A Bota, las gatas.
Cataluña Radio, las noticias de las 12.
Las noticias, os informa Joan Bota.
Y a esta hora estamos pendientes de la compareixença del presidente Pere Aragonés
y el conseller de Acción Climática, David Mascorta,
que després de la reunió de la Comissió Interdepartamental de la Sequera
han de decretar l'estat d'emergència a uns 200 municipis
on viuen uns 6 milions de persones.
Aquesta emergència afecta l'àrea de Barcelona
i bona part de les comarques de Girona,
que depenen del sistema Ter Llobregat.
Es limitarà, recordem, el consum a 200 litres per evitant i dia,
una quantitat que superen una vuitantena dels pobles i ciutats
que entren en aquesta fase de restriccions.
Més noticias, Sara Riera.
Acord dels 27 per desencallar l'ajuda de 50.000 milions d'euros per Ucraïna
després de setmanes del Beto d'Hongria.
L'anunci l'ha fet el president del Consell Europeu, Charles Michel,
en un missatge a la xarxa X.
En Brussel·la, Jordi Baró.
Bon dia.
Desbloquejats finalment 50.000 milions d'ajuda en crèdits i subvencions per Ucraïna
pels pròxims 4 anys.
Orban ha aixecat finalment el Beto,
fins i tot abans que començés oficialment la cimera.
L'acord s'ha anunciat després d'una última reunió del primer ministre hongarès
amb els líders de França, Alemanya i Itàlia.
Orban havia mantingut el pols des del desembre,
però la Unió Europea l'havia pressionat els últims dies,
filtrant un document confidencial que suggeria un sabotatge a l'economia hongaresa
si Hongria no aixecava el bloqueig.
La cimera arrenca ara amb el principal punt resolt,
però amb pressió des de fora els líders.
Centenars d'agricultors protesten a Brussel·les
sense que l'assumpte estigui oficialment a l'agenda.
Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les.
El judici per violació en què està acusat del futbolista Dani Alves
no serà a porta tancada com havien demanat les acusacions.
Ara bé, el tribunal no permetrà gravar ni reproduir el so de la sala
i la declaració de denunciant serà a porta tancada.
A audiència de Barcelona, Maria Núria Revelle.
Hola, bon dia.
Els magistrats han ponderat els drets de protecció de la víctima
i el d'informació i publicitat del judici per arribar a aquesta conclusió.
Els periodistes el podrem seguir des de les sales habilitades
on hi haurà senyal institucional
llevat del moment en què declari la perjudicada.
Ho sentirem, però com deies, no podrem reproduir els talls de veu de ningú.
Tampoc es permet prendre imatges de la perjudicada i els seus familiars
a l'arribada i a la sortida del Palau de Justícia.
Alves fa un any que està en presó preventiva.
Li demanen una pena de fins a 12 anys de presó per un delicte de violació.
Maria Núria Revelle.
Les persones amb càncer tenen un 34% més de possibilitats que la població en general
de perdre la feina.
Ho diu un informe de l'Observatori del Càncer,
que també alerta que aquesta malaltia pot fer que moltes famílies
es quedin en risc d'exclusió social.
En concret, un 28% asseguren que han perdut la feina
o l'han hagut de deixar després de la malaltia.
I les persones que estan de baixa
indiquen que la retallada d'un 25% de la nòmina,
sumat al fet que acostumen a ser baixes llargues,
els deixa en una situació econòmica precària.
Ara mateix hi ha dos punts fronterers tallats
per les mobilitzacions dels agricultors francesos.
Equip viari Mariluz García, bon dia.
Hola, bon dia.
Sí, són la P7 a la Jonquera, en sentit nord,
perquè hi ha una mobilització al peatge del Boló.
Es fan desviaments obligatoris per la sortida 3,
la de Figueres Nord, que és a 20 quilòmetres de la frontera.
Això provoca uns 2 quilòmetres de cua en aquest punt
i també a l'N2, a l'altura del Partús.
També tallada la C38 al Coll d'Ares, al Ripollès,
igualment en direcció a la frontera.
I també una incidència al transport públic
que ha interromput el pas de trens de Renfa
entre l'Aldea i l'Hospitalet de l'Infant
per una avaria a la infraestructura de DIF a l'Ametlla de Mar.
Mariluz García, Equip Viari de Catalunya Ràdio.
Esports Marcos García.
Marc Gasol acaba de passar pel Matí de Catalunya Ràdio,
ara que acaba d'anunciar que es retira.
Marc Gasol ha parlat de la intenció de Memphis Grizzlies
de retirar la seva samarreta.
Esperem avui a veure si tenen ganes de xerrar i comunicar
i explicar-me una miqueta quina idea tenen.
La voluntat me la van deixar molt clara
un cop vaig abandonar la franquícia.
Hem seguit en contacte durant tot aquest temps
perquè tenim molt bona relació.
Fins i tot, a l'haver marxat,
manteníem la comunicació
i em preguntava molt què opinava
o què pensava dels moviments
o de les situacions que es vivien a la franquícia,
així que la relació és molt fluida.
Encara en bascet el joventut de Badalona
acaba d'anunciar l'ampliació de contracte
del jove a l'epivot Michael Rújic
fins l'any 2029.
I el Barça ocupa la quarta plaça de primera divisió.
Després de guanyar-lo,
s'esuna per un gol a zero,
gol de Vito Roque.
L'equip de Xavi té 47 punts
a 8 del Girona,
que és primer a hores d'ara.
El Madrid juga a les 9 a Getafe
i podria recuperar el lideratge
a primera si empata o guanya.
Fins aquí les notícies.
El món es mou,
no s'atura i així sona.
Mapa Mundi.
5, 7, 3, 6.
Les històries globals
que modelen el segle XXI.
Mapa Mundi.
El podcast de la secció d'Internacional
i els corresponsals de Catalunya Ràdio.
Per què hi ha tants banquers com Macron,
Suna, com Itzotakis
que arriben a la primera línia de poder?
I els empresaris com Berlusconi
en el seu moment o ara Trump
què busquen a la política?
Aquesta setmana els banquers
o homes de negocis reconvertits
en presidents o primers ministres.
Mapa Mundi.
Amb Quim Olivares.
Ja disponible a l'app i al web
de Catalunya Ràdio i al 3CAT.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio.
¡Suscríbete al canal!
Técnicamente, Quim, no vas fer una bomba de fum.
No, no, no, jo vaig venir, és que sóc idiota.
Vas fer algú prèvi a la bomba de fum.
Vaig venir, vaig passar per allà, dic...
Hosti, tu, però que és aquesta jantada, me'n vaig.
Vas fer foto al fotocola, almenys, alguna cosa...
No, ni això, ni això.
Vaig fer un vídeo de la cua.
Això sí que ho vaig fer.
Perquè sembla que has estat.
Exacte, per demostrar que estava allà fora.
Bueno, van passar coses, a la festa aquesta.
Moltes coses.
Jo que sí, eh.
Passar coses.
Jo que hi havia gent que anava molt borratxa.
Sí, no, hi havia unes taules amb quatre canapés.
Sense la taula, eh.
Perquè anaven faltos de sucre, eh.
Sí, sí.
Ahir es comentaven el que no surti d'aquí amb bolics de gent del mateix equip del que no surti d'aquí.
Bueno, és que va venir a...
No entre ells, però amb altres persones.
I no dono més detalls, que no és feina meva.
Doncs que en parlin ells, també.
Sí, sí.
És fàcil parlar dels altres.
Ah, també parlen d'ells.
Van parlar dels seus.
Ah, sí, sí, sí.
Meta safreig.
Meta safreig.
És que no hi hagi molt de ligoteo.
Bueno, i no ho vaig veure.
Perquè, clar, la gent s'ha de fer apagat.
La música estava molt forta.
Quan la música estava molt forta, això t'obliga a parlar amb la cara molt a prop del interlocutor.
I, clar, d'aquí al piquito, no?
Ja hi ets.
Ja hi és.
Ja hi és.
No, som-hi.
Tu, Joel, vas parlar amb gent?
Jo et vaig perdre a tu, que eres el meu pilar, la meva columna, en aquella festa.
No, no m'has tardat 40 minuts a tornar-te a trobar.
No, és veritat.
Jo no era el teu pilar, jo era el teu acompanyat.
Bueno, el meu acompanyat.
Ara, si et permeteu, teniu una cosa força important, que és que està parlant el president Pere Naures.
Ah, sí, sí, sí.
Perquè està explicant el tema de la festa.
Ah, que a la festa.
Ah, que al Pere Naures.
Algunes a curt termini, altres a mig termini, ens han de permetre superar situacions...
Però què està fent ara el president Aragonès, Ricard?
Està parlant.
Està parlant.
Està parlant que Catalunya està patint la sequera i això, i està fent mesures.
Bueno, però és un moment important, no?
Però si ja la sabem, les mesures.
Ah, sí?
És allò dels 200 litres per persona i la reducció a diversos sectors de la quantitat d'aigua que se'ls hi segnistra.
Llavors què fem? No escoltem el president.
És que ja ho sabem.
No escoltem, tampoc no dirà res nou, eh?
Parla un poc de ritme.
És que ha de parlar més ràpid.
Més ritme.
No, no, no.
L'únic que ens interessa saber i veure és si el conseller d'Acció Climàtica, el senyor Mascors, s'ha maquillat la calva o no.
Perquè és un senyor que li brilla molt, perquè és un senyor molt calc.
I, esclar, veure tot aquell líquid al seu cap parlant de sequera.
Polvos mate.
A veure, o una gorra.
També? Oh, una gorra.
Quina flor.
Una gorra de la conselleria, eh?
Per ser...
El que no entenc és el missatge que hi ha en el, diguéssim, el... com se'n diu?
El pedestal.
El pedestal.
No, el pedestal no és la paraula.
El faristol.
El faristol.
Hi ha el missatge aquest que posa l'aigua no cau del cel.
Clar, és que és veritat.
I això no és veritat.
Això es manté de com a mataurola.
Ah, hola, francesa.
L'aigua cau del cel.
No literalment del cel, sinó de cau dels núvols.
I ara són els núvols.
El cel.
Aleshores, jo no acabo d'entendre aquest missatge que hauria de ser l'aigua no està caient del cel.
Correcte.
Clar.
El temps verbal.
El temps verbal és equivocat.
Però això és una paraula més?
I això ja descuadrava el pressupost.
Sí.
Era això.
Ja no dic que hi havia una línia.
Has de fer un faristol més gran.
I no estem per gastos, tu.
No, ni el president està per faristols gaire grans.
No, home.
Bueno, si són d'amplada, no passa res.
Ah, d'alçada, no?
No, jo no ho he dit.
No, no has dit res.
Jo t'ho he dit res.
Però si té què, comencem el programa?
Sí, no ho sé.
Tu manes tu.
Si vols que escoltem el president, el president.
Si vols que fem l'última hora, la fem.
Quim, et serveixo a portar la decisió.
Un honor, gràcies.
Doncs comencem l'última hora.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora.
Amb Quim Moràlis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
L'alta traïció radiofònica dels vostres migdies
amb uns culpistes de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Moràles.
L'Aïda Fita.
Bon dia, Quim Moràles.
En Xavier Pérez Esquerdo.
Bon dia, Quim Moràles.
En Jordi Ramoneda.
Hola, què tal?
L'Aïna Austrell, l'Alba Castellbi i en José González a la producció.
En Víctor Lorenz i en Miquel Jari al control central.
El control de sol Albert Joder i qui us parla en Quim Moràles.
És dijous, 1 de febrer.
Comencem, mencetem el mes.
Bon dia, fins febrer, Quim.
I si encara no us heu deshidratat amb les mesures
contra la sequera que està anunciant ara mateix
el president de la Generalitat,
prepareu-vos per una nova cascada de continguts a l'última hora
que comencen amb la fiscalització d'en Joel Díaz
que ara ens detalla què fa avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
T'agrada aquesta cançó?
Molt, molt, molt, molt.
Sabeu, no us passa quan aneu d'excursió?
A mi em passava més de quan era petit que et deien
tens aquesta cantimplora per tota l'excursió.
I era dir-me això
i jo ja tenia una set
que ja m'havia fotut la cantimplora
i encara no havia començat l'excursió.
Era d'aquelles metàl·liques amb moqueta per fora?
Efectivament, amb aquella mena de felpa verda.
Doncs a mi m'està passant el mateix
amb les mesures de sequera.
És sentir-les
i jo ja tinc ganes, ja tinc set,
ja tinc ganes de dutxar-me, ja tinc ganes de tirar de la cadena...
De fer-te una piscina a casa, no?
Estic notant el racionament, perquè ben en temps de racionament,
ara està anunciant el molt honorable president
les mesures extraordinàries de l'estat d'emergència
per sequera.
No sé exactament quines són, perquè no l'estem escoltant.
Es parla, això sí, Quim, m'has dit abans de 200 litres per persona.
Que no són pocs, eh? Ben administrats.
No s'ha de patir per res, eh?
Sí, però és que jo crec que això és només al principi.
La cosa anirà pitjor,
perquè l'aigua no està caient del cel.
Correcte.
I, per tant, jo he decidit anticipar-me,
i fer acòpio amb els impostos a tots i totes les catalanes
d'una cosa que jo crec que anirà molt buscada en el futur,
que són les tovalletes humides.
Home.
Molt bé, aquí.
Per poder dutxar-te en sec.
Sí, sí.
Dry cleaning.
Hi ha gent que ja ho fa, això, eh?
Sí?
Doncs mira, jo avui he anat al súper a comprar-ne.
Sí.
Cada tovalloleta val 0,05 euros.
He calculat.
N'he comprat 10.000.
Molt bé.
N'he comprat 10.000.
500 euros m'he gastat tots els estalvis.
En tovalloletes.
Després especularem les tovalloletes,
i tots en voldreu,
perquè no he volgut ser egoista
com la gent del paper de vàter-me del confinament.
Ai, sí.
No, no, no, n'he deixat 3.
N'he deixat 3.
Gràcies.
N'he comprat 10.000.
Carai, tu.
Eh?
Molt bé, molt bé.
I llavors, quan arribi el moment del racionament,
que ja siguin 2 litres per persona,
eh?, que seran per beure,
i jo llavors us vendré tovalloletes
al triple de cares del que les he comprat.
Però és que llavors tindrem sequera
i totes les canonades embossades,
perquè la gent ho llença allà
i es fot un tap que veuràs tu.
Clar, perquè com que no hi haurà aigua
per fer baixar les canonades...
Clar, clar, tovalloletes.
És que això, és que mare de Déu.
Que no ho veieu que estem a l'abisme de l'apocalipsi?
No, no, què collons, estem a l'apocalipsi, ja.
Directament, ja.
És un apocalipsi molt agònic, molt lent.
Sí, han diferit, una mica com el Barça.
Sí, com el Xavi.
Una pregunta, el dia que hi hagi l'apocalipsi
haurem de fer programa, també?
O sigui, el dia que ja sigui l'últim dia de la Terra,
hi ha programa o no, Quim?
L'últim dia depèn de l'hora.
Val.
Depèn de l'hora que s'acabi el món.
Ara sí, tenim aquí amb nosaltres la Marina Romero,
una persona perfectament capacitada,
no com nosaltres,
per explicar-nos què està passant
en aquesta compareixença del president Aragonès
per parlar-nos de la sequera.
Bon dia, Marina.
Doncs, ja ho veieu,
es decreta l'emergència del sistema Ter Llobregat,
afectarà 202 municipis
i surt el president per donar els detalls.
Va, anem a escoltar-lo.
A l'esforç compartit,
a la planificació
i a les inversions ben dirigides.
La crisi climàtica ens està posant a prova,
com ens han posat a prova
en els darrers temps
altres moments de dificultat,
com la pandèmia,
com les disrupcions en l'àmbit econòmic,
del comerç,
com tantes altres.
I el teixit productiu,
la ciutadania del país,
les administracions,
hem estat capaços de superar,
a desafiaments anteriors.
També superarem aquest.
Venen, doncs,
unes setmanes en què aquest esforç,
del qual ens en sentim orgullosos
perquè ens indica
el que hem estat capaços de fer,
però sobretot perquè ens dona
no només les conviccions,
sinó el fonament
que serem capaços de fer
l'esforç nou que se'ns demana,
aquest esforç ens permetrà
superar la situació
i sobretot guanyar
un futur en què Catalunya
sigui molt més resilient
davant del canvi climàtic
i puguem seguir, doncs,
mirant el futur
amb voluntat, doncs,
de prosperitat compartida
i de garantia de drets
per a tothom,
sent molt més forts,
molt més resilients,
molt més eficaços
com a societat,
com a país,
i també des de les administracions
i del teixit productiu.
I ara té la paraula
el conseller David Mascor,
que explicarà els detalls
de les decisions
preses avui.
Gràcies, president.
Bon dia
a tots i totes.
Com deia el president,
després de més de tres anys
de pluges
molt per sota
del que era habitual
al nostre país
i malgrat que gairebé
la meitat de l'aigua
que utilitzem cada dia
és aigua que no ha plogut,
aigua que ve de les desaladores
o de la regeneració,
avui la Comissió Interdepartamental
de Sequera
ha aprovat l'entrada en emergència
del sistema terriobregat.
Al mateix temps
que ha aprovat
el pas de l'alerta
a la prealerta
de l'unitat del CAT.
Aquesta és la gestió quirúrgica
que portem fent
des de fa molts mesos
des del govern
cada unitat,
cada territori
a l'estat
que li correspon
en funció
de les reserves d'aigua
que té
aquell territori.
És la primera vegada
a la història
que els envassaments
del terriobregat
baixen dels 100 hectòmetres cúbics,
que és,
com tots sabeu,
el 16%
que ens indica
el pla especial de Sequera
a partir del qual
hem de decretar
l'emergència 1
i això
és el que hem fet avui.
Ja fa setmanes
que vam anunciar
la preemergència,
fa setmanes
que vam anunciar
les mesures
que es prendrien
quan entréssim en emergència
i avui
entre en emergència
aquests 202 municipis
amb una mica més
de 6 milions
de persones
que hi viuen.
Tenim,
ho he dit moltes vegades,
el pla especial de Sequera
aprovat el 2020,
ens marca el full de ruta
i per tant
tenim previstes
quines són
totes les actuacions
que s'han de fer
quan s'entra
en emergència 1.
Des del novembre
de l'any passat,
del 23,
quan vàrem declarar
la preemergència,
tots els departaments
de la Generalitat
hem tingut oportunitat
de treballar
en multitud de reunions
amb tots els actors,
amb tots els operadors,
amb tots els sectors
perquè tothom
estigués al cas
de quines eren
les restriccions
per veure com
hi podíem fer front plegats,
per veure com
podíem treballar plegats
perquè aquesta emergència
estrelladés al màxim
en el temps
i en el cas que arribés
fóssim capaços
d'adaptar-nos-hi
de la millor manera.
Avui,
actors claus
com el sector
com els sectors esportius
o el turisme
o de la indústria
o els propis ajuntaments
ens han permès
també
ajustar
bona part
de les mesures
per afectar
el mínim possible
a la població
o a les activitats
econòmiques.
Exemple,
la protecció
de l'arbrat
i, per tant,
permetre regar
els arbres
dels pobles i ciutats
o
la possibilitat
de compensar
l'aigua
que necessitem
per recomplir
pecines
on es fa
esport federat
o
on...
Ara,
el que està fent
el Consell d'Acció
Climàtica,
David Mascor,
és a exposar
cada una
de les mesures
que entren en vigor,
segons ha confirmat
ja el president
de la Generalitat
a partir de demà,
per tant,
es declara ja
l'emergència
per sequera.
Dos ítems
interessants,
el president
de la Generalitat
ha donat...
ha felicitat
d'alguna manera
els ciutadans,
diu que no s'ha arribat
fins a aquest punt,
és a dir,
fins a declarar
l'estat d'emergència
gràcies a l'esforç
que ha fet
la ciutadania
fins al dia d'avui.
Per Catalunya,
i ho ha fet
pel president,
que això és interessant
perquè realment
ja fa molts mesos
que ens estan advertint
de quina era
la situació
que ens podríem trobar,
ja hem arribat ja,
per tant,
a partir de demà
ara el que fa el conseller
és detallar
totes les mesures
que bàsicament
es redueixen
a 200 litres
per persona i dia
de consum d'aigua.
Això és molt o poc,
Marina Romero,
és que encara no ho sé.
És una bona pregunta,
realment
no ho notaràs encara.
Veus?
D'acord, d'acord.
És a dir,
està calculat
quan gasta
de mitjana
una persona
de consum d'aigua
no arriba
als 200 litres,
però d'aquesta manera
es comença a restringir,
es comença a conscienciar
la ciutadania
que el que està per venir
pot ser...
Però és obligatori
gastar els 200 litres?
No, no.
Si no has gastat,
els has de gastar.
No, no, no.
I no s'acumulen, eh?
O sigui,
si tu avui en gastes 100,
demà no en tens 300, eh?
Val, val.
No, està bé saber-ho.
Perquè una persona
quan es dutxa
més o menys
se m'ha sacat el coll.
Sí, és clar,
perquè t'agafa l'asset
només de saber...
La dutxa són uns 50-60 litres, eh?
Depèn, va.
Una dutxa.
Depèn.
Clar, depèn del nombre
que sigui.
No, perquè hi ha gent
que s'ensabona
amb l'aigua...
Sí, com tu.
Amb l'aigua caïda.
No, ja no.
Ah, ja no?
I si et dutxes dos,
gastes més o menys?
Perquè també estàs més estona.
Si et dutxes dos...
Clar, mira,
de mitjana
ara ho he recuperat.
130 litres
per persona i dia,
aproximadament.
Per tant,
si te'ls limiten a 200
és que no ho notaràs encara.
Encara pots tirar milles.
Una altra pregunta.
Si jo compro garrafes
de Font Vella,
per exemple,
això se'm computa
en els 200 litres?
No.
Te la saps contestar
tu mateixa,
aquesta pregunta.
No, t'ho juro que no.
Perquè, clar,
són 200 litres d'aigua
per persona i dia.
Tu pensa.
Tu pensa,
pensa la pregunta
que estàs fent
i te la podràs respondre.
És que dir-li a Joel,
tu pensa i ja és molt...
No, però què passa?
Que soc tonto?
Doncs soc tonto,
però segurament
hi ha tontos com jo.
Quan parlem de consum d'aigua,
parlem de consum d'aigua de boca.
Aigua de boca.
Si vols passar-te
dels 200 litres,
vés a comprar garrafes
i et tuxes amb les garrafes.
Per si ho fes amb els diners
és el que vulguis.
Ara,
arribarà el dia
en què realment
la situació
sigui tan, tan, tan dràstica
que calgui regular
quina quantitat d'aigua
pot comprar cada ciutadà.
No estem
en cap d'aquests escenaris.
Però, clar,
les previsions de pluja
són les que són.
I ara mateix,
d'aquí a 10 dies,
no hi ha previsió de pluja.
Deia també el president
de la Generalitat
estrenem ja
una nova realitat climàtica
i poden haver noves sequeres.
Per tant,
que ningú es pensi
que això serà una sequera
que passarà,
desapareixerà
i ja està
i fins aquí
haurà quedat.
És una mica
el que va passar l'any 2008.
Sí, sí.
Que vam dir
que anàvem a la moreneta,
que si anàvem a la moreneta,
que no,
al final,
que si havíem de realment
portar aigua amb vaixells,
no,
i al final va ploure.
Ara hi hem anat
a la moreneta o no?
No, perquè aviam
si ens estem deixant
aquesta part
i funciona la cosa.
El que és important
també és unes declaracions
que sentíem aquest matí,
perdona,
que ara m'ha vingut al cap.
No, perdona tu.
Jo estic dient tonteries, Marina.
Del director de l'ACA,
Samuel Reyes,
que proposava als ajuntaments
ja que encareixin l'aigua.
Per tant,
deia,
pagar dos euros
per una...
Pagar aquesta quantitat d'aigua,
no,
em sembla que són 0,50,
no,
pel litre,
sí.
Això,
el Samuel Reyes deia,
aquí toca que si realment
és un bé escàs,
doncs el paguem.
Samuel Reyes
és el nou Oriol Mitjà?
De l'aigua.
De l'aigua.
És el Oriol Mitjà de l'aigua,
sí.
Perfecte.
Sí.
És el que ens espanta una mica.
Volia portar aquesta dada.
No, perquè al final
Samuel Reyes
no mira qui està cantant
ara mateix,
qui està repassant
les restriccions.
Sí,
és aquest senyor
que s'assembla
al professor Xavier
de X-Men.
El coneixes o no,
aquest senyor?
No, personalment no.
M'agradaria.
Seguir d'Acció Climàtica,
Alimentació i Genda Rural,
David Mascor,
bé,
informar en aquest matí ja,
és a dir,
no hi ha cap novetat.
No és que hagi passat res
i de cop i volta...
No, no, ja està.
No.
No és que hagi passat res
i de cop i volta
estigui sortint
a la Generalitat.
No, no, alertada.
Simplement el que ha passat
és que hi havia
aquesta prevista,
aquesta compareixença
perquè s'havia de decidir
només si era demà
o no demà
quan s'activava
aquesta fase d'emergència.
Per tant,
a partir de demà...
200 litres.
Clar.
Ja està.
Maiol Roger també ara
fa un apunt,
diu...
On és,
on és Maiol Roger?
De la Peixera.
Diu,
el mitjà no estava al govern.
És veritat.
És extern,
era autònom.
Però feien zooms,
feien videotrucades
amb ell.
Més aviat seria un Fernando Simón,
diu en Maiol.
Ah, vale, sí.
És un Fernando Simón.
Clar.
D'acord.
Parla de qui esteu a pensar.
Va, del Samuel Reyes,
de veritat.
Samuel Reyes seria
el Fernando Simón de l'aigua.
Jo és que encara no sé
qui és Samuel Reyes.
És el de l'ACA.
El de l'ACA?
Aca?
Aquell que es posa l'ACA.
Escolta una cosa.
Tu que vols acabar
sent funcionari a la vida.
Sí.
No, no, no.
Sí.
Sí.
Sí.
Com tu.
Que et vols dedicar a aquest món.
Que no...
Torni.
No, vale,
que ets una interina
de dos o quantos.
Haurem de repassar la diferència
entre treballar de públic
i funcionari.
Correcte.
Això ho farem un altre dia.
Però tu que et vols dedicar
a aquest món.
Sí.
Que ja has tingut,
home, has tingut tot un programa
de televisió per tu.
Va dur el que va durar,
però l'has tingut.
L'he tingut.
Llegeix el diari cada dia
fins i llet.
Hòstia.
Ostres, tu, Romero.
Romero.
Vaia repassar.
Consell, consell,
consell número 1 de primària.
Però amb paper l'he de llegir?
O amb electrònic.
Saps què passa?
Que jo creia que escoltant
el matí de Catalunya Ràdio cada dia
ja en tenia prou
per estar informat.
A part, he de llegir el diari.
D'acord.
D'acord, d'acord.
Si et vols dir que això sí, eh?
Potser jo estic incòmode.
Tu t'has ficat en aquest jardí
i jo, llavors,
que faig un discret silenci
i us aclarireu vosaltres dos.
Dos no es barallen
si un no vol.
I 200 dels municipis
són els que entren ja
en emergència per sequera.
Aquesta és la notícia.
Gràcies, Marina Romero.
Adéu, adéu.
Nosaltres continuem
a l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio.
Ara mateix queden set minuts
per arribar a dos quarts d'una.
Se li va passant
la incomoditat
a en Joel Díaz.
Ja estàs bé, ja estàs bé,
molt bé.
Tu t'has posat pàl·lid.
No, home,
perquè generen uns silencis
que a vegades
penso que he dit
alguna cosa malament.
No, no, no.
Estem atents.
Estem atents
a veure per on petarà la cosa.
I també estem molt pendents
avui a banda
d'aquesta roda de premsa
des de la Generalitat
sobre la qüestió de la sequera
dels Premis
Ràdio Associació de Catalunya.
Avui se sabran
o ja se saben
els guanyadors
aquest any 2024.
Ai, Quim.
O sigui,
és bastant possible
que ens en donin una a nosaltres.
Ai, Quim.
Ai, Quim.
Jo et veig un somriure, tonto.
Bé, potser vosaltres no,
però a mi,
per la trajectòria.
Per això portes camisa avui.
Per això portes camisa.
Però una cosa,
quan t'han de donar un premi,
no t'avisen,
com a mínim,
perquè vagis a la gala?
Però potser ara ja no ho fan.
Ara ja no ho fan així.
Ja, ja.
No fan sorpresa total.
Bé, escolteu,
ens anem al Col·legi
de Periodistes de Catalunya
on hi tenim en Xavier Pérez d'Esquerdo
i en José Antonio Muñoz
de l'assistència tècnica.
Pérez d'Esquerdo,
pérez d'Esquerdo,
sí,
no,
sí,
no,
sí,
no.
12 i 24 minuts,
efectivament,
el Col·legi de Periodistes de Catalunya
es donen a conèixer
avui els guanyadors
dels Premis Ràdio Social de Catalunya,
aquest premi emblemàtic,
llegendari,
per a tots aquells
que treballem a la ràdio
i que sempre és un reconeixement
de grans professionals
d'aquest sector.
Com us dèiem,
és possible,
és bastant possible
que ens en caï un a nosaltres.
No,
estem fent molt bé,
estem agradant,
no?
Potser dos,
eh?
Potser dos,
potser sí.
A mi em sembla estrany
que no ens hagin convidat
si ens el volen donar,
però bueno,
tot pot ser Joel,
de veritat.
Salutem en Xavier Pérez d'Esquerdo,
bon dia,
Xavi.
Hola,
bon dia.
Ai,
mare.
És ASMR.
Estic aquí,
al Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Truquen,
truquen.
Molt bé,
Xavi.
Truquen,
truquen.
Qui truquen?
Per dir el premi,
per dins del premi.
Suposo estar a punt de començar
la roda de premsa
dels 24 anys Premis Radio Associació.
Amb quina angonia que m'està fent això.
24 anys només n'han fet,
han pensat que n'han fet més.
No.
Sembla el Gòlum,
Xavi.
Sí.
Mites hora.
Ja ha arribat el president.
Senyor Margarit.
Gratiosos,
senyor Margarit.
Espera,
que abans a començar.
Què tal,
Jordi?
Hola,
hombre.
Què passa?
Del Catalunya.
Tu,
a la teva.
Gràcies.
Però si no comença la roda de premsa,
per què parleu tan fluix?
Perquè hi ha periodistes que estan fent proves.
Ah.
A veure si connecten bé,
però nosaltres som els primers.
Som els primers.
Molt bé.
Som els primers.
Ara faig una cosa,
ara surto fora,
al terrat.
Mira com se li va canviant la veu ja, eh?
Ja està,
ja està.
Aquí està.
Impropassional.
Impropassional.
Bravo,
Xavi.
Bravo.
Veus com ens han de donar el premi?
Ja només per sentir una persona
que passa d'una roda de premsa
a un espai més obert,
jo és que donaria els premis
Xavi Associació de Catalunya.
Doncs mira,
el millor reporter.
Ens ho apuntem per final de temporada.
Premis Xavi Associació de Catalunya.
Premis XAC.
XAC.
I donarem premis a gent de la ràdio.
Ah, va,
però si saps el que els donen,
no?
Un premi que se li dóna al Xavi.
Premis del Xavi.
No,
premis del Xavi.
Premis XAC.
M'encanta,
Premis XAC.
Premis XAC.
El Premis XAC.
El Premis XAC a la innovació.
Escolta, Xavi,
quan comença això?
Volem saber-ho ja.
Bueno, està,
mira,
et queden tres minuts
perquè s'anunciï,
però jo ja,
jo com a bon periodista,
ja m'he assabentat.
Home,
però escolta'm una cosa,
per què no anem a publicitat?
Escolta'm el senyor Margarit,
no?
Ho fem molt solemne
i confirmem el premi que ens donaran?
Vale.
Perfecte.
Et sembla bé, Xavi?
Sí.
Fins ara mateix.
Doncs de seguida,
a l'última hora,
tornem als Premis Radio Sissió de Catalunya
per saber qui són...
Torna la connexió.
Torna la connexió
qui són els guanyadors
d'aquesta edició 2024.
Fins ara.
Vale.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Quant pot costar arreglar grífols?
Quanto me gusta arreglar grífos.
Mira,
una vez por semana está bien.
A Catalunya Ràdio...
Fosdates.
Però el meu cor em deia
que aquella muntanyesa
ens sospitava quelcom
i se n'alegrava.
Potser com un petit triomf
de la muntanya sobre la ciutat.
D'enllà de l'horitzó,
d'Enric Valor.
Postates.
La institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura.
Pensa en un producte
i ara imagina
que compren-ne dos
te n'emportes tres.
Bé, oi?
Era un estoig
de 40 càpsules de cafè l'or.
O qualsevol producte pantent.
No?
Tant és?
Perquè Supercorri percorri
Supermercat Alcort Inglés
tenim milers de productes
més a 3x2
a la botiga Web i App.
Algun d'ells serà?
Supercorri percorri
Supermercat Alcort Inglés.
Què necessites avui?
Més del creuer
a Azul Marino.
Ara,
el millor preu
fins a un 10% de descompte.
Reserva per només 50 euros
i sense despeses
de cancel·lació.
I a més,
els nens gratis.
Reserva fins al 28 de febrer
a les agències de viatge
Zeroski o Azul Marino.
I aquest mes
posa rumb
el teu creuer somiat.
Cuidar aixec gran
és una motxilla
que pesa molt
perquè cada dia
t'hi posa un roc més.
Històries plenes de dolor.
Hem d'assumir
que no sempre curarem
els pacients.
Històries plenes de vocació.
Jo sempre estaré aquí
al teu costat
passa el que passi.
Estàs més o menys contenta?
Jo sempre estic contenta.
Jo estic contenta.
No estic més resignada
a la vida que m'ha tocat.
Històries plenes de vida.
Històries de la primària.
A TV3
aquesta nit.
I a la plataforma digital
3CAT.
Descarrega-te-la.
Només els més ràpids
gaudirem d'ofertes increïbles
al Cort Inglés.
Com un 15%
de descompte adicional
en una gran selecció
de productes
de llar i bricor.
Una ocasió única.
Així són les ofertes límit
al Cort Inglés.
Fins al 4 de febrer
a la botiga Web i App.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Això llavors m'aprimaré, no?
A ver, milagres a Lourdes.
A ver, milagres a Lourdes.
A ver, milagres a Lourdes.
A ver, milagres a Lourdes.
A ver, milagres a Lourdes.
A ver, milagres a Lourdes.
A ver, milagres a Lourdes.
A ver, milagres a Lourdes.
Fòrum 10 Comunicació.
I menció d'honor a Carles Godó Ballbé.
Carles Godó!
Sí, senyora.
A ver, milagres a Lourdes.
Per la seva activitat en aquesta emissora i en d'altres i pel divers i complet conjunt de funcions que hi ha desenvolupat.
A l'informàtic de l'informàtic de Ràdio Local.
El millor programa de Ràdio Local també hi ha un premi.
Però Carles Godó és el Ponde de Godó?
No, no.
No tenen res a l'allà.
I el jurat del Premi Ràdio Associació al millor programa de Ràdio Local al Dominical de Ràdio Arenys com a exemple de perseverança i seguiment de l'actualitat.
Ja que és un dels programes més longeus dels emissores municipals que parteix del primer espai radiofònic que va tenir Ràdio Arenys l'any 1979.
Molt bé, xavi.
Arenys al revés és cinera.
El Trat atorga el Premi Ràdio Associació a la inclusió a D'On ets tu de Ràdio 4 que dona veu i presenta la vida quotidiana, dificultats, avantatges i curiositats de joves catalans d'origen divers d'una manera distesa i completa.
I on som nosaltres?
On està el nostre premi?
On som jo?
En l'apartat d'Innovació, el jurat atorga el Premi Ràdio Associació a la innovació a la ronda perversa de radiofònics.
És que està molt bé.
És per David Balaguer que planteja un joc lingüístic a través del qual es van conèixer aspectes de la personalitat dels personatges esportçals convidats.
Sí, és molt perico.
I el jurat, dins l'apartat de Premi Ràdio Associació al millor programa de Ràdio, atorga Premi Ràdio Associació al millor programa de ràdio,
exequo els programes esportius tot costa de Catalunya Ràdio i les transmissions esportives de RAC1 per la seva aposta decidida en la generació de llengües.
Tot costa, bravo, tot costa!
Bravo!
Execo, per si de cas, el Tot costa acaba de guanyar el Premi Ràdio Associació de Catalunya al millor programa de ràdio.
Estem molt, molt contents.
No estem molt, molt contents estaríem si l'haguessin donat a nosaltres.
Home, jo ara m'estic passivant un colló, però sí, estic content.
Ja tindrem temps per rebre el nombre.
No, i que el Costa se'l mereix, i la Gelmà també, eh?
Sí, senyor.
Tots dos se'l mereixen, eh?
Ens hem afanyat per connectar amb ells, tenim en línia, oi que sí?
En Jordi Costa, la Sònia Gelmà, bon dia a tots dos i enhorabona.
Hola, bon dia, moltes gràcies.
Hola, bon dia.
Ostres, tu, la primera pregunta és òbvia.
Per què no ens l'han donat a nosaltres i a vosaltres sí?
A mi em va sabut greu, perquè us estava sentint i era evident que us feia moltíssima il·lusió.
Moltíssima.
Sí.
Una cosa, Sònia, aquest premi té dotació econòmica?
És una cosa que m'estava preguntant ara.
Jo no he rebut mai cap premi, per tant, i cap de ràdio associació, per tant, no t'ho sabia,
però diria que no, que en tot cas el que ens fa il·lusió és que ens premiïn, tu.
Ah, vale, vale, vale.
És que el premi és aquest reconeixement a tantes temporades fent ràdio esportiva de qualitat.
De qualitat, eh?
Des de Catalunya Ràdio, dues hores de 7 a 9, que hi ha dies que no sé d'on traieu els temes, fills meus.
Sí, nosaltres tampoc.
Aquest és el secret.
Bé, m'afegeixo a l'ament de la Sònia, jo crec que us el mereixeu molt més vosaltres.
Res, res, res.
Però potser és una qüestió de temps, perquè aquesta ja és la vuita temporada del tot Costa,
i bé, l'última hora ja hi arribareu.
Però què m'estàs dient, Costa? Que t'estàs buidant?
T'estàs buidant.
Ens hem buidat i un perd diverses vegades ja.
Creu-me que la pressió és forta, eh?
Ja, ja, ja.
Tenir gent de l'última hora criticant-nos i etcètera és molt dur de...
Ai, sí, la premsa, no?
La premsa, la premsa.
La premsa és molt dura, però bé, fora conya...
No et comprem res, no et comprem res, Jordi.
No.
No.
Jordi.
Digue'm.
Dilluns, dia 26 de febrer, com ho tens?
Depèn de l'hora.
Al vespre, et lliuraran els premis a Palau de la Música Catalana.
Mira, farem una cosa.
Jo, si és al vespre, jo crec que hauries d'agafar-ho del tot Costa,
i que la Sòria i Servidor puguem anar a recollir el premi.
Quina il·lusió, Jordi.
Penseu que en Xavi encara pensa que procinequis el Barça, eh?
Sí.
Però en sap molt d'esquí agua.
Ho passarem.
Ho passarem pels Sades del Campus, i si li sembla bé, aquell dia, tot teu.
Gràcies, Jordi.
De veritat.
Estic molt content.
Ens fa molta il·lusió aquest premi per tota la casa, per Catalunya Ràdio,
especialment per vosaltres, i no sé si li voleu dedicar a algú,
que és una cosa que es fa sovint, no?
Ara vull dedicar aquest premi a qui li dedicaríeu, Sònia?
Va, va, va, aquí li dediqueu.
Home, jo us el dedico a vosaltres.
Oh, gràcies, gràcies.
Ara haurem de venir, haurem de venir a la gala.
Jo faré la part institucional a tothom que ens ha donat confiança per aguantar-nos 8 anys,
de la casa i sobretot de l'audiència, que sense ells, com se sol dir, no seríem absolutament res.
Bueno, seríeu persones parlant soles, sí, ja està, clar, en un estudi.
Aquest és una mica el secret, també t'ho haig de dir, eh?,
perquè si et fas la idea que t'escolta gaire gent, malament rai, allò de la pressió que dèiem abans.
Gràcies, eh?
Sí, sí, sí.
Vosaltres treballeu per vosaltres mateixos i pels oients,
i aquesta felicitació també és extensiva a tot l'equip d'esports de Catalunya Ràdio,
que és molt bo.
Jo voldria posar-lo en valor i dir que guanyar un premi costa molt, no?
Ah, hostia, Joel.
Aquest te l'has treballat, eh?
Gràcies.
Que ben tirat, home, que no s'ha fet mai.
No, i en el context actual, que sigueu el programa líder d'esports de Catalunya,
també té molt, molt mèrit.
Programa líder, programa líder.
O sigui que estic començant a pensar que us el mereixeu més que nosaltres.
Sí, sí, sí.
Tot és qüestió de temps, però...
Ara s'ha de parlar, no?
Sí, mira, ho celebrarem amb un programa.
Aquesta tarda.
Home, però aneu a dinar, home.
Sí, home, aneu a dinar aquí.
Una mica d'orojo de hierbas, una mica.
Tenim algunes reunions avui, però ja trobarem, ja trobarem el moment de salar.
Vinga, va.
Paga el Jordi Margarit.
Que pagui el Jordi Margarit.
Ah, que pagui el Jordi...
Sí, home, passarem el tiquet a Ràdio Associació de Catalunya,
que estaran encantats de pagar-vos el dinar.
Sònia Gelmà, Jordi Costa, enhorabona,
tot costa, millor programa de ràdio de Catalunya,
segons Ràdio Associació de Catalunya,
tot un honor, privilegi total,
compartirem-hi sort amb vosaltres.
El plaer és nostre.
Una abraçada, Quim i companyia.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs torno la connexió...
Sí, Xavi, sí.
Sí, Xavi, sí.
Als estudis centrals.
Els estudis de què?
Als estudis centrals de Catalunya Ràdio.
Als estudis centrals de Catalunya Ràdio.
Molt bé, doncs gràcies per tornar-nos la connexió,
perquè si no, no podríem parlar.
No, no, clar.
Ni dir-vos que hem d'anar un moment de res a publicitat
i que quan tornem,
un altre tipus de ràdio, un altre tipus de comunicació,
la del TikTok,
la que ens porta l'Aida Fita cada setmana,
amb aquelles cançons tan grulleres
i persones una mica discapacitades
que tenen accés a un mòbil.
És una mica com podríem recomanar,
resumir els continguts que ens portarà a continuació
a l'última hora el TikTok de l'Aida Fita.
Fins ara.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Jo ser un robot i ser una admiradora d'este programa.
Catalunya Ràdio.
Un restaurant caníbal a Berlín.
I si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermicotxe.es.
Som al carrer Rocafort 78, prop de l'estació de Sants,
Sabadell i Cornellà.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Al restaurant caníbal ens mengem els millors cervellets.
I som l'únic restaurant que sempre convida els seus clients.
Un restaurant caníbal a Berlín no és un restaurant,
és una altra cosa.
Què és?
No ho sé, però alimenta.
Un restaurant caníbal a Berlín.
Diumenges d'una a dues del migdia amb Paula Molés.
També en podcast i a l'api web de Catalunya Ràdio.
M'explico, no?
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
El matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Jo volia saber, ja que sou tan deixarits,
si sabeu un remei per una pilota de futbol americà.
En Ernest, no som benignes del tec modans.
No, ja ho sé, és que es va massa tard, que ell és el nostre.
Tres minuts i arribem a tres quarts onada del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
Avui feliços de saber que els companys del Tot Costa
han guanyat el Premi Ràdio Associació, el millor programa de ràdio.
Ole.
Molt bé.
No és una edició qualsevol, és l'edició número 24,
que sí que és un número qualsevol,
però estem en el centenari de la ràdio.
S'ha prioritzat els millors, millors programes que hi ha.
El centenari de la ràdio català, no?
De la ràdio català, de les emissions de la ràdio Barcelona.
Sí, sí, sí, sí, va ser el 1924, la primera.
Molt bé, que bonic, eh?
Sí, sí, sí, sí.
I el 2024 i 300 anys, 1924.
No falla, no falla.
I el que tampoc falla és el que ve tot seguit,
perquè us presentem l'única manera
que alguns veterans i madurets interessants
tenim d'accedir als continguts de la xarxa social TikTok.
Ho fem amb l'Aida Fita, que està sempre operativa.
Doncs mira, avui us vull parlar d'un personatge
que és bastant conegut de TikTok.
Té diversos àudios virals, perquè està una mica com una cabra.
Veus, ja ho he dit, jo, persones una mica disfuncionals.
Exacte, que es diu Xanis.
Xanis.
Xanis.
Crec que es pronuncia així, no ho sé.
Xanis.
Home o dona.
És una pregunta que no et sabria contestar.
No em sabries respondre.
És que no sé si és nou binari.
Ah, d'acord.
No ho tinc clar, no ho tinc clar.
L'úper meva, jo no hauria d'haver preguntat això.
No, és que avui en dia aquesta pregunta és de mala educació.
És de senyor Gran, eh?
Sí, sí, sí.
Perdoneu, no, tu no l'he fet mai més.
Sí, ho perdonem.
Doncs bé, i un dels seus àudios més coneguts és aquest.
Saca la botella que nos vamos emborrachar.
Voy con los míos.
Saca la botella que nos vamos emborrachar.
Va, doncs on està fent una entrevista
i va cantar aquesta cançó.
I després en Sergi...
Me voy a emborrachar con los niños.
No, con los niños.
Ah, con los niños.
Estés con los niños.
No, con los niños, no.
Saca la botella que nos vamos emborrachar.
Voy con los míos.
Voy con los míos.
Los míos lo de la familia.
Sí, los de la familia.
Pues estima, estima.
Estima els seus fills, també.
Doncs un altre tiktoker.
La família que tries, vols dir.
Ara, ara.
Sí.
Doncs un altre tiktoker que es diu Sergi Prim
va decidir agafar aquest àudio i fer-ne un remi.
Això sí que m'agrada.
Ara, ara.
Això sí que m'agrada.
Saca la botella que nos vamos emborrachar.
Voy con los míos.
Saca la botella que nos vamos emborrachar.
Eh!
Voy con los míos.
Saca la botella que nos vamos emborrachar.
És una robbeta, no?
Saca la, saca la, saca la.
Saca la, saca la.
Voy con los míos.
Bueno, què us ha agradat, eh?
Bueno, jo estic ja...
Ja estava fent palmes.
Ja està, hem començat amunt.
Molt bé.
Sí, sí.
Parlant de botellas...
Saca la botella.
Vosaltres quin tipus de borratxos sou si és que bebeu i us emborratxeu?
Somnolent.
A mi m'agafa son.
Val.
Jo és que no bec.
No beus?
Jo em poso artístic.
Em poses artístic?
M'agafa per dibuixar, per pintar, coses així.
Per pintar.
Jo em poso molt carinyosa.
Sí.
Ja ho sabeu.
Ja ho sabem.
Ja ho sabem, Maida.
I és que això té un per què.
Sabías que cuando una persona se emborratxa y se comporta de manera diferente, no es el alcohol hablando, es su verdadero yo.
L'alcohol desinhibe a las personas y saca la verdadera personalidad.
Doncs és la vostra veritat de la personalitat.
Sí, que quan el Quim s'emborratxa és tu verdadero yo.
Sí, allò que faig de caure per les escales i fracturar-me les costelles és el que hauria de fer sempre.
Cada dia una costella menys.
És com que exemplifica...
Ai, exemplifica, no.
Com es diu?
Exemplifica.
Si ho he dit bé, perdoneu.
A la teva personalitat.
Sí, sí, sí.
Jo, si no de normal, ja soc carinyosa, doncs imagina quan vaig borratxa.
Hòstia, mare de Déu.
Imagina't.
Bueno, no siguis tant tu, llavors, Aida.
Sigues una mica menys tu.
Sí, potser ja va bé que no siguem nosaltres mateixos.
Clar, sí.
Si ens deixéssim anar al nostre lloc interior, això seria un caos.
És que jo crec que aquesta teoria no l'acabo de veure, perquè quan jo alguna vegada he begut, alguna vegada...
He estat molt feliç, soc molt feliç jo, quan hi va anar, perquè el Jordi de veritat.
Però no és veritat, això.
No, perquè estàs atrapat en una gàbia de convencions socials, de pressions, de...
No?
Val, val, val, no, no, doncs ja veuré més.
Vindré cada dia borrant-ho.
No ho feu, això, eh?
És una broma que es troba al barril, em sembla.
Que no.
Ah, sí?
Ah, bueno.
Que venia aquí, es fotien ampolla de whisky, me'n van dit.
Endavant.
Tinc una altra pregunta per vosaltres.
Vosaltres us considereu grans?
Sí.
Os considereu unos viejos?
Sí, sí.
10,92 m.
Vale, ja sé que vosaltres sí, però jo no, ¿vale?
Jo no em considerava gran fins que vaig escoltar...
Bueno, vaig veure aquest TikTok.
Me acabo de entrar en algo terrible.
Pasaron el vídeo de unas chicas jóvenes.
Y básicamente lo que hacen es burlarse de las personas que usamos mayúscula para escribir.
Eso no es lo terrible de lo que yo me entere.
Eso ya se sabía.
Pero lo terrible que me entere, gracias a ese vídeo de mierda,
y a ponerme a leer todos los comentarios, no se usan más stickers.
Usar stickers es de viejo.
Usar stickers es de viejo.
És veritat.
És veritat, això m'ho va dir el meu germà l'altre dia.
I estic molt trista.
Els de WhatsApp?
Sí.
Amb la feina que em donen, quan us en faig un...
No, no, no, no.
Queda recortar con el D...
Queda boomer, boomer, boomer.
Fatal, boomer.
Estàs quedant fatal.
Ni stickers, ni emoji, gikonos, ni res.
Ja ni en parlem.
Re, re.
Ara s'ha d'escriure, eh?
Tot en minúscules, encara que et faci mal als ulls de començar una frase...
Tot en minúscules, sense comes ni punts.
Exacte.
Hola, estava aquí.
A mi això em va bé, perquè és com que ara mateix,
espremir ser dislèxic escrivint, va de mare.
A la merda, les sintaxis.
I també és molt de jove, posar subtítols,
i quan poses joder, posar un asterisc perquè no surti la paraula joder.
Ah, que faltin a lletra.
Clar, que faltin coses així.
Bueno, posar subtítols o tot.
Sí, però això la setmana que ve ha canviat, eh?
Vull dir que aquestes modes que comentem ara, potser la setmana que ve,
resulta que està de moda escriure amb cal·ligrafia i amb tinta de xina.
I amb una ploma d'oca.
I acabem amb una altra pregunta.
Teniu algun fetitxer estrany, vosaltres?
Fetitxer estrany?
Sí, alguna cosa que deguis...
Però a veure, de quin nivell?
A nivell sexual, a nivell...
A nivell general.
A mi m'agrada que em facin cosetes al Perineu.
Per exemple, a mi m'agrada això.
Jo no volia anar per aquí.
Jo sí, jo en tinc un, i sempre l'he dit, i ningú s'hi ha sumat,
i jo no el trobo tan vergonyós, jo m'agradaria que algú un dia em tirés un pastís a la cara.
Sí, sí, sí, és veritat.
Però no de cop, eh?
Si no, vull dir, com quedar amb el meu consentiment en aquell moment...
Despullat.
No, no, no.
Però tu no li has despullat o no li has despullat?
No, no, sí.
A mi m'agradaria que em tirés un pastís a la cara.
Ja està, però pastís bo, eh?
No una merda de...
No, un pastís cara, d'aquests...
Sí, d'ara, per exemple.
Simple.
I tu, t'ha vingut algun al cap?
T'estava pensant en el suc de les olives, que em torna boig, ja està.
Suc de les olives, però què fas amb el suc de les olives?
Beure-me'l.
Ah, em pensava que te les pastifaves pel cos.
No, però que m'agrada molt, que m'agradaria que el comercialitzessin amb llaunes independents de les olives.
Ojo, ojo, saps?
Ah!
I el de les escopinyes, ja ni després.
Bueno.
Clarament cap dels vostres fetiches supera el d'aquesta noia,
perquè és que deixeu-me demanar-vos disculpes abans de començar,
perquè és una cosa una miqueta, bueno...
Ai, madre.
Jo me menjo les mues crostes, en plan, me surto una crosta,
y yo me la arranco y me la menjo.
Ai!
Porque al final es algo que se n'ha al teu cos, del cuerpo al cuerpo.
A sobre esta dureta y creciente.
Ah!
Has mintat mai una crosta a una altra persona?
No, no.
Te l'estàs pensant?
No, m'ho estava pensant perquè podria ser, saps?
Però no.
No, per favor.
O sigui, un...
Mira, un fàstic, noia, fes-ho mirar.
Aquesta noia es menja les crostes de les ferides.
Ah, llavors aquesta noia, si tingués un programa,
a Catalunya Ràdio es diria tot crosta.
Molt bé!
Bravo, bravo, bravo, bravo.
Ho has deixat a dalt de tot, tio.
Acabes de guanyar el sou, de veritat, eh?
Eh?
Eh?
El tot crosta.
Amb aquesta noia que es menja les crostes.
Vé, si hi ha gent que es menja les crostes i Sònia i el mar.
Tot crosta.
Sort i crosta.
Doncs escolteu que hi ha gent que es menja les borilles,
vull dir que no deixa ser una part, no?
Fàcil, la veritat.
Ai, el TikTok, quines coses que ens explica l'Aida Fita, eh?
Estem esgarrifats.
Però moltes gràcies, com sempre.
A tu, Quim Morales.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Què volen aquesta gent?
A 250 euros l'entrada.
Eh, podem tornar a començar.
11 minuts i la una del migdia,
i aquella sintonia que no suporto,
aquella que diu així...
I ara què passarà?
Ai.
No, home, no, no, home, no.
Estava dient la que estàvem sentint.
Aquesta.
Aquesta.
I ara què passarà?
I ara què es plencarà?
Jordi Ramoneda.
Molt atents a l'exercici periodístic,
que en Jordi Ramoneda farà tot seguit.
Ens remunta a una època fosca de la història de l'estat
i descobrim com la blanquejaven els periodistes de l'època.
Benvinguts a l'univers, ara sí, d'en Jordi Ramonodo.
I avui us porta una cosa, el Ramonodo,
que no havíem vist mai encara,
que és una entrevista en un nodo.
Normalment és una veu en off que va explicant.
Però mira, este avió, este barco, este...
Fas fes-ho en usted, digue'l.
No, avui tenim ja, anem al carrer,
un reporter del nodo entrevista a una persona.
Això és quan als anys 60 es van comprar un micro.
Sí, sí, sí.
I van anar pel carrer, concretament.
Un NG, no? És això que li diuen un NG.
És el nodo 1256, que és del gener de 1967.
I, atenció, perquè anem a descobrir
qui és el subjecte d'aquesta entrevista.
Los viejos oficios van desapareciendo.
Sí, senyor.
En el agitado ambiente de la ciudad
y en medio de la prisa sobre ruedas,
la estampa del afilador que lleva su taller sobre ruedas también
pone una nota pintoresca en las calles de Madrid.
Su chiflo tiene solera.
Su chiflo tiene solera.
Però de quan és aquest, Ramon Odo?
De l'any 67.
I ja estaven desapareguent?
Això és una cosa meravellosa.
Encara n'hi ha.
És que jo crec que el primer,
el tio que es va inventar l'afiladorisme,
va dir, mira, he inventat això,
i va dir, ui, ja està, això està desapareixent.
I ara en un físic des del primer dia.
Ara hi hauria una llau de trucades
dient, es diu esmolet en català.
Esmolet, esmolet.
És molta raó que tenen.
Però això és el nodo.
Clar, el nodo no parlaven en català.
El esmoleto.
I sentiu que la veu en el del nodo
ha dit, su chiflo tiene solera.
Sí, jo ho adapto com a eslògan
de l'última hora, eh, a partir d'ara.
Ah, su chiflo tiene solera.
Ja trobarem el tall per fer un indicatiu.
Doncs anem a veure aquesta rosalía del chiflo,
com el toca, perquè, o sigui,
si això és solera pel tio del nodo,
és que veníem de menys mil de solera.
Anem a escoltar, doncs,
un trosset de la solera del chiflo.
Perdona.
Això és preciós.
És increíble, ara no s'ho correntar.
No, perquè aquest xiflador,
aquest xiflador fuig del clàssic
tururí, tururí,
i és un tio jazz.
Sí, sí.
És un tio que agafa el xiflo
i el porta en el bebop, el jazz, el freestyle.
És una mica l'estimí wonder dels afiliars.
Sí, senyor.
Escoltem, l'any que ve, el Grammy, aquest senyor.
Va, comencem, però, l'entrevista pròpiament.
Ja veureu que el tio del nodo,
o sigui, el reporter del nodo va molt encigalat,
perquè segurament és la primera entrevista
que li deixen fer.
Home, t'hi fa il·lusió.
Ha sortit del carrer i s'ha trobat aquest senyor.
I vinga.
Total, què passa?
Que l'afilador, que és un tio literalment de carrer,
és un tio de carrer,
quan el veu, guai, no sé què...
O sigui, li fa com...
Li para els peus d'una manera increïble.
Vamos a preguntarle
sobre algunas particularidades de su trabajo.
Perdón, perdón.
Buenos días.
Buenos días.
Yo le quería hacer unas preguntas,
pero antes también,
precisamente por su profesión,
que usted me ha afilado a esta navaja.
Bueno, aquí es afilado a usted.
Eso es un trinxete, no es una navaja.
Cuidado.
Cuidado.
No, no.
A la càrcel vas a venir a robar.
Tens diu, eh?
No, sí, és que el del nodo també va de llest,
saps, en plan...
No, jo té una entrevista,
però te pago con visibilitat...
Sí, afilado esta navaja.
Vale.
Perquè el tema de periodistes amb navalla
no el toquem, no?
És que era una altra època.
Era una altra època.
Eren els anys de plom,
però el franquisme.
Què passa, va?
Ara sentirem com comença l'entrevista,
sentirem com l'afilador treballa,
és a dir, es mola,
l'esmolador es mola,
i el reporter de nodo
li va fent preguntes
amb respostes que no s'espera.
Lleva usted mucho tiempo trabajando como afilador?
Pues empecé a los 14 años.
Sí, señor.
Y tengo ahora 46,
quiere decirse que llevo 32 años con la máquina.
No, 33.
¿Se da usted este oficio suficiente dinero
para vivir de él solo?
Pues sí, me da lo suficiente,
no vivo mal.
Bueno, mira, mira.
Aquest tio es pensava en plan,
no, soy un desgraciado,
tengo hambre,
déjame la merda.
No, no, no.
Perdona,
és que aquests eren els anys de l'Espanya
de l'atur zero.
Del desarrotisme.
No hi havia tur a Espanya.
No, no, no.
Aquest senyor es passava 8 hores
esmolant ganivets,
es guanyava la vida.
Doncs clar que sí.
Però jo he vist que el tio del nodo
tampoc està extremadament entusiasmat
amb la conversa,
fins que arriba el moment
en què toquen el tema
que li interessa al senyor esmolador.
Ara, ara, ara.
Llavors, el senyor esmolador
té dos temes.
Sí.
Que li interessen.
Un és Galícia.
Dígame, las ruedas,
¿dónde las fabrican?
Las ruedas las fabrican
en dos pueblos
d'allí de la provincia de Orense.
Uno se llama Río
y otro se llama Lignares.
La conversa està començant a despertar.
L'esmolador jo crec que funciona
una mica com la seva roda,
que costa d'engegar,
però un cop comença, no para.
Sembla a velocitat constant
i no calla.
Què passa?
Que es treu el segon tema
que ell li apassiona,
que és el tema de la roda per afilar.
Y de allí estas ruedas
salen para quien las pide.
Lo mismo las piden de América,
que las piden de Barcelona,
que las piden de Valencia,
que las piden de Madrid.
Las piden de casi todas las partes del mundo.
Yo lo armandan allá donde las piden.
Bueno,
yo sé que las ruedas de Orense
són multinacionales.
Sí, señor.
Las piden,
las piden de todo.
Sí, sí, sí.
De tot arreu.
I què passa?
Ara, o sigui,
hi ha una cosa que a mi em sap greu
com acaba aquest nodo,
perquè aquest bon home està explicant
que al final ell anava tan tranquil pel carrer,
ha vingut el tio del nodo a emprenyar-lo,
doncs resulta que ara ha passat
una de les coses més lletges
que ha passat mai el nodo,
i mira que hi ha hagut una guerra civil.
Però això ho quedes pitjor coses
que és que quan el reporter veu
que ja li has molat el trinxete,
la navalla...
I això no és cap metàfora.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
No, ho dic perquè he de dir clar.
Gràcies, Joel.
Quan el reporter veu
que ja està esmolat,
el talla.
O sigui, decideix...
O sigui,
aquest senyor està explicant a ell
que si les rodes estan contentes...
Ell ha començat...
Les piden d'aquí,
les piden d'allà.
I el del nodo diu...
Ja està.
Pues muy bien, gràcies.
Vinga, adéu.
Casi todos los que las piden
somos de allí, gallegos.
Bueno, pues,
y tanto que usted nos respondía
a las preguntas
y hemos visto
que terminó de afilar
nuestro trinxete.
O sigui,
va a l'educació.
Això és el nodo, companyes.
Déu-n'hi-do.
En fi,
així d'aquest règim,
aprofitant-se dels treballadors humils,
sort que va arribar la democràcia
i això ja està.
Ja ho passa mai.
És un bon moment
per tornar-se esmolador
també com aquest senyor
que ens portava avui,
en Jordi Ramoneda
els seus documents
en blanc i negre
del Jordi Ramonodo.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
És fan de la mortadela?
De la mortadela bonassi.
Ara s'ha posat a moda, mira.
Perfecte, m'alegro molt.
Gràcies.
Catalunya Ràdio
Descobreix tot el que va passar
abans de la sèrie.
Jo mai mai,
al llibre,
a la venda dels punts habituals
i a la botiga 3CAT.
Al matí de Catalunya Ràdio.
L'Incat.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
De veu sensible i fràgil,
Valeria Castro
està considerada
com una de les veus joves
més prometedores
de parla hispana.
El 16 de febrer,
a l'Auditori de Girona
oferirà les cançons
del seu primer àlbum,
Con Cariño y Con Cuidado.
Una radiografia de l'ànima
formulada en primera persona.
Un exercici d'autoestima
i amor propi.
Més informació
a auditorigirona.org
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
Animac,
la mostra internacional
de cinema d'animació
de Catalunya,
ens convida a deixar enrere
els prejudicis
i unir-nos a la tolerància
en una edició dedicada
a la diversitat
d'experiències humanes,
cultures,
identitats de gènere,
orientacions sexuals
i habilitats.
Gaudeix de les millors retrospectives,
curtmetratges,
llarmetratges,
monogràfics i conferències
amb creadors d'arreu
que desafien estereotips.
Del 15 al 18 de febrer
a Lleida
i del 22 de febrer
al 3 de març
en línia.
Més informació
a animac.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
L'Incat.
L'Incat.
A Catalunya Ràdio.
A Catalunya Ràdio.
A la una del migdia.
A Catalunya Ràdio.
Que no surti d'aquí.
Roger, creus que som
un programa influent, ja?
A veure, influent, influent...
No ho sé.
Però sí que comencem
a rebre certes pressions.
I també estem rebent rumors, eh?
És veritat.
Ara s'han de contrastar, eh?
Audiència, envieu-nos tot
els safrets que sapigueu
al WhatsApp del programa
677 27 10 58.
Al final, som un programa
de servei
que no surti d'aquí.
El món dels famosos
a Catalunya Ràdio.
Amb Roger Carandell, Juliana Canet
i Marta Montaner.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio.
I fins aquí les 7 hores del matí
de Catalunya Ràdio.
Demà serà divendres,
demà es resoldran molts misteris.
Què ens cantarà
el millor pitjor cantant del món?
Ai!
Com li anirà a l'aida fit
a la seva lluita contra la nostàlgia?
Uf, fatal!
¿Y quién será el guayador o la guayadora de la fila de la semana?
¿Quién se emporta este sopar maravilloso para dos personas?
El Testem Restaurant Carrer Provença 88 de Barcelona.
Demà sabremos quién triga más para ir de la feina a casa.
De la casa a la feina.
Més aviat así, desde casa a la feina, demà te dirá un premio.
Y nosotros, demá a las 12, lo dejaremos todo por último.
Ahora que tengáis un gran día, muchas gracias y hasta el próximo día.
¡Gracias!