¡No!
¡Catalunya Radio!
¡Las noticias de las 11!
¡Bon día!
Os informa Joan Bota.
El Congrés debata a esta hora el reial decret
que amplía el subsidio de Turi
que tampoco cuenta con el suport de Junts
ni del diputado de Podem.
La ministra de Treball, Yolanda Díaz,
ha demanat als grups que abandonin
les estratègies partidistes
i ha anomenat les conseqüències
que pot tenir acabat un banc
aquest decret.
Madrid, Àngels Alfonte, bon dia.
Hola, bon dia.
A la seva intervenció,
la vicepresidenta, Yolanda Díaz,
ha desmentit un dels arguments
de la bancada de la dreta
que diu que l'increment del subsidio
per desocupació
no anima els treballadors aturats
a buscar feina.
Dicen las señorías
y los cintancs económicos
de la ortodoxia neoliberal
en nuestro país.
Las prestaciones y los subsidios
por desempleo
desincentivan
la búsqueda del empleo.
En mi comarca,
me quieren decir ustedes
que la gente está en paro
porque les gusta.
La ministra de Treball
també ha rebutjat
els arguments
de Podem
per votar-hi en contra
i és que la formació
de Belarra
dirà no a la reforma
del subsidio
de desocupació
si no s'eliminen
els canvis
en la base de cotització
per a les pensions
dels perceptors
més grans
de 55 anys.
Diuen que
és una retallada.
Àngels Alfonte,
Catalunya Ràdio, Madrid.
Més notícies ara, Riera.
El secretari d'Estat nord-americà
Antoni Blinken
es reuneix a aquesta hora
amb el president palestí
Mahmoud Abbas
a Ramallah
en el marc de la gira
que fa a la regió
per intentar evitar
l'expansió
del conflicte a Gaza.
Serà l'endemà
de la trobada
amb les autoritats israelianes
en què només va aconseguir
el compromís
perquè s'accepti
una missió
de les Nacions Unides
al nord de Gaza
per valorar la situació.
L'exèrcit israeli
ha atacat 150 objectius
al centre i sud de Gaza
en aquestes últimes 24 hores
segons un comunicat oficial.
Al nord,
aparentment baixa
la intensitat dels combats.
Aquí les forces armades
informen
de noves operacions
a la zona de Can Lunes.
Les residències
de gent gran
i les entitats de familiars
creuen
que no cal fer obligatori
l'ús de la mascareta
en aquests centres
i asseguren
que l'autogestió
és la millor opció.
En funció de la situació
de cada centre
ho ha explicat a Catalunya
Ràdio Cinta Pasqual,
presidenta d'ACRA,
la patronal majoritària
del sector.
Ja hi ha residències
que han dit
que no es pot entrar
sense mascareta
perquè ara tenim
8 de Covid,
10 de gripar
i per tant
hem de protegir
els que entreu
i els que sortiu.
Jo crec que això
ja està passant
en alguns centres concrets
però la gran majoria
definitivament no.
Anirem en base
al que vagi a succeir.
Pica baralla política
entre el govern espanyol
i la Junta de Galícia
per la crisi
de les boletes de plàstic
mentre que la vicepresidenta
tercera
i ministra
per la transició ecològica
Teresa Rivera
assegura
que ho tenen
tot preparat
a l'espera
que la Junta
concreti
què necessiten.
La vicepresidenta
segona de Galícia
i també consellera
de Medi Ambient
Ángeles Vázquez
ha dit
que aquesta és una responsabilitat
del govern espanyol.
Esperem que a lo largo
de esta mañana
la Consejería del Mar
la Consejería de Medio Ambiente
nos puedan especificar
la manera
en la que podemos
contribuir
lo más ágilmente posible
a la delegación del gobierno
la demarcación de costas
la dirección general
de Marina Mercante
estamos todos
a su disposición.
Es la responsabilidad
del gobierno español
es que tiene que frenar
la sangría
de los peles
a las costas
y es una responsabilidad
que no puede tomar
a la ligera.
A Lleida
la construcció
d'una mesquita
per la comunitat musulmana
més nombrosa
de la ciutat
continua encallada
i ara els fidels
volen demanar
a l'Ajuntament
que els cedeixi
gratuïtament
el solar previst
per usos religiosos
al polígon
dels Tranes.
També volen
que s'ampliï
de 50 a 75 anys
la durada
de la concessió
dels terrenys
a Estela Bosoms.
Bon dia.
La comunitat musulmana
If Hazam
argumenta
que la cessió
gratuïta
d'un solar
ja s'ha fet
en altres ajuntaments
com el de Madrid
per a la construcció
d'un centre
de culte catòlic.
Són declaracions
a Catalunya Ràdio
del portaveu
del col·lectiu
Adela Tiflatavi.
Agafar el pla
que va fer
a un ajuntament
a Madrid
per a la licitació
d'un terreny
a una església
gratuïta
i en altres
també farem
el mateix
sol·licitarem això.
Ara exigeixen
aquestes noves condicions
perquè recordem-ho
a finals de novembre
els fidels
van rebutjar
en una consulta
la proposta
inicial de la païria
bàsicament
pel cost fixat
en uns 5.000 euros
mensuals
i per la limitació
a 50 anys
de la concessió.
Estela Busoms
Catalunya Ràdio Lleida.
Esports al del Serra.
Aquest vespre
comença a Riat
a l'Aràbia Saudita
la Supercopa
Espanyola de Futbol
amb la primera semifinal
entre el Madrid
i l'Atlètic de Madrid.
El Barça
jugarà demà
la segona semifinal
davant l'Ossasuna
pendent de saber
si Pedri i Cancelo
reben l'alta mèdica.
En bàsquet
el Barça
rep aquest vespre
l'Olimpia Cós
al Palau Blaurana
en partit
de la vintena jornada
de l'Eurolliga
un partit
que transmetrem
el tot gira
a través de l'app
de Catalunya Ràdio
i la plataforma 3CAT.
A l'Eurocap masculina
el joventut
juga dos quarts de vuit
a la pista de l'Hamburg
encara sense el nou fitxatge
a Shannon Evans
que tot just
va arribar
i al vespre a Badalona.
I a l'Eurocap femenina
duel català
entre el Cadí La Seu
i l'Uni Girona
a partir de les 7
en l'anada
dels vuitens de final.
Al Dakar
avui es disputa
la cinquena etapa
de 658 quilòmetres
118 dels quals
són cronometrats.
Nacho Cornejo
en motos
i el Rají
en cotxes
són els líders.
I aquesta tarda
també
comença a Alemanya
l'Europeu masculí
d'en vol
amb un rècord
mundial d'assistència.
Més de 50.000 persones
assistiran
a la jornada inaugural
que es disputarà
a l'estadi de futbol
de l'Arena
de Düsseldorf.
Fins aquí
les notícies.
El matí
de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
Hi ha històries d'amor
que transcendeixen
el gènere humà.
Ho va ser
la que van viure
mitjans del segle passat
l'actriu més gran
que ha tingut França
Maria Cassares
i el Premi Nobel
de Literatura
Albert Camí.
D'això,
divendres,
en quin dia cau
del mes?
El 5.
Ja has pensat
que n'hi ha dut
un gruller?
Tens raó,
sóc un gruller,
perdona'm.
Ai, doncs mira,
jo també hi he pensat.
Ai,
condició femenina.
Ai,
coses de dones.
I avui al matí
de Catalunya Ràdio
volem parlar
del que es pot veure
fins al 21 de gener
al Teatre Llibre de Barcelona
Cassares Camí
una història d'amor
interpretada
per Rosa Renom
i Jordi Buixaderes
i dirigida per Mario Gas.
És un plaer,
com sempre,
un honor rebre
dos actors
Sabadellencs
al matí de Catalunya Ràdio.
Rosa Renom,
què tal?
Bon dia.
Bon dia,
Sabadellenc.
Bon dia,
Jordi Buixaderes,
com estàs?
I des de Madrid
també ens acompanya
el director de Teatre Mario Gas.
Mario, com estàs?
Bon dia.
Hola, bon dia,
com esteu?
Molt bé.
Aquí des d'un dia gris
a Madrid
que està a punt de ploure
com deia el Pi de la Serra.
Doncs aquí també fa un dia gris
però no des de Madrid.
Escolta,
una grandíssima història d'amor
Sí, molt desconeguda
perquè, clar,
la Casares era francesa
i considerada francesa
i allà encara l'estimen moltíssim.
I aquí, aquí, clar,
no era gens coneguda
però és una història d'amor
molt potent,
molt contradictòria,
molt profonda
i bé,
que els va tenir enganxats els dos
durant pràcticament 20 anys.
Qui era la Maria Casares?
Rosa.
O la Casares,
que deien?
No que diuen a França, no?
Casagués.
Casagués.
Casagués, això.
Doncs era filla del cap
del govern republicà del moment,
en el 36
i a l'esclatar de la guerra
va haver d'emigrar,
va venir amb la seva mare,
el seu pare va haver d'emigrar
després a Anglaterra,
o sigui,
que ella va estar amb la seva mare
a París,
va arribar-hi sense saber francès,
es va espavilar per prendre francès,
de seguida es va posar a fer teatre
i va acabar sent
una de les grans tràgiques franceses.
I que tenia aquesta veu?
No penses que no és el que t'aime,
innocent a mis yeux,
no m'aprobo moi-même,
ni que no fes l'amor
qui trobe la mala razón,
malas,
complaisance
i nourri el poisson.
Quina veu, eh?
Sí, era molt característica.
Tu la vas conèixer personalment, Rosa?
Sí.
No molt, eh?
Però, vull dir que,
quan fèiem el festival de les Olimpiades
que organitzava el Mario,
em van enviar
al teatre de la Colín
que feien les comèdies bàrbares
de ball i inclan
i els fem una cosa gallega.
I, bueno,
ell era la protagonista femenina
i jo estava de becària.
Sí.
Li portava els cafès, diguéssim,
però, bueno,
era una tia molt fantàstica
amb una presència molt impressionant.
I tu, de fet, Mario,
la vas portar a Barcelona una vegada, no?
Sí, jo la vaig portar, bé,
vaig portar l'espectacle
de Jorge Labelli
sobre les comèdies bàrbares
de Ballín Clan,
en les quals ella tenia
un paper molt important.
Jo l'havia conegut
uns anys enrere, també,
quan demà, també,
de la mà del Jorge Labelli
vam venir al festival grec
a presentar una obra del copí
que es deia
Les Noches de Madame Lixiane,
en francès.
I aquella nit,
després de la funció,
vam anar a sopar plegats,
perquè jo havia treballat
amb el Labelli
i érem molt amics,
i vaig descobrir
una dona platòrica,
vull dir,
a part d'una gran actriu,
una dona intel·ligent,
divertida,
bueno,
fantàstica, realment.
I com us arriba
aquesta història
a les vostres mans?
Rosa,
aquí és Rosa Renan.
Hola, Mario.
Hola, bon dia,
Rosa i Jordi.
Doncs,
perquè es van publicar,
clar,
jo l'havia coneguda,
però no sabia massa
qui era,
o sigui,
no sabia res
de tot això,
de la seva gran història
d'amor,
en canvi,
i tot això.
Quan vaig veure
que es publicaven les cartes,
em va picar la curiositat.
I les cartes aquestes
que les va publicar
la filla,
són 1.500 pàgines
i és com
tota la seva història d'amor.
Com que estaven
molt sovint separats,
per desgràcia d'ell,
els dos,
però per fortuna nostra,
doncs és una història d'amor
que va quedar escrita.
Llavors tu llegeixes aquestes cartes,
que eren més de 860 cartes,
una barbaritat,
truques al Mario,
truques al Jordi,
com funciona això?
Com s'activa tot aquest procés?
Era la pandèmia,
ho he explicat diverses vegades,
era la pandèmia,
li dic,
Mario, mira,
amb això potser podríem fer
com unes lectures,
això,
com que són cartes,
ben separats,
amb mascareta,
jo què sé.
I el Mario de seguida
es va anar animant
de dir,
home, això,
això,
on podem treure alguna cosa d'aquí?
I llavors ja de seguida
vam enredar el Jordi.
És fàcil d'enredar el Jordi amb això?
Sí, és fàcil.
Si hi ha un bon text immediatament,
sí,
més amb ells,
no?
I en principi la cosa era
molt tranquil·la,
deien,
no,
farem unes lectures,
i pensava,
doncs,
encantat de la vida amb vosaltres,
unes lectures,
el que passa és que després
s'ha anat complicant tot
i han acabat fent,
han acabat fent un muntatge.
Això és el Mario,
no se'l pot deixar.
No,
no se'l pot deixar suelto.
I al final,
què has acabat fent, Mario?
Bé,
no,
vaig pensar que era
molt interessant
aquesta història
fer un espectacle
i trobar un lloc
que és com una mena
de lloc
on estan
els atrets
i les utilleries
del teatre,
on apareixen
aquests dos personatges
i comencen
a dir-se
aquestes coses
sense mirar-se,
però en uns moments determinats
ha dit
totes aquestes cartes
anar creant
aquesta relació d'amor
a partir de Dilza
i no
de fer un espectacle teatral
i no de llegir.
I penso que va ser
una decisió
acertada,
encertadíssima,
perquè a més a més
amb la Rosa i el Jordi
que són dos grans actors
i actrius,
actor i actriu,
valia la pena
no condemnar-los
només a una lectura
sinó
posar-ho en pràctica.
I penso
modestament,
humilment,
que ens ha quedat
un espectacle
força interessant.
Estem parlant d'una història
d'amor
que comença
un dia clau,
que és el 6 de juny
del 1944,
que és el dia
del desembarcament
de Normandia.
Estem parlant d'una relació
que es va estimar
moltíssim,
molt intensament,
però ell estava casat
i no es va divorciar.
No.
Per tant,
estem parlant
de dos amants.
Sí,
o sigui,
com es diu,
políticament incorrectes,
diríem,
o sí.
Sí, sí,
ell,
i això que estava divorciat
ja,
o sigui,
era un segon casament.
O sigui,
no és que fos antidivorci,
pel que sembla,
perquè bé,
estava divorciat,
però la dona,
la Francine,
no la va deixar mai.
Suposo que també tenien
un lligam especial,
no ho sé.
Tu que has entrat,
Jordi,
en el personatge de Camus,
per què diries
que manté aquesta...
No sé si veus
que és una mostra
de poliamor
o com ho interpretes
aquesta relació.
És un amor extemporani,
però que els que et ve
no quan el demanes,
ni si no quan t'agafes
van enamorar com bojos,
no?
I potser el fet que,
encara que no fos el moment
ni el lloc,
potser el fet que
no es poguessin veure
perquè ell estava sovint de gira
i ell estava sovint,
doncs,
o fent conferències
o estava a diferents sanatoris,
diferents llocs
perquè patia tuberculosi
i de tant en tant
l'enviaven a fer cures,
doncs,
estaven molt separats.
El fet d'estar separats
és possible
que aquest tipus de relació
li doni un aire
com d'adolescència,
d'amor impossible,
que encara
faci pujar més
la tensió elèctrica
entre els dos pols,
no?
Dóna aquesta sensació,
sempre estan parlant
de quines ganes
que ens veiem,
quines ganes de trobar-te,
com penso en tu,
penso tot el dient tu
i penso que això
encara fa que aquesta relació
sigui més potent.
Clar,
però això podria...
No, no,
podria diluir-ho del tot,
no?
Sí,
però és que van anar creixent junts
també,
d'alguna manera,
o sigui,
ell com a escriptor
també com a persona
i com a escriptor
i ell també com a persona
i com a actriu,
o sigui,
una mica es van anar,
es necessitaven com per tot,
per construir-se l'un a l'altre
d'alguna manera.
Clar,
que a mi quan va començar
aquesta història
tenia 30 anys
i ell a 21.
21-22,
clar,
és que això...
La llibertat de l'ésser humà
està en escollir
i jo penso que Maria Casares
va escollir,
sent molt conscient
d'allò que escollia
i del dolor
i de l'amor
que li proporcionaria.
I ell era una persona
de carn i ossos
amb les seves circumstàncies.
Escolta'm,
si no donguéssim
tantes voltes
a aquestes coses,
no hi haurien
des de grans llibres
de la literatura universal
parlant d'això
fins a cançons boleros
com aquella
d'Antonio Machín.
Aquí tienes mi explicación
por qué se pueden
querer a dos mujeres
a la vez
y no estar locos.
Dos, tres
i homes, dones.
Aleshores,
ell està atrapat
en una circumstància personal
que fa que necessiti
absolutament aquest amor
amb la Maria Casares
i possiblement necessiti
l'estabilitat
i possiblement necessiti
una certa
coquetaria personal
quan també manté
d'una manera irregular
dos persones
no diríem amants
encara que sí
sinó de les quals
també, com diu ell mateix
commogut
fins al cor
amb les presències femenines.
És una història
que per entendre-la
i per no jutjar-la
des de fora
i no condemnar-la
s'ha d'entendre
els personatges
l'època
la història
i l'aventura personal
dels dos
i aquesta trobada.
I quan tu llegeixes
tot això
vull dir
a mi
a mi
m'omple
de sensibilitat
i de
ternura
de tendresa
aquesta relació
que tenen
aquests dos personatges.
Hi ha un punt fascinant
també d'aquesta història
també pel moment
que ara
això que diu el Mario
pel context
és un moment fascinant
històric
primer sota
l'ocupació de París
sota l'ocupació nazi
hi ha el París
dels existencialistes
ja ho diré bé
hi ha aquella explosió
del jazz
també
és a dir
que estem en un moment
de moltes explosions
personals i col·lectives
sí
sí
sí
sí
una mica
al final de la guerra
també és com una explosió
una mica d'esperança
de futur
però bé
vam venint també
a altres
noberrones
altres guerres
i tot això
però ja
és un moment
molt convuls
jo quan veig
aquest tipus d'històries
o aquest
aquest tipus de marc
de context
que es situen
aquestes històries
se'm dona una mica
de pena al món present
no dic que en el món present
no passin coses greus
però sí que és
que és molt més
buit
de sentit
tot plegat
no ho sé
que en aquest
el que dèiem
aquest moment històric
de final de les guerres
va ser un moment
que encara d'alguna manera
estem peint
perquè va ser un moment
del final de moltes coses
doncs entre altres coses
el final de les ideologies
el gran desengany
de tot el que havia passat
durant el segle
la primera meitat
del segle XX
i com diu ell mateix
en el discurs
en diem un tros
del discurs
que va fer
quan li van donar
el Premi Nobel
la seva generació
d'alguna manera
era dipositària
de tota
l'herència cultural
i l'herència històrica
i havia de procurar
que el món
no quedés en res
que el món
no es desfés
que això d'alguna manera
passés a les altres generacions
perquè tenien
jo crec
bastant
aquesta sensació
que després de les guerres
i després de les massacres
i dels holocausts
doncs tot havia quedat
en una estepa arrasada
culturalment
i penso que tenien
molt aquesta sensació
d'elit cultural
sobretot de l'època aquesta
de Saint Germain
i del final
al final de les guerres
d'això
del jazz
i tot això
una mica dipositaris
de la cultura
i destinats
a mantenir-la
i a fer-la viva
que també aquest compromís
polític
de camí
de tota la vida
i d'ella també
gent molt compromesa
tant amb la feina
com amb l'època
com amb els altres éssers humans
d'alguna manera
i us passa a vosaltres
com a actors
i com a director
o també com a actor Mario
que quan us poseu
en aquesta pell
d'aquests personatges
és perquè en aquest present
n'hi trobeu aquesta buidó
és a dir
que necessiteu
anar a buscar
aquests sentits
tan profuns
de la vida
a mi em sembla
que ens referim
constantment
en aquest temps
i cada vegada
ens hi referim més
perquè realment
potser és
l'última fita
l'última referència
de tot el que ha sigut
la modernitat
i la postmodernitat
ens referim a aquesta època
i encara anem a buscar
Beckett
encara anem a buscar
Foucault
i encara Sartre
i Camus sobretot
i encara
perquè potser
és l'única fita clara
que tenim culturalment
també amb les avantguardes
de l'art
em sembla
que al final de guerres
encara estem una mica
evidentment
jo soc un
un
com en diuen
un d'aquests
de la generació
baby boom
un boomer
però encara ens referim
molt en aquest moment
jo penso
encara som molt fills
d'aquest moment
Mario
bé
jo penso que sempre
un especula
sobre la seva època
i vol
vol
vol
vol
vol
dissoldre enigmes
i trobar respostes
i es fa moltes preguntes
i és evident
que aquesta època
tan
fosca
que estem vivint
té molt a aprendre
d'aquella època
en la qual es lluitava
per uns valors
encara
a mi em sembla
paradigmàtic
per exemple
per exemple
que el dia
d'hora
atxe
on molts americans
estan sent massacrats
però
que avancen
una mica
per poder
els aliats
entrar
i desocupar
Europa
dels nazis
i guanyar-la
per la llibertat
aquests dos personatges
estan fent
una cerimònia
a la vida
que és
el fet
de fer
l'amor
és una
afirmació
de la vida
a nivell
individual
i també col·lectiu
i amb això
a mi
em va fer pensar
moltíssim
i jo penso
que totes
les relacions
amoroses
difícils
a contracorrent
complexes
s'han d'examinar
amb
bulls
i amb mirada
d'entomòleg
i aquesta història
penso que ens ensenya molt
per fugir
de banalitats
d'esquematismes
etcètera
i per
no fer
coses generals
sinó
esbrinar
què hi ha
de veritat
i de contradicció
en cada història
concreta
Rosa
sí
jo penso que
Camus
si una mica
continua sent
modern
d'alguna manera
és perquè
era contradictori
i acceptable
la contradicció
o sigui
una cosa
molt humana
de dir sí
doncs jo també
tinc les meves contradiccions
i he de funcionar
amb això
i no sé
en els seus escrits
es nota
quan planteja
les coses
del món modern
de l'època
que encara
corresponen
a ara
vull dir que són
plenament actuals
però hi ha aquesta cosa
d'acceptar
que no som
perfectes
ni unilaterals
que tenim moltes cares
i que a vegades
no tot quadra
però
que la vida
és això
també
estem parlant
d'un espectacle
que té banda sonora pròpia
a càrrec
d'Orestes Gas
aquest tema
que sentim
per exemple
es titula
Els temps modern
una scenografia
també
especialment molt bonica
no?
que va a càrrec
de Sàstia Brosa
només sereu a lliure
fins al 21 de gener
però després ja gira
hi haurà
sí
la idea és que sí
la voluntat
segons se'ns diuen
de fer-ho per Catalunya
potser de tornar a Barcelona
i també de traduir-ho
al castellà
i anar cap a Madrid
i cap a les Espanyes
Jordi
doncs per haver deixat els escenaris
des del 2014
aviam
aviam
tot això està per fer
tot això és un voluntat
com ha dit ell
i la voluntat és aquesta
una de les grans notícies
del teatre català
dels últims temps
és que el Jordi Boixadera
es va decidir tornar
això s'ha de celebrar sempre
no, no, estic molt d'acord
amb això
quan ho va
no sé vaig pensar
però què fa el Jordi
com s'atreveix
per qui s'ha pensat
què és
per decidir
que deixa els escenaris
de fet tu has tornat
amb dues coses
molt concretes
una és aquesta
i l'altra
a final de trajecte
que vas fer
sí
i de partida
fa dos anys
crec que hi ha
sí, sí
això que dèiem
també és referit
a aquella època
no ho sé
això va ser una proposta
d'ells
vull dir que
jo m'hi vaig afegir
amb molt de gust
per cert
tu Mario
veies Poble Nou?
sí
clar que veia Poble Nou
t'ho diràs
i tant
és que avui fa 30 anys
de Poble Nou
sí, sí, sí
ja ho he sentit abans
sí, sí, sí
clar que ho veia
sí, sí
amb buixaderes i l'Aronom
hi sortien
tu Rosa feies
com era el teu paper
com es deia?
com es deia?
Mercè?
pot ser
si no ho saps tu
jo ho sabré menys
vull dir que malament
em veia Mercè
feia de queixera
això sí que me'n recordo
amb la primera vegada
que sempre t'ho recorden
en moltes entrevistes
que a TV3
va sanificar un petó
entre dos homes
sí, sí, sí
això l'ha sigut
ha quedat com la referència
sí, sí
mira, el tenim
no pensava pas
que ho poguéssim de tot
en aquestes fraconetes
hi cap més del que sembla
i tu has tingut l'habilitat
d'aprofitar bé l'espai
i col·locar-ho tot
ets un artista
va, no me'n sabonis
que aquí l'artista ets tu
jo?
per què?
l'artista de les dentadures
no siguis burro
t'hauries de cuidar
la càries aquella
la càries?
jo ja tinc qui me la vigila
la càries
tu què has fet?
no pateixis
que estic en mans
del millor dentista
oh va
clar, això ara
ens sembla molt normal
fins i tot hi ha un punt
que dius
una mica cursi això
però és que allò
va ser molt revolucionari
em va parlar moltíssim d'allò
el primer petó
entre dos homes
a la televisió
fa 30 anys d'això
sí
jo sempre dic
que no m'agrada
pensar la idea aquesta
que la televisió
és el que transforma
la societat
que jo penso
que la societat
ja
els sectors més avançats
ja eren així
i que la televisió
i els mitjans
el que fan
és reflectir-ho
d'alguna manera
però sí
com a referència
representa
que això
històricament
és veritat
és la primera vegada
que físicament
hi hauria un petó
entre dos homes
estem parlant d'una sèrie
que va marcar
també una manera de fer
perquè des d'aleshores
s'han anat fent sèries
al migdia de TV3
per exemple
que venen marcades
per Poble Nou
claríssimament
Rosa Renom
Jordi Buixaderes
i Mario Gas
gràcies per acompanyar-nos
avui al matí
de Catalunya Ràdio
ha estat un plaer
com sempre
i fins aviat
gràcies
una pausa
i ara tornem
bon dia
bon dia
fa més de 30 anys
que Catalunya Ràdio
no falla la cita
amb el rally
més dur del món
i aquest any
no és una excepció
ha tornat el Dakar
i amb Damià Aguilar
en podeu seguir
el dia a dia
des de l'Aràbia Saudita
en aquesta edició
una cinquantena
de pilots catalans
participen
en el rally dels rallies
i nosaltres
el seguirem de prop
fins al 19 de gener
tota l'emoció del Dakar
explicada a Catalunya Ràdio
com a fotògraf
cerco cap a un instant
no únic
i a la rebaixa
és un obric
molt fashion
quan cerques
no sempre trobes
però a les rebaixes
del cort inglès
sempre trobes
el que cerques
amb descomptes
amb modes
posts
llar
accessoris
llençaria
sabateria
del 7 de gener
al 29 de febrer
les rebaixes
del cort inglès
a la botiga
web i app
action
entre actors
ni amics
ni col·legues
només teatre
jo fa anys
que vaig assumir
que no arribaria mai
a Hollywood
per culpa del Bardell
Joel Joan
és el gran comediant
a TV3
dijous a la nit
te compra tu coche
te compra tu carro
te compra tu buga
te compra tu furgo
te compra tu moto
te compra tu auto
caravan
te han hecho una oferta
te la mejoramos
has suído bien
mejor precio garantizado
y compromiso de pago
en 24 horas
ven a vernos
un euro
un euro
un euro
a Blue Space
tenim tot l'espai
que necessites
i les millors promocions
lloga ara al teu traster
i paga només
un euro
al primer mes
consulta les condicions
de la promoció
a bluespace.es
o truca gratis
al 900 250 900
Blue Space
com més vius
més espai necessites
en moments excepcionals
sempre hi som
amb un equip de professionals
compromès amb l'actualitat
rigorós amb la informació
a tot hora
i a tot arreu
Catalunya Ràdio
Catalunya Informació
connecta amb Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
per ràdio
pel web
a través de l'app
o pel nostre canal de Telegram
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
4 minuts seran
2 quarts 11
som el matí de Catalunya Ràdio
Llucia Ramis
què tal?
Bon dia
Bon any
Bon dia
Com estàs?
Molt bé
Ha anat bé això?
Molt bé
Sí?
Sí
Fantàstic
Semana de Villar
què tal?
Bon dia
Molt bé
Com ha anat tu?
Tu com ha anat?
Jo bé
he descansat bastant
Tu que has estat fora
Nosaltres no hem fet vacances
He fet una cosa
que es cagarra una mica
que és canviar l'horari
Saps?
Sí
Ai, ai
Llavors ara
em costa't un armat
Un armat que tenim
l'Àngel L'Àngel
ha enganxat el nas al vidre
Què hi fa l'Àngel aquí?
No ho sabem
Què t'està dient?
Per buscar-m'una cosa a mi?
A la carmallera
Aquests gestos no ens senten
No s'entenen
No s'entenen
Mira, vaig a gravar-ho això
És a fora, no sé res
i no m'ho sentim
Bueno, escolta
Hi ha una nova polèmica
sobretot a França
perquè el primer ministre
el nou primer ministre francès
té 34 anys
i avui ens volem preguntar
què és millor
un primer ministre de 34
o un president d'un país
de més de 80 anys
Polèmica servida
Pum, pum
Samantha
No em sé definir
Ostres, aquesta polèmica penso
Depèn molt de la persona
Jo diria
per sota dels...
per sota dels 30 no pot ser
O sigui, per sota dels 30 no, no...
No pot ser un president?
Una persona pot ser president
per sota dels 30 anys
Home, és que li falta una experiència
de la vida mínima
i de la feina
O sigui, un mínim de 10 anys
d'experiència laboral, no?
Dels 25 als 35
I a partir dels 80 sí?
No, tampoc
Depèn molt de les condicions
en què estigui aquella persona
Si està lúcida, forta, vital, etcètera
Cap problema
Però no és el cas de Joe Biden, eh?
L'hem vist en alguns moments
fallar fins i tot intel·lectualment
que dius
No ens ho podem permetre
Això a qualsevol edat
no es podria permetre
Exacte
No tindria tant a veure
Jo crec que en tot cas
són igualment vàlids
les persones que tenen 34 anys
que les persones que tenen 80
sempre que no facin polítiques
a partir de la seva edat
sempre que la seva edat
no sigui un factor
a l'hora de fer feina
És a dir, que no s'atengui en compte
i que no s'apliqui això
Dit això
Primera
Si és vera que els polítics
són representants de la societat
haurien de jubilar-se'n els 67 anys
i, a més a més
les persones amb 34 anys
haurien de tenir càrrecs de poder
cosa que passa molt poques vegades
Això d'una banda
I després d'una altra
És molt difícil
jo dic
que el factor de l'edat
no s'ha de tenir en compte
perquè si no
es vera que determina
tota la manera
d'executar
aquesta feina política
És a dir
una persona que sigui gran
pensarà
es confiarà
perquè pensarà
que la seva experiència
el fa superior
a persones més joves
És a dir
sap més el dimoni
per ell
que per dimoni
Però en canvi
els joves
i a més a més
és una cosa que ha dit
Gabriel Atal
Atal ha dit que
ell serà audaç
alerta
amb aquesta audàcia
perquè aquesta audàcia
es pot confondre
quan ets jove
amb un risc
o amb una
no?
amb una manera
d'enfrontar-se a la vida
que
està bé que tu t'arrisquis
però no sé si està tan bé
que facis que
tota la política
vagi en aquesta línia
Jo penso just al contrari
No ho sé
Clar, tu dius
no ha d'importar l'edat
sempre i quan no facin
polítiques condicionades
per la seva edat
És que no es pot
dissoldre
l'edat
de la visió del món
crec jo
Quan tu tens 35 anys
tens unes prioritats
que no seran les mateixes
als 70
inevitablement
Per tant
totes les polítiques
estaran condicionades
a l'edat
a l'experiència vital
al bagatge d'aquesta persona
als coneixements
a les frustracions
als aprenentatges
etc.
Dit això
crec que a la política
li falta gent
de 35 anys
Sí, audaç
que prengui riscos
que canviï
que sigui capaç
d'assumir decisions
que comporten un risc
Estaríem d'acord
si aquestes persones
no haguessin de fer feina
amb persones que en tenen
gairebé 70
no?
dins dels mateixos
partits polítics
que seran les persones
que segurament
es posaran traves
a l'hora d'executar
Ja s'ho trobaran
Ja s'ho trobaran
Ja està bé
que ells puguin l'entenya
Jo per exemple
m'hi he trobat molt
que moltes vegades
se m'ha qüestionat
només pel fet de ser jove
Quants anys dins?
33
Però vull dir que ara no
Estàs molt qüestionat
Ara no
Ara podries ser
primer ministre de França
Quan vaig començar
que tenia 18 anys
i vaig entrar a aquesta casa
doncs hi havia una manera de fer
i hi havia coses que jo feia
que em qüestionaven
no pel fet del que jo estava dient
sinó pel fet
hi havia un punt de maltracte
directament
I tu ara què penses?
I ara que en tens 33
Vols callar nen?
Això ho sentia així de vegades
Sí, home, adatisme
n'hi ha a totes les edats
Això que diu la Lluïa
és important
perquè al final
et frena també
et va frenant
et va modulant
no et deixa avançar
Sí, però a mi m'interessa saber
Si treballes amb gent
que es tapa en aquest sentit
Ficet, per exemple
Digues, digues, perdó
Què penses tu
de tu mateix
ara que en tens 33
quan en tenies 18?
No, jo també
Què penses d'aquell
Ricard Ostrell dels 18?
Un insolent
li hagués fotut un parell d'hòsties
que l'hagués deixat
Veus el que he dit?
Encara, encara, encara
encara li fotria
Però no, no
O sigui, la teva visió del món
anirà canviant
i les teves decisions
aniran canviant
Però això no vol...
No, però una cosa
és una cosa meva personal
De tothom
Però vull dir que això no treu
que si depèn de com qui treballes
és difícil prendre aquestes decisions
perquè et condiciona
el propi sistema gran
de persones grans
Però aquest prejudici
per això és tan important
que els currículums
siguin secs
en aquest sentit
perquè moltes vegades
sí que és veritat
que hi ha uns prejudicis
i aquests prejudicis
en el tema polític
es veu claríssimament
si una persona és massa gran
tindrà la confiança
pot ser de la gent més gran
perquè s'identificarà
amb aquella nostàlgia
de quan les coses
funcionaven bé
aplicant unes determinades
maneres de fer
que avui dia
ja serien obsoletes
això d'una banda
però d'altra
els joves
no hi tindrien aquesta confiança
per la gent gran
precisament per això
perquè responen
a una època
que ja ha passat
i en canvi el jove
el problema que té
és que no té
la confiança de ningú
no té la confiança
ni de les persones més grans
perquè pensen aquesta
a veure que a un altre
es tocarà tot
i a més a més
li impediran moltes vegades
d'executar
aquestes idees que té
tan audaces
i en canvi
els joves mateixos
tampoc
els poden tenir
gaire confiança
perquè es preguntaran
una cosa
que segurament
a tu també t'ha passat
que és
què fa aquesta persona
aquí tan jove
com és que ha arribat
tant d'hora
això és un prejudici
també
que ens passa a les dones
totalment
totalment
això ho hem d'adricar
al final és real
perquè sembla que no hi hagi
explicacions possibles
ho dic per això
en el cas de Gabriel Atta
Àngel Lacerola
bon dia
bon dia
tu a quina edat vas començar
a fer coses així
que dius
que començava a sortir
a la televisió
o fer teatre
el Mario Gas
com vas començar
tu amb Mario Gas
ja tenia 23 anys
però els actors
és una cosa diferent
perquè els nostres papers
tenen l'edat que tenen
és molt diferent
és molt diferent
no tenies un càrrec
director de l'acadèmia
d'OT
quants anys tenies?
20
no ho sé
que sí
això no és normal
diguéssim
home però al món de l'espectacle
és el talent
vull dir que el talent
és independent
de l'edat que tu tinguis
vull dir que pots ser molt jove
i saps què vull dir?
i l'experiència
però l'experiència suma
suma
no hi estic d'acord
no hi estic d'acord
perquè l'experiència
suma en determinades situacions
en unes altres
el que fa és frenar
perquè tu penses
que la teva experiència
és la correcta
és la bona
vas adquirint aquesta experiència
i no permets
fer les coses
d'una altra manera
que no sigui la teva
depèn de com siguis
no clar
exacte
aquesta experiència
però l'experiència també
et pot servir precisament
per no fer això
que tu estàs dient
l'experiència t'ensenya
a no dir
això es fa així
perquè ho dic jo
però per exemple
Felipe González
tenia 40 anys
quan va ser president
del govern
Manuel Macron
tenia 38
suma Pere Aragonès
no, no, sí
tenia 38
Pablo Iglesias
Isabel Díaz Ayuso
és a dir
aquesta franja d'edat
no és una edat
que en realitat
sigui tant
ja són persones
per mi són persones madures
són 34 anys
no ets jove realment
però per això et dic
que depèn molt de la persona
o sigui
als 34 hi ha gent
que són nens
encara
i això és un problema
en aquest cas
el primer ministre francès
Gabriel Atal
estarà envoltat
jo crec que és un tio
brillantíssim
això per començar
i segon
estarà envoltat
de gent
tan potent
que el fet de l'edat
no serà tan diferencial
més enllà
que per la seva edat
segurament serà
tindrà la valentia
de prendre decisions
que d'aquí 20 anys
estarà cansat
ja de les conseqüències
de les seves decisions
però és que la valentia
és una cosa molt important
perquè com més gana et fas
menys valenets
sí però
més mandra et fa tot
no, més mandra
menys valenet
no et m'agreveixes tant
més mandra
haver d'afrontar-te
no sé què
haver de tenir aquesta iniciativa
perquè ja saps
les conseqüències
llavors és com dir
la valentia que t'has totes
quan ets jove
jo quan ets jove
era supervalent
molt més
però has d'estar envoltat
evidentment
que és així
i aconseguir
moltes més coses
Déu-n'hi-do
el valent que continua sent
no, no, no
no, no
no sóc tant
home, que et fiques
en unes polèmiques
però que moltes vegades
aquesta valentia
es pot confondre
amb una
amb una
impertinència
no, amb una
inconsciència
inconsciència
i un risc
que no sempre
anirà
acompanyat
d'un èxit
però és que
prendre decisions
és assumir riscos
no, no, exacte
i ningú té la clau de l'èxit
no se sap
sinó tothom ja
practicaria la fórmula
de l'èxit
és que tampoc no cal
buscar l'èxit
tampoc, no?
Quan ets primer ministre
potser sí, no?
És a dir
ningú té
la idea
no, perquè
per uns sempre seràs un fracassat
i per uns sempre seràs exitós
precisament en aquests casos
en aquests casos
els que són els teus seguidors
sempre seràs el millor
i els que són els teus detractors
sempre seràs el pitjor del món
per tant aquí no hi ha ni èxit
ni fracàs
tu l'unica cosa que has de fer
és intentar fer bé la teva feina
el dia a dia
la idea de
i diria jo
que la idea de Macron
és fer que
això vagi a bon port
perquè la cosa s'estava
sí
s'estava desfent
diguéssim
és a dir
sí, posa el millor
és a dir
per Macron posa el millor
és una persona brillant
però és que digui un camp
Macron boi, per exemple
a la primcia li ha dit
és possible que sigui el millor
ara, és veritat
que ens posa una mica alerta
el fet que sigui jove
hi ha un alcalde de Catalunya
que té 21 anys
home, n'hi deu haver molts
alcaldes de pobles petits
molt joves
hi ha un alcalde
de l'Empordà
o d'un poble
tu hauries de saber
que ho saps tot, Llucia
ja, doncs això
però això sí que és molt comú
en un poble es habitual
que la gent més jove
hi ha un alcalde
el Gael Rodríguez té 19 anys
veus?
veus?
perquè uns habitants té el poble
50
no sé quin poble és
però és alcalde
ja, però és que són 4
han d'escollir algú
i ningú es presenta
són pobles normal
és normal
la gent ja no vol
no sé si va ser candidat
o és alcalde
saps què passa?
que la gent més gran
diu
ui, a mi ja no m'enganxen
alcalde de Portbou
exacte
19 anys
l'alcalde de Portbou
perdona
no és un poble de 4 llocs
és veritat
l'alcalde de Portbou
Gael Rodríguez
jo vaig dir una entrevista
amb el Gael Rodríguez
i et penses
collons, noi?
tens 19 anys
doncs això
que al final
per això jo dic
que una qüestió de maduresa
que puguis tenir
més enllà de l'experiència
l'experiència és un valor
o no
pot ser un fre
també
un fre
però
a banda d'aquesta experiència
tens una maduresa
que la pots tenir
amb 19 anys
la pots tenir
amb 34 anys
la pots tenir
també amb 65
perquè moltes persones
que tenen 65 anys
o 70 anys
i són molt immadures
a l'hora de fer feina
a l'hora d'executar
unes determinades polítiques
aquí
mos estem centrant
en el tema polític
llavors
seran
per mi
seran igualment vàlids
és igual
el fet
que tinguis una edat
o en tinguis una altra
per això
crec que això
no ha de ser un factor
sempre que no s'apliqui
a la manera
de fer
és a dir
sempre que no pensis
que això te dona
a tu
una confiança
que va més enllà
de la feina en equip
perquè tot això
al final
és una feina d'equip
no una feina individual
Òbviament
sí sí
això passarà
a qualsevol edat
però
no ho sé
jo crec que vosaltres també
i com més grans ens fem
treballem millor
no és veritat
sí
segur que tu
fas millor les coses
si tens capacitat d'aprenentatge
és el talent
clar
la capacitat d'aprenentatge
o sigui
tu cada dia
vas aprenent més coses
per intentar treballar millor
també tens més pors
com tu comentaves abans
jo era més valent
quan era més jove
i per tant això
és una manera
com de
convertir-te
però tots els errors
que jo cometia
quan era petit
ara ja no els cometo
però potser d'un error
em faig uns altres
però hi ha una cosa
però hi ha una cosa en la que guanyem tots
a mesura que anem
adquirint anys
que és
conèixer els altres
la capacitat de
negociar
dialogar
entendre
per on et vindrà
aquella persona
no sempre passa
si tens intel·ligència
passa
si tens intel·ligència
que va molt lligada al talent
hi ha la capacitat d'aprenentatge
tu acabes veient
de quin peu calça cadascú
i com n'hi has d'entrar
a un i a l'altre
per poder arribar
a pactes
treballs d'equip
gestió de persones
etcètera
i això per un primer ministre
és fonamental
als 34 anys
probablement
s'ha trobat aquest noi
per la seva trajectòria
en moltes negociacions
importantíssimes
però és que
tenen molta més experiència
d'aquí 10 anys
això està clar
però també és veritat
que quan passes
una determinada edat
tens una nostàlgia
de la teva època
i de quan les coses
es feien a la teva manera
i funcionaven
aquelles mateixes coses
això és un viatge cognitiu
això és un viatge cognitiu
això no és veritat
però tots canviem
jo fac moltes coses
que no faig
o sigui que feia fa 10 anys
que ara no faig
perquè no funciona
però m'he s'ha volgut adaptar
però a l'hora de gestionar
un país
això també és aplicable
és a dir
moltes vegades
hi ha persones
que es pensen
que si això funcionava
fa 30 anys
quan jo era
ui error
ara funcionarà
error
per això dir que l'edat
l'edat també pot ser
un factor
que si l'apliquem
a l'hora de fer
polítiques
si no
però si l'apliquem
a l'hora de fer feina
pot ser un
però quin polític
està dient
avui dia
d'aplicar les polítiques
de fa 30 anys
això no ho diu ningú
n'hi ha uns quants
30 anys
Xixinpig té 69 anys
Vladimir Putin
70
i mira com van aquests països
Mòdica governa a Itàlia
72
una de Silva
77
tu hi voldries viure a la Xina
no jo no
però en canvi
Finlàndia
Santa Marín
té 36 anys
en tenia
l'exprimer ministre
exacte
el president de Xile
36
el Boris
Macron
va començar
a ser president
vull dir que al final
sí que marca
les polítiques
que estan fent
estic parlant
de dos móns
totalment diferents
mira quina polèmica
es va trobar
la pobra
com es diu
l'exprimer ministre finlandesa
estic dient que els joves
ho fan millor
no estic dient que els joves
són més arriscats
a Finlàndia
fan polítiques
molt més progressistes
segurament
sí però
ara ha de dimitir
i mira quins problemes
que tens després
us han recordat
la polèmica
que es va trobar
l'exprimer ministre
finlandesa
que li van fer
un vídeo
ballant
i no sé què
li van fer fer
unes coses
de drogues
i no sé què
li van dir
que ella no s'havia drogat
però ella sortia de festa
ella sortia de festa
li van fer fer
les proves de drogues
perquè era una tia
i ella va sortir
dient
jo no havia fet res
jo estava allà
amb les meves amigues
però aquesta és la típica polèmica
que amb 55 anys
no t'enganxen
tu te'n vas de festa
i no entra ni un mòbil
en aquella casa
perquè ja ho saps
i des del punt de vista
de la comunicació
que és molt important
per un polític
això
ja no et torna a passar
és l'experiència
i tu estalvies
ara tu no deixaràs
d'anar de festa
o potser sí
també
els 5 matí
t'anava a dir
que Francine Armengol
quan era presidenta
la van enxampar
en el confinament
diguéssim
la van trobar
també en un bar
i també hi va
bastanta polèmica
això és pitjor
o és
en Churchill
també hi havia
algunes fotografies
amb sobredosis
de talent
que dieu vosaltres
Boris Johnson
també l'ha valiat
però és cert
al final
hem de mirar
els errors
que es cometen
quin tipus d'errors
comets quan ets jove
i quin tipus d'errors
comets quan ets gran
llavors jo crec
que al final
el que hem d'intentar
és intentar evitar els errors
per ser millors
però la pregunta era
què és millor
un primer ministre
de 34 anys
o un president
que en tingui
80
no es pot dir això
jo prefereixo
el de 34
jo prefereixo
el de 34
jo sí
jo prefereixo
el de 34
però no es pot dir
perquè potser
el que ens toca
de 80 anys
és un fletxa
saps com dir-te
jo què sé
és que tot depèn
però és el tipus d'error
jo crec que
per calibrar aquestes coses
hem de mirar
quin tipus d'errors
es comet
quan ets jove
i quin tipus d'errors
l'error de la inconsciència
de tota manera
insisteix
34 anys
no ets jove
avui dia
perquè les coses
van corrent
perdona
no em diguis això
perquè jo
per 50 anys
i soc jove
no
no ho ets
me sap molt de greu
no ho ets
com que no
no
jo estic d'acord
però
no tens la vida desenvolupada
com fa 20 anys
tenir una persona jove
de 34 anys
perquè segurament
no tens una feina
molt precària
vius potser a casa dels pares
és a dir
la vida és molt més difícil
per la majoria de gent
que té 38 o 4 anys
ara
clar exacte
té molta més dificultat
per independitzar-se
etc
esperem que no sigui el cas
de Gabriel Atal
perquè llavors
sí que no tindrà
cap connexió
amb el que és el món
si ja estàs viscut a casa
un pare i sa mare
fins fa dos anys
tot ha canviat molt
nosaltres a la nostra edat
o sigui
ara
joves com el Ricard
us té
quants anys tens
33
33 anys
quanta gent hi ha
de 33 anys
que destaqui
molt poca
a la nostra edat
n'hi havia molts més
a la nostra època
n'hi havia molts més
tenen poques oportunitats
òbviament
perquè potser som els altres
que els estem fent allà a un tap
no, no
però alerta
no confonen
precarietat
amb joventut
és a dir
és com si ara
justificassin
que les persones
no estan destacant
perquè som massa joves
no, no
perquè potser
els grans
i per els contextos
contextos socials
quan es tenien els fills
als 20 anys
als 35
ja eres avi
i tenies una experiència
de la vida
molt bèstia
avui dies 35
no saps ni què és un bebè
ni què és prendre una decisió
exacte
això també
i també hi ha una cosa
que diuen
els grans d'ara
jo el sento
ja li arribarà
ja li arribarà
ja li arribarà
com dient
ja li arribarà
jo sempre he apostat
per la gent jove
i sempre treballat
amb gent jove
ara no és el moment
ara no és el moment
exacte
jo quan vaig fer un programa
en aquesta casa
de director
el Ricard Ostrell
que el Ricard Ostrell
tenia 12 anys
22
22 anys
i era el director
d'un programa
que fèiem a Catalunya Ràdio
que el camp
va mirar amb una cara
com dient
tu agafes aquest xaval
de 22 anys
per dirigir un programa
a Catalunya Ràdio
hi havia algú
que et va trucar
per dir-te
que per què
no la feia a Sant Bell
i no un ninyato
tu mateix m'acabes de dir
que és un cas excepcional
és a dir que al final
no que hi ha gent
en el cas
que a mi m'agrada
la gent jove
hi ha gent que diu
no agafé el Ricard Ostrell
que farà un altre tio
que el Ricard Ostrell
tenia 12 anys
una cosa no treu l'altra
jo crec que realment
quan aquestes ajudes
que es fan als joves
arriben als 35 anys
tenim un problema
perquè una persona
de 35 anys
no hauria de tenir ajudes
això estic totalment d'acord
això també estem d'acord
hauria de ser
totalment d'acord
però segur
Llucia
quan t'has guanyat el Premi Josep Pla
que tenies 32, 33 anys
31
devia tenir
sí més o menys
segur que moltes
també t'havia de qüestionar
aquesta d'on ve
que ve de Mallorca
a més a més
guanya un Premi Josep Pla
som dona
és un Premi que han guanyat
han rebut poques dones
feien molts anys
que no l'obtenia cap dona
i van passar molts anys
fins que el va obtenir
una altra autora
no sempre
evidentment
per això insistes
que en el tema
del currículum sec
i també insistes
que en el tema
de no tenir prejudicis
ni dins
ni fora
és a dir
no tenir prejudicis
per l'edat que tu tens
ni que tampoc
aquests prejudicis
la tingui la gent de fora
Llucia Rami
Samantha Villar
però quina és la conclusió
que traiem d'això?
perquè a mi m'agrada
aquestes converses
aquests són els fets
les conclusions són seves
ara
gràcies
ara m'explicaràs
què has vingut a fer
fem una pausa
ara tornem
el matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
i hi ha coses
que només passen
una vegada
com ara
l'hiperestalvi
d'hipercord
ofertes irrepetibles
durant un temps limitat
com ara
un fantàstic
Smart TV
LED Xiaomi
de 55 pulsades
per només
369 euros
sí sí
només
369 euros
és l'hiperestalvi
d'hipercord
només fins al 18 de gener
a la botiga web
les dones han liderat
i lideren molts àmbits
artístics
i professionals
i evidentment
també en el
de la restauració
busquem la millor
restauradora
d'Osona
Joc de cartes
a TV3
aquesta nit
i totes les temporades
de Joc de cartes
disponibles
a la plataforma digital
Descarrega't 3CAT
Després d'una tensa
nit electoral
Macrooperació policial
contra empresari
I pactes va produir
al voltant de la passada
Continua aquest escorcoll
Les notícies
tal com vénen
I n'estem pendents
aquí a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
Al moment
Al Catalunya Migdia
t'expliquem
tot el que està passant
Catalunya Migdia
amb Òscar Fernández
Cada dia a les dues
I a partir de les 3
L'espai de reflexió
a la tertúlia
Catalunya Migdia
L'informatiu central
del dia
de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
amb Òscar Fernández
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró
Ens posem tendres
amb l'alba
Però estic tendra
No vaig tenir
una festa de cluenda
Quan vas comprar
el meu cor
no estava en venda
I ara hauré de comprendre
que si no hi ets
no estic bé
El trio d'Olesa
de Montserrat
l'Alba
a part que ni que sigui
per una cançó
i de moment
la seva habitual
fórmula
d'electrònica ballable
per abraçar del tot
la tendresa
en el seu nou single
una cançó
que dediquen
aquelles persones
que ens estimem
i que ja ens han deixat
Ara que marxes
mirem des del cel
Ja saps que a taula
tens verdat enlloc
Que aquesta nit
vingarà un nou estel
Buscaré el teu reflex
a dins del foc
Ara que marxes
mirem des del cel
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank-Lluís Giró
Necessitem que plogui
I ja
Pues que ballem
Ten un poco de respeto
que estamos hablando
Respeta a la gente
y cállate ya
Anda
Es un crack
Muchas gracias
Passen tres minuts
a tres quarts de dotze
del migdia
Temes pendents
En Gerard Jubany
Carles Roig
Ona Villamata
Bon dia
Bon dia
Què ens queda pendent
a aquesta hora
Aquesta hora
ens queda pendent
anar fins a Galícia
per veure com està
el tema dels pèl·lets
Hi ha qui té ganes
donar molta importància
al tema
D'altres volen fer
justament el contrari
Nosaltres hi hem enviat
a Marc Jurado
perquè ens expliqui
de primera mà
què hi passa
Sí
Doncs digue-li al Jurado
a veure si pot portar
un orujo
A veure
Armínia
ha anat a treballar
Del blanc normal
L'orujo d'esbre
és per fer nassas
No diguin nassas
Bueno
Pues mariquetes
No
Ni una cosa ni l'altra
No diguis res
A veure
És
Aquest
aquest nero
Jurado
Sí
Què passa
amb el Marc Jurado
És un gran professional
Té una pretaneta
Eh
Una bona pretaneta
Té
Bueno
Que vagi amb cuidado
El Jurado Galícia
Perquè
Mira un any
vam anar amb l'autocar
dels avis
I la Guàrdia Civil
A Galícia
Sí
La Guàrdia Civil
Ens va parar a l'Ugo
I em va trobar un fardo
al bolso
Com que li va trobar
un fardo al bolso
Bueno
Un fardo
Un fardo de droga
Eh
Sí, sí
Què passa que ets tot
Ho he entès
Li vaig dir a la policia
que no et tenia
Com podia haver arribat
allò dintre del bolso
Eh
Bueno
Vaig fer veure
que em desvallava
i va colar
Però se'l van aportar
els molts fills de puta
Eh
Per enviar
Bueno
Que això després
s'ho prenen ells al quartel
Que ho sabeu perfectament
Ho destrueixen
Sí
Ho destrueixen pel nas
Ho destrueixen
Mira nen
Tu no vas viure a l'època
que a Barcelona
la gent corria davant dels gris
No
Bueno
Doncs et diré una cosa
En el meu cas
els grisos corrien davant meu
Eh
O sigui que no em toquis els collons
Val, val, val
I també hem de parlar
de la Supercopa d'Espanya
de futbol
que es comença a jugar aquest vespre
a l'Aràbia Saudita
Vaya por Dios
Senyor Rubiales
No, ara no
Venga a meterle caña a Rubiales
Venga a meterle caña a Rubiales
Pero todo aquí aprovechando
el contrato con los árabes
Sí
Una mica també
En aquest cas
li hem de donar una mica la raó
Ui, ui, ui, ui
Que el Rubiales
le ha pegado un pic
a una xabala
Que grave
Ui, que agressión sexual
Y mientras tanto
todo ahí jugando
la Supercopa en Aràbia
como si no hubiera mañana
Que hijos de puta
E hijas de puta
que soy alguno, eh
Hipócrita
Si pogués parar d'insultar
un moment
Vale, vale
Un poquito
No, no
Aquest matí
ho hem comentat
que vostè acaba de concedir
un paella d'entrevistes més
Sí, claro que sí
Un parell més
Sí, sí, sí
Perquè no para de parlar
Realment
Hombre, es que todavía existe
la libertad de expresión
en este país, ¿no?
O ya no
Sí
Por lo tanto
He concedido entrevista
a dos medios de calidad
y comprometido con la verdad
Sí
Doncs, oi, anem a parlar
de la Supercopa
i de les entrevistes de Rubiales
Con dos cojones
Aquí los tienes
El primer títol
de la temporada
O espavilem
tots nosaltres
o
O no farem res
Perquè avui a les 8
primera final de la Supercopa
entre el Madrid
i l'Atlètic de Madrid
El Barça jugarà demà
a la mateixa hora
contra los Sassona
Cuidado
si no a veure el partit
President Laporta
Bon dia
Bon dia
Ja sabeu com són aquella gent
Per tant
abstingueu-vos de fer coses
indecents en públic
A veure, què vol dir
coses indecents en públic
No sé
Fer-vos socis de l'Espanyol
per exemple
A veure, President
sisplau
Estem parlant
Collons
Ja sabeu el que vull dir
Si sou
un tio
i un altre tio
que sou
més que amics
Que saps, no?
Beniquetes
Tu aquí
L'altre
L'altre
Doncs distància de seguretat
Com en la pandèmia
I no passarà res
De fet hem llegit
les recomanacions
que ha fet el club
fent serressó
de les recomanacions
de l'Ambaixada Espanyola
a Riad
És que aquests països
ja sabeu com les gasten
Bàsicament aquests països
passa que no s'hi respecten
els drets humans
No, no, tal qual
Tal qual
És que no ho hauria dit millor
Pensa que si guanyem el títol
està prohibit
anar a una discoteca
i tirar-me una ampolla
de xampany pel cap
Aquest és el drama
que pateix aquesta gent
No s'ha plantejat
des del club
negar-se a jugar
aquesta competició
per exemple?
Vinga aquí
Vinga aquí
Blau
No ens ho hem plantejat
La nostra obligació
Oh sí
Crec que amb el col
s'he trencat alguna cosa
La nostra obligació
és presentar-nos
El que sí que hem fet
com a club
és dir-li a Xavi
que demà intenti no jugar
de manera brillant
com a acte de protesta
Molt bé
Sí que sí
El Barça demà
jugar malament
serà per protestar
Correcte
Perquè nosaltres tenim valors
Més que un club
Si les jugues a la Copa
jugar a la Pisaudita
és com dèiem abans
perquè l'anterior president
de la Federació Espanyola de Futbol
Exacto
Ara te escucho
Vostè va arribar d'acord
amb aquest país
Sí, sí, con Yeri de por medio
Pues si a los que mandan ahora en la Federación
Les molestará bien
que rompan el contrato
si tienen cojones
Pari, amb els cojones
Per cert
No, no, con cojones
Mira, aquí los tengo
Para usted
Encima de la mesa, eh
Que hay quien tiene cojones pequeñitos
Pero mira
Escolti una cosa
No, para un moment
Ara que mi fixo
Això
Dos huevazos
Sí, però els ous
Tiene aquí delante
Però l'altre és molt petit, no?
Estoy hablando de cojones
Y los cojones
Mira, mira cómo son
No, però
És que no ho veig
Como dos huevos
que abres tru
No, Ricardo
Que lo que pasa
que te queda eclipsado
por los cojones
Lo otro veig que no
No, no
Jo tornaria aquesta conversa
I senyor Rubiales
Les dues mans sobre la taula
si pot ser
Sí, sí, no
Los cojones en la mesa
y las manos encima
Les mans sobre la taula
Exacto
Les entrevistes
Estàvem parlant
de les entrevistes
que ha concedit
en les últimes hores
Ha parlat amb
Oquey Diario
y El Español
Dos medios
Esto sí
Con cojones
Claro que sí
En volem destacar
algunes de les respostes
que ha donat
Per exemple
Vostè sosté
Sosté que ningú
Ningú
Es creu que el pató
no consentit
a Jennifer Hermoso
sigui una agressió sexual
Vamos con el corte
Desde la vicepresidenta
del gobierno
que empezó con esto
presionando
pasando por la fiscal
por el juez
que le haya tocado
o que le pudiera tocar
si fuera otro
Es decir
Yo creo que no hay nadie
de verdad
que se crea
que esto que ocurrió
fue una agressión sexual
y no hay nadie
que se crea
de verdad
a Jenny Hermoso
porque dijo lo que dijo
y después cambió de opinión
Yo sí
yo sí
me lo creo
Hombre
¿Cómo te lo va a creer?
Señor vicepresidenta
Yo te creo
Jennifer
Rubita
Soy gran aficionada
al fútbol femenino
y estoy
muy encima de tu casa
Sí
Eres tú
Eres tú
Eres tú la Jenny
No, no, no
Ven aquí
Mestalls
y usted calli
Mestalls
han tornado a sortir
a la palestra
las fillas de Rubiales
Hombre, ¿cómo voy a ser machista
si tengo hija
y tengo madre?
Ella sabe que miente
Yo lo sé
Mis hijas que me acompañaban
que estaban allí
que han escuchado a ella
decir
dejadme ya en paz
que es un amigo
que ha sido un pico
entre dos amigos
¿Somos amigos, tío?
Yo lo he escuchado
mis hijas
Entonces yo
Sí, mis hijas saben
que no es su padre
Yo sí que soy
Lo saben
Es que
¿Dónde nos estamos metiendo?
Sentirem un Rubiales de Sabot
perquè se sent traït
per Jennifer Hermoso
a qui consideraba
Mi amiga
Esa era
Mi amiguita
Es que se lo pregunté a ella
y me dijo que sí
Me dijo vale
Es que Jenny Hermoso
era mi amiga
Mi amiga
Es que Jenny Hermoso
años anteriores
me ha pedido cosas
Me ha pedido cosas
Como un lenguaje
como
Joder
Rubiales
Esto o tal
o lo otro
Así
Calle
¿Qué es el feminismo?
¿Qué es la igualdad
para Jenny Hermoso
y para algunas personas?
¿Cambiar de opinión?
¿Mentir?
Mentir
Esto es el feminismo
Es que me dijo que sí
la tiparraca
Me cogió un brazo
me levantó
un medio metro
Sí, no, no
torni
Y yo así
con los pulmones
que no podían respirar
les dije
Un piquito
Ves queixes
d'aquesta entrevista
de Rubiales
Sí, sí
perquè ell creu
que en els últims mesos
han passat coses
més greus a Espanya
que no pas
el seu piquito
pero que en canvi
s'ha posat més el focus
en el cas del piquito
que no en altres
Yo creo que es importante
ver las cosas
que han pasado
en los últimos tiempos
Un disparo en la cara
a un político
importante en España
Disparo en la cara
Ha habido pues también
otras cuestiones
importantísimas
a nivel político
pero también
Y también
en el social
Cosas que han pasado
en la calle
Escucha, escucha
Agresiones
Crímenes
Sexuales
Sexuales
No como esto
No como esto
de un piquito
Y todo eso
yo es que no lo he visto
en la tele
Ha durado un cuarto de hora
en la tele
En cualquier televisión
En cambio lo mío
fueron dos o tres meses
cada día
Pim, pam
Pues que ha decidido a parlar
La gente ahí
machacando con el tema
Pim, pam
Pim, pam
Pim, pam
Pero claro
Si vostè lo va conseguir
Como yo me la machaco
Pim, pam
Eh, eh, eh
Escolti
Escolti
Escolta
Pim, pam
Les entrevistes
són molt extenses
La veritat
acaba amb un últim tall
Rubiales
diu que
quan va pel carrer
la gent
el felicita
¿Qué diu?
La gente
me da piquito
en los morros
tío
Que voy por la calle
y la mayoría
de la gente
me para
me felicita
por haber aguantado
me dice
oye
ole tú
te has podido equivocar
en la forma
pero sabes lo que pasa
es que el fútbol
el fútbol
la emoción
es alegría
y es abrazo
es contacto
levantarse
y es celebrar los goles
y es cuando tienes un amigo
en este caso
una amiga
que ha fallado
que ha fallado
que ha fallado
un penalti
en este caso
una amiga
que conociéndola
sabes que tiene
una espinita
una espinita clavada
que contexto
después de haber ganado
un mundial
negativo
tiene ese
ninguno
que es el que ella
le dio
no no
es que yo
mira
pim pam
pim pam
y pim pam
ole tú
yo sabes
que le haría
a la Marina Romero
no voy a saber
pim pam
pim pam
y pim pam
yo estoy muy contento
cuando ella está aquí
que una mujer
y a mi me gustan
las mujeres
una mujer
como tiene que ser
guapa
guapa
y que tiene
excelente profesional
excelente
y excelente cuerpo
también
que era vergüenza
tan idiota
pero es que tienes que
tener en cuenta
es que es una mujer
mujer
no de esta
de ahora
mujer
mujer
de la de verdad
anem al
segon tema pendent
pues las chicas
peles
set lletres
con aspecto
de plastilina
en estiramiento vertical
perquè creix
la preocupació
Galícia
per l'arribada
a diverses tones
de peles
o trossets
petits de plàstic
en aquestes
costes gallegues
de fet
la Junta
de Galícia
que al principi
volia restar
importància al tema
ha elevat a dos
el nivell d'alerta
per aquest cas
exactament
no sé què significa
elevar el nivell d'alerta
a dos
si me gusta
se lo puedo explicar
pues yo fui
presidente
de la Junta
se lo feixó
qué tal
bon día
buenos días
según
quins són
els nivells
d'alerta
de la Junta
de Galícia
en primer lugar
sabem que
quants n'hi ha
sí
cinco
y ahora
estamos en el dos
pero te los voy a explicar
el señor
de la Junta
sí
que si no lo pude
no tan intenso
señor
lo siento
pero
sí
está a punto de petar
el señor
bueno
bueno
en primer lugar
tot plástico
ja
tot ple de plástics
los pellets
sí
bueno
en primer lugar
está el grado cinco
que es grado
no pasa nada
quedémonos aquí
en el cuatro
sería
dicen que ha pasado algo
más mejor
no hacer nada
ya ha pasado
el tres
el tres sería
pues bueno
resulta que sí que pasó algo
más ahora está lloviendo
no podemos salir afuera
luego iremos a ver
molt bé
anem al grau dos
d'emergència
que és l'actual
que sería
oye Anton
ha pasado algo
bastante fuerte
porque le están dando
en las noticias
a lo mejor
tendríamos que hacer algo
o no
i al nivel 1
al nivel 1
de emergència
pues habría que ir a ver
qué pasa
aunque lloviese
o lloviera
pero esto sería
una situación grave
casi por decir
una guerra fuerte
fuerte
no para un pellet
doncs gràcies
per l'explicació
senyor Feijoi
que no sigui res
que el de la gaita
otra vez
ahí
ara arriben les notícies
de les 12
el bolletí de notícies
seguida l'equip
de l'última hora
del matí
de Catalunya Ràdio
M'apetar
¿Qué ?
M'a horsepower
M'a horsepower
de la gaita
prin evade
de la gaita
de la gaita
te精úes