La Sindicatura de Greuges de Catalunya investiga
quins són els ajuntaments que posen traves
i incompleixen la Llei del Padró.
En declaracions a Catalunya Ràdio,
Ester Jiménez Salinas ha explicat que ells
han rebut queixes sobre diversos ajuntaments
com el de Martorell, però que ara
volen fer una radiografia de la situació del país
per unificar criteris.
Hem decidit fer un estudi a fons
per comprovar exactament
qui són els municipis que aplicen
criteris diferents, perquè jo crec que
el tema més important és la unificació
de criteris, perquè és un dret a ser empadronat,
és molt important,
el dret a ser empadronat també té el principi
de respectar l'equitat,
s'han de comprovar algunes coses,
però el que no pot ser és disparitat de criteris.
Jiménez Salinas ha explicat
que les principals queixes que es troben
són perquè els ajuntaments apliquen criteris
restringits, quan la normativa permet
criteris molt més amplis,
a banda que en molts casos els retards a l'hora
d'empadronar la gent no estan justificats.
La síndica no s'ha volgut pronunciar en aquesta entrevista
sobre la possibilitat que la Generalitat
sancioni els municipis que incompleixen.
Més notícies, Núria Oriol.
Salvador Illa serà reelegit líder del PSC al Congrés
que el partit farà el març després que no s'ha presentat
cap altre candidat al procés de primàries.
Ella ha estat proclamada directament
primer secretària electa un cop s'han validat
les signatures de suport que ha recollit
per poder repetir el càrrec.
S'havien de presentar un mínim de 150 vals
de la militància. El Congrés, que es farà del 15 al 17 de març
a Barcelona, també ha d'aprovar la ponència política
que marcarà el full de ruta del PSC
amb la vista posada a les pròximes eleccions al Parlament
previstes en principi pel febrer del 2025
si no hi ha un avançament.
El govern impulsa 15 mesures
per afavorir la reducció de l'internament penitenciari
i el compliment de condemnes en règim obert,
una de les quals promou que els jutges
optin per controlar els processats
amb polseres electròniques amb GPS
en lloc de posar-los en presó preventiva.
Barcelona, Roger Segura.
Bon dia. Es farà un pla pilot
en dos partits judicials per analitzar
aquesta mesura que pretén reduir
els internaments innecessaris, sobretot per delictes
que no són greus. I és que dels 8.000 presos
que hi ha a Catalunya, el 40% són preventius
o compleixen penes inferiors a dos anys
i el govern veu marge per reduir
aquestes xifres. En parla la consellera
de Justícia, Gemma Ovesart.
Una política, doncs, de reinserció
eficaç garanteix
que els interns internes no reincideixin
després de finalitzar la condemna
evitant així futures víctimes.
Roger Segura, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Les nevelieres estan aprofitant
el conflicte bèl·lic al Marroig
per apujar costos del comerç marítim
amb arguments no del tot justificats
al consumidor que farà pagant l'encariment
dels productes, però n'hi haurà
desabestiment, no n'hi haurà.
És l'anàlisi que fan els transitaris,
els agents que gestionen el comerç mundial.
N'ha parlat a Catalunya Ràdio, Enric Tico.
És el president de la Federació Espanyola
de Transitaris FETEIA.
Si finalment aquests nòlids
van posant com està passant
i perdrà al final serà el consumidor.
Les nevelieres estan posant
d'una manera, jo crec, poc lògica
els costos, els preus,
doncs també podem veure que
de vegades amb uns productes
també algú aprofita la bienentesa
per carregar-hi quantitats
que segurament tampoc seria lògic.
A l'Equador, l'exèrcit
fa cantar l'himne als reclusos
durant un escorcoll
en una presó de Guayaquil.
Dos, tres,
En les imatges que s'han difós
es veuen desenes d'homes
agenollats, emmanillats,
només amb calçotets,
envoltats per soldats
en un pati de la presó
i mentre canten
una bandera del país
va pujant cap al sostre.
En l'acte també es fa jurat
lleialtat a la bandera.
A les cel·les,
els agents han trobat
armes blanques i armes de foc,
armilles, antibales i granades.
D'aquest centre penitenciari
es va fugar fa uns dies
un cap criminal,
conegut com a FITO,
que és el líder de la banda
de Los Choneros
abans que el govern
apliqués el pla
per recuperar les presons.
Això va desencadenar,
com sabeu,
una onada de violència
amb atemptats,
vehicles cremats,
crims segrestos,
motins i un intent
també de controlar
una televisió.
El president Daniel Novoa
ha sofocat aquesta revolta
amb més madura,
però els líders
dels dos principals
grups criminals
continuen fugits.
Ara als esports,
Montserratia.
El Barça i el Girona
sabran avui
qui seran els seus rivals
als quarts de final
de la Copa de Futbol
que se sortegen
a partir de la una
del migdia.
Els blaugranes
es van classificar
i després de superar
l'Unionistes
de Salamanca
per 1 a 3
i haver de remuntar
un gol en contra.
El sorteig
no hi serà el Madrid,
eliminat ahir
per l'Atlètic de Madrid
a la pròrroga
per 4 a 2.
Carlos Sainz
i Ricky Brabe
que han guanyat
la 46ena edició
del Rally Dakar
en la categoria
cotxes i motos
respectivament.
És el quart títol
per al madrileny.
Tots quatre
amb equips
i marques diferents.
Laia Sainz
ha acabat quinzena
en Ània Roma
22è.
El nord-americà
Ricky Brabe
que aconsegueix
la seva segona victòria
en aquest raid
amb motos.
El pòdio el completen
el sud-africà
Ross Branch
i el francès
Adrian van Beberen.
De matinada
derrota
i eliminació
de Paula Badosa
als setzents de final
de l'Open d'Austràlia
davant la nord-americana
Amanda Anissi Mova
per 7 a 5
6 a 4
i el preolímpic
Duque i Herba
de València
la selecció espanyola
masculina
juga avui
contra Irlàndia
a les semifinals
contra Irlanda
a les semifinals
a dos quarts d'una.
Fins aquí
les notícies.
Xanel, bon dia.
Bon dia, com estàs?
Molt bé, i tu?
Molt bé, molt contenta d'estar aquí.
Moltes gràcies.
I he pensat, primer digue-li
que soc àries
i així deixo anar bé
a l'entrevista
a la vera carrilada, eh?
Molt bé.
Però ets super supersticiosa,
com pot ser?
Sí, jo què sé, no sé,
no sé, m'agraden molt
aquestes coses ben místiques
de la lluna,
de les energies,
jo què sé,
la vida m'ha portat aquí.
Però no em quadra
perquè una persona
tan talentosa com tu,
tan perfeccionista,
perquè ets perfeccionista
fins al punt de dir
deixa-ho.
Com és que
no es deixa guiar
també per les supersticions?
Doncs no ho sé,
no ho sé,
el millor és alguna cosa
que em...
És que des de petita
el millor també
és al meu voltant
i també
al començar
amb aquest món
amb 16 anys
i tot aquest món
tan espiritual,
d'energies,
els artistes en general
estem com molt connectats
amb nosaltres mateixos,
amb la introspecció,
amb saber,
tal,
no sé què,
i no sé,
potser m'ha portat allà,
però la disciplina
i el perfeccionisme
quasi és malaltia.
Com ho fas?
Com ho fas?
Tots anar treballant
amb el temps o no?
Ho estic treballant ara.
Ara,
amb 32 anys,
m'estic donant compte
que soc massa
perfeccionista.
Però,
o sigui,
em sembla que
no està malament,
el que està malament
són els extrems,
tant per lo bo
com per lo dublent.
Els extrems
no són bons.
Ja,
però a vegades,
quan un és tan perfeccionista,
a més a més,
tu ets d'aquelles persones
que es treballa les coses
fins a la societat.
Sí, sí, sí.
I m'agrada.
Ja.
Sí, perquè si no,
perquè si no,
sento que no he donat
el 100% de mi
i que no he aprofitat el temps
i m'agrada saber
que sempre estic intentant
ser la meva millor versió.
Ara ja fa uns dies
que has tret el teu primer disc,
Agua.
Sí.
I de tot el que t'han dit,
hi ha alguna cosa
que t'hagi sorprès,
que t'hagi impactat
perquè no l'esperaves?
Perquè no l'esperava, no.
M'espero de tot.
Sí?
Sí, clar,
o sigui,
després de...
Després de la meva sortida,
quasi,
quasi,
ja m'espero de tot.
I de fet,
vaig pujar un vídeo a TikTok
contestant els genis,
que és molt gràcies,
que em deien,
se t'ha passat l'arròs.
Sí, sí,
si vols,
mira'l,
obre'l.
Vull veure la teva reacció.
Tens TikTok?
Vinga, obre'l.
A veure,
vamos a mirar-lo.
Si la verdad es que se me ha pasado el arroz.
Mucha,
mucha.
Todo rico con sal.
Y esto,
para mala suerte.
Esto está delicioso, amor.
Y definitivamente,
no se me ha pasado el arroz.
Però,
escuta una cosa,
perquè ara ja has après
a aprendre les coses amb humor.
Perquè això ho fa algú
que ja està molt treballat
i diu,
de totes les crítiques
o les crítiques més bèsties,
vaig a donar-li la volta.
És que, literal,
és que llegeixo cada dia
coses molt extremes, eh?
Molt extremes de hate,
però que ja,
si ja no són,
si no són constructives,
ja desconnecto, saps?
És com,
és que,
a no ser,
a no ser que siguin,
que siguin comentaris
racistes o masclistes
o així, saps?
Però,
normalment,
són aquest tipus de comentaris.
Se la passa l'arroz,
ojalá te hundas,
si se lo tiene una canción...
És que em fa riure.
El que no et fa riure,
i ho has explicat més una vegada,
són aquests comentaris racistes
que has patit tota la vida
i em sembla,
perdoe,
que em sembla increïble,
que encara estiguem en aquest punt.
Ja,
no és raro que et sembli increïble,
perquè és,
de fet no em sorprèn,
perquè ets una dona blanca,
saps?
Clar,
clar.
Si és sota el teu punt de vista,
clar,
no ho veus,
perquè no ho vius.
Crec que és un disc on,
precisament per aquest moment que vius,
sí,
no t'ha fet poder espullar-te.
No,
a fer un foc.
A veces asfixiada
por culpa del estrés,
del interés y de la fama.
Recuerdo que aspiraba
a cumplir mis sueños
pa' que no falte de nada.
I aquesta cançó,
Agua,
és que me he apuntat aquí,
dius,
a veces asfixiada
por culpa del estrés,
del interés y de la fama.
Sí.
Recuerdo que aspiraba
a cumplir mis sueños
pa' que no falte de nada,
nada,
nada.
Esta lluvia en agosto
sea rara.
A dia d'avui,
com portes aquest pes de la fama
de ser una persona coneguda,
que et parin,
que et diguin el que els hi sembla,
sense que els hagis demanat opinió,
no?
Sí.
A veure,
normalment,
jo tinc la sort que,
bueno,
tinc la sort o és que...
Sí,
tinc la sort que,
que en persona
em trobo gent molt simpàtica
per lo general,
gent molt,
amb molt d'amor
i que em diuen coses molt boniques
i molt constructives.
Intento sempre...
O sigui,
soc una persona
que intento estar connectada
amb el moment.
Llavors,
si em para algú,
doncs,
intento estar amb aquesta persona,
saps,
escoltar
i rebre una mica
el que em vol donar.
Però és veritat
que hi ha vegades
que...
Ara jo ho porto millor
perquè amb la terapia
ho estic gestionant una mica,
però al principi
em feia súper raro
de no poder anar ni a comprar el pa
directament.
O sigui,
amb gorra,
amb mascareta
i era com...
És que era impossible
els preparatges i tot d'allà,
o sigui,
molt heavy.
Molt heavy.
Però, bueno,
un s'acostuma
i també s'acostuma a fer
el meu espai,
saps?
El meu...
el meu nidito
de salvació.
i no hi ha res
que no es porti
amb humor
i amb amor.
M'agraden molt
perquè
a qual terapeuta
li dius
el gim del cap,
no?
Sí.
Està molt bé
per desestigmatitzar
tot aquest món,
no?
En qualque ens cuidem
per fora,
ens hem de cuidar el cap.
Sí, totalment.
O sigui,
ja a poc a poc
se van quitando
un poco de tabúes
i...
i estic orgullosa
perquè, jolín,
s'ha d'anar
al gim del cap.
No se confundan
señores y señores
yo siempre estoy feliz
para romper caderas,
romper corazones.
En aquest disc
hi ha Slomo,
però no hi ha
una altra cançó,
per exemple,
que a tu també
se t'ha donat
a conèixer molt
que és Toque.
Toque, toque, toque, toque
del mundo loco
para que esto rebote.
Què ha passat?
Ah, re.
No, busqueu el xisme,
però és que no n'hi ha.
Saps?
És com...
No n'hi ha.
Re, Toque forma part
d'una altra etapa,
d'una altra cosa,
d'un altre projecte,
d'una altra moguda
i per aquest
únic motiu
toque no estar
en el disc.
No hi ha res més,
no hi ha més xisme.
Els col·laboradors
que t'has volgut,
els artistes,
com han anat?
Vas tenir molt clar
qui volies
que formés
part del disc?
Ha estat una cosa
més improvisada
de vegades, no?
Les coses més improvisades.
Són les camelles,
surten.
Doncs ha sigut
bastant improvisat,
ha sigut
una cosa molt orgànica
i algunes altres
com més a discogràfica,
però al final
totes les col·laboracions
són brillants,
no puc somiar
amb unes altres col·laboracions
que no siguin aquestes.
I català,
no has pensat mai
en algun artista català
que...
Clar,
per què no?
Mira,
saps què és catalana?
La Belén Aguilera.
Seria molt guai,
seria molt guai,
m'encantaria.
Dius per cantar en català?
No, no, no,
per allò, clar.
Un artista català?
Sí,
de pensar,
jo acabo de començar, eh?
Sí,
tinc moltes idees.
Amb qui t'agradaria?
Quina música has escoltat
de casa nostra,
de la teva terra?
Buah!
Que diguis,
ostres,
els pets.
La vella Montserrat.
Sí,
m'encantava.
També m'agradava molt
Boix per tu.
Ja està.
Ja està molt bé
que des d'aquest bar
jo no puc arribar
on és tu.
Ah,
Boix per tu és la meva cançó,
crec que preferida en català.
Buah,
és tan bonica,
m'encanta.
Després,
tots els dibuixos
els veia en català,
llavors,
totes les cançons
me les sé,
aquestes en català,
i penso que el català
és,
sona tan bonica
en les cançons,
t'ho juro, eh?
Sempre ho he dit.
M'encanta com sonen les cançons.
I dels pets,
quins temes escoltaves tu?
Bon dia,
bon dia,
ningú m'ha demanat,
és despès, no?
T'imagines que la li va,
ara hi està despès.
I tant,
oi tant.
N'un m'ha demanat,
però fa bon dia.
Has anat mai a veure's
a concert o no?
No,
no,
perquè em va agafar una petita,
però m'hagués agravat.
Sí que hi ha el disc,
un dels temassos de l'estiu,
que és claveito.
¿Qué explica aquesta cançó?
Buah,
explica moltes històries en una,
moltes històries en una cançó,
perquè ja té un recorridor,
que aquesta cançó la gent ja l'ha fet seva,
però és la història de quasi uns exparella,
suposo,
que s'acaba,
per mi,
pel meu imaginari,
s'acaben de separar
i encara no superen aquesta decisió
i es torna fins i tot una relació quasi tòxica.
De dependència, no?
Sí, de dependència,
perquè fixa't en l'estribillo,
com ens diu estribillo?
L'estribillo.
La tornada.
La tornada,
que és sexy.
La tornada,
la tornada,
sí.
Doncs fixa't-hi en la tornada,
que diu tan clavadito,
que duele,
tan clavadito,
que gusta.
Sí,
és com,
què te pasa,
toxicidad modo on?
Però,
però és una història,
és un conte per desfogar-se una mica,
per ballar-la,
per cantar-la,
és molt guai.
Tu cantes de coses que vius
o de coses que veus i t'expliquen?
Saps què passa?
Que jo tota la meva vida artística
he estat interpretant rols,
interpretant històries,
llavors se'm dóna molt bé
ficar-me la pell de personatges,
però no et dubtaré
que canto també
per de coses que m'han passat a mi.
Ara has de fer
una investigació profunda
per saber
quals sí,
quals no.
I a partir d'aquí
que cadascú
interpreti
aquest disc.
A mi m'agrada molt
la cançó Agua,
que és la que dóna nom al disc,
i hi ha un moment,
no?,
que parles de com tot flueix,
de l'aigua també,
però hi ha un moment
que et refereixes
a que hi ha unes persones
que sempre hi són,
no?,
que saps que no et feien mai.
En el teu cas,
qui són aquestes persones?
Doncs la meva família,
però, vamos,
fins l'infinit,
la meva família
i la meva gent,
els meus amics
més propers.
O sigui,
no hi fa jo.
Els meus amics
més propers,
los reales.
I quan un adquireix
aquests nivells de fama
que tu has adquirit,
és fàcil distingir
qui hi és
perquè ets tu
i qui s'apropa
per simple interès?
Es veu...
Sí,
es veu.
I passa molt, oi?
Sí.
I passa molt,
és molt interessant,
però saps què?
Jo no m'enfado
amb aquestes coses,
ho analitzo.
És molt interessant
veure
el comportament
del ser humà,
saps?
I veure fins a on
es pot
es pot moure
i
i al final
li trec pes
perquè
hi ha moltes vegades
que no és com
si no és mi amigo real.
A veure,
o sigui,
amb major
o menor escala,
ens ha passat
a tots,
saps?
En el col
el mateix,
no,
és que
sempre traigem xocolata
per a merendar
i jo
que era xocolata
és una tonteria
el que acabo de dir,
però
es veu a la leu.
Tu me pones mal
jo sé que se me nota
per a merendar
rica
rica
sense sal
que sobrata
la ropa
sempre havies explicat
que tu,
quan entres a un escenari
que ho fas amb el prou dret.
Sí.
Tens tots uns rituals.
Sabíem que també
tenies un tatuatge
i ara ja sabem
que hi posen
aquest tatuatge
per a merendar
4, 6, 9, no?
Sí.
Ho haig a mirar, eh?
Mira que no hagi canviat.
Calla,
que tinc uns mitjons horribles.
Sí, 4, 5, 9.
5, perdona,
que he dit 6,
és 4, 5, 9.
M'has fet dubtar,
així com 4, 6, 9.
No, no, no,
4, 5, 5.
És el 5.
Què representa
aquesta xifra?
Tu saps.
Clar que ho sé, eh?
Clar que ho sé.
T'has provat l'entrevista
molt guai.
S'agraeix, de veritat.
Aquesta puntuació
és la puntuació
que vaig rebre
a Eurovisió.
La puntuació total.
Com recordes
aquell moment?
Doncs el recordo
100%.
El recordo completament.
O sigui,
vaig fer un exercici
de...
és que no sé com...
de consciència,
de consciència,
saps?
del present,
perquè era allò
tan...
algú tan heavy
que volia recordar-ho.
I si em preguntes
des del matí
fins a la nit,
el que vaig fer
me'n recordo perfectament
de tot.
I el meu balanç
va ser...
O sigui,
el meu balanç
és increïble.
O sigui,
com ho recordes?
Màgic.
I aquesta nova edició,
com la viuràs?
Doncs ja...
Ja sé que no et vols posicionar,
eh?
No et vols posicionar...
Ah, aquesta edició
del Benidorm?
Sí.
Dius el Benidorm
o la Eurovisió?
Dels dos.
Dels dos...
Saps que hi ha
molts artistes
d'Eurovisió,
o sigui,
d'altres països
que m'han escrit?
T'ho juro.
En plan,
reina,
eres un icono,
eres un referente,
tal,
i jo...
que...
que sí que fa dos anys.
Sí, sí,
hi ha molta gent
que m'escriu
i sempre els contesto
i ho parlo amb ells.
I aquesta edició
del Benidorm
la viurem molt...
no sé,
molt guai.
És que al final
la...
l'edició de l'any passat
era molt reciente,
saps?
I aquesta...
em sembla que ho puc veure
una mica més a perspectiva
i disfrutant-lo.
Sí?
Sí,
i tinc favorit
i favorita.
Però no els diràs,
ja ho sé.
Preferit, no,
es diu?
Eh, preferit.
Preferit i preferit...
Sí,
després t'ho dic
off-càmeres.
Perquè m'escaïu bé
perquè ets ari.
Què ha passat
amb aquella calçotada
que us vau prometre
amb la Rigoy
que no ha arribat encara?
No ha arribat,
l'estic esperant.
Jo estic esperant l'invitació.
Digue-li, digue-li.
No, no, no.
No, no,
que sigui natural.
Jo tampoc vull pressionar
públicament a ningú.
No, jo què sé,
no sé,
a veure,
són coses que es diuen
en un moment
també molt...
molt d'eufòria,
saps?
I jo què sé,
ella tindrà la seva vida
i jo tinc la meva
i al final no s'han juntat
i és que no sé
ni el que pensa de mi,
realment,
o sigui,
no tinc ni idea.
No us heu escrit mai?
Sí,
ens hem escrit després
de tot el que va passar
una mica tal,
però després ja...
jo què sé,
és igual que no m'ha escrit
amb la Marta,
per exemple,
jo què sé,
per dir-te a algú,
saps?
Amb la Blanca sí,
perquè va anar l'any passat.
No puc estar
de preguntar-te
què ha passat
amb la coreografia...
Què ha passat?
Dèiem-ho tu.
Què ha passat?
No, m'has dit tu perquè...
He vist...
No, no, he vist...
He vist
a internet tot tipus
de coses
que és com...
Em fa gràcia,
ja quasi que em faig crispetes
al microones
i començo a llegir...
a llegir coses.
Tu la balles quan vols.
O sigui,
l'homo ja és més...
és vostra,
ja més que meva.
Llavors,
hi ha un comentari
que vaig posar a internet
que vaig dir
i hi ha moltes coses
que no sabeis.
I fins aquí.
Sí, fins aquí.
No, ja està.
O sigui,
és...
és el que hi ha
ara mateix
i...
O sigui,
el comentari que vaig posar
i la situació
és la que és
i ja està.
Chanel,
dius que és el teu primer disc
i que et queden
moltes coses per viure.
Què t'agradaria
que et passés?
M'agradaria
fer una Super Bowl.
Això ho has dit.
Sí,
ho he dit moltes vegades
perquè m'encantaria.
Què m'agradaria
que em passés?
A la teva carrera artística,
a la teva carrera professional.
M'agradaria
no deixar de treballar
el que m'agrada.
Com porto fent
des que vaig començar?
Que tinc la sort,
la grandiosa sort
que no molts artistes
ho tenen.
Trisment,
no?
De no dedicar-me
a una altra cosa
que no sigui l'art.
M'agradaria
doncs
seguir treballant
del que m'agrada.
No deixant
la meva actriu
i la meva ballarina
de costat.
O sigui...
I arribar a balleta
amb el bastó
cantant a l'escenari
rollo Tony Bennett,
saps?
Con un pianito
ahí cantando jazz.
Sí, sí, sí.
M'ho imagino.
Chanel,
gràcies per tot.
Gràcies a vosaltres.
Un plaer gegant.
Talkin'
hand in hand
in a crazy
with a wonderland.
Cataluña de l'EU.
Vine a la jornada
de portes obertes
de la Salle Campus Barcelona
el dissabte 27.
Descobreix tots els graus
i coneix els nostres alumnes.
Inscriu-t'hi a
SalleURL.net
La Salle.
Universitat Ramon Llull.
D'Irria.
Villó.
Hola, encara sóc a la feina.
Sisplau,
ves al Corte Inglés
i compra el Súper
que hi ha moltes ofertes.
El pac de 4 d'activi a fruites
està a meitat de preu
la segona unitat.
I el brou de pollastre net
o d'un litre també.
I no en tenim a casa.
Aprofita-ho, sisplau,
que hi ha molt bons preus.
Supercori,
percori supermercat
al Corte Inglés.
Què necessites avui?
A la botiga Web i App.
El 9 de juny
és dia d'eleccions
al Parlament Europeu.
Si ets resident a Espanya
i ciutadà de la Unió Europea,
pots votar.
Per fer-ho,
has de figurar
el padró municipal
i manifestar la voluntat
de votar fins al 30 de gener
si no ho has fet anteriorment.
Consulta-ho al teu ajuntament
i segueix les instruccions
enviades per l'oficina
del cens electoral.
Trobaràs tota la informació
al 900 343 232.
Ministeri de l'Interior.
Govern d'Espanya.
interior.gob.es
Ja és aquí Blancolor
amb teixits i dissenys
de qualitat per casa teva.
Ara amb fins a un 50%
de descompte
en una selecció
de roba de llit,
bany, taula,
catifes,
cortines,
mobles de dormitori,
descans i molt més.
Blancolor.
El moment de vestir
casa teva.
Només fins al 29 de febrer
a la botiga Web i App
del Corte Inglés.
Dinamarca tindrà per primer cop
una dona com a primera ministra.
Doncs ja som aquí.
Jo seré la primera ministra.
Una de les sèries polítiques
més reconeguda
de tot el món.
A partir d'aquí
manen els talibans?
Allà hi ha els talibans, eh.
Ets una política hàbil,
però no estàs preparada
per la guerra.
Torna a Borgen.
Nova temporada.
A TV3 diumenge a la nit
després del 30 minuts.
Disponible a la plataforma 3CAT.
I han arribat les ofertes
Flash de Mediamark.
Ofertes tan ràpides
que s'acabaran
quan acabi aquesta falta.
Bé, tan ràpid no,
però que sí que sí
que duren molt poc.
Només del 19 al 21 de gener
podràs aconseguir
fins a un 30% de descompte.
Atrapa-les ja a la teva botiga
Mediamark.es i a l'app.
Mira un altre.
Let's go.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
11 i 26.
Com sempre,
aquesta hora saludant
a la Pineda,
a la Bosch i a la Grau.
Bon dia, com esteu?
Hola.
Molt bé.
Ara té la setmana.
A veure.
Ui, quines cares que porteu.
És setmana,
segona setmana,
laborable del mes de gener
i després de vacances.
És la Blue Week.
Blue Week.
Vam començar ja amb el Peu Canviat
i això no ho pots aixecar tan fàcilment, Marina.
No ho pots aixecar tan fàcilment.
Ara això ho has arreglarat aquesta nit.
Saps com ho arreglaré jo?
Veient la gala de l'Albert
dels 40 anys una nit.
Això serà meravellós.
Qua bona pinta.
N'hem parlat fa uns moments
aquí al Matí de Catalunya Ràdio.
Jo escolto el Matí de Catalunya Ràdio.
Tu, escolta una cosa,
Grau, quan dius remogut,
què vols dir?
Remogut?
La setmana has dit remoguda.
Què ha passat?
A veure, jo tinc molts camis
a la meva vida, noies.
Algú anuncia que vulguis fer
ara que t'està escoltant.
Com diu la teva mare?
Perquè t'està escoltant
tota Catalunya.
Tota Catalunya,
sempre es pensa que ens està escoltant.
Algú anuncia que t'hi diguis
a traslladar tota Catalunya?
No, que jo estic molt bé
amb la meva vida,
molt còmode amb el meu pis,
jo sola,
vivint allà amb el meu gat.
Ah!
Que vulgui venir!
Molt bé, dit!
Si tu vulguis sopar,
està convidat.
Tu vius sola amb el teu gat,
per tant, portes obertes.
No, portes obertes a qualsevol,
no, Marina.
Missatge donat,
missatge llançat.
Mira, jo tenia una missa
que es volia posar una estora
davant de la porta de casa
que posés
aquí no s'esmorza.
Em sembla meravellós.
Aquí no s'esmorza,
només entrar que ja et quedi clar.
Fabulós.
Fes això, Laura.
Però ara jo convido a esmorzar.
No, les noves generacions fan això,
ni es dorm ni s'esmorza,
que penso,
hem perdut tots.
No sé, d'aquí estàs parlant, eh?
A mi no m'incloguis en aquest paquet.
A casa meva es dorm,
s'esmorza les diners.
És una nova generació i diu
qui ni es dorm ni s'esmorza.
Depèn d'aquí,
depèn d'aquí.
Tu pots tenir aquell punt de...
Tu que has de marxar
a les 4 del matí d'una casa?
A veure.
Bueno, depèn d'on hagis anat després.
Aviam, aviam.
Un dia en parlarem d'això,
però jo estic molt a favor
de dormir sola.
Ja volirem un dia aquest maló
perquè és molt gran,
però jo les coses
que realment són plaents
s'han de fer soles.
Vull dir,
dormir és molt necessari
per regenerar-se.
Després, esmorzar,
pots esmorzar amb algú.
Però dormir, no,
ja ho parlarem.
És que és molt llarg.
Porteu-me el proper dia.
Crec que hi ha molt conservadurisme.
Un esport difet d'això.
Molt conservadurisme
amb això de dormir junts, noies.
Bueno, ja està.
Porteu-me el manual.
Exacte.
Mira, la Marta ja te'l portarà
de 15 dies.
Som-hi?
Ja tens tema, Marta.
Comencem?
Va, som-hi.
Vinga, arrenquem.
Mita'l com camina
entre matolls i pinasses.
És un dinosaure.
Un exemple d'homoprimaris.
Un senyor que hauria d'estar-se a casa
pentinant el gat.
Us estic parlant
de Jaime Peñafiel.
Fill de gallina.
Eh que sí?
Sabem a quines facultats
està aquest home ara mateix.
Molt fi, no.
No, no, jo pregunto.
Molt fi.
Jo diria que molt fi, no.
Però bé, és que clar,
amb el que ha passat aquesta setmana,
vull dir, ja,
orgulli hauria de dir
que ja n'hi ha prou.
Jo no he estat per qui visqui a Mart
i no s'hagi entrat de re de re.
Ah, saps qui no s'ha assabentat,
la Marta Bosch?
Jo.
M'ha dit abans.
És que he estat a Mart literal.
Bueno, no, mentalment,
però sí, he estat a Mart.
Però ja està,
jo faig el paper de la persona
ignorant o no.
Ah, que jo ara puc explicar.
Clar.
I ho faig de debò,
ho faig de debò.
Explica-li.
Exacte.
Ah, sí?
Doncs bé, clar,
ja sabeu que fa setmanes
Jaime del Burgo
va fer aquell tuit,
la paixmina
i el cap de Déu.
I des d'aleshores
que no han parat
d'atacar la família reial.
Tant és així
que fa dos dies
Jaime Penyafiel
va donar una entrevista
llarguíssima,
eterna,
a un podcast
que es diu
La Reunió Secreta.
Pues secreta nada
més enllà
de tothom d'això,
va dir coses molt desagradables.
Com el que no surti d'aquí,
vols dir?
Bé, més o menys.
Però allà no dieu
que no surti d'aquí
perquè és secret,
dieu que no surti d'aquí
de tot Catalunya
que ens està escoltant ara mateix.
Quan aneu a Andorra,
calleu.
Exacte.
Doncs Jaime Penyafiel
va atacar directament
la reina Letícia
donant informacions
de les quals
en cap cas en sabem la font
i que són de molt
doctors de credibilitat,
que sobrepassen límits
del periodisme
i del bon gust.
De fet,
es va atrevir a parlar
de la intimitat de Letícia,
de les seves relacions amoroses
prèvies
a conèixer el rei Felip.
Va llançar la sospita
que el rei
tingués gustos sexuals
que fins ara no coneixia
i fins i tot
va agosar parlar
en termes molt desagradables
de la mort d'Èrica Ortiz,
la germana de la reina.
La cosa no acaba aquí
perquè va tenir
un fort sentiment de nostàlgia
cap al rei Emèrit,
això ja ho sabíem,
el mateix Penyafiel llavors
i van dir
escolti'm,
però escolti'm,
si la reina Letícia
que diu vostè
que és una fresca
perquè no va dir això exactament
però ho va venir a dir
de forma subliminal,
diu el rei Joan Carles
va fer exactament el mateix
amb el matrimoni de la Sofia
i ell va dir
és que a mi
la reina Sofia
també em ve a fer mucha pena
com ho m'hi ha fet bé
en el rei Felipe
perquè és un calçasses,
perquè passa per l'embut
aquest senyor,
saps què et vull dir?
Sí, sí.
Llavors va tillar també
la reina Letícia
de dona violenta
de dir paraulotes
i que amenaça
i llança coses.
Bueno, jo això
no l'he vist
a cadascú a casa seva,
escolta'm,
però en aquell palau tan gran.
Ell que m'encantaria
que així fos.
M'encantaria.
És delicte dir paraulotes?
No.
No.
Letícia, endavant.
Clar, dir-li tu,
Borbón,
i algú que rimi amb Borbón,
per exemple, no?
Bueno, tonton, sí.
Segur que és el primer
que em té al cap.
Estem parlant de Jaime Peña Fiel,
un senyor que llepa la pinta
abans de passar-se-la
pels cabells.
I el pitjor de tot
és que després de passar-se-la
pels cabells
se la torna a llepar.
Un senyor que deu portar
pijama de ras
amb ribet daurat
amb les seves inicials
brodades a la butxaqueta
de la camisa
comprat a la tienda
de l'Olin.
Com t'agraden
aquestes imatges pictòriques.
Durant un any, jo t'he.
91, fixa't.
Del 32, imagina't.
Fixa't, del 32
abans de la guerra.
Té cabells de ric?
Saps què et vull dir?
Sí.
Vol tenir cabells de ric.
Al concert no n'hi ha prou, no?
Exacte.
Se'ls vol pentinar com
però diu Nostro Senyor
no li donar la genètica del ric.
Saps què et vull dir?
Bueno, sí.
Per això que no n'hi ha...
Encara n'hi queden, eh?
Encara n'hi queden
alguna cosa pentina.
De velcro.
De velcro.
M'encanta.
És tan gràfic.
És així, eh?
És un senyor
que porta lligacames
per aguantar-se els mitjons.
Un senyor
que esmorza ous durs
amb aigua de bitxí.
Un senyor
que viu en una casa
on hi ha cortines
amb lluentor
de color de rosa
i recollides amb una llaçada.
Sabeu els domassos
aquells de casa...
Sí.
De gent que menja fregits?
Doncs és així.
Un senyor
que té dos gossos d'àlmata
de ceràmica
al rebedor de casa.
Certo.
A joc
amb un plat
que va comprar
quan va anar de visita a Toledo
un cap de setmana.
Diu,
recorda de Toledo.
Un senyor
que no sap
com funciona una rentadora
i la seva esposa
tampoc no ho sap.
Els hi fa tot la minyona.
Una minyona
que tenen vivint a casa
sense contracte
perquè no tenen prou diners
per donar-la d'alta
a la seguretat social.
Tota vestida ella, eh?
Tota vestida amb còfia i tant.
Sí, sí.
Però també un senyor
que porta una foto
del rei Emèrit a la cartera
perquè Penyafiel
encara té somnis humits.
Penyafiel vol ser
el germà del rei Emèrit.
Una idea
que algú li hauria de treure del cap
perquè ja sabem
què fa el rei Emèrit
amb els seus germans.
Penyafiel creu
en el fons del seu cor
que ell també és un borbó.
Somia en aquell moment
en què Joan Carles
li agafi el cap
per l'alçada
d'aquelles orelles
que fot com dues escalopes
del Mercadona.
El miri fixament als ulls
i li digui
Una dinoi, Penyafiel
i el ves i els llavis.
Segons Penyafiel
a un borbó
no el pot guanyar mai una dona
i menys si la dona
és divorciada, republicana,
periodista, curiosa, intel·ligent.
Abans una república benenera
en què s'ensenyin
les llengües oficials.
Això diuen que republicana nena.
Bueno, és que...
Ah, bueno, bueno.
Tant de bo.
Sí, home, i tant.
Abans una república benenera
en què s'ensenyin
les llengües oficials
a l'escola
que una reina capacitada
per fer la seva feina.
Penyafiel està desmarxat
i fa el que sigui
per anul·lar l'atícia de l'equació
i si s'ha de treure
la màscara de demòcrata
i atiar discursos feixistes
per carregar-se a la institució
ho farà.
Una llàstima
que no tingui ningú a casa seva
que li digui
que potser ha arribat
el moment de deixar-ho córrer
i anar a mirar retroexcavadores
aprofitant que va comprar apa.
Penyafiel, deixeu-ho estar
que a casa teva
que ja hem passat prou vergonya.
Ha sido espectacular.
Gracias, majestad.
SM.
Ara t'ha quedat clar
el que ha passat?
Claríssim.
Home, ha sigut molt gros.
M'ha quedat clar
que ha utilitzat
l'algoritme en blau
que és bàsicament
alimentar misogínia
i laitia
per generar
un discurs al voltant teu.
Sí, sí, sí.
Perquè si no,
aquest senyor no tindria
cap tribuna.
Tal qual.
A més que clar,
a través de les xarxes
i el més curiós de tot plegat
és que a casa reial
encara no ha dit ningú.
Saps?
No li ha dit
una demanda
d'aquest senyor
i ja deixi-ho estar.
Que és l'ignorància
més forta que et poden fer, eh?
Que no diguin res, ja.
Que parli
al...
Però perquè s'ha sobrepassat tant,
jo crec,
amb la broma.
Que ningú s'ho creu.
No és allò que hagi dit
algun detallet que dius
hòstia,
doncs igual és veritat,
doncs mira,
això no ho podem saber.
Però és que ja l'ha dit
tantes i tan grosses
que dius
ets un meme,
Jaime Peñar-Pierre,
i ningú es prendrà res
més en sèrio
del que diguis.
Ara aquest home
com plagi de treballar
que jubilarà ara el 65?
91 anys, bé.
91 anys.
30 anys de bonus track
professionalment,
que se'ls podria haver estalviat
i està aquest senyor ja
cultivant margarides
al gel de casa.
La meva pregunta és,
hagués fet el mateix
si parléssim d'un home?
Ah, no,
està clar que no.
No, no.
Evidentment,
bueno,
mira de Joan Carles
que va fer exactament el mateix
i coses pitjors
el defensa sempre.
Bueno,
perquè l'és el rei,
l'altra reina consorte.
No és lo mismo.
Llavors, clar,
amb aquesta pinzellada
que dius, bueno,
clar...
Sí, sí, sí, sí.
Ara m'agradarà veure
si encara és viu,
que ja veurem
què passarà
quan li toqui a Leonor.
Ah, no en serà, de viu.
I jo crec que a Leonor
ja no li tocarà,
pobreta meva.
A Leonor s'està fotent
unes farres
els caps de setmana
que diu
tot això que tinc,
saps?
Ja m'ho guardo.
Però té dret, no,
aquestes farres?
És que també s'ha posat molt...
Evidentment que té dret.
En l'huile de l'huracà
que va sortir a una discoteca
com si no...
No ho sé.
Molt a favor.
I molt a favor
que tingui amigues
que li facin la barraqueta
i que faci pipí
entre dos contenidors
i molt a favor
que li aguantin la cua
mentre arruggen un lavabo.
O sigui,
això és el que hem d'incentivar
perquè estigui a prop del poble.
Si volem que sigui
una princesa del poble,
sigui princesa...
A prop de l'Hinodoro,
a prop del poble, no?
És aquesta la forma.
Correcte, correcte.
Doncs deixem la Casa Reial
que prou feina tenen
i anem a parlar
d'una actriu,
ni més ni menys,
que Natalie Portman.
Boníssima la pel·lícula, eh?
Sí.
Hòstia, ho fa bé la tia, eh?
Va estar,
per preparar-se el paper,
va estar, crec que,
uns anys,
menjant només
pastanagues
i ametlles.
Que no ha de ser molt bo,
també t'ho dirà.
No, no.
Llavors,
això és el que us vull parlar.
Per què?
Parlem una mica
de mètodes actorals
i preparacions de papers.
Perquè en una entrevista
a Vanity Fair,
l'actriu Natalie Portman
ha dit
que el famós mètode
Stanislaski,
que és el que molts actors
fan servir
per preparar-se els papers,
és un luxe
que només es poden
permetre les dones.
Ai, els homes, perdó.
O sigui,
és un luxe
que les dones
no es poden permetre.
Llavors,
recordem,
pels qui no ho sapigueu,
què és el mètode Stanislaski?
És una tècnica actural
que consisteix
a mantenir el paper,
el personatge,
durant tot el rodatge
i fins i tot
fora del rodatge.
No?
És com si tu, Marina,
arribessis a casa
i li diguessis
a la teva parella,
un moment,
posa'm cintó d'atenció,
sisplau.
T'imagines?
Llavors, molt cansat.
Llavors, és com,
val,
ara comencem a discutir.
No?
Natalie Portman deia
jo no podria haver arribat a casa
i dir-li als meus fills
no, no,
és que no em pots dir Natalie,
m'has de dir Jackie Kennedy.
Perquè recordem
que va fer el biòpic
amb Pablo Larraín.
Doncs t'ho he imaginat això,
clar,
hi ha moltes persones
que no ho poden fer servir,
però què passa?
Que el mètode Stanislaski
s'ha convertit
en l'emblema
d'una generació d'actors
que tots coneixem
i que han entrat a l'Olimp,
que es consideren grans actors,
per exemple,
Robert De Niro,
què va fer?
Es va treure la llicència de taxi
per interpretar el protagonista
de taxi driver.
Leonardo DiCaprio
va menjar fetge cru
per preparar-se
a les seqüències del Renacido.
Bueno,
i estirava glaçons als ulls
quan va fer Titanic.
Cada dia es llevava al matí,
estirava glaçons als ulls
amb...
Sí, sí.
Amb violència, eh?
I tant.
Li deia a la noia de 25 anys
que tenia al costat
però...
Tira'm glaçons.
I que me duela,
li deia,
en castellà, evidentment.
Va començar pel fetge cru
i ja li van agradar
les coses poc fetes,
vull que es nota.
I tant.
Llavors,
altres exemples.
L'actor que va donar vida
a Elvis en l'últim biopic,
Austin Butler,
va estar-se tres anys
sense veure la família.
Què dius ara?
Que sort.
És una excusa, eh?
Potser.
Exacte.
I només per...
No, és que jo volia parlar
com Elvis parla
i és com...
Aviam.
Mira, senyor.
O sigui,
després també,
bueno,
Nicolas Cage
va estar emborratxant-se
i filmant-se.
No se'n va sortir gaire,
Nicolas Cage.
Ja t'ho dic ara.
No, crec que es va quedar.
Sofia Vergara, oi?
Fa poc també ha dit
que havia fumat,
que s'havia...
No?
Home, bueno...
Això ja t'ho demana també.
O, per exemple,
Bradley Cooper,
ara que s'ha estrenat
el biopic de Leonard Bernstein,
ell diu que va estar-se
sis anys
només per fer
una escena
de sis minuts.
O sigui,
ha estat sis anys
aprenent a dirigir
una orquestra
per fer una escena
de sis minuts, senyors.
Sofia Vergara,
vaig haver d'aprendre a fumar
i a esnifar cocaïna.
Ja ho sabia fer,
que no ens enganyin.
Sofia, vinga,
home,
que eres colombiana,
home, va.
Per la nova aposta
de Netflix.
Vinga,
de judici,
no ho sé.
Sí, clar,
però jo crec
que ho diferencio
bastant de,
aviam,
pots aprendre a fumar,
pots aprendre a esnifar cocaïna,
però, clar,
aïllar-te d'aquesta manera
com ho han fet
tants actors,
jo crec que moltes
de nosaltres
no ho podríem fer,
per molt que tu vulguis.
O sigui,
jo no, per exemple,
jo no em puc permetre
el privilegi
de passar-me sis mesos
aïllada
a una cabana
de Wisconsin,
no?
Perquè no,
és que vull sentir
el que sentia
una bomber
a la cabana
de Montana.
És com,
no,
no m'ho pot permetre
i això és el que critica
Natalie Portman,
aquí és on volia arribar,
amb que tot el mètode aquest
està molt bé,
el mètode actural,
però és un luxe
que sovint
només es poden permetre
els homes.
Per què?
Doncs perquè no tenen
ni la mateixa càrrega mental
ni les mateixes responsabilitats
que un actriu,
per molts diners que tinguis,
vull dir,
moltes actrius,
doncs,
com ha dit Natalie Portman,
no es poden permetre.
I això,
crec que m'agrada
connectar-ho també
a altres disciplines artístiques,
perquè ha passat
en altres disciplines
com la literatura,
ja està passant,
i m'agrada molt
que l'altre dia
ho va dir en Mazafón
al Mestres 24,
que va comentar això
sobre 100 anys de soledat
de Gabriel García Márquez.
Ell,
per escriure
100 anys de soledat,
es va tancar
per treballar exclusivament
amb això,
mentre la seva dona,
la Mercedes Barça,
que m'agrada anomenar-la,
es feia càrrec de tot,
de la casa
i del treball fora de la casa
per obtenir ingressos,
per mantenir tota la família.
Clar,
el projecte
de tot aquell nucli familiar
era que aquest senyor
escrigués aquell llibre.
Llavors,
te planteges
que sí,
que té mèrit,
però realment
no hauria sigut possible
sense una dona
que us sostinguera.
Doncs ja està.
Està tot dit.
Doncs sí.
La veritat és que sí.
Té un punt d'explotació laboral,
de dir,
per molta pasta que paguin,
que ja sabem que en paguen molta,
tu estàs treballant 24 a 7
per aquella causa,
és molt gros.
Sí, sí.
Com que després
et surti malament la causa.
I també us diré una cosa,
això.
És una aposta bastant heavy.
Això del mètode
és una enganyifa dels de dalt,
també us ho dir.
Per què?
Hi ha moltes actors
i moltes actrices
que diuen que és actores de mètode
i l'únic que fan és fingir
perquè s'ha de fingir
vi per sector i actriu.
No s'ha d'anar a buscar
la gran emoció
i la gran història.
Sabeu què deia una vegada
l'Emma Vilarassau?
Què?
Crec que ho deia ella
perquè li deien
que bé plores, no?
Ets l'actriu que millor plora
de Catalunya.
Ella deia
és que a vegades
m'aprieto bé els cordons
a les sabates, saps?
Perquè em facin mal.
I llavors ploro.
Ja està, mira quin mètode.
És una paul·lós.
Perfecte.
És que em sembla molt bé
desmitificar aquestes coses,
de debò.
Clar,
i el que passa és que ells
es pujen en aquesta torre d'Ibori
i van dir senyoros, saps?
Vull dir,
superintensos
que es pensen que són
els grans actors de la vida.
Bueno, a vegades també
doncs de Natalie Portman
a una altra actriu.
Itziad Itunyo.
Recordeu el seu nom.
Aquesta senyora,
dissabte passat,
va agafar els seus dos ovaris gegantins
i es va plantar
a la manifestació
a favor dels drets
dels presos d'ETA,
que no dels delictes d'ETA.
Anem-ho ja aclarint
des d'aquest moment,
perquè sembla que és una cosa
molt complicada.
S'ha d'entendre.
Una bona colla de gent bàsica
i de transnacions petites
com la nostra
van demanar que simplement
els deixin rentar
els draps bruts a casa seva,
que l'estat deixi de torturar
els seus presos,
perquè en diuen
mesures d'excepcionalitat,
però ja sabem què passa,
i puguin fer un camí ordinari
cap a la reinserció
com qualsevol altre expresidiari.
Perquè sí, nois,
afortunadament,
vivim en un estat
on no existeix
la cadena perpetua,
no existeix la pena de mort
per molt que a alguna gent
li agradaria
i tots els delinqüents,
fins i tot els assassins,
tenen dret a un judici just
i ja sap greu donar-vos, nois,
aquesta exclusiva
a l'edat que teniu.
Exacte, vivim en democràcia.
Que teniu pèls i collons.
Sí, sí, sí.
Oh, maco!
Home, és veritat.
A conseqüència d'aquest posicionament,
l'actriu ha perdut
unes campanyes publicitàries
amb Iberia i en BMW,
que segurament no necessita,
tampoc, vull dir,
no cal que fem aquest acte
de compassió.
Sí, sí, exacte.
I és previsible
que hi hagi molts altres projectes
que a partir d'ara
no li arribin,
també per aquest motiu.
Una valenta servidora de cony
del nostre club
castiga aquest acte
perquè, ok, Iberia, ok, BMW,
hem captat la indirecta,
no us agrada la democràcia,
ens ho apuntem
per quant a qui canvia el cotxe,
per quant a quina viatges
per Setmana Santa,
no hi podem fer res,
és la vostra llibertat,
però Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
En un altre extrem del panorama
ha parlat un altre
que tampoc no sembla
que li mola massa la democràcia,
que aquí ens cau una mica bé,
però bueno.
I ell ho ha fet
per intentar defensar la Itziar.
Espanya és un país
que se sigue dividiendo
con los que creen
que los que mataron
a Carrero Blanco
eren unos héroes
i entre los que creen
que los que mataron
a Carrero Blanco
eren unos asesinos.
Yo creo que eran unos héroes.
Bueno, Albert Pla,
qué dir-te, qué dir-te, eh?
Com ajuda,
sempre una dec la teva
per aixecar tot el públic, eh?
Perquè aquí puja el suflé.
Mai millor dir pujar el suflé
quan estem parlant
de Carrero Blanco.
Ara, no és maco.
Clar, sempre has d'agrair
la honestedat d'Albert Pla,
tot i dir-les
de l'alçada d'un campanar.
Ara,
el que fa un pal profund
i que potser ell
podria haver previst
abans de dir-la tan grossa
és que ara hi hagi gent
ben curteta, eh?
Com Toni Cantó,
quina sorpresa,
que ja posi directament
aquest pensament
de l'Albert,
de l'Albert Pla,
únicament,
dins del cervell
de la pobra Itziar.
Yo creo que aquí
no hablamos de cancelación ideológica
en el sentido de
izquierda o derecha
que existe,
ya lo hablamos
en el otro programa,
y no solamente
entre izquierda y derecha,
sino entre quien
quiere trabajar
en ciertos lugares
en español
y no puede
porque no tiene
ninguna posibilidad
de obtener una ayuda pública
o no puede trabajar
en la televisión
de turno
de esa comunidad autónoma
porque es imposible,
etc.
Aquí hablamos
de algo más bestia,
aquí hablamos
de alguien
que apoya
a unos asesinos.
Pues algo que tú crees
que no se puede
comparar con la gente.
Bueno, eso va a passejar
en el público
on un cop més
a Manta Villar
es va a estar a punt
d'arrencar els cabells
discutint-se
amb aquest senyor.
A mi m'agrada
que Toni Cantó
digui
no hay diferencia
entre izquierda o derecha.
No,
ell només diferencia
entre qui li paga
i qui no.
No seré jo
qui culpi
Albert Pla
de les profundes
mancances
de comprensió oral
del senyor Cantó
però amb Albert
una mica de vista
quan dius aquestes coses
perquè estem parlant
d'una dona
que és de les poques
de tot Espanya
de tot el món mundial
disposada a posar
el seu cos
la seva carrera professional
el seu èxit
la seva reputació
per defensar els principis
ser una senyora
i per tant partint
molt més avall
de l'escala de privilegis
que vosaltres els senyors.
Ja sabem que tu sempre dius
que no tens públic a perdre
t'onra molt
és una manera de fer
que a mi em sembla
molt honorable
però deixa que les senyores
decideixin
quin públic volen perdre
i quin no.
No ajudes gaire
carinyo Albert.
En fi,
des d'aquí
forta abraçada
i monument a Itziaritunyo
amor per les famílies
dels presos
i de les víctimes
un petonet al front
a BMW, Iberia
i tota la resta de projectes
que tinguin ganes
de seguir retratant-se públicament
perquè veiem bé
de quina pasta estan fets.
M'agrada molt grau
Bosch i Pineda
perquè sempre ens feu pensar.
Això és el millor
que pot passar.
Bueno,
però ho diem
sense pensar nosaltres, eh?
Vull dir,
que penseu vosaltres
però jo almenys
ho dic sense entendre tot.
No.
Estem externalitzant
el pensament.
No enteix.
Penseu vosaltres.
Un minut passat,
tres quarts de dotze.
Gràcies.
Ens retrobem divendres que ve
i ara arriba la sub.
El matí
de Catalunya Ràdio.
Te compra tu coche,
te compra tu carro,
te compra tu buca.
Te compra tu curva,
te compra tu moto,
te compra tu auto,
carepà.
Te han hecho una oferta.
Te la mejoramos.
Has oído bien.
Mejor precio garantizado
y compromiso de pago
en 24 horas.
Ven a vernos.
Ocasión Luz.
Com és que no aconsegueixo
quedar-me embarassada?
A IBI et volem ajudar
a aclarir dubtes.
Per això t'oferim
el Pac Diagnòstic Plus
amb totes les proves necessàries
per saber l'estat de fertilitat
de tots dos,
incluent-hi el seminograma.
Demana cita
a IBI.es.
IBI,
on neix la vida.
Per moments excepcionals,
sempre hi som.
amb un equip de professionals
compromès amb l'actualitat,
rigorós amb la informació,
a tot hora i a tot arreu.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Informació.
Connecta'm Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Per ràdio,
pel web,
a través de l'app
o pel nostre canal de Telegram.
Cerco amor,
salut
i tota la felicitat del món.
I a les rebaixes una mica de tot.
Quan cerques,
no sempre trobes.
Però a les rebaixes del Corte Inglés
sempre trobes el que cerques.
Amb descomptes,
amb modes,
esports,
llar,
accessoris,
llençaria,
sabateria.
Del 7 de gener al 29 de febrer,
les rebaixes del Corte Inglés
a la botiga Web i App.
Som Connexió,
la telefonia conscient.
Que et cuida?
Una operadora?
Segur que si truco,
em deixeu escoltant cançonetes
i parlant amb robots capquadrats.
A Som Connexió no parlaràs amb màquines,
parlaràs amb persones que t'escolten.
Ah, tira!
Les operadores volen fer trinco-trinco,
encolomar històries i permanències.
Si vols,
truca i comprova-ho.
Som Connexió,
telefonia conscient.
Que truco!
Eh, que truco!
Fa 40 anys,
TV3 va gravar un programa
que no va emetre mai.
Voleu saber qui el presentava?
Jo segur que no,
perquè llavors només tenia 10 anys.
Jo tampoc, eh?
I això que llavors encara tenia cabells.
Doncs jo vaig fer el càsting
i encara espero que em truquin.
Però, a veure,
el programa no és per celebrar els 40 anys de TV3?
Sortiran famosos,
actuacions i tota la pesca.
Va, Albert,
explica'm alguna cosa.
40 anys i una nit.
La gran festa d'aniversari de TV3.
Aquesta nit.
Fins diumenge,
estalviat l'IVA en tot.
Electrònica,
electrodomèstics
i en molt més.
Televisors,
mòbils,
ordinadors,
frigorífics,
PlayStation 5,
electrònica esportiva,
mobles de cuina.
Amb enviaments fins i tot
en dues hores.
Recorda,
només fins diumenge,
estalviat l'IVA
a la botiga web i app
del Corte Inglés.
T'hi apuntes?
Això és un vinil.
Això és un guateque.
El rock and roll.
Els viatges a Andorra
per aconseguir la música
que no tenia ningú.
El jazz.
El naixement de les discoteques
que han marcat tota una generació
i que encara recorda
tots els moments viscuts
d'aquella època.
Seria vida i miracles
amb el vinil.
El cantautor i escriptor
Jaume Escala
parla de tota aquella generació.
Fem rodar els vinils
per rememorar la dolça etapa analògica.
Vinils.
Cada divendres a l'app
i al web de Catalunya Ràdio
i al 3CAT.
La finestra indiscreta.
Aquesta setmana
tindrem una sorpresa
molt especial
relacionada
amb els Premis Gaudí.
Esto va a ser un infierno.
Ens empaitarà la maldat
que és la gran guanyadora
del passat festival de Sitges.
No!
Tindrem dues cracs
Vicky Craves
i Margarete Bontrota
i ara sí
Trent Reznor
i Nine Inch Nails.
La finestra indiscreta.
Divendres
a les 12 de la nit
amb Àlex Gurina.
Tenemos que encontrar
a la bèstia.
¡Ay!
Un restaurant
caníbal
a Berlín.
El millor pastisser
del món
i col·laborar
per cert
d'aquest cas
del restaurant
a caníbal
Ai, ho diré bé.
El restaurant
sí, ho estic dient bé, no?
El restaurant
caníbal
a Berlín.
Exacte.
Un restaurant
caníbal
a Berlín.
Diumenges
d'una a dues
del migdia
amb Paula Molés.
També en podcast
i a l'api web
de Catalunya Ràdio.
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Gero.
La bellesa delicada
té un nom
i el sap tothom.
Sóc un bohemio.
Sóc un bohemio.
Ui, quina por?
Que sembla la cançó del dia.
Un moment.
Que això és una tiga.
Eh!
Frank Lluís!
Està parlant del Frank Lluís!
No, encara no està parlant.
Per bo,
un joc.
Pot semblar
una numeració
sense cap mena de sentit,
però no pas.
És el nom
de l'EP 9 de Trinca
que publica
avui mateix
aquest músic
tan talentós
que és l'Artur Vinyes
que capitaneja
el projecte
Sóc un bohemio.
Ens hi quedaríem
a viure
a les seves cançons.
On està?
Qui és l'Artur Vinyes?
No ho he entès, eh?
Molt bé, tan jo, eh?
Cadeu.
Cadeu!
La cançó del dia.
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró.
Durà molt poc, tio,
la cançó del dia.
El que no entenc
és...
Ai, mira, la ja està aquí.
Hola, Su.
Hola, estic a dir-ho.
Com estàs?
Com estàs?
Com estàs?
Com estàs cantant?
Sí, sí.
No entenc com Frank Lluís Giró
no ha dedicat a l'Ildami
cap cançó encara.
No ha fet cap cançó
del dia de l'Ildami.
No, l'altre dia va fer
els 5 anys del meu àlbum
del meu àlbum
que em va portar a la fama
que no me'n recordo com es diu.
Supermercat, no?
No, allò és un single.
A veure, vam buscar-ho.
Flors mentre visqui, no es diu?
No es diu així?
Pot ser.
Oi que sí?
Oi que sí, Dami?
No ho sé.
A veure, Marina...
Flors mentre visqui,
que tenim una col·labo allà i tal,
David, et recordes?
La làxia.
Sí, exacte, molt bé.
Flors mentre visqui.
Flors mentre visqui.
Perquè amb aquest títol
què volies expressar?
Bé, que mentre visqui
m'agradaria que el món
no se n'és a la merda,
que la gent fes servir
que en tiplores
en comptes d'ampolles de plàstic
i n'ha complat.
És molt important, d'acord?
És que...
Xiu, bon dia, què tal?
Com estàs?
Molt bé, com esteu vosaltres?
A mi m'encanta
perquè a la Xiu sempre ve
amb un somriure,
sempre ve contenta, feliç.
Sí que és veritat.
Una tia maca.
Avui vens a fer una versió
d'un artista
que el nostre guionista
Gerard Jubany...
És el teu artista de capçadera.
Sí, sí, sí.
No hi ha dia
que no me'n vagi a dormir
sense sentir una cançó
del...
Del Dausà.
Per què t'agrada tant, Joan Dausà, tu?
Què té?
El missatge, el missatge que dona.
Sí, sí, no, ja està clar.
Home, el que t'està dient
és que ens estiguem...
Joan Dausà, tio!
T'agrada, no?
T'agrada el meu missatge
i t'agrada...
Sí, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
És molt majo, Joan Dausà.
Sí, home, és encantador.
Oi que sí?
És un tio majíssim.
És una bellíssima persona, sí, sí.
És encantador
amb els artistes,
amb els periodistes,
amb tothom.
I on perd un Palau Sant Jordi,
que no és poc, vull dir...
Això és molt bèstia,
és que demà omple
els Palau Sant Jordi, eh?
Tampoc és per tant, eh?
Perdó el temps.
Jo vaig anar...
Jo vaig anar al concert seu.
A on?
Un que va saltar des de l'escenari
i la gent es va apartar.
On era aquest, on era?
Sí, sí, això passava.
Ho dius en sèrio, no?
Ara ho dius de veritat?
Sí, sí, sí.
Què feia a un concert de Joan Dausà?
Apartar-me quan va saltar de l'escenari.
Fulé!
Doncs diu que ha estat pensant
de repetir aquest salt
amb un col·laborador seu
d'efectes especials,
però que al final ho ha descartat.
A l'entrevista
avui que li ha fet Ricard Ostrell
ha explicat que va començar a pudar l'arbre
i ho va pudar l'arbre
i va veure que no havia de saltar.
Clar, està bé,
em sembla una bona decisió.
No t'hi juguis la vida.
Ens fem grans, també.
Vull dir, no és la mateixa una caiguda
quan tens 17 anys.
Això és veritat.
No, però a veure,
si vosaltres heu d'entendre
que si al rolling es tira
doncs jo també em puc tirar.
Hem estat revisant imatges
des que vas començar.
Sí.
Fins ara i un canvi, eh?
He canviat, clar, he canviat, Marina.
Tots canviem.
Què creus que es deu aquest canvi?
Bé, aquest canvi es deu
que els anys passen
i jo estimo molt
i estimar desgasta.
Però les cançons, en canvi...
Què vols dir?
Les cançons no...
A mi m'interessaria
si la Sudama va al teu concert.
I jo vaig, i tant, sí, sí.
Sortiràs a l'escenari?
No, no, no.
No, no, no.
Ja ho veurem.
Ja ho hem fet moltes vegades, eh, Joan, això.
Eh que sí?
Ho fem molt, ho fem molt.
Ho fem molt, molt sovint.
Són molt amics, són molt amics.
Què té, què té, Joan?
Deusà, per què aconsegueix realment
captivar tanta gent?
És que, insisteixo,
un palau Sant Jordi,
16.000 persones, eh?
Sí, sí, no, no ho pots dir.
I encara queden entrades.
Entrades a última hora, eh?
Ja, ja, ja.
Quan vam fer el programa especial
des del Tivoli
vam omplir 16.000 persones, també.
També, Tivoli.
Acabaven 1.400, però...
Exactament, 16.000 no n'hi havia, Ricard.
És gros, és gros,
és el del Joan.
I a més, en català,
vull dir que és molt complicat
omplir un Palau Sant Jordi
cantant en català.
Penso que és una proesa,
així que li hem de valorar.
I tant.
Sí, sí, jo crec que soc
el millor artista català
per no dir del món.
A mi m'agrada molt el Joan Deusat
perquè sempre sento
que és un bon agent
però que a més d'autoestima van bé.
I a mi la gent que va bé d'autoestima
crec que...
Clar que sí.
Que anem a prendre.
No, com tu,
tu també tens autoestima, Marina.
Tu tens molta.
Però tu m'entens, no?
Sí, jo t'entenc molt.
T'entenc molt, sí, sí, sí.
Ara vius a la Cerdanya.
Sí, sí,
és que m'agrada més estar tranquil allà.
Vull dir que no has triat
un poblet tampoc d'aquests
que falta repoblar-los,
no, a la Cerdanya.
No, no, la Cerdanya està molt bé.
Sí, sigueu molt bé.
Us invito a tots, si voleu venir.
Sí.
A casa meva.
Després faràs una cançó del sopar, no?
Segurament, segurament.
Diré...
La Marina ja truca a la porta.
Ui, una mica fit Manel, no?
Aquests on deu ser.
Una més serà.
Manel i on deu ser.
Vols tornar?
Vols tornar?
Una mica Guillem Chisbert, no?
A veure com ho ha dit.
No, no, és molt diferent.
Calleu, calleu.
Xxxt, xxxt.
A veure, a veure.
A veure, així.
A capela.
Jo mai, mai he desitjat
que la Marina truqui a la porta.
Bueno, ja està.
Molt bé, molt bé, molt bé.
La provem.
Bueno, la provem.
És el que hi ha, al final.
És el que hi ha.
Va, Su, quina versió ens portes?
Doncs jo mai, mai, evidentment, no?
Jo penso que és el clàssic del Joan,
que en sabem totes i tots.
I a més, és tan bonica, aquesta cançó.
Així que ens posem intensos, valent?
Espero que el Deusà estigui escoltant la ràdio
i esolti aquest moment.
Bueno, estic aquí.
Sí, però el Deusà, el Deusà, la veritat, l'escolti...
Iepa!
I passi iepam la Su.
Som-hi, Su!
Avui l'Albert arribo a l'hora
Em dóna el cava
I el poso en fred
I arriben l'Héctor i la Clara
Porten la nena
Adormida en el cotxet
I obro la porta a la Judit
Avui, ben sola, m'encanta el teu vestit
I va arribant tota la colla
Quan sona de taula
Trec al sopar
Un menjar exquisit
Vull provar aquell vi
Qui vol cafè
I a Gintònics també
I juguem el joc
D'aquelles nits d'estiu
No parleu tan fort
Que la nena dorm
I l'Héctor diu
Jo mai, mai no ho he pensat
Fer un petó a la Judit
I afegeix
Jo mai, mai no he desitjat
Que deixés el seu marit
Tothom em mira i ningú veu
I aquell d'art emmaiginat
Se m'ha clavat al cor
I ho reconec
I faig un olor
I veig que tots riuen de cop
Però la Judit aixeca el got
Em mira i diu
Jo mai, mai no ho he pensat
Que seria més feliç
Al teu costat
Jo mai, mai no ho he pensat
Que seria més feliç
Al teu costat
I jo em congelo
I allà veu
Bravo!
Enrique Nostrey
Jo mai, mai, què diries?
Com acabaries la frase?
Que vols que fem un Jo mai, mai?
Sí, vinga
Un Jo mai, mai, aquí en directe
A veure, a què vols començar?
Tu, Joan, Joan
Jo només volia dir que m'ha agradat més
La versió de la sucre meva
Això no es pot dir
Brutal
Va, Jo mai, mai
He posat en bucle a Spotify
Una cançó meva
Per pujar de reproduccions
Va, pujar-ho a qui veu
Jo he de dir que...
Jo bec
Jo bec
Jo bec, home, i tant
Clar que 4 hores seguides
Escolta'm, al principi
Les coses s'han de fer així
Ah, sí?
I tant, al principi de tot
Home, tu diràs
Home, sí, sí
Després, al final de l'any
El del Spotify està una mica trastocat
Però bueno
I és més
Jo posava un mòbil
Una tauleta
I un ordinador
Seguits
I venga, play
En bucle, tota l'estona
Què més, què més?
Jo mai, mai m'he inventat
Que tinc amics
Que venen a casa a sopar
No tens amics
Per què veus?
Per què veus?
Ha begut la matina?
No, has tocat la campana
Tocat la campana
Què més, què més?
Jo convido molta gent
A veure si hi ha alguna cosa
Jo mai, mai
He afinat amb autotuner
Una o dues notes
O si tu no cantes
Sense autotuner
Bueno
Tio, jo he dit una o dues notes
Jo no et has afirat mai
Jo no et pots començar a veure
Jo una noteta
Sí
Tu, Su, no et mai ets
Home, clar
Es toquen coses després
A l'estudi
Melodine una mica
Sí, una miqueta
Però tampoc molt
No, poses allò
Saps?
Dóma jo
I que t'assusti una mica
Sí, sí
Soptil
Farem una cosa
Vull que doneu
Un fort aplaudiment a la Su
Va, aplaudiment
I nosaltres hi tornem
El de Junts
A la 6 de matí
A la 6
A la matí de Catalunya Ràdio
A l'última hora