El máximo profit del nuevo sistema.
Puedes darse de alta y dar en línea una T-Mobilidad de plástico
o viajar directamente con la app móvil.
Opciones que te oferirán más ventajos
y te permitirán cargar cualquier título integrado.
012. La mejor respuesta.
Generalitat de Cataluña.
¡Mol olorable!
¡Prou! Salteu-vos el meu cárrec
y parleu directamente con el administrador.
¡Apín! ¡Apín!
Parla con el administrador de tu comunidad de vecinos
para hacer una instalación de autoconsum.
Ningún en sabe más que él.
Per fi hi ha un altre llum.
Factor Energia.
Empresa col·laboradora amb l'esdeveniment Barcelona Question Challenge.
En Fèlix.
Anomenar-lo tequi és fer curt.
El seu setup és high-tech, wireless i back-free.
No té res amb propietat que no estigui connectat al wifi.
L'última en tecnologia?
Ell ja ho va tenir fa 5 anys.
Doncs per ell, un león.
Hi ha un SEAT que porta el teu nom.
Perquè amb fins a 10 anys de garantia, hi ha un SEAT per tu.
Estrena-l'em SEAT Flex.
Soc Irene Paredes, jugadora del Futbol Club Barcelona.
Soc Fermín López, jugadora del Futbol Club Barcelona.
Amb la Fundació Barça anem més enllà de l'esport.
Aconveniem els infants amb malalties.
Prevenim la violència a les escoles.
Ajudem a trobar feina a joves en disc social.
Donem suport a persones refugiades.
Jo vaig més enllà de l'esport amb la Fundació Barça.
Dimarts 13 de febrer, celebrem el Dia Mundial de la Ràdio a casa teva.
Hola!
El matí de Catalunya Ràdio i l'última hora.
Giron.
Oh, Giron!
Que no surti d'aquí, un pis d'estudiants.
Què millor que celebrar el Dia Mundial de la Ràdio al vostre costat.
Catalunya Migdia, una escola de tona.
Els vostres alumnes fan ràdio.
Fan ràdio a diferents nivells.
La tarda de Catalunya Ràdio, el Macelles.
I venim amb ganes, eh?
Estarà tot preparat.
L'esport és estar obrat.
Després patro.
Tot costa.
Giron.
Meravellós.
Tindreu xitxa, eh?
El búnker.
Canvia de búnker.
És el búnker més potent de tots perquè és el búnker de la Generalitat.
Catalunya Nit.
La patarella.
No sóc cadernera, però farem el mussol.
Les dones i els dies.
Mallorca.
M'encantaria tenir vosa que nostra.
Perquè heu estat essencials en el meu reneixer com a dona.
La nit dels ignorants.
Montserrat.
Encantat que pugueu venir a la nit dels ignorants d'aquesta muntanya.
En el Dia Mundial de la Ràdio.
Visca la ràdio.
A Catalunya Ràdio.
Venim a casa teva.
Venim amb tu.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Avui a la tertúlia del matí de Catalunya Ràdio ens acompanyen l'advocada Maria Vila,
el periodista del diario Punto Es Arturo Puente,
l'assessora política Verònica Fumanal i el director de públic Ferran Espada.
I de què hem parlat fins ara fora de la tertúlia?
Doncs avui comença el carnaval, la millor setmana de l'any, òbviament,
i hem parlat de les tradicions gastronòmiques.
Arturo Puente no té gens clar això de la botifarradou, ho ha qüestionat.
Per què?
Maria Vila ho ha defensat i porta coca de llar.
No, és boníssima.
Jo he fet una reflexió.
Jo estic molt obsessionat ara, perquè se'm fallo gran,
l'enferme gran, l'enferme gran estic molt obsessionat
amb les coses aquestes de menllars de moment, no?
Clar, el que toca.
El que toca, ara, coca de llar, doncs, la botifarradou, etc.
Llavors jo he dit, perquè la meva catalanitat
està encara en desenvolupament, en construcció.
Llavors jo he dit, és una mica estrany
que mengueu botifarradou quan comença la quaresma,
que no es podia menjar carn, no?
No, perquè és l'últim dia.
No, no, no.
La gràcia és aquesta, que el carnaval és l'últim moment d'accessos
i ara ve la quaresma.
I no hauria de ser botifarradou, carn...
Arturo, no, també, eh?
I els teus coneixements gastronòmics ni del catolicisme,
però també estava prohibit l'ou
i la botifarradou també porta carn.
Estava prohibit l'ou?
Segons el meu referent bíblic, que és la Viquipèdia,
en període en què no es podien menjar ous ni carn,
la botifarradou és un orrit fet de carn.
Seran vegans.
La quaresma era...
La quaresma no era vegetariana, sinó vegana, eh?
Bueno, era un moment de buidar, de netejar, no?,
de concentrar-te pel que ve, que és la Setmana Santa.
D'acord, d'acord.
I abans feien el carnaval per rebentar-ho tot.
Però no és que us posin estragos de fuet aquí per anar picant.
No, en principi no, Cés, gràcies.
Doncs res.
Bueno, avui farem dijous gràcia,
vull dir que després, si voleu passar per la redacció,
esteu convidats.
Ja ho sabem, que teniu bona teca.
Festa, festa.
Nou i siga, ara de seguida saludarem la porta a veure del govern,
Patricia Plàja, que ens acompanyarà per valorar la situació
que ens trobem ara mateix.
De fet, ahir els pagesos van fer ja aquestes marxes lentes sortint de persona.
Algunes, per això, columnes.
De fet, alguns tractors individuals s'han quedat aquí.
I ara mateix estan avançant cap al Parlament.
Segons ha avançat el matí de Catalunya,
es reuniran amb la presidenta del Parlament, ANR.
Marc Güell, des de la unitat mòbil.
Ja heu arribat al Parlament o no?
Doncs mira, estem arribant al Parlament.
De fet, estem a les portes.
Els tractors estan al voltant del parc de la Ciutadella.
Ara els estan acabant d'organitzar
perquè han d'aparcar en un dels carrers que hi ha aquí al voltant.
Però sí que hi ha dos tractors que els permetran accedir al recinte del Parlament.
Així ho han pactat amb la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra.
I ara, per tant, quan tots els tractors hagin aparcat,
els pagesos baixaran i entraran conjuntament amb els dos tractors
que sí que podran accedir cap al recinte del parc de la Ciutadella
i fins a les portes del Parlament,
a l'espera que la presidenta del Parlament, Anna Erra, els pugui atendre.
Aquest matí, fa una estona, parlàvem amb Eduard Lledó,
que és un dels pagesos del Berguedà que està en aquesta protesta
i ens explicava que avui continuen la protesta
perquè diuen que no s'acaba en una reunió com la d'ahir,
que convé que tothom els escolti.
Això és el que ens deia.
Estava clar que aquí es pensava que sortiríem d'aquí amb les coses fetes.
Estava tothom educat.
Els polítics saben parlar molt bé, saben els tempos, són gats vells.
Al final hem de tindre clar que s'ha de continuar amb les accions
i que responguin.
Si no responen, continuarem.
I aquesta mobilització que continua aquest matí
està protagonitzada bàsicament per pagesos del Berguedà,
en la seva majoria i també algun del Bàsser.
Hem de dir, Marc, que estan tots els accessos del Parlament tancats ara mateix, eh?
Sí, els accessos estan tancats.
Només permeten l'accés de diputats,
que avui hi ha ple a partir de les 9 també al Parlament.
L'accés del zoo, diguéssim.
L'accés del zoo és l'únic que està obert.
La situació també complicada a les carreteres,
sobretot a la B23,
que seguirem informant aquí a Catalunya Ràdio.
Fins ara, Marc, que vagi bé.
Fins ara.
Veurem què és el que passa amb aquests tractors,
però en tot cas sí que abans sentíem la veu dels pagesos,
ens deien que les mobilitzacions no poden acabar aquí,
perquè ara al moment hi ha una voluntat del govern,
ja sentirem com deien la portaveu del govern, Patricia Plaja,
però hi ha una voluntat de reunir-se,
però no hi ha concursions del que ha de passar, Arturo.
Sí, van llorar, em sembla que van ser 53 propostes ahir els pagesos,
amb propostes molt, molt diverses,
i algunes d'elles, la major part d'elles,
que no tenen a veure ni amb el que pugui fer les competències del govern català,
ni tan sols amb les competències estatals.
Moltes d'elles són europees,
perquè la política agrària és europea.
Jo ara, abans d'entrar, explicar als meus companys
és que jo, bàsicament, no vaig a sobre d'un tractor per una casualitat estadística.
Vull dir, tota la meva família s'ha dedicat durant generacions en aquest sector primari,
vindre d'un poble on conec molt,
i és un sector que em toca molt.
Jo, clar, sincerament, la sensació que tinc és que estan explicant al món un dolor,
un problema que tenen, que és absolutament real,
que és que no podem menjar,
que és un sector que està absolutament oblidat
i que està passant per una misèria que no pot suportar
i que, a més a més, que no té futur,
però que, per una altra banda,
els tipus de reivindicacions no estan gairebé plantejades al meu parer.
Hi ha coses que floten tota l'estona,
com ara la idea dels tractats de lliure comerç,
si venen els productes de fora o si no,
les qüestions fitosanitàries...
Totes aquestes històries jo crec que no els hi fan cap bé.
És a dir, jo entenc el curt termini d'un païs
al que li han dit que, de sobte, ha de cultivar d'una altra forma
o que els seus productes han de tenir uns estàndards sanitaris més alts
i que digui que els que venen del Marroc
no tenen aquest nivell fitosanitari.
No és ben bé cert.
No és ben bé cert.
Els tractats que té la Unió Europea entre els seus països
també demanen uns estàndards molt semblants.
La diferència és que el que per un païs del Marroc
és viure amb dignitat.
El mateix preu per un païs que viu a Albergueda
no és viure amb dignitat
i estan venent a preus per sota del que costa produir-los.
I això fa que estiguin, la veritat, absolutament desesperats.
Només saluda la porta del govern de la Generalitat.
Patrícia Plàja, bon dia, gràcies per acompanyar-nos.
Hola, molt bon dia.
Com interpreta el govern aquestes protestes?
Bé, el govern no interpreta les protestes.
El govern el que fa és prendre nota,
parlar i dialogar, tenir un espai de conversa constant
amb el sector i, evidentment, prendre notes
de totes i cadascuna de les seves reivindicacions.
Ho deia l'Arturo, no?
Moltes d'aquestes reivindicacions.
I que quedi clar, i vull ser directa
i no utilitzaré frases tan dilòquents,
sinó així, clar i català,
no es tracta d'expulsar-se cap tipus de responsabilitat,
però sí que és veritat que és important
que sàpiga que moltes d'aquestes reivindicacions,
d'aquestes competències, malauradament,
no són de la Generalitat de Catalunya.
I, per tant, nosaltres el que podem fer
és defensar-les allà on toqui
perquè, certament, les seves reivindicacions,
el gruix principal de les seves reivindicacions
són nostres perquè les compartim.
La reunió d'ahir entre pagèsos i govern com va anar?
Jo crec que va anar molt bé.
Aquest és el sentiment,
el que es despremia dels que hi van participar,
tant per part de la Generalitat,
evidentment, jo no puc parlar en nom del sector agrari,
però vosaltres ja heu parlat, ja els heu escoltat,
i va ser un espai de confiança,
d'intercanvi d'impressions,
no hauria d'haver fet contacte,
perquè el contacte hi és des de fa moltíssim temps,
des de l'inici de la legislatura, òbviament,
però sí de prendre consciència
que això no és una cosa a curtar-mini,
sinó a mig i també a llarg,
i que hem de continuar treballant de la mà, directament.
El govern ha citat la pagesia d'aquí a un parell de setmanes,
aproximadament, entre 10 o 15 dies,
i assegura haver pres una totes les reclamacions dels pagesos.
Quin és el marge de maniobra que té realment?
Perquè vostè em deia, som també corresponsables,
sabem que hi ha moltes coses que no depèn directament de nosaltres,
però això què vol dir?
Amb què es traduirà això?
Jo vull deixar clar que és cert que és marge de 10-15 dies
en què en dues parts,
que van gairebé de la mà,
s'han emplaçat a tornar-se a trobar,
però que la interlocució és constant i diària s'hi ha de ser.
De fet, per exemple, demà, que ja estava convocada,
ja estava prevista,
hi ha una taula agrària on el conseller,
novament, es torna a assegurar amb el sector
i tornen a parlar de tot allò que sigui necessari.
Es tornaran a trobar també en un marc similar
al que hi va haver ahir d'aquí 10 o 15 dies
perquè ells hagin tingut també temps d'ordenar,
de prioritzar, de posar,
podria dir en ordre,
si de cas, de tot allò que estan tractant,
perquè és veritat que és un sector molt divers,
amb moltes sensibilitats,
amb una polifonia molt gran
i, per tant, ho explicaven ells mateixos ahir,
que coincideixen amb moltes coses,
però d'altres no tant.
I crec que aquest temps és bo.
Em preguntaves directament
quin és el marge que té el govern de la Generalitat
per revertir o per millorar aquesta situació.
Bé, el marge és...
Hi ha una part molt, molt important,
que és la simplificació administrativa,
que se n'estan queixant des de fa temps
i que, perquè no reconeixeu,
no és només un problema que pateix el sector agrícola,
però ara estem parlant d'això
i entenem la simplificació administrativa
com l'agilització i l'automatització de tots els tràmits.
És a dir, que no hagis de fer 25 papers
per aconseguir una cosa
que hauríem de poder aconseguir alguna.
Amb això ja estem treballant.
Però això es farà només a la pagesia
o s'aplicarà a tota l'administració?
Bé, la simplificació de la burocràcia,
l'agilització de l'administració,
de la Generalitat,
s'està treballant des de l'inici de la legislatura.
De fet, una de les quatre transformacions
que té aquesta legislatura, aquest govern,
es diu precisament així,
bon govern,
i això té a veure amb transparència
de tot allò que estem fent
i també té a veure amb l'agilització
i amb la simplificació.
Per tant, no és només de la pagesia,
sinó que és a tots els nivells,
perquè avui n'estan parlant els pagesos,
però quantes vegades hem sentit els metges també
el temps que han de destinar
a omplir coses de l'ordinador
i que, per tant, resten amb visites presencials
que haurien d'estar dedicant als seus pacients.
S'està fent a tots els nivells,
però especialment ara i avui,
que és el que estem parlant,
jo he fet el focus
en aquesta simplificació de la pagesia.
Ahir ho explicava el propi president,
aquesta finestreta única,
aquest únic canal d'entrada,
perquè tinguin molt clar
o tinguin molt més senzill
aquesta tasca que és tan feixuga, no?
Per tant...
Agilitzar la burocràcia, d'acord.
Què més?
O sigui, sobre quin aspecte concret?
No, és a dir, vostè em deia que...
Jo li he preguntat a quin marge maniobra hi ha,
em diu, aquest seria, per exemple,
un dels elements que podríem
arribar a comprometre'ns
o intentar negociar
que tenim incidència directa,
com a generalitat.
Li pregunto què més.
Ells van fer, i estic convençuda que el teniu,
un comunicat en el que hi havia...
Bé, de fet, crec que n'heu fet referència,
quines eren totes les seves demandes, no?
Una concreta era aquesta de la burocràcia,
una altra era la compatibilitat,
de poder jugar...
Sí, així ho deien també,
de poder competir en igualtat de condicions, no?
Per tant, que les regles del joc
aquí a Catalunya
siguin comparables i equivalents
amb les que tenen en altres llocs productors.
Amb això també ens tenen al costat
i adavant per estirar tot el que sigui possible.
És veritat que depèn del marc europeu,
però això, com a interlocutors,
nosaltres ho estem batallant,
amb el govern espanyol,
des de fa temps,
com a caient la transmissió,
amb el marc europeu.
Tenim el marge que tenim, sí,
però coincidim plenament
en què és necessari
que això sigui així
i que les regles del joc
siguin les mateixes per a tothom.
Per tant, amb pressió política, diguéssim, no?
Amb pressió política,
amb interlocutió política,
és a dir, aquí és cert
que no som nosaltres
qui podem canviar aquestes normes,
però sí que és veritat
que ens podem posar
d'un costat o de l'altre
i nosaltres estem
per convenciment, evidentment,
i perquè ho compartim
plenament del costat
de la reivindicació de la pagesia
en aquest sentit.
Cal una ajuda
i una millora
de la competitivitat
i de les regles del joc, evidentment.
Els preocupa com a govern
que s'enquistin aquestes protestes?
No, el que ens interessa
és trobar solucions
i el que ens interessa
és millorar les condicions
i aconseguir
que tinguin un tracte
en igualtat de condicions
respecte a tercers països.
Ens interessa poder impulsar
el sector agrícola
tal com es mereix.
Ens interessa que hi hagi
una continuïtat també
en el sector.
Ho sentíem ahir tots,
i ho sabem des de fa temps
els que ho seguim des de fa temps.
No hi ha continuïtat.
És molt difícil
cada vegada
que els que venen darrere
vulguin seguir
el que han fet els seus pares.
Per tant,
la legitimitat de la protesta
hi és absolutament tota.
Jo crec que ahir va ser
un exemple
de com pot haver-hi
una mobilització massiva
que acaba
o que es fa
de manera gairebé impecable
i per tant
tot el dret
de la manifestació
sempre
i treballar
perquè
pugui haver-hi resultats
que els ajudin.
Però els paresos,
per exemple,
que han passat la nit a Barcelona
que ara arriben al Parlament,
vostès no contemplen
que es quedin a Barcelona?
Bé,
això
anem al dia a dia.
Per tant,
ahir el que es va fer
va haver-hi una interlocució
constant,
no només en aquesta reunió
de la qual parlàvem,
sinó també a posteriori.
Hi havia un dispositiu
de seguretat
perquè es fa sempre
que hi ha una mobilització
d'aquestes característiques
i de fet es va fer un CECOR
que és el centre de coordinació
des del Departament d'Interior
on el que es feia
era garantir
que ells poguessin
exercir aquest dret a protesta
i garantir també
que es pogués assegurar
un mínim de mobilitat,
per exemple,
dels vehicles
d'emergència,
les ambulàncies,
els bombers,
en cas que tinguessin
la necessitat.
Val a dir
que la interlocució
per part dels que es manifestaven
va ser excel·lent,
per tant,
posant valor
que s'escoltessin
les peticions
d'aquestes
de l'àmbit
de la seguretat
i a la nit,
que és on
preguntava vostè,
a la nit
es va seguir parlant
amb ells
per dir
quina és
la vostra previsió.
Uns volien marxar,
els altres es volien quedar
i l'únic
que se'ls va demanar
és que per favor,
per motius evidents,
per el volum dels vehicles,
dels tractors,
com es mouen
i per un tema
de seguretat,
que per favor
no fessin una marxa
esglaonada,
que no marqués cadascú
pel seu compte,
sinó que es fessin
el que es diu
de manera convullada,
grups de tractors
de
un X número
per tal de poder garantir
tota la seguretat.
Alguns van decidir quedar-se,
els hem vist avui
novament
a llocs com la Gran Via,
per exemple,
i són ells
els que han de prendre
la decisió
de si tornen a casa
o es queden aquí.
Si es queden,
novament,
se'ls tornarà
a garantir un espai
perquè puguin deixar
els seus vehicles
i continuarà
ben aquesta interlocució.
És Patrícia Plàja,
portaveu del Govern,
que, per cert,
últimament no l'escoltava
massa en entrevistes,
no sé si hem d'entendre
que a partir d'ara
canvia també
aquesta política,
que la sentirem més
com a portaveu del Govern.
Bé, a mi em sembla
que vosaltres
no m'havíeu demanat
encara cap dia,
per tant,
jo a la seva disposició
quan i quan
jo et vull,
per tant...
Crec que l'hem demanat
molts dies,
però vaja,
ja ho revisarem
amb les agendes,
no passa res,
no passa res.
Puc tenir tots els dies
que us necessiteu
i sí que és cert
que el que és fixa
i habitual
és la meva compareixença
de cada dimarts
després del Consell de Govern
i després,
de forma més esporàdica,
doncs vaig fent intervencions
com la d'avui sempre
que els mitjans
em necessiten.
També és veritat
i ho entenc
que quan hi ha temes
molt concrets
els periodistes
demaneu
al titular
del departament,
en aquest cas
el conseller
o la consellera Tor.
Però en tot cas...
Perquè a la mateixa hora
el conseller
el conseller
Mascor
està fent una interpel·lació
al Parlament
que tenia prevista
per ahir a la tarda
i va haver de canviar
per la trobada
amb els pagesos.
Però en tot cas
la sentirem més
a partir d'ara
o no canvia res?
No,
canvia poc.
La sentirem més
si hi ha temes
que fan
que la portaveu
doni totes les explicacions
saben quin és el meu perfil
i el perfil és
un perfil tècnic
d'explicar
tot allò
amb el que està treballant
el govern.
Patècia Blas,
ja portaveu del govern,
gràcies per acompanyar-nos,
que tingui un bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres.
Amb Maria Vila,
Artura Puente,
Verònica Fumanal
i Faran Espada.
Ferran.
Sí,
tres coses ràpides.
Primer,
tu preguntaves
si les mobilitzacions
continuarien,
les mobilitzacions
continuaran,
entre altres coses
perquè des d'ahir
van ser espontànies
i assembleàries,
però les organitzacions
agrèries
ja en tenien
de convocar
el dia 13.
I el 13 de febrer
també hi ha
algunes mobilitzacions.
Aquí i a la manifestació
a Madrid,
de cadira estatal,
etcètera,
etcètera.
Dos.
Parlar, Artura Puente,
que un dels principals
problemes
i reivindicacions
dels pagèsos
és aquesta competència
deslleial
de països tercers,
no?
Jo,
com a desertor
de la causa pagèsa,
fill de pagès
que vaig decidir
no continuar,
algun dia us explico
el que va suposar
els acords
amb Turquia
sobre l'Avellana,
sobre la fruita seca
i com ens va
perjudicar
d'una forma
brutal
després d'una enserronada
de les administracions
per determinades
modernitzacions
de les explotacions.
Dit això,
parlem
de la Unió Europea
com si fos
un ens
gairebé espiritual,
gairebé com si fos
diví,
que no es toca
i...
No,
és una cosa material,
està formada
pels estats
i hi ha un Parlament
Europeu
on hi ha representats
els partits.
Aquest juny
hi haurà
unes eleccions
del Parlament Europeu.
Ahir o abans d'ahir
es va presentar
una moció
que exigia
la cancel·lació
dels tractats
amb països tercers
que puguin ser
deslleials
o que puguin
perjudicar
la pagesia catalana.
Bueno,
estatal,
en aquest cas,
no?
Bueno,
hi ha unes votacions,
vull dir,
és que això
ho va així.
Vull dir,
quines són les votacions
dels partits espanyols?
Vox,
que està intentant
instrumentalitzar
aquestes manifestacions,
en contra.
El PSOE,
en contra.
El Partit Popular,
en contra.
Junts es va abstenir,
curiosament,
Junts es va abstenir
i només van votar a favor
Esquerra i Podemos.
A favor de la cancel·lació
d'aquests tractats...
El grup del verd
i el de l'esquerra.
El grup verd
i el de l'esquerra...
Per tant,
això no és que sigui
que no es pugui...
No, no,
perdona,
hi ha unes responsabilitats
polítiques
i després ja
entrem
en el fons
de la qüestió,
però jo ho sé
que vull deixar clar.
No hi ha un problema
agroalimentari
a Catalunya,
és un problema
de model agrari.
Vull dir,
volem
el model pagès,
el model
que hi ha hagut
de Catalunya tota la vida
o volem
el model agroindustrial
que és el que s'està imposant.
A Catalunya
no s'estan reduint
les hectàrees de Conreu.
No.
Han crescut
en 5.000 hectàrees.
Vull dir,
el que es redueix
és la població activa,
és a dir,
el nombre de pagèsos.
Per tant,
una reflexió
sobre el model
és el que hem de fer.
Maria.
Sí,
no,
i aquesta reflexió
sobre el model
és el que no s'està fent
i quan parlem
de la revolta pagès
o quan parlem
de la pagèsia
jo no he entès
tampoc exactament
de què estem parlant.
Si estem parlant
d'aquests petits productors
com que en una cadena
de generacions
han tingut
les seves petites explotacions
o si estem parlant
d'una cosa més grossa
on també,
evidentment,
també hi té a veure.
Tu ara,
Ferran,
parlaves del Parlament Europeu.
S'ha de dir també
que la democràcia europea
és una mica agafada
amb pinces
en el sentit
que les mocions
que van al Parlament
tenen el recorregut
que tenen
i al final aquí
qui va ser
Úrsula von der Leyen ahir
qui va sortir a dir
ens prenem
les reivindicacions
del sector
molt seriosament
i deixem en suspens
algunes de les mesures
però
és la comissió
sobretot
que ha de prendre
aquesta decisió
que a vegades
està bastant
desconectada
de les majories
al Parlament Europeu
i del que allà
s'hi parla.
Jo,
una mica també
en la línia
de l'Arturo,
les reivindicacions
d'aquests dies
que entenc
evidentment
el malestar de fons
i que estem parlant
d'un sector
que a mi
a mi mateix
em sorprèn
ja que es pugui
sobreviure
això d'entrada
perquè estan produint
molt per sota
o el preu de cost
ja supera de molt
el preu després de venda
i hi ha tota aquesta cadena
que no és
que, bueno,
que sí que sabem
què passa, diguéssim
del com ens arriba
el producte
i per quin preu
el paguem
però crec que hi ha
reivindicacions
que és que a més
són fins i tot
contradictòries
entre si, no?
L'Anna Ponsó
d'ahir va fer un tuit
que em va agradar molt
això és quan
quan estàs desesperat
i truques a totes les portes
i no t'adones
que hi ha portes
que són contradictòries
entre si
i que si piques una
no pots picar l'altra
i crec que és una mica
el que està passant
i trobo a faltar
potser també
perquè després
hi ha aquest bonisme
una mica
que les administracions
no ens en fem càrrec
ens fem càrrec
exactament de què
estem a favor
que els productes
fitosanitaris
vagin reduint-se
perquè entenem
que la revolució
ecològica
o que el problema
la crisi climàtica
passa també per aquí
passa també per fer
un ús més reduït
del gasoil
i per tant
no podem estar reclamant
una reducció
o un descompte
en el preu del litre
de gasoil
exactament
de què estem parlant
i de quina manera
volem
i tenint clar el model
que això perduri
si és que creiem
que ha de perdurar
i que és una cosa
que s'ha de defensar
que en alguns sectors
o algú pensarà
que sí
i si s'ha de sostenir
en el model
de subvenció
també
Berònica
Fumano
que no l'he sentit
Berònica
sí
bon dia a tots
home
jo crec que
això té molt a veure
amb els grans
debats
que jo crec
que estaran en joc
a les pròximes
eleccions europees
la primera és la
de la transició
energètica
això està fent
no ser els agricultors
perquè té externalitats
negatives
cap a ells
i d'això
es queixen
i l'extrema dreta
ho sap
i això ho aprofita
la segona
és la transició
tecnològica
estàvem parlant
estàvem sentint
la portavó del govern
dient
no no
volem
agilització
administrativa
moltes vegades
aquesta agilització
administrativa
passa
per
la tecnologització
molts ramaders
i agricultors
no tenen
aquestes eines
per fer
tota la paperassa
de forma electrònica
perquè hi ha un gap
molt important
amb molta gent
que no
no se'm sap
sortir
i jo conec
el tema
de ben a prop
gent de la meva família
que treballa
al sector primari
que moltes vegades
et demanen
Verònica
això com es fa
perquè no sabem
i perquè
és veritat
que els
ramaders
els agricultors
tenen
cursos
de
això
de noves tecnologies
i demés
però tampoc
tenen el temps
i tampoc
tenen les ganes
moltes vegades
i després
hi ha un tema
que és el de la globalització
i la globalització
té a veure
amb els fluxos migratoris
ja sabem
que és un dels grans temes
de la ultradreta
a Europa
però també
la globalització
té a veure
amb això
signa
tractats
de lliure comerç
amb Mercosur
on
els drets laborals
dels payesos
no tenen res a veure
amb els nostres
que no tenen res a veure
les condicions
fitosanitàries
que no tenen res a veure
el cost de producció
llavors
si fas
tractats
de lliure comerç
i fer
una toronja
a València
costa
el supermercat
més
més
que
una toronja
que està feta
a Xile
doncs clar
els agricultors
doncs s'emprenyen
jo crec que
aquests tres
pilars
que estaran molt present
a les reducions
europees
confluyen
amb els agricultors
i amb els ganaders
i com se senten
maltractats
per unes institucions
on
hi ha agricultors
allà
parlant
estan les organitzacions
agràries
allà
defensen
els drets
dels nostres
pagassos
jo crec que no
jo crec que senten
que fan
les lleis
aquells que
d'alguna manera
tenen més accés
al lobby
el 80%
de les ajudes
de la PAC
van pel vin
pensat
dels agricultors
i ramaders
sí
a veure
jo crec que
és una mica injust
traslladar
a la pagesia
un sentiment
de reacció
contra les mesures
mediambientals
perquè ho dic
el problema
està
en que les mesures
mediambientals
en tots els sectors
provoquen
un increment
de costos
això és així
les empreses
constructores
de vehicles
és preferible
que facin
cotxes elèctrics
o cotxes de combustió
mediambientalment
cotxes elèctrics
valen el mateix
els cotxes elèctrics
que els de combustió
és evident que no
li demanem
a les empreses
que produeixen
cotxes elèctrics
que els venguin
el mateix preu
que els de combustió
és a dir
que no pugin els preus
és evident que no
la diferència
és clara
la diferència
la diferència
és que
un pagès
se li exigeix
que faci
tota una sèrie
d'aplicacions
mediambientals
que li incrementen
els costos
i després
no fas aquest control
del que arriba de fora
no té cap mena
de capacitat
no té cap mena
de capacitat
d'incrementar
el seu preu
de venda
perquè està sotmesa
a una cadena
agroalimentària
i no parlem
dels productes
de proximitat
i tot això
perquè és una part
molt petita
de la pesagia catalana
estic parlant
de la gent
del cereal
estic parlant
de la gent
de la fruita seca
estic parlant
de la gent
de la vinya
estic parlant
dels sectors
en què tu no pots
anar a vendre
a mercat
perquè ens entenguem
que és la immensa
majoria
és que tenen
uns preus topats
per aquesta cadena
alimentària
d'intermediaris
que ahir
el Trenoticià
feia
un tema
molt interessant
comparant preus
en origen
i preus
en venda
de supermercat
amb increments
del 800
el 700
i el 400
és a dir
que la llei
de cadena alimentària
de l'any 2021
de l'any 2021
no de fa 40 dècades
de l'any 2021
no s'està complint
si això passa
és que la llei
no s'està complint
anem cap al Parlament
perquè ara mateix
Marc
els paresos
estan donant manifestos
els diputats
del PSC
Esquerra
Junts i la CUP
sí
encara estem
a les portes
del parc
de la Ciutadella
el recint
on hi ha
al Parlament
fins aquí
han sortit
diputats
de 4 partits
del PSC
d'Esquerra
de Junts
i de la CUP
i ara
aquesta delegació
de pagesos
del Berguedà
i el Bages
els estan repartint
i explicant
aquest manifest
que han explicat
les últimes hores
i en què
el principal punt
el primer
i sobretot
la principal reivindicació
que hem sentit
aquests últims dies
és la reducció
de la burocràcia
i també
uns preus justos
que no els perjudiquin
com estan denunciant
i hem sentit
aquests últims dies
a partir d'aquí
la mobilització
ha de continuar
ja dins d'aquest recinte
on hi ha
el Parlament
la idea és
que entrin
dos tractors
i que d'aquí una estona
es puguin reunir
amb la presidenta
del Parlament
Anna R
encara no sabem
si serà
a les portes
a fora del Parlament
o bé
alguns representants
podran accedir
a dins del Parlament
això també té conseqüències
perquè hi ha molts pagesos
que han marxat aquest matí
amb el tractor
i per tant
ara mateix
la B23
per exemple
està saturada
Marius García
bon dia de nou
hola bon dia
ara informen
des de trànsit
que la marxa lenta
de tractors
afecta la sortida
de Barcelona
per l'autovia A2
amb retencions
de Sant Joan d'Espí
a Sant Vicenç
al Sol
direcció Lleida
l'autopista
amb B23
comença a millorar
ja ràpidament
després que s'han reobert
a tots els carrils
a la Diagonal
hi ha retencions
de Molins de Rei
a Sant Feliu
i l'antitud
i aturades
des de Sant Joan d'Espí
fins a Esplugues
en direcció de sortida
ja pràcticament
no queden retencions
i la que sí que continua
molt afectada
és la ronda a dalt
com que s'encreua
a l'altura
de l'enllaç
amb l'avinguda Diagonal
i a més i a més
hi ha hagut dos accidents
aquest matí
doncs hi ha cua encara
des del nostre de Trinitat
i fins a Diagonal
en direcció Llobregat
i en sentit Trinitat
des de l'Hospitalet
i fins a Diagonal
i ara després de la publicitat
nosaltres entrevistarem
aquí al matí de Catalunya Ràdio
un home que va ser cap
de la Unitat d'Assumptes Interns
de la Policia Nacional
entre el 2012 i 2015
estem parlant dels anys
de més activitat
de la Policia Patriòtica
en la coneguda Operació Catalunya
li preguntarem també
per la Operació Catalunya
tot i que ell nega
que existís una operació
a Tania Tàpia
però és una persona
molt important en tot plegat
sí, perquè era el màxim
responsable
de detectar les pomes podrides
dins de la policia
va acabar de fer tant amistat
amb Villarejo
quan va començar a furgar
les corrupteres policials
i va detenir
el pequeño Nicolás
el van fer fora del cos
el 2015
en el que es coneix
com la Guerra de Comissaris
com deia
sempre ha negat
que existís aquesta operació
Catalunya
si va admetre
ho va fer el Parlament
el 2017
que algú feia informes
amb mentides
que acabaven a la premsa
com els descomptes falsos
a Suïssa
de Mas o de Pujol
el que s'hi ha reconegut
és el funcionament
de les clavegueres
de l'Estat
de les que assegura
que n'és víctima
tot i això
no està lliure de sospita
de la justícia
properament
s'asseurà al banc
dels acusats
pel que es quitgen
es diu Marcelino Martín Blas
va ser comissari de la policia
ara està jubilat
d'aquí a 3 minuts
al matí de Catalunya Ràdio
al matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Catalunya està en emergència
per sequera
3 anys sense pluges
han fet caure
les reserves d'aigua
del 80
fins al 16% actual
ara
hem de contribuir
a un gran estalvi
i ho podem fer
amb molts petits gestos
prioritzant la dutxa
en lloc de la banyera
no fent servir el vàter
com si fos una paperera
posant la rentadora
només quan és plena
i tancant l'aixeta
mentre et rentes les dents
consulta les restriccions
del teu municipi
a sequera.gencat.cat
i estalvia aigua
és urgent
és un missatge
de la Generalitat
de Catalunya
el matí de Catalunya Ràdio
l'anigmàrius
amb Màrius Serra
ahir dimecres
l'anigmàrius feia
no condemnades
per defunció
i la resposta era
absoltes
l'absolució
eximeix
de complir
una condemna
i les absoltes
són també
els responsoris
que es diuen
pels difunts
avui dijous
dia dels animàrius
dificilíssims
el d'avui
esportiu
períodes de temps
que compten
a la pista central
de Wimbledon
d'onze lletres
períodes de temps
que compten
a la pista central
de Wimbledon
onze lletres
per participar
a l'anigmàrius
cal registrar-se
al web
i teclejar
la resposta
a la pàgina
catradio.cat
barra
enigmàrius
abans d'un quart d'onze
del matí
T'has fixat
en la gent rica?
Ens referim
a aquesta gent rica
en sobretaules
en ratx de sol
en capvespres
en calma
rica
riquíssima
en riures
en bons moments
rica
en tranquil·litat
a deixar-se portar
cada divendres
pots guanyar
fins a 6 milions d'euros
amb el cuponazo
de l'onze
cuponazo de l'onze
siga rica en vida
a tots els que jugueu
a l'onze
ben jugat
juga responsablement
ni només si ets major d'edat
Tu també ho has sentit
i en moments
que el cos
et demana caldo
per això
dona-li el que es mereix
a Neto
Diumenge 11 de febrer
el suplement
des del centre
del 112
a Reus
Que heu de donar cobertura
des del sistema d'emergències
Qualsevol urgència
Qualsevol
Coneixerem des de Dims
com funciona la seu
del servei d'emergències
i també
Els figaflaues
ens presentaran
el seu nou disc
passejant per Reus
a ritme de Carnaval
I ho rematarem tot plegat
amb el Pep Blai
i el Xavier Grasset
recordant
els 25 anys de la mort
de Carles Sabatiet
Aquest diumenge 11 de febrer
el suplement
des de Reus
amb el suport de la Generalitat de Catalunya
Vinga
Vinga
Una mica més
Ja gairebé hi som
Aconseguit
Després de la pujada de gener
Arriba un febrer d'oportunitats
amb els 10 dies Nissan
Vine al teu concessionari Nissan
del 2 al 13 de febrer
i aprofita les millors ofertes
per estrenar un Nissan
amb lliurament immediat
Corre que s'acaben!
Només els més ràpids
gaudiran d'ofertes increïbles
al Cort Inglés
en una selecció
de calçat i tèxtil
de les marques
Puma
Under Armour
i Bull Paddle
fins a un 60%
de descompte
i fins a un 50%
Nike
a Rides
Així són les ofertes límit
al Cort Inglés
fins a l'11 de febrer
a la botiga Web i App
Arturo Valls de Cambrer?
Valls encertat!
Doncs posa'm un colacao
Bullint com el foc
o millor fresquet?
Calent!
Lent jo?
Si soc molt ràpid!
Tu manes mestre!
Quasi cadascú
el demana a la seva manera
en marcha un colacao!
Catalunya Ràdio
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
9 i 35 avui ens acompanya
qui va ser el cap
de la unitat d'assumptes interns
de la Policia Nacional
entre els anys 2012 i 2015
Són els anys de més activitat
de la Policia Patriòtica
anomenada Policia Patriòtica
en aquesta també anomenada
Operació Catalunya
El podem saludar
des de la delegació
de Catalunya Ràdio a Madrid
Marcelino Martín Blas
excomissari de la Policia
Bon dia, buenos dias
i gràcies per acompanyar-nos
Buenos dias
¿Cómo està?
Bien
Antes de nada
no sé qué es lo que hace
un jefe de asuntos internos
de la policía
o sea
¿Cuál era su principal trabajo?
Pues mire usted, en la unidad de asuntos internos de todas las policías del mundo, su función principal es perseguir a los policías corruptos, dentro de las facultades de policía judicial.
¿Y usted encontró muchos corruptos dentro de la policía durante su trabajo?
Pues eso es, hay que tener en cuenta un porcentaje, entre 70 o 75.000 policías, si encuentras 20, 30, 35, pues no es nada, pero son corruptos y hay que limpiarlos.
¿Según usted qué es la Operación Cataluña?
Pues la Operación Cataluña, esto me lo preguntaron cuando fui al Parlamento, y les dije que no lo sabía y que pensaba que era un concepto periodístico.
Pero desde que fui al Parlamento, que fue en el año 2017, hasta hoy, pues he tenido oportunidad de disponer de información, de grabaciones, etc., y ya ha cambiado mi idea.
Ahora, pienso que no hubo una Operación Cataluña, pero sí hubo un proyecto Barna, que se llamó. Proyecto Barna.
Proyecto Barna. ¿Qué era el proyecto Barna?
Bueno, pues, era lo siguiente. Esto, que lo voy a contar, me he enterado oyendo una grabación que la puede oír usted.
Además, no es muy larga, es una hora 58 minutos. Le quita los 20 primeros minutos que sobran del principio, pues se queda en poco más de hora y media.
Y le garantizo que se va a enterar usted de lo que era el proyecto Barna.
¿Quiere que siga o me quiere preguntar algo más?
Sí, sí, no, no. Quiero que me cuente qué era el proyecto Barna. O sea, yo lo voy a escuchar, pero cuéntamelo a usted.
Mire, mire, por lo que he visto, os perdón, por lo que he oído al escuchar esta grabación, el proyecto Barna se trataba de que desprestigiar a unos políticos catalanes,
concretamente, a Artur Mas, Jordi Puyol y Felipe Puig, diciendo que tenían bienes, dinero, cuentas ocultas en el extranjero, en países como Linchstein,
países en donde, digamos que hay fondos ocultos, antes de las elecciones del 25 de diciembre, no, perdón, del 25 de noviembre del 2012.
O sea, ese borrador que publicó El Mundo en ese mes de ese año, sobre esas opuestas cuentas de Mas y los Puyol en Suiza.
Eso es. Algunos medios, como El Mundo, según cuenta en esa grabación, El Mundo habla de periodistas, habla de nombres de periodistas,
pero vamos a dejarlo en medio, porque, además, El Mundo es el que lo publicó entero.
Entonces, El Mundo publica un informe borrador en donde se dice que esos políticos tienen cuentas en el extranjero, y mencionan Linchstein.
Como consecuencia de eso, un policía que era representante sindical, explica a los medios de comunicación
que hay una paralización de una investigación sobre políticos catalanes que alguien no permite que se investigue,
y que ese informe está hecho hace mucho tiempo, y que lo ha hecho la UDEF.
Con ocasión de eso, pues se puede imaginar, es un escándalo.
Entonces, el ministro del Interior, si esto fue el día 16 o el 17, al día siguiente, el ministro del Interior ordena que se haga una investigación
para averiguar si ese policía, además de haber dicho eso, sabe quién ha hecho ese informe borrador.
Entonces, baja la cadena de mando, y llega al lado, al director adjunto de la policía, al director operativo,
y nos convoca al comisario general de policía judicial, y a mí.
Y nos encarga que averigüemos qué ha pasado ahí, que el ministro está muy interesado.
Pero encarga una investigación interna para saber de dónde sale este documento,
que afirma que más y los cuyos tienen cuentas en Linchstein, no en Suiza.
Sí, efectivamente. Entonces, me encargo yo de la investigación, yo la ordeno a mis subordinados,
y pasados un tiempo, pues lo primero, empiezan por recabar los datos necesarios para elaborar un informe sobre ese informe borrador.
Como en ese informe borrador se está aludiendo al caso Palau, creo que sabe usted de lo que estoy hablando, el caso Palau.
Sí, sí, sí.
Vale. Pues entonces se empieza a acotejar prácticamente párrafo por párrafo,
y se averigua de dónde procede cada uno de los párrafos más significativos de ese informe borrador.
Y con eso, se elabora un informe.
Entonces se va descendiendo, se van elaborando puntos, y en el punto 10, nosotros decimos,
no hay nada, si quiere, se lo puedo leer entero, pero bueno, para no perder tiempo,
lo que venimos a decir es que no se puede demostrar que el señor Artur Mas,
el señor Jordi Puyol y el señor Félix Puch, tengan dinero ni cuentas en el extranjero.
Con la documentación consultada, es decir...
O sea, viene a decir que el informe que se ha publicado en el mundo y que tiene la policía es falso.
Claro, en ese párrafo sí.
Había otros párrafos que procedían directamente de la agencia tributaria o de otras diligencias,
eso no se cuestiona.
Pero el párrafo ese, el importante, el que dicen que esos señores, esos políticos catalanes,
tienen dinero en Linch State y en otras cuentas en bancas extranjeras, es mentira.
Y eso se pone así, tal cual.
Continuamos con el informe, se termina, y ese informe, además de averiguar,
el objetivo de ese informe es, además de averiguar quién lo ha hecho,
es qué quieren decir, cuál es el objetivo.
Un momento, ¿quién lo hizo?
Bueno, entonces yo no lo sabía.
Entonces no lo sabía, pero ahora sí.
Porque les echo referencia a una grabación que está circulando,
que la tienen todos los periodistas de España.
No sé si alguno no la tendrá.
En el minuto, perdón, en la una hora de grabación, o sea, a la hora de grabación,
en la una hora, empieza a explicar el informe borrador.
Entonces, está explicando, el señor Villarejo le está diciendo a doña Alicia Sánchez Camacho,
le está diciendo, vamos a pegar un apretón al Grupo Z.
Está hablando en términos periodísticos, vamos a pegar un apretón al Grupo Z.
Contamos con El Mundo, contamos con el otro periódico, contamos con Ana Rosa,
contamos con no sé quién, contamos con no sé cuántas.
Y a partir del 12 empieza la movida.
Pero yo me voy, dice el señor Villarejo, yo me voy el 12, el 13, el 14.
Entre el 15 y el 25, apretón total.
A mí, cuando oigo eso, me llama mucho la atención y rápidamente me voy a comprobar las agendas del señor Villarejo
con la fecha que corresponde, porque está hablando entre el 15 y el 25 de noviembre, del año 2012.
Que es cuando se publica la información.
Efectivamente, que es cuando se publica.
Por lo tanto, usted, cuando dice que sabe quién lo ha hecho, es Villarejo.
Vamos a ver, yo le estoy diciendo lo que se oye en la grabación
y lo que he comprobado con las agendas y con la publicación en el mundo del informe borrador.
Es decir, no solamente están hablando de que se va a publicar, es que se publica.
O sea, es que se apretó en el mundo y a los medios de comunicación, se produce y se publica.
Y en esa grabación, de la que dispongo y disponen todos ustedes, es del 6 de noviembre.
Es decir, el 6 de noviembre del 2012 está diciendo lo que va a ocurrir entre el 15 y el 25 de noviembre del año 2012.
¿Cuadran las fechas?
Cuadran las fechas.
Entonces, si cuadran las fechas y además en la agenda, a la que he tenido acceso, en las agendas del señor Villarejo,
el día 5 de noviembre, es decir, un día antes de la grabación,
habla de plan de trabajo y explica todo lo que sale en la grabación,
y el día 6 apunta a ASC Modistilla y apunta todo lo que habla con la señora Alicia Sánchez Camacho,
pues, ¿a qué es blanco y en botella?
Cuadra, sí, sí.
Cuadra.
No, cuadra no, cuadra total.
Total.
Entonces, ¿con qué nos encontramos?
Con que esa operación Cataluña, ese proyecto Barça, llámelo usted como quiera,
lo fundamental, está descubierto, porque es el informe borrador.
Ahora sabemos quién ha hecho el informe borrador, y ahora sabemos también, ya lo sabíamos antes,
quién había hecho un informe diciendo que era mentira lo que ponían en el informe borrador.
¿Y quién está detrás del proyecto Barna que usted decía, para desprestigiar a esas figuras?
O sea, me decía Villarejo, me hablaba de Alicia Sánchez Camacho.
Eso lo tiene que escuchar usted, porque, mire, decir esto ya sería arriesgado por mi parte,
porque ahí están hablando entre ellos, y Villarejo está hablando en plural,
pero otras veces habla en singular, y ella, pues, está hablando,
y unas veces habla en plural y otras en singular.
Es decir, puede ser que haya alguien más, sí.
Las referencias que hacen, las referencias que hacen.
Villarejo habla como si lo supiera María Dolores,
y el marido de María Dolores, que se llama Ignacio.
Pero también, pero también...
De Cospedal.
No dice de Cospedal.
Dice María Dolores.
Le digo lo que dice, le digo lo que dice.
María Dolores y el marido, sí.
Sí, pero también dice una cosa, cosas muy importantes.
Por ejemplo, que no se entere el ministro,
de la conversación esa que tienen entre ellos,
que no se entere Jorge Fernández,
porque no se fían de él, puesto que tiene relaciones con el conde de Godó,
son amigos del conde de Godó,
tienen, digamos, proximidades con Convergencia y Unión,
tiene un jefe de prensa que se lo ha traído de la vanguardia,
que lo ha puesto Pepa Antic, y que no se pueden fiar del ministro.
Entonces, fíjese usted, el ministro del Interior,
que no se entere de esto.
Porque tenía buenas relaciones con el Grupo Godó,
pero el Grupo Godó aquí, ¿qué pinta?
Bueno, lo sé.
Es uno de los investigadores.
Es uno de los...
Está en la movida, está ahí.
O sea, lo que pinta todavía no lo sabemos.
El Grupo Godó está en la movida.
Claro, porque no se fían del ministro,
porque tiene relación con el conde de Godó.
Y hablan de lo que ha cobrado la vanguardia,
y de lo que ha dejado de cobrar, etcétera, etcétera.
Vale, pero déjenme que continúe con el argumento.
Sí, sí, sí.
Hay otra referencia que a mi juicio es importante,
y es que dice, nosotros, Villarejo habla en plural,
nosotros no estamos grabando a nadie,
ni estamos escuchando a nadie.
Y se refiere a nosotros, dice,
a la vicepresidenta del gobierno,
la llama la chiquitita, que es Soraya Sáenz de Santa María,
y al CNI, que depende de ella.
Es decir, dice, estos no están haciendo nada
porque se creen que esto es una cosa de diez pasos
y a los cinco te la clavan.
En fin, unas expresiones que no vienen a cuento.
Continúan hablando, y dicen,
oye, pero yo, da a entender que habla con Pino,
con Eugenio Pino, que es el lao,
pero que tampoco se entere de esa conversación.
Entonces, fíjese,
y que tampoco se entere la delegada del gobierno.
Fíjese con lo que nos encontramos.
Eugenio Pino, que era el director adjunto
del operativo de la policía.
Sí, exacto.
Pero fíjese con lo que nos encontramos.
Con que está explicando
en qué hay que hacer
para desprestigiar a políticos catalanes personalmente.
No a instituciones ni partidos políticos, no.
Personalmente explica.
Esto hay que demostrar que tienen dinero fuera
y entonces, por eso, quieren la independencia,
para que no tengan problemas.
Más o menos así.
Pero usted saca de la ecuación a Jorge Fernández Díaz.
Vamos a ver, espérese.
¿Eh? Espérese.
En ese momento,
le están sacando de la ecuación,
no quieren que se entere
porque no se fijan de él.
¿Me explico?
Sí.
Bien.
Tampoco quieren que se entere.
Soraya sabe de Santa María
porque es la jefa del CNI
y el jefe del CNI no quiere saber nada de eso.
Es lo que dicen ellos, ¿eh?
Es lo que dicen.
Y dice que, bueno, pues,
que Pino habla con él,
dice Villarejo,
dice que habla con Pino,
pero que no hace falta
que se entere de esa conversación
que han tenido.
¿Me he explicado?
Sí.
¿Me entiende usted?
Sí, sí.
Ahora estará pensando,
entonces, ¿por qué Fernández Díaz luego
y todo eso, no?
Claro, porque lo escuchamos en grabaciones
donde sí que está implicado.
Y cuando escucha usted esa grabación,
¿en qué mes es?
En diciembre del 2012.
Es decir, un mes después.
¿Es así o no?
Sí.
Bueno, pues se trata de averiguar
qué ha ocurrido.
O sea, usted,
una de las hipótesis sería
que el proyecto Barney existía
porque existía antes
y el ministro se entera
y se implica en el proyecto.
Se implica
o yo lo que oigo
las palabras del ministro
dice algo así como
esto yo no lo he oído
y lo negaré
bajo las penas del infierno.
Eso es lo que
se publicó
en una grabación
en El País.
Es decir,
yo lo que interpreto ahí
es que el ministro
se entera
y dice
yo no quiero saber
nada de esto,
esto lo negaré,
no sé qué,
no sé cuántas y tal.
Pero bueno,
se ha enterado
y no ha hecho nada.
y ahora
el ministro
está pillado
con una grabación
y le digo esto
por una razón
porque
cuando
quieren cesarme a mí
que es
la decisión
me quieren cesar
desde principios
del 2014
finales del 2013
mediados del 2013
más o menos
pero
parece que no lo consiguen
hablan entre ellos
qué hay que hacer
qué no hay que hacer
y tal.
Y en una grabación
del 17 de diciembre
del 2014
pues ya hablan
de cuándo hay que cesarme
y por qué
y en fin,
demás.
Pero
el ministro parece
que no era
propenso
a cesar a nadie,
no a mí,
no a mí,
a nadie.
Entonces
hay una amenaza
que está
incluida
en el caso
Kitchen,
en el proceso
Tanden
que
Villarejo dice
tuve que amenazar
al secretario
de Estado
y al ministro
del interior
con publicar
las grabaciones
que les tenía hechas
para que cesase
la Martín Blas.
Es decir,
que este señor
utilizó las grabaciones
que tenía
con el secretario
de Estado
y con el ministro
del interior
para amenazarles
con el objetivo
de que me cesaran.
Porque Villarejo
lo vio como un enemigo,
porque estaba usted
investigando
y descubriendo
que estos informes
eran falsos.
Vamos a ver,
el primer,
digamos,
el primer paso
que les preocuparía
sería ver
que yo hacía
un informe
diciendo
que el informe
borrador
era mentira
en la parte fundamental.
Y eso
estamos hablando
del 2012,
del 2012.
El informe
tiene fecha
de primeros de marzo
del 2013,
pero se empezó
a elaborar
a finales del 2012.
Eso es
una primera razón.
Otra razón
es lo de la detención
de Nicolás.
Pequeño Nicolás.
¿Cómo que Nicolás?
No, no,
Pequeño Nicolás,
digo,
para situar
a nuestra audiencia.
Pequeño Nicolás.
Pero esto
ya nos tenemos
que ir a 2014.
Si quiere
le explico
otras razones
para que
entendieran
que él
les estaba persiguiendo.
Por ejemplo,
Gaoping.
¿Se recuerda
a lo que es Gaoping?
Los chinos,
la mafia china,
la colaboración.
Otro
es que
en junio
del 2012,
es decir,
al mes de llegar,
pues
intenté
una investigación
sobre unos policías
que podían
haber participado
en el caso
Gürtel.
Entonces,
pues,
solicité
al juzgado
la interceptación
telefónica
de algunos policías
responsables
de la UDEF
y entre ellos,
pues,
estaba
gente de su grupo,
por ejemplo,
Olivera,
estaba Luna,
en fin.
Y les sentó
muy mal,
porque se enteraron
de que me la habían
denegado
y según
Eugenio Pino
en sus declaraciones
en tándem,
se formó
la de mi madre,
o sea,
se formó
un follón
de miedo,
pero yo
no me enteré,
no me enteré.
Entonces,
esa es
una de las primeras
razones,
digamos,
para...
O sea,
usted acumulaba
ya razones,
digamos.
No,
hay antes más,
hay antes más,
lo que pasa es que
voy a resultar pesado.
Claro,
y todas
esas informaciones...
Me tengo que ir
al 2009,
que no las sabía
y ya estaban
detrás de mí.
Todas esas informaciones
que se han publicado,
algunas novedades
sobre esas notas informativas,
por ejemplo,
el hecho de que
llegaban,
por ejemplo,
directamente a Rajoy,
al presidente de Rajoy
entonces,
¿no?
¿Le extraña
o le parece
verosíbil?
Mira,
es que cuando
oigo notas informativas
vuelvo a mi infancia,
cuando tenía
20 o 21 años,
que ingresé
en la policía
con 20 años,
tal,
y entonces,
cuando no tenía
nada que decir,
pues el veterano
te decía,
pues esa es una nota
informativa,
¿y qué pongo?
Pues pon,
se dice,
se comenta
y te inventas
un rollo.
Para mí,
esas son las notas
informativas,
porque mire,
una nota informativa
no le ponen fecha,
si acaso le ponen fecha,
no le ponen
registro de salida,
no le ponen sello,
no le ponen firma,
no le ponen nada,
ahí se puede contar
lo que te dé la gana,
y además
es anónima.
Dígame usted,
si recibe
una nota informativa
en esas características,
¿usted qué hace?
¿La tiene en consideración
o la tira
a la papelera?
Bueno,
digamos que no tiene
mucha vez...
Se lo digo
de otra manera,
¿puede tener
una nota informativa
de efectos jurídicos
o administrativos?
Difícilmente,
¿no?
Difícilmente,
no,
imposible.
Pues para eso
valen las notas
informativas.
Son rollos patateros.
Usted además
fue la persona
a quien
Joan Pau Miquel,
el entonces consejero
delegado
de la Banca Privada
de Andorra,
entregó los datos
de las cuentas
de los Puyol
que tenía ese país,
¿no?
Bueno,
bueno,
lo de Joan Pau Miquel
esa es otra.
A mí Joan Pau Miquel
me entregó
una nota
escrita
a máquina,
se puede imaginar,
con el papel amarillo,
en donde ponía
el nombre
de Jordi Puyol
y me parece
que creo recordar
que es una mujer
y alguien más,
un hijo o una hija,
pero que no tenía fecha,
no tenía membrete bancario,
no tenía firma,
no tenía nada.
Entonces eso también
era una nota informativa
que curiosamente,
¿sabe lo que hice
con esa nota informativa?
Pues tirarla a la papelera,
porque ¿a qué no la ha visto usted?
En ningún sitio.
No,
porque la tiré a la papelera,
porque no vale para nada.
¿Quién se la había pedido a usted?
A mí no me la pidieron nadie,
vamos a ver,
a mí me la ofrecieron,
me la dieron.
Vamos a ver,
digamos,
la trama que hay detrás de eso,
yo no me la sé.
Yo no me la...
¿Pero por qué se la dio,
por ejemplo?
Mire,
escucha,
se lo voy a explicar,
pero tiene que tener usted
un poquito de paciencia.
Mire.
Te la tengo toda.
Era el verano
del 2014
y yo volvía
de Cartagena de Indias
que había estado
dando unas conferencias.
Imagínase
que vuelvo hoy,
pues mañana
estoy con el director operativo
y me dice,
oye,
acércate aquí al hotel,
un hotel que estaba
allá al lado de la oficina,
que hay un
un confidente
que llamamos nosotros
que nos quiere dar
una información
de Andorra.
Pues coño,
no tienes otro
para mandar,
es que joder,
acabas de llegar,
en fin.
Y bueno,
pues voy al hotel.
Claro,
cuando llego al hotel
me encuentro
a un señor
que está
en actitud
de espera,
como si me estuviera
esperando.
Me acerco
y le digo,
¿me estás esperando?
Y me dice,
sí,
espérate que voy al servicio.
Digo,
vale,
pues este va a poner
la grabadora.
Cuando sale,
le digo,
¿tienes algo para mí?
Me dice,
no.
Pues hasta luego.
Ahí queda la cosa.
Unos días después,
un abogado
de Higinio Cierco,
un abogado catalán,
Fuster Fabra,
con el que tenía relación
de hacía tiempo,
porque había sido abogado
del sindicato
al que yo pertenecía,
me dice que es amigo
de Higinio Cierco,
que es su abogado
y que me quiere pedir
el favor.
Bueno,
primero me pregunta
si un calvo
se ha entrevistado con él.
Digo,
no busques el calvo
que soy yo.
Es que está muy preocupado
y entonces,
a ver si me consigues
que Higinio Cierco
pudiese hablar
con el director
de la policía,
con Eugenio Pino.
Bueno,
se lo voy a preguntar.
Y ya dile
que si podíamos encontrarnos
en la boda
de mi sobrino Ignacio,
pues os invitamos
a la boda
y allí
los conocéis
y tal.
¿Me puedes hacer
este favor?
Lo intento.
Hablo con Pino,
le digo lo que hay
y me dice,
¿qué tienes que hacer
ese domingo?
Pues nada,
hablar con mi mujer
si quiere venir.
Nos vamos a la boda.
Se sientan en la mesa
y Higinio Cierco
al lado de Higinio Pino
digamos que por orden
casi de responsabilidades,
¿no?
Y yo me siento
enfrente una vez