Una mica de xispa, i avui els ja es foto la xispa en aquests, la mare que em va.
Yo me pregunto, ¿com acabarem la temporada?
No, no, acomiadats, acomiadats.
Més amont de l'utopia, ¿qué hay más amont?
¿Qué hay más amont?
Allá estamos, ¿eh?
Ho trobaremos, ho trobaremos.
Hi ha hagut un moment que me pensaba que estaba en un capítol de Merlí, saps?
Digo, si ya sortirà en Francesc Orella per aquí, saps?
I dic, no, no, no, és la Tertúlia, és la Tertúlia.
Vull dir, hòstia, estem arribant a uns nivells d'excel·lència que això...
Jo reclamo un Oriol Semanal, o sigui.
Sí, això és veritat.
Però si el poses amb aquesta gent, que em sembla perfecte, em sembla genial,
vull dir, jo he disfrutat...
Fota-la amb en Guardants.
No, és que no.
Fota-la amb en Guardants.
Jo crec que li va la marxa, a l'Oriol, però...
Igual ens perdem, saps?
En Guardants començarà amb la moral cantiana i ja estem perduts, és igual.
Val més que no, val més que no.
Escolta, canviant de tema, jo sempre diria amb en Jofre que el que haurien de fer ells,
que tenen mà per fer-ho, és que en Ramon i en Xavi entren al Barça i en Besa,
doncs s'haurien de sentar a fer una Besa de diàleg.
Oh!
Mira, saps què et dic?
Cabur, sí, senyor.
Bé, doncs fins aquí.
Plegueu, plegueu, sisplau, plegueu.
La meva aportació.
Això hauria estat prohibit.
Bueno, ara farem tertúlia esportiva, ara ve Ramon més, eh?
Sí, sí, sí, ara ve Ramon.
Ara ve Ramon, ara l'escoltarem, perquè en Xavi la roda de premsa va parlar directament d'un article seu, vull dir que...
Sí, sí, sí, sí.
No, no, i hi ha hagut rua avui a Barcelona, o no?
Que ets dolent, que ets dolent.
No, no sé, com que...
Et recordo que tu no és culer, eh?
No, soc culer, soc culer, però me'n fot una mica.
Ja, ja, perquè tens el Girona, si no te'n fotré, si no te'n fotria gràcia.
Com que la Lliga aneu torcés, doncs vull dir, els que anem adavant...
Ja, ja, ja.
No li diràs a la Maria Vila, això.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no li diré, no li diré, no li diré.
Pere, Pere, et passaré un calendari de les llunes per tallar-te els cabells.
D'acord?
Benvingut sempre, el que passeu.
Em pensava que li anaves a dir que li passaves el nom d'un perroquer, anava a dir, tu, ara, un perroquer.
No, estic, això ho dic amb dir...
Val, val, val, val.
No, m'he quedat sorpreso, un moment dic, hòstia...
Bueno, hi ha persones calbes que van al perroquer, eh?
Bueno, o sigui, la barba, no?
No, no, i que s'ha de tractar tot, eh?
Vull dir, no et pensis que això és tan fàcil, eh?
Volueu que torni que et dà calbo com barba?
No, no cal, no, no.
Hòstia, no, i quins dies, quins dies els dimecres.
I llavors, vostè, sisplau, no et posi, no, no, contra...
Aviam, aquest grup de tertulians no els hi pots portar a la contrària, val?
No els posis en dubte.
Si tu ataques en Pere Rossinyol
o poses en dubte el seu criteri,
totes et saltaran a l'òdio.
Ja és el que ha passat.
O sigui, no en toquis ni un.
A més, és que són els bons.
Són els...
Són els...
Els que en saben més, i ja està.
Sí, sí.
Els discrepa entre ells, però tu no pots entrar a discrepar contra ells.
No, no discrepis.
D'acord.
Són una mica una secta, ells quatre.
El secta dels dimecres.
El secta aristotèlica.
Ahir dimarts la tertulia semblava una mica la nostra, eh?
Jo crec que estem contagiats.
No sé què va passar ahir.
Ahir era difícil, a més a més.
Sí, sí.
Jo vaig observar que ens estan...
Ja estem aconseguint.
També s'està contaminant tota la setmana.
Sí.
Fixa't que el dimarts és molt difícil que passi, realment, però...
És que s'està tan bé sense barallar-se,
que quan es prova, oi?
Clar que sí.
Però va ser...
Digue-ho això al Congrés.
Sí, exacte.
Va ser entrar a l'Ostrell i veure que allò anava...
I els hi va deixar anar això que diu en Carlos, eh?
Una mica de llumí per allà sobre, una mica de miste.
I ja es van encendre.
I sí, es van encendre.
El que passa que era l'última hora i el foc es va apagar ràpid,
però els dos dimarts els hi costa poc, eh?
Per cert, demà farem un especial des del Congrés dels Diputats
perquè s'emprova la llei d'amnistia.
Ja trobava estrany que feia rato que estaves aquí a l'estudi quiet.
Dic que ja feia rato que no et movies de l'estudi.
Per caure la casa a sobre, no?
Per això, per això, per això.
Sí, sí, sí.
Però abans estem pendents dels pressupostos,
Bé, en teoria la votació és a primera hora de la tarda,
per tant serà més aviat un matí i migdia.
No, però després hi ha les conseqüències, si surt o no.
Clar, després hi ha les conseqüències, exacte.
Sí, sí, que no sabem exactament fins on arribaran aquestes conseqüències.
Veurem.
Doncs ho analitzarem tot plegat aquesta tarda.
Estàs dient que no vas a dinar, no?
Que ja et quedes aquí a l'estudi, ostrell, fins que se sap.
No, això a l'Òscar.
Si jo me'n vaig a Madrid, això a l'Òscar.
Ah, clar, tu vas a Madrid.
Això ja li deixem a l'Òscar.
No, l'Òscar menja davant del teclat, jo ho adoro.
Sí, sí, sí.
Què dines, avui?
Què dines, Òscar, avui?
Què dines?
Què t'has fet?
Navadilla?
És hora del bolletí, i el bolletí és explicant notícies.
No te farà avui.
Més notícies.
Ja ha sortit el cap d'informatius, ara.
Sí, sí, sí.
Adiós.
Adiós, bon dia.
Adéu.
Adéu, soriguera.
Adéu.
Adéu.
Jo faig un març.
Gemma Calvet i Ziergonzà, i per un senyor.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Són les deu i cinc.
Última hora, el Matí de Catalunya Ràdio.
Amb la mani de pasta o sense, les notícies, l'Òscar Fernández.
Mira, ara mateix, les notícies que són al Parlament de Catalunya,
on el debat a la totalitat dels pressupostos ha començat amb el peu pels interessos del govern.
Els comuns mantenen el no als comptes, malgrat les últimes propostes que no els satisfan, diuen.
La consellera Mas ha acabat ara la seva intervenció, en què ha defensat els números
i ha reclamat responsabilitat als comuns.
Parlament, Núria Oriol, bon dia.
Bon dia.
El marge que veuen ara mateix els comuns per donar soport als comptes
i és pràcticament nul perquè continuen exigint el compromís clar i públic
del president aragonès, Atural Harroc.
El govern els reclama que rectifiquin per responsabilitat
i insisteix que el macrocomplex de Tarragona 9 pot ser l'escull
per tirar endavant els pressupostos més expansius fets fins ara.
La consellera d'Economia, Natàlia Masguix, s'ha adreçat així als comuns.
Perquè avui crec que cal que tothom assumeixi les seves responsabilitats,
amb totes les conseqüències.
I la responsabilitat de fer descarrilar aquests comptes serà seva,
a partir d'exposar i de requerir línies vermelles i condicions absolutament impossibles d'assumir.
El govern i els comuns han negociat diverses opcions els últims dies,
però no han convençut els de Jéssica Albiach.
La proposta ha per escrit que l'executiu estuirà la moratòria,
consideren que és una trampa perquè no afectaria, asseguren, el projecte.
La modificació de la llei del joc i la fiscalitat en aquesta àrea
la veuen impossible perquè es dona per fet el no del PSC
i la frenada del pla director urbanístic ja ha quedat aparcada.
Els comptes passaran a examen en la votació després del debat.
Toca ara l'intervenció de Junts.
Ha pres la paraula del president del grup parlamentari Albert Batet
reformant que mantenen el seu no i la seva esmena a la totalitat.
Passi el que passi.
La consellera Mas ha rebut l'escap del govern i del seu grup
que l'han aplaudit de peu dret a l'homicicle,
flanquejant-la quan ha acabat el seu discurs.
Núria Oriol Mosoll, Catalunya, Ràdio Parlament.
I mentre això passa al Parlament de Catalunya,
el Congrés dels Diputats Pedro Sánchez contra Taca i Aleva el to
contra Alberto Núñez Feijó arran del cas Coldo,
a la sessió de control al Congrés,
el president del govern espanyol ha exigit al líder popular
que forci la dimissió d'Isabel Díaz Ayuso
pel possible frau fiscal de la seva parella
i li ha retret la seva suposada relació amb narcotraficants.
Madrid, Àngels de Fuente.
Bon dia.
Mentre Pedro Sánchez exigia Feijó fins a tres cops
la dimissió de Díaz Ayuso, el líder del PP
evitava la resposta i la assenyalava
com a responsable de la trama de corrupció del cas Coldo.
Que pida la dimisión de la senyora Ayuso
como presidente de la Comunidad de Madrid.
Que tenga coraje, que sea valiente,
aunque eso le cueste el puesto como al señor Casado.
Pero no se da cuenta que cuanto más se encienda el ventilador
más acredita su desesperación.
Se está investigando a su gobierno
y se está investigando a usted.
Dé explicaciones voluntariamente.
Àngels de la Fuente de Catalunya, Ràdio Madrid.
Més coses.
El president de la Generalitat Valenciana,
Carlos Mazón, ha acusat Pere Aragonès
d'oportunisme polític per la decisió
d'assumir el premi Guillem Agulló
després de la renúncia de les Corts Valencianes.
En una entrevista als matins de TV3,
Mazón ha negat que el Partit Popular
vulgui eliminar aquest guardó
dedicat a l'activista assassinat fa més de 30 anys
i ho ha atribuït a la falta de consens al Parlament
per culpa de Vox.
Mazón diu que el PP està intentant rescatar el premi
a través de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies
on l'extrema dreta no té presència
i ha carregat contra la decisió catalana d'atorgar el premi.
Mi partido ha votado a favor de los premios Guillem Agulló
durante todos estos años.
Ha participado en ellos, ha acudido a ellos.
Pero otro flaco favor que se le puede hacer a Guillem Agulló
y a su memoria, en mi opinión,
es manosearlo, manosearlo con oportunismo político.
Y a mí la decisión del presidente de la Generalitat de Cataluña
me parece oportunismo político.
Tenim diversos detinguts en l'operatiu conjunt
dels Mossos i la Guàrdia Civil
contra una xarxa de tràfic de drogues,
falsificació de moneda i tirença d'armes de foc.
S'estan escorcollant vehicles i habitatges
en diferents punts de Catalunya.
Al Morell, al Tarragonès, es fa un d'aquests escorcolls.
Manel Sastre.
Bon dia.
Aquí al Morell, al Tarragonès, hi ha hagut almenys dos detinguts.
S'ha fet un escorcoll en un pis
i en dos vehicles d'alta gama.
El dispositiu policial també ha fet entrades i escorcolls a Reus,
amb Mora la Nova i amb un roig al camp.
També al Prat del Llobregat, al Baix Llobregat.
Es tracta d'una operació conjunta de la Guàrdia Civil
contra un grup criminal investigat per tràfic de drogues,
falsificació de moneda,
tirença d'armes de foc i pertinença a grup organitzat.
Hi ha 150 efectius desplegats al territori.
La investigació és una derivada del cas Sentinel,
que el 2022 va localitzar un grup
que feia falsificacions de moneda de gran qualitat.
Es preveuen més detencions al llarg del dia.
Manel Sastre, Catalunya Ràdio, El Morell.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
I Clara Segura, què tal? Bon dia.
Bon dia.
A passejar una mica.
Dia primaveral avui.
Primaveral, amb fresquet a l'ombra
i molt escalforeta al sol, que et sembla?
No ho sé com a la previsió del temps, fantàstic.
És que sempre m'ha agradat, això.
Però m'han dit que avui hi haurà un dia com de sensació de primavera,
que ja la tenim aquí.
Ah, ja és aquí? Doncs mira.
Bueno, si no l'havíeu notat ja.
Bueno, diuen a l'abril aigües mil, vull dir,
esperem que a la primavera també ens porti la pluja que ho he de portar.
A mi m'agrada quan plou a la primavera, que fa que...
A mi també m'agrada.
Fa que refresqui, fa que...
Però això crec que ja cada vegada ho haurem d'explicar més com una cosa anecdòtica.
Ai, senyor, com una cosa dels avis.
Escolta, què tal? Com estàs?
Molt bé.
Avui vols parlar del sol de l'ensenyament.
Sí, bueno, he mirat per sobre tot el que hi ha d'estudi, o sigui, Ricard...
Però tu hi vas anar quan era jove?
Jo no hi vaig arribar a anar, no.
No, perquè jo tenia bastant clar que volia tirar cap a Història de l'Art i si no cap a l'Institut del Teatre,
però...
Però, bueno, no sé...
Potser sí que hi vaig anar.
Però jo penso...
Una persona que té una mica d'indecisió i valse la d'ensenyament...
A veure, què hi ha, què hi ha?
Bueno, és que he vist que hi ha nous estudis tipus ciberseguretat, enginyeria de satèl·lits, bioinformàtics,
els global estudis que són el turisme, intel·ligència artificial, videojocs i jocs aplicats a l'animació i art digital,
geografia i canvi global, moda, enginyeria de sostenibilitat i energia, societat digital, nutrició humana i dietètica...
Llavors, tens tots els cicles formatius de grau superior, que ja hi ha totes les branques i branquillons possibles d'haver d'arts gràfiques,
edificació i obració, electricitat, energia, aigua, fusta i moble i sol i matxa i sol...
O sigui, és que n'hi ha tantes que jo penso...
Només que tinguis un dubte, et peta el camp, no?
Perquè en aquell moment no hi havia tantes obertes quan jo estudiava.
Clar, jo vaig tenir una sort que tenia molt clar també el que em volia dedicar.
Tu ho tenies clar, eh?
Sí.
O sigui, tu era vocacional.
Clar, jo amb 13 anys vaig començar a fer ràdio, jo jugava a fer ràdio.
Llavors era com que havia d'estudiar alguna cosa que s'assemblés, no?
Clar, clar.
Tu no sé si també anaves cap aquí...
Jo també anava cap aquí, també feia per algun programa de ràdio.
Ah, sí? Sí o no?
Sí, amb el meu germà, i tant.
Vam gravar...
No m'ho diguis.
Mira, t'ho juro.
Però tens cintes de caset gravades.
Tinc cintes de caset gravades amb algun programa que fèiem amb el Carles i jo, que era bastant...
Però això ho has de portar la setmana que tornis...
No ho sé si ho trobaré.
Però el discurs va ser de la meva mare que tenia gravat Lluís Llach
i li vam gravar a la cua final i se sent a la cara A, se sent les nostres veus per sota del Lluís Llach.
Què et sembla?
Jo tots els casets de supertran del meu pare no em quedava res, no em quedava res.
Jo quan vaig veure Casal Rock, fa molts anys, no sé si te'n recordes,
doncs també un senyor deia, no, he posat un celo sobre els cursos d'anglès
i diu, quan tregui el celo tornaré a tenir els cursos d'anglès.
O això agafaves un trosset de paper, no, com una boleta de paper i tapaves els forats del caset
i així podies regravar-los.
Exacte.
No, no, el meu pare me'n matava.
Home, i la meva mare també recordo un petit disgustet.
Doncs porta'm a veure si trobes un caset i me'l portes.
Ai, mare, ai, mare.
Però en tot cas, la vocació ja la tenies clara.
Clar, o sigui...
Quan no hi ha la vocació i aquesta indefinició és quan...
Trobo que és més complicat, perquè tens molta oferta.
És com triar una pel·li el divendres a la nit amb tantes plataformes i tanta cosa.
És que acabes que no la tries.
Llavors jo sí que penso que aquesta gent que de tant en tant s'escolta i diu
faig un any que penso que vull fer, vist la vida i tal,
no penso que sigui tan mala opció, perquè realment encaminar uns estudis
o encaminar uns cicles formatius o encaminar una carrera, el que sigui,
cap a un lloc on realment després passaràs moltes hores.
O sigui, jo penso que també s'ha de mirar quina oferta laboral
és la que també t'agradaria, a part del que t'agradaria estudiar.
O sigui, mirar el mercat una mica.
Bueno, no tant per si em faré ric o no, però de dir,
ostres, jo em veig treballant de, no sé, d'una cosa que no va amb tu.
L'electrònica m'agrada...
Exacte, i en canvi, sí, sí, em veig treballant, doncs fent instal·lacions o...
Doncs jo penso que, clar, si no ho tens molt clar i si algú ho té clar,
encara que la vocació sigui una mica estranya, fora de la norma,
però que existeixi una formació per això, jo l'encoratjo moltíssim a que ho faci.
És a dir, que a vegades tenim tendència a pensar que això és la de gran decisió de la vida.
Exacte, i pots virar, pots canviar el rumb, inclús pots canviar radicalment,
perquè, per exemple, la pandèmia ens ha donat també a gent que ha fet un canvi radical de vida,
de professions, de tot, no?
Vull dir que no sempre et cases amb la primera opció.
Però sí que és veritat que jo penso que si hi ha alguna cosa de vocació,
si hi ha algun pàlpit, jo crec que s'ha d'escoltar.
Els teus fills, per exemple, tu què els diràs quan arribi aquest moment?
Jo els diré això, que són moltes hores les que passes treballant,
i que jo penso que és important ser feliç en les hores que passes treballant
i sentir-te realitzat.
Jo realment penso que si jo no hagués de teatre m'hauria sentit una mica coixa,
perquè és on realment em sento més jo.
I, clar, és xulo que algú pugui trobar on se sent més ell mateix o ella mateixa.
Però hi ha alguna cosa que tu creus que els pots traspassar de les teves frustracions?
De dir, no estudieu això perquè això a vegades és molt fàcil de dir i molt difícil de fer, no?
És molt difícil, perquè també ara ells tenen molta informació
i saben que en segons quines carreres o segons quins estudis es guanya molts diners.
Jo dic ell, però un moment, cuidado, o sigui, no sols,
és la part econòmica, és evidentment que t'has de guanyar la vida,
però, ostres, guanyar-te la vida sense ser gaire feliç, no sé si...
No, i que a més a més quan veus que alguna persona no està disfrutant amb el Gaudí, amb la feina,
te n'adones molt ràpidament, no?
Totalment.
És una cosa que es transmet de seguida.
De la mateixa manera que al revés també passa, que dius, però escolta'm,
això és un... aquesta persona està aquí perquè havia d'estar aquí,
i a més després estarà allà i crearà, no?
O sigui, serà activa en la seva professió, vol dir que s'inventarà coses.
Sí, sí, és important, diguéssim, per això això,
que la feina és un lloc on dedicaràs molt de temps,
i per tant on has de cuidar-te i estar a gust, passar-t'ho bé.
Sí, sí.
Perquè si no, les vides poden ser molt...
Una mica més grises i avorrides.
Molt amargades, no?
Sí, sí.
Clara Segura, moltes gràcies pel passeig.
A tu.
Em vaig a parlar de futbol.
Vols venir?
T'ho deixo per tu.
Gràcies.
Ara tornem.
El matí de Catalunya Ràdio, Ricard Ostrell.
Descobreix els dissenys exclusius i els productes innovadors de les botigues Porcelanosa.
Peces de gran format, aixetes amb sistemes de control de consum, cuines d'inducció invisibles.
La casa dels teus somnis és a Porcelanosa.
I ara de l'1 al 16 de març aprofita els dies Porcelanosa amb descomptes molt especials.
Porcelanosa.
Saps que ara pots cancel·lar els teus deutes i gaudir d'una segona oportunitat?
Amb la llei de la segona oportunitat, digues adéu als deutes i comença de zero.
És el moment de recuperar el control de la teva vida.
A Libertats sin deudes estudiem el teu cas de forma 100% gratuïta i sense compromís.
Truca'ns o escriu-nos un WhatsApp al 622-83-5042 o visita libertatssindeudes.com
i descobreix com la llei de la segona oportunitat et pot canviar la vida.
Libertats sin deudes, 622-83-5042.
Obriu ja els ulls.
On som?
Al meu poble.
Però si és preciós. I tu sempre deies que era molt lleig.
És veritat, sempre deies això.
Bé, ara és bonic.
I quan va deixar de ser un poble lleig?
Quan vaig pensar que podia ser bonic.
Sí, home. Que tu penses que el teu poble pot ser bonic? I passa?
Divendres, 15 de març, Euromillones sorteja un pot especial de 130 milions d'euros.
Euromillones. No hi ha res més gran.
L'otariés et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.
Arriben els Wow Days de Mercedes-Benz a Quadis Autolica.
Els dies 14, 15 i 16 de març, aprofita els descomptes de fins un 25% en tots els models Mercedes-Benz amb vehicles de gerència, cortesia i quilòmetre zero.
Aprova't als nostres centres de Barcelona, La Maquinista, Sant Cugat, Sant Boi, Tarragona i Reus.
Wow Days, 14, 15 i 16 de març, a Quadis Autolica.
La ruta del desconcert 2024 fa parada a la Costa Brava.
Tres artistes molt diferents muntaran un bon serau a Sant Feliu de Guíxols.
Mama Duixa.
Joan Garriga.
I Flashy Ice Clip.
Vine al desconcert de Sant Feliu de Guíxols dissabte 16 de març a la Sala Las Vegas.
Entrada exclusiva amb invitació.
Demana-la al web o a l'app d'ICAT.
Occident, l'asseguradora que protegeix tot el que t'importa i patrocina tot, tot i tot al desconcert d'ICAT.
Els qui fan un rasca de l'11 per diversió, ben rascat.
Els qui sempre juguen plegats al rasca milionari, ben compartit.
I a tots els qui han guanyat un premi amb el rasca Cleopatra, ben celebrat.
A tots els qui jugueu als rasques de l'11, ben fet, ben jugat.
Perquè cada vegada que jugues als rasques de l'11, guanyes alguna cosa més important que un premi.
Guanyes millorar la vida de milers de persones amb discapacitat.
11. Ben jugat.
Juga't responsablement i només si ets major d'edat.
L'anigmàrius, amb Màrius Serra.
Avui l'anigmàrius feia compostos orgànics que t'envien sota terra.
I la resposta era amines.
La mina és un compost orgànic derivat de l'amoníac.
I els miners solen treballar sota terra, a mines.
1.026 dels 1.283 participants l'han encertada.
Per tant, dona 10 punts per a la Lliga.
Guanya el lot de Xocolates Torres, Ramon Terrés i Vilamitjana.
I avui també ens heu dit, matants, verins o purins.
Arriba la història definitiva de la gran gesta de Joan Pujol García, àlies Garbo.
Gràcies a gravacions fins ara inèdites amb la veu del toble agent,
el podcast de Briefing Garbo completa la història de l'espia més important del segle XX.
Els primers anys de la seva vida, fins a l'entrada als serveis britànics,
tot narrat pel seu amic Tommy Harris, en veu de Francesc Orella.
Cregui'm, sé de què parlo, i més endavant vostè també ho entendrà.
The Briefing Garbo, el podcast que demostra que la paraula és més poderosa que l'espasa.
A l'api web de Catalunya Ràdio i a 3CAT.
Celler Smaset, vins i caves directes del celler a casa vostra,
us ofereix la tertúlia esportiva.
Juga la pilota, cancela-lo, la toca per Rafinha, Rafinha a la lateral de l'àrea,
l'envia cap enrere, atenció i arriba Fermin, xuta Fermin!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Així començava aquest partit Carme Allovera, Joel Díaz, la que aturà el Ramon Besa.
Bon dia, com esteu?
Bon dia.
Bon dia.
Bon dia, Déu-n'hi-do, eh?
Esteu contents, eh?
Sí, però no sé què passa.
No, no, a veure, ahir va ser un partit que vam gaudir.
Sí, sí, sí, però després va arribar un senyor a la sala de premsa i ho va començar a embolicar tot.
I avui hi ha una sensació molt estranya que no hi hauria.
No se sap ni perdre ni guanyar, no se sap ni perdre ni guanyar, potser sí.
Ara, anem al tema.
Però el partit, a veure, centrem-nos un moment en el partit.
Ara parlem de les declaracions de Xavi, de la referència a l'article del Ramon Besa i tot plegat.
Vibrant.
Però el partit va ser vibrant, sí.
Vibrant, dinàmic, divertit.
Per fi algú s'ha entenat de què?
Per anar a guanyar anem a fer gols.
Anem a voler el gol, no voler la pilota.
Ja començo una altra vegada.
El gran debat.
És a dir, per mi, per fi va ser a mi aquest joves.
Ja no ens raonarem, perquè jo sé que Joel Díaz també s'ha enamorat.
Aquí com el Torquemada s'han enamorat tots de conversir.
Home, t'ho diràs, per favor.
Jo també una mica.
Però per mi, per mi, és a dir, per fi...
Guardeu aquest tall per d'aquí mig any.
Oh, que dolent que és.
No, no, no per ells, sinó per com...
Ara començarà la selecció espanyola,
quan seran com ha de formar-lo i ja està.
Ah, bé, bé, bé.
Això no està a la nostra mà.
Però per mi, que de veritat és...
Podem dir o no?
Quan tenim la pilota, anar a buscar el gol.
És a dir, a mi, la...
Com et diria, el descarament, com es diu?
Ara no sé si es diu així.
És a dir, la valentia que tenen els...
Lamin-Yamal, que ara li hem de dir el nom doble.
Lamin-Yamal.
No, li hem de dir perquè es diu així, Lloberes.
Ja sé, però...
Tu pensaves que Yamal era el cognom.
No, jo no pensava res.
Si Yamal és més curt, és més curt.
Lamin-Yamal, per exemple, Fermín.
És com si es digués Joan Ramon i tu li digessis Ramon.
Fermín, que se'n vagin de cara...
Càia't.
Que se'n vagin de cara barraca a buscar el gol cada vegada
i que no emprenyin els de darrere, per exemple,
com el Condé, que sempre li treia els espais i aquestes coses.
Jo estic feliç.
És a dir, per mi ja han descobert, espero,
que la manera...
No, no ho han descobert encara.
Val, val.
Jo seria...
Una flor no fa estiu.
És una flor, és una flor.
Vol dir alguna cosa.
No, no, jo penso que...
A vegades aquesta retenció que té el Barça
amb tot això del mètode
i tot això de jugar a la pilota
i tot això ens en descuidem.
A vegades, doncs, que hem d'anar a buscar el gol.
Ja està, és així.
I punt.
És a dir, de darrere a davant.
Quan tu pots pillar a contrapeu la defensa,
és això el que has d'anar a fer.
Ja està.
És un gran anàlisi tàctic i ja no hi ha res més a dir.
Laia.
Ahir s'esperava molt de...
Potser o què?
Ahir s'esperava molt de l'ambient de l'estadi.
Vam parlar molt perquè hi ha d'estar ple l'afició,
com respondria.
I l'afició va respondre bé,
però realment el millor va ser l'equip i Xavi ahir.
Perquè l'afició va estar bé,
però no va ser una gran nit europea dels aficionats.
Tampoc va haver-hi un esclat d'eufòria
quan es van classificar.
Jo em va sorprendre.
Però, en canvi, l'equip i Xavi va estar molt bé,
perquè era un partit que era difícil de gestionar les emocions.
Hi havia molta pressió en aquest partit i en aquesta eliminatòria.
És habitual.
Sí, però durant la temporada l'equip t'havia demostrat
que no havia respost bé a les pressions
o quan els partits eren complicats.
Jo crec que no era un problema de gestionar la pressió,
sinó realment de joc de futbol.
Però tot plegat.
Se't podia complicar quan comença la segona part,
que sempre hi ha moments difícils en l'eliminatòria.
Ho gestiona bé i Xavi sap calmar i sap fer els canvis
i intervé ajudant l'equip i calmant.
I calmant en el moment que necessitava el joc.
Sergi Roberto, diràs.
És a dir, perquè el Romeu...
Sergi Roberto, perfecte.
És a dir, és que aquí posem el paquet tot.
Sergi Roberto li va sortir extraordinari,
però Romeu diria que no tant.
Romeu és un jugador que ara mateix,
per les circumstàncies que sigui,
ha perdut la confiança en el seu joc.
I jo crec que ara mateix jo el veig un jugador
que quan surt al camp surt cagat.
Surt cagat perquè té por de cagar-la.
Ho diem per Joao Félix també en comptes de Rafinha,
perquè també no sé què dir-te.
Vull dir, el canvi encertat o no.
Jo crec que Xavi l'11 encerta molt bé,
gestiona bé el partit i els canvis també intervé.
Evidentment, no tots els canvis et poden sortir de la mateixa manera,
però de Sergi Roberto tampoc era un canvi, diríem,
cantat que tothom hauria fet.
I Xavi el fa, i Sergi Roberto.
M'agrada molt que un jugador que ha estat tan criticat i xiulat per l'afició
surt ahir, sap perfectament, entén perfectament,
perquè ell és coler i fa molts anys que és a la casa,
que és el que necessita l'equip, ho fa,
i ajuda l'equip a classificar-lo per quarts.
M'agrada molt que sigui ell.
Rabon.
Jo crec que és un equip ben pensat,
és un partit ben pensat, ben executat i ben corregit.
És a dir, totes les fases que tu tens l'has de visualitzar bé,
has d'enfrontar-lo bé,
i després, si les coses d'alguna manera es torcen, corregir-lo.
I per tant, crec que tant la intervenció dels futbolistes,
l'elecció de l'alineació, que era molt difícil,
totes les decisions que va prendre Xavi,
crec que van ser correctes, com deia la Laia, des de l'alineació,
i els canvis, especialment el Sergi Roberto,
que és un jugador que, com tantes altres coses al futbol,
havíem dit que era sobrer i que ja el podien haver facturat
perquè ha renovat en condicions molt escasses.
Em recordo una mica, per l'anàlisi que feia la Lloberes,
és veritat que els primers 30 minuts, podríem posar,
és el que diu ella,
però els últims minuts no és exactament el mateix,
és un joc molt més pausat, de possessió, de tenir la pilota,
que és quan entren més el Sergi Roberto
i quan entren més el Gundogan.
Ho dic perquè no pot jugar 90 minuts aquesta intensitat
un equip com el Barça,
no diré un equip a l'anglès que estigui més fet,
o ventaja és el ritme de la primera 30 minuts.
N'hi ha qui juguen, 90 minuts,
i més encara.
Però és per la qualitat atlètica.
El que vulguis.
Per tant, crec que des d'aquest punt de vista
el Barça va demostrar una cosa
que és la que devia demostrar,
que era superior al Nàpols,
i que per tant està on ha d'estar,
que és a quarts de final,
i que a partir d'aquí el que s'ha de fer
és una anàlisi serena
de que no s'ha fet res més
que el que s'havia fet el partit de nada,
que és quan el Barça havia d'haver sentenciat l'eliminatòria.
No es va fer,
però es va traslladar la pressió.
I aquí em quedo amb la reflexió
i el resum que va fer la sala de premsa
Pau Coversí,
que va estar tan bé com el camp,
que va dir
«hem combatut la pressió amb l'ambició».
I crec que no es pot ser més precís.
Aviam,
jo és dels primers partits d'aquesta temporada
en què surto del camp
orgullós de l'equip,
i és dels molts partits d'aquesta temporada
que després
l'entrenador del Barça
em fa passar molta vergonya
en roda de premsa.
A mi em fa l'efecte
que rodes de premsa
com la d'ahir del Xavi,
que la fa
«havent guanyat
i havent passat de fase a la Champions»,
són les que et demostren
que el Xavi no és un entrenador
capacitat per entrenar al Barça,
perquè té la pell molt fina
i l'ego molt fràgil.
És així.
No,
és perquè té un complex
en inferior i tant,
un segon lluberes,
la victòria d'ahir del Barça
és patrimoni dels jugadors,
és patrimoni del Xavi,
és patrimoni del club,
és patrimoni de tothom,
i és un moment per celebrar,
i no és un moment
per utilitzar la roda de premsa
per les teves reivindicacions personals.
A mi això em sembla lamentable,
no és ni la primera,
ni la segona,
ni la tercera vegada que ho veig,
i jo estic fart
que l'entrenador del Barça
em foti passar vergonya,
més encara quan és un tio
que s'ha passat la vida aquí.
No ho puc entendre.
No sé qui l'assessora
en matèria de comunicació,
no ho sé,
però em sembla lamentable.
Lamentable perquè,
a més,
hi ha un altre risc,
que és que treure pit d'aquesta manera,
a la mínima que tens
una mínima oportunitat
de treure el pit,
et situa en una situació complicada
si ara quarts de xampions
et toca el Manchester City
i et deixa el cul
com la bandera de Japó,
que és una cosa
que pot passar perfectament,
perfectament,
i llavors què diràs?
Què diràs?
La bandera de Japó,
4 anys.
Està molt mal assessorat
comunicativament aquest tema.
Després d'un partit d'ahir,
les al·lusions que va fer
l'article del Rebombès,
que ara en parlarem,
és com no saber
a quin lloc estàs
en el moment que ho fa,
és a dir,
jo no dic que si vol fer
que ho faci
i faci el que vulgui,
que hi ha la gana.
Un dia que guanyes
aquest partit d'aquesta manera
no pots anar a fer això.
A veure,
Emilia Pérez de Rozas,
hola, què tal,
com estàs?
Hola, què tal,
bon dia a tothom.
Com ho veus tot plegat?
Bueno,
yo estoy muy...
estoy muy dolido
y estoy muy triste
porque a mí me parece
firmo debajo
de lo que ha dicho Joel
y además
me parece que
de nuevo
Xavi Hernández
parece olvidar
la historia
del Barça
y de la misma manera
que el otro día
dijo que no había habido
en la historia
un presidente
como Laporta
o que se había olvidado
de Platko,
de Zubizarreta,
de Jarrah Mayets,
de tal,
cuando dijo
que los dos mejores
porteros del Barça
habían sido
Víctor Valdés
y Ter Stegen.
Ahora resulta
que
bueno,
tiene esta
salida
con Ramón
tal vez
olvidando
que Ramón
es todo
un referente
en el periodismo
en el periodismo
deportivo
en el Barça
es premio
Manuel Vázquez
Montalbán
del año 2010
reconocido
por el Barça
como un periodista
completísimo
que no solo
escribe de fútbol
que no solo
cuenta
los partidos
del Barça
sino que
es el propio
Barça
o sea
a mí
me parece
evidente
que
mi versión
es una versión
que está
absolutamente
supeditada
a mi cariño
a mi devoción
y a mi
amistad
con Ramón
para mí
Ramón
es único
y en ese sentido
creo que
es evidente
que los periodistas
también tenemos
que estar preparados
para ser criticados
solo faltaría
¿no?
pero
me parece
que de nuevo
se demuestra
que
Xavi
yo creo que
su familia
yo creo que
su entorno
yo creo que
Dupolo
que le asoció
mediáticamente
están
absolutamente
obsesionados
obsesionados
con las críticas
recibidas
que probablemente
o seguro
si las analizamos
puntualmente
en el momento
que se produjeron
no son ninguna mentira
en el momento
en que Ramón
escribió
aquella crónica
el Barça
era el bufón
de la Champions
sí
portava 4 anys
en el bufón
de la
de alguna manera
d'alguna manera
se parla de l'article
després que el Barça
apareix contra el Shakhtar
1 a 0
recordem que va ser
un partit desastrós
Xavi va dir això
en roda de premsa
es va parlar
en el seu moment
que érem el bufón
de la Champions
crec que és necessari
això
periodistes
que cobreixen
el Barça
que són del Barça
en teoria
és a dir
què fem
amb el bufón
de la Champions
què fem
pregunto
què fem
Ramon
abans
res em faria
més content
que el bufón
es convertís
en el rei
de la Champions
i m'ho hagués
de menjar
amb patates
això ja ho sé
però tu com estàs
com ho has rebut
tot plegat
fotut
estic fotut
com més
calent
no tant
perquè és el que passa
igual que quan fas
una crònica
en el moment
de bas
si la repassessis
en tornaries
a fer una
de nova
i per tant
ahir
tot amb el factor
emocional
el combats
perquè estàs
en actiu
quan
tornes cap a casa
i comences
a donar volta
i els missatges
i tota la història
et sac greu
sac greu
primer
que s'hagi personalitzat
perquè crec que és una cosa
que afecta altres companys
no només a mi
però va ser el Xavi
el que va fer
al·lusió a la crònica
si no hagués
si no hagués
fet la crònica
clar
perquè ell pot dir
que no es va referint a mi
però
aquest article
ja havia corregut
en el vestidor del Barça
i en altres llocs
jo en soc conscient d'això
i a més
havia tingut una conversa
justament amb el Xavi
i no estic desvetllant
res nou
en el sentit
que li vaig intentar
fer veure
que jo em podia haver equivocat
amb l'adjectiu
Xavi et vas escriure
quan va sortir aquest article?
sí
bé
vam canviar missatges
jo tinc una relació
correcta amb el Xavi
l'admiro
el respecto
però què et deia?
no
em deia que m'havia equivocat
i que no hi estava gens d'acord
i allò li vaig dir
però tu t'has llegit bé la crònica
no em fa falta
bueno no em fa falta
és que jo vaig referir-me
al bufón del Barça
al bufón d'Europa
perquè era un equip
que venia de perdre
amb el Liverpool
així es diu la crònica
i convido la gent
que ho llegeixi
el que havia passat a Roma
el que havia passat
amb el Bayern de Múnich
i al final
perd amb un equip
que acabava d'arribar
a Hamburg
que havia anat amb autobús
que està en una guerra
i dic
fins i tot els últims d'Europa
guanyen
no era un atac personal a Xavi
no era una
ara jo entenc
que el Xavi es pugui sentir dolgut
i entenc que
els barcelonistes
se sentin ferits
i demano disculpes
i perdó
si algú creu
que és una qüestió personal
però no és una qüestió personal
és una qüestió totalment periodística
però tu el que et dol Ramon
és això
és a dir
que hi vegi mala fe Xavi
un article que va ser
sí
perquè sobretot
que són del Barça en teoria
què vol dir això
que són del Barça en teoria
jo soc periodista
i evidentment
no amagaré
que també soc barcelonista
però em van ensenyar
que el periodisme
s'exerceix
intentant arribar
als llocs
o als fets
de la millor manera
més a prop que puguis
però sense formar-ne a part
jo sí que he format
part del Barça
en moltes coses
en moltes coses
que he intentat
col·laborar amb el Barça
i amb el club
des de fa molts anys
sense cobrar ni un duro
a diferència dels altres
que han sortit papers i històries
d'alguns altres
i a moltes altres coses
per tant
jo crec que he exercit
humilment el barcelonista
de vegades
en contra de la deontologia
professional
perquè un periodista
s'ha de plantejar
si ha de fer
determinats serveis
o determinats
coses pel club
simplement
per ser barcelonista
això al final
t'acaba passant factura
i em dol
perquè no sé
com corregir-ho
ni sé com païr-ho
entre altres coses
perquè això també provoca
un efecte d'amistat
de generositat
de molts companys
llavors la gent entra
amb el que és
l'amiguisme
amb el corporativisme
i això també em dol
jo estic molt agraït
a molts companys
que han sortit a defensar
però no m'agradaria
que això es convertís
en una qüestió personal
crec que s'ha d'oblidar
jo intento oblidar
no pensar
repeteixo
la meva gratitud
i admiració
cap a Xavi
com a jugador
com a persona
els meus respectes
com a entrenador del Barça
però també la meva capacitat
o la meva incapacitat
per analitzar partits
sabent que jo em puc haver equivocat
amb un anàlisi d'un partit
igual que ell es pot haver equivocat
amb un plantejament d'un partit
si tu creus
que aquella crònica
és el fruit
de moltes altres cròniques
que també podries anar recordant
llavors sí que tenim
un problema de desencontre
perquè jo veig el futbol
diferent a com ho veig ell
i ell el veu molt millor
perquè jo no deixo ser un periodista
i ell és un futbolista
ha estat segurament
el millor centrecampista
de la història
del futbol espanyol
i ha estat també
un entrenador
que acaba de guanyar la Lliga
jo no soc ningú
sóc només un periodista
que em llegeixen alguns
i m'escolten els altres
en canvi ell és l'entrenador del Barça
per tant m'agradaria
de fugir del cos a cos
simplement d'això
de demanar perdó
si s'ha sentit ferit
i demanar també perdó
als barcelonistes
als barcelonistes
que s'hagin pogut sentir
ferits o aludits
per un adjectiu
qualificatiu
que jo crec
que en el context
de la crònica
era correcte
per tant
si l'hagués de tornar a fer
el tornaria a fer
igual que
però vull dir
les cròniques es fan
i es fan
el moment que les fas
després no pots tornar enrere
és el que té el paper
és curiós
perquè totes les hòsties
que estic rebent
són de Twitter
no són d'articles d'algú
perquè el paper queda imprès
deixa l'estat
Ramon ensenyó
però vull dir
és quan queda al final
la petjada
de dir
a qui és
el paper encara té
aquesta virtut
però això és soroll
és el que diu l'Altsuel
és a dir
bueno sí
però vull dir
jo soc un maldestre
amb les xarxes socials
perquè tinc una edat
i amb moltes altres coses
no tinc
tinc una personalitat
segurament tova
però una cosa
que em van ensenyar
els meus pares
és no tenir rancúnia
mai
no conec ningú
que pugui dir
que jo tinc rancúnia
per tant
no tinc cap retret
al contrari
entomar-la
assumir que l'entrenador
està disgustat
demanar disculpes
perdó el que faci falta
i cap a casa
recollir els tristets
procuraré
no compareixer
als mitjans de comunicació
ho faig aquí
amb aquesta emissora
pel bon tracte
que tens sempre amb mi
Ricard
perquè és una qüestió
contractual
que venim
quan em toca
aniré ara
a Ràdio Barcelona
perquè em toca
perquè avui és el tomb
que fem la ràdio
i m'estaré a casa
perquè crec que
la millor manera
és oblidar-ho
pensar que el Barça
juga un partit
molt important
contra l'Aleti de Madrid
abans el divendres
que tingui un bon sorteig
a la Champions
i dic
seria l'home més feliç
del món
encara algú que aprensi
que sí que sóc un cínic
i un malparit
dir
que el bufó del Barça
que el bufó del Barça
acaba convertint-se
en el rei de la Champions
Ei, no, deixa'm dir una cosa
que per fi
per fi
jo una de les coses
que sempre he sigut crítica
i bastant
amb el periodisme
i ho sap el senyor Ramon Bessa
que passegem per la Diagonal
a vegades
i discutim
i ens reunem
i contrastem
per fi
és la definició
que jo sempre he demanat
és a dir
per exemple
trobar un periodista
o molts periodistes
no de samarreta
que jo sempre els he dit
de samarreta
és el que busquem
una mica
en la societat
és a dir
en aquest cas
és perquè el senyor Ramon Bessa
és molt sensible
però jo li dic
prens-ho com un bany de masses
mira
avui al Xavi
li ha agradat
és veritat
li ha agradat
doncs fotre
a mi
fotre't
diguem
ha disparat avui
i jo veure
que el senyor
ai
que el Xavi
és tan mediocre
amb aquest complex
d'inferioritat
que després
de l'alegria
d'ahir pels culers
vagi
i dispari
la paraula de bufó
perquè a ell
li va assentar malament
la paraula bufó
i ja està
és a dir
em diu molt poc d'ell
i ja està
és a dir
s'ha de quedar
s'ha de quedar aquí
perquè a l'hora de la veritat
penso que vosaltres teniu
la
com et diria
l'obligació
doncs d'això
d'informar del que hi ha
i tu en aquells moments
vas pensar que això era lo millor
i jo veig
i jo veig que t'ho estàs dolgut
i crec que no t'ho hauries
de prendre d'aquesta manera
i ja està
un moment
Joel
no
jo és que no sé
si ens n'adonem
que ahir va ser
diria que el primer partit important
del Barça
que funciona
i hauríem d'estar aquí
celebrant la cosa
parlant de Coversí
parlant de Fermín
i portem 20 minuts
parlant d'això
el tema
és que la culpa
que portem 20 minuts
parlant d'això
i això és innegable
és de Xavi Hernández
i de la seva
i de la
i de la
i de aquesta mena d'obsessió
o paranoia
que té amb la premsa
jo el que li voldria dir
al Ramon
i el Ramon
deixa'm afegir això
deixa'm afegir això
deia això també Xavi
això entre vosaltres
perquè veig negativitat
sí
no ho entenc
no ho entenc
no ho entenc
però ja ho veig parlar
és una guerra perduda
penso que
que l'entorn del Barça
ha de ser molt més positiu
molt més
molt més
estem davant d'una situació
que no s'explica la realitat
aviam
tothom sap que en l'ecosistema
del periodisme esportiu
de Barcelona
hi ha infaccions
això no ho descobrirem ara
el que aquí
el que aquí passa
és que Xavi
ell creia
que podia comptar
amb la facció
de periodistes esportius
de Barcelona
que són de la tendència
guardiolista
Xavi pensava això
perquè ell s'ha vist
ja s'hi veia com a jugador
hereu de guardiola
i ara s'hi veu
com a entrenador
hereu de guardiola
i s'ha adonat
que els periodistes
guardiolistes
amb gust
pel futbol guardiolista
no li han comprat
la seva idea de futbol
i això
ell li ha sabut molt de greu
i ho ha focalitzat
suposo
amb el Ramon Besa
però es tracta d'això
la pregunta és
l'entrenador del Barça
ha de portar
a la tribuna pública
aquestes
garretes
perdó
ridícules
d'ell
amb la premsa
això ho has de portar
a la sala de premsa
del Barça
o és un moment
per parlar d'altres coses
per exaltar la pedrera
per exaltar el conversí
per exaltar
el bon partit
que ha fet el teu equip
jo m'ho plantejo
de veritat
és a dir
un entrenador del Barça
ha de ser capaç
de tenir un ego
una mica més robust
per no caure en aquestes coses
però és que no està ni format
ni per això
és a dir
no està format
per exemple
pel seva exposició
de futbol
es van a formar a Catar
que jo sàpiga
per ser entrenador
en una acadèmia
que es diu
Aspire
d'acord
Yo creo que Ramón
hace bien
en tratar de aparcar esto
y de olvidarlo y tal
pero
bueno
yo creo que
Xavi
lo tenía muy pensado
yo creo que Xavi
tenía muchas ganas
de que llegara
este momento
es él
es él
quien siempre ha utilizado
la palabra guerra
siempre
con los medios
yo sé
porque
entre los compañeros
hablamos
y hay muchos compañeros
que tienen una gran afinidad
con él
e incluso han comido
con él
varias veces
para ver
que está
absolutamente
obsesionado
obsesionado
con la crítica
y con los periodistas
y muy
muy
muy
decepcionado
según él
por no haber
contado con el apoyo
total
para
para
para
esta porquería
lo siento
de temporada
que
que está
haciendo
y en cambio
y en cambio
va a señalar
como a rafarena
o pero
relaño
y en ese sentido
y en ese sentido
yo creo
que
yo personalmente
no me puedo tomar
como una
pataleta
que existe su
actitud
de ayer
yo creo que
él ayer
mandó un mensaje
y
y el mensaje
es
os tengo
en cuenta
a todos
y que
sepáis
esto
no ha
terminado
pero es
evidente
que tampoco
ha terminado
por el otro
lado
porque cuando
él ayer
vuelve a
fardar
de que somos
un equipo
de Champions
yo le diría
que somos
un equipo
de cuartos
de final
la Champions
empieza ahora
como muy bien dice
entre los 8
millors
d'aquest año
de Champions
¿me entiendes?
la Champions
empieza en los cuartos
de final
o sea que el Barcelona
si tiene presupuestado
llegar a cuartos
es porque es lo mínimo
que se puede
exigir
a un equipo
de millonarios
de casi
mil millones
de presupuesto
només
per afegir
a tota aquesta
qüestió
del bufón
i a l'article
d'Albesa
ara deia
l'Emilio
que ahir
no va ser
un cop calent
de fet
ens consta
que això
Xavi ho tenia
entre cella i cella
i que a la mínima
i ens consta
que si
fins i tot
que si ahir
anava
com va anar
Xavi
trauria
aquest article
del Ramon
de Bufón
perquè és una cosa
que ell té
marcadíssim
i que durant
tota la temporada
Xavi
sempre que
i al seu entorn
sempre que han parlat
del maltracte
que ha rebut
per la premsa
sempre ha sortit
aquesta paraula
Bufón
per tant
ahir no va ser
encalent
ell ho treu
a la segona
resposta
a la segona
pregunta
que li fan
ho té
pensadíssim
ho treu
també
ja
en la primera
entrevista
del Flash
i el que ahir
vaig
també pensar
és que
ell
moltes vegades
ens va dir
que aquesta pressió
de la premsa
estàvem fent
molt mal
al vestidor
i als jugadors
i en canvi
jo encara no he sentit
cap jugador
que hagi fet
cap referència
a cap crítica
ni article
de cap periodista
en cap moment
però dic
d'aquestes crítiques
que això li ha denunciat
que a ell
i su grupo
de trabajo
y sus asesores
y su familia
y tal
lo han desquiciado
este es el tema
monotema
feia gràcia
també la roda de premsa
que deia
que els jugadors
se'ls pressiona massa
que semblava
un cara i creu
era un cara i creu
però no per la premsa
perquè Joan Laporta
mateix
si no passaven a quarts
tenia un problema
econòmic
gravíssim
al club
realment
era un partit
molt important
pel club
però és que
Ricard
què volen
que sigui Disneyland
i que ens pensem
que mentre el món
s'acaba
anem aplaudint
com arriba Mickey Mouse
és que no entenc
Ricard
el propio club
se ha comportado
comunicativamente así
siempre
o sea
cuando
cuando
perdona una cosa
Emilio
Emilio
has de diferenciar
en aquest cas
jo crec que és just
diferenciar el club
del que vindria a ser
la banqueta del Barça
no no
ha sido contra la premsa
así
todo el año
bueno
jo
aquesta agressivitat
contra la premsa
no l'he vist
en cap altra àrea
del club
que no sigui
Xavi
y la banqueta
la conferencia de premsa
de Elena Font
con la información
publicada por el periódico
del Camp Nou
como fue
que tuvo
que tuvo
que el presidente
cuando
cuando intervino
en el programa
de RACU
como fue
que tuvo que intervino
en el colegio de periodistas
o sea
de verdad
es la estrategia
ya está
han decidido eso
no
només que yo creo
que también es un tema
recurrent
recordo
un dels mestres
del periodisme
com Alex J. Botines
que en el seu moment
va dir
jo estic regalat
al Barça
no es que el Barça
m'hagi comprat
i era un periodista
duríssim
recordo
cròniques
al diari de Barcelona
la culpa
fue de Cruyff
recordo
declarar
persona no ingrata
per el president Núñez
això va passar
recordo
una roda de premsa
de Bangal
dient
felicidades
señores de la premsa
el puto amo
de Guardiola
quan li va dir
tu tienes muy
tu eres muy negativo
desigit
curiosament
també un altre periodista
del país
que era Rafa Carbonell
és a dir
això es recurrent
i en la línia
de la Lloberes
amb aquestes passejades
això discutim
crec que és un moment
molt trist
pel periodisme
que estem en un moment
molt crític
molt fotut
i que ens estan preguntant
que jo crec que això
és on jo em revelo
com hem de fer la feina
la feina
hem de saber-la
fer els periodistes
no el que ens digui la gent
nosaltres tenim un ofici
ens han pagat per això
es paguen per això
igual que un és soldat
un soldador
un és fuster
o sigui el periodisme
és un exercici
no és fer el que es fa ara
anar enviant un tuit
i creient que ets periodista
i de dir
que el periodisme
però això és que no és nou d'ara
t'hi has trobat tu ara
però això fa molts anys
m'ha tingut una data
Ricard
no és per res
el fenomen Twitter
l'has d'ignorar
Ramon
no t'ha de condicionar això
perquè si no
no farà res
el temps del botines
no hi havia Twitter
i el temps del bengal
no hi havia Twitter
és a dir
hi havia altres mitjans
per expressar-ho
però et fa dir
el fet de fer les cròniques
del Barça
el fet d'estar al voltant
de la realitat
del Barça
fa moltes vegades
dues qüestions
una que no se'n parla
que és fer autocensura
que és no dir
el que penses
per no ferir sensibilitats
això de vegades
la gent no ho té en compte
i moltes vegades
dissimular
el que tu penses
per no acabar dient
el que tu vols
i això és un exercici
que és molt complicat
sobretot quan fas cròniques
que és un dels gèneres
que vull dir
els gèneres interpretatius
són els que estan més fotuts
perquè un segon
ja acabo
fer una crònica
vol dir entregar una crònica
perquè la gent es faci una idea
cinc minuts
o quatre minuts
el temps que et doni
el timing
que et dona el diari
i tu escrius
que no tens ni temps
de corregir
ni editar
ni tot res
no és una excusa
és dir que l'estat emocional
amb el que tu tanques
aquella crònica
per la pressió del partit
per la pressió del diari
per la pressió de tot
fa que moltes vegades
facis error
i a mi m'agradaria
que això hagués quedat
en una qüestió
que es pogués discutir
a nivell d'error
no com una qüestió
de dir
ho veieu
el que esteu fent
ho veieu
doncs no
mira Ricard
en el mismo momento
como dice Laia
en el mismo momento
en el mismo segundo momento
a la misma hora
en el mismo minuto
en que Xavi Hernández
estaba pensando
hoy es el día
lo voy a soltar
en ese mismo momento
Ramón estaba
apretando la tecla
para publicar en la web
una crònica
tremendamente elogiosa
y justa
con el trabajo
de Xavi Hernández
en ese mismo segundo
y cuando yo hablo
de recuerdos históricos
es que
en la cabeza
de Xavi
podrían estar
cientos
y cientos
y miles
de folios
de Ramón
elogiando
su fútbol
su manera
de entender
el fútbol
su manera
de querer
al Barça
y tal
y eso
no ha sido
tenido en cuenta
por Xavi Hernández
ni en el momento
de discutir
el calificativo
cuando le mandó
el whatsapp
ni en el momento
de ayer
de reflexionar
y decir
es que es Ramón
Besa Camprubí
o sea
es que a mí
eso
por eso digo
que yo
yo
personalmente
no lo olvidaré
porque yo creo
que es una cosa
es un error
que no solo
Joel
debe apuntarse
Xavi
que debe apuntarse
Edu Polo
que debe apuntarse
papá
que debe apuntarse
hermano Oscar
que debe apuntarse
su esposa
que debe apuntarse
todo el mundo
porque no han pensado
ni un minuto
los miles de folios
que Ramón Besa
ha escrito
elogiosamente
de Xavi Hernández
y por supuesto
como él ahora
está diciendo
todo lo que sabe
y se ha callado
¿me entiendes?
o sea
eso
va a la cuenta
del profesional
Deixem anar un moment
a la publicitat
ara tornem
Ara tornem
Actualitza't
amb el gran renove
de Mediamar
Let's go
Només fins al 19 de març
Estalviat 100 euros
en un portatil HP
amb processador Intel Core i 5
per 599 euros
Mediamar
La Villarroel
és aquí
corre Elin
que començaran sense tu
És que no entenc
per què d'anar al teatre
a parlar amb uns desconeguts
no sé qui són
ni què volen
que els coneixes tu
potser
ets massa confiat
geljar
La hòstia Elin
el teu nom surt al cartell
ho has de fer
Està bé
una vegada més
em sacrificaré
però tu
ho hauràs de fer amb mi
Per què sempre guanyes?
Perquè tinc raó
David Verdaguer és
Elin
una comèdia dirigida
per Pau Carrió
sobre perdedors
que aprenen a guanyar
sense el permís de ningú
Elin
a la Villarroel
Compra les entrades
a lavillarroel.cat
i a promentrada.com
012
La millor resposta
Que gran que està la Leia
Ja sabeu
a quina escola la portareu
Justament ahir
ens vam estar informant
sobre la preinscripció
Del 6 al 20 de març
s'obre el termini
de sol·licituds
per a la preinscripció escolar
per al segon cicle
d'educació infantil
i educació primària
i del 8 al 20
per a l'educació secundària obligatòria
Per una escola inclusiva
de qualitat
i amb igualtat
d'oportunitats
per a tothom
Fem l'escola que volem
Trobareu tota la informació
a preinscripció.gencat.cat
012
La millor resposta
Generalitat de Catalunya
Ara, si ets d'Ikea Family
els divendres tens dinars
berenars i sopars
amb un 50% de descompte
en els plats principals
És ben fàcil
Menges el restaurant d'Ikea
el divendres
i t'estalvies Helfton
és a dir, la meitat
Els Freedac
vull dir
els divendres
fes el suec
Paga la meitat
Més informació
a Ikea.es barra Catalunya
Problemes a la finca?
Conflictes entre veïns?
Gestió millorable?
A Finques Carbonell
administrem finques i patrimonis
des de 1929
i pel nostre servei
integral i proper
hem obtingut el segell
de qualitat
del Col·legi d'Administradors
de Barcelona
Si cerca un bon administrador
per la seva comunitat
Finques Carbonell
Ah, i si vol
també l'ajudarem
a vendre el seu pis
carbonell.com
Galeries del Tresillo
reactiva la Woman Week
per donar suport
als drets laborals
de les dones
Sent l'orgull de ser tu
i asseu-te
amb un descompte exclusiu
del 21%
només per les dones
en sofàs
butaques
matalassos
mobiliari
i decoració
Aquesta setmana
Sent l'orgull de ser tu
i asseu-te a Galeries del Tresillo
i a Galeries del Tresillo
.com
La Bruna
és una nena
amb una imaginació
desbordant
Un dia, però
perd la confiança
en el seu imaginari
i comença
a buscar la felicitat
fent el que fan
els altres
Finalment
descobreix
que tots
som únics
i especials
i que per ser feliços
necessitem
les nostres
pròpies ales
Vull ser com soc
de la companyia
Creixent amb Art
arriba al Teatre Casino
La Unió de Vidreres
el 17 de març
Més informació
a escenafamiliar.cat
Atenció, jurat
posarem un on-field review
perquè valoreu
la possibilitat de premi
Atenció, sisplau
Reverse Left
a poc a poc
Reverse Left
amb l'aposta decidida
per generar
llenguatge esportiu
en català
Veiem?
Superslow
on es veu punt d'impacte
es veu clarament
l'adaptació
a l'actualitat
dels nous formats
D'acord?
Sí?
Acabem
High Behind
que demostra
com comparteixen
la passió
per l'esport
amb l'oient
Estem d'acord?
Sí?
No, no, no cal
sens dubte
hi ha premi
hi ha premi claríssim
el concedim
El Tot Costa
de Catalunya Ràdio
està guardonat
amb el Premi
Ràdio Associació 2024
com a millor programa
de ràdio
de dilluns a divendres
a les 7 del vespre
Tot Costa
amb Jordi Costa
i Sònia Gelmà
Catalunya Ràdio
Em toca?
Sí
Perfecte
No, voldria dir una cosa
jo no soc periodista
de formació
no hi tinc la carrera
per tant no puc parlar
com a periodista
no soc futbolista
tampoc
per tant tinc molt poca autoritat
per dir les coses aquí
però una cosa
una cosa que sí que soc
és consumidor de Barça
de premsa Barça
absolutament obsessiu
des que tinc ús de raó
llavors
el que sí que tinc
tinc 43 anys
tinc una certa perspectiva històrica
Doncs s'explicaràs ara
a la vida
No, no, no
Espera, espera
que és important això
Jo, com a persona
que no ha deixat de consumir
premsa esportiva
durant 30 i escaig
d'anys
relativa al Barça
crec que no s'ha
hi ha pocs entrenadors
a qui s'hagi criticat menys
i que hagin estat
més respectats
per la premsa
que Xavi
o sigui
això és una cosa
que aquest missatge
s'ha de donar
és a dir
Xavi s'està sentint
molt atacat
i molt pressionat
però ell
ell no sé per què no ho sap
perquè s'ha passat
tota la vida aquí
però jo sí que ho sé
a Xavi se l'ha protegit
moltíssim
se l'ha pujat
pujat cap al cel
moltíssim
que es van treure els manaments
pel que hem enxivat
aquí en l'11
en l'11 de la Laia Tudel
Home, quan va arribar
en Xavi
era com a El Salvador
i vam fer un muntatge
però el reconeixeu
Saps qui també va arribar
com a Salvador
de l'estil
en un moment
en què veníem
de gent que se suposava
que estava marxant
de l'estil
Van Gal
Què va fer Van Gal?
Es va adonar
que els periodistes
que ell creia
que el recolzarien
que eren els cruifistes
doncs el van començar a criticar
perquè allò que veien
no era el que ells esperaven
de Van Gal
Van Gal
es va encarar
amb els periodistes
i la va cagar
la va cagar
es va posar tota la massa social
ell solet
en contra
el roda de premsa
qui era jugador
d'aquell Barça de Van Gal?
El Xavi
el Xavi ho veia
cada dia això
i està fent
exactament el mateix
és que és del gènere tonto
però llavors
no, no, no
hi ha una cosa
per a ti
que la vull posar
amb d'allò
llavors m'estàs dient
que tu no et pots
enfrontar
al poder del periodisme
és a dir
tampoc no ho tergiversem
si no és enfrontar
és ser una mica intel·ligent
és ser una mica intel·ligent
i és veure
on tu poses el focus
i acabes de passar
la ronda de Champions
celebra que tens un planter
que et treu les castanyes del foc
celebra que has plantejat
molt bé
com han jugat
els dos centrals
els dos laterals
celebra això
però no donis tu carnassa
aquí estic d'acord
no donis tu carnassa
igual que el Van Gal
donava carnassa gratis
al periodisme
estic d'acord
el pitjor de tot ahir
és que el Xavi
va posar per davant
l'obsessió personal
a l'interès
i el benefici col·lectiu
perquè és un partit
que avui hauríem pogut
estar parlant
dels joves
del joc
de molta cosa
de la felicitat
de classificar-se
per quarts
i ell
es va equivocar
en aquest aspecte
trobo
perquè va focalitzar-ho
en una obsessió personal
perquè insisteixo
tant de vols jugadors
del Barça
llegissin després
els partits
les cròniques
de Ramon Besa
de l'Anaïs Martí
del Joan Domènech
no cal
no cal
tampoc
és a dir
el jugador
millor que l'Husquidés
l'Husquidés
l'Husquidés
no no
et vull dir
que realment
quan Xavi parla
que estan afectadíssims
per la pressió de la premsa
tant de bo
és fos perquè han llegit
les cròniques
no passa això
i tant de bo
Xavi llegís les cròniques
que es feien
de Setién
de Ronald Koeman
de Valverde
del Tata Martí
de tots aquests jugadors
que ell ha tingut
allò sí que era crualtat
allò sí que era crualtat
però que a Xavi
li deia que no havia ni llegit
la crònica
és que si tu llegies la crònica
se li ha quedat amb el titular
llavors dius
però què estem fent
jo avui m'he rellegit
la crònica del Ramon
i he pensat
però si Xavi firmaria
les tres quartes parts
de la crònica
perquè és un diagnòstic
del que va passar al partit
que perfectament Xavi
després ho diria
que no ve d'ara
diguéssim
que és una situació
que portem temps vivint
el Barça a Europa
des de fa
des de fa uns anys
jo s'ha de ser pensant
exactament
sí que diré
una cosa
que potser pot ajudar
a entendre
és veritat que el Xavi
acaba sent reconegut
un gran jugador de futbol
quan rep la distinció
a l'Eurocopa
com el millor centrecampista
i li ve
de Luis Aragonès
que és el seu gran tutor
que és el mateix
que va passar
amb Del Bosque
després
quan li va fer
la gran confiança
i les grans relacions
que van tenir
és a dir
Xavi no només
era ben vist
per la premsa de Barcelona
sinó per la premsa
de Madrid
perquè hi havia
la premsa més propera
a l'Atlètic de Madrid
amb el Luis Aragonès
i la premsa
més propera
al Madrid
el cas del Del Bosque
és a dir
és un jugador
entrenador
que a diferència d'altres
ha tingut
un marc
un punt de partida
de consens
a partir d'aquí
la gestió que s'ha fet
com a entrenador
jo crec que tu no pots jutjar
hi ha hagut molts jugadors
que quan han fet
d'entrenadors
s'han estat més qüestionats
o no
és a dir
hi ha hagut un entrenador
com Marco Van Basten
que era una de les meves debilitats
que quan va arribar
a la selecció holandesa
jo recordo
que va estar a l'Eurocopa
que va començar a jugar
amb un doble pivot
i jo anava en conferències
de premsa
que allà és que
les t'arracaven cada dos per tres
tu vas a la selecció del Brasil
i no t'explico
el que és
és a dir
tinc la sensació que Xavi
moltes vegades
no sap on és
o no sé què espera
és possible que s'hagi de canviar
la política de comunicació
no ho sé
però no crec que ningú
hagi estat
tal com ell se sent
tan focalitzat
com que si fos el mal
i que això l'ha aportat
o l'ha condicionat
perquè això sí que és trist
m'agradaria pensar
que la seva decisió
d'anunciar la dimissió a la carta
no és precisament per això
que hi ha altres raons estructurals
perquè si és per això
llavors sí que seria
una gran decepció
perquè de la mateixa manera
que a mi em toca afrontar
una crítica
i em toca afrontar
ho faig
i dono la cara
no dic que avui no vinc a la reunió
m'explico
la gent s'ha de defensar
on s'ha de defensar
amb els arguments
que s'ha de defensar
el que no s'hi val
és a la carta
tu quan et toca
et toca
aquesta és la grandesa
que ha de tenir
Ramon
Xavi marxa el 30 de juny
i a més
està fent un manual
no sé si marxa
no no
jo m'ho he de creure
jo m'ho he de creure
no pot ser un farol
això perquè seria
una falta de respecte
no sé si marxa
Xavi marxa el 30 de juny
i el que està fent
a més
pel proper entrenador
que vingui
de com no s'ha de gestionar
la relació amb la premsa
des de la sala
de premsa del Camp Nou
no sé si marxa
però jo només
voldria separar dues coses
i així no
socorro
estoy
senyor
sí sí que hi és
però és que hem d'acabar
hem d'acabar
és que
estoy convencido
que van a tratar
de convencerle
de que se quede
bé jo no ho crec
però bé
tens 20 segons
ah d'acord
que separem ja
d'una vegada
per totes les dues professions
és a dir
encara que hagin de confluir
perquè el periodisme
i l'esport
en aquest cas
però ni uns ni altres
s'han de sentir
afectats
bueno
afectats
per
diguem
les decisions
que es prenen
és a dir
Xavi
és
o intenta ser un entrenador
que no ho acaba d'aconseguir
del Barça
i per tant
el que pugui dir o no
Ramon Bessa
entén-me
encara que
ja saps
5 segons
per la teva institució
però
en aquest moment
jo crec que
Xavi
a la aire
i tu pel que pugui dir
Xavi
el canet
m'entens
moltes gràcies
Joel Díaz també
laia Tudela
Emilia Pérez de Rozas
i Ramon Bessa
moltes gràcies
Namasté