La Comisión Europea pronostica un cambio de la economía española.
La Comisión Europea segueix pronosticant un creixement del PIB de l'1,7% i el 2% respectivament.
Això és molt per sobre de les economies alemanya, francesa i italiana.
Malgrat situar-se al capdavant de les grans economies de l'euro, però les xifres previstes per Espanya apunten a una moderació en el creixement respecte a l'any passat,
que Brussel·les atribueix a una pèrdua de l'impuls del turisme, a un impacte dels tipus d'interès alts i a les elevades ràtios de deute.
La Comissió Europea creu que el creixement de l'ocupació es desaccelerarà aquest any en relació a 2023.
Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les.
El govern espanyol xifra en 5.000 milions d'euros el cost anual de la violència masclista a l'Estat.
Suposa un 0,37% del PIB espanyol.
Madrid, Marta Viladot.
Bon dia. És la segona vegada que es fa aquest estudi.
El primer va ser el 2019 i la principal novetat d'aquest any és que incorpora quin és el cost econòmic estimat de la violència de gènere i la violència sexual contra les dones.
Es calcula que és gairebé de 5.000 milions d'euros, el que suposa el 0,37% del producte interior brut.
El principal objectiu d'aquest estudi és la conscienciació.
Marta Viladot, Catalunya Ràdio, Madrid.
Atac massiu de Rússia a 5 regions ucraïneses amb un balanç provisional d'un mort al nord-est del país, segons la fiscalia.
L'exèrcit d'Ucraïna segur haver abatut 13 dels 26 míssils que han disparat aquest matí les forces russes.
Un bombardeig que il·lustra l'impacte que està tenint el bloqueig dels Estats Units a donar més suport al govern de Kiev, segons el secretari general de l'OTAN.
Jens Stoltenberg s'ha afegit a les pressions perquè el Congrés nord-americà aprovi un nou paquet d'ajuda militar i financera.
Ja ha recordat que gastar diners a Ucraïna és invertir en seguretats.
Un dirigent de Hezbollah avisa que Israel pagarà un preu pels crims comesos en els bombardejos d'ahir al sud del Líban, que van fer 10 morts, la meitat dels quals eren nens.
L'ofensiva va ser en resposta a un atac amb coets contra una base militar en què va morir una soldat.
Entre quatre mesos, 250 libanesos han mort pel foc israelià.
Mentrestant, a Gaza, la invasió israeliana intensifica els atacs a Rafà i a Canllunis al sud.
En aquesta població, els soldats han assaltat l'hospital Nasser, l'han evacuat parcialment i l'han convertit en un quarter militar, segons denuncia el govern de la Franja.
Doncs, precisament, la guerra de Gaza també repercuteix en l'àmbit de la cultura.
Els cinemes Girona de Barcelona han cancel·lat el Seret, el festival de cinema israelià que havia de començar avui.
Aleguen que volen evitar la polèmica generada els últims dies en referència a les crides al boicot i les amenaces que han rebut a través de les xarxes socials de col·lectius pro-palestins.
Era la primera vegada que Barcelona es convertia en la seu d'aquest festival fundat a Londres i que ja arriba a la tretzena edició.
La cofundadora del festival, Noa Haddad, ha dit al matí de Catalunya Ràdio que la cancel·lació no té sentit.
Fem molt sorprendents, perquè estem treballant en això.
Hace un any no hi ha una raó realment, perquè totes les pel·lícules no són polítiques, no són polítiques, no són polítiques.
Nosotros solamente queremos hacer el arte. No queremos estar en esta guerra. Queremos estar en paz.
Esports, Marcos Garcia.
El Barça femení lidera la Lliga amb 9 punts de marge sobre el Madrid, que és el segon.
L'equip blaugrana va cedir els primers punts com a local per primera vegada en 4 anys.
Barça 1, llevant 1.
El llevant les planes, que és l'altre equip català de la categoria, ocupa la desena plaça de la Lliga.
A la Champions masculina de futbol, PSG 2, Real Societat 0.
I també Lazio 1, Bayern de Munic 0.
Aquesta tarda comença a Màlaga la Copa ACB de Bàsquet, amb els dos primers partits de quarts de final.
Madrid tocan Múrcia i València-Bàsquet Gran Canària.
El Barça i el Bàxim Enresa s'enfronten demà.
I als Mundials de Natació de Doha.
L'equip espanyol masculí de Waterpolo jugarà aquest migdia a partir de les dues una de les semifinals contra Itàlia.
El tarragoní Carles Coll s'ha classificat per les semifinals dels 200 braça d'aquest Mundial.
Fins aquí, les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Francesc Garria, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Quina festa, eh? T'hem posat aquí una cadifa vermella.
Sí.
Unes majorets i tot aquí per veure't.
El que és fantàstic és entrar al matí de Catalunya Ràdio sense haver-me de quedar fins a les 5 de la matinada a meves.
Clar, i ets a Barcelona.
Sóc a Barcelona.
Què hi fas a Barcelona?
Doncs vinc a presentar un llibre.
El llibre. El meu llibre.
A Washington, en Paracaigudes.
Sí.
Un periodista català a la capital del món.
Que d'entrada tu per què vas anar als Estats Units?
Què et va crear l'atenció del país?
Jo sempre havia estat un gran fanàtic de les nits electorals americanes.
Jo vinc del món de l'esport i en el fons les nits electorals són com un partit.
Tot el que és americà és un partit, no?
Sí, però fins i tot les eleccions d'aquí, la nit electoral és com un partit.
A veure qui guanya, aquest puja, aquest baixa, té una emoció.
Per tant, l'emoció electoral em cridava molt l'atenció.
I les nits electorals nord-americanes, diria que des del 2008, quan guanya Obama, la primera,
jo em quedava de matinada veient, seguint-ho, veient la teleamericana,
que a més a més ho saben vendre molt bé.
I era una cosa que sempre pensava, ostres, com m'agradaria en algun punt de la carrera poder-ho cobrir.
I llavors, durant molts anys, jo, a banda de seguir-ho de prop, em vaig acostumar,
jo treballava de nits, no?, feia el programa aquí, al Club de la Mitjanit, després l'11 a la tele,
i arribava a casa per sopar a les dues de la matinada, i jo sopava veient tele americana.
Però perquè em distreia i perquè em vaig acostumar a això,
llavors diguem-ne que l'actualitat nord-americana em va entrant,
i quan acabo les eleccions del Barça, que em va tocar cobrir-les, doncs, en primera fila, no?,
fent les entrevistes als candidats, la nit electoral, el debat electoral,
jo em vaig sentir que... jo ja havia cobert gairebé un cicle de la meva vida professional,
i em vaig plantejar molt seriosament, escolta'm, pots seguir fent aquest programa molt temps,
però després què?
I l'única cosa que vaig veure que em feia il·lusió era marxar de corresponsal als Estats Units.
I va coincidir que just llavors va sortir la plaça de Catalunya,
que la vaig demanar i me la van donar.
I encara et sents sol, quan estàs allà, o no?
Perquè veia fa, què, dos anys?
Dos anys i... sí, i dos mesos.
No tant. No tant, però a vegades és complicat d'explicar.
Al principi va ser complicat.
Clar, perquè, de fet ho dius al llibre, una terra sola allà,
encara que estiguis molt conscienciat, tu t'acabes sentint sol.
És a dir, la soledut és un sentiment molt profund, no?
I per més whatsapps, facetimes que poguessis fer...
Clar, jo me'n vaig anar a viure sol allà.
Me'n vaig anar a viure sol allà.
No coneixia ningú a la ciutat.
Havia parlat per telèfon només amb el Xesco Reverter,
que era el corresponsal de TV3, però no el coneixia ni en persona.
Jo arribo allà...
A Washington.
A Washington, una ciutat que...
Hi he estat de turisme, però no la coneix.
És freda de nassos.
És freda, és època Covid.
Per tant, la ciutat estava mig buida
perquè totes les oficines no estaven treballant,
tothom estava fent treballar a casa.
I recordo perfectament les primeres tardes
mirar el rellotge a les 3,
que ja es començava a fer fosc,
i jo dir...
Jo no tinc ningú amb qui parlar al món ara mateix.
A les 3 poden no, però a les 4, a les 5 de la tarda,
que ja són les 11 de la nit aquí,
jo no podia parlar amb ningú.
Jo quan vaig viure 4 mesos a Nova York,
però una de les coses que m'agradava molt
és que jo em llevava i aquí rebia tot el que el matí havia generat,
que era molt, whatsapps, tal, tal...
Llavors, jo feia el meu matí,
que és l'hora que la gent dinava,
que ja rebaixava la cosa,
i quan jo acabava de fer el meu matí,
que anava a fer anglès i anava a fer coses,
quan era la meva hora de dinar
és quan la gent estava acabant la tarda.
Per tant, tornava a rebre com inputs,
i després, a partir de les 3 de la tarda,
mort, s'acabava tot.
Sí, sí.
Clar, el que passa és que jo arribava allà
amb aquells nervis de que acabo d'arribar allà,
de com m'organitzo,
necessito buscar pis,
no sé ben bé com serà la meva vida,
i amb qui ho comparteixes això?
Doncs a partir de les 5 de la tarda,
bé, tenir una persona,
que era la Laia Tudel,
que ella encara estava fent l'horari de nit,
i llavors a les 7 de la tarda meves,
que era la 1 de la nit aquí,
em trucava ella.
Era l'única persona amb la qual jo podia parlar.
Perquè era molt difícil, no?
Expliques que és molt difícil
fer-se amic de periodistes nord-americans.
No, jo diria que és impossible.
Com a mínim per mi
i per tots els meus col·legues,
és impossible.
Doncs perquè la ciutat de Washington
és una ciutat molt dura en aquest sentit.
És una ciutat de
què em dones, què m'ofereixes,
i si m'interessa el que m'ofereixes,
et vull, si no, no.
I nosaltres no podem oferir res.
És a dir, jo si treballés a la CNN,
tindria amics periodistes nord-americans,
no en tinc cap dubte.
O si treballés al New York Times.
Hi ha una teoria que expliques al llibre,
que dius que 4 anys
és la durada ideal del corresponsal.
Diu, perquè el primer any vas perdut,
el segon comença a saber de què va la cosa,
el tercer ets el rei del mambo
i el quart ja comences a avorrir-te
o deixar-te de sorprendre.
Jo ara començo a ser el rei del mambo,
segons aquesta teoria,
que estic en el tercer any.
No, és veritat que jo ara ja,
ja més o menys,
mira, ahir ho explicava aquí fora,
ahir que va haver aquest tiroteig a Kansas,
jo era a casa veient el TN
i van explicar la notícia
i estàvem els meus pares.
I diuen,
quan el Toni Cruanyes explica
hi ha hagut un tiroteig,
no se sap quantes víctimes hi ha,
han detingut ja els agressors,
els va dir els meus pares.
No hi haurà gaires morts.
Perquè ja em sé com van els tirotejos.
Si hi ha molts morts,
ho saps de seguida.
Abans que detinguin,
saps els morts.
Si ja han detingut els agressors,
a veure,
em puc equivocar,
hi ha molta casuística,
però en general va bastant així.
I llavors ara ja començo a controlar,
al principi,
jo no sabia què era anar a un tiroteig.
I el primer tiroteig que explico el llibre,
jo estic conduint a Ubalde,
on acaben de matar 20 nens a una escola,
i penso,
i què fots quan arribis allà, tio?
Jo havia anat a partits de futbol,
jo havia fet entrevistes,
sabies al que anaves.
I jo vaig arribar allà a Ubalde i dic,
ja som a Ubalde,
i ara què fem?
Amb qui parles?
La gent voldrà parlar?
O també anar a la merda?
I sí, la gent vol parlar.
La gent vol parlar.
Em parles molt d'això, de fet.
Expliques que hi ha 120 armes de foc
per cada 100 habitants,
i això fa que també els tirotejos massius
puguin passar en qualsevol lloc
i, per tant, en qualsevol moment.
I took a trip to San Francisco.
All our friends said we would drive.
Didn't work so well for Fresno.
It was quite a scenic drive.
I és cert que tu fins que no hi ha 5 morts,
per exemple, en un tiroteig,
no fas una peça?
Normalment.
Per tant, vol dir que n'hi ha de molts habituals.
Cada dia.
Ja, però és que a Washington,
que jo he vist que a Washington, al centre,
al voltant de casa meva,
maten gent cada setmana.
Cada setmana.
Sí, de la setmana i de pistola.
Sí, sí.
Sí, sí.
I no em sento insegur, eh?
Però, vull dir,
jo ja estic acostumat
que quan sents les sirenes
i veus que hi ha més de 3 cotxes de policia,
tiroteig,
el sopar de Nadal que vam fer
d'aquest Nadal no de l'anterior,
que vam sortir uns quants periodistes a sopar,
vam sortir d'un bar,
dues de la matinada,
i ens trobem al carrer tallat,
i vam conyar,
hòstia, mira, un tiroteig.
I, efectivament,
acabaven de matar dues persones.
Mira, crònica del 7 de juliol del 2022,
el matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rossell,
on explicaves les terribles conseqüències
d'un tiroteig ocorregut a Chicago
durant les típiques desfilades del 4 de juliol.
Però és que avui també hem anat coneixent
el nom de les víctimes
i les seves històries.
I la veritat és que se'ns ha trencat el cor
en resoldre un dels misteris
que envolta un nen de dos anys,
Leiden, així es diu,
va ser acollit per uns desconeguts
en trobar-se el sol vagant
pels carrers de Highland Park.
Avui hem sabut que el seu pare i la seva mare
són dues de les set víctimes mortals.
Leiden va anar a la desfilada amb ells
i va veure com els seus pares morien
enmig d'una estampida humana.
Va quedar tot sol.
Quin horror, Francesc, tot això que estàs explicant.
No, no, és difícil d'explicar
i és una de les històries
que ens hem trobat avui
en aquesta localitat.
No, no, és que clar,
costa d'explicar,
és que és pràcticament impossible d'explicar.
I el perfil del Frank Tirador, per exemple,
que protagonitza aquestes matances,
acostuma a ser, dius, el mateix.
Sí.
Una persona jove que fa servir
una arma semiautomàtica
i, per tant, diguéssim,
que hi ha una dinàmica instaurada.
Sí, sí, és a dir, tu agafes tots els tirotejos massius
últims dels Estats Units
i pràcticament en tots
és una persona jove, de menys de 30 anys,
blanca,
que ha comprat l'arma legalment
o que l'ha fet servir legalment
i aquesta arma és una arma militar,
d'ús civil,
que pot disparar,
algunes poden disparar 300 bales per minut.
I això ho han comprat legalment.
Fa pocs dies parlàvem també aquí al matí de Catalunya Ràdio,
una novetat important en aquestes matances,
és un judici d'una mare
que ha estat condemnada a presó
per un tiroteig executat pel seu fill menor.
És a dir, el fill va cometre un atemptat
i la mare és que ha acabat anant a la presó.
Bé, és un cas molt específic,
com vam explicar,
perquè la mare, en aquest cas,
va ignorar tots els símptomes
que el fill anava demostrant
que no estava bé.
Serà un punt d'inflexió, per això, això?
D'acord que pot servir d'alguna cosa?
Jo crec que, com a mínim,
pot fer que els pares s'adonin
que si el seu fill els diu
que té ganes de matar els companys de classe,
més enllà de dir-li
no ho facis
o, va, no diguis tonteries,
doncs que potser han de buscar ajuda.
Sí, sí.
Aquest llibre que avui ens està presentant
el Francesc Garriga,
a Washington, en paracaigudes,
també parles de la salut.
Tu tens una bona assegurança mèdica,
sí, sí, però no tothom la té ella.
No, de fet, gairebé ningú la té,
una molt bona assegurança mèdica.
I les històries de gent que s'ha arruïnat
perquè han tingut un càncer
són molt habituals
i, de fet, el deute familiar,
en la majoria dels casos,
el deute familiar ve de factures mèdiques.
I per què no s'hi posa remei, això?
Perquè no volen.
Perquè no volen.
Perquè allà,
és una societat molt individualista,
que això té coses bones per ells,
perquè els fa ser molt competitius,
i és una societat que sempre va a més,
i que si fracasses és igual.
T'aixeques i tornes,
i t'aixeques i tornes.
Ara, si tens un problema,
és complicat.
I allà entenen
que jo, que treballo,
he de ser capaç de proveir-me
els serveis que jo necessito.
I quan ho contraposes
amb un nord-americà,
dirà,
jo no vull,
el nord-americà diu,
jo no vull pagar
la salut pública d'un vago.
Si aquest tio no vol treballar
i no s'ho pot pagar,
no és el meu problema.
Jo em pago el meu.
Però molta gent gran, aleshores,
no jubila
perquè necessita pagar-se
la pòlissa mèdica.
Sí.
És a dir,
el tema és,
si tu treballes,
la teva empresa està obligada,
això podríem entrar en tecnicismes,
però generalment
l'empresa està obligada
a oferir-te
una assegurança mèdica
que forma part del sou,
en el fons.
Mentre tu treballes,
tens aquesta assegurança mèdica,
que a vegades,
igualment has de pagar,
per accedir a serveis,
però si tu tens aquesta
assegurança mèdica,
estàs cobert,
tu i la teva família.
Si jo sóc una persona
de 70 anys
i la meva parella,
que en té 70,
té un càncer,
el dia que jo deixi de treballar,
la meva parella
no té assistència mèdica.
Et trobes gent
de 80 anys treballant.
Anem als esports.
Has descansat ja
del Super Bowl o no?
A l'avió.
És un esdeveniment
molt cansat.
Bé,
intens, sí.
O fer la cobertura
a tot el llibre que ha de ser.
Sí, bé,
perquè a més
em veu demanar moltes coses
tots els programes.
A mi explicar què és,
perquè és una cosa
que crec que és molt difícil
d'explicar.
Sí, sí.
L'expectació que aixeca,
que estem parlant
d'una audiència brutal
la que acompanya,
només la supera
a l'arribada de l'home
a la lluna,
per tant,
imagineu-vos.
Va semblar terrible,
per cert,
l'actuació d'Àsher
que estem sentint ara,
tu també o no?
Jo la vaig veure malament,
però el públic,
diguem-ne,
que va quedar bastant content.
Jo crec que el problema
que hem tingut aquí a Catalunya
amb Àsher
és que no el tenim
tan controlat,
tot i que aquesta cançó,
segur que tothom
més o menys
la identifica,
però dius Àsher
i tothom és qui?
Però allà sí,
va ser molt celebrat
i aquest noi
ja avui,
que fa només tres dies,
està fent diners
és l'esdeveniment esportiu
més important.
Però de què va?
Com es juga?
Com es juga?
El futbol americà?
Sí,
perquè allà
no sé quantes entrenadors,
uns tablets,
una...
És a dir,
sintetitza-m'ho una mica.
Són dos equips
que s'enfronten
i l'objectiu
és agafar la pilota
i fer-la passar
d'una mena
de línia de gol.
Has d'anar avançant.
Allà es para,
no sé què,
entre no sé qui,
fan no sé què.
Perquè hi ha dos equips,
a diferència del futbol normal
que juguen 11
i ataquen i defensen,
aquí quan ataques
en juguen uns altres.
Fan canvis,
tenen dos equips,
un ofensiu i un defensiu
i guanya l'equip
que fa més punts
que vol dir que ha aconseguit
fer passar la pilota
més vegades
o de la línia de gol
o aquelles menes
de porteries gegants
que és un altre recurs
per fer 3 punts.
Però ja tinc la sensació
amb els americans
que van a veure-ho
que no acaben d'entendre-ho
i estan allà cridant
i va bé.
Això et passa a tu
que no ho entens
i em passaria a mi també,
jo ara ja ho he hagut d'aprendre.
Però sí que ho entenen,
el que sí que ho viuen
amb una passió molt diferent.
I mira...
És una festa,
si estan allà una festa.
És igual si toca
Carlinhos Brown
o toca...
Sí, sí.
Ara acabo...
Mira, aprofito.
S'acaba de publicar...
Jugant a parxís.
S'acaba de publicar
l'últim podcast
del Follow Garriga
que parlo de la Super Bowl
i allà ho explico també,
que això encara al llibre
no ha entrat.
A mi em va sorprendre molt
un partit
que estava a punt d'acabar-se
i que els City Chiefs
fan un punt
que els dona la pròrroga
que seria...
bogeria,
la gent aplaudia.
I vaig dir
on està l'eufòria aquí?
Allò és un espectacle,
no és tan una competició.
Que és una competició,
sí,
però és una competició,
és un concert,
és el menjar,
són els hotels,
és la setmana prèvia,
és un esdeveniment
molt global.
Clar,
vés a arribar
al mes de gener,
en aquest cas.
Febrer.
Febrer, vull dir,
i després ja venen els Oscars,
és a dir,
entenc que són
dos grans esdeveniments
als Estats Units
molt mediàtics.
Sí,
pensa que gener-febrer
és l'award season
perquè hi ha hagut els Grammy,
hi ha hagut els Emmy,
hi ha els Oscars
que tanquen aquests premis
i són uns mesos
que generalment
no passen gaires coses,
no?
Tot aquí a Europa
generalment concentrem
les coses més cap a l'estiu,
no?
Les finals esportives,
les celebracions.
El bon temps.
Sí, exacte,
i en canvi ja no,
allà el febrer i març
doncs tenim
dos dels grans esdeveniments.
I els Oscars
tens acreditació ja o no?
Sí.
Perquè lliure expliques
que el primer any
no em vas tenir.
El primer any no em vaig tenir,
l'any passat sí
i aquest any tenia la por aquella
de veure si colarà o no colarà
i ha tornat a colar
i sí,
podrem ser els Oscars.
Costa reivindicar-se
com a mitjà català
diguéssim allà
dins d'aquell sistema.
Mira,
no et diré quin
però hi ha un gran mitjà espanyol
que no té acreditació
als Oscars
i que no entenen,
jo tampoc entenc
perquè no els han acreditat
però vull dir
que no és tan fàcil,
no és tan fàcil.
I has d'anar amb Esmoqui?
Sí.
Que ara ja penso
que me l'hauria hagut de comprar
l'any passat
però el vaig llogar
i només amb dos lloguers
ja hauríem amortitzat.
Per tant,
ara he de decidir
si no el compro.
Però això si no t'has engreixat gaire.
Aquí tindríem potser un problema.
Que en aquests premis Oscars
la política no hi ha entrat massa
de moment, no?
És a dir,
Biden-Trump
diguéssim
no estan embrutant
encara aquesta gala.
Els Oscars?
Sí.
No.
Tot i que també dic
que la majoria de gent
que serà a la gala
són més de Biden
que de Trump segur.
Ja, però que igual
a vegades s'utilitza també això.
Bé, els Oscars
han quedat bastant aïllats.
Ara estic intentant fer memòria
i diria que, per exemple,
Zelensky va intentar intervenir
als Oscars de fa dos anys
que la guerra acabava de començar
i així com sí que va intervenir
crec que era els Grammy
els Oscars no el van deixar intervenir.
Per tant, jo crec que els Oscars
són capaços de blindar-se molt
i de dedicar-se al seu business
que prou feina tenen.
Aquest serà un any americà
molt important
perquè hi haurà eleccions
i per tant veurem
si hi ha canvi de govern
i què passa també amb Biden
i amb Donald Trump.
Serà dimarts 5 de novembre
l'elecció
és a la presidència dels Estats Units
i encara no està clar, diguéssim,
als candidats
però un sí que està clar
i l'altre també.
L'altre sí, està bastant.
És a dir, avui...
No està confirmat, no està confirmat.
Cap dels dos, però vaja.
Si l'oient vol posar diners
que els posi que serà Biden-Trump.
I què creus que passarà?
Jo crec que guanyarà Biden.
Jo crec que guanyarà Trump.
Ja, doncs...
El 15 de febrer, les 11 i 21,
treus el tall
i ho guardem pel dia 5 de novembre.
Jo crec que guanyarà Biden
per una raó molt senzilla
i és que
Trump
no ha convençut gent nova
des de les últimes eleccions.
Biden tampoc ha convençut.
Però hi ha molta gent
que votarà en contra de Trump,
no tanta gent que votarà.
Però a Biden li ha desgastat molt més
aquest any de govern, diguéssim,
que no pas a Donald Trump.
De govern...
Trump està al mateix lloc on estava.
Potser ha estat més reforçat pels seus.
No, però sí.
Però tu no guanyes unes eleccions
només amb els teus.
I això és un 30%.
Per arribar als 50 necessites els independents.
I els independents,
que és el que fa guanyar eleccions,
fa 4 anys van votar Biden
perquè s'horroritzaven de Trump.
Els que s'horroritzaven de Trump
fa 4 anys
estan encara més horroritzats.
L'han condemnat per abús sexual.
L'han imputat per incorrexió.
Sí, però ell això ho resol fàcil.
Perquè diu que és el sistema
que està en contra ell
i li busquen les partitores
perquè no volen que sigui.
Sí, però els...
El discurs...
Però hi ha molts independents
que no són tontos
i no us conec.
No, no, no.
Tontos no.
Trec la paraula de tontos.
Que ja no compren aquest discurs.
Hi ha molts trumpistes
que això ho compren a cegues.
Però hi ha molta gent que ja no
i que ja entenen
que no pot ser que al món
tothom estigui equivocat
menys una persona que és Donald Trump.
Que és el que Donald Trump els ven.
Clar, però aquests problemes de memòria,
per exemple,
que se li atribueixen a Jovain,
de fet, ja es veia
a l'última campanya electoral
de Donald Trump,
a les últimes eleccions,
però ara sembla que agafa
molta més força.
I que ja no és una cosa
de discursos tocats i retocats
de l'extremalitat a la xarxa,
sinó que realment
aquí alguna cosa està passant.
Home, sí, clar,
però que el temps passa
i Biden es fa molt vell.
Això és evident.
Però això...
És a dir,
els informes mèdics que té Biden
tots diuen que és capaç
de fer la seva feina.
I la gent que treballa amb ell
asseguren que també.
Es fa gran?
Es fa gran.
Es despista?
Es despista.
S'ha despistat bastant
tota la vida.
Tens vídeos d'ell de fa 15 anys
que també es despistava.
Ara, com més gran es fa,
més es despista.
Però també diuen
que quan s'ha de posar seriós
s'hi posa
i és capaç
d'afrontar reunions difícils.
I quant tornes als Estats Units?
El diumenge 25.
Jo sí,
que estaràs aquí uns dies,
10 dies aquí.
O quan ets dimecres, tu?
Jo dimecres,
no ho sé,
potser estic a Madrid.
Però a la tarda no arribaràs?
A la tarda seré a Sabadell.
Sí?
Seré a Sabadell, sí.
Presentem el llibre junts a Sabadell?
T'ho diré,
ja t'ho diré la sabadell que ve, no?
Sí, home, sí, clar que sí.
Avui el presentem
a Llibreria L'AIE,
si algú us vol apuntar.
A les 7 de la tarda.
A les 7 de la tarda
a Llibreria L'AIE
amb en Toni Bassas i Ramon Besa.
Sí, farem un remember
dels meus dilluns aquí
al Club de la Mitjanit.
Washington,
empracallgudes,
el llibre de Francesc Garriga
que ho recomanem avui
al matí de Catalunya Ràdio
i si voleu venir a Sabadell
doncs allà serem.
A la llar del llibre
no en queda altre.
No té pèrdua.
Dimecres que ve.
Francesc Garriga, gràcies.
A tu, a vosaltres.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Ostrell.
Que bé que et va
el finançament total
per clients amb targeta
al cort inglès.
Finança les compres
fins a 12 mesos
en electrònica,
electrodomèstics,
esports,
moda llar i molt més.
Fins al 21 de febrer
finançament total
del cort inglès
a la botiga web i app.
Per compres superiors
a 200 euros.
Finançament ofert
per financiar el cort inglès
i subjecte a la seva aprovació.
Consulten les condicions
i exclusions
al cortinglès.es.
El Martí és un propietari
que es vol vendre el pis
per 250.000 euros.
La Sara es vol comprar
un pis com el del Martí.
A la Sara i al Martí
els creuarà el destí?
No.
Els creuarà House Fight Connect.
La tecnologia de House Fight
que troba el comprador ideal
tres vegades més ràpid.
Informa't a housefight.com.
Sí, House Fight.
El Barça campió de la Copa.
A la competició més intensa
Catalunya Ràdio no hi pot faltar.
Arriba la Copa de Bàsquet a Màlaga
i el tot gira.
T'ho explicarem.
Divendres a partir de
tres quarts de sis de la tarda
quarts de final.
Barça-Manresa.
Només un dels dos equips
pot arribar a les semifinals.
Divendres a partir de
tres quarts de sis de la tarda.
Barça-Manresa.
Una transmissió del tot gira
amb la narració d'Ernest Macià,
Oriol Rodríguez,
Carme Lloberes
i Joan Creus.
Viu l'emoció de la Copa de Bàsquet
al tot gira.
Electrodomèstics Calvet
dona suport al bàsquet català
i us ofereix els partits
de la Copa del Rei.
És passió.
És color.
És vida.
És humor.
És amor.
És dolç.
És salat.
És inimitable.
És ella.
Jo mateixa.
És avui.
És demà.
És ara.
És ja.
És propera.
Què dius?
És amable.
És canyera.
És social.
És incomparable.
És singular.
És plural.
Dico que sí.
És veritat.
És realitat.
És ficció.
És fresca.
És directa.
És la tarda
i la tarda és única.
Ah, exacte.
De dilluns a divendres
de 3 a 7,
la tarda de Catalunya Ràdio.
Amb l'Isent de Carot.
Sí està bé a la tarda
de Catalunya Ràdio, eh?
Has tingut mai la sensació
que deixes de ser protagonista
de la teva pròpia història?
És hora de recuperar el control.
Aprofita que tornen
els 10 dies Kia
del 8 al 19 de febrer
i crea la teva pròpia història.
Visita'ns a la xarxa Kia
de la província de Barcelona.
Kia.
Movement that inspires.
Descobreix la bellesa
de les illes gregues
al nord d'Europa
amb MSTT Cruceros.
Vuit dies amb tot inclòs
i vols des de Barcelona.
O visita la Mediterrània
amb embarcament a la ciutat
a partir de 823 euros per persona.
Reserva a MSTC Cruceros.es
o a la teva agència de viatges.
MSTC Cruceros.
Un viatge cap a la bellesa.
En moments excepcionals
sempre hi som.
Amb un equip de professionals
compromès amb l'actualitat.
Rigorós amb la informació.
A tot hora i a tot arreu.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Informació.
Connecta'm Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Per ràdio, pel web,
a través de l'app
o pel nostre canal de Telegram.
Hi ha un lloc
on viuen totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
I hi ha polèmica
pel carnaval de Torrevella.
Ho he dit bé, Torrevella, eh?
Torrevella en ve baixa, sí.
Però Torrevella.
Torrevieja.
Torreviella, no.
Torrevella.
Torrevella, jo què sé,
t'ho pregunto, Vicent.
Vicent Sánchez, bon dia.
Laura Calçada, bon dia.
Molt bon dia.
Municipi castellano
parlant del Baix Segura.
Del país València.
Més conegut, més conegut,
bueno, jo dic del comarque
i vostè diu el país.
Sí.
Més conegut per Torrevieja
en el cort inglesa, recordo?
El cort inglesa.
Torrevieja, sí.
El 1, 2, 3.
Se'n recorda quan feien
1, 2, 3,
sempre al final el Gran Premi.
Era un apartamento
en Torrevieja habitante.
I així i així
han sumat 89.000 persones
que són els que viuen ara allà.
Doncs hi ha polèmica
al carnaval de Torrevella
perquè en concret
hi ha una comparsa formada
per nenes vestides
amb llançaria,
mogroneres i lligacames
amb l'eslògan general
Prometer hasta meter
juntament amb una urna
i banderes.
Les imatges han desencadenat
acusacions de pedofilia
i sexualització infantil.
Anem cap allà,
cap al País Valencià.
Pepa Ferrer,
què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Molt bé, Vicent.
Ahir contextualitzant
Torreviella,
no Torreviella.
Ara ja som dos.
Ara ja som dos de valencians.
Com teus treu.
Jo m'he de ser didàctic
i sobretot pesat.
Sí, això també és veritat.
Això no s'ho treu.
I amb els anys et penses.
Quina vergonya.
Escolta,
hi ha una denúncia
sobre això que estem explicant,
Pepa?
Sí, hi ha una denúncia
però també posem en context
d'on ve
aquesta denúncia
perquè qui denuncia
són els advocats cristians.
Recordem que això
és una entitat,
una associació ultracatòlica
i de fet la denúncia
és perquè consideren
que això podria ser
un delicte d'utilització
de menors
per a espectacles
i exhibicions.
De fet,
han anunciat
que ells denunciaran
al regidor de festes,
al president del Carnestoltes,
als responsables
de la comparsa
que es diu Osadía
i demanen
que a més
se'ls retire
650 euros
que és el premi
que va tindre
aquesta comparsa
perquè va quedar
en quart lloc.
Ja ho hem dit
organització ultraconservadora
que si no
em faia la memòria
jo crec que fa un parell d'anys
fins i tot
van anunciar
una discoteca
de sí
de València
perquè per unes falles
a fer un cartell
per una programació
de falles inclusives
i es podia veure
una verge
que representava
com una drag queen
doncs aquesta,
aquesta és l'entitat
que vol portar
als tribunals
al Carnaval de Torrevella
aquesta comparsa
aquí a l'Ajuntament
què és el que ha dit?
Doncs aquí
tant l'Ajuntament
com l'Associació Cultural
del Carnestoltes
que de fet
són els organitzadors
han eixit
a recolzar
aquesta comparsa
ahir el seu alcalde
l'alcalde de l'Ajuntament
doncs estava
bastant enfadat
i considera
que això
que no és just
que s'ha agafat una imatge
que se l'ha treta
de context
que segurament
la gent no sap
què significa
ni com són
els carnavals
de Torrevella
que recordem
el País Valencià
és una festa
declarada
d'interès turístic
autonòmic
i que pot ser
se n'ha fet
doncs massa sang
d'això
també va defensar
els pares i les mares
també dient
que segurament
no era la seva intenció
hipersexualitzar
que és tota la crítica
aquesta que va
per les xarxes
a les menudes
l'Ajuntament
recordem
que aporta
finançament als carnavals
i que aporta
doncs segurament
part d'això
650 heurets
que s'han quedat
també va dir
que ell no pensa
ni censurar
ni vigilar
les comparses
ni les disfreses
i que això
doncs
és llibertat
de decisió
de cadascú
per cert
l'alcalde
que també li va ploure
de tot
perquè Pedro Sánchez
va visitar
la desaladora
de Torrevella
i no el va convidar
o sigui
que el pobre home
va tindre un dia
alegre
mai millor dia
exacte
per tipopular
he llegit
que eren nens
no nenes
els que desfilaven
amb una àvia
d'una de les criatures
i que a més a més
anaven disfressats
de l'Aitana
d'aquesta cantant
el que passa
és que això
és una comparsa
que van primer
els adults
i després
van els xiquets
i van tots
igualment vestits
què pretenia
la comparsa
amb això?
doncs
fer una crítica política
més enllà d'això
la veritat
és que jo
les imatges
només denuncien millores
quan ja hi ha vots
a recollir
exacte
volien fer
la crítica política
perquè a banda
portaven d'ací
de l'esquena
els deixien
unes banderes
una bandera d'Espanya
una bandera d'GTBI
i volien fer això
a la crítica aquesta
de
ostres
prometen
prometen
quan arriben eleccions
i després res
per cert
este prometer
està metent
i el Vicente
això també ho sap
a qualsevol falla
estos dies
mos podem trobar
un cartell
semblant d'això
no no
pitjor encara
sí
també
també
també
pitjor
estos dies
hi ha hagut
un dels ninots
que han portat
i que s'ha fet
també molt famós
immediatament
que han portat
a l'exposició
del ninot indultat
de tots aquells ninots
que porten
totes les falles
un ninot
cada any
no es crema
i passa al museu
de l'artista
faller
doncs
s'han portat
això allà
i era una figura
que era
Carles Puigdemont
sodomitzant
Pedro Sánchez
s'ha fet molt famós
i amb una estelada
que els cobria
les parts
no visibles
per dir-ho així
però
aquí ningú
hi ha hagut
alguna gent
que s'ha enfadat
evidentment
perquè sempre
reben els mateixos
jo em podria enfadar
perquè
se podien fer una
els fallers
les falles
els artistes
podien fer
una escultura igual
amb el bisbe Cañizares
quan hi era
i amb el seu segon
per exemple
i mare de Déu
la que es montaria
i estos senyors
que acaben de presentar
però en canvi
si és Carles Puigdemont
com que són polítics
no passa res
perquè han d'aguantar-ho tot
el bisbe no és un home públic
el polític sí
i aleshores les falles
que sempre han tingut
una càrrega majoritària
d'humor reaccionari
quan fan una cosa
com aquestes
i els que són
per dir-ho així
satiritzats
són gent que agrada
l'extrema dreta
doncs no passa res
i el que s'ha de recordar aquí
és que Carnestoltes
és una època
de transgressió
disbaixa
disfressa
i com més transgressió
més disbaixa
més disfressa
més carnestoltes
i hem de recordar també
que Franco
els va prohibir
els va prohibir
i hem de recordar també
que aquests senyors
d'aquesta extrema dreta
o ultracatòlics
o com ho vulguem dir
també els podríem prohibir
cristians
de fet
aquesta associació
cristiana
exacte
sí
de fet
em sembla
que aquesta associació
és la mateixa
que va portar
davant dels tribunals
i va defensar
que no estiren a terra
les creus dels caiguts
vull dir que
per això
vull dir
de vegades
cal tindre context
una
que estem a carnaval
i després
qui posa les denúncies
i després ja
en podem parlar
i treure conclusions
o no
fem un debat
i ja està
però és així
això
fem un debat
que en fem molt poquets
exacte
gràcies per acompanyar-nos
digues digues
ja parlarem a falles
perquè ja has vist
que tenim moltes ganes
de parlar de falles
i tant
i tant
hauríem de venir
hauríem de venir
per falles
quan vulgui
i llavors esperé
Nat Jordana
Nat Jordana
vostè truca per telèfon
a Nat Jordana
Anna Jordana
falla Anna Jordana
N-A Jordana
ja m'ho passaràs
la Jordana
i vostè
home i el borrego
encantadíssim
el borrego
som una família
es diu en borrego
no és un borrego
que va allà i canta
quan va vostè
no no
la família es diu borrego
i jo crec que estarà molt content
i és una de les principals falles
de la secció especial
de València
una de les falles
que té més tradició
no tenim gaire marge
ens hem de fanyar
va ostres
que t'espera
vina
ho muntarem
Pepa gràcies
vinga adeu
adeu la calçada
com ho veus
per carnaval
tot s'hi val
per carnaval
tot s'hi val
i es diu
que aquests nens
s'han sexualitzat
doncs potser
sí
però és com
per com anaven vestits
aquestes criatures
però és com ho mires
quan he llegit la notícia
m'he recordat
del videoclip aquell
del Serge Gainsbourg
amb la seva filla
el Lemon Incest
doncs
va sexualitzada a Charlotte
doncs bueno
segons com t'ho miris
tenia més gust
diguéssim que aquest
eslògan
és una mica fluix
però meter
estameter
però això és una frase feta
popularíssima
el prometer
estameter
és el que feien
és el que feien els tiarros
fent broma
respecte a
lligar amb senyores
i aleshores era
prometer
prometer
estameter
i després res
això s'ha dit
encara més
més raó
per dir que
no s'està
pedofilia
els acusaven
és que és
completament tret de context
i com has dit
carnaval
tot s'hi val
i aquests nens
estaria bé poder xerrar
amb aquestes criatures
i després
devien estar
tots junts
disfressant-se
jo recordo
quan era menuda
que em posava
era un top
recordo
de la mare
això va ser
allà quan estàvem
a l'amella del Vallès
i me'l posava
com una faldilla
i tal
i feia en broma
és carnaval
és festa
és a dir
és com un joc
pels nens
els embalats
i sempre hi ha missatge
també
i això ho has de mirar
no m'imagino
que algú fes una comparsa
sobre la guerra
d'Ucraïna
per exemple
home
es podria fer
o i tant
i si en fan una
sí
però vull dir
que aquí
no sé
el tema és
si és més o més encertat
però la crítica
s'ha de poder fer
no, està clar
s'ha de poder fer
sí
la real
és condemnar-ho
a la crítica
si és ètica o no
no, ètica
si comencem a parlar
d'ètica
en carnestoltes
tanquem la festa
i s'acabarà
no, no
això li posem
perquè ètica
és carnaval
tot s'hi val
però no s'hi val tot
això és el que jo dic
el que dic
és el debat que hi ha
no, però jo no sé
si hi ha molt de debat
respecte a això
jo el que veig
és que a mi
el que he sentit
s'ha anat un merder
amb això
de fet
això de Coreïna
seria una crítica
podríem veure
gent representant morts
i tal
es critica
la guerra
es critica
les matances
i vivim una època
en què qualsevol fotografia
o imatge
que tingui una mica
de gràcia
o de desgràcia
es converti ràpidament
en polèmica
i es viralitza
i dura dos dies
el que dirà
la gent de Torrevella
segurament
és escolta
el carnestoltes
aquí
nosaltres li fem
un esforç terrible
és una festa
que té molta gràcia
i vostès només
es fixen en les xorrades
sempre passa igual
i a més diré
una altra cosa
perquè això va
per Torrevella
va per les falles
va per altres festes
populars
entre cometes
són moltes vegades
profundament reaccionàries
i segurament
aquesta comparsa
si el que vol dir
és que els polítics
són tots igual
i aleshores
la pregunta és
qui ens salvarà
dels polítics
que no hi hagi
després també
una comparsa
de la Guàrdia Civil
d'acord
perquè aquest humor
reaccionari
existeix
contínuament
en falles
en la Madalena
en les festes
de Sant Joan de Lacan
ara estic parlant
del País Valencià
la història és
escolta
si aquest humor
sempre reaccionari
la gent més sensata
per dir-ho d'alguna manera
no pot mai dir res
i resulta
que encara venen uns tios
que són més reaccionaris
que la reacció
i qüestionen
l'humor reaccionari
i diuen
que encara hauria de ser
més reaccionari
o que no n'hi hauria d'haver
però hi ha crítiques
Vicent
que arriben
des del Canadà
des de França
amb aquest vídeo
no tenen el context
que deia la Pepa
exacte
no tenen el context
poca feina
però parlen
clar
de celebració
de pedofili
als carrers d'Espanya
que no és cert
i això s'està fent gros
i llavors aquí és
però com que celebració
de pedofili
però vostè no sap
que això
li va distorsionat
allà
qui ha rebut
això qui és
és l'alcalde
d'aquesta població
que es veu
que l'han
és interessant
això no és controlable
fanàtico
queer
malalt pedòfil
causant de la depressió
de les festes
o sigui que aquest alcalde
sí que ha rebut
del PP
del PP exacte
deu estar-ne contentíssim
deu estar dient
mare de Déu Senyor
fins i tot han dit
que li haurien de revisar
l'ordinador
és una bona campanya
però per anar a visitar
aquest carnaval
i...
i per anar al Canadà
i clar
i dir-los
escolten
nosaltres no mos fiquem
quan vostès posen
un castor estúpid
una marmota allà
i la maregen
vull dir que això
crec que ho fan
als Estats Units
però més igual
en el nord
en el nord
el dia de la marmota
no per saber si plourà
o no plourà
nosaltres no
a veure
la majoria de les festes
d'aquesta península nostra
moltes vegades
ja ho he dit
tenen una càrrega
ofensiva en alguns aspectes
quan són d'animals
moltes vegades
s'han de revisar
i després
l'humor
és
és l'humor
de l'acudit fàcil
ibéric
és un tipus d'humor
molt lamentable
en lloc
de dir
és molt baix
és molt baix
i moltes vegades
no és intel·ligent
és un humor
no intel·ligent
sol ser
masclistes
gruller
estúpid
fofo
perquè se pot fer gruller
i ser malvat
Alfred Jarry
feia grulleries
a final del cel de adeneu
i era molt bo
però s'ha de ser clar intel·ligent
clar
però és que
és un humor idiota
és un humor reaccionari
i moltes vegades
dic no sempre
la falla en la Jordana
no fa humor reaccionari
per exemple
n'hi ha unes quantes falles
que sí que en fan
en lloc de dir
ostres
no se tracta de revisar
si no se tracta d'esperar
que la gent se civilitza
una miqueta
i el tipus d'humor
comença a ser diferent
aleshores no
política portada a l'extrem
o la reacció
d'extremíssima dreta
xicos
estem encara mal
que se'n vaig anar a fer la mà
tu
xicos
no vols que s'hagin divertit
aquestes criatures
passejant
home l'haia passada
es van vestir
de nenes de monja
i aquí
hi ha quedany amb els talons
i les mitges
ho han fet aquell dia
això en dos extrems
una porra
potser les fraceres de monja
però aquí
no hi havia el mateix humor
que de l'altre costat
ja li dic
que hem de visitar
el tipus d'humor reaccionari
d'aquestes coses
molt poques vegades
l'església
en falles per exemple
és víctima d'un humor dur
els polítics
sempre
i clar
això recorda una mica
a Aga Comunió
i no se met en política
és a dir
sempre són els polítics
els que reben la pitjor part
i arriben en ocasions
que l'humor
té bastant mal gust
molt bé
jo no presentaria mai
cap denúncia
contra això
si em digueren
faça vostè
una tesi
de sociologia fallera
quedem-nos també
on ha sortit això
aquests nens
i nenes vestits
així al carnaval
no és que els hagin vestit
ara mateix
sempre és
on passa això
que sí que sí
el context
Laura Calçada
Vicenç Sánchez
que tingueu una bona setmana
adeu-siau
vinga
una pausa
i teves potents
no les falles
el matí de Catalunya Ràdio
Ricard Ostrell
arriben les rebaixes
de la llar del Corte Inglés
fins al 50%
de descompte
en una selecció
de matalassos
de les millors marques
del 12 al 29 de febrer
del 2024
finançament fàcil
fins a 12 mesos
finançament ofert
per financer
al Corte Inglés
i subjecte
a la seva aprovació
consulta en les condicions
al Corte Inglés
a la botiga web
i app
al Corte Inglés
silenci
arrenca un càsting
espectacular
torna a eufòria
torna a l'eufòria
eufòria
als càstings
divendres a la nit
a la plataforma
3CAT
i a TV3
el Barça campió
de la Copa
ha ballat el Manresa
a la competició
més intensa
Catalunya Ràdio
no hi pot faltar
arriba la Copa
de Bàsquet
a Màlaga
i el tot gira
t'ho explicarem
divendres a partir
de 3 quarts de 6
de la tarda
quarts de final
Barça-Manresa
només un dels dos equips
pot arribar
a les semifinals
divendres a partir
de 3 quarts de 6
de la tarda
Barça-Manresa
una transmissió
del tot gira
amb la narració
d'Ernest Macià
Oriol Rodríguez
Carme Lloberes
i Joan Creus
viu l'emoció
de la Copa
de Bàsquet
al tot gira
Electrodomèstics
Calvet
dona suport
al bàsquet català
i us ofereix
els partits
de la Copa
del Rei
només els més ràpids
gaudiran
d'ofertes
increïbles
al cort inglès
i també els fotògrafs
més espavilats
amb un 15%
de descompte
en la marca Nikon
així són
les ofertes
límit
del 15 al 18
de febrer
a la botiga
web i app
del cort inglès
La reina del metal
neix a partir
de la col·laboració inèdita
entre el ball flamenc
de Vanessa Ibar
i els sons
de la percussió metàl·lica
i la música electrònica
d'Enric Mumford
una original
cerimònia artística
que es podrà veure
el 29 de febrer
i l'1 de març
al Mercat de les Flors
més informació
a mercatflors.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
Per primera vegada
a casa nostra
Becoming Marilyn
and Becoming Elvis
la història
de l'ascens
a la fama
de les dues icones
dels anys 50
Marilyn Monroe
i Elvis Presley
narrades a través
de les fotografies
d'André de Dienes
i Alfred Berheimer
Fins al 24 de març
a la galeria
Fotonòstrum
Més informació
a fotonòstrum.com
Recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
Linkat
a Catalunya Ràdio
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró
Doncs tu
que ara ballar
fortíssim
amb la Guineu
En aquesta ciutat
Tots els dies gris
és
diumens
als tres
Home, Guineu
és zorra, no?
Zorra
Sí, seria zorra
Calli
Sí, la traducció
seria aquesta
però vaja
potser la vau descobrir
a cop de guitarra
amb allò del puto any
que va ser
un dels himnes
d'aquella cosa tan estranya
que es va dir
confinament
però el cas és que
la carrera d'aquesta
terrassenca
que es diu Guineu
no ha parat de créixer
des de llavors
de fet
avui mateix
dijous
estrena cançó nova
sona més electrònica
que mai
i promet
ballaruca
de la bona
en el seu tercer disc
un nom a seguir
per aquest 2024
sens dubte
el de Guineu
Ara no sé
què faig aquí
Hombre, veig aquí
havéis traído niñas, no?
Que se toquen algo, no?
Noies, noies de públic
Sí
També hi ha nois, eh, veig
Ah, no m'havia vist
és el Luis Rubiales
no li feu gaire casca
Presidente de la Federación
si quiere tocar algo
Què vol dir si vol tocar algo
Bueno, que toque algo
si quiere tocar algo
Ah, perquè estem a la cançó del dia
Claro
Toca el piano, a veure?
Toca el piano
A veure
Hòstia, pues toca bé
Esto...
Joder
Tiene buen toque, eh
Tira lo clàssica per mi
A lo clàssic
Como toca
Ah, senyor Rubiales
Això no és cançó del dia
Toca increïble, la verdad
Molt bé, molt bé
Com et dius?
Com et dius?
Com?
Martina
Martina
Un aplaudiment
Bravo
Bé
On era, amb la cançó del dia?
Això, a la Guineu
La Guineu
Que és talentosa com la Martina
com el públic avui del matí de Catalunya Ràdio
Doncs queda recomanada
Gràcies, Fran Lluís
Un petó
La cançó del dia de Catalunya Ràdio
En Fran Lluís Giro
Superarem la sequera
Ui, i dintre d'unes setmanes?
Doncs jo no regaré
Hi ha un cavall a la carretera nacional 260
No tinc por
11 i 46, hora dels temes pendents
Avui hem Gerard, Jovany, Toni, Soler, Xavi, Espinosa i Hora Vinamata
Bon dia
Què tal?
I també Carles Roig, bon dia
Hola, què tal?
Què ens queda pendent a aquesta hora?
Hola, Toni
A aquesta hora ens queda...
Què tal?
Bé, i tu?
Bé, bé
L'altre dia va estar molt bé allò que vas fer pel Dia Mundial de Ràdio
Sí, sí
Vols dir alguna cosa més?
No
Tiro, eh?
Tot i que el personatge
Si en algun moment vols intervenir, aixecas la mà i endavant
A aquesta hora ens queda pendent parlar de l'anomenat cas Negreira
Perquè tot just avui fa un any que es va destapar el cas a la cadena CERA
Comencem que va ser
Adridistes, em voleu desestabilitzar perquè anem contínu
President Laporta, call-hi
I et costis el micròfon si vol dir alguna cosa
I després també parlarem d'una campanya que ha presentat el partit Mas Madrid
Per protestar contra les polítiques d'habitatge
L'eslògan de la campanya és, llegeixo, queremos una casa para follar
Bueno, pues yo tengo una disponible, si queréis venir
Vols fer el favor d'acallar?
Bueno, para ayudar a la juventud que se pueda emancipar
Com esteu?
Què tal? Bon dia
Som a les 8
Home, en Toni Bassas
No són a les 8, són 3 quarts de 12
Que avui hagis fet una entrevista a un mort
No, no
El més semblant que he fet jo ha sigut entrevistar Andrés Iniesta
Però bé, en Toni, l'Enric Margot no ha sigut exactament una entrevista
I molt important innovar la ràdio
L'altre dia vaig sentir, Ricard, el programa que feies des de casa d'un oient
Ah, sí?
No sé si sàpies que aquest format el vaig inventar jo l'any 1983
Ah, sí, en Toni?
Abans que es construís Catalunya Ràdio
Tu ja vas anar a casa d'un oient a fer el programa
Li vaig dir, hola
Per això, com a programa, ho veig fluix, de contingut
Tot una sola vegada
La cosa va acabar amb tragèdia
Perquè quan la Leia Claret va entrar al major de la casa l'oient
Amb l'helicòpter del trànsit
No, clar, és un accident bastant desafortunat
Realment porto aquí, a la butxaca, un llibre del Thomas Mann
Ah
És del vols del 1929
De l'octubre del 1929
Concretament
I parla del fet d'innovar com a eix en l'evolució humana
En el pressió original es títula Dersin Gèmph
Sí, en alemany, sí
A Espanya va arribar amb el títol de
Què és este barullo?
En tu boca en zurullo
I reflexions sobre la importància del pensament propi
L'originalitat
És un llibre que us recomano moltíssim
Gràcies
Gràcies
Ho hem vist amb Francesc Garriga
Que, pobrec, no ha anat dos anys als Estats Units
No sap molt bé el que és
Clar, tu també va ser corresponsal
Va ser el corresponsal més recordat de la història
Això és...
No, això no ho dic jo
Gràcies als oients
Ho acabes de dir tu
Bé, la manera que tenen els oients de reconèixer-me
Sí, sí
I sempre ha estat molt agraït
En fi, que el presentaré aquesta tarda
Perquè el pobre Garriga no...
No sap ni on és Nova York
El mapa
Avui s'ha perdut un...
Saps on és? L'est?
Sí, l'est
A l'esquerra o a la dreta
Mirant el mapa a la dreta
A la dreta
I això que no ha sigut corresponsal als Estats Units
Que entri la Vicenteta
No, no ha vingut avui, Antoni, la Vicenteta
Si et sembla...
Anem a l'altre dia sobre Estats Units, si vols
Que n'hi ha algú!
La Vicenteta
Tu sabes si l'amnistia va abarcar a Enrique Negreira i al Barça?
Home, adéu, eh?
Avui fa exactament un any que va esclatar l'anomenat Cas Negreira
Fa un any que va esclatar...
Bé, tots els mitjans de Madrid l'han inflat tant com han pogut
L'han exagerat, menteixen sobre el tema
Com és el cas del Ferreres
Cada cop que en parla
I de moment s'ha pogut demostrar poca cosa
Poca cosa!
Poca cosa, poca cosa!
No s'ha pogut demostrar res!
Amb alguna coseta...
Una safata de canapés que la rebento contra el visor!
No comencem a llençar...
Mentir!
Mentir!
Tots plegats formeu part del madridisme sociològic!
No s'ha demostrat...
De fet, serà molt difícil de demostrar
Que hi hagi hagut subord
Però sí que s'han fet uns pagaments
Per uns informes que són una mica...
Mira, mira
Sospitós
Els informes...
Són informes...
Uns informes de merda
Els informes els tinc tots en unes caixes!
Ah, sí?
No recordeu aquelles caixes que vaig ensenyar?
Sí, sí, unes caixes de colors
Que va ensenyar una compareixença pública que va fer...
Estaven allà!
Els vas veure, no?
Sí
Els vas veure!
No va obrir l'esclavent
Aquesta m'insinuant!
Eh!
Només dic que hi ha uns informes
Fets una mica de qualsevol...
Els informes estan ben fets!
Estaven escrits a mà!
Estan ben fets!
El que passa és que al Barça
Som un club generós i paguem molt bé
No, aquell preu
Era sobrepreu de marca
Sí, sí, home
Doncs igual que el Lewandowski
Que cobra molt per sobre del que es mereix
Això és veritat
La veritat
Tothom ens...
Ens vol atacar
Perquè ens volen...
Ens volen destruir
Ahir vaig ser la gala aquesta dels...
De la ràdio
Els cent anys de la ràdio
Vam veure un moment històric
Que és que vam ajuntar...
Van ajuntar...
Què fa?
Ai, ai, ai, ai
Li pico l'esquena
Vol una mica d'aigua?
Digues, digues
No, vol una mica d'aigua, no?
No, la dic, la dic
Espera, ajuto
Un grupet
Van ajuntar José Ramón de la Morena
i José María García
Junts
Ah, sí, sí, sí
No es van pagar ni res, no?
No, bueno, però José María García
Va liar-la fort
I just quan va dir que
Va començar a parlar de Florentino
Es va acabar la conversa
Es va acabar
Casualment
Allà l'Andreu
Fins aquí
Que anem malament de temps
Fins aquí
El madridisme
El madridisme és que ens volen
Ens volen mal al nostre club
Però que sapigueu que això
no són llàgrimes de debilitat
S'està emocionant, vostè
No són llàgrimes
Està plorant
No són llàgrimes de nena petita
No ho són
Són llàgrimes de ràbia
De força
De potència
Són llàgrimes de damasca
Fortes
Amb una llàgrima d'aquestes
pots treure la pintura de la paret
Aquesta dient
És aiguarràs
El cas negreira no existeix
Aiguarràs
Déixim tastar la llàgrima
Mira
Aquesta imatge
És una mica d'aiguarràs
Dura
M'endona més
Si vol m'anima el dia
Una miqueta d'aiguarràs
Sempre va bé
A vegades
No saps què prendre
I hi ha gent que es pren de tot
Sí
Amb el parrejat amb tònica
Aiguarràs
I una mica gel
Aiguarràs amb una mica de tònica
No cal gel
Sense gel
Els bons ho fem sense
O reonar amb el col
No ho feu a casa això
Tranquilament
Si algú que s'està escoltant
Que ningú ho begui
Aiguarràs
Es voleu veure els informes del negreira?
Es voleu veure o no?
Ja no sé què ho diu
Es voleu veure?
Jo no tinc cap problema
Es vols veure?
Sí
Doncs no el tinc
A veure
No, mira
Sí
Em sembla que tinc aquí la butxaca
Un moment que l'agafo
Aquí està
Què està escrivint?
Un informe negreira sobre l'àrbit
Que el tens?
Però si hi ha una línia escrita
Això és un informe de negreira?
Sí, sí, sí
Aquí ho posa
Quant va costar això?
Això va costar, bueno, 100.000 euros
Aquest paper
Aquest paper amb una línia
Aquest informe que tens tu amb una línia
100.000 euros
Tranquilament
Està com brut i tot de la tinta
Mentiré!
Ets un madridista sociològic
Que tothom sap que fas apostes a favor del Madrid
Joany
Tothom ho sap
Mira, jo marxo perquè ara estic fort
D'acord que m'assetgeu per de veritat el club
O sóc
No d'un tipus
Aquesta ciutat que porta el nom del nostre club
No es mereix això
Gràcies, president La Porta
Que pena, que pena, de veritat
Que lástima
Que lástima
Que lástima
Josep Pedrerol
Ahir també estava a la gala dels...
Jo també n'estava per anar a la meva opinió
No era el que parlava de Florindino Pérez
No, no, no
Però que lástima
Esta basura d'entidad
Com basura d'entidad?
És el fútbol club Barcelona
Jo sóc del Barça, eh?
No, no, això no s'ho creu ningú
Vas dient que ets del Barça, Pedrerol
I tant que s'ho té el Barça
No, no, més que tu
No, no, més que jo
Ninguna, eh?
Llicçons, tu a mi?
Què és el Barça?
Què és el Barça?
De ser unisme?
Llicçons?
Ninguna
Llicçons
Llicçons
Perquè quan tu no havies naixit
Jo cantava
Poc el tant
Soc en flam
Semna jo en plau flama
Pam se vol
Poms anim
Si del surro de tu puta casa
Força, Barça
Força, Barça
Força, Barça
Això què era?
Jo vaig ara a la grada d'animació
Eh?
Vosaltres vais?
Tu vas ara
Ara vas a la grada d'animació, Pedrerol
Animació, ¿tú vas?
¿Tú vas?
No, yo no vaig a la grada d'animació
¿Tú vas?
Sí, sí
Mira, mil nousens trenta-sís
No, mil nousens trenta-sís
Exactament no
Eh, toda la historia reciente del club
Manchada
Y anulada por el escándalo negreira
El cinco a cero de Guardiola Mauriño
Mira
¿Qué?
Ya no existe
Això és el que us agradaria
El cero tres
Y es el que esteu buscant
El cero tres de Ronaldinho
Con esos dos gilipollas
Aplaudiendo
No eran
Escolti
Bueno, mire
Anulado
No eran dos gilipollas
Eran
Dos aficionats del Madrid
Que van reconèixer la superioritat del Barça
I amb molt fair play i esportivitat
Van aplaudir aquella exhibició que estava fent
Dos gilipollas
El dos aficionats
Nunca existió
Nunca
Éfoca'mé
Éfoca'mé
Sí, ja l'estan enfocant
Tot a l'escriure
Aquesta que hi ha al plató
L'estan enfocant a vostè
Guardiola
Está muerto
Va, va
Vés-hi
Está muerto
Escolti això
Pedriol
El Barça
Está muerto
Això és el
Com el Marco ese
Que habéis tenido
Enric Marco no l'he tingut
Porque en el moment
Va morir fa dos anys
Ho heu explicat
Però era una metàfora
Periodismo
Si no
I no a la corrupción
I no al Barça
Una pausa
Huelo un calcetín de Florentino
Y volvemos
Venga
Va
Huelo un calcetín de Florentino
Sí
És el que me gusta
Això fa les pauses de...
Sí
El me presta...
Quan hi ha una pausa publicitària
Se'n va al lavabo
Yo me cojo un calcetín
Que me da Florentino
Però la gent deu veure que marxa al lavabo
Com...
Claro
I sé
Amb el micròfon es deu sentir
No, pero esteu solo los técnicos
Este no nos dice nada
Entonces voy al baño y hago...
Florentino
Per això el calcetín de Florentino
Bueno
Que tal
Van sumant un micrò
Florentino
Escrótico
Deixem, Gustave
Que això no...
Això està anant molt pedregat
Que vien de tema
Parlem ara d'una iniciativa política de Mas Madrid
Hemos hecho un acuerdo para estimular
Para favorecer
Para follar
Eso sí que es una bomba
El partit polític de Ño Guerrejón
Mas Madrid
Acaba de presentar una proposta una mica singular
Ahir, aprofitant que era Sant Valentí
Ah, sí?
Però va ser aprofitant que era Sant Valentí
Sí, sí, sí
Ho va fer coincidir
Sí, sí
Ho va fer coincidir una cosa amb l'altra
El partit va presentar la campanya
Queremos una casa para poder follar
Hòstia, collons, jo també
Ara no seria el moment
Bueno, a veure
La casa
La casa ja la tinc
Home
La patata
La patata
I és evidente
L'home ve de l'home
Vinga tots, somit
La patata
No se l'estava
Sabeu què era la trinca?
Sí o no?
No sabeu qui era?
No
No sé
Era jo
Van a treure dos més
Bueno, sí, aquests dos
La trinca, s'asseu què és la trinca o no?
La trinca?
La trinca?
Un trio de cantants catalans
No, no ho sabem
Gràcies
No ho sabem
Operació Triunfo, s'asseu què és?
Ho vaig inventar jo?
Ho vaig inventar jo?
Eufòria!
Ho vaig inventar jo també?
No, eufòria no
Eufòria és un altre programa
És el mateix
No, és el mateix
Jo el tinc tot, tu
Jazz Music
Buscant la trinca, buscant la trinca
Que era un programa que es feia...
No
Tampoc, eh?
No passa res?
No passa res
Però sabeu que a mi em van intentar apunyalar?
Això ho sabeu?
Per la nit?
Apunyalar no
Bueno, amb una xeringa
També se li diu apunyalar, eh?
No és apunyalar
Amb una xeringa és...
Bueno, jo a casa la tinc, eh?
Per follar, però...
O què?
Que a casa la tinc per follar
Ah, que em falta l'altre, eh?
Ja
No, no
És que...
Ho dic en serió, eh?
Perquè des que em va passar allò, doncs...
Saps?
No, eh?
Sí, sí, ja estàs
Ja hem entès
Que no...
Eh?
Què vol dir aquest gest?
No, no, no
I d'altra banda, a veure, de casa és per fer això
A Barcelona hi ha hagut tota la vida, eh?
La casita blanca
Sí, era per això
El meu bolet, eh?
Que es deia
Sí, sí, sí
Bueno, en el fons, aquesta campanya que han presentat Mas Madrid
El que vol és reclamar
O que reclames un canvi de polítiques d'habitatge
Sí, sí, hòstia, és que és un tema seriós, eh?
I tant, sí que ho és
No, i pot afectar la salut mental
Sí, vostè riu, però no fa cap gràcia, això
Que estem patint una pandèmia de malalties relacionades amb la salut mental, eh?
Sí, sí, i tant que sí
Per què riu de tot?
És seriós, això
És que no puc, no puc, no puc parar
Ara estàvem mirant això de la guerra d'Ucraïna
Hòstia, com s'allarga, eh?
Escolti'm, no, pari
O sigui, no li pot...
No, no, no passa res, eh?
És que no fa cap gràcia, això
No passa res, eh?
En fi
Deiem que aquesta campanya de Mas Madrid
Diu que els joves ho tenen molt complicat per emancipar-se abans dels 30
I que a casa els pares no hi tenen prou intimitat
Bueno, ¿y para qué están los coches?
Chiquillo de mi arma
Es que ¿para qué están los coches?
¿Para qué se han inventado?
No li hem demanat tampoc l'opinió
Els coches s'han inventat per...
De verdad, esta gente que se queja en casa de los padres
Que no se puede darle al ñaca ñaca
Al frisqui frisqui
Al chumba chumba
Al mete mete
Como si antes sí que se pudiese
A ver
Abans també era difícil
Que tú no llegabas a casa y le decías a tu padre
Papa, quita que me voy a zumbar
Eh, eh, eh, eh
Claro, no le dices eso
Hay que tener un poquito de imaginación, chico
Que vosotros que sois jóvenes
Imaginación, ¿vale?
Encontrareis sitios maravillosos para dar rienda suelta a vuestra pasión
I a llocs sorpresos
Hombre, por ejemplo
El despacho de la Real Federación Española de Fútbol
Madre mía, si esas paredes hablaran
No volem ser res més d'apostar
Madre mía, la sala de premsa de la Real Federación Española de Fútbol
La sala de premsa, eh
Los vestuarios de la Ciudad Deportiva de La Roza
El hotel de concentración de todos los presidentes
Tot això ho explica la justícia
I així ja ho resol
Bueno, si te contara ayer en Sant Valentín
Madre mía, toda la señora parándome por la calle
Y diciéndome
Ole tu huevo
Y lamiéndome el cráneo
Que eso es una cosa que a mí no me termina de gustar
Pero
¿Qué hizo ayer Bota en Sant Valentín?
Ara ens ho explicarà les notícies
Gràcies, senyor Rubiales
Arriba al punt de les 12
De seguida les notícies de les 12
I l'equip de l'última hora del matí de Catalunya
Nyaca, nyaca i...
Molt callat