hacer salud para la ciudadanía y creo que hoy es un buen día para ofrecérsela y para mostrar que efectivamente estamos a favor de la salud.
Pero claro, los hostelería al final no están muy por la labor. ¿Cómo les va a convencer?
Bueno, yo les voy a convencer, o nosotros les vamos a convencer, o la sociedad les va a convencer de la misma manera que les hemos convencido en el 2005 y en el 2010,
que es con la evidencia. La hostelería goza de una muy buena salud. Nunca ha habido los principios agoreros que se oyeron al principio del primer plan,
que iba a haber una ruina generalizada, que ya los ciudadanos íbamos a dejar de ir a los bares y a las terrazas y estas cosas. Eso nunca ha pasado.
De hecho, esa buena salud se ha traducido en muy buenos datos económicos, por ejemplo, desde el año 2010.
Llevamos una década en la que han tenido muy buenos datos económicos y sí que se goza de una buena salud.
Entonces, yo creo que no volvamos a caer en el error otra vez de intentar contraponer medidas de salud con medidas que supuestamente afectan a la economía,
que luego es mentira que afectan a la economía. Entonces, creo que tenemos mucha evidencia y creo que la gente tiene derecho efectivamente a estar en una terraza,
a estar en un espacio público y no tener que consumir ese humo de segunda mano que te viene de al lado.
Esto es proteger la salud de la gente, proteger la salud de la ciudadanía y como aprendimos en la pandemia, unos más que otros,
pero yo creo que lo hemos aprendido casi todos, la protección de la salud de los vecinos es nuestra propia protección.
Así que sí, evitemos y prevengamos la adicción tabáquica y por eso tenemos que hacer estos planes
y por eso creo que realmente hay mucho más consenso del que luego la vida política parece que refleja.
O sea, con argumentos pero sin dinero, sin ayudas fiscales, por ejemplo.
Bueno, el plan lo que contempla, ya digo que luego hay que aterrizarlo en muchas medidas,
lo que contempla es que obviamente todos estos planes luego ya se irá viendo cómo se materializan
y cómo se ayudan a las comunidades para que puedan, por ejemplo, inspeccionar, para que puedan llevarlo a cabo.
Pero todo eso todavía no está en el plano que está, son las medidas que tienen evidencia científica,
que ya se han puesto en marcha en otros países y que protegen a la salud de la población.
Entonces son muchas medidas, es un plan muy holístico, es muy integral, o sea que es muy amplio
y que creo que va en consonancia con muchas de las medidas que ya están haciendo muchas comunidades
como evitar fumar en playas, evitar fumar en espacios públicos, en universidades,
en algunas universidades en las que ya no se puede fumar, etcétera, etcétera.
Entonces, bueno, luego iremos desgranando punto por punto cómo se hace.
¿Pero no lo descarta, que hay incentivos fiscales?
¿Los incentivos fiscales te refieres a la hostelería o te refieres a otros incentivos fiscales?
Bueno, yo creo que la evidencia, o sea, a lo mejor esto podría tener algún sentido el año en el que se introdujo la primera medida,
que de alguna manera las empresas tenían que hacer reformas y tal,
yo creo que luego se ha demostrado que no ha sido necesario, ¿no?
Pero creo que aquí lo que sí que tenemos que poner es, insisto, todas aquellas evidencias científicas
que demuestran que al final tenemos que proteger la salud de la gente.
Para eso estamos, para eso estamos en este ministerio y soy consciente de que para eso están también las diferentes consejerías.
Pero para entendernos, si no saben el impacto económico, no saben si van a incentivar fiscalmente, digamos,
a los hosteleros sobre las consecuencias de esta ley.
Pero, claro, separemos los debates porque el impacto económico de que te fumen en la mesa de al lado no sé cuál es.
Otra cosa es el impacto económico que pueda tener, que eso haya que inspeccionarlo, que haya que regularlo, que haya que ponerlo.
Pero ahora mismo el impacto económico de...
No de impacto económico.
Yo creo que no lo hay, no lo hubo.
Insisto, la salud de la hostelería durante todos estos años, que creo que hubo medidas que fueron muchísimo más valientes
y que pusieron a nuestro país en la vanguardia de la lucha contra el tabaquismo, pues no lo demuestran.
Ahora mismo no me acuerdo si han sido 28.000 millones de euros los que se ha incrementado la factura de la hostelería de todo este país en los últimos 10 años.
No creo que haya un impacto, que la gente deje de ir a los...
Ya se ha demostrado que la gente no deja de ir a los sitios, ni por supuesto deja de ir a las terrazas, ni deja de ir a las playas, ni deja de ir a la universidad,
porque haya una medida en la que se protege del humo de segunda mano.
Yo no creo que sea así, pero bueno, todo lo estudiaremos y lo veremos.
Y por supuesto ayudaremos a las comunidades a que lo puedan poner en marcha con todas las garantías.
Hay una entrevista al país del director de Salud Pública, Pedro Guión, que explica o que dice que hay presiones de la industria a todos los niveles
para que no se apruebe este plan antitabaco. ¿Le han presionado las industrias?
Sí, hemos recibido presiones, nada nuevo bajo el sol.
¿De qué presiones habláis?
Bueno, pues de que no se haga. De hecho, yo creo que es uno de los motivos por los cuales este plan estaba metido en un cajón,
porque es difícil, porque al final sí, estas presiones tienen que ver con las mismas presiones que hubo hace muchos años.
Va a haber un impacto económico, la gente va a dejar de ir a los sitios.
Bueno, pues yo creo que son cosas que no están sustentadas en la evidencia, insisto, y bueno, es entendible, ¿no?
Pero cuando tenemos que elegir entre beneficios económicos y beneficios en salud,
pues por lo menos este ministerio se va a poner siempre del lado de los beneficios de la salud,
teniendo en cuenta, obviamente, que todo tiene sus efectos secundarios y tiene sus impactos, ¿vale?
Pero sí, claro, hemos recibido presiones, pero en este ministerio por lo menos han pinchado en hueso.
O sea, que no van a ceder en ninguna presión de ese tipo, digamos.
Bueno, es que sería, de alguna manera, sería darle la espalda a los ciudadanos.
Sería darle la espalda a las asociaciones que luchan contra el cáncer.
Sería darle la espalda a las sociedades científicas, a la evidencia científica.
Sería darle la espalda a las nuevas generaciones, ¿no?
Y decirles, bueno, pues esto, hemos recibido presiones, entonces os dejamos al albur de que vosotros también, ¿no?
O sea, es una generación que tiene un 30% de cánceres en un futuro o que tengáis una peor salud y tengáis una peor calidad de vida, ¿no?
Yo creo que si estamos aquí es para todo lo contrario.
Para evitar que la gente se sume a la adicción tabáquica, para que la gente que tiene adicción tabáquica pueda dejarlo.
Para que las nuevas incorporaciones de los nuevos productos también pongamos sobre la mesa que son dañinas también y que no son inocuas.
Y, bueno, pues para librar a la gente que encima no tiene esa adicción tabáquica de un modo secundario, ¿no?
Que le pueda llegar en los diferentes espacios públicos, en los diferentes espacios donde compartimos, ¿no?
Pues es que yo creo que no hay... La ruta es muy clara y creo que además hay un consenso social bastante importante con que la ruta sea así de clara.
Déjeme preguntarle por Nolotil. La Fiscalía de la Audiencia Nacional está investigando los efectos adversos de este medicamento.
¿Le parece adecuado?
¿Si me parece adecuado que la Fiscalía lo investigue?
Ah, vale. Bueno, pues tiene, como todos los medicamentos, tiene Nolotil, como todos los medicamentos, tiene algunos efectos secundarios.
Siempre que se evalúa y que se introduce cualquier medicamento, esto es así, es histórico, es así, se manejan los riesgos-beneficios, ¿no?
Y, bueno, en el caso del Nolotil hay algunos casos que básicamente lo que necesitan es supervisión, que necesitan que haya un seguimiento,
que se tiene que tomar este medicamento con una serie de circunstancias y eso es lo que hace desde la Agencia del Medicamento de aquí del Ministerio.
Lo que hacemos es esa vigilancia, esa evaluación previa, pero siempre poniendo por encima los beneficios frente a los riesgos, ¿no?
Entonces hay una serie de indicaciones que se llevan a cabo, no sé si es un tema de fiscalía, lo que sí es un tema de farmacovigilancia,
que es lo que hacemos aquí, bueno, lo que se lleva haciendo de toda la vida aquí en España y en Europa y en todos los sitios,
de vigilar cuáles son esos efectos secundarios, pero sí, claro, los medicamentos tienen efectos secundarios.
Mónica García, Ministra de Sanitat, gracias por acompañarnos aquest matí a la Ràdio Pública.
Muchísimas gracias a vosotros por invitarme, ha sido un placer.
Adéu-siau.
Ara parlarem amb Sílvia Coppola, Agnès Marquès, Inés Iguardanzi, Estefania Molina, tot plegat,
però abans anem cap al centre de Barcelona.
Marc Güell, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Què és el que t'han dit a tu els restauradors i també els clients?
Doncs hem parlat amb el gremi de restauració d'aquí de Barcelona,
suposen completament aquesta mesura.
Ells no han fet de moment encara un càlcul de l'impacte econòmic,
si en tindria una prohibició d'aquest sentit a les seves terrasses,
però sí que insisteixen que són espais de convivència a les terrasses de bars i restaurants
i que en general hi ha espai entre taules i que, per tant, el fum no suposa una molèstia.
I es remunten, de fet, a una enquesta que van fer l'any 2021
en què el 70% dels no fumadors deien que no veien necessària aquesta prohibició,
per tant, només ho veien necessari un 30% dels no fumadors.
I, en general, de fet, aquesta divisió també és la que ens hem trobat aquí
amb gent que hi ha a les terrasses esmorzant a aquesta hora.
Alguns veurien bé una prohibició de fumar les terrasses per salut, també per contaminació.
Fins i tot ens hem trobat el responsable d'una de les terrasses
que ens deia que ell també ho veuria bé perquè a vegades no hi ha prou espai entre les taules.
En canvi, els fumadors, doncs, que si ho posen completament,
parlen d'una reptellada de drets. Això és el que ens deien.
A veure, jo trobo que fa molt bé el govern perquè el nivell de contaminació està pujant,
i o ajudem tots a posar un gra de sorra o, si no, això acabarà com acabarà malament.
Perquè, com jo fumo, a mi no me molesta, però sí que això és pàcil entre les mesas
perquè l'humor no baixa per a l'altra persona.
Em sembla bé perquè hi ha gent que, bueno, està aquí menjant o prenent alguna cosa
i no és agradable si tens algú al costat fumant, vull dir, haurien d'habilitar altres zones.
Una restricció més de drets. És veritat que potser la gent no fuma bé
i fuma la cara dels altres.
En part bé perquè per la gent que no fuma i perquè no es fumi tant
i igual que es puja el prou del tabac perquè no es fumi tant, doncs és un altre motiu.
Però en part malament perquè jo abans fumava i no fa gràcia,
perquè al final vas a fer unes cerveses i et ve d'abús un cigarro.
És un debat que ja han viscut, Agnès.
Sí.
Que no és nou, eh?
És nou.
Perquè ho veia també la ministra.
Això ja ve de fa anys i quan no podíem fumar, com podíem fumar els locals,
després ho vam treure i no va ser cap drama.
Ara, ara, clar.
O sigui, d'entrada hi ha una evidència que és innegable.
Aquí és que totes les mesures que s'han anat aprovant de restricció pels fumadors
han afavorit que moltíssima gent deixés de tenir aquesta addicció i aquest hàbit.
Per tant, és que és innegable.
I és innegable que segur que prohibir que es fumi a les terrasses
ajudarà algú a dir, doncs mira, m'animo ja del tot i faig el pas i intento deixar-ho.
Ara, també és veritat, ho dic, sobretot és que és en la manera a vegades com expliquen
les coses de la política que dius, home, no et converteixes en fumador passiu
per estar cinc minuts en una taula on a la taula del costat hi ha un senyor fumant.
És molt empipador, és veritat, perquè a més hi ha gent que fuma amb el cigarro com enrere
perquè no li molestis justament amb ell i t'està arribant a tot el fum.
Per no parlar dels senyors que fumen puros.
Senyors, és insuportable, és realment per aixecar-te i canviar de lloc.
Ara, això vol dir que ho hem d'arribar a prohibir.
Sí, doncs...
És aquest el tema.
Aquí està el tema, doncs, aviam, jo crec que avançarem cap aquí, que és innegable,
perquè a més, des d'aquesta política que es fa ara, que es vol ser la vanguarda al món,
un país de referència, sembla que hàgim de ser referència i exemple amb tot,
quan podríem ser moltes altres coses potser més importants, si no ho som,
doncs segurament avançarem cap aquí, però potser es podria pujar encara més la fiscalitat del tabac,
que ens aniria molt bé a tots, no?
Et converteixes en fumador passiu quan convius 24 hores amb un fumador.
No?
O treballes.
O treballes o treballaves abans, no?
Sí, sí.
Sí.
Deixa'm dir, a veure, la primera cosa és que a mi em sembla que el tabac és la primera droga que activa les addiccions.
Per tant, això s'ha de tenir en compte i, per tant, tot el que siguin mesures perquè aquesta droga no es consumeixi
i no s'activin les addiccions, està bé.
He notat que la ministra ha parlat de les comunitats autònomes perquè s'hi adhieren
i he pensat, bonito verbo, perquè s'hi adhieren, tenint en compte que Catalunya ha estat molt pionera en la lluita contra el tabac.
Jo penso que potser seria més interessant un treball comú, no?
Diríem, penso, això.
Després, respecte a qüestions tècniques, a veure la llei, crec, i si no que em corregeixin,
que no especifica la distància en metres d'un edifici en què es pot fumar
i només et diu que no es fumia en les portes dels col·legis i dels hospitals.
En canvi, vas per alguns països del món i et veus a set metres.
A mi em sembla que això seria una cosa bona a assenyalar.
Un altre que va pejar és fumar, que els cigarrets electrònics sovint porten nicotina
i porten a més substàncies no gaire controlades.
Per tant, no és que deixis de fumar, és que ara fumes d'una altra manera i crees la mateixa addicció.
Finalment, jo penso que a la gent que vol deixar de fumar li costa.
Les primeres setmanes, 3 i 4, té moltes angoixes i a mi m'encantarien les campanyes en positiu.
Mira, t'oferim això, fes això, fes esport, ves amb amics, balla, menja xiclets, si vols,
que com a mínim no és una substància nociva.
O recorda que fumar no és sant.
Clar, clar, clar.
I sobretot, diríem, amb pares i mares joves, no?
I penso, amb les noies, quan estan abraçades, és un magnífic moment per ajudar-les a deixar de fumar, saps?
Per deixar de fumar en aquell moment.
És a dir, campanyes en positiu i anar una mica més enllà.
És a dir, prohibir no costa diners.
Quan tu ara li deies a Ricard, a la ministra Escot, i aquí pot haver una excepció fiscal,
diríem, m'ha semblat que s'ha fet la sueca, tenint en compte que suessi això, això ja va, eh?
Com si digués amb doble sentit.
És a dir, incentiva en positiu.
Incentiva en positiu, no?
Jo crec que aquesta és una mica la clau, incentiva en positiu i, no sé, entre tots millor.
Ignasi.
A veure, tots els que tenim una certa edat, que ja som els que estem en aquesta tertulià,
recordem a les estacions de tren de tot Espanya un cartell que deia prohibir d'escopir.
I la palabra SOED en els autobuses prohibir d'escopir.
Jo no ho sabia, això.
Prohibir d'escopir?
Prohibir d'escopir.
I la palabra SOED.
Sí.
Jo pensava que aquí té aquesta palabra.
D'acord, però la palabra SOED ja deu fer més anys.
Però prohibir d'escopir encara en algunes estacions de tren...
No, carinyo, no fa més anys.
No, no, bueno, escolta, això que ho facin un reportatge, que ho investiguin,
deixa que passa el temps, que corre el temps.
Però que facin un reportatge d'investigació...
Ho investigarem, ho investigarem.
Sí.
Però, en tot cas, els cartells, alguns encara hi són,
encara hi són, algunes estacions interiors d'Espanya,
no sé si a Catalunya en queda alguna,
però algunes encara hi és, a l'andana, però havia d'escopir.
I un ho veu i diu, carai, però això feia falta prohibir-ho,
vull dir que no és evident que no es pot escopir a terra,
vull dir que què és això.
I es recorda una època en què la gent ho feia, i ho feia,
i en totes coses, un s'escopia tabac, també perquè es mascava el tabac.
Què vull dir amb això?
Que, efectivament, la civilització, a vegades, doncs, s'imposa des de les lleis,
i després sembla evident.
I és exactament el que ha passat amb el tabac.
Jo, personalment, ja he dedicat moltes hores de la meva vida amb aquest tema,
quan jo vaig començar l'activitat política,
compartia despatxos i espai de feina a les comissions parlamentares,
amb gent que fumava puros al dematí,
que això sembla increïble, ara, es fumava puros als ascensors,
es fumava, i ho deixo clar, a les cuines del Congrés dels Diputats.
O a la ràdio, a la ràdio.
A les cuines, no, no, però a les cuines...
No, a les ràdio es va prohibir abans que al Congrés, perquè...
Però aquests estudis tancats, aquí petits...
Sí, sí, i tant.
Sí, no, no, tots ho recordem,
però el que vull dir és que tot això ha exigit mesures,
mesures concretes que quan s'han anat imposant tothom de...
Oh, això és les llibertats, i tal...
No, no, escolti, no, primer que un no té aquesta llibertat.
Igual que no té la llibertat d'escopir,
igual que no té la llibertat d'anar sense cinturon de seguretat,
igual que... No, no baixis això.
I, a més a més, això no és un tema només de protegir el fumador de si mateix,
que és un tema que podem discutir.
És aquest... És el percentatge del fumador passiu.
I no estic gens d'acord que no es converteix en fumador passiu en 5 minuts.
Evidentment que sí.
Altra cosa és que el fumador passiu...
No, altra cosa és que el fumador passiu, que només ho és 5 minuts,
encara no té el càncer.
Això d'acord, evidentment.
Però quan el fumador passiu és el que conviu amb un fumador.
No, no, no. El fumador passiu és el que fuma una sola cigarreta passivament.
Perdona'm. El fumador passiu és el que...
Un sol ja fa el fumador passiu.
Sí, però quan diuen que volen...
Escolta'm, que jo t'he escoltat.
Si no en traguem el rebat...
Sí, però és que si t'ho agafes així, evidentment...
No, m'agafo així perquè, efectivament, no podeu...
I l'altre que diu... Un que diu que el fumador passiu en 5 minuts no ho és.
L'altre que diu... Escolta, només ha fet el 30%.
Sabeu-lo què és el 30%?
Es governa amb el 30%, eh?
Amb el 30% es governa un país.
Es governa un país amb un 30%.
Amb un 30% es controla... Amb molt menys d'activació es controla la societat.
O sigui, la idea de que...
Oh, com que només molts d'activació es fotin...
Escolta'm, no, no, no. Això no va així.
I, per tant, efectivament, tots aquests que ara fan el gran escàndol,
quan això s'imposi, que s'acabarà imposant,
doncs els semblarà evident que no es pot fumar a la porta d'una escola,
que en una terrassa...
Escolta'm, que vulgui fumar, que s'aixequi,
que perdi la seva comoditat,
que s'aixequi i se'n vagi a pixar
i escopi fora de la terrassa
i que deixi la gent tranquil·la
i que pugui estar menjant sense empassar-se el fum de ningú.
Estefania Molina.
Sí, jo estic d'acord amb que les mesures
sempre han de ser perquè aquella pràctica
generi incomoditat a la persona que la fa.
I no tant perquè l'haguem de veure
com una persona molesta i apastada,
sinó per el seu benestar.
I potser és molt paternalista,
però jo crec que l'ideal a la vida potser no és fumar.
I això ho saben també les persones que fumen,
no fa falta que ningú els hi expliqui.
Però per mi sí, que el circuit sigui més complicat
segurament dissuadeix de la pràctica.
No sé si això portarà directament a dir
ja ho deixo,
però sí que anirà generant una incomoditat
que a la llarga veurà que genera un aïllament
del grup on es troba.
I això del fumador passiu, no passiu,
la realitat és que genera incomoditat absoluta.
I no només el tabac.
Ara s'ha posat de moda,
no sé si es diu el vapejador,
no sé quina mena d'estri fan servir.
Però és que és permès a dins de molts llocs
i ho fumen amb això, i això fa una pudor.
Això és tan perillós com el tabac.
Si he de triar entre l'olor del tabac
i la del vapejador,
quasi prefereixo empassar tabac.
És horrible,
però s'ha normalitzat que això és una cosa
una mica més amable,
i per tant pots fer-ho allà davant de tothom.
Però la llei, el que vols equiparar,
aquest vapej amb el tabac normal.
Em sembla perfecte,
perquè fa una pudor absoluta,
mareja molt això.
I després, per mi l'últim tema,
és com s'ha generat aquesta corrent d'opinió,
que està molt estesa en alguns partits,
de...
I jo faig el que em dóna la gana.
A mi el govern no m'ha de dir què he de fer.
I això, que sembla com una cosa molt cunyada,
una votat,
jo veig que hi ha molta gent que s'hi adhereix.
Una mica aquell lema de lluç o la pandèmia,
de fer el que ens assembli,
de jo sóc lliure, la meva llibertat, etcètera,
doncs jo tinc la impressió
que sí que s'està construint un discurs polític
d'aquesta esquerra prohibitiva,
restrictiva,
que renya tot el dia
envers una dreta,
anem a dir,
liberal o llibertina,
que et deixa fer el que tu vulguis,
que no et fiquen posicions,
i això, encara que sembla una tonteria,
jo veig que està calant a molta gent.
Ara bé,
el que s'hauria de fer és potenciar més
les dades de morts
i de conseqüències
per al tabaquisme.
Jo crec que la gent
ja ha trobat formes
que quan veu aquesta imatge
que surt un càncer de gola
o de pulmons,
ho tapa,
ja ha normalitzat veure aquestes imatges,
crec que s'hauria de ser més agressiu
amb l'imaginari
de les conseqüències.
Per exemple,
aquella campanya de la DGT
que il·lustrava les persones
en vida que morien
en accidents de trànsit,
de tu podies causar això,
va ser molt impactant.
Jo crec que també l'imaginari,
amb tantes xarxes com tenim,
ha de seguir ensenyant
les conseqüències del tabaquisme.
Mira, el Joan Quintana
et fa un missatge,
m'envia un missatge directe per tu,
Sílvia Còpolo.
Sí.
Dius la Sílvia
que el tabac és l'entrada
de les addiccions.
Diu, per què s'obliden sempre
de l'alcohol?
Diu, la gent es pot anar
a drogar amb l'alcohol
a una terrassa
però no es pot fumar un cingarret?
No, no,
i que hi ha molts joves
que entren directament
amb les drogues.
No, té raó, eh?
No ens oblidem de l'alcohol.
És que estem parlant de la llei
i li dono la raó a l'alcohol.
No hi ha el passiu d'alcohol, eh?
Per això,
és que és molt important
aquesta distinció
perquè aquí no només
estem protegint l'alcohol
el que veu de si mateix
o el fumador de si mateix,
estem en el tema del voltant
dels nens de les escoles
i del fumador passiu
perquè si no,
efectivament,
prohibirien moltíssimes més coses
i per tant,
prohibirien fins i tot,
no ho sé,
que un tingui els auriculars
massa forts
que s'està fent mal les orelles,
no?
I és veritat.
Sí, sí, sí.
I no,
això no va només
de protegir si mateix.
Al final,
la gent,
escolta,
si es vol fer mal
que se'n faci,
hi ha uns límits
amb això
del que es pot prohibir.
Però, en canvi,
el passiu,
el nen,
el que no té per què està fumant,
aquest és el que es pot prohibir,
sigui un 30,
sigui un 5 o sigui un 2%.
Doctor Trias,
què tal?
Bon dia.
Molt bé.
Com està?
Molt bé.
Vol dir alguna cosa
sobre això del tabac o no?
Bé,
que és un tema
de salut pública,
que és un dels factors
de risc
més importants
i més fàcils
de suprimir
i, per tant,
quantsevol persona
que estigui en el món sanitari
ha d'afensar això
de totes-totes.
Però de totes-totes.
No fer-ho
és una botat.
És a dir,
una altra cosa
és com s'apliquen
aquestes normes
restrictives.
Les coses
s'han canviat moltíssim.
Ara parlem
d'això
abans,
abans,
escolta'm,
jo he fet de metge,
he sigut pediatre,
he fet de metge
i he visitat fumant.
Avui dia
et foten a la presó.
Metges i mestres
eren els que més fumaven.
Metges i mestres.
Fixa't si han canviat
les coses.
Com es aconsegueix
canviar les coses?
Fent normatives
que la gent
les pugui assimilar.
Si vols anar
massa de pressa,
igual t'equivoques.
Jo crec que això...
Vas a trobar el moment
en què es pot...
Sempre hi ha una gradació
i has d'anar apretant
per anar aconseguint
la finalitat
que tu busques.
La finalitat
que tu busques
que és que la gent
no fumi.
Que la gent
no fumi.
O que si fuma,
pues escolta'm,
fumi per ell.
I que no afectin
els altres.
Avui ens acompanya
el doctor Trias
que és el cap
de files de Junts
a l'Ajuntament de la Segura.
Jo tinc un germà
que va fer un càncer
de pulmó
i el metge
li va dir
escolta'm,
vostè no fumi més.
I va dir
escolta'm,
quan em curi
deixo de fumar.
És cruel,
però és que és així
en molts casos.
Per l'addicció
que tenia, diguéssim.
Ah, era un addicte total,
fas un càncer de pulmó,
et diuen
que deixis de fumar
i jo crec
que en bon criteri
el meu germà
diu
escolta'm,
escolta'm,
jo deixaré fumar
si vostè em cura.
Si no,
per què faré
aquest sacrifici
si jo tinc
una supervivència
de dos anys?
Perquè,
vull dir,
la gent ho sap tot.
Ja, ja.
I aquest és el drama,
diguéssim,
que al final...
Donar suport,
més suport
a les persones
que volen deixar
de fumar,
no?
Sí,
s'ha de donar suport,
però...
Escolta'm,
jo fumava molt,
jo...
Va haver-hi una època
que fumava
dres paquets diaris
i vaig deixar
de fumar
de cop.
I em continua
tenint ganes?
No,
caps,
caps.
Vaig deixar de fumar
de cop.
Tampoc soc
un obsès
que jo,
si vaig a una terrassa
i hi ha un senyor
que està fumant,
no és veritat
que em molesti.
Veu?
Ja, ja, ja.
Bueno,
avui no l'hem conviat
per parlar d'això,
senyor Trias.
Com està vostè,
ara?
Jo estic en plena forma.
Estic molt bé.
En plena forma?
Què vol dir?
Vol dir que el seu adiu...
D'entant en tant,
els metges m'arreglen
una miqueta
i torno a sortir.
Gràcies.
Com el bòxer,
no?
Sí, sí, sí.
Torno a sortir.
Però això vol dir
que el seu adiu definitiu
de la política
va per llarg?
No,
que va.
Està a tocar.
Què vol dir tocar?
Perquè fa mesos
que ens ho diu això, eh?
Està a tocar
perquè jo me n'havia d'haver
anat a l'octubre,
després vaig dir
me n'anir al Xaner,
després vaig dir
a la primavera
i s'està acabant...
No està començant
la primavera,
però...
Ja ha començat,
ja ha començat.
M'han fet una trastada
que és això
de fer aquestes eleccions
i per tant
encara em tocarà...
Ara no t'aniràs.
Però aleshores què vol dir?
És a dir,
que vostè no deixarà
el grup, per exemple,
abans de l'estiu?
Jo crec que sí.
Jo crec que deixaré
el grup abans de l'estiu.
Hauria de passar
alguna cosa molt estranya
que no crec que passi.
O sigui,
ho té pensat ja quan serà,
quan anunciarà aquest comiat?
No ho tinc pensat
perquè si tu m'arribes a dir
fa un mes
t'hagués dit
que la setmana que ve
i en canvi
encara trigaré una mica
però lligat a les circumstàncies
d'unes seleccions.
Considem,
amb aquest comiat,
aquesta setmana ha sortit
de la venda
un llibre que es diu
Xavier Trias en conclusió
del Jordi Cabré
arran d'una quinzena
de converses
a la Farga,
de fet,
aquí al costat
del carrer Beethoven.
És el meu despatx.
En els últims mesos.
I de fet,
a la primera frase
ja ho diu això,
vull dir,
a la Farga
del carrer Beethoven
i esmorzen
periodistes
de Catalunya Ràdio
i a partir d'aquí
fa un llistat
habituals
de la gent
que hi ha local.
El que explica
aquest llibre
no ho explico jo, eh?
Ho explica
el Jordi Cabré.
Ho explica
el Jordi Cabré.
Però vostè està citat
i...
Explica coses.
Sí,
però també el cita a vostè.
Explica coses de vostè i...
No, no, no,
és una conversa amb mi, sí, sí.
Però és un llibre de comiat?
No,
no és un llibre de comiat.
Aquest és un llibre
que...
que el meu nebot
l'ha fet
perquè creu que...
que per ell
és important fer-lo
i jo li vaig dir
escolta'm,
però vols dir...
Sí, home,
escolta'm...
Jo crec que en vaig fer
un altre jo
que estava millor.
Però aquest és un llibre
que és interessant
pel moment
i l'única cosa
és que hi ha una cosa
que s'estranya
i és que això no consistia
que fos amb campanya electoral.
Això consistia
que fèiem aquest llibre
i després
a l'octubre, novembre
hi havia campanya electoral.
Però no que això coincidís.
Això és una casualitat
d'aquestes
que inclús
l'editorial
també diu
Ostres,
quin embolic, no?
Això ens ho toparà tot, ara, no?
Sí, perquè
clar,
això es converteix
en una cosa diferent
i no tocaria
però no té solució.
Vostè marxa desencantat
amb la política
que es fa avui en dia?
No,
jo soc crític
amb coses que passen avui dia,
molt crític.
Però el desencant
a mi no existeix.
És a dir,
jo crec que tots
tenim l'obligació
de lluitar.
Aquest país,
Catalunya,
què necessita?
Necessita una cosa
molt important
que és lideratges.
Catalunya necessita
el lideratge
en el meu cas
del president Puigdemont.
Som líder?
Ja dic,
escolta,
què ha passat?
Doncs el president Puigdemont
ha fet un pas endavant
i diu,
em poso a liderar.
I, pues, home,
això està bé.
Això està bé,
perquè ara potser
ens aclarirem.
El vostè llibre,
per exemple,
parla i diu
que la política
és destructiva.
Sí.
I defineix els partits
com màquines sinistres.
Home,
hi ha viscut
una situació
destructiva.
A mi m'han intentat matar.
Políticament.
A mi m'han intentat matar
políticament.
A mi uns senyors
es van inventar
que tenia 12 milions.
Diu, no,
és que això
és per destruir-lo.
Quan el Tria
s'ho pugui demostrar,
ja l'haurem eliminat.
Bé,
doncs,
jo he viscut això.
I jo crec
que molta gent
ha viscut això.
Hi ha gent
que ha viscut això
i els enxapen
i els persegueixen.
Però han fet
alguna cosa
i en altres
que no,
que és una cosa
absolutament
intencionada,
destructiva.
Hem d'acabar,
jo he viscut la situació,
hem d'acabar
amb convergència.
Bé,
després
vam ajudar
a suïcidar-nos.
Perquè això
també passa.
Això també passa.
Pau contribuir,
diguéssim,
també.
Sí, sí,
això també passa.
Però això és perquè
d'algun moment
segurament
les afinitats personals
també es trenquen
i que són importants
en la política.
Bé,
jo crec que
jo vaig viure
un començament
de la política
que era un començament
amable de la política,
amable,
inclús,
doncs,
competíem,
però
jo he viscut
una situació,
escolta'm,
jo m'he sentit
molt amic
d'en Joan Clos.
Molt amic.
I moltes coses,
jo dic moltes coses,
que jo he fet amb sanitat
les he pogut fer
gràcies a en Joan Clos.
Esclar,
i jo he tingut
la sort en política
de tenir
alguns alcaldes
com l'alcalde de Sabadell,
en Ferrés,
que, escolta'm,
el model sanitari
que tenim
en part també és degut
que en Ferrés
o gent d'aquest tipus.
Partit Comunista, no?
Sí,
Partit Comunista,
però que, escolta'm,
que estava absolutament
d'acord
amb el que estàvem fent
i apoyava
i ajudava.
Clar,
això és un...
I avui
a mi em sembla
que preval més
la idea destructiva.
Escolta'm,
en aquesta
l'hem enxampat
i el destruirem.
Bé,
doncs,
és un desastre.
Amb Collboni,
quina relació té
vostè ara?
Bé,
jo tinc una relació
amable.
Crec que és
la meva obligació.
De fet,
en el llibre
vostè explica
que després
de ser escollit
alcalde
va anar al seu despatx
i li va demanar
perdó.
Sí,
aquí jo crec
que el meu
nevote
es va
passar una mica
perquè no sé
si perdó,
si sí que es va
disculpar.
Deia,
escolta'm,
t'he fet una atrastada.
I vostè l'ha perdonat?
Bé,
escolta'm,
és el que hi ha.
Què era
el llògic?
Què era el llògic?
El llògic
era una altra cosa,
era que
el senyor Collboni,
si volia,
ell,
no ben guanyant la sala,
no sent el més votat,
podia ajuntar-se
amb els comuns,
i podia ajuntar-se
amb Esquerra,
i tenir
24 regidors,
i escolta'm,
i podia ser
alcalde
amb tots els
set i uns.
Aquesta és la realitat.
Què és el que va passar?
Doncs que,
escolta'm,
la senyora Colau
deia que mai
faria
alcalde
amb el senyor Collboni
amb els vots
del PP,
i al final,
la senyora Colau
va fer alcalde
amb el senyor Collboni
amb els vots
del PP,
i va passar
una altra cosa,
i és que
el PP
va fer alcalde
amb el senyor Collboni,
que és una cosa
ja bastant
inversemblant,
és a dir,
perquè això ja és
una cosa
sorprenent,
i, bueno,
és el que ha passat,
això és el que ha passat,
amb un plantejament
de dir,
escolta'm,
és que,
Atrías,
el que importa
no és el programa,
el que importa
i el que és important
és que jo sigui alcalde.
He de ser alcalde.
És veritat
que si no era alcalde
probablement
el seu
l'hagués
fulminat,
perquè ja
havia perdut
dues eleccions,
hauria sigut
la tercera,
i diu,
escolta'm,
jo hi sugo
a ser alcalde
de totes,
totes,
són plantejaments
que jo
respecto
fins a l'extrem
que passa això
i al cap
d'una setmana
jo li dic,
escolta'm,
si vols
que fem govern,
jo estic disposat
a fer govern
i a no
fer
el prevaldre
els 11 regidors
sobre els 10
que tens tu.
Si vols,
firmem un acord.
A mi,
en els meus
costa
fer-los-hi entendre,
eh?
Vostè sempre ha sigut partidari,
diguéssim,
de com a mínim
explorar acords amb el PSC.
Per exemple,
el que hem vist
amb els seus
és que ja ho descarten
després de les eleccions
del 12 de maig.
Vostè creu que és un error,
això?
No,
no és un error.
Jo crec que això
són estratègies,
són plantejaments,
i la veritat
és que hi ha coses
que es fan difícils.
Hi ha coses
que es fan difícils.
Però és un error
en campanya electoral
dir que no pactaràs
amb el PSC
si després ho has
d'acabar explorant?
Bé,
jo crec que
no es planteja així.
És a dir,
amb les posicions
que hi ha avui dia,
amb les posicions
que hi ha avui dia,
donar suport
a la Generalitat,
una cosa
és que et donin suport
a tu.
I una altra cosa
és que tu
donis suport aquí.
Què vol dir,
això?
Vol dir que
si junts guanyes
les eleccions
no descarta...
Vol dir que a la vida
hi ha una cosa
molt important
i és saber
per què fas les coses.
Que això
és el que jo dic.
Es necessita
lideratge.
Un líder
que tingui
les idees clares.
Un líder
que tingui
les idees clares
que som independentistes,
un líder
que tingui
les idees clares
que volem
la independència,
que això
no es veu
per res.
Un líder
que tingui
les idees clares
que,
escolta,
que a part
de la independència
nosaltres
hem de fer
funcionar el país
i hem de fer
que la sanitat
funcioni
i hem de tenir...
Escolta,
és que jo
em canso
de repetir
el mateix.
Necessitem
a la força
que el nostre líder
tingui clar
que si tu fas
un pressupost
de sanitat
de 12.000 milions
que dius
que és estupendo
i que,
escolta'm,
que ha augmentat
un 5%,
has d'explicar
la veritat
que no és estupendo,
és un desastre
de pressupost
perquè la despesa
real
l'any passat
és de 15.000 milions.
Falten
3.000 milions.
I no perquè
gastem malament.
Però,
el que m'estan dient,
senyor Trias...
I no perquè gastem malament,
perquè estem
malament tractats.
És que no,
és que no hi ha
capacitat ara mateix
per liderar
en general
la política.
Bé,
jo crec que tenim
el president Puigdemont.
Jo crec que tenim
el president Puigdemont.
És a dir,
jo quan sento
el senyor Illa
que no és capaç
d'explicar
què hem de fer
i com ens hem d'enfrontar.
Nosaltres hem de saber
que ens hem d'enfrontar
amb unes forces centralistes.
Ja.
Ja dic,
el senyor Illa pot dir
és que jo no ho soc.
Doncs en forintes, sí.
No pot ser, eh?
No en pot ser.
Jo sempre dic
jo la imatge
del senyor Illa,
l'he vist
durant la pandèmia,
que és una imatge
que jo dic
escolta'm,
jo soc ministre de Sanitat
i a mi no em fan
aquesta jugada.
De sortir a fer rodes
de premsa
acompanyat de militars.
Però què és això?
A l'època de la pandèmia.
Sí,
però què és això?
Què és això?
Sot un país...
Escolta'm,
però això és el ministre
de Sanitat?
Bé,
a la sanitat
li recordem
que el conseller interior
sortia al costat
de la consellera de Sanitat
per anunciar mesures.
El conseller.
Sí.
El ministre interior
pot fer el que sigui,
però és militar.
Ja, ja, ja.
Què fa això?
Ignasi Guardans.
Bon dia,
bon dia.
Bueno,
deia que no venia
en company electoral,
però esclar...
Sí, sí.
Em sembla perfectament legítim
que el senyor Trias
vingui a fer campanya
amb el president Puigdemont.
Clar que la faig.
Sí, sí,
està perfectament legítim.
El que passa és que
jo conec el Trias
fa molts anys,
hem sigut amics,
encara ho podem seguir sent,
però quan escolto
determinades coses
doncs a mi em surt un somriure,
veure en Xavier Trias
de gran
a delit de l'independentisme
o parlant de la responsabilitat
de Puigdemont
o del lideratge de Puigdemont,
què vol que us digui,
jo m'haig de reprimir.
Diguem que tinc
un conflicte d'interessos
que m'impedeix
dir tot el que penso
de l'independentisme
de Xavier Trias
i de la capacitat
de lideratge
de Carles Puigdemont.
No puc dir-ho
sense trair
la meva dignitat personal,
per dir-ho així.
Per tant,
deixem-ho estar.
En tot cas,
el llibre d'entries
serà interessant,
però a partir d'això
pretendre que
Puigdemont
aportarà a Catalunya
el lideratge
que Catalunya necessita,
doncs escolteu,
jo no vinc aquí
a fer campanya,
però em sembla una cosa
que molts oients
els hi farà riure.
Amb altres sí,
perquè hi ha un lideratge
que s'acosta molt
a lo religiós,
que és una veneració
per Puigdemont
i hi ha aquest element,
si es vol,
que això sí,
potser li podria preguntar
a en tries,
a veure qui en compartís
d'aquesta idea
de que realment
en Puigdemont
no és que es presenti
a les eleccions,
sinó que vol reposar
un president
de la Generalitat
que havia estat retirat.
Hi ha aquest element
de reinstauració
d'una presidència
que juga
a vegades expressament
a la campanya.
No sé si en tries
comparteix aquest discurs
que d'alguna manera
deslegitimaria
els presidents
que han estat
després del Puigdemont
o creu que en Puigdemont
és un candidat més,
tan bo com van bé
i l'hi sembli,
però és només
un candidat electoral
o és alguna altra cosa?
No,
és un candidat més
però és evident
que hi ha
un plantejament
molt important
i és que el president
Puigdemont
va tenir
que anar-se'n a anar-se'n d'aquest país
o se'n va anar
voluntàriament
d'aquest país
per una situació
absolutament extrema
i que hem d'esperar
que mai més,
mai més,
mai més
ens torni a passar
una cosa així
per part de tots
per part de tots
perquè és veritat
que aquí
cada un pot pensar
el que vulgui
però per part de tots
però és veritat
que el senyor Puigdemont
pot agradar o no
i pot esperar
a gent que estigui
amb desacord absolut
però és evident
que té una èpica
hi ha molta gent esgotada
segurament també
tot el que hem viscut
també
escolta'm
jo crec que
una de les gràcies
d'això
és que el senyor Puigdemont
que ha passat
tot el que ha passat
que es vulgui presentar
doncs escolta'm
jo soc un entusiasta
no, ja se'l veu
no cal que ho pedeixi tant
al senyor Guardants
al senyor Guardants
igual li costa entendre-ho
però jo soc un entusiasta
no, no, això ho ha entès perfectament
perquè a mi m'agrada
entendre-ho entenc perfectament
a mi m'agrada
la gent valenta
i la gent
que decideix
diu
escolta'm
jo faig un pas endavant
doncs fa un pas endavant
que era el que jo notava
faltar
a Junts per Catalunya
Junts per Catalunya
necessita
doncs això
necessitem nosaltres
lideratge esforç
jurídicament
perdona
això en parlarem un altre dia
però vull deixar-ho jo
tallo eh
però jurídicament
sembla complicat
perquè com sabeu
el comissari Reinders
ha recordat alguna cosa
que alguns es neguen a acceptar
però que és llei
des dret europeu
que és que l'amnistia
quedarà sospesa
en el mateix moment
en què hi hagi
l'aplicació de l'amnistia
quedarà sospesa
en el mateix moment
en què hi hagi
una qüestió prejudicial
i per tant
aquesta idea
de que en Puigdemont
ja estarà amnistiat
almenys en el moment
de la investidura
no es correspon
amb la realitat
del procediment judic
ningú diu que passarà això
ningú diu que passarà això
també
és a dir
profetes
n'hi ha tant
si hi ha tanta gent
que opina coses
que escolta'm
tot canvia
tot canvia
si l'operen d'apèndix
no podrà apretar
a córrer l'endemà
això no és una profecia
si l'apèndix
no podrà jugar
a futbol l'endemà
avui dia
pot passar
perquè fan intervencions
tan superficials
i d'una manera
tan
pot fer la marató
després d'una operació
de pàndix
fan de manera tan
tan pou traumàtica
home
se t'obrirà la ferida
quasi
un dia
et de fer un cara a cara
perquè és interessant
aquesta conversa
Sílvia
bon dia
doctor Tries
a veure
diverses coses
vostè ha parlat
de la situació
destructiva
que va viure
i que el van intentar
matar
políticament
i recordava
aquelles declaracions
d'Ada Colau
referint-se a vostè
el 2015
parlant de
la màfia
o la gent
quan li van muntar
la campanya
pel Mundo
i per la policia patriòtica
li deia
no ens creiem
les seves mentides
i volem que ens tornin
els diners
quan va poder demostrar
que tot era fals
doncs
ja va aconseguir
ser alcaldessa
la primera era
si se li havia disculpat
perquè com que ara
la va convidar a dinar
i van tenir aquest espai
així com més personal
semblaria
que una disculpa
en privat
i sobretot
també
en públic
per tocaria
com a mínim
i després hi ha un altre moment
en què vostè va dir
no volem fer coses estranyes
però vostè podria haver estat
alcalde
també fent aquelles coses
estranyes
buscant els vots
no sé si
d'Esquerra
del PSC
del PP
vostè se'n recorda
però és que jo
ridícul
no m'agrada
fer-lo
és a dir
clar
és a dir
tu pots ser alcalde
si vas a buscar
el vot
del PP
i ha dit
doncs no ho sé
o
escolta
fixa't
nosaltres
ara estem
en una fase
especial
que és una fase
que hi ha una emoció
de confiança
que l'ha perdut
l'alcalde
i que ara
tenim un mes
per decidir
si tenim
la força
suficient
per presentar
un candidat
i dir
aquest serà
el futur
alcalde
de la ciutat
de Barcelona
i la tenen
com vols
que la tinguem
no la tenim
i per tant
ara hi dic
no però és que
escolta'm
si tu et posessis
d'acord
amb la Colau
i et posessis
d'acord
amb el PP
i amb Esquerra
Republicana
el faríeu fora
però ho ha de fer
qui governa
ho ha de fer
qui pot
però escolta'm
hi ha tonteries
a la vida
en política
ja
si no s'hauria
disculpat
en Terradellas
ja deia
es pot fer
tot menys
ridícul
no s'ha de fer
ridícul
Estefania
hola
bon dia
senyor Trias
vist la il·lusió
que vostè té
en la candidatura
de Carles Puigdemont
a mi m'agradaria
preguntar-li
sobre el futur
de Junts
perquè fins ara
sembla que és un partit
que ha nascut al voltant
de l'1 d'octubre
amb un lideratge
molt personalista
i també molt vinculat
només a la qüestió nacional
però una vegada
l'amnistia
vagi esborrant
aquests greuges
jo crec que arribarà
un punt
que el partit
s'haurà de definir
ideològicament
i per dir-ho clar
ningú sap
si Junts
és un partit
d'esquerres
o de dretes
o què és el que proposa
per la compareixença
l'altre dia
de Puigdemont
doncs va assenyalar
alguns problemes
la sequera
la burocràcia
etcètera
però no hi havia
una idea
de com es resoldrà
és evident que això
d'esquerres o dretes
tampoc és purista
però sí que crec
que la gent
encara no ubica
què proposa Junts
i quina és la seva orientació
a mi em va semblar
també amb el fitxatge
d'Anna Navarro
que sí que hi ha
una voluntat
potser d'orientar-se
més a les inversions
la gran empresa
expansió tecnològica
però vaja
m'agradaria saber
vostè
quina definició
ideològica
jo crec que no es pot
simplificar tot això
és un partit
que es mou
entre el centre dreta
i el centre esquerre
o sigui
el centre
vol dir
no?
el centre
el centre
tenint en compte
tenint en compte
que a Catalunya
el centre
està a l'esquerra
una mica a l'esquerra
sí
sí
ha de ser un partit
d'esquerres
escolta'm
els poderosos
que deia la senyora
Colau
no els agrada
que vegin es creï
que són de dreta
està ple de poderosos
que es creuen
d'esquerres
i això és el nostre país
el nostre país
és així
el nostre país
és així
i hem de saber
que és així
interessant això
i això té
les seves contradiccions
i té les seves coses
que fan
les coses
i hi ha cops
que no són tan fàcils
el president
Puigol
era de dretes
o d'esquerres
va fer moltes coses
de dretes
i va fer moltes coses
i ha dit
escolta'm
una de les coses
més importants
que s'ha fet
en aquest país
és el servei
català de la salut
és de dretes
això
algú que m'ho expliqui
perquè a mi
quan em diuen
dic no
no
escolti
ja he intervingut
en el servei català
de la salut
això és de dretes
o d'esquerres
això
Europa
és d'esquerres
només hi ha un país
que tingui un model
semblant
al nostre
que és Anglaterra
també van treure el servei militar
juntament amb el Partit Popular
vull dir que tampoc
home clar
que van treure el servei militar
però això és de dretes
o d'esquerres
suprimir el servei militar
només ho podria fer la dreta
en tot cas
perquè ho hagués proposat
això són moments
això són moments
que permet
fer segons quines coses
i això és el que jo li deia
això
es pot fer
quan hi ha
un lideratge clar
la diferència
que hi ha ara
i per això
jo crec que el futur
de Junts per Catalunya
és un bon futur
perquè jo crec
que hi ha una cosa nova
i és que
durant molt de temps
a Junts
ningú
ningú
volia liderar
ah sí
sí
això
a mi em sorprèn
ho està dient
reiteradament
jo no
escoltem
Laura Borràs
no volia liderar
Laura Borràs
sí
però Puigdemont
no volia
Pere Aragonès
vostè creu
senyor Trias
que va avançar
no no
jo no m'ocupo
d'això
jo no m'ocupo
d'això
això ja passava
també amb en Mas
jo no m'ocupo
de segons quines coses
se n'ocupaven
però
s'ha de posar vostè
senyor Trias
s'haurà de posar vostè
vostè creu que
jo el que he de fer
jo el que he de fer
és desaparèixer
no no
deixi'm demanar-li
si creu que
Pere Aragonès
va avançar
a les eleccions
perquè va calcular
que Puigdemont
no podria estar
a la campanya
i que Puigdemont
no podria ser
realment
un candidat
efectiu
que estigués
disposat a venir
si obtenia la majoria
encara que l'amnistia
no sé què
consti que ho diu vostè
jo no en tinc ni idea
però no m'ho nega
sóc molt llest
però no tinc la capacitat
de saber què pensa
no no
li pregunto la seva d'opinió
no el que pensa Aragonès
la seva
senyor Trias
no sé per què ho ha fet
ho ha fet
escolta'm
diguem la veritat
les eleccions a Catalunya
s'havien de fer
en el moment
que decidís
el PSC
no ens fiquem
l'embolic
de creure
que això
per tant
és el PSC
qui ha decidit
en el fons
el moment
de les eleccions
senyor Trias
escolta'm
és que nosaltres
la situació
que hi ha actualment
és una contraproposició
de models
que és el model
Junts per Catalunya
i el model
del PSC
que no és
tan un problema
de discutir
la filosofia
de què s'ha de fer
amb les coses
sinó de plantejament
de país
llavors el PSC
va calcular
on va el país
que potser
on encara no podria
el país
serà un país
obedient
en el PSOE central
ja m'ha contestat
senyor Trias
el país
serà això
el nostre país
anirà per aquest camí
miré que amb el costat
que em deixéssim
fer aquesta pregunta
serem un país obedient
o serem un país
que escolta'm
des de la correcció
l'educació
des d'unes maneres
de fer especials
estem disposats
a defensar
els platejaments
de Catalunya
una última pregunta
vostè n'hi ha
les llistes
al Parlament
no ho sé
li han demanat?
no
fins a aquest moment
no
però no ho descarta
hi ha molta gent
que em diu
que m'ho demanaran
però fins a aquest moment
no és veritat
ara quan sortís
si el truquen
torna a entrar
i ens ho explica
Xavier Trias
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
al matí
de Catalunya Ràdio
som
Trescat
quan rasques
un rasca
Cleopatra
un rascaling
o qualsevol
dels rasques
de l'once
no només pots
rascar premis
ah no?
i què més pots rascar?
doncs pots rascar
un bon moment
una anècdota divertida
amb els teus amics
i potser fins i tot
molts de dinerets
aquesta sí que seria
una bona anècdota
vinga
dona'm un rascar
amb els rasques
de l'once
tens un munt
de maneres divertides
de rascar momentassos
i premis
de fins a un milió
d'euros
rasques de l'once
rasca el moment
a tots els que jugueu
a l'once
ben jugat
juga responsablement
i només si ets
major d'edat
El Federal
la nova novel·la
de Sebastià Zamora
la insurrecció
de 2.000 homes
a l'abisbal
el 1869
contra la corona espanyola
El Federal
un llibre de proa
Sóc Pedro Casablanca
estaré a Barcelona
al Teatre Poliorama
del 17 d'abril
al 12 de maig
amb don Ramon
Maria del Vall d'Inclan
a través
de Ramon Gómez
de la Serna
un espectacle emocionant
màgic i deliciós
creat per Xavier Albertí
música en directe
interpretada al piano
per Mario Molina
Venda d'entrades
a teatrepoliorama.com
Ei, som-ho a Xavi
i ja som aquí
que si ens necessites
clar que sí
tu la teva roba
i el planeta
i és que som
el detergent ecològic
que deixa la teva roba neta
i en pau al planeta
honest al moviment
planetampau.cat
recorda
som-ho a Xavi
celebrem la cuina mediterrània
més autèntica i diversa
amb cuinar al mediterrani
un gran homenatge
de la mà
d'un cuiner excepcional
Cuinar al mediterrani
el nou llibre
de Joan Roca
Ai, els dilluns
no t'apassionen els dilluns?
el sol brilla amb més força
el mar fa més olor de mar
la gent somriu
com m'agraden els dilluns
i els dijous també
Eurodreams
el joc de loteries
i apostes de l'estado
pot fer que els dilluns
i els dijous
siguin els teus dies preferits
perquè amb Eurodreams
pots guanyar 20.000 euros al mes
durant 30 anys
i molts premis més
no t'oblidis d'Eurodreams
perquè si ja hi ha
9 guanyadors a Espanya
tu podries ser el següent
Eurodreams
Loteries et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat
Fantàstic és
viure aventures
que mai havies somiat
Fantàstic és
aconseguir ballar
una còria impossible
Fantàstic és
gaudir i aprendre
amb l'estiu esteu
les colònies de la gene
El 14 d'abril
surt de la monotonia
i vine a córrer
pels punts més emblemàtics
de Montjuïc
en la sala Montran de Barcelona
pots triar 3 distàncies
5 quilòmetres
10 quilòmetres
i la vertical
recorda
aquest 14 d'abril
la sala Montran de Barcelona
no te la perdis
arriben a Lidl
productes XXL
al millor preu
mig quilo de xampinyons
per 1,79
t'estalvies un 25%
i 5 litres d'oli d'oliva
intens per 35,99
t'estalvies 10 euros
Lidl marca la diferència
Torna Haruki Murakami
un dels escriptors
més aclamats
del nostre temps
hi ha barreres
que només l'esperança
i el desig
poden tirar a terra
Descobreix la ciutat
i les seves muralles
incertes
de Haruki Murakami
un llibre d'Empúries
Eufòria
els nervis
estan a flor de pell
aquesta setmana
en Rangel i la lluna
s'ho jugaran
tot a dalt de l'escenari
el seu destí
serà a les vostres mans
amb les vostres votacions
les nits de divendres
són d'Eufòria
avui
cinquena gala
a TV3
i a la plataforma
3CAT
El matí de Catalunya Ràdio
Ricard Tostrell
Ho hem anat explicar
al llarg del matí
dilluns arrenca a Barcelona
la macroconvenció de McDonald's
és la primera vegada
que la multinacional
del menjar ràpid
i emblema global
del capitalisme
surt als Estats Units
en els seus
més de 80 anys d'història
uns 15.000 directius
proveïdors
i franquiciats
debatran
durant 4 dies
sobre els plans de futur
d'aquesta companyia
en una trobada
que s'està organitzant
amb molt secretisme
ara mateix
Mercè Folk
què tal?
Bon dia
Què tal?
Ricard
Molt bé
No se sap res d'aquesta trobada
molt poques coses
Va sortint informació
molt comptada
nosaltres per exemple
hem intentat acreditar-nos
en Fira de Barcelona
i a Fira de Barcelona
que ens van dir
tot això ho porta la companyia
i de moment
no hi ha manera
tampoc hem pogut
contactar
per fer el tema
que ara explicarem
amb cap responsable
de la companyia
de la multinacional
tot i que sabem
que els nostres missatges
que les nostres peticions
han arribat
L'equip de solidaris
de Catalunya Ràdio
que lidera la Mercè Folk
s'ha fixat en aquest model
de negoci
de la cadena
és un model
que s'ha expandit globalment
gràcies a les franquícies
i també en les condicions laborals
dels seus treballadors
i per tant
també aquest sector
que en diem fast food
Paula Molés
què tal
bon dia
com estem
bon dia
un restaurant caníbal a Berlín
fast food
què és el fast food
allò per situar ràpid
veig la gent ja el teu cap
és menjar ràpid
és aquell
contra el qual
a vegades ens revoltem
perquè diem
que cada vegada
mengem menys
que si la dieta mediterrània
l'estem perdent
els índexs d'obesitat
pels núvols
i clar
això ens fa que pensar
molta gent
fins i tot parla
d'imperialisme culinari
és a dir
que això és com una invasió
a la nostra cultura
és interessant
que ja s'ha colat molt
és a dir
quan diem fast food
ens ve el cap McDonald's
però hi ha moltes altres
ofertes gastronòmiques
del dia a dia
que ja és fast food
de fet jo ara venia
avui per la Diagonal
i obren una nova botiga
d'aquesta
que és la que es considera
la millor hamburguesa
o la preferida d'Obama
aquesta de Five Guys
no sé si la coneixeu
és una altra cadena
i pensava
bé
com diu Toni Massanés
el problema
no és el que mengem
sinó el que deixem de menjar
és a dir
quan tu menges aquella hamburguesa
que és el que estàs deixant de menjar
anem a posar el context
a tot plegat
Mercè, quants restaurants té
ara mateix McDonald's a Catalunya?
a Catalunya
on la marca va a terra
fa 40 anys
n'hi ha més de 100
a Barcelona 24
uns 600 a Espanya
però hem de dir
que la majoria
el 90%
dels restaurants de McDonald's
no els gestiona la companyia
sinó que són franquiciats
en aquest cas
i això què implica?
és a dir
aquest model de negoci
quins efectes té?
per què funciona
o per què no funciona?
què falla?
això ho expliquem d'aquesta manera
la majoria de restaurants
són explotats
per empresaris locals
que paguin a McDonald's
per fer servir la marca
però que l'empresa
no es gestiona directament
el que fa és obtenir
un ampli marge de benefici
que es pot moure
entre el 20 i el 30%
i es deslliguen
i això és important
de la contractació
de tot el personal
per tant tot el tema
dels treballadors
queda en mans
del franquiciat
podeu imaginar-vos
les condicions laborals
quines són
el cas de McDonald's
pel que fa als franquiciats
no és una cosa excepcional
hi ha franquiciats
de tota mena
perruqueries
marques de sabates
roba
però totes tenen en comú
el mateix funcionament
empresarial
el que passa aquí
que un grup
de franquiciats
diuen que els contractes
que tenen
amb l'empresa matriu
és a dir
amb McDonald's
són abusius
i aquí és on
apareix aquest grup
de proprietaris
una cinquantena
de restaurants
d'arreu de l'estat
ho heu avançat avui
al matí de Catalunya Ràdio
però els solidaris
ho fareu
i ho explicareu bé
aquest cap de setmana
que demandaran
les properes setmanes
a McDonald's
per estafa
en aquest cas
per estafa
és una demanda
que presentaran
una vintena
de franquiciats
que aglutinen
aquesta cinquantena
de restaurants
d'Espanya
també a Catalunya
l'advocat
que els representa
no ens pot dir quants
perquè aquestes franquícies
poden rebre
represàlies
poden patir represàlies
i que se centra
en dos punts
el primer
acusen McDonald's
de cobrar-los
sobre costos
no justificats
a través de l'empresa
intermediària
a qui per contracte
estan obligats
a comprar tots els productes
per als restaurants
aquesta empresa
es diu
Havi
H-A-B-I
Havi Logístics
i al Soledadris
hem pogut parlar
amb l'advocat
que els representa a tots
José Luis González Montes
Havi prové
al restaurante
la totalidad
de los suministros
que podéis imaginar
en un restaurante
McDonald's
desde la carne
el pan
la Coca-Cola
la cerveza
incluso
uniformes
cuestiones de limpieza
todo, todo, todo
se prové
a través de Havi
y Havi
es el único
y exclusivo
operador logístico
de la franquicia
y lo que hemos planteado
los procedimientos judiciales
es que
se nos está cobrando
a los franquiciados
oculto
las facturas
que emite Havi
los sobrecostes
logísticos
de los servicios
que presta Havi
que son encargados
por McDonald's
y que no son encargados
por el franquiciado
Aquest es un front
l'altre front
té a veure
amb la publicitat
atenció
perquè la multinacional
obliga els franquiciats
a gastar-se
un 4%
dels seus guanches
en publicitat
i promoció
per als seus restaurants
a través
d'una associació
que es diu
Coop
i què passa?
Doncs que aquesta associació
forma part
de McDonald's
¿Por qué actúa así
McDonald's?
Muy fácil
Porque McDonald's
con lo que recibe
el Coop
de ese 4%
de cada restaurante
en España
en esa pseudo obligación
que son 50 millones
de euros al año
McDonald's
los destina
a la publicidad
de su propia marca
nacional
e internacional
Clar, i els responsables
ja heu pogut parlar
amb els responsables
de la companyia McDonald's?
Res
Res de res
La Paula
va entrevistar
a la Fiera Alimentària
a la responsable
de reclutament
de McDonald's
una persona
gallarina
amb un missatge
molt clar
és que no hi ha
ni una escletxa
a nivell de missatge
institucional
i del que representa
I hi ha la distància física
que és una barrera
Però la política
comunicativa
i la política
de venda
de productes
és molt restringida
i amb clàusules
de confidencialitat
en aquest cas
Clar, i aquí
no deu ser fàcil
pels franquiciats
fer aquest pas
de denunciar
perquè se'ls acaba
la festa
Ara escoltarem
l'advocat González Montes
que ens explica
als franquiciats
que s'han atrevit
a denunciar
en pagar les conseqüències
Es muy fácil
En estos restaurantes
que se dieron
de baja el cop
no recibían
la nueva hamburguesa
ninguna de ellas
que son las más vendidas
la Signature
la otra
la otra
El Happy Meal
te daba
un juguete genérico
no el juguete
anunciado en televisión
en cada momento
que es el que quiere
el niño
que va por el Happy Meal
correspondiente
con lo cual
la gente
te deja de ir
a ese restaurante
y que no pueda cumplir
las prestaciones
finalmente del contrato
y que McDonald
resuelva el contrato
para quitarse
lo de en medio
con indemnizaciones
millonarias
Heu de pensar
que aquest bufet
de González Montes
fa una dècada
que litiga
contra la multinacional
y de moment
la batalla judicial
siempre
s'ha decantat
cap a la multinacional
La mayoría
de los franquiciados
del mundo
tienen muchas reticencias
para dirigirse
contra la compañía
multinacional
porque tienen muchos recursos
muchas capacidades
y mucha capacidad
de influencia
Yo lo que he visto
en McDonald
lo lo he visto
en mi vida
La capacidad
de influencia
las cosas raras
que pasan
las sentencias
que se dictan
raras
no lo he visto
nunca
Un altre
dels aspectes
que va a veure
de Solidaris
són les condicions
laborals
els treballadors
d'aquesta multinacional
i per extensió
també