¡Catalunya Rádio!
¡Las noticias de las 11!
¡Bon día! Os informa Joan Bota.
Israel ni confirma ni desmenteix que hagi atacat l'Iran,
pero esta matinada ha habido tres fortes explosiones
en los afores de la ciudad iraniana de Shafán,
donde hay una base militar.
Mitjans israelians afirmen que es tracta de míssils de llarg abast
llançats des d'un avió israelià i no drons,
com apunten alguns mitjans iranians.
De fet, l'Iran confirma les explosions,
però parla d'un atac des de l'interior del país.
L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica
confirma que no hi ha hagut danys a les instal·lacions nuclears iranianes.
Anem amb els nostres enviats especials a Jerusalem.
Mariel Vagilabert amb el suport tècnic de José Antonio Muñoz.
Bon dia.
Bon dia a Israel.
No hi ha hagut cap confirmació oficial ni se l'espera.
L'única reacció ha sigut la del ministre de Seguretat ultradratà Ben Guir,
que ha fet un tuit lapidari resumint en una sola paraula el que pensa.
Lamentable.
El partit laborista ja l'ha qualificat de piròmen.
El que ha passat aquesta matinada és ara mateix un missatge molt clar d'Israel a l'Iran.
Si us haguéssim volgut fer mal, l'hauríem fet, i per ara no ho volem.
Gràcies, Mariel Vagilabert.
Més notícies, Sara Riera.
El PSC, Junts i els Comuns han permès al govern salvar 1.850 milions d'euros dels pressupostos de la Generalitat del 2024,
que no es van poder aprovar per la falta de suports parlamentaris.
Amb l'aval d'aquests tres grups i d'Esquerra Republicana,
el Parlament ha donat llum verd avui a un decret llei que concedeix aquest suplement de crèdit
per garantir recursos adicionals en educació i sanitat.
També s'ha aprovat un suplement de 145 milions per fer front a la sequera.
Parlament, Marta Corbalan, bon dia.
Hola, bon dia.
Tot i que el decret s'ha aprovat, el debat ha estat farcit de retrets entre els partits
a les portes de la campanya per a les eleccions del 12 de maig.
L'oposició ha acusat el govern de mancada planificació i de lideratge.
Sentim el diputat de Junts, Francesc de Dalmases, la cap de files dels Comuns, Jéssica Albiach,
i el socialista Raül Moreno, que considera insuficient el suplement de crèdit.
Com sempre que van tard, van malament i van solts, llavors necessiten ajuda.
Votarem a favor, a favor de la gent, però no a favor de les renúncies del govern
ni de la seva manca de lideratge.
Des del nostre grup parlamentari, doncs, considerem que serviran poc més que per aixecar la persiana.
La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha insistit que sense pressupostos
el govern ha hagut de renunciar a molts projectes i n'ha responsabilitzat alguns partits de l'oposició.
Marta Corbalan, Catalunya Ràdio, Parlament.
Investigadors de la Universitat de Califòrnia han descobert marcadors d'esclerosi múltiple
que podrien detectar-se en sang anys abans que comencin els símptomes de la malaltia.
La recerca publicada a Nature podria accelerar el tractament dels pacients
i, per tant, millorar el pronòstic de la patologia.
La investigació es basa en un tipus d'anticossos que es produeixen en un de cada 10 afectats d'esclerosi
i que ataquen proteïnes del cos anys abans que apareguin les primeres manifestacions de la malaltia.
Un robatori de cable de fibra òptica deixa gran part del Ripoller sense cobertura mòbil de Movistar
ni fibra òptica de Movistar, també Orange i Vodafone, a més.
Segons Telefònica, el tall ha sigut entre Ripoll i Sant Joan de les Abadeses
i la companyia treballa per restablir el servei.
Laia Claret, bon dia.
Bon dia.
Segons la companyia, el robatori ha estat entre Ripoll i Sant Joan de les Abadeses,
on el cable de fibra segueix el traçat de la carretera.
Segons el Consell Comarcal, ha deixat de funcionar la xarxa de telefonia mòbil de Movistar
i la de fibra òptica de Movistar Orange i Vodafone,
a bona part de la comarca, com explica el president del Consell Comarcal, Amadeu Rosell.
El debat d'algunes zones de Camprodoni i municipis propers,
perquè a vegades hi ha alguna altra companyia d'aquestes més petites, com Vera i com alguna altra d'aquestes,
que aquestes en principi sembla que sí que funcionen.
Ara la companyia, segons ha informat aquesta emissora, treballa per restablir el servei.
Laia Claret, Catalunya Ràdio Girona.
16 dotacions dels bombers treballen a l'incendi que crema en una deixalleria a Moncada i Reixac.
El Vallès Occidental ha tocat la Nacional 150 i molt a prop de Cerdanyola, del Vallès.
No hi ha ferits i ara els bombers treballen per perimetrar el foc, que continua actiu,
ja que crema molta maquinària, pesant com ara camions i contenidors marítims.
Un incendi que obliga a tallar la Nacional 152 entre Moncada i Ripollat,
així com també els accessos de la C58 cap a Cerdanyola, del Vallès.
El foc provoca un important columna de fum que es veu des de bona part d'aquesta zona.
L'entrenador del Barça femení, Jonathan Giraldez, i la jugadora Patrick Guijarro fan aquest migdia la conferència de premsa previa a les semifinals anada de la Champions de demà.
Davant el Chelsea, de moment ja s'han venut unes 35.000 entrades a l'estadi olímpic de Montjuïc per aquest partit.
Encara en futbol, avui comença la 32a jornada de Lliga Primera, amb el partit Atlètic Club Granada,
i la 36ena de segona amb el Leganés Tenerife.
Avui també ha de fer roda de premsa el tècnic de l'Espanyol, Manolo González, previ al partit de diumenge davant l'Andorra.
En futbol sala, el Barça rep aquest vespre el Betis a dos quarts de nou amb partit de Lliga.
A la Lliga sob el Dambol, el Granoller s'enfrontarà al Torre la Vega a dos quarts de deu.
I a la Lliga a l'Eport de bàsquet, el Força Lleida juga a la pista del Melilla a partir de les vuit.
Al Barcelona Open de tenis, avui es juguen els partits a quarts de final.
Norrie, Echeverry, Arnaldi, Rut, Dia de Costa, Sissipas i Fils-Lakovic.
I a la Copa Femenina d'Ukei Patins, avui es juguen els dos últims partits a quarts de final.
Fraga-Voltregà a les 6 i Palau de Plega-Mans-Mataró a dos quarts de nou.
Ahir es van classificar per semifinals el Quijón i el Vilassana.
Fins aquí les notícies.
El Matí de Catalunya Ràdio.
Som 3CAT.
Ah, que m'unque, de anyem on que m'undim a.
Ah, que m'unque, de anyem on que m'unque, yeah.
Bruro Rivera, bon dia.
Bon dia.
Com estàs?
Bé, resistint.
Resistint, eh?
Costa resistir o no?
Home, no, sí, costa, costa.
Tinc l'impressió que estem en un moment mundial molt dur.
I costa, costa acceptar.
Passant coses que fa 30 anys eren inimaginables, de dolentes, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Només mirar el dret internacional, no?
Els crems contra la humanitat, tot això, no?
Fa uns anys eren...
Hòstia, diguem això, és impossible que passi.
I, de fet, jo soc d'una generació que érem optimistes, diria, no?
En el sentit que som els que, quan s'acaba la Guerra Freda,
ja ens pensem, ingenuament,
que començarà un nou ordre mundial,
una mica controlat pels drets humans,
i que els Estats Units tindran un paper diferent.
I recordo que això jo ho vaig veure a Somàlia, no?
Que és la primera intervenció humanitària que hi ha
després de la Guerra Freda,
i els americans hi van anar, doncs, en principi,
perquè eren els...
aviat del nou òrden internacional, no?
I després el Clinton va dir que s'ennaven
perquè no estarien mai més en un lloc
que no tinguessin interessos propis.
I així ha estat.
Però érem optimistes en aquella època.
Recordo, a vegades em parlo amb els periodistes d'aquests anys,
i sempre teníem l'impressió que milloraria, no?
Es van fer els judicis, el de Ruanda, el dels Balcans, no?
Es van utilitzar el dret humanitari internacional,
i mira el que està passant ara.
És completament increïble.
Tinc la sensació que era una generació
que encara lluitàveu per un món millor, no?
Que creieu que el món podia ser millor.
Potser ho hem deixat de fer ara.
Bueno, jo crec que és molt difícil
trobar aquest discurs, no?
La gent està molt despistada.
Costa molt és...
Hi ha una gran victòria de l'individualisme, no?
El sistema capitalista ho ha arrasat amb això, no?
Aquesta idea que fes les coses per tu mateix.
Una falta de sentit social, dels problemes dels altres, no?
I això està passant, és així.
Hi ha algun antídot per lluitar contra aquest pessimisme?
Jo crec que l'esperança està en que els joves d'avui,
que disposen d'eines molt potents, no?,
que nosaltres no teníem, una tecnologia brutal,
una capacitat d'accedir a la informació,
però que la facin servir amb aquesta idea pedagògica, no?
I és un servei públic, el periodisme.
No ho veig?
Ara estava llegint el diari, venint el tren,
i hi ha un accés, per exemple, a la política,
que està completament present, però d'una manera idiota,
perquè tot el que diuen surt, no?
No hi ha una selecció, dir, bueno, aquest tio,
ara hi ha una campanya electoral,
doncs si no diuen res nou, o interessant, o factible,
i només fan campanya,
doncs per què anem els periodistes?
Fer propaganda.
És a dir, jo crec que això,
hi ha una mena d'entreguisme del periodisme
als discursos, a les coses que passen,
hi ha un gregarisme a nivell internacional, per exemple,
que només el món és molt gran,
estan passant moltes coses.
Avui llegia a Mozambique, per exemple,
se'n mor una gent que anava en un barco
i fugien d'un còlera
i venien d'una idea que els hi han posat al cap,
que anaven a morir tots, i fugien d'això, no?
O sigui, vivim un món,
sudant s'està morint moltíssima gent de gana,
hi ha una guerra d'Arfurt brutal,
i anem aguantant aquests rotllos patateros diaris
de gent que diu coses que no tenen res a veure
amb les coses que a la gent li interessen.
Per això crec que hi ha molta desafecció, no?,
de la societat respecte a la política
i respecte al coneixement, també, no?
Hi ha una gran desafecció.
La gent jove, l'altre dia vaig anar a una universitat
a fer una classe i em vaig quedar collonita.
Per què?
Perquè hi ha molta desafecció,
molta falta de curiositat,
molta desesperança,
molta tonteria, no?
Molt infantilisme, també,
moltes idees que venen de les xarxes socials.
No us llegeix res,
això ja fa anys que ho diem,
però fa 10 anys ens escandalitzava
perquè en llegíem diaris,
és que ara ja no llegeixen llibres, tampoc, no?
I llavors és molt difícil que tu et formis
una opinió una mica raonable
i que puguis interpretar el món en el que neixes,
en el que vius.
Ah, en què estem fallant, com a societat, eh?,
amb les noves generacions,
perquè en alguna cosa devem estar fallant.
On es posa el foco, no?, una mica.
Es posa el foco amb l'individualisme,
amb el que tu pots triomfar,
molt amb els diners, no?
Els diners són el centre de la nostra vida
i s'ha desenfocat ja completament
el que és l'essència del ser humà,
que és ser algú per tu mateix, no?
Convertir-te en una persona autònoma,
que pensa per ella mateixa,
que es col·loca anar al món com una persona crítica, no?
Tot això s'ha deixat de banda.
I som carn de canó, ara, eh?
O sigui, la gent jove és carn de guerra.
És que els ordenin la vida, no?
I és una mica aquesta sensació
que tu per tu mateix ja no pots fer res
i has de ser una mica la corrent, no?
Per això hi ha aquestes idees tan absurdes ara, no?
Que són completament de...
Prefereixes pertany a algú que pensar per tu mateix.
I per això ve la dreta, clar.
Perquè la dreta en aquest...
Es troba molt còmode amb això, no?
Amb el gregarisme,
amb el...
Crea aquesta sensació de desesperança
i que el pensament o el debat cultural o intel·lectual
està acabat i ells ofereixen un model, no?
I un missatge simplista, no?
Que al final...
Exacte, la culpa és de l'altre,
totes aquestes històries, no?
Però l'esperit crític ha desaparegut.
I l'esquerra va de cul,
no s'enteren de res, no?
És una cosa al·lucinant.
D'amén al·lucinant.
L'amén al·lucinant.
L'amén al·lucinant.
L'amén al·lucinant.
L'amén al·lucinant.
L'amén al·lucinant.
L'amén al·lucinant.
Votes encara o no?
L'amén al·lucinant.
L'amén al·lucinant.
L'amén al·lucinant.
L'amén al·lucinant.
L'amén al·lucinant.
L'amén al·lucinant.
L'amén al·lucinant.
Votes encara o no?
Hòstia, sí que voto, sí.
Sí, eh?
No, ho dic perquè quedi clar
que tot i està desencantat amb el sistema...
No, perquè, a veure,
la gent humil i la societat,
els polítics,
és l'únic recurs,
l'única interlocució possible
que tenim
per estar en el sistema capitalista, no?
Perquè, si no,
ho devora l'economia.
És així de clar, no?
L'economia no té moral.
O sigui, l'economia és el benefici.
Llavors, si no estem en el sistema,
perquè el capitalisme
seguirà funcionant sempre,
fins que tot s'enfonsi,
si no estem en el sistema
per humanitzar-lo,
no?, per fer-lo...
Llavors estem fotuts.
I el polític és l'única manera
que tenim d'accedir a això, no?
Les lleis,
la presència parlamentària,
tot això,
això encara ho tenim.
Per això el poder, no?
El model del poder actual,
que hi ha de Berlusconi,
fins a Donald Trump...
Exacte, és un poder
que s'ha construït,
primer, sobre el desprestigi
de la política,
perquè s'han dedicat anys
a destrossar la política,
que tots són uns corruptes i tal,
la construcció d'una idea
que els empresaris, no?,
Berlusconi,
poden arreglar això
perquè ells gestionen bé i tal,
i el robatori,
inconmensurable,
una vegada estan en el poder,
controlant els mitjans de comunicació,
que és la gran obsessió, eh?
És enorme.
Llavors, clar,
la política és l'única manera
que la gent humil, normal,
que la societat es pot defensar
de tot això, no?
Però, per exemple,
per les noves generacions,
els mitjans de comunicació
ja no som els referents
de l'opinió pública, no?
Segurament per les noves generacions
és molt més referent
el que pugui dir un influencer.
Jo ho trobo al·lucinant
que es doni peu als tiktokers, no?
I als influencers,
a mi em sembla,
se'ls dona canxa, inclús, no?
I és, o sigui,
una societat que viu de les contrasenyes
o de les frases curtes
és una societat curta, no?
Per dir-ho d'alguna manera.
I llavors tu dius,
hòstia,
si la gent s'informa
i fa,
inclús les frases revolucionàries,
les d'esquerra,
les de dreta,
totes són petites frases,
sense arguments, no?
No hi ha arguments.
I en un moment que no hi ha arguments,
hi ha consignes, no?
És pitjor, diguéssim,
que a l'època des de les religions, no?
Perquè les religions almenys
tenien una visió general del ser humà.
Ara tenim gent completament infectada
per contrasenyes
amb una mena de bloqueig a pensar, no?
Perquè per pensar t'has d'informar,
és un esforç pensar, eh?
T'has d'informar,
has de llegir i tot això, no?
Qui et va ensenyar, tu, a pensar?
Hòstia,
suposo que a casa,
a família,
hi havia llibres,
al col·le,
també a l'època, no?
Perquè nosaltres vivíem en una època gris,
que era el franquisme,
o sigui, ja sabíem,
per una naturalesa del sistema en què vivíem,
que t'havies de muntar la vida.
No creies en el poder d'aquella dictadura
i t'havies de buscar la teva vida.
Llavors buscaves informació
i hi havia realment una obsessió
per llegir,
per entendre,
per conèixer.
Una cosa que a mi em va portar al periodisme
és la idea de conèixer el món.
O sigui, vivíem en un país tancat
i la primera obsessió com a jove
va ser fotre el camp,
anar-me'n pels Pirineus
i agafar un tren i anar-me'n,
i vaig començar a viatjar,
a veure el món,
i aquestes viatjant
realment se't cobran totes les tonteries,
aprens moltíssim,
i això és el...
Aquella època ho feia moltíssima gent, això.
On series ara,
si estiguessis treballant al diari?
Quin país estaries?
Quin conflicte?
O quines històries i quines carreteres secundàries?
Jo, per exemple,
t'hauria de dir que me n'aniria a casa,
però crec que no aguantaria ja.
No, eh?
Emocionalment estic...
Ho trobo horrorós.
O sigui, no ho entenc.
No entenc que el món modern
permeti una barbaridade així.
És que a més és tan simbòlica, no?
Perquè recordo el primer viatge
que vaig fer a Israel,
que hi havia l'OLEP i tot allò,
vaig connectar amb gent
que havia sigut torturada,
nenes joves i nois,
per l'exèrcit israelià,
i jo ho trobava, bueno,
d'una dimensió,
perquè hi havia algun
que havia sigut fill de gent d'Auschwitz, no?
Tota aquesta relació estranya, no?
I veure que tota aquesta societat
que viu d'un passat,
d'una història terrible,
que és la història de la meva joventut, també, no?
Que és el que més ens va interessar,
l'Holocaust, a la Segona Guerra Mundial,
que ara, com a estat,
estigui fent això,
el trobo acollonant, vaja.
I que el món democràtic occidental
no vulgui mirar,
no vulgui veure-lo.
Perquè, clar, un vas és un vas
i una cullera és una cullera, no?
I una operació militar
no és una operació militar,
sinó que és una guerra,
i això que estan fent a Gaza
no és una operació militar, tampoc,
com la del Putin,
sinó que és una altra cosa.
I aquesta altra cosa
ja fa anys que està definida, no?
Això és un genocidi.
Com tu has fet,
perquè tu dius, ara,
si anés a Gaza
no sé si aguantaria aquella tristesa, no?
No sé si aguantaria aquell patiment.
Com tu has fet tu per...
I aquell cabreig que agafaries, eh?
Sí, sí.
Com tu has fet tu
amb tot el que has vist
per sobreposar-te
a aquestes situacions tan dures
i tot i així
volguer estar allà
i explicar aquestes històries.
Ara va,
hi havia l'aniversari a Ruanda
i no vaig poder mirar-ho.
La veritat és que he anat
tancant la cortina
amb...
No ho entenc.
O sigui, jo crec que si tot això
hagués funcionat, no?
No estaríem tan traumatitzats.
Ja.
No?
Però et dones compte,
hòstia, dius, tio,
és que és, no?
És la Guerra dels Balcans.
Te'n recordes?
Neteja ètnica.
Per tant.
No hi ha ningú,
per exemple, a la pau, no?
És que no hi ha capacitat col·lectiva
de parlar de la pau,
és que només hi ha
el llenguatge de la guerra,
és que no hi ha intel·lectuals,
no hi ha gent
que pugui,
no sé,
mirar, buscar camins alternatius
a destrossar-se,
això és molt depriment.
Ara sembla que hi ha
un discurs únic de la guerra,
no?
Les guerres...
I jo crec que no s'ha esgotat
la capacitat diplomàtica,
humana, econòmica,
per evitar el patiment
de tanta gent, no?
I si alguna cosa hi ha pres
a les guerres
és que sempre pateixen els mateixos,
que queden resguardats
del dolor
els que manen,
i que el resultat
és un trauma
de dues o tres generacions
donant un empobriment
de la societat enorme, no?
Clar, evitar això
no és un repte
de la humanitat,
és com el canvi climàtic,
això és.
Evitar que siguem uns bàrbars
no és el repte principal
que hauríem de tenir.
Jo crec que no ho és
en aquest moment.
En aquest moment
no hi ha aquest llenguatge
d'evitar el dolor,
d'acompanyar els que pateixen,
això no existeix, això.
Tornem a estar
en aquest llenguatge
dels nombres,
de les estadístiques,
jo quan fan estadístiques
dels morts,
no ho entenc, no?
Francament,
em costa entendre a mi,
em costa, sí?
I tampoc trobes
una interlocució
molt potent
als mitjans, no?
Vull dir,
només per la gent
que creuen
en la guerra,
que creuen
en els polítics actuals
sense ser crítics, no?
Tenim una classe
dirigent horrorosa,
francament.
Tots aquests temes
morals, ètics,
són principals
en una cultura democràtica.
A les guerres segurament
has vist les imatges
més dures,
però tot i així creus
que t'han fet
millor persona?
És a dir,
una guerra
pot acabar
transformant
algú
en alguna cosa positiva?
Home,
jo crec que si la guerra,
si no,
quan la vius,
et dones compte
que hi ha
aquesta gran,
la grandesa
del ser humà
que és com
els que es comporten bé,
diguéssim, no?
Hi ha tots aquests elements
de la solidaritat,
totes aquestes coses,
no?
Del compartir,
si no,
no sobrevius,
imagina un camp de refugiats
que la gent no s'ajuda,
doncs hi ha el que s'ajuda
i el cabron
que et roba, no?
Això està,
tot això està
molt accentuat.
Llavors,
la...
o sigui,
diguéssim,
jo crec que
si vas a aquests llocs
al final t'humanitzes
perquè descobreixes
la possibilitat
de fer les coses
d'una altra manera.
Per això et parlava ara
que no entenc
que no hi hagi
un discurs de la pau,
un discurs de la...
que tornem a ser
cada vegada més racistes,
cada vegada més egoistes,
més lo nostre,
tot això,
quan realment
els altres valors
són molt més interessants.
O sigui,
si nosaltres aquí
parléssim
de la convivència,
d'ajudar
el que necessita
de tota aquesta gent
que arriba,
doncs ajudar
que tirin endavant,
perquè ells tenen
l'entusiasme
de sortir-se
d'una vida lamentable,
i de la pobresa
i tot això,
si tinguéssim,
desenvolupéssim
aquests valors,
potser estaríem millor,
no?
Perquè són molt més interessants,
el valor de l'amor,
el valor de la creativitat,
la cultura,
no?
El ser...
Donar força
al ser humà
com a ser creatiu,
jo crec que és
molt més interessant.
Sempre has estat
una persona
molt independent
i molt lliure.
T'ha entès sempre
la família,
els amics,
la gent que has tingut a prop,
t'han entès?
Jo crec que sí.
Sí, eh?
Sí, m'han patit,
però m'han entès, no?
Deuen haver patit molt, eh?
Bé, sí,
són vides complicades,
perquè no és...
Aquest anar i tornar
és complicat.
És complicat.
Què és més difícil,
anar o tornar?
Bé, jo crec que la combinació
de les dues coses,
no?
La constatació...
Sí, bueno,
aquella que es produeix
sempre amb tothom,
quan parles amb gent
que fa aquesta feina,
et dones compte
que el trauma...
O sigui,
la tristesa et ve aquí,
no?
Perquè tu has tingut
molta energia allà,
has intentat
posar tot el millor
de tu mateix
per fer entendre
una situació,
per explicar coses
i tal,
i quan arrius aquí
aquesta apatia,
et destrossa els nervis,
no?
És...
No l'entens,
no entens que vas...
Dius, hòstia,
però si està passant allò...
Clar, que tu has estat allà
i és el centre
de la teva vida,
no?
Has pres compromisos
amb la gent,
has escoltat,
també te n'has servit
d'aquesta gent
per explicar històries
i tal,
i arribes aquí
i hi ha una indiferència
totalment...
No la sé definir.
No la sé definir,
però com és que no...
O sigui,
hi ha una molèstia
del dolor dels altres.
O sigui,
en aquest moment,
en comptes de crear
l'atenció
i de dir,
hòstia,
què puc fer?
Molesta la gent,
no?
Molesten els problemes,
molesten els que pateixen,
però no hi ha
el tercer món,
sinó els que estan
pel carrer tirats,
no?
O sigui,
tu vas per París
i aquestes ciutats...
Per Barcelona mateix,
eh?
Sí,
i per Barcelona.
Hi ha aquesta gent
que viu al carrer,
es molesten,
no?
És hòstia.
I en el fons
és perquè no tenim,
no acabem de saber
aquest...
què volem fer
en el món
en el que vivim,
no?
No sabem què fer.
És una cultura
de cop de colze.
Això no em passarà a mi,
no?
En el meu llibre aquest
surt aquella idea
de l'últim
contra el penúltim,
no?
Quan estàs
en una situació
d'aquestes,
doncs al final
la baralla
és horitzontal
en el de baix
entre ells.
I és el que està passant,
eh?
O sigui,
és una ciutat
que no sap analitzar
d'on venen els problemes,
per tant,
acabes fotent-te d'hòsties
amb el teu veí,
amb el que et molesta,
amb el migrant,
amb el que arriba,
perquè no...
perquè al final
és el penúltim
contra l'últim,
no?
I és una mica
la història del món,
eh?
Dediques aquest llibre
al Ramon Lobo?
Sí.
Què et va ensenyar?
L'amistat,
la complicitat,
no?
Érem amics,
o sigui,
potser què hi ha
millor que ser amic,
no?
Érem amics,
com col·legues,
amics,
més...
Què és el que més
trobes a faltar d'ell?
Puedes trucar-lo
per telèfon,
o no?
Bé,
amb el Ramon,
ara tot això de gas
estaria escandalitzat.
Al Ramon Lobo
li dediques
i a l'EMA
que va arribar
per marxar
el Ramon.
La meva neta,
que jo no em pensava mai
que seria avi
perquè amb el discurs
tan pessimista
que tinc,
no?
Hòstia,
haver de creure en el futur
és duríssim, eh?
Per mi,
he hagut de fer
un esforç tremendo.
Sí?
Sí.
Home,
clara,
no puc explicar
tot això que t'explico a tu
és horrorós
i abans has d'explicar
una mica flors i violes.
Com és l'amor d'avi?
Doncs incondicional,
no?
És una pregunta.
De moment no ho sé
perquè és molt petita,
ara.
Encara no t'has fet
la idea
d'aquí ets avi, eh?
No, no,
sí que me l'hi fes.
No veges, no?
Vas mirant,
no me'n recordava
d'això dels bebès
que és increïble, no?
Perquè van canviant,
són feliços,
estan protegits,
ostres,
és interessant.
Sempre demanem
en aquestes entrevistes
i demanem
a la gent que estima.
Hòstia,
estimo què estimo, jo.
La vida, no?
Jo estimo la vida.
La vida,
la vida,
és el que jo estimo
és la vida, sí.
Moltes gràcies.
Vinga.
Bé, gràcies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Viu Sant Jordi a Calonja,
poble de llibres.
Parades de llibres,
roses, espectacles,
signatures
i un poble sencer
celebrant els llibres.
Amb la participació
de Bernat Deveu,
Xavi Bosch,
Sílvia Soler,
Ramon Janer,
Laura Fa,
Marta Pontnou,
Santi Balmes,
Maria Barbal,
Lolita Bosch
i molts més.
Del 18 al 27 d'abril
vine a Calonja,
poble de llibres,
la primera booktown de Catalunya.
Més informació
a pobledellibres.cat.
Des de l'11 Catalunya
et desitgem
una bona diada de Sant Jordi.
Si vols regalar amor,
cultura i solidaritat,
apropa't al teu venedor
o venedora de l'11.
Molta sort
i fàlis dia de Sant Jordi.
A tots els que jugueu a l'11,
ben jugat.
Juga't responsablement
i només si ets major d'edat.
Surt a la recerca
de la millor rosa.
Obre't passa cops de colza
a les parades de Lliubres.
Vés a la casa
de la signatura més preuada.
Viu Sant Jordi
a Abacus
tot l'abril
amb un 5%
de descompte en llibres
i més de 200 signatures
a les nostres llibreries
i parades.
Abacus,
si tu hi creus,
nosaltres t'hi portem.
Hola,
sóc l'Espertac
i em fa il·lusió
presentar-vos
el meu primer conte infantil,
El secret de la caleixera.
Un conte
per a totes les edats
que ens permet
compartir en família
les pors
i el procés de dol
des de la naturalitat.
Una manera
de parlar de la vida
amb els petits de casa.
Aquest Sant Jordi,
si us ve de gust,
regaleu el secret
de la caleixera.
Està flipant,
picarà contra un arbre,
ell està fascinada,
no farà de fer...
És amor,
és estalvi,
perquè Capravo
tens milers de productes
de preus bons sempre,
com la taronja,
bolsa de 3 quilos
a 4 euros en 38.
Capravo,
amor etern,
els preus bons.
A Omnium Cultural
volem que infants i joves
recuperin la passió
per llegir en català.
Per fer-ho,
volem contribuir
a renovar el català
de llibres
de les biblioteques
d'escoles i instituts.
Ens hi ajudes?
Aquest Sant Jordi
regala un llibre
a les biblioteques escolars.
Més informació
a llegir
a ensfagrans.omnium.cat.
Omnium Cultural,
llengua, cultura i país.
9 de juny,
eleccions al Parlament Europeu.
Si ets una persona cega
o amb discapacitat visual greu
i coneixes el sistema Braille,
pots votar en plena autonomia
a les eleccions.
Comunica-ho al telèfon gratuït
900-150-000
entre el 16 d'abril
i el 13 de maig.
El dia de la votació,
hauràs de recollir
la documentació
a la teva mesa electoral
amb el teu DNI,
inclosa la informació
necessària en Braille.
Ministeri de l'Interior,
Govern d'Espanya.
Viu el clàssic més especial
a la TDT
des de la Casa SEAT
de Barcelona.
El 21 d'abril,
els oients convidats
podran viure al Madrid-Barça.
I un cop acabat,
participaran en el tercer tema.
Una possibilitat i la clava.
Un esdeveniment que es podrà seguir
a l'antena de Catalunya Ràdio
i a través de l'app,
al web
i també a YouTube.
El 21 d'abril,
vibrarem amb el clàssic
a la comunitat de la TDT.
Amb la col·laboració
de la Casa SEAT.
En el seu últim llibre,
la periodista Anna Patxeco
es cola als hotels
de luxe de Barcelona.
Trobes persones multimilionàries
que podien arribar
a reservar
la suite
de 12.000 euros
durant un mes sencer.
Mònica Bernabé,
del diari Ara,
es va fer passar
per netejadora
d'un geriàtric.
Si els canvien els bolquers
molt poques vegades,
perquè és que no hi ha mans
per canviar bolquers,
lògicament la gent
acaba tenint infeccions d'orina.
Fa 20 anys,
l'escriptora,
en part Moliner,
va canviar d'identitat
per convertir-se
en una immigrant turca.
Com una dona
de segons quin lloc d'origen
que demana feina
de netejar
en cases particulars,
acaba sempre
tenint propostes sexuals.
Solidaris.
Amb Mercè Folk.
Infiltrar-se
per denunciar.
Aquest dissabte
a partir de dos quarts
d'onze de la nit
a través del canal
exclusiu digital
de l'app i el web
de Catalunya Ràdio.
Sense una infiltració
no hi ha reportatge.
El matí de Catalunya Ràdio.
Va, que són dos quarts
de 12 divendres,
19 d'abril de 2024,
com ens agraden els divendres.
Mare meva,
i res,
res de Sant Jordi, eh?
No, no, no.
No què?
Que res de Sant Jordi.
Res de Sant Jordi.
Res, això ja t'he sentit bé.
Res de Sant Jordi.
Res de Sant Jordi,
com dient tema tabú.
No parlarem de Sant Jordi.
Ja n'hi ha però dos,
Sant Jordi,
jo estic fins dalt de tot
ja de Sant Jordi.
Però si a tu et toca
entrenar el canell
per m'assignant...
Per això mateix.
Va, digues, digues,
digues, quins llibres has tret.
He tret un llibre
que es diu
La catalana llengua,
que és meravellós.
A Mare llibres
il·lustrat pel cap
una fantasia,
una fantasia
que redueix
i resumeix
la història de Catalunya
i de la nostra llengua
amb tot d'humor,
uns acudits,
una cosa,
Bueno, serpentines i confeti.
Un bon llibre
per regalar qui?
Qui és el perfil de...?
Tothom.
Mira, és transversal
completament.
Des de mainada,
adolescent,
gent jove,
gent adulta,
gent gran...
Nens tampoc, o sigui?
Nens, si els llegeixes
abans d'anar a dormir.
Agrada molt
a una profe de català,
eh, el teu llibre?
És veritat.
Sí, sí, sí.
Noi, estic aquí maquinant
aviam si podem introduir
instituts i escoles
i forrar-me'n d'una vegada
no haver de treballar mai més.
Aviam,
enhorabona
per aquest llibre
que hem rebut,
que estem tot just
follejant,
que començarem a llegir.
Aquests dies s'acumula tot, eh?
Però, felicitats...
Felicitats, quina edat.
Escolteu-me,
avui no parlarem de llibres,
no parlarem de Sant Jordi.
Publica bé a les teves xarxes
on t'hem de venir a veure.
Està tot publicat ja
per Sant Jordi.
Faig una cercavila
per Barcelona.
Un tour.
Una potivolta.
Exacte, la potivolta.
Qui vulgui venir a la potivolta
que es connecti a les meves xarxes
a Instagram i allà està tot.
Va,
avui em sembla
que parlarem
de la banda sonora
d'aquesta setmana
no és Taylor Swift,
no, no.
Bé,
és un son vient
que moltes vegades
va acompanyat d'insults,
crits,
violència verbal,
no?
Sí,
això és el que cantaven
alguns aficionats
del Real Madrid
a Pescares de Manchester
aquest dimecres.
Molt bé,
City es de los moros, eh?
Sí.
Si algú no ho ha sentit bé
que sàpiguen
que estem parlant
d'aquesta frase.
Sí,
o per si no ho he entès
també diuen
uuh, uuh,
això és el que diuen.
Transcripció.
Sí,
i amb tan sols 24 hores
de diferència,
això és el que
una part de l'afició
del Barça,
així és com el rabia
el PSG.
Sí,
que diclar que aquest i altres comportaments
són els que han portat a la UEFA
sancionar el Barça,
el futbol club Barcelona,
per un total de 32.000 euros,
que això també són quatre duros, eh?
Poc, em sembla.
Bueno,
tant com està el Barça ara,
no sé si són quatre duros,
heu hagut de demanar
un prestac a la caixa.
Bé,
no ho sé.
Escolta'm una cosa,
calmeu-vos, nois.
Jo què sé,
preneu-vos alguna cosa
abans de anar al camp,
feu un esforç,
uns carmelets de llimona,
alguna cosa,
no?
No,
desfogueu-vos,
és que a mi em sembla superbé el futbol,
vull dir,
em sembla superbé el futbol com a eslogan.
Exacte,
desfogueu-vos,
però hi ha moltes frases al món,
perquè per triar muerete,
o per triar frases obertament racistes,
home,
no sé,
jo.
Jo que vaig tenir l'honor
de ser a l'estadi olímpic,
i feia molt temps
que no anava a veure el Barça
en directe,
vaig al·lucinar
de les actituds
testosteròniques.
Correcte.
Sí,
però vaig al·lucinar,
vaig veure unes coses
que o feia molt temps
que no les veia,
o no sé,
o me n'havia oblidat.
Doncs mira...
A vegades diem actituds
testosteròniques i penso,
doncs mira,
o que tant de bo
pogués permetre'm fer això.
Mira,
uns aficionats del PSG
eren tres joves
que havien comprat l'entrada
i que no estaven
en lloc on s'ubica
l'afició rival,
que sempre els mantenen
allunyats,
perquè no hi hagi
cap mena d'incident.
Que això ja et diu
un gran què.
Sí,
això ja t'indica el què,
els has de posar en una gàbia
perquè si tu ets del PSG
i jo del Barça
no podem estar junts
perquè ens fotrem a hòstres.
Doncs tres senyors grans
i eren senyors grans
enfadadíssims
perquè aquells tres nanos
estaven allà,
van celebrar
el primer gol del PSG
i a qui li va tocar rebre?
Doncs el personal
de la Creu Roja.
Que eren tres dones
que estaven allà
pendents
de si algun aficionat
tenia algun problema
de salut.
Que els fotis fora!
Així ja m'acago en Déu!
Que els fotis fora!
I clar,
els tres nanos
deien
escolta,
nosaltres anem a comprar
l'entrada,
tenim dretes aquí.
I a celebrar el gol
que ens esmetien els nassos
només faltaria.
A l'acabar el partit
vaig veure un senyor
amb corbata i trajo,
un senyor que m'imagino
que deu treballar
a una reputada empresa
d'aquest país,
de família catalana,
amb dona,
amb fills,
amb nets,
que deu ser l'avi perfecta
a casa seva.
I que du que
hi porta els nens
a les escoles.
Estava tan enfadat
a punt de pagar
una pobra noia
de seguretat.
Però és que la noia
de seguretat
no havia fet res,
simplement les tanques
a l'hora de sortir
s'havien espatllat
i llavors calia tenir
una mica més de paciència.
La va estar a punt de pagar.
Sí, sí,
és molt fort.
Però era perquè el senyor
estava enfadat
perquè havia perdut el Barça.
No ho sé.
Controla't.
Si això la gent creu
que ha de seguir passant
amb tota normalitat.
Jo crec que és la impunitat
del grup,
de saber-se d'una tribu
que de cop i volta
et trobes allà
i es van engrescant
els uns als altres.
Hi ha un escalfament
i de cop i volta
surt l'insult al jugador,
surt l'insult al rival.
Jo l'any passat
vaig estar cobrint
la rua que va fer el Barça
per celebrar la Lliga.
Hi havia nens
que no celebraven
i han vist que el Barça
ho contents
aplaudint els seus jugadors.
El crit era puta Madrid.
Llavors dius
la teva celebració
i tens al cap el rival.
Quina celebració de merda
és aquesta?
A més,
que li estàs incentivant
un odi a aquesta criatura,
li estàs validant
aquest comportament,
li estàs dient
que això està bé,
que l'insult està bé,
que l'agressivitat està bé
i a sobre no saps
ni estar content
el dia que et toca estar-ho,
que estàs amb el final al cap.
Que fa molta gràcia
un nen emprenyat
perquè ha perdut el Barça
i tal,
però aquest vídeo
que està corrent
per les xarxes socials
d'aquell nen tan petit,
plorant com un boig
amb el seu avi,
pobre moníssim per cert,
perquè ha perdut el Barça,
una cosa,
podem parar de gravar nens
en aquestes situacions,
en totes les situacions.
A mi no m'agrada
xarxes socials i nens,
crec que no toca,
però a més a més
en un estat que dius
és un nen petit
que està plorant.
No sé,
jo crec que ens hem de
començar a controlar
també amb aquest tema.
Sí, sí, absolutament.
De fet,
a mi m'ha passat
anar amb aïnada al camp
i que al voltant
d'on estàvem situats nosaltres
hi haguessin insults
i hi haguessin actituds
poc elegants
i poc amables.
Poc, poc, poc.
Sí,
i el nano mirar-me
i pensar
què li expliques
a aquest nano?
Dius,
no, tu no ho facis mai,
bé, clar,
no ho facis mai,
però quan dic 14 anys
i vagi sol al camp,
què?
Estarà validada
aquesta actitud.
També com a contrapès
vull dir que
on jo seia
hi havia molta gent insultant
i hi havia també
molts homes
que es miraven a la gent
com insultava
amb cara de
quina vergonya
m'està fent aquesta persona.
Però deien alguna cosa
o només miraven?
Això passa en un dels frames
que s'han fet famosos
aquesta setmana,
que diguem-ho clar,
són el Manuel,
el Joel i l'Andreu,
propinant aquests insults
i el nano que està al costat,
que és un xaval
que deu tenir 15 o 16 anys,
que se'ls està mirant
quan deia
aquests tios què foten, no?
Vull dir que també, clar,
hi ha gent que se n'anava
i diu, hòstia, nois,
saps?
No, no, aquestes actituds,
vull dir, comencem ja.
És a dir, en un camp es pot cridar,
es pot animar,
es pot, però...
Hòstia,
però fotem-hi aquestes actituds.
Però quan es cridar,
va, va, va, va, Barça.
Clar, ho feu,
em sembla molt bé.
I llavors dir,
és que hem millorat molt,
perquè clar,
als anys 80
que teníem aquelles aficions,
que és bojos nois
i la córra de l'Espanyol,
mira, l'Espanyol l'any passat
quan vas fer el camp.
Però és mentida.
Clar, vull dir,
no, que evidentment,
sí, sí,
hi havia neonazis
i hi havia gent
que realment propissava
una violència explícita
en els camps de futbol
i s'esperaven a fora
i es pelaven en avallades,
saps?
Evidentment que això
s'ha millorat
he estat moltes vegades
darrere d'una afició
d'aquestes
i ja puc dir
que se'ls detecta clarament,
eh?,
perquè el cap rapadet,
la bombera,
etcètera, etcètera.
Segueix a vent
i accés als camps
per a aquestes persones
que el que fan
és escalfar l'ambient.
Però si a més
tu vens de casa,
tranquil,
sense haver-te pres
una tileta, carinyo meu,
prenta una tileta
abans d'anar al camp
després de sopar.
O un dia a fer pa.
O un dia a fer pa,
un xiclet,
el mastegues fort,
però és que els hi passen,
oi,
que us foteu a dins del camp
i de cop i volta
és com si l'hombre i l'obo,
saps,
que deu la lluna i...
Però la meva pregunta és,
Pineda,
Marta,
Laura,
ha passat tota la vida
o la cosa està anant a pitjor?
Jo, mira,
ahir hi hagi una notícia
que deia
que realment
estem davant
de les pitjors èpoques
del futbol
i per la qualitat
d'insults
i d'odi
que s'acumula,
però jo
i ho compro parcialment,
d'una banda
pel que deia la Pineda,
perquè sí que és cert
que ara,
com a mínim,
ja no es permet entrar
que puguin ser agressors
directament,
però de l'altra banda
penso que també
tota l'auge de l'extrema dreta
no està ajudant
a que això
s'apaivagui una mica.
Llavors,
jo penso,
per exemple,
que fa anys,
també,
per exemple,
el 2006,
Etó ja va rebre insults
racistes a la Romareda,
Daniels també en va rebre,
o ja fa quasi 30 anys
als xavals
els feia molta gràcia
cantar això,
per exemple.
Valés a Monique,
Luis Enrique,
Luis Enrique,
tu padre és en Monique,
perquè és negre,
és com,
no sé,
no hi ha gaire originalitat
aquí,
tampoc.
No,
no sé d'un sol treballat,
no sé,
l'ifardeu,
saps?
No és diure aquestes coses,
si posem perruquisme en l'insult,
una miqueta d'alegria,
una miqueta d'intel·ligència,
una miqueta,
no ho sé,
dic jo,
treballar-s'ho una mica,
però no,
vinc a anar sempre al pou aquest,
saps?
I després penso que hi ha una cosa
que és,
o sigui,
parlem molt de la contenció
dels japonesos,
no,
allò d'ai,
és que mira,
com que tenen una societat tan tradicional,
després ha de sortir la perversió
per tot arreu,
però estem parlant en algun moment
de la contenció de l'home cis hetero,
que viu tota la seva vida,
164 dies a l'any embussat,
i després veu un partit de la Champions
i diu,
carai,
això és com la purga,
no?
Doncs vaig a vessar per tots els meus poros
una mica de testosterona.
Jo crec que és per això,
també,
que potser hi ha una mica més de violència
ara mateix en el futbol,
perquè vull pensar que
a la resta d'espais de la societat
les coses han anat calmant,
perquè és com nois,
no toca,
no hi ha molts espais
on puguis desbordar-te tant,
i llavors,
com que el futbol sempre és
el camp de la impunitat,
és com,
bueno,
m'abocaro tot allà,
només allà.
Clar,
però què s'ha de fer
perquè el futbol
deixi de ser el camp de la impunitat?
Ho dic sobretot
pensant en les noves generacions,
jo he anat a veure un munt de partits
d'infantil,
de nens de 5-7 anys,
els pares i les mares.
M'he posat les mans al cap
fins que no vaig descobrir un equip
on l'entrenador tenia prohibit els pares
a dirigir-se a l'equip
mentre estava jugant.
Per tant,
els pares l'únic que podien fer
era animar,
però no podien dir res més.
Clar,
doncs és el que s'hauria de fer,
és el que s'hauria de fer,
i a més que sona com molt nazi,
dir això,
escolti'm,
mira,
prohibir...
Sí,
és perillós,
clar,
perquè llavors entres en el terreny
per prohibir la llibertat d'expressió,
ja ho sabem,
no?
Bueno,
la doble fulla,
però,
no ho sé,
realment,
no tinc una solució.
No,
gràcies a Déu no m'han trucat.
No m'han trucat.
Posaria,
en les mateixes cadires,
ara ens sortiria car
perquè Montjuïc és gran,
però en les mateixes cadires
un dispositiu elèctric
que propines
un xispasso
en una descàrrega mínima,
saps?,
en el que vindria a ser
la zona escrotal
dels senyors.
Aleshores,
hi ha un insult,
hi ha una cosa...
Gent dictatorial,
aquestes...
No,
no,
no,
hi ha una cosa fora de tot,
pam,
avís,
xispasso,
xispasso,
que allò que diuen cuït,
saps?,
que llavors diuen,
no,
no,
no,
o simplement un simulador
de dolor menstrual,
que també m'agradaria moltíssim.
epa,
mira,
això m'agrada,
això m'agrada.
Tu els hi poses un simulador
de dolor menstrual
cada cop que diguis
una paraula fora de lloc,
pam,
xispasso.
El que també em va fer reflexionar
quan vaig sortir de l'estadi olímpic
és que aquestes actituds
no les havia vist
quan vaig a veure
l'equip femení del Barça.
Ah,
diguem-ho tot,
espectadors,
eh?
Digo,
reina,
bueno,
per què?
Doncs perquè jo crec
que en el femení,
tot allò dels valors
que ens volia vendre
al futbol club Barcelona
i no,
que som més que un club
i tot això més que un club
també es demostra
quan es posa en pràctica
i crec que elles
doncs ho han fet,
ho han aconseguit,
són unes ties
que després en roda de premsa
tenen sempre la paraula adequada,
troben el to,
mantenen el respecte
pels rivals,
per les rivals en aquest cas,
i l'afició
és un mirall
del que veuen també
ells,
perquè jugadors masculins
també són de provocar,
de dir-se'n mirar
com està l'estadiol de Barça.
Entre poc i massa,
però perquè el que volia dir
al principi
és que a mi m'agradaria
també poder anar
a un camp de futbol
i desfogar-me
i cridar
i tornar-me boja
i a vegades sembla
que si vas a veure
un partit de futbol femení
és la festa dels súpers
i tothom ha estallat molt bé,
aplaudint,
cantant,
no sé què,
que dius,
però em vull posar
una mica més agressiva.
Clar,
per exemple,
quan eres petita
i anaves classe,
a mi m'agrada.
A mi ja jugàvem
amb les diferents escoles,
fèiem les 24 hores,
no sé si ho fèieu
a casa vostra,
als vostres pobles,
les 24 hores,
llavors un dia
quedàvem totes les escoles
a polisportiu,
quedàvem un parell
i no et deien
hòstia,
no,
per jugar a bàsquet,
a futbol,
hi havia diferents partits
i jo no recordo,
sense insultar,
pineda,
jo havia hagut de sortir
per la porta darrere
d'un polisportiu
perquè ens volíem pagar.
Qui ho va fer això?
Home,
a l'equip contrari.
De quina escola digueu
perquè vaig els hi trec
a l'escola.
Tot el que hem dit
ara m'acaba d'esmuntar
per pensar-hi,
per pensar-hi,
no ho sé.
Home,
i tant,
no,
que quan no...
Si el món segueix anant per aquí
jo m'hi baixo
i ja ho arrencaré vosaltres.
Segurament,
i que es notin els valors.
Això,
Pineda Grau,
vols complar com sempre?
Heu oblidat de dir-vos
que acabo de llegir
una notícia molt important
d'Informativos Telecinco
que m'ha arribat.
Diu,
hospitalizado un hombre
tras inyectarse su propio semen
para curarse el dolor de espalda.
Ja ens ho han dit tot.
Podeu anar al metge,
sisplau,
i fer cas als metges.
Que és tan senzill com això.
És que no costa tant.
Se l'ha hagut de treure.
Va,
que arriba la cançó del dia
i...
Ah,
i un convidat molt especial
que ens fa il·lusiós.
Carai.
Tu queda't.
El matí de Catalunya Ràdio.
En la venda del teu cotxe,
com en tot,
pots ser un lúser
o un plúser.
Un lúser no valora el seu temps.
Un lúser es deixa
amb el camp ofertes de compra
que no es respecten.
Vols ser un plúser?
Vine directe a Ocasión Plus
per rebre sempre
la millor taxació,
pagament a l'acte
i sempre amb una transparència total.
Ocasión Plus.
Ja som més de 200.000 plúsers.
T'hi afegeixes?
A Catalunya Ràdio
hi ha un programa
que cada tarda
et desperta de la migdiada.
Bona tarda.
Que descobreix nous
i sorprenents càrrecs polítics.
I no hi parla ningú
que no sigui un càrrec elèctric.
Electa.
I que reinventa la ràdio
i els seus programes constantment.
D'un restaurant
que li va al Avernil,
Averlí,
Averlí,
Caníbal Averlí.
Un programa
on es diuen coses tan interessants
que hi ha qui espia
els seus col·laboradors.
Jo crec que he dit alguna cosa
i ara estan aquí
o si ne'hi ha algun d'aquest segur.
Ah, sí?
I quin programa és aquest?
Home, Carot,
la tarda de Catalunya Ràdio.
Quin coix!
De dilluns a divendres
de 4 a 7
amb...
Ah, clar, a mi,
l'Elisenda Carot.
Cap amunt,
munt, munt.
Si està bé a la tarda.
A Abacus
i Catalunya Ràdio
vivim Sant Jordi
tot l'abril.
Gaudeix del 5%
de descompte en llibres
i de les més de 300 signatures
a llibreries i parades.
Abacus,
si tu hi creus,
nosaltres t'hi portem.
Benvinguts
als 8 dies d'or
del Corte Inglés.
Només fins al 21 d'abril
tens més de 600 marques
amb fins a un 30%
de descompte.
Totes les teves marques
preferides de moda,
llençaria,
sabateria,
accessoris,
bellesa,
esports,
llar...
Entra ara
als 8 dies d'or
a la botiga Web
i app
del Corte Inglés.
Aquest Sant Jordi,
l'advocada feminista
Carla Vall,
ens presenta
a La Foguera,
un estudi sobre les bruixes
i una reflexió
sobre la persecució
des de fa 600 anys
de les dones
de tots els temps
que han pensat diferent.
Des de Margarita de Besa,
una de les primeres dones
jutjades per bruixeria
fins als casos
més mediàtics recents.
Aquest Sant Jordi,
no oblidem les dones
que ens han precedit
i les que seguim lluitant.
A La Foguera,
de Carla Vall.
A Òmnium Cultural
volem que infants i joves
recuperin la passió
per llegir en català.
Per fer-ho,
volem contribuir
a renovar el català
de llibres
de les biblioteques
d'escoles i instituts.
Ens hi ajudes?
Aquest Sant Jordi
regala un llibre
a les biblioteques escolars.
Més informació
a llegir
a ensfagrans.omnium.cat
Òmnium Cultural,
llengua, cultura i país.
Viu Sant Jordi a Calonja,
poble de llibres.
Parades de llibres,
roses, espectacles,
assignatures
i un poble sencer
celebrant els llibres.
Amb la participació
de Bernat Dedeu,
Xavi Bosch,
Sílvia Soler,
Ramon Janer,
Laura Fa,
Marta Pontnou,
Santi Balmes,
Maria Barbal,
Lolita Bosch
i molts més.
Del 18 al 27 d'abril
vine a Calonja,
poble de llibres,
la primera a Booktown
de Catalunya.
Més informació
a pobledellibres.cat.
El més difícil
no és arribar,
és mantenir-se.
I mantenir-se.
I mantenir-se.
I mantenir-se.
I mantenir-se.
Eufòria,
setena gala,
la cosa es posa emocionant.
Aquesta nit,
a TV3
i a la plataforma
3CAT.
Viu el clàssic més especial
a la TDT
des de la Casa SEAT
de Barcelona.
El 21 d'abril,
els oients convidats
podran viure
al Madrid-Barça
i un cop acabat,
participaran en el tercer tema.
Una possibilitat
i la clava.
Un esdeveniment
que es podrà seguir
a l'antena de Catalunya Ràdio
i a través de l'app,
al web
i també a YouTube.
El 21 d'abril,
vibrarem amb el clàssic
a la comunitat
de la TDT.
Amb la col·laboració
de la Casa SEAT.
Llibres,
roses
i la ràdio al carrer,
com sempre per Sant Jordi.
Catalunya Ràdio
instal·larà l'estudi mòbil
al Passeig de Gràcia
entre Consell de Seny
i Diputació
des d'on farem
una programació especial.
Viurem l'ambient
de Sant Jordi
a peu de carrer
amb un munt de convidats.
Tindrem els protagonistes
del dia
i les actuacions musicals
dels Amics de les Arts,
la Mariona Escola
del Petit Príncep
i Gimestà.
I a la tarda
seguim la festa
des de l'estudi mòbil
al Passeig de Gràcia
de Barcelona.
Veniu a veure'ns.
Tindrem els ex-aufòrics,
la Sofia,
l'Alexia,
protagonista de Maricel
i ens visita
Marta Torné.
Sant Jordi
a Catalunya Ràdio.
Per Sant Jordi
la vida és al carrer
i Catalunya Ràdio
també.
Amb el patrocini
de Bacus
i la col·laboració
d'Immo Grup
Miranza i Caprabo.
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís Giró.
Creuant línies
amb la Genna.
Genna.
Brutal, la Genna, tio.
La Genna
és la Georgina Arnau.
És companya de professió.
Probablement
l'haureu vista
més d'una vegada,
de dues i de tres,
fent algun directe
al Tot es mou.
Jo he treballat amb ella.
Doncs la Georgina Arnau
ara es converteix
en Genna
amb dues N's
per fer el salt
a l'altra banda
i convertir-se
en artista
el que farà
la Marina Romero
d'aquí a un any.
Padre de Eus.
Una cosa buena.
Què passa?
Genna, Genna
no es lo que te pone
en la mano
que te hace
como un tatuaje.
No, això és Genna.
Com es diu en català?
Com es diu en català?
Genna.
Genna.
Genna.
Genna.
En català?
Genna.
Genna.
No l'has parlat mai
el català tu.
Ara voldràs aprendre
a parlar català?
Com que no?
Si jo soc parlant
de la llengua.
No teu fill
escolta el Joan Patí.
El Joan Patí quan valla.
A veure com li cantes
el Joan Patí?
Joan Patí quan valla.
Valla, valla, valla.
Joan Patí quan valla.
Valla amb el dit.
Més, més, més.
Amb el dit, dit, dit.
Ara valla en Joan Patí.
Ja no sap més parts del cos.
No, però empieza con una
pelotudo y va sumando.
Doncs la Genna,
amb G,
acaba de publicar
la seva primera cançó
que es diu
El Pacte,
que és aquest pop electrònic
que ens porta també
cap a la pista de ball.
Li seguirem la pista
perquè té entre mans
un primer disc,
la Georgina Arnau,
periodista del Tot es mou,
que fa el salt
a l'escena musical catalana.
Molt de sort a la Georgina Arnau
i escolta,
que bé cantar.
Jo també ho faré.
Jo ho faré.
Tu ara,
no et falta cantar.
No et falta cantar.
Sí, això sí.
Un disc.
Com en podria dir?
Quin se n'ha de nom?
Richie.
L'Ill Ricky.
No, Richie.
Richie Yustro.
Richie el piano.
Ja veurem.
És igual, va.
Ens va dir un dia
que tenia un grup.
Ah, sí,
que feien els escarrancits.
Els escarrancits.
Els escarrancits.
Tocava la guitarra.
Els escarrancits, sí.
I ja,
si busqueu,
hi ha la prova.
Hi ha vídeos.
Hi ha vídeos.
Els escarrancits.
Però no feien músiques K.
O sigui,
quin nom tan desaprofitat.
Vaja.
La cançó del dia
de Catalunya Ràdio
amb Frank Lluís.
Adéu, Frank.
Adéu, Frank Lluís.
10 minuts
i seran les 12 del matí.
Atenció,
perquè no em faig responsable
del que pugui passar
ara a l'estudiu
de Catalunya Ràdio,
perquè ens acompanya
un dels artistes
més aplaudits del món
és Arturo Braqueti.
Arturo, bon dia.
Bon dia.
Hola.
Bon dia a tots.
Bon dia.
Gràcies.
Yo soy Carlo Ancelotti.
Soy contento
que tú seas aquí.
Me agradezco, Carlo.
Pero te dejo hablar
que me gusta mucho su trabajo.
Sí,
perquè jo he dit
que el senyor Ancelotti
que és un dels artistes
més aplaudits
i és que
és tota una llegenda
del quick change.
Sí.
Què és el quick change?
El transformismo.
Ah,
explica'm una mica més.
Sí.
En Itàlia
se dice transformismo,
però ahora
la moda
és hablar siempre
ingles.
Ah, sí,
horrorosa aquesta moda.
El quick change
pero el transformismo.
Un arte
muy antigo,
italiana.
He empezado
hace 400 años.
Me acuerdo
de los inicios.
Sí, me acuerdo.
Tú eras
pic.
Tú ya habías nacido,
¿no, Carlos?
Ya estaba
polario.
Eh, cuenta, cuenta,
perdona.
Ah, un moment,
un moment, un moment.
Un moment, un moment.
Aquest senyor
Sí.
que és jove,
té un récord Guinness.
Sí.
Val?
Com l'artista
de canvi ràpid,
més prolífic
i ràpid del món.
Sí.
Però de què canvia?
De què a què?
Alors,
yo hace un espectáculo
aquí en el Teatro Victoria,
en Barcelona,
en tres semanas,
y yo hace 65 personajes.
65.
Sí, y 90 minutos.
Cuando era más joven
es fino a 80,
pero ahora 65.
Claro,
porque las articulaciones...
Sí,
yo tengo 67 años.
Claro,
va, va, va.
Sí, sí.
Pero,
pero esto es una ausencia.
Pero si sembla
més jove que un jove.
Espera un moment,
un moment,
un moment.
A ver, Armínia,
a ver si...
Ens està mentint?
Sí.
Pero entonces yo,
que tengo 50,
parece que tengo 80.
El Carlos tiene...
Sí, sí, sí, sí, sí.
Déu meu,
té 67 años?
No, no, no, no, no.
No, no, no, no.
Treu tot.
Para, para, para, para, para.
El mellor truco que ha de ells de moment.
A veure.
Em va posar una foto a les xarxes
perquè les jo no ho vegi.
Va de persona de 40.
Però,
però un moment,
tu diries que té 40.
Jo lo sé.
Antes yo cambiaba
siempre la data
de mi nacimiento
en su Wikipedia.
T'has visto
com m'he quedat jo?
Sí,
pero tengo secretos.
No.
No es la crema,
no.
¿Qué secretos?
Tú me cortas en dos
y contas los círculos
son 67.
¿Qué te tomas?
¿Qué te tomas?
No química.
Artur, explica-noslo.
Solamente natura.
Sí, bueno, pero...
No, primeramente yo hace un trabajo
que me gusta mucho.
El trabajo de teatro.
Sí, sí.
Segundo...
Això a nosaltres també.
Sí, es veritat.
La feina que ens agrada.
Exercicio,
todos los días.
Quin esport,
quin esport.
¿Y el sexo?
Exercicio físico,
¿no?
Sí, pero gimnasio...
Sí, un poquito de...
Todo.
Ah, sí.
Deu pocos, sí.
La dieta muy triste.
Sí.
La dieta de la monja,
por ejemplo.
¿Qué es la dieta de la monja?
Ahí.
Es arroz blanco en el día
y carne al sangre en la noche.
Ya está.
Uy, uy, uy.
Uy, com parla, eh?
No, pero una dieta natural,
comprendes.
Arminia, ¿qué le demanaba?
No, que sí.
También, no,
las relaciones sexuales
también ayudan.
Oh, my God.
Es poseída del demonio,
esta chica.
Eso no, eh?
Sí, chica, ¿eh?
Sí, chica.
Necesito un exorcismo.
Sí.
Yo te le dejo que me lo hagas.
¿Por dónde tienes que empezar?
Sisplau.
Oh, Dios.
Me fa paura.
No, a mí...
Yo es que...
Arminia,
acompáñame afuera un moment.
Sí, sí, perdón.
No, no, no,
pongo que se ha admirado.
Es una señora gran.
Espera un moment.
Ah, ok.
Posa'm el trailer,
a ver si va baixar una mica.
Ognuno de noi ha una caseta così,
nascosta en el propio cuore.
¿Má por qué en italiano?
No entiendo nada esta gente.
Shh.
Qué vacu.
Venga.
Vamos.
El trailer,
que imagino que reculla
aquest espectacle solo
que podré veure
el 24 de març.
Sí, por ejemplo,
esto estaba un número
de los grandes cantantes
del siglo,
de l'último siglo.
Empieza con Pagarotti,
que se convierte en Elvis Presley,
y después los cuatro Beatles,
¿Y eis tú toda la estona?
Sí, naturalmente.
¿Y no podrías hacer
una pequeña demostración aquí?
¿Cómo?
Una pequeña demostración aquí.
Aquí.
¿Me cambio de pantalones?
Sí, si quieres te ayudo, ¿eh?
Tú serás rápido cambiando,
yo serás rápido desnudando.
Cuéntas esto a ti.
A ver, Armínia,
a ver, vamos parado.
¿Por qué está pasando?
Aquest fogot que t'ha vingut,
Armínia,
no estaba previsto.
¿Tú l'has vist, la cara?
Sí, pero estamos a la ràdio pública,
Armínia,
no podemos estar fent aquí...
Sexting y...
Bueno, continúa, Arturo,
continúa hablando, por favor.
Sí.
Ah, sí,
debo hablar un poquito también,
como te...
Ah, fora bromes,
que estem parlant d'un espectacle
que es diu
Solor, Armínia,
escolti, sisplau.
Sí.
Fins ara l'han vist
gairebé 800.000 espectadors,
solo uns 720.000.
Sí,
yo no le conté,
pero yo pienso...
Este espectáculo es viejo
de siete años,
entonces...
Una función que has fet
més de 600 vegades.
600 veces
has llegado a hacer la función.
Sí, más o menos.
Yo lo he visto,
el espectáculo,
he visto otros,
un fragmento...
¿Quién ha hablado cada mes?
Yo me voy durmiendo normalmente,
pero no, no...
No es posible.
No, no es por el tú.
Tengo una sorpresa cada 20 segundos.
No, pero yo me duermo
cuando estoy en el partido
entrenando al Madrid,
y de repente me duermo,
me pasa,
no es culpa tuya,
es una cosa mía.
Si viene el espectáculo
que yo te tengo desmere.
Pero he visto cosas increíbles
de cómo cambia,
que de repente Hulk,
de repente...
La magia.
Pero, eh,
increíble.
La sombra chinesca,
la pintura con la arena,
yo no comprendo
que hay un momento
que tú dejas que cae
un confeti
con un papelito
y después te cambia el traje
y te pone bianco.
Pero come.
Come.
Tengo que hacer ejercicios.
Tú empieza
por comenzar
a hacer el amor
sobre los ascensores.
No, yo ya...
Ah, ya te lo he dado.
Ah, ya te lo he dado.
Sí, sí, sí.
Ya te lo he dado.
Ya está.
Esto es lo que hay que hacer.
¿Por qué falla tan tiempo
que no venías a Barcelona?
¿Por qué hacía tanto tiempo
que no venías a Barcelona?
Eh, ¿por qué?
No, en Barcelona
en la turnera italiana
normalmente
es difícil, ¿no?
La gente pensa que
¿por qué no tú vas a Broadway
con tu espectáculo?
Un momentito.
Tú tienes necesidad
de haber un productor
y ahora yo estoy afortunado
porque el Mago Pop
aquí en Barcelona
tiene un teatro,
el Teatro Victoria
y vuelve,
¿tú comprendes?
Vuelve
donar la posibilidad
a otros magos
del mundo
aquí.
O sigui,
és gràcies al Mago Pop
que tú acabas venint
a fer aquest espectacle.
Exactamente.
Antonio.
Si a tu
el Mago Pop
t'ha dit que vinguis
és que ets segell
de qualitat
i de garantia
seguríssim.
Sí,
yo espero
porque el espectáculo
es un espectáculo
internacional.
¿Amb qué es diferencia
la magia que fa
el Mago Pop
del que fas tú?
El mi espectáculo
es un poquito más teatral
con una pequeña historia,
una pequeña historia,
no solamente trucos,
pero es un espectáculo
surrealista,
poético,
cómico,
paródico,
un poquito de todo,
un viaje,
un viaje con
Papá Noel,
Papá Nadal.
¿Tu comprendes?
Sí.
Metafórico,
un viaje metafórico
en la infància.
No ens dona res,
no?
Ah, bueno.
No, no.
Però podemos decir
que un one-man show
sí,
es un one-man show.
Més que un Mago
leucionista
és un one-man show
que lo hace todo,
no?
Un performer.
Un performer.
Un performer.
No te gusta
la palabra inglesa.
No, yo no parlo
bé l'anglès
que me costa.
Bueno,
jo,
Arturo...
Carlo.
Carlo.
No,
perdón,
perdón.
Café,
andiamo a mangiar
una pizza,
es bella.
Andiamo,
fa una pizza,
una margarita.
Yo voy a preguntar,
pero a ver,
estás tú solo,
pero habrá gente
que te ayude
a desnudarte,
¿no?
Sí, un poquito,
normal.
Hombre,
no farás notasí,
pam,
pam,
pam.
¿Cuál es tu secreto?
Uno es la organización,
porque tú me ves
en el escenario,
pues cuando yo soy
detrás,
tengo dos personas
que se butan
como un coche
en la Fórmula 1,
que te cambian
las rodas,
el pie,
uno mete la peluca,
el otro el costume,
el otro los zapatos.
Se sacan los pantalones.
¿Cómo se llama este trabajo?
El trabajo se llama
asistente del mago.
¿Asistente del mago?
Sí,
¿tú vuole hacer?
Me interesa.
¿Te interesa?
Sí, me interesa.
¿Tienen otro trabajo
en este momento?
Yo no,
vengo a pasar el rato.
Sí,
no era magia.
Arturo,
Arturo Bracchetti,
¿això será
el 24 de maig?
Sí.
¿Y entradas
o esgotadas ya?
¿Cómo?
¿Quedan entradas?
Entradas.
Hablamos billet
y en corra
podemos comprar,
naturalmente.
Al teatro Victoria.
Yo soy desconocido
aquí en España.
Yo soy viernes aquí.
Després de passar
pel matí de Catalunya Ràdio
de Desconegut
no tendràs res.
Gràcies,
moltes gràcies
i a la hora
per la feina.
¡Chao!
¡Chao!
¡Chao!
¡Chao!
¡Chao!
¡Chao!
¡Chao!
¡Chao!
¡Chao!
¡Chao!
¡Chao!
¡Chao!
¡Chao!
¡Chao!
¡Chao!