La verdad sembles tonto, Xavi, tonto.
Esto será a partir de la 1, un programa especial que haremos aquí a Cataluña Rádio
para seguir esta roda de prensa.
Gracias, son las 12, ahora noticias.
Vale.
Cataluña Rádio, las noticias de las 12.
Bon día, os informa Joan Bota.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentencia contra els arguments dels bancs
i dona un termini més ampli als consumidors per reclamar el retorn de les despeses hipotecàries.
Els jutges de Luxemburg conclauen que el període de prescripció comença a comptar
quan hi ha una sentència ferma favorable al client que declara abusiu que li cobressin aquestes despeses.
Més detalls, Brussel·les. Jordi Baró.
Bon dia. Revesa la banca del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
sobre el termini de prescripció per reclamar la devolució de les despeses hipotecàries
cobrades de forma indeguda.
Els jutges de Luxemburg han publicat avui dues sentències
arran de dos casos de clients de Bànquia, AracaixaBank i el Banc Santander,
amb arguments a favor dels consumidors,
donant a la pràctica més temps als usuaris per reclamar que els retornin aquestes despeses.
El Tribunal Europeu conclou que el termini de prescripció
comença a comptar quan hi ha una sentència ferma d'un jutge favorable al client
que declari que la clàusula és abusiva,
i no quan es van pagar aquestes despeses
o amb sentències generals del Tribunal Suprem.
Més marge de temps, doncs, pels consumidors per reclamar els bancs
que perden avui a la seva batalla europea
per evitar retornar a imports cobrats de forma indeguda.
Jordi Baró, Catalunya Ràdio Estrasburg.
Més notícies, Sara Riera.
El Partit Popular no fluixa amb Pedro Sánchez.
La presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso diu que amb la seva decisió
busca fer xantatge emocional i creu que hauria de dimitir ara mateix.
Madrid, Paula Brujets, bon dia.
Bon dia.
Ayuso ha sortit a carregar contra Sánchez.
Diu que la seva carta és infama i que pretén amagar-se aquests propers dies
per no haver de donar explicacions.
Su carta es impresentable porque nos sumen una especie de vacío de poder
en un estado de paralegalidad en el que puedan hacer lo que quieran.
Y saben realmente lo que está pasando aquí.
Que Sánchez se va encerrar cinco días
para ver cómo triturar a los jueces, a la oposición, a partir del lunes.
La resta de varons del Partit Popular també han acusat Sánchez de ser un irresponsable.
Estem pendents que d'aquí a mitja hora compareix a la seu dels populars
Alberto Núñez Feijó per valorar aquesta decisió.
Paula Brujets, Catalunya Ràdio, Madrid.
Doncs bé, el secretari general de Comissions Obreres,
Unai Sordo demana al president espanyol que continuï governant.
Instamos al presidente del gobierno a que alargue la legislatura,
a que continúe en su puesto, a que no ceda,
porque no se puede dar la razón, no se puede ceder
ante las pretensiones de poderes fácticos
que en España no asumen la normalidad democrática.
Un posicionament compartit també per l'altre gran sindicat espanyol,
l'UGT.
Les companyies d'assegurances espanyoles han pagat prop de 850 milions d'euros
en indemnitzacions pels sinistres climàtics ocorreguts
durant l'any passat, gairebé el doble que el 2022.
D'aquest import, 58 milions corresponen a sinistres a Catalunya.
En total, a tot l'estat, durant el 2023,
es van tramitar prop d'un milió d'expedients relacionats amb danys
provocats per nevades, ben pedregades,
amb un import mitjà per sinistre de 450 euros,
quan es tracta de comunitats de propietaris
i d'uns 4.000 per les afectacions a empreses i indústries.
El primer ministre d'Escòcia, Hamza Youssef,
anuncia la fi de la coalició de govern del seu partit,
el Partit Nacional Escocès, amb els ecologistes.
Asegura que, malgrat que això dificultarà la governabilitat,
el gest és en interès del país.
El trencament es produeix una setmana després
que el govern renuncies a l'objectiu de baixar un 75%
els gasos d'efecte hivernacle des d'ara fins al 2030,
Youssef, explica que la intenció a partir d'ara
és continuar treballant amb el partit verd,
tot i estar en minoria, i es proposa ser més ambiciós.
A les eleccions de fa 3 anys,
l'SNP es va quedar a dos diputats de la majoria absoluta
i va pactar amb els ecologistes.
Esports, Marcos García.
Xavier Nantes i Joan Laporta compareixeran d'aquí a una hora
en roda de premsa conjunta per explicar els motius del tècnic
per seguir una temporada més a la banqueta del Barça.
Podreu seguir aquesta conferència de premsa de Laporta
i Xavier en directe a Catalunya Ràdio
en un especial informatiu a la UNA.
A Madrid es reuneix la comissió directiva
del Consell Superior d'Esports
per valorar si intervé o no la Federació Espanyola de Futbol.
Es votarà si suspenen de forma provisional
Pedro Rocha i la gestora
per haver-se extralimitat en les seves funcions.
El Barça de bàsquet perd el factor pista
als quarts de final de l'Eurolliga
després de caure amb l'Olimpia Cos per 75 a 77.
El segon partit d'aquesta sèrie jugarà demà
també al Palau Blaugrana abans de tralladar
aquesta eliminatòria al Pireu.
El Barça d'en Vols juga aquest vespre
a l'anada als quarts de final de la Champions
a la pista del PSG.
El partit comença a tres quarts de nou.
En hockey patins, renovació també amb Blaugrana
de l'Oi Cervera fins al 2029
i el de Futbol Sala amplia el contracte de Mamadou Toré
fins al 2025 i en fitxa del primer equip.
Fins aquí les notícies.
Més intensos, més divertits, més rigorosos, més propers.
A Catalunya Ràdio cada dia volem ser millors
perquè cada dia volem ser més.
Som la ràdio que més creix.
626.000 oients.
Són dades de l'últim Estudi General de Mitjans.
Catalunya Migdia, líders de la nostra franja.
Tot costa.
El programa esportiu és escoltat a Catalunya.
Catalunya Ràdio també és la més escoltada en podcast
i la que té l'audiència més jove de les emissores generalistes.
Húmer!
Catalunya Ràdio, cada dia més, cada dia millor.
I ja us diré jo que seguirà pujant.
Catalunya Ràdio, cada dia més.
Catalunya Ràdio, cada dia més.
Catalunya Ràdio, cada dia més.
Bueno, nois, aquí us hem portat uns cruzanets d'aquí de la Farga.
Que no falti el menjar, eh?
Que no falten celebrant que...
Hòstia!
Aquí el meu compàs, el Paissano, el Xavi...
Renovat!
Se queda!
Comencem amb aquesta compareixença de premsa...
No, no, no, no, comencem, no, és a la una.
És a la una.
Vostres.
Sí, abans hem de fer l'última hora del Matí de Catalunya Ràdio
i després ja passen vostès.
Però nosaltres ja ens ho havíem...
Sí, sí, sí.
A la una t'enim reservat, el Via Veneto, llavors, com ho fem?
Hòstia, després llavors...
A mi m'has com... Jo també vaig, no?
No, no, tu no.
Tu no, tu no.
Bueno, tenim una tauleta pels nens, si vols, per la Navidad.
Vale.
Bueno, que sapigueu que mi decisión es irrevocable.
Ja ho sabem, ja.
Ara sé que em quedo, eh?
Molt bé, molt bé.
O d'aquella que si no guanyo cap títol me'n vaig...
A mi m'agradava que vas dir que això no és una obra de teatre.
També és irrevocable.
I quin és el bufón d'Europa?
Quin és el bufón d'Europa?
Ah, en Ramon Bessa, on és el Bessa?
Ara, en Ramon Bessa.
No ho he vist per la tertúlia avui, eh?
No, no, no.
No, no, però hi havia l'Emilio Pérez de Rozas
que ha omplert l'espai d'El Bessa de sobres.
No, no, i s'ha pensat que...
Quasi ens fotòsia.
Quasi ens foten els personatges.
Perquè no està aquí, eh?
Jo ja no hi eres.
Ha estat boníssim.
Sí, sí, sí.
S'ha enfadat amb nosaltres.
Ah, sí?
No s'ha parat la realitat de la ficció?
No, no, no.
Estarà per allà el tall.
L'hem dit...
S'ha parat poc, s'ha parat poc, l'Emilio.
Emilio, chato, que som els dos imitadores, eh?
Sí, sí, sí.
No t'enfades com nosaltres, Emilio.
Ha estat boníssim, de veritat.
Bé, doncs, i què feu a l'últim hora?
Què fareu avui?
Re, fem temps fins que compreguin vostès.
Però vaja, que avui estrenem una secció dedicada a l'economia,
que és una cosa important.
Això està molt bé.
I sobretot el Barça és molt important.
Amb en Jordi Ramoneda,
i que hem titulat amb el títol molt ocorrent
Jordi, la moneda.
Jordi, la moneda.
Sí, hem buscat.
Sí, per nom, per nom,
qui millor pot parlar d'economia?
Tu, ho ha vist de fet tu.
Jordi, la moneda.
No, doncs, no l'he pillat, o sigui...
És igual, és igual.
Ah, la moneda.
La moneda.
La moneda, la moneda.
I en Joel Díaz,
que ens ha de portar talls curiosos de polítics.
Eh, eh, tot i que avui recuperem una figura
llegendària de la política municipal i catalana.
Jordi Arell.
Ostres.
A Cal Jacobi.
Us en recordeu?
Ara mateix no us ve al cap.
Jugador de l'ACB, no?
No, no, no, no.
Un senyor alemany que es postulava per alcalde de Barcelona.
Un dels millors friquis que ha donat la política catalana.
Jo diria...
Un alemany.
Un alemany.
Un alemany.
Un alemany.
Els alemany no van bé, el flic.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.
Potser que vagin passant cap a...
Què és, a l'auditori?
Sí, anem tirant, anem tirant.
Anem tirant, Jan, que tu vas a poc a poc.
Sí, sí, jo agafo el cotxe i tu...
A peu.
Però no se'n partint els entrepans.
Tu vas a peu.
Sí, sí.
Que els entrepans eren nostres.
No, no, ja, ja.
Els vas repartint el teu.
Ja l'hem fet.
Bueno.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu, xatos.
Adéu.
Adéu.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Moràlis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
l'estaf radiofònic dels vostres migdies,
amb uns assistents de l'humor.
És que som una colla, eh, com els del Xavi.
En Joel Díaz, bon dia, Xavi.
Els del Xavi són més.
Bon dia, Quim.
Són més encara.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Moràles.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Moràles.
En Jordi Ramoneda.
Hola.
L'Aina Austrell, l'Àlex López i la Xènia Molero a la producció.
La Montse Durant i en Miquel Jario al control central.
El control de sol, l'Albert Joder.
Ara va dir Miquel Joder.
La rebateja.
I qui us parla, en Quim Moràles.
Dijous 25 d'abril, dia de molt bones xifres a Catalunya Ràdio.
Avui s'han conegut les dades de l'estudi general de mitjans
que confirmen que la Ràdio Nacional de Catalunya
és la que més creix amb 626.000...
Hem guanyat, Quim.
Are we winning, father?
En principi seguim tot igual, però es tot anem creixent.
La Ràdio Generalista amb el públic més jove, també.
Això és molt important.
I això té molt de mèrit.
El futur de la ràdio és aquí i no allà.
Sí, senyor.
I enhorabona a tots els que contribueixen a aquest creixement
a seguir fent ràdio amb rigor, qualitat i gràcia.
És que visca, visca i visca la ràdio.
Sempre, sempre, sempre.
I també amb transparència, com la d'en Joel Díaz,
que ara ha de passar comptes amb 626.000 oients
i explicar-los què farà avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos!
Vostres impostos!
Impostos vostres!
Ai, les taxes! Ai, les taxes!
Catalans i catalanes preocupats per la traçabilitat dels vostres impostos,
heu de saber que avui, amb els vostres impostos,
em compraré un pot gegant de vaselina.
Ah, per aquí.
I diràs, per què?
Què et passa?
Doncs perquè avui m'haurà d'entrar la roda de premsa
de Xavi Hernández i Joan Laporta,
que faran avui a la una del migdia.
Serà una cosa difícil d'introduir-te.
Com a soci, com a soci.
Com ho faran, això?
Jo sé per on m'ha d'entrar, allò.
Sí.
Ho tinc claríssim.
Ha d'entrapassar, eh?
I no per les orelles.
D'acord.
Aquella roda de premsa m'entrarà per un altre lloc.
Llavors, jo...
Pels ulls?
Soc un...
Tampoc.
Tampoc.
Tampoc.
Un altre punt.
Sí, sí, sí.
A veure si vas provant, al final ho encertaràs.
Acabaràs encertant, però és igual.
Tinc la sensació que sense vaselina difícilment m'entrarà, allò.
Difícilment.
Perquè la veritat té molta estella, és molt rugosa.
Ai, la mentida, vull dir.
Sí, sí, i entra malament.
Se m'està entenent, no?
Entra malament.
Es queda com trebat, no?
Jo crec que amb una mica de vaselina allò entrarà sense esforç.
És com el sistema de cremallera de les brides.
Ara.
Que un cop entra, ja no surt.
Ja no surt, ja no surt.
És una mica així.
És una mica així.
Doncs una roda de premsa que podreu seguir íntegrament en directe a Catalunya Ràdio a partir de la 1.
El president del Barça, Joan Laporta, i el seu entrenador encara, i durant tota la temporada vinent,
donant les explicacions que creguin perquè això es produeixi quan s'havia anunciat que Xavi Hernández marxava el 30 de juny.
Fa molta gràcia perquè això anirà a l'hora del que no surti d'aquí,
i hi ha una persona que tampoc sortirà d'aquí, eh?
Que és Xavi Hernández, eh?
I, per cert, per als amants i seguidors, que sou molts, per cert, felicitats per les audiències,
els amics del que no surti d'aquí se m'atrapa al canal digital de Catalunya Ràdio.
És el futur.
És el futur.
És el futur.
Entreu a la vostra aplicació, a través de l'ordinador, i podeu sentir tot el vostre que no surti d'aquí,
de principi fins al final.
I també recordeu que aquesta setmana, si voleu guanyar un àpat per dues persones al Trastem Restaurant,
al carrer Provença, 88, només heu de fer una cosa, mirar quants llibres teniu a casa,
i si en teniu molts, sou ferms partidaris, no, no vols dir...
Aspirants, aspirants, aspirants a guanyar la fita de la setmana.
Fini fita de la setmana.
Ja sabeu que estàvem a les cinc xifres,
però en Jordi igualment ha volgut participar, en Jordi Beltran,
que diu que a casa la literatura es llegeix en e-book,
però el còmic en físic en té més de mil.
Molt bé.
Que no són pocs.
No, no, no.
No són pocs, no són pocs.
És que si un llibre de lletres, a mi ja s'en fa estrany llegir-ho en e-book,
un còmic encara és més estrany, no?
Que associes el dibuix, el paper, la il·lustració, no?
A més, ha de ser e-book en color.
Ah, sí, esclar.
Clar.
Ah, una Kindle normal no et serveix.
Surtout amb l'anguinet.
Un iPad, potser.
Però després tenim la Mireia de Taradell,
que ens ha enviat un vídeo ensenyant-nos tota la seva casa,
un tour per casa seva, i ens explicava això.
Bueno, mira, us faig una mica de recorregut.
No us dic com està més o menys catalogat,
perquè és una ordre una mica que ens ho coneixem nosaltres i prou, eh?
Ja està tot per terra, perquè les festatgeries són acabats.
Més o menys, hem calculat exactament el càlcul.
El meu pare porta el càlcul, jo crec que anem entre els 17 i 18.000.
Entre els 17 i 18.000 llibres?
Vull dir, aquella casa està construïda a base de llibres.
Ahir parlaves de cinc xifres d'un altre concursant.
Sí, sí, és que, clar, són cinc xifres.
Per tant, estem allà, allà.
Però estem entrant en el camp del diògen, eh?
Sí, pràcticament.
On acaba el col·leccionisme i on comença el diògen?
Mira, jo t'ho dic, i aquesta senyora, la Mireia de Taradell,
ho diu perfectament quan diu
les prestatgeries s'han acabat.
S'han acabat.
I ho diu així.
Això és... estic segrestada pels meus propis llibres.
Sí, sí, sí.
És aquí.
Podem sentir la senyora Mireia dient
que s'han acabat.
La coneixem nosaltres i prou, eh?
Ja està tot per terra perquè les prestatgeries s'han acabat.
És que estan desesperats.
És aquí.
Està segrestada, aquesta senyora.
Una mica rotllo flotats, eh?
Interpretant Guimarà o una cosa així, eh?
Doncs si esteu segrestat entre llibres...
Se us han acabat, la llibre dia.
Les prestatgeries s'han acabat.
És nom de llibre de Sant Jordi.
Ara que els en Matllés són florits.
Sí.
Podeu enviar-nos les vostres fotografies, vídeos, notes de veu, al 667-37-27-29.
667-37-27-29.
Fins demà teniu temps per enviar-nos fotos de les vostres llibreries, de les vostres biblioteques.
Volem trobar l'oient amb més llibres a casa seva.
Realment la Mireia ha posat el llistó molt amunt.
Molt, molt, molt.
Però pot ser que se superi, ves a saber.
Jo estic molt contenta perquè la gent que ens escolta, gent amb cultura, gent que llegeix, clar que sí.
És que és gros que gent llegida ens escolti a nosaltres.
Ah, alguna cosa ens hauríem de fer bé.
Doncs deu ser això, que regalem un sopar per dues persones al...
Segurament.
Que la gent llegida també menja, eh?
També hem de menjar, però...
Bueno, és que per anar a sopar al Tastem Restaurant has de llegir la carta.
Sí, senyor.
I no és una carta qualsevol, és una carta feta pel xef...
Jordi Anglí.
Jordi Anglí.
Amb molta cura i amb bon material, amb bona teca mediterrània.
I avui, com us dèiem abans, tenim una estrena molt sonada, un nou espai a l'última hora,
dedicat al món de l'economia.
Un espai anomenat Jordi La Moneda.
Quin gran nom.
Sí, a veure, parlarem d'economia, no sabem bé per què.
Començarem pel Centre Mundial.
No, no, s'ha d'haver parlat.
És tot.
Què passa?
Si parlem d'economia, jo vull anar una mica a la zona zero de l'economia, que és Wall Street.
Home, tant, home t'ho diràs.
Aleshores, si hi ha d'entrada al Centre Econòmic que es diu Carrer Paret o Carrer Mur...
Wall Street.
Ens hauria de fer reflexionar una mica...
No ho havia pensat mai, Jordi.
No, però descobrirem per què.
Per què es diu així?
Perquè té una història.
Ah, molt bé.
I descobrirem, per exemple, com són els horaris de Wall Street.
Sí, a quina hora entres a treballar?
A quina hora s'ho saps a treballar?
Pensava que mai dormia.
Sempre estaven allà, compra, venda, venda, compra.
Nova York no és la ciutat que mai dorm.
Exacte.
Bueno, i ho descobrirem, Jordi, la moneda.
Primer capítol de Jordi, la moneda.
Està cridat a ser un podcast, això, directament.
Mira, ara in el despatx del director.
Mirem de vendre, ho he de col·locar-ho.
I parlar d'economia avui amb en Jordi i la moneda.
Però abans hem de connectar amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
Pé d'Esquerdo, no.
Pé d'Esquerdo, sí, no, sí, no, sí.
Amb l'assistència tècnica d'en Martí Cuní,
en Xavier Pere d'Esquerdo ha desplaçat la unitat mòbil de Catalunya Ràdio.
I s'ha desplaçat ell.
Ell no l'ha desplaçat.
S'ha vist a fort, però per desplaçar ell la unitat mòbil seria massa, no?
A la parada d'autobús de Rödinger.
Atenció, una estació del transport públic molt controvertida de Barcelona
que existeix i no existeix.
Com que no? Què vol dir?
Com pot ser això, a veure, xar?
És impossible, és impossible.
Doncs, Quim, existeix però no existeix.
O sigui, existeix de veritat?
O sigui, jo ara mateix l'estic tocant.
Mira, faria allò de...
Puerta! Puerta!
Puerta, puerta.
Perquè s'ha de dir en castellà, si no, no t'obren.
Si dius porta, porta...
Ah, no?
No.
És a dir, puerta, puerta.
Així t'obren.
Porta, porta.
Està obert.
O sigui, jo el toco, d'acord?
Estàs tocant l'autobús.
Estic tocant l'autobús.
Ha parat a la parada.
Ha parat, està a la parada.
Llavors sí que existeix.
Però no existeix.
Però no existeix si tu busques per Google Maps.
O sigui, t'hi dius...
Ah!
I anava, per exemple, al Parguell.
No, no, no, no.
Busques el Google Maps i no apareix.
No apareix.
Quin és aquest bus?
Quin és aquest bus?
El 116.
I per què això?
I per què això?
El 116, perquè els veïns d'aquí s'estaven queixant.
Els veïns aquests, els del Carmel, els de Can Baró, els del Coll, els de Salut,
aquí que és la porta d'entrada de Gràcia, que és la plaça Joaní,
que puja pel carrer Escurial,
es queixaven perquè no podien agafar els autobús,
perquè són un autobús de barri.
Aquells autobusos petitets que només caben 22 persones dretes...
Sí, i què hi passava?
Aquella persona, 22 persones dretes, està sent molt generós, eh, també?
Estic sent generós.
Molt primers, molt primers.
Si van sense el carro, sense el cotxet, sense les motxilles, sense les compres...
Sense una cama, si estan una mica prims, sí.
Clar, clar, clar.
Doncs què passava?
Que es queixaven que passava un autobús, passava un altre, perquè estaven plens.
O sigui, com que són petitets, no són d'aquells grans que et pots colar per darrere.
Clar, no, no, no.
Va ple, em col·lo per darrere.
No, perquè hi ha una única porta, eh?
I llavors els turistes que s'informaven a través de Google trobaven aquesta parada
i en lloc d'agafar un autobús turístic, agafaven aquest.
Ah, ja vaia morro.
Però la gent del barri es quedaven sense autobús.
Clar, clar, molt malament.
L'han esborrat de Google.
Perquè, una pregunta, Xavi, o sigui, la idea d'esborrar-lo perquè els turistes no el facin servir,
és una idea, però la idea de posar més autobusos...
Això costa diners i l'altre no, Jordi.
Aquesta seria la idea, però i és el que han fet, posar més autobusos, però dels grans.
Qui són els grans?
El 24, el 39, el D 40, el V 19...
És igual, Xavi, ja pots anar dient.
Què passa, què passa?
El que no és de Barcelona, això...
Sembla que estigués jugant a l'ondir la flota.
Sí, sí.
Jo em proveus que ho entenc.
T'he de dir una cosa.
L'any passat...
Ai, la motita!
Te compro una moto que hace rúdio!
Que hace rúdio!
Això és una moto que hace rúdio.
És un element de la taula periòdica, no?
El rúdio.
Del rúdio, Femcio i Fràcia.
Fràcia.
Fràcia.
Escolta, que et deia que l'any passat van agafar aquest petit autobús 4 milions i mitja persones.
Uau!
No tots en un.
No hi cabien 22, només.
Doncs mira, no, indiferents.
Però això no és normal, perquè, o sigui, tu saps el que era cada dia pujar 3.000 persones?
O sigui, el...
No, no, clar, no pot ser, no pot ser.
Pipi, pipi, pipi.
Devia semblar un autobús d'aquests que van per la Índia, saps, aquests autobúss.
Sí.
Ara també t'he de dir una cosa.
Gent pels costats, gent pels costats.
No sé si no acaben de sortir bé els números, perquè si són 3.000 tiquets al dia per 365 dies l'any,
donen un milió, un poc més d'un milió.
On són els altres 3 milions de persones?
Es colaven?
Com anaven fins al Parc Güell?
Són preguntes retòriques?
Sí, senyor.
Vale.
Ara he parlat amb algun d'aquests conductors, perquè aquí estic en una parada d'aquestes,
de parada final, que descansen uns 10 minutets.
Sí.
I em diuen que ara ja han passat dels 3.000, que hi havia cada dia que entraven,
als 1.000, 1.200 validacions.
Per tant, aquesta mesura ha funcionat.
De seguida tornem a la connexió amb en Xavier Verde Esquerda, a la plaça Joaní,
que aquest autobús que existeix i no existeix, o sigui, existeix pels residents,
però no pels turistes que el busquen per Google.
A veure si està funcionant aquesta mesura.
Xavi, fins ara.
Fins ara, Quim Morales.
Gràcies.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Where are you from?
France.
Ah, som franceses.
Ah, je parle François.
Meritès Gerbaud.
És una marca de roba, això.
Passen sis minuts d'un quart d'una del migdia.
Avui recordeu que a partir de la una, després de l'última hora,
seguirem en directe la roda de premsa de Joan Laporta i Xavier Hernández
anunciant la continuïtat del tècnic de Terrassa.
Prepareu la vaselina.
Veurem què passa, en Joel ja s'ha comprat un pot de vaselina,
però els que sou amants, que són molts del que no surti d'aquí,
no us perdreu el programa perquè el podreu sentir pel canal exclusiu digital
de Catalunya Ràdio.
El trobareu a l'aplicació i el trobareu també a la nostra pàgina web.
Ara és el moment de trobar-nos amb algú de la casa,
amb una persona molt important en el periodisme gastronòmic,
que forma part de la corporació i que ha estat entrevistat per l'Aida Fita
a la Corporació Confidencial.
Doncs avui parlarem de Paula Molés.
Home!
Un restaurant Caníbal a Berlín.
Millor programa de la canva.
Quin gran programa cada diumenge a la una del migdia.
Cita ineludible.
Exacte.
Si us agrada la cuina, tant el restaurant Caníbal com la fonda del Pep Noguer,
és que també és una meravella.
És que fem uns programes...
A mi em fa molta enveja, ja li vaig dir que em fa molta enveja la teva feina,
la gent que es dedica a menjar o a viatjar,
per mi són les feines somiades.
Oi que sí?
Quina meravella.
Doncs Aida, treballa perquè la teva vida vagi cap aquí.
Tinc problemes gàstrics, llavors això de menjar crec que seria una puta...
I viatjar també és problema.
Però això per això.
El canvi d'aigües.
Exacte.
I d'aires.
Doncs vella, com que és una experta gastronòmica i ha tastat d'absolutament de tot,
hi ha algun aliment que se li resisteixi?
Jo menjo de tot, però hi ha una cosa que si ara em pagues 300 euros no me la menjaré,
que és el plàtan.
Tinc un trauma infantil gairebé, se'm va quedar gravat el cervell, a mi no m'agradava,
però un cop em van convidar a jugar a casa d'una amiga,
i a l'hora del berenar la mare va dir, tothom a berenar, i ens va donar plàtans.
I jo que era una nena molt bona, que mare de Déu, quan vagis a casa dels altres sobretot,
porta't bé, què vaig fer jo? Menjar-me el plàtan.
No sé si el vaig acabar vomitant, però ho vaig passar tan malament.
Però per què?
És fort, eh, el plàtan, que és com la típica fruita que li agrada a tothom.
Sí.
Si t'agrada la fruita? Bueno, només el plàtan.
Farà molt bon portavell.
Hi ha gent que li fa mania als filets.
Això sí.
Bueno, sí, jo això ho trec.
Que és molt escrupulosa de treure tot, el filet, perquè no fos casa.
Ah, perquè t'enganxa aquí la...
Bueno, és bo que té molta fibra el filet, eh?
Sí, i tant.
I la pela.
I un plàtan aixafat amb suc de taronja.
Oh, que molt plàtan amb xocolata.
És que tot el que porta plàtan a mi m'encanta.
Van a desplit.
Van a desplit amb nata, mare meva.
Doncs bé, el plàtan se l'està resistejar a la Paula, però ella ha tastat de tot.
I tant.
Ella diu que sí, o sigui, això està molt bé.
Aquesta gent que diu, jo m'ho menjo igualment.
També he de dir, no forceu a la gent que no li agraden les coses a menjar coses,
perquè ho passes molt malament.
Si t'hi dediques és una cosa, però si ets un consumidor habitual, normal, no cal.
Us ha passat mai?
A mi em va passar quan era petita, em van obligar a menjar tomata, no m'agradava.
I la vas avorrir?
I la vaig vomitar.
A mi em passa amb les creps.
Em fan fàstic les creps.
Veus?
Bueno.
Sou uns tiquis-miquis.
A mi amb les ostres.
Ah, però és que menjar mar.
Absolutament tot.
Sí?
Ja hi busquarem, a veure.
Tot, tot, tot, tot.
Molt bé.
Doncs bé, què és el més estrany que ha tastat la Paula?
A la Xina, quan vaig tastar, vaig tastar la llengua d'ànec, que és com un snack.
Vull dir que venen amb bossetes i la gent s'ho va menjant pel carrer.
Perquè a ells els agraden molt les textures aquestes com gomoses, gelatinoses.
També ulls de cap de xai.
Vam anar a un restaurant i ens van ensenyar que, bueno, hi havia un cap de xai.
I llavors els ulls eren una delicadesa.
Això t'ho menjaries també, els ulls de cap de xai?
Si a mi em dius que estan bons i algú del qui jo més o menys em pugui fiar em diu,
ei, això està bo, prova-ho, jo ho provo.
Ulls o...
O llengües d'ànec.
O anus de rinocerón.
Que és com un dònut, no?
Sí, clar.
Sí, al final és un dònut.
Doncs bé, com que ell és l'amiga també que coneix tots els restaurants,
òbviament li passa que tothom li demana recomanacions.
Sempre.
No, Paula, on vaig?
El que passa que a vegades potser la gent es passa de concretar.
La gent, vull un restaurant per anar en parella, màxim 50 euros.
Fins i tot una vegada em van dir, és per fer un regal a uns nuvis.
El que passa que la nuvia és al·lèrgica a l'all.
Jo, com?
Al·lèrgica a l'all.
Saps d'algun restaurant?
Dic, no, òbviament no.
Clar, vull dir, tampoc els restaurants van per al·lèrgies.
No, si de cas fas les recomanacions i quan truques a reservar dius,
vinc amb una persona al·lèrgica a l'all.
Home, però també hi ha restaurants que fan bandera de restaurants sense gluten.
Doncs mira, restaurant per al·lèrgic a l'all.
Sense all no n'he vist mai cap, eh?
I a més l'all és un ingredient pilar de la cuina catalana, vull dir que...
Doncs potser podríem fer, perquè hi ha aquí un nínxol que no està explotat,
de l'al·lèrgics a l'all.
Sense ajo.
Doncs bé, la Paula, a banda del tema alimentació, té altres aficions que potser no coneixíem.
Cantar?
No sé si m'hi hagués, perquè tampoc ho he provat, eh?
Jo de professionalment.
Però, ostres, jo penso que la música és de les coses més meravelloses que hi ha al món,
que té la capacitat aquesta de transformar l'estat d'ànim d'un dia.
I llavors jo em poso la música a tope,
però, vull dir, tant pot ser la Ludin Bank com Rosalia,
vull dir, coses molt variades, i ballo i canto molt.
Doncs li agrada molt cantar.
Jo li vaig dir, oi, però així dels teus amics...
Cantes amb els teus amics...
No, no, la Dutxa li vaig dir, doncs mira, jo et proposo una cosa.
Va.
A l'última hora farem un karaoke a final de temporada.
Sí, epa!
Que vingui i que canti allà, davant de totes les lligues.
Potser tenim alguna cançó que vagi de menjar, ara no ho recordo,
però podríem buscar.
Ja la buscarem, sí.
Doncs escolta'm, pel karaoke a final de temporada,
a veure si tenim d'estrella convidada la Paula Molet.
Molet, ja, ens faria molta il·lusió.
Molet, seríem...
Doncs bé, ara anem amb també perquè hi ha coses que li atamoreixen a la Paula.
Però jo amb els ratolins, jo veia és un ratolinet aquí ara,
vull dir, d'aquells monos, eh, de camp,
o sigui, rotllo ratatuïl, per més mono que fos.
Jo em pujo sobre la taula.
Ah, però sí, són moníssims.
Sí, però les coses petites, de vegades, com els insectes i això,
per molt inofensiu que sigui, fa una angúnia irracional.
Però és curiós, perquè als hàmsters,
la gent els hi arriba a agafar carinyo.
En canvi, els cosins dels hàmsters, que són els ratolins,
els volem morts.
No ho entenc.
I que tot depengui de com s'assembli aquell animal a la idea de Disney,
em sembla molt injust.
Però és que així és la vida, som superficials els humans.
I ja acabem amb l'última pregunta, que és
qui et cau millor del nostre equip?
Que em cau millor tu.
Ai, mira que bé.
Bé, és perquè és a qui conec més.
Sí, ostres.
Bé, clar, perquè portem una estona xerrant
i ja gairebé és com si...
Sí, sí, vull dir que la resta, òbviament, sé qui són,
però no hi tinc relació, llavors em caus tu.
No sap qui som.
Heu de fer com jo, heu d'anar parlant amb tothom,
perquè si no passa que jugo amb avantatge.
És veritat.
T'acompanyarem tots.
Potser a la propera Corporació Confidencial t'acompanyarem tots
i que llavors triïc li cau un minut.
Exacte, fem tots l'entrevista, Júrge,
a veure si s'atreveix.
La Paula Molés Martí,
que podeu sentir cada diumenge a la 1
al restaurant Caníbal a Berlín,
una periodista gastronòmica i divulgadora de referència
que ha passat avui pel nostre espai de secretets de la ràdio.
Amb l'Aida Fita, gràcies, Aida.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Que el Barça visca a Catalunya, eh?
Sempre, sempre, sempre.
Dos minuts per dos quarts d'una
i aleshores faltarà mitja hora per la roda de premsa
de Joan Laporta i Xavi Hernández
que donarem en directe aquí a Catalunya Ràdio,
mentre pel canal exclusiu digital sonarà
El que no ha sortit d'aquí.
Perquè això és molt important, també,
El que no ha sortit d'aquí.
Ja sabem que Xavi no surt del Barça.
No, ah, mira.
Però què no ha de sortir del programa del Roger Carandell?
Ho sabrem de seguida.
Abans, però, hem de tornar a la connexió
amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
Avui, amb la unitat mòbil de Catalunya Ràdio,
comandada per en Martí Cuní,
s'han desplaçat a la parada d'autobús de la controvèrsia.
Una parada d'autobús que existeix i no existeix
perquè és una parada d'autobús
que es troba a la plaça Joaníc
i que molts turistes trobaven a través de Google
i l'utilitzaven com a bus turístic.
Els turistes...
S'aturant la línia i, d'aquesta manera,
els residents no els podien fer servir.
Ara, desabregut de Google
i sembla que la cosa s'ha tranquil·litzat,
com vols comprovar tu, Xavi.
Però tranquil·litzat del tot,
perquè la gent està tota asseguda
en un autobús d'aquests de barri,
que és el 116.
Ja era hora.
Veus?
Molt bé.
Els emails de casa, Xavi.
Escolta, estan més tranquils ara,
sense els turistes, aquí?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Aquesta era la feita el Xavi.
Que no, que no.
Estava todo lleno
y no podíamos entrar
en los que somos de aquí del barrio.
Claro.
Això per què?
Ho sap o no?
No.
Això no ho sap, eh?
Perquè van al Parque Güell.
Sí, però per què ja no hi ha tants turistes?
Ho saben?
Perquè agafaran un altre tubú.
No.
Sí, també.
Ho han eliminat del Google Maps.
Ah, del Google Maps.
Sí que ho sap.
Del Google Maps.
Un aplaudiment per aquest senyor que ho sap.
Bravo, bravo per aquest senyor.
Molt bé.
Molt bé.
Ho han eliminat del Google Maps.
Bueno, que han de marxar ja, no?
Ai, aquest senyor no li passa la targeta.
Ai, pobra.
Que li ha educat la teva mobilitat.
Que li ha rugada, no?
Potser sí.
O de portar-la amb les targetes...
Acaba de dir que entrarà sense pagar.
No, eh, Xavi.
No ho pots permetre, això, Xavi.
Mira, un senyor que no li passa, no hi ha manera.
Paga-li tu el viatge, home.
Mentre no es tanca la porta, entra una senyora...
Ja comencem.
Ja no hi és, ja no hi és.
Pobre senyora.
Pobre colà.
Sembla tranquil·la.
Bueno, què fem?
Marxa o no marxa?
Marxa.
Vale, doncs marxo.
Sorto de l'autobús, que si no me'n vaig al Parc Güell.
Bueno, ho veus a fer la visita.
Güelpa, güelpa.
Güelpa.
Sí, així és com li diuen als estrangers.
Güelpa, güelpa, güelpa, güelpa, güelpa, güelpa.
Ai, esperi, esperi, puerta, puerta, puerta.
Mira, que entra un senyor.
Gràcies, eh?
Mira, que està...
S'ha parat ja obert.
És que això molts no ho fan, eh?
Mira, de cop i volta n'en tres.
Et veuen corrents i diuen...
I eren guiris o eren d'aquí?
No hi ha ni un...
Són gent d'aquí.
Ni un turista, eh, Xavi, has vist?
No, no, no.
Algun turista aquí?
Algun turista?
Home, què t'han de dir que sí?
Els hi farà vergonya.
Tots són d'aquí.
Tots són autòctons.
T'he de dir que no està passant la targeta aquell senyor.
Encara no li passa.
Bé, perquè a vegades la targeta d'autobús,
si tu la passes dues vegades,
ja veus que tens la intenció,
la intenció ja pagues amb la intenció.
Ja, és com, ja està.
Al final, això...
I marxa el 116,
pujant tot el carrer Escurial fins al Parc Güell.
Uepa, sense ningú, sense cap turista.
Això és un luxe.
Però alhora t'he de dir
que no tots els veïns estan contents.
Ah, què passa?
És que sempre n'hi ha algun que no li cala de fer el pes.
Per què?
Perquè quan s'apropen els guiris per aquí,
els estrangers, els turistes,
comencen a preguntar a la gent del barri
com poden fer?
Quin autobús han d'agafar
per anar fins al Parc Güell?
Clar.
I quin els hi diuen?
Mira, els hi poden dir els altres,
el B-19, el 39, el 24 o el D-40.
I què passa?
Que ara els altres estan plens,
però són més grans,
o sigui que no es queixin tant.
Vale, Xavi.
D'acord?
Però sí que els turistes,
els que viuen aquí,
estan cansades de...
Which bus can I take to go to the airport?
Però hem de ser una mica hospitalaris, també, no?
I de tant en tant pots fer alguna brometa,
com enviar-los cap a la Zona Franca,
o que els enviïn al zoo
i es pensin que allò és el Parc Güell.
El Parc Güell.
El Parc Güell.
Home, ens queda a prop l'anècdota
d'un noi japonès
que va anar a Plaça Catalunya
pensant que era el Parc Güell.
Ai.
I el van portar allà,
perquè no sé qui l'havia de portar,
li feia mandra,
el va portar a Plaça Catalunya,
i diu que t'hi gusta el Parc Güell,
i ho fa això, ja està.
Ah, li va agradar,
sobre li va agradar.
Bueno, és que a Plaça Catalunya...
Saps on va tenir aquest problema
que ho vaig llegir fa temps,
i em sembla que encara no l'han resolt,
perquè és molt difícil de resoldre.
Allà a Lisboa, sabeu aquell tramvia
de color groc que s'utilitza
per pujar al barric aquell d'allà dalt?
Sí.
Aquell tramvia també l'utilitzaven els veïns.
I ara es veu que els veïns
tenen uns bessons així de grossa.
Home, és que aquella porrada té la marinera.
Que puja caminant, sí, sí.
Mira que trobo dos turistes.
Ai, ai.
Hola, sou turistes?
Where are you from?
Eh?
No, no ho volen dir.
Mosambic?
Mosambic?
No, no.
Where are you from?
Where's que tu a Vita?
Què?
No.
Alemanya?
Alemanya.
Això no la manxa, Alemanya.
Ah.
Ich bin hier.
Turist aus Allergenheim.
Què els hi estàs dient?
Sembla que s'ho inventi.
Wo goeien tu?
Wo goeies?
Parc Güell.
Mira, va, el Parc Güell.
Parc Güell.
Però, mira, ara mateix us he de dir
que ha passat d'allar la parada dels 116.
No, perquè no ho saben, no ho saben.
Els estaven gallant els turistes.
Tu visc deien Mitterfit?
Sí, sí.
Sí, van a peu, van a peu.
Van a peu.
Sí, han de fer allà la pujada.
Perquè no hi ha cap autobús qui vagi.
Però voleu que li digui?
No, no, no, no, no, no, no, no.
No li diguis, Xavi.
Tu pensa que ets una mena de flautista de Hamelin
dels turistes de Barcelona.
Ja tira.
El fide seien.
Els hauries d'enviar al Besòs.
El fide seien.
Doncs mira, dos turistes que s'han passat allà
la parada dels 116 perquè no els hi sortia
al Google Maps.
Doncs una demostració pel poble que ha funcionat
aquesta estratègia d'esborrar una parada d'autobús
del Google Maps perquè la gent del barri
pugui utilitzar el seu autobús i no estigui ple de turistes.
Xavi, moltíssimes gràcies.
A tu, Quim Morales, el fide seien.
El fide se'n.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Ai, mira, un senyor que acaba de llençar,
que li ha fet il·lusió llençar coses aquí a la paperera.
Callar, iniciar-lo, no un copisco.
Clar que sí.
12 i 34 minuts de l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio, 25 d'abril del 2024,
un dia que serà recordat al món de la ràdiodifusió
per l'estrena d'un nou espai destinat
a aclarir les qüestions de l'economia.
Fer-ho per tontos com som nosaltres.
I se n'ocupa en Jordi Ramoneda,
que per aquesta feina es converteix en Jordi Ramoneda.
Ja haurem de posar lletra aquí.
Ja sortirà, ja.
Euros, dollars.
Ja sortirà, ja no ho forcem.
De moment, a veure si surt la secció d'avui.
Secció d'economia, on, bàsicament,
soc la persona amb més nom per fer-la.
Sí, tant.
Estava pensant, Joan Laporta podria fer-la d'abanisteria.
També, sí, sí, sí.
De portes, de tancaments.
Jordi Borda podria fer de costura,
de temes de modisteria.
O de bordes, de masies, de aquestes coses.
També, moltes coses.
Començarem a analitzar l'economia
pel seu centre neuràgic, Wall Street,
com hem dit abans, carrer del mur o de la paret.
Per què es diu així?
Que lleig, no.
Perquè quan els holandesos van començar a ocupar Manhattan,
que era un lloc on hi viven els First Nations d'allà,
allà és on van posar el mur que separava la colònia de Nova Amsterdam
dels First Nations que hi havia...
Jordi, que interessant.
De fet, noto que estic aprenent.
No, no, de fet, o sigui, que un lloc de l'economia de tothom
sigui un lloc que era un mur,
alguna cosa dirà.
Alguna cosa que se vol dir.
Sí, sí, sí.
També era interessant que en aquella època,
per matar-los en els First Nations,
els llençaven cossos amb grip.
Amb una catapulta.
Bueno, és una arma química molt rudimentària.
Molt rudimentària, però efectiva.
Vull dir...
Oh, no, Estats Units, primera potència mundial,
catapultem cossos amb grip.
A veure si hauràs d'anar a l'Anguardia a fer aquesta secció.
Home, jo tota la vida l'he escoltat, a l'Anguardia.
Seguim, va.
Prou de història, anem a parlar del dia a dia,
per això anirem a un youtuber madrenament
que ens vol explicar una mica com funciona Wall Street.
No vocalitza molt.
No?
Ni ell ni el seu amic.
Clar, d'acord.
Però entendrem alguna cosa?
Sí, sí, entendrem.
O posem el subtítol?
No, no, entendrem, entendrem.
Qui és el primer que necessita un geni
de les finances que treballa a Wall Street?
Lo primero que tenemos que hacer
para ir con las prisas de la gente
y con todo este barullo que hay por detrás mío y tal,
es pedirnos un café, pero para llevar.
Coger un café rápido ya, quiero ya el café ya.
Así que, ¿cómo está bien de café?
Bueno, la verdad es que, si soy sincero,
no sé ni cómo funcionan este tipo de vasos.
Ah, vale.
Será así, ¿no?
Creo que me acabo de cargar el vaso.
Vale, a veure, primer de tot...
¿No vocalitza?
¿Cargaran el vaso?
No, cargaran, que s'ha cargat el vaso.
Diu que no sap com funciona un got, eh?
Efectivament, la gent que està dominant l'economia mundial
no sap beure d'un got,
que és un sistema que funciona per gravetat pròpiament,
que el preixes més amunt de la teva boca
i el líquid cau.
Nois, l'economia està en mans d'aquesta gent.
Però no passa res, tranquil·litat.
Bueno, tranquil·litat.
Què passa?
Jo ho he analitzat,
la gent de Wall Street no sap veure del cafè,
va comprant-se molts cafès,
ho prova,
i glob a glob què passa?
Que beuen molt cafè.
Molt cafè.
O sigui, no saben com va el got,
però al final s'hi entra per algun lloc.
A més, és aquell cafè tan aigualit que beuen ells.
Sí, per xerrer.
Americà, justament.
Aleshores, què passa?
Molt cafè, molts nervis.
Molts nervis.
Aleshores, escutem l'ambient del parquet de Wall Street.
Re, un parquet de dos segons.
Cel, cel.
Com?
Cel, cel.
Això no és Urquinaona l'any 2017, eh?
El parquet de Wall Street un dia tonto, eh?
I la batalla de les termòpiles, eh?
Per què es diu el parquet?
Perquè entenc perquè hi ha parquet.
Segurament, es diu.
Sí, sí, sí.
O sea, flotante.
Per exemple, si posessin moqueta...
Es diria la moqueta de Wall Street.
Vale, coses que hem de saber.
Els horaris que fan a Wall Street.
De quina hora a quina hora treballa la gent a Wall Street?
La pregunta que más pega en este momento
es un poco acerca de la rutina de una persona que trabaja aquí.
Realmente, ¿a qué hora empieza la jornada
de una persona que trabaja en Wall Street?
Yo creo que hay distintos tipos.
Hi ha distintes, distintes, eh?
Hi ha torns, com a la fàbrica, no?
Sí, exacte.
I això hi ha els que treballen, els que surten a fumar,
que un dia haurien de parlar de la gent que surt a fumar,
el que m'ha d'Instagram, i després, doncs, hi ha tal.
Anem, però realment el que ens interessa
que és els horaris on fitxa la gent.
A veure, això és el que volem saber.
Muchas veces empiezan tranquil·lamente nueve, diez de la mañana,
pero sí que es verdad que esas son las personas
que se quedan trabajando hasta las dos, tres, cuatro de la mañana.
Wow, perdona.
¿Eso suele ser días específicos o todos los días de normal?
No, jo crec que és muy de normal.
A veure, un moment, Jordi.
Sí.
A veure, si pleguen a les dos de la mañana
i comencen a les nueve diez,
quantes hores dormen, aquesta gent entre que van a casa o no van a casa?
Sí, quatre.
Llavors, a mi, a part de cafeïna,
em sembla que necessiten alguna altra cosa que també caba mina, eh?
Pot ser que sigui gent que no està bé a casa, també?
Segurament.
Jo crec que no pots ni tenir família.
No, és que ser broker és una manera de viure.
Ja ho diu la paraula, no? Estàs una mica trencat.
Trencadíssim.
Però anem a descobrir per què treballem tant.
És a dir, hi ha un avantatge en aquests horaris,
que és que una cosa que us convencerà, de veritat,
que per treballar a Wall Street és molt millor del que sembla.
Algo bastante divertido, así, para encontrar,
es que los bancos te pagan el taxi de ida y vuelta a casa
si vuelves en menos de cinco horas.
Y pasa mucho que los analistas salen de las oficinas a las dos
y vuelven a las siete,
o salen a las oficinas a las tres y vuelven a las dos
porque se pagan el taxi.
Hòstia!
Hòstia!
Si tornes a l'oficina en menys de cinc hores.
Si tu estàs absent menys de cinc hores de la teva oficina,
et paguen un taxi.
Aleshores, aquesta gent no vol anar en metro,
dorm, dorm una estona a l'oficina,
diuen, ah, marxo a casa...
I et paguen per no dormir, eh?
Sí, exacte.
Cada vegada estem més a prop que et paguin també
el que t'has de prendre per no dormir, no?
Estan fomentant això que no vagis a casa,
que et quedis treballant.
Val, quina sort, eh?
Realment una vida envejable.
Per tant, si veieu de nit un taxi amb algú que va cridant,
és el gol de Wall Street.
Compra, compra, vende, vende.
Compra, compra, vende, vende.
Però hi ha una cosa que no entenc.
Fan aquests horaris,
però la borsa, el propi parquet,
té un altre horari.
Home, clar.
La bolsa està abierta de nueve y media
a cuatro de la tarde, todos los días.
A veure, a les hores.
Què fan de quatre de la tarde a dos de la mañana?
Ah, ah, ah, ah.
Ja t'ho dic jo, a prendre cocaïna.
Si és que...
No, perdona'm.
Deuen anar al despatx.
Tot el que diuen porta al mateix lloc.
Deuen mirar els rebuts,
deuen mirar els tiquets,
les coses que han venut.
Clar, tu saps la de tiquets...
Aquí és el que hi ha d'un tabú.
Tu saps la de tiquets que has de passar
per comprar accions de Tesla?
Ja.
Passa'm el tiquet de...
Passa'm el tiquet de la cocaïna.
No s'hi val allò factura simplificada,
que l'has de demanar complet amb el NIF i tot això.
Sempre et deixes l'adreça de l'empresa,
de la plaça, de no sé què.
Bueno, va.
Total, què passa?
Que són tan professionals com la Copampi,
però sempre, sempre, sempre
s'està molt pendent de no cometre errors.
Has de passar el tiquet bé.
Si no, mireu què va passar un dia
que van haver de despertar l'Antoni Bassas.
A mitjanit, què passaves jo?
Quan, de cop i volta,
en l'espai de 15 minuts,
l'índex de la Borsa Nova Yorkesa
ha arribat a perdre, en un quart d'hora,
fins a 700 punts.
Tractava de la caiguda lliure més gran
de tota la història de la Borsa Nova Yorkesa.
Sembla ser que podria haver-hi hagut
un error d'una sèrie de bròquers,
de maladors de compradors i maladors de la Borsa,
d'agents bursaris,
que haurien que fos milions per bilions
en una operació d'una sèrie de companyies concretes.
Bueno.
Però això és normal.
Si no dormen.
Si no dormen.
Si no dormen.
Estan tot el dia passat tiquets i no dormim.
I em preguntareu,
com afecta Wall Street a les nostres vides?
Perquè, bueno, és gent que va prenent cafè,
que va en taxi,
que torna a treballar a les 3.
Els oients no veuen que t'estàs fent el símbol
de les cometes amb les mans.
Sí, però sí que ho veuen.
Com l'antonació...
Sí que ho veuen.
Cafè!
Aleshores, doncs ens afecta cada dia,
sempre, a tot d'hora.
Sí, nois.
És més, ens afecta a la realitat i a la ficció.
Per què?
A les sèries de TV3 també afecta.
Estació d'enllaç, Josep Maria Pou.
No, res, que al final he invertit en Borsa.
El milió aquell...
Quants diners hi han perdut?
357.000 pessetes.
Oi, i sort que he tingut vista
i ho he tret en un bon moment,
perquè, si no, encara hauria estat pitjor.
És a dir, és a dir,
Wall Street és un lloc que et diuen
no donar-nos el teu milionet de pessetes, 6.000 euros.
Els inverdeixes, els perdes,
i et fan veure que t'ha anat bé
i se t'han quedat 350.000 pessetes del milió.
Perquè els ha salvat de temps.
Per tant, conclusió,
no invertiu en Borsa, invertiu en ràdio.
I tant, ara, i tant, ara.
Que la ràdio és una cosa que creix.
Ara, sempre.
Aquí a Catalunya Ràdio.
I tingueu present una cosa que deia la meva àvia,
que és que no hi ha duros a 4 pessetes.
Efectivament.
Conclusions que anirem traient al llarg de les setmanes
amb en Jordi La Moneda,
el nostre expert en economia,
per explicar-la a peu pla,
perquè ho entenquem tots.
Moltes gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Grita a la reina!
He, he, he, he!
Catalunya Ràdio
A Catalunya Ràdio
Postdates
La tinta no es va fer perquè expliquéssim la realitat,
sinó perquè no sabéssim on s'amagava el calamar.
De Dins el Riu, Entre els Jongs
D'Antoni Moner Jordà
A Mediamark t'estem donant des del 99
la millor tecnologia
i 25 anys després ho continuem fent
amb un Samsung Galaxy S22
de 128 giga 5G
per 469 euros
Mediamark, 25 anys
sempre llestos
Ei!
Quant val el teu cotxe?
Descobreixo a compremostucotxe.es
Ràpid i senzill
Introdueix les dates del teu cotxe
i aconsegueix el preu de venda
No només una estimació
I després d'una ràpida revisió a una sucursal
ens vens el teu cotxe
Aconsegueix ara el preu de venda
a compremostucotxe.es
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales
Anem a preguntar a aquest jove
Què tal? Bon dia
Com et dius?
Dylan
Quina veu?
Quants anys tens?
19
19
19
3 quarts d'una del migdia
aquesta mitjanit comença la campanya electoral
de les eleccions autonòmiques a Catalunya
a nosaltres ens agrada parlar de la política
des de la distància en aquest cas
perquè com a ràdio pública
tampoc podem fer i desfer de la manera que ens agradaria
però sí que farem la secció d'en Jordi
ai d'en Jordi, d'en Joel Díaz
Talls curiosos de polítics
que estiguin tranquils el PSC, Esquerra, el PP
perquè no parlarem d'ells
Ara aquest període electoral
en el que no podem parlar
com a mínim dels partits i dels líders
que es presenten a les eleccions autonòmiques
té una cosa bona això
i és que em puc dedicar a la meva gran passió
en el món dels talls curiosos de polítics
que són els friquis
Ara, ara
Què és el friqui del tall curiosos de polítics?
Doncs és aquell friqui
que utilitza, diguéssim, el sistema democràtic
per, sense cap opció
d'obtenir un escó
donar a conèixer la seva persona
i alegrar-nos, per què no
una mica aquest gran tedi
que són les campanyes electorals
El friqui d'avui es diu Carl Jacobi
Carl Jacobi
un senyor alemany amb bastanta pinta
de venir d'una família
que no ho va passar gaire malament
amb Hitler
va arribar el 1984 a Barcelona
amb una maleta carregada de diners i d'il·lusions
Està veig, aquesta maleta
Sí, sí, era una maleta molt gran
Bona maleta, eh
Es va establir entre nosaltres
Carl Jacobi
Es va integrar molt bé
sobretot amb el que vindria a ser
el post-franquisme de la zona alta
Allà va trobar una gent
que el van acollir molt bé
De fet es va casar amb una pubilla
de la zona alta i tot
Catalana
Quan es fa famós aquest senyor
Baixet, grassonet i calvo
que parla com un personatge
de la peli top secret
Com un alemán muy malo, muy nazi
Perquè l'any 2016
en ple procés
d'independència de Catalunya
allò que al final no va ser
es va presentar
un acte del Círculo Equestre
on hi havia Roger Torrent
parlant amb la comunitat alemanya
de Barcelona
i li va dir a la cara això
Hola amigos
No, que no, que no és
Tenim el tall Jacobi Torrent
És aquest?
Ah, doncs mira
Doncs mira
Està equivocat
En fi
Va anar al Círculo Equestre
i li va dir
coses molt greus
El Roger Torrent
que estava
diguéssim
convertint
diguéssim
el procés d'independentisme
Ui
Molt exaltat
Estava molt exaltat
i acusant
diguéssim
els líders independentistes
d'aquell moment
d'estar assumint
Catalunya
en una situació
pràcticament de guerra
Una cosa
molt exagerada
I
què va passar?
Doncs que les elites
diguéssim
diguéssim
contràries
al procés
independentista
de Barcelona
es van començar
a preguntar
qui era aquest home
tan carismàtic
qui era aquell friki
I a partir d'aquí
la llegenda
de Carl Jacobi
es va anar fent
gran i gran
sobretot a dins seu
fins que arriba
2019
convocatòria
d'eleccions municipals
i passa això
Un any después
de mi denuncia pública
la situació
està peor
La societat
més dividida
Más empresas fugadas
Más paro
i més inseguridad
que nunca
Barcelona
está agonizando
Rescatemos
Barcelona
con soluciones
Vota
Carl Jacobi
Tu foto
Tu fuerza
Tu foto
Tu foto
No tu moto
Ni tu foto
No, ahí más pago
Amb aquest entusiasme
el tio
anunciava
que es presentava
a les eleccions
municipals
Saps allò
quan hi ha
el típic tonto
de la classe
que els altres
que són més llestos
però no els castiguen mai
l'empenyen
a fer
Ah, que no t'atreveixes
a fer això
Toca aquest timbre
Toca aquest timbre
El Carl Jacobi
és d'aquest tipus
de persones
Em preguntareu
Hòstia, quines idees
tenia Carl Jacobi
Quin programa electoral
portava aquest home
Home, no tenia
Alemanya
Fan les coses bé
Vull dir
Bones idees tindran
Una altra cosa
I una altra cosa
que són els elements
que són ambiciosos
Sí, senyor
Tenen idees
que canvien el món
Ara
Atenció
al pilar
del que era
el programa electoral
de Carl Jacobi
el 2019
Y justo más lejos
Allà
Queremos
Construir
300.000
pisos
Econòmicos
300.000
On?
La isla
Barcelona
Atlantis
Barcelona Atlantis
donde la isla
va a tener
la forma
la palabra
Barcelona
para todos los aviones
y del espacio
se puede ver
y leer
Aquest senyor
va tenir la idea
de construir
300.000 pisos
a l'aigua
al mar
No només això
No va dir no
perquè això ja és
una obra paraònica
però sobre l'home
volia que els pisos
mostressin des de l'aire
la paraula
escrita
Barcelona
sobre el mar
de tal manera
que no solo
des de los aviones
sinó que también
desde el espacio
la gente
pogués veure
que allò era
Barcelona
És com tenir
un senyal
pels avions
i per les naus
Imagines el temps
les imatges
del Meteosat
que es veuria
Barcelona
Solíssim
Solíssim
Seria molt fàcil
trobar el mapa
després
El que passa
que has de mantenir
molt bé
aquells edificis
perquè si falla
una lletra
llavors comença
a passar
com aquells
cartells lluminosos
que fan més pena
que una altra cosa
I direu
Hòstia
el Carl Jacobi
Hòstia
a part d'aquesta idea
faraònica
i per què no
una mica de l'Iran
Estava informat
del tema de la ciutat
i tal
Doncs mira
tenim la sort
que els de Versió RAC1
el van entrevistar
i atenció
què passa
quan li pregunten
per un dels mitjans
de transport principals
de la ciutat
que va del tram
Unir el tram baix
i el tram besós
per la diagonal
i les solucions
entre el tram besós
i el tram baix
La pregunta és sobre el tram
Qual és l'opinió?
La pregunta és sobre el tram
L'opinió sobre el tram
El tram via
El tram via
això que va per la diagonal
Doncs escoltem
fins a quin punt
arriba
el pensamiento lateral
de Carl Jacobi
amb aquesta resposta
El senyor Trump
No, no, no
El senyor Trump no
El tram
El tren
El tren
El tren
concretament
El tren
o todo lo que es
el tema
infraestructura urbana
El tram
L'home es va confondre
No, però ell estava disposat
en aquell moment
a parlar de Donald Trump
Molt bé
Carl Jacobi
Us recomano
que el busqueu a Google
que mireu quina pinta feia
i que us empapeu
de la saviesa
i del carisma
d'aquest senyor
perquè era una cosa fantàstica
I un autèntic protagonista
dels tals curiosos
de Polítics
d'en Joel Díaz
Gràcies, Joel
Gràcies a tu
Arriba el moment
de guanyar un val
de 30 euros
per gastar
qualsevol desestabliments
Capravo
amb el concurs invertit
de l'última hora
Un mecanisme
molt senzill d'explicar
perquè nosaltres
ara us direm la resposta
i vosaltres
ens heu de fer la pregunta
marcant el 93
201
7474
La resposta avui
és autopista
Molt bé
Autopista
Quina seria la pregunta?
93
201
7474
Al matí
de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales
Cuéntanos la situació
Sí, escurso
Catalunya Ràdio
Vendermicotxe
Et comprem al cotxe
Vendermicotxe
Et comprem al cotxe
Vendermicotxe
Et comprem al cotxe
Vendermicotxe
Compromís de pagament
en 24 hores
i si tens una oferta
vine i te la millorem
100% garantit
Vendermicotxe
Som al carrer
Ràdio
Som al carrer Rocafort
78
prop de l'estació
de Sants
Sabadell
i Cornellà
Connecta't a la cursa
al Corte Inglés
El dia 5 de maig
a les 9 del matí
tots a córrer
I molt més
perquè tot el que compris
en articles de running
al Corte Inglés
d'Avinguda Diagonal
i de Plaça Catalunya
té un 30%
de bonificació
per canviar
en properes compres
en esports
Només fins al 4 de maig
Consulta les condicions
de la promoció
Recorda-ho
el dia 5 de maig
a les 9 del matí
connecta't a la cursa
Un lloc
allà on sempre
podràs tornar
El matí
de Catalunya Ràdio
Ens movem
Canviem
I amb tu
ens connectem
Som 3CAT
L'última hora
amb Quim Morales
a Catalunya Ràdio
Caprabo
us ofereix
el concurs
de l'última hora
Caprabo
Preus bons
sempre
Ai quins nervis
Qui s'enportarà
aquests 30 euros
per gastar qualsevol
dels establiments
Caprabo
participen al concurs
invertit
Quina serà la pregunta
Quina serà la resposta
La resposta ja la sabeu
Però la pregunta
ens la fa el Diego
Bon dia Diego
Hola bon dia
Des d'on truques Diego?
Des d'Igualada
Des d'Igualada
Molt bé
Doncs a veure
Quina és la pregunta
que ens vols fer?
Mira m'agradaria
que em diguessis
un puesto on
a la majoria
dels catalans
el cap de setmana
els agrada passar
unes quantes hores
quan tornen cap a casa
No serà
l'autopista
Diego
Diego
Crec que ets la primera persona
que juga aquest concurs
com Déu mana
Molt bé
Molt bé
Pregunta
Ben buscada
Ben treballada
Ahir també
en vam tenir
d'una demona
parlant de cavalls
Sí senyor
Ah
Que no hi eres
Ara t'ho explicarem
Vull dir que la cosa
està agafant un nivell interessant
i per això
t'emportes aquests 30 euros
per gastar com vulguis
els establiments
Caprabo
Gràcies Diego
Moltíssimes
Gràcies a vosaltres
Sorteu del dia
Gràcies
Arriba en els dies de bellesa
del cor d'inglès
amb el 20% de regal
per una segona compra
d'alta perfumeria
cosmètica
i parafarmàcia
Recorda
Només fins al 10 de maig
gaudeix d'un 20% de regal
en els dies de bellesa
del cor d'inglès
Consulta en les condicions
a les nostres botigues
web i app
De regal
L'IVA
de regal
Junts fins a l'eternitat
Estalviarem
com marx
Aquest dissabte 27 d'abril
a Caprabo
i Caprabo a casa
acumula l'IVA
a la teva targeta
Caprabo
Amor etern
a l'estaldi
Més informació
a caprabo.com
La gent que tenim problemes
també tenim dret
d'estar
dintre la cultura
Que no se li pot negar ningú
la cultura
perquè és un aliment
per a la persona
Cada any
milers de persones
en risc d'exclusió
gaudeixen de la cultura
als teatres
auditoris i museus
amb apropa cultura
una porta a la inclusió
El 26 d'abril
és un gran dia
pels petits
Es celebra el dia del nen
Jugar és una experiència
essencial per nens i nenes
i pensant en tots ells
Hipercord i el Corte Inglés
tenen ara un 25% de descompte
en una gran selecció
de joguines
de primeres marques
Com Barbie
Nerv
Lipfrog
Bebes Llorones
Smoothie
Famosa
El Corte Inglés
Lego
I moltes més
Feliç dia del nen
i percorri el Corte Inglés
Amb els productes d'Euphoria
et sentiràs més a prop
de les estrelles
Descobreix totes les novetats
d'aquesta temporada
Troba'ls en exclusiva
a la botiga de TV3
Del 8 al 11 de maig
a Reus
viu al circ en Estat Pur
amb la 28a edició
del Trapezi
La Fira de Circ de Catalunya
4 dies d'espectacles de circ
amb més d'una quarantena
de propostes artístiques
de les millors companyies
Compliran la ciutat de Reus
d'acrobàcies
humor
música
i molt més
Més informació
a trapezi.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Auditori de Girona
acull una versió participativa
de la passió segons Sant Joan de Bach
amb dramatúrgia de Sergi Balbel
El 4 de maig
la sala Montsalvatge
s'omplirà amb aquesta obra
que abdalen la història de la música
que tancarà el cicle
Grans Concerts de Clàssica
de la temporada
Més informació
a Auditori Girona
punt ORG
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
A Catalunya Ràdio
Després d'una tensa nit electoral
macrooperació policial contra
els eurodiputats que van visitar
les notícies que van arribant
servides al moment
Al Catalunya Migdia
t'expliquem tot el que està passant
Catalunya Migdia
amb Òscar Fernández
cada dia a les dues
i a partir de les 3
l'espai de reflexió
a la tertúlia
Catalunya Migdia
l'informatiu central del dia
de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
amb Òscar Fernández
I fins aquí les 7 hores del matí
de Catalunya Ràdio
de seguida
avui llatí informatiu
i la roda de premsa
de Joan Laporta
i Xavi Hernández
explicant
la continuïtat
del tècnic de Terrassa
i el canal exclusiu digital
el que no surti d'aquí
que no falti de res
fins demà
i la revedere