mentida.
I, a més,
m'ho va corroborar
perquè la prova
és que ell fabrica,
i no va dir la marca,
per una empresa
que no és la Coca-Cola,
sinó que és competència,
i és una marca blanca,
l'aroma de la Coca-Cola,
que es fan tastos,
triangulars,
òbviament,
sense saber quina marca és la quina,
i no hi ha cap diferència
entre l'original
i la imitació.
És a dir,
que tot es pot imitar.
Fins i tot
la bebuta de Coca-Cola.
Però de què fa olor?
Tu de què faries?
De què fa olor?
Si ho olorem...
És que et diria
de xup a xup,
que clar,
no té cap mena de sentit.
Clar,
és per això
que l'aroma
de la Coca-Cola
és tan especial,
també la podem tastar,
perquè també ens vindrà
una mica.
Què diries que fa olor?
Jo, Coca-Cola.
Clar,
és que aquesta és la cosa,
no?
Que el Salvador Riera
m'explicava
que quan la indústria
crea aroma
sempre busca imitar
la natura,
és a dir,
tu busques fer un aroma
de maduixa
imitant la millor maduixa,
no?
Clar,
què passa amb la Coca-Cola?
Doncs una cosa
que no passa amb cap altra,
l'escoltem.
Hi ha poc marge
en les fantasies.
Si, per exemple,
menja
un iogurt de maduixa,
el que vol
és que
allò
li recordi
el sabor
de la maduixa.
A Coca-Cola
no hi ha arbres,
no hi ha fruites
que tinguin
el sabor
de la Coca-Cola.
Llavors és una fantasia,
és de les poques fantasies
que hi ha
en el món
de l'alimentació.
Bèstia, eh?
És de les poques fantasies
que tenim,
perquè, òbviament,
quan olorem
i tastem la Coca-Cola
no ens recorda res
que haguéssim tastat
i olorat abans.
Per cert,
si algú té curiositat,
tot això dels aromes
que es creen
als laboratoris
poden ser líquids,
és a dir,
ens imaginem
una cosa líquida
com l'aigua,
també poden ser pols
o poden ser una pasta
i, depenent de l'aliment,
doncs n'hi afegirem
en format líquid,
en pols o en pasta.
Si veiéssim,
però,
com s'introdueixen
aquestes aromes
als aliments
que ens prenem...
Què creus?
Que no ens el menjaríem després.
Que el deixaríem de menjar,
oi tant.
T'he portat
una altra delicatessen,
que és una mortadela
d'una coneguda marca blanca
catalana.
Sí, aquesta no la diré.
I mira,
olora, olora,
una mortadela.
A veure,
a l'etiqueta...
Per aquí,
l'olor o per dins?
Bueno,
això ets tu.
No, no,
això és el Cesc,
per favor.
Per favor.
Si sembla,
algú m'ho cansa.
És un nas privilegiat,
també,
t'hi podries dedicar.
Mira,
si llegeixo l'etiqueta,
Marina...
Sembla algú sortint a córrer,
eh?
Veig que...
Diu aroma de carn.
Aroma de carn.
És a dir,
tu ara diràs,
home,
ja la mortadela ja deu tenir
el seu aroma,
no?
Doncs no,
li han afegit aroma de carn.
L'aroma de carn
és molt,
molt interessant
perquè el que fan
els aromistes
és intentar reproduir
aquella famosa reacció
de mallar,
que no sé si la coneixes,
és el moment en què
una carn entra en contacte
amb un foc
i crea aquella crusteta
que és el que en el fons
li està donant sabor a la carn.
I com s'ho fan això
els aromistes
de crear l'aroma de carn?
Doncs ens ho explica també
el super, super aromista
Salvador Riera.
Són aromes
que es formen
amb la reacció
d'un aminoàcid,
un greix
i un sucre.
Això es posa
en una temperatura
que no pot passar
dels 180 graus
en un període
de temps màxim
de 15 minuts,
es posa en un reactor
i,
degut a l'escalfor,
pot reproduir
l'aroma
de la carn
que hem fet
a la paella
doncs en un reactor.
Bé,
ja tenim més pistes.
Saps què porta també
aroma de carn això?
Sí.
Ah,
les patates?
Sí,
però quines són?
Aquestes són les de pernil.
No, no,
si aquesta és millor.
Que la gent s'imagini
la patata onduladeta
i amb una olor de pernil.
Aquí no hi ha res de pernil.
Aquí no hi ha res de pernil.
Això és una enganyifa dels de dalt,
com diria,
l'està de la P.
Exacte.
Això és un tot,
també,
de les aromes
perquè aquest sabor,
aquest aroma de carn
que ens acaba d'explicar el Salvador
com ho fan,
se li afegeix
al famós glutamat monosòdic
que és el que aporta
el sabor umami.
Això que has dit,
aquest...
Això és un apols,
glutamat monosòdic.
L'umami,
l'has dit
que és com el cinquè sabor,
és aquest sabor
que ho fa tot deliciós,
que és com proteic,
que fa que vulguis menjar més
perquè si ara tastem aquesta patata
segur que en voldrem menjar
moltes més.
Això ja ho fa expressament
la indústria,
perquè té enganxis.
Sí, clar.
Aquestes són més o menys,
diguéssim,
conegudes i fàcils,
però jo li vaig preguntar al Salvador,
escolta,
quin és l'aroma
que més t'ha costat de crear?
Pensem que l'última paraula
sempre la té el senyor
que posa la pasta,
vull dir,
que s'hi poden estar
setmanes,
dies,
no és una cosa fàcil
trobar l'aroma concreta,
és una fórmula.
Doncs aquesta és la que
més li ha costat aconseguir.
Una vegada
havia de fer un contratipus
d'un aroma de mango.
El client
el volia, doncs,
clavat
amb un que va portar,
em sembla que era
d'Orient Mitjà.
I vam haver de fer
32 proves,
32 proves
per arribar
a fer el producte
que fos
de l'agrat
del client, no?
Era per fer un iogurt.
Un iogurt de mango.
Un iogurt de mango
del Pròxim Orient.
Perquè el senyor,
el senyor d'aquella empresa,
havia portat el mango
del Pròxim Orient
i el volia exactament igual.
Cosa que era
bastant complicada.
El Salvador
em va portar un putet,
per cert,
amb el seu aroma
de maduixa
i realment l'olorava
i dic, home,
no seran del Maresme,
però gairebé, eh?
Vull dir que...
I tot això,
aquella preocupació
que tenies tu
de si això
pot ser perillós o no,
perquè òbviament,
no?
Doncs fa sospitar.
No, no.
La Unió Europea
disposa d'un registre
de totes aquestes aromes,
cada país,
això sí,
té unes normes
establertes
i les empreses
estan obligades
a declarar
les aromes que porten.
De fet,
ara ho hem vist
amb l'etiqueta
de la mortadela
que posa aroma
a carn,
però si a partir d'ara
comences a mirar aromes
veuràs que estan
totes allà posades
i és un risc
per la salut
menjar-ne moltes?
Home, no.
No es poden considerar
ni bons
ni dolents
en si mateixos,
sinó,
com sempre es diu,
el perill està
en la quantitat,
òbviament ingerida,
però hauríem de menjar
bé milers de patates
d'aquestes
amb sabor a pernil,
perquè ens fessin mal.
Hola, molès,
molt interessant.
Quan he vist
que venies a parlar
d'aromes
m'he imaginat
una altra cosa
i escolta tu,
quantes coses s'aprenen.
I si voleu més,
un restaurant caníbal a Berlín.
I tant.
Us esperem el diumenge.
O els diumenges,
d'una o dues.
I tant.
Paula, gràcies per tot.
Són tres quarts de dotze
i hem d'anar cap a Madrid
perquè tenim una última hora.
Tania Tàpia,
Paula Llerén,
el jutge s'ha pronunciat ja
sobre la llei d'amnistia?
Sí,
el que ha fet
és el que ja havíem explicat
i previst,
dona trasllat a les parts,
els dona cinc dies,
per tant,
a les defenses,
a la Fiscalia
i a les acusacions
perquè diguin
si creu
que ha d'aplicar
la llei d'amnistia
i alerta
perquè també comunica
a la policia
que l'ordre de detenció
contra Carles Puigdemont
continua activa.
Per tant,
que si en aquest període
de temps
desdís tornar
a l'estat espanyol,
segons el jutge,
hauria de ser detingut,
tot i que la llei d'amnistia
diu que aquestes mesures cautelars
han de decaure
de manera immediata.
Per tant,
recopilem cinc dies
a les parts
perquè diguin
si s'ha d'aplicar
o no l'amnistia
continua vigent.
Queda clar.
Gràcies, Tània.
Fins ara.
El matí de Catalunya Ràdio.
Marina Romero.
Oi que quan tens confiança
en algú
li expliques tot?
Doncs això
és el que fem a Bonària.
A partir d'ara,
als productes Bonària
trobaràs un codi QR
que et permetrà saber-ne
l'origen,
la traçabilitat
i l'elaboració.
Per nosaltres
és una qüestió
de transparència.
Per tu,
de tranquil·litat
i qualitat.
Bonària.
Directe del camp.
Catalunya Ràdio.
Aquest estiu
viatja a la teva pròxima
illa preferida,
Sardenya,
i amb un 15%
de descompte
i viatjant amb vaixell
i portant el teu cotxe,
molt millor, esclar,
viatja amb Grimaldi.
Tria Formidable Solar
i emporta't ara
3 anys de consum
de llum gratis,
s'instal·les
les teves plaques solars
i ho combines
amb la tarifa solar
Simpli Zero,
perquè tot indessa
és formidable.
Consulta condicions
i contracten indessa.com
en el 800 76 0909
o en els punts
de vent d'Indessa.
Gaudeix l'emoció
del futbol
amb els nous televisors
Samsung
amb intel·ligència artificial
que tens al Corte Inglés.
Viu el partit
amb major definició,
el millor so
i un sistema adaptat
al teu ús
dels nous televisors
Samsung en via.
A més,
amb els tecnoavantatges
dels tecnopreus.
Només tens el 12 de juny
a la botiga web i app.
Al Corte Inglés,
la botiga oficial
de les teves emocions.
Si passes el dia
entre un riu salvatge
i piscines caribenyes
i calions pirates
fins que se t'arroguen
els dits dels peus,
te'n recordes
i tant que te'n recordes.
Vine a Caribe Aquatic Park
a viure uns dies inoblidables.
PortAventura Wall
Made to Remember.
Entrades des de 35 euros
per persona.
Consulta les condicions
a portaventurawall.com
Fa anys
que veïns i veïnes
compartim
la sal,
la cura dels animals
de companyia,
festes i rebetlles
i ara és l'hora
de compartir
l'energia renovable.
Honesta el canvi
des d'una comunitat energètica.
Setmana Europea
de l'Energia Sostenible
de l'11 al 13 de juny.
Més informació
a icaen.gencat.cat
barra Setmana Energia.
Generalitat de Catalunya.
Heu fet mai la prova
d'estar una setmana sencera,
sense mòbil,
sense cap pantalla?
A Nits Sense Ficció
hem fet l'experiment.
10 nois i noies
d'entre 12 i 18 anys
de tot Catalunya
es passaran
una setmana sencera
incomunicats.
Tu en series capaç?
Atrapats
per la pantalla
Nits Sense Ficció
avui
a la plataforma
3Cat
i a TV3.
Ja m'entens
el podcast
LGTBIQI més.
Tot i que estimem igual
i patim igual
hi ha coses
que són diferents
i no només
parlem d'amor.
Ja m'entens
Tornem a la batalla
amb David Avila
a l'àvia web
de Cat Ràdio
i el 3K
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Gero.
Veieu, estimats
i aquí un moment
un moment
ahi era dilluns
ahi era dilluns
i vas decidir
que ho gravaves
perquè allargues
el cap de setmana
divendres
perquè ja estàs al festival
i avui que és dimarts
avui dius
mira avui sí
és un vividor
este Frank Lluís
madre mía
però vamos a ver
però quina coña
és puto Frank Lluís
tío
joder
tío
menuda mierda
vinga va
canso del dia
soy el puto Xocas
esta gente sabe
quién és el Xocas
tío
sabéis quién és el Xocas
o no tío
me cago en la lesa
sabéis quién és Frank Lluís
no
no tienen idea
claro que sí hermano
tío
yo te creo
y él es mi hermano
¿cómo te llamas?
el Xocos
el Xoco tío
veus com existeis
ahí vais dir el Xocos
y Xocos
vinga us imagineu
la mas obera
del segle XXI
sí
tot o rolla
us l'imagineu o no?
sí
ha quedat més clar
que la época
és famós
si vols una mica
de punt verd
això
la mas obera
del segle XXI
doncs atenció
perquè ara tenim
la versió 2.0
amb Arribar i ploure
els dimarts
toca gimnals
oh
bé
m'he llevat
motivat
dissabte
d'unic
no van ser
passats pel bar
però què conya
s'està fent
quants ho facturen
aquestes
aquest duet
el formen
l'exbaixista
de Txarango
que és l'Àlex Pujols
i un actor
que es diu
Ricard Ferrer
i passen
pels sedars
aquesta cançó
tradicional catalana
tot perpetrant
un dia
és un dia
una cançó
50k
tío
ja fa tu
50k
cada puta més
a veure
xoques
quanta d'anys tu?
vols callar?
calla
vols callar una mica
una cançó d'aquestes
que es fa escoltar
una cançó que ens porta
que es pot escoltar
i tu
gràcies
que nosaltres
la podem escoltar
doncs és una cançó
on canten allò tan humà
de deixar estar les obligacions
per apuntar-se realment
al que ve de gust
bé
un dia és un dia
hauria de menjar
això és el que fa ell
això pot fer la gent
que ja té
una casa construïda
que té un terreny
gent com jo
gent com vosaltres
que tenéis mentalitat
i tot plegat
ho fan amb l'humor habitual
i marca de la casa
d'aquest duet
que es diu
Arribar i ploure
Arribar i fer plorar
tío
Quina faltada
de rap
Vinga va
anem als teves pañets
Fran Guís
demà ja no diràs
Demà si estàs de França
Els dimecres ve en directe
ja ho deia la Masovera
I les viernes què?
Molt bon dia a tothom
Bon dia Marina
Ara que treies el nom del Hansi Flick
no sé si has tingut l'oportunitat
algun cop de xerrar amb ell
Sí, sí
Per la veu em va conèixer
Quina és l'opinió que tens d'ell
com a entrenador
o quines són les referències que tens?
Molt bé, molt bé
i està bastant bé
Tu puerta está totalmente cerrada
en un futuro próximo
que haya una posibilidad
de que vuelvas a entrenar al Barça
Mira, la veritat
ho estic pensant
Él es el puto jefe
el puto amo
Molt bé, moltes gràcies
Que tengueu bon dia
Doncs l'hora dels temes pendents
Gerard Jovany, Carles Roig, Xavi Espinosa
Bon dia
Bon dia Marina
A veure si avui no cridem tant tots
No
Hi hagi pau
Què, vau cridar molt ahir?
No, a veure si aquests personatges
que van entrant
es modulen una mica
No, i sobretot
no vull insults
perquè ens acompanyen
les noves generacions
Sí, que no saben insults
Segurament
No saben nada d'insult
Quina edat teniu?
Espera
No, pregunta l'est
Acosta un micròfon
Són del liceu francès
Un liceu francès
Un liceu francès
Joder, tio
Jo també n'hablo francès, tio
Francès
Écuteu el palo
No, a veure si va a parlar
Cago en la leche, tio
Estos niños son mudos, tio
A veure, ara de repente
Estan aixecant la mà
Mira, él té un aire al xocas
Hay uno que té un aire al xocas
Tío
Le falta la coleta, tio
¿Cómo te llamas?
¿Qué hago hablando en catalán, tio?
No sé
¿Cómo te llamas?
Gerard Bolós
¿Cómo?
Gerard Bolós
Gerard Bolós
Gerard, tio
Es diu Gerard
Es de origen francés
Ese nombre
¿Qué et costa d'entendre?
¿Qué quieres que hagas?
Yo soy gallego, tio
Me cago en la leche
Oye, ¿te está gustando la radio?
¿Te gustaría dedicarte a esta mierda?
A ver
No sé
Me parece que no, tío
Me cago en la leche
Me cago en la leche
No, un moment
¿Cuánto facturáis?
¿Cuánto facturáis al mes?
Me cago en la leche
No facturen res
Tú te callas, tío
Tú te callas
Que no tienes ni casa, tío
Vente pavos, tío
¿A quién edad té?
No es el que volía saber
No toques dades a estas tonterías
Ah, vale, pues joder
¿Qué puta mierda edad tenéis, tío?
13, 14
13 o 14
No lo saben ni ellos
Que digan un insulto, tío
Un insulto
¿En 13 o 14 años
aneu insultant així
amb aquestes paraulotes
com fa el xocas?
Pero a ver
¿Qué insultos conoceis por aquí?
Pero que sea bueno
Puta mierda
A puta mierda, muy bien
Estamos haciendo insultos
por la rádio, tío
A ver, un poco de pec
Un poco de cosas más modernas, tío
Xocas
Puto war
Ah, esto que está
¡Viva la rádio!
Rádio de calidad, tío
Va, xocas
De veritat
Delició francés, ¿sabes?
Podrían haber dicho algo en francés, tío
Va, a aquesta hora tenim pendent parlar del nou president del Parlament de Catalunya
Que és el tema que us interessa
Que és Josep Rull
Que aquest matí ha passat pel micròfon del Matí de Catalunya Ràdio
Un minuit del boqueig
Ja mou els tentàgues
Salva d'Oilla
Bon dia
No, bon dia no
Marina
Joan, bon dia no
Marina, no
Marina, no
Marina
Som a l'inici
De uau a l'isla de l'atura
I uom de boqueig
A cuipsa
La política catalana
I això és realment
Desil·lusionant
Molt bé
No li ha agradat que els partits independentistes
Hagin arribat a un acord
Per conformar la mesa del Parlament
M'ho imagino
Això no va de si m'agrada
Senyoreta
M'ha dit senyoreta
Ah, tens raó
Bé, això va de boquejar o no boquejar
Com?
Va de boqueig o no boqueig
De bloqueig?
De cara a un investitura
Faig una crida a els partits amb voluntat de progrés
Sí
Perquè Catalunya, una nova etapa política, pugui alçar el bou
El bou, eh?
Pugui alçar un bou?
El bou
El bou
De boar
Ah, el bou
Alçar el bou
Fantàstic
Ara de seguida parlarem de política, senyor Illa
Avui també hem de parlar de Pep Guardiola
Perquè ahir, en el marc d'un torneig de golf solidari
Que organitza ell mateix
Va dir que mai més tornarà a entrenar al Barça
Sí, però és que ho ha dit tantes vegades
Que ahir fins i tot va dir
Podem ser grandets ja
Però ja som tots una mica grandets
És una porta que no es tornarà a obrir mai més
The door is closed
Molt bé, Pep
Bon dia
Escolta'm, per què tens aquesta fòbia
La idea de tornar a entrenar al Barça
Ni que sigui
Podries venir ni que sigui d'aquí molts anys
Però digues
Dóna'ns una mica d'esperança
Digues que un dia tornaràs
No siguis tan...
I think
Moltes vegades
Barcelona is my club
Barcelona is my team
Sí
So if one day they call me
Because they need me
I tell Foden
Kevin
Erling
Think about
What I'm saying
Think
Because
Dos people
Aquestes diets
No, és que...
Ara què?
Has oblidat el català?
Ara t'has oblidat el català
No has donat ni un sol argument per no tornar al Barça
Yes, I do
Escolta'm
Yes, I do
No hi hauria cap motiu que et fes canviar d'opinió, Pep
De veritat
People
The application of Bar has changed football
No t'he preguntat, Pobar
Pep, no t'he preguntat, Pobar
Salah, canter
Wow
Rain
It's very important
No, sisplau
Estas tirant pilotes fora, sisplau
No, és que no
No podem obrir-ho i no així
This is why
This is why
This is why, this is why, què?
Collons, Pep
Sisplau
Home, present la porta
Bon dia
Torna, Pep
És el teu amic, Jan
Estem enfonsats, Pep
A veure, president
Mantingui la compostura
Ja tenim entrenador
No, no, no, no
Trenca coses, no, sisplau
Vidres?
No, no, jo no he trencat res
Són aquests jodes que ets per aquí
Que són uns maleducats aquí
Insultant a la gent, de veritat
Molt bé, escolta
Estem fent un projecte nou
Ja tenim nou entrenador
No li vagi a demanar res a Pobar
Amb qui?
Amb un projecte nou
Amb l'alemà d'aquest
El Flux
Flix
Es diu Flix
Com vols que es vagi bé
Amb un entrenador a la mà
El segon dia seguit
Que facin físic
Els jugadors fotran el cap
Pep
Torna, sisplau
No, no, no, no
No, no, no, no
No, jo no puc, president
Doni un vot de confiança al Flix
Doncs en sortirem sense tu, Pep
Mira, sisplau
Et donaré tot el que em demanis
Et puc donar un ronyó
El dia que necessitis
Un pulmó
Al cor
Te dono tot
Pot ser donant de cor, eh, vostè
Sí, sí, sí, però
Sí, fins i tot
He pujat de Torroella
De Montgrí
Per intentar convèncer
Ara li donarem una mica d'aigua
S'està emocionant el president
Si tampoc està tan lluit
Torroella de Montgrí, eh
Com és que ha pujat, per cert
Fins a Torroella
Perquè en Pep l'ha convidat
A el torneig de golf
En Pep
S'està emocionant el president
En aquests moments
El matí a Catalunya Ràdio
Ara li donarem una mica d'aigua
Ara li donarem una mica d'aigua
El va convidar al torneig
És que em va trucar i em va dir
Presi
Vols pujar a fer uns forats
I
Per favor
Ara li donarem una mica d'aigua
A 0 a 100
En 5,8 segons
I va, i era un puto torneig de golf
Evidentment que era torneig de golf
Eh, he fet un Holy One
Que Déu-n'hi-do, tu
Un forat en un dia
Sóc una puta pàgina de golf
Doncs molt bé
Anem als temes pendents
M'has decebut, filla
Oh, i tant que m'has decebut
Home, Robert De Niro
Com estàs?
Sí, sí, sí, decebut
Noi, em sento realment decebut
Saps quin dia és demà, Marina?
Sí, 12 de juny
Odió del doblatge
Sí, sí, això ja ho sé, Marina
Sé mirar el calendari
Et penses de debò que no sabia
Que era dimecres 12 de juny?
Sí, clar, si vulles dimarts
De debò?
De debò?
De debò?
Demà és 12 de juny
Si tingués un caràcter
Una mica més irascible
Ara trauria el meu revòlver
Eh?
No, no, no ho demarbes
Si està intentant
Què fas?
I us donaria un ensurt
Però no ho faré
POM!
Que no ho faré
Però vostè troba normal?
M'en guardaré prou
Senyor Robert De Niro
No sabem per què ha entrat
A l'estudi
Sí, a més no havia vingut mai
No, no havia vingut mai
Demà no és el dia mundial del doblatge
Sí, demà és el dia mundial
Sí, demà és el dia mundial
És una pregunta senzilla
No és el dia mundial del doblatge
Sí, demà és el dia mundial
No heu parlat amb una senyora sobre doblatge
Sí, eh?
I en canvi no m'heu convidat a mi?
No, no, no, no
No us preocupeu
No passa res
Aquest vell rònec ja no és ningú
Aquestes alçades de la pel·lícula
Però jo ja vaig ser un dels grans, Marina
Vaig ser dels grans i el meu revòlver també
Medici és gran
Que li afegarem el micròfon
Perquè arribem a l'estorça i el bollet