Viajas al corte inglés. Cuando viajes, viaja.
I t'ajudarem.
I t'ajudarem una película de dimecres a la nit.
Catalunya Ràdio.
Última hora, el matí de Catalunya Ràdio.
Passa un minut de les 10 del matí, Sant Jordi aixeca el taló,
comença el degoteig de visitants en aquesta zona acotada al centre de Barcelona
destinada a llibreters i editorials,
i des d'on Catalunya Ràdio està fent programació especial
des de les 8 del matí i fins al vespre.
S'espera una diada de Sant Jordi de rècord multitudinària a tot el país,
perquè és la primera en dia feiner sense cap restricció per la pandèmia.
Al llarg del dia d'avui es posaran a la venda 7 milions de roses
i prop de 2 milions de llibres.
Un dels punts de trobada matinals tradicionals
és l'esmorzar que organitza el grup 62
a la farga de la Diagonal de la capital catalana, Montse Camps.
Bon dia. La primera cita del dia a nivell d'autors,
el ja tradicional esmorzar que organitza el grup 62
amb 3 autors premiats.
Jordi Puntí, Premi Sant Jordi per confeti,
Jaume Clotet, Premi Josep Pla per la Germandat de l'Àngel Caigut
i Ramon Janer, Premi Ramon Llull per Història d'un piano.
Tots 3 tenen ganes de parlar de tu a tu amb els lectors,
com Jordi Puntí, que amb la contrabiografia de Xavier Cugat
troba molts fans del músic.
Buscaran a tots dos, sí, sí.
A vegades penso que m'hauria d'haver comprat un Chihuahua
i corre per aquí amb el Chihuahua,
perquè realment la sensació és que és una novel·la,
evidentment, confeti, i explica una història fictícia,
però com que està basada en la figura d'en Xavier Cugat
i sobretot la gent gran el va conèixer,
doncs aleshores em volen explicar històries.
Autors que ja n'han anat a les primeres parades
per fer les primeres signatures en aquest Sant Jordi fresc,
de moment, i també ara per ara sense pluja.
Montse Camps, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Òbviament, el Sant Jordi no se celebra només a Barcelona.
A Girona, per exemple, a aquesta hora també fan
el tradicional esmorzar d'escriptors,
que dona el tret de sortida oficial a la jornada a la ciutat.
Una deia de Sant Jordi que aquest any
retorna a la Rambla i a la plaça de Catalunya.
A Girona, Fèlix Martín.
Bon dia.
Sí, en aquest moment som a la seu del Departament de Cultura,
on també s'està fent un esmorzar literari habitual també a Girona.
Aquest any dedicat a la poetessa i escriptora empordanesa,
Montserrat Baireda,
amb motiu del centenari del seu naixement.
N'està parlant en aquests moments
la comissària de l'any Baireda, Anna Maria Belaf.
Montserrat Baireda també va escriure nombrosos poemes
sobre el pas del temps, la solitud, la vida, la mort,
que destaquen per la seva bellesa i sensibilitat.
L'esmorzar literari que és a punt de trobada dels autors gironins
abans de començar a firmar llibres.
Aquest any Jordi està marcat a Girona
pel retorn de l'activitat al centre
amb les parades de llibres i roses a la plaça Catalunya.
Els anys anteriors, recordem-ho, es va fer a la Devesa.
Fèlix Martín, Catalunya Ràdio, al Palau Solterra de Girona.
I a Lleida, a aquesta hora,
també comença el tradicional esmorzar literari
que organitza pagès editors
i que congrega una gran quantitat d'autors i d'autores de Ponent,
una cita imprescindible de la Diada Lleidatana.
Allà hi tenim l'Estela Bossoms. Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Doncs sí, aquí estan citats mig centenar d'autors lleidatans.
No tots presenten novetats,
però han publicat alguna vegada a pagès
i no es volen perdre aquesta cita,
que és un clàssic del Sant Jordi a Lleida.
A nosaltres sí que ens acompanya
una de les autores ponentines
que presenta novetat aquest any,
és Montse Sant Juan,
i la seva novel·la, La Nosa,
s'apunta com una de les novel·les,
una de les obres locals més venudes.
Montse, bon dia.
Bon dia.
Com es presenta aquest Sant Jordi?
Doncs es presenta fantàstic.
A més veus que el temps ens acompanya,
o sigui que ja estem preparats i preparades
per anar a les parades.
Els oients que ens estan sentint ara mateix.
Doncs que mirin, que remenin,
que vadin una mica
i després que trobin el llibre,
que creuen que més els pot agradar
i a comprar-lo i a buscar l'assignatura.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Només recordar que a la ciutat de Lleida
hi ha 187 parades,
ja estan a punt,
al punt neuràlgic és l'Avinguda de Francesc Macià,
on també s'hi ha muntat un escenari
per fer-hi actuacions musicals.
Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
I un parell de coses fora de la programació especial de Sant Jordi
que continuarà de seguida i durant tot el dia a Catalunya Ràdio.
El govern espanyol aprovarà aquest matí
un pla per indemnitzar les víctimes de pederàstia de l'Església.
Es faran tots els casos,
tant si hi ha col·laboració de l'Església
com si se'n desentén.
A més, es vol fer un gran acte públic
de reconeixement de l'Estat als supervivents.
Madrid, Judit Fernández.
Bon dia.
El Consell de Ministres ja està reunit
per aprovar una mesura que vol indemnitzar
les víctimes d'abusos en l'àmbit de l'Església
que han quedat prescrits.
Es tracta d'una iniciativa suggerida pel defensor del poble
que ha comptabilitzat 1.460 acusats
i almenys 2.608 víctimes.
L'Església, en canvi, només admet 1.057 casos.
Per indemnitzar les víctimes
es crearia un òrgan independent
format per l'Estat i l'Església.
Si aquesta rebutger és col·laborar,
ho assumiria l'Estat
amb el suport de les comunitats autònomes.
Judit Fernández Barranco, Catalunya Ràdio, Madrid.
I les Nacions Unides i el Consell d'Europa
que han demanat al govern britànic
que reconsideri el seu projecte d'expulsar a Ruanda
els demandants d'asil que hagin entrat il·legalment al Regne Unit.
Passen 6 minuts de les 10.
Tornem al centre de Barcelona
per seguir la programació especial
que estem fent a Sant Jordi a Catalunya Ràdio
amb el Ricard Ostrell al matí de Catalunya Ràdio
i que estarem fins al vespre.
Ricard, continueu aquí, eh?
Sí, home, sí. Mira, aquí hi ha moltes gent.
Ara ja sento.
Molta gent que estàs...
Home, perquè estem expectants
perquè els amics de les àrees ens acompanyen.
Xavi Canalies.
I tant, perquè, de fet,
han volgut compartir aquest Sant Jordi amb nosaltres.
És un grup que, a més a més,
sempre ens obre les portes
quan fem cos al matí de Catalunya Ràdio.
Demano un fort aplaudiment, evidentment, per ells.
Per en Dani Alegret, en Joan Enric Marceló
i en Ferran Piqué, els amics de les arts.
Home, gràcies.
Quina meravella.
Merci, merci.
Què tal?
Molt bé, molt bé.
Contents que sigui Sant Jordi
i contents de celebrar-ho amb vosaltres.
És que Sant Jordi és llibres roses,
però, a més, música.
Sí, música, concerts, discos.
Pocs discos ara mateix se'n venen,
però entrades de concerts
sempre és un bon dia per regalar-ne, també.
Ara esteu de gira, no?
Estem de gira, sí.
Vam començar divendres passat a Girona
i ara, el pròxim, així, a Barcelona,
estem al Teatre Victòria, el 18 de maig,
que ens fa molta il·lusió,
i a tope presentant el nou disc.
I un dels altres dies importants de l'any
segurament és aquest de Sant Jordi.
Entenc que avui també fareu alguna cosa
a nivell musical, o no?
Home, i tant.
Ah, què feu?
Avui tocarem les paraules que triem no dir,
aquí en directe, per a vosaltres, en acústic.
I després ens podreu trobar a la Fàbrica d'Am,
que estarem allà també signant discos,
farem un petit showcase, que li diuen ara.
Showcase es diu ara?
Ara es diu showcase, sí.
Abans es deia concertillo.
Exacte.
O sigui, és una actuació, però no només d'una cançó, seria, no?
Exacte, 3-4 cançons que diguis
no empatxis, saps?
Allò, pum.
El típic per no pagar, diguéssim.
Ah, exacte.
És aquesta cosa de trobar...
Ara ho has dit, ho has dit, Ricard.
I sempre és anglès, el concepte.
Ah, exacte.
Està bé, està bé, està bé.
I escolta'm, hi ha alguna cosa especial també per aquests 20 anys o no?
Esteu preparant alguna cosa?
Doncs el 25 fem 20 anys de carrera musical, sí.
Abans d'ahir, abans d'ahir.
Abans d'ahir.
I tant.
I estem pensant...
20 anys, 20 anys.
20 anys, 20 anys.
El 2005, la primera amb aquesta és el 2005, llavors fa...
De tots fa 20 anys, ja, Ricard.
Exacte.
I vos recordo que veu venir la Repo de Sabadell?
Us en recordeu?
Sí, i tant.
Que ja està a terra, ja no hi ha, ja no hi ha.
Ja, ja.
Però això no fa 20 anys.
Allò era el 2008-2009, eh?
Doncs mira.
Vull dir que tenim una edat ja, Ricard.
Sí, sí.
Ja, ja.
Això és el que m'estic adonant.
Vam començar amb 15, doncs és això allà a quadra.
Sí, exacte.
I avui les paraules que no triem dia, avui que precisament és un dia de paraula i d'escriptura, no?
Sí, sí.
Avui és el dia de celebració de la cultura a Catalunya per Antonomàcia.
I farem aquest tema, que és el que dona nom al disc, que vam publicar això a principis de març, i que ens està portant moltes alegries.
Com les alegries que tindrem avui amb ells.
Sí, amb ells i amb els altres que també aniran passant, eh?
I tant. Ja els tenim per aquí preparats, de fet.
Quan vulgueu.
Va, preparats o no?
Preparats.
Els amics de les arts, un aplaudiment.
He trobat el 2010, un m'enamorat de tu, que mai no va passar de mitja tràquia.
I de l'any següent aquella es pot saber què has fet quan em vas dir, ara toca tu deixar-la.
De l'any 2012, crec que els dos coincidirem, el gran silenci, a la pregunta del teu pare.
Quan a mig sopar, presentació, servint-me el vi, em clava els ulls i em diu així, de què treballes?
I jo penso, sóc artista, però sóc fatalista.
Tinc por que rigui, s'aixequi, se'n vagi, faig por aquí l'irisme.
Femàtic emprenedor, amb un toc idealista, tan interessant.
He descobert un lloc en un racó del pit, l'abocador del cor, on cauen les paraules que triem.
No dic que em moren just abans de pronunciar-les, de pronunciar-les.
Del 2014 he triat un blanc de blancs, arribo a casa i queda clar, no m'esperaves.
Ni tu ni aquell paio que nodo la part de dalt, que cantosseja dins la cuina sense haver-se nodo.
Sóc tan idiota que la paraulota que escopiria, l'aturo, l'empasso i encara em foto a riure.
Dono mitja volta, surto cap a fora i aquí no ha passat res.
He descobert un lloc en un racó del pit, l'abocador del cor, on cauen les paraules que triem.
No dic que em moren just abans de pronunciar-les, de pronunciar-les.
Però el meu top és l'any 19, cau la nit i explico els tres porquets per anèssima vegada.
I sense preludir ni senyal em deixa anar, amb innocència desarmant, per què no viu aquí la mare?
I jo penso que si ara un gran cometa destruís la terra, m'estalviaria tot aquest problema.
Veu que no me'n surto i ha abraçat-me, diu...
No cal que diguis res, no cal que diguis res.
Els amics de les arts!
Gràcies per acompanyar-nos i molta sort amb la gira.
I avui, que és un dia també de passejar, perquè fa aquest bon temps, doncs passejarem.
Alberto, bon dia.
Què tal, Ricard? Bon dia.
On ets? On pares?
Doncs mira, molt a prop d'aquesta foodtruck on esteu fent el programa.
Estàvem veient els amics de les arts i avui, si em dones permís, en comptes de passejar amb tu, jo passejaria amb un escriptor.
Quin morro, quin morro, no?
Per mi, no?
Si em diguis que podem passejar tu i jo, home, sí, sí, jo et dono tot el permís, però després passegem tu i jo, ni que sigui una estoneta.
Quan vulguis, quan vulguis.
Va.
Va, doncs vinga, Jordi Puntí, bon dia.
Bon dia.
Felicitats.
Moltes gràcies.
Felicitats.
Clar, és que no és un escriptor qualsevol, ja ho entendrà, Ricard, que passegi amb el Jordi Puntí, que avui, és que avui et coincideix tot, Jordi.
Si vols, anem caminant, perquè em sembla que t'estan esperant ja.
Atenció, i ens, eh?, els que vulgueu el confeti del Jordi Puntí dedicat.
Primera parada és Passeig de Gràcia amb Gran Via, em sembla, eh?
Amb Gran Via, sí.
Sí, és la parada de la llibreria a l'Ibrí, em sembla, que és, i després n'ha continuat tot el dia.
Nou hores, signes, avui.
O sigui, no hi havia pensat, o sigui, havia vist la magnitud de la dimensió de la tragèdia, va, diguem-ho així, però no havia calculat que eren nou hores.
Nou hores, nou hores, sí, senyor.
Doncs escolta, estem passejant per Passeig de Gràcia amb un temps fantàstic amb el Jordi Puntí, que dèiem, avui et coincideix, és el teu sant, Sant Jordi.
Sí.
Premi Sant Jordi.
Sí, és una mica redondant, tot plegat, però sí, sí.
Però és d'aquells dies que necessitaries com 48 hores, no?, per poder atendre una mica tot.
Sí, i fas el que pots.
Clar, a veure, jo no he viscut les masses, el fenomen de masses no l'he arribat a viure gaire, encara, per Sant Jordi, però personalment vull dir, de ser-ne.
Però ho he vist amb els altres i, per tant, n'he pres una mica la mesura.
I veus això, que hi ha un punt d'exageració, però que és una exageració molt agraïda i molt divertida i simpàtica, trobar-te amb els teus futurs lectors, no?, gairebé sempre.
Clar, és que els llibres del Jordi Puntí fins ara són allò que se'n diuen long sellers, no?, diguem, que es van venent, es van venent, es van venent.
La gent en parla molt bé, aquella novel·la, el Maletes Perdudes, els llibres de contes, però, clar, ara has fet un llibre que ho té una mica tot, perquè, clar, té el Premi Sant Jordi, aquest confeti,
però és que té les bones crítiques i té les vendes, també, diguem, no?, i avui és com el primer Sant Jordi que viuràs en una posició molt central, eh?
Sí, sí, això em fa una mica de por, eh?, perquè ja et dic, no hi estic acostumat, por potser no és la paraula, és més, em fa respecte, diguem, no?,
i alhora, il·lusió, eh?, tens ganes, moltes ganes que passi i que la gent ho disfruti.
Jo, clar, estic molt acostumat a signar llibres tranquil·lament, de poder explicar que m'expliquen alguna cosa, poder parlar,
pregunto, per exemple, si saben anglès, perquè si saben anglès, potser, com que el Cugat, Xavier Cugat, que és el protagonista de la meva novel·la,
parlava en anglès molt sovint i tenia frases d'aquestes que les repetia, it's showtime, i coses d'aquestes.
Avui ho diria, no?, el de Sant Jordi, it's showtime.
Sí, i tant, i tant. Avui ho diria. Avui es passejaria per aquí com un rei, eh?
Clar, ell no va viure, perquè Xavier Cugat va morir el 1990, no va viure aquest esclat de Sant Jordi,
aquesta bogeria que s'ha convertit, diguem, els últims 20 o 25 anys, no?
Clar, ell avui es passejaria, no sé si a peu, o amb els rols que tenia a la porta del Ritz, no?
Sí, bueno, per sort el Ritz és molt a prop, llavors el portaria, potser, amb una cadira de rodes, cap aquí,
aniria passant d'una parada a l'altra i aniria saludant a la gent, faria unes dedicatòries amb dibuixos d'aquells que feia,
amb els chihuahuas i aquestes coses, no?
Escolta'm, el llibre es diu Confeti, portes confeti, vull.
Porto confeti, sempre, sempre.
A veure, la prova, la prova, a veure, a la butxaca de l'abric, ja sense la bossa directament, veus?
Home, fantàstic.
En tirarem una mica.
Una mica de confeti.
Sí.
Que recordem que el llibre comença amb una cita, que jo crec que avui va bé tenir-la al cap,
sobretot d'alguns escriptors, els que més signin, els que estiguin a les llistes de més venuts,
comença amb la cita que l'ego només és confeti, després s'ha d'escombrar.
Després s'ha d'escombrar, sí, sí.
L'ego és un, diguem-ne, l'instant aquest màxim d'avui que viurem molts escriptors,
és un miratge, és un miratge feliç, però és un miratge, després l'has d'escombrar, diguem-ne.
Després venen els altres 364 dies de l'any, on primera tu tens una vida més solitària,
perquè escriure és una feina solitària en general, i després vius el dia a dia de l'escriptor,
que és una altra història, no?
Sí, aquesta nit haurem d'escombrar fort, eh?
Potser ho deixarem per demà, no ve d'un dia.
O sigui que ens en puguem anar a dormir encara amb el confeti i amb l'ego intacta, diguem-ne.
Exacte, sí, sí, sí. 24 hores, que tinguem 24 hores.
Que duri 24 hores.
Clar, l'altre dia entrevistava el Sergi Pàmies, el diari Ara, i em deia,
diu, Sant Jordi és un pessebre vivent gegant.
M'agrada molt, m'agrada molt, ara es tractaria de saber qui fa de nen Jesús i qui fa de Sant Josep.
I ell deia, diu, clar, hi ha figures que són irreemplaçables i que si les perds les tornes a anar a comprar
i en canvi n'hi ha d'altres, diguem que fan una mica la funció dels palenganeros.
Ara, és que veus que el Pàmies és molt bo perquè sempre t'activa el cervell
i ara ja estava pensant qui seria el caganer en aquest Sant Jordi.
Tens alguna proposta?
Però no, no, no, no hi entrem, no hi entrem encara.
Al vespre potser ja t'ho diré.
Escolta, coses més d'intendència.
Menjar avui per un escriptor que signa 9 hores com el Jordi Puntí amb aquesta novel·la confeti
que acaba de guanyar el Premi Sant Jordi, diguem-ne, és una possibilitat avui menjar?
Bueno, ja he fet un bon esmorzar i d'hora, d'hora, ben d'hora, ben d'hora.
Ben d'hora, ben d'hora, si esmorzem ben d'hora, ben d'hora.
Exacte, i de dues a quatre, tens una pausa de dues a quatre
que generalment acaba sent de dos quarts de tres a dos quarts de quatre, diguem-ne.
Tens una horeta aquí amb el grup 62, té una, el Condes, l'Hotel Condes
i aleshores els autors podem anar allà a fer una, més que a dinar, a fer un avituallament, saps?
Vas allà, menges dues croquetes i tens la sensació que això...
A veure, perdoneu un moment perquè clar, estem arribant ja a Passeig de Gràcia Gran Via
ens ho estan gravant, aquesta passejada, en vídeo.
Si et pots girar, perquè jo veig una cua allà que el teu editor m'acaba d'assenyalar
que és la teva cua, Jordi.
Home, no m'ho puc creure, això és la sortida del metro.
No, no, no, a la sortida del metro no hi ha ningú, és després a la llibreria Libri.
A veure, sí, mira, és sorpresa per mi també, perquè no hi ha arribat.
És la primera del dia i marcarà una mica la dinàmica, suposo.
Escolta, tens una dedicatòria?
Perquè clar, és el que deies, estàs acostumat a signar amb una mica de calma, parlar amb la gent.
Avui és aquells 40 segons, aquell minut com a molt de confessió de la gent que està fent cua,
que llavors poden veure el Jordi Puntí.
Tens pensada?
Hi ha alguna dedicatòria estàndard, per entendre's?
En tinc, sí, en tinc dues o tres, la curta és mambo, mambo, hi ha moltes as, diguem-ne, si hi ha més temps, més as, si hi ha menys temps, menys as,
i després comença l'espectacle, it's showtime, i després afegir-hi una mica de confeti, de debò,
que el lector, quan arribi, per exemple, a la pàgina 100, els hi poso quatre grans d'aquests de confeti,
perquè se n'adonin que també l'hauran d'escombrar.
Home, fantàstic. Jordi Puntí, un plaer haver pogut passejar amb tu avui el dia a Sant Jordi, que tinguis un Sant Jordi magnífic.
Molt bé, moltes gràcies, Albert. Una sort, jo crec que em donaràs bona sort, ja veuràs.
Esperem que sí, que vagi molt bé. Gràcies, Jordi. Aquí el deixem, amb la cua.
Fantàstic. Després passegem tu i jo, si de cas, Albert.
Quan vulguis, ara torno cap aquí.
Una abraçada, gràcies, Alberto, un bon Sant Jordi.
Farem una pausa de seguida. Màrius Serra, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Màrius, d'avui l'hem de resoldre encara, eh?
Sí, sí, sí.
Serà després de la publicitat. Ara tornem.
Hola, oients del Matí de Catalunya Ràdio.
Soc la Samantha Villar, i aquest Sant Jordi us recomano el llibre
Maníac, de Benjamín Labatut.
És un escriptor xilè que s'ha significat per retratar figures del segle XX,
grans físics, els avenços dels quals han tingut conseqüències per la humanitat.
Interessantíssim, aquest maníac, per entendre el món d'avui.
Feliç Sant Jordi.
El sorteig d'Eurojackpot de l'11, de divendres 19 d'abril,
ha lliurat un premi a Montforte del Cite Alicante de més de 740.000 euros.
Enhorabona.
I aquest dimarts, per només dos euros, pot de 120 milions.
Tu pots ser el següent?
Compra l'ara, que són 120 milions.
Eurojackpot de l'11. Milionari pels segles dels segles.
11. Ben jugat.
Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Què tal? Som Wasabi.
Com anem?
Diuen que el planeta no gaire bé, oi?
I l'abogada en part n'és responsable.
Per això som aquí.
I és que som el detergent ecològic que et deixa la roba neta i empau al planeta.
Entra a planetampau.cat i emporta't un 25% de tescompte en la primera comanda.
Recorda, som Wasabi.
Surt a la recerca de la millor rosa.
Obre't passa cops de colze a les parades de llibres.
Vés a la caça de la signatura més preuada.
Viu Sant Jordi a Abacus tot l'abril.
Amb un 5% de descompte en llibres.
I més de 200 signatures a les nostres llibreries i parades.
Abacus. Si tu hi creus, nosaltres t'hi portem.
Pals i la cuina de l'arròs.
Fins al 2 de juny als restaurants, comerços, allotjaments i productors locals d'arròs i vi
us convidem a sobre el menú de l'arròs de pals.
Veniu i gaudiu també d'activitats i visites per tota la família.
Més informació al 972 63 73 80 o a visitpals.com.
Pals i la cuina de l'arròs. Vine.
Tasta'l, sorpren-te.
Escolta, el teu pare no volia un pernil?
Perquè és la Setmana de les Ofertasses al Corte Inglés.
Hi ha un pernil de greix ibèric de 7 quilos, 50% racer ibèrica, per només 99 euros.
I a més de moltes més ofertes.
Ara t'emportes el 10% de totes les teves compres de regal.
Setmana de les Ofertasses a Supercor, Hipercor i Supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
Preus bàlids a la Península i les Balears, a la botiga, web i app.
I per la mama, un d'aventures.
Llistos.
I per la tieta de detectius.
Fet.
I per la iaia de por, que li encanten.
El més emocionant de Sant Jordi és fer que les millors històries arribin al seu destí.
Des de Nissan t'acompanyem en el camí.
Bon Sant Jordi.
I ara a per la roses.
Nissan.
Condueix històries extraordinàries.
Flower.
La solució per mantenir les plantes de l'hort i el jardí sempre ben hidratades us ofereix l'Enigmàrius.
L'Enigmàrius.
Amb Màrius Serra.
No podia faltar en un dia com avui.
Màrius Serra, què tal? Bon dia.
Molt bé. Aquí fem bronzo sota aquest sol de Sant Jordi.
Has de signar avui algun llibre, has de firmar o no?
No, en guany podem descansar, perquè no tenim novetat.
No, que descansar no. Podràs gaudir.
Gaudir, gaudir.
Descansar no, perquè això cansa també.
Fots quins anys que no ho faig, això de passejar.
Però bé, passejarem.
Ja ho faràs.
Va, l'Enigmàrius d'avui.
Avui feia desfilades de Sant Jordi.
I la resposta que podríeu dir ara a algú aquí en directe,
perquè n'estem envoltats, era parades.
Home, estem les parades de Sant Jordi.
Són plenes de llibres i una parada militar és també una desfilada.
1.419 dels 1.474 participants l'han encertada.
Per tant, dona 6 punts per a la Lliga
i guanya el lot de productes anti-sequera flower.
Inés, Solà, Pretus.
I avui també ens heu dit mostres, currues i rambles.
Aquesta diada de Sant Jordi,
Trescat i el famós artista urbà TV Boy
volem compartir petons que connecten.
Vine a l'espai de Trescat a la plaça Catalunya de Barcelona
per veure l'obra en directe.
I si et descarregues l'app de Trescat i t'apuntes al sorteig,
podràs emportar-te-la a casa.
Aquest Sant Jordi, connectem petons.
Cada anyo se repite el mismo fenomeno.
Chicos, ¿dónde vamos de vacaciones?
No, podemos ir a una playa tipo Valle.
¿Pero hay wifi o no hay wifi?
¿Y sería tan fácil dejarte ayudar?
Que como lo sé, porque yo soy tus vacaciones.
Reserva el teu viatge de tour mundial a les Illes,
Caribe, Tailàndia, Egipte, Walt Disney World.
Amb fins a 500 euros en cupó regal
i preu sense sorpreses,
en Fast Pack de Tour Mundial.
Consulta en les condicions.
Viajas al corte inglés.
Cuando viajes, viaja.
Com el consum d'hortalisses s'ha reduït en 28 quilos per persona l'últim any,
els gimnasos Duins ens han ocorregut posar 1.000 euros de premi en un brècoli.
A veure's així, compres més.
Ho hem anomenat Amancio, el brècoli més ric del món.
I estaràs esperant en els llocs de verdura del Mercat de la Mercè a Barcelona
del 23 al 27 d'abril.
Duin, per aquest esport ha anomenat vida.
I aquest sofà al llit, si ja en tenim un nosaltres.
És per ta mare.
Com?
Sí, perquè com que diu que és tan còmode i sempre la tenim a casa,
he pensat que n'hi podríem regalar un i...
Lluís!
Relaxem-nos més.
A Galeries del Tresillo són els dies del sofà al llit.
I això vol dir que tens fins a un 30% de descompte en tots els sofà al llit de la botiga i de la pàgina web.
Galeries del Tresillo.
Connecta't a la cursa al Corte Inglés, el dia 5 de maig, a les 9 del matí, tots a córrer.
No perdis temps, t'hi pots inscriure gratis a cursalcortinglés.cat.
Posa't a entrenar i dóna-ho tot el dia de la cursa.
Sí que és solidari i córrer per la Fundació Catalana Tela Miquel Valls.
Recorda-ho, el dia 5 de maig, a les 9 del matí, connecta't a la cursa al Corte Inglés.
A Catalunya Ràdio...
Postdates.
Sabem d'on venim.
Els records del món de fora omplen els nostres somnis i les nostres vigílies.
De Si això és un home, de Primo Levi, traduït per Francesc Miravilles.
Postdates.
La institució de les lletres catalanes i Catalunya Ràdio.
Amb la literatura.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Bonària.
Directe del Camp.
Patrocina l'espai de cuina del Matí de Catalunya Ràdio.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Sols les 10.25, som al Matí de Catalunya Ràdio, a Passeig de Gràcia a tocar de Consell de Cent.
Nando Jovany, bon dia.
Bon dia.
Tu també.
Jo també.
Home, llibre de cuina d'en Nando Jovany, això serà un èxit.
Bueno, ja ho saps, que almenys t'ajuda.
Sí.
És molt fàcil.
Però aquest llibre a mi, o sigui, el primer que vas fer, que era, com es deia, receptes en família,
per compartir en família, que era una meravella, i ara fas un segon, que és per compartir amb amics.
Exacte.
Perquè aquest vam cuinar amb amics, amb la meva mare, amb la família, amb el Quico, cap de cuina, amb el Marc Màrquet, el Nani Roma,
i vam fer 12, vam una mica seguir...
12 productes.
12 productes, 12 mesos, amb 12 persones diferents, que m'estimo i que em venia de gust,
doncs, passar-hi el dematí, gravar i cuinar amb ells, que això és increible.
Fas tòfona, fas porc, fas xocolata, fas tonyina, fas rap, fas pasta, arròs, gamba...
Exacte.
Una meravella, una meravella.
Tens tots els mesos complets, aquí.
I com ho has triat, això? És a dir, com has triat el producte i la persona?
Bueno, jo em coneixes, jo crec que vaig triar per fer 6 llibres.
És a dir, clar, quan vam fer 12 mesos, 12 productes,
clar, els vam haver de triar una mica pensant en el convidat
o en la gent que em venia de gust, no?
Per exemple, el segon és el Nani Roma.
El Nani Roma vam fer el porc, perquè...
Però el porc per què? Per la zona on sou, diguéssim?
Jo què sé.
A mi li agrada molt les bandonguilles, amb la botifarra se la fot crua, a més a més.
A mi també, jo també.
Ell li agrada, mates el porc i estàs allà,
que estàs provant els tastets i ja se'ls està fotent.
Sí o no?
Sí, sí, és un carpanta.
I a més a més, quan era jove li deien el carpanta,
perquè no he vist una persona que mengi més que ell.
Em vull dir que menja molt, eh?
Per exemple, la roscalleda també apareix per aquí?
La roscalleda la tenim a l'agost.
Vam fer els tomàquets amb la Carme.
Vam fer un oli a aigua, molt xulo.
Va poder venir, de ser el que és xulo,
és que vaig passar el dematí,
em vaig guardar el dematí fins al migdia,
vam compartir, anar a buscar els tomàquets,
fer la recepta i després dinar junts a casa meva.
Home, això llavors et van dir que sí, tots.
És un regalo.
Clar, clar.
És un regalo.
Però, per exemple, el Marc Márquez,
té traça en la cuina?
No en té ni idea, pobre tio.
Sort que es guanya la vida amb les motos.
Un altre tipus de foc.
Perquè si t'has de guanyar la vida amb la cuina,
els passaria negres, eh?
No, l'únic que em feia molta il·lusió,
em feia molta il·lusió perquè és el meu ídol,
és el meu ídol,
i per mitjà de l'Ala Escribilla i l'Anna Noguer,
que són molt amics seus,
el van poder enredar per fer això.
I va dir, bueno, jo l'únic que sé fer és pasta,
però ni pasta, no?
Ja.
Però vam fer una pasta carbonara molt bona.
Ara ja en sap fer.
Clar, aquí hi ha tres conceptes del llibre,
que és receptes compartir amics.
Sí.
Aquesta seria la tesi del que vols fer.
Ho has dit molt bé.
La gent vol receptes, això és veritat.
És a dir, no?
Cada vegada més, potser perquè volem provar coses noves,
volem saber com es fan.
Ah, exacte.
Però volem saber-ho bé, no?
A vegades hi ha receptes que no t'expliquen bé les coses.
Bueno, després les receptes...
Jo hi ha molts llibres que fan col·legues
i llibres que hi ha en cuiners que fan coses
i que les receptes no s'hi maten molt
i no es fan perfectes per fer-ho a casa.
Estàs acostumat a fer-ho a la cuina del restaurant,
però mai et pares una hora
per fer aquella recepta ben feta.
Jo em vaig aprendre el confinament de fer això.
Les vaig fer al confinament...
Va ser un èxit.
Després vosaltres no les vau provar.
Jo sí que les vaig provar.
La Vergínia, aquella que vas fer,
la farmatjana?
No, no, no, però aquell dia no.
Ah, aquell dia no, aquell dia no, clar.
Després, aquell dia era salat,
hi havia massa alcohol,
hi havia massa tomàquet, massa pepa vermell...
Ja t'entenc.
Després vaig rectificar la recepta.
Després, quan vaig fer el llibre,
vaig tenir que fer dos cops la recepta.
Una per fer l'altra cop el vídeo
i l'altra per fer la recepta autèntica.
Per tant, les receptes són increïbles.
Perquè no acabaves de trobar
que la gent entengués bé el que estaves explicant.
No, no, no, no, per fer-ho perfecte.
És a dir, tu agafes quantsevol d'aquestes receptes
amb el QR i et surt impecable.
Et surt que, encara que no n'hagis fet mai...
Si segueixes el peu de la lletra allò,
sortirà la recepta.
Hi ha alguna recepta
que has de fer-ho moltes vegades, no?
Si vols fer unes patates sofler,
et surten fins que fas mil vegades
que les fas, no et surten, no?
Però hi ha moltes coses com...
En principi, receptes com un fricador de vedella,
com uns fideus a la cassola,
que és molt complicat de fer,
tu segueixes, et poses el QR, et poses el vídeo
i et surt impecable.
Dius, hòstia, ets un cuiner professional.
Que passant, n'hi ha 52,
és a dir, una per cada setmana de l'any.
Exacte.
Per tant, cada dissabte podríem fer una recepta...
Aquesta que és xula, em vaig fer amb el Hideki.
Sushi, tot fas, eh, veig.
Sushi, vam fer amb el Hideki,
vam anar a buscar una tonyina a Blanes,
vam anar a pescar la tonyina,
bueno, és cert que no la vam anar a pescar nosaltres,
perquè si no, encara hi seríem,
i ho vam desfer-ho a casa nostra.
És a dir, vam fotre un merder de sang allà a casa,
que la meva dona encara se'n recorda,
doncs ens va explicar,
mira, per una recepta tan fàcil com l'arròs de sushi,
que t'ho expliqui una persona com el Hideki,
que és el que en sap més,
hi ha la recepta perfecta,
i el QR perfecte.
Vull dir que ni jo, que sempre havia fet arròs,
no en sabia el que ens va expressar ell.
I fas aquesta recepta amb el QR
i et surt un arròs impecable.
Que bé, Nando.
A més, l'edició és fantàstica, no?
És un llibre fantàstic per tenir a casa, també, no?
És bonic, és de disseny, està cuidat,
les fotografies, també.
Aquí hi ha feina.
Aquí hi ha molta feina, hi vam estar tres mesos.
I tu com vas, a la de feina? Perquè no pares.
Bueno, jo encara em sobra alguna hora,
ara vaig dir la meva dona...
Sobra alguna hora, diu.
Sí.
Aquest any li vaig dir que faria mitja jornada i prou,
la meva dona, però no me'n surto mitja jornada.
Faig 12 hores i encara no en tinc prou.
La mitja jornada.
Sí, sí, la mitja jornada.
Però això és la mitja jornada teva.
Meva.
Sí, sí.
Però no en tinc prou.
Encara n'he de fer alguna més.
No pararàs.
Soc cur de jornal.
No pararàs, no pararàs.
Sí.
Bueno, què vols?
Ens ofereixen coses molt xules,
disfrutem, fem el que fem.
Què fas tu?
El mateix que jo, doncs...
Treballar.
Té coses i treballar i divertir-te i passar-t'ho bé.
Nando Jovany, receptes per compartir amb amics.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
I bon Sant Jordi.
Bon Sant Jordi.
Gràcies per les roses, eh?
Que m'has posat una rosa.
Les roses són de Vic, eh?
Han viatjat una mica.
Bueno, són fantàstiques.
Eh, roses molt maques.
Sí, sí.
Gràcies, Nando.
Fins ara.
Va, que tenim una actuació musical molt especial.
Xavi Canàlies, a veure, on t'estàs?
Home, home, doncs estic aquí al teu costat.
Un moment, un moment, un moment.
Fes-ho bé, això, clar.
Què vols dir, fes-ho bé?
A veure, a veure.
A veure, a veure.
A veure, un aplaudiment que s'acaba.
Sí.
A veure, és que...
Hola, bon dia a tothom.
Bona diada.
Aplaudiu-lo, home, aplaudiu-lo.
Un aplaudiment.
Bueno.
Però més fort.
Sí, perquè no...
Per què estàs així com si estéssim allà en una sardana?
Ricard, a veure.
Home, és que has estat fotut, Àngel.
He estat fotut, què vols dir?
Has estat malalt.
Oh, passado o passado.
Si n'ha parlat tothom.
Passado o passado.
Després m'ho explicaràs.
Sí, després m'ho explico.
Però què ens has portat?
Veniu cap aquí, home, veniu cap aquí.
Què és aquest regal?
No, a veure, avui quin dia és?
A veure.
Manu Guix, bon dia!
Bon dia, bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Home, el regal no és el Manu Guix,
que es pot que cada dia a les 8 del matí.
Mariona Escoda, bon dia.
Ara, aquest és el regal.
Un aplaudiment per la Mariona Escoda.
Mariona Escoda!
Mariona, ella, per favor.
Què tal?
Com estàs?
Molt bé.
Fa molta il·lusió ser aquí.
Home, a mi més que hi sigueu.
Home.
Clar.
Però és que tenim una raó de ser aquí, eh?
A veure quina.
El petit prince.
Sí.
Escolta, però a veure,
però tu m'has de preguntar per què, saps?
Per què has vingut aquí amb el petit prince, panga?
A veure, què ha passat avui?
He vingut amb la rosa del petit prince.
Sí.
Perquè avui què regala?
Què?
Roses.
I avui la Mariona ens regalarà
la cançó de la rosa.
Oh!
Però...
Però hi ha una raó
per la qual avui la Mariona
ha vingut aquí a Passeig de Gràcia
amb...
Com es diu aquest carrer?
Consell de 100.
Ho hem dit 33 vegades.
No, entre Consell de 100 i Diputació.
No et pensis que està en Consell de 100.
És veritat.
Home, estàs a tocar Consell de 100.
És veritat.
Estem entre Consell de 100 i Diputació.
Val.
I què?
Llavors, la Mariona ha vingut a cantar
la rosa del petit prince.
Per què?
Per què?
Diu-vos alguna cosa.
Per què?
Bé, vols dir-ho tu, Mariona?
No saps què dir?
Dic jo, ho dic jo, sí que sé.
Ah!
Què ha passat?
A veure, no.
M'ho ha xivat, m'ho ha xivat.
Sí, digues.
Fem-ho gros, eh?
Fem-ho gros.
Fem un conte enrere.
Fem un conte enrere i ho dic.
Però què ha passat?
Què ha passat?
No, digues, ara passarà això
i fem el conte enrere.
Vale.
En un conte enrere de 10 segons
sortiran les entrades
per la onzena temporada
del petit prince.
No!
Ah, no!
Justament ara!
Justament ara!
Què?
Podem fer publicitat?
Ara?
Bueno, o...
Com?
I vull regalar unes entrades
a les persones que hi ha aquí.
Ah, mira.
Conte enrere, conte enrere.
Ah, no, no, però per això
ho heu de cridar més,
perquè si esteu així,
xepi, xepi, res.
Hem de fer el conte enrere.
Ah!
Quan us regalen coses
sí que us poseu així, eh?
Però obre ja la venda.
Però hem de fer el conte enrere, no?
10!
9!
8!
7!
8!
7!
6!
Raïm!
5!
4!
3!
2!
1!
Feliç 2024!
Home!
A la venda les entrades
pel petit prince
per l'onzena temporada.
11 anys, ja?
Mare de Déu, santíssima.
11 anys la Mariona
no havia nascut.
11 anys.
O sigui...
Què fareu amb tants diners?
Tants diners?
Home, sí,
perquè això cada any és...
Mira, aquest any...
Kit-i-clink, kit-i-clink.
Sí, kit-i-clink.
Aquest any.
Si fessin tants diners,
el Manu no es llevaria cada dia
a les 7 a cantar-nos una cançó.
Ara, perquè li paguem molt bé.
Súper.
Bueno, amb vosaltres sí que faig diners.
I tant.
No, però de fet,
el que fem amb els diners
que guanyem en regometes
és reinvertir-los cada any.
Val.
I aquest any hi haurà coses noves.
Farem tot el vestuari nou.
Ah!
Tot el vestuari nou!
Però nou vol dir també diferent o no?
Diferent.
Quan és nou...
No, perquè pot ser que renovin amb el mateix estil.
Això sí.
Què vols dir?
Que farem el vestit?
Això ho fem cada any.
Ah, però jo que...
Això la gent no ho sap.
Això la gent no ho sap.
La Rosa fa 11 anys que porta el mateix vestit.
És el mateix disseny, però és el mateix vestit.
I serà més espectacular.
I aquest any farem un disseny nou de tot el vestuari.
Molt més espectacular.
Ho farà el Marc Odina.
Molt bé.
Maravellós.
Per fer...
De l'escenografia també canviem alguna cosa.
L'escenografia l'hem canviat aquest any passat.
Bé, i no millorem, eh?
Veus...
Què vols dir, no millores?
No!
Què ens està dient?
A veure, volem sentir la Rosa.
Volem sentir la Rosa.
Va.
Escolta'm, ara escoltem la Rosa, però després vull regalar unes entrades.
Sí.
Val.
Vale.
Doncs vinga, quan parats...
Va, vinga.
I Mariona Escoda.
Mariona Escoda.
Unes no em toquen per les espines, saben que els meus colors sempre deixen ferides.
No poden evitar, si el que vols és la flor, t'hauràs d'apunxar.
Fixa't, sóc tan bonica, que quan em miren, tots hipnotitzen.
I toca'm, sóc tan bonica, tan presumida, que sento de llum, com em desitgen.
D'altres s'acosten, sempre decidits, em saben delicada, què he fet per ser així.
Pobrets, em volen arrencar, només una vegada, després s'haurà acabat.
Fixa't, sóc tan bonica, que quan em miren, tots hipnotitzen.
I toca'm, sóc tan bonica, tan presumida, que sento de llum.
Fixa't, sóc tan bonica, tan presumida, que sento de llum.
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Com em dones?
Regalen una hora, Àngel, i després una altra.
Com?
Regalen una hora i després una altra.
Perquè van sols.
Sí.
És Sant Jordi.
S'ha de obrir les noves experiències.
Totalment.
És el dia de fet per fer-ho.
Què vols dir?
O sigui, fins i tot fer parella i tot.
Això estaria molt bé.
Junts a Sant Jordi, dos personas que no es conocen.
Un maig, que es diu ahora, un maig.
Lo que debe ser toda la vida, un maig.
Pero vosotros esteu muy malamente.
No, todo el contrario.
Tú no, tú no.
Tú estás muy bien.
Necesito una persona que me canta una canción que no sea ni la Rosa ni el Vaig Aprendre, del Petit Príncep.
Ah, pero es que yo te he demanado que no sea ni el Vaig Aprendre ni la Rosa.
¿Hay alguien que se sabe en alguna canción?
Aquí, aquí, Ángel, por aquí.
Espera, espera.
A veure, vine, va.
Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui.
A veure què cantes.
No, però saps alguna cançó?
Vine.
A veure.
A veure, salta.
Pots saltar?
Però...
Hauria que canti, perquè si no sap cantar-la...
Sí, que sabrà cantar-la, sí.
A veure.
Vol dir que canta malament, però que la cançó se la sap.
Potser ens sorprèn, eh?
Quina cançó cantaràs?
Vull ser el teu amic.
Si m'ha sent a part, però...
Sí, sí, un trosset, un trosset.
Què diuen tots?
Què passa allà?
Bueno, que són els teus del col·le, què són aquests?
Va, a veure.
Com és?
Vull ser el teu amic.
Va, va, va, que ja ho tenim, això.
Va, què?
Va.
Vull ser el teu amic.
Ai, no m'ha passat.
Està nerviosa, està nerviosa, però està bé, eh?
Està...
Vull ser el teu amic.
Bueno.
I sempre vull saltar amb mi.
Vull saltar amb mi, clar que sí.
Saltem.
Catalunya no es mereix això, Catalunya no es mereix això.
A veure.
A veure, és que no li vull regalar una tata si no li vull ser el meu amic.
Àngel, per aquí hi ha gent que està...
Aquí, aquí, aquí, a veure, a veure, a veure.
És per aquí.
Vine.
A veure, no, espera, que aquí tinc una noia que abans m'ho deia.
Mare meva.
Quina em cantaràs?
La dada, el petit príncep, la dada...
I el petit príncep volant va descobrint el...
Aquesta no surt a l'obra.
Bueno, va, sí, va, canta.
I el petit príncep volant va descobrint el món
I fa nous amics a ritme de cançons
I no li agraden gaire a les persones grans
Perquè sovint obliden el que és important
Només si ve, ve amb el cor
Els ulls no veuen l'essencial
No hi ha ningú en el món així d'especial
És el fàcil príncep...
Home, quina marro que la vella!
Això és una maravella!
Ja tenim una persona.
Ara tenim una persona.
Ara on has d'anar?
Per allà darrere i ves a buscar aquelles joies
Que trobaran una entrada.
Val?
Vinga, ja tenim una persona.
Fantàstic, això em saludava el Bernat.
Adeu, bon dia, Bernat.
Com estàs?
Bon dia.
Anna Guitart, bon dia.
Com esteu?
Bon dia, bon dia.
Quin dia avui, eh?
Ui, sí.
Meravella, no?
I ara que han vingut ells dos...
Ara parlarem de literatura, anya?
Sí.
Allà una estona.
El meu amic no el facis callar, eh, Bernat, adéu?
L'Anna Guitart, tu no saps la història de l'Anna Guitart i meva, eh?
Ai, a veure.
No, no l'explicarem avui, Anna.
Amb qui no tens la història?
Jo crec que Anna que ho ha explicat a l'antena.
Sempre la vaig explicant.
Ahir a una festa em van dir
Ara ja sé que tu i que l'Àngel i que els fills...
Però no ho sé.
Jo l'he explicat mil vegades.
Com els iaios.
Que es pot tornar a explicar, eh?
Perquè l'Anna i ens coneixem que era, que deuríem dir, deu anys.
O quatre.
O quatre, exacte.
I us tenim una història.
Però bé, ara parlem de llibres i després buscarem la partner, la parella.
Veus? Els pallassos tornen després.
Vinga.
Vinga.
Bé, ens porteu llibres, no?
Anna, tu llibres infantils.
Per cert, et porto un llibre de regal.
Home, ja el tinc, Bernat, què et penses?
És la segona edició.
La segona edició no la tinc.
Dona-li el teu.
No mataràs de Bernat de Déu.
Compreu-lo a les llibreries o a les parades.
Va, llibres infantils, Anna.
Va, la Rocío Bonilla.
Comença un bon àlbum, em deixes començar, Bernat.
Sí, i tant.
I tant.
La Rocío Bonilla és una autora que és un èxit aquí, a l'estranger, a tot arreu.
És boníssima, és il·lustradora.
Ella era directora de càsting i ho va deixar tot per dedicar-se a això.
I la veritat és que va ser un encert.
Aleshores us proposo aquest àlbum que es diu Una de Monstres,
que està protagonitzat per dos bessons,
que no s'assemblen gaire en res,
excepte per una cosa, que és que els agrada molt cuinar.
Aleshores, al cap de setmana, van a mercat
i compren les coses que necessiten per fer els seus pastissos.
Però una de les vegades que van al mercat
resulta que comencen a observar unes coses estranyes als venedors.
No us explico més i és una història que, en teoria, ha de fer por,
però que jo crec que sobretot fa riure.
M'agrada molt, m'agrada molt.
Una de Monstres.
I aquest, jo també te'l regalo.
Sí o no?
Sí.
Doncs ho estava pensant, ni que feria molt de visió a la meva filla.
Sí, sí, sí, perquè crec que això a la teva filla li pot agradar de molt.
Sí, estem en un moment de Monstres, tot el dia amb els Monstres.
Sí, home, doncs així, li agradarà segur, aquest.
Doncs mira, que bé, fantàstic.
Com ho porta, el de plorar a la teva filla?
Ara estem en un moment complicat.
Val, doncs et diré una cosa.
Aquest llibre no sé si és per ella o si és per tu.
D'acord?
Perquè es diu Si plores com una font de la Noemi Bola,
que ha editat a Catuca.
I una mica ve a dir que no passa res si plorem.
Perquè al final plorar ja ens va bé.
Claro, bueno, si estàs allà al cotxe i no para de plorar,
hi ha un moment que dius, mira, comença a passar coses, eh?
T'has de llegir aquest llibre.
Perquè una de les coses que diu aquest llibre és que...
I ha anat a Itxi.
Sí, i ha anat a Itxi.
Contra qui?
A Itxi contra qui?
Contra mi, contra mi.
No, però està molt bé perquè li van explicant coses
que es poden fer amb les llàgrimes.
I, per exemple, et diré que et pots bullir uns espaguetis,
et pots fer un plat de pasta si vas guardant les llàgrimes,
que a més trobo que en època de sequera això ens va molt bé.
O també et pots rentar les dents.
Si hi ha un incendi, doncs agafes les llàgrimes i les apagues.
O sigui, és un àlbum molt divertit.
Jo crec que si llegesses amb ella t'ho passaràs bé, Ricard.
Si plores com una font.
Si plores com una font, exacte.
Què més?
Mira, un llibre que fa molt temps que tenia ganes de recomanar,
que es diu Així és la muerte?
38 preguntes mortales de niñas y niños.
Aquest tema de la mort potser a tu encara no et toca, Ricard,
perquè és petitona, però sí que és una cosa que està bé
que puguem parlar amb els nens.
Molt bé, llibre valent, no?
Sí, és un llibre molt valent, que a més és que és molt divertit.
Perquè el que van fer va ser demanar als nens
quines preguntes tenien sobre la mort.
Són tot nens que tenen entre 5 i 15 anys.
Llavors, a partir de les preguntes que ells van plantejar,
les autores, l'Helen Duce i l'Anna Juan Cantabella,
ofereixen respostes.
Llavors, les respostes són molt bones,
però és que les preguntes també són sensacionals.
Hi ha un dels nens que pregunta,
val, i jo quan em mori, què passa amb la meva consola?
Que trobo que és una preocupació molt raonable, no?
Tenia un materialista, però raonable.
Sí, però és molt raonable.
Per què ens hem de morir?
Me la puc endur, la consola, o no?
Exacte, clar.
I si la necessito, no?
Quina bona idea.
Home, i tant.
Si es mor algú que estimes, quant de temps estàs trist?
Perquè es diu descansi en pau i no descansi divertit.
Doncs totes aquestes preguntes les intenten respondre en aquest llibre.
Molt bé.
Així és la muerte.
Així és la muerte.
I una altra recomanació?
Mira, pujo una miqueta d'edat.
Márquez i la perla, un còmic.
Sabeu, moltes vegades quan diuen que els nens no llegeixen prou,
els joves, etcètera,
hi ha gent que no té en compte que llegeixen còmics moltes vegades,
perquè a mi m'han arribat a dir
no, no, però jo vull dir llibres.
I diu, sí, perdoni, un còmic és un llibre.
Clar.
Aquest és un llibre fabulós, molt divertit,
d'aquest duet de l'Eduard Márquez i de l'Artur la perla,
integral XXL.
I a mi m'agrada molt perquè la protagonista és com una superheroïna,
que és una noia que els seus pares estan obsessionats amb fer esport
i només li donen a menjar coses caducades.
Llavors, quan va a l'escola, la cosa no millora
perquè se n'enfoten molt d'ella tota l'estona.
Llavors, per un moment d'aquests es converteix en superheroïna
i és aquesta XXL que jo crec que us farà riure molt
i que, a més a més...
Una edició ben feta, ho digués.
No, és una edició meravellosa i, a més, són dos volums
i jo estic convençuda que si el regaleu s'hi enganxaran
i que no us hi enganxeu vosaltres, també.
Integral XXL.
I una última recomanació, última recomanació.
L'adoro.
Jason Reynolds.
És un autor nord-americà, fabulós, escriu per joves
i connecta com ningú.
Jo tinc moltes ganes que vingui a Barcelona
perquè sé que aquí també a Catalunya
hi té moltíssims, moltíssims lectors.
És un tio que explica històries de joves
a qui la vida, diguem-ne, que no els resulta especialment fàcil.
Té tres llibres, és una sèrie que es diu Track
i és a partir dels esports com xavals tiren endavant.
Llavors, la història del Sunni és un noi que corre,
que no li agrada particularment córrer,
però que sent que ho ha de fer i que ell té la sensació de ser un assassí
perquè la seva mare va morir quan va néixer ell.
Llavors té un pare que no col·labora a que, diguem-ne,
aquest pensament desapareixi.
Llavors, t'explica una mica com ell tira endavant
i la veritat és que el Jason Reynolds és boníssim parlant de joves
i parlant d'això, de superació, de tirar endavant
i és un llibre que acompanya molt, trobo.
Doncs són les cinc recomanacions que hem fet, en aquest cas,
més per nens i també adolescents.
Bernat, i tu què ens portes?
Mira, avui et porto tres recomanacions que diria que són,
a banda de llibres extraordinaris, que són fites de la cultura catalana.
En primer lloc, tio cap al meu gremi, cap al gremi dels filòsofs,
perquè és cert que el Sant Jordi, i més quan es feien rànquings,
que gairebé sempre es basava en narrativa i en la novel·la,
que és una mica el gènere rei,
però els catalans comprem teatre, comprem poesia, comprem assaig,
i aquest any, com sabran molts dels nostres oients,
celebrem els filòsofs del tricentenari del naixement d'Emmanuel Kant.
Em recomanaràs un llibre d'Emmanuel Kant per Sant Jordi?
Sí, sí, sí.
Cora'm.
No, no, no, i a més a més, és que el gaudiràs molt.
I a més a més, vull trencar amb aquest prejudici de dir
ai, un llibre de filosofia, no entendés res, és una cosa molt...
Mira, Kant no seria el millor filòsof per començar, no?
Per què no?
És, hòstia, què vol dir? No ho entenc.
Per què no? Per què no?
M'agrada.
Per què no?
I a més a més, és que aquesta traducció de la primera crítica,
de la crítica de la raó pura que ha fet el Miquel Molins,
el Miquel Montserrat, perdona, l'hem de celebrar primer,
perquè el Miquel hi ha treballat tota una vida, traduir a Kant,
ja et dic jo, que és una cosa que no és gens fàcil,
és un llibre fonamental per tota la filosofia del segle XIX i XX,
és un llibre amb el qual encara ens barallem,
i és un llibre que certifica, està publicat a les Publicacions
a la Universitat de Barcelona, i això cal recalcar-ho,
perquè la Maritxell i Antoni i el seu equip
estan fent una editorial universitària de primer món,
que és una cosa que ens faltava.
Envegem moltíssim les editorials d'universitats americanes,
que són unes autèntiques màquines de fer llibres,
i de fer llibres d'assaig,
però la UB, des de fa molt temps,
està fent les coses molt bé,
amb llibres de literatura, de filosofia.
I per nosaltres, tenir la crítica de la raó pura en català
és molt important.
Els filòsofs no podem pensar si no tenim els instruments de llengua.
I que durant molts anys ha fet molta feina en aquest sentit.
Hi ha hagut grans pensadors catalans
que han fet una feina de traducció fantàstica,
Terri Cabras mateix, que ens va deixar fa poc.
El Josep Maria va traduir Wittgenstein,
però és que, a més a més,
teníem col·leccions de pensament extraordinaris,
com la col·lecció de textos filosòfics de l'Alai,
que han desaparegut,
i onim els editors,
i els lectors, sobretot,
a llegir filosofia,
perquè la filosofia no és una cosa abstracta,
és una cosa que ens concerneix a tot.
Per tant, això és una celebració...
Molt bé, crítica de la raó pura, diuen el Can.
Què més?
La segona és una doble recomanació.
Avui no he portat els llibres,
perquè si els hagués ajuntat tots,
eren més de 6.000 pàgines, t'adverteixo.
Sí, és que fins i tot el dia de Sant Joan és repelent.
Sí, sempre.
Repelent, però efectiu, no et pensis.
Hi faig la feina.
Doble recomanació.
Parlem sempre dels...
Creus que veig repelent?
Sempre, molt, molt.
Però encantador.
Sí, això sí, jo no he dit mai res.
Germán.
I carinyós, carinyós.
A mi m'agrada molt el teu carinyo.
Parlem sempre dels escriptors.
Aquí tenim uns herois a Catalunya,
que són els traductors, malpagats,
que treballen sobre hores,
que treballen...
Alguns dels nostres escriptors,
la Carlota Agur, per exemple,
són traductors.
S'han queixat sovint dels tractes que reben.
Per tant, quan hi ha grans traduccions,
les hem de celebrar.
Enguany, un gran catàleg de narrativa,
com és el d'edicions 1984,
ha fet 40 anys,
i per celebrar-ho ha traduït
dues bèsties de la narrativa universal,
com són Guerra i Pau, de l'Ef Tolstoi,
i els contes de Faulkner,
que les han traduït la Judit Díaz Barreda,
i la grandíssima Esther Tallada.
Són dos volums molt grans,
són dues novel·les per tota la vida,
que s'han d'anar llegint a poc a poc,
és a dir, són d'aquells llibres que dius
Guerra i Pau, no te'l cruspeixis en una tarda,
perquè no cal.
És una de les bases d'Occident, diguéssim,
per entendre'ns.
Entra i surt,
és una traducció magnífica,
i després el que ha fet l'Esther Tallada,
o el que està fent en Faulkner,
perquè va traduir Mentre en moria,
La llum de gos,
part de la seva trilogia sobre la ciutat,
el que està fent l'Esther
és una animalada verbal,
té una riquesa amb els adjectius.
Traduir Falkner ja no és traduir Kant.
Traduir Kant és una tortuda.
Traduir Falkner és un suïcidi.
Jo que més o menys domino bé l'anglès...
Per tant, celebrem la vida, doncs.
El llegeixo els originals,
però és que, a més a més,
el tio escriu com els àngels.
És una animalada.
És d'aquells autors,
Vargas Llosa diu
l'únic autor que no m'ha fallat mai és Falkner.
I quan el rellegeixes dius
és que com ho fa,
és com si fos un Homer
que ha nascut al sud dels Estats Units.
I és increïble.
Són dos totxos enormes,
però també serveix per felicitar 84, no, Anna?
Que fan una feina boníssima.
El Josep Cots i la Laura Baena
editors extraordinaris.
I ràpidament una tercera recomanació.
I la tercera és una novel·la
en català de la qual se n'ha parlat massa poc
del Miquel de Palol,
que és la Boetes.
És una novel·la molt llarga.
És com botes amb dues os i una amb...
Són dues os, la segona amb dières.
És una galàxia, no?
Botes.
És una novel·la molt realista,
molt kafkiana,
però també amb grans dosis de fantasia
i de narrativa.
Molt hilarant.
Són 1.200 pàgines.
Aquesta t'has de posar amb intensitat, no?
És un llibre que segurament no el podeu comprar.
No com en Kant, vols dir, no?
Val.
El podeu...
No, però és una novel·la d'estiu.
Sí, per dedicar-hi una mica de temps.
Però és que, a més a més,
és una novel·la...
A vegades el Miquel fa coses molt intel·lectuals,
perquè parla de geometria,
de la música de Bach,
però també és molt divertit.
I els diàlegs que hi ha en el Boetes
és molt divertit.
Està a l'editorial Navona,
i edició catalana i edició espanyola,
que ha fet el mateix autor.
I és un llibre molt divertit.
Miquel Palol enguany ha estat traduït
a l'anglès i al francès
en novel·les que no trobem en català.
Fantàstic.
Hauríem de pensar-hi una mica.
Doncs ara, Guitari, Bernat, adeu.
Gràcies i bon Sant Jordi.
A vosaltres.
Tornen els pallassos, ja o no?
Ara tornem els pallassos.
No, no els vull perdre.
Tenim Sergi Pàmies, ara, de seguida.
Home, quina meravella.
Ara us regalaré una rosa.
Això sí que us la regalaré.
Bon Sant Jordi.
Ara tornem.
El matí de Catalunya Ràdio.
A Abacus i Catalunya Ràdio
vivim Sant Jordi tot l'abril.
Gaudeix del 5% de descompte en llibres
i de les més de 300 signatures
a llibreries i parades.
Abacus, si tu hi creus,
nosaltres t'hi portem.
Des de l'11 Catalunya
et desitgem una bona diada de Sant Jordi.
Si vols regalar amor, cultura i solidaritat,
apropa't al teu venedor o venedora de l'11.
Molta sort i feliç dia de Sant Jordi.
A tots els que jugueu a l'11, ben jugat.
Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
Les Calces al Sol, de Regina Rodríguez Sirvent,
és el fenomen literari del moment.
Amb més de 50.000 exemplars venuts,
Les Calces al Sol, publicat per la campana,
segueix imparable i torna a les llibreries
amb una edició especial només per Sant Jordi.
Ja a les llibreries,
l'edició especial de Les Calces al Sol.
Aquest Sant Jordi regala la rosa i les calces.
I per la mama, un d'aventures.
I estos.
I per la tieta de detectius.
Fet.
I per la iaia de por, que li encanten.
El més emocionant de Sant Jordi
és fer que les millors històries arribin al seu destí.
Des de Nissan t'acompanyem en el camí.
Bon Sant Jordi.
I ara, a per les roses.
Nissan. Condueix històries extraordinàries.
Oi que quan tens confiança en algú li expliques tot?
Doncs això és el que fem a Bonària.
A partir d'ara, als productes Bonària trobaràs un codi QR
que permetrà saber-ne l'origen,
la traçabilitat i l'elaboració.
Per nosaltres és una qüestió de transparència.
Per tu, de tranquil·litat i qualitat.
Bonària.
Directe del camp.
Balón d'Or 2023 va a Aitana Bonmati.
Jo sóc de Ribes, per qui no ho sàpia.
Tinc la sort de tenir tota la meva gent aquí a prop,
família, amics.
Sento molt d'orgull per la lluita feminista de ma mare,
però et diria que de mon part també.
Fins i tot em vaig plantejar deixar el futbol
perquè realment no era feliç.
Ara la descobriràs fora del camp.
Nits sense ficció.
Aitana Bonmatí.
A la plataforma 3CAT i a TV3 aquesta nit.
0-12.
La millor resposta.
Ahir vaig veure la Maria.
I com està la seva filla?
Encara és complicat, però es troba molt millor.
Les Bernajús són uns equipaments d'atenció integral
per a infants i adolescents
que han estat víctimes de violència sexual,
pioners al sud d'Europa.
En un entorn amigable,
els infants i les seves famílies
són atesos per psicòlogues,
pediatres o treballadores socials.
Se centralitzen tots els serveis d'atenció
en un únic espai
per evitar un dolorós itinerari d'entrevistes.
Actualment, ja hi ha 13 centres Bernajús
operatius arreu de Catalunya.
Si és petit o coneixes algun cas de violència infantil,
truca al 116-111-012.
La millor resposta.
Generalitat de Catalunya.
Aquest Sant Jordi viu la saga més apassionant de la història
amb Roma Soc jo
i Malaïda Roma de Santiago Posteguillo.
Més de 300.000 lectors la recomanen.
Després de Juli César,
el món mai va tornar a ser el mateix.
Publicat per Ediciones B.
Hola, oyens del Matí de Catalunya Ràdio.
Som la Lucía Ramis
i a aquest Sant Jordi vos faig una recomanació doble.
D'una banda, un cor fortiu.
La biografia monumental
que Xavier Pla ha fet de Josep Pla.
Que, per cert, va morir avui fa just 43 anys.
I que combina perfectament bé
amb una altra meravella
que és retrat de Mercè Rodoreda,
de Mercè Ibars.
Bona viada.
A poc a poc
s'encena el poc.
Ens queden 3 minuts per arribar al punt de les 11.
Ens allà seria molta gent signant, ara, eh?
Home, clar, que és insignant.
Sí, sí, ja.
A les 10 del matí està insignant.
El Coral, el Xavi Coral,
que serà un dels més venuts, segur.
On té?
Ara matí, on és el Xavi Coral?
Berta Torrades, on és el Coral, ara?
Doncs mira, m'acompanya a aquesta hora.
Estem aquí a la llibreria Ona
i, de veritat, és que és un dels escriptors
que està despertant més interès.
El tinc aquí al costat.
El Xavi Coral,
periodista, presentador d'Altra Notícia.
Hola, què tal?
Hola, què tal?
Aquí estic, encantat de la vida.
Doncs mira, us deia ara
que és un dels escriptors
que està despertant més interès
perquè Déu-n'hi-do la cua que hi ha aquí
perquè els signi el seu últim llibre,
aprendre a esquivar les bales,
que és un llibre on el protagonista
és el teu avi, per tant,
fet a partir de les seves memòries.
És, per tant, un llibre íntim, biogràfic?
Clar, és un llibre que fins ara,
una història que fins ara
només sabíem la nostra família
i ara, de cop i volta,
aquesta història surt de la nostra família
i la coneixerà tothom
i per això tinc avui molta il·lusió
perquè la gent em digui,
hi ha molta gent que ja se l'ha llegit
i, per tant, que et digui les seves impressions
i jo també poder explicar als lectors
què és el que es trobaran
si trien aquest llibre.
És un llibre, per tant, ideal
perquè els interessi la història?
Absolutament.
És una manera d'explicar la història
ram de terra, no?
Amb el detall del que es vivia cada dia
perquè el meu avi es va dedicar
a escriure tot el que vivia cada dia
des de la trinxera,
des dels camps de concentració de França,
des de després,
quan el van castigar a l'Àfrica,
vull dir que, per tant,
és història, diguéssim,
però és aquella petita història
que, a més, ens connecta, segur,
amb moltes de les...
amb la nostra família
perquè segur que tothom té avis
que els va passar més o menys el mateix.
Segur.
Moltíssimes gràcies i molta sort.
Moltes gràcies a vosaltres.
Ja ho veieu, eh?
No sé si aquest any
crec que no hi ha rànquing,
però segur que es cola
entre els més venuts, eh?
A jutjar per l'èxit
que està tenint aquí
cues i cues
de desenes de persones
que esperen
perquè li signen un llibre.
I tant, i tant, i tant.
I tant, i tant.
Però això del rànquing,
això del rànquing,
aneu parlant, ja?
Això del rànquing?
Què passa?
Vull dir que de cop i volta
aquest any diuen
no, al final no podrem fer el rànquing
i els altres anys sí que podien
i aquest any no poden.
Bueno, ho veurem.
Tot aquest tema no el parlareu.
No ho sé.
No, a veure, tots els anys
sempre deien
que el més venut és.
Llavors l'altre dia
jo vaig veure
que van fer una roda de premsa
i va sortir un senyor
dels llibreters
i va dir
aquest any no serem capaços
de saber-ho.
No, aquest any faran
un rànquing ara de cinc llibres
i després faran...
Va dir que no serien capaços.
No, no serien capaços
perquè l'any passat
com que va haver-hi aquell liu
perquè no va guanyar el Xavier Bosch
i llavors va haver-hi un liu
que van muntar allà
per dir que sí que havia guanyat
i al final no havia guanyat.
Bueno, un liu.
Un liu.
Un liu.
No, va haver-hi un liu.
Va guanyar la Gemma.
Sí, la Gemma Ruiz.
Sí, va guanyar la Gemma Ruiz.
Va haver-hi primer un liu
perquè no es comptava...
No sé, hi havia un liu.
Bueno, però fins...
O sigui, fins l'any passat
eren capaços de dir
quin llibre era el més venut
al final del dia de ser lloc.
Jo crec que feien un aproximat
i el que passa és que després
quan vas comptant...
Va haver-hi un merder.
Va haver-hi un merder.
Va haver-hi un merder.
O sigui, porten tota una vida dient-me.
Sí, sí, sí.
I aquest any no sabem capaços de fer-ho.
Què ha passat?
Que ha marxat una noia?
El que ha marxat una noia
no som capaços de controlar-ho.
El que has de fer
és escriure un llibre un dia.
Jo n'he n'he escrit un.
I tant.
Sembla difícil, però no ho és.
I tant que no ho és.
Arribem al punt de les 11.
De seguida nosaltres...
Tu també n'has escrit un, eh?
Sergi Pàmias.
Àngel Llàcer ens explicarà
què li ha passat exactament.
Ara, ara, ara.
Jo!
Després, després.