Sonan los pitos de las 12.
Aparece Manel Elías como una aparición.
Pero ahora nos explicarás.
Pero la verdad, Manel, que has fitxado...
No, no.
Només ha sido una conversa tranquilidad y reposada,
pero con toda la fuerza de los informativos de Cataluña Rádio.
Tiene un perfil perfecto del nuestro proyecto político.
¿Quién perfil?
¿Por qué?
Porque nos ayudará a restableir conexiones,
en el caso que necesitamos una colaboración internacional.
En Rússia.
¿Y el voto?
Exacto.
El voto podría ir a la número 3.
Sí, i tant.
De l'associació de veïns, i tant, i tant.
El 4!
Està complicat, l'associació de veïns, a casa meva.
Ah, sí?
Ui.
Ui, perquè tens guerra, ara.
Hi ha tema, eh?
No, perquè a casa som 4,
per tant, anar de número 3 està molt disputat.
Crec que vaig al 4.
Si necessites corresponsal de guerra, jo puc anar en un moment.
Fa de malfer a 4.
Jo crec, vota, que us hauríeu d'animar a tenir un altre,
perquè si no no es pot desempatar, eh?
Mira, prefereixo dir les notícies.
Bueno, home, no et posis així, ara.
No siguis tan seriós.
Que has fet Setmana Santa, has fet festa.
Sí.
Has notat, has notat.
Has notat al Pallar Sobiran.
Has anat a treballar aquestes.
Un to diferent.
Has d'un caràcter.
Van bé els dies en família.
Ah, això sí.
Ha venit a Punta Cana conmigo.
Molta mona?
Ja va venir molta mona?
Sí que hi ha mona, sí.
Doncs vinga, va.
Les notícies.
Home, calli, calli.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Israel informa de l'obertura d'una investigació independent i feta per professionals experts
sobre l'atac que ha matat set col·laboradors, quatre d'ells estrangers, del World Central Kitchen,
una organització que repartia menjar a Gaza.
L'exèrcit, que no ha donat cap detall de com i quan es farà, ha transmès el condol
al fundador de l'ONG, el cuiner José Andrés, i també la tristesa pels fets dels països aliats.
D'aquesta manera surt el pas de la consternació internacional que ha generat l'acció
en condemnes i exigències d'explicacions a Tel Aviv per part de molts governs.
El plenministre australià, d'on era una de les víctimes,
Antonio Albanese, s'expressava en aquests termes.
Aquesta és una tragèdia humana que no hauria d'haver passat mai.
Això és completament inacceptable.
I Austràlia buscarà la rendició de comptes completa i adequada,
com s'esperaria, de com podria haver passat això.
Des de Jordània, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
s'ha afegit a les peticions d'explicacions.
Hores abans havia anunciat que la Moncloa reconeixerà Palestina
com ha estat abans del juliol.
Primera presa de contacte aquest matí entre els sindicats dels treballadors de les presons
i la Generalitat, després del relleu a la direcció del centre penitenciari de Mas d'Enrica Tarragona.
Segons han indicat fons pròximes a la reunió a Catalunya Ràdio,
han acordat crear una comissió específica per abordar la seguretat a les presons.
El conflicte va esclatar arran de l'assassinat,
ho recordareu d'una cuinera de Mas d'Enrica a mans d'un intern el 13 de març.
Barcelona, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia. Els interlocutors dels sindicats
han estat la secretària d'Administració i Funció Pública, Alicia Corral,
i el secretari general de Justícia, Jordi Martinoi,
ja que els sindicats no reconeixien com interlocutors vàlids
ni la consellera de Justícia ni el secretari de Besures Penals,
la dimissió dels quals van demanar les setmanes passades.
Fons sindicals expliquen que s'han emplaçat per dues reunions més,
dijous i un altre dimarts de la setmana que ve.
En una comissió s'abordaran mesures relatives
a reduir les agressions dels interns cap als funcionaris
i en una altra comissió es reprendrà la negociació de les condicions laborals.
Els sindicats vinculen la desconvocatòria de les vagues convocades
pel 26 d'abril i l'11 de maig a l'èxit d'aquestes negociacions.
Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio, Barcelona.
La investigació del crim d'emposta continua i ja s'ha identificat la víctima.
Els Mossos d'Esquadra confirmen que es tracta de l'exparella del detingut.
L'home passarà a disposició judicial els propers dies.
Emposta, Jordi Barranca.
Bon dia, es tracta d'una dona de 34 anys i exparella del detingut de 47.
L'home tenia una ordre d'allunyament sobre ella
i també havia rebut diverses denúncies als veïns del bloc on vivia.
Fons pròximes al cas han explicat a Catalunya Ràdio
que primer l'hauria matat i després l'hauria escoarterat.
El presumpte autor del crim es preveu que passi a disposició judicial en els propers dies.
Mentrestant, Emposta ja ha decretat tres dies a dalt
i aquesta tarda es farà un minut de silenci en rebuig d'aquest crim.
De confirmar-se seria el sisè feminicidi de l'any a Catalunya.
Jordi Barranca, Catalunya Ràdio, Emposta.
L'atur ha baixat el març a Catalunya en prop de 2.000 persones
i el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social ha crescut en 32.000.
El sector serveis ha estat el més dinàmic, coincidint amb les vacances de Setmana Santa
i sobretot a l'hostaleria i la restauració de les demarcacions de Tarragona i Girona.
Segons el secretari d'Ocupació, Enric Vinaixa,
l'activitat turística té un impacte positiu en el mercat laboral
i a més s'està allargant tot l'any.
El sector turístic ha contribuït molt positivament
per el moment en el qual s'ha produït també la Setmana Santa.
Està immers en un procés que les estacionalitats que hi havia tradicionalment
cada cop són menys profundes
i això hi té a veure també amb el factor climàtic,
el canvi del comportament del temps.
Per primer cop des que va esclatar la pandèmia fa 4 anys
s'han detectat menys de 1.000 casos de Covid a tot Catalunya.
Segons dades del Departament de Salut corresponents a la setmana passada,
ara mateix hi ha detectades 877 persones amb coronavirus
i hi ha 152 malalts hospitalitzats,
dels quals només 4 són a unitats de cures intensives.
En general, els centres d'atenció primària també ha baixat molt
les consultes per virus respiratoris l'última setmana
i han passat d'atendre'n unes 44.000 consultes a 33.000.
Esports, Marcos García.
Un cop tancada ahir la nit la trentena jornada
de Lliga de Primera Divisió,
el Girona té un coixí de 9 punts a la zona Champions.
Els gironins són tercers amb 65 punts.
Atlètic Club, de Bilbao, fora de Lliga de Campions,
és el cinquè amb 56 al Madrid, recordeu.
És el líder amb 8 punts de marge sobre el Barça,
8 jornades per al final d'aquesta Lliga.
La Federació Espanyola de Futbol ha establert per demà
una reunió extraordinària de la comissió gestora
per convocar eleccions a la presidència.
Encara en futbol, aquest migdia presentaran Ferran Costa
com a nou tècnic de l'Andorra de futbol.
Fins ara, Costa entrenava el Badalona futur.
En ciclisme, avui, segona etapa de Litzúlia,
la volta al País Basc entre Irún i Can Bó.
Té 160 quilòmetres i només un port de tercera categoria.
L'eslober Primoz Roglic és el líder.
En tenis, Albert Ramos jugarà avui als setzents
de final del torneig de Marrakej al Marroc.
El mataronís s'ha d'enfrontar amb el suís Stan Babrinka.
D'altra banda, Paula Badosa debutarà al torneig de Charleston als Estats Units.
Jugarà a la primera ronda contra la nord-americana Daniel Collins,
última guanyadora del torneig de Miami.
Fins aquí, les notícies.
Atenció, jurat, posarem un on-field review
perquè valoreu la possibilitat de premi.
Atenció, sisplau, reverse left a poc a poc.
Reverse left amb l'aposta decidida
per generar llenguatge esportiu en català, sí?
Veiem? Super slow, on es veu punt d'impacte,
es veu clarament l'adaptació a l'actualitat dels nous formats.
D'acord? Sí? Acabem.
High behind, que demostra com comparteixen
la passió per l'esport amb l'oixent. Estem d'acord?
Sí, estem d'acord. No, no, no, no cal,
sens dubte hi ha premi, hi ha premi claríssim,
el concedim.
El Tot Costa de Catalunya Ràdio
està guardonat amb el Premi Ràdio Associació 2024
com a millor programa de ràdio.
De dilluns a divendres a les 7 del vespre,
Tot Costa.
Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Què tal, Nadine Ràdio?
¿Qué tal?
Muy buen día desde la meteo de la última hora.
¿Cómo está?
¿Qué tal, meteo Mauri? ¿Cómo va esto?
Estoy aquí por un motivo.
He desplazado a los trell para hablar del tema Molina.
¿Qué?
Es que qué tema, ¿eh?
¿Qué tema?
Estamos todos en shock.
¿Tu por qué partido te presentarías?
Si t'haguessis de presentar.
Jo faria el PNC, que seria el partit nudista de Catalunya,
en tant que m'agrada molt fer nudisme.
Nudisme amb Artur Mas, no?
Amb Artur Mas i amb què vulgui.
No fas distingus a l'hora de fer nudisme.
No, no, m'és igual.
El nudisme és llibertat i un partit que promulga la llibertat sempre està bé, no?
I imagina, els mítics amb pilotes.
Sí.
El que passa és que hi hauria una cosa que és que els mítings
i els partits polítics, quan fan convencions,
porten aquelles acreditacions tan grosses...
Ah, sí, clar, és veritat.
El PNC, l'acreditació...
No, la portes penjada igual.
La portes penjada igual, el del coll.
Del coll.
Que no sé per on va.
És tota una altra part del cos, si vols.
Sempre.
Vull dir que es pot posar molt creatiu.
No cal ser observat.
El nudisme no és observat.
No, no, no, és una cosa natural.
La brometa fàcil amb el nudisme és una cosa que hi hauria de ser.
Nois, sisplau.
Ja està bé, comencem bé, eh, nois?
La punta de llança del projecte seria...
Sí, farem aportacions de qualitat i ja està.
Seria jo.
Què diuen els companys de la tele d'aquesta notícia que comentàvem?
Tomàs Molina, número 2 a les europees per Esquerra Republicana.
Hi ha moviment.
Hi ha trasbals a la METE, com deia el Pellisset.
Suposo que tots els estiguen.
Deveu estar pendents de si surt, escollir,
haurà d'agafar una excedència,
llavors algú haurà d'ocupar el lloc de...
Jo ja tinc lloc.
Sí, però algú ho haurà de fer de Molina, diguéssim.
Algú haurà d'assumir que hi ha...
Hi ha el Jofre Genové, no?
El Jofre Genové.
Enric Agut.
Aquell que sembla que estigui enfadat.
Que són iguals, els dos no saps mai quin és quin, eh?
Són els Dupont i Dupont de la meteorologia.
El Jofre i l'Agut...
No saps mai, eh?
Jo personalment, perdona'm, Mauri, però jo soc molt de Cordomí.
El Cordomí ho saps.
No, no, jo soc...
Perquè és el més simpàtic, tu.
El Cordomí ho saps.
No, no, i la Gemma Puig, què?
La Gemma Puig, sí, sí, sí, sí.
Aquí només parlant d'homes.
Home, no, no, no, i el...
I l'altre, el...
L'altre.
Sí, home, el Picó.
El Picó, que és el que us ho diu, és el Picó que us ho diu.
T'imagines que tornés ara, el Picó?
No sé si està per la labor, eh?
Seria, vamos, el retorn de Puigdemont i d'en Picó.
Oh, què més vols?
Que seria...
Vam fer, marxo, que esteu fent.
No, no, et pots quedar.
Ens quedava en Ramírez, també, per comentar d'home del temps, no?
El Daniel Ramírez.
El Daniel Ramírez, sí, sí, sí, sí.
No, no, sí, escolta'm, això és una bona colla.
No, hi ha una bona camada.
Que no n'hi hagi massa i tot, ara, aquí penso.
Poder ser un excès.
Ja ens hem de fer boletics més.
Una camada, eh?
Una camada de...
Com llops, com gossos.
Una camada de què és?
De quin animal és?
Gossets.
No ho sé, gossets.
Què de lloc?
Doncs escolta'm, hi ha molt bé aquesta tertulia política, eh?
Sí, no, tenia ganes d'adèr-ho, teniu un programa meravellós, gran altaveu.
Gràcies, gràcies.
Tu també, tu també tens un programa meravellós.
Visca el Mateo Mauri, a rebeure.
Visca, visca, visca.
Adéu, adéu, adéu.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
la Pasqua radiofònica dels vostres migdies,
amb unes mones de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
L'aira fita.
Good morning, Quim Morales.
Ai, sí, que torna a Nova York, eh?
Ja, escolta, ja s'enganxa, eh?
Com ha anat?
Ha anat super, very well, Fandango.
Super, very well, Fandango.
Jordi Ramoneda, bon dia.
Hola, què tal?
Xavier Pérez d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
També saludem l'Aina Austré i l'Alba Castellbi
i donem la benvinguda a l'Àlex López,
estudiant en pràctiques,
que ens ve des del postgrau d'especialització universitària
de guió i realització de programes d'humor.
Carai!
Carai, el primer examen és aprendre-te el nom del postgrau, eh?
Doncs sí, però jo fa anys que dono les classes
i mai me'ls ha de llegir perquè...
Sí, sí, és bo que et dona un diploma, eh?
Quan l'acabes...
És un tio preparat.
No, no, no te'l dona.
L'has de pagar.
Home, sí, sí, sí, però ho pagues de gust.
Sí, perquè llavors ets guionista i productor de audiovisuals.
No, i que el paper és bo.
Sí.
No te l'imprimeixen allà, el diploma, amb una impressora.
Ara, amb un dinar 4, no.
Així com els títols oficials de les universitats bones, oficials,
el signa el rei d'Espanya,
això qui ho signa?
El Toni Soler, suposo.
El Toni Soler seria el rei de la comunicació.
Home, a mi em fas triar...
Quina assignatura em fa més il·lusió, el rei o el Toni Soler?
Sí, el Toni Soler, el rei de Catalunya.
I el Manel Lucas, també deu afirmar, que és el coordinador.
Què més vols?
Hasta luego.
Què més vols?
És dimarts 2 d'abril...
Ai, que no he saludat l'Albert Joder.
Hola, què tal?
Hola.
La Montse Durán al control central i qui us parla en Quim Morales.
Dimarts 2 d'abril, l'última hora ressuscita d'entre els morts
per seguir amenitzant els vostres migdies
amb un macies de la transparència fiscal,
com és en Joel Díaz, que ara ens explica
què fa avui amb els vostres impostos.
Catalans i catalanes, avui amb els vostres impostos
aniré a comprar una caixa de Fortasec Plus.
Ai, que no estàs fi.
He passat uns dies al Delta a l'Ebre,
terra, terra acollidora,
com no n'hi ha una altra a Catalunya,
perquè això és com els animals lletjos.
Els animals lletjos són els més carinyosos.
Sí.
Ho saps, això?
Sí, si com veus un guetjo.
Perquè per la cuenta que les trae, no?
Perquè si no, no els estimaria ningú.
Doncs una mica amb el sud de Catalunya passa el mateix.
Això és un gen adorable.
Que són lletjos.
Bueno, tenen patroquímiques, tenen centrals nuclears,
tenen coses horribles,
i llavors això els ha de fer més acollidors
per força, perquè si no, no hi aniria ningú.
He estat al Delta a l'Ebre, m'han tractat molt bé,
he menjat molt de xapadillo.
Què és bon?
Xapadillo és l'anguila fumada,
en salassó, em sembla, també.
Com una enxova, però d'anguila.
No sé, parlar català.
Sí.
I llavors la frelleixen.
Em se l'obren.
Llavors n'he menjat molta i m'ha sentit malament,
i llavors ara tinc cagarrines.
Sí.
No sé si sabeu que els intestins diuen
que són el segon cervell del nostre cos.
Doncs jo soc subnormal a nivell intestinal.
Molt bé.
D'acord?
No, no.
M'agrada fer aquesta metàlora.
És veritat que allà l'Ebre
em tenen molt poc, però somriuen sempre?
Sí, el poc que tenen, et donen.
Ostres, molt bé.
Els hi vas portar bolis i tot això.
Ara els arrossars encara estan secs.
Ara d'aquí poc obriran les...
No, no, si l'Ebre baixa.
Com baixa l'Ebre?
No, no, no ho diré,
perquè ara ja...
No, no, no.
Realment hi ha molta aigua a l'Ebre,
no ens preocupa.
Però jo vull dir una cosa,
jo he estat a l'Aragó,
que l'Aragó està a una hora de cotxe
de Lleida, per exemple.
Per exemple, sí, sí.
Lleida està, que sembla,
al desert del Sàhara,
això no és novetat,
però és que l'Aragó sembla waterwall.
Clar, perquè tenen l'Ebre, eh?
Està tot verd.
Tot verd, tot verd.
Tot ple d'aigua.
Jo crec, Quim, que a Catalunya
ens estan fumigant amb sequera.
Que no sigui un boicot aquàtic.
És que s'aveu plou molt
a Nova York.
A Nova York, sí, no.
Jo he estat a Nova York
i allà ens ha plogut
tela marinera.
A Catalunya també ha plogut.
Hem vist ara que han pujat
els embassaments.
Han pujat fins a un 100%.
No està malament.
La gespa de la Diagonal,
els parterres, aquestes vegades...
Està verda.
Està verda per primera vegada
en molts mesos.
S'han embussat a alguns carrers
perquè hi havia fulles seces.
No passa.
Però no passa res.
És la màgia de la primavera.
I benvinguts tots vosaltres
a una nova setmana
amb un repte per l'Aida Fita,
perquè atenció
que tenim una nova Fita de la setmana.
Oh, sí.
Aida Fita.
Aida Fita.
Aida Fita, aida Fita, aida Fita.
Aida Fita, aida Fita, aida Fita.
De la setmana.
Doncs quan vas de viatge,
ara tothom hem anat de viatge,
aquestes vacances,
alguns més lluny que altres,
com per exemple jo que he anat a New York,
per si no ho sabíeu.
Jo vaig anar a Igualada a veure els sobres.
Ah, mira.
I qui vas a Igualada?
Molt bé, molt bé.
Hi ha aigua a Igualada?
Estava secot, eh?
Però començava això una mica
fer algun ruixadet.
A Igualada?
A Igualada.
Sí, no, no, és que ve d'Aqualata,
que abans era tota aigua.
Què m'estàs dient?
Abans era tota aigua.
Ostres, era un llac.
Era un llac.
Era un llac.
Bueno, saps que Montserrat estava sota el mar?
Sí.
No m'expliquis.
No m'expliquis.
No m'expliquis.
No m'expliquis.
No m'expliquis.
Ni lojas.
Estava sota el mar, de veritat.
Doncs bé, quan vas de viatge,
un dels regals molt comuns,
què és?
Una tassa.
Sí.
Portes una tassa.
Un clàssic.
Exacte.
I per tant, jo aquesta setmana
vull buscar a l'oient amb més tasses,
però no tasses...
O sigui, tasses que hi hagi algun missatget,
que hi hagi un dibuixet,
que hi hagi divertidotes.
Ah, molt bé.
No allò de típiques tasses de l'Ikea.
No, no, no.
Que siguin d'un folclor.
Tasses de publicitat, de record.
Exacte, de records, publicitat, el que vulguis.
Jo en tinc del fricandó matíner
quan el presentava el Gerard Romero i l'Elisenda Carot.
Mira, jo també la tinc.
Va anar molt bé aquest programa.
En tinc unes quantes, eh?
Crec que hi ha més tasses que programes.
Doncs sí.
Agafa, agafa pels teus nens, agafa, agafa.
A mi un amic em va regalar una tassa
que era tota de cares meves.
Ah, sí?
De fer selfies que jo li anava enviant,
els va agafar tots i els va posar en una tassa.
Oh, quin detall, no?
Però aquest amic...
Què?
Qui és?
Estava enamorat.
Estava enamorat.
És un home casat, és un home casat, sí.
Per favor.
És molt amic meu, el Gerard Serra.
És més amic meu que de l'Aida.
Ah, sí?
Això sí que...
Per aquí no passo.
Per aquí no passo.
Per l'amistat no ens hem de barallar, home.
Clar que no.
L'amor es multiplica, no es divideix, eh?
Doncs a veure, aquesta setmana busquem
la persona que tingui més tasses curioses a casa seva.
Que si teniu una tassa de l'Esnupi, una de Ferrari...
Del 3CAT.
Del 3CAT.
Precisament, avui ens sortejarem una del 3CAT
entre tots els que participeu al Mur de les Lamentacions
amb en Joel Díaz.
Perquè avui és el dia per queixar-se.
De seguida us donem el telèfon.
Us el puc donar ara mateix, eh, si voleu.
Vinga, va.
93207474.
I dona el WhatsApp també per la gent que envia les tasses.
Que és el 667-372729.
No envieu WhatsApps al 93207474 perquè no arriben.
No arriben.
És una línia de telèfon normal.
I no truqueu al 667-372729 perquè no us l'agafarem.
No l'agafarem.
667-372729.
Aquesta setmana, l'oient que tingui més tasses a casa
s'emporta un àpat alta.
Estem restaurant al carrer Provença 88.
Una cuina de proximitat.
Una cuina deliciosa.
I, a més a més, aquest dissabte amb música.
Oh!
Amb l'actuació de la cantant El Mari.
Oh!
Home!
Què digueus? El Mari va aquest dissabte.
I va aquest dissabte.
O sigui, aquest dissabte a partir de les 9,
el concert d'Al Mari al Tastem Restaurant.
Garantia total.
No Armari, eh?
No, no, no.
No, no, no.
El Mari és una cantant fantàstica.
Bé, doncs, què més hem de dir?
Ah, sí, que en Jordi Ramoneda avui ens porta
una mica d'autòpsia dels sentiments,
un còctel d'emocions important.
I avui a Còctel d'Emocions
obrim una temàtica que és
emocions i arquitectura.
Oh!
Què dius ara?
Què passa quan a un arquitecte el portes a l'edifici que ell ha dissenyat?
Home, que s'emociona, segur.
És que, a veure...
Amb la gent que hi viu a temps.
Ah, que se li queixen, potser.
Potser sí.
No serà un edifici de València.
No, no, no, no.
De Madrid.
Concretament, de la M30.
Sí.
Un edifici que, bueno, doncs, era vivenda social.
Sí.
I ell va anar allà, doncs, per explicar, per compartir...
Mira, aquí ha posat aquesta tu veïa.
Aquí ha aquest pilar, aquest armari empodrat.
Aquella canonada.
Ai, mare.
A veure què va passar.
Aquella luminosi, aquella cosa, no?
No és que la trava, no?
No, no, no.
Ni Norman Foster.
No.
Aquestes són les pistes que durem i de seguida farem el còctel d'emocions,
però abans hem de connectar amb en Xavier Pérez Esquerdo.
Pérez Esquerdo, no, Pérez Esquerdo, no, Pérez Esquerdo, no.
Pérez Esquerdo, Esquerdo, Esquerdo.
Passen cinc minuts d'un quart d'una del migdia.
Xavier Pérez Esquerdo, bon dia.
Bon dia, Quim Morales.
Ai, ja està motivat, eh?
Ja l'hi agafa per fer de periodista.
L'encanta treballar.
Periodista seriós.
Avui, per fer un tema, mira, ara que parlàvem de tasses amb l'aida fita,
volem parlar del fet que aquest cap de setmana hi ha hagut el canvi d'hora.
Ai, sí que bé, perfecto.
Per tant, ens estem llevant com una hora abans del que feia fa una setmana.
Sí, sí.
La gent té més son i, per tant, puja el consum de cafè.
Hòstia, perdó, m'he pres una altra.
Quants t'has pres avui, tu?
Tres.
Mira, veus?
Mira.
Tu, Xavi, quants cafès t'has pres avui?
Tres, també, Quim, i habitualment a aquesta hora només en porto un.
Un?
Hòstia, per això estàs tan nerviós, no?
Molt bé, molt bé.
Sí, senyor.
T'estic parlant...
Digues, digues.
No, no, digues, digues tu, digues tu, per favor.
Et passo la connexió, Xavi.
Té, la connexió.
Moltes gràcies, t'estic parlant ara mateix des del centre neuràlgic de la somnolència diurna, Quim.
Sí?
Què vol dir, això?
Què vol dir, això?
Doncs la gent va adormida pels carrers, gent arrossegant-se i els que tenen pressa estan traient diners dels caixers automàtics.
Però què m'estàs dient?
Quina relació hi ha entre la pressa i treure diners d'un caixer automàtic, Xavi?
No se sap, són els nervis.
Una persona que està nerviosa compra paper de vàter i treu diners.
Per si de cas ve un corralito.
No, doncs escolta'm, avui amb tu volem analitzar la gent que et trobis per Barcelona,
tenint en compte que hi haurà el canvi d'horari i que anem tots amb una mica més de son,
si s'han pres molt o pocs cafès.
A veure com tu trobes, Xavi, fins ara.
Per la cara ho veuré.
Quim Morales, fins ara.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
L'HP de mi ex.
Hewlett Packard.
No, hijo de puta.
Ah, vale.
Hewlett de Packard.
Com?
Clar, perquè és HDP, no?
No, HDP.
HDP, HDP.
Ah, HDP.
Ah, vale.
No t'inventis una realitat alternativa, Xavi.
Recordeu que avui a l'última hora passarem pel mur de les Lamentacions amb en Joel Díaz, 93207474,
o ens podeu escriure a través del nostre correu electrònic, l'última hora, arrobacatradio.cat,
o ens envieu un WhatsApp al 667372729.
Sí, però diria que millor que truquin, perquè la resposta i l'escalf és més automàtic i arriba millor.
Ah, i allò que fas que els poses una música trista al gust de la persona comunicant,
vull dir que està molt bé.
Queixar-se és un plaer a Catalunya Ràdio.
I també és un plaer descobrir com són les persones que treballen a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió,
una feina que fa gals dimarts, l'Aida Fita, a Corporació Confidencial.
Ai, ai, ai, ai.
Atenció, acaba de fer el gest de mirar amb una lupa.
Amb aquesta... Saps allò de detectiu?
Sí, sí, sí.
D'aquí, m'ha.
Tu has vist mai un detectiu amb una lupa?
Sí.
Ah, sí.
No parant de mirar coses petites.
Sí, molt bé, molt bé.
Doncs aquesta setmana coneixerem més el Francesc Garriga.
Home!
Que és el nostre corresponsal a Washington.
Clar, com que tu ja ets mitja americana, no?
Clar, he dit...
Em vas anar a veure?
Vaig anar-lo a veure fins a Washington abans de passar per New York City.
New York, ja.
I vaig parlar millor una miqueta de les americanades.
Molt bé, molt bé.
Home, n'ha vist unes quantes, eh?
N'ha vist bastantes.
Com tirotejos cada nit, per exemple, eh?
Exacte.
Sí.
Doncs bé, ell fa dos anys i mig que està ja de corresponsal a Washington.
Ell diu que allà, clar, té un ritme molt frenètic perquè és un país que estan passant moltes coses.
Però, clar, jo volia saber si ell té temps lliure.
És un país tan gran, on passen tantes coses contínuament, que sí que tens estones lliures, evidentment,
però allò de dir, tinc una tarda lliure sencera, doncs a vegades el que semblava una tarda lliure es complica,
perquè a l'altra banda del país passa alguna cosa grossa.
O estàs al cine veient una pel·li i no pots estar tranquil, perquè saps que si et sona el mòbil,
igual, sempre home em dius exemple, un tirotec, això pot passar a qualsevol hora, a qualsevol lloc.
Clar, és que el tema tirotejos, jo he de dir que no me n'he trobat cap.
No, cap ni un.
Per sort, no.
Ni algun apunyalament, alguna cosa, no.
No, algun boig, el metro, poset així, que cric.
És que canta.
Es posa a l'Ajuntament, eh?
Sí, perquè fa Nova York, clar.
Mira, tenim una teoria a les més amigues que jo, perquè clar, jo, quan vaig arribar allà,
jo vaig dir, sigues simpàtic amb tothom, allò que xoques amb algú i tu,
sorry, sorry, sorry, sorry, sorry.
Doncs, perquè clar, no saps si aquesta persona pot tenir un arma.
Clar, és veritat.
I allà també vaig adonar que els americans eren molt simpàtics tots.
I dic, que no sigui per això.
El tema de les armes.
Per no disparar-se'ls uns als altres.
Per tant, tenir armes fa la gent més simpàtica.
Mira, és una molt bona reflexió i molt valenta per part teva.
Sí, sí, sí.
I de fet, perquè et cauran hòsties de tot arreu.
Segur que si tinguéssim armes en aquest país, aniria tot com una seda.
Molt bé, aniria.
Segurament sí.
Bueno, tenim la fals.
Doncs bé, després de dos anys allà, jo el que volia saber és si en en Garriga
hi havia algun comportament dels americans típic d'allà que li hagués sorprès.
En aquesta ciutat de Washington hi ha com una mena de capa que ho entela tot,
que és la capa professional.
Llavors, tot està relacionat amb la feina.
I doncs és molt habitual, quan coneixes algú, al cap de cinc minuts ja t'han preguntat
segur, segur, segur a què et dediques i per quina empresa treballes,
i en molts casos quan guanya.
Perquè aquí això els ajuda a col·locar-te en una mena d'escala
per saber ells quin interès tenen en tu i si volen invertir temps en tu o no.
Perquè aquí tothom té tanta feina que si no els interesses molt,
no invertirà en conèixer-te, perquè la gent està aquí per treballar
i per conèixer gent que els ajudi a escalar posicions.
Quina societat, és malalt.
És fort.
O sigui, a mi això em va semblar bastant fort, la veritat.
És allò de per l'interès que era Andrés, eh?
Bàsicament.
Coneix algú i pregunta Rida, què treballen?
No em sembla molt excessiu, però quan guanyo...
Quan guanyo...
Però així l'ubiques, l'ubiques.
Jo aquí a Barcelona el que pregunto és a quina escola vas anar?
Ah, molt bé.
A mi serveix molt per ubicar la gent.
Però si jo et dic al Madrenc...
Eh?
Si jo et dic al Madrenc...
A Barcelona, he dit.
Ah, la gent de Barcelona.
Sí, clar, jo no.
A les escoles de Vila de Blarets no les conec, carinyo meu.
Va.
Doncs bé, clar, jo dic, això, si li havia passat alguna vegada a en Garriga,
que li hagin dit, hosti, mira, pel que treballes, a mi no m'interesses, vai.
Sí que ho he experimentat quan vas a la sala de premsa de la Casa Blanca
i veus que ningú et fa cas, que ningú parla amb tu,
ni a tu, ni al de l'avantguàrdia.
Estem allà sols parlant entre nosaltres
perquè els nord-americans no ens donen bola,
perquè no els hi aportem res.
Normal, també, una mica, eh?
Ostres, sí, home, però, carai, més hospitalitat, no?
Pel Francesc Garriga, sobretot.
Ah, però a mi a l'avantguàrdia més igual per el Francesc Garriga.
El tio allà de la CNN va negant coses importants.
Sí.
I està el Garriga allà, no, que he de fer una peça pel TN, home.
Clar, de fet, ell va dir, diu, m'ha recol·locat una mica, no?,
perquè tu surts d'aquí a Catalunya de...
Bueno, doncs que és un periodista reputat, no?,
de, hosti, Francesc Garriga, i vas allà i ets un minnondi
i dius, hòstia, doncs potser no era tan important com em pensava.
Ah, amiga, cura d'humilitat, eh?
Sí, senyor.
Algú hi hauria d'anar allà, també, jo crec.
Doncs sí, ara, ara, i tant, i tant.
Doncs bé, també hi ha coses, òbviament, d'Amèrica
que no li agraden a Francesc Garriga.
No és natural que jo, amb dos anys,
no tingui cap amic de premsa nord-americana.
I això és perquè ells no tenen cap interès.
Per tant, això també és una cosa que a mi em sembla trista.
Aquesta ultraprofessionalització de la ciutat
és molt bona per progressar,
però després també, a nivell personal,
és més freda i més buida.
I després, a mi el que em segueix cridant més l'atenció
i el que no deixarà de sorprendre em
i el que em genera més impacte
és tot el tema de les armes.
Fa dos dies, al davant del supermercat
on vaig a comprar habitualment,
vam matar dues persones.
Hòstia.
Clar.
Això és forte.
Però, a veure, una cosa,
això que no tingui amics allà,
podríem parlar amb el corresponsal de Washington
de ràdio Extremadura?
Però ell el que vol és fer amics locals d'allà.
Clar.
Amb el de la Vanguardia ja deu quedar
per anar a fer alguna cosa.
Clar, ell va explicar això,
que ell té sobretot amics periodistes espanyols
o de parla hispana,
i llavors és amb els americans,
que amb els americans no els parla.
Però també et dic,
americans allà, d'americans,
jo no en vaig veure gaires.
O sigui, a Amèrica no hi ha americans?
No hi ha americans a Amèrica.
És tothom català?
Sí, hi ha molt italià.
Molt italià.
Molt espanyol.
Em vam trobar a diversos catalans.
Em vaig trobar a l'actriu Betsy Tornet.
Home, què dius?
Us coneixeu personalment?
No, no ens coneixem.
A quina gràcia.
Però la vas saludar.
No, no la vaig saludar.
I a la Berta Roca també.
A la Berta Roca, sí, me la vaig trobar.
Ja em diràs tu.
Quina gràcia.
El dineral que t'has gastat per anar a Nova York
per trobar-te a la Berta Roca.
I a la meva redacció.
Imagina't fer-la per aquí.
Doncs bé, hi ha una cosa que volia també saber
era com és la festa allà a Amèrica.
Fatal.
Bé, fatal o superbé, depèn de què t'agradi.
Aquí la festa s'acaba a les dues.
Perquè a les dues no es pot servir més alcohol
i tot i que els locals tenen permís per obrir fins més tard,
diuen, si no puc servir alcohol no guanyaré calés.
I a les dues tanca tot.
Com que tot comença més d'hora,
les rassaques són més curtes.
O com a mínim els matins no són tan durs.
Clar, ja explicava, no?
Dius, si conviden a sopar a les 6 de la tarda,
allà, si són americans, et conviden a les 6 de la tarda.
A les 7 ja m'has fet.
Clar, a les... exacte, a les 7, 8, 9, 10, 11...
Fins a les dues.
Queden moltes hores, llavors hi usen cap a casa
i mira, i l'endemà ni tan mal.
Està bé, està bé.
Mira, una cosa bona que té, eh?
Sortir de festa, perquè no n'hi ha de festa.
Si hi ha poca festa.
A mi no m'agradaria gaire.
Bueno, clar, a Washington...
A Washington qui mana?
Joe Biden.
Ai, sí, és que també.
Joe Biden tampoc.
O sigui, ja no denota a dir,
hòstia, avui ho rebentem, avui cremem Washington, no?
Joe Biden, a quina hora deu anar a dormir?
Joe Biden, a l'estat ja no dorm.
No dorm?
Aquesta edat ja no dorms.
Ah, és allò que ens llavors molt d'hora.
Ja no dorms.
Potser va dormir d'hora, però a les 5 ja està despert, eh?
Sí, sí, exacte.
Però fresc com una rosa.
Bueno, fresc com una rosa, no tant.
Però també et dic, amb el carres que estan les coses allà,
que una cervesa em costava 11 dòlars,
amb això, o sigui, no pots anar enllot?
No cobren més.
No, allà el que fa molès ni fa cola, ni fa...
No m'estranya.
Això era els mínimos de rua del Brasil.
Ah, ja no està això, no?
Ara és una altra cosa.
Bé, són els documents que ens...
Ah, perdona, perdona.
Home, falta la pregunta de rigor, Morales.
Quin és el membre de l'equip de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
que et cau millor?
Seria gaire fita, per favor.
Home, i ara de veritat?
No, és que de fet, clar, personalment només conec el Joel,
i m'ha insultat en antena, per tant no sé si dir el Joel.
Bueno...
Què dius?
Doncs res.
Jo no he insultat, era un altre Francesc Garriga.
Era el dels dos minguets.
Que no fos en una sotana.
Allò que us espereu i comenceu a dir aquest i aquest,
i després ja no se'n recordeu.
Que no t'ho prenguis personal, Francesc.
Home, Garriga no t'hi fiquis, eh, que som amics.
Bestis.
Friends.
BFF.
Ja.
Vé, doncs, trobada entre dos americans d'adopció,
com l'Aida Fita i en Francesc Garriga,
avui al Corporació Confidencial.
Gràcies, Aida.
A tu, Quimorales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Què és una batrucada?
És una trucada amb batuca?
No es diu batrucada.
No es diu batrucada.
Això ho haurà una R.
Ah, batrucada.
Sempre has dit batrucada?
Tota la vida diem batrucada.
Dos quarts d'una del migdia,
som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Anem construint el nostre mur de les lamentacions,
perquè d'aquí una estona us pugueu queixar i desfogar-vos,
quedar-vos a gust amb les vostres queixes al 93207474.
Però abans volem comprovar l'estat de subnolència del país
amb en Xavier Peret Esquerdo.
Sembla que aquests dies de festa se m'han congit al cap
perquè em cauen els cascos.
Pot ser que s'han primat al cap.
Com es deia aquella tribu que feien els caps?
Els Jíbaros.
Els Jíbaros.
Jíbaros.
Molt bé, doncs escolta'm, dit això,
a qui no se li han congit al cap, sinó al contrari,
perquè cada cop és més intel·ligent,
és un portent de la informació i del periodisme.
Xavier Peret Esquerdo, bon dia.
Bon dia, Quim Morales.
És que mira quina passió.
Estàs creant un segell de periodisme propi.
Li donaran un ondes, eh?
I tot avui per parlar de cafès,
que és el que t'interessa.
Quants cafès s'ha pres la gent a aquesta hora,
tenint en compte que anem una mica més adormits
i més somnolents degut al canvi d'horari.
Sí, Quim, això va passar dissabte.
Quan eren les dues de la matinada van passar a ser les tres.
Sí, sí, sí.
I en principi dormim aquests 40 minuts menys,
aproximadament malament, tot el dia,
i ens anem arrossegant.
Que diuen que és per estalviar diners.
No sé si és per estalviar el consum energètic,
però sí que veig cares de persones
que s'estan arrossegant pel carrer
perquè no han pres cafè.
No entenem això dels 40 minuts.
Si a les dues o a les tres és una hora, no?
Ella ha fet un càlcul.
Sí, però diu que allò a dormir, no a dormir,
allò que saps, que vas mitja adormit del tot.
Et desquadra, no?
Sí, sí, sí.
Mira, ara veig una persona que ve pel carrer
que jo crec que no ha pres cap cafè.
Perdona, bon dia.
Home, bon dia.
Mira, estem en directe per l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio, com et dius?
Ariadna.
Ariadna.
La veu és de no cansada,
però jo et veig encara d'arrossegar cansament.
No sé si t'afecta aquest canvi horari.
Jo diria que no t'has pres cap cafè.
Real, no m'he pres cap cafè.
Oh!
És que no prenc cafè.
Ja, ets un geni.
No prenc cafè.
Com és que tens aquesta cara de cansada?
Bueno, perquè em llevo a les 5 i mitja del matí
i aquesta hora és una hora complicadeta.
Sí, home.
Mítica, no?
Sí, però bueno, vaig a base de te.
El te també és un bon energètic.
Sí, senyor.
I el meu secret, que no sé si he desvetllat-li en el Quim.
Hola, Quim.
Hola, què tal?
Hola.
Per què es fa molts, aquesta senyora?
Doncs, a veure, va, t'ho dic.
Digue'm, digue'm.
Quim, sóc l'Ariadna.
Ens coneixem, però no em recordes.
Ai, què dius ara?
Però, bueno...
Però de què ens coneixem, a veure...
Conec molt els teus nebots, els teus nebots.
Ah, els teus nebots.
Els meus nebots.
El teu germà.
El meu germà, el CETE.
El coneixes.
Sí, el CETE, el CETE, correcte.
Ja està, ja està.
Ja està clarament localitzada.
Però què ens coneixem?
D'alguna comunió, alguna cosa o què?
No, que fem càtering per empreses.
I alguna vegada, saps, connectes, l'Ariadna i en Jordi.
Sí, que treballes amb la germana de la Carla.
No, jo treballo amb el Jordi, amb el meu marit.
Tenim un càtering.
No, la germana de la Carla és una altra.
Però la Carla, coincidim amb les nenes a l'escola.
Va, ara sí que t'ha ubicat, eh?
Ara sí, ara sí.
Però ara ens has dit quin és el teu secret per aguantar.
Doncs, a veure, prenc...
No, prenc molt més natural i molt més econòmic.
Prenc un tros de gingebre natural cada matí.
Ah, va molt bé, això.
Però és molt car, eh?
El gingebre és molt car, eh?
Bueno, però t'has de racionalitzar, no cal prendre tota una branca,
però és molt bo.
Amb dejú, amb un got d'aigua templada amb llimona.
Apa, ja tenim un secret.
I no ho passa, que se t'asseca molt el gingebre?
No.
A mi sí, a mi se m'asseca.
Es guarda-la amb aigua.
Es pot guardar amb aigua.
Es pot guardar amb aigua, no ho sé, això.
Bueno, a mi la lògica m'ha portat aquí, sí, i tractar-lo, i tractar-lo.
No, ben tapadet a la nevera.
Sí, sí, sí, doncs a mi se m'asseca, a tu, no sé què em passa.
Doncs això i cafès fora, que ja ho veureu, us anirà superbé.
Vale, Ariadna.
Doncs Ariadna, un plaer haver-te retrobat, eh?
Records al Jordi.
Moltes gràcies, eh?
Bona Pasqua.
Igualment, igualment.
Fixa't, té una casualitat.
Ostres, que petit és el món, Xavi.
Segurament la coneixies tu més que jo.
No, et prometo que no.
No, no, feia cara de cansada, això sí.
Ai, pobre.
Aviam, si trobo algú que hagi...
Mira, jo crec que aquest senyor està molt concentrat mirant el mòbil.
Aquest senyor s'ha pres...
Hola, vostè porta tres cafès a sobre, ja, amb el que portem de dia?
No, no me siento cómodo hablando catalán.
Tres, tres cafès?
No me siento cómodo.
No, si me ha tomado tres cafès, son solo dos por el momento.
Dos, solo dos.
Bueno, pues le falta uno, le falta uno.
Si le falta uno.
No se siente cómodo.
És gros, això, eh?
Posa-li, posa-li una butaca.
Veig una altra persona que tampoc...
Vostè no ha pres cafè, no, avui?
No, no, no ha pres cafè.
Un que sí.
Era un punyet, però.
Un senyor que camina molt ràpid, això és que...
Ara, tu has pres quatre cafès, avui.
Quatre.
Quatre, sí?
Sí.
Oh, l'encertament, gràcies.
El Xavi és un geni.
És el doctor cafeïnes.
Però aquest senyor s'ha cagat a sobre.
Bueno, és que ho notes perquè va caminant ràpid.
Perquè va cagar, com diu.
Va cagar.
Va, un intent més, Xavi, que ens estàs deixant parats amb aquesta habilitat.
Vinga, mira, aquesta senyora va massa contenta.
Se n'ha pres dos de cafès.
Dos?
Dos cafès, al dia?
Dos portes cafè, avui?
Hoy, sí, me has pillat.
Oh!
No, no, no.
No ho potser.
Estàs espantadíssima, eh?
Com et dius?
Sílvia.
Sílvia, què tal?
Jo, Xavi, encantat, eh?
Igual, Xavi, encantada.
Adéu, adéu.
No, que ets l'Anthony Blake del cafès, viu?
Sí, sí, sí, Lluís Pardo.
Un altre dia podem calcular si és tallat, cafè amb llet, cafè xol, cafè americà.
Sí, sí.
Però, escolta, hem de vendre aquest format a la tele, eh?
El 3CAT, eh?
Sí, sí.
Això com ho...
Ah, no, el podria treballar per una marca de cafès.
De cafès, patrocinats per uns cafès.
Mira, el nom, Café para Todos.
Oh!
Molt bé.
Café para Todos.
El 3CAT, que és dir, Café para Todos, eh?
Bueno, sí.
Els usuaris estaran molt contentes.
Si has vist l'Acadèmia, també és una mica així, eh?
Sí, no, no.
Ja parlem de l'Acadèmia.
Un dia n'hem de parlar, però no aquí.
No.
Però és que no és una sèrie catalana, això és el que ens hem de posar al cap.
No, no.
Ja, ja, ja.
És una sèrie que hi surten molts catalans, que això està molt bé.
Però surt a TV3, no?
Sí.
Sí, però també sortirà Amazon Prime, o...
Sí, sí.
No, no, no.
Ja, ja, ja.
Ah, com Barcelona nit de...
De tot que sigui.
Aquesta.
Sí.
Ai, no, cites, perdó, cites Barcelona.
Xavi, ho hem de deixar aquí, que se'ns fa tard, i volem passar després pel mur de les lamentacions,
tenir una mica de còctel d'emocions, i les emocions les has donat tu amb el teu talent
per deduir quants cafès es prenia la gent en el dia d'avui.
Gràcies, Xavi.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Sergi, no ploris.
No, jo no ploro.
Sí, l'avís aquell de Google, o de Facebook, d'avui...
Hace cuatro años de esta foto.
Ui.
I sort que normalment són fotos felices, però jo sempre penso, imagina que ets pèrit, o algo.
I tens allà el mòbil...
I no estàs guardant els accidents de cotxe.
Hoy hace cuatro años, i et surt un tio tombat allà a terra.
El búnker, amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
Recuerda este momento, retratos.
El matí de Catalunya Ràdio.
Aquest dijous, a la tarda de Catalunya Ràdio, l'Ajuntament de Barcelona descobreix els esdeveniments,
els serveis i totes les activitats que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona.
Amb el llibre Tito, excursió al fons del mar, descobriràs un munt d'animals marins.
Oh, és d'un dofín.
Troba-la a la botiga 3CAT i als punts habituals.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Però si tens una patxorra que no te l'aguantes, Agustí.
I tu tens uns d'allò que te'ls trobim.
Passen 8 minuts de dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, disposats a analitzar el complex món dels sentiments.
I si ho fem cada setmana és gràcies al talent que té el Florensa de les emocions,
l'en Jordi Ramoneda, amb el seu còctel d'emocions.
Còctel d'emocions, s'accés el vent.
Còctel d'emocions, serveix l'ofrenc.
Còctel d'emocions.
No, no, ja no tinc més.
De moment ja tenim una altra frase.
Vinga, va, d'aquí a final de temporada ja tenim tota la lletra.
Còctel d'emocions d'arquitectura.
Avui, l'any 1990, al costat de la carretera M30 de Madrid,
es va inaugurar un complex d'habitatge social conegut com el Ruedo.
Olé.
El Ruedo era el nom que li va posar a la gent.
Sí, sí.
No es diu així, no hi ha una placa que ho posa.
Però ja som llocs que...
Devia ser com una plaça d'oros, no?
Potser sí.
Ara diuen el Ruedo, oi?
Clar.
Sí, efectivament, el seu arquitecte era un senyor que es deia Francisco Javier Sainz de Oiza,
nom d'arquitecte.
O, de Oiza, tu.
De Oiza, o sigui, una eminència, eh?
Un catedràtic de l'arquitectura.
Fill d'arquitecte, fins i tot, eh?
Segurament.
I pare d'arquitecte.
I pare d'arquitecte, sí.
Aquest senyor va tenir una idea, que de veritat, jo us ho dic, espectacular.
La idea era maca, que de fet els planos estan a internet i he entrat avui a wikiarquitectura.com.
Sí, molt interessant, wikiarquitectura.com.
Però la seva idea era espectacular, ara en el seu cap.
Sí.
Què va passar?
No va acabar d'anar bé.
El paper ho aguanta tot, eh?
Sí.
Sí, sí, sí.
Bueno, clar, sobre el paper, llavors ell deia que era el contractista.
Ah, sí, sí.
No, però esto te lo han hecho mal.
Mireu si va anar malament, que van fer-li una entrevista a l'arquitecte, com per parlar
una mica de la seva carrera, de com ha anat això, de com va queixida.
Mireu com venia el periodista, quin titular va fer, i com es justificava l'arquitecte això.
Així comença l'entrevista.
El que tenim aquí cerca, el que ha llamado la cárcel de la M30, és un parcero agobiant.
Bueno, a mi me parece agobiant la ciudad.
Entonces romper un parcero agobiant, aunque sea con edificios como ese, me parece hermoso.
La cárcel de la M30.
M'he comprat un pis en la cárcel de la M30.
Què vives, allí en la cárcel?
En la cárcel.
Però ell diu que no, que li sembla més agobiant la ciutat, que ell ha fet això per trencar una mica, no?
Aquest cop que li és... s'ha d'anar sexeixant a poc a poc.
Ja veieu que comencem amb un senyor amb tovall.
Però clar, ja li diuen que ha fet un edifici, que li diuen a la cárcel, quan ell volia que sigués el rovetó.
Clar.
A veure, aquest senyor era una eminencia, com us he dit, així que ell va voler explicar per què va fer aquest edifici així.
Yo hice escuelas redondas en Batán, torres blancas con habitaciones casi redondas.
Este edificio, dijéramos tan extraño.
Oiga, hay que romper por algún lado, porque lo que se puede vivir viendo es el mundo que se vive.
Jo no sé si l'heu entès.
No, no sé.
Cosa redonda, cosa redonda.
Jo no volia en cantonadas, no?
Va tan, va tan, va tan, va tan redonda.
Va a una escola, rodona, i els nens, tots...
Això va molt bé si tenen romba, per netejar, perquè les cantonades li costen.
No hi ha cantos, això és veritat.
Anem, però, deixem el munt teòric, perquè com diu el jove, el paper ho aguanta tot,
anem a descobrir com va ser viure-hi allà.
Ho recordo, o sigui, aquests edificis, si els busqueu a Google, és rodó.
Bueno, no és rodó, no és una circunferència, però té bastantes per rodones.
Aquesta va ser la primera presa de contacte amb els usuaris a qui els havien concedit una vivenda.
Que yo digo que cómo ha salido esto tan mal, tal rollo este.
¿Por qué ha salido tan mal?
Porque en ninguna habitación yo mismo tengo...
Yo tengo varios hijos, la culpa de nadie es mía.
Cuando tenemos 10 hijos, nos han dado dos pisos, nos han dado dos en estas habitaciones, sí.
Bueno, a veure...
Espera un moment, és que no entres res.
No, jo us ho tradueixo.
És que hi ha nervis.
Hi ha nervis, perquè això és el bonic, que quan tu parles d'arquitectura descobreixes les històries humanes.
Com aquest senyor que té 10 fills.
I llavors diu, esto no es culpa de nadie, bueno, mío y de mi mujer.
Vale, clar, clar.
Ningú l'ha obligat a...
I li van donar dos pisos.
I li van donar dos pisos.
Anda, es queixarà.
Vale, què passa?
Que hi ha, en aquest edifici hi ha blocs que són en una part més recta i pisos que són en una part més rodona.
Que els toca el gol nord o el gol sud.
Efectivament.
Llavors, el senyor, aquests senyors són tots a gol nord.
Vale.
És com viure en un revolt, no?
Sí, sí, sí.
Però us he de dir una cosa.
Aquest arquitecte, molt dialogant, moltes ganes d'explicar-se.
Perquè, o sigui, no només és l'obra, sinó que hi ha l'artista que te la pot explicar.
No, no, i cada vegada tu no entens una obra, però quan l'artista te l'explica dius, ah, vale.
Ara ho entenc.
Ara no sé per què, és una merda.
Amb el Barceló o amb el Plensa t'ho explica en aquella manera que dius, hosti, tant que sí, tant.
No ho havia pensat mai.
A mi m'hauria agradat, per exemple, que Joan Miró m'hagués explicat les seves obres.
Et quedaria esperat.
Segur, no, ja m'hi quedo ara, com veig coses.
Tu l'has vist pintant amb un motxo en flames, Joan Miró?
Motxo en flames.
Jo ho he vist, això, eh?
Jo ho he vist, una mena de son Goku, no?
Un súper carrer, no?
Sí, però un moment, un motxo en flames.
Per sobre del llens.
Ho havia fet ell expressament?
Sí.
Del fregament, no, no, no.
No, ara ho havia fet ell.
Jo ara pintaré en flames, tu.
Tot tema.
A veure, on hi havia...
És una cosa que te'n despollones, eh?
On hi havia el problema?
Doncs que entra...
Era...
Es veu que era a la paret rodona, hi havia un pilar i un armari.
Llavors, era el recotonto de la casa.
Canoi no saps si poses la cadira, l'armari no obre bé, el sofà.
Sí, sí.
Els sofà que fan que no entren a lloc ara.
Ui, no, no, no.
L'espai no era correcte.
Entre el pilar i la pare, nosaltres havíem pensat per en un armari.
No, no, però bueno, a nosaltres nos dijeron, eh?
Cuando nos enseñaron el piso aquel piloto, nos dijeron que eran todos los pisos iguales.
Los curvos y los rectos.
Porque eso se desmediava en un metro.
Pero es que el pilar se completa con un armari que va entre el pilar.
Bueno, nosotros nos queremos el armario.
Ah, bueno, pero es que eso está para poner un armario.
¿Qué?
Ahí se lleva la medalla de oro.
Bueno, ja veieu que comença, que comença, que, home, aquí a l'armari,
i acaba aquest usuari dient-li, aquest veí dient-li,
ja t'has llevado la medalla de oro?
Sí, sí, la medalla de oro, eh, li ha dit.
A mi em sembla, però, que aquest senyor ja està posant de la seva part.
S'està explicant.
Digues, Aida.
Tinc una pregunta, que la cosa és, aquestes vivendes els hi donen,
però per què els hi donen aquesta gent?
Aquesta gent les ha de demanar, és vivenda social.
És vivenda social.
És que és un dret, l'habitatge.
Sí, encara que no ho sembli.
Exacte.
I quan és un dret, ja veus què passa.
Arriba un punt que jo crec que és quan li han tocat el Pilar,
ell li han tocat l'armari, que ell s'ha empadat.
Ara, ara.
Ell s'ha empadat.
Ai, ai, ai.
L'arquitecte descansa i se li infla una mica els pilars.
Sainz de Uiza ha querido escuchar las críticas en persona
i tras el canto general de, és usted el culpable, se defiende.
Os dan algo i ponéis pegas.
Pero si me lo ponéis pegas.
Mi pare lleva 40 años viviendo en el port del huevo.
Y le van a tirar una casa que si le dan 20 millones no le da por 20 millones.
Bueno, aquí us han anat algo i...
Això té raó, eh?
Té raó.
Home, però ja sortim d'aquest argument, no?
Ara ja és que ja no en tenim més, no?
Ja sé que és una mierda l'edifici, però és un mandal, no?
O ja estàs, tenis casa.
Què passa?
Que el senyor dels 10 fills té un problema amb l'armari.
Que tot ha passat a l'armari, va?
Quina obsessió amb l'armari, aquest.
Jo t'explico la seqüència.
El senyor diu que ell, a l'armari, no hi caben trajes,
encara que ell no en porti.
Vale?
Però si volgués trajes, no li cabrien.
Vale, vale.
Si yo tuviera que colgar, que yo no soy t'hombre de trajes,
tuviera que colgar aquí un traje, lo colgaba aquí,
pues no colgaba de frente.
Y aquí los no pago.
No, però és un home previsor.
No hi ha hagut trajes, però si tingués trajes...
No, és que ara no podrà tenir-ne,
perquè no li caben l'armari.
El peix de la porta, home, allò que es fa,
que es deixa penjat de la porta.
Un galant de noche.
Ah, un saps com maco que és.
Arribem a la cuina,
que és on tots els problemes arquitectònics conflueixen,
i aquí és on ja ataquen a l'arquitecto.
Ai, ai, ai, ai.
Si la mujer tuviera que cocinar aquí, ¿cómo la va a cocinar?
Sí, estima...
Aquí no hay nada.
Sí, ahora, cocina usted.
Usted ha hecho apartamentos,
porque estos son apartamentos, eh?
Porque estoy acostumbrada a limpiarlo.
Estos son apartamentos.
No son piso para la gente del Pozo del Bodo, eh?
Bueno, estos son apartamentos.
El problema de la cuina és que hi havia una finestra
que s'obría per sobre els fogons.
Ai, ai, ai.
Honestament, a ver, posar pitroceràmico.
Però no necesites campana, no necesites extractor,
perquè la propia finestra ja s'endúeix.
Això de més veritat.
És molt net, això.
I et diré una altra cosa, Jordi.
Poca gent té l'oportunitat de confrontar
opinions amb l'arquitecte de casa seva.
A mi també m'agradaria parlar amb l'arquitecte de casa seva.
Per què va fer aquesta entrada?
Per què va fer aquest angle mort aquí?
Aquí acabem amb el final de la visita.
És quan parlen del lloc on ha d'anar la televisió,
perquè clarament no està ben posat,
perquè hi ha una porta que arriba en el lloc
que no ve d'haver germani.
Aquí és com peta tot.
Ara sentirem.
Aquest senyor que ha anat aguantant...
És que quan toques la tele...
És com els edificis que col·lapsen, peta,
diu la frase que volia dir
i no sé què passa,
que algú tira alguna cosa per terra,
crec que és ell.
Si la de revisió la televisió,
si la pongo aquí,
¿cómo la pongo yo la revisió?
¿Está buena?
Tengo que anularla también esta buena.
Lo mejor es que dejen la casa y te acasar a tu teto.
No, molt malament.
Aquí molt malament el senyor Sáenz de...
De Ouija.
De Ouija.
Molt malament.
Doncs escolta'm,
un còctel d'emocions molt tens avui,
aquest confrontar l'edifici amb el creador.
Hauria de fer un calaclava.
Doncs sí, la idea era un edifici circular,
que no és mala idea.
No és mala idea.
Perquè fixa't tu com és la seu d'Àpel.
Circular.
És una anella també.
Sí, és veritat.
Que té un bosc al mig...
Que no la fes aquest senyor.
Doncs potser era com l'esborrany.
Ah, era...
A mi m'agradaria fer això amb el Gaudí.
Ah, mira.
Confrontar-lo amb la Sagrada Família,
perquè hi ha algunes coses que no les entenc jo.
Jo crec que ell tampoc les entendria.
Anava drogat tot el dia, aquest senyor es veu.
Còctel d'emocions servit
i molt ben presentat per en Jordi Ramoneta.
Gràcies, Jordi.
A tu qui morà.
I recordeu que de seguida,
ara sí,
arriba el moment de queixar-vos,
de lamentar-vos al 93-201-7474.
En Joel Díaz us espera
el mur de les lamentacions perquè us deixeu anar.
Us relaxeu
i, a més a més,
entreu al sorteig d'una tassa del 3CAT.
Què més voleu?
És que jo, jo, jo...
A mi, a mi em donessin aquesta oportunitat
fos jo a oient i ja estaria trucant.
Mira, ja ho està entent.
93-201-7474.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Parlem d'en Toni Cruanyes
que celebra la seva primera dècada
al capdavant del Telenotícies Vespre.
Bon dia, Xavi.
Hola, què tal?
Que sabeu qui és?
Sí.
No.
No saps qui és?
No, no.
Perquè allà no és de Barcelona.
Ah, d'on és?
Ah, no.
De Sitges.
Ah, allà no arriba.
No, no, doncs ja està.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Que no surti d'aquí.
Ah, que ara tenim un pianista.
És un pianista, el programa?
Sí, he pensat que crea un ambient especial aquí l'estudi, no?
Jo, perdoneu, eh, però estic gestionant el Departament de Queixes.
Ai, no em diguis que se'ns queixa molta gent.
Doncs sí, és que no és fàcil obrir el camí del cor en un país com aquest.
A la hora del migdia, a Catalunya Ràdio, que no surti d'aquí.
El món dels famosos a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Cuéntanos la situació.
Sí, escurso.
10 minuts i la 1 del migdia.
Tot a punt per escoltar els vostres elements, els vostres queixes,
les vostres indignacions, amb en Joel Díaz, el mur de les lamentacions.
Va, baixem revolucions i creiem un ambient propici pel lament.
Tenim elements que ens han arribat per WhatsApp, per correu electrònic.
Els hi vols donar sortida?
Si et sembla bé.
I després anem amb les trucades al 93-201-7474.
Recordeu que totes les indignacions que compartiu amb nosaltres
entren als sorteig de la tassa del 3CAT.
Molt bé.
I comencem amb un correu electrònic de la Laureta.
Laureta.
Diu, hola.
Hola.
La meva queixa pel mur de les lamentacions és sobre el canvi d'hora.
Em sembla fortíssim que els de dalt, ho posa entre cometes,
decideixin fins i tot quina hora és.
I nosaltres ho acceptem.
Doncs a mi no em dóna la gana.
Collons, Laureta.
Uau.
És antisistema, eh?
Total.
A la Laureta li recordaria una mica, que faci una mica de zoom out,
que faci una mica la big picture.
Sí.
I recordi allò que deia Plato, el gran filòsof grec.
Què deia, què deia?
El temps és la imatge de l'eternitat en moviment.
Hosti, no ho entenc, però...
Vale, potser entendràs millor el que...
Bueno, fa cent anys, al Paral·lelo hi actuava la famosa coplatista Fernandina Salisacs.
Ah.
Més coneguda com la Sardina Salisacs, perquè era molt prima.
Ah.
Que cantava jo...
No, perquè fes olor de peix, que hi ha gent que fa com olor de peix.
No, no, no.
L'hi deien la Sardina perquè s'assemblava a Fernandina.
Ah, sí, sí.
No estava tan treballant.
Fa cent anys, fa cent anys, aquesta dona ja cantava allò de...
Si a les cinco ja és oscuro, a les cinco y media me fumo un puro.
Sobre el canvi d'hora.
Però no parlava de tabaco.
Ah, no?
Ah, no?
Ah, no.
De què parlava?
Era una manera d'ella d'expressar que, bueno, si a les cinc ja...
S'anava a dormir.
Ja s'anava a dormir.
Ja s'anava a un puro.
Ja es relaxava, no, una mica?
Un puro, una metàfora és el puro.
Bé, passem al missatge que ens han enviat per escrit en Santi, a través de WhatsApp.
Santi.
Santi.
Bon dia.
Bon dia, Santi.
El meu lament d'avui és el mateix de sempre.
El lament de ser pobre.
I de saber que sempre seré pobre.
Perquè, a més de pobre, sóc un gandul.
Bueno, Santi, et coneixes molt bé tu mateix.
Això sempre està bé, no?
Hi ha un proverbi àrab que diu...
El gos que té diners se li diu senyor gos.
Oh?
Senyor gos.
Està bé?
M'ha agradat aquest.
A mi, per mi, per mi.
Qui millor va definir l'agòvio de no tenir diners va ser la grandíssima cantant Yei Ye.
Guillermina Pérez López.
També coneguda com la Guillermina, que no és la mota.
No, no, no, no.
Ah, la que no és la mota.
Que no és la mota.
No és Jake la mota.
No.
Doncs la Guillermina Pérez López, gran cantant de Yei Ye,
quan li cantava el seu amant allò tan bonic de...
A la butxaca no tens ni un duro.
Però a la bargueta tens un bon puro.
Avui la cosa va molt pel puro, no?
Sí, molt de tabac.
Aquí el puro tampoc era tabac.
No, aquí ja...
Ah, no, i què era?
Era un toscano.
El penis.
Era el penis.
93-20-7474.
Això és el mur de les alimentacions de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Un espai de cures perquè, doncs, pugueu rondinar.
És pràcticament un hospital.
Pràcticament, sí, sí.
Aquí amb un to de psicòleg de 60 euros l'hora que té en Joel.
Sí, 70.
De seguretat social, eh?
Explica'm.
Però han d'anar més ràpid els pobres de la seguretat social.
Tens com temps, no?
Jo, com a psicòleg, però sí.
Bé, una hora.
Una hora, eh?
Una hora.
I just quan estàs dient la cosa més important...
Just quan ja estàs parlant de la teva mare, al final tot acaba allà.
Tot acaba allà.
És com un forant negre i tot acaba a la mare, no?
Llavors ja és...
Torna el dia següent.
No tenim més temps, no?
No tenim més temps.
Ai, no.
No tenim més temps.
N'anava a explicar una cosa.
No.
No, no, no.
En fi.
Vinga.
Tenim en Bernardí al telèfon.
Bernardí.
Bernardí, moltes gràcies per trucar.
Estàs aquí?
Sí.
Hola, bona tarda.
Bernardí, me'n recordo que ja la setmana passada vas intentar trucar, però no va haver-hi
manera.
No hi va haver temps.
No hi va haver temps.
Bernardí, vols...
Quina mena d'instrument vols que t'acompanyin al teu element?
Per exemple, un violí, voldries?
Un piano?
Una gaita?
Un violí.
Un violinet, posem-li, per favor.
Vinga, Bernardí, deixa't anar.
Deixa't anar.
Aviam, doncs mira, jo em volia queixar de...
De lo poc que donen les vacances.
Molt bé.
I clar, ara mateix, és que ja s'han acabat.
Ja s'han acabat.
Que pensa que ell va trucar la setmana passada per queixar-se d'això.
Ja s'ho veia venir.
Bernardí, vols que et doni un truco perquè les vacances durin més?
Sí.
No dormis.
O sigui, quan estiguis de vacances, no dormis.
Llavors, tindràs 8 hores més cada dia de vacances.
Que són les que perds dormint, no?
Hola, ben pensat, moriré abans, patiré menys, però com aia deia també.
Bueno, Bernardí, jo el que no puc és resoldre tota la teva vida, però tu me penses en un problema concret, jo et soluciono aquest problema.
Que aquesta solució et genera un altre problema.
Me tornes a trucar un altre.
Clar, dimarts que ve tornes a trucar i t'ho arreglem.
No, però jo t'ho agraeixo perquè estic convençut que hi haurà gent que sí que ho poden aplicar.
Clar.
I els sonararis, doncs, ho veu diran molt més.
Bernardí, què has fet aquestes vacances de Pasqua? On has anat a Setmana Santa? Has anat a algun lloc?
M'han?
Bernardí.
És que parles tan fluix, Joel, que no et senten.
Bernardí?
Em sents?
Ah, ja.
Dic que sí, has fet alguna cosa.
Un moment.
Ah, un momentet.
A veure, què t'ha passat?
Tens algú?
He fet els mans lliures que estava a la cuina.
Ah, molt bé.
Gràcies, Bernardí.
Carina corrents per anar a treballar.
T'estava preguntant, Bernardí, si has fet alguna cosa per la Setmana Santa especial, has anat a algun lloc?
Si vaig anar a Andorra, no hi havia mai.
Andorra.
I a comprar.
A comprar.
Unes bambes, no?
Molt sobrevalorat, Andorra.
Vas anar a Caldea?
Vas anar a Caldea?
No, no, va ser a pujar, anar a mirar, anar a menjar, molt bé.
Molt bé.
Això sí.
I poca cosa.
Fins que anaves a la natura perquè les botigues les tenim aquí millor.
Clar, això és veritat.
Vas anar a estocar la neu una mica, Bernardí?
No.
No vas tocar la neu.
No sé si anirà a mirar.
Bernardí.
Sí, ets una persona que a mi em dóna la sensació que et deixaria 20 euros i me'ls tornaries, eh?
Per tant, diria que sí.
Home, i tant.
Val.
Doncs em quedo tranquil.
Oients de confiança que aprofiten que tenen aquí un mur de les alimentacions per desfogar-se,
com ha fet avui en Bernardí, i la setmana que ve podreu tornar a fer el mur de les alimentacions.
Bernardí, que sàpigues que t'ha tocat la tassa del Trescat.
Moltíssimes gràcies.
Enorra, és un privilegi, eh? No la té tot com, eh?
Estic cansat, Quim.
Gràcies, gràcies.
Gràcies a tu, i Joel, que dius que estàs cansat, no?
És normal, l'empatia, no?
Jo faig meus els elements de la gent, llavors, clar, ells es descarreguen, però jo acabo carregat.
Clar, és que els psicòlegs...
Ah, tinc unes ganes de plorar, que no...
Mira, Bernardí, encara...
És que els psicòlegs han d'anar al psicòleg.
I tant.
Sí, sí, sí.
Home, clar.
Una mica de desembussar-se, va dir-ho, no?
Sí, sí.
I qui terapeuta el terapeuta?
Clar, i aquell psicòleg dona un altre psicòleg, però és una cadena perfecta.
És una cadena de teràpies, i al final tot acaba a la religió.
O sigui, al final hi ha un últim psicòleg que es confessa a nostre senyor a directe.
I ja està.
Gràcies a tots per assistir a aquesta edició del Mur de les Matacions.
Bernardí.
Gràcies.
Ambulícat.
Implícat.
Comunícat.
Identifica't.
Icat, la ràdio inquieta.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides al moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
I qui, i fins aquí, anava a dir...
I qui, i fins aquí, i fins aquí.
I a les set hores del matí de Catalunya Ràdio.
Ja està, ja ha passat.
Ha passat ràpid això, eh?
Però demà dimecres hi tornarem a les 12.
Ho deixem tot per l'última hora.
I ara us deixem amb el butllet informatiu
i amb els companys del que no surti d'aquí
que porten teca de la bona.
Que vagi molt bé.
Fins demà.
Gràcies.
Bé, Bé.
Bé.
Bé.
Bé, Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé, Bé.
Bé.
Bé, Bé.