en aviat como sea posible, porque la situación
que sea de premergencia
no quiere decir que esté bien,
sino que lo que acaba es tomar medidas.
La parte de sensibilización la puedo entender,
aquí podríamos entrar en debate si es una buena medida para sensibilizar,
si hay otras medidas, etc.
Pero en este caso, que la percepción
sea el que hace tomar la decisión,
es lo que no entiendo. El que usted está diciendo al final
es que la Agencia Catalana de la Aigua no dice una
xifra buena en este sentido.
Yo estoy hablando de xifras, de dades.
Sí, sí, sí, no estoy hablando de dades.
No, jo ja li he respost.
És a dir, nosaltres
el que pensem és que en aquesta mesura
es redueix el consum
en els equipaments municipals, i per tant com a Ajuntament
fem un pas endavant, i que
conseqüentment
la gent quan vagi a casa seu també farà unes dutxes
més reduïdes. És a dir,
és una baula, una cadena.
D'aquesta manera, que si tu mantens
les coses com fins ara, doncs
segurament el consum d'aigua ni baixaran
els equipaments municipals ni baixaran els llars.
En aquesta mesura baixen els equipaments
municipals, i probablement serà
també dels llars. I, alcalde, què passarà
amb les escoles?
Amb les escoles, nosaltres, la majoria
d'escoles, ara mateix, no tenen
dutxa a les escoles municipals.
No, però és a dir, no. Vull dir,
amb els nens que vagin, diguéssim, amb aquests equipaments esportius
a fer classes de gimnàs, no es podran
dutxar, entenc.
No, és que nosaltres, a les escoles
públiques de la nostra ciutat,
l'educació física es fa en les mateixes escoles.
No es fa en aquests equipaments esportius.
I, en el cas de les piscines,
que hi ha activitats, diguéssim,
extraescolars que es fan a les piscines,
es manté la dutxa de platja,
que se'n diu, que permet que, quan
sortís, doncs, es netegis el clor, i, per tant,
tot el tema de la salut es pugui,
diguéssim, mantenir i preservar.
D'acord? Llavors, jo crec que aquí no hi ha
cap inconvenient.
Però els nens es podran dutxar, diguéssim, després de l'activitat física
a les escoles?
És que no, a les escoles públiques,
això no, li torno a dir,
a les escoles públiques, que són els edificis municipals
sobre els quals nosaltres tenim el dret
a decidir què hi pot passar,
els infants no s'hi dutxen, val?
A partir d'aquí, el que facin en escoles
concertades o privades, que sí que tenen
el tema de les dutxes activades,
doncs nosaltres el que hem fet arribar
a aquestes escoles, i això no ho hem fet ara,
si no fa un mes, és una petició
que intentin reduir el màxim
l'ús de les dutxes
en aquestes escoles, i a partir d'aquí
la decisió recau en les direccions
d'aquest centre, o quan la Generalitat
prengui les decisions que hagi de prendre
a partir del Pla de Sequera, doncs
veurem què passa.
Lluc Salellas, alcalde de Girona,
gràcies per acompanyar-nos, que tingui un bon dia.
Molt bé, gràcies a tu.
A veure, el que em sembla
és que el que diu l'alcalde de Girona
és començar a fer alguna cosa,
i que té un efecte, diríem, de visualitzar
que efectivament estem davant
d'una situació de Sequera.
Amb això estem d'acord, amb això hi estem tots d'acord.
Ara, la situació de Sequera
no ha començat aquest mes de gener d'un 2024,
és a dir, fa molt temps
que sabem que estem malament.
Sembla que les mesures
han costat molt de començar-se a prendre,
i al final és l'ordre
de les mesures, no?
És a dir, dir a les criatures
i a la gent, no et dutxis, dutxa't a casa,
o és no et dutxis i no et dutxis a casa.
No sé si acaba sent
la primera millor bona solució.
No et dutxis, aquest és el missatge, eh?
No sé, tu, és una qüestió higiènico-sanitària,
em semblaria molt més important.
Ho dèiem ara abans de començar la tertúlia.
Ara veig que la Diputació de Tarragona
està dient que els ajuntaments
posin al dia la seva xarxa d'aigües,
que aquí, diríem, hi ha 10 milions
que reclamen a Valperte
a través del Ministeri dels Fons Europeus,
que Osona també demana ajuts
per poder veure què és el que està passant, no?
Diríem que aquí hi ha 120 milions
de la Generalitat.
En fi, totes aquestes dades.
Però a mi em sembla que el més important
és que l'aigua no es malbarati,
no per tant per les persones,
que ja ho podem veure,
i no sé si no dutxar-se és la solució, eh?
Sinó justament a les canonades.
Quantes fuites hi ha en els pobles?
I em parlàvem amb el Potcercós i em deia
és que això els ajuntaments
tenen o no tenen aquesta competència,
però que s'hi posin,
és a dir, que s'hi posi tothom
empenya qui té la competència
on hi ha els diners
i s'arreglin les canonades
on se'n va un 40% o un 50% d'aigua.
És una barbaritat d'aigua.
Això a mi em sembla
que hauria de ser molt primer
que dir a la gent
no es dutxi al gimnàs,
perquè tampoc li diuen
que es dutxi a casa
on gasten més.
A dir,
totes les voltes que puguem donar
sobre aquest tema
no seran prous,
perquè és un tema
d'una complexitat
i que ens afecta el dia a dia.
És a dir, no?
Hi ha coses que les veurem
dintre de 3 mesos o un any,
però aquesta vegada
ens afecta el dia a dia.
Però a mi em fa la feita
hi ha una cosa que és racional.
És a dir,
no tothom va al gimnàs,
no tothom va a un pavelló esportiu,
però tothom és a casa.
Per tant,
aquí hi ha discussió.
Comença per casa.
La gent ha de sortir
a dutxar de casa,
creia que aquell alcalde
de Barcelona no,
simulant-lo,
però crec que és una mesura
que ha pres l'Ajuntament
més per conscienciar
i ho ha deixat clar.
No afecta gimnàsos,
afecta, en aquest cas,
a pavellons esportius.
Primera.
Segona,
és evident
que aquí hi ha un problema
que l'ús domèstic
és el menor.
Aquí tenim ús industrial,
ús agrícola,
però,
alerta,
no podem prescindir
tampoc de l'ús agrícola
i l'ús industrial.
És a dir,
hem de menjar,
els pagesos han de poder cultivar.
És d'una complexitat
el tema
que és una manta
que es queda curta...
No,
però sí,
per exemple,
del model.
Per exemple,
les macrogranxes
consumeixen un volum d'aigua
molt, molt, molt elevat
comparat amb altres granges.
Sí, sí,
jo no diré pas que no.
Potser sí que estem atacant
el model,
però el model també vol dir
les infraestructures
quan els agents del marge esquerre
del Ter,
per les pomeres
que consumim,
pomes de Girona,
han de poder regar.
Els hi treus o no els hi treus?
És a dir,
el tema
és d'una complexitat
perquè afecta a tot.
I ens afecta ja.
No és allò que dius
dintre d'un temps.
I, per tant,
les mesures que es prenguin
totes seran poques.
Aquesta és una.
Segona,
hi ha mesures
que són de consciència.
I és veritat,
jo crec,
m'agrada que no sé xifres,
però estic convençut
que la gent ha pres consciència.
I la gent està prenent mesures.
Majoritàriament,
no tothom,
però l'està prenent.
Però preparem-nos
perquè l'escenari
no és precisament afal·legador.
I, per tant,
això anirà a pitjor.
I, per tant,
totes les mesures de consciència
seran bones.
Però la gent ha d'aprendre,
i ha de ser conscient,
repeteu-ho la paraula
amb l'aira de consciència,
que estem en una situació
crítica.
Creu, sí, sí.
Crítica.
Mira, tenim el telèfon
a Pep Juncà,
que és el delegat
de les Terres Ironines
de l'Associació d'Empreses
de Catalunya
d'Activitat Física i Fitness.
Pep, bon dia.
Tenc aquí que es vegi això.
Pep, hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Què li sembla
les paraules
de l'alcalde Lluc Salelles?
Bé, doncs, a veure,
vagi per endavant,
que des de DECAF
som conscients
que hi ha una sequera
important al nostre país.
Ens preocupa a tots
com a ciutadans
i pensem que, per tant,
tothom s'ha de fer responsable.
Això com a punt de partida.
Per altra banda,
també creiem
que les instal·lacions esportives
i l'activitat física
s'ha de promoure sempre.
I tot allò
que pugui anar
en contra d'aquesta promoció
acaba tenint efectes negatius
tant a la salut física
com mental de la població.
Què s'està proposant?
S'està proposant
que la gent es dutxi a casa
i no als centres esportius.
Nosaltres defensem
i estem convençuts
que la gent gasta
molta més aigua
quan es dutxa a casa
que quan ho fa
als nostres centres esportius.
Però no tothom
va al gimnàs.
Fa anys,
fa anys,
que el sector privat
ha fet els deures.
Hem reduït
el consum d'aigua,
hem posat sistemes
de recirculació
a les nostres centres,
airejadors a les dutxes,
reduint la pressió,
fent més eficients
els cicles de rentat
de les piscines,
entre altres motius
perquè tota reducció
de consum d'aigua,
especialment la calenta,
ho és també d'energia
i per tant
té un impacte molt important
en els costos finals
que han de suportar
els centres esportius.
Jo no n'estic tan convençut
que en el sector públic
s'hagi estat treballant
durant tant de temps
en aquest sentit.
Per tant,
nosaltres creiem
que hem de preservar
la possibilitat
que la gent
pugui fer activitat física
i han acabat
es dutxin els llocs
on menys aigua es gasti
i aquests
són els centres esportius.
Queda clar,
Pep Junca,
gràcies per acompanyar-nos.
Merci.
És delegat
de les Terres Ironies
de l'Associació d'Empreses
de Catalunya
d'Activitat Física i Fitness.
Agnès Marquès.
Hola, bon dia.
Mira,
a mi em grinyola,
no sé si us passa,
quan diuen
que hem de fer aquest missatge
perquè la gent
prengui consciència.
Diuen,
anunciar mesures restrictives
només perquè...
Jo tinc la sensació
que ens tracten
una mica com nens petits
i em rebel·lo una mica,
perquè penso que podem,
com a societat,
aprendre una mica abans.
I després també em plantejo,
és clar,
estem en poques setmanes,
ens diuen,
d'arribar al límit de l'emergència,
que és aquest 16%
de reserva hídrica
a les conques,
catalanes,
i, clar,
jo penso,
ostres,
si això ho traspassem
a l'economia domèstica,
si tu comences
a prendre mesures dràstiques
quan et queden
només el 16% dels calés,
ja vas tard,
no?
Ja vas tard,
ja dius,
ja realment,
ja estic tocant,
estic tocant-os.
Jo crec que això
de les dutxes
no és la solució,
però sí que s'ha de començar
per algun lloc.
I jo prefereixo,
crec que,
tot i que ara
en parlàvem abans
amb en Joan
i és veritat
que la situació
és tan complexa
que sembla molt fàcil
de dir
i molt difícil de fer.
Però,
per exemple,
les mesures que s'han anunciat
aquesta setmana,
compte que d'aquí,
si passem del 16 cap a sota,
càmpings i hotels
es quedaran sense piscines
aquest estiu.
Clar,
en aquest sector
t'estàs carregant
tota la prerreserva.
O sigui,
estem entrant en uns mesos
on moltes famílies
arreu d'Europa
planifiquen les seves vacances.
Ara segur que hi ha
un ciutat holandès
que té la seva
mobile home
que està dient
on la poso
aquest estiu?
Vaig a un càmping
de Catalunya
o em vaig al País Basc?
Doncs,
home,
si em diuen
que potser no hi ha piscina
el mes de juny
a Catalunya,
doncs me'n vaig al País Basc.
Se'ls fa un mal enorme.
Jo entenc que s'ha de dir
que estem en una situació
extremament complicada
però em plantejo
caram,
potser seria millor dir
estem molt malament,
estem molt malament,
prendrem mesures
en qualsevol moment
i ser diligents
a l'hora de dir
doncs mira,
d'aquí dues setmanes
ja passarà això
i no anunciar un escenari
que no saps si és real,
que s'atcarrega
tota una planificació econòmica
quan a mesos vistes
és que pot ploure.
I canviar.
Ignasi Guardans.
Bé,
jo començo per la part
dels gimnasos.
Em sembla un error,
em sembla un greu error.
Primer,
perquè efectivament
això que estem dient
no es fa per un càlcul racional
del que això pot suposar
d'estalvi,
sinó per una concepció
estatista
de dir,
bueno,
enviem un senyal
a la civilització
que no ens escolta prou
per la via més fàcil
que és aquestes entitats,
no?
Perquè així doncs
ja s'ho aplicaran a casa.
És a dir,
això,
hi ha aquest element
d'infantilització
de la ciutadania
i hi ha un element objectiu
que és que efectivament
això farà mal
en l'esport
i farà mal
a la higiene
i farà mal
a la salut pública,
i per tant a l'hora
de fixar prioritats
i l'ordre per on
hauríem de començar
doncs em sembla
un greu error
i jo en aquest sentit
teniu ple, ple suport
en el delegat
que heu entrevistat.
Crec que efectivament
els gimnasios
han fet tot un esforç,
han fet un esforç
de reciclatge d'aigua,
etcètera,
i per tant em sembla
que no tenir cap ni peus.
És una recomanació
que fa l'Ajuntament,
diguéssim,
però no hi ha una sanció
perquè no té competències
per fer això
l'Ajuntament de Girona.
Però transmet un missatge
que no toca,
també estic bastant d'acord
amb aquest tema
que l'anticipació
de mesures
d'aquí en quants mesos
que poden fer molt de mal
doncs també em sembla
poc responsable
com es presenten
i torno a subratllar
el que deia la Silvia Coppola
perquè ja en parlàvem
l'altre dia
que és el tema
de les canonades públiques.
És a dir,
hi ha molta aigua
que es perd aquí
i jo encara no he vist,
potser no estic prou informat,
un pla d'urgència,
un pla d'emergència,
un desviament pressupostari
en el sentit
de treure partides
d'altres cops.
Aquest missatge de crisi
que ens estan intentant
transmetre als ciutadans
de dir,
escolteu,
cuidado,
de canviar les pràctiques,
etcètera,
on és els ajuntaments?
On estan els ajuntaments
que estan canviant
els seus pressupostos,
que estan traient
a funció,
empleats
de determinades funcions
per anar a revisar
les canonades?
És a dir,
on tenim un equip
d'emergència
a tot Catalunya
revisant les canonades?
Perquè és molta,
molta,
molta,
molta aigua
la que es perten
les canonades
tal com estan plantejades.
I jo no veig,
veig que tothom
que és complicat,
és que les competèn,
i no sé què,
com si això fos
construir una cosa
amb mentalitat xinesa
que la farem d'aquí cent anys.
No, no,
l'emergència ha de començar
per aquí.
I quan es vegi
que hi ha aquesta emergència,
doncs aleshores sí
que la ciutadania dirà,
escolta,
potser sí,
posem-nos totes les piles.
Però aquesta sensació
que els únics
que han de reaccionar
són els ciutadans
a casa seva,
mentre que les administracions
públiques
segueixen fent
les seves coses normals.
No hi ha cap canvi
seriós amb això.
No es fa absolutament res
més que bla, bla, bla,
a mi em sembla
una vergonya
i és contraproduent
perquè efectivament
crea desencant
en els ciutadans.
Estefania Molina.
Sí, jo crec que sou benèvols
quan dieu això
que ens tracten com a nens
o que és una mesura infantil.
Jo crec que al contrari,
el que estan fent
és prendre mesures
que no serveixen per res
de fons,
perquè no és,
com estem dient,
el fons real del problema,
no és l'embargadura
que et dutxis a casa
o al gimnàs
del que solucionarà la sequera.
Per a mi que passa
com amb la pandèmia,
que de vegades
es prenien mesures
que no servien per res,
senzillament perquè hi hagi
la imatge que s'està fent
alguna cosa.
I això el que denota
és la total incompetència
de les administracions
a qui estigui competent
tot això
del que està passant
a Catalunya.
A prendre mesures
que serveixen
per distreure
el debat públic,
que emprenyen a gent
amb raó,
perquè la gent sent
que aquest no és el tema
i que a més a més,
i de retruc,
et fan sentir
com si fossis
un ciutadà
que passa de tot
i que no sap tenir
mesura
del consum d'aigua,
el que revela és això,
que no hi ha pla bé
i que per tant
quan vingui realment
el problema gros
que comentava
l'Agnès,
quan això comenci
a afectar realment
a la gent
que s'hi deixa els diners,
doncs es dirà
que sí,
que es van prendre
moltes mesures,
quan tots sabem
a què porten
aquestes mesures,
a res.
I això ja comença
a ser un cicle.
El que trobo positiu
és que per primera vegada
a Catalunya
des de fa molt de temps
amb aquest problema,
amb el tema
de l'informe PISA
es comença
a exigir responsabilitats
i fiscalització
als governants
perquè portaven
molts anys
que no era així,
portaven molts anys
que la culpa
era de tothom,
menys de la Generalitat
o menys
de les administracions
catalanes.
La culpa era de Madrid,
la culpa era d'Espanya,
la culpa era
de qui fos.
Mai era culpa
de la Generalitat.
I ara es demostra
que potser
en el tema
de gestionar
doncs no són un 10,
són un 5 respat.
I per últim,
hi ha països
que són autèntics deserts
com ara Israel.
Això de les sequeres
ho desconeixen,
no saben què és.
Per què?
Home,
perquè han trobat formes
de solucionar el tema.
Diuen,
no,
va envair els alts del Golán,
em deia un dia el Sergi Sol.
Israel té aigua
envaïnt els alts del Golán
i sense envair-los
perquè té una infraestructura
capaç de depurar
l'aigua del mar.
Per què no es plantegen
solucions
d'aquesta mena?
Perquè crec que el problema
és...
Hi ha un pla
que s'està treballant,
diguéssim,
el que passa és que és una cosa
que hem anat tard.
Exacte,
el tema
el que revela
és que no s'han gestionat.
A veure...
No,
que ningú gestiona anys vista,
és a dir,
no,
s'ha gestionat per la immediatesa.
La política dona
el resultat que dona
a corporell.
Estes decisions
s'haurien d'haver pres
fa 15 anys.
Amb una alegria
i una frivolitat
a tot plegat
que no s'han pres mesures.
Aquesta aigua
que ens estem bevent
aquí mateix
és del mar, eh?
I ara,
perquè és del mar, eh?
De salada, eh?
Sí, sí.
És a dir,
això ho ve a dir.
Hi ha hagut una inversió
de salenitzadores importants.
Si es presen a la dimensió
que s'havia de prendre
des de...
Faltaria més
que no s'hagués fet res.
Un dia per l'altre,
primera.
Faltaria més
que no s'hagués fet res.
Home,
i no justifico,
més aviat denuncio,
que és que quan tenim
la pressió sobre,
som-hi tots,
començant
per les administracions.
Quan plou,
relaxa tothom.
Hem vist un efecte similar
en el cas
de la preu
de l'energia elèctrica.
És a dir,
hi havia un moment
que les empreses
de plaques fotovoltaiques
no donaven l'abast.
Ara estem,
quan que ha baixat el preu,
estan acomiadant gent.
Perquè ja ningú
vol plaques fotovoltaiques.
Hi ha un efecte humà.
I les administracions
són culpables d'això.
Fins a cert punt,
no no fem una mínima.
Acabo, acabo.
Mesures s'han emprès.
I després,
el que no podem fer
és poc o bo gros.
Queda clar
que no afecta gimnasos.
I aquí estem dient
rotundament
que afecta els gimnasos.
No és veritat.
Aquí fa menys.
Ha quedat clar.
Però en segon lloc,
mesures se n'estan prenent
des de fa temps.
I després,
aquí podem dir
que el tema turístic
no s'hauria de dir ara
sinó que s'hauria de dir abans.
Dintre duts mesos,
segurament,
si hagués estat al revés,
faríem la reflexió al revés.
Això s'hagués hagut d'avisar
tres mesos abans
o mig any abans.
Crec que la situació
és d'una dificultat tal
que s'ha d'estalviar aigua,
evidentment,
tothom.
És evident que hi ha mesures
que són més de consciència,
però que les administracions,
totes,
estan prenent mesures.
No tinc cap dubte.
És a dir,
des del punt de vista
d'accelerar tot el problema
de desal·lació,
que la desal·lació
no és només posar la desal·ladora,
és fer arribar la corrent elèctrica,
presa elèctrica,
fer-te'ns veïns
que estan en contra
perquè resulta
que tenen una torres d'alta tensió a prop
o tenen una central d'alta tensió.
Tot és d'una complexitat alta,
però que mesures
se n'estan prenent
aquesta administració
i els ajuntaments,
tothom n'estan prenent,
des de fa temps,
home, no fotem.
Segur que en prenen,
però que no n'hi ha prou
i que s'han pres
o es prenen tard.
Tu dius,
fins que no em plou,
com era allò,
m'hi quedava massa a Santa Bàrbara,
però aquí és al revés.
Sí, sí, és al revés.
I l'administració ha de fer...
Això és així.
...ha de prevenir
que la sequera
no és una cosa
de fa tres dies
ni tres mesos.
És a dir,
aquesta és la clau.
Llavors,
cada dia hauríem
d'estar parlant aquí
d'aquesta mesura,
d'aquesta altra,
d'aquesta altra,
de vostè es posa
un dispositiu a la dutxa,
segur que pot existir,
això deu existir,
i només li cauran
en translitres
amb no sé quant temps.
Posi un circuit curt
de la rentadora,
posi un circuit curt
del rentaplats,
és a dir,
totes les coses
que pot fer la població,
però sobretot,
no, home,
que no es malbarati l'aigua
a les canonades,
què fa la indústria
i després l'agricultura,
que ara ho hem dit
com de passada.
Mira,
aquesta setmana
vaig assistir
a una màsterclass
que va fer el president
de Vallformosa,
Josep Grells,
a la Universitat Pompeu Fabra,
i parlava del percentatge
de ceps
que aquest any
es moriran
per falta d'aigua,
per tant,
no entrarà
aquest raïm
a les bodegues,
en el cas d'ells
que tot és
de raïm català,
això comportarà
que no es puguin fer
no sé quants milions
d'ampolles de vi,
això farà
que els pagesos,
per tant,
reduiran
els seus ingressos
i les empreses també,
i acabava demanant
als estudiants
que eren
de direcció estratègica
com ho fem,
és a dir,
i aquest és un exemple,
podem parlar
de la indústria també,
però quin pla hi ha
per això,
quin pla hi ha per això,
jo,
si se m'ha passat
i resulta que hi ha un pla,
però alguna cosa
s'ha de poder fer,
no?,
jo penso que l'administració
està per ajudar
a resoldre els problemes
de la ciutadania,
no perquè et diguin
ara vostè no es dutxi
per dir-ho així,
no pots començar per aquí.
Sí, sí,
no,
és que estic molt d'acord,
el que passa és que,
esclar,
un us escolta
i ens escoltem
aquí el que estem dient
i un repassa
on han estat
les prioritats
d'aquesta administració
durant els últims 10 anys,
no?,
on han estat
les reunions de treball,
on han estat
les prioritats,
cap d'elles
han estat sobre això,
ni sobre tots aquests temes,
i per tant aquí
ni hi ha un llibre blanc
sobre la sequera
i sobre l'aigua,
ni hi ha un pla estratègic
a 10 anys
que es podia haver fet,
imagineu,
doncs mira,
per posar una data
sobre la taula,
potser es podia haver fet
el 17,
es podia haver fet
a l'octubre del 17,
per exemple,
per posar una data
sobre la taula,
en aquell moment,
imagineu que unes quantes reunions
en aquell moment
s'haguessin fet
del 17 al 24,
del 27 al 24
tindríem unes quatre inversions
fets,
però al cap
estava amb altres coses,
les energis
estaven amb altres coses,
els recursos
estaven amb altres coses
i segueixen estant-ho ara,
segueixen estant-ho ara,
o sigui,
aquí efectivament
estem parlant d'això,
però seguim veient,
escolteu
el discurs
de fi d'any
del president
de la Generalitat,
escolteu les seves prioritats,
a veure quantes n'hi havia
que tinguin a veure
amb aquests temes,
escolteu-lo,
escolteu-lo ara,
amb la sequera,
amb la sequera,
el plan PIS,
etcètera,
torneu a escoltar
el president de la Generalitat
i les seves renes de premsa,
a veure on té el cap.
Sí,
en va a parlar,
d'això,
en Nasi,
totes les compareixences
que ha fet
ha sortit d'aquest tema.
No,
no les compareixences
quan el criden a parlar d'això,
no,
quan parla de realment
ell per què està,
quines són les prioritats,
on va aquest govern.
Sí, home, sí.
Bueno,
per tant,
efectivament,
escolteu,
jo crec que hem de parlar
ara del present,
efectivament,
podem plorar,
com en diu en castellà,
llorar per la letxa derramada,
doncs mira,
ja tenim a Catalunya
molta letxa derramada,
molta,
molta,
molta,
però intentem no plorar-ne més
perquè ens deprimirem tots,
no?
Aleshores,
en aquest moment
el que cal és que tothom
es posi a les piles
i torno a dir,
primer,
les administracions públiques
amb responsabilitat pròpia
i en primera persona,
en lloc d'anar fent
mandats als ciutadans
que diuen,
bueno,
així és a veure si,
si els ciutadans
es posen les piles
mentre nosaltres
ho reaccionen
mentre nosaltres
anem fent
el que hem fet sempre,
no?
9 i 21.
Anem a canviar de tema
perquè aquestes últimes hores
hem sentit
de Mariano Rajoy
parlar de l'Operació Catalunya
i si pot o no
ser imputat,
ha dit això?
Para condenar
a todos los que nos opusimos
en su día
a lo que se hizo
por parte de los golpistas,
pues,
es la constitución
en el Congreso
de los Diputados
de tres comisiones
de investigación
con el objetivo
de a ver si sacan algo
que ya les digo
que lo tienen muy crudo
para luego
acudir a los tribunales.
Això deia Mariano Rajoy
aquesta nit
el sentíem
després d'una conferència
que feia
i també tenim
altres declaracions
d'aquest matí
que afecten també
el que està passant
ara mateix
a la política espanyola.
Tania Tapia.
Vinga, Tania,
ànims.
No,
doncs no tenim
a la Tania,
doncs ja la recuperarem.
En tot cas,
són declaracions
de la ministra Rivera
parlant del jutge
del Tsunami Democràtic.
Yo sería muy cauta
con respecto
a la manera
en la que se está
pronunciando
este juez
que, como digo,
nos tiene
acostumbrados
a que siempre
se incline
en esta misma dirección
que, evidentemente,
tiene una implicación
política importante
y suele salir
a colación
en momentos políticos
sensibles.
De l'electualitat política
en parlarem
després de la publicitat
d'aquí a tres minuts
al Matí de Catalunya Ràdio.
Al Matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Aquí a Quadis Aeremotors
tenim clara
quina és la millor forma
de començar l'any.
El volant d'un Kia Sportage.
Aquest gener
compra el nou
de quilòmetre zero
a d'ocasió
a les nostres botigues
del Maresme
o Barcelonès
i o Baix Llobregat
i conduiràs
el millor cotxe
de l'any 2023
per un preu únic.
El Kia Sportage
t'espera
a les nostres instal·lacions
o a Quadis Aeremotors
boners.
Amb un rasca de l'once
sempre rasques una mica.
Una mica?
I per toques una mica?
Doncs, per exemple,
riure una mica.
Una mica de bons moments
i potser molts d'euros.
Fins a un milió.
Doncs dóna'm un rasca.
Amb els rasques de l'once
pots guanyar momentassos
i premis de fins a un milió d'euros.
Rasques de l'once.
Rasca el moment.
A tots els que jugueu a l'once,
ben jugat.
Juga't responsablement
i només si ets major de l'edat.
Sóc Junts Cundé,
jugador del Barça.
Sóc Alexia Potellas,
capitana del Futbol Club Barcelona.
Amb la Fundació Barça
anem més enllà de l'esport.
Acompanyem els infants
amb malalties.
Prevenim la violència
a les escoles.
Ajudem a trobar feina
a joves en risc social.
Donem suport
a persones refugiades.
Jo vaig més enllà de l'esport
amb la Fundació Barça.
Bienvenido al Dream of the
Mis hijos están con una moto
y necesitan desfogar.
Con cientos de metros
para volverse locos.
Con toboganes.
Con mira mamá de bomba.
Y con mira cariño.
Sin niños.
Cada moment
té el seu creuer.
Deixa't assessorar
i estalvia fins a un 60%
per la teva reserva anticipada.
Amb nens gratis
i sense despeses de cancel·lació.
Consulta en les condicions
i reserva l'ara
a la setmana del creuer
de viatges al cort inglès.
Eso que tú me das
es mucho más
de lo que pido.
Per tot el que ens dones
t'ho mereixes tot.
I més.
Gamma Mas
de Volkswagen.
Ara amb més equipaments.
Pintura metalitzada,
càmera posterior,
sistema bits àudios,
sistema d'arrencada
sense clau
i més.
Tot de sèrie.
Descobreix Mas
a Volkswagen Pones.
Volkswagen.
El 9 de juny
és dia d'eleccions
al Parlament Europeu.
Si ets resident a Espanya
i ciutadà de la Unió Europea,
pots votar.
Per fer-ho,
has de figurar
el padró municipal
i manifestar la voluntat
de votar fins al 30 de gener
si no ho has fet anteriorment.
Consulta-ho al teu ajuntament
i segueix les instruccions
enviades per l'oficina
del cens electoral.
Trobaràs tota la informació
al 900-343-232.
Ministeri de l'Interior.
Govern d'Espanya.
Interior.ga.pones.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Tres de Rivera la sentíem
a Televió Espanyola
aquest matí.
Tania Tàpec
és el que ha dit
sobre el jutge García Castellón.
Recordem que és el jutge
del Tsunami Democràtic.
Sí, després que hagi tirat
per terra el recurs
de la Fiscalia
i mantingui aquesta acusació
per terrorisme
contra Rovira i Carles Puigdemont
ha estat molt clara,
fins i tot.
Ha sorprès la seva contundència
i els periodistes
li han repreguntat
en dues ocasions.
Ja hem mantingut
el mateix discurs.
Creu que aquest jutge
té una certa inclinació
a prendre decisions
en moments polítics
sensibles,
decisions que tenen
també implicacions
polítiques.
Teresa Ribera,
recordem que és vicepresidenta,
però a més aquest cap de setmana
s'incorpora
a l'executiva del PSOE,
guanya, per tant,
pes dins del partit
i que ha anat
més enllà
de l'habitual discurs
del govern espanyol
quan pregunten
sobre decisions judicials
que normalment
es queda
en allò de respecte
amb el que diuen
els tribunals.
Doncs aquí ha anat
més enllà
i ha apuntat
que és un jutge
que es mou,
diguéssim,
per intents polítics
o per motivacions polítiques.
Que yo sería muy cauta
con respecto
a la manera
en la que se está
pronunciando
este juez
que, como digo,
nos tiene
bueno, pues
acostumbrados
a que siempre
se incline
en esta misma dirección
que evidentemente
tiene
pues una implicación
política
importante
y suele
salir a colación
en momentos políticos
sensibles.
I tot això,
9 i 26,
recordem que
es fa en un marc
en què s'està negociant
la llei d'amnistia
perquè comença a caminar
a aquesta hora
el Congrés dels Diputats
però no està del tot
tancat l'acord
entre el PSOE
i els independentistes
sobretot, de fet,
en aquest punt
en el qual
la pregunta és
si l'amnistia ha d'incloure
o no
els delictes de terrorisme.
I que està perfectament
interrelacionat.
Ahir es van pactar
les esmenes
que Esquerra i PSOE
havien pactat
i que també
les va acabar votant junts
però van quedar fora
les esmenes relatives
a blindar
el delicte de terrorisme
en aquesta llei d'amnistia.
Què és el que diuen
els independentistes?
Sense aquestes esmenes
el jutge García Castellón
pot tirar aquesta
acusació endavant
i que la llei d'amnistia
no pugui afectar
a Carles Puigdemont
i Marta Rovira.
De moment
el PSOE
no està per la labor
però encara tenim temps
perquè s'acabin
posant d'acord
en esmenes d'última hora.
Com ho veieu?
Estefania Molina.
Aviam,
diversos elements.
Jo crec que
la principal preocupació
que hi ha
amb la llei d'amnistia
és que els independentistes
tenen por
que això es freni
en algun moment
o que no es pugui aplicar
o que es dilati massa
i això no només té a veure
crec jo
amb l'aplicació de l'amnistia.
Per mi que també té a veure
una mica
amb l'objectiu de Junts
que és
quan vinguin eleccions catalanes
poder amenaçar
de trencar amb el PSOE
fer la gran performance
dir
oh senyor
ens han enganyat
no hi haurà referèndum
cosa que
obro parèntesis
ja sap tothom
tanco parèntesis
i aleshores
no poder
deixar anar aquest govern.
Per mi que el problema
és aquest
per una banda
l'interès de Pedro Sánchez
que l'amnistia
trigui a aplicar-se
als tribunals moltíssim
i que això duri
tota la legislatura
perquè tots sabem
que un cop hi sigui
Junts pot amenaçar
de trencar
amb el govern.
Però al marge d'això
hi ha diverses coses
de les que s'estan debatent
que no són ben bé
com diuen els independentistes.
Un dels elements
quan ells diuen
que ara
han introduït esmenes
i agilitzaran
que els jutges
no puguin presentar
qüestions prejudicials
això no és cert.
Els jutges poden presentar
qüestions prejudicials
sempre al Tehuà
a les instàncies superiors
i això paralitzarà
l'amnistia.
I no és perquè siguin
jutges pre-americans
que poden tenir dubtes
en molts casos
de l'aplicació
de l'amnistia
o que cadascú
consideri el que vulgui
però ja d'entrada
això no és cert.
Després
el tema del terrorisme
i el jutge García Castellón
també és
de sobres conegut
que hi ha un temor
que qualsevol investigació
relativa a terrorisme
al tsunami
aquesta persona
que va morir
a l'aeroport
s'obri una causa
si no està oberta allà
contra Puigdemont
Rovira
per terrorisme
i no es pugui aplicar
l'amnistia.
Jo sí que crec
que
com s'està
formulant la llei
tampoc
o com la volien fer
els independentistes
tampoc ho deixava clar.
Crec que
la principal proposta
que va ser la del PSOE
això d'emparar-se
a la directiva europea
era segurament
la proposta més lògica
per què?
Perquè la directiva europea
sobre terrorisme
entre cometes
és més laxa.
No, no és terrorisme
una causa oberta
per terrorisme
has d'estar condemnat
per terrorisme
i clar
si Puigdemont no torna
no se'l pot condemnar.
Jo crec que
bàsicament
estem en aquest moment
de com blindar-ho tot
però compte
perquè moltes de les coses
que s'estan dient
no són certes.
Tampoc era cert
quan va dir
l'independentisme
que del decret
de Pedro Sánchez
havien tret això
que els jutges
no podien presentar
qüestions prejudicials
ho digui el decret
de Pedro Sánchez
de la setmana passada
o no
això és directiva comunitària
és dret comunitari
es ve fent
a l'estat espanyol
i és dret comunitari
per tant
aquestes idees
d'això serà rapidíssim
això
cap jutge
ho podrà impugnar
i si algú ho impugna
és un prevaricador
estan comprant
el seu propi relat
perquè no té per què ser així
ja ho estic dient
poden presentar qüestions
i que el tràmit sigui lent.
De fet aquest cap de setmana
és que la República
ara confirmarà
el candidat
la presidència
de la Generalitat
Pere Aragonès
perquè diuen
que tampoc contemplen
que Oriol Junqueras
pogués presentar-se
és a dir
que la llei amnistia
pugui ser efectiva.
Sílvia.
A veure
em sembla que parlaves
de Mariano Rajoy
i les declaracions
de Mariano Rajoy
amb la situació
que està creant
ara García Castelloni
que s'hi referia
a la ministra
i em sembla
que és la mateixa cosa
és la mateixa cosa
és a dir
Rajoy
el que va fer
és treure
un problema polític
de la política
i de la seva responsabilitat
i li va passar
als jutges
i en bona part
encara hi és
és a dir
quan tu judicialitzes
una situació política
el que passa
és que després
els jutges
no et tornaran
la qüestió
i en realitat
diu
això
és terrorisme
no és terrorisme
diu
ho titllarem
de terrorisme
per què?
perquè hem de fer
el caldo gros
és a dir
hem de fer
el mateix
que ara es veu
amb els papers
amb els sons
és a dir
és una operació
d'estat
és una operació
d'estat
per tant
això seria
al revés
que és el que volem
aconseguir ara
per part d'aquest jutge
o d'aquells
que hi estan en contra
doncs que
el Sant Cristus Grossos
Puigdemont
Marta Rovira
i tots els altres
que estan en l'exili
els que estan aquí
diríem que encara
estan inhabilitats
això no vagi de pressa
i se vallen de recites
aquest és l'objectiu
que tenim
i per tant
mirem quins instruments
utilitzem
legals
no legals
distorsionem
fem veure
que si el turista
el turista francès
que em perdonin
em penso que es va morir
d'un atac de cor
diríem no
de dos
en fi
que ja tenia unes complicacions
anteriors
diríem
saps
per tant
primer quin és l'objectiu
i després
mirem
amb quins instruments
i ara
a propòsit
d'aquests dies
tots els documents
que hem vist
que han sortit
canvien alguna cosa
és que jo crec
que jo ho tenia
amb descomptat
li tenien els uns
i els altres
per tant
ara això es fa evident
on s'arribarà a això
i el PSOE
diu
arribarem-nos
a les últimes conseqüències
diu
per d'on
de van passant
és a dir
actua la justícia
o no actua la justícia
si no actua la justícia
això és por xou
res més
Ignacio Guardans
home
jo començaria pel final
el trobo molt divertit
si ho dic
que els mateixos
que s'aixequen
dient
s'ha judicialitzat
el tema del procés
ara consideren
que efectivament
tot el que ha estat
una actuació
en alguns casos
discutible
i en altres
clarament il·legal
i fes la frontera
entre una cosa i l'altra
de la policia
doncs
això s'ha de judicialitzar
és a dir
judicialitzem
o no judicialitzem
que el mateix dia
que estem
intentant
alliberar de responsabilitat
els desviaments
de fons
per l'amnistia
pel procés independentista
estem a la vegada
intentant
que vagin a la presó
tota una sèrie de persones
que el que feien
era impedir
que això passés
per vies il·legals
però és el que estaven fent
em sembla bastant surrealista
que estava res
en aquest moment
però vaja
al marge d'això
si parlem exclusivament
de l'amnistia
a veure
en tot sistema democràtic
els parlaments
fan lleis
i els jutges
les interpreten
i això és el que té
la base
la base fonamental
del sistema
del sistema
de separació
de poders
tal com està muntat
amb qualsevol matís
i precisió
en funció
de les constitucions
però els parlaments
fan les lleis
i els jutges
les interpreten
pel moment
en què el parlament
intenta fer la llei
i decidir
com s'ha d'interpretar
i condicionar
el jutge
el que ha de fer
i el que no pot fer
i anar tancant
les possibilitats
el jutge
doncs està envahint
el terreny
que no li correspon
de la mateixa manera
que quan el jutge
intenta manipular la llei
doncs estaria
alterant el contingut
de la llei
i això és com ha de ser
i això és el que
en aquest moment
s'està intentant
que no sigui
arribant a uns punts
una mica ridículs
d'anar redactant la llei
abans de dir
el jutge no podrà fer
el jutge no podrà
no sé què
dius
escolti
el jutge farà
el que ha de fer
i vostè no té ni autoritat
ni legitimitat
de cap tipus
ni constitucional
ni ètica
ni res
per donar instruccions
al jutge
vostè estableixi
unes normes
i el jutge
les interpretarà
i això és el que passarà
amb la llei d'amnistia
facin el que facin
a més enllà d'això
s'està efectivament
ho explicava molt bé
l'Estefania Molina
enganyant la ciutadania
dient que vas
he de treure unes menes
sobre la qüestió prejudicial
doncs ara els jutges
ja no podran
suspendre
el procés
si fan una consulta
al Tribunal de Luxemburg
és fals
fals
amb totes les lletres
grans
fals
perquè efectivament
qualsevol jutge
que planteja
una qüestió prejudicial
a Luxemburg
podrà aturar
el procediment d'amnistia
i això
l'únic que s'estava fent
era posar-ho per escrit
per deixar clar
i donar una certa protecció
si es vol
social
o dintre del procediment
en els jutges
ara això s'ha tret
i aleshores
tindrem el discurs
que estan prevaricant
no, no, no
estan prevaricant
estan aplicant el dret
i a més a més
si mireu
que us recomano
que ho llegiu
també tots els oients
l'informe que han fet
els lletrats
de la Comissió de Justícia
que em sembla
tal com està el pati
un informe valent
els lletrats
de la Comissió de Justícia
del Congrés
que posen
en condicional
perquè per això
són lletrats
i no són jutges
són lletrats
i aleshores diuen
podria ser que
això és el que fan lletrat
podria ser que
podria ser
que aquesta amnistia
contradís
el dret europeu
i diuen clarament
per què
ara no es farà
el rotllo jurídic
i aleshores diuen
i per tant
per fer una amnistia
com aquesta
el que s'hauria de fer
és canviar la Constitució
per tant
que hi ha fonaments
per anar a consultar
a Luxemburg
que ningú en tingui cap dubte
i que això es farà
que ningú en tingui cap dubte
i que això
s'ho pot suspendre
a l'amnistia
que ningú en tingui cap dubte
i per tant
en aquest moment
el que estem
és amb una cosa
de cara a la galeria
de cara d'uns
protegir-se les esquenes
de cara als altres
davant de la pròpia parròquia
perquè quan això
es quedi paralitzat
durant un temps
paralitzat
o sospès indefinidament
no ho sé
però durant un temps
paralitzat
sense dubte
en els tribunals
doncs cadascú ho pugui dir
doncs jo us ho havia dit
i l'altre pugui dir
tu no has fet la feina
que hauria hagut d'impedir
que això passés
i per tant
crec que hem d'anar
per feina
parlar més de la sequera
parlar del que afecta
els ciutadans
de veritat
no
és que no crec que sí
jo no crec que
la vida no són compartiments
estancs
m'enteneu?
la vida no està feta
però Ignasi
és veritat que l'amnistia
pot arribar a rebaixar
una mica també
coses
de la política
de normalitzar
segons què
o no?
jo crec que no
jo quan vulguis
parlem de l'amnistia
a fons
l'amnistia
no rebaixarà res
l'amnistia
tornarà a introduir
a l'acció política
i a la panorama polític
gent que hauria d'estar
en el millor dels casos
indultat
però inhabilitat
però fora de la presó
però inhabilitat
i en altres casos
doncs probablement
també potser a la presó
potser paguen
una sanció econòmica
en lloc de presó
i en lloc d'això
els tornarem a tenir
en el panorama polític
i per tant
jo crec que no
que no aporta res
l'amnistia
en aquest país nostre
i que només farà mal
però vaja
això és una opinió personal
però aquesta és una
jo separo això
de l'element més jurídic
que estava plantejant
que és que efectivament
independentment
que ens creguin
que l'amnistia
arreglarà tots els problemes
del país
i farà molt bé
i ens reconciliarà tots
i serem tots
molt convallà
a partir d'ara
és una possibilitat
ens donarem tots les mans
ens estimarem
gràcies a l'amnistia
no ens hem estimat
no ens podem reunir
ni ens estimem fins ara
per un moment
reacció del Partit Popular
a les paraules
de la vicepresidenta
tercera del govern
que abans sentíem
sobre el jutge Castellón
diu Borja Semper
a través del Twitter
que una vicepresidenta
acusant a un magistrat
de prevaricació
és l'atac del govern
a la divisió de poders
sí, diga-siga Estefania
sí, sí
bueno
sobre el que deia l'Ignasi
que ens abraçarem tots
faré una broma
ja ho va dir Ayuso
que si l'amnistia
és tan bona
perquè no es van abraçar
Puigdemont i Pedro Sánchez
del Parlament Europeu
però això era una ironia
òbviament
aviam
sobre el tema
de què passarà
després de l'amnistia
mira, jo crec
que hi ha una realitat
l'independentisme
creu
que pot tornar
a una pantalla
del 2012
i ja ni tan sols
m'hi poso
en si l'independentisme
tornar a aquesta pantalla
per tota la desafecció
que sabem que hi ha
de gent
que tenia la il·lusió
amb la República Catalana
o l'Estat propi
jo crec que
ja som conscients
que per part de l'Estat
i aquí també
cal fer propòsit d'esmena
hi ha una dreta
pressionant
per donar a entendre
que avui en dia
el Pacte del Majestic
seria un delicte
i jo sempre ho dic
a la mínima
que demanen
4 concessions
4 competències
encara que s'estigui
d'acord o no
es munta un escàndol
impressionant
i jo crec
que el relat
de la dreta
és imparant
perquè molta gent
d'esquerra
també ho pensa
per mi que el procés
va introduir
unes tensions
centralitzadores
en una part
de l'esquerra
que segurament
és gent que pensa
com Felipe González
o com
la vella Guàrdia Socialista
que no
que no es poden
fer aquests favors
de gent
que va intentar
fer lleis
per trencar Espanya
i per tant
aquest ideal
de tornar
en aquella pantalla
crec que per part
de l'Estat
ara mateix
les aigües
estan mogudes
i després
per la banda
dels independentistes
jo crec que
el que pensen
Esquerra i Junts
és que a mig termini
el seu votant
comprarà això
de no
en realitat
amb aquests
intercanvis competencials
estem fent
república
estem fent independència
quan el que estan fent
és convergència
però crec que
volen vendre
aquesta idea
ara ens rearmarem
de competències
per tornar
a aquell escenari
i per últim
del tema jurídic
crec que també
una cosa important
que preocupa
és el tema
de les ordres
de detenció
és a dir
que aquestes
decaiguin
en el cas
que s'estigui
aplicant
l'amnistia
o mentre els jutges
estiguin
revisant
l'amnistia
que això
s'apliqui
de forma automàtica
però insisteixo
i aquí estic
amb l'Ignasi
s'està venint
ja un relat
que tot està
lligat
i ben lligat
i si alguna cosa
no funciona
són els jutges
que estan prevaricant
i sincerament
això és mentida
que la gent
es miri molt bé
les informacions jurídiques
perquè crec que és
el que volen
els independentistes
que si això
descarrila
és culpa
de quatre jutges
ahir parlava
d'una font
important de Junts
diguéssim
i insistia
que tot
és molt incert
vull dir que
deia que
literalment
que el recorregut
diguéssim
encara no té final
Joan
és que a mi
fa l'efecte
que
podríem dir
que Catalunya
sobreviurà
els seus il·lusos
enterradors
perquè
aquí ja es dona
per finiquitada
a moltes coses
però hem d'omplir
el focus
i això no és un problema
només de la llei
d'amnistia
aquí el que estem vivint
és una guerra de fons
entre el PSOE i el PP
pel poder
descarnadament
i ara per la conjuntura
electoral l'independentisme
ha anat a parar al mig
i la llei d'amnistia
està al mig
però ahir veien
com el senyor Marxena
del Suprem
ni recriminava
el Constitucional
el seu intervencionisme
però això és una guerra
de fons entre els poders
i nosaltres
estem aquí
a Catalunya
i als independentistes
com diu l'Estefanía
que ho posa tot el mateix sac
doncs estem al mig
i aquesta guerra
és de fons
i el PP
en el fons
sap
que ha de trobar
una solució política
per tot això
ho sap
de la mateixa manera
que el PP
va començar a jugar
a cuquetejar
amb el tema
d'il·legalitzar
partits independentistes
i sembla que ja s'ha oblidat
ja no es parla
ja no es parla
ara el PP
sap que el tema
de l'amnistia
per la fórmula que sigui
s'ha de trobar
una solució política
a tot el procés
que es va generar
a partir del referèndum
però especula
per desgastar el PSOE
i ho estem vivint
aquesta és una
la segona foto
és que hem de tenir clar
que la justícia espanyola
és una justícia
que sospita
aquí poden dir
el que vulguem
de la justícia
o de la independència
o del poder judicial
però aquí
una part de la justícia espanyola
majoritària
ha pres partit
pel Partit Popular
i el senyor García Castellón
és un exemple d'això
és un home del PP
que en el seu moment
el van destinar a Europa
algunes prebendes
com a jutge
a nivell europeu
el van retornar
per controlar
les causes de corrupció
que tenia el Partit Popular
i ara l'estan utilitzant
en aquest tema
i ell està anant
més enllà
del que dóna
la racionalitat
si no entrem
en aquest context
de que una part
de la justícia espanyola
ha pres partit
pel Partit Popular
i ara dic
que la justícia
està polititzada
esclar que està polititzada
ha pres partit
que és un pas
molt més enllà
quan dius això de prebendes
ja sé
un moment
un moment
no parlarem tot això
alhora
les proves
les proves
que el Partit Popular
ha controlat
una part del Consell General
del Poder Judicial
i la prova és
que per això no el renova
perquè encara el controla
això no en parlem
aquest és el context
i hem de moure'ns
i hem d'analitzar
la situació
de la llei d'amnistia
també en aquest context
no és només un problema
de la pressió electoral
que puguin fer
el Congrés de Diputats
i Independentistes
estem vivint
una lluita d'escarnada
a l'estat espanyol
on hi ha gent
com el Partit Popular
que ha utilitzat la justícia
per beneficis polítics
breument
si no realitariament
no estiguessin
diríem a prop
de les tesis
del Partit Popular
Rajoy no hauria passat
el conflicte
als jutges
llavors
a qui els passa
per què ho passa
la justícia
per què li faran la feina
és que per què li faran
la feina bruta
bruta
he dit bruta
breument sisplau Ignasi
no no
que aquesta cosa
que el García Castellón
jo no puc discutir
si aquí hi ha terrorisme
no n'hi ha
podem discutir
us un debat
que podem tenir
aquesta idea
que el terrorisme
només es posava
amb esquemàtina gent
no
el terrorisme
també és l'amenaça
d'intentar subvertir
per mitjans violents
terra lliure
de terrorisme
que només va posar
amb alguna estació elèctrica
amb algun racó
i ho era
i ho va ser
francament
parlar de terra lliure
ara
però és igual
però ara no estarem
és molt del món
no no
escuta
em tocava a mi
em tocava a mi
és a dir
que el terrorisme
no cal que acabi
inventant gent
si tu fas volar
una petita sentada elèctrica
per canviar la situació
és segons el codi penal
podem canviar el codi penal
però jo el que anaves
amb en Joan
quan diu que de repente
que ja estem en aquesta cosa
d'anar destrossant
et persona'm
quan el senyor García Castellón
se'n va a Europa
amb unes prebendes
prebendes de què?
prebendes com el teu salari
de diputat
igual
va tenir una remuneració pública
i aleshores
si tu creus que has rebut prebendes
mentre tenies un càrrec públic
perfecte
si no
el que tenia el senyor García Castellón
era un salari
perfectament transparent
amb una funció a Europa
oi, oi, oi
oi, oi
oi, oi
oi, oi
oi, oi
oi, oi
oi, oi
oi, oi
oi, oi
oi, oi
oi, oi
la decisió que et prenen
per enviar-te allà
qualificadíssima, no
tenia una experiència qualificadíssima
per treballar en temes de jutge
de col·laboració amb Europol
era un home qualificadíssima
perdona, perdona
perdona, però
Ignasi, tu per exemple
el cas de Carmen Lamela
que sabràs
la jutgessa que acaba
portant a la presó
Sandra Rossell dos anys
que després l'absol
estem barrejant xuclòstic
perquè jo no estic dient
moment
l'últim que faltaria més
que jo dongués ara per bones
totes les actuacions judicials
com ho estàs fent
acaba promocionada
no, no, no ho acabo de fer
acabo de dir
que no facis judicisat persona
tu n'acabes de fer una
deixa'm parlar
senyor moderador
endavant
endavant
un moment
Joan, va
Ignasi
jo separo
la crítica
a les actuacions
del senyor García Castellón
que són totes
discutibles
recurribles
i perfectament qüestionables
amb les acusacions
at persona
a ell
a la seva integritat
què és el que estàs fent tu
aquesta és el que em sembla intolerable
després que tu jutgis
si s'ha equivocat o no
o si està fent bé
o no
la seva feina
això és perfectament discutible
totes les decisions judicials
són recurribles i qüestionables
i jo no n'estic donant
per bona cap d'elles
bé, fins ara ho has fet
però independentment d'això
escolta, és un fet objectiu
que aquest senyor
el Partit Popular
el va enviar a Europa
és un fet objectiu
que aquest senyor
el van fer retornar
quan es havien de resoldre
causes de corrupció
del Partit Popular
perquè se n'ocupés
és un fet objectiu
que hem pogut
i està comprovar
això ho dius tu
que és mentida
escolta una cosa
escolta, doncs no va anar a Europa
no va anar a Europa
no, no el va enviar al Partit Popular
és que no
no el va enviar al Partit Popular
va demanar
va enviar a la mateixa casta
home
que no estàs veient
la casta
Sí, home
escolta una cosa
la mateixa casta judicial
sí, home
sí, que et molesta això
et molesta
la casta judicial
et molesta que embrutis
l'endatge de les persones
no, senyor
escolta'm una cosa
hi ha un fet objectiu
i claríssim
renovació del Consell de General
del Poder Judicial
la prova la tens aquí
això és una prebenda
m'estan mantingut allà
per no renovar-lo
per fortificar-se
i blindar-se allà
perquè no es puguin obrir
això ho he criticat
fins al final
estàs barrejant xurres
com veies l'altra vegada
és tot un moment
sí, bé, breu-me'n
sisplau
un moment
un moment
no parlem tots alhora
sí, bé, breu-me'n sisplau
de sentit comú
no n'hi ha
la gestió del temps
és a dir, penso que la gestió del temps
serà la clau
el PSOE
això ho té claríssim
sobretot ho té claríssim
Pedro Sánchez
no pronuncia la paraula amnistia
fins que no veu
que hi ha una bona part
de la societat
que és capaç
d'assumir-la
per tant aquí
en el temps
jo entenc que tothom
anirà apretant
i que al final
l'amnistia serà
l'amnistia serà
perquè no hi ha
una altra solució
i tot això
que estan intentant ara
d'aconseguir
tant des d'Esquerra
com des de Junts
doncs a veure
que realment
les persones
que estan imputades
pel Tribunal de Comptes
per tant
hem de canviar la data
quedin també
dintre de la llei
d'amnistia
que s'apliqui
encara que el Constitucional
plantegi recursos
o el Tribunal de Justícia Europeu
també els pugui dir
alguna cosa
segurament
s'acabarà aconseguint
no sabem com
i que aquestes investigacions
que veiem aquests dies
que són de mentida
artificioses
prospectiva
doncs si la gent
no s'ha quedat diners
doncs que també hi entrin
s'aconseguirà
si és qüestió de temps
Ho diu Sílvia Còpolo
amb Estefania Molina
Ignasi Guardant
Joan Puigcercós
i Agnès Marquès
Avui plou a Catalunya
trona el matí de Catalunya Ràdio
Caviom de tema
ja no hi ha marxanera
atenció perquè el restaurant
que des de fa dècades
hi ha el cim de la Mola
el parc natural de Sant Llorenç
del Munt
tancarà dilluns
no han servit de res
les més de 14.000 firmes
que s'han recollit
perquè no es tanqui aquest negoci
Miquel Járquez
tu vas anar
en aquest cas al pàrquing
o vas pujar fins a dalt?
Em vaig quedar al pàrquing
Ah, veus?
El pàrquing perquè així
era per una qüestió
d'optimitzar recursos
i agafava gent
que pujava i baixava
I què diuen els excursionistes?
Doncs en general
la notícia l'han rebut de malament
i com a molt
amb indiferència
la veritat és que no he trobat
cap persona
que trobi incertada
la decisió de tancament
que en general
es lamenta
Hombre, sembla una mica trist
com una mica l'atracció
de pujar
i acabar amb el bar
no sé si ho tanquen
perd una mica la gràcia
Era una atracció turística
de fer una caminata
i acabar dalt fent
una barbacoa
i bueno
no sé, és una cosa
que era típica d'aquí
i se'm sembla una mica trist
Bueno, a mi em fa molta pena
perquè hi ha gent
que es dedica a això
i tants anys
és una llàstima
Ara, pues res
ens hem de portar
el bocadillo de casa
i ja està
no hi ha una altra cosa
I ara això queda abandonat
això hi ha gent
que pujarà
i ho farà tot mal
Aquí l'incentiu
de la cerveseta
quan arribes a dalt
doncs
ara no
i la potifarra de rocafort
tot el que feien
Un dels arguments
per això que dona la Diputació
per tancar aquest restaurant
és la massificació
Tu hi vas trobar molta gent
per exemple?
Doncs mira
vaig anar aquí
a l'accés del Camí dels Monjos
i tot i ser dijous
la ruta
estava molt concorreguda
Els més veterans
en confirmen
un boom d'afluència
des de fa uns 10 anys
que va tenir
el seu punt més àlgid
durant la pandèmia
i a més
l'anunci del tancament
ha generat
jo et diria
que un efecte crida
perquè ahir
hi havia moltes persones
que hi pujaven
per primera vegada
és el cas del Miquel
És la primera vegada
que pujo
i ara al sentir
que tancaven
dic hi va
i abans no tancen
i volia pujar
de totes maneres
però vull dir
avui he vingut
més que res
també per això
volia pujar
la dona
però no he pogut pujar
dic hi va jo
Doncs precisament
perquè hi ha molta gent
que hi puja
sense excepció
tothom reconeix
la feina
de preservació
i de neteja
que es fa des del restaurant
Ja fa molts anys
que pugem a la mola
i ara hi havia
aquesta comoditat
de poder-hi menjar
i així
quan pujàvem
doncs esmorzàvem
o dinàvem
o
em dona la sensació
que com a mínim
se'n cuidaven
què passarà ara
no ho sé
Primerament
que no s'oblentarà res
jo crec que l'impitjorarà
perquè la gent
continuarà pujant
pensa que les poblacions
que hi ha aquí al voltant
com és Terrassa i Sabadell
això és el jardí
i la gent tornarà
i tornarà a pujar
aquí dalt
i la brutícia
que hi haurà
aquí dalt
serà molta més
de la que hi ha ara
Hi ha molt moviment de gent
i el cap de setmana molt
i la gent
ens agrada molt
aquest restaurant
perquè és una escapada
que fas
i aprofites
prens alguna cosa
i tornes
però crec que és una llàstima
que tanquin això
si és que això
el que preocupa ara la gent
que qui ens encarregarà
de la neteja
perquè nosaltres
no sé si ho farem
perquè hi ha molta gent
que té molt de cuida
però hi ha altra gent que no
I acabo amb el testimoni
del Miquel
que des de fa 15 anys
puja a la mola
ell va conèixer el cim
sense restaurant
i creu que el tancament
no tindrà cap efecte
si arriba un 5%
la gent que menja allà
és la que poden eliminar
o sigui res
d'entrada
les famílies
tampoc tenen tants diners
com per anar sovint allà
van un cop a l'any
o dos
això sí
perquè això és una ruà
és una processó
els dissabtes i comence
jo ho entenc
la gent
és que hi ha molta gent
que viu als voltants
però bueno
clar
la gent no la matarem
això no
la gent no s'ha de matar
Gemma Gim Ferrer
gestor del restaurant
La Mola
què tal?
bon dia
hola bon dia Ricard
i gràcies per acompanyar-nos
fa uns dies
denunciaves aquí
en aquest programa
que fallava la comunicació
amb la Diputació de Barcelona
no sé si ha millorat
aquests últims dies
la comunicació
en absolut
seguint igual
tota la comunicació
que hi ha
és burocràtica
mitjançant
certificats digitals
i signatures
però
trucades telefòniques
ni un
hi ha alguna possibilitat
ara mateix
sobre la taula
que no s'acabi tancant
el restaurant?
no creiem
la comunicació
que va tenir
el xesco
el xesco
el govern
amb tots els mitjans
de comunicació
ho deixava molt clar
que
no pensava
en obrir
cap restaurant
és un moment
tot i que van dir
que al principi sí
diuen que
hi hauran obert
els lavabos
i que es podran entrar
al museu
i bueno
com si fos
tot normal
i podran entrar
amb miradors
que hi diuen ara
al balcó
però no sé
com anirà
el lavabo
ni com anirà
el museu
perquè si no hi ha llum
allà no funciona res
tot
va amb la llum
que va
amb gasoil
que pugen
els rucs
i si tot això
si aquesta cadena es trenca
no funciona res
és que no va ni a l'aigua
quants ens portàveu
allà dalt
Gemma?
jo he posat que tenia 6 anys
o sigui fa
fins 50 o 8 anys
que estem allà
però que quedi clar
que el restaurant
quan nosaltres
hi vam anar
ja hi era el restaurant aquest
i portava 25 anys
funcionant
com a refugi
de la muntanya
o sigui que
a l'otonto
l'otonto
aquest restaurant
torna 84 anys
o
que hi ha el fin
i que no hem sigut nosaltres
els creiem
d'aquest restaurant
i que això ja
és una tradició
és una icona
del parc natural
una icona
del Vallès Occidental
i el restaurant
més alt
del Vallès
i això es perdrà
que el senyor
Cesc Pogumar
és un restaurant
més alt
i ara que el Vallès
és mentira
no n'hi ha cap més
com aquest
és l'únic restaurant
que hi ha allà dalt
Què fareu a partir d'ara?
Un canç de la vida
no sabem
no sabem
ja estem
tenim d'aigua
en coses
no estan coses
algú
el meu company
Joan Bernadí
de la mateixa empresa
i jo
com que el senyor
Cesc Pogumar
ens van quitar
apuntant-nos
a la llista de treball
de l'Esimpleo
que se'n diu
de la carretera
i vam anar
l'altre dia
que vam entrar
a les signatures
digitals
i amb ell el van acceptar
perquè com que ell diu
està empadronat
al restaurant de la Mola
al Ministeri Romani
del Munt
el van acceptar
però jo l'hi que dic
que està allà
i m'han dit
que me'n negues
al meu barri
a parlar
per buscar feina
però clar
tinc 63 anys
que ets dos
vull dir que
què trobarem
no sabem
què trobarem
Ja, bona abraçada
i gràcies per acompanyar-nos
Gràcies, Ricard
Recordem que demà
s'ha convocat
una concentració també
contra aquest tancament
a dalt de la Mola
Saludem a aquesta hora
a Xesco Pogumar
diputat d'Espais Naturals
d'Infraestructura Verda
Xesco, què tal?
Bon dia
Bon dia
És una decisió
que és difícil
d'aprendre
la que ha pres vostè
Molt
és molt difícil
d'aprendre
evidentment
jo ho deia ahir
a la comunicació
que hi ha elements
sentimentals
però jo no puc
pesar-me
en aquests elements
ni en les tradicions
era una tradició
pujar
amb motocicletes
de trial
a la Mola
era una tradició
abocar residus
als rius
aquestes tradicions
són tradicions
que d'alguna manera
la preservació
de l'espai natural
fa que s'hagi de canviar
jo vull recordar
que estem
en un parc natural
d'especial protecció
dels 14 parts
de la Diputació
de Barcelona
gestionem més
de 200.000 hectàrees
que suposa el 20%
de tot el territori
de Catalunya
hi ha dos parts
amb especial protecció
el del Montseny
i el de Sant Llorenç
i l'Ubac
i això té
unes restriccions
importantíssimes
és que sempre
s'ha fet així
però per dir una cosa
quan parla
de deixalles
i quan parla
de motocicletes
per exemple
creu que té
una relació directa
amb el restaurant?
jo el que dic
és que
aquestes tradicions
que s'han fet
històricament
han de canviar
el restaurant
està dintre
d'un bé
d'interès cultural
nacional
que té
una especial protecció
hi ha grafitis
en aquest bé
d'interès cultural
nacional
hem de protegir
el patrimoni
cultural del país
o no l'hem de protegir?
és que hi ha una tradició
d'anar a menjar
la responsabilitat
jo tinc
des de l'administració
em diu
que haig de protegir
aquest patrimoni cultural
aquest contracte
ja es va signar
amb una improrrogabilitat
del mateix
ja
els concessionaris
sabien
que aquest contracte
no es podria prorrogar
perquè ho van signar ells
sí però
és inagable
senyor Xesco
jo dic per experiència
jo sóc del Vallès
sóc de Sabadell
i per tant
la mola ha sigut
i aquest restaurant
gran part de la meva vida
diguéssim
però si jo no puc parlar
si les emocions
no no no
per això li dic
és inqüestionable
diguéssim
el valor que també tenia
per les ciutats
de Terrassa
de Sabadell
de l'entorn
pel Vallès
un lloc com aquest
és a dir
una cosa és
que contamini
o que no es pugui fer
en un parc natural
o com troben la solució
que això es pugui mantenir
d'alguna forma
malgrat que respecti
diguéssim
les lleis
evidentment
aquí
en el seu origen
hi havia tres activitats
fonamentals
que s'havien de donar
la primera
d'educació ambiental
insisteixo
som l'àrea d'espais naturals
i gestionem espais naturals
la segona era
la promoció cultural
d'aquest bé d'interès cultural nacional
i la tercera
era la restauració
s'ha invertit absolutament
en un espai
on no hi arriba la llum
on no hi ha clavadaram
on tot això genera
un col·lapse
d'aquell espai
i és un canvi
que evidentment
i jo escoltava
les reaccions
de les persones
que el seu company
va poder entrevistar
parlaven d'això
la gent estava trista
i jo ho entenc això
però
aquests canvis
dins de la protecció
dels espais naturals
els hem de fer
ara tots
ens agrada molt
parlar del canvi climàtic
fer debats
i tertúria
sobre el canvi climàtic
sobre la gestió
dels ecosistemes
ens agrada molt
fer-ho
aquests debats
però a l'hora
de prendre decisions
no és tan fàcil
aquí hi ha
bueno
hi ha aquesta distorsió
la meva feina
com a responsable
d'aquesta àrea
i com ho va ser
com a responsable
de l'àrea
d'acció climàtica
és ser coherent
però aleshores
per exemple
hi ha un restaurant
per exemple
a Can Poble
que està
a mitja hora
caminant
diguéssim
a dalt de la Mola
que està a mig camí
aquest restaurant
també el tancaran
que va obrir
a principis d'any
o aquest restaurant
en aquest parc natural
hi ha 70 restaurants
hi ha 70 restaurants
ho dic perquè també
aquesta oferta gastronòmica
perquè jo dic una cosa
també
i és que els parcs naturals
no són santuaris
els parcs naturals
són llocs
que hem d'anar a visitar
i evidentment
en molts d'aquests parcs
hi ha restaurants
que compleixen
totes les normatives
i jo el que he de fer
és fiscalitzar
que en tot aquest
insisteixo
porto 3 mesos
com a diputat
de l'àrea
dels parcs naturals
jo el que he de fer
és fiscalitzar
que totes aquestes activitats
es fan
en base a les normatives
actuals
i que es fan bé
i jo
quan acabo
quan entro
m'arriba
que aquest contracte
és improbable
el que faig
és demanar
un informe tècnic
sobre la situació
d'aquell espai
i l'informe tècnic
em diu
que està en risc
tota aquella zona
des del punt de vista
de protecció natural
que està en risc
la protecció
d'un bé interès cultural
nacional
com és aquest monestir
i jo
que de mirar
cap a un altre costat
i fer veure
que no passa res
no és la meva forma
de gestionar
i no ho faré
i això
ho farem a tots els parcs
la revisió
de tots els espais
que són propietats
de la Diputació
que estan dintre dels parcs
i que nosaltres
som els responsables
que es compleixin
totes les normatives
actuals
aquesta és la meva escomera
és a dir, per tant
preveu que es puguin
tancar més restaurants
jo el que prevec
és que fiscalitzem
i veiem bé
quines activitats
s'estan donant
a les propietats
de la Diputació
de Barcelona
a tots els ports naturals
insisteixo
nosaltres som l'àrea
dels espais naturals
sí, sí, sí
sí, sí
per desconeixement
senyor
Xesca Gomart
li volia demanar
a veure
aquest restaurant
que tinc entès
que duia les provisions
al llom d'una mula
que hi arribem
majoritàriament
a peu
els excursionistes
vostè diu
que ja fa
moltes coses malament
li volia demanar
dues preguntes
primera
que ens digui
totes les coses
que fa malament
i després
si no es pot
aconseguir
que faci
aquestes coses malament
les faci bé
en comptes de tancar
miri
les coses
que s'estan fent malament
no que està fent
el concessionari malament
que s'estan fent malament
té a veure
primer
amb com es gestionen
els residus
allà no hi ha un clavegaram
no hi ha un clavegaram
aquesta pujada i baixada
que vostè parlava
de les mules
el que genera
és una erosió
també podríem parlar
d'aquests debats
que ara parlem
deuen ser els cotxes
els que van més malament
i no pas les mules
que erosionen el terreny
així em sembla
els cotxes no arriben a la mula
per això mateix
vostè deia
doncs les motos
però vull dir
les mules
no jo no estic parlant
de les motos actuals
no em volen escoltar
jo el que estava parlant
és que hi havia unes tradicions
de pujar motos
fa 30 anys
i es va prohibir
no no
però què és el que fan malament
i com ho podrien fer bé
perdoni eh
senyor Gomart
no no
perdonar d'estar
però no volen escoltar
jo ahir vaig fer
una comunicació de premsa
amb tot l'equip tècnic
més d'una hora i quart
va m'estar explicant
res
això ho pot dir
en una frase
el que s'està fent
bueno
la frase que li puc dir
és que allà
no arriba a l'energia
s'hauria de fer una escomesa
per arribar a l'energia
enmig d'un parc natural
allà no hi ha un clavegaram
s'hauria de fer un clavegaram
que és atreveçar un parc natural
si vostè creu que això
és positiu
en la preservació
de l'espai natural
que és la seva opinió
jo la respecto
jo li he dit
això no l'hi he dit jo
perquè no és la meva opinió
no em posi en mi
coses que no he dit
bueno
vostè m'està dient
només li pregunto
què fan malament
i com es pot arreglar
el que fan malament
jo li estic respondent
i vostè no em vol escoltar
perquè hi ha uns sentiments
i unes emocions
que es viuen en aquest espai
i això no es pot arreglar
això que es fa malament
i que no hi ha clavegaram
i no hi ha llum
li pregunto
em pot donar un exemple
d'un bé d'interès cultural
national