La Vicenteta!
Catalunya Rádio.
Las noticias de las 12.
Hola, bon dia. Us informa Sara Riera.
Diferentes sociedades catalanes de l'àmbit mèdic
reclamen en un comunicat conjunt
mesures consensuades sobre l'ús de les pantalles entre els joves.
La Societat Catalana de Pediatria, de Psiquiatria Infantil i Juvenil,
la Societat Catalana de Psiquiatria també,
i la d'Especialistes en Psicologia Clínica
demanen que s'inclogui un aprenentatge de l'ús saludable
dels dispositius digitals a les aules abans d'arribar a l'ESO.
També reclamen que les decisions que es prenguin
siguin a partir d'evidències científiques.
En aquest sentit, plantegen que l'administració
ha de constituir un grup d'assessor d'experts
al servei de les institucions per donar resposta
a la població que està moïnada per l'accés de temps d'exposició
a les pantalles dels seus fills.
Se reclamen també campanyes preventives
sobre l'ús inadequat que s'està fent d'aquestes eines
i que es destinin recursos a la formació d'habilitats digitals
a disposició de les famílies, dels mestres
i també d'altres professionals
que estan en contacte amb els menors.
Més notícies, Núria Oriol.
La presidenta del Banc Central Europeu
obre la porta a baixar els tipus d'interès
tot i que la inflació encara supera el nivell
que considera adequat, amb certa cautela.
Per aquest motiu, Cristin Lagarde explica
que la decisió es podria prendre a l'estiu
amb la qual cosa es faria efectiva
com molt aviat a la reunió que el Banc Central Europeu
té prevista per principis de juny.
Ho ha dit en una entrevista al mitjà econòmic Bloomberg
durant el fòrum de Davos.
Jo diria que també és probable,
però he de ser reservada
perquè també estem dient que tot depèn de les dades,
que encara hi ha un nivell d'incertesa
i que alguns indicadors no estan als nivells
que ens agradaria veure.
Un avió de Qatar amb medicaments
i ajuda humanitària per Gaza
ha aterrat a Egipte
en una primera fase de l'acord pactat ahir
entre Israel i Hamas.
El compromís obtingut amb la mediació de Qatar,
justament, i de França
permet l'entrada de productes de primera necessitat
per la població palestina
a canvi de subministrament farmacològic
pels més de 130 hostatges
que estan retinguts des del 7 d'octubre.
En aquest context, fa una estona,
el secretari general de l'ONU,
Antoni Guterres,
ha acusat països com Rússia i Israel
de violar el dret internacional
i de trepitjar, literalment ha dit,
les convencions.
Veiem una epidèmia d'impunitat
arreu del món.
Veiem alguns països
que fan tot el que calgui
per promoure els seus propis interessos
a qualsevol preu,
des de la invasió russa d'Ucraïna
fins al Sudán,
més recentment Gaza.
Les parts en conflicte
ignoren el dret internacional,
trepitgen les convencions de Ginebra
i fins i tot violen
la Carta de les Nacions Unides.
Aquest matí hi ha hagut
un accident mortal
a la carretera entre la Ràpita
i el Poble Nou del Delta
a la comarca del Montsià.
Tortosa, Jordi Barranca.
Bon dia.
Els fets han passat
al punt quilomètric 4,2.
El conductor del vehicle,
un home de 59 anys
i veí del Poble Nou del Delta,
ha mort com a conseqüència
de l'accident.
Els Mossos d'Esquadra
han rebut l'avís
quan passaven pocs minuts
a les 8 del matí.
Per causes que s'investiguen,
el vehicle primer ha sortit de la via,
després ha volcat
i a continuació ha estat
quan ha caigut a un canal.
La carretera on han passat els fets
és coneguda aquí,
Terres de l'Ebre,
com a carretera de la Vergonya
i es dona la circumstància
que diverses plataformes locals
en denuncien la seva perillositat.
Jordi Barranca, Catalunya,
Ràdio Tortosa.
La cooperativa Bacus
i el productor Jaume Roures
compraran tots els segells
del grup Enciclopèdia
que està afectat
per una greu crisi econòmica.
Es crea així
el segon grup editorial
en llengua catalana
que tindrà el 8%
del mercat en català
aquí a casa nostra.
Aquest acord inclou
que la distribuïdora Àgora
que pertany a Enciclopèdia
també passa a les seves mans.
El director de Bacus,
Oriol Soler,
ha explicat a Catalunya
en formació fa pocs minuts
que a Bacus
tenia clar
que havia de fer aquest pas.
A Bacus
des de fa dos anys
viu un procés
de transformació
enfocant-se molt més
cap a la creació
de continguts.
Teníem una sèrie
de segells d'editorial.
Tenim la llibreria
més gran de Catalunya
i per tant
era una certa lògica
que anem fent créixer
el nostre projecte
de menjar o barroures
incorporar els segells
d'Enciclopèdia
perquè ens permeten
ajudar al màxim
que molt editorial
en llengua catalana
cada vegada més fort.
Als esports,
Marta García,
Carlos Sainz
i Lucas Cruz
han perdut
uns nou minuts
respecte de Sebastian Levin
la desena etapa
del Dakar
que encara segueix
en marxa
a falta de 30 quilòmetres
per acabar l'especial.
De moment
segueixen líders
de la General
en una etapa moguda
on han punxat
un parell de vegades.
En moto,
resultats definitius
i triplet d'onda
amb Brave
que segueix líder
van beber
ni Cornejo.
Classificació
de Paula
Vadosa
per als setzents
de final
de l'Open
d'Austàlia
de tenis
després de superar
la russa
Pavluchenkova
en 2-7,
6-2 i 6-3.
Eliminació
en canvi
de la barcelonina
Rebeca Massarova
davant l'ucraïnesa
Surenko.
En el quadre masculí
està en joc
el partit
entre Djokovic
i Popirin
de moment
amb domini
del Servi
per un 7-0.
El Girona
repel
Rallo Vallecano
als 8-10 de final
de la Copa
amb les baixes
d'Eric García
i David López.
El partit
és a dos quarts
de 10
amb la transmissió
del Tot Gira
en l'antena
de Catalunya Ràdio.
També s'ajua
a la semifinal
de la Supercopa
Femenina
entre el Barça
i el Madrid
a partir de les 7
en l'estadi
debutar
que alega n'és
i també
amb transmissió
de la TDG
per l'antena
de Catalunya Ràdio.
En l'Eurocab
masculina
de bàsquet
a dos quarts
de 9
London Lions
Joventut de Badalona
i en la competició
femenina
torna a dels vuitens
de final
a partir de les 7
Uni Girona
cadí la seu
amb avantatge
de 16 punts
del partit
d'anada
per a les gironines.
I ara comença
l'Espanya a Egipte
del preolímpic
d'hocallherba masculí
que se disputa
en València.
Fins aquí
les notícies.
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
que no surti d'aquí.
Roger,
creus que som
un programa influent ja?
A veure, influent, influent,
no ho sé,
però sí que comencem
a rebre certes pressions.
I també estem rebent rumors, eh?
És veritat,
ara s'han de contrastar, eh?
Audiència,
envieu-nos tots els afrets
que sapigueu
al WhatsApp del programa
677 27 10 58.
Al final
som un programa de servei
que no surti d'aquí.
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet
i Marta Montaner.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Bueno, bueno, bueno, bueno, bueno.
Bueno, señoras y señores,
aquí él habla Luis Rubiales.
Y nada,
yo he venido
porque el señor Ricard Ustrey
del Mati de Catalunya Ràdio
me ha dicho
que él hace
como una
abrazada
con vosotros.
Sí, sí.
No, no, no.
No, no, no.
Me ha dicho
hay una mujer
por ahí
y yo digo
bueno,
si hay una mujer
es Aida Fita,
está claro.
Nos podríamos abrazar
Aida Fita.
No, es una matáfora.
No es un abrazo real.
No.
No es una radiofónica.
Ya sabes que a mí me gusta
que me abracen,
que me miren a los ojos
y que me digan
un pequito.
Y que te levanten
un palmo del sueño.
Que te levanten un palmo,
claro.
Y si ella dice que sí,
¿yo qué tengo que hacer?
Y también te gusta
cogerte los genitales.
También.
Hombre, claro,
mira, queréis verlo.
No, no, no, no.
Los pongo tranquilamente
aquí encima de la mesa.
Mira.
Los pongo per tot arreus.
Hostia, Luis.
¿Habéis visto?
Sí, sí.
Nosotros sí que son
genitales de toro.
No tú perdonarás
mai eso, Ricardo Estrell.
Mira que ha de dejarnos
aquí Luis Rubiales.
Bueno, ¿qué quieres decir?
¿Ahora qué haces?
¿Qué haces?
Pues nada,
yo es que voy por la radio
y me estoy haciendo
un opinador.
Ah, sí.
Lo opino.
No, por ejemplo,
hostia, la sequera tal
está mal.
¿La sequera?
Yo digo, coño,
la sequera, tío,
pues se tiene que controlar
la ducha, tío.
Pues oiga...
Nos duchamos juntos
y ya está.
Avui nosaltres parlarem
d'aquesta figura
que ha proposat
l'alcalde Collboni
que és l'alcalde de nit.
No sé a vostè
que lo dice.
Hombre, yo alcalde de nit
si te digo
lo que hago yo
por las noches.
Era presidente
de la Federación de Noche
también,
una mica, ¿no?
Ric de nervios,
eh,
perquè aquest home
és molt reprobable.
¿Re qué?
Eso que quiere decir.
Es lo que usa usted.
Que me da un poco
de asco,
señor Rubiales.
Hombre, pues no.
Mira,
vamos a tejer el lazo
entre nosotros.
Sí, claro, sí.
No, no, no,
por favor.
Ya sé que eres un macho,
pero ven aquí.
Comencem el programa,
comencem, sisplau.
Venga.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bon dia, catalans,
catalanes i catalanis.
Això és l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio,
la llahuasca radiofònica
dels vostres migdies
amb uns xamans
de l'humor
com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramonera.
Hola.
L'Aina Austrell,
l'Alba Castellbi
i en David Tort
a la producció.
La Montse Durany
i en Víctor Lorenz
al control central.
El control de sol
Albert Joder
i qui us parla
en Quim Morales.
Dimecres 17 de gener
és el Dia Mundial
de Molestar un Famos,
una feina que té
encomanada en Joel Díaz,
però primer
ens ha d'explicar
què fa avui
amb els vostres impostos.
Què tal, companys?
Molt bé, i tu?
Em rebeu bé?
Perfectament.
Doncs és estrany
perquè estic pràcticament
al Pirineu de Barcelona,
que és com jo anomeno
el barri de Vallcarca.
Ah, mira!
Un barri tremendament empinat.
Avui he gastat impostos
amb gasoil
de la unitat mòbil
que comanda
José Antonio Muñoz.
Sí.
He gastat també
la pròpia paciència
de José Antonio Muñoz.
He gastat la meva energia
pujant al carrer
Riu de la Plata
per arribar fins al número 23,
que és on té
el local d'assaig
i creativitat
el nostre famós
molestable d'avui,
que és Dani Nelo.
Home, Dani Nelo.
El millor saxofonista
del sud d'Europa.
Doncs sí, senyor.
Així l'he batejat jo,
un company de la ràdio també,
que presenta el Jazz Watusi,
que el fan els diumenges a la tarda
i, bueno,
ara, quan arribi a dalt d'aquest carrer,
eh?
Hòstia, però...
És que estic una mica cansat.
De quina inclinació estaríem parlant?
Saps el turmalet del tur?
Sí, sí.
Doncs més, encara.
Jo crec que estem parlant
d'una pendent del 15-16% tranquil·lament, eh?
I em sorgeix un dubte
perquè sabem que tu, Joel,
ets molt fan de Dani Nelo.
Jo soc tremendament fan de Dani Nelo.
Estic molt nerviós.
M'estan suant els sobacos.
Ai.
Però això, Joel,
tampoc vindria a ser exclusió d'avui, carinyo.
També és veritat, Ramoneda, carinyo.
I com t'ho faràs per molestar
a una persona que et mires tant?
Aquest és el problema.
És un repte, és un repte.
No, però què són la vida
sinó un encadenament de reptes.
Ara mateix hi ha un gos fent caca
a pocs metres meus
i a pocs metres també
de la unitat mòbil de Catalunya Ràdio.
I t'ha mirat mentre feia caca?
Sí, i m'estava mirant els ulls.
Ai, pobra.
I algú la recull, aquesta caca?
No, no.
Eh, has deixat la caca allà, eh?
Eh, recull la caca!
El tio se'n va corrents, eh?
Doncs mira, està impartint justícia
al barri de Vallcarca,
en Joel Díaz,
on avui s'ha proposat molestar
un dels seus ídols musicals,
en Dani Nelo.
Acabo d'arribar a casa seva,
Dani Nelo, digues algú.
Bon dia, endavant,
que esteu molestant els veïns, va.
Va, mira, veus?
És veritat.
Vinga, va.
Però es tracta de molestar-lo a ell,
no als veïns, eh?
Sí, ara el molestaré,
t'ho prometo, Quim, que el molestaré, d'acord?
Ara hi tornem, fins ara.
Fins ara, guapo.
I ara hem de parlar
del que està sent tot un èxit aquesta setmana,
que és el propòsit que es fa
durant aquests cinc dies la Aida Fita
i que nosaltres anomenem
la Fita de la Setmana.
Recordem que aquesta setmana
estem buscant la persona
que tingui una foto
amb algú més famós.
Sí, sí, sí.
Però hem hagut de generar
una escala de valors.
Correcte, un sistema de puntuació
perquè, si no, a veure com donarem el premi,
que és un àpat,
un menú d'agustació del xef,
el tastem restaurant
al carrer Provença 88,
on, per cert,
avui uns quants tenim el plaer d'anar.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
És veritat, perdona,
perquè jo no hi vaig.
És per uns temes
que ja t'explicarem.
Vale.
Eh?
Però no pateixis
que portarem un tàper amb croquetes.
Ai, avui no tinc gana.
Avui no tens gana?
No tinc gana.
I menjar sense gana.
Si n'has ganat, doncs ja és una llàstima.
Ai, quina pena que em fas.
Noi.
Canviem per l'Aida.
Però menjar-me la gana, també diuen.
També és veritat.
També és veritat.
Doncs bé, en aquesta valoració he posat
rellevància del famós,
com de famós és.
Sí, sí.
Exclusivitat de la foto,
si hi surt molta gent,
o surt només aquesta persona.
Això és un 1 sobre 5.
Ai, una puntuació de 1 a 5.
De 1 a 5.
Molt bé, correcte.
Ja n'hi hem valorat.
Perfecte.
Després, rellevància internacional,
és una persona coneguda fora de Catalunya.
Sí.
Importància històrica,
és una figura històrica o de rellevància en el temps.
Molt bé.
Ha estat del famós,
la persona està morta,
sí o no?
O sigui, en l'actualitat, no en la foto.
O sigui, si està mort,
són més punts que si està viu?
Sí.
D'acord.
Però només un punt més.
És com un extra tonto.
D'acord.
I si té més d'una foto amb la mateixa persona.
Ah, molt bé.
Allò que t'has anat trobant,
un mateix famós,
durant diverses èpoques de la vida,
que crec que és un dels casos que tenim avui.
Exacte, avui.
Perquè, mira, comencem amb en Joan Josep,
que té un selfie amb Rafa Nadal.
Rafa Nadal, molt bé.
No està mal.
En Rafa Nadal has sortit de molts anuncis.
Sí, sí.
Està molt bé.
Has sortit de molts anuncis.
Bueno, com a figura pública.
Vols dir que no has conegut per una altra cosa?
Diria jo, eh?
És perquè fa un anunci d'un cotxe, no?
Va, va, va, sí.
I també juga a tenis, de tant en tant.
I guanya alguna cosa.
No, no, jo quan penso en anuncis,
penso en la senyora de Busco Ajax
i en el Rafa Nadal.
Amb qui, ja?
Sí, que per cert,
saps que la senyora de Busco Ajax
és la sogra d'un amic meu.
No fotis.
T'ho juro.
Aquella senyora que se li obria l'escola...
Sí, senyor.
És la sogra d'un amic meu.
I un dia no podem entrevistar-la?
Sí, sí.
O anar-la a veure.
Sí, sí, sí.
A veure si ha trobat en Jax.
El va trobar o no?
No, no el va trobar.
Després tenim en José.
Bueno, ens ha enviat 57 fotografies.
Quina manera d'abusar.
57.
Entre d'ells hi ha Jesús Gil,
l'expresident de l'Atlètico de Madrid,
el Gran Wyoming, Ada Colau...
El pionero.
I, bueno, mil més,
que no dèiem tots perquè, si no,
no acabarem el programa.
Perdona, jo crec que a l'escala de valors
que us heu molt ben inventat aquest matí
hauré de posar si la persona de la foto
està condemnada a la presó.
Jo crec que també ha de ser un punt extra.
Mira, l'ho punto aquí.
Anirem afegint categories a la puntuació d'aquí divendres,
així podrem encara afinar més
amb el guanyador o guanyadora de la fita de la setmana.
Clar, perquè si tens una foto amb Jesús Gil,
un punt extra per a la presó.
Messi també va estar condemnat a la presó.
No ho recordeu.
Però no hi va entrar, no?
Bueno, i?
Un acord d'aquells com la Shakira.
La Tere té una foto amb la Sílvia Munt,
després l'Ignasi Cruz té una foto amb la Charlie Pee,
la Marta té una foto amb Robert Englund.
Jo també tinc una foto amb la Charlie Pee, eh?
Vàries.
Sí, sí, sí.
Imagina't.
I una entrevista en què parla de mi, també.
Ah, sí?
Ah, ja la miraré.
En Robert Englund és en Freddy Krueger,
per qui no sàpiga què és.
Sí, home, i tant, i tant.
Simpatiquíssim.
I un habitual del Festival de Sitges.
Exacte.
Per tant, això li treu una mica d'apuntació.
Jo crec que aquests en mi vius a Sitges.
Viu a Sitges, oi?
Podríem apuntar també si és un famós que va molt pel...
Que és fàcil de trobar, no?
Fàcil de trobar, exacte.
Fàcil de trobar.
Sí.
Quantes coses.
I per últim, tenim...
Fàcil de trobar, resta punts, no?
Sí, resta punts.
Serà molt divertida la puntuació,
el sistema de puntuació a divendres.
Exacte.
I la Vela, que ens envia una foto...
No, fotos amb Tom Holland,
una el 2012, una el 2020 i una el 2022.
Ostres!
S'han trobant diverses vegades,
i són selfies, a més.
O sigui, jo crec que aquí hi ha un poc de rolleta.
Des que era un nen fins que s'ha convertit
en una mena de sex symbol.
Tom Holland és el Spider-Man més actual, més recent.
Aquí hi ha nivell.
O sigui, pràcticament...
O sigui, a veure, el 2012 Tom Holland era famós,
però no tant.
Potser per lo impossible.
Clar, aquí era poc conegut,
per tant tindria menys punts,
però el 2020 hi ha molts,
i 2022 més.
Però tu no creus que aquesta feina d'escouting,
de famós, de dir,
jo sé que tu algun dia ho seràs,
i que acabis en famós...
Ah, s'hauria de sumar punts.
Hauria de sumar punts.
Hauria de sumar, sí.
Apostar per un famós.
Apostar per un famós.
O sigui, hi haurà tants, tants,
tants varens aquí a l'hora de puntuar
que sortirà la puntuació més justa
a la fita de la setmana.
Superjusta sortirà.
Busquem la persona que s'ha fet una foto
amb un personatge o una celebritat
més famosa o més famosa.
Ens ho podeu enviar al nostre WhatsApp,
que és el 667-37-27-29.
Això ho deveu tenir al mòbil,
per tant és fàcil.
667-37-27-29.
I divendres, la persona que s'ha fet la foto
o que més o menys segons aquest sistema d'apuntuació
valorem com la que ha trobat un personatge més cèlebre,
s'emporta un sopar per dues persones,
el tastem restaurant,
carrer Provença 88,
i gaudirà d'un fantàstic menú degustació del xef.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
I, per cert, Jordi Ramoneda,
avui toca Jordi Ramonodo.
Avui toca Jordi Ramonodo,
anirem a un nodo del 1959,
una època de...
diguéssim, en el règim s'estava obrint,
al món exterior.
Sí, que sí, sí.
Amb els Estats Units,
també amb la RDA,
amb els alemanys.
Fer-se una mica els simpàtics amb grans potències.
Què vol dir això?
Reunions.
Reunions del nivell amb gent estrangera.
Sí.
Noms estrangers.
Ai.
Pronunciacions no correctes.
D'acord.
Ja descobrirem com se les arreglava el narrador del nodo
per pronunciar noms que no coneixia.
Avui noms estrangers a Jordi Ramonodo,
el millor recull que trobareu d'aquest butlletí informatiu del franquisme.
I ara és el moment de connectar amb l'exterior de Catalunya Ràdio.
Pérez d'Esquerdo, no.
Pérez d'Esquerdo, sí.
No.
Sí.
No.
Sí.
Sí.
Cada dia ho fem, o millor o pitjor, ara no t'ho sabria dir.
Bé, millor sempre.
Però cada dia diferent per donar pas a en Xavier Pérez d'Esquerdo.
I avui, atenció, que hem de parlar d'una notícia
que s'està comentant molt les darreres hores.
En Xavier s'ha interessat per una nova figura
que aviat podria vetllar per la ciutat de Barcelona
a partir del vespre.
Estem parlant de l'alcalde de nit.
Soc l'alcalde de nit.
Ja tenim el musical, eh?
Parla de Collacom?
Podria fer-ho.
Ah, no, que ja pleguen.
No acaben de plegar mai, per això.
Perquè ara estan fent una altra vegada Maricel, eh?
Ah, sí.
Per 18a vegada, no?
Per això mateix.
Jaume Collbon i l'alcalde de Barcelona
han anunciat que en el cas que hi hagi un acord de govern
tant amb Xavier Trias com amb Bada Colau,
els delegarà l'elecció d'un alcalde de nit
com el que ja hi ha a ciutats com Nova York,
com Londres o París.
O sigui, un càrrec nou?
És un càrrec nou.
És una persona que vella per tot el que passa de nit
a les grans ciutats.
O sigui, és el que necessita l'administració,
que és un altre càrrec.
Un altre càrrec correcte,
que jo m'imagino que no estarà despert tota la nit.
No, no, no.
Sinó que aquesta nit ha passat això.
Bueno, doncs això és palmarrones perquè...
Ah!
Això és que la nit evident ha sigut aquí.
Anda, però, hòstia, la nit...
La nit és molt complicada.
A grans ciutats com Barcelona,
i per això avui en Xavier Pere d'Esquerdo
ha sortit a preguntar a la gent que es trobi pel carrer
sobre aquesta qüestió.
Sí, què tal? Bon dia, Quim.
Doncs abans heu cantat tan malament
que ara cauen quatre gotes.
Imagina't.
No podria contar pitjor.
Sí, sí, són quatre gatetes.
Quanta gatetes han caigut.
Quatre gatetes han caigut.
Quatre gatetes estan caient.
Bé.
Sí, doncs escolta, estic buscant a veure si
tindríem una alcaldesa o un alcalde de Barcelona,
però per la nit, no?
T'imagines el tries a la nit davant de l'Udegàs?
Jo crec que no seran ni l'un ni l'altre, eh?
Vull dir que triaran la figura,
una persona del seu partit,
que serà una mica el que designaran com a alcalde de nit,
perquè és que jo trobo que és un marró, eh?
Home, i si no que facin com l'última hora,
que fan la repetició de la nit,
no el poden posar gravat per l'alcalde de nit?
Un collboni gravat per la nit.
Està bé, no?
Es veu que això ja ho havia proposat Esquerra l'any 2019,
però al final ningú va sortir com a alcalde, eh?
Ah, mira.
O sigui que jo em proposo ara buscar un alcalde de nit.
A veure si trobes algú que s'ofereixi per ser-ho.
Doncs vinga, va.
Sí, no sé si serà jove, gran, home, dona,
el que vulgui ser,
però he de trobar un alcalde de nit abans d'acabar el programa.
Amb aquesta disposició de vetllada, no només de l'oci nocturno,
sinó de la gent que treballa de nit a Barcelona,
de la gent que hi ha per Barcelona de nit,
que fan diferents activitats.
O que dormim bé.
O que s'adormim.
Els que vivim a Barcelona, no?
O els que dormen malament.
O els que dormen malament.
O sigui que és una figura que ens interessa avui
i de seguida parlarem amb en Xavier Bérez d'Esquerdo.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, Quim Morales.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Què li sembla aquest cartell?
No em sembla res, soc cega.
Ah, perdó.
Passen cinc minuts d'un quart d'una del migdia,
som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
aquest desenllaç humorístic de set hores de ràdio
que podeu venir a veure en directe.
Sí?
Aquí al nostre estudi, a més a més gaudiu,
de la presència d'en Jordi Ramoneda,
d'en Joel Díaz, de l'Aida Fita,
ens veieu a tots plegats.
De l'Albert Joder, també.
De l'Albert Joder, sí.
Però la gent hauria de...
Mira com riure.
No, no, és que l'Albert a vegades es posa a riure així,
quan li veig dir alguna cosa es posa a riure així,
i no para, i no para, i no para, i es posa nerviós.
Però és com un riure malalt, trobo, no?
Sí, sí, de tos.
Fins i tot hi ha una mica de tos de fumar, en aquest riure.
Que no l'he vist mai fumar, l'Albert Joder.
Bueno.
No, diu que no, que no.
Doncs bé, si voleu venir-nos a veure,
ens escriviu a l'última hora, arrobaquensradio.cat,
o si, escolta'm, algun migdia esteu per aquí davant,
entreu i pregunteu.
Ah, passeu, passeu.
Si hi ha lloc, us deixarem passar.
I ara el que farem és obrir la carpeta
dels secrets més ben guardats de la gent que treballa
a la ràdio i a la telepúbliques.
És el moment amb l'Aida Fita de la Corporació Confidencial.
Aquesta setmana he parlat amb Marina Romero.
Home, home, home.
Sant Cogatenca il·lustre.
Sí, però t'ha deixat parlar?
Perquè és ben xerraire la Marina, eh?
Poquet, poquet.
De fet, jo sempre començo les meves entrevistes
amb una pregunta molt senzilla
per sentir còmode l'entrevistat.
Sí.
I ella ja...
Tot el revés que farà de seguida en Joel Díaz
amb en Dani Nelo, que és molestar-lo.
Exacte.
Vinga, Marina, com estàs?
Hola.
Molt bé, i tu?
Molt bé.
Però parlem de tu, no de mi.
Ai, això ens costa, eh, als periodistes,
perquè sempre parlem dels altres,
que com que sempre ens diuen...
Vosaltres no sou la notícia.
Llavors sempre fas un pas enrere amb tot.
A mi el Ricard a vegades em diu...
Perquè a vegades explico coses de la meva vida
i em diu...
Això no interessa a ningú.
Llavors ell, quan explica coses de la seva vida,
jo li dic...
Això no interessa a ningú.
I em diu...
Tens raó.
Sí que ho fem, és veritat,
que expliquem coses de la nostra vida,
que no saps ben bé si interessen o no,
però de vegades et semblen significatives,
si més no.
Sí, i així també és com que la gent vegi
que també són persones.
Ara.
Bueno, jo, incluent-me,
jo no soc periodista, eh, però...
Ni jo tampoc.
Però sí que sou persones.
Clar que sí.
Per exemple, com que no parlarem de la nostra vida,
jo no parlaré de que divendres
vaig quedar amb la Marina Romero...
Això és veritat.
La nit de divendres va quedar amb la Marina Romero,
però no enlloc.
Què vol fer?
No, no, això no interessa a la gent.
Però encara no sabem què va anar a fer tu
i la Marina Romero un divendres al vespre.
Va anar a una sala.
A una sala de l'Hospitalet.
A una sala?
A una sala.
A un lobotèl.
No, no, a una sala.
Hi havia gàbies.
Ai, és que estava molt fosc.
Quines sales coneixes tu, Quiu?
No ho sé, jo pregunto a la Babalá,
a veure si l'encertem.
Ai, senyor.
Doncs bé, ella diu que la vida dels periodistes
no importa a la gent,
però jo dic, i a tu t'importa la vida de l'altra gent?
Tu ets una mica xafardera?
No em considero una persona xafardera.
No, que cadascú visqui com vulgui,
faci el que vulgui,
però tinc molta curiositat per saber
com s'ho fan els altres per viure,
o com s'ho fan els altres per ser feliços,
o com s'ho fan els altres.
Llavors això em crea molta curiositat,
però perquè al final et dona uns ingredients a la vida
i com els ha manejat l'altre, no?
És xafardera.
Sí, sí, sí.
És xafardera, no passa res,
tots ho som una miqueta.
Però és que els periodistes ho han de ser,
perquè un periodista sense inquietud,
sense curiositat, no va enlloc.
Òbviament.
Després també la Marina,
veiem que és una persona com molt alegre,
molt contenta, sempre molt animada,
però dic, no sé si és una impressió que em dóna a mi
o ella és així de veritat.
Jo em considero una persona alegre.
Crec que això ho he après molt del meu avi,
del meu pare, que m'han marcat molt,
perquè sempre són persones superanimades,
que estan supercontentes.
Crec que és com una actitud a la vida que dius,
hòstia, si li fots un somriure,
doncs mira, és gratis.
Tinc la sensació que amb un somriure
aconsegueixes més coses
que si vas tot el dia enfadat,
malhumorat, queixant-te de tot.
Clar que sí, home.
Sí, és una cosa que aplico.
En Jordi és el que ho aplica més de tot aquí.
En Jordi ho aplica molt.
Arriba al matí i és que amb un somriure d'orella a orella
que em fa una il·lusió,
una abraçada forta que em fa sempre, cada matí.
Bueno, a veure, no sé,
a mi ja sabeu que em coneixen com el Dalai Lama.
Sí, i tant, així és.
I a més ara, des que has estat pare,
que se't nota un bon humor,
les ganes de viure, de fer coses...
De fet, m'estan nominant pel Premi Nobel de la Pau.
Hòstia, tu, carai!
Enhorabona, eh?
Bueno, ja no sé ni explicar.
Sí, home, sí, i tant.
També la Marina sembla una persona
que és com molt activa, no?
Molt esportista.
Sí, i tant, sí.
Jo l'he vist a les xarxes que va corrent porai.
Amb el gos.
Va corrent porai, sí.
Amb el gos.
Sí, sí, de fet, ella m'ho explica.
Perquè jo vaig ser una joventut marcada per l'esport,
vaig fer molta gimnàstica rítmica,
però d'alta competició,
vaig anar a molts campionats d'Espanya,
vaig representar Catalunya,
i vaig fer molt l'atletisme, també.
Però després, amb els estudis,
i em vaig obsessionar amb que volia fer periodisme,
volia entrar a la pública,
llavors va ser un error que vaig deixar com l'esport aparcat,
no em va sentar gens bé,
i després vaig tornar a recuperar l'esport.
Ja no soc aquella nena o aquella jove
que estava tan en forma.
I jo crec que una manera de demostrar que soc activa
és una manera de recordar-me d'Ei,
que tu vas ser aquesta.
No te n'oblidis d'això.
Campionats, eh?
La gimnàstia rítmica és allà de les cintes i les...
No?
Sí, bueno, depèn.
Depèn de les...
I ha dit dalt nivell, eh?
Dalt nivell.
No, no, això ho ha dit per fardar.
Que no, que va representar Catalunya, va dir.
Bueno, però és que si és veritat...
No, no, sí, sí.
Tens enveja?
No, però m'ha fet gràcia això que digui dalt nivell,
perquè a mi la Merina això no m'ho ha explicat mai.
Anava a dir, no t'ho va explicar a la vostra cita.
D'hauríeu estar per altres coses.
És que no va ser una cita, va ser una trobada.
Una trobada.
Una experiència.
Una trobada.
M'ha escrit la Marina, m'ha dit, no diguis res, sisplau.
D'acord, d'acord, no direm res.
No direm res.
Bé, doncs en fi, però ella com és?
No, el dia a dia, vull dir, la veiem com molt extrovertida,
però és una persona sèria, també,
perquè treballa en el món del periodisme.
Jo crec que és rigorosa, però seriosa no la veig.
Sentim-ho.
La meva vida és com, hi ha una part de cap,
però hi ha una vida de bojeria.
Hi ha com el seny, però hi ha molta rauxa, també,
perquè si no et penses, però que avorrit, no?
Si tot és seny.
I sobretot quan ve la primavera, una vegada,
me'n recordo que van trucar de l'escola,
jo sempre he estat superbon estudiant,
de treure molt bones notes,
i van deixar un missatge gravat al contestador.
Vaig arribar jo, vaig posar play,
i era la meva mare que li deia al meu pare,
l'han trucat de l'escola,
que veuen a la Marina molt moguda,
que la veuen, no?, com que l'estava liant.
I era la primavera,
i sempre que venia a la primavera,
és com, m'accelero.
Així com a l'hivern hivern una mica,
a la primavera m'accelero molt.
A la primavera la Marina altera.
Doncs sí, reacciona a les estacions.
Està molt bé,
perquè cada cop hi ha menys primaveres i menys tardors,
deu tenir uns rampells de sobte,
deu estar bé, i d'altres no, eh?
I acabem amb una cosa,
perquè també tot aquí és molt bonic,
però acabem amb el que li molesta a la Marina.
Ho diu la gent falsa.
La gent que no somriu no m'agrada gens.
O sigui, crec que la gent que no somriu no és de fiar.
Et passa amb algú de la casa?
No ho diré, però sí.
Bueno.
És que no li passi amb tu, Jordi Ramoneda,
ja que tu rius poc, eh?
Amb aquest somriure tan bonic que tens, rius poc.
Ja, amb aquesta cara...
El somriure patentat, somriure Ramoneda...
Sí, cop i rai.
El que passa és que...
És igual, és que no ho diré,
el que passa és que no somriu que a vosaltres.
D'acord, o sigui,
m'estàs dient que divendres a la nit,
en aquesta experiència trobada que vas tenir amb Marina Romero,
que no explicarem quina va ser, vas riure?
Sí, sí, és que no va ser tampoc una trobada.
O sigui, noi, mira.
Va ser un happening.
No sabia que éreu dadaístes.
Va ser un happening.
Bé, doncs, Marina Romero,
avui a la carpeta del Corporació Confidencial,
entrevistada per l'Aida Fita.
Moltes gràcies a les dues.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio,
arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Això llavors m'aprimaré, no?
A veure, a la classe Lourdes.
En dos minuts arribem a dos quarts d'una del migdia.
Aquí a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
tenim a l'exterior de l'edifici en Xavier Pere d'Esquerdo
ocupant-se d'una de les notícies, diguéssim,
municipals de Barcelona d'aquestes últimes hores,
la proposta de Jaume Collboni.
En el moment en què hi hagi un acord de govern
o bé amb Xavier Trias o amb Ada Colau,
doncs buscarien la figura d'un alcalde de nit.
Algú que una mica governi
a les hores més fosques de la jornada.
Jo proposo que si és un alcalde
també l'hauríem de votar entre tots.
I si hi ha un alcalde d'aquest tipus
hauria de tenir aquesta banda sonora.
Alcalde de nit.
Sóc l'alcalde de nit.
Ja sóc aquí.
Alcalde de nit.
Hola.
Què us passa, vella dama?
Tinc pipí.
Doncs pixi aquí.
Agolet.
Quina representació més bonica...
T'ha agradat o no?
Ni Josep Maria de Sagarra.
Una senyora que té pipí i ell para la mà
perquè pixi aquí, senyora,
i no embruti els carrers de la ciutat.
Vol que és l'alcalde de nit.
El pipí...
Després me'l veig, després.
Perquè es veu que va bé per la circulació.
No, no, no.
Bé, esperem que la figura de l'alcalde de nit
no sigui així, sinó com la d'algú
que trobi en Xavier Pere d'Esquerdo
que avui busca alcaldes de nit
pels carrers de Barcelona.
És que, Quim, és una ciutat que no dorm.
Això és Nova York, no?
Però ara és Barcelona.
També, també.
No dorm.
Ara és Barcelona
i estic buscant un alcalde de nit.
Molt bé.
Estic buscant gent que faci cara
d'alcalde de nit.
A veure.
Hola, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Fas cara d'alcalde de nit.
Ah, perdona, no habla portugués.
Ah, no habla portugués.
Pots parla qualsevol cosa.
Inglés, español, o castellano,
però portugués no hablo.
S'ha pensat que parles portugués, eh, Xavi?
Ah, no, parlo català.
Ah, vale, vale.
I tu d'on ets?
De donde yo?
Jo a Barcelona, tu.
Sí, Barcelona, també.
Ah, tu ets de Barcelona.
Claro.
Ah, i doncs m'entens, no?
Sí, sí.
Com et dius?
Jo, Xavi, i tu?
Dani.
Dani, què tal?
Bien, todo bien.
Escolta'm una cosa,
estic buscant un alcalde de nit.
Un alcalde de nit.
Sí.
Que s'ocupi de les activitats de nit.
Vale.
Tu voldries ser-ho?
No, no tengo tiempo, yo.
No?
Què dediques?
Pues construcciones.
Ah, molt bé.
Gràcies, eh, Dani.
Un rei.
Adéu, vagi molt bé.
Adéu, no, i a més,
si no parla portugués no ens interessa.
Hola, què tal?
Com està?
Bé, bé.
Vostè fa cara d'alcalde de nit.
No.
No?
No, sóc alcalde de dia.
Sí?
Qui se'n som a Coiboni?
Home.
Com es diu vostè?
Albert.
Albert, què més?
De l'Oz.
Vale.
Ah, com el Mago.
No, no, no, no, del Mago res.
Quin Mago?
Ho ensenyo tot.
Ah, de Oz.
No, ja, ja, ja.
Sí, sí.
Però és de Oz.
Estic buscant algú que vulgui ser un alcalde de nit,
que s'encarregui de les coses que passen a Barcelona a la nit.
No, em sembla que ja el tenen, no?
Ja l'han treu.
No, no, no.
No, encara no.
És una proposta, com passa a Nova York, a Londres,
a totes aquelles ciutats del món que no dormen.
Això ja ho he sentit.
Vostè voldria ser-ho?
Podria ser-ho.
Molt bé, doncs tenim un candidat.
Albert, apunteu.
Albert de l'Oz.
De l'Oz.
Per això el posem a la llista, eh?
Ha posat a la llista.
Gràcies.
Aviam aquí.
Oh, mireu qui trobo.
Què?
Una persona que justament es dedica a viure la nit.
Què tal?
Eric Binasha.
Hola, què tal?
Què fas aquí, tio?
Home, quina sorpresa.
Estem en directe per l'últim dia del matí de Catalunya Ràdio.
Tot bé?
L'últim dia del matí.
L'últim dia.
L'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
No, no, que t'has de morir.
No, no.
No, no, és que m'he posat molt nerviós quan t'he vist, eh?
Toca'm, toca'm.
Et toco, eh?
Escolta, estàs fort.
Escolta'm una cosa.
Bueno, primer de tot, primer de tot.
Primer el que és.
Què?
Tu ets una persona que treballa de nit, oi?
Sí.
De fet, crec que ho has patat amb unes entrades que tenies a l'Udegas pel nou disc Mil Cares de la Nit.
Les Mil Cares de la Nit, un disc que hem de publicar i que hem fet sold out a l'Udegas pel 2 de febrer.
Perquè no estem fent cap mena de promoció ara mateix.
No és una promoció.
D'acord.
No, no és cap promoció, no, no.
Anem al que realment ens interessa.
Una persona que treballa i sap com és la nit, una ciutat que no dorm com Barcelona, tot i que tu ets de Miravet,
voldries ser alcalde de Barcelona?
Jo, que va.
Però de nit, eh?
De nit només.
No, no, no.
Només de nit?
No, no, ni de Barcelona ni de Miravet, d'alcalde.
Durant el dia vas a Miravet i a la nit vens aquí a Barcelona a la nit.
Me fotries en un merder?
No?
No, no, no.
T'encarraries.
Me trobaria fauna crepuscular que conec, eh?
Sí.
Has estat aquí de nit, eh?
Home, moltes nits, moltes nits.
Doncs aniria bé.
Quieto, quieto.
Callem.
Per cert, no t'has pentinat avui, eh?
No, ni avui ni mai.
Mai.
No et pentines?
No, no.
No li regaleu mai a l'Eric Binasha una pinta, eh?
Perquè sempre va perfectament despentinat.
Vas perfectament despentinat.
Sí, sí, sí.
Que content trobar-te, que content trobar-te.
És que bé, doncs jo estic buscant un alcalde de nit.
He trobat un candidat que es diu Albert, que era aquell senyor que passava per allà.
Sí.
Però tu no vols ser-ho.
Però voldries actuar?
Voldries que aquest senyor et contractés per la nit?
Voldria nit, matí, tarda, això sí.
Aquí estic obert.
Ara, doncs fem un càsting ara mateix aquí a l'Avinguda Diaonal de Barcelona.
Canta't alguna cançoneta, a veure si...
No el facis cantar, no el facis cantar, home.
Jo crec que millor que comprin un disco, que van llegir a l'Spotify.
No m'atraquis aquí al mig.
Mira, l'Albert Hoder, que és molt ràpid, ha trobat una cançó ràpidament del Eric Binasha.
Mira, mira com sona.
Fas que em senti més lliure, i si tornes a somriure, és amb tu.
Te la saps aquesta, Eric?
És amb tu.
És amb tu.
Home, si no se la sap, eh?
Hit.
Sonarà el Lodegàs on no hi ha entrades.
Ah, deixa'm que et digui una cosa, això sí que és promo.
Va, digues, digues.
I exclusiva mundial.
Presentació a les Terres de l'Ebre, Mora d'Ebre, 10 de març, entrades, crec que hi ha la venda, si no viu demà.
Exclusiva mundial, eh?
Oh, fantàstic.
Escolta, per cert, cap on vas?
Catalunya Ràdio, Lleicat, a fer una mica de promo, per les mil cares de la nit, i Mora d'Ebre, 10 de març, perquè l'Udegàs ja està al Jaurí.
Correcte.
Ja està, doncs mira, acompanya'm cap a Catalunya Ràdio, cap a ICAT, d'acord, que gravaràs a què fas?
Vaig al Memento.
Al Memento, ah, pel cap de setmana.
Exacte.
Fantàstic, doncs t'escoltarem, nosaltres ho hem fet ara, una prèvia, està bé, eh?
Molt bé.
Bé, adéu, alcalde de nits.
Bé, Xavi, jo sabia.
Content de trobar-vos.
Igualment, adéu.
Records, et donen records, Quim.
Les sorpreses que dóna la vida, anàvem pel carrer, ens hem trobat l'Èric Vinaixa, que no vol ser alcalde de nit.
No vol ser cantant.
No vol ser cantant, dius.
Sí, no, no, vol ser cantant i vol presentar el seu disc el 10 de març a Mora d'Ebre, perquè les entrades per l'Udegàs...
Ai, l'Udegàs no, del...
Sí.
Sí, l'Udegàs.
L'Udegàs, jo dic bé, no, l'Udegàs.
Sí, l'Udegàs, per el Barna Sants.
Ja estan, ja estan exaurides.
Xavi, gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Jo ser un robot i ser una admiradora d'este programa.
L'amor romàntic ha fet molt mal.
Les dones i els dies.
Ho sabem, però ens encanta preguntar-ho.
Quant de mal ha fet l'amor romàntic a la Montse Triola?
Home, està bé, està bé.
El que passa...
Està bé? Vull dir, què està bé? Patir?
No.
Com que és un programa feminista i és un programa de dones,
ens agrada parlar de l'amor romàntic o del mal que ens ha fet l'amor romàntic.
A mi l'amor romàntic...
Això t'anava a preguntar.
M'ha fet molt mal l'amor romàntic.
Les dones i els dies, amb Montse Virgili.
Casem-nos, no esperem més.
Aquest dimecres a partir de les 11 de la nit,
a través del canal exclusiu digital de l'app i el web de Catalunya Ràdio.
Diu la Supercopa Femenina i la Copa a Catalunya Ràdio.
Avui, a partir de dos quarts de set,
la semifinal de la Supercopa Femenina Barça-Madrid.
I després, Ràdio-Girona, vuitens de final de la Copa.
Les blaugranes volen ser a la final de dissabte
i els gironins necessiten la victòria per avançar de fase.
Avui, a partir de dos quarts de set,
la semifinal de la Supercopa Femenina Barça-Madrid.
I després, Ràdio-Girona, vuitens de final de la Copa.
Dues transmissions amb els equips de la TDG
i el tot gira amb les narracions de Pere Escobar i Eduard Solà.
Viu un dimecres de Copa i Supercopa amb Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ja és aquí Blancolor,
amb teixits i dissenys de qualitat per casa teva.
Ara, amb fins a un 50% de descompte
en una selecció de reba de llit,
bany, taula, catifes, cortines,
mobles de dormitori, descans i molt més.
Blancolor, el moment de vestir casa teva.
Només fins al 29 de febrer
a la botiga Web i App del Corte Inglés.
Amb les subvencions per a la modernització
d'empreses de transport per carretera,
per a pimes i autònoms,
agafa la drecera cap a la digitalització,
cap a la sostenibilitat,
la connectivitat,
la renovació dels sistemes i la innovació.
Agafa la drecera cap al futur
amb un transport més eficient i competitiu.
Finançat per la Unió Europea Next Generation.
Informa-te'n a territori.gencat.cat.
Generalitat de Catalunya, sempre endavant.
S'ho ha juguet tots us agraden els cargols, no?
No, sí.
No li trobo sabor.
No, home, no en vaig.
No, no en vaig.
Per sort, a Lleida,
hi ha cuina més enllà del cargol.
I molt intensa.
Vens penalitzat
per la que era abans
on estaves treballant amb mi.
Punt i pilota.
A veure, fa falta una mica d'humildedat, no?
Duelen de restaurants tradicionals i creatius de Lleida.
Joc de cartes a TV3 aquesta nit.
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Jo voldria saber, ja que sou tan eixerits,
si sabeu un remei
per una pilota de futbol americà.
Agnès, no som venit del dinotants.
No, jo el sentim.
Es va massa tard, aquell edat nostre.
Ya, ya.
Des de casa vostra, doncs ja podeu entrar al web de Catalunya Ràdio, catradio.cat, i ja trobareu un formulari per explicar-nos qui sou, on sou, i per què creieu que hem de venir a casa vostra.
Clar, i ja hi ha moltes ganes de saber on anirà l'Ostrell, on anirà la Carot, on anirà el Tot Costa, on farà la nit els ignorants, on tindrem el Manel Elías?
Bueno, Manel Elías a casa del Putin estarà.
Segurament, ves que no faci el programa des del Kremlin, ja ho sabeu, Dia Mundial de la Ràdio, 13 de febrer, entreu al web i digueu,
per què voleu que vinguem a casa vostra. No cal que entreu per dir que no voleu.
Hi ha gent que diu, no, no cal que vinguem.
No, no, no, no vindríem si no volguessin.
Només faltaria, nosaltres ho fem amb consentiment.
I tampoc ho feu per demanar menjar.
Ah, veniu a casa meva i porteu-me'n a les hamburgueses.
Sí, home, no, aquell dia vosaltres ens heu de cuinar nosaltres.
Nosaltres us fem el programa a casa perquè celebrem el Dia Mundial de la Ràdio a Catalunya Ràdio.
L'última hora amb Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Els propers vuit minuts poden ser bastant incòmodes.
Per què? Perquè en Joel Díaz ha anat a casa d'una persona que, per cert, admira moltíssim.
Ai, ai, ai.
I es dedicarà a en pipar-lo una estona.
És l'espai que nosaltres anomenem Molestem un Famos.
Molestem un Famos.
Molestem un Famos.
Molestem un Famos.
Famos.
Doncs bé, Joel.
No, estic rient per allò dels vuit minuts, Quim.
Escolta'm una cosa.
Sí, és veritat.
Sí, sí, segur, segur.
Estic aquí a l'estudi del Daninello, i realment, realment l'hauré de molestar de veritat
perquè s'ha tancat com en una mena de peixera.
Sí.
Estic tocant el saxo.
Dani!
Dani!
Mira com es sona, mira com es sona.
Obre-ho, eh?
Bueno, bueno, let's do it.
I ready my move!
Dani, perdona'm un moment.
Estàs aquí amb les teves...
Estàs assajant una mica, suposo, però havíem quedat que em molestaria.
Pots sortir de la...
Dani, posa't els cascos.
Dani, és una persona que té una mirada molt seriosa.
Sí, tant.
Llavors, impressiona...
Què tal, Esteu?
Molt bé, que t'has de saludar-te.
T'has vist quina veu?
T'has vist quina veu?
Sí.
M'estava posant catxes amb el saxo, aquí a la meva habitació.
Aquesta habitació es diu l'habitació del pànic.
L'habitació del pànic, eh?
És una cabina de dos per dos, insonoritzada, per no molestar la gent.
Molt bé.
Una cabina que està dins d'una mena d'accentuari que s'ha muntat aquí de Ninelo, al barri de Vallcarca.
Està ple d'instruments, d'aparells analògics, digitals, res, és el paradís.
Tenim en Joel emocionat, eh, avui?
La veritat és que sí, però clar, tampoc m'oblido de la meva missió de molestar el Tani.
De moment ja m'has tallat el rotllo, però estava practicant perquè el dissabte tinc un bolo.
O sigui que aquí ja comencem malament.
El dissabte tens un bolo?
On tens un bolo?
Parets del Vallès amb los Mambo Jambo Orquestra.
Mambo Jambo.
Que és el projecte tal.
Però bé, no passa res.
Però escolta'm una cosa, jo estic veient aquí uns pòsters que posen Saxorama.
Saxorama.
Què és això de Saxorama?
Saxorama és una trobada de saxofonistes de ritme en blues, rock and roll i de soul.
Ritme en blues, eh, ué.
No fa falta que facis això.
Perdó, amb ritme en blues...
No em molestis.
Bueno, però què quedem? El vinc a molestar o no?
Clar, sí, sí, sí.
Això del Saxorama passa l'últim cap de setmana de gener 25, 26, 27 i 28.
I porto, des del 2015, organitzant aquestes trobades de saxofonistes.
I portem saxofonistes dels Estats Units, d'Anglaterra, d'aquí, d'allà i tal.
I aquest any serà a la bomba.
Jo vindré, ja t'aviso, en el cas que em vulguis convidar.
Però no a tocar, eh?
No hi hauria cap problema.
No a tocar.
No, jo què collons he de tocar?
Jo només he de tocar els collons.
Per això he vingut aquí a molestar Dani Nelo, mambo-jambo, saxofonistes salvajes.
Ara tens també un grup amb uns organistes.
Sí, amb un organista.
Ah, amb un organista.
I llavors per què posa?
Òrgan trio.
Pensa que eren tres òrgans.
Va, tio, és que tens un ajustet de cultura musical.
Sí, sí.
Perquè això quan es diu...
Per això m'agrades tant.
Boom!
Boom in your face!
No, no, no, no.
A veure què passa aquí.
Per aquí no anem.
El tema d'òrgan trio és un tipus de formació que es va fer molt famós als anys 50.
Home, què m'has de dir?
Què m'has de dir?
Llavors hi havia òrga, bateria i guitarra.
Sí.
Llavors els saxofonistes els feien acompanyar per aquests òrgans trios i així no feia falta portar una Big Band.
Ah, amigo!
Era una versió low cost de la Big Band, eh?
Sí, però els hi va sortir molt bé perquè llavors no tenien que apagar tota una orquesta, sinó amb l'òrgan trio ja feien.
Molt bé, molt bé. Escolta, Dani Nelo, si et sembla, donarem pas ja al que vindria a ser el qüestionari molestador.
Qüestionari molestador.
Dani, Dani, jo estic convençut que tu ets un negre atrapat en un cos pèl roig. Tu també tens aquesta sensació?
Una mica. El que passa és que els pèls rojos ja som una raça. Som el 0,003% de la població mundial.
Esteu desapareixent. L'altre dia vaig llegir, eh?
Per tant, l'altre dia va ser el dia mundial de donar petons a un pèl roig.
Vaja, ja ha passat. Sort que no és avui.
No, no, no, això ja m'ha dit tant.
Dani Nelo, quan tocaves amb los rebeldes fa 35 anys els concerts estaven ple de gent molt jove i a les primeres files plenes de noies molt joves també desitjoses del teu cos.
Ara, què?
Ara anem fent, anem fent, sí, sí. O sigui, aviam, hi ha un tema de...
Sí.
Quan estàs dalt de l'escenari i tu estàs tocant, hi ha un tema de carisma que encara seguim allà, no?
I sexual, sexual.
Del saxo, no parles?
Sí, sí.
Sexual, sexual.
És que ara aquí vaig. El saxo, jo sempre he pensat que és un símbol fàlic, no? Una mica.
Per tant, es podria dir, en un sentit molt figurat, que tu tens dos falos, no?
Llavors, avui en dia, a gener de 2024, aquí ve la pregunta, quin dels dos falos diries que domines més?
Quin et fa més cas?
Jo diria que el saxo és una extensió d'un mateix i...
I l'altre també.
L'altre, sí, jo, que forma part...
Diguéssim, tots van a una, eh? Tots van a una. O sigui, és la mateixa cosa. No puc follar amb el saxo.
Ah, va, no. A mi m'has arribat a follar algun dia amb el saxo, eh?
Ai, mentalment.
De veritat, tu dius, mentalment.
Auditivament, sí, però físicament jo crec que et deixaria molt malparat.
És veritat, és veritat, perquè té moltes clavijes, tot el tema de les clavijes.
Allò entra, però després per treure-ho, buf, clar.
Escolta'm una cosa, ets company de la casa de Ninelo, els diumenges de la tarda,
a ICAT són el teu jazz o a tu, sí.
Jo l'escolto religiosament i sempre tinc aquella sensació deliciosa
que el programa l'estàs fent només per mi.
Llavors, la pregunta és, pots confirmar que no és així?
O sigui, tens més oients a part de jo?
Espero que sí.
Espero que sí.
Si no tinc els dies comptats a ICAT.
No, no, no. Si et foten fora d'ICAT, marxo jo també.
Que no seria la primera vegada.
Bueno, que el Joel marxa dels llocs, eh?
Jo marxo, jo sóc molt de marxar dels llocs.
No, això va començar...
Escolta, això va començar fa set temporades.
O sigui, estic fent la setena temporada.
Sí.
I crec que hem donat una visió del jazz molt àmplia
que a la gent li mola.
Vull dir, és una cosa molt transversal
i que no solament la faig per tu, Joel.
Vale, vale, però jo tinc aquesta sensació.
Bueno, doncs està molt bé.
És com els boleros, no?
Sí, senyor.
Les lletres dels boleros...
És que hable de mi.
Hòstia.
No, filipolles.
Hable de l'amor.
No ets tan important.
Burro.
És veritat que veu ser companys de pis de solter
amb el Gerard Quintana i que allò era Sodoma i Gomorra?
Me s'ha dit, s'ha dit.
Se m'ha dit, això.
Bueno, s'acostava més a Jamaica que a Sodoma i Gomorra.
Que a Sodoma i Gomorra.
Que a Sodoma i Gomorra, eh?
Bueno, jo no tant, però bé.
El Gerard sí, eh?
Anava despullat per casa, Gerard Quintana?
És una cosa que sempre m'he preguntat.
No vaig tenir l'oportunitat.
No vas veure mai despullat?
No, no, crec que no.
Era un pis de l'eixample que tenia 160 i pico metres,
per tant, cadascun estava en una punta
i no sols eren dos, havíem arribat a ser quatre.
En plan comuna, eh?
No, comuna no.
No, compartir pis, que no és el mateix.
Però en aquella època fèieu molts quartos.
Tu estaves amb les rebeldes, ell està amb sopa de cava.
Jo no estava ja amb les rebeldes.
Ah, molt bé, perfecte.
Estava amb Nelo davant del foco, per tant, era deficitari.
Dani, més preguntes.
Dani, la teva web, daninello.com, no funciona?
No funciona.
Ai.
Ma, tio.
No, no, no.
Tu saps la imatge que estàs donant a l'hyperespai?
No, ja està.
I amb les xarxes socials...
És que estàs passat de moda.
Ah, vale.
Perquè el tema de les webs ja no...
Ara només amb Instagram i tal.
Clar, clar.
Però llavors treu-la, perquè jo he buscat Dani Nelo,
m'ha sortit la web i no funciona.
És una...
Jo t'ho deixo aquí, eh, aquesta idea.
Ja, bueno, doncs està...
Busca el MySpace.
Està punt de pagar-me.
Busca el MySpace.
Hòstia, el MySpace.
Segur que allà trobes alguna cosa.
Tots pescar alguna cosa.
Escolta'm, anem encarant ja els temes importants.
Qui t'agrada més?
La musca, els figaflaues o 31 fam?
N'hi ha, tinc ni puta idea de què m'estàs parlant.
Ho veus, ho veus, ho veus.
Aquest és dels meus, és dels meus.
Clar, no, i dels meus, quins...
Ara, directament, què em penses que ara la gent jove
estigui omplint sales de concert
amb persones que no saben cantar, no saben de música,
no saben banyar, no saben fer res?
Això no és veritat.
Passen la veu per un processador,
hi ha un tio darrere tirant un Spotify
i allò li diuen concert, hòstia.
Sí o no?
Sí o no?
Està sonant una mica a carca, eh?
A la mateixa.
És que això moltíssim.
No, perquè, mira...
No, l'única cosa...
Com ho diguis tu, que portes tupé, però bueno, vale.
No, però tupé és supercontemporani, paur.
El que et diré és que la gent té molt de criteri
per la literatura, pel cinema,
per tot ha de ser molt ben parit i molt profund i tal i qual,
i amb la música punxen.
Això no és culpa de la pobra gent,
sinó que estem unificant el mercat.
Només hi ha una gran autopista de mainstream
i tot el que més les carreteres secundàries del ritme blus,
del sou, de tot això, són carreteres secundàries.
Per tant...
Però hem de que no mola anar per una carretera secundària.
Home, clar, m'ho estàs explicant a mi?
M'ho dius a mi?
T'ho dic a tu.
Are you talking to me?
Are you talking to me?
Ya no limpia zapatos, Vinny.
Ya no limpia zapatos.
Vale, ara anem al tema important,
perquè hi ha un elefant a l'habitació.
There is an elefant in the room.
Ok?
Dani, i ho saps, és la guerra oberta,
la guerra freda,
que manteniu des de fa molts anys amb Pep Poblet,
per veure qui és el saxofonista de Catalunya.
Digue-ho ja, digue-ho ja.
Heu arribat a les mans algun dia?
No, senyor.
Gran respecte per la feina del Pep Poblet,
antigament conegut com a Pep Cubata.
Jo el vaig conegut.
Què dius?
No ho sabíem, això.
Pep Poblet és un tio que està molt en forma.
Sí, sí, sí que sí que està.
I té uns rissos molt brillants.
Cadascú fa el seu...
Cadascú amb el seu estil.
Ell és una mica més monyes,
i tu una mica més...
Això ho estàs dient tu,
jo tinc gran respecte per tothom,
i més amb un tio que fa tants anys que viu del saxofonista.
I tant que sí.
Ara, ara.
I que algun dia tocarà molestar-lo a ell també, eh, Joel?
Això s'ha d'equilibrar.
Hombre, li faré la mateixa pregunta,
li faré la mateixa pregunta.
I ara sí que acabo amb un clàssic d'aquesta secció,
que és el Fuck, Mary, Kill, you know?
És el joc de Fuck, Mary, Kill.
Jo tinc tres persones,
t'has de comprometre que una Fuck,
una Mary i una Kill, ok?
Fuck, Mary, Kill.
Pep Poblet, Gerard Quintana, Carlos Segarra.
Amb qui et cases,
a qui et folles,
One Night Only,
One Night Only.
I amb qui...
Problema, tens un tema de gènere, eh?
Jo no...
Home, tres tios, o sigui...
Què passa?
Clar.
Què passa?
Aquí tenien que ser, diversificar una mica.
Amb qui et cases?
Pep Poblet, Gerard Quintana, Carlos Segarra.
No, no, t'estàs escorrent el bulto, eh, Pavo.
Sí, i tu també, Pavo.
No.
Què era?
Jo crec...
Vale, amb qui et cases?
Això que vas a barren.
Et cases amb el Carlos Segarra,
que ja estàveu quasi casats en el seu moment.
Vale.
Jo crec que...
Jo em follaria el Gerard.
Sí.
Hi ha confiança, hi ha confiança.
Hi ha confiança i ja ens ho sabem tots.
Sí.
I què l'altre?
Llavors mates a Pep Poblet.
Pum!
Per eliminació, per eliminació.
Sí que ja piqueu.
Ho sento, Pep, tio.
Aquest tio m'ha enredat.
Ho sabia.
Ho sabia que hi havia pique.
Companys, no sé si teniu alguna cosa per dir-li a Daninello,
perquè veig que se m'acaba el temps.
Feina feta, felicitar-lo, com sempre, per la seva música,
que el seguim a ICAT
i que recordem aquest concert que tenim aquest cap de setmana.
Sax-O-Rama.
Sí, senyor, a finals de mes
i a Parets del Vallès també, oi?
Sí, aquest dissabte, Mambo Jambo Orquestra.
Uau.
Amb el so Jambo Fónic.
Que més característica.
No us ho podeu.
Gràcies.
Gràcies a tots dos.
Una abraçada.
Adéu, adéu, adéu.
Adéu.
I a nou minuts per arribar a la una del migdia.
Anem un moment de res a publicitat,
però que no marxi ningú,
perquè quan tornem tindrem amb nosaltres en Jordi Ramonodo.
Ja veureu quins documents que ens porta.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Doctor Trilla, bon dia.
Quin és el colmo d'un epidemiòleg?
Agafar una malaltia infecciosa?
No, tornar-se viral.
Ah, ah, ah, ah.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Al restaurant caníbal ens mengem els millors cervellets
i som l'únic restaurant que sempre convida els seus clients.
Un restaurant caníbal a Berlín no és un restaurant,
és una altra cosa.
Què és?
No ho sé, però alimenta.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Diumenges d'una a dues del migdia amb Paula Molès.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
M'explico, no?
Embolica't.
Implica't.
Simplifica't.
Identifica't.
Icat, la radio inquieta.
Catalina Radio.
I ara sí, la ràdio es torna en blanc i negre
i tenim en Jordi i Ramon Nodo a punt per resumir-nos
el butlletí oficial del franquisme.
Número 837, el Nodo número 837,
el 19 de gener de 1959,
una època que jo definiria com a clàssica,
de los Nodos.
Avui tindrem un Nodo en el locutor tindrà certs problemes
per pronunciar algunes paraules.
Jo crec que era un moment que havien d'anar a Nodo,
anava a dir semanal, però és que potser fins i tot era diari,
on havien, o sigui, i el locutor havia d'anar tant de pressa
que es deixava algunes lletres.
En el patio de Santa Cruz de Madrid,
sede del Ministerio de Assuntos Exteriores Español.
En el patio de Santa Cruz.
Però què passa en aquest ministeri?
Doncs que hi ha una reunió d'alt nivell
entre un ministre espanyol i un secretari yanqui,
secretari, vull dir, secretari d'Estat,
secretari d'Economia...
No, bueno, potser també havia començat i ara...
Segurament això.
Què passa, que quan el locutor veu el seu nomen al guió,
ja se n'adona que no el dirà bé,
i fa com la tècnica d'escorrir el bulto, no?,
que es diu en castellà, de dir...
Bueno, jo dic més baix, i tiro, i a veure si cola.
El titular d'este departamento,
don Fernando María Castella,
y el embajador de los Estados Unidos,
Mr. John David Flos...
Eh?
S'ha d'acabar d'inventar?
Va, ara ens expliquen el motiu de la reunió,
que bàsicament vol dir que Espanya estava en la merda,
i al final el locutor ens donarà un detall.
Proceden a la firma del quinto acuerdo económico,
en virtud del cual España podrá comprar en Norteamérica
415.000 toneladas de productos agrícolas.
El pago se hará en pesetas.
Bueno, molt bé.
Fantàstic, això vol dir que a Espanya no hi ha de re.
Però us he fixat això de pago...
...blat.
Blat, no ho sé.
Ara tenim una cosa que m'agrada molt del nodo,
que és canvi radical de tema.
És una cosa molt que feia en el nodo,
que és, bueno, ja aquest senyor, ja han fet la reunió,
anem a parlar d'una altra merda.
Aleshores anem a un concurs de pintura infantil
que es van inventar.
En las calles de Madrid,
un suggestivo cartel anuncia la exposición iberoamericana
de arte infantil en el Ciclo de Bellas Artes.
Us ha quedat clar, no, d'on era l'exposició?
Sí.
Iberoamericana.
Iberoamericana.
Això, en principi, què vindria a ser?
Doncs...
A la príncula imèrica.
I a Sudamèrica, normalment, no.
Doncs no!
Ah, no.
No, Quim!
No.
No!
Iberoamèrica és més gran.
Por favor, en ella,
niños de los países iberoamericanos,
Suecia, Dinamarca y otras naciones...
Oye!
Vale, us heu enterat,
Suecia i Dinamarca també és Espanya.
No, sí.
Eh, Aina Clotet?
Aina Clotet, això no és Suecia.
Ah, sí!
Això és Suecia, perquè arriba el nodo!
Per favor, per l'amor de Déu.
Home, acabo fent la secció cridant.
Sí, sí, no, no.
És que no n'hi ha per menys, eh?
No n'hi ha per menys.
Seguim amb una altra cosa molt maca.
Els dibuixos eren una autèntica puta merda
i el locutor del nodo, com a gran professional,
que va haver de buscar, de fer moltes voltes
per dir-los lletjos que eren els dibuixos.
Libres d'escola i estilos.
Sin prejuicio estético de ninguna especie,
los niños pintan con toda libertad y espontaneidad.
Més metàfores de llets.
Los dibujos de la antigua Escuela del Mar, de Barcelona,
realizados por niños de 5 años, son muy expresivos.
Però crec que això també ho deien de Miró, eh?
Ah, sí?
Tot el mateix que han dit dels nens.
Bueno, és que Miró...
Libres de prejuicios, tal, no?
Mira, jo la primera vegada que vaig veure la Doni en l'ocell
vaig pensar que havia caigut un edifici.
El parc aquell que hi ha.
Seguim una cosa.
Recordeu que abans ha dit el pago seran pessetes,
com molt emocionat, com molt interessat per la divisa.
Que no són dòlares.
No són dòlares.
De cop i volta descobrirem una obsessió
que té el locutor del nodo per les divises.
O sigui, mira...
Un detalle irónico.
La bolsa de los 30 dineros de Judas en dólares.
No ho sé, aquest senyor estava com emocionat amb la...
O sigui, aquest senyor, si hagués arribat el dia de la criptomoneda,
s'hauria masturbat amb bitcoins.
Què dius allà els bitcoins i tant?
I què passa?
Seguim amb més noms que el senyor va haver de locutar
i realment s'anava inventant.
S'alimenta, s'alimenta?
Ara un senyor alemany.
A veure.
El Palacio Sonbur, Japón, sede de la Cancillería Federal,
és el lugar donde se celebra la fiesta de cumpleaños
del jefe del gobierno alemán, doctora de Nauert.
Doctora de Nauert.
Doctora de Nauert.
Doctora de Nauert.
Però el Palau m'ha encantat molt.
S'haurà de fort.
S'haurà de fort.
I acabem amb un altre nom inventat.
Aquí vemos al anciano e infatigable político germano
rodeado por los miembros del Consejo Federal
con el professor Erhard, vicecanciller y ministro de Economía al frente.
Professor Erhard.
Em veig incapaç de transcriure cap nom
dels que ha dit avui el senyor del nodo.
En fi, aquests són els senyors del nodo
que van fer aquest número.
Que avui he descobert que hi ha un total de 1.600 nodos.
Ui, el que ens queda, doncs.
En tenim per diverses temporades.
Si és que ens volen aquí.
Si no, ja ho farem a un altre lloc.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quimorales.
Fa molt temps que el Barça no marca un gol de falta.
Tres anys.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'en Torquemava.
Dijous a partir de dos quarts de set,
la TDT de l'Unionista esparça a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo?
De la dels metges.
De la dels metges, esclar.
Som de la dels metges.
Assistència sanitària.
Creada, gestionada, dirigida i recomanada per metges.
Assistència sanitària.
Assistència sanitària.
La dels metges.
Ei, com vas?
Com et dius?
Tenim un nom que el sap tothom.
Però d'on surts tu?
Tant se val d'on venim, si del sud...
Oh, del nord, ja.
Va, que et convido a una estrella.
Ara estem d'acord.
Estem d'acord.
Sí, i una estrella ens a germana.
Estrella Damm.
La cervesa del Futbol Club Barcelona.
La TVT de Catalunya Ràdio té el suport comercial
d'assistència sanitària, Damm i CaixaBank.
I fins aquí les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
De seguida, bolletí informatiu i el que no surti d'aquí.
Nosaltres demà i tornem a les 12.
Gràcies.