...cuido en la operación en papel.
Exacto.
¿Vota?
Siempre, ¿vota?
Hemos firmado, cobrará 20 millones...
Oh, callar, noticias.
¿Por qué, vota?
Home, desenvolupa-ho, ¿això? 20 millones, has dit.
Ah, sí, bueno, usted no, tendrá que abonar usted 20 millones.
¿Qué?
Pues sí, que va, anem a las noticias.
Bueno, va, anem a las noticias.
Espera, espera, que esto es una exclusiva, Joan.
Esto lo decide Florentino Pérez, ¿de acuerdo?
Exacto, aquí.
Ah, perdón, que esto no es el xiringuito.
Vamos a buscar.
¿Usted ficha por el Madrid?
Por Real Madrid Televisión, concretamente.
És una bona oferta, ¿no?
Lo voy a tener dando las noticias.
Ja saps què diu l'anunci.
Si et fan una oferta...
Te la mejoramos.
Vinga, va, a las noticias.
Las noticias, va.
El fundador de Wikileaks, Juliana Sánchez, no es troba bé
i no compareixerà davant el Tribunal Britànic
que examina el seu últim recurs
perquè no l'extraditin als Estats Units.
És el que ha explicat un dels seus advocats
a l'obertura de la vista que es fa avui i demà
al Tribunal Superior de Londres.
Recordem que Sánchez s'enfronta si l'extraditen als Estats Units
a una pena de 175 anys de presó.
Allà el busquen per la difusió massiva de documents classificats
incloses violacions dels drets humans
a les guerres de l'Iraq i l'Afganistan.
L'Hospital Vall d'Hebron fa el segon transplantament de pulmó 100% robòtic del món.
En aquest cas, a un pacient de més de 70 anys.
La tècnica és menys agressiva
i permet que els pacients es recuperin més ràpidament.
Barcelona, Mònica Mas.
Bon dia al pacient trasplantat.
Un metge del mateix hospital Vall d'Hebron
tenia una fibrosi pulmonar des de feia 20 anys
i quan es va infectar de la Covid va empitjorar ràpidament.
Quan li van proposar un trasplantament fet íntegrament
amb el robot de Vinci, ho va tenir claríssim.
La tècnica és molt innovadora
i per ara no es pot aplicar a tots els candidats
en llista d'espera.
El doctor Jauregui, director del Servei de Cirurgia Toràcica
de Vall d'Hebron, explica per què.
Hem de localitzar els pacients que nosaltres creiem
que es podríem beneficiar d'aquesta tècnica.
Encara no hem fet cap trasplantament robòtic
dels dos pulmons, que jo crec que en un futur ho farem,
però necessitem una mica més de temps.
Mònica Mas, Catalunya, Ràdio Barcelona.
Les restriccions en el reg de parcs i jardins
arran de la sequera gran part del país
posen en risc la continuïtat de moltes empreses
i llocs de treball del sector.
Ho ha assegurat a Mollerossa
el president del Gremi de Jardineria de Catalunya
que reclama a l'administració expedients de regulació
d'ocupació temporals.
Anem a Lleida per a Joan Albrecht.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Miquel Marín qualifica de crítica
la situació del sector que dona feina
a 13.000 treballadors d'unes 2.500 empreses.
Afegeix que ja al novembre
d'entre les empreses hi va haver una baixada
d'un 20% de la facturació del sector
i, per tant, alerta de la situació
en què es pot trobar el sector
en les pròxims mesos.
Sentim, Miquel Marín.
La situació és molt crítica.
No ens podem amagar.
El decret d'emergència
ha prohibit tregar
i, lògicament, això implica
que l'activitat econòmica principal
de la jardineria
quede aturada.
Però el que està molt clar
és que això es anirà aturant
i, per tant,
la davallada pot ser molt important.
Pere Joan Álvarez,
Catalunya Ràdio Mollerossa.
Dues persones han quedat ferides aquest matí
quan s'ha ensorrat part del sostre
de la nau industrial
on estaven treballant a Olot.
Els bombers descarten
que hi hagi víctimes atrapades sota la runa.
Girona, Clara Jordán.
Hola, bon dia.
Els fets han passat poc abans de les 10 del matí
en una empresa càrnia
situada a l'Avinguda Antoni Gaudí
de la capital de la Garrotxa.
Per causes que encara s'estan investigant,
el sostre ha col·lapsat
i s'han enfonsat 50 metres quadrats de taulat.
Els serveis d'emergències
i els bombers han anat de seguida
al lloc dels fets
i han atès les dues persones
que en aquells moments eren a l'espai.
Tots dos han patit ferides lleus.
Ara s'està fent una inspecció sobre el terreny
per veure per què s'ha produït l'esfondrament
i si hi ha risc per altres espais de la nau.
Clara Jordán, Catalunya Ràdio Girona.
L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades
alerta dels riscos de compartir dades biomètriques
com l'IRIS sense saber quin ús se'n farà.
Tot això després que s'hagin viscues
en centres comercials
per deixar-se escanejar els ulls
a canvi de criptomonedes
com està fent l'empresa del creador del xat GPT.
L'IRIS permet identificar de forma inequívoca una persona
per això és una informació
que la normativa de protecció de dades
considera especialment sensible.
La directora de l'Autoritat Catalana
de la Protecció de Dades, Meritxell Borràs,
explica els riscos que se'n faci un mal ús.
Podrien donar per bo
que tu has autoritzat a través del teu iris
qualsevol cosa
i tenen la teva dada personal,
aquesta dada personal biomètrica,
en què a partir d'aquí
hi poden haver-hi ciberatacs
o poden haver-hi també suplantacions
de personalitats.
De fet, diversos organismes investiguen
si aquesta iniciativa d'una empresa
que està oferint criptomonedes,
recordem-ho a canvi,
de l'escanet de l'IRIS,
s'ajusta a la legalitat.
Esports, Marcos García.
El Barça recupera Joao Fèlix i Sergi Roberto
per jugar demà al camp del Nàpols
a l'anada dels vuitens de final de la Champions.
Xavi, en canvi, no pot comptar amb Valde,
Gavi, Ferran ni Marcos Alonso.
Francesco Calzona és el nou tècnic del Nàpols
en substitució de Walter Mazzarri,
destituït ahir.
Avui a la Champions,
Inter de Milà,
Atlètic de Madrid i PSV Eindhoven,
Borussia Dortmund.
Els dos ja juguen a les 9.
El Girona segueix a 6 punts al Madrid
després de perdre per 3 gols a 2
al camp de l'Atlètic Club.
Els gironins ocupen la segona plaça
de primera divisió
amb un marge de només dos punts
sobre el Barça.
El bàsquet Girona
anuncia el fitjatge del canadè
Kenny Sherry,
que ha jugat aquesta temporada
uns mesos a la penya.
Sherry té 32 anys,
fa 1,80 m
i pot jugar de base i també d'escorta.
Suplirà les baixes de Bray Ivey,
qui el jugador ja ha rescindit
el contracte,
i de Cori d'Ibis,
que el club ha apartat
i que espera rescindir aviat
per part del bàsquet Girona.
A la Copa de Futbolsal,
avui Peníscola-Barça,
dos quarts de nou,
han partit de quarts de final.
En embola el granollers femení,
sabrà d'aquí a només uns minuts
el rival que es trobarà
a la fase final de la Copa de la Reina,
que s'ha de jugar al matxat on hòstia.
I avui es disputa
la segona jornada
de testos oficials
de pretèmporada de MotoGP
al circuit de l'Ozaga i la Qatar.
Fins aquí les notícies.
Atenció, jurat,
posarem un on-fiel review
perquè valoreu la possibilitat de premi.
Atenció, sisplau,
reverse-left a poc a poc,
reverse-left amb l'aposta decidida
per generar llenguatge esportiu en català.
Sí?
Veiem?
Super-slow,
on es veu punt d'impacte,
es veu clarament l'adaptació
a l'actualitat dels nous formats.
D'acord?
Sí?
Ho veig claríssim.
Acabem.
High behind,
que demostra com comparteixen
la passió per l'esport amb l'oigén.
Estem d'acord?
Sí?
No, no, no, no cal,
sens dubte hi ha premi,
hi ha premi claríssim,
el concedim.
El Tot Costa de Catalunya Ràdio
està guardonat
amb el Premi Ràdio Associació 2024
com a millor programa de ràdio.
De dilluns a divendres
a les 7 del vespre,
Tot Costa.
Amb Jordi Costa
i Sònia Gelmà.
Quants dies queden per ser marçata?
Quins dies queden per ser marçata?
Pocs, pocs,
a veure,
jo diria que ni un mes.
Un mes, no un mes.
Un meset, un meset, un meset.
Sí, un mes, un mes,
que passi més ritme,
no puc més.
Però la Setmana Santa
després també ha de tenir ritme.
Tot ha de tenir ritme.
Però vacances a ritme.
Ritme de vacances.
Ara, clar, normal.
Hòstia, com per anar de vacances amb tu, Ricard?
No prepares de fer coses.
No és a les 5 del matí,
torns a les 5 del matí
o al dia següent.
I, escolta,
què vull de les ulleres aquelles d'Apple
que t'has provat?
Spectacular.
Les heu provat, vosaltres?
No, no, no.
Per què?
No teniu peles?
Per què no teniu peles?
Clar, és que no teniu ningú.
Després que encara no les venen
a l'estat espanyol,
que això va bé dels Estats Units.
Ah!
Això és el celles
que vés a saber com serà fer.
Ah, estraper-lo.
Ui, el celles.
Aquest estraper-lo.
Celles.
3.500 dòlars.
Si aflusses la pasta, ho tens.
No, no, això sí, això sí.
Doncs res, escolta'm,
feies molt de goig
amb les ulleres posades.
Gràcies.
I els has de fer provar algun dia.
Amb aquelles ulleres
es pot apreciar
la qualitat del programa
que fareu avui.
Sí, senyor.
Ai, ai, Ricard.
Ricard.
Vinga, Ricard.
Avui tenim un tema
molt interessant
que és la guanyadora
d'Operació Triunfo.
La Mayara.
La Mayara, molt bé.
Estàs informat, eh?
Per què no hi ha ningú
a Operació Triunfo
que es digui
d'una manera normal?
Tinc un nom,
Josep,
una Marta.
No hi ha José María.
No, tot és.
A l'Obelia,
amb l'Olio.
No hi havia cap català.
Ah, però no, Nio.
En Pablo.
Ha guanyat una aragonesa, això sí.
Una aragonesa.
Tot aragonesos
i de les Canàries.
Sí, hi havia Mallorquina.
O Mallorquina,
ara no me'n recordo,
que era la Quiqui.
La Clara.
S'ha petat de frites, segurament.
I avui tenim el mur
de les lamentacions
amb en Joel Díaz.
Això és molt important.
Et vols lamentar
d'alguna cosa, Ricard?
No, no tinc lamentacions.
No tens cap lament, eh?
No tinc cap lament.
Et va tot tan bé.
Estic content.
Estàs content?
Sí, sí.
Espera que ja sortiran
les audiències.
I què vols dir-me, això?
Això també l'afecta a tu, eh?
Sí, i tant,
ja poden anar bé, eh?
I tant bé, home.
I tant que sí, i tant.
El part d'esquerra, no el tenim?
Mira, el tenim pel carrer,
el tenim pel carrer
perquè també vol preguntar
sobre el tema d'Operació en Triunfo.
A veure si la gent
ahir va veure la final
i si saben el nom de la guanyadora.
Perfecte.
Eh, Xavi, estàs per aquí o no?
Sí, sí.
Mira, estic just davant
d'un grup de persones
que està fent sketching.
Home, mira!
Ah, lo de dibuixar.
Lo de dibuixar.
Aquests són els nostres.
I què dibuixen?
A veure, m'apropo una miqueta amb ells.
Mira, crec que estan dibuixant
aquest edifici tan maco
que hi ha a la plaça Francesc Macià
davant, sobre els Sampdors.
Ah, el del Danone, aquell.
Sí, allà al Danone,
que hi ha aquella cúpula tan xula allà dalt.
Home, és difícil això de dibuixar, eh?
Nosaltres estan fent la cúpula.
Bueno, hi ha algú que sembla més nou
que una cúpula.
No, és que la cursa és passar-ho bé.
La cúpula és un cercle, vull dir que, a més...
Ah, està la professora dient-li
que no ho està fent bé.
Ai!
Ai!
Ui, estic veient aquí uns dibuixos.
Què?
Què?
Sí, però és igual, la cúpula és dibuixar.
I tant.
Clar, escuta el seu cercle.
Sí, sí, està bé,
perquè porten com un seient així petit, eh?
Sí, un tondoret, d'aquests de càmping, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Jo també tinc el meu, eh?
Ja te'l deixaré, Xavi.
Ah, d'acord.
Bé, escolta, teniu tot molt controlat.
Sí, teniu.
Us deixo.
Molt bé.
On vas a dinar a por ahí?
Vinga, on dires avui?
No, no ho sé, avui no vaig a un disfru.
No, avui no.
Ai, no m'has a un disfru,
has de posar una mica de fregó i distància
per després agafar-ho amb més ganes.
Ah, perfecte.
Doncs escolta'm, que vagi bé pel Burger King.
Apa, abraçada.
Adéu.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio,
l'air frayer radiofònic
dels vostres migdies
amb unes empanades de l'humor
com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bons dies, Guim.
L'any de fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola.
L'any de fita.
L'any de fita.
L'any de fita.
L'any de fita.
L'any de fita.
L'any de fita.
L'any de fita.
L'any de fita.
Ellville i en José González a la producció.
En Miquel Jario i en Víctor Lorenz al control central.
El control de Sol Albert Joder i qui us parla.
En Quim Morales.
És dimarts 20 de febrer.
I des d'ara i fins la una
prepareu-vos per un festival de continguts
que potser no us aporten res
però us tindran entretinguts,
que és el que compta.
Sí.
Sí, al final és entretenir la gent.
Per exemple, descobrir què fa avui en Joel Díaz
amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Avui, catalanes i catalans, amb els vostres impostos
em compraré un bitllet de tren per anar a Perpinyà
i després un altre bitllet de tren de rodalies franceses
per anar de Perpinyà a Prada de Conflent.
Molt bé.
I una vegada a Prada de Conflent
compraré un ram de flors,
un ram de billet de fleurs,
demanaré a la floristeria,
a la floristeria,
i amb el ram de fleurs
aniré a presentar els meus respectes
a la tomba de Pompeu Fabra i Poc.
Oi!
Perquè tal dia com avui faria 156 anys.
Déu-n'hi-do, eh?
M'estàs dient que Pompeu Fabra i Poc
no està enterrat.
No!
A Catalunya?
No, no, va morir allà a Prada de Conflent
i va dir a mi, deixeu-me aquí ara.
Jo no vull lius una vegada mort.
Li deixaré les flors i li preguntaré,
perquè ja saps que a vegades
la gent va a les tombes i pregunta.
Sí!
Més aviat...
S'estan preguntant ells mateixos.
Perquè en principi no...
No t'ha de respondre.
Jo li preguntaré i li diré
Vostè com ho veu, Pompeu?
Ai!
Pompeu, vostè com ho veu?
Perquè tinc curiositat...
No, no, no, ha sigut...
Què ho dius, per la rima?
Sí!
No, no, m'ha sortit així.
Ah, vostè com ho veu, Pompeu?
És títol d'un programa de TV3, eh?
Sí, Pompeu, com ho veu?
Sí, exacte.
Presentem-ho a Trescat,
que ara estan comprant coses.
Tinc curiositat per saber
com veu ell la situació del català,
perquè, clar, potser des del punt de vista
del segle XIX estem de puta mare, saps?
Perquè, clar...
O no, perquè al segle XIX
la gent parlava català
però no el sabia escriure
i ara crec que passa més aviat al revés.
Molta Y.
Molta Y.
Però la gent el parlava.
Això sí.
La gent el parlava.
Ah, la gent no el parla,
però està gramaticalment educada
per escriure'l.
Està perfectament parametrat.
Imagina que aixeca el cap el tio.
No ho sé.
Veia, hòstia, fotria amb el tegut, eh?
Això és el primer.
Sí, sí.
Doncs Pompeu Fabra,
que avui hauria fet...
I poc.
I poc, que hauria fet 156 anys i poc.
I poc.
No, i una mica més,
perquè ja és el seu aniversari.
Sembla que fos ahir, eh?
Un home que va viure a Badalona.
Què dius?
Ah, i tant, i tant.
Que hi va anar a fotre.
No ho sé,
però aquesta setmana
hauria parat de...
Imagina't, no ho sé.
El més lluny de Badalona que va haver.
Doncs, per molts anys,
el senyor Pompeu Fabra
i també a l'Ai de Fita,
que aquesta setmana
s'ha proposat una proesa setmanal
relacionada amb el centenari de la ràdio
i que us té ben entretinguts.
La fita de la setmana.
Oh.
Oh, ma.
Ai.
Fita.
És la fita.
És la setmana.
Bum, taca, bum, taca, bum.
Doncs bé, i es van complir 100 anys
de la ràdio a Catalunya
i nosaltres ho estàvem celebrant
doncs buscant la persona
amb més ràdios a casa seva.
Molt bé.
Ja vam dir que el senyor Jaume Felip,
el senyor de Ginona,
que ens va acollir ara fa una setmana a casa seva,
no pot participar,
té 2.500 ràdios.
Això és insuperable.
Desqualificat per a voson.
Ara.
En Jaume no,
però l'Àngel sí que pot.
Tenim 6 ràdios.
Ens agrada molt sentir la ràdio
i no és per fer la pilota,
però realment ho sentim a vosaltres,
ho sentim a Catalunya ràdio.
Som fiers.
Aleshores què fem?
Doncs el lavabo, sens dubte,
ha de ser dient,
tenim dues, dos lavabos,
al pàrquing en tenim,
tenim un jardí i pati,
també n'hi ha una,
i a la cuina, que no em falti.
Doncs bé, l'Àngel explica
que té una ràdio per cada lloc de la casa
perquè sempre està escoltant la ràdio.
Molt bé.
Més ràdio, ràdio,
el ràdio telecistó o el ràdio caset.
Ens ha passat les fotografies de les 6 ràdios
i he de dir que l'Àngel
té una veu molt radiofònica.
Sí, oi?
Sí que parlava una mica com una dobladora.
Sí, d'actriu de doblatge d'antes.
M'agrada quan ha dit
us escoltem a vosaltres.
Però una pregunta,
ha dit que té una ràdio al pàrquing?
Sí.
Em sembla la ràdio més infronecessària?
No, però saps per què?
No, clar, exacte,
perquè el té de taller i diu
si hem d'arreglar alguna cosa,
si no està perdent,
ho ha de tenir allà una ràdio.
Perquè tenir una ràdio i anar al moment no, eh?
No, no.
Una ràdio a cada lloc de casa.
Sembla una tonteria,
però és molt millor,
perquè si no,
quan estàs a un lloc,
la ràdio és a l'altre.
En canvi, si tens una ràdio a cada lloc,
ja saps que d'allà no es mouen.
Per tant, si tens més ràdios que l'Àngels...
Ara 6, eh?
El llistó està en 6.
El llistó està en 6.
De moment comencem amb 6.
El 6, 67, 37, 27, 29.
A veure qui en dona més.
Tenim 6 ràdios.
Busquem la persona que tingui més ràdios a casa seva.
A vosaltres sentim que anava a ràdios.
Ai, que bé.
Ai, àngels.
Àngels, ens agrada molt que ens esgotis.
No ho saps, eh?
Caratsos.
Doncs si teniu més de 6 ràdios com l'Àngels,
podeu enviar-nos la fotografia de les ràdios
i ens ho expliqueu amb una nota de veu.
El 6, 67, 37, 27, 29.
I està molt bé que aneu participant
perquè ahir no vaig dir el premi.
No el vas dir.
Imagina't que sense el premi la gent participa, tu.
La persona que demostri que té més ràdios a casa seva,
divendres s'emporta un sopar menú degustació del xef
per dues persones al tastem restaurant.
Oh!
El mític restaurant de la croqueta
amb la papada de porc a sobre.
Sí, però hi ha més plats,
a part d'aquest cabana amb orange,
i si n'hi ha,
i si no, entreu a les seves xarxes socials
i veureu quin pas s'hi dona.
Ara, sí senyor, és que el pa també és bo.
És molt bo.
És d'aquest de llavors, eh?
Si no recordo malament.
Bon pa, bon pa.
Una mica calentó.
Sí.
Al punt.
Al punt de calentó.
Tampoc el que cremi, eh?
A mi m'han dit que l'escalfa el xef amb els bíceps.
Sí, normal.
Se'l posa aquí al braç i queda calentó.
I el carpatxo també el fa així.
La massa.
Es posa un bistec aquí, s'apreta fort i és un carpatxo.
Ja està, ja pots tallar.
Doncs bé, el que també serà molt bonic avui i emocionant
serà parlar amb en Jordi Ramoneda
del seu espai còctel d'emocions.
Emocions extremes, sempre.
Sí, home, clar, no anirem a buscar un senyor
que ha anat a fer, no sé,
a donar-se de baixa del gas.
No, no.
Bueno, depèn de com ho facis.
Home, té la marinera, eh, també, donar-se de baixa.
Avui a còctel d'emocions parlarem dels soldats caiguts,
però podeu estar tranquils perquè no parlarem de gent morta.
No.
El soldat caigut és un terme que s'ha acunyat a internet
per parlar de nois.
Normalment són nois que van a fer una petició de mort
i no surt bé.
Ah, com aquells amics teus del copidor Ramoneda, no?
Els amics meus del copidor Ramoneda.
Si vamos al cine, aquestes coses.
Gent que va amb un ram de flors.
Normalment el perfil vindria a ser adolescent.
Normalment llatinoamericà,
que és un lloc on les emocions es viuen més intensament
que per exemple els que grans.
Són més apassionats.
Amb unes de peluix molt gran.
Sí.
Genoll a terra.
Genoll a terra.
I qui era ser mi nòvia.
Aleshores, avui viurem...
És que l'altre dia ens vas trencar el cor
amb aquell noi que va anar a cantar a casa de la parella.
Va anar a recuperar.
I la parella va sortir acompanyada
i el tio seguia cantant i plorant, eh?
No, avui ho passarem fatal
perquè és la situació més incòmua.
Gent trencada, tindrem gent trencada.
Gent dividida per mil.
Gent trencada al còctel d'emocions
i gent a l'exterior de Catalunya Ràdio
per parlar-vos d'Operació Triunfo.
Perquè després de tres mesos d'assajos,
gales i edredonings,
ahir a la vora de la mitjanit vam saber
qui és la guanyadora de la nova entrega d'Operació Triunfo.
La Nayara.
No, no, no.
No, eh?
És aquesta, la Nayara.
No, aquesta és la Mònica Naranjo.
La Nayara va fer una versió de Mònica Naranjo.
Sobreviviré, no sé si la tenim per aquí.
Reina!
Així el premi, clar que sí.
Aquesta edició d'Operació Triunfo tenia l'interès
de ser, per primera vegada, a més, en directe des d'Amazon Prime.
No ho feien per la tele.
Ho feien per l'Amazon Prime.
No ho feien per la tele.
En directe, no com a un programa de tele, tot igual.
Després del seu paral·linatge, crec que va estar a Telecinco,
va estar a Televisió Espanyola.
I ara l'han acollit a Amazon Prime i ha funcionat molt bé.
Sí, sí.
Perquè tots els jovens s'han espavilat per veure-ho.
Jo ho he vist cada dilluns i al 24 hores i tots els memes de Twitter.
No sé si en Xavier Pérez d'Esquerdo l'ha vist, l'ha seguit una mica,
aquesta edició d'Operació Triunfo d'Amazon Prime.
No, encara no, però sí que avui he vist...
No, doncs ja l'està, ja l'està, eh, el vídeo.
Encara no, ja l'està, eh.
Bueno.
Sí que ha guanyat la Nayar amb un 49% dels vots.
Mare de Déu.
I després la resta ha anat el Pontín, la Ruslana, el Juanjo, el Lucas i el Martín.
Molt bé.
Tots són aguts, eh?
Tots són...
Juanjo, el Bonnyi.
Juanjo.
No, no, no, no.
No, no, no, no, no, és Juanjo, Juanjo, Juanjo, Juanjo, no.
Juanjo, Juanjo.
Xavi, avui te m'han enviat a l'exterior de Catalunya Ràdio
per veure si la gent està al cas de qui ha guanyat Operació Triunfo
i si han seguit aquesta edició.
I per fer-ho tens una llista de noms dels quals han de destriar-ne un,
a veure si l'encerten.
Ah, sí, li diré uns de reals i uns de falsos.
Molt bé.
Doncs a veure si hi ha sort i la gent està informada
i no queda gaire malament a la propera connexió que farem amb en Xavier Pérez d'Esquerdo.
Fins ara, Xavi.
Aaaaaah!
Fins ara, Joaquim.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
La cançó, bàsicament, és una cebollet que se colpe per la puntil.
Passen cinc minuts d'un quart d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
i atenció que avui venim mudats, venim arreglats,
perquè hem d'anar a un esdeveniment important.
A més, a més, relacionat amb el teatre musical,
que sempre és un plus afegit a nivell cultural
i ho fem amb l'Aida Fita i la Catifita vermella.
La Catifita vermella.
Fita, fita.
Vermella.
Doncs vaig assistir a ni més ni menys que l'estrena del musical
Los Chicos del Coro.
Oh!
Fita, fita, fita, fita.
Ai, que de ser maca aquesta.
Sí.
Mira, pell de gallina.
Pell de gallina.
Aquells nens allà cantant.
Ai, aquells nens.
Espera't, ara, ara sí que es posa la pell de gallina.
Ei, ei, ei!
Posa'm un pobata!
Era aquesta versió la que vaig anar a veure clarament.
Està bé.
Està guapíssim, això, eh?
Sí, sí, sí.
Quines ganes d'agafar una merda com un piano.
És increïble.
Doncs bé.
Ui, ui, ui, ui.
Por favor.
Comencem.
Centrem-nos a la realitat de l'obra, que està molt bé.
Sí, sí.
Cambiem la música, si podem, perquè, si no, no...
No, no, el Jordi està tocando el camell, ja.
No, no, és que estic absolutament descentrat,
perquè jo, que soc de molt teatre musical,
nens del cor, ninos del coro,
i ara m'esteu traient aquí una ruta al bacalao.
Un xunda, xunda.
Aquesta és una versió tecno de Bennett,
per si la voleu buscar.
Bo surto en Xemín.
De fet, no sé, Francesc.
Doncs bé, va, seguim.
Primera vegada que estaven a Barcelona,
era una adaptació de la famosa pel·lícula
Los Chicos del Coro,
del director, que ho tinc aquí al costat,
i portat, exacte, de Christophe Barrettier.
Molt bé, molt bé aquest francès.
Sí, exacte, aquest.
Que, de fet, estava allà.
Va venir a veure el musical.
Va venir, va sortir, va dir unes paraules,
va ser molt emotiu, la veritat.
Li va agradar, li va agradar o què?
Sí, sí, sí.
Però ja se'l sabia, ell.
Segur, clar.
Va dir, és que jo al final ja me lo sabia.
Però aneu-la a veure,
perquè és molt maca si heu vist la pel·lícula
i si no l'heu vist, també.
Doncs bé, allà aquí hi havia també la Lucrécia.
Home!
Per què et fa tanta gràcia?
No li ha de fer gràcia.
Que ella, clar, es dedica a la música...
Però la Lucrécia ja va fer la pel·lícula o es no tira la música?
No, no, per nada.
No, ella estava allà convidada, eh?
Home, que hi fa el fotocall.
Què vols que surti amb aquelles trenes als Chicos del Coro?
No, bueno, potser era com la profe de música.
La profe de música?
Com l'Ampano Bé.
A veure, vull dir, ja s'hi pot fer de niña del Coro, però...
No, tant, i tant.
Ella pot fer el que vulgui.
És que m'ha de fer gràcia perquè no me l'esperava, la Lucrécia.
Doncs bé, doncs jo li vaig preguntar si havia vist la pel·lícula.
No, encara no.
He visto imágenes por las redes sociales, ¿verdad?
Unas imágenes sueltas, pero no.
Hoy voy a estrenar, vengo a disfrutar del estren.
La cançó, però, la coneixes?
No, tampoc.
Vengo virgen, absolutamente virgen.
Ella, no havia vist res.
Em va sortre molt perquè a los Chicos del Coro
és com una pel·lícula bastant coneguda, però, bueno, no passa res.
Sí, depèn de l'època que t'enganxi,
potser estava per altres coses.
Home, estava la Lucrécia...
Estava amb els lunis.
Estava amb els lunis.
I, de fet, no era l'única...
O el lúf de gas, el lúf de gas.
La Lucrécia és com...
La conviden molt als llocs, no?
Ben bé, per convidar-la.
Sí, sí, perquè dona color, també, vulguis que no.
No, ella, eh? Les trenes, eh?
Doncs bé, de fet, no era l'única que no l'havia vist.
Molts dels assistents tampoc havien...
Calla.
Molts dels assistents tampoc havien vist a la pel·lícula,
com, per exemple, en Carlos, però li vaig dir,
vale, no l'has vist, però sense haver-la vist,
tu sabries dir-me de què va?
No tinc ni idea, imagino que deu tenir relació
amb algun tipus d'orfenat o alguna cosa així,
que gràcies a la música tenen una segona oportunitat,
però no t'ho sabria dir.
Home, doncs per no saber-ho,
la veritat és que no estava tan mal encaminat,
vull dir, ja sabia ben bé de què anava la història.
Clar que si et diuen los chicos del coro
no cal tenir intel·ligència artificial,
perquè això serà d'una escola,
de nens una mica, no, d'allò...
Clar.
O un reformatori, o...
Bueno, potser és un nostre escolar de...
No, però...
Sí, segur.
Clar, jo per exemple vaig anar a veure Carros de Fuego
i era una altra pel·li.
No hi havia Carros...
No hi havia Carros de Foc en cap moment,
però quan els encenen aquests són els carros.
No, i eren uns tios corrent per una platja.
Ja està, s'han equivocat.
I després, òbviament, hi havia gent que sí que l'havia vist,
però no tinc clar si per gust.
Sí.
M'ha fet veure la pel·lícula dues o tres vegades.
M'ha fet veure la pel·lícula dues o tres vegades.
Això era una parella.
A la seva parella, exacte.
I dic, bueno, doncs tu que l'has vist tantes vegades
em sabràs dir de què va.
Nois cantant.
Nois cantant.
Va de nois cantant.
És una bona sinopsis, sense espòilers.
Exacte.
Que també et dic,
la persona que no l'ha vist ha resumit millor la pel·lícula
que la persona que l'ha vist tres vegades.
Anem bé per la vida, però bé.
Després allà el que passava també
és que estava tot molt ben decorat.
Estava amb el Tivoli
i estava com amb globus de cor...
Oh, m'encanten els coros.
Ah, del chico del cor.
Del coro.
Sí.
Ah!
Nois del cor.
Hi havia també una DJ punxant.
Em va semblar tot estupendo.
Però bé.
Però quina música punxava?
No, no, música...
No, no, música...
Patià, saps?
Eh, eh, eh, eh, eh.
Mira!
Xicos del coro, xicos del coro.
Aquesta no la va posar
i em sembla molt erronida per seva.
Vull dir, si ets DJ
i estàs fent els xicos del coro,
doncs aquest tema...
Doncs bé.
Aquests baixos se't fiquen per on ja saps tu.
Uf, mare meva.
Estic que no estic.
Hi havia una cosa a l'entrada
que molta gent a l'entrada
no se n'havia adonat
i jo els assistents que jo parlava amb ells
els deia a tu que hi ha això, saps?
He vist que hi ha piruletes.
N'heu agafat o no?
No.
Doncs mira, en aquella columna d'allà, veus?
Allà hi ha piruletes.
Clar, vaig agafar.
No, home, espera't, espera't, espera't,
que t'acabi l'entrada.
No tinguis, per això, no tinguis.
Ja, vale, vale.
Que li va dir...
Bueno, doncs m'ho vaig agafar.
Home, tu, clar, m'ho des de dir...
Que quan regalen alguna cosa a la gent,
que no s'acabi, que no s'acabi.
Que la gent té clares les seves prioritats.
Qui hi havia allà també,
no participant al musical,
sinó com a oient,
era l'actor Octavi Pujadas.
Sí, home.
Ho coneixereu.
És aquell que està...
Està fort, eh?
Està, exacte.
Guapo i fort.
Sí.
Doncs tampoc ha vist la pel·lícula,
però sí que se sabia la cançó.
Pots cantar algun trosset,
que m'has dit que la música sí que te la sap.
No, no, no, no, puc cantar.
No, ni una mica.
No, no, no.
Tarejar.
Em fa molta vergonya, no, no, no.
Mira, que la porto...
Ella a tu t'ha idejat.
Anna, et toca idejar cançoneta.
La, la, la, la, la...
La, la, la, la...
Ajuda'm.
La, la, la...
Bueno.
Molt bé, eh?
Clarament no participaven al musical.
No, no, no.
Havien donat cervesa o alguna cosa?
Doncs encara no.
Nindrem les fibuletes.
Les fibuletes, massa sucre.
Sí, exacte.
Doncs bé,
Qui también había hablado era el actor de doblaje, Marc Gómez,
que él sí que se sabía, la canción B.
Todas las canciones me las sé de memoria, absolutamente, en todas las voces.
No, no, ya está, ya está, ya está.
¿Y l'altra vez?
No, no, es que...
No, no, no.
Muy bien.
Ej, qué falsed que tiene el tío.
No, no, y él también ha estado en el musical de The Producers.
Bueno, está en muchas cosas.
Es un profesional.
Es un profesional.
Qui també hi havia per allà era l'Anna Bertran.
Que no se'n perd ni una, tampoc, eh?
Òbviament, clar, que no estava tothom.
I em va explicar què feia ella a l'escola a l'hora del pati.
Mira, jo jugava porteries,
que era delimitar l'espai de la porteria com si fos escenari.
I a partir d'allà teníem que improvisar anuncis de iogurts.
Anuncis de iogurts?
Em va semblar molt curiós, però...
Molt específic, no?
Anuncis de iogurts.
Anuncis de iogurts.
Com faries-te un anunci de iogurts?
No ho sé, siga buscant-ho.
Exacte.
I, per últim, qui més il·lusió em va fer trobar
va ser en Xavier Pérez Esquerdo.
En Xavi!
Que venia amb tota la família i amb l'americà.
En Xac.
Veníem en Xac.
Sí, tenen intercanvi, tenen la nena fora i tenen en Xac a casa.
Exacte.
És un tio que menja molt, això és el que sabem.
Exacte.
De canvi de fills, no de parella.
No, de fills, de fills.
I en Xavi em va dir que li havia de preguntar una cosa.
Com ha morió tu hermana?
Com, l'he de dir això?
L'he de preguntar això?
Sí.
Com ha morió tu hermano?
Con mi polla en mi mano.
Però això és el que li ha ensenyat en Xavi.
En Xavi és la millor persona de Catalunya.
Clar, i li dic, home, després et queixes que si en Joel parla de pallas,
i que jo dic, costa santa...
No, i el noi tornarà als Estats Units.
Amb machachuchets.
Què saps, espanyol?
Pues sé com ha morió mi hermano.
El millor del musical.
Doncs sí, un musical que podeu anar a veure al teatre...
Tivoli.
Tivoli, els Chicos del Coro, que és una meravella.
Aquesta versió maquinera la podeu escoltar després.
Exacte.
A l'Harton Hours.
Aida, moltes gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio,
arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Quant pot costar arreglar grífols?
Cuando me gusta arreglar grífos.
Mira, una vez por semana está bien.
I aquest home que deu estar a punt de perdre la custòdia
d'aquest nano que ha vingut als Estats Units,
en Xavier Pérez d'Esquerdo, després del que hem sentit.
Que a mi no m'ha quedat clar, perdona, Quim,
i perdona, Xavi, una cosa.
I és el hermano...
Amb quina polla muere a la mano?
Con su polla o la del hermano?
No, la del germano.
Bueno, clar, això és interpretatiu.
Clar, cadascú que faci la història.
Sí, sí.
Però és molt diferent que aquest nano m'humori
amb la seva polla a la mà que amb la del germà a la mà.
Sí, certament és...
Perquè llavors seria molt més raro.
Molt més estrany.
No li haurem de preguntar en en Jack.
En Jack, quan el veiem, li preguntarem.
Sí, però és important que quan vagis a un país
sàpigues quines són les males paraules.
Sí, oi?
És vital.
Ja ho has fet, ja ho has fet.
Ja els has ensenyat.
És el primer que s'aprèn, sí, sí.
I també hi ha paraules estranyes
que són els noms dels concursants d'Operación Triunfo.
Perquè normalment no hi ha ni un que es digui Antonio,
per exemple, ni José María...
Ni Mercé.
Ni Mercedes, no.
No, es diuen Martín, Lucas, Juanjo,
Ruslana, Poltín i Nayara,
que és la que ha guanyat.
Molt bé, aquests són els que van arribar
a la final d'Operación Triunfo
i va guanyar la Nayara
amb una versió espectacular de Sobreviviré
en aquesta primera edició
d'Operación Triunfo Amazon Prime.
I avui volem preguntar a la gent del carrer
si en saben res d'aquesta Operación Triunfo,
d'aquesta edició,
i si saben el nom de la guanyadora.
Mira, hola, què tal?
Com et dius?
Dunia.
Dunia, soc el xavi...
Mira, un nom també d'Operación Triunfo.
Sí, sí, sí.
Saps qui va guanyar Operación Triunfo?
Operación Triunfo?
Aquest any, l'any passat?
Ahir va ser la final, ahir.
La gala final no l'has vist, veig.
No l'he vist, no l'he vist, no l'he vist.
Vols que et doni unes opcions?
Suvisplau, aviam, per si m'ho he vist,
però no vaig veure la final.
Aynara.
Peinara o Nayara?
Aynara.
No!
Nayara?
Nayara!
Llàstima.
Nayara, quina pena, ho has perdut tot, eh?
Qui he perdut?
Qui guanyava?
No t'ho puc dir.
Ah, no, no es pot dir.
Gràcies, Dunia.
Gràcies.
Quina pena, quina pena.
Llàstima, llàstima.
I mira que les opcions ho posaven senzill.
Però vaja, clar, l'Aynara també podria ser, eh?
Hola, que va veure la final d'Operación Triunfo ahir?
Oh, per a nada.
Per què?
Oh, tranquil·la, eh?
No li agrada.
No.
No li agrada cantar.
A veure si sap, jo li dono tres opcions,
a veure si sap qui ha guanyat.
Pot ser que hagi guanyat...
Sainon Sos, Frida Mara o Nayara.
És que no tinc ni idea.
Quina de les tres creus?
Sainon Sos.
D'idea, d'idea, d'idea.
Per què ha dit Sainon Sos?
Quina?
Jo què sé, és que no ho sé.
La primera, Sainon Sos...
És que no sé qui són cap d'estes.
Gràcies.
Sainon Ara.
Com has dit, Xavi?
Sainon Sos.
Són noms d'aquests estranys que posen.
Sí, però que t'has deixat les ulleres a la redacció, per casualitat.
És que el guió ho posa una altra cosa, Xavi.
Ah, sí?
Sainon Los.
No, Sainon Ara.
Posa Sainon Ara.
No sé, ja us ho ensenyaré.
Hola, una coseta.
Sap qui va guanyar Operació Triunfo ahir?
No, no, no.
No l'ha vist, aquesta edició?
Li dono tres opcions, a veure si l'endivina?
No.
Va.
Aina Figa.
Aina Figa.
Fernand Fader o Nayar?
No entenc res.
No entenc res.
No entenc res.
Una d'elles va guanyar ahir.
Si és que no ho vaig veure.
No, qui ha dit no ho va viure, eh?
No sé, la de la Figa.
La Figa, no.
No, la de la Figa, no.
Ha guanyat Nayar.
Ah, vale.
Gràcies, eh?
Vinga, de res.
De res, home.
Quina llàstima.
Quina és la de la Figa.
Hola, què tal?
Saps qui va guanyar Operació Triunfo ahir o no?
No, no.
Com et dius tu?
Samuel.
No has seguit mai Operació Triunfo?
No.
No t'agrada?
Però saps de què parlo.
No.
O sigui, és un talent show i acaben triant la persona que millor canta.
Ahir va ser la final.
Jo et dono tres opcions a veure si saps qui ha guanyat, vale?
Ritchi Ustri.
Jordi Borda o Nayarra.
Bé.
Què?
No?
Si no ho sap, no respon.
Vaja.
Clar.
Jo no m'agrada la Operació Triunfo.
No li agrada la Operació Triunfo?
No, és igual.
Ara que la veig a veure i que veig de prou.
Però potser ara és diferent, no?
Aquest és el Samuel, encara.
No, no ha canviat, eh?
És que no l'ha vista més mai, ja.
Com es diu vostè?
Jo em dic Francesca.
No se n'ha recordat gaire.
No es diu Francesca.
Ara li diu una altra classe.
Ah, a vegades li diu d'una altra manera?
Una altra manera, sí.
Com?
Fresca.
Paca, paca.
Bé, Francesca, una coseta.
Qui diria que guanya?
Jo li dono tres opcions, entesos?
No ho conec, no tinc ni idea.
Bueno, però per si...
A veure si l'encerta, va.
A veure si l'encerta.
Vinga, Quica.
Rosa Melano, Rosa dels Vents o Nayara?
Doncs posem la que no es diu Rosa, posem Nayara.
Molt bé.
Molt bé.
Molt bé.
Sempre aquests noms diferents, oi?
Gràcies, Cesca.
Va, Xavi, feu-me un intent més,
a veure si l'encerta la guanyadora d'Operación Triunfo
i anem per feina.
Aviam.
Hola, què sabeu qui va guanyar Operación Triunfo?
Perdón, què?
Operación Triunfo?
No l'ho he vist.
No l'he vist.
Bé, jo et dono tres opcions,
a veure si saps qui va guanyar, vale?
Tres opcions.
Paca la piranha,
Ay, tortilla o Nayara.
Paca la piranha?
Paca la piranha, sí.
No!
Va ser Nayara.
Ai, Déu meu, no.
Bé, ho has perdut tot, eh?
Gràcies.
Gràcies.
Adéu.
Bé, doncs, és que n'hi ha opcions,
allò que siguin fàcils de deduir,
no hi ha hagut manera d'encertar el nom de la guanyadora.
Nayara es va emportar ahir la primera edició d'Operación Triunfo
des d'Amazon Prime.
I ara ben aviat tocarà eufòria, eh?
Sí.
Per cert, no?
Si voleu estar al cas de tot el que va passar ahir a l'Operación Triunfo, eh?
Doncs estigueu pendents del que no surti d'aquí.
Ah.
Avui, especial Operación Triunfo.
Oh, jo, jo, jo.
Amb la de Nayara, amb la Laura Grau, que ha anat a la roda de premsa.
Carai, quin desplegament, tu.
No, no, brutal, brutal.
Molt bé, molt bé.
Gràcies, Xavi.
Sayonara.
Sayonara.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Raquel, quants anys tens?
20.
Tu coneixes el Pikachu?
A veure, ja l'he dit jo, idiota.
I ara entrem al búnquer.
El mecànic sempre et surten homes.
És veritat, eh?
Aquells calendaris també haurien d'anar canviant, aquells calendaris.
Els calendaris aquells encara existeixen.
Sí, ombra, sí, existeixen anys.
Però no pot ser que hi hagi calendaris de l'any 2024 amb dones despullades?
Sí, és on?
I clar, només van als...
Mecànic.
Mecànic, mecànic.
Espero que només...
No, o sigui, a l'escola de Mieres, no crec que hi hagi...
No, no, no, no.
Que passi aquí amb el notari a firmar la hipoteca.
Hòstia.
Mís Agosto.
Al búnquer, amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
I a la consultor a un mitge.
Catalunya Ràdio.
M'encanta.
La teniu en caputxa?
La paella?
En caputxa?
Tapa, tapa, tapa.
Em tapa.
Fins al 29 de febrer arriben les rebaixes de la llar del Corte Inglés.
Fins al 50% de descompte emparament de cuina.
A la botiga WebPiApp.
El Corte Inglés.
Els teus gestos èpics inspiren Zurich assegurances per ser millors.
Per això, en contractar ara l'assegurança de la llar o de cotxe amb Zurich,
pots guanyar 4.800 euros per complir el cistell d'anar a comprar fins a dalt de tot.
Vols ser un dels 5 guanyadors?
Consulta en les condicions a Zurich.es i fem-ho èpic.
Zurich.
Que bé que et va el finançament total per clients amb targeta al Corte Inglés.
Finança les compres fins a 12 mesos en electrònica, electrodomèstics, esports, moda, llar i molt més.
Fins al 21 de febrer, finançament total del Corte Inglés a la botiga WebPiApp.
Per compres superiors a 200 euros.
Finançament ofert per financiar el Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació.
Consulta en les condicions i exclusions al Corte Inglés.es.
Amb la samarreta i l'ampolla d'Euphòria Street Dance,
seràs un més de l'equip d'Euphòrics.
En exclusiva a la botiga 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Home, estàs!
Estem en directe per l'últim dia del matí de Catalunya Ràdio.
L'últim dia, no?
La última hora del matí.
Passen 9 minutos de dos quarts de nadal, migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Avui dia especial, porque es el día en que
us deixeu anar y podeu rondinar, criticar
i queixar-vos del que convingui
al mur de les lamentacions d'en Joel Díaz.
Aneu-vos preparant, que ho farem de seguida.
Jo tinc els espersors d'escalf a ple rendiment, ja.
Que de vegades truqueu que ja s'ha acabat el programa, pràcticament.
No, no, no.
93-20-7474, de què us voleu queixar,
de què voleu rondinar, feu un benjoer
al dia del mur de les lamentacions, que és molt terapèutic
i, a més a més, podeu guanyar una tassa del 3CAT.
Bueno, jo és que només per això ja trucaria
i m'inventaria un lament, ad hoc.
93-20-7474,
i mentre aneu trucant i us aneu lamentant,
senyores i senyors, és el moment de deixar-nos
anar pels sentiments i
entrar i consumir el còctel d'emocions.
Còctel d'emocions.
Agir-te'l bé.
Còctel d'emocions.
Ja no hi ha més lletra, no?
No, però ja està bé.
És que són normalment lletres de 3 versos.
Sí, tampoc.
No tenim temps.
Que som aquí.
Dimecres passat de ser Sant Valentí,
i avui m'agradaria fer un homenatge,
una secció especial als soldats caiguts,
que és aquest terme que ha acunyat internet
per als nois, normalment,
que es declaren a noies,
i surt malament,
perquè si surt bé no cal dir-li soldat caigut.
No, clar, seria, no sé,
un soldat amb maralla d'honor,
no?
Efectivament.
Condecurat.
Condecurat.
Tenim un noi que,
empès pels seus amics,
això ja us ho dic,
que és bastant habitual en el soldat caigut,
que l'amic és el que diu
Sí, sí, ja ho veuràs que jo he vist amb tu,
jo, ja ho he vist,
jo, jo sé com ho has de fer.
La tens al sac.
Normalment,
l'amic és el primer que van retirar de després.
I tant.
Però anem a sentir aquest noi
que es declara a una noia,
la tuanda és ram de flors,
sí, sí,
os de peluix molt gros,
que l'os de peluix,
a partir d'una mida més gran que una mà,
molesta?
Molesta, perquè què en fas?
És que has d'ocupar una habitació amb aquell peluix.
Bueno, és que l'has de donar fins i tot
a la seguretat social.
Clar.
A mi em va tocar el Diablo de Tasmània
gegant de Port Aventura.
I què vas?
No sabíem on posar-lo a casa.
Anava d'un lloc a un altre,
et vas trobant el Diablo perquè no hi havia manera.
Ja ha fet molta pols, també.
Oh, sí, és brutal, això.
Comencem a sentir l'inici de la declaració d'aquest noi.
Convertar algo aquí contigo, la verdad.
Me gustas mucho, eres muy hermosa
y quiero que, más allá de hermosa,
eres una increíble persona.
Val.
Aquí tenim una persona...
Sí, ho fa bé,
que s'adona que l'està cosificant.
Ara.
Sí, i diu, no, també n'eres bona persona.
Però massa tard, eh, també.
El tio justifica la resposta.
Saps?
Vale.
Aleshores, què passa?
Que quan hi ha una persona de genolls davant d'un altre,
en un lloc públic...
Sí que el tio està de genolls, eh?
Aquest tio està de genolls.
Ja està de genolls, eh?
Un genoll o dos genolls.
Un.
Un genoll.
Un genoll.
Llavors hi ha l'os de peluja més alt que ell, no?
Què passa?
Es fa una mica de coro.
Clar, està la gent de corrillo, de corrillo, tothom gravant amb el mòbil, eh, vale?
L'efecto mirón.
Què passa?
Que l'amic, que és l'entelat, hi ha un moment que vol fins i tot dirigir l'escena.
Diu, espera't, espera't, anem a parar, anem a parar, i dirigeix l'escena.
Ell vol canviar una mica l'escenografia o la disposició dels actors.
Vale, acércate con ella, de rodillas y eso, com, hòstia, que jo va ben assegut.
Sí, sí, sí, maig a tots tan islaski.
Una mica l'aig rigola de les declaracions, aquest tio.
De moment, ella no ha dit res, no l'hem sentida.
No.
Sentim una primera resposta de la noia.
Si quieres...
¿Por qué lo haces aquí? Toda la gente nos está viendo.
Vale, ¿por qué lo haces aquí? Toda la gente nos está viendo.
Ella simplement parla del lloc, no està dient si va bé o malament la cosa.
No, però ja comença malament.
No, no, no.
A vosaltres creieu que no parla malament.
¿Por qué lo haces aquí, que ens està veient tothom?
El to de la noia tampoc és el millor, és veritat.
Ai...
Ell, però, ho vol explicar per què ho fa davant de tothom,
a mi em sembla bastant ben jugat, perquè justifica molt bé la resposta.
Bueno, a veure, ho esteu passant fatal o ho esteu passant fatal?
Està molt nerviós.
Perquè el tio està... me comprometo por mi parte, i tant, però sí, el problema és ella.
Jo crec que està parlant, parlant, perquè ella no diu res.
Està omplint.
A veure, quan diu concretar algo bonito, a mi em sembla romàntic, a prop.
O sigui, concretar...
Concretar algo, no?
Concretar. Sembla la lletra de Moncho.
Anem al final de l'escena, que al final de l'escena, més que verbal...
Completar algo bonito.
Més que verbal, és, diguéssim, escènic.
És ella marxant.
Sí.
Vale?
Sí.
Sí.
Ahí.
Oh, oh, oh.
Ya, ya, ya, ya.
No, ya.
Bueno.
Tranquilo.
El silenci...
Tranquilo, tranquilo.
Tranquilo, bro.
Se'n va, agafa el mòbil d'una persona que l'està gravant, en plan, esborra aquesta merda.
Tranquil·la, hi ha 25.000 persones més gravant.
I es treu un cartell que aguantava l'amic.
Ai.
I l'amic, i el noi plora.
Plora.
Ai, pobre, meu.
És un soldat caigut.
A mi em sap greu, perquè, pobre noia, també, perquè no has de posar algú en aquestes circunstàncies.
Ah, també és veritat, també és veritat.
És que no ho havíem analitzat des del punt de vista de la noia, que també és molt violent.
És veritat.
És terrible.
És molt violent, és terrible.
Quin compromís.
Això sí que és un compromís.
I a més, has de quedar com una cabrona davant de tothom.
No en tens cap culpa.
És que ell potser està fent xantatge, diu, davant d'aquí no...
No té res.
Concretar algo bonito, tu puta...
Acabem, vaig rapidíssim, amb el soldat caigut d'Espanya.
D'acord.
Que n'hi ha un altre, que és un senyor que anava al diario de Patricia, recordem aquest mitiquíssim moment de televisió.
Se llama Jesús.
Jesús, aquí tienes a Alina.
Alina.
Que sepas que me gustan mucho, que estoy enamorado de ti, y que me gustaría tener una relación formal contigo.
Bueno, me gustaría tener una relación formal contigo.
I arriba, ara sí, el mític moment de que la línia contesta.
No sé, esta noche, si quieres te llevo a cantar a copas.
Pero usted quién es, de todo.
Digo un admirador, ¿no?
Perdona, pero usted quién es?
No, pero algú diu, bueno, un admirador, ¿no?
Sí.
¿Quién diu això?
Sí, sí, però...
Però, però...
És el diario de Patricia, van trucar a una noia, ara descobrirem de què es coneixen.
Van trucar a una noia, i van dir, ay, alguien que quiere declararse, arriba aquest noi, aquest senyor, aquest senyor se li declara, i ella diu, vostè, quín és, perquè no sé més literalment.
Ara, sabrem el final d'aquesta història.
Jesús, explícale de dónde vienes i a dónde vas.
Bueno, a dónde vas ja se lo has contado.
De dónde vienes.
Hombre, yo soy de Guadalajara, estuve trabajando allí para estar a tus sentidos.
Ah, con mi hermano será.
M'agrada molt, m'agrada molt, ja està, que quan tu et declares a algú, et declares a algú, aquesta persona et diu, no, quién eres, tu dius, yo soy de Guadalajara.
Com dient, home, amb aquesta targeta de presentació.
No, no, però ell ja diu, ah, ah, ah, com mi hermano, clar, o sigui, ell ja ho ha pillat.
És company de feina del germano.
Sí, sí, sí, i ell ha vist una noia que li agrada, que és la germana d'un tio que treballa amb ells, idea, diària de Patricia.
Clar, potser hauria d'haver treballat una mica la prèvia, perquè, esclar, així, en fred i davant de tota la televisió, doncs és...
Jo us demano, si voleu lligar amb alguna de les meves germanes, sisplau m'ho podeu dir a mi abans.
Abans, abans, abans.
No la poteu un programa de televisió.
I un petit sondeig, no?, una avançadilla.
Jo aniria allà al Bar L'Olivera, d'allà a Girona.
Bar L'Olivera de Girona, que arriba de l'Olivera.
Allà a la plaça, amb l'Olivera.
Saps, posaria unes bombetes.
És molt bon bar, eh, aquest Bar L'Olivera.
La truita de patates.
I el cafè.
La millor del món.
No, i els bunyols de xocolata.
I els bunyols, bueno, i tot, tot, tot.
Està boníssim, aneu-hi.
I molt barat.
I la qualitat humana, també.
Home, això és el que més...
I això no té preu.
Això no té preu.
A la carta no posa preu de la qualitat humana.
Sí que té preu, sí.
Bar L'Olivera, Girona.
Vinga, doncs ja està, ja hem fet la promoció.
I ara anem amb el concurs.
Anem a concretar algo bonito, Quim?
Ah, no, és veritat, encara no toquen el concurs.
És veritat, és veritat.
Perdó, perdó.
Jo ja tenia ganes de fer el concurs.
No, no, no, escolta, fem els elements.
Fem els elements o els avancem.
93207474.
De seguida, quan tornem de la publicitat,
passem pel mur de les alimentacions,
que la gent es queixi,
truqueu.
És que sortireu en directe per Catalunya Ràdio
queixant-vos d'una cosa,
si és que és la cosa més catalana que es pot fer a la vida.
93207474,
i després farem el concurs.
Però, és que us volia avançar la pregunta del concurs.
Ah, tu digues.
Ai.
Avui no fem concurs.
Per què no fem concurs, avui?
Ah, mira, no en fem mai.
Quim, no estàs concretant res gaire bonito.
Doncs no concretos res, em vaig a publicitat,
i quan tornem fem el mur de les augmentacions.
No, però jo abraçaré el Quim ara, perquè...
No, no, no, estic bé, estic bé.
Tranquil, no estàs bé, Quim.
No, no, no, no, no, no.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Jo volia saber, ja que sou tan eixerits,
si sabeu un remei
per una pilota de futbol americà.
A més, no som venit del Tic 90.
No, ja ho sé,
és que es va massa tard, aquelles i nostres.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Després d'una temps sanita electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el...
Continua aquest escurcoll...
Les notícies que van arribant.
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Cataluña Migdía, con Oscar Fernández.
Cada día a las 2.
Y a partir de las 3, el espacio de reflexión a la tertúlia.
Cataluña Migdía, el informativo central del día de Cataluña Rádio y Cataluña Información.
Con Oscar Fernández.
Cataluña Rádio.
Venderme coche.
Et compremos el coche.
Venderme coche.
Et compremos el coche.
Venderme coche.
Et compremos el coche.
Venderme coche.
Compromís de pagament en 24 hores.
I si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantí.
Venderme coche.
Som al carrer Rocafort 78, prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Descobreix la bellesa de les illes gregues al nord d'Europa amb MST Cruceros.
8 dies amb tot inclòs i vols des de Barcelona.
O visita la Mediterrània amb embarcament a la ciutat a partir de 823 euros per persona.
Reserva a MST Cruceros.
O a la teva agència de viatges.
MST Cruceros.
Un viatge cap a la bellesa.
Ocasión Plus.
Que per què soc un pluser?
Perquè puc triar entre 8.000 cotxes a 80 centres d'Espanya.
Perquè me'l porten a la meva província i tinc 15 dies o 1.000 quilòmetres de prova.
Perquè si no em convenç, me'l canvien o em tornen els diners.
Ocasión Plus.
Ja som més de 200.000 plusers.
I afegeixes Ocasión Plus.
Nova botiga a la maquinista.
Carrer Santander 90 i a Ocasión Plus.com.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Sancho, sí, no.
10 minuts i la una del migdia.
Avui no hi ha concurs, m'ha quedat clar.
Els dimarts no en fem.
Sí.
Però per demà, escolta, tenim un premi meravellós, eh?
I a més a més, avui és el dia de queixar-vos, de rondinar, de deixar-vos anar, de fer una
mica de teràpia col·lectiva a través de la ràdio i d'en Joel Díaz, el mur de
les lamentacions.
D'acord, fem allò de baixar revolucions primer, per rebre com es mereixen els laments.
I a més, crec que ja tenim una persona a l'altra banda del fil telefònic i crec que
aquesta persona...
En tenim tres ja.
Sí, home, però hem d'anar una amb una.
Ja podeu parar de trucar, eh?
Les fem entrar a les tres a la vegada.
T'imagines?
No, seria un caos.
Ho hem de preguntar abans si a nivell tècnic es pot fer perquè posi...
No, perquè pot explotar el control central directament.
El que farem serà donar pas...
L'Albert diu que sí que es pot, eh?
Si un dia vols posar...
No, és que no ho vull fer.
No, d'acord, no, no, jo t'ho dic.
No, perquè vull atendre la persona, m'agrada l'atenció personalitzada.
D'acord.
La primera persona que es lamentarà avui de nom es diu Maria Luz.
Maria Luz, bon dia.
Bon dia.
Com estàs, Maria Luz?
Doncs bé, eh?
No, no pots estar bé perquè això és un espai per queixar-se.
Bueno, físicament bé, però el que veig a vegades no m'agrada.
Vale, i ara començarà el teu lament.
Però abans m'has de dir quin instrument musical vols que t'acompanyi en el teu crit,
com si diguéssim, de socors, no?
Un saxo.
Un saxo no el tinc.
Ai.
Però tinc un piano que t'hi cagues.
Vinga.
Un saxo, un saxo.
Hòstia, si és un saxo, un piano.
A mi m'està posant una mica més catxó endocatrist aquest saxo.
Però bueno, Maria Luz, endavant, endavant, va.
I sisplau, morriau.
La meva queixa era sobre, a vegades, que estem a la cua del súper o d'un cinema o d'on sigui,
les cues, no?
I, doncs, no deixen passar la gent gran o que va amb crosses, i això, doncs, no sé, és desagradable.
Ja.
I jo, com que et xarro molt, a vegades dic, ai, que el podeu deixar passar?
I la meva família em diu, tu no has de dir res, és veritat.
No, tu vas una mica de justiciera, tu, eh, Maria Luz, una miqueta.
No.
T'agrada fer aquest paper, una miqueta.
No ho sé.
Sí.
També tinc un pare que és gran, que a vegades, doncs, li costa, saps?
I, bueno, tot això et toca una mica de fibra, també.
Maria Luz, permets-me que et pregunti una cosa, eh?
On posem el límit?
És a dir, s'han de deixar passar les persones grans i coixes, d'acord?
Però, fins a quin punt és coixa una persona, o no és coixa?
Fins a quin punt és gran?
Al final, és molt subjectiu, Maria Luz.
O va amb bastó, o va amb crosses, o va dalt d'una persona que l'ajuda,
doncs, sí, és molt evident.
I si hi ha algú que fa veure que és coixa, què?
Ah, doncs, llavors, li fem un fort aplaudiment.
Li fem un fort aplaudiment.
O si hi ha hagut molt elegant, que va amb bastó, per anar amb bastó.
Perquè li agrada anar amb bastó.
Pues també.
No riguis, Jordi, que això és un espai de cures.
Escolta, Maria Luz, tu ets coixa?
No, de moment, no, però hi seré.
No, no, volia ser.
O no, potser no.
No, no, tu no seràs mai coixa, Maria Luz.
Sempre aniràs...
Bueno, para saber si és coixa de veritat o no,
pues también le pueden hacer una empenta forta,
y si no cao, pues será mentida.
I si no, ja serà coix de veritat.
Se'ns està complicant la metodologia, Maria Luz.
No, perquè tu vas al límit, pues jo ja et poso més fort,
o jo què sé.
Al final, la teva queixa, al final, era una cosa no tan concreta.
Al final, tu et queixes de la poca solidaritat,
de la poca empatia que tenim amb la gent gran
i amb la gent discapacitada.
Sí, és l'educació, també, eh?
També, com que moltes vegades anem mirant el mòbil tota l'estona,
pues tampoc no veus el que ha passat al teu voltant.
La pantalleta, no? La pantalleta, Maria Luz.
No, que alguns la miren per no veure.
Mira.
La miren per no veure qui hi ha al voltant.
No, no, no, et diré més.
Sabem tantes coses que no sabem res, ja, Maria Luz.
Pues sí.
Bueno, pues no els deixem passar, ja està.
No, no, jo soc partidari de no deixar passar la gent gran enlloc.
Enlloc, perquè...
No, perquè si tots som iguals davant la llei,
doncs ho som de veritat, i jo què sé.
A més que la gent gran a vegades té més temps que la gent jove, no?
Perquè estan jubilats.
Aleshores, potser haurien de deixar passar la gent jove,
que és la que realment...
És un espai perquè això és dels oients.
Sí, perdona, Maria Luz.
Avui està molt, molt...
Molt negatiu.
Disculpa'm, Maria Luz.
Disculpa'm.
A veure si amb la següent persona lamentadora ho faig millor.
Maria Luz, que tinguis una grandíssima vida fins que et moris.
Gràcies, macos.
Una abraçada i ara donem pas a la Montserrat.
Bon dia.
Hola, bon dia, Montserrat.
Com estàs?
Hola, bon dia.
No, espera, perquè tenim dos Montserrats i us heu sentit interpel·lades les dues.
Tenim dos Montserrats i un minut.
A veure, que parli la de les caques de gos, sisplau.
Caques de gos, Montserrat.
Aquí tenim l'altra.
Doncs tenim l'altra.
Doncs tenim la de la loteria.
Montserrat, loteria?
Bueno, què passa? S'han morts les dos Montserrats.
Ai, ai, Joel.
Bon dia.
Bon dia, Montserrat.
Montserrat, carinyo, tenim poc temps.
Et posaré un violí de fons perquè et lamentis el que vulguis, d'acord?
Molt bé, perfecte.
Vinga, endavant el violí i endavant tu, Montserrat.
Doncs mira, aquest isate per poc me toca la loteria.
Com? Què vol dir per poc?
Per poc.
Què vol dir per poc?
Mira, doncs mira, que tenia...
Em vaig canviar un número i...
Mira, si hagués canviat el número m'hagués tocar 3.000 i pico.
Sí, clar. I si la meva àvia tingués rodes, Montserrat seria una mountain bike.
Però és que el dijous passat me va tocar 30.000 euros.
Oh, i el que seràs?
Però un moment, a veure, tu no has sentit a parlar de la llei de la probabilitat, Montserrat.
Quan a tu et toca la loteria...
Per Nadal també, i per Nadal també, un 5 a premi.
Però escolta, tu saps aquella frase que diu, afortunada en el juego?
Eh, Montserrat?
Sí.
Què, com continua? Digue-ho tu, digue-ho tu.
Desafortunada en el amor.
Desafortunada en los amores, eh?
Vull dir que...
Que estàs a dos veles, no, Montserrat?
A dos veles.
No m'estranya.
No m'estranya, però escolta, amb diners també es pot comprar amor d'alguna manera, no?
No, no, això mai.
Ah, mai, mai. Tu no faràs mai i us de la prostitució, eh?
Va, perfecte, em quedo tranquil·líssim, Montserrat.
Sí, sí, sí.
Escolta, amb una abraçada fortíssima, espero que estiguis una mica més...
No sé, més escalfada que abans de lamentar-te.
Home, i tant, clar que sí. Jo aniré per la tercera.
Mira, vinga, mira la tia.
Que hi hagi sort, Montserrat, i moltes gràcies.
Moltes gràcies, eh?
Adéu, carinyo, adéu.
Adéu.
Aquest dijous, a la tarda de Catalunya Ràdio, l'Ajuntament de Barcelona descobreix els esdeveniments,
els serveis i totes les activitats que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona.
D'aquí a unes quantes setmanes, és provable que ja no es pugui moure, ni parlar, ni tan sols, en passar.
O morir dignament.
Com ho fareu?
La ficaré al llit, li donaré la mà de cina en un got, i ella es quedarà adormida.
No volem que ho facis.
D'això és decisió meva.
Susanne Sarendon pren la decisió.
A TV3, dimecres a la nit, és la gran pel·lícula.
Catalunya Ràdio.
L'Inca.
El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Acampada de la companyia Pont Flotant és un simulacre d'allò que podria passar
si sis amics amb diferents cultures i capacitats decidissin passar un cap de setmana junts a la muntanya.
La companyia valenciana s'instal·la al TNC amb un espectacle onés sobre la diversitat que enrobarà el cor.
Acampada fins al 25 de febrer al TNC.
Més informació a tnc.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
BCN Clàssics presenta el concert de la novena de Bòrgec.
El 7 de març, al Palau de la Música, l'Orquestra Filarmònica Tcheca,
sota la direcció de Semyon Bitschkov, oferiran un festival Bòrgec
amb la interpretació de la Sinfonia del Nou Món i el concert per a violoncel i orquestra.
Més informació a bcnclàssics.cat.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca.
L'Inca.
L'Inca.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
I fins aquí a les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
De seguida, bollet informatiu i tot el que heu de saber sobre la final d'Operación Triunfo
amb els que no surti d'aquí.
Nosaltres, demà a les 12, ho tornarem a deixar tot per l'última hora.
Que tingueu un gran dia.
Moltes gràcies i fins demà.
Que vagi bé.
Gràcies.