Sara Riera, bon dia.
Hola, bon dia.
¿Tot en ordre?
Tot en ordre.
Última hora, el Matí de Catalunya Ràdio.
A aquesta hora ya ha comenzat la segunda parte de la operación de las vacaciones de Setmana Santa.
A las 8 conectábamos con el equipo diario y nos decían que la situación era tranquila.
No sé si ha cambiado la cosa, ahora.
Ahora parece que se comienza a mover un poco.
Está previsto que este matí surten 150.000 vehículos de la área de Barcelona
i una de les carreteres que es preveu que tornarà a concentrar més trànsit avui també és l'autopista A7.
Anem a veure quina és la fotografia ara mateix.
Ens la porta l'equip viari, Carmina Malagarriga, bon dia.
Bon dia, doncs no s'equivoca el servei català de trànsit perquè la P7 sí que és la via realment més densa.
Un accident a l'hospitalet de l'infant, al tram sud de la P7, sentit nord cap a Tarragona, presenta problemes.
Hi ha un carril tallat.
S'intensifica també la P7, especialment a Vilafranca del Penedès, on hi ha retenció en sentit sud
i també entre Martorell i Gelida en el mateix sentit.
El tram nord de la P7, intensitat a la Roca del Vallès i a Llinès del Vallès sentit nord.
També retencions, d'altra banda, a l'ENA2, entre Tordera i Vidreres en tots dos sentits per un accident.
S'hi dona pas alternatiu.
Això és tot des de l'equip viari.
Doncs gràcies, Carmina.
Ens anirem actualitzant a mesura que vagi avançant la situació.
Mentrestant, Protecció Civil manté activat l'avís de perill a tota la costa catalana
pels efectes del temporal Nelson, que hi va provocar ja dues morts a Tarragona i dues més a Astúries.
Aquest temporal també ha fet destrosses en passejos, espigons i alguns carrers
de la costa del Garraf, al Baix Penedès, al Baix Camp, la Costa Brava, al Maresme i la ciutat de Barcelona.
La subdirectora de Protecció Civil, Imma Soler, recomana no baixar la guàrdia
encara que avui la situació no sigui tan perillosa.
Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio.
Avui sembla que fluixa una mica, però continua encara una mica alterat el mar
i sobretot anir a pujar el cap de setmana.
És molt important que vigilem en aquestes zones properes a la costa,
els espigons, les espulleres, les zones properes a l'aigua,
sobretot perquè no ens pugui venir un cop d'aigua que ens tiri
o fins i tot que el mateix vent ens pugui fer caure.
Protecció Civil també té activada l'alerta per fort vent al Prepirineu i al Pirineu,
on al llarg del dia d'avui pot haver situacions complicades,
sobretot a partir dels 2.000 metres.
I a tot això afegim encara el perill de llaus a la Vall Fosca.
Aquest diumenge, ho sabeu, tornarem a canviar l'hora.
A la matinada del 30 al 31 de març haurem d'avançar una hora als rellotges
i a les dues, per tant, seran les 3.
Dormirem una hora menys i el diumenge ens llevem a l'hora de sempre.
Aquest canvi d'hora suposa, us ho diem sempre, guanyar llum solar a la tarda
i s'aplica a tots els països de la Unió Europea
per ajustar la jornada laboral a les hores de llum natural.
Fa anys que es planteja acabar amb els canvis d'hora,
sobretot perquè es posa en dubte que serveixi per estalviar energia
i provoca disfuncions a la son en algunes persones.
Carles Tibilla és especialista en Medicina del Son i Ritmes Biològics
i ens ha explicat això al Matè de Catalunya Ràdio.
El nostre cos i els nostres ritmes biològics
no són capaços d'adaptar-se de forma repentina.
Hi ha grups de població que ho noten, com són els nens petits,
les persones grans i les persones que tenen alguna malaltia,
algun dolor i tot aquest grup de població són molts.
Per tant, aquesta recomanació que des d'avui ens comencem ja a adaptar
al canvi d'hora d'aquest diumenge.
I finalment hi ha hagut un terratrèmol a Grècia de magnitud 5,7.
L'epicentre del sisma ha estat al mar davant les illes Estròfades,
al mar Jònic i, segons les primeres informacions,
no ha fet víctimes ni danys importants.
El terratrèmol, que també s'ha notat a la península del Peloponès,
s'ha registrat a les 9 i 12 minuts, hora local,
a una profunditat de 20 quilòmetres a Grècia.
Es troba en una zona de grans falles geològiques
i, per tant, hi són freqüents allà els terratrèmols, sobretot al mar.
Ara són gairebé les 10 i 4.
Ens actualitzem amb la Marta García, a la informació esportiva. Bon dia.
Bon dia, Martín Breduit.
És la principal novetat en la llista de l'Espanyol
que avui obri la 33a jornada de Lliga en segona divisió en el Camp del Burgos.
És un partí que començarà a dos quarts de nou
i en una llista on també tornen Braiano, Ivan Calero i Rubén Sánchez.
Estan disponibles ja les entrades per a les semifinals de la Champions femenina
contra el Chelsea, després que el Barça va superar ahir el Bram Norueg per 3 a 1.
Se poden adquirir per la web i els preus oscil·len entre els 9 i els 49 euros,
amb un 30% de descompte per als socis.
Esta matinada, eliminació de Carlos Alcarat del torneig a tenis de Miami,
després de Pedre contra Grigor Dimitrov en 2-7, 6-2 i 6-4.
El búlgar disputarà la segona semifinal contra l'alemany Sverev.
En la primera s'enfrontaran Medvedev i Yannick Sinner.
I en el quadre femení, definida la final,
que disputaran la casaca Elena Ribaquina i Daniel Collins.
I encara vos expliquem també en previsions d'avui que no que hi patins
a les 9, Portugal-Espanya en la Copa de les Nacions.
10 i 4 minuts, seguim en tertulia al matí de Catalunya Ràdio,
amb el Joan Puigcercós, amb la Sílvia Coppolo, amb la Montserrat Nebrera,
l'Estefania Molina, que l'hem acomiadat perquè tenia altres compromisos,
però és que abans del butllet informatiu que ara ens apropaven la Sara Riera i la Marta García,
teníem aquesta notícia, és una de les més comentades de l'última hores,
les Nacions Unides, que han escollit l'Aràbia Saudita per presidir el Fòrum sobre els drets de les zones.
Sílvia Coppolo, tinc moltes ganes de sentir la teva valoració.
A veure, jo vaig ser l'Aràbia Saudita el Nadal cap d'any del 2019 fins al 2020,
que va ser el de la pandèmia durant 15 dies o 20, diríem, recorrent tot el país.
Era el moment en què ja començaven a dir que hi havia una certa obertura.
I una certa obertura hi era, eh?
I en aquell instant què volien intentar també oblidar l'atros assassinat, per dir-ho així,
del periodista, entre altres coses, Hamal Caixogui, segur que ho recordeu,
el consulat d'Aràbia Saudí a Istambul, que en 7 minuts el bon es coartarà amb una serra elèctrica.
Un periodista que escrivia de Washington, no?
I que era molt crític amb el sistema i especialment amb el príncepereu.
Què vaig veure, jo? Jo el que vaig veure i viure és que hi havia un espai d'obertura, una mica sí.
És a dir, les dones, per exemple, ja podien conduir cotxes.
Sento un xiulet de fons.
Què és aquest xiulet? A veure, potser cosa ets tu.
No ho sé, què és aquest xiulet?
No sé si és nostre i no sé si és de Girona o de què?
És de Girona, és de Girona, que s'estarà coplant algun micròfon, potser?
Pots separar-los els micròfons, Sílvia?
Ara.
Sí.
Està igual que estan igual que estaven abans, eh?
Ui, què està passant?
Fem una cosa, us ho explico d'aquí un instant, perquè ha de ser molt molest pels nostres ulls.
Vaig al Joan Puigcercós, eh?
Com es nota als anys de bona ràdio de la Sílvia Còpolo, que ella mateixa diu...
Mira, us ho explico d'aquí una estona.
Joan Puigcercós, digues-hi, de seguida seguim amb la Còpolo, amb la Nebrera i tanquem la Tertúlia.
Els països, les monarquies aquestes del golf tèrcic, les patrolieres, i les que no són patrolieres,
perquè Dubai no és patroliera, del proper Orient, hi ha forts d'anys fent una campanya
de prestigiar-se, de buscar reputació positiva.
El Mundial de Qatar anava per aquí.
Ara, suposo que s'han presentat com l'únic candidat, i no s'han cuidat de ser l'únic candidat,
i que a la Ciutat Unida s'ha vist gairebé, doncs, no obligat, però si només hi havia un candidat
per organitzar aquest fòrum, i tot això forma part d'una campanya.
El que passa és que l'estem comparant, és a dir, quan ens diuen que Arabia Saudita són els bons,
Iran són els dolents, i no ens diuen que els dos són igual de dolents,
per una qüestió de geostratègia política, doncs estem en un procés gairebé de legitimació
d'alguns d'aquests països, i això és constant.
Amb els seus recursos, que són molts, doncs s'estan comprant la reputació,
que els costa molt, perquè la Sílvia acaba d'explicar el cas aquest,
de com un país, el príncepereu d'un país, el màxim governant,
ordena l'escuartament d'un periodista crític, no?, en el cas del Hamal Khashoggi.
Però aquí estan, la campanya és constant, no?, i no deixa de ser curiós,
i he de tenir més informació de què ha passat aquí.
Potser fins i tot quan ho estàveu explicant jo pensava que és que igual el que volen
les ONGs és anar allà i explicitar el drama que hi ha muntat allà, no?,
des d'allà mateix. Perquè, esclar, anar a Arabia Saudita i fer un fòrum de les dones
i posar a carn viva tot el debat de com encara no hem evolucionat prou,
potser sí que val la pena fer un'Arabia Saudita i deixar tot en evidència, no?
No sé si això passarà, o si realment el govern d'Arabia Saudita
posarà restriccions als debats que es puguin fer, perquè hem vist coses similars, no?
És estrany, el cas, no? Però jo crec que forma part d'aquesta campanya
de molts recursos que estan fent tots aquests països del Bocsèrcic
per guanyar reputació, guanyar prestigi mundial, i, repeteixo,
això només es pot pagar en diners, perquè la realitat és una altra.
Còpolo.
Això hem arreglat aquí, l'ordinador ha començat a prendre decisions
i s'ha acoplat sol. Ja l'hem desconnectat.
A veure, el que jo vaig veure és que començaven a haver-hi alguns canvis,
tot i que en alguns restaurants havies d'entrar per la porta de les dones,
les dones, els homes per la porta dels homes,
i que tot el país estava enfocat, perquè són els homes els que realment manen
i les dones les que tenen la total submissió.
Pel que dieu ara mateix, doncs, continuen havent-hi lleis que realment així ho diuen.
Era impossible anar amb un vestit curt.
Jo que pensava, calla't, posaràs un vestit per cap d'any.
Això era impossible.
Podies anar amb pantalons i podies així, si tenies la pell blanca i tot això,
no portar alguna cosa al cap encara en aquell moment.
I sobretot, íntimament, íntimament, les dones estaven absolutament sotmeses als homes.
Anaves a un centre comercial a provar-te roba.
En alguns tenien provadors, en d'altres no.
Perquè, esclar, compraves roba, eh?, però no te la podies emprovar.
Te la dies d'endur a casa, a provar-te-la, i la que no t'anava bé, llavors la podies tornar.
Però tot el país estava organitzat així, fa quatre anys.
Vaig a una idea amb la idea que diu el Joan.
Si ara realment hi ha aquesta possibilitat que estigui, diríem, al camp davant,
no sé si no hi ha dit una comissió d'igualtat de l'ONU,
doncs es fa més evident el que està passant.
I potser pot servir, diríem, per anar avançant.
No hi ha la igualtat, sinó en el reconeixement dels drets de les dones.
Jo em recordo que érem allà amb l'amiga Núria Ribó,
amb la Rahma Elbadoui, que hi estava treballant i ens ho ensenyava,
i jo recordo les dones mirant-te als ulls com amb una enveja tendra gairebé, no?
Aquestes dones poden anar soles pel carrer, però hi anàvem tres o quatre, eh?
Jo me n'enguardaria ben bé prou de ser allà al mig de la plaça de Riat,
que no hi dèiem, com em sembla, que era del xop-xop,
que era, d'una manera popular, el so que feien els caps de les persones
quan els hi tallaven, eh?
I diríem així, era coneguda el nom del centre de la plaça.
Per tant, que realment és evident que no hi ha cap mena d'igualtat,
però que pugui servir positivament, tant de bo, només puc dir tant de bo,
però sí que he de dir que es començava a notar un cert canvi.
De veritat.
Res, com quasi bé sempre, l'ONU no fa els seus teures.
Jo crec que això és absolutament impresentable,
és una vergonya per l'ONU que no hi hagi ningú que hagi fet
una candidatura alternativa i que al final haguem de veure
com si aquell del que critiquem les polítiques en matèria de dona
que estigui al capdavant d'una comissió d'aquesta mena.
No sé ni què dir.
O sigui, en realitat no és culpa seva, com ha dit en Joan.
És que és un món que coniveix amb ells,
no solament en aquestes matèries, en la universitat també ho hem vist,
hem comprat currículums en universitats senceres,
i aquí estem.
Una vergonya.
A veure si hi ha peixataria o no avui, perquè...
Ui, ui.
Però avui no és festiu.
A veure, Carmeta, Carmeta, és igual.
Sí que hem de canviar l'hora.
Sí, però nosaltres obrirem la mateixa hora.
Sí, perquè tot el món canvia el...
Vull dir, clar, a més, és igual.
Vostè, com obrim la persiana, vostè ja és aquí sempre,
sigui l'hora que sigui, vull dir que tal i fot.
Que no... Afecta, sí, clar.
Bueno, a Puigcercós no li afecta, a la còpola sí que li afecta, depèn.
Això va a les persones...
Si ets jove com la Molina, doncs mira, vas tirant i no passa res.
Ara, si ets així, és com la...
És igual.
Mira, va com va això.
Va com va.
Carmeta, deixi'm fer.
Deixi'm fer, si es pot, que haig d'escoltar la ràdio.
Sí, vinga.
Adiós, Carmeta.
Vinga.
Ai, la Carmeta, Carles, bon dia.
Com aneu?
Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Bé, si no, estem de guàrdia.
Aquí estem de guàrdia.
M'he quedat jo, m'he quedat jo.
Em feixades ha marxat, però m'he quedat jo.
I què?
Bé.
Sí?
Bé, bé.
Sí, mira, ahir vam anar a la processa de Verges, avui anirem a la processa de Sant Hilari,
anar fent Setmana Santa, com ha de ser, eh?
Clar.
Clar.
Home.
Avui no es menja carn, oi?
Home, tot quaresma no es menja.
Els divendres de quaresma no es menja quant.
Per això.
No es menja...
Clar.
Per això que avui és un bon dia per venir a la peixateria.
Sí, home, hem de menjar bacallà, amb cigrons i ous.
Sí, home, sí, clar.
Clar, no, ja és això, ja és això.
Clar.
Em menges tu de carn, no, no mengis pas, eh?
Ep.
Ep.
Has sentit aquest silenci.
Ai, Marina.
Ai, Marina.
Has sentit aquest silenci.
Mira, mira.
Em menges carn, eh?
Em menges carn.
Ai, casa mentida.
Sí.
Per cert, Carles, ahir al Maté de Catalunya Ràdio ens quedaven molt colpits per la mort de la periodista cultural Anna Pérez Pelló.
Ja és una persona estimadíssima, una persona valoradíssima, que ens ha fet pensar molt a tots i a totes en les últimes hores en la vida, en la importància de viure intensament, però també en com el periodisme acabem tractant la cultura.
I em sembla que la Sílvia Coppola, per tant que aquesta tertúlia, volia afegir algun record, algun comentari per la Anna Pérez Pagès.
La primera cosa és que estem absolutament tots colpits que no sigui entre nosaltres.
He tingut la sort immensa d'haver-la conegut. La vaig conèixer quan ella començava la ràdio a Com Ràdio.
Era una persona que el que volia sempre era millorar, millorar, i et feia sentir els altres molt millor.
Que deia, com has vist això, com has vist allò, què faré aquí, què fa allà, escolta, que puc parlar de...
Després, diríem, vaig tenir la sort també de poder, quan vaig tornar a Catalunya Ràdio,
que pogués venir a fer també les seves col·laboracions al Secret, i després l'hem vist tant i tant i tant i tant a BTV.
Vaig tenir una última conversa amb ella, llarga, fa uns mesos, i és una d'aquelles converses que en aquest ofici que no és tot de flosi i violes,
a mi em va colpir, no? Estava absolutament xocada que ja no pogués fer l'àrtic, absolutament sorpresa,
i no podia assumir la situació que estava vivint a BTV.
I jo li deia, però escolta, aprofita-ho ara, si gastàs un temps que no, estudia això, i deia, no, no faré res, no, no faré res.
I estava amb la dificultat d'assumir a vegades les decisions de les direccions que tenen tot el dret a prendre-les en un sentit o en un altre,
però que seria bo que estiguessin professionalment ben fonamentades.
Ella era la inquietud, era l'anar endavant, era el que avui hem de dir, sobretot recordant-la, endavant les atges, que comença la processó.
Gràcies, Sílvia Coppolo. Sí, digues, Carles.
No, no, no, que volíem deixar, des de la peixeteria, volíem deixar al final, doncs, un record per la nostra peigis,
que vam treballar junts, vam fer tardes a Catalunya Ràdio, i quan vam rebre la notícia, vam quedar ben compungits,
i ens l'estimàvem molt, i era...
Bé, la Coppolo l'ha descrita molt bé, és una energia pura i ganes de fer coses, i trobar-nos, i reunir-nos,
i connectar uns amb els altres, i bé, una persona molt activa, i ahir tota la nostra colla estava compungida.
I només fa falta veure les reaccions arreu, que ens recordi que cal saber estimar, sense por,
sense cap mena de tabú, com feia sempre l'Anna Pérez Pagès.
Moltíssimes gràcies, Carles Xuriguer, també des de la peixeteria, per aquest record cap a la vostra peigis.
Gràcies també al Joan Puig-Sarcós, a la Sílvia Coppolo, i a la Montserrat Nebrera,
per acompanyar-nos en un dia festiu com avui.
No sabeu com és important a la vida sentir-se tan acompanyat. Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Cuideu-vos i descanseu, i arriba l'Olga Viza i la tertúlia esportiva,
i tindrem la Mariola Covells i el Toni García Ramon.
I mare meva, és que ens queden tantes coses per viure.
Catalunya Ràdio...
Continuant que la Joa Fèlix la toca per l'Amin, som i l'Amin, xuta l'Amin, xuta l'Amin, xuta l'Amin, xuta l'Amin...
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT, la transmissió d'en Torquemada.
Dissabte a partir de les 8, la TDT del Barça, Les Palmes, a Catalunya Ràdio.
La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dóna suport a l'esport.
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo? De la dels metges.
De la dels metges, esclar.
Som de la dels metges.
Assistència sanitària.
Creada, gestionada, dirigida i recomanada per metges.
Assistència sanitària.
La dels metges.
Ei, perdona, una estrella.
Ei, una estrella.
Perdona, una estrella.
Una estrella.
Què?
Un crit valent.
Vinga, tots units fent força.
Una estrella!
De seguida.
Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona.
La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial d'assistència sanitària, Damm i CaixaBank.
Es pot saber què fas, mingut, ja?
Hòstia, grups, que no t'han el cas.
Que arriba la Setmana Santa i toca fer penitència de tot.
De bo a vant, fins i tot.
Sí, però aquest cap de setmana no faràs d'ajuda ràdio esportiva, oi?
A veure, va, sedueix-me, amigo amigo.
Què fotreu el Tot Gira?
Doncs mira, dissabte a Barça a les Palmes en tota la prèvia.
I diumenge tenim la transmissió del Girona Betis, llevan Barça a la Lliga EFA, Barça a Indústries al Palau a la Lliga de Futbol Salà i començarem les eliminatòries del nostre concurs de la rosca.
Tot gira.
Dissabte i diumenge a partir de les 4 de la tarda.
Amb David Clopés.
Avui l'Enigmarius feia rutines de frares ansiosos i la resposta era hàbits.
Un hàbit pot ser un costum o una túnica de frara i l'ansietat s'hi relaciona perquè sona semblant al qualificatiu de qui té avidesa.
1.004 dels 1.096 participants l'han encertada.
Per tant, avui, divendres Sant, dona 10 punts per a la Lliga.
Guanya el lot de xocolates Torres, Laura Mur-Cervelló.
I avui també ens heu dit ordres, regles o laudes.
10 i 20 minuts, Olga Viza, bon dia.
Hola, bon dia.
I l'alegria que em vas donar ahir la nit, quan em vas dir que venies a passejar?
Però que no ho sabies.
Clar que ho sabia, clar que ho sabia, però a vegades et desfistes.
Però deixa'm que els expliqui que li poso un whatsapp, no contesta, no era a les 8 del vespre, no contesta, no contesta.
Perquè tu saps que jo sempre et contesto.
Sí, i m'has contestat a les 7 del matí.
Sí.
S'havia quedat clapada.
Sí, dormidíssima.
Molt, eh?
S'ha de dormir, s'ha d'esconnectar.
Òbviament, sembla molt bé.
De fet, et vaig contestar, l'únic que no et vaig contestar és l'últim missatge.
És veritat, tens raó.
La que es va aclapar soc jo.
Anem a escoltar això.
Això que sentiu, us ho explicàvem a les 8, és el rei Carles III, ha gravat un discurs en motiu del cap de Senona de Pasqua.
Són unes paraules gravades a meses a la missa d'ahir durant el servei religiós d'una catedral, la catedral de Worcester,
segons ha comunicat el mateix palau de Buckingham Palace, que ha distribuït el discurs entre la premsa.
Eren unes paraules molt esperades aquests dies, amb aquesta revolució que s'ha viscut a la Casa Reial Britànica
per l'estat de salut del rei i també de la princesa de Gales, de Kate Middleton,
tots dos diagnosticats amb càncer.
Ara mateix no sabem quin tipus de càncer tenen.
Sabem que, en principi, Carles III hauria de reaparèixer diumenge.
D'acord. Aviam.
En aquest discurs, el Charles va dir...
Charles.
Per cert, el millor d'aquest rei és la veu que té.
T'agrada?
Oh, a mi la veu d'aquest senyor m'agrada.
I dir la veu és el millor que té.
Diu, ens hem de cuidar els uns als altres.
I tothom ha interpretat que això és una picada d'ull a la que ell mira el temps.
No sé què dic-te.
Aquest és un dels senyors més cuidats del planeta, m'entens?
Jo, el que no sé si t'ha passat a tu o els ha passat als ullents,
en els darrers mesos, et diria, bueno, en les darreres setmanes,
no hi ha reunió familiar d'amics, companys, que no s'obri el debat.
El debat sobre el dret a la privacitat.
Sobre si Kate Middleton i Carles Tercer tenen dret o no a no explicar el que els està passant?
Exacte.
Sobre el dret a la informació per damunt de la privacitat.
És a dir, mai traiem l'aigua clara.
Lògicament, la privacitat és el gran bé, l'intimitat que s'ha de preservar.
Però jo em faig preguntes.
Amb aquestes institucions, amb aquestes persones que tenen aquests privilegis
per damunt dels...
Atenció, súbdits.
El ciutadà no té dret a saber què passa.
Et poso el cas.
A mi em sembla bé no donar detalls.
Però dius, tinc problemes de salut, tinc càncer, no cal que especifiquis,
i t'amagues, i et cures, i et tractes, i la gent serà solidària amb tu.
És més, obres un canal de solidaritat amb la gent que està patint aquesta malaltia.
Crec que en el cas del rei van estar molt encertats.
En el cas de Kensington, del William i la Kate,
que volien... Ells ja tenien el seu equip de comunicació especial, separat de Buckingham.
Una mica... Clar, ja som una família més jove, més actual,
volem tenir un altre tarannà, no volem safarets, no volem...
Doncs, jo crec que es van equivocar d'una manera assombrosa,
perquè en un planeta... És actual, efectivament, la societat, i ells.
Un planeta ple de xarxes socials s'ha obert una corrent de teories conspiranoiques,
que ha demostrat que l'opacitat no és el millor camí.
I deixa'm que et faci una pregunta.
Parlo d'una institució, institucions que els ciutadans no es collen, eh?
Parlem de gent amb responsabilitat política, amb el Macron.
Ara, per no dir-los d'aquí, amb el Macron.
Què passaria si tinguis un problema de salut mental?
No cal que diguis que tinc un problema de salut mental,
però la gent té dret a saber si aquest senyor està capacitat o no.
Sí o no?
Tu creus que tenir un problema de salut mental t'incapacita, per exemple?
Depèn de quin problema sigui.
Depèn de quin problema sigui.
Si tu prens decisions que afecten a 60 milions de persones.
Depèn.
Vaja, conec gent que té problemes de salut mental
que estan més sants que jo i que són més capaços que jo.
Però un president de la república, per exemple,
no hauria d'haver un canal de veracitat
amb les persones que t'estan votant.
No hi hauria d'haver transparència.
Jo t'ho porto perquè només tinc preguntes.
Però si ens enroquem amb aquesta gent que decideix per nosaltres,
si ens enroquem amb preservar-los l'opacitat,
no sé si això ens convé.
Diuen els periodistes experts en la monarquia britànica,
molts han sortit a demanar disculpes.
Fort de micros, gent que està seguint el cas dia a dia,
reconeixen que encara avui en dia no tenim la transparència
i que no se sap tot.
Clar que no, clar que no, clar que no.
Jo ahir parlava amb una persona molt especialitzada
en la Casa Real d'Espanya.
I hi ha una cosa que ells han après
i que l'aporten molt...
El món dels safarets, el món del rumor,
no és notícia.
Però el dia que allò sigui notícia,
transparència absoluta.
Ells ho tenen clar.
Olga Viza, m'encanten les preguntes que has deixat anar.
Però no em contestes, no em treus de dubtes.
No, els oients et contestaran.
Ah, bé.
Sí.
Gràcies, que descansís molt.
Una abraçada gegant.
Un petó.
10 i 27, de seguida, Tertúlia Esportiva,
amb la Lloberes, amb la Vera Alcampos
i el Pérez de Rozas.
Aquest dijous, a la tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona descobreix els esdeveniments,
els serveis i totes les activitats
que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona.
Escolta, ens falta res.
Soc el súper del Corte Inglés
i hi ha un 70% en la segona unitat amb milers de productes.
He vist l'Arieloxi, que no en queda,
i també el salmó fumat de la balenessa, el que t'agrada.
Mira a veure què i ja em diràs
que un 70% és molt de descompte.
A l'Índia, el degoteig d'assassinats de musulmans no para.
Quan vaig veure el mòbil, em vaig desvallar.
El silenci del primer ministre, Narendra Modi, ho diu tot.
Aquest règim vol deixar els musulmans sense drets
i convertir l'Índia en un país hindú.
L'Orquestra Sinfònica del Gran Teatre del Liceu
arriba a l'Auditori de Girona
per interpretar quadres d'una exposició de Mussorgsky
amb la coneguda orquestració de Maurice Rebel.
El 7 d'abril, la Formació Sinfònica
oferirà també el concert per a violí en re menor
de Sibelius, sota la batuta de Susanna Malcky.
Més informació a auditorigirona.org.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
En temps de guerres, Impacte Festival de Cinema
i Drets Humans de Catalunya
fa una aposta per la pau.
El dret a la pau, un dret a reclamar.
I també migració, empoderament femení,
drets laborals, pel·lícules de qualitat
per entendre millor el món.
Del 9 al 28 d'abril,
la quarta edició del festival Impacte
a diverses ciutats catalanes i també en línia.
Més informació a impactefilmfest.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
Lígat.
Lígat.
Lígat.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio hem trobat l'invent perfecte
per les teves tardes.
La tarda de Catalunya Ràdio.
Elisenda Caron.
Somni!
Un invent que et transporta a una altra dimensió.
Això és un somni.
Desperta i apunta-t'ho.
Un programa que t'ensenya
noves frases fetes en català.
No tinc la gamba per maioneses.
El que et fa pensar en les preguntes més transcendentals.
Nen, tu ets més d'eslip o de bòxer?
O en els dilemes científics més rellevants.
Vaig renovar, ficar-me el comandament del cotxe
al costat del cervell
i vaig comprovar que s'obria com més lluny estava.
El seu cap amplifica el senyal.
De dilluns a divendres de 4 a 7,
la tarda de Catalunya Ràdio.
Amb Elisenda Caron.
Que mi que sí que està a la tarda.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Celler Smaset.
Vins i caves directes del celler a casa vostra
us ofereix la tertúlia esportiva.
Són dos quarts d'11 del matí.
Anem dient...
Ui, tothom està de vacances, tothom està de vacances.
Que no, que no, que els bons estan aquí
a l'estudiu de Catalunya Ràdio.
Xavi Campos, com estàs?
Bé.
Quina alegria tenir-te, eh?
Igualment.
Sí.
Mireia Vera, bon dia.
Bon dia.
Contenta també amb la Carme Lloberes,
que mai falla.
Hola, Carme.
Hola, molt bon dia.
Home, mai falla.
A mi ja saps tu que hi ha convocatòria,
hi ha convocatòria.
Hi ha convocatòria, sí, sí.
Això no es forma així, o no?
Emilio Pérez de Rozas, bon dia.
Ui.
Que anem tard, eh?
Anem una mica tard.
Espera, espera.
Anem una mica tard.
Sort que m'has posat a l'Olga, Viza,
perquè si no...
Anda.
Una mica tard.
Un mito per a mi.
Un mito per a mi.
Un mito periodístico
que trató Televisión Española horriblemente.
Un mito.
D'acord, sí, sí.
I estimadíssima.
Sí, senyor.
Per a nosaltres ho és, també.
Ja l'he dit.
Escolteu-me, bones notícies pel Barça,
que s'ha classificat per les semifinals de la Champions,
les sisenes que disputaran ja consecutives.
Per tant, ara al Barça li toca jugar
contra el Chelsea a les semifinals.
Quin pronòstic feu?
Mireia, que és el que més en sap.
Sí, jo crec que serà una semifinal molt igualada,
semblant a la de la temporada passada.
El Chelsea és un equip físicament molt fort,
és un equip que no té una idea tan consolidada
com el Barça a nivell de joc,
però transita molt bé i té molt talent individual.
Han fitxat també a Maire Ramírez,
una jugadora que havia estat a la Lliga F,
una davantera molt potent,
amb una capacitat, per mi, molt estranya
de generar-se ocasions ella sola d'una manera molt fàcil,
i crec que serà una gran semifinal
i veurem uns dos partits,
jo crec, a un ritme frenètic.
La temporada passada que semblava que el Barça,
perdona, Carme, era fins i tot més superior que aquesta,
a mi m'ha semblat...
Però arribava una mica pitjor, crec, el Barça.
No estava en el seu millor moment, no?,
en aquestes semifinals de la temporada passada.
No recordo tant, però la semifinal no va ser tan clara, eh?
0-1 a Stanford Bridge i 1-1 al Camp Nou,
o sigui, no hi va haver tanta diferència.
Jo tinc un pressentiment negatiu per aquesta temporada
del Barça de Champions.
Negatiu?
Negatiu, que no la guanyarà, eh?
És que no pots guanyar cada any de Champions.
No, no, però jo no.
La pregunta era, nada i tornada,
és allà primer i desmarré.
No, al revés, que això també ho complica, eh?
Ja serà una allopressió, també estan fort bridge.
Sí, això sí que crec que és, bé, un hàndicap,
però, vaja, ara m'has deixat una mica aquí al campus
amb aquest sentiment d'això al Barça.
És un presentiment, és de noix científic, eh?
Però sí que hi ha com un ambient enrarit, no?,
al Barça femení.
Sí.
Bé, perquè hi ha moltes coses al voltant,
perquè ja comença a ser un esport d'interès,
i quan hi ha interès, diguem, per tot l'entorn,
que d'això ja saps que tot es complica, no?
Es complica, doncs, sigui amb renovacions d'un,
amb què no sé què la competitivitat de la...
de la competició, etcètera.
Però bé, és una cosa habitual, no?
A mi el que jo crec és que, en comptes d'entrar,
que sí, segur que hi entrarem,
perquè a les tertúlies ja ens divertim amb això,
però amb què, per exemple, doncs,
ahir es va classificar molt bé,
perquè és la sisena, no?
Ho hem dit consecutiva.
Sí, sí, sí.
És a dir, què?
Dime, dime, senyor.
No, jo querría,
como no sé mucho de futbol femení,
todo lo que habéis dicho...
És que no hi ha futbol femení.
El futbol és, diguem, tot el mateix, no?
No, sí, sí, hay futbol femení,
porque lo que voy a decir es afecta,
y es futbol femení.
Bueno, ¿qué es?
Primero, yo creo que el Barça,
la sección de futbol femení del Barça,
está inquieta,
porque ciertamente no sé
si realmente el club está dispuesto
a seguir por esta línea.
Las últimas cosas que han ocurrido
demuestran que hay una cierta inquietud
por el futuro y la inversión,
y si realmente el señor Laporta está por esto.
Y segundo, y segundo,
hay una cosa que sé que probablemente no la compartís,
y si la compartís, pues fantástico,
porque haremos un debate estupendo,
que es, yo no puedo llegar a entender
cómo el Barcelona ha abierto el melón
y la exigencia de que la liga femenina
sea más competitiva.
Es decir, yo no me imagino
al Real Madrid o al Barça diciendo
que esta liga es una porquería
y a ver al señor Tebas si se apaña.
O no me, no me imagino
a Peco Bagnaia,
el Mundial de MotoGP,
diciendo, bueno, aquí siempre ganan los mismos
a ver si esta gente hace algo para que esto...
De la seva lògica, Emilio.
No, no, un momento, un momento.
O dieu, Emilio, espera un moment,
que així tot ho veiem als oients
i segueixo amb tu, eh?
Però o dieu per aquestes declaracions
que feia Jonathan Giraldez,
l'entrenador, dos dies abans d'aquest Barça-Bran?
A veure, escoltem-lo.
Sí, sí, es cierto que hubo una reunió,
però, bueno, ya en los últimos meses
estamos acostumbrados a que las noticias vuelen,
sobre todo cuando salen desde dentro.
És a dir, li preguntaven per una reunió
que va tenir amb la Lliga
en què el Barça mostrava la preocupació
per la falta d'equips competitius, eh?
Sí, però és que, repito,
és que no sé por qué tiene que ser el Barça
que muestre esta preocupación.
És que a mí me parece que el Barça
tiene que competir, tiene que ganar,
y si el Barça gana por 5 a 0 o 0 a 3
todos los partidos,
qué mala suerte, o sea...
Perdón, perdón, perdón, perdón, perdón, Xavi.
Y acabo en el sitio donde quiero acabar, ¿vale?
Que es, que es, que realmente, realmente
nos ha dado, y es estupendo,
un ataque por el fútbol femenino,
pero realmente no están los clubes importantes
ni los patrocinadores ni nadie
apoyando esta iniciativa.
Jonathan Giraldi, d'aquí a punta,
a mi m'ha semblat una qüestió
a nivell intern, a dins del club, oi?
Sí, jo crec.
A veure, la meva interpretació,
des del primer moment, abans d'ahir,
quan es fa públic que hi ha hagut una visita
de la presidenta de la Lliga, EFA,
al vestidor del Barça,
que aquesta visita ha tingut una resposta
una mica negativa per part del vestidor,
de la jugadora reclamant-li més competitivitat,
que d'altres clubs facin una aposta
tan important com la que fa el Barça,
perquè això generi més ingressos,
els contactes es puguin mantenir
i hi hagi més competitivitat
i el Barça no vagi al Camp del Madrid
i guanyi sense despantinar-se
i tingui la Lliga tancada
moltes jornades pel final.
Després, al club hi ha una reacció
dient que hi ha risc
per aquesta falta de competitivitat de la Lliga
que algunes jugadores marxin
perquè tenen ofertes d'Anglaterra,
diuen també d'Alemenya o França,
segurament només és d'Anglaterra
per nivell econòmic.
I d'Estats Units, no, diria?
D'Estats Units també, sí.
Hi ha la fer Alexia, hi ha la fer Mariona.
A mi, la interpretació que faig
és que des d'Ainja del club
s'ha estat preparant el terreny
perquè aquest estiu
és probable que hi hagi més
d'una sortida traumàtica.
La d'Alexia la doneu per fet, per exemple?
La renovació?
No, això no.
Tot i que ella ahí es va pronunciar clarament.
Ella va dir
que si fos per ella
ella se sap el que significa el Barça
i a mi em va adonar a entendre
que si fos per ella estaria renovada.
Per tant, aquí hi ha molts afers exteriors.
Per mi, Alexia també va dir
allò de les filtracions,
és a dir, que estan una mica cansades
i cansats tots
que converses privades acabin sortint.
Sí, però, perdona,
mira, Alexia que baja de la luna
o ha vivido en Marte
o estas chicas
que ahora se han convertido en estrellas
y que son noticia cada día
i, o sea,
de què està parlant esta chica.
És una situació
que estan exposades.
¿Qué podrían pensar
los futbolistas masculinos
de las filtraciones
durante los últimos 60 años?
Ja, però jo crec que
que et vingui des de dintre...
Bueno, pues por eso digo
que es una cosa...
A mí es que me parece
todo una cosa tan...
Es perpéntica, ¿me entiendes?
Es tan especial.
O sea, es que, insisto,
y perdón,
es que hemos montado una historia,
una historia
sobre una especialidad,
sobre un deporte,
sobre un fútbol,
sobre tal que ellas mismas,
que el propio club dice esto,
no existe.
Y lo siento.
Aviam, jo diré una cosa.
El de les filtracions, a mi,
em sembla natural i normal
i més en els nivells
que està ja a l'esport de la dona, no?
Vull dir-te que...
Que surti de dins...
Però que sigui normal, per exemple,
que sigui normal,
a mi, jo crec que...
A mi no m'agradaria tampoc.
És a dir, que està mal normalitzat
el que surti tot.
Però que surti de dins del club,
quan tu, pues potser tens una conversa privada
o amb confiança en algú
i acabi sortint,
que sigui normal,
no crec que sigui a vegades positiu.
No, no, no, no, estic d'acord.
Estic d'acord.
Però com et penses que els periodistes
normalment se n'enteren de les coses?
Segurament deu ser per moltes vegades,
algunes vegades,
per filtracions.
Jo el que deia,
a mi això no em preocupa.
A mi, en canvi,
el tema,
el contingut
d'aquesta filtració
sí que m'interessa molt,
perquè realment sí que crec
que és una situació
molt a repensar
de l'esport,
en aquest cas,
del futbol de les dones.
És a dir,
la competició que hi ha
de futbol de dones
és...
Parlo de la domèstica,
eh?
Parlo de què?
No sé quin seria l'objectiu,
però és terrible.
És a dir,
que tu li treguis
no sé quants punts
ni quants partits,
12,
que guanyis tots els partits,
no sé,
9 a 0,
no sé quant,
jo,
mira,
que se n'aprofiti...
Però perdona,
però perdona,
és que,
però perdona,
és que,
no és que repita
del comportament
o de les frases,
és que he oído una frase
que és
estas van de guapitas
y de Italia
y después vienen aquí
y les ganamos,
o sea,
es que esto
me parece...
I amb la frase
no entenc
el Hansen del Madrid
sobre las frases
que es tremenda.
¿Qui l'ha dit,
que l'ha dit això,
aquesta frase?
Però qui l'ha dit,
Emilio?
No,
ha habido una futbolista
del Barcelona
que ha dicho
estas chicas del Madrid
siempre hablan
de no sé qué
y después pierden.
Sí,
va ser Graham Hansen
després del partit
i nosaltres
me lo invento.
¿Me entiendes?
No,
no.
O sea,
claro,
esto lo dice
Lewandowski
de,
bueno,
pues eso,
del Granada
y no veas.
Bé,
és perquè jo crec
que tampoc
el desnivell
que hi ha
entre Lewandowski
i els altres...
Jo sí que estic d'acord
amb l'Emilio
en el sentit
que hi ha molts clubs
que no creuen en això,
és a dir,
s'han posat una bandera
però realment no vol
han apostat.
Però tu creus
que el Real Madrid
no pot,
Carme?
El Real Madrid
pot però no vol.
Ah,
bueno,
val,
val,
és a dir,
no pot o no vol,
és a dir,
clar,
Florentino posa
cèntims
pel bàsquet,
per exemple,
però en canvi
no em posarà
pel de les bones.
I després,
i tampoc,
i tampoc,
i tampoc seamos,
no lo ocultemos,
o sea,
no solo són els clubs,
no solo són els presidentes,
sinó són els propios patrocinadores.
O sea,
aquí no hi ha
grans patrocinadores.
O sea,
aquí els patrocinadores
importants
o els que sean
no quieren acudir
a aquest campionat.
O sea,
no apoya.
Jo crec que el Barça
aquí és una excepció,
segurament.
Bueno,
claro,
perquè el Barça
jo crec que consigue
el patrocinio,
consigue la ajuda
perquè és un club
polideportivo,
porque es un club
que es la repressió.
Però cualquier
presidente,
cualquier gestor
de un club
de primera división
de la Liga Femenina
le cuesta horrores
en contra de Paceo.
Ya no te digo
el resto de deportes femeninos.
Doncs jo crec
que aquí també
hi ha un problema
de saber vendre
millor el producte,
que segurament
una de les converses
aquestes que devien tenir
dins del vestidor
anaven una mica per aquí,
no perquè
augmenti la competitivitat,
sí,
està molt bé,
però donar una imatge,
per exemple,
la Premier League
femenina
ara mateix,
té un nivell brutal.
Per què?
Perquè s'ha apostat,
perquè s'ha vanut bé
el producte
i segurament
tenen més facilitat.
I juguen en camps
de primer nivell
tots els equips.
I no et diré
que omplen,
però que tenen
unes entrades
molt bones.
Aquí és un altre problema,
el Barça
està jugant
als seus partits
el Johan Cruyff,
majoritàriament,
que és un bon estadi,
tant de bo tots els de la Lliga F
fossin com el Johan Cruyff,
però és un estadi
amb una capacitat
de 5-6.000 espectadors,
la semifinal
la jugaran a Montjuïc,
que el partit d'anada
segurament serà
el dissabte 20,
dissabte 20 d'abril,
cap al migdia,
primera hora de la tarda.
L'endemà és el clàssic,
el Bernabéu
de la Lliga Masculina.
Però jo crec que
també us dic una cosa,
que en realitat,
jo ja m'he apuntat
el dissabte 20,
però en realitat
seguint una mica
amb el fil
que deies tu,
el Pere de Roza
se l'ha apuntat segur.
Doncs,
que jo crec
que a l'hora de la veritat,
si ens ho mirem bé,
per mi no és només
la part marquetiniana
ja l'està tenint
el futbol,
bastant.
És a dir,
és de veritat
que dius,
patrocinadors en tenim,
estructures de club
no en tenim,
és a dir,
has començat
la casa pel sostre.
És a dir,
tu has dit,
jo vull ara construir aquí
una competició
d'alt nivell,
i ho has fet,
has comprat
les millors jugadores,
has fet
les millors jugadores,
però,
aviam-ho,
a la resta de la competició
ningú té
aquestes possibilitats.
Per tant,
és una mica com...
L'aposta que ha fet
el Barça des de fa anys
va molt,
però molt per davant
de la del segon equip
que seria el Madrid,
que ho fa
amb la boca petita
una mica,
Mireia.
Sí, sí, sí,
totalment.
Per confinir la resta,
no sé si dir pobres
o com qualificar-los,
però no fan el pas,
no es fa el pas.
Deixeu-me que afegeixi
un nou element,
tenim Barça a les Palmes
aquest cap de setmana,
recordem,
les Palmes
entrenat per
García Pimienta,
ex del Barça,
el Girona
que en juga diumenge
a la nit,
ho estic dient de memòria,
eh?
A les 4,
a les 4,
a les 4 de la tarda,
un quart de 5,
sí,
Girona-Betis,
de moment
el Madrid primer
amb 72 punts,
el Barça segon
amb 64.
Madrid juga el diumenge
a les 9
contra l'Atlètic Club de Bilbao.
Bon partit aquest any,
eh?
Sense Vinícius, eh?
M'han sorprès molt
unes declaracions
que hem pogut sentir
al Barça reservat
de la Deia Tudela
on explicava això.
Doncs Xavi serà
el nou ambaixador
de la Fundació del Barça.
Xavi està molt millor,
el veuen psicològicament
molt millor,
més calmat,
el veuen més fort fins i tot,
vull dir,
una cosa que dic,
són amb violins i tot.
És a dir,
compaginarà ara
la tasca d'entrenar al Barça
amb ser ambaixador
de la Fundació.
Impressionant, eh?
Un tema impressionant.
Ah, no, ara, no.
És un tema,
cuidado, eh?
Cuidado, un tema impressionant.
És un tema.
Doncs jo li faig una lectura
que potser és una mica naïf.
Aviam.
Pero casi todo lo que rodea
a Xavi es un poco naïf,
incluida la demanda
de dos periodistas reciente.
Explica'm.
Ha demandat,
també es va explicar
el Barça reservat,
el Bernat Xú li va explicar
que havia presentat
una demanda
contra Manuel Javois.
Dos, dos.
Sí, ara explico la segona.
El que va explicar el Bernat
era el Manuel Javois,
periodista del País,
que havia dit
que a Xavi
li havia recriminat
un article
enviant-li un missatge
una mica lleig o brut
segons el punt de vista
de Javois.
Que ja ho havia fet
això a Ramon Mesa, eh?
Amb el mateix procediment, eh?
Amb Ramon Mesa és veritat,
amb Javois
Xavi diu que és mentida
perquè, com a molt,
es va fer a través
d'un intermediari,
d'una persona coneguda,
dues persones conegudes
entre tots dos
i Xavi li ha presentat
una demanda
perquè rectifiqui.
I l'altra demanda
és contra Javier Miguel,
periodista del Diariàs,
col·laborador d'aquesta casa,
perquè va explicar
en un altre àmbit
que Xavi havia tancat
els seus col·laboradors,
els havia agafat el mòbil
per revisar
si havien filtrat,
com deia la Carme,
informacions a la premsa.
Xavi diu que això és mentida.
¿Ves cómo te interesa esto?
¿Ves cómo te interesa esto?
Mira, ara m'ha interessat
això de...
Ah, amigos.
...avisar això.
Seria molt inconstitucional, eh?
Quasi tot.
Perdónar que haya interrumpido
el discurso de la jornada,
pero a mí me parece
muy importante.
Vale.
Estas dos demandas.
Sí?
Sí.
Però llavors no anàvem
primer a la prèvia aquesta de l'Espanya?
No, sí, sí, podemos.
Sí, sí, no, no, no,
però vull dir,
teniu la sensació que Xavi
pot continuar la temporada que ve?
Que no se'ns anirà el 30 de juny?
Por supuesto.
Por supuesto.
Porque no tienen dinero
ni tienen entrenador.
És que això del...
Quin és el càrrec?
Ajudeu-me.
Embaixador.
Embajador.
Embajador.
És que m'ho aprecio.
És como ser embajador de la Liga,
pues es embajador de la Liga.
És molt simbòlic aquest càrrec.
Això és com a Audinorris,
això es dona a l'època...
Però Audinorris encara
acompanya l'equip
a molts desplaçaments.
A tots.
Sí, sí, sí.
Xavi no acompanyarà
els Barça genuïns
a molts desplaçaments,
com a molt anirà algun dia
a la ciutat esportiva.
Però jo he entès
que aquest càrrec és per després,
per quan ho deixi.
És per sempre.
És a dir,
ara serà entrenador i embaixador...
Però ara ja li donem
un càrrec onorís.
Però li faran una presentació
a explicar a la Laia
segurament la setmana vinent.
Amb família, honors,
un acte solemne...
Jo crec que és una mica per...
No descartem veure plorar
a Joan Laporta.
Vaja, es paga poc
que s'emocioni
el president del Barça.
I això no pot tenir a veure
amb l'intent de Laporta
i la directiva
de estovar Xavi
perquè es quedi?
Jo crec que va per aquí, Xavi.
Es perpèntic.
Realment, eh?
Però també us dic una cosa.
Si Xavi té la decisió presa
i la va prendre en el seu moment,
a mi em sobtaria
que la canviés.
M'he dit una cosa molt important.
Que no tenen calés.
Sí, sí, sí.
Bueno, estamos a las puertas
de uno de los mayores espectáculos
vergonzosos de la historia
del FC Barcelona
el año que se estrena
en la camiseta del 125 aniversario.
De verdad.
O sea, porque si después
de todo lo que ha dicho,
ha hecho
y ha forzado
el señor Xavi Hernández
se queda
ya es...
Crispetes, Crispetes.
Es una cosa
impresionante.
Si això llega a ocurrir.
El que és més impressionant
és com mai esteu avorrits
al Departament d'Esports
de Catalunya Ràdio,
Barça Reservat...
És veritat.
Sí, senyor.
Però ja ens estàs ventilant.
Tot gira.
Què més em deixo?
El Club de la Mitjanit
dels diumenges,
amb Xavi Campos...
Lo que está de moda
es casas,
casas reales
y deporte.
Mira, bon resum.
Els temes de la societat
han de ser aquests.
Ui.
No.
Sí?
Carme Lloberas,
Emilio Pérez de Rozas,
Mireia Vera,
Xavi Campos,
gràcies avui
per acompanyar-nos
i us escoltem
des d'ara
i durant tot el cap de setmana
perquè la jornada esportiva
a Catalunya Ràdio
tampoc s'ha de dur a mai.
Sempre es treballa.
Sí, senyora.
Sempre.
Una abraçada.
Adéu.
Anem a les sèries
i al cinema.
A Sallers Maset sabem que ara valora més que mai poder compartir dinars i sopars amb família.
Perquè gaudeixi d'aquests moments, durant aquest mes, comprant els nostres vins i caves,
aconseguirà regals i descomptes excepcionals.
Truqui ara al 900 200 250 o entri a maset.cat
i li portarem els nostres productes com sempre a casa seva sense despeses d'enviament.
Sallers Maset.
Directe del Saller a casa seva.
La gramàtica és, per a la llengua, el que per a nosaltres és el nostre cos.
De nom de Panpeu Fabra, de filòloga de Guàrdia.
Tost d'abril, Dia Mundial de la Literatura Infantil i Juvenil.
Postdates.
La institució de les lletres catalanes i Catalunya Ràdio
amb la literatura.
10 i 50 minuts.
A aquesta hora saludem un dia més la Mariola Covells.
Mariola, bon dia.
Bon dia, companys.
Toni García Ramon, hola, hola, com estàs?
Què tal, bon dia.
Escolta, mira, anem a fer unes bones recomanacions als oients
perquè si no voleu passar-vos la Setmana Santa
tornant a veure els clàssics del cinema bíblic...
Eh, que no estaria malament, eh?
Tampoc estaria malament.
Teniu algunes...
Benur, Benur, que és la que sempre recomana Toni.
Home, Benur i Espartaco, els dues.
Que jo la vaig a veure...
Este, la Setmana Santa, Toni, la vaig a veure una altra vegada,
que fa 40 anys que no la veig.
Doncs mira la boníssima.
Aquests dies hi ha una estrena...
No ho sé, ara m'ho expliqueu perquè jo em perdo.
For centuries, there was harmony.
The Titans were the guardians of nature.
Què és això, Godzilla?
Això ho apanyem ràpid, eh?
És Godzilla vs. Kong, el nou imperio.
És la nova entrega de la saga de Godzilla
que es va inventar Warner, no?,
per intentar, doncs, això, ressuscitar aquesta saga.
I no està malament, és molt entretinguda.
Si t'agraden els monstres, surten Godzilla i King Kong,
es donen unes hòsties tremendes,
el món està en perill, hi, hi, hi, ja, ja, ja, i ja està.
Perquè, sí, per anar al cine, que et tremoli la butaca, i ja està.
Clar.
És el típic...
Sí, amb els xiquets, no?
Amb els xiquets.
Sí, sí, per anar a disfrutar una mica amb la família,
blockbuster i tal.
Ja està.
Ja està, eh? No té més, eh?
Liquidat, no té més.
Bueno, anem a un acabordeu,
un dels escàndols més grans de la història de la música.
We once were the biggest stars on the planet.
And you know why?
Because we gave you what you wanted.
My love is for you.
Mili Vanili, girl, you know, it's true.
Per mi, sí, té gràcia si no coneixes la història,
perquè te l'expliquen,
que és la història d'aquests dos desgraciats,
que els va agafar un mànager molt ambiciós
i els va posar a cantar.
Ells no cantaven, bàsicament.
Cantaven altres persones.
Però ells tenien aquest look meravellós,
amb les rastes,
no?
Eren com molt exòtics,
molt ètnics,
en un moment en què la música encara no s'havia tornat global,
i van triomfar.
Quin era el problema?
Que es va descobrir tot el pastís.
Tot, eh?
Van tornar al Grammy
i un d'ells va acabar mort,
de sobredosi.
Escolta,
i a l'altre,
sentia les declaracions,
Toni,
l'altre dia,
que tenia tota la raó,
dir, bueno,
ara es fa contínuament
el que nosaltres fèiem
i ningú...
Ara no seria cap escàndol,
perquè tothom canta en playback.
Però tu creus que una d'aquestes coses
arribaria a un Grammy?
No.
No ho sé.
Mira, Mariola, no ho sé.
Han arribat coses pitjors als Grammys, eh?
Ara no farem un repàs,
però t'assegur que hi ha hagut coses de Grammy
que dius...
És que el Grammy
potser va ser
el més cridaner, no, Toni?
Sí, home,
perquè clar,
estem parlant d'un grup
completament prefabricat
i que se sabia que era prefabricat.
Era una cosa molt sabuda.
En fi,
de tota manera,
els actors que interpreten
a mili-vanili
són terribles,
pitjors que els propis mili-vanili.
Ah, sí?
Sí, sí.
És com un telefilm alemany
de baixa graduació.
Mare meva.
És tot terrible,
està mal feta,
però si tens una mala tarda
i vols anar al cine
i pensar que tampoc estàs tan malament,
doncs el recomano.
L'has fet culpable,
sí, sí.
Sí, sí, sí.
Anar allà a ri una mica,
pots fins i tot parlar pel mòbil, eh?
Mentre estàs al cine,
perquè no et perdrà absolutament res,
l'altre gent potser t'ho agraeix.
Doncs mira,
descartada,
de moment.
Una altra estrena,
ara anem a sèries, eh?
Sí, ara anem a la bona, eh?
Va, a la bona, a la bona.
Va, a la bona, a la bona, sí.
Would you like me to take your clothes off?
No, thank you.
Would you like me to take my clothes off?
No, thank you.
Mom, can you pick me up?
I don't have any bigger things.
Such brave girls que...
Li deixo a la Mariela
que comenci el comentari.
No, és la sèrie de la temporada.
És a dir,
jo no havia vist res igual,
tan àcid,
tan corrosiu,
d'una manera de més tan natural,
que a mi és el que més m'ha agradat,
que hi ha altres apostes d'estes,
de fer coses molt transgressores,
però se li noten sempre
les costures.
Esta no.
Esta és tal cual
y de veres que yo no había visto
una cosa tan incómoda, Toni,
en molt de temps.
No és la sèrie...
Perquè ho posa tot per l'aire.
Si recordeu Autodefensa,
d'aquesta sèrie de film,
sobre dos amigues i tal,
aquesta sèrie és...
Autodefensa sembla els teletubis.
Totalment.
Al costat de Such Brave Girls,
que és una sèrie incomodíssima,
faltona, negríssima,
però que a més ho fa d'una forma molt orgànica.
És la història.
Sí, sí, sí.
D'una família que són la mare
i les seves dues filles adolescents,
les dues com cabres, absolutament,
i la mare pitjor que les filles.
Però a bord de temes com el suïcidi,
l'avortament,
la solitud,
el masclisme,
amb una falta de complexes,
o sigui,
és tan salvatge
en el cor,
és tan purament salvatge,
i tot està fet d'una forma tan natural
que te l'estàs empassant,
estàs rient i penses,
de què collons m'estic rient?
De què collons m'estic rient?
Ah, on està?
On està?
A film.
Està en film.
Mira, hi ha un moment,
no farem espoiler,
però hi ha un moment
jo no havia vist
un relat d'un avortament
tan brutal
com el que he vist.
Que m'encanta,
perquè, clar,
ja està bé,
de tonteries amb això, no?
La xica que decidís avortar,
ja està.
És una sèrie completament adulta,
és a dir...
Sí, sí, sí.
Aquesta sèrie,
jo no sé si li recomanaria
a un adolescent.
No.
No ho sé.
O sigui,
cal tenir un ser nivell de maduresa.
No ho sé.
Jo quan la veig amb la meva filla,
que jo crec que li agradarà,
però, clar,
ella està hiperestimulada
en aquest sentit.
Sánchez Bramsguel,
els que es diuen la sèrie sorpresa
de la temporada.
Pensa que podria ser la...
Diguem-ne,
com una espècie...
La creadora és Kate Sadler,
que és una de les protagonistes,
i, per mi,
aquesta noia,
si segueix fent...
Ja tenia un parell de sèries
que estàvem molt bé,
si segueix per aquest camí
serà digna successora de Fleabag.
És a dir,
Fleabag i aquesta sèrie
són complements perfectes.
Però, Toni,
és que Fleabag també senta...
Sembla un conte de fades.
Sí,
però el que passa és que
jo crec que
el que farà Kat Sadler,
la creadora,
és anar afinant una mica.
Total.
Perquè aquesta sèrie
és orgànica, crua,
el que et surt.
No, no,
però crec que quan comenci a afinar,
afinar, afinar, afinar,
serà increible.
No,
no te la pots perdre, eh, Marina?
No, no, no,
mira,
mira què estic fent,
apuntant-ho tot.
No, no,
aquesta de veritat, eh.
Jo sempre tinc el paper,
m'ho apunto,
desprim cap al mòbil i li hau.
Són sis capítols,
de 25 minuts,
és una producció de la BBC3,
que de veritat us dic,
no m'imagino una televisió pública
produint una cosa així.
De veritat,
de manera t'ho dic,
que és una cosa tan salvatxa
que no te l'imagines.
La veig, mira.
Quan portes 10 minuts,
dius,
què collons...
Què collons he fet fins ara?
Què collons és això?
No, però, sí,
però és que vols,
penses en eufòria,
dius,
buah,
que tonteria,
penses en...
Sí, sí,
quan se vols seria cridanera,
què tal,
no.
Jo vaig veure la de...
Hi ha una cosa que fan...
La de Dream Girls,
te'n recordes, Toni,
la de...
Res, res,
també és una tonteria.
Mira,
fa només una cosa,
un joc amb els whatsapps,
sí, sí, sí,
que han d'enviar-se missatges,
que és de veritat,
que dius,
mare de Déu,
és una salvatxada.
És una locura,
és una locura.
Molt a favor de les salvatjades
i de les bogeries.
Va,
dos documentals per acabar.
Thank you so much
for joining us.
There is a reported school shooting
in Connecticut.
And I said,
they are going to come after our guns,
look for mass shootings.
El primer,
La Verdad contra Àlex Jones.
Sí,
aquest jo crec que seria un documental
de parlar-ne llargament,
perquè planteja preguntes
molt incòmodes
sobre la societat moderna
i com ens maneguen
amb la informació.
Bàsicament,
és la història d'Àlex Jones,
que és un dels líders
de l'ultradreta mediàtica
als Estats Units,
que té un portal
que es diu Infowars,
com Trash Report,
que són, diguem-ne,
les filles de Fox News,
són aquests mitjans
d'incomunicació,
que tota l'estona
estan repartint
teories conspiranòmiques.
Àlex Jones
és el primer tio
que va divulgar
que la matança
de Sandy Hook,
que és una matança,
si no recordo malament,
de desembre de 2012,
on va haver-hi
20 nens morts
a Conèctica,
va ser el primer
que va dir
que allò era un muntatge.
Va acusar els pares
de ser actors
i va dir
que els nens estaven vius.
Com a conseqüència d'això,
la gent,
molta gent,
anava al poble
a casa d'aquesta gent
a dir
el teu fill no és mort,
no et fa vergonya,
imagina't la persecució,
amenaces de mort,
amenaces de violació,
contra mares
que havien perdut fills,
és una cosa bestial,
absolutament,
i aquest documental
el que explica
és el judici,
que finalment
quan els pares
se'ls jompen als pebrots,
denuncien aquest tio,
no vull explicar com acaba,
acaba bé,
vull dir,
acaba bé
que el senyor el condemnen,
per això són coses púl·liques,
però el procés
de veure aquest tio
dient les barbaritats
que diu,
sense que ningú
li digui res
i que arriba
a un percentatge
de població
del 25%
dels Estats Units
que creu
que era un muntatge,
és bestial.
I acabem amb dir
que a nit
me va recomanar
el docu
Toni,
vaig començar a veure
i no m'ha recuperat,
ja vos ho dic això.
Va,
un minut,
però és que
a mi aquest
no l'he vist,
el tinc guardat
per veure
aquest cap de setmana,
a la plataforma 3CAT.
Ula, no,
que és best.
Posa la mà
fins al xoc.
Li aparto la mà
d'un cop.
De per dir,
la caiguda
de l'ogre.
Recomanable?
Molt recomanable.
És de France TV,
de la tele francesa pública
i no podem fer spoilers
perquè això sí que té
moltes coses,
però sí que s'ha de veure,
s'ha d'entendre,
a més,
aquesta espècie d'opacitat
que hi ha
en el món francès,
en la intel·lectualitat francesa
i en el món
del cinema francès
per tapar aquestes coses,
només
molt poquíssimes persones,
molt poquíssimes
productors,
plataformes,
han fet públic
algun comunicat
sobre això
i és una...
Bueno,
és prou,
prou,
prou interessant.
Mariola Covells,
Toni García Ramon.
Que vagi molt bé.
Doncs la recomanació
ens ha apuntat.