¡Los horas bajas!
¡Los horas bajas!
¡Catalunya Rádio!
¡Los notícies de las 12!
Bon dia, os informa Sara Riera.
RL ha convocat els ambaixadors de Noruega, Irlanda i Espanya
al seu país per expressar-los al rebuig
a l'anunci de reconeixement de l'Estat de Palestina
a partir del 28 de maig.
En aquesta trobada se'ls farà veure un vídeo
dels atacs de Hamas del 7 d'octubre
que van originar la guerra actual.
A més, Televip ha cridat a consultes
els seus ambaixadors a aquests països
en un gest clar d'atenció diplomàtica.
En un comunicat, el ministre israelià
d'Afers Estrangers, Israel Katz,
ha denunciat que el reconeixement suposa
donar, diu, una medalla d'or als assassins de Hamas.
Mentrestant, el ministre de Finances israelià,
Besalel Smotric, un colón extremista,
ha proposat crear una nova colònia
per cada estat que reconegui Palestina.
En una carta, el primer ministre, Netanyahu,
Smotric, insta a castigar
l'autoritat palestina
per buscar el reconeixement unilateral.
Més notícies, Sílvia Solanas.
Espanya ha anunciat el reconeixement
de l'estat de Palestina
durant la compareixença al Congrés
en una sessió tensa
on Pedro Sánchez ha rebutjat
les acusacions de corrupció
de la seva dona, Begoña Gómez,
que tilla de difamacions.
Junts ha advertit Sánchez
que també ha fet difamacions
quan ha calgut.
Congrés dels Diputats,
Àngels Lafuente, bon dia.
Hola, bon dia.
Gabriel Rufián celebra la decisió
del govern de Sánchez
de reconèixer l'estat de Palestina,
però li exigeix al president espanyol
que actuï amb la mateixa celeritat
amb el conflicte a Gaza
que ho ha fet amb l'Argentina.
Tras asesinar a més de 30.000 persones
en 7 meses,
usted, senyor presidente,
ha retirado a su embajador en Argentina
tras insultar durante dos días
a su entorno más próximo.
Así que, ¿qué tiene que hacer?
I Míriam Nogueras,
de Junts, ha retretat Sánchez
d'haver-se afavorit del lawfare
quan l'objectiu era l'independentisme.
No alimentaré la màquina del fang,
ha dit vostè avui.
Senyor Sánchez,
però és que això ja ho ha fet vostè.
Estan de fang fins al capdamunt.
Àngels, la Font de Catalunya,
Ràdio Madrid.
Les hectàrees de bosc
afectades per la sequera
ja doblen les de fa dos anys
i superen les 66.000,
el triple del que s'ha cremat en 10 anys,
les 66.000.
Els científics del CREAF
i els agents rurals
han presentat aquest matí
la radiografia dels boscos de Catalunya
on cada cop hi ha més arbres morts
per la falta d'aigua.
Sant Martí S'ha pres a Montse Poblet,
bon dia.
Bon dia.
La presentació dels resultats
del de boscat 2023
s'ha fet a la selva,
una de les comarques
juntament amb Osona,
Gironès i l'Alt Empordà,
on la salut dels boscos
ha quedat més tocada
per la sequera.
Mireia Banquer,
investigadora del CREAF,
ens detalla els efectes
de la falta d'aigua als boscos.
Part d'aquests boscos
tenen arbres que s'han mort
i altres tenen arbres
que,
degut a l'estrès
de la sequera
dels últims tres anys,
han assecat o perdut la seva fulla.
Per espècies,
les més afectades
són l'alzina
i l'alzina sorera
amb més de 40.000
hectàrees tocades,
però el 2023
s'hi ha afegit
el Pirroig
amb més de 15.000
hectàrees afectades
i grans mortaldats.
Montse Poblet,
Catalunya Ràdio,
Sant Martí S'ha presa.
A partir del curs que ve
ja no hi haurà
lectures obligatòries
als examens de selectivitat
de les assignatures
de llengua i literatura
catalana i castellana.
Així ho ha comunicat
el Consell Interuniversitari
de Catalunya
en un document
que s'ha fet arribar
als centres
i on indica
que la decisió
s'ha pres conjuntament
amb el Departament d'Educació.
Així,
a les proves d'accés
del 2025
a les matèries comunes
de català i castellà,
de les quals
s'examinen tots els alumnes,
el bloc de literatura
s'avaluarà
proposant dues opcions
amb textos curts.
La patronal PIMEC
aconsegueix tenir
veu pròpia
al diàleg social espanyol.
L'entrada
al Consell Econòmic i Social,
que és el màxim espai
de representativitat
d'àmbit estatal,
era una reivindicació històrica
de la patronal
de la petita
i mitjana empresa
de Catalunya.
El president de PIMEC,
Antoni Canyete,
ho considera, doncs,
una fita històrica
perquè les PIMES, diu,
tinguin una representació real,
justa i amb veu pròpia.
Canyete recorda també
que la inclusió de PIMEC
ha estat possible en part
gràcies a la recomanació,
que diu,
de la Comissió Europea a Espanya
perquè es reforci
el diàleg social.
I a dels esports,
amb en Marcos García.
Nou jugadores del Barça
són a la llista
de la selecció espanyola
per jugar a partits
de pre-europeu
contra Dinamarca
el 31 de maig
i el 4 de juny.
La seleccionadora espanyola
de futbol,
Montse Tomé,
ha inclòs també
les catalanes
Laia Cudina
de l'Arsenal
i Laia Alexandri
del City.
Del Barça hi són
Ona Batlle,
Aitana Bonmatí,
Mariona Caldantell,
Cata Coll,
Jana Fernández,
Vicky López,
Salma Paralluelo,
Irene Paredes
i Alexia Putella.
Recordeu
que la capitana
Blaugrana
ha renovat
per dues temporades
amb una més d'opcional.
Alexia,
per tant,
serà el Barça
com a mínim
fins l'any 2026.
En bàsquet,
el Manresa queda
eliminat
als quarts de final
de la Lliga CB
després de perdre
contra l'Unicaja
per 63 a 86.
El Barça últim
avui la preparació
per al partit
de demà
a Tenerife
en aquest playoff
de la Lliga CB.
A més,
el Força Lleida
ha presentat
la seva candidatura
perquè Lleida
sigui la seu
per a la Final Four
descens
a la Lliga CB
de bàsquet.
Encara que els candidats
han de ser
un dels quatre equips
finalistes
i el playoff
encara està obert
i, per tant,
per decidir
la data del límit
per presentar candidatura
és avui,
dimecres 22 de maig.
I amb Aterpolo
avui es juga
el primer partit
de la semifinal masculina
per al títol de Lliga
entre el Sabadell
i el Barcelona
i també el primer partit
de la semifinal femenina
entre el Mataró
i el Sabadell.
Fins aquí
les notícies.
A la una del migdia
a Catalunya Ràdio
No cridis així,
per favor.
Sempre igual.
Ai, nois,
fa falta
aquesta música
de tensió extrema.
Cada cop que traiem
una notícia...
Home, sí,
és imprescindible,
es marca de la casa.
Que no surti d'aquí.
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Noto que aquest món
del cor
cada cop interessa més
a Catalunya.
Amb Roger Carandell,
Juliana Canet
i Marta Montaner.
I tots els oients
que ens escolten
i ens envien
que ens apreixos,
que en són uns quants.
Sí.
Embulica't.
Sí.
Implica't.
Sí.
Simplifica't.
Identifica't.
ICAT,
la ràdio inquieta.
Histèria Col·lectiva
és el podcast
sobre la sexualitat
i les relacions afectives
des d'una perspectiva feminista.
La pornografia
no deixa de ser sina.
Podríem fer un capítol apart
també amb les biografies de Tint.
Un homenatge
a totes aquelles dones
a qui,
en algun moment,
se'ls ha dit allò de
ets una histèrica.
Aquest és el podcast
que Catalunya necessita.
Tot el que no sabies
que volies saber
sobre sexualitat,
t'ho expliquem
en format histèric.
Histèria Col·lectiva,
el podcast sobre sexualitat
amb Sílvia Catalán
i Helena Crespi.
Psicòlogues,
sexòlogues
i feministes.
A l'àvia web
de Catalunya Ràdio
i el 3CAT.
Estimats oients
que no viscaven a Barcelona
està caient
forta.
Una grossa Barcelona
és allò de Palmaig
que deia un ratge.
Ja va bé, ja.
Molt bé, molt bé.
Plou maco, que es diu.
Sí, sí, sí.
Mira, no sé què dir-te, eh.
Tu ja te n'estàs cansant, no?
Sí, mira,
abans, a la redacció,
quan hem vist que plovia,
algú ha dit
que la sequera
no estava tan malament.
Per favor!
No diré qui ho ha dit.
Missatges així
a la Ràdio Pública,
N-O.
Se l'hi ha cancel·lat.
Se l'hi ha cancel·lat.
I ara mateix...
Després m'ho dius
perquè
li farem unes quantes classes.
Molt bé.
Sí, sí.
Ah, sí.
Mira com plo a tothom.
És que encara hauria de ploure més.
Sí.
Per anar bé, hauria de ploure més.
Però a mi fa una pena
la gent que passa aquí corrents
perquè no té paraigua.
Res, escolta.
Entreu, entreu aquí.
No s'enconjina a ningú,
eh, per mullar-se una mica.
No cau foc,
ni mateix llit, s'enconjina a ningú.
Però quan portes ulleres
això és molt molt difícil.
Sí, sí, és veritat.
Per això, la gent que no porteu ulleres
no sabeu la sort que teniu.
T'has de posar un neteja
per a brises.
Exacte.
A les ulleres.
Ai, Déu meu.
Estimats,
tot vostre amb l'última hora
del Matí de Catalunya Ràdio,
m'espero escoltar-vos
per descobrir tot el que porteu avui.
Moltes gràcies.
Així que de dia
un hem fent diferent.
Ai, sí.
Al Matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Moranis.
Bon dia,
catalans,
catalanes i catalanis.
Això és l'última hora
del Matí de Catalunya Ràdio
al Tibet radiofònic
dels vostres migdies
amb uns de lai lames
de l'humor
com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'Aida Pita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pérez d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Què tal, Quim Morales?
L'Aida Austrell,
l'Àlex López,
la Xènia Molero
i l'Anna Guimarà
a la producció.
La Montse Durant
soleta el control central
una pressada des d'aquí.
No sé què està passant últimament.
La tenim molt abandonada.
Bé, perquè és autosuficient.
No necessita ningú més.
També és veritat.
Però per fer-li companyia, no?
Pregunta.
Aquest nou control central
fantàstic
de Catalunya Ràdio
pot ser que ja tingui
una intel·ligència artificial
que hagi substituït
d'un dels dos tècnics?
Ai, calla.
Pregunto, eh?
Pregunto.
Ai, calla.
Perquè tanta brama
que teníem
amb el nou control central
persones humanes
controlant el control central.
Qui controla el control central?
Bona pregunta, Quim Morales.
I el control de soi
tenim l'Albert Joder
i també qui us parla
en Quim Morales.
Dimecres 22 de maig
i el primer que ens interessa
saber aquest migdia
és on tenim
l'Incòrdia Nacional
de Catalunya
on s'ha desplaçat
en Joel Díaz
per molestar
una persona molt coneguda
i això ho ha fet
invertint
part dels vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Impostos vostres.
Cupa!
Ei, fa tanta gràcia
sentir-vos des de la distància,
companys.
Sí, home,
igualment.
Igualment.
Avui,
amb els vostres impostos
catalans i catalanes
m'he comprat una capelina
i he creuat Barcelona
fins al carrer
que és el meu preferit
de la ciutat,
és el Paral·lel.
Oh!
Com ja sabeu,
jo soc un expert
en el món del Paral·lel.
De les vedets.
Paral·lel.
Sí, i tant.
De les paquites,
la coja,
no sé quantos.
La coja,
la tartamuda,
etcètera,
la Barcelona canalla,
no?
Ara, ara.
Una Barcelona
que ja no existeix,
no?
No.
Ahir no va venir
la Pepa la Garrepa
o era?
La Pepa la Garrepa.
Era molt bona la Pepa la Garrepa.
Molt bona, molt bona.
Però bueno,
és una Barcelona
que ja no tornarà.
Ara és la Barcelona,
ara és el Paral·lel
d'una persona
que avui
intentaré molestar,
tot i que jo diria
que és quasi impossible
perquè té,
diguéssim,
una patxorra
imbatible.
Estic parlant
ni més ni menys
que del segon Joel
de Catalunya,
Joel Joan.
Mare de la senyora.
Sí, sí, he vingut
fins al Teatre Cundal
del Paral·lel
perquè aquí
s'hi està representant
l'obra Escape Room 2.
El tio es va forrar
amb Escape Room 1
i ha fet la 2
i jo, doncs,
he vingut aquí
a veure si el puc molestar
una estona.
Evidentment,
saltaran espurnes
perquè som dos caràcters,
dues personalitats,
dos carismes
molt dominants.
Som dos machos alfa.
I si no m'equivoco,
l'últim cop que us vau veure
va ser a televisió, no?
Pot ser?
En efecte, en efecte.
Bé, ens hem vist
algun dia...
Ah, això sí.
...fora càmeres.
D'acord.
Però l'última vegada
que hi vaig parlar
de manera, diguéssim,
oficial va ser a televisió
i va anar molt bé.
Va anar molt bé.
Després va anar malament,
però aquell dia va anar molt bé.
És una entrevista
per recuperar, eh?
Sí, sí, sí.
La de Joan,
feta per Joel Díaz.
No us ho perdeu.
No sé si encara hi són
els programes del...
Que sí, que sí, que sí.
Jo us miro, jo us miro.
Ah, d'acord.
Ah, mira, me l'alegro
que no els hagin esborrat.
Vaig a veure una franca
amb en Joel,
que estava molt bé,
aquest programa.
Molt bé.
Doncs vinga.
Doncs avui,
retrobada entre Joel,
Joan i Joel Díaz,
aquí a l'última hora
i també ens hem de retrobar
amb una proposta
que us ha fet aquesta setmana
l'Aida Fita,
que vol el vostre compromís,
la vostra participació
a l'última hora
amb la fita de la setmana.
Fifi, fita,
de la setmana.
Pap, pap, pap.
Uah.
Aquesta setmana
ens hem proposat
a trobar l'oient
que imiti millor un so.
Sí.
Objecte inanimat,
vam dir que no,
persones animals no valien.
Ahir teníem l'Edu
que ens va fer l'helicòpter.
L'helicòpter amb la llengua, eh?
Molt bo, boníssim.
Mira, mira, mira.
No, això ho estic fent jo.
Ah, ets tu.
Doncs ho fas molt bé, també.
És que no sé
com moveu tan ràpid la llengua,
de veritat.
A mi no em dóna.
Bueno, pràctica.
S'ha espatllat.
Sí, és un helicòpter
que va a dos temps.
S'ha de posar l'estàrter.
I avui qui ens ha enviat un so
ha sigut en Josep Mora.
Bon dia.
Quan vaig al dentista
sé fer el sovell de l'aigua a pressió.
No està mal, eh?
Perquè té com aquest so
com electrònic, diguéssim,
que fa el...
No és com només l'aigua que fa...
Sí.
No, no, està bé, està bé.
Pot ser que també hi hagi un punt,
o sigui, com un retrogust en aquest so,
no només de l'aigua a pressió,
que diuen Josep,
sinó del que et posa l'endista
per treure't la saliva,
per poder...
L'espioró.
L'espioró.
Per treballar millor, no?
Són dos sons en un.
Exacte.
Molt bé.
Doncs mira.
Però és que es puntui doble.
Puntua doble pel premi
de la fita de la setmana,
que és un sopar per dues persones
al T'estem restaurant.
Aquesta setmana busquem gent
que sapigueu imitar un so.
No una persona ni un animal,
sinó un so d'alguna cosa en concret.
Que no es faci vergonya,
perquè potser també és aquestes coses típiques
que tu dius,
i després surten coses
i qui sap,
si et pots endur un sopar,
o sigui que per provar-ho,
no per res,
així que envia les teves notes de veu
o vídeos al 667-37-27-29.
667-37-27-29.
Quin sort sabeu imitar?
A veure si teniu sort
i divendres us en porteu aquest sopar
al T'estem restaurant.
Avui és un dia conflictiu,
a l'última hora.
Avui és el dia que tenim
problemes tècnics
amb en Jordi Ramonera.
I avui seguim desgranant
problemes tècnics
i en descobrirem un
que no coneixíem fins ara,
però o sigui,
que és una paradoxa molt forta
que és
el problema tècnic inexistent.
Què vols dir?
El problema tècnic inexistent existeix.
El que no existeix, existeix.
Sí, o sigui,
és un problema tècnic
que no està passant,
però la gent
el pateix.
Ostres,
estem arribant a un nivell
d'anàlisi
del que és el problema tècnic.
No, no,
és que ho haureu de sentir
per entendre
aquest estat mental
del problema tècnic
que realment
impedeix
tirar endavant,
però no està passant res.
És el problema
que no és problema.
Exacte.
El problema de Schrödinger.
Sí, sí, sí.
Avui en parlarem
dels problemes tècnics
d'en Jordi Ramonera
i el que no serà cap problema
serà celebrant vosaltres
a la final de temporada.
Com sempre,
ens agrada muntar
una festassa
i ho farem
el 27 de juny
a la sala B
del Ludegas.
Atenció que tenim
el millor pitjor karaoke
del món.
Cada roc
és en l'últim
hora
el 27 de juny
a la sala B
de Ludegas.
Un lloc
on només
hi van pijos
a matar.
Que no són pijos,
són gent...
Home,
a sala B,
jo he anat a sala B
de festa
i l'ambient
és molt xulo.
És selecte,
com els oients
de l'última hora
de Catalunya Ràdio.
Per això ens han guardat
la sala B del Ludegas
per celebrar aquest karaoke
el millor pitjor del món
amb les cançons
que divendres
rere divendres
ens canta
en Joel Díaz.
Una bona selecció.
Ja va dir
que havia deixat de banda
la part més introspectiva
de la seva música.
S'ha de greu?
Perquè n'hi havia una
que era de ballar Garrao,
que és la que a mi m'agrada
ballar.
Quina, quina?
No me'n recordo,
però el Joan ha fet alguna,
no?
De ballar Garrao.
Sí, com més romàntica.
Sí, però no la posarà,
per tant,
no podré ballar Garrao.
No se sap.
Podem fer una petició
i balleu vosaltres dos?
Ai, sí!
Home, aquella que va dedicar
al compartir menjar
amb la parella,
això és per mi
i no és per tu?
Sí.
Recordeu?
Aquella molt maca.
Però no era de ballar Garrao, no?
Bueno, però és...
Home, sí, és romàntica.
És romàntica.
És romàntiqueta.
És que no recordo el ritme.
Això és per mi
i...
Ah, sí, és veritat.
Per tu.
És veritat, és veritat.
És molt maca.
Mira, m'estic emocionant.
Ah, sí, que si em toques
la croqueta...
Et mossegaré una teta.
La rima,
si em toques la croqueta
et mossegaré una teta,
va ser molt celebrada
al Col·legi de Poetes de Catalunya
i ja sé que queden dies,
que dius
Ostres, el 27 de juny
queda molt lluny encara.
No.
No.
No, perquè les invitacions volen.
Sí, sí.
I ara mateix desbloquegem.
10 invitacions dobles
per a aquells que escriviu
ràpidament a l'última hora
arrobacatradio.cat
Poseu a l'assumpte karaoke
o millor pitjor karaoke.
Faciliteu-nos les vostres dades
i us esperem en aquesta festassa
que serà a partir de les 7 de la tarda
a la sala B de Luz de Gas
en Barra Lliure.
Ui, això m'interessa.
Això li encanta a l'aire fita,
Barra Lliure.
Ai, no, per favor,
que la gent es pensarà
que és coca-cola.
Però seny, seny.
No, però per demanar-te una...
No, per demanar moltes coca-coles.
Clar, un tinaranjos.
Sí, sí, sí.
És el que pari jo.
És el que es demana
a la gent a la sala B.
L'última hora
arrobacatradio.cat
Les 20 invitacions
de l'altre dia
d'ahir van volar.
Per tant, afanyeu-vos,
escriviu-nos
i reserveu la vostra plaça
a la que serà
la gran festa
de final de temporada
de l'última hora.
I ara és el moment
de connectar amb l'exterior
i saber on tenim
en Xavier Pérez Esquerdo.
Pérez Esquerdo, sí.
Pérez Esquerdo, no.
Pérez Esquerdo, sí.
No.
Sí.
No.
Sí.
Doncs és una afortunada
en Xavier Pérez Esquerdo
perquè es troba
a un lloc
que us heu de reservar,
us heu de marcar el calendari
per anar a visitar
ben aviat.
El tenim
al disseny hub
de Barcelona,
allà a l'entrada,
Glòria,
és el que li diuen
la grapadora.
Ah, que xulo
que és aquell edifici.
Perquè allà
ahir s'hi va inaugurar
amb tota la pompa
i per cert
hi vam tenir
a l'aida fita
a la catifita vermella.
Després ens expliques
com va anar
la catifita vermella,
però es tracta
de l'exposició
dels 40 anys
de TV3
i Catalunya Ràdio.
Bon dia, Xavi.
Bon dia,
aquí m'estic supernerviós.
És una exposició
molt xula
que es diu
Connectem
i hi ha més
de 900 metres quadrats
de coses
que tenen a veure
amb els inicis
de TV3
i de Catalunya Ràdio.
T'he de dir,
t'he de dir una cosa
que és que,
Quim,
pensa-t'ho bé,
pensa-t'ho bé
perquè han estat
40 anys
preparant
aquesta exposició.
Esclar,
ho han triat molt bé
tot el que veurem
és feina de 40 anys.
Ostres,
no havia pensat així.
És una passada.
La persona
que s'ha encarregat
ara mateix
deu tenir
com 80 anys,
no?
Com a mínim.
Sí,
és en Francesc Cano
però sempre que tingui
40 i pocs, eh?
No,
va,
Francesc Cano
llavors és jove.
Parlarem amb ell
que és el responsable
d'aquesta exposició
que és gairebé
de visita obligada
per gaudir
de tota la història
de la tele
i la ràdio pública
del nostre país.
De seguida torneu.
Sí,
digues,
digues.
I t'he de dir una cosa
que és gratis.
Què m'estàs dient?
Ah,
sí senyor,
és gratis.
Pagat per vosaltres.
Això també és veritat
amb els nostres impostos
però hem fet una exposició
xulíssima.
Mira,
ho veiem al 33,
l'apartat dels grafismes,
de tota l'evolució
gràfica
i de la imatge
que ha fet TV3
però també
hi ha elements
de Catalunya Ràdio
i de tot el que seria
la Corporació Catalana
de Ràdio i Televisió.
De seguida hi tornem
amb en Xavi
i ens fas una visita guiada,
d'acord?
Fins ara,
Quim Morales.
Fins ara,
Xavi.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Què li sembla aquest cartell?
No,
no em sembla res,
soc cega.
Ah,
Perdó.
Passen cinc minuts
d'un quart d'una del migdia,
som els de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio,
ara ho comentàvem
amb en Xavi Bérez d'Esquerda,
el tenim al disseny Hub
de Barcelona
a l'exposició dels 40 anys
de TV3 i Catalunya Ràdio,
però és que ahir
va haver-hi la gran presentació,
la gran estrena,
la gran inauguració
amb tots els tòtems
de la comunicació
del nostre país
i no hi podia faltar aquí,
l'Aida Fita
a la seva catifita vermella.
Doncs efectivament
allà estava jo.
Molt bé.
I fins aquí a la secció,
no?
Ja està.
Ja està,
no necessitem res més.
Doncs bé,
què passa?
Quan arribo al meu lloc
vaig a Les Cares Conegudes.
D'acord.
Jo em vaig trobar
amb l'Estorgó,
amb en Jordi Estorgó,
que estava també allà
preparant-se
per fer una connexió
amb el Plantabaixa
i llavors dic,
bueno,
vaig allà i dic...
Però que no havia marxat
del Plantabaixa,
l'Estorgó?
No,
espera,
no,
no,
espera't.
Ai,
que no era l'Estorgó.
En Jordi,
hi havia gent,
hi havia gent.
Sí.
Jo diria que havia marxat,
però...
A veure si ho sentim i...
Que no fos l'Àlex.
No.
No?
L'Aleix?
No,
és igual.
Qui serà?
Ai,
es va trobant algú
i no sap qui és.
No sap qui és?
Te'ls confons.
Els confons.
Tens dislexia
de personalitats.
A veure,
era un redactor
del Plantabaixa?
Era,
o sigui,
estava connectant
portava ulleres.
Portava ulleres.
Sí.
Portava ulleres.
Potser ha tornat l'Estorgó
a Plantabaixa.
Potser ha tornat l'Estorgó,
clar.
A veure,
persona del Plantabaixa
que ahir...
Perdó,
és que no me'n recordo com...
És igual,
és igual.
No ho sé.
No,
però la persona del Plantabaixa
que ahir estigués
amb l'Aida Fita
a la inauguració
d'aquesta exposició
que ens escrigui,
si us plau.
Vinga,
va,
aclarim-ho.
Sí,
que ens escrigui,
perquè m'estic fotent un liu,
m'està escrivint l'Abra Morriols
i m'està dient una altra
que no era l'Aleix.
I per què no el sentim
i a veure si de duim fies?
Ah,
vale,
vale,
vale,
ja està,
perdoneu,
ja està tot,
vale,
si era l'Esturgó,
però no estava pel Plantabaixa,
això m'he equivocat,
estava per Digitals
amb la Mari Pau.
Ah,
és que a mi em constava
que havia passat
al Departament de Digitals.
No,
perdoneu,
hòstia,
no,
m'ho amició.
Clar,
dic,
hi havia l'Esturgó
i jo vaig sentir
connexions,
Plantabaixa,
no sé què,
i vaig...
Vas fer un mix.
Sí,
perdoneu,
perdoneu,
ja no estava a Plantabaixa.
Repetim,
sisplau,
no ha passat res,
tornem a començar.
Jo vaig arribar
i vaig veure
cares conegudes,
em vaig trobar
amb Jordi Esturgó,
que està fent
una connexió
pels digitals,
amb la Mari Pau.
Però què passa?
Dic,
jo et començo
a entrevistar a tu,
perquè dic,
bueno,
mai se sap
de què pot sortir,
jo començo
escalfant una miqueta,
però clar,
llavors van començar
a arribar
les cares conegudes.
Vols deixar-me agafar,
mira,
ja l'espertemperant.
Mira,
que els atreco així
directament?
Jo crec que sí,
ja està,
nois,
els dos,
no,
més,
els que vulgueu,
però vull dir com que...
Ah,
jo deia menys,
menys,
no,
no.
Bé,
no tenia gaire
ganes de parlar,
ja ho he vist,
cinc minutets els semblaven
molts,
perquè clar,
tenien molta pressa
per veure l'exposició.
És que cinc minuts
són molts,
de ràdio
i de conversa
en general.
Però bé,
abans
que anessin
a veure l'exposició,
bueno,
també havien de fer
tots els discursos
i tota la pesca,
doncs els vaig voler
preguntar que durant
tots aquests anys
que ells havien estat
a TV3,
3K,
ara,
quin és el moment
més vergonyós
que recordaven?
Jo el més horrorós
el recordo
amb la Milero
canviant unes cadenes
del cotxe,
que no eren les cadenes
que tocaven
i van fer el ridícul
a tot Catalunya.
Jo me'n recordava
d'aquest teu
i me'n recordo
d'uns quants meus,
jo diria que el pitjor
és un dia
que estic al 3.24
presentant,
parlant d'unes nevades
i va haver-hi algú
que va muntar el vídeo
amb molt mala llet,
perquè jo hi havia una dona
que se'm fotia
on he anat a relliscar
i em vaig pixar
de riure en directe.
Vosaltres no se'n recordeu
d'aquest moment?
Ho tinc present.
Sí, em sana, em sana.
Doncs per la gent
que no se'n recordi
he trobat el moment
i ara l'escoltarem,
òbviament.
El caos circulatori
és general
i si continuen
avants fins dissabte
ho apunten les fes.
Perdó,
hi haurà molts problemes
atràs.
Doncs això és estona
que està aguantant.
Aquesta persona
també havia pres mal
amb aquesta relliscada
per culpa de la neu.
Va remuntar bé.
Sí, sí, sí.
Gràcies per explicar-nos-ho, Ariadna.
Calla, que és tan continguda
normalment
et sorprèn
que li agafa un atac de riure.
Va ser increïble.
Doncs qui també hi havia per allà
era l'Abra Morriols
el que m'ha salvat
d'aquest moment
tan vergonyós
i ell
em va explicar
d'on li va sortir
aquest interès
per la seva professió.
Jo crec que vaig començar
a voler-me dedicar
al periodisme
per la Marató de TV3
perquè hi vaig anar de públic
i vaig veure la televisió
per dins
i vaig flipar.
Vaig dir, hòstia,
m'encantaria dedicar-me
a això
en qualsevol posició
no necessàriament
davant de la càmera.
I mira, d'aquí està.
Jo li vaig dir
quan no tindrem presentant
la Marató
i va dir, home,
és una cosa que m'agradaria fer.
Per tant, des d'aquí una crida
a que Abraham Morriol
sigui un presentador
de la Marató
de, no sé,
de l'any que sigui.
Tard o d'hora passarà això.
Exacte.
Perquè és un comunicador nat.
Ara ja és televisió, ell.
Home, per favor.
Ja té una imatge icònica
que és ella amb el casc.
Oh, sí.
D'Urquina Ona.
I tant.
Jo de fet,
li vaig dir, per mi,
tu ets una representació
del jovent de TV3.
O sigui, ell...
A mi m'agradaria molt
que l'Abram un dia
anés a fer una crònica
molt, diguéssim,
de perfil baix,
d'una cosa que no fos violenta,
d'unes, no sé,
unes senyores que cusen
allà els perineus.
El temps de flors de Girona.
Sí, i ell anés amb el casc.
Molt bé, per si de casc.
Saps?
Com per dir, mira.
Per si de casc.
Per si de casc.
Doncs bé,
qui també em vaig trobar
va ser el meu gran amic
Òscar Fernández.
Home!
Aquí d'informatius.
I bé, clar,
jo arribo amb micro a la mà,
també, òbviament,
per parlar,
però ell crec que no tenia
gaires ganes de fer declaracions.
Ja, no veig a dir res.
Va, Òscar,
és que ets de les poques persones
que conec avui.
Doncs tens un problema.
Aquell senyor d'allà
és Jaume Collboni,
que és l'alcalde de Barcelona.
Hòstia, però em deixaran
entrevistar-lo.
Jo crec que si hi vas...
És el que està firmant?
Sí.
Què vol dir,
és el que està firmant?
No coneixes l'alcalde de Barcelona?
Ai de fita, per favor.
És que sóc molt dolenta
amb les cares.
Saps què passa?
Jaume Collboni,
a la vida real,
no s'assembla
el que jo he vist a les fotos.
Ah, això passa molt sovint.
Sí, sí.
Perquè també tu vas a veure'ls
a fotografies o a frontals
i quan estan de costat
no semblen ells.
No, no, no.
I jo el mirava i era com...
És ell perquè m'ho ha dit l'Òscar
i jo ben bé l'Òscar
no s'equivoca mai,
però t'ho juro
que no s'assemblava ell mateix.
I li vas comentar,
senyor Collboni,
vostè no s'assembla
al vostè mateix.
Doncs bé,
després de posar-hi cara
de veritat
a en Collboni,
doncs m'hi vaig dirigir
i em vaig presentar
explicant-li
de quin programa venia.
Sóc de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio,
un programa d'humor.
No sé si el coneixes,
segurament sí, òbviament.
Em sona molt.
Bueno,
doncs Collboni
és fan nostre.
Li sona molt.
Sí.
Li sona molt.
Sí, sí.
Bueno, és un programa de ràdio
que soni i ja és...
Sí, perquè si no sonéssim
què faríem?
Clar.
Imagina't.
Que de fet,
també us dic,
no és l'únic
que és fan nostre
perquè també després
vaig parlar fora de micros
ja en petit comitè
al Sigfrid Gras,
el director de TV3,
i em va dir
que ens escoltava
tant en tant.
Moltes gràcies.
Llavors, des d'aquí
una salutació a Sigfrid,
moltes gràcies per escoltar-nos.
Sí, aquest és un dels dies
en què ens escoltes,
una salutació,
i si no,
que te la facin arribar.
Jo també espero
que avui no sigui el dia
que m'escolti
després de la cagada.
Perquè, escolta,
no passa res,
no passa res,
tots ens equivoquem,
però si avui venen
els problemes tècnics
i que reivindiquem
el dret a equivocar-nos.
I acabem ja si voleu,
que jo també li vaig preguntar
a l'alcalde
si havia vist l'exposició,
però es veu que encara no.
He arribat ara amb la bici,
que com que soc l'alcalde
tenia un...
l'havia la lletera tancada
i no he pogut pujar,
he trigat una mica més
i ara entraré a veure-ho.
Amb bici o bicicleta teva?
Bici, bici.
Jo tinc una bici oficial,
que és meva, eh?
Que és una bici d'alcalde,
una bici elèctrica.
No anava a dir,
potser a ser l'alcalde,
bici el tens gratuït
o has de pagar també?
No, no, no,
també l'he de pagar,
però jo tinc la meva bici elèctrica pròpia
i aborfito la primavera.
Ara fa un temps molt adequat
per agafar la bicicleta.
També et dic,
llest és per no utilitzar bici
i utilitzar la seva pròpia bici.
També tinc bici d'alcalde.
Què és una bici?
Com és una bici d'alcalde?
Porta les banderetes oficials,
la bandera de Barcelona,
de Catalunya,
la d'Europa...
Clar,
o sigui,
porta la seglefia
de l'Ajuntament de Barcelona
i posa el bici de l'alcalde
i està blindada.
Si li dispares un tret a la roda
no es peta.
I, evidentment,
porta la Guàrdia Urbana
amb bicicleta darrere.
Darrere, sí, sí.
D'acord, d'acord.
Doncs em va a veure molt bé,
Collboni, molt bé.
Doncs mira,
una trobada d'estrelles,
Aida Fita,
que va tenir la sort
de reconèixer
l'alcalde de Barcelona,
no tant amb el Jordi Esturgó,
pobre.
Heu de quedar
i arreglar això vostre,
que no sé si ets o no ets tu.
I ja ho sabeu,
a celebrar aquests 40 anys
que ara mateix visitem
amb en Xavier Pere d'Esquerdó.
Gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Això llavors m'aprimaré, no?
A veure,
milagres a Lourdes.
A punt d'arribar
a dos quarts d'una del migdia
a l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
se'n va al disseny hub
de Barcelona
a la plaça de les Glòries
per la gran cita
cultural d'aquests dies
per tots vosaltres
i a més a més gratuïta
l'exposició dels 40 anys
de TV3 i Catalunya Ràdio
on hi tenim en Xavier Pere d'Esquerdó
molt ben acompanyat.
Bon dia, Xavi.
Bon dia.
Doncs sí, estic
acompanyat de la mà
del comissari
d'un dels dos comissaris
de Sant Lluís Naseta.
Només la mà?
Només la mà.
Perquè a l'altre tinc el micro.
Ah, d'acord, d'acord.
Entens?
Sí.
I estic amb en Francesc.
Cano, què tal?
Com estàs?
Molt bé.
Ens uneix un cable, veig.
Sí, ens uneix un cable
i ara mateix estem a punt d'entrar
a Connectem.
Connectem.
Els 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio.
Oh, mira, mira.
I és una passada
perquè la primera sala
on ens trobem
és un plató
del Telenotícies
que, clar,
quan t'ho entres
tu t'ho veus verd.
Ho veus verd
perquè és el croma.
És a dir,
és una mica...
Però posem el joc a la gent,
no?,
que es facin la selfie.
Ells veuen projectar
la seva imatge
amb el fons del TN
però descobreixen
perquè, curiosament,
encara que ens pensem
que tothom sap
on és el secret,
no tothom sap
on és el secret,
descobreixen
que la paret és verda.
Doncs aquesta és una de les parts
on la gent he vist
que s'estava fent fotografies
perquè ho veus
és el primer dia
d'aquesta exposició.
Després hi ha un estudi
d'aquests antics
de Catalunya Ràdio
que també hi mostra gent
que s'asseu
i es fa fotos
fent veure
que està fent un programa.
Sí, la taula,
la taula clàssica
aquella que és hexagonal,
no?
Sí, senyor,
és veritat,
amb tot de botonets
i tu mentre vas passant
veus, per exemple,
uns vestuaris.
Un dels grans vestuaris
és aquell del tricicle
quan feien...
Què era aquesta sèrie?
El Tres Estrelles.
El Tres Estrelles,
ara, que feien de botons,
saps que anaven
aquella jaqueta,
aquella armilla...
Feien molts personatges
d'aquella sèrie.
Sí.
Després hi ha una de les sales
que és com molts llibres...
Vinga, gràcies.
Fins aquí la connexió.
Aquí que posen moltes sintonies
del programa.
Què ha passat?
Tot el que han estat
TV3 i Catalunya Ràdio.
Què passa?
Que no se sent gaire bé?
No.
M'estàs fent la secció
de problemes tècnics.
Ara m'estàs bé.
Es va com tallant.
Et sentim una paraula sí
o una no?
Una sí o no?
Sí, sí, gràcies.
Llavors, Francesc,
explica'ns quins objectes,
perquè a mi la part
que més m'agrada
és aquesta dels sofàs
de diferents programes
de televisió de Catalunya.
D'objectes tampoc
n'hem posat gaires, eh?
Però aquests sofàs
són mítils, no?
Aquí han fet un recull,
diguéssim,
dels grans sofàs
de la història de la tele,
principalment,
perquè, clar,
evidentment els de la ràdio
no els veu ningú,
per tant, no tindrien gràcia.
Clar, els de la tele
són més vistos.
Aquest...
Aquest, José Corbacho.
Molt bé.
Ara no...
S'estan convertint en...
L'Apple Tour.
L'Apple Tour.
L'Apple Tour.
És un Chester.
Te'n recordeu?
Un Chester?
Sí.
Un Chester de l'Apple Tour.
Sí, sí.
Aquest és el...
Molt bé.
El de la nit al dia.
Saps allò que feia la Terribas
que s'abraonava físicament
sobre el convidat?
Ho recordeu, allò?
Sí.
Jo sempre pensava...
És un exercici gairebé
d'intimidació, no?
És una cosa voluntària, no?
No, no.
És que el sofà és tan incòmode
que l'única manera
de seure amb una mica
de dignitat
és tirant-te cap endavant.
Ah, no?
Si no, patines, caus.
Clar, que sí.
També hi ha sofàs típics
del que sortia
a la sèrie Jet Lag.
Aquella...
El menjador, sí.
El menjador, sí,
que és lila,
perquè l'he llegit.
I el de...
Mira, que tens el...
I el de la vaca.
A veure si saps
quin programa és.
El Buenafuente.
Apa, la cosa nostra, eh?
I aquella tan lletxa d'allà.
Sí, és una verda,
així com triangular.
És la del públic
del Filiprim.
Ah, el Filiprim,
és veritat que sí.
Unes cadires metàl·liques
de color verd
molt lletges.
Sí, sí.
Fixa't, és veritat que...
Aquí tens el del divendres
que també és incòmode, incòmode.
És veritat, el divendres
que semblava com un sofà
que podem dir
que seiem més còmodes
a la ràdio
que no pas a la tele.
Ui, no sé per què parlem.
És que per què es parla?
Aquí, aquí, aquí.
Tres senyores i un senyor.
Ah, sí,
la Tres Senyores i un Senyor
i també una de les butaques.
Ostres, quina passada.
Bueno, és molt xulo.
També hem vist
aquell vestuari
que duia la Lloll Beltran
quan feia...
El vídeo.
Ja ho acabem nosaltres.
Com se'n diuen,
això de les lentejueles?
Lluny, en tots.
Lentejueles.
El brilli, brilli.
El brilli, brilli.
Sí, amb el vídeo al costat
i les sabates que portava.
Doncs les sabates,
el vestit de la Lloll Beltran
fent el vídeo
i el vídeo
i les cintes de vídeo.
Tot.
Que ara que estic aquí
amb els estudiants en pràtica
s'hi diuen
què és això?
Què és aquest animal?
Sí, això és curiós
perquè és veritat
que és un recorregut
que en funció de qui el faci
veu unes coses
i en funció de qui el faci
veu unes altres.
Hi ha qui només veu
el vestit d'Eufòria
de la Ruïnosa
i hi ha qui només veu
el vestit de la Lloll.
Vaig venir amb el meu nano
evidentment
quan va veure
el vestit de la Lloll.
Això què deu ser?
Molt bé.
Quin suspens, eh?
Llegi vell.
Doncs, si de cas
deixem ja aquesta connexió
amb en Xavier Verdesquerdo
i hi ha problemes tècnics
per sentir
el que ens explica
en Francesc Cano
el seu director
i també
en Lluís Nacenta.
O sigui que
moltíssimes gràcies.
La proposta és aquesta.
El teniu al Design Hub
fins a l'agost.
Vull dir que hi ha
dies de sobres
per visitar
l'exposició
dels 40 anys
de Catalunya Ràdio
i de TV3.
Gràcies també
a José Antonio Muñoz
per aquesta connexió.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Mañana me voy a España, eh?
Yo me pago la vuelta
pero yo me voy a España.
¡Hombre!
Ara ho entenc tot.
És que en José Antonio Muñoz
no estava amb en Xilio
però és que...
Beto aquí.
José Antonio Muñoz
el tenim
amb en Joel Díaz
al teatre
a punt de molestar
en Joel Joan.
De seguida hi anirem.
Però abans,
doncs mira,
el que acabem de viure
ara mateix
amb la connexió
amb el Design Hub
de Barcelona
els problemes tècnics.
Tenim problemes...
problemes tècnics.
Efectivament, Agustí.
Déu-n'hi-do.
Sí, ja l'avui.
Però ha passat de tot
en aquella connexió, eh?
Sí, sí, sí.
Està molt bé
parlar de ràdio
amb tants problemes tècnics.
Exacte.
S'han convertit en robots.
Clar, exacte.
S'ha tallat la comunicació.
Ens han deixat frases a mitges.
Sí, anaven en retard.
Nosaltres els hi parlàvem
i ells ens sentien...
ens sentirien dissabte.
Ara els estaven
i s'ha arribat lluantons.
Lluantons.
Va, doncs mira, Quim,
avui comencem
amb uns problemes tècnics
que és molt xulo
perquè el problema tècnic
ja hem vist
que va de baix cap a dalt,
de dalt cap a baix,
de dreta cap a esquerra,
cap al cinder,
és per tothom.
Per tot arreu.
Però a vegades
són una percepció
els problemes tècnics
perquè ara ascenderem un tall
que realment és un caos,
o sigui, realment és irradiable,
però hi ha
un dels dos protagonistes
del canal de comunicació
que, escolta'm,
ho sent perfectament.
Teléfono, Víctor.
Muy buenos días.
Hola, buenos días.
Bueno,
no sé qué ocurrió
con el sonido.
¿Me escucha usted bien, Víctor?
Sí, le escucho perfectamente.
Vale.
Perfectamente.
Que sort que tiene,
aquest senyor.
Perfectamente.
L'acabàvem de rebobinar
sobre, aquest senyor.
O sigui, clar,
què fas tu?
Si tu tens un descontrol
de so com aquest,
però diu,
te escucho perfectamente,
t'ho tira, no?
Sí, sí, clar,
endavant, endavant,
seré jo,
que m'ho invento.
No, no.
Seguim amb un altre
problema tècnic,
m'estic posant nerviós.
Sí, no, no, normal.
Jo ho tornaré
mobilitzant.
Un problema tècnic
és el següent.
En aquesta expressió
hem parlat molt
d'artar-te en el senyal,
com ara li passava
en Xavi Pérez d'Esquerdo.
Doncs ara sentirem
el contrari,
que no és retar en el senyal,
sinó que és flash-forward
en el senyal.
És a dir,
que la reportera
va una mica abans,
o sigui,
perquè, per exemple,
normalment,
quan un reporter
de televisió
està preparat
per entrar,
diu previngut.
Sí.
Doncs ara sentirem
una reportera
que està ja previnguda
a sobre
i vol entrar
massa aviat.
Fabiola Navas,
¿cómo está siendo
ahí ese primer día
de operación?
Prevenida,
dame plano.
Tenemos ya la comunicación
con Algeciras,
sí, adelante.
No, no,
vale, perfecto.
Ostres, tu,
però quin caràcter,
no, que esa noia.
Prevenida, dame plano.
Dame plano
y lo que lleva
sin la cartera.
Carai,
quina impressió.
Va,
també tenim un altre moment
que us ho vaig prometre
la setmana passada,
que és el temps de punt media,
que m'agrada montar
el temps de punt media,
perquè a vegades
estan fent el temps,
el realitzador
comença a punxar càmeres
on no han de punxar càmeres,
s'atabalen.
És antològic, eh?
Que ell que es veuen
totes les càmeres de punt media
en qüestió de 30 segons.
Sí, sí, sí.
Comencen a saltar càmeres
per aquí, per allà.
A punt media,
que era l'antic Canal 9,
recordeu,
doncs,
ara sentim un home del temps
que li passa una cosa,
li passa al contrari,
si li van punxar a l'anterior
totes les càmeres,
només li punxen una.
Oh.
Però no és la seva.
Ai, coi.
Aleshores,
tens un pobre noi
fent el temps,
però que està buscant
on caig la de fer.
Aleshores,
veurem com es perd,
com s'atura,
com troba la càmera
i recupera el fil.
Javi Miró,
bona nit.
Bona nit, Rosa.
Temperatures màximes
que de nou s'han enfilat
fins als 29 graus
i atenció
perquè durant les pròximes
hem tingut,
ens hem despertat,
hem tingut un ambient
assoledat
a primera vegada
des del dia.
Està a punt de plorar,
però he tingut aquest moment
perquè ha pensat
ens hem despertat.
Qui ens havia de dir
que ens trobaríem així?
Sentim el moment aquest
de col·lapse multicàmera?
Ens hem despertat.
Fins i tot
la respiració
se li accelera,
clar,
és que no troba la càmera,
algú que està davant de càmera
no surt.
I arriba un moment
de la comunicació
que comencen
les videotrucades,
no?
Sí.
Aleshores,
amb les videotrucades
comencen els grups
problemes de comunicació
un darrere de l'altre
perquè hi ha retard,
el senyal,
hi ha drops,
falla la connexió.
Sentim aquesta repòrtera
des de Nova York
que ens explica
que està en un moment
molt seriós
de la societat.
Hi ha protestes
per la mort de George Floyd,
ho recordareu,
va ser ara fa 3 anys,
aquest home negre
que la policia
el va matar.
Almenys,
què passa?
Que la noia
estava intentant
esprenguir-ho molt bé,
però la comunicació
no hi era.
No,
no es va presentar.
Aleshores passa això.
...de las manifestaciones
han sido pacíficas,
pero también hemos visto aquí
coches...
...que también contenedores,
e incluso
también a los...
¿no se ve?
No se ve,
no se ve.
...no se ve,
han venido coches,
això és el que he dit.
Han venido coches de policia,
que son,
és com es diu en Nueva York.
Va,
i acabarem
amb el que us he promès,
el tall número 13,
Albert,
que és el típico
de problema tècnic
inexistent.
M'interessa molt, eh?
Ai, ai.
No passa,
però el presentador
que està a l'estudi
el percep.
Té un problema.
Ell veu que hi ha un problema
que no hi és.
Us situo.
A veure.
Quan el bocà de l'Illa de la Palma,
totes les teles d'Espanya
de cop i volta allà,
l'Illa de la Palma
és molt petita.
Sí.
Molt petita,
clar,
què passa?
Jo hi he estat,
no?
No me'n recordo.
De tan petita que és.
Sí,
no me'n recordo,
em sembla que no,
però bueno.
Jo he estat allà
de la Gomera,
que fan el Silvo Gomero.
Sí,
i a l'Oroparque,
no?
No,
l'Oroparque és un tècnic
que el Víctor Oller
des d'aquí records.
Víctor que va anar a l'Oroparque.
És maco jo.
És a Tenerife,
l'Oroparque.
A Tenerife és,
sí.
És maco.
És a Tenerife,
però no he arribat
a anar a l'Oroparque.
Home,
però escolta'm,
això és com anar a París
i no anar a Disneyland París.
Bueno,
jo estava per altres coses.
Ah,
d'acord.
Total,
el volcà està petant.
El volcà aquell està petant.
Rama,
que es va menjar...
Tu no creus que es va menjar
una oficina de la Caixa,
el bocà aquell?
Ja no vindrà d'aquí
perquè cada cop n'hi ha menys
d'oficines de la Caixa.
Que no les estiguin tancant per això.
Per què?
Perquè hi competi tot.
Ja, no.
Que no són resistents a la lava.
Hi ha un reporter
que el connecta en plan
oye,
com ho va,
no sé què.
El reporter
se'l sent perfectament,
se'l veu perfectament,
però reporter,
mira,
doncs no sabem què li passa,
que té un problemàtic
aquí a l'interior
i no funciona la connexió.
Una última hora, Gonzalo.
Se cortó.
Se cortó.
¿No?
Sí, Gonzalo, adelante.
No se ha cortado, Gonzalo.
No, si te estamos viendo.
No se ha cortado.
¿Y el otro día?
No tenemos suerte
con esa comunicación
en directo complicada.
No, no.
Dilo, dilo.
¿Dilo qué?
¿Qué?
¿Dilo qué?
¿Que se ha cortado, no?
Se ha cortado.
Se ha cortado.
Avisa,
avisa que se ha cortado.
¿Sabes qué pasa?
¿Qué pasa aquí?
Como lian al loro parque.
No, no, no, no,
no has de marchar.
Podríem anar al loro parque
i un restaurant de Silvo Gomero.
És que la veritat
és que quan tens la temptació a prop
és difícil resistir-se
a anar al loro parque.
Jordi,
moltíssimes gràcies
per aquests problemas tècnics
en un dia
que està sent complicat
també,
tècnicament,
és veritat.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
I el que ens queda, eh,
perquè a quatre minuts
per tres quarts d'una del migdia
us anunciem
que tornant de la publicitat
tenim l'Incòrdia Nacional de Catalunya
a punt de fer feina.
Avui en Joel Díaz
ha de molestar un famós
tan famós com en Joel Joan.
No us ho perdeu fins ara.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Percibir en estos momentos
les primeres imágenes
que estarem a punt de ofrecer
en cuanto estemos en disposició
de poder ofrecérseles.
Les Dones i els Dies
amb Montse Virgili.
No s'entén que les dones
siguin ambicioses professionalment.
L'ambició sempre és
en un home és positiu
i en una dona és negatiu.
Una pregunta que hem fet també
a les nostres oients
si és compatible casar-se
i ser feminista.
Sí, pot ser compatible
casar-se i ser feminista.
Soc feminista i m'he casat.
Casar-me no vol dir res.
La independència
com a persona
la tens igual.
Jo suposo que depèn
del significat que es doni
per fer-te casar-se.
Per mi és una festa.
Les Dones i els Dies
un programa on les dones
no tenen por
a respondre
preguntes incòmodes.
Les Dones i els Dies
de dilluns a divendres
d'onze a dotze de la nit.
El matí de Catalunya Ràdio.
Sempre igual.
Esquadra que si m'endalga
i cosi, eh?
Coticao.
Però què dius?
Pré inflamedera
de l'altre de l'altre
de l'altre de l'altre
de l'altre de l'altre
de l'altre de l'altre
de l'altre de l'altre
Quan ens costa resoldre
un conflicte
hi ha una eina
que ens ajuda i ens acosta
fent que tothom hi guanyi.
D'acord.
Abaixaré el volum de la música.
Gràcies.
T'ho agraeixo.
Aquesta eina es diu Mediació
perquè quan ens entenem
trobem la solució.
Centre de Mediació de Catalunya.
Generalitat de Catalunya.
La MotoGP torna al circuit de Catalunya
i torna més emocionant que mai.
Márquez,
Vinyales,
Espargaró,
guanyi qui guanyi.
Montmeló és nostre.
Segueix el Gran Premi de Catalunya
de MotoGP
a 3CAT.
Aquest cap de setmana
en directe a la plataforma 3CAT
a TV3
i a Catalunya Ràdio.
Gran Premi de Catalunya
de MotoGP.
Compra les teves entrades
a circuit.cat.
Digui.
Bon dia.
Li truquem del seu banc.
Necessitaríem les seves danes
per a mi.
A mi ja no m'enreda ningú.
N'estàs segur?
Cibersegur.
Jo puc tornar a fer continguts
per a tots vosaltres.
Estàs segura
que no et tornaran a robar el perfil?
Cibersegura.
Ara ja puc comprar online
sense problemes.
Segur que no et tornaran a estafar?
N'estic cibersegura.
Entra a ciberseguretat.gencat.cat
i descobriràs com gaudir
amb tranquil·litat del món digital
i navegar en plena ciberseguretat.
Generalitat de Catalunya.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Doctor Trilla, bon dia.
Quin és el colmo d'un epidemiòleg?
Agafar una malaltia infecciosa?
No, tornar-se viral.
Tres quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio
a punt per viure
un dels que podrien ser
moments més incòmodes de la setmana
a la Ràdio Nacional de Catalunya.
Per què?
Perquè tenim en Joel Díaz
disposat a incordiar
una persona molt coneguda,
molt famosa,
molt admirada,
també és veritat.
Sí.
A l'espai
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Molestem un famós.
Famos.
Famos.
Famos.
Què tal, company?
Ja canten, ja canten.
Molt bé, i vosaltres?
Bueno, malauradament estem bé.
Estem bé perquè realment
ha arribat el Joel Joan aquí.
Està fresc com una rosa, eh, que sí?
Ha vingut amb bicicleta.
Hola, bon dia, amb bicicleta.
Sí, bueno, he vingut amb el metro, eh,
l'he posat la bicicleta i l'he posat el metro.
Imagina't que estàs anant en metro,
Quim Morales,
i de cop entres Joel Joan amb una bicicleta.
Sí.
Uf, quin susto, eh?
És la manera d'anar en bici.
Sí, que és veritat que és molt d'anar en bici,
en Joel Joan,
l'últim cop que el vaig veure va ser a Gran Via,
que et vaig saludar des del cotxe,
dic, Joel, anaves en bici.
Ah, i ella et va tornar.
Me la vaig fotre, me la vaig fotre,
perquè et vaig saludar el cabron.
L'emoció, l'emoció.
Vaig estampar amb el cotxe del davant.
No, és una cosa que demostra
que al Joel, tot i ser un personatge molt famós,
no li importa barrejar-se amb el popular.
Ara, ara.
Agafa el metro, el que calgui, eh?
Jo, el que calgui.
Jo soc una rata claveguera,
abaixo, puc baixar els baixos fondos,
que no passa res.
Joel, per molestar-te,
he vingut aquí al Teatre Condal del Paral·lel de Barcelona,
perquè hi estàs representant l'obra Escape Room 2.
Sí.
És la segona part d'Escape Room 1.
I, si no tinc mal entès,
és una obra que es representa fins al 31 de maig.
Sí, molt important, molt important.
Queda poquíssima.
Morales, morales, 31 de maig.
Improrrogable.
Improrrogable, el divendres.
Improrrogable.
El divendres 31, fotem el camp, s'ha acabat.
Vale.
Llavors, si algú té moltes ganes de veure aquesta obra,
o poques, fins i tot.
Fins i tot poques, exacte, però...
Ha de saber que és ara o mai.
És ara o mai.
Literalment mai, perquè, a més, m'he assabentat
que és una obra de teatre
que, per la seva complexitat tècnica,
no es pot rodar per Catalunya.
No te'n pots anar a Mollerussa.
Efectivament, jo.
Sí, senyor, no m'ho emboca anar a Mollerussa
perquè és un espectacle de tals dimensions.
És com un cirr d'usoleix.
Un cirr d'usoleix, que no ho pots portar enlloc, això.
Bigger than life.
Has de venir aquí, al condal, a Barcelona,
i demano excuses a la gent de Mollerussa.
No, que vinguin els de Mollerussa.
Mollons, que veniu, home,
que tenim un cap de setmana encara
i la setmana que ve
que farem una marató, farem matinal, si cal.
Que vinguin i que aprofitin
per fer això que fan els de comarques,
anar al cort inglès a comprar.
Pobre.
No?
Anar al servei d'estació.
Ara ja els estàs faltant.
Aquest tipus de coses.
Bé, la promo ha quedat feta.
A mi, a mi.
Ha quedat feta la Mollerussa.
31 de maig.
Jo aniria a repetir.
Jo aniria a repetir.
Jo tant en tant aniria a dir.
31 de maig.
Tu aniria a repetir el que vulguis,
però jo he de donar entrada
de sí o sí al qüestionari molestador.
Sí, sí, sí.
No, no, no.
Qüestionari molestador.
Sí, sí, sí.
No, no, no.
Qüestionari molestador.
Vau estar 10 minuts d'un matí
fent les promos de música, eh?
El nostre modus operandi, Joel,
és que primer escollim la sintonia de la secció
i després ja...
Ara què feu a l'equip O.A.
Anir a la banda sonora d'equip O.A.
I dius, va, fotem-li aquí.
Primera pregunta, JJ.
30 de maig.
Joel contra Joel.
Joel contra Joel.
Oh, Kramer contra Kramer.
Oh, Kramer contra Kramer.
No, que és un divorci, allò, calla.
Uai, bueno, bueno.
Joel, durant un temps vaig pensar
que tenia la possibilitat, jo,
de destronar-te com el primer Joel de Catalunya,
però ara ho torno a veure molt, molt lluny.
Pesa molt la corona?
La corona nostra, la que...
No, no, la teva.
No, un temps la vas portar tu,
que vaig patir una mica, eh?
Sí, 3 mesos.
Hòstia, 3 mesos d'aquells que hi estàs fotent aigües,
aquest...
Pa l'Andrejo...
Va, tornes a estar tu sol a dalt de la cúspida.
Sí, tu realment has baixat de sobte,
has fotut una davallada, nen, que no se't reconeix.
Però aquí estem parlant de tu, Joel.
Sí, però també m'agrada subratllar la teva davallada,
el teu tocafondo, el teu...
Què fots ara, Joel?
Doncs soc una joguina trencada.
Això és el pis, el pis.
No, m'ho passo molt bé fent ràdio amb els meus companys.
Estàs a Catalunya Ràdio, vull dir,
això és realment algo, ja.
Servei públic.
Servei públic.
Sí, sí, jo em dedico a això.
Joel, he tornat a revisionar El Corazón del Guerrero.
Crec que la crítica va ser molt injusta,
això deixa'm de dir-ho tu,
perquè almenys tu estàs perfecte,
la pel·lícula és un cagarro,
però tu estàs perfecte, Joel.
Llavors, crec que allà vas coincidir amb el Santiago Segura.
Llavors la pregunta que et volia fer és,
creus que al cine català li falta un Santiago Segura,
un tio que faci merda, però amb molt d'èxit?
Bueno, aquí jo estic una mica fent de Santiago Segura,
o és el que m'agradaria a mi aconseguir.
És que jo volia que anéssos a ti.
Ah, és que aquí, doncs jo soc el Santiago.
Si tu vols ser el Santiago Segura català, eh, en català.
Bueno, si pot ser no tan merdós,
però al nivell pasta no hi hauria cap problema.
Aquí és on tu vas.
Aquí és on jo i el Santiago ens entendríem.
Tu reivindiques que l'audiovisual català,
i sobretot el cine i el teatre,
han d'entretenir també, han de ser mainstream.
No, no, no, han d'entretenir sens dubte.
Això és una cosa bàsica, tant en una classe de matemàtiques
has d'entretenir com un 2-3, exacte, has d'entretenir.
Però a més a més ha de fer pasta.
Pasta.
Hem de fer pasta, que vol dir al final fer públic, eh?
O sigui, vol dir crear indústria, sí.
Jo crec que tenim un potencial increïble.
Bueno, quantes sèries a TV3 han tingut?
Milions.
Les teves.
Les teves, Joel.
Perdona, mis llum.
Les meves entre l'altre, no?
Però sobretot les meves, m'agrada que m'ho diguis.
Sí, sí, Joel.
I després, no som capaços de portar gent al cinema?
Perquè al teatre sí que som capaços, eh?
Ojo, que al teatre català...
No, perquè ja sent molt militanta, al teatre.
També és veritat, també és veritat.
Que ja tinc a dir, no llegiré la novel·la ni al teatre i mostro el viu.
Clar.
Sí.
Bueno, jo soc una mica aquest perfil, eh?
No, se't nota.
Joel, remuntem-nos al 2023.
Eleccions municipals.
Entres a les llistes de Junts per Alta Fulla.
Desastre absolut.
Ara ja fem un salt temporal.
Autonòmiques 2024.
Decideixes anar d'un número 10 per Barcelona en les llistes de l'hora.
El partit de la Ponsatí i la Grau Pera.
3.700 vots a la ciutat de Barcelona, que és on tu havies de fer campanya.
6.600 pel PACMA, d'acord?
Perquè posem-ho una mica en relació.
Llavors, observant una mica la dinàmica...
Quants ha dit el PACMA?
6.600 a Barcelona i vosaltres 3.700.
Heu quedat a 3.000 vots del PACMA.
No passa res.
Bueno, gilipolles, però compta amb tot el PACMA.
No, perquè tu feies campanya per Barcelona.
Tu ets un actiu de Barcelona.
Ah, cabron.
Però no sumar tot el PACMA nacional.
A nivell nacional també heu perdut contra el PACMA,
que és una cosa que tu ara m'estàs fent dir i és encara més humiliant.
No, no, no, és la realitat.
Llavors, observant que podràs una mica gafe,
per què a les pròximes eleccions no vas a les llistes de Vox?
Oh, que previsible aquesta pregunta.
És que no fa ni gràcia la pregunta.
Ostres, ostres.
No, 31 de maig s'acaba Escape Room.
Insisteixo, 31 de maig, joviens.
31 de maig, continuem.
Per fi s'acaba Escape Room.
No, si no l'he vista.
És que no l'has vista, cabron.
No l'he vista.
Joel, mira, ara parlarem d'Escape Room.
No et penso convidar, més a més.
Escape Room 2 ha estat sent tot un èxit de pública, no de crítica.
Com gairebé tot el que fas.
Però sembla que per molt que facis,
no arriba la gran desitjada creu de Sant Jordi.
Per què creus que no...
Per què creus...
Creus?
Que no te la donen, la creu de Sant Jordi.
Una pregunta seriosa, no?
Sí, és seriosíssima.
Perquè mereix-la, la mereixes.
Me la mereixo per quin...
Per quin motiu?
Per importància...
Per importància ponderada, per rellevància.
No, no, no.
Per el que has fet per la llengua.
Jo no vull creus autonòmiques.
Toma-hi.
Oh!
Hòstia.
Vaya torpeda a la línia de flotació del país.
Jo vull medalla d'or...
La medalla d'honor de la república catalana independent.
Bueno, doncs vés a esperar en Joel Joan.
Joel, diuen que la vida d'un home,
en el teu cas ets un home,
és com un tamboret de quatre potes,
on hi ha una pota salut,
l'altra és diners,
l'altra és l'amor
i l'altra el penis.
Llavors,
quina seria la pota més llarga
del teu tamboret vital actualment?
Salut, diners, amor...
La del penis l'hauríem de descartar,
aquesta d'entrada...
De què vas millor, no?
De què vaig millor,
de...
Quines són les altres?
Salut, diners i amor, és un tòpic.
Salut, diners i amor, doncs...
De diners, de diners, no?
De tot part,
molt justet,
és que sóc un tamboret baix,
saps d'aquells que poses a la cuina?
Sí, a la mà.
Per aixecar-te,
sí, per arribar al primer calaix.
Per arribar a la lleixa de dalt.
A la lleixa de dalt,
però no a la primera lleixa,
jo soc això.
Joel, va, que se m'acaba el temps.
El nostre nom en hebreu significa
Déu és el Senyor,
i el primer gran Joel,
no sé si ho saps,
va ser el profeta de l'Antic Testament,
que va interpretar una plaga de llagostes
que hi va haver a Judea
com un càstig de Déu al seu poble.
Llavors va dir,
si seguiu així,
vindrà l'Apocalipsi.
Clar.
És la seva profecia.
Realment,
els pocs Joels que hi ha en el món,
o a Catalunya,
sabem exactament d'on cony venim, eh?
Ara.
Llavors,
tu estàs preparat,
com el profeta Joel,
el nostre tocaio,
per l'Apocalipsi?
Com es prepara,
Joel, Joan,
per l'Apocalipsi?
Home,
tinc uns quants búnquers fets.
Clar.
Clar,
jo tinc un búnquer.
Aquí el Nacional,
però...
Ai, el Nacional,
l'he dit.
Mare de Déu,
pobrec de mi.
Ai, quina confusió.
Oi, bueno,
tu estàs a la Ràdio Nacional,
a veure,
si un Joel de merda com tu
estàs a la Ràdio Nacional,
un Joel com jo,
que també no sóc...
Quim,
ho veus que s'està molestant.
S'està molestant.
S'està molestant.
Sí, sí, s'està molestant.
Molt, molt.
I doncs ja m'ha sortit això.
No,
tinc un búnquer al Condal,
tinc un búnquer a la Villarroel,
a casa meva,
tinc un búnquer a casa d'un amic,
vaig fent búnquers.
Tu sobreviuràs a l'apocalipsi.
Sí,
jo sóc un escarbat.
Com els escarbats.
I ara,
si et sembla,
acabarem amb una...
amb l'última pregunta.
Ja m'ha acabat,
ja m'ha acabat.
Sí, ja està.
M'has fet venir aquí,
agafar la bici,
mullar-me...
Oh, no,
encara no...
He d'acabar, ja.
Sí, he d'acabar, sí.
De fet,
ja hauria d'estar acabat, això.
Ah, ja hauria d'estar acabat.
Doncs mira,
acabem-ho amb un...
Ens estem allargant,
no, no,
i ara,
jo heu encantat de sentir-vos...
Fuck, Mary Kill.
Saps quin és el joc de Fuck, Mary Kill?
No.
Has de decidir qui et folles,
amb qui et cases i a qui mates.
Uau.
Ja et dic tres preguntes,
tres persones.
Fuck, Mary Kill.
Jordi Sánchez,
el polític.
Jordi Sánchez,
l'actor
i Jordi Pujol.
Ràpid,
matar,
follar,
casar.
Amb qui et cases?
Amb el Jordi.
Amb el polític o amb l'actor?
Té, té resposta.
A qui mates?
El Jordi.
El polític
i llavors
et folles a Jordi Pujol?
El Jordi.
El Jordi.
No, no, m'ha dit el Jordi.
No, no, no, ha quedat clar.
No, no, no.
Joel Joan et follaria a Jordi Pujol.
Escolta.
Torno la connexió, companys.
Jo faria per la pàtria, eh,
que consti.
Per la pàtria.
Per la pàtria, sempre.
Jo vindria a mirar.
Jo vindria a mirar.
Per la pàtria.
Doncs moltes gràcies a en Joel Joan
per fer el tour de France
per arribar fins al Teatre Condal,
on fins al 31 de maig,
recordeu, podeu veure Escape Room 2.
És que t'ho volia recordar, Quim.
T'ho volia recordar,
sobretot el divendres 31 acabem,
no fem el tonto.
Tu l'has vist, Quim?
No l'he vist perquè no m'has convidat.
Doncs, bueno, és que no t'he de convidar.
No, convida-ho.
Has de venir a pagar.
No, és que s'ha acabat la tonteria aquesta
dels periodistes que aneu gratis als puestos.
És que no vaig enlloc jo, Joel.
A mi no em conviden a res.
Jo, si vols, et vinc a buscar a casa.
Ah, doncs sí.
Amb la bici.
Doncs sí.
Que rego sobre la bici.
Però, bueno, només et diré una cosa.
Digues, digues.
Em despiloto l'escenari.
Oh!
Quan s'ha de pagar?
Cada nit.
És barata l'entrada.
Segur que sí.
Valgui el que vagis d'entrada.
Salt out.
No, no.
A veure, les coses com siguin...
Digues, les coses com siguin, Joel,
el teu cul el tenim molt vist, també, eh?
Toma.
El meu cul?
Sí.
Tu sempre l'acabes ensenyant en algun moment.
Ja sé que és un recurs molt fàcil.
No, fàcil no, que és maco de veure.
T'agrada lluir, costa't.
El tinc, el tinc per lluir.
És que està molt bé.
Ara que encara aguantaré dos o tres anys més,
escolta'm, dic...
Oh, no, que no havia d'anar acabant.
Sí, no, no, ja estem.
Sí, és que ja estem.
És que ja estem a publicitat.
Moltes gràcies, Joel.
Fins el 31 de maig al Teatre Condal Escape Room 2.
I els podeu seguir barallant tranquil·lament.
Vinga, gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I ara sí, gràcies al José Antonio Muñoz
per aquesta connexió amb el Teatre Condal
fins al 31 de maig Escape Room 2.
I atenció que tenim el nostre concurs invertit
per guanyar 30 euros
per gastar qualsevol dels supermercats Capravo.
Molta atenció.
Avui heu de buscar una pregunta,
la resposta de la qual sigui...
Tanga.
Ah!
La que parlàvem amb en Joel Joan,
el seu cul, la cançó del Tanga.
Doncs la resposta és Tanga.
Quina és la pregunta?
932017474.
Motul Crea Engine,
la primera gamma de lubricants de motor
respectuós amb el planeta.
Una alternativa sostenible
que combina innovació i rendiment
per cuidar la moto
sense perjudicar el medi ambient.
Perquè volem continuar fent el que més ens agrada,
gaudir del món sobre una moto.
Motul Engine,
el millor lubricant per al món.
A punt de guanyar 30 euros
per gastar qualsevol dels establiments Capravo.
L'Antònia, bon dia, Antònia.
Ai, que s'ha penjat.
Ai, Antònia.
S'ha penjat l'Antònia.
Doncs escolta'm,
ara no tenim temps per recuperar-la.
Si de cas, demà repetirem la pregunta,
l'hi farem a l'Antònia, si vol,
i si no, a un altre oyent.
I nosaltres anem recollint
perquè queda un minut per l'hora del migdia.
Recull, Guim.
Jo recollo l'hora.
Recull, que ara vindrà el butllet informatiu,
ens explicarà les coses que passen al món,
després el que no surti d'aquí,
que sempre és interessant.
Ui, avui hi ha hagut...
Tenen una cosa,
el que no surti aquí,
que s'ha sentit a la redacció...
Què?
Bueno...
No pots avançar res?
No, home, ja faran ells,
però hi ha hagut llàgrimes.
Però és d'aquí o d'allà?
És que no, jo no diré res,
jo no diré res.
No diré res.
Doncs ho deixem aquí,
que ho expliqui el Roger Carandell,
la Juliana Canet i la Marta Montaner.
Nosaltres demà a les 12
ho tornem a deixar tot
per l'última hora.
Que tingueu un gran dia.
Gràcies i fins demà.
Gràcies.