La noticia de las 11.
Bon dia, os informa Joan Bota.
Condemnat a 4 años y medio de la presión, el futbolista Dani Alves per agressión sexual.
La sentencia considera aprovat que la víctima no va consentir la relación y por tanto va patir una violación.
El text aprecia com un esforç de reparació del dany la indemnització dipositada per l'acusat en la fase inicial del procés.
Ampliem unitat mòbil a l'Audiència de Barcelona.
Polo Núñez, bon dia.
Hola, bon dia.
Exacte, la sentència considera aprovat que no hi va haver consentiment i té en compte la consistència de la versió de la víctima,
segons la qual la noia va demanar a Alves que la deixés marxar i ell va utilitzar la força per retenir-la.
També posa en valor que aquest relat no ha canviat durant el judici i considera que les proves recollides el validen.
Alves seguirà a la presó, però pràcticament amb la pena més baixa del que marca la llei en aquests casos, que va dels 4 als 12 anys.
La primera valoració de l'acusació particular que representa la víctima és positiva.
D'Aït Saez és advocat.
És una condena que reconoce el que hem sabut sempre, la veritat de la víctima i el sufrimiento que ha habido,
amb lo cual en ese aspecto hemos estado satisfechos y contentos por ella y por todas.
Paula Núñez, Catalunya Ràdio, Obviència de Barcelona.
Més notícies, Sara Riera.
El curs escolar començarà el dilluns 9 de setembre per l'educació infantil primària i secundària.
El Departament d'Educació compareix aquest matí per donar-ne més detalls.
Barcelona, Sara Canyete, bon dia.
Hola, bon dia. Doncs sí, es confirma, finalment, el curs escolar començarà el dilluns 9 de setembre.
D'aquí una estona compareix la consellera d'Educació, Anna Simó, per explicar aquesta decisió.
Una decisió que, d'altra banda, sorprèn relativament perquè fa uns dies,
i a partir de diverses reunions que la conselleria va tenir amb membres de la comunitat educativa,
ja era la data més probable que es posava sobre la taula i és que aconsegueix un encaix difícil.
I és que el govern manté així el seu compromís de mantenir aquest avançament de calendari
i que el curs no comenci a passar de la diada,
però alhora deixa una setmana de marge als centres, 5 dies laborables,
per organitzar millor aquest retorn a les aules per part dels alumnes.
Sara Canyete, Catalunya Ràdio, Barcelona.
La fiscal en cap del Tribunal Suprem rebutja investigar per terrorisme Carles Puigdemont pel tsunami democràtic.
La màxima fiscal del Tribunal conclou que no hi ha indicis contra l'expresident
i que rega contra el jutge García Castellón, a qui acusa de basar la investigació només en conjectures.
Madrid, Paula Brujats, bon dia.
Bon dia, és l'informe definitiu i és la màxima fiscal del Suprem qui tanca el debat.
No hi ha proves per imputar a Puigdemont les protestes de tsunami,
ni hi ha indicis que demostrin que les va planificar o que va incitar a participar.
I la fiscal afegeix que les accions sí que van ser greus,
que hi va haver incidents amb la policia, amb agents ferits,
però que això pot ser delicte, però que en cap cas és un delicte de terrorisme.
La fiscal demana al Tribunal Suprem que arxivi la causa contra Puigdemont
i també contra Rubén Wagensberg, que també és aforat i per això penja del Tribunal Suprem.
És la decisió definitiva de la Fiscalia, però ara l'última paraula la tindran els jutges
i la sala penal del Suprem que presideix Manuel Marchena.
Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
Ja ha mort un motorista en xucar amb un porc senglar a Riudoms, al Baix Camp.
Anem fins a la Tarragona, Clara Xavarria, Domingo.
Bon dia, els fets van passar ahir a les 10 del vespre a la carretera TV Baixa 31-41,
quan el motorista, un home de 45 anys, veí de Benyols i els Arcs,
va a xucar amb un porc senglar i després un cotxe va topar amb la moto.
Els desocupants del turisme van sortir il·lesos.
L'accident va obligat a tallar la via en tots dos sentits de la marxa fins gairebé la una de la matinada.
Des de principis d'any ja són 18 les persones que han perdut la vida en accident de trànsit
a la xarxa viària interurbana de Catalunya.
Clara Xavarria, Domingo, Catalunya Ràdio, Tarragona.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es fixa com a grans reptes
impulsar el català i arribar a nous públics els propers 4 anys.
El president Pere Aragonès i la presidenta de la Corporació Resòr Romà
acaben de signar el nou pressupost pels mitjans públics d'aquest país fins al 2027.
Palau de la Generalitat, Albert Prat, bon dia.
Bon dia, Pere Aragonès i Rosa Romà.
Han coincidit que aquesta aportació rècord és més necessària que mai
perquè Catalunya Ràdio, TV3 i la plataforma 3CAT no deixin de ser instruments clau
per preservar la llengua i garantir l'equació social d'aquest país.
Més recursos que mai per posar els mitjans públics al dia,
per disposar de més canals, de més plataformes,
per tornar a fer avançar l'ús social del català, especialment entre els joves.
I amb aquest contrat de programa pretenem tenir i reforçar aquesta vocació
que han tingut els mitjans públics sempre d'innovar i de liderar
en la transformació del país.
Es tracta d'un contracte programa, és a dir, un pressupost pels propers 4 anys
de 1.347 milions d'euros.
El president de la Generalitat i la presidenta de la Corporació
han celebrat el consens polític per tirar endavant un pla financer
que no s'aprovava des de feia 14 anys.
Albert Prat, Catalunya Ràdio, Palau de la Generalitat.
Esports Marcos García.
Ens arrenquem amb aquests esports amb una informació que us pot confirmar
Catalunya Ràdio al voltant del futur de Ferraú,
el pivot del Barça de futbol sala.
A aquesta hora estem en condicions de fer-ho.
Barcelona, David Tubac, bon dia.
Bon dia.
Una informació que, de fet, tot just ara acaba de fer oficial el Barça
i és que Ferraú, el pivot blaurana,
ha descartat la seva renovació amb el Barça.
Ferraú, que acaba contracte aquest proper mes de juny,
ha refusat l'última proposta de continuïtat per part del Barça
i, per tant, posarà així punt final a una etapa de 10 temporades
vestint la samarreta del Barça.
David Tubac, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Gràcies, David.
En futbol, el Barça haurà de decidir l'eliminatòria contra el Nàpols a Montjuïc.
A l'anada dels vuit anys de final, Nàpols 1, Barça 1.
També a la Champions Porto 1, Arsenal 0.
En bascet, el bascet Girona anunciarà avui el fitxatge de Michael Caicedo,
s'ha dit pel Barça.
Encara en bascet, l'Uni Girona rep avui el Gálatasaray a les 7 del vespre.
És partit d'anada dels quarts de final de l'Eurocopa femenina.
I també a les 7 del vespre, però on en vol,
el Barça rep el Porto a la Champions
amb l'opció de garantir-se virtualment l'accés als quarts de final.
Fins aquí, les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Costa de trepitjar, perquè clar, això és un himne.
Posar-se sobre aquesta música de parlar és complicat.
Bé, què ens surt de barrejar Montserrat amb templers, papes, intrigues vaticanes, nazis, dimonis,
un monjo professor i una mossa d'esquadra?
Doncs una història trepidant que ha guanyat el 56è Premi Josep Pla.
Es titula La germantat de l'Àngel Caigut i el seu autor és una persona
que segur que coneixeu els nostres oients perquè sovint el tenim per aquí parlant en tertúlies.
És en Jaume Clotet. Què tal, Jaume? Com estàs? Benvingut.
Gràcies, bon dia.
Periodista, historiador, escriptor i avui ens he de presentar aquest llibre.
Clar, estàs en plena presentació del llibre. Estàs de gira ara mateix, no?
Correcte.
I què tal? Perquè això d'anar mitjans i no haver que no et preguntin això pel cas de Dani Alves.
El primer que has fet quan has entrat m'has dit
si has de parlar del cas de Dani Alves, fes-me una pregunta.
Sí, perquè evidentment tinc una opinió com tothom.
No, la gira va molt bé. Ahir vam fer la presentació principal a Barcelona,
que vam omplir la llibreria Ona, avui anem a Tarragona i per tant...
La llibreria La Capona vas a veure, no?
La Capona.
A les 7 de la tarda.
Correcte. I quan fas un llibre, doncs un llibre com aquest,
doncs és obligat a fer una gira i ben feliç.
El Down Brown català.
Mira...
Què et sembla aquesta etiqueta?
Què em sembla? Em sembla bé i em sembla alhora paradoxal,
perquè crec que amb companys ho hem parlat. A Catalunya poca gent ha fet aquest tipus de gènere,
que jo no el sé tampoc definir. És un thriller històric amb elements bíblics religiosos.
Llavors, evidentment, que comparin o que facin versemblances amb el Down Brown,
doncs està molt bé. Però potser també hauria estat bé comparar amb altres autors catalans
que facin aquest tipus de gèneres. Poca gent toca aquests temes a Catalunya.
Fa molt temps s'ho feia Joan Perutxo o alguns, però no s'estila molt.
A Catalunya hem entrat en una mena d'espiral, no dic que sigui dolent,
però que hem parlat molt del dol, el record, memòria històrica també,
l'oblit, la família... I potser hem oblidat aquests gèneres
que són molt estersos a tota Europa, a tot el món, de fet.
És a dir, que es llegeix molt aquest tipus de novel·les.
Però aquí no hi ha molta varietat.
De fet, hi ha molt poques coses, no?
Exacte. L'altre dia, a Girona, el periodista Miquel Riera
parlava de la literatura introspectiva, i és això, portes endins,
i aquesta novel·la...
Molt català, també, això, eh?
Molt català, sí, portes endins.
I aquesta novel·la és molt portes en fora, no?
Evidentment, jo la vaig escriure pensant en un producte d'entreteniment,
un producte d'evasió, no?
El dia a dia de tothom és molt cansat, la feina, la família, tot el dia a dia,
i llavors, quan arribes a casa amb molta gent, jo el primer, poses una plataforma, una pel·lícula, una sèrie,
doncs, per què no fer-ho amb un llibre i per què no fer-ho amb català, no?
I, per tant, el primer objectiu d'aquest llibre és l'entreteniment i que la gent s'ho passi bé.
Va sortir el 7 de febrer a la venda, i en dues setmanes és el més venut a Catalunya, ja, en català.
De ficció en català, sí.
Que això és brutal.
Sí.
Perquè, clar, amb dues setmanes aconseguir estar aquí al podi no passa habitualment.
No, no passa habitualment.
Jo ja intuïa que anava bé pels comentaris d'amics coneguts i gent que no coneixes tan bé,
però que anés tan bé, sóc el primer sorpreix, el primer encantat, clar.
De què va? És a dir, sense fer spoilers.
Perquè jo a l'hora d'aquesta entrevista aniré molt amb veus de plom.
De què va?
Mira, és una història que, de fet, és una història del bé i contra el mal.
És una història clàssica, no?
Portada a casa nostra, ho has dit al principi, amb un monjo de Montserrat i una mossa d'esquadra
que es veuen obligats a participar d'una aventura que mai haurien pensat que farien
i que, a més, els porta, els canviarà la vida per sempre,
al voltant de la figura o del concepte de la maldat.
Aquest és un concepte que a mi sempre m'ha atret molt,
però, bàsicament, és una aventura de...
És un thriller, bàsic, amb tots els elements clàssics.
Misteri, engany, persecucions...
Tots els elements que tenen un thriller estan aquí.
I, per exemple, això del títol...
Costa d'explicar, eh?
No, no, no.
No costa.
Quan ho ets llegir, no costa tant, eh?
Però entenc, perquè, si no, clar, explicaríem masses coses
i aixafaríem part de la novel·la, no?
Però la germantat de l'Àngel Caigut es diu.
Això ja ens dona una pista de moltes coses.
Exacte.
La germantat de l'Àngel Caigut,
no facis cap espòiler,
és una organització, no?
Com el seu nom indica,
una organització creada al voltant de l'Església
que té una missió.
I aquesta missió és una missió que dura
des de fa més de set segles
i s'ha de continuar fent, no?
I, en aquest cas, doncs, els esdeveniments fan
que acabin sent protagonistes, doncs,
persones d'institucions conegudes a Catalunya,
com és l'Avadia de Montserrat
o els Mossos d'Esquadra.
I, per tant, al voltant de la germantat,
que dona nom al títol,
es crea aquesta història
i tampoc és cap secret.
Si es diu l'Àngel Caigut,
doncs, evidentment, ja estem parlant d'elements...
no sé com dir-ho... demoníacs.
Clar, l'Àngel Caigut, recordem que és,
segons els mandats de Déu,
aquell àngel que és expulsat del cel per desobeir.
Exacte.
Per tenir certs elements de maldat.
Sí.
Per acostar-se al dimoni.
Sí.
Hi ha una ciència, que no és una ciència,
però és una ciència oculta,
que és la demonologia.
És molt interessant, la demonologia,
perquè, a més, hi ha moltes variacions,
és molt dispers i contradictori, fins i tot.
Els dimonis, els diables, en el fons,
són àngels Caigut, com tu has dit,
que estaven amb Déu i cauen a la Terra,
i cauen a l'infern, cauen a l'inframont,
i fins a l'espera del judici final.
Per tant, és un món molt interessant,
que, a més, jo crec que a Catalunya,
el tema dels dimonis està molt ficat a la nostra cultura,
des d'un punt de vista, també, de la cultura popular, no?
Arquitectònic, per exemple.
Arquitectònic.
Quin poble no té una colla de diables?
Quin no ha fet els pastorets, els dimonis?
Els dimonis surten molt a la cultura catalana
i, per tant, són elements...
Per nosaltres, jo crec que són molt reconeixibles.
El protagonista, el Bernat Balaguer,
fa pensar una mica en Indiana Jones, no?
Mira, també, sí, sí, sí.
En aquest punt, és professor de la facultat...
Sí.
...de la facultat de Filosofia,
d'una assignatura que es diu
El bé i el mal a través de la història,
una aproximació històrica, teològica i política...
Sí.
...per anar situant també l'Oient.
I l'altre protagonista catalana és la Mossa,
que deia abans, que és la Berta Bosch.
Exacte.
Com és la Mossa? Com l'explicaries?
Bé, tant el Monjo com la Mossa d'Esquadra,
al final et bases en gent que tu coneixes, no?
Com que vols que els personatges siguin versemblants
i siguin coherents,
perquè, evidentment, són persones
que tenen personalitat pròpia, mai millor dit,
al final agafes persones que tu coneixes,
les barreges i fas persones creades de nou, no?
Però amb unes reaccions que tu pots preveure, no?
Què faria tal persona amb aquesta situació?
Doncs faria això, no?
Jo crec que són...
En el cas de la Mossa que em preguntes,
són persones, jo crec que són molt reconeixibles
en persones del nostre entorn, no?
És una noia jove,
que té els problemes, jo crec que molt habituals,
en moltes noies de Catalunya.
Per tothom pot trobar elements de vincle,
sinó personals, de persones que coneixen, no?
I en el cas del Monjo,
que, evidentment, és Monjo de Montserrat,
també té elements que molta gent pot relacionar, no?
Com bé dius, és professor d'universitat,
va amb moto, és un Monjo jove,
té les seves preocupacions alienes
al món eclesiàstic,
i, per tant, jo crec que molta gent pot trobar punts de contacte amb la realitat.
I Satanàs, en tota aquesta història, com te l'imagines?
Bé, Satanàs, clar, l'he hagut d'escriure d'alguna manera, no?
Però Satanàs, en el fons, és la maldat, no?
En estat pur, no?
També hi ha altres elements de maldat a la novel·la,
però la maldat, des d'un punt de vista, en aquest cas,
també molt de com enganya a cada persona, no?
O com nosaltres mateixos, a vegades,
ens deixem endur per les baixes passions,
per l'autoengany, moltes vegades.
Fem coses que no hem de fer,
ens intentem justificar pensant que estem fent una cosa correcta,
quan sabem, en el fons, que no és veritat, no?
I com l'engany i com la maldat ens entra cada dia al cos
i l'hem de combatre.
De fet, el professor Balaguer és el que diu, no?
Que no hi ha persones bones i dolentes,
sinó que la bondat i la maldat són conjunturals
i no estructurals, per entendre's, no?
Exacte. De fet, tothom ha sentit parlar del judici final, no?
Si naixéssim bons o dolents des del principi,
no tindríem l'opció de triar el bé i el mal
i, per tant, no tindria cap sentit que hi hagués un judici al final, no?
Per tant, el bé i el mal els tenim a dintre
i la nostra feina és intentar que la major part del temps
ens comportem com persones bones
i no ens deixem portar per l'altre.
Tu has treballat pels governs de tots els presidents,
excepte Jordi Pujol i Pere Aragonès.
Exacte.
Per tant, segur que podries escriure llibres molt sucosos.
El mal, diries, que governen la política en general?
Jo, ha dit així, no.
Jo crec que el mal, a més, la política té un avantatge,
ja que és que jo crec que, mira, entre altres coses,
la teva feina, la feina dels periodistes,
la feina dels electors, la feina de la societat,
té un control molt estricte damunt de la política
i la pròpia política té mesures d'autocontrol.
És molt complicat que la maldat
o les males pràctiques a la política,
que, evidentment, passen com a tot arreu,
perquè la política és un reflex de la societat,
però jo crec que es veuen més fàcilment.
Jo crec que la gent intueix qui es comporta correctament,
qui no es comporta correctament,
i, a més, tenim l'ocasió cada quatre anys
de fer-los fora si no ens agrada algun partit polític.
Això és més fàcil.
Jo crec que la maldat, per dir-ho d'aquesta manera,
és més fàcil que s'escampi en institucions
o en llocs de poder que són més opacs.
És a dir, la novel·la surta al Vaticà,
és un cas paradigmàtic,
com s'escollen els pares, els cardenals, com funciona,
clubs esportius, grans institucions financeres,
grans empreses, grans corporacions...
Tu has viscut, per exemple, en el trànsit de la política,
moments de decidir allò
qui posarem com a ser director general de no sé què,
i aquí comencen a aparèixer veus
que poden ser més malèfiques.
Sí, o també persones que no ho són,
el malèfic és molt fort,
però el poder, en el fons...
Jo crec que no hi ha maldat possible
si no hi ha una situació de poder.
És a dir, un cap d'una empresa, d'una unitat,
pot exercir...
Com que té poder sobre els altres,
pot actuar correctament o incorrectament.
En una família, hi ha molta gent que diu
que és bona persona i és un maltractador a casa.
Si no hi ha poder, jo crec que és molt complicat.
Per exemple, el cas del Daniel Alves.
Si no tens una posició de poder, és més difícil aplicar el mal.
Per tant, hi ha gent que entra en una situació de poder,
en una situació normal,
i de cop i volta comencen a exercir d'una manera perversa.
I això passa.
I també passa en política, evidentment.
I contra més poder tens,
més fàcil és comportar-se de manera incorrecta.
Passa que, per sort,
hi ha mecanismes, repeteixo,
que ho acaben impedint o ho acaben detectant.
El papa que surt en aquesta novel·la,
que avui ens presenta Jaume Clotet,
la germandat de l'Àngel Caigut,
li diu a l'abat de Montserrat,
encara que sabéssim la manera de matar Satanàs,
que no la sabem,
tampoc no ho faríem,
perquè l'existència del bé
es deu precisament a l'existència del mal.
És a dir, que necessitem el mal
per entendre quan estem fent el bé,
d'alguna manera.
Clar, aquesta és la gràcia,
el fet que tu puguis escollir.
Si no, no tindria cap gràcia
l'existència humana,
el fet de tenir dintre la contradicció permanent.
I a vegades,
evidentment, quan parlarem de la maldat,
tots ens imaginem coses terribles,
però la maldat, o la petita maldat,
és, per exemple, fer la feina incorrectament,
sortir al pas.
Va, he fet aquest treball de la universitat,
he fet aquest reportatge per la ràdio.
Bueno, escolta,
podria haver-ho fet millor,
però és igual, ja està bé.
La desídia, no?
La desinterès.
Sí, o no trucar prou als teus avis,
o són moltes coses petites
que tu saps que en el fons no ho estàs fent bé,
però per mandra, pel que sigui,
perquè tampoc dones compte a ningú
i ningú se n'assabentarà.
Doncs no passa res.
S'ha d'estar sempre una mica atent
al comportament de cadascú.
I en el periodisme,
diries que cal,
és imprescindible ser bona persona
per fer aquesta feina?
Ui.
Bé, tot ajuda.
Jo crec que en el periodisme
el que cal és una cosa que,
a més, ara potser em fotrem un embolic.
Jo crec que és...
Jo no sé si t'acorda amb la gent
que diu que el periodisme ha de ser honest en si,
perquè l'onestat és una cosa subjectiva.
Jo crec que el periodisme ha de ser
una cosa que no s'ha de confondre,
que és empàtic,
que no simpàtic.
És a dir,
tu has d'entendre
per què algú fa alguna cosa, no?
No ho sé,
és molt fàcil posar etiquetes, no?
Aquests són dolents,
aquests són bots, no?
L'ultradreta, aquest, l'altre.
Per què hi ha gent
que en determinades poblacions
vota partits d'ultradreta, no?
Per dir aquest cas,
que se'n parla molt, no?
El més fàcil és demonitzar-los
i dir, mira, molt malament,
però per què aquesta gent,
que són gent normal,
estan votant aquests partits?
Per què aquesta gent fa aquestes coses, no?
Per què...
Un violador, no?
Per què fa aquestes coses?
Evidentment és incorrecte,
però per què ho fa?
Per què s'ha cregut que ho podia fer?
A més, el que m'interessa,
explicar...
A mi no cal que em donin lliçons,
i crec que els lectors o els oients tampoc,
sinó explicar
per què passen alguns comportaments
i això requereix un punt d'empatia
que no vol dir ni de simpatia ni de complicitat,
vol dir d'entendre
per què passa això, no?
I això, a vegades, no es fa prou.
Tendim molt fàcilment a posar etiquetes, no?
I deixar-se portar per la corrent del mainstream
per no ficar-se en un embolic.
No voler entendre tampoc la complexitat, diguéssim,
de les decisions,
de les coses que van passant, diguéssim, no?
Un cas també molt clasi real, no?
Aquests són bons, aquests són dolents.
Bueno, no és tan fàcil, no?
Per què fan uns o unes coses?
Doncs això s'ha d'entendre i s'ha d'explicar.
Demana temps.
I en el periodisme no sempre hi ha temps
per fer les coses.
Clar, que això que estàs dient,
de fet, és una mica el que va passant
amb els teus personatges, no?
Que hi vas veient coses que són molt qüestionables
i d'altres que pots arribar a entendre
per què fan aquella decisió que qüestiones, no?
Exacte.
Clar, l'Església, per exemple, aquí
no seria la bondat absoluta d'aquesta novel·la.
No.
Jo crec que una institució
que porta 2.000 anys
en una situació de gran poder mundial,
d'influència,
i és una institució de les més sòlides,
perquè aquí moltes vegades ens en enfotem
o és menyspre a l'Església,
però porten 2.000 anys en un tinglado impressionant.
Tu no pots governar una institució com aquesta,
no diré sense ser...
comportar-se incorrectament,
però sí amb un realisme molt gran, no?
I quan tu governes
i governes institucions d'aquest tamany,
a vegades pren decisions
que evidentment han de ser controvertides.
Has parlat amb Montserrat de la novel·la?
Bé, ja m'han ajudat
alguns membres de la institució.
En el cas de Montserrat,
sobretot a les localitzacions,
a les situacions on passen les coses.
En els temes més religiosos
m'ha ajudat un mossèn del Poble Nou,
que estic molt agraït,
que a més m'ha demanat, no sé, els agraïments,
però bueno, ja ho diré un dia,
que m'ha ajudat moltíssim en temes.
Jo no soc creient,
és un tema que conec com tothom, diguem,
superficialment,
i per tant també per ser molt curós,
doncs en temes bíblics, religiosos,
doncs m'han ajudat.
I els Mossos d'Esquadra també t'han ajudat?
Sí, m'han ajudat un parell de Mossos d'Esquadra.
Realment el que expliques,
clar, ho has de conèixer,
perquè està molt ben explicat el relat, no?
Clar, jo tenia una obsessió
que això fos molt visual,
i llavors...
Ho és, sí.
Exacte, que la gent ho pogués llegir i veure.
Això també m'ajuda,
que són escenaris,
Barcelona, Montserrat...
Passen per aquí davant?
Passen per davant de la ràdio.
Però no la cites, la ràdio, eh?
No.
Ja no hi és, vull dir que...
No, no, sí, sí que hi és, sí.
Però hi ha una cosa que passa per aquí,
per la diagonal.
Sí, sí, per aquí, per aquí.
I per tant, que la gent ho pugui anar veient.
I en el cas dels Mossos d'Esquadra,
doncs també m'han ajudat
el tipus d'armes que fan servir
en algunes situacions,
doncs també estic molt agraït que m'hagin ajudat.
O sigui, tu hi veus una pel·lícula, per exemple?
Bueno, com que jo soc periodista,
ho feia d'una manera,
com tothom que és periodista fa,
que la gent ho pugui veure i entendre.
I per tant, és veritat que a mi m'ha sortit
molt audiovisual,
potser és un tema generacional.
Hi ha 33 capítols
i jo li deia final escenes.
Cada capítol, en veritat, és una escena.
I és molt visual, efectivament.
Per tant, home,
si algú s'anima a fer-ho,
jo estaré encantat, no?
Suposo que a qualsevol escriptor
li agrada que s'adapti.
Però vaja, en principi,
això no és estrictament la meva feina,
però evidentment estaria encantat.
Que, per cert, la Mossa,
mentre es dutxa,
escolta les notícies
de la Ràdio Nacional de Catalunya.
Sí.
Això és el que fas tu, diguéssim?
Sí.
A més, m'agrada molt
parlar de la Ràdio Nacional de Catalunya.
M'agradava molt
la sintonia d'aquells anys.
I, clar,
en un llibre com aquest,
encara que sigui de ficció,
hi surten les meves dèries.
Ahir, a la presentació de Barcelona,
la Jóla García Pagana em deia
per què surt Núria de Resquillada, no?
Doncs perquè m'agrada més
el santuari de Núria que el de Montserrat,
però no hi ha monjos a Núria,
per tant no podia sortir.
Però, suposo que en una novel·la
van sortint les dèries de cadascú.
Això vol dir, també, Jaume,
que a vegada et veurem menys posat en la política
i més en l'escriptura,
no, la política a mi m'agrada
com a tothom que...
O sigui, em genera molt d'interès
i he treballat, com tu bé has dit,
en el fons vaig treballar per tots els governs,
no de manera permanent,
però he anat treballant per tots els governs,
excepte el primer i l'últim,
i és veritat, mai es pot dir que no.
Per mi la política...
Per mi han de ser etapes,
vull dir, no voldria estar en una...
I no hi estic per sort,
en una dinàmica en la qual
estigués permanentment ficat
en el món de la comunicació política,
perquè llavors es crea independència
si no ets lliure de tota vegada.
I, per tant, no puc dir que no,
però de moment estic ficat en altres coses,
per exemple, venir a programar tant en tant,
escriure llibres, anar a altres mitjans,
i també fer una mica de consultoria,
i de moment no em puc queixar.
I, per cert, segona part n'hi haurà de la novel·la?
No direm com acaba, però...
Podria haver-n'hi.
Podria haver-n'hi,
perquè amb aquests dos personatges,
amb en Bernat i amb la Berta,
al final m'hi ha encarinyat molt.
Ara s'ha mancat com congelats al final,
l'última escena, no?
S'ha mancat allà,
i jo segur, ja crec que puc dir
que faré com a mínim una segona part,
potser tres,
amb els mateixos personatges,
i el mateix tipus de temàtica,
perquè m'agrada fer-ho
i perquè a la gent li agrada llegir-ho.
Jaume Clotet,
la germandat de l'Àngel Caigut.
No us ho perdeu.
Premi Josep Pla 2024,
i preparat per Sant Jordi,
perquè serà un Sant Jordi molt especial, aquest.
Sí, allò que hem vist parlar-te tantes vegades,
doncs ens tocarà fer-ho.
I t'angoixes ser el més venut,
no el més venut,
tot això dels rànquings?
Bueno, ahir, mira,
ahir a Barcelona a la presentació
també ho vaig comentar.
Jo, com a periodista,
com tu suposo,
m'agrada més preguntar que respondre.
M'agrada més estar en una banda de la taula
que l'altra.
Llavors, ser protagonista,
parlar de coses que he fet
i de mi,
i de les coses que penso,
que s'ho puren en el llibre,
m'agrada.
Ho faig content,
però en el fons també
tinc un punt de pudor
i a vegades em fa una mica de cosa,
però ho he fet encantat
i hi vaig anar a premis
per alguna raó,
per tant, molt bé.
La Germandat de l'Àngel Caigut,
el llibre més venut ara mateix
de ficció en català.
Jaume Glutet, gràcies.
A vosaltres.
Una pausa, ara tornem.
El Martí és un propietari
que es vol vendre el pis
per 250.000 euros.
La Sara es vol comprar un pis
com el del Martí.
A la Sara i el Martí
els creuarà el destí?
No.
Els creuarà House Fight Connect,
la tecnologia de House Fight
que troba el comprador ideal
tres vegades més ràpid.
Informa't a housefai.com.
Sí,
House Fight.
Aquest dijous,
a la tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona
descobreix els esdeveniments,
els serveis i totes les activitats
que no et pots perdre
a la ciutat de Barcelona.
Només els més ràpids
gaudiran d'ofertes increïbles
al Corte Inglés
i també els experts
a renovar casa seva
amb fins a un 60% de descompte
en una selecció de roba de llit,
bany i articles d'aparament de taula
i decoració marca el Corte Inglés.
Així són les ofertes Limit
fins al 29 de febrer
a la botiga web i app
del Corte Inglés.
Els homes són els únics
que han arribat a la lluna
i els protagonistes
de les pel·lícules
de ciència-ficció.
A Hipàtia,
les astronautes
som nosaltres.
Don res, noies,
benvingudes al planeta Mart.
La primera missió
de dones científiques
al planeta Mart.
Missió Mart,
el podcast
de la primera missió
de dones científiques
és el planeta vermell
amb Núria Hart.
Quina imatge més potent.
Ens hi acompanyes?
Missió Mart.
A la via web de Catalunya Ràdio
hi ha 3CAT.
I ara entrem al búnker.
Els mecànics
sempre surten homes.
Veritat, eh?
Aquells calendaris
també haurien d'anar canviant.
Els calendaris aquells
encara existeixen.
Sí, ombres,
si existeixen anys.
Però no pot ser
que hi hagi calendaris
de l'any 2024
amb dones despullades.
I són.
I clar,
només van
al mecànic.
Espero que només...
No, sí,
a l'escola de Mieres
que passi aquí
amb el notari
a firmar la hipoteca.
Hòstia,
miss Agosto!
El búnker
amb empeixo
en Jair Domínguez
i la Neu Rossell
cada nit a les 9
a Catalunya Ràdio
i a YouTube.
També en podcast.
I a la consultora
del mitge.
El matí
de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
I'm not your toy
Not your toy
You stupid boy
Stupid boy
I'll take you down
Now
Make you watch
Saps què és,
Mariela Covells?
Bon dia.
Sí,
lo que está sonando
es que no va
el meu casco.
A veure,
la cançó,
la cançó,
la cançó.
Vicent Sánchez,
bon dia.
Sí, sí, sí.
És Israel 2018,
va guanyar Eurovisió
amb aquesta cançó.
Sí.
Vale.
Sí, sí,
tu no sabies res.
Home,
perdona,
ho diu avió.
Sí,
però no m'hi ha dit avió.
No,
jo havia sentit
aquesta cançó
que la veritat
és que em va parecer
infumable
en el seu moment.
Sala, vinga.
Però, bueno,
musicalment,
vull dir.
Sí,
musicalment.
Però sou fans
de...
Tu, Vicent,
mires Eurovisió?
Jo soc eurofanta.
No.
I li diré una cosa.
Euromirinda,
jo soc euromirinda.
I li diré una cosa.
M'ha sorprès moltíssim
que en els últims anys
una història
que jo considerava
que estava allà,
per dir-ho així,
en Salmorra,
a Salmorrada,
ha tornat amb una força brutal.
Totalment.
Brutal.
Jo crec que fa 5 o 6 anys
que té.
5 o 6 anys.
Ha agafat una altra...
Bueno,
va haver un revulsiu
fa 20 anys
amb el d'OTE
i Rosa i demés.
Després va anar un paron.
Però això aquí,
però a nivell europeu...
No, a nivell europeu...
Quan va connectar
amb el col·lectiu LGTBIQ Plus...
A nivell europeu
no ha patit mai.
Aquí va haver-hi
un bomb important.
Aquí sí, aquí sí.
Però no és estrany
perquè vaig anar a Berlín
fa poc
i vaig trobar
que el museu més visitat
era el museu
de Bad Spencer
i que és aquell
que deia en Terence Healy
que veien això
que li deien Trinitat
i totes aquelles pel·lícules
que eren horribles.
Vaig a entendre
com és possible
però no eren els turistes
els que anaven a veure
a Bad Spencer, eh?
Allà la gent parlava
a Alemanya en la cua
i vaig pensar
és que clar,
això d'Europa
cada volta és més decadent.
No m'estranya
que Eurovisió funcione tan bé.
A mi sempre m'ha paregut
molt trist
que Europa
doni audiovisualment
com a hit
Eurovisió.
Que no puga haver
res audiovisual
més potent,
més sòlid,
més del segle XXI
que un festival
en fi...
Tan cutre.
Doncs la gent joveníssima
queden,
queden,
beuen les prèvies.
Jo ho seguís sempre, eh?
La Champions,
però és que...
Bueno,
però la Champions no és audiovisual.
Bueno, sí,
és audiovisual, sí.
Vale.
Pues la Champions...
Això era seriós.
La Champions...
Exacte.
La Champions
i Eurovisió.
Europa audiovisualment,
això és el que dona.
Haurien de fer un pensament
sobre lo que significa...
Però ho has vist alguna vegada
a la cerimònia dels Òscars?
Sí, clar.
Bueno, però escoltem,
l'amor de Déu,
aquí posats a ser coent
i posats a ser cursi,
no sé qui guanya.
Ho estàs dient en seriós?
Sí.
Entre la cerimònia dels Òscars
i Eurovisión?
Sí, sí.
Hombre, no.
Sí, sí, sí.
Hombre, no.
Clar que podíem parlar
des del Gaudí o dels Goya,
però és igual.
No, hombre, clar.
No, hombre, no,
perquè els artistes a vostè
dius, ostres,
però el que és la cerimònia en si...
No.
Jo el que parlo
és que Europa,
com a continent,
puga donar
alguna cosa tan pobre
com a col·lectiu.
Com a col·lectiu.
Com a col·lectiu.
És a dir,
és que deberes
no són capaços...
Sí, és l'única cosa així...
La Unió de Radiodifusió Europea
no pot crear
un contingut televisiu
que puga unir-nos
a banda del festiu...
Això és el que vull dir.
A banda del festival d'Eurovisió.
Una sèrie sobre Batman.
Ja la proposem.
No ho sé,
però un programa...
Per tots els països del mateix.
Un programa, no sé,
que puguis...
No sé, no sé,
coproduccions.
Coproduccions.
A la mateixa hora,
el mateix informatiu
que totes les televisions,
saps?
Una coproducció.
Sí.
Una coproducció europea.
Una coproducció europea.
Són totes horribles.
Sí, són totes horribles.
Sí, sí, sí.
Són totes horribles.
Bueno,
el tema de la polèmica d'avui,
atenció,
és que la Unió Europea
de Radifusió
ha tombat la cançó
amb la qual Israel
pretenia competir al festival
per considerar-la massa política.
De fet,
la cançó
no l'hem pogut sentir enlloc.
Es diu
Octobrein.
Cosa al·lucinant.
Sí,
és bastant al·lucinant
perquè hauríem de sentir-la.
M'he passat hores buscant.
No, no,
i no està enlloc.
No l'ha ensenyat a ningú.
Com és possible?
I a més,
com és possible
que en aquest cas
l'Auer
no l'hagi filtrat
per demostrar
que per això
no es pot emetre.
Com no li demana
a la televisió israelí
que realment
han de donar
que ens han de demostrar
que realment
no és polí?
Perquè Israel diu
no, no,
no és de Veres,
és una cançó d'emocions.
Per favor,
em pots donar
la cançó i la lletra?
La televisió pública
que el que ha dit
d'Israel
és que no pensa
modificar la lletra
ni la cançó.
Això s'ha convertit
ara en una qüestió
d'orgull d'estar.
Hombre, clar.
Però, a més,
però escoltem una cosa.
Vostè se'n recorda
aquell acudit
del jove
que va anar a veure
al dictador Franco
i li va dir
que ell...
No se'n recorda
d'això.
Sí, sí, que és bé.
Aquí estàs dient.
Exacte.
Doncs un jove,
un jove,
van anar a veure
una jove promesa
d'aquestes queixien
de jo què sé,
del Cala de Nares
o d'on fora
i van anar a veure Franco
i li va dir
com fraga,
li va dir
escolte,
jo vull ser ministre.
I Franco
se'l va quedar mirant
i així va dir
ai jove,
naga como yo
i no se met en política.
Ah, vale.
El concepte...
Sí, això és molt vell.
El concepte
del que és política
sempre fan política
aquells que diuen
alguna cosa
que a un altre
no li agrada.
O és que
quan va decidir
el règim
precisament de Franco
que Serrat
no podia anar a cantar
l'alanc català
i que havia d'anar
més a dir
perquè la volia...
No estava fent política.
Sempre es fa política
sobretot
quan no es fa política.
Clar, però aquí representa
que és una al·lusió
diu...
I les xorranes
i les xorranes
l'atac sorpresa
de Jamás
i la majoria de lletres
que són absolutament
xones
i que l'únic
que fan és idiotitzar
la gent.
Això no és política?
O sigui, fer que la gent
es mantenga en la idiotesa
no és política.
Sí.
Bueno, pues...
El que diuen
que el futbol és política
aquells que diuen
no, no, no
fiquem la política en el futbol
són els que més polititzen
i també és política
que Real pugui participar
al concurs.
I el paper debater
a l'elefante.
És que ahí volia jo anar
que és la tesis
que portem a Rossegan
des del primer moment.
Si aquesta Unió de Redifusió
ho haguera decidit
en el minut 1
primer
s'hagués posat els galons
dient
no, nosaltres decidim
que un país
que està fent això
no pot participar.
Ja està.
Ara, qui queda
de màrtir
si el neguen
la participació
és Israel.
Clar, a més a més,
Israel porta...
Per això mateix
arregle de tres
que faixen el favor
mirant la justícia espanyola
que Espanya no pugui competir.
Clar, vull dir,
és que clar...
Per què, per què, per què?
La justícia espanyola
perquè és la rega oca.
No, però per quina raó?
Perquè la justícia espanyola
persegueix gent
amb criteris
que són absolutament prevaricadors
i els ho toleren
i quan apareixen informes internacionals
i parlen de la justícia espanyola
diuen que això...
Escolta,
és a dir,
posats a buscar coses importants
contra cada país...
És que clar,
són magnituds.
Ah, bueno, són magnituds.
Dicen que jo és que no sé.
Sí, que algú decidis que...
Dinamitem Eurovisió.
Que algú decidis que, clar,
però que algú decidis que
on hi ha la magnitud.
Rússia no participa.
Rússia no participa.
Però anem a l'exemple.
Però, un moment,
és que clar,
és que hi ha que parlem de magnituds,
hi ha coses que són democràcies, eh?
I que es poden dir
que poden fer actes
absolutament reprobables
i fins i tot
que es poden qualificar
de crims de guerra o etcètera.
Però hi ha dictadures encobertes.
I a Europa n'hi ha unes quantes, eh?
Sí, mira,
hi ha eleccions a Rússia
d'aquí tres setmanes.
Rússia està agredint
un país precisament conforme.
No en parlem,
perquè és que,
entre altres coses,
ja sabem què passarà.
O no és Rússia.
És que si algú despunta,
doncs...
Sí, sí, no no.
No sé.
A mi sí que en París
és un país completament semblant.
Mira, anem a saludar
el Carlos San Andrés.
Carlos, què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Tu ets eurofan
de fa quants anys, Carlos?
Eurofan,
doncs,
des que en tenia
8 anyets,
o sigui,
ja fa uns 30.
Mira, imagina't.
Mira, veus?
Clar, aquesta polèmica
que estem explicant
no és un cas aïllat
d'Eurovisió,
és a dir,
hi ha hagut altres polèmiques
relacionades amb la política
els últims anys.
Sí,
hi ha hagut altres polèmiques.
Si ens centrem
en el cas d'Israel,
és cert que Israel
ha utilitzat l'escenari
d'Eurovisió
per enviar missatges,
no?
Per exemple,
l'any 2009,
que es va celebrar a Rússia
al festival,
va enviar una cantant
d'origen hebreu
i una cantant
d'origen àrab
amb una cançó
que es deia
This must be another way,
dient que, bueno,
que podíem trobar
una via de convivència,
una altra via, no?
I aquell mateix any,
per exemple,
Georgia
va ser descalificada
per enviar una cançó
que es deia
We don't wanna put in.
No volem estar dintre,
però que us ho diem ràpid,
sona com
We don't wanna put in.
Mira,
la tenim la cançó.
La tenim.
A mi jo trobo
que això està molt bé.
Totalment,
està molt bé.
Està molt bé,
perquè això forma part del joc,
no?
Ja,
però el que passa
és que al final
si cadascú va fent la seva...
També és veritat
que si cadascú va enviant
el seu missatge
i la seva cosa
i no sé què,
allò que és un festival
per trobar-se
amb una certa calma
pot acabar
com el Vall de Torrent
o com el Rosario de l'Aurora
i per tant,
tampoc.
Bueno,
però mira,
realment és complicat.
Dis-me que li pregunto una cosa.
Jo vull saber,
tu,
com a Eurofans,
ara mateix estàs representant
tot el col·lectiu d'Eurofans,
val?
Sí?
Una responsabilitat gran, eh?
Sí,
però ho vas a fer,
perquè jo t'ho demané.
Vull saber
si tu estàs d'acord
o no
amb la participació
d'Israel
al Festival Enguany.
Són moltes
les veus crítiques
i hi ha hagut artistes
d'altres països
que no volen
i la premsa,
els Eurofans
que fan aquests
portals de notícies
i de més,
estan cobrint la informació
però d'una manera
molt silenciada.
I tu?
Hi ha un sentiment
generalitzat
que no volem
que Israel participi
al Festival Enguany.
Carlos,
què volen?
Que es muller vostè.
Sí, sí, ja està,
ja m'ho ha dit,
ja m'ho ha dit.
Vale, Carlos,
ja està,
jo retire, ja.
El problema
va ser fa dues setmanes
quan l'UER
va justificar
perquè Israel
havia de participar
i Rússia no.
Va entrar
en la diferència
entre guerra
i conflicte,
que és una diferència
molt sutil.
És que això és.
És que això és.
És una polèmica
que jo no crec
que la beneficia gaire
a l'organització
del festival.
Clar,
mira,
tinc aquí apuntat
una altra polèmica
que va haver-hi el 2007.
Ucraïna
que va participar
en una cançó
que es deia
Yasha Tombay
que ha dit molt ràpid,
jo no l'hi veig això,
però vaja,
que diu que ha dit molt ràpid
és Rússia goodbye.
Home.
Ah, què és?
Yasha Tombay
Yo d'això no me'n recordo.
Què va a passar,
Carlos,
amb això?
No ho recordo.
Aquesta actuació
va quedar segona
aquell any,
el 2007,
i aquesta frase
està diguita
en un dialecte ucraïnès
que vol dir
mantega desfeta,
no?
Era una actuació
una mica així,
estrambòtica,
i vol dir
mantega desfeta.
El personatge,
que era un transformista,
durant el directe
va deixar caure
com Rússia goodbye,
no?
Ah.
És cert que la cançó,
la lletra,
tot el que van presentar
era l'Aisha Tombay,
però en el directe,
si busca la cançó,
s'entén perfectament
com es diu
Russia Goodbye.
Si ho va forçar una mica
a donar...
Sí, sí,
ha capat els pèls,
sí.
En un parell de cops
per mostrar la seva posició.
S'aprofita també això,
diguéssim,
és una altra veu potentícia,
t'està mirant
milions de persones,
i per tant,
no sé si Israel,
per exemple,
hagués actuat a Eurovisió,
la reacció dels eurofans
que estan allà,
quina hagués estat?
Ah, hi vaig.
Encara no se sap
si no actuarà.
Ustedes donen presentats
que no.
Però, a veure,
una bona estratègia,
precisament perquè no hi participe,
és dir,
no ens agrada la cançó,
i evidentment Israel,
per una qüestió d'orgull
d'estat,
dirà,
doncs si no es pot ser
aquesta cançó,
no hi anem.
Així s'estalvien el problema.
Ells no l'han apartat.
La UR ho controla.
Hi ha hagut casos,
anys polèmics,
per exemple,
amb Rússia,
on els moments abans de l'actuació,
el so ambient,
el so de l'estadi,
ha estat silenciat a la retransmissió.
S'ha tallat.
Això també passa
en les transmissions
de la Champions.
Es crida-se a una cantant
segons abans de començar a cantar.
Clar, Carlos,
el que passa és que
enguany és un any complicat,
perquè és de veres
el que deia Ricard,
si finalment Israel participa,
jo tinc moltes ganes
de veure quina és
l'acollida
de la gent que està allà.
No sé si vosaltres
això ho comentem
entre vosaltres,
els eurofans.
Totalment,
com a acollitats.
I veus
tots els detalls.
Afinitats,
filles i fòbies,
o sigui,
la delegació russa
els últims anys
era molt criticada
entre els eurofans.
Hi ha un cert respecte,
però ja et dic,
segons abans de cantar,
en el directe,
en la gala final,
tot l'estadi
es crida sant,
insultant,
a la cantant,
que la pobra cantant
a vegades sí,
es veu amb conjectures
que representa una televisió,
però sense voler
també representa un país
i pot ser que no estigui d'acord
amb les idees del país.
Home,
si no estàs d'acord no vas.
Clar,
la gent...
Carlos,
si no estàs d'acord no vas.
Carlos,
la gent que va a Eurovisió
representa una televisió.
En realitat,
representa el seu país.
Lo fastidiem.
Està claríssim.
Serrat Nova,
volen anar-hi.
Aquí hi ha persones
que han anat,
catalans que han anat
i que no estaven d'acord.
Aquí deixo el titular.
Sí.
Però ja n'ha acabat anant.
No, n'ha acabat anant.
Aquí estàs parlant
de Xiquili 4,
perquè, clar,
allò era una mofa
de tot plegat.
Hombre,
no,
el de Xiquili 4
era una altra cosa.
Hi ha un cantant
que es veuen
amb les circumstàncies
contractuals i d'a més.
Com, com, com, com?
Circunstàncies de contracte
amb la discogràfica,
per exemple.
Però també és veritat...
Amb la discogràfica,
amb la cadena...
No, no,
però amb el país
que estàs representant,
si tu no vols,
si tu estàs en contra del país,
és a dir...
També és veritat
que hi ha jugadors
de futbol catalans
que han dit
millor poquíssims,
que han dit millor no
a la selecció espanyola.
Però també és veritat
que quan te posen
tota la teua carrera
al damunt,
el que opina el club
i tota la pesca,
doncs molta gent
va a disgust,
però hi va.
Tu representes el país
i a la televisió
que t'ha triat.
És a dir,
això s'aixina
i si no,
no vas,
perquè no pots anar
allà a contracor,
Carlos.
És a dir,
tu dius,
la persona en qüestió,
pobre,
bueno,
la persona en qüestió
ja sap
què està...
Jo, Mariona,
després,
fora de micro,
et passo una llista
d'alguns cantants.
Això no pot ser,
home.
Fora de micro?
Vale, vas,
inconforme.
Manel Navarro.
Manel Navarro
és el que va fer
aquell gall,
no?
Manel Navarro
estava en contra?
Me'n recordo,
la segona final
d'Operació Triumfo
l'any 2003,
cap dels tres representants
volia representar
Espanya-Eurovisió
en Esquerra de Rosa.
Era una basca,
un andalus
i una catalana.
A veure,
un moment,
però si vas a un concurs
que el premi
és anar a Eurovisió,
no t'hi present?
Vull dir,
què coi hi fots,
el concurs?
Carlos,
no,
és que això no pot ser.
Això no pot ser,
però està molt bé
que passi.
Ben, sí,
sí,
però, vamos,
és el premi,
és com dir,
no vull que els 100.000 euros,
sí, sí,
clar,
és que el premi sí,
sí,
no?
Jo no tindria cap problema,
jo quan em presento
a un lloc se bombaig,
però hi ha persones
que sembla,
o cantants que no els agrada.
Home,
podria vostè presentar-se
a un lloc precisament
perquè s'hi guanya
per dir no hi vaig
i muntar el pollastre
perquè tu creus
que això ajuda
amb la sensibilitat.
Bueno,
però me tranquil·liza molt
saber que...
És una mica també la transcendència
que li donem al festival
moltes vegades,
que no deixa de ser un divertimento
i que és cert
que a través d'aquest divertiment
es transmeten valors,
idees...
És molt més que un divertiment,
ja,
és molt més...
Ho hem convertit
en una qüestió d'estat
entre píton i flautes,
Carlos.
Quan Serrat va dir
que no volia representar Espanya
si no cantava en català,
que també podia ser qüestionat
perquè estava representant
una dictadura
i la gent que hi va anar
representava una dictadura,
o sigui,
tot sempre és molt bé.
Quan va dir això,
Espanya havia de guanyar
aquell festival.
L'havia de guanyar
perquè també era una qüestió d'orgull.
Sí, sí.
I també se n'han contat
un milió d'històries
sobre com va guanyar Maciel,
però ves a saber exactament
fins a quin punt
tot allò té veritat
o ella va guanyar
senzillament perquè tenia els mèrits.
Hi ha molta gent
que diu que no va guanyar per mèrits.
Bueno, jo,
la primera vegada que vaig...
Fa molts anys.
La primera vegada
que vaig sentir,
Carlos,
que Maciel no havia guanyat límpiament,
quasi em tira des del balcó,
perquè no m'ho havia plantejat mai.
Que sigui un primer pis.
Tu què?
Va ser que la maquinària
d'aquell moment del règim
va posar molts esforços.
És que, clar,
va quedar per sobre
de Chris Richards
amb congratulations,
que és un...
Ai, estàs.
I tant, congrats.
És de bé.
Que bona sovies en castellà
també hi havia allà.
Sí, a més de ben tard.
Carlos Sant Andrés,
gràcies per acompanyar-nos.
Que vagi molt bé el dia.
Adéu.
Avui volia parlar també amb vosaltres,
però vaja, no tindrem temps.
Heu vist aquest vídeo
d'aquest metge protagonista
del nou vídeo promocional
de l'Institut Català de la Salut?
No.
És un vídeo d'un noi
que treballa en una zona rural de Catalunya
i es veu que és molt guapo.
I llavors la gent ja comença a dir
que és molt guapo
i ara ell ha fet un tuit
dient que se sent molt trist
i que és molt bèstia
tota la pressió que ha rebut.
Per ser guapo?
Perquè la gent m'ha començat a dir
que era guapo.
Per ser guapo?
O perquè això ha eclipsat?
Perquè la gent ja ha dit guapo.
Diu que això és una acusificació.
Ai, mira.
Perdó.
Jo crec que estem...
A veure.
A veure.
Les dones ja saben què és això, eh?
Que guanyen,
que apareguen en un moment.
Sí, però...
Jo l'únic que em pregunta que ha fet
és si l'arriuen a linxar...
Ara, jo li dic una cosa.
Com hagués estat trist per això?
Per aixir per pantalla,
el que dic és...
I si no li ha agradat tan bé,
doncs m'he d'haver fet la noix.
Bueno, primer, vaig a dir-li,
Miquel, tan guapo no em sembla,
però no passa res, no passa res.
No passa res.
El que sí que és de veure
és que el que em preocupa
és que a ell li preocupe
que el seu cos, la seva cara,
hagi eclipsat el missatge que vol donar,
que no sé quin és.
Quin és el missatge que vol donar?
Soc el Miquel Ferrer,
soc metge de Medicina Familiar i Comunitària,
em diuen el metge de muntanyes, no?
Miquel, deu ser molt guapo,
però la veu...
No, explica tota la feina i l'experiència.
Miquel, estic super a favor teu
en l'explicació que fas de la teua tasca,
em pareix segur que és estupenda,
i ja està, no passa res.
Millor que sigues guapo que sigues un orco.
Diu, és molt bèstia i trist,
el que estic vivint.
No és exagerar.
Miquel, deu ser molt guapo,
però la veu no la tens bonica.
Per tant, pots fer televisió,
però no se't passa pel cap per ràdio.
Segur que és un metge fantàstic.
Això segur.
Ja t'ho dic.
I un tio estupendo capaç de fer això.
Bueno, a veure, si acaba de dir vostè que no és guapo
i ara acaba de dir una amiga que vol anar a l'escena de dinar amb ell,
jo ja no entenc res.
Perquè un metge t'ho arregla tot sempre.
Vicent Sánchez, Maria Lacovells, adeu, gràcies.
Ara que veiem.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Hola, carinyo.
Et truco des de Galeries del Tresillo.
Per què he vist que tenen el nostre sofà llit molt rebaixat?
I com que a la teva mare li encanta quedar-se a dormir perquè diu que és tan còmode,
doncs n'hi podríem regalar un.
Què hi dius?
El compro?
Relaxem-nos més.
A Galeries del Tresillo comença la rematada final.
Rebaixes de fins a un 60% en sofàs, sofàs llit, matalassos, decoració i molt més.
Galeries del Tresillo.
Descobreix la bellesa de les illes gregues al nord d'Europa amb MCT Cruceros.
Vuit dies amb tot inclòs i vols des de Barcelona.
O visita la Mediterrània amb embarcament a la ciutat a partir de 823 euros per persona.
Reserva a mcccruceros.es o a la teva agència de viatges.
MCT Cruceros. Un viatge cap a la bellesa.
Si te compraste un coche entre 2006 y 2013, esto te interesa.
Seguramente pagaste de más y seas uno de los millones de afectados por el Cártel de Coches.
Ahora Conocu puede reclamar más del 10% del valor de tu coche.
No importa si ya no lo tienes.
Comprueba tu matrícula y reclama en carteldecoches.org.
Reclama tu dinero Conocu.
Cataluña Rato.
Tinc passió per estar en connexió.
Telefonia conscient que cuida la gent.
Pels competitius i comparatius.
Per les persones que fan coses bones.
Som Conocu, l'única operadora que et farà cantar a la dutxa.
La meva infància és sinònim de compartir i cooperar.
L'acompanyament d'un equip estable i compromès ha estat una guia constant en totes les etapes formatives.
Aquí va començar el meu projecte de vida.
Aquí he après a encarar el meu futur.
Atenció, si està conduint, cuinant, corrent per la muntanya o fins i tot si està a punt de creuar un semàfor,
aturís, respiri, deixi tot el que està fent i sobretot, sobretot, abaixi el volum de la ràdio.
Ja?
Torna a Eufòria.
Torna a l'Eufòria.
A Eufòria estrena l'1 de març a TV3 i a la plataforma 3CAT.
La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Frank Lluís Giró.
Estem de celebració perquè en Xerí Maraster torna a la càrrega.
Perdona que vagi a sac.
Ja hem tingut prou de comèdia.
M'agrada molt el Xerí de mi.
Oi que sí?
Molt.
Doncs aquesta cançó no te la perdis.
A zona toms per la perifèria, abandonant el que era més important.
Perquè el músic d'Aflix enllesteix els serrells del seu nou disc,
tot estrenant en exclusiva a ICAT i a Catalunya Ràdio,
aquesta cançó nova de trinca que es diu Mai Més,
que parla d'aquella cosa de l'amor d'ensopegar unes quantes vegades amb la mateixa pedra.
Ai que sí que això passa, passa molt sovint, eh?
Si ho aplaudes perquè s'hi s'han identificat.
Clar, empatitzen, sí, sí.
Amb això de tornar-hi una vegada i una altra.
Que no t'hagis fet un senyal...
Et diuen, saps, veus que allà ja no va per enlloc i tu vinga allà, vinga allà, vinga allà.
Com un masell, eh?
Sí, sí, sí.
És el que canta una miqueta.
Compartir en pis amb el Gerard Quintana.
Sí, jo diria que ara ja fan cadascú la vida per separat.
En el moment que hi ha un s'ha de...
Independitzar.
Enxerim, per cert, que en aquesta cançó el sentim més pop i més juganer que mai.
Ell diu que és una mena de cançoneta tonta, però ja ens l'hem quedada gravada a foc al cap.
Hola, què tal? Sóc Santifaro.
Com estàs?
Està treballant molt bé per a mi també, eh?
Què tal? Avui us porto una cançó dedicada a tots els pagesos i ganaders
que porten dies i dies de grangers al que faci faltar
amb un casset que ho està petant a tots els seus tractors.
I la cançó és Five Get Overexcited, de Cals Martins.
Home!
Ui, ja!
Això no ho coneix.
Això acaba de sortir, ho estàs, trencapistes.
Fresquet, fresquet, això, eh?
Fresquet, sortit del forn.
Fresquet, sortit del forn.
Del microones, potser els ha descongelats, fins i tot.
Oh, yeah! Five Get Overexcited!
La cançó del dia de Catalunya.
Adiós.
Bravo!
Superarem la sequera.
Oiga, no!
He ganado yo.
Doncs jo no regaré.
Cabreau, incluso.
¡Eh, padre!
Com a la premsa en general.
Hola, els teles pendents.
El matí de Catalunya ara de 10 minuts per les 12.
Amb Gerard Jubany, Carles Roig, bon dia.
Hola, què tal?
Què ens queda pendent a aquesta hora?
A aquesta hora hem de parlar del Barça,
perquè ahir no va patir cap debacle a la Champions,
i això és notícia.
I també parlarem d'altres qüestions polítiques,
com, per exemple, el viatge de Pedro Sánchez del Marroc,
a veure què hi ha anat a fer.
En Carles Herrera, de la Copa,
i sempre que Sánchez va al Marroc,
sempre el dubte sobre què hi ha anat a fer.
Ho he sentit al vostre programa, què tal?
Com esteu?
Tot l'Antoni Bassas?
Home, Antoni Bassas, bon dia.
Bon dia, són les 8.
Bueno, faltant 10 minuts per les 12.
He vist que Pedro Sánchez ha estat al Marroc?
Sí.
Jo recordo quan vaig portar...
fa 42 anys.
No, home, no.
Fa menys.
Fa menys.
Vaig portar el Matí de Catalunya Ràdio al Marroc
durant una setmana.
Oh, sí, ho recordem, i tant.
Et vas emportar al públic, fins i tot, al Marroc.
Has volgut conèixer de fora
per la realitat del País Veí.
Del País Veí?
Del País Veí.
Del País...
Ah, sí, del País Veí, del País Veí.
Del País Veí, del País Veí.
Del País Veí, del País Veí, sí, sí, sí.
Va ser un viatge enriquidor.
Hi ha el coneixement de l'altre,
es veeix les fronteres, elimina els prejudicis.
Sí, sí, sí, tot això.
Recordo que allà, a Marrakeix, vaig conèixer el Hassan.
El Hassan era un nano,
com aquest que juga al Barça.
I vaig intentar...
La menya mal, estiu.
...aixecar-li la camisa.
Li vaig pagar un preu insultant...
Sentit matafòria.
...per uns ganivets artesanals.
Encara els tia a casa.
Sí, recordo aquell moment.
Els tinc clavats a la paret.
Els tenia abans aquí a la redacció,
però quan vaig marxar vaig agafar la casa.
Els vas emportar, no, ben fet, ben fet.
El venedor...
Jo recordo un moment que vas parlar amb un venedor
que t'ofereix uns ganivets decoratius fets a mà,
una cosa artesanal, tradicional, d'allà,
i tu li vas voler comprar per...
Tres euros.
Tres euros.
Tres euros.
Home, recordem aquell moment.
Parlem en directe des del Palau de Congressos de Marrakeix,
i aquí, davant dels 200 oients del programa que ens han acompanyat,
ens acompanya Hassan Lyon.
Hassan, què tal?
Ben, amigos.
Com estàs?
Muy bien.
Sí?
Sí, señor.
Vamos a ver, què m'ofereces?
Tengo cotxillos aquí,
dos cotxillos verde-ver,
que he deixat ahí.
Una cosa maca, eh?
A Cisán y Os, todos a la mano.
Molt bé.
Jo te doy tres euros.
¿Estás loco, amigo?
¿Tú quieres comprar un caminillo al precio de una cabra?
Pero yo no tengo más, no, tres euros.
No, si no, no, me voy, Dios.
Déu, déu, no, no, me'n vaig, me'n vaig.
Teatro y del bueno.
El país de regatía no son precios viejos.
No, porque...
Nunca ha enfadado, señor.
Si te ha enfadado, nunca la compra.
Yo no estoy enfadado, pero yo, només tres euros.
No, si quieres, a 30 euros.
30 euros?
Sí, señor.
No, home, no, 30 euros, no.
No podem pagar més.
Home, a veure, Antoni, aquí vas...
Va ser un moment molt emocionant.
No, vas retejar una mica, eh?
La primera mà, el que passa a la realitat d'aquest país, voleu que us confessi un secret ara,
ja que ha passat molts anys, que ha passat 44 anys des d'aquell dia.
No, era fa menys.
En Hassan, en realitat, no existia.
Què dius, Antoni?
Com que no existia?
El Xavier Graset.
Saps què en Graset feia, com veus?
Aquest que sentíem ara era...
Feia el Manolo i feia el Hassan.
Això va sortir un dia en una reunió i en Graset va dir...
Com vau arribar a crear aquest personat?
Ja que aneu a Marraqueix, podríem fer un...
En comptes del Manolo, podríem fer el Hassan.
Hassan Lyon.
I va començar en Graset a fer...
Dic, fes un castellà, que això apropa més a la gent que ho pugui entendre,
perquè si ho feia amb l'idioma marroquí, no s'entenia.
Ningú haguéssim canviat de misura.
I Graset va començar a parlar i dic, és boníssim, això ho hem de fer.
Són anècdotes de la ràdio.
No, no, i nosaltres content que ens les expliquis.
Per què no es troba aquestes passades que sí que trobes en altres moments del partit?
Jo crec que avui és un molt bon partit.
Hòstia, no, i tu, que ha anat collonut, eh?
Vinga, parlem del Barça perquè aquí s'hagués pogut guanyar,
però un empat no està malament.
No, el Barça va jugar bé a la primera part, a la segona ja no tant,
i ara a veure si Montjuïc es pot tancar la classificació pels quarts de final.
A veure si es pot tancar, a veure si es pot tancar, no.
Hem de passar quarts de final per collons.
President Laporta, bon dia.
Perquè si no ens classifiquem pels quarts de final de la Champions,
i no ingressem els 15 o 20 quilos que ens donaran...
Si no ingressem els milions de la Champions,
en Frenki de joc no serà l'únic irritat del club.
Perquè vostè ara no està irritat.
Perquè jo també em sé irritar.
Jo no estic irritat.
Encara no, encara no ho està.
Aquest és el meu to normal, la conversa.
Estic normal.
Ara està normal.
Jo el vota Fumairo, que em vaig dir, ara estic així.
Com demana el primer plat?
Porti'm el primer plat.
Porti'm les costelles de porc amb llamàtol, sisplau.
Porti'm-les, ja.
Això és un dia normal.
Un dia normal de la meva vida.
Però a mi també s'emirriten no només les aixelles,
que de vegades quan fa molta calor s'emirriten una mica.
Això hi ha gent que li passa.
Perquè aquí la zona dintre de la cama també s'emirriten.
Entens o no?
Però això és una cosa...
Perquè al club tots, tots estem fent molts esforços econòmics
per mantenir el primer equip.
Ho sabem, ens compta...
Que m'he hagut d'escanejar l'Iris, collons!
Per 70 euros!
Van a fer allò de l'ull, eh?
I l'Helena Fort també hi va anar.
I el Deco.
No, ens estem escanejant els ulls per pagar el sou dels jugadors.
La situació és dramàtica, veig, que...
Fins i tot els treballadors de les obres del Camp Nou
estan cobrant menys pel seu barcelonisme.
Bueno, no sé si és barcelonisme dels treballadors.
Però ells no ho saben, però estimen el Barça.
El que s'ha de fer és pagar-los el sou...
Això, davant de les informacions d'aquest, d'aquest, d'aquest, d'aquest...
D'un argument que teniu...
Vaig anar al Camp Nou a conèixer aquests nanos que estan fent obres.
Ah, sí?
Els treballadors, sí.
Vas parlar amb algú?
Vaig parlar amb en Hassan.
Sí, el Hassan hi és.
Portant la sabarreta del Barça.
Sí, sí, sí, home.
Està explicant la seva història molt apassionant.
Hem donat la sabarreta del Coutinho.
Perquè ens sobrava.
Li van donant coses.
Però mira, a mi m'agradaria fer un missatge a tots aquests treballadors del Camp Nou.
Crec que s'ho mereixen, pel seu esforç.
Em deixeu?
Sí, envia un missatge.
Però si vol enviar un missatge...
Ja de gust.
Aquí està.
S'ha portat la música, també?
Ara el to què és?
Perquè si que Valls era normal, aquest to que està fent ara.
Aquest to és un to greu.
To de...
De missatge.
De motiu.
To d'emoció.
Que vol tocar la fibra.
Que vol tocar les emocions de les persones.
És un to sup.
És el sup.
El meu sup.
Això és llenguatge tècnic.
Exacte.
Abans era el normal i ara és el sup.
Ara és el sup.
Trabajadores de les obres del Camp Nou.
Gracias por estimar el Barça como lo estimáis.
Fácil en català.
Gracias al sudor de vuestra frente.
Es que no entén perquè fa el castellà.
Nuestros jugadores pueden cobrar puntualmente un salario justo y digno.
No, no, no.
No vaig a per aquí perquè, a més a més...
Cuando terminéis, a algunos ya las he regalado, pero os regalaré a cada uno unes camisetas de Coutinho y de Pianic, que no sobran.
I amb els demás, el FC Barcelona us harà una cuenta de Spotify Premium a cada uno.
Per escuchar les músiques aquestes que escucháis.
Visca el Barça.
Ja ha acabat, president?
Sí, jo crec que me'ls he ficat a la butxaca.
Sí, segur que sí.
Per cert, president, hem sabut avui que el club ja ha escollit el substitut de Jonathan Giraldes al capdavant de l'equip femení.
El substitut de què?
Jonathan Giraldes, és una persona, l'entrenador de l'equip femení.
Ah, sí, sí, sí, home, i tant, les nenes.
Ja tenim nou entrenador.
Serà en Pep Romeu.
Pere, Pere, Pere.
Pere, Pere, Pep.
No, Pere Romeu.
Pere Romeu.
Ah, no, bueno.
Estic segur que serà un gran entrenador per les nenes.
Per l'equip femení.
I cobrerà menys que el Giraldes, que és molt important.
Tinc una altra, president.
Gràcies.
Bueno, bueno, bueno, bueno, bueno, culés.
Estàis contentos, ¿no?
Senyor Rubiales, què li passa ara?
Bueno, pues que estoy escuchando que habláis del equipo de la Chiquilla.
L'equip femení.
¿Y estaréis contentos, no, con la Alessia Putella?
No, tragui aquest tema ara, perquè és polèmic.
No, perquè la Chiquilla ha jugado 7 partidos.
No le digui Chiquilla, però...
No, no, escúchame, ha jugado 7 partidos desde 2022.
Sí, sí, sí, no, no, si ja ho sabem prou.
Y ahora se ho va con la selección.
Sí, menudo coraje.
Ho sabem, ho sabem.
Si es que yo os vengo avisando desde hace tiempo,
esta chica es una tiparraca de cuidado.
Però, claro, no se puede decir nada ahora.
No he dicho nada, no se puede decir nada.
No, no, es que no se puede decir nada ahora.
Tiparraca no, no es pot dir.
Que estas chicas hacen lo que les sale del potorro.
Hame caso.
Y potorro tampoco es pot dir.
Laporta, presi, mira lo que hicieron conmigo,
que por un piquito de nada se me echaron de patita en la calle.
Ojito, ojito con la Alessia,
que de momento se ha cargado al Jonathan.
Después irá por ti, Laporta.
Después por Xavi.
Y después se cargará el presidente de la Generalitat,
si le da la gana.
Muy bien, por cierto, la encuesta de la Generalitat, por cierto.
Muy bien, me ha gustado mucho.
Que los chavales catalanes piensan que el feminismo se ha terminado.
Sí, hasta un médico de montaña dice que está triste por decirle guapo.
Sí, sí, es veritat que esto ya no puede decir nada.
Si a usted le agrada, le agrada aquest rum de Catalunya que está agafando.
Hombre, a mí me encanta, porque es que la otra mitad de los jóvenes
no dicen lo que piensan porque están acojonados.
Porque suben jóvenes catalanes, que yo pensaba que...
Arribem al punt de les 12.
I després l'equip de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Fins ara.
Vinga, vota, dale.