Son las 10. Joan Bota, bon día.
Bon día.
¿Ya has tornat?
¿Cuándo he marxat?
Última hora, el Matí de Catalunya Ràdio.
Bota, ¿com tenim l'actualitat? Per on passa aquesta hora del matí?
Doncs precisament per l'operació tornada,
perquè fins a primera hora del matí han tornat a l'àrea metropolitana de Barcelona
un 42% dels 590.000 vehicles que van marxar entre dijous i divendres.
Això vol dir que encara n'han d'entrar uns 245.000 més,
tot i que els carrils adicionals ajuden, no evitaran algunes cues.
Recordem que ahir no se'n van poder posar pel temporal.
Es calcula que entre les 12 i les 3, atenció,
és quan hi haurà més cotxes a les carreteres, especialment a l'AP7.
De moment no hi ha hagut cap víctima mortal en la mobilitat
per les vacances de Setmana Santa i Pasqua.
Segons ha destacat fa uns moments Ramon Dami,
el director del Servei Català de Trànsit, al Matí de Catalunya Ràdio.
D'entrada, agrair a la ciutadania la seva conducció responsable.
Des del dijous passat, que va començar fins ara a les 9 del matí de dilluns,
no hem de lamentar cap víctima mortal.
Per tant, això és d'agrair.
També en declaracions al Matí de Catalunya Ràdio.
Protecció Civil ha donat per acabar l'episodi de temporal,
especialment de mar que ha arrasat,
la sorra de platges de Barcelona, de la Costa Brava,
concretament de Sant Antoni de Calonja,
de la Costa Daurada, com Cambrils,
i del Maresme i el Garraf.
Sentiu què acaba de dir la sotsdirectora de Protecció Civil, Imma Soler.
Bé, són episodis en el mar normals,
que hi hagi aquesta alteració, eh?
En tenim sovint, eh?, d'aquests episodis.
El que passa que potser ha sigut aquest una mica continuat,
s'ha donat durant diversos dies,
i a més a més aquesta intensitat amb els arbí
ha fet que algunes platges hagin vindut algunes incidències.
Parlant del mal temps i del mar a la muntanya,
ja ha començat l'evacuació dels dos excursionistes
que van localitzar ahir després de tenir un accident
a la zona dels Encantats,
al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Són un home i una dona,
membres del Centre Excursionista de la Sagarra,
a Lleida Estela Busoms.
Bon dia.
L'helicòpter ja s'ha pogut enlairar amb seguretat
i ha recollit un dels excursionistes
per traslladar-lo fins a l'heliport de Tírbia
i des d'allà l'evacuarant a un centre sanitari.
Tots dos tenen fractures
que els van impedir seguir la marxa.
Segons fons del Centre Excursionista de la Sagarra,
es tracta de dues persones experimentades,
un home de 31 anys i una dona de 46,
veïns de Cervera.
Tot indica que se'ls hauria trencat una corda
que portaven per arribar al cim dels Encantats
al terme municipal d'Espot, al Pallars Sobirà.
Els familiars van perdre el contacte telefònic
amb ells dissabte a la nit
i els equips de rescat no els van poder localitzar
fins ahir a quarts de nou del vespre,
ferits però conscients i orientats.
Han passat la nit en un punt calent,
habilitat pels bombers.
És l'opció que van decidir a última hora
després de valorar que no era possible
arribar al refugi de Malla Frey
pel gruix de neu que s'havia acumulat a la zona,
més de 60 centímetres.
Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
Aquesta hora a l'Audiència Nacional,
les defenses dels 12 membres dels CDRs
acusats de terrorisme demanen suspendre el judici
fins que no s'apliqui l'amnistia.
Els advocats dels implicats en l'operació ajudes
també denunciaran davant el tribunal
que s'ha vulnerat el seu dret a la defensa.
La Fiscalia demana pels investigats
fins a 27 anys de presó.
Madrid, Paula Bruxats, bon dia.
Bon dia.
Els advocats demanen al jutge
que s'anul·li el judici
i denuncien que el procés
és un muntatge policial i judicial.
Fins a l'Audiència Nacional,
avui també han vingut alguns dels acusats
com en Xevi Boigas
perquè la Fiscalia demana
8 anys de presó per terrorisme.
Ell ho nega tot
i diu que són víctimes
d'una persecució política.
Segons el que ja ha escrit
de la Fiscalia,
jo era el que organitzava
tot aquest moviment dels CDRs.
A casa meva van estar 8 hores regirant
i no van trobar res.
Ara, aquests 4 anys i mig llargs
que portem,
això per mi és la veritable repressió.
La d'avui és una vista prèvia al judici
que encara no té data.
Les defenses demanen
suspendre el procés
fins a l'aplicació de l'amnistia
que diuen
ha de cobrir
aquests 12 acusats.
Paula Brujats,
Catalunya Ràdio, Madrid.
I l'Audiència de Tarragona
ha condemnat a 31 anys
i 6 mesos de presó
a un home
per violar la seva fillastra
i agredir dos menors més.
A Tarragona, Jordi Barranca.
Bon dia.
La sentència a la qual ha tingut accés
l'Agència Catalana de Notícies
al Tribunal
li imposa la pena màxima
aquests 15 anys
i 6 mesos de presó
per l'agressió sexual
continuada a un menor de 16 anys.
Els primers abusos
van començar
quan la víctima tenia 6 o 7 anys
i van anar més.
Van començar
amb tocaments i sexe oral
i quan la víctima en tenia 14
van començar
les penetracions
que es produïen diàriament.
Els 15 anys
en restants de pena
corresponen a les condemnes
per l'agressió sexual
a dos menors més
amics
d'una de les velles petites
de l'acusat.
El Tribunal també jutjava
la mare de la víctima principal
se l'acusava
de ser cooperadora necessària
del delicte.
En aquest cas,
però ha quedat absolta.
Els fets van passar
entre els anys 2001 i 2019
en diversos municipis
de la demarcació.
Jordi Barranca,
Catalunya,
Ràdio Tarragona.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats
que van visitar el...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí,
a Catalunya,
Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya migdia
t'expliquem
tot el que està passant.
Catalunya migdia
amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres,
l'espai de reflexió
a la tertúlia.
Catalunya migdia,
l'informatiu central del dia
de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Catalunya Ràdio.
Estimats clients,
s'ha trobat als lavabos
una cadeneta
on hi posa mamà.
La seva propietària
la pot venir a buscar
aquí a objectes perduts.
És meva.
No, no, és meva.
Meva, meva, meva.
No, no, no, no, és meva.
A veure, senyora,
si us plau,
de totes no pot ser.
Per 17 milions d'euros,
et fas mare de qui sigui.
Ja hi ha la venda
al cupó
de l'extra dia
de la mare de l'onze.
El 5 de maig,
17 milions d'euros.
Extra dia
de la mare de l'onze.
Ara, qualsevol
vol ser mare.
Onze.
Ben jugat.
Juga responsablement
i només si ets major d'edat.
Ai, els dilluns.
No t'apassionen els dilluns?
El sol brilla amb més força,
el mar fa més olor de mar,
la gent somriu
com m'agraden els dilluns.
I els dijous, també.
Eurodreams.
El joc de loteries
i apostes de l'estado
pot fer que els dilluns
i els dijous
siguin els teus dies preferits.
Perquè amb Eurodreams
pots guanyar 20.000 euros al mes
durant 30 anys
i molts premis més.
No t'oblidis d'Eurodreams
perquè si ja hi ha
no guanyadors a Espanya,
tu podries ser el següent.
Eurodreams.
Loteries et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Han trobat mort l'os caixú
a les muntanyes de l'est,
a la vall d'Aran.
És un os que té molts enemics
a la vall d'Aran
pels nombrosos atacs
que han tingut els ramaders.
També vas veure
que et metem a cabell
les ovelles a nit.
No tremolarà la mà
per fer el que s'hagi de fer.
L'os s'ha d'adaptar
al Pirineu que s'ha trobat.
Qui creus que va matar caixú, doncs?
La investigació darrere
d'un crim insòlit.
Nits sense ficció.
Qui va matar caixú?
A TV3, dimarts a la nit.
Postdates
Els rellotges guarden els secrets
del passat i del futur
tant o més que els miralls.
De Copelius,
el creador d'autòmats.
De Rosa Maria Colom.
2 d'abril,
Dia Mundial de la Literatura
Infantil i Juvenil.
Postdates
La institució de les lletres catalanes
i Catalunya Ràdio
amb la literatura.
El matí de Catalunya Ràdio
Som 3CAT
Celler Smaset
Vins i caves directes
del celler a casa vostra
us ofereix la tertúlia esportiva.
Celler Smaset
El club dels nostres amors
és molt més que un club de futbol
és el forn de Catalunya
10 i 7 minuts, senyora Lloberes.
Vostè vagi seient,
vagi toquen el micròfon,
senyor Besa, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Bernat Soler, on el tenim?
A la distància?
No, no el tenim encara, eh?
Ramon Perdina,
guionista d'autò del llibre
L'home de la porteria.
Bon dia, bona hora.
Hola, molt bon dia.
Quina alegria
retrobar-te aquí a l'estudiu
de Catalunya Ràdio.
Ha escrit L'home de la porteria,
Núñez,
d'una vida de claroscurs.
I aquí t'ha fet el pròleg
que ens sona molt,
aquesta persona.
A veure...
Una lleugera relació...
A veure, pròleg de l'escrit...
Una persona que ha títolat el pròleg
com Núñez,
una frase per a cada llambordí.
Mai el Rígez,
qui ha fet...
Correcte, correcte.
...el pròleg d'aquest llibre.
Va, de seguida descobrirem
tot el que amaga
l'home de la porteria
amb les ombres del núñisme,
l'ascens i la caiguda de l'home
que va mantenir-se en el poder
durant 22 anys.
Però què farem aquest cap de setmana
sense lliga?
Home, bàsquet.
Hi ha un clàssic.
Perdona.
Ja posats a fer,
sembla fet expressament.
O no?
Jo no sabia ben bé
que coincidiria
amb què tinguéssiu festa.
Bueno, festa.
La gent del futbol
representa que hi ha
la final de Copa, no?
És que a més,
és una competició,
sobretot pels equips
que han arribat.
Normalment, quan Barça i Madrid
monopolitzaven molt
aquestes finals
era una altra història,
però quan juguen,
jo què sé,
bueno, no,
jo què sé,
els que tenen aquesta setmana,
que són l'Atlètic Club
i el Mallorca...
Final de la Copa, no?
Sí.
Des de la temporada
que va guanyar la Copa el Barça
el 84,
que no guanya la Copa,
el Mallorca,
em sembla que ha estat
tres vegades finalista
i l'ha guanyat una
i porta també 13 anys
sense una final.
És una mobilització
que és una festa molt maca,
no és com les del bàsquet,
perquè coincideixen
quatre equips,
però a Sevilla
hi haurà, suposo,
més de 25.000 mallorquins
i més de 25.000
seguidors de l'Atlètic Club,
per tant,
és una festa,
si tu que la competició
t'agrada més o no,
ara que parlem de Núñez,
és una competició
emblemàtica per al Barça,
perquè en els temps de resistència
la Copa era
l'acte de fer,
la final de les Ampolles,
la final de Saragòs,
hi ha hagut moltes finals de Copa
i per tant té un cert
que ara no hi juguen
ni Barça,
ni Girona,
ni Espanya.
Clar,
però en canvi,
que jo crec que llavors
és un bon àpat
per nosaltres,
perquè que no coincideixi
i ens coincideixi
amb un clàssic
com el Madrid-Barça,
perquè juguen allà,
doncs jo crec que
a nosaltres ens va genial,
perquè ja sabeu
que sempre
els de futbol,
els del Barça,
us ho mengeu tot una mica.
I per tant,
en aquest cas,
doncs suposo que podrem
tenir la màxima atenció,
podrem fer prèvia
de bàsquet,
bàsquet,
no,
vaja,
ja està,
estic jo contentíssima.
De moment tot igual a la Lliga,
el Barça que continua
lluny del Madrid,
els blancs que s'han imposat
a l'Atlètic,
al Bernabéu,
els blancs que no fallen,
amb 75 punts,
67 pel Barça,
per tant,
8 punts de diferència
i queden 8 jornades de Lliga.
Bé,
el Madrid ho té molt a l'abast,
jo crec que la notícia
és la victòria del Girona,
la derrota de l'Atlètic Club,
i això vol dir que...
Que l'objectiu de classificar-se
per la Champions,
no només per una competició europea,
sinó per la Champions,
és a l'abast,
i que a més ha passat una cosa
totalment diferent
a la de la primera volta,
el Girona s'ha fet fort
a Montilivi,
per tant,
aquell vincle entre l'afició
i l'equip
és molt més fort,
perquè, bueno,
la primera volta
va perdre, curiosament,
contra el Real Madrid
a Montilivi,
i ara Montilivi
és una mica
com la raó social,
i això ha fet
que l'equip
tingui més empatia,
per dir-ho d'alguna manera,
i sobretot
recuperar un simbolisme
com el d'Estuani,
que és la història viva
del Girona,
és un futbolista
que les ha vist
de tots colors,
i de dir,
jo també hi vull ser,
en un equip
que es parla molt de Savinho,
que es parla molt
de Tsigankov,
que si el City
ha ajudat molt,
l'Estuani
dona caràcter
i dona identitat
al Girona,
i això és bo
pel Girona, crec.
L'Estuani,
que en el temps afegit
va ser l'artífax
del gol de la victòria.
Lloberes,
mira que ja n'acaba el partit.
Llin, cap a la banda,
esquerra,
encara guanyarem,
pengeró la pilota,
Miguel,
Miguel al punt de penal
per doble,
i veig l'Estuani,
l'acaba sobre el Natsuani,
gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Es merece todo lo que le está pasando
y espero que disfrute
sobre todo porque estamos cerca de Europa.
Sé que ese primer partido
en Europa
aquel día
llevará el brazalete.
Ese primer día
del Girona
de la historia
en Europa a Estuani llevará el brazalete.
A más, el Solá, que está
no sé cómo se dice, está
en Faire. Está en Faire, en Faire.
Encara guayaremos. Encés.
Encara guayaremos.
Lo dijo abans, pero lo dijo abans que
faci el gol. Es decir, tú de vez
cuando hacen que hay minutos de una transmisión, es decir,
si tú estás escuchando el partido por la rádio
y no lo estás viendo por la televisión,
que es una posibilidad, puedes estar a la carretera
o, fins y todo, puedes tener la televisión
encesa, però no fer
l'àudio de la televisión, sinó de la ràdio.
O sigui, tú et predisposa que passarà alguna cosa
i passa el gol. Vull dir que, bueno, una mica
és aquest bon moment. Perquè ho hem viscut durant tot l'any
i fixa't que a l'Estatuani, que ho fan temps afegit,
vull dir-te, també hi estan bastant acostumats
en aquesta recta, però fixa't que hi afegiríem
a Dòvits. Dòvits amb 16 gols
a la Lliga. L'Ucraïnés, no?
Sí, sí, sí. Bueno, i el que va classificar amb el
Sigankov a Ucrania per l'Eurocopa
del 2024, tots dos, Sigankov i Bob
han estat precisius. Sí, sí, sí, però
és que pot quedar, diguem, dels màxims
golejadors, no? Pichichi, que li dieu
vosaltres, no? El Bellingham del Madrid
o no sé qui, a més, hi ha un de l'Ossasuna.
El Budimir. El Budimir, sí.
Però
Dòvits, el Girona el va fitxar per 5
temporades, em sembla. Sí, cert.
I ara se'l podria emportar algú.
Home, si paguen i el Girona
arriben a un acord, em sembla que tinc entès que
durant aquesta temporada,
el Chelsea de Pochettino
no se'l va voler endur. Per tant, aquestes
coses són de negociacions. Compra-venta
i ja sabem què pot passar.
Però vaja,
no crec que se'l vengui el Girona.
Perdina, tu això de les tortulies esportives
t'agrada o no? Sí, home, el
passa que no m'hi dedico, però ho faig
a la intimitat. A la intimitat, eh?
Tu veus el Girona capaç
de poder-se endur aquesta lliga?
De guanyar la lliga? Sí.
No, no, eh? Ni el Girona ni el Barça.
No, no. Sí, el Madrid a dia d'avui
ja donem per fet que guanyarà aquesta lliga.
Sí, sí.
Penso que és indiscutible.
Jo ho deia quan estava
a pocs punts, vull dir,
crec que es veu clar que el Madrid guanyarà.
Ara, la Champions ja...
No, i la gràcia estarà en veure
qui queda segon, perquè segon sí que encara
entre Girona i el Barça...
Hi ha un Girona a Barça.
Per això, per això, per mi, una mica
la intriga pot ser aquesta, perquè
pel Barça no és el mateix.
És a dir, una cosa és la classificació
personal de la Champions del Girona,
però pel Barça jo crec que no té...
Vaja, que és prou important
que el Girona no quedi,
diguem, per sobre del Barça.
I això diria, eh?
Una mica anímicament.
Un punt d'honor important.
5 de maig hi ha el Girona-Barça,
Montilivi.
Sí, primera setmana a maig, sí.
Exacte.
Abans, però, haurem vist el Barça
jugant amb el PSG, en aquest cas a Europa.
Serà el dia 16, a les 9 de la nit.
El que passi en aquest partit de nada,
ja ens demostrarà si el Barça té opcions o no
per guanyar aquesta Champions.
Ho dic perquè des del sorteig,
des de l'últim sorteig, els culers s'han animat.
Tu ja saps com va això dels culers.
És a dir-te, no?
És com una...
Són com les onades del mar.
És a dir, tant fa...
No?
Fa una mica de vent, pam.
Doncs resulta que tothom ja està una mica eufòric.
I resulta que no sé què,
ja està tothom deprimit.
Vull dir que aquestes situacions anímiques
que passen.
La veritat és que és...
I els dos clubs tenen una certa inestabilitat.
És a dir, el PSG és un equip que s'està fent
amb un entrenador d'autor com el Luis Enrique,
però tot el cas en va pé.
I si el substitueix, si no el substitueix,
si juga, si no juga.
Hi ha molt marc de fons.
Igual que aquí passa amb el Barça,
continuarà Xavi, no continuarà Xavi.
Què passarà?
I això fa que l'eliminatòria sigui molt oberta.
Crec que d'alguna manera el PSG,
per els antecedents, era més favorit,
però potser ara el Barça ho ha equilibrat.
I el partit d'anada i tornada,
no ho sé, amb Luis Enrique,
crec que el factor camp no necessàriament és decisiu.
Va passar amb la Real Societat.
Vaig jugar, jo diria, més bé a Noeta,
el PSG, que no pas al Parc dels Prínceps a París.
I, per tant, és tot molt obert.
El Barça té, això tant que valora la Lloberes,
10 dies per preparar el partit.
Sí, ho valoro, però en aquest cas...
De moment fan festa.
De moment aquí em posa una mica tensa,
perquè sí, és una qüestió, diguem, d'estudi, no?
Hi haurien entrenadors...
Jo valoro molt el poder anar acolxant, diguem,
a l'equip molta feina,
però ara en aquests moments valoro més
el ritme competitiu, també t'ho diré.
És a dir, en aquests moments
jo seria més partidària, doncs,
com arribarà PSG,
que arriba, em sembla, en 3 dies, diguem-ne.
N'estan en 3 dies, sí, sí, sí, sí.
Per tant, i 10 dies de descans i de treball
davant de 3 que tindran els de Luis Enrique.
Es fan moltes coses maldestres.
Per exemple, el partit de l'altre dia,
la manera que Íñigo Martínez...
El de les Palmes, dius.
Íñigo Martínez,
Cancelo i Lewandowski
es fan treure una targeta per no jugar a Cádiz
i poder jugar al Clàssic.
Això de jugar a la carta
va una mica contra l'esperit de la competició,
perquè vol dir que a Cádiz hi faran anar l'Héctor Font,
hi faran anar els nens,
que encara hi poden haver opcions de guanyar la Lliga,
però com a mínim de competir,
i vas dir, no, nosaltres ara me'n vaig.
I això obre un debat sobre com de la manera
anem pervertint el futbol
amb coses que havíem donat que serien de per vida.
Ahir veus el partit de l'Atlètic Club al Bernabéu,
els que van vestits de blanc,
resulta que són de l'Atlètic de Bilbao,
i els que van...
Hi ha com un desconcert,
que abans com aquest fas d'un equip.
No, jo faig d'un...
És a dir, si la mercadotècnia ha de justificar
fins i tot el que abans era que tu et feies d'un equip
amb un amor als colors a un escut,
això ha desaparegut.
Jo també, però i la espècie del Barça, que és blanca.
Blanca, bueno, tot el que vulguis.
Sí, sí, jo tardo temps a pagades.
No dic que hi estigui en contra,
dic que estan canviant coses
que servien per fidelitzar aficions i gent.
I ara, als jovent, doncs és això,
els agrada altre tipus de familiaritat,
i no els hi deu fer tan mal d'ulls
com ens fan els més grans.
Heu de dir, però, a determinades estampes.
Perquè ara la gent, doncs, és al revés.
La varietat, amb la varietat segurament deu estar al gust, no?
Però els clàssics, jo, per exemple,
tu quan jugaves de l'1 al 11,
portar el 6 era l'hereu del 6.
I allò volia dir que aquells 6
el havien portat tota una colla de futbolistes.
No només era una cosa de...
I una posició en el camp.
Una posició en el camp.
Ara no, no, per informàtica,
on porta el 77, l'altre el 88,
les actes i ja...
Sí, sí, sí.
El que vulguis, però no era una cosa capritxosa.
Era una cosa que ha estat substituïda
per vendre més samarretes,
que no dic que no sigui justificable,
perquè si no, no podries fitxar determinats jugadors,
però fa que això,
que no sàpiguis ja exactament
els canos en què tu abans utilitzaves
per analitzar el futbol
estan variant tant
que segurament a alguns se'ns escapa ja
la manera de preveure què pot passar.
Però em deixes dir una cosa
que necessito,
perquè com que veig el senyor Perdina
i haurem d'enraunar del que...
Ara, ara, ara anem al llibre.
No, m'interessa moltíssim,
però que ja que enraunaves del tema de Xavi,
que si se n'anava ni no se n'anava,
i en referència en el partit aquest anterior,
jo vull incloure les declaracions,
diguem, de Rafinha,
que me van sorprendre
i em van, doncs, no?
Sabeu de què en rono?
A veure, explica-ho, explica-ho.
Moltes ganes de sentir Rafinha.
Rafinha, l'agafen...
Això és el que passa a vegades.
Primer, com a curiositat,
de quan agafes un jugador amb calent,
eh, doncs, que li pregunten alguna cosa així,
com si, home, des de la dimissió de Xavi,
em sembla que li diuen,
resulta que, com vulguem dir,
doncs, us ha servit per anar cap amunt,
perquè és veritat que els números...
I dins, sí, sí, dins, dins, dins, dins, dins, dins, dins...
I diu, no, no, no, no tinc res a veure.
I diu, nosaltres ens vam reunir
i ja sabíem el que havíem de fer
per canviar les coses.
Hòstia, em vaig fer un fart de riure.
És a dir, de riure vol dir que...
Bé, a vegades la inconsciència, diguem, dels jugadors
és tremenda, o no?
Que dona molt peu a que...
Noi, potser que t'ensenyin una mica a què...
No seria Guardiola, eh?
El Rafinha, precisament, no té la mateixa eloqüència.
No, no, no.
Comparar-lo ja amb Guardiola ja em sabria molt.
Jo compararia amb qualsevol jugador de la NBA
que normalment els ensenyen a sortir davant d'un micro
i no perquè estiguis...
Una cosa és que sortis amb calent
de coses importants que a vegades, doncs, patinis, no?
Però aquí, hòstia, un equip està per sobre de tot.
Tu no pots dir com vulguem dir
no, aquí el Xavi ha fet el què...
Bé, ja està.
Que no volíeu comentar-ho.
A mi em va fer molt de riure.
És que a mi és un tema que no...
Ah, no t'importa.
No, no, no, que no m'importa.
No em convé, vull dir,
perquè qualsevol crítica o qualsevol cosa que es fa
la gent s'ho agafa com una qüestió personal.
És a dir, en un altre context,
una declaració d'un futbolista com aquest
hauria significat per dir
bueno, doncs, i quin ha estat el paper de l'entrenador i tot això.
I ara això no es pot dir d'alguna manera
perquè, diguem, l'entorn periodístic ha estat...
Una de les frases que diu al final
ha estat el motiu de conversa.
Una de les coses que va dir Xavi,
també, quan acaba la conferència de premsa...
Sí, sí.
Si no vaig mal fixat,
diu, bueno, l'ambient ha canviat
respecte a quan em volíeu fer fora.
Oh!
Jo no he vist cap editorial ni ningú
dient que Xavi se n'anés.
Oh, jo sí que, per cert, per cert...
Una altra cosa és fer crítiques
a qui l'equip juga bé o no, però...
Sí, sí, jo sí que vaig dir
que hauria de dimitir,
ho vaig dir el dia del...
I ho dic...
I a tu no t'ha liat tot cap guanzà
ni t'ha fet arribar a fer.
No, jo no pinta res en aquest món.
És a dir, a l'hora de la veritat
resulta que sí que és cert
que jo, i a més a més ho vaig dir-ho clarament
i ho segueixo pensant
i no m'enteixo...
En el moment del Giron
em sona recordar que era quan va venir aquí
a Montjuïc
i li va fotre, diguem-ne, un bany
d'aquelles maneres
i ja havien passat, diguem-ne,
unes altres escenes, no?
Però, bé, no, me refereixo que
ell sempre ha tingut aquest sentiment
i no cal tornar una altra vegada.
No, però, sí que vull fer-li una pregunta
al Ramon Besa.
Què et sembla aquesta demanda
que li ha posat Xavi
al periodista del País Manuel Javois?
En aquest cas, no per un article,
sinó per unes declaracions
que va fer al programa El Larguero
de la Cadena CER
on explicava que a Xavi
li havia recriminat un article seu.
A mi em va recordar una mica el teu cas.
Bé, més que res perquè es produeix
arreu del meu cas.
Aleshores, això, per això dic
que a mi m'incomoda.
Jo no sé quins són els tuits
que es van, vas canviar el...
No, missatges de WhatsApp.
Era missatges de WhatsApp.
Sí, sí, sí.
Sí, els missatges de WhatsApp.
I què va passar?
És evident que la praxis periodística
no és la mateixa, diria jo,
d'una persona que fa tots els partits
i fa informació o crònica,
que és un gènere interpretatiu,
que el que fa opinió.
L'opinió també de vegades es barreja
literatura, ficció,
sobretot amb gent com Javois,
que és periodista i al mateix temps
és escriptor.
I aquí no sé exactament
quin ha estat el cuit de la qüestió,
però també crec que s'hi ha barrejat
un altre carell amb Javier Miguel,
que és una persona que també coneix
molt l'actualitat del Barça
i no sé amb quins termes.
Suposo que ho arreglaran,
però no em sembla que la millor manera
de corregir les coses
sigui focalitzar la crítica periodística
al problema del Barça o posar carelles.
Però això és una qüestió
que tothom té el dret, com diu ell,
a criticar.
En aquest cas sí que crec
que el Xavi,
com que se sent al·ludit,
té el dret a dir,
de referir-se al periodista
al que l'ha assenyalat.
Però en el meu cas
jo no vaig parlar mai de Xavi,
jo vaig parlar del Barça.
Per tant,
els que es poden sentir ofesos
són els culers,
però no l'entrenador del Barça
o l'entrenador en tant
que el que dirigeix,
diguem, a l'equip.
Però no tinc aquesta sensació.
Però teniu la sensació
que el periodisme esportiu
o que els clubs de futbol
en aquest sentit
volen controlar
tant, tant, tant, tant, tant
ja tota la informació
i tot el que passa
al voltant del club,
que arriben a fer demandes,
que és un pas
que em sembla
que fins ara
no havíem vist
d'un entrenador
posant una demanda
contra un periodista
perquè no està d'acord
amb una informació
que s'ha dit o no s'ha dit.
Tu, d'això a Bès,
en sabràs molt més que jo.
No, jo el que critico
una mica
és que s'ha donat
per descomptat
que els periodistes
que cobreixen
la informació del Barça
han de ser necessàriament
barcelonistes
i els que cobreixen
la informació del Madrid
han de ser madridistes
i els que s'aparten
d'això
i fan crítica
sense amagar-se
els colors que tenen
o la proximitat
que tenen
doncs són criminalitzats.
És a dir,
les pròpies entrevistes,
quan tu ara fas
unes entrevistes
han de ser amables.
Abans hi havia
entrevistes
que eren dures.
Hi havia periodistes
que eren punyents.
I crec que aquest
huliganisme
que hi ha hagut
ara
que s'ha escampat
a nosaltres
ens ha fet molt mal
perquè ens ha fet perdre
distanciament.
Allò que deien,
en què consisteix ser periodista?
I la màxima
que he intentat aplicar
sempre és apropar-te
als fets
el màxim que puguis
sense formar-ne part.
Un cop en formes part
és una altra història.
Aleshores,
el que t'estan demanant
és que tu en formis part.
I formar part
significa justificar
i no criticar
ni observar.
I crec que aquest
és un problema.
També és veritat
que tot el que és
el món periodístic
s'ha inflat tant
en què d'alguna manera
han aparegut
gent que no té
un currículum
amb una trajectòria
o que està vinculada
a un mitjà
que sí que té una trajectòria
sinó que les noves webs
les noves maneres d'informar
els canals
de les xarxes socials
fa que últimament
molts representants
d'aquestes webs
estiguin a les sales de premsa
es facin determinades preguntes.
Si preguntes tàcticament
els entrenadors s'enfaden
perquè creuen
que estàs enveïnt
el seu terreny.
Si preguntes punyents
s'enfaden
perquè creuen
que no ets barcelonista.
Aleshores,
què es pot preguntar
o què s'ha de fer
si el propi club
ja té els seus canals
de comunicació, no?
Però què ha fallat
en el periodisme
perquè hagin permès
tot això?
Hagin permès
no poder fer
preguntes punyents?
Hagin permès
que algú ens digui
el que hem de preguntar
i el que no?
Alguna crítica
alguna autocrítica
hem de fer, no?
De com hem permès
arribar a aquest punt?
Posa una pinzallada
perquè així
la persona del carrer
que sóc jo
representa que
en aquest cas...
No, tu no ets
persona del carrer,
Carme Lloberes.
Bé, que us he vist
treballar durant 20 anys.
Tots són persones del carrer
però tu ets una persona
que va cada cap de setmana
seguir el bàsquet...
I que a més a més
he estat a les dues bandes.
Estic a les dues bandes.
Però que a l'hora
de la veritat
per mi és
que el vostre ofici
com que
ho estaves dient ara
aquesta recta final
si ha barrejat
tanta gent
però si fins i tot
els meus estilistes
ara volen fer
un canal
per entrevistar
la gent
diguem
com més mediàtica
els teus què?
Estilistes.
Bueno, vull dir
és igual.
Assessors.
Assessors.
Ah, no, perquè
estilista és la persona
que et vesteix.
Bueno, que em pelen, doncs.
Ah, d'acord, no, no,
desconeixia que tenies un estilista.
Ah, d'acord,
que no es nota.
Sí, sí, però desconeixia.
Bé, bé, bé.
Va, va, va, no, no desviem el tema.
El que deia és això,
és a dir que
envair, diguem,
tot tipus de gent
es veu capacitada
per entrar dins del món
comunicatiu,
diguem-ho així, no?
I per mi,
per mi,
vosaltres mateixos
també en sou un certament
una mica responsables
que no heu sabut posar
massa,
deixa'm-ho dir,
massa unes fronteres
de què,
realment, doncs,
ser col·legiats,
ser,
jo què sé,
que hi hagi unes
exigències
en quant a exercir
la vostra professió.
Primer, això.
I segona,
l'última cosa que diré
és
ordine.
A mi em va explicar,
és a dir,
nutxo ordine,
que un periodista,
per mi,
és simplement
el que m'ha de transmetre
com un carter.
Tu em véns a donar
la informació,
i jo ja em faré
el que jo vulgui
d'aquesta informació.
I crec que és el que dius,
arran de,
arrel,
o no sé com es diu,
arran de les samarretes,
dels col·ligismes,
del no sé quant,
o sigui,
d'allò,
doncs,
aquí acostumem a voler
donar les opinions
gratuïtament.
A veure,
crec que ha canviat,
ara seria una discussió...
Sí, sí,
l'atacarem aquí
perquè anirem a Núñez,
però això...
Ha canviat el model de negoci,
ha canviat el model de producció,
i ha canviat el model de consum.
Això ha provocat un nou ordre.
I ha fet que es confongui
el que abans era un ofici
amb un grau,
amb un grau
que té determinades variants.
Pot ser comunicació corporativa,
de responsabilitat social,
i s'ha perdut
el que era l'essència
del periodisme,
de l'ofici.
L'ofici era fer una bona praxis.
Quan l'ordine diu
fer de gestor,
gestor vol dir...
Què vol dir gestionar la informació?
I ara gestionar la informació,
molts sectors de la societat
consideren que és contaminar-la.
Ara, manipular-la.
És molt millor deixar-la anar.
Manipular-la.
Si jo veig algú
que ara passa pel carrer
i veig que va a Nú
i faig una foto
i ho publicito,
això és periodisme.
No, això és comunicació,
això és algú que li ha dit,
perquè jo pensaré
que aquella persona que va a Nú
potser l'està empaitant algú.
Jo decidiré
si allò és notícia o no.
Aleshores,
quan tu fas això,
perquè creus que has fet un grau
i tens una certa experiència,
es considera que el que estàs fent
és intervenir
i no donar a la societat
tal com raja.
I crec que, d'alguna manera,
un periodista és que
si tu vas durant molt temps
al Camp Nou
i coneixes el metge,
coneixes els jugadors,
coneixes tots,
tens una capacitat
per dir si allò és important
o és banal.
Ara, en canvi,
això es considera
que és punible,
que s'ha de gestionar
d'una altra manera.
Jo no dic que sigui així,
sóc el que jo crec
que està passant.
Aleshores,
com que tu ja no t'apropes
a la informació,
tu la veus.
És a dir,
ara podem parlar
del cas del llibre
del Ramon Pardina,
i d'aquestes històries.
Una cosa és tu com ho veus
i una altra cosa
és com tu ho pateixes.
Sí.
M'ho explico?
És a dir,
pateixo vol dir...
Jo, per exemple,
tinc una opinió del Núñez
perquè jo el vaig patir,
no el vaig veure.
No és exactament el mateix.
M'interessarà molt.
Llavors jo faig una gestió
de la informació.
Què és millor que la farà
el Ramon Pardina?
No necessàriament,
serà una altra visió,
però hem de discernir
entre el que és una cosa
i el que és l'altra.
Hem de discernir
entre el que és entreteniment
i el que és informació.
Hem de discernir
en moltes qüestions
i això ens portaria
a un debat molt més frègil
de dir,
no, és que el periodisme
avui està fet malament.
Bueno, va malament
i es fa una mala praxis,
entre altres coses,
perquè molts poders fàctics
també els interessa.
Pàgina del 67
de l'home de la porteria
diu
Tot el que envoltava Núñez
de vegades
d'envolava en una fina línia
que separava el drama
i la comèdia.
L'absurd
i la racionalitat econòmica pura.
Un cop més,
a la frontera.
Diu-te, Ramon,
un dels capítols
més grotescos
de la història del Barça,
però també símbol
de tota una època.
El segrest
de Kini.
Anem a recuperar
una de les frases
més conegudes.
Jo crec que estaríem d'acord
que és aquesta.
El exterior del estadio,
ustedes saben
que cuando se llovía
las lluvias
quedaban en mal estado,
se han puesto
unos llamburdins.
Els famosos llamburdins, eh?
Abans que res, Ramon Pardina,
l'home de la porteria,
no?
Tu expliques
que aquí reculls
les ombres del nunyisme
amb l'ascens
i la caïuda de l'home
que va mantenir-se
al poder
durant 22 anys.
Tu per què l'has escrit?
El vas patir?
Com és el cas
de Ramon Besa?
Jo em vaig criar amb ell.
De fet, jo, de petit,
era molt nunyista.
Era un nen nunyista,
que no sé si això pot existir,
però ho era,
primer perquè no havia viscut
una altra cosa.
I realment,
quan vaig fer aquest llibre,
i primer el documental,
com a guionista...
Que es pot veure a trescat, eh?
Sí, sí.
Ara el veig a molta gent
perquè encara es pot veure.
Doncs el vam fer una mica
amb la idea
d'explicar
com precisament Núñez
va transformar el Barça
i el va convertir
en un equip gran.
Jo, per exemple,
em vaig inspirar molt
en la sèrie de Winning Time
de los Angeles Lakers.
I realment volia explicar això
com una persona
amb molt afany de poder
va professionalitzar
una entitat
que estava una mica...
que no sabia cap on anava
i el va convertir
en un club de referència.
Per tant,
en aquest sentit,
és bastant...
i el llibre
és bastant núñista.
Ara bé,
això no treu
que la manera,
les pràctiques que feia
per aconseguir aquest objectiu
moltes vegades
fossin discutibles
com a mínim.
Núñista per què?
A quina figura
li reconeixes?
Ho dic perquè
va ser president del Barça
durant 22 anys
però sempre
va arribar al poder
jugant brut.
Sí, bé,
potser no tan jugant brut.
Jo el que
crec que m'ha semblat
entendre
de totes aquestes entrevistes
que he fet amb gent
que van fer de cara
amb el documental
i després totes les articles
que he anat llegint
entre els quals
hi havia articles
del Ramon Besa
que en parlava.
Ell sempre es movia
com en una fina línia
entre la legalitat
i la il·legalitat.
Ell intentava fer
el màxim
del que estava permès.
Per exemple,
a l'hora
de ser constructor
ell
gairebé mai
no forçava
la llei,
no la violava.
El que passa
és que es tirava
fins on podia
i a vegades
se li anava la mà
perquè tenia
el seu afany
d'estalviar-se
de diners.
Jo crec que era una cosa
com pràcticament
malaltissa.
El feia a vegades
es tirava més del compte.
Però ell sempre es movia
en aquesta fina línia
entre la legalitat
i la il·legalitat.
I aquell va fer
la vista massa grossa
en aquells temps
de Núñez
i per això es va
saber moure
entre aquesta fina línia
que a vegades
marca la legalitat
d'aquesta il·legalitat.
Si tenim en compte
que dos dels personatges
més antagònics
i amb els que més
va pleitejar
són dues icones
com Jordi Pujol
i Johan Cruyff
ens podem donar
una imatge
de qui era
Josep Lluís Núñez.
Ara vantegem-nos
amb el temps noi.
I Maradona.
Bé, Maradona
els jugadors
això era una cosa
que el llibre
ho explica molt bé
i gestionava malament
però és veritat
que ell va aconseguir
crear una comunitat culer.
Una cosa és
l'opinió publicada
que és cap a on aniríem
cap a aquesta societat civil
a la que ell volia aspirar
i que no hi acabava d'entrar
i una altra cosa
és com ho havia
el soci culer.
Que primer fa una cosa
que és un detall
jo crec molt interessant
a diferència
del que ha fet Laporta.
Ell quan arriba al club
considera que el club
està en una situació
molt dèbil econòmicament
i fa que els socis
paguin per anticipat.
O sigui,
tu et fas sentir propietat
perquè com a soci
dius
jo a mi estic jugant
als calés.
I a partir d'aquí
amb aquest món
de socialitzar molt
tot el capital
dels abonats
més els de les penyes
crea una comunitat
que el Ramon
té un xifre molt bé
amb 25.000
més o menys
que són aquell número
que mai va perdre
és una de les coses
que també diu el llibre
mai va perdre unes eleccions
és a dir,
ara que estem parlant
d'eleccions a mida
eleccions a capa
ni moció de censura
ni moció de censura
és a dir,
qualsevol referèndum social
el va guanyar sempre
per tant,
parlaríem d'una figura
que en el món barcelonista
va saber crear adeptes
va saber vèncer
i anar a Corif
perquè sense Corif
no se'n sortia
és a dir,
va perdre la final de Sevilla
el motí de l'Esperia
li van passar multitud de coses
fins que es diu
compte que
treu l'esquer
que tenia l'oposició
de Johan Corif
a les eleccions
del 88-89
amb el cambre
el paper de Convergència
i llavors ells
el compra
per dir-ho d'alguna manera
i això
que també en parla molt
el llibre
que és un dels capítols
més fascinants
és el que ell li sap greu
a Núñez
perquè veus
compte,
jo us he portat a Corif
a Corif
li salvo el cap
abans de la final
de Mestalla
i no m'ho agraïu
penseu que tot ho ha fet
el Corif
sense mi
potser no ho hagués fet
doncs aquest debat
és el que és maco
i ric del llibre
i del documental
que és que tu
t'ho passes bé
pel debat
de vegades hi ha coses
que són molt lineals
i quan has fet
dos capítols
ja t'has portat
aquí en canvi
el contenció
sempre supura
perquè aquesta afany
que té ell de dir
i no m'ho reconeixeran
i en què més haig de fer
fa que tingui una lluita
contra el periodisme
perquè el periodisme
és el que teòricament
ha de fer el relat
jo me'n recordo
i li agraeixo molt
al Ramon Cosités
a mi em va convocar un dia
perquè tinguem una idea
després de la lliga de Robson
i després de fer-li una entrevista
anàvem amb el Robert Albert
i em va dir
escolta
tu el que has de fer
és anar-te a confessar
li vaig dir jo
sí
diu
perquè tu
jo et tinc per cristià
i a més a més per culer
i ets un dels que has fet
que no haguem guanyat la lliga
perquè has criticat el Barç
un dels que
ell considerava
que hi havia un grup
de periodistes
molt corifistes
que volíem
que Van Galvind vingués ja
i que s'entrenés
va posar el Robson
i vam ser
molt crítics
amb la gestió de Robson
ho dic ara
perquè per posar-ho en context
també amb el que està passant
amb el xarxa
és molt similar
tu imagina't
que el president del Barça
et tracta d'una entrevista
i et diu
però no fa una carella
o no ho fa públic
t'ho diuen a tu
per fer-te un càrrec de consciència
ell comprava complicitats
aleshores que feia
jo vaig sortir d'allà
vaig pensar
vaig començar a donar voltes
i vaig dir
tu vols dir
que et vol fer
creure que ets important
o que és
no
però volia dir
que l'opinió pública
si tothom
hagués set més culer
tota la premsa
hi hagués anat
comprava complicitats
fins a quin punt
què va arribar a comprar
i què va arribar a regalar
perquè amb això
també hi ha
totes unes especulacions
cotxes de lujo
i jo
amb taxis
i arengades
és que és meravellós
és que
és que és l'únic
a veure
tu ets l'unyista
pel que representa
el personatge
perquè Ramon Pardina
és a dir
tu t'has donat vida
per exemple
com a guionista d'humor
sí
jo vaig tenir la sort
de ser guionista
del Cracòvia
durant una època
i òbviament
escriure
els gags del Núñez
era el millor
que ens podia passar
era divertidíssim
exacte
a veure
torna-la a posar
això
això és
la lliga
contra el Valladolid
em sembla
un dels primers cops
potser el primer
que plorava així en públic
i clar
és que és un personatge
meravellós
és que és un personatge
de novel·la
i llavors per això
una mica
el que deia el Ramon
Besa
he intentat escriure
el llibre una mica
com si fos una novel·la
perquè em sembla
que és un personatge
que podria ser
per dir-ho així
de Shakespeare
o no sé
em sembla
un personatge fascinant
amb moltes cares
i moltes edes contradictòries
i que a més toca
com molts punts
no?
el món de l'esport
la política
el tema social
és meravellós
si m'emés
una de les coses
molt bones
que té el llibre
que és molt complementari
al documental
és que
fa una introspecció
dels personatges
és dient
intenta interpretar
què és el que pensaven
i què és el que volia
que això de vegades
tu veus el documental
i és més difícil
que se t'acudeixi
en canvi
quan llegeixes el llibre
veus com ell
per exemple
hi ha un fil conductor
que és molt important
que és el crucifix
que porta
sempre la butxaca
com el que li dóna seguretat
que d'alguna manera
allò que és
molta gent ara
porta una cosa
que li dóna sort
una amulet
però ell és
aquesta sensació
per això ho deia
de confessar
de ser cristià
catòlic
apostòlic
d'anar a missa
de l'austeritat
d'aquest caràcter
i crec que és una
de les grans qualitats
que té el llibre
que són els personatges
com
també per exemple
és interessantíssim
tot el que és
la Maria Lluís
és que a mi
em sembla molt entranyable
la relació
perquè a més
el matrimoni
sí
perquè a més
és com una mica
tot el que envolta
Núñez
és molt definitori
d'una època
que el matrimoni
Núñez
doncs això
podria ser un matrimoni
típic
dels anys
40, 50, 60
això
hi ha una escena
que sortia
en aquest any 100
em sembla que és
ara no recordo
si era els Boruts
o perquè van ver els Boruts
o en el programa
d'emissió
en què estan ells dos
que van en cotxe
amb el xòfer
allà al darrere
i no saben què dir-se
durant molta estona
ell li diu
fa temps que no caminem
oi?
silenci
i sí
ho hauríem de fer més sovint
silenci
i ja està
i després em van a ballar
sardanes
és com aquest matrimoni
una mica ensupit
perquè els agrada estar junts
i és maco també
diu la història
diu pocs dies
abans del motí
de l'esperia
la Maria Lluïsa
li va donar un ultimàtum
o el Barça
a jo
com arriben a aquest punt
la història d'amor
del Josep Lluís
o José Lluís
quan es van conèixer
i la Maria Lluïsa
sempre havia estat vinculada
d'una manera o altra
amb el Barça
les primeres cites de la parella
van ser per anar a veure
l'equip d'hoquei del Barça
i el filial de futbol
al camp de l'Espanya Industrial
no sembla la idea
de cita romàntica
que té la majoria de la gent
però ella
va transigir
perquè volia estar
amb el seu futur marit
i al final
les possibilitats
dos i a la tarda
per a una parella
respectable de l'època
a la nit
ni parlar-ne
perquè ho tenien prohibit
pels pares
es constranyen
a un nombre molt limitat
encara sort
que no hi havia
algú del concert
és que és sensacional
ara no vull fer un spoiler
perquè la gent ha de comprar
el llibre
però hi ha una cosa
hi ha detalls
per exemple
que molts
se m'escapaven
o no sabia
que és que la parella
de Vall
era Horacio Segui
és una estrema
i tu dius
Horacio Segui
amb la foto del Curif
o sigui
jo mai havia vinculat
sempre tota la trajectòria
periodística
d'Horacio Segui
a la foto del Curif
que després
tu també expliques
a dins
amb el seu germà
amb el Rafa
tot el conflicte
que hi va haver
fins que es va demostrar
que era una foto
del Rafa
i no de l'Horacio
però que havia après
a ballar
l'Horacio
la Maria Lluís
i l'Horacio
era una parella de ball
i a més l'Horacio
és molt curiós
perquè la foto
més famosa
de quan va guanyar
les eleccions
del Núñez
que és aquella
que està amb les dues mans
fent el senyal de victòria
la va fer l'Horacio Segui
també
és una persona
que sempre ha estat
al costat
paral·lelament
a la vida del Núñez
i li deia
la parella
de ball
de la Maria Lluís
com ara deia
el Ramon Besa
era Horacio Segui
i deia
la meva dona
t'estimava més
a tu
que no pas a mi
són paraules
són paraules
de Núñez
és que és meravellós
és que a més
una cosa també
fascinada
perquè no sabia ballar
Núñez precisament
no té pinta
no l'he vist
mai en acció
pel que expliques
ella era molt balladora
i en sabia molt
i ell no
aparentment sí
pel que he pogut veure
no ho era
però per exemple
sembla ser
que no era un mal jugador
de futbol
tot i que aparentment
no ho sembla
clar no l'hem vist
hi havia vídeos
en aquella època
no l'hem vist jugar
però s'explica
que era un davanter
bastant efectiu
i per exemple
no ho sembla
però
però sí
sí que diu això
perquè a més
hi ha una cosa
que em fa molta gràcia
de Núñez
que és que
intentava fer bromes
i no se'n sortia
i li sortia malament
i això a mi em fa molta gràcia
i per exemple
aquí estic segur
que ell volia fer una broma
però com li surt
la veritat
com quan a vegades
es ficava amb els periodistes
i intentava fer una broma
però estava dient la veritat
no estava dient
priors
ho intentava dissimular
anem a recordar
un altre moment
l'altre dia
van reptar un nen
i va sortir
amb la samarreta
del Barça
per exemple
hòstia
és una mica el que deia ell
hòstia
vols explicar
una notícia
del que impacta
el món culer
i en Ben se li acut
de la forma més mal destra
per fer-te veure
el contrari
del que pretén
perquè a mi se li parla
a la tia
és que és sensacional
aviam-ho
l'altre dia
van reptar un nen
i va sortir
amb la samarreta
del Barça
per exemple
vam estar menjant
allà uns
però se li permetia
sangus
i unes cerveses
és que
és això
en un moment
que és el que m'agrada més d'ell
que barreja la comèdia
i el drama
i et deixa descol·locat
en un moment
que és molt greu
ell de cop i volta
et fa riure
pràcticament
sense voler
i això ho trobo meravellós
perquè moltes vegades
la vida és així
jo m'he trobat
en moments
tristos
en general
que de cop i volta
passa una cosa divertida
i et trenca
ell això
ho feia constantment
i em sembla
que reflecteix molt bé
com és la vida
el llibre també
recorda
dels segrets
de Kini
i com de passatero
arribava a ser Núñez
que
de fet
expliques
que el president
del Barça
no volia pagar
una certa quantitat
de diners
perquè considerava
que aquell jugador
escolta
no valia
és veritat
ell ho tassava tot
també devia tenir
un preu dels segrets
quan podien demanar
perquè ningú li passa
pel cap
quan et poden demanar
per una persona
i aleshores
ell ja tenia al cap
una idea
clar
ho tractava tot
com si fos un negoci
això ho explica
l'entrevista
amb la Mercedes Milà
que és del 88
em sembla
dilluns
i deia això
que ell volia fer-los
una oferta
als segrets
ho explica així
com si
hagués de comprar
roba
un mercadillo
diu
no
jo els hi vaig voler
fer una oferta
inferior
però els donava
la garantia personal
que a ells no els hi passaria res
però no m'han voler escoltar
ara
tot el que ha passat
amb Núñez
dels gags
i tota la història
han fet veure
una imatge
l'altra imatge
del Núñez
president
i Núñez dur
és a dir
l'ha humanitzat
d'alguna manera
i l'ha fet entranyable
diria que no
no li ha fet mal
perquè ara algú pot
l'ha suavitzat
estan fent befa
o estan fent escarni
d'una persona
que era molt seriosa
per això dic que
aquesta dualitat
la gent que l'entenia
com el gran defensor
de la causa culer
i la persona
que va endreçar
un club
que estava en un moment
també és veritat
que va prescindir
de tota la càrrega simbòlica
que és el que li fa
després
no pertany
a aquesta societat civil
perquè ell
això d'un més que un club
i tots aquests intangibles
mai havia sabut que eren
perquè tot ho quantificava
però al mateix temps
fa que doncs
una generació
que potser
li agafava
molt lluny
o molt llunyà
com que va veure
tots els gags
i tot el que va anar
produint
la televisió
i el que va fer
l'Arús
el que va fer l'altre
i tota aquesta capacitat
d'imitar-lo
fa que sigui reconegut
per totes les tres generacions
de la família
tots els nostres fills
d'una edat
saben qui era Núñez
però no el van viure
per què?
perquè a través d'aquests gags
i tot el que s'ha viscut
la seva figura
l'han popularitzat
i l'han fet accessible
l'han fet proper a tothom
de fet hi ha una cosa
que s'explica al llibre
que és que
realment
van arribar a fer estudis
al Barça
sobre
la repercussió
que tenien
aquests gags
en la imatge de Núñez
i va sortir
que el beneficiaven
ell no ho entenia
i
ell
com ja sap el Ramon
criticava la premsa
i intentava
que no el critiquessin
i tal
però en el cas
de l'Arús
l'Anton Perera
va fer anar
el Jorge Salvador
que era el director
del Força Barça
en aquell moment
a reunir-se amb el Núñez
per explicar-li
que allò que estàvem fent
en realitat
era bo per ell
i jo crec que ell
no ho deuria entendre molt bé
però va dir que sí
i les va deixar estar
Són tres quarts d'onze del matí
l'home de la porteria
Núñez
d'una vida de clar obscurs
el seu autor
és Ramon Perdina
on també
recordes
la coneguda boda de Cleo
que de Núñez
com Gaspar
van organitzar
un casament express
amb l'objectiu
d'acabar
rumors
d'homosexualitat
del jugador
i de fet
el van casar
fins i tot
amb la seva cosina
no vull fer més spoilers
perquè
jo me'n vaig a comprar-lo
et dic una cosa
vols que et digui
ara t'ho diré
ni m'interessava
això és que l'he menut bé
no, i tant
però és que ara
m'ha intrigat
tot una mica la figura
ja t'ho dic
jo penso que pot interessar
molta gent
que no li agrada el futbol
té altres aspectes
que fan connectar
amb el personatge
Ramon Bessa
Carme Lloberes
Ramon Perdina
moltíssimes gràcies
enhorabona
per aquest llibre
i que et porti
moltes coses bones
moltes gràcies
que vagi molt bé
de seguida
arriba la Lorena Vázquez
i parlarem
d'aquesta reaparició
de Carles III
ahir
a la missa de ressurrecció
mare meva
espera't
espera't
que hi ha coses que no se saben
a Cellers Maset
sabem que ara valora
més que mai
poder compartir dinars
i sopars amb família
perquè gaudeixi
d'aquests moments
durant aquest mes
comprant els nostres vins i caves
aconseguirà regals
i descomptes excepcionals
truqui ara al 900-200-250
o entri a maset.cat
i li portarem els nostres productes
com sempre a casa seva
sense despeses d'enviament
Cellers Maset
directe del celler
a casa seva
l'anigmàrius
amb Marius Serra
avui l'anigmàrius
feia simis de Pasqua
i la resposta era
mones
els simis
són micos
els micos
són mones
i les mones
pastissos de Pasqua
que ens menjarem
tot seguit
1.160
dels 1.181
participants
l'han encertada
per tant
dona 9 punts
per a la lliga
guanya el lot
de productes
Flower
dolça
verd
ros
i avui
també ens heu dit
monos
amb o
o mones
amb
Flower
la solució
per mantenir
les plantes
de l'hort
i el jardí
sempre ben hidratades
us ofereix
l'anigmàrius
per gaudir
d'uns peus
sants
al llarg
de la teva vida
assessora't
sempre
per un podòleg
col·legiat
el nostre compromís
millorar
la salut
de la societat
i la qualitat
de vida
en l'àmbit
laboral
esportiu
i lúdic
els teus peus
sempre
en bones
mans
a la vil
de
barcelona
tenim
entrenador
no
el drag
jo no busco
patropolistes
jo busco
gladiadors
sóc el capità
de la selecció
des dels 15 anys
a la ment no jugo
no
quin pallasco
Álvaro Cervantes
és Manel Estiarte
i Jaime Llorente
Pedro García Aguado
la història
d'un equip
llegendari
42 segons
estrena
a TV3
dimecres a la nit
és la gran pel·lícula
L'Inca
el teu enllaç
amb la cultura
a Catalunya Ràdio
de l'11 al 14 d'abril
la 35ena Mostra Igualada
proposa una programació
d'arts escèniques
sense límits
ni fronteres
amb 37 espectacles
de teatre
música
circ
dansa
i titelles
a més
en aquesta edició
de la Fira
d'Espectacles
Infantils i Juvenils
de Catalunya
tornaran els espectacles
de gran format
al carrer
gratuïts
més informació
a MostraIgualada.cat
recomanat
per Catalunya Ràdio
Linkat
En temps de guerres
Impacte Festival de Cinema
i Drets Humans
de Catalunya
fa una aposta
per la pau
el dret a la pau
un dret a reclamar
i també migració
empoderament femení
drets laborals
pel·lícules de qualitat
per entendre millor
el món
Del 9 al 28 d'abril
la quarta edició
del festival
Impacte
a diverses ciutats catalanes
i també en línia
Més informació
a
impactafilmfest.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio
Lorena Vázquez
Bon dia
Molt bon dia
Que ahir va reaparèixer
Sí, sí
Quina setmana santa
més mogudeta
Charles
el rei Charles
per fi
ja li hem posat cara
perquè recorda
que la seva darrera aparició
va ser durant una missa
amb un àudio
que jo crec que és la cosa
més surrealista
que havia passat fins ara
i mira que han passat
coses surrealistes
amb un àudio
que van distribuir
els mitjans de comunicació
Sí, sí, sí
clar
Sí que és veritat
que s'havia anunciat
que la seva primera aparició
pública en persona
seria en aquesta missa
on va aparèixer ahir
una missa que es va celebrar
al Palau de Windsor
a la capella de Sant George
que per ser
és on es va casar
el príncep Harry
Meghan Markle
jo sempre que veig
aquella capella
penso, no sé
perquè la família reial
continua fent actes oficials
allà
perquè jo l'única cosa
que penso
és en aquell matrimoni
i que ja veurem com acaba
doncs sí
va reaparèixer
ho va fer acompanyat
dels seus germans
de la princesa Anna
del príncep Edward
i del príncep Andrew
que a més
el príncep Andrew d'Anglaterra
va aparèixer amb Sarah Ferguson
que d'aquest tema
si vols
en parlem un dia
perquè a mi
em sembla
boníssim
em sembla boníssim
que després de divorciats
continuen anant junts
a tot arreu
com si fos tan normal
però escolta
això passa a vegades
si et portes amb la persona
perquè bueno
no per anar tot el dia junts
però
et divorciaràs per alguna cosa
no per estar tot el dia
amb la teva dona
o amb el teu marit
no, això és veritat
és molt estrany
però mira
són britànics
és una altra
mira
cada relació és un món
exacte
doncs mira
t'he de dir
que Charles d'Anglaterra
estava molt simpàtic
bastant més
del que és habitual en ell
suposo que va fer
com una mena d'esforç
brutal
per resultar
agradable
sabia que tenia els focus
sí, simpàtic
i semblar
almenys que es trobés bé
perquè jo crec
que necessita
tranquil·litzar tothom
acompanyat de Camila
Parker Bowles
com sempre
saps que
a més
darrerament
se n'havia parlat moltíssim
que potser també
era la reaparició
de William
no
el seu fill William
es va quedar
amb Kate Middleton
a casa
sí que van disculpar
la seva absència
perquè havia de tenir
cura dels seus fills
però mira
t'he de dir
que almenys
d'aspecte
era bastant saludable
potser una miqueta
més pàl·lit
tenint en compte
que s'està fent
un tractament
pel seu càncer
crec que està fent
almenys
una molt bona
una molt bona feina
per tranquil·litzar tothom
després de les
darreres notícies
que ens han deixat
a tots
sense paraules
encara no sabem
quin càncer
pateix Carles III
el 5 de febrer
se'ns va dir
té un càncer
però la casa reial britànica
ha optat
per no donar més detalls
no s'han donat més detalls
ni del càncer
del rei Carles d'Anglaterra
ni tampoc
de la Kate Middleton
sí que hi ha
moltíssimes especulacions
al principi
s'havia parat
un càncer de pròstata
però del cert
no en sabem res
i no s'ha confirmat
i de moment
la darrera notícia
del rei Carles d'Anglaterra
que hi ha ara mateix
als diaris britànics
és
parla d'una reunió
que va mantenir
la setmana passada
amb Kate Middleton
diuen que ell
està més preocupat
per la malaltia
de la seva nora
que per la seva pròpia
i que la relació
entre ells
és tan sumament bona
que per ell
és una filla més
i que realment
és la primera preocupació
del rei
és que William
i Kate Middleton
puguin més endavant
fer vida normal
pel balbé
dels seus fills
sobretot
anem a escoltar
aquesta veu
yo me enteré
una hora
antes de que
se hiciese público
tengo muchos amigos
que son corresponsales
de la Casa Real
y ellos recibieron
un comunicado
antes de la anuncia
me he puesto
en contacto
con Carol
para asegurarme
de que Kate
esté bien
me parece
que lo ha gestionado
increíblemente bien
sobre todo
en una situación
tan difícil
qui és
d'aquest que parla
doncs és un Jeta
no sé si la teva família
en tens algun
perquè a totes les famílies
sempre hi ha alguna persona
una miqueta més díscula
i que se n'aprofita
de tot el que pot
doncs aquest
en aquest cas
és el Gary Goldsmith
que és el tiet
l'oncle
de Kate Middleton
és el germà
de la mare
de Kate Middleton
de la Carol
sí
de la Carol
la mare
la futura reina
d'Anglaterra
i aquest home
aprofitant la vinentesa
el que va fer
és donar-li
una entrevista
a un programa
que es diu
de viernes
a Telecinco
el passat divendres
és un programa
Marina
que ara mateix
jo crec que és el programa
que més caché
té
pels personatges
que entrevista
és un programa
que pot oferir pasta
i què?
per això
perquè ha pagat molt bé
els convidats
mira
ara diré una cosa
a mi em van trucar
per currar en aquest programa
i mai m'havien ofert
tants diners
i per què vas dir que no?
no sé
perquè he de ser una mica tonta
perquè els diners
no són el més important
a veure Lorena
però si a tu et truquen
d'aquest programa
on t'ofereixen una morterada
que després et permet
ja
viure
o que no t'agradava alguna cosa
no m'acabava de veure allà
no sé per què
però t'he de dir
que la pasta que m'ho oferien
jo no sé si tu l'has guanyat
alguna vegada
jo no
però tu em veus
és probablement que no la guanyi mai
que estem a dilluns d'abril
i estic aquí treballant
i el bé que ens ho estem passant
i el bé que ens ho estem passant
això sí
cap queixa
cap queixa
t'explico
Gary Goldsmith
li van fer una entrevista a Londres
vindrà aquest divendres a Plató
perquè normalment aquest programa funciona així
primer et fan una entrevista
o en alguna casa teva
o en algun indret així interessant
i després a la setmana següent
vas a Plató
com a defensar l'entrevista
l'entrevista bastant fluixa
t'he de dir
que l'única cosa interessant
que va explicar
és el que hem sentit
que està portant molt bé
el tractament
que ell es va assabentar
una hora abans
diu
que això sí que no m'ho crec
per a algun periodista
que sabia de la notícia
aquest home
ningú li explicaria res
perquè la relació
amb la seva família
no és gens bona
de fet va tenir la barra
la barra absoluta
d'anar al programa
de gran hermano VIP
allà al Regne Unit
i el primer dia
va començar a parlar
de la relació
que mantenia amb la família
i de detalls de la família
que no
que si ets un bon
no sé
si ets un bon oncle
o ets un bon germà
en el cas
de la Carol Middleton
doncs no es bombaries
en un programa
de televisió
vull dir que aquest home
el que fa és aprofitar-se
del seu lligam familiar
per guanyar pasta
que escolta
cadascú que faci
el que vulgui
però a mi
em sembla vergonyós
però mira
sí que és veritat
que per aquest programa
de televisió
per de viernes
és un gran encert
i ara mateix
no sabria dir-te
l'audiència
què va fer
no ho he mirat
no ho he mirat
aquest matí
però segurament
segurament
els hi va funcionar
perquè jo crec que
sí que era interessant
almenys saber
què pensava
què pensava el familiar
l'únic familiar
que parla obertament
de la relació
que manté
amb Kate Middleton
i de com ha gestionat
la seva malaltia
per cert
és veritat
o no
aquesta notícia
que hem llegit
en les últimes hores
que Kate Middleton
hauria d'anar
a la seva cavallera
sí
sí sí
a més es veu
que no és la primera vegada
que ho fa
ho sabem
gràcies al diari
Sandy Express
ha donat 17 centímetres
dels seus cabells
de la Fundació Benefica
Little Coinsa
això és un bon tros
és que ella tenia
una bona melena
uns bons cabells
és una organització
que fa perruques
de cabells naturals
per nens i nenes
que estan afectats
de malalties oncològiques
ella
ja et dic
s'ha filtrat
gràcies a aquest diari
però ho ha fet
de manera anònima
i sí que és cert
que parlant
amb moltes perruqueres
amb les que coincidim
a la tele
saps que les perruqueres
quan t'estan pendint
en parlem de moltes coses
doncs
a mi les perruqueres
que em van tirar
en urbany
em van dir
que mirant el vídeo
de la Kate Middleton
el vídeo famós
a divendres passats
on anunciava
el seu càncer
que estan convençudes
que portava ja
o extensions
o una perruca
que no
el volum del cabell
i per com el veia
empentinat
que ja creien
que era perruca
molt probablement
ja havia començat
a fer-se el tractament
i va decidir
tallar-se els cabells
abans
que ho fa moltíssima gent
i escolta'm
que comencem a tractar
aquest tema
amb naturalitat
que no passa res
hi ha tantíssima gent
que està patint
tractaments de càncer
si s'acaba el cabell
doncs no passa res
ho hem de viure
amb més naturalitat
desgraciadament
tots segurament
o abans o després
haurem de passar
per aquesta malaltia
i si no
una persona
molt propera a nosaltres
diuen que d'aquí 25 anys
una de cada 3 persones
patirà càncer
comencem a viure-ho
d'una altra manera
sisplau
perquè tant de secretisme
i tant de trauma
a l'hora de parlar
d'aquesta malaltia
quan no sé
el meu pare
va morir d'aquesta malaltia
desgraciadament
vaig tenir molts anys
a una persona malalta
al meu costat
però escolta
quan ho vius amb naturalitat
i ho vius
de la millor manera possible
que més dona tenir càncer
o una altra malaltia
i ella
doncs està intentant
viure-ho
amb la naturalitat
que pot
sí que és cert
que ara
està bastant apartada
dels mitjans de comunicació
mira que aquesta setmana
gairebé no hi ha notícies
al respecte
ni de la família
reial britànica
gairebé
ni de Kate Middleton
només sabem
allò del Rachel
no perquè realment
el matrimoni
que conformen
a Londres
i al Regne Unit
la premsa
i la casa reial
també és d'estudi
després de tot el que va passar
amb Lady Di
ara
els mitjans
de comunicació
aquesta estratègia
de comunicació
serà estudiada
a les universitats
a periodisme
d'aquí uns anys
segurament
aquest cap de setmana
que puc llegir
molts diaris
de tot el que ha passat
fins ara
i de com ha canviat
la relació de premsa
amb la casa reial britànica
amb els diferents palaus
interessant veure
tot el que expliquen
els corresponsals
a Londres
de realment
per entendre
per entendre
perquè hi haurà
un abans i un després
tant en aquesta crisi
en com s'ha comunicat
però també
amb la relació
casa reial britànica
i mitjans de comunicació
Lorena
hem arribat a les 11
que la setmana que ve
amb el Ricardo Estrell
ens parla ja
de la família real espanyola
d'aquesta setmana santa
Sí, escolta, abans d'acabar
felicitem a la Gisela
d'Operación Tronfo
Gisela Diado
que abans d'ahir
va ser mare, eh?
Doncs mira
Enhorabona, gràcies
Adéu
Te n'ho va dir gràcies Gisela