No hay al Bota, llora.
No, hay a la Sara Riera.
¡Sara, hola!
¡Hey!
¡ Financial Riera! ¡Madre mía!
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
de festa, el voto, avui. Sí, avui fa festa.
Demá aquí ve, demá aquí ve. Demá yo también.
También. Joder, no me joda.
Bueno, yo he fet festa
aquests primers días de la semana, ¿eh?
Muy bien. Aquí hay pica pedra.
Claro que sí. Bueno, pues qué,
¿no va a poner un poco del fari
para abrir el informativo?
No, pero hablará
de los taxistas, probablemente.
Supongo que el primer tema, los taxis, ¿no?
Bueno, o rubiales.
No, avui no, avui no toca. Joder, macho.
¿Quién es el primer tema, Sara?
Home, avui tothom pensa en marxar, no?
Vacances de Setmana Santa,
estem molt pendents de les carreteres.
Operació Xalida. Doncs la deixem treballar.
Sí? Perfecte, va, feu-ho.
Sara Riera, tot teu. Marius, també.
Fins ara.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Sara Riera.
Doncs, us ho dèiem, ja comença a haver-hi retencions.
Aquesta hora, la P7, en plena operació sortida de Setmana Santa.
Entre avui i demà, el Servei Català de Trànsit
preveu que surtin 575.000 vehicles
de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Connectem, doncs, amb l'equip viari.
Marius García, bon dia.
Hola, bon dia.
Sí, s'intensifiquen les cues cada cop més llargues
i també n'hi ha, en sentit contrari, segurament,
per la situació dels carrils adicionals.
Hi ha cua a la P7 a Sant Cugat del Vallès,
en sentit sud, també a l'altura del Papiol,
de Castellbisbal, de Martorell.
Aquesta cua afecta l'enllaç entre l'autopista Apedó,
l'autobiados i l'autopista P7 a Martorell.
Després continua la cua a Castellbí de Rosanes, a Jalida.
També força retenció, en sentit contrari,
entre Sobirats i Jalida, direcció Girona,
segurament pels carrils adicionals.
També n'hi ha, a l'altura de la Granada del Penedès,
en sentit, en nord, i a Vilafranca del Penedès,
en direcció, també, nord.
Aquí hi ha alguna possible incidència.
A més, endavant, aturades, també,
a l'altura del Vendrell i de Banyeres del Penedès,
i a l'autopista AP2, a l'altura de Montblanc,
en direcció Barcelona-Tarragona.
El tram nord de l'autopista P7,
aturats entre Santa Perpètua de Mogoda i Montornès del Vallès,
en sentit nord, cosa que afecta altres vies del voltant.
També a l'altura de la Roca del Vallès i de Sant Saloni,
cua també a les vies de la Costa Brava i de la Costa Daurada,
i ara també s'estan fent aturades a la C58 des de Montcada
fins a Torrebaró, en direcció d'entrada a Barcelona.
Més notícies, Nandos de Noguera.
La baixada de l'Euríbor es fa esperar.
El març ha tornat a pujar lleugerament per segon mes consecutiu,
fins al 3,72%.
Les quotes de les hipoteques amb revisió anual
s'encariran uns 6 euros al mes
i poden trigar més del previst, com s'ha baratat de l'Euríbor.
Segons l'economista Elisabet Ruiz, professora de la UOC,
no està tan clar quan el Banc Central Europeu
començarà a baixar el tipus oficial
perquè la inflació no està tan controlada com s'esperava.
Esperem una baixada de tipus d'interès.
S'esperava que aquesta alçada estigués clar
que fos cap a junts, juliol,
però actualment comencen a veure's clar
perquè, en realitat, l'inflació tampoc està tan controlada com volien.
Als Estats Units també està mantenint tipus d'interès
i sembla una mica que, al final,
aquesta baixada de tipus d'interès no està molt clar com arribarà.
Valor d'oxigen per la planta de Fort Almosafes al País Valencià
fins que no estigui preparada per la producció de cotxes elèctrics.
La fàbrica de la Ribera Baixa fabricarà un nou vehicle de passatgers
que es afegirà a la gamma prevista per la marca Europa.
L'anunci l'ha fet el Comitè d'Empresa Europeu
després de la reunió que va mantenir ahir
amb la direcció d'aquesta companyia a Alemanya
i se'n sabran més detalls d'aquí uns dies.
Aleshores, es tornaran a trobar.
Aquesta decisió dona una certa tranquil·litat sobre el futur de la planta
que el 17 d'abril, recordem, ho deixarà de fabricar la furgoneta Trànsit
i s'hauria quedat només amb el model Cuga.
Les platges de Barcelona afronten la Setmana Santa
amb menys sorra pels temporals.
La situació és especialment preocupant
en un tram de la platja de Sant Sebastià a la Barceloneta
que s'ha quedat pràcticament sense sorra
i l'aigua s'acosta al passeig marítim.
Barcelona, Jordi Corbalan.
Encara amb un atge, els efectes són ben visibles
a la platja de Sant Sebastià
on hi ha un pronunciat esglaó a la sorra
han quedat canonades al descobert
i la base d'una dutxa està completament descalçada.
La Marti és una banyista del Club Natació Atlètic Barceloneta.
Muy mal, muy mal, porque mira, no te puedes ni meter.
Te se ha comido toda la harina
y bueno, esperemos que ya pronto lo pongan bien.
L'Ajuntament explica que fins que no acabi el temporal
no podran fer una avaluació dels danys
i començar-los a reparar.
Jordi Corbalan, Catalunya Ràdio, Platja de Sant Sebastià.
Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona
i de l'Institut Català d'Oncologia
han aconseguit per primer cop inhibir una proteïna clau
en el procés de metàstesi del càncer
i ho han fet amb un compost natural derivat del cart marià.
En aquesta recerca han demostrat que aquest element,
que s'anomena silibinina,
és capaç de bloquejar aquesta proteïna
en cèl·lules de càncer de cervell
i també pot evitar que s'activi en cèl·lules de tumors de pulmó,
que és un dels càncers que provoca més metàstesi cerebral.
En aquesta investigació també han provat el compost en animals
i han vist que aconseguia suprimir la proteïna
que facilita la metàstesi.
Aquest estudi demostra, doncs,
la possibilitat d'inhibir la seva acció
i és un primer pas cap al disseny de nous fàrmacs.
Ara, els esports, Marta García.
23 jugadores convocades per al Barça Brande
i en la Champions són novetats respecte a l'última llista
Dragoni, Ariàries i Lucía Corrales.
El partit, tornada dels quarts de final,
comença a tres quarts de set
i el Barça defensa l'1-2 de la nada.
Àlexis arrencarà la transmissió de la TDG
en l'antena de Catalunya Ràdio.
En l'Eurolliga, Bayern de Munic-Barça,
que vol recuperar la segona posició.
El partit és a dos quarts de nou
i la transmissió de bàsquet la podreu seguir
per l'App de Cat Ràdio i la plataforma 3CAT.
I en la Champions d'Hockey Herba
comença avui la fase final.
En quarts, ara a dos quarts d'una,
Loreto Júnior de Sant Cugat en la competició femenina.
En la masculina, també en quarts,
Pinoque Polo de Barcelona a un quart de vuit.
26a jornada de la Lliga Femenina de Bàsquet,
els tres equips catalans juguen en casa.
A les vuit, Unigirona Celta
i a les nou, Barça CBS Guernica
i Cedis Bàsquet d'Illas Canàries.
I en futbol, Jesús Gilmanzà no torna a arbitrar.
Seran el Girona Betis d'este cap de setmana.
L'Extremei no dirigia un partit en la Lliga
des del polèmic final de l'enfrontament
entre el València i el Madrid el 2 de març.
Fins aquí, les notícies.
Si aquest dijous hi ha Champions femenina,
aquest dijous hi ha la TDG,
la transmissió de la Gelmà.
El Barça va llestir mitja feina a Noruega,
ara falta rematar-la.
Segueix tots els partits del Barça
a la màxima competició continental,
amb l'equip liderat per Sònia Gelmà
i la narració de Pere Escobar.
Aquest dijous, tornada dels quarts de final
de la Champions femenina.
Barça-Bran, el Johan Cruyff.
El partit de 3 quarts i 7,
des de les 6 a la TDG.
La transmissió de la Gelmà.
El matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
l'eucaristia radiofònica dels vostres migdies,
amb uns apòstols de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Guim.
Bon dia, Quim Morales.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneta.
Què tal, Quim Morales?
L'Aina Austrell, l'Alba Castellbí
i en José González a la producció.
El control central, un magnífic professional.
Sí.
Magnífic, eh?
El control de Sol Albert Joder,
i que us parla, en Quim Morales.
És dijous 28 de març,
edició de dijous sant,
i última d'aquesta setmana,
de l'última hora,
un espai amb vocació de servei
i de transparència.
I és per això que cada dia
en Joel Díaz us detalla
què fa amb els vostres impostos.
Quim!
Quim, encara no he gastat res
amb els vostres impostos.
Per què?
Però estic fent F5 permanentment
a la pàgina bolaborato.com
perquè no me'n recordava
que demà ja tenim festa.
Demà sí?
Fins dimarts.
De fet, és veritat que pensaves
que avui dijous també era festa?
Sí.
Molt bé.
És aquest el motiu
pel qual he arribat una mica tard.
Mira, aquí estàs, eh?
Però com que va gravat això...
No, no, no.
No, no, no.
Què ha d'anar gravat això?
Gravat en directe.
Que truqui algú,
veuràs si és directe ara.
Està gravat en directe.
En total.
Que t'anava, digui'm.
Digue, digue.
Que me n'he d'anar fora
perquè jo si tinc quatre dies de vacances
i he de desconnectar.
És obligat desconnectar.
A més, estic vivint
travessant aquell moment complicat
amb la parella, no?
Sí, sí.
Bueno, ell hem de demanar viatges
i jo, carinyo, viatjarem.
Clar que sí.
I ara anirem a lo més barato,
que normalment és una capital d'Europa
que no té cap mena d'interès.
Ollu, Estudgar.
Anirem a Estudgar, carinyo.
Que heu de trobar uns vols ara de 22 euros.
Molt bé.
Anar i tornar a Estudgar, eh?
Compre, compre.
Però fent escala, eh?
Fent escala a Viena.
Fent escala a Catar.
A Catar.
Vale?
Doncs farem això.
Anirem a Estudgar, tu, demà.
Segur que a Estudgar t'ho sé.
Preparo que es porti alguna cosa, perdona.
Ai, jo sé, un imant lleig.
Un imant lleig.
Carquinyolis d'Estudgar.
Què més és típic d'Estudgar?
Els cotxes.
Voleu un cotxe?
Sí.
Un Porsche, un Mercedes.
Vinga, va.
Sí, a mi, si em portes...
Mira, saps de l'avió que donen
aquell manual d'instruccions d'emergències?
A mi porta'm allò.
Col·lecciones aquelles cotxes.
Col·lecciono aquella merda.
Aquells monigotes.
I el pitjor és que m'ho llegeixo jo, jo.
Doncs t'ho portaré, Jordi.
Doncs mira, si mai tens un accident...
Jo una bola va aquestes de neu, saps?
Aquestes que gires.
Aquesta també és molt típic d'Estudgar.
Aquesta m'agrada molt.
Doncs us ho portaré tot.
Va, gràcies.
Jo vull una samarreta que posi
I love Stuttgart.
M'encanta.
Igual posa
Iglieve.
Clar.
M'agrada igual.
Et serviria també, perfecte.
Bé, doncs l'Alba Castellvic
ha fet el seu encàrrec
per en Joel Díaz
que se'n va a Estudgar
aquests quatre dies
que tingueu bon viatge.
Segur que hi ha racons bonics
i ha quedat la seta aquí, no?
Alguna catedral.
La plaça de l'Ajuntament
i de l'Església
és maco a tot arreu.
I el barri vell.
El barri vell d'Estudgar.
Segur que és molt maco.
Preciós.
El barri medieval d'Estudgar
deu ser preciós.
No, mira, ara m'estic picant
i ara vaig a buscar coses a Estudgar
però hi deu anar a haver
bars d'aquests de senyores
amb gran pitrera
portant xerres de cervesa
de 10 litres.
Segur que és així.
Ara tinc moltes ganes d'anar a Estudgar.
No, no, és que va molt bé aquest viatge.
Mira, mira, bueno, hi ha una font.
Hi ha una font a la plaça de...
La font d'Estudgar.
Hi ha una font d'Estudgar.
Hi ha Mercedes-Benz Museum
i pots anar a mirar a Mercedes.
Pots anar a mirar a Mercedes, eh?
Que és la cosa més de pobres que hi ha.
Hi ha la Porsche, també,
que és d'Estudgar.
Doncs escolta'm.
Amb el carnet de periodista
pots entregar gratis.
I per 22 euros.
Ara hi tornada, eh?
Què més vols?
Molt barato.
Aprofitarà aquesta Setmana Santa
perquè són els impostos
de tots els catalans
i no en vull gastar gaires.
Això mateix,
que estaria molt bé
anar en primera classe
a Hawaii.
Però no, no.
Som de la Ràdio Pública.
I en aquesta Ràdio Pública
l'Alba Castellbi
ja es porta tota la setmana,
aquesta setmana que és curta,
però és setmana, també,
buscant algú
que ens doni
un bon Consell de Salut.
Això és
la fita de la setmana.
Doncs, com ja sabeu,
aquesta setmana
estàvem buscant el truc.
Estàvem, estàvem.
Estàvem, perquè ja l'hem trobat.
Sí.
El truc, el consell,
el tip de salut
o de bellesa
més original.
Us he explicat
per què necessito tips?
No, no ho he explicat.
A mi no em sona.
De fet, no recordo
per què estàs fent tu
aquesta secció.
Aida, per què no la fas tu?
Perquè em feia mandra a treballar.
Aquesta setmana va dir,
mira, Alba, ja que estàs aquí
i tens una molt bona estudiant
en pràctiques,
ho fas tu.
Oh, gràcies.
Ah, home, i tant.
Doncs, us ho he explicat
per què he buscut tips.
És que jo sóc una persona
molt hipocondríaca.
Bueno, molt.
És autodiagnosticat.
Sí, encara pitjor.
Però fa poc vaig anar al metge
i vaig tenir una experiència horrible
i vaig decidir que mai més
aniria al metge.
Mai més.
Ai, no, no.
A veure.
No sé si és una cosa
que pots decidir.
Sí.
Però bueno, ja en parlarem.
En principi, tu no tens
la carrera de medicina
i el metge sí.
Clar.
Saps?
Si t'has de diagnosticar,
millor que ho faci
algun carrera.
Però és que prefereixo
que m'ajudin els oients
amb els trucs de salut.
També, també.
Sempre és millor
l'automedicació
que anar a un metge professional.
I la Maria...
Però si segueixes
tots aquests trucs de salut
no et posaràs mai malalta.
Això és veritat.
Exacte.
I la Maria m'ha enviat un missatge
i vull escoltar-lo
a veure com em pot ajudar.
El que faig servir
quan no em trobo bé
és agafar les pinces
que tinc per estendre la roba
i me les poso a l'orella.
Eh?
A l'orella?
A l'orella?
A l'orella?
A l'orella?
A l'orella?
Té molta vergonya.
A l'orella.
A l'orella.
Però sí que és com a acupuntura
d'estar per casa.
Exacte.
I ens explica
que si té mal d'esquena
es posa una pinça
a la part de dalt
de l'orella.
Ah, molt bé.
I posen les cames
a la part del mig.
I si estan nervioses,
te tachicàrdies
a la part de baix.
Surt-te'ns tot a la vegada?
Tot a l'hora.
Tot això a la vegada.
Poses les tres pinces
a l'orella.
A la botiga del meu pare
hi havia una treballadora
que feia una cosa
que es deia jiu-jitsu,
no sé què,
que deia
si et fa mal el nas
i t'agafava un dit del peu
i t'apretava tant
el dit del peu
i et deia
així t'estic relaxant el nas.
Clar.
Passava, saps per què?
Perquè acabaves amb el veu cangranat
que tot el cos
t'oblidaves.
Que t'oblidaves.
Doncs suposo que aquesta és la tècnica
que fa servir la Maria.
A mi m'agradaria
que ens envies una foto,
Maria, si vols.
Ai, sí, sisplau.
Llavors, el següent
és el Pol
que ens dona dos trucs en un.
Pels que odiou els mosquits
com jo
és posar una llimona
a rodanxes
a la tauleta de nit
i així t'estalvies
la visita
d'aquests insectes
tan indesitjables.
I a més,
em sembla que ajuda
a dormir i tot.
Home,
llimona a rodanxes, eh?
Llimona
perquè no vinguin els mosquits
i per combatre l'insomni.
Molt bé.
Doble consell de ser.
No, no, la ceba.
No, la ceba.
La ceba es pot respirar bé.
Ah, ah.
Que aquest any,
el febrer,
que va fer una mica de calor
als inicis,
ja hi havia mosquits a Barcelona, eh?
Gent que sense per Twitter
de mosquits a Barcelona,
al febrer.
Ja hi ha un mosquit
pantera, ara hi ha.
Ai, ai,
per favor.
Després del tigre, no?
Sí.
Doncs escolta'm,
atents a l'atac dels mosquits
i si voleu provar
aquest consell
que ens diu en Pol
us talleu una llimona
al costat del llit
i no venen els mosquits
i a més a més
diu que durmeu millor.
Exacte.
Bé, doncs,
avui sabrem qui és per això
el guanyador definitiu,
o guanyadora
de la fita de la setmana
que s'emporta un àpat
per dues persones
al tastem restaurant.
Teniu ganes de saber-ho?
Molt, molt, molt.
Molt, molt, molt, molt.
Em sap greu dir-vos
que us haureu d'esperar, eh?
Sí, no, no,
ens esperarem, Alba,
però clar,
si has descartat
la senyora de les pinces
a les orelles,
l'has descartat,
no ho sap.
Ah, no ho sap.
O la llimona,
no sé, clar,
la cosa està molt interessant.
Ho sabrem de seguida
qui guanya la fita
de la setmana
i el que també sabrem avui
és què explicava el Nodo,
aquest documental,
no,
notícies documentades.
Noticiari documental,
sí senyor.
De l'època del franquisme, Jordi.
Avui, Quim,
farem una mica d'excursions
amb el Nodo,
però atenció
que avui al Nodo
entrarem en un multivers.
Què dius?
Hi ha més Nodos
que el Nodo.
Franco en el multiverso?
Mmm...
Una mica, sí.
O sigui,
hi ha el Nodo
i hi ha el Nome.
Nome?
És un altre multivers
del Nodo.
És el Nodo japonès?
No diré res més.
Nome, vinga.
Veurem què ens porta
en Jordi Ramon Odo
amb aquest Nome
i el Nodo habitual.
En parlem de seguida
i com que demà és festa
hem avançat
el gran concurs
transgeneracional
de l'última hora.
Per res del món
voldríem que vosaltres
i sobretot l'Aida Fita
us perdéssiu
un nou duel
de l'Aida Fita
contra la nostàlgia.
No pots fer l'Alba també,
que està aquí
i és més jove que jo?
No, no, no.
Ja l'explotem prou,
a l'Alba.
Elles estudien en pràctiques,
tu, pobres.
I llavors...
Estàs exposada
a les preguntes
que et farem a continuació
una colla de millenials
de gent que està
a la vora dels 40 anys
i tu, com a persona
que encara no en té 30,
has d'intentar...
A la vora dels 40 anys,
Quim, deixa'm dir-te
que algú ja...
Estic a la vora dels 40, no?
Sí, sí, sí.
No, clar, a la vora...
A la vora de...
A la vora...
I dels 30,
més a prop dels 200,
que no pas...
Exacte,
és que tot depèn de com t'ho miris.
I tots plegats
estem a la vora de morir-nos.
Això sempre.
Vull dir que...
Doncs per arrencar
el teu combat
contra la nostàlgia d'avui,
Aida,
et fem viatjar
en el temps
i a l'espai.
Mira, abans ens han dit
que el Nodo
també serà de multiversos,
però et portem
a l'estadi olímpic
Lluís Companys
la nit del 18 de setembre
de 1992.
Aquella va ser la nit
en què Michael Jackson
va fer una parada
a la capital catalana
en el marc de la seva gira
Dangerous World Tour.
Més de 60.000 persones
van omplir l'estadi
per veure en directe
el rei del pop
i de les rinoplàsties.
Però, Aida,
a quin hotel barceloní
es va allotjar
Michael Jackson
aquells dies?
Ho has dit en català?
Michael Jackson.
Michael, Michael.
Michael Jackson.
Michael.
Va ser a l'hotel Ritz,
allà a la Gran Via.
Va ser l'hotel Le Meridien,
a prop de les Rambles de Barcelona.
O va ser a l'hotel President
a la Diagonal.
No he estat a cap d'aquests hotels?
No.
Que podreu comprendre.
Michael Jackson, sí.
Jo...
No, el President aquest no em sona cap,
només el Ritz.
Ai, és que no sé...
Le Meridien.
Doncs has de saber
que a l'hotel Le Meridien
hi havia tot l'equip
de Michael Jackson.
Hòstia.
Però...
Però ell estava a l'hotel Ritz.
Canta!
Mira el tio.
Ai, que mala mena.
Que van dir-ho, el tio, eh?
Ho dic perquè jo em vaig passar el dia
davant de Le Meridien.
Ah, sí?
Ai, no!
En sèrio, no?
I anava passant gent.
Mira la curista,
mira el guitarrista,
mira el no sé què.
I ell no.
Ja estava al Ritz.
Però a Le Meridien,
què, és més car al Ritz?
És que no en tinc idea, eh?
Jo crec que deu ser més car al Ritz.
Té més solera.
I a Le Meridien no està malament,
però perquè hi vagin els músics.
Potser hi havia habitacions a la Meridien
i ja me'n vaig jo al Ritz.
Sí, ja m'agafo una habitació al Ritz.
Segona pregunta, Joel Diaz.
Ai, de fita.
Com a Gironina,
com a Gironina,
ja deu saber que un home...
Bé, l'Alexa Ràdicat,
que tu habites de Girona.
Com a Gironina, insisteixo,
ja deu saber que un home del PSC
va dominar amb mà de ferro
i retòrica molt lenta
la política de la teva ciutat
durant els 80 i també els 90.
Estic parlant, òbviament,
de Joaquim Nadal.
És Nadal el meu cor
quan somrius content de veure'n
quan la nit...
Joaquim Nadal i PSC
va ser un binomi imbatible a Girona
durant moltíssims anys,
fins que el tio se'n va anar a Barcelona
a ser conseller amb el Maragall.
Però encara que no ho sembli,
perquè, clar, són molts anys de política,
la política no era l'autèntica passió
de Joaquim Nadal.
Quina era l'autèntica passió
de Joaquim Nadal?
Era A, la filatèlia...
Què és això?
Els segells.
Segells.
B, la història de Catalunya
o C, el submarinisme.
Tenia una passió molt apassionada,
Joaquim Nadal,
amb una d'aquestes tres coses, Aida.
Em sona el nom de Joaquim Nadal?
Mira, ja és molt.
Però què estudien aquesta gent?
Res, res, res.
Joel, jo a nòvia
no era ni un projecte de vida
quan aquest senyor
estava siguent el que fos.
A veure, ha sigut 23 anys,
alcalde,
la teva ha sigut de l'estat.
Però jo sóc de Vilablareig.
Però Vilablareig no existeix, home.
Si no tenir...
No em parlis d'en Joaquim Nadal.
Home, per favor.
En Cesc de Noves l'imitava el Polònia.
Feia molt bones imitats.
No mirava el Polònia, jo, de jove.
Home, haig de saber-la.
I conseller.
Ara és conseller, no?
És conseller actualment, eh?
Sí, la tèlia.
De recerca i universitats.
O submarinisme.
Aida Fita.
Doncs...
Els segells.
Els segells?
No.
Aida, no.
No, no, no, no.
No, no, espera.
Quina sastre, Aida.
Jo què sé.
Estava claríssim.
Només n'hi havia una
que podia ser una cosa important
per algú com Joaquim Nadal.
És la història de Catalunya.
Perdona, potser li agraden molt els segells
perquè els segells són història de la vida.
Ja, però jo ho sabria.
Jo ho sabria.
Quim, una cosa.
Jo crec que per motivar l'Aida
que últimament està...
Fluixa, fluixa, fluixa.
Fluixa, fluixa.
És cada resposta que no encerti
se li descompten 500 euros de sou.
Carai, tu, doncs.
Si se't descompten a tu.
A mi no, perquè no tinc res a veure amb aquest concurs.
Recordeu que hi ha el comodí Ramoneda, eh?
Ah.
Ah.
Això ja us aclarireu vosaltres
quan el feu servir.
Continuem, Xavi.
Els anys 80 i 90
es va fer molt famós a la tele
i a la ràdio un metge
que donava consells sobre salut,
hàbits d'alimentació i exercici.
Ens va deixar el passat mes de febrer.
Parlem del doctor Bartolomé Beltrán.
Home, és aquí.
Sortia a programes com
De tu a tu.
Viva la salut.
Viva la vida.
En buenas manos.
¿Qué me pasa, doctor?
Tienes un pititío.
Això no és veritat.
No, no hi havia cap programa que siguis.
Tienes un pititío, no.
No t'impenci.
Era l'únic que us donava.
Ajuda'm, doctor Heimel, Heimel, Heimel, Heimel.
No, no, però sí que va fer
molts programes de ràdio i televisió
donant consells.
I tant, i tant.
Va arribar fins i tot
a ser president del Mallorca.
No, guius.
I un president molt recordat i estimat
perquè va pujar a primera divisió
i van viure unes molt bones temporades.
Barcelona meu.
Sí, va portar l'Hector Cooper d'entrenador.
Hombre.
Però quina especialitat
tenia el doctor Beltrán?
Era legal i forense.
Era toco.
Legal i forense.
Ah, legal.
Era legal i forense.
Era toco ginecòleg.
Com que toco?
Com?
Com ho dic toco?
Toco, toco és quan assisteges els parts.
Sí.
I el ginecòleg només és de malalties de dones.
Toco ginecòleg, d'acord.
Era toco ginecòleg o era alargòleg i raumatòleg.
Irraumatòleg.
Per la cara no t'ho sabria dir.
Per la cara?
Forense, toco ginecòleg o alargòleg i raumatòleg.
És que...
No ho sé, m'equivocaré.
Doncs jo què sé, forense.
Forense?
No!
Si no anava a Consells de Vida.
Però qui ho fan, Aida?
Toco ginecòleg.
No tenia un programa que es deia Viva la Vida o alguna cosa així?
No, Viva la Vida.
Com ha de ser forense, un tio que té un programa que es diu Viva la Vida?
Viva la Salut.
Viva la Salut, també.
Viva la Salut.
No, era un doctor de veritat.
Tienes un pití, tio.
Hi ha de veritat, aquest senyor?
Sí, sí, sí.
Era un doctor de...
I molt maco era.
Ah, no era...
Em pensava que era d'una sèrie.
No, no, no, era un doctor de veritat, eh?
Era un doctor de veritat de la pregunta.
Com a col·laborador a diversos...
Ah, va, va, va, va.
Era com el doctor de referència de televisió espanyola, no?
Bé, anem amb una quarta pregunta.
A veure si...
No cal.
Si remuntem, perquè en portes 0 de 3.
Ens fixem ara en el parc automobilístic dels anys 80.
Això vol dir que posem el motor a fons.
La sintonia de motor a fons de TV3,
aquell programa de cotxes d'actualitat
sobre tota mena de coses relacionades amb automobilístic.
Ah, xulíssim.
I és que molt abans que la informàtica
prengués el control de molts aspectes dels vehicles,
hi havia dispositius mecànics imprescindibles
en situacions extremes.
Per exemple, una palanqueta al costat del volant
que s'havia de tibar
quan el cotxe no arrencava per culpa del fred.
Quin nom tenia aquest mecanisme?
Una palanqueta que hi havia al costat del volant, eh?
Palanqueta.
Es deia turbobúster,
es deia sprinter
o es deia starter.
Com ho dius, sisplau, no puc...
I no facis el de fallar expressament
perquè quedi malament.
Ho demano, sisplau.
Ja quedaria malament ell.
Clar, jo ho sé, és una cosa més...
Molts pares de la família ho feien,
que deien, vaig a arrencar l'Starter,
i marxaven cinc minuts abans de casa
amb l'excusa d'estar fumant a fort.
I la resposta és starter.
És correcte, era l'Starter.
Gràcies, Jordi.
Podrem penjar aquestes.
Els més avançats podien conduir amb l'Starter
perquè era una cosa que tibava l'accelerador.
Tu podies anar conduint i tibant l'Starter
i el cotxe corria més o menys.
Guapo.
Això ja has de saber-ne molt, eh, de conduir.
Quines ganes de tirar 35 anys enrere.
Ai, de fita.
A principis dels 90,
i això jo crec que ja ho hauries de saber,
un grup de desmenjats, deprimits,
dominava amb mà de ferro
el panorama del pop-rock internacional
amb un hit que jo personalment
vaig acabar avorrint
fins al punt de desenvolupar al·lèrgia física.
Era aquest.
I no dic que la cançó no fos bona.
No, no, però a la banda...
Tantes vegades,
tantes vegades,
al final hi ha ni religion ni hòsties.
Com es deia el grup?
Com es deia el grup?
Això no és pregunta de concurs.
No, no ho sé.
Es deia REM,
R-E-M,
que es referia al moviment que fan els ulls
quan estàs en la fase aquesta més...
Tenia un cantant calvo
que es pintava les ungles de negre
i ballava com si estés tenint un atac d'epilèpsia.
Com es deia aquest calvo que ballava?
Com amb espasmes?
Es deia Dave Grohl?
Dave Grohl?
Es deia Eddie Vedder?
O es deia Michael Stipe?
Era molt amic de la Kurnilov,
la dona del Kurt Cobain en pau descansi.
No em sonen absolutament cap dels noms?
El que canta?
A tu què et dona aquesta veu?
Et dona vibres de Dave Grohl,
d'Eddie Vedder o de Michael Stipe?
D'Eddie.
A mi també.
Doncs mira, no.
Eddie Vedder era el cantant de Pearl Jam
i el cantant de REM es deia Michael Stipe.
Mare meva, mare meva.
Anem, camí de rècord negatiu, Aida.
És el camí del Calvari.
Ho fas expressament?
No!
Ojalá ho fes expressament,
però sóc tonta.
Què vols que t'hi faci, Joel?
Ets ignoranta, que no és el mateix.
Bueno, però és això.
Jo crec que aquesta t'ajudarà.
És molt alegre, ja veuràs.
A part de les Olimpíades del Barcelona 92,
aquell any també hi va haver un esdeveniment
molt important a l'estat espanyol.
Es va celebrar l'exposició universal...
Joder.
Digue-ho, digue-ho, Xavi, digue-ho.
Aquí té una paraulota, Xavi.
No, no.
Exposició universal a Sevilla.
Allà, tots els països i continents
exposaven el millor que tenien.
Sí, però com que ara hi ha internet,
ja entres i ho mires.
És a Wikipèdia.
No, no cal anar enlloc.
T'ensenyin un bloc de gel
del Perito Moreno de no sé on.
No cal, no cal.
Bé, perquè estiguessin representats
dels cinc continents,
la mascota de Sevilla
tenia els colors
de l'art de Sant Martí
al seu cos.
La mascota es deia
curró.
Sí, senyor.
I era una mena d'ocell,
curró, una mena d'ocell blanc
amb unes potes molt grans,
com si fossin d'elefant.
Deia una cresta
i un nas molt llarg.
Sí, senyor.
On tenia l'art de Sant Martí?
A la cresta,
al nas
o a la cresta i al nas?
Molt bona aquesta.
Ah!
Totes les anteriors
són correctes, eh?
Perquè, clar,
a la cresta segur,
perquè a mi em sona aquest bitxo,
però al nas...
Tenia el nas
com un cono de tràpid
molt llarg.
Els colors...
Jo diria la...
Va, la cresta.
Com?
On, on?
Va, només a la cresta.
Només a la cresta?
Ai, no, no ho sé.
Ai, sí.
Sí, només a la cresta?
No, no, no.
No!
No, no, no, no, no, no, no.
Ai, hijo de...
Ah, la cresta i al nas.
A veure, a veure,
a veure, a veure la foto.
Sí, que si anava conjuntadet
al curró.
Hòstia, no ens anava gens
d'aquesta notió a l'art.
El curró que es va enfonsar
a la inauguració de l'Expo,
us ho recordeu?
Sí, sí, sí.
Anava amb una mena de carabela
que es va començar a enfonsar,
el curró també, tot avall.
Mira, jo em dono de baixa,
jo no puc seguir en aquest concurs.
Estic quedant molt malament
davant de tot Catalunya.
No, no, no.
La gent m'està començant
a tirar pedres pel carrer
i dient-me...
90 dels 80,
que no saps res dels 80.
No saps res a la puta vida,
no sé com has arribat fins aquí.
Mira, jo tampoc ho sé.
No, però saps moltes altres coses
que nosaltres no sabem,
però amb això de moment
encara et guanyem,
perquè avui has fet
un ridícul espantós.
Que bé, gràcies.
Zero de sis.
No, una de sis.
Ai, sí, una de sis,
mira, és veritat.
Gràcies.
Una, una.
Jordi, perquè sí.
No te la comptava a tu,
és veritat, és veritat.
Bé, doncs, Aida,
la setmana que veu
tornem a intentar,
a veure si millorem.
D'acord?
En fi.
Vinga.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Ara mismo es una etapa
de reflexión
el 4 y el 5 sonado.
Pronto movem a l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio,
edició del Dijous Sant.
Ara li ha tocat el rebre
a l'Aida Fita,
però ara allà parem els altres
gràcies a la feina
que fa incansable
l'Aina Austrell
amb les pífies de la setmana.
Pífies, pífies.
Pífies, pífies.
Pífies, pífies.
Ei!
Pífies, pífies.
Pífies, pífies.
Ai.
Com ho tenim, això, Aina?
Ai, Quim,
que bé que m'ho passo, eh?
Sí, sí, ja ho sabem ja.
Mira que aquesta setmana
només té 4 dies
i tot i així
pam.
Tinc pífies per aturar un tren.
Ai, mare meva.
De fet, de fet, de fet,
ara que ja ens coneixem
una miqueta les pífies
dels uns i dels altres,
avui us proposo un joc.
Ai, ai, ai.
Tinc una pífia de cadascú
i vull que juguem a endivinar
de què és la pífia,
quina temàtica té aquesta pífia.
Ah, molt bé.
Jo crec que és fàcil.
Per exemple, comencem per tu, Quim.
D'acord.
Una pífia teva,
què creieu que pot ser?
Que el delió.
Un tema d'esqueletes.
I també us trobareu
amb gent com, per exemple,
en Jordi Ramoneda,
que ens té preparat...
No, no, no, encara no.
Encara no, encara no.
Primer els anuncis, no?
Primer els anuncis.
Molt bé, correcte, eh?
Problema d'esqueletes,
d'ubicació,
de saber de què va el programa.
El teu taló d'Aquíl·les.
Sí, sí, sí.
És el teu taló.
Però Déu n'hi do quin taló, eh?
M'arriba fins als genolls.
Tot i així, Quim,
de pífies teves,
també n'hi ha d'un altre estil,
que és la confusió de dia.
El control de sol, Albert Joder,
i que us parla en Quim Morales.
És dimecres, dijous.
No, dijous.
És dijous, és dijous.
Ho he tingut de fer un esforç
per saber quin dia era.
És que tens apuntat
que és divendres, dic jo, Quim.
Perquè tinc moltes ganes
que se digui divendres.
És que, clar.
O sigui, era dimecres.
No, era dimecres.
Era dimecres.
Va dir que era dijous
i el guió posava que era divendres.
Divendres, sí, sí.
És una idea que només tu li respons
i dubtant.
Bueno, clar.
Aquí ningú l'està ajudant, el Quim, eh?
Perquè si el jefe diu una cosa,
tu en principi creus que és veritat.
Efectivament.
És que si el Quim en aquell moment
diu que en lloc de dijous
és, no sé, una escombra,
jo dic que és una escombra.
I tant, i tant, i tant.
Gràcies, gràcies per aquest corporativisme.
Aida, anem per tu.
Una pifia teva.
Què pot ser?
Doncs que després del desastre
que acabo de fer ara
pot ser qualsevol cosa.
No sé, que m'entrebanco.
Una barbussada, una barbussada.
I, de fet, he hagut de fer
una mica de trenet d'embarbussaments vostres
perquè ja qui som m'agrada fer-ho.
No el recordo jo.
Jocs olímpics de granollers.
No, aquí pota.
Ai, pota.
Pota, sí que pota, sí.
L'eminent i mediàtic,
epid...
Epidemiòleg.
Epidemiòleg.
Vinga, ja ho dius.
S'ha equivocat.
No és a parlar.
No és fàcil, eh?
És que, clar.
És que epidemiòleg és difícil.
I que em rigui de tu jo dient no sap...
S'ha equivocat.
Té collons.
I després tenim el Jordi,
que també té un tipus de pifi molt característic.
Què creus, Jordi, que serà?
No ho sé, que...
Parlo massa de pressa, a vegades?
Sempre parles massa de pressa.
Segons d'on siguis has d'anar d'una punta o a l'altra.
Es pot dir que qui va decidir on es posen els passos zebra
a la digua una altra persona era una mala persona?
Què?
Sí, sí, els passos zebra.
És que, com que anem malament de temps d'escaleta,
he arribat a la conclusió que he de parlar molt de pressa.
És el nou Antonio Azores, eh?
Jo parlo per dos, com el WhatsApp.
I després tenim el Xavi,
que, clar, com que ets al carrer,
suposo que tens moltes distraccions,
perquè és que, si no, no m'ho explico.
Deu ser d'algun nom o d'alguna cosa?
En què penses tu quan ets fora?
Ai, no ho sé, però se li desentreça molt el cape.
Jo a l'hora d'anar a dinar.
Bon dia, Xavi.
Bona, bona, bona.
Abans d'entrar-me el tema.
Has dit bona, bona.
Has dit bona, bona.
Bona, bona.
Bona, bona.
Bona, bona.
Ja acabem per tu, Joel.
Ja, ja, ja.
Un clàssic teu, a banda de les pífies de karaoke, que m'encanten.
Un dia vull fer un especial pífies de karaoke del Joel.
Tens un tipus de pífia molt concret,
que és la pífia de confondre els noms de la gent.
Sí, sí.
Clar, home, llavors passos a tenir tu l'Adrià.
La raó, Adrià.
És que clar.
Ulo, ulo, però això és pitjor.
A tenir l'Adrià.
Això és pitjor que confondre persones.
Un concepte verbs i persones.
Hòstia, fatal realment, eh?
Tot i així he fet una reflexió.
Digues, digues.
I és que teniu tant carisma i tanta identitat
que, dins de tot, les vostres pífies diuen molt de vosaltres.
Oh!
Però què ha passat aquí?
Ostres, Aina, carai, que bonic això que has dit.
Una de calç i una de calç.
Sí, sí, està bé.
Aquesta Setmana Santa, doncs mira,
després de la passió vindrà la resurrecció i la glòria
de l'equip de l'última hora.
I la setmana que ve no farem cap error.
No, no, no, no, no.
No ens equivocarem gens.
Gràcies per la feina.
Gràcies a vosaltres.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Això com funciona?
Si això...
Com una paperera.
Com una paperera.
Catalunya Ràdio...
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia.
Amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Jordi Costa.
Criar un infant és com intentar remuntar una eliminatòria de Champions.
Vas fent gols i quan creus que ja ho tens,
te'n fan una a tu i és com si no haguessis aconseguit res.
Marta Montaner.
Nina.
Hola.
Ja no sé parlar d'una altra manera.
Aquesta serà la meva veu per sempre, em penso.
Quapa.
El programa per pares, mares i famílies amb criatures entre 0 i 10 anys.
Que és per gent com nosaltres, les que estem tot el dia nens amunt, nens avall.
Kids XS, en Pau Guillamet i Txell Bonet.
Cada dissabte a la una del migdia a Catalunya Ràdio.
El matí de Catalunya Ràdio.
Me dices tu nombre, por favor.
Mi nombre, Peyu.
De acuerdo, Peyu.
No, Peyu no, eh.
Peyu, Coni.
Bien, Peyu, Peyu.
Peyu.
Si vols continuar amb un operador que no és capaç ni de pronunciar bé el teu nom, queda't amb els de sempre.
Bon dia, Peyu.
Soc la Laia.
En què et puc ajudar?
Per passar-te a un operador de fibra i mòbil que et dona l'atenció i el servei que et mereixes, prem Vera.
Contracta-ho ara al 1543 o entrant a somvera.cat.
Si el teu fill és un apassionat d'eufòria i té entre 9 i 14 anys, aquest estiu té l'oportunitat de viure el seu gran somni.
Torna a l'Eufòria Campus.
Les colònies d'estiu inspirades en el programa d'èxit de TV3 i 3CAT.
Diversió, cant, ball i molta, molta música.
Inscriviu-vos-hi a euforiacampus.cat.
Les places són limitades.
A Euforia Campus, l'estiu no havia sonat mai tan bé.
Catalunya Ràdio
És dijous sant, esteu sentint l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
acompanyant-vos ja segurament cap al vostre destí d'aquesta cap de setmana llarg que ve a partir d'aquesta mateixa tarda.
I fa una estona hem jugat amb la nostàlgia amb una altra exhibició de coneixements de l'Aida Fita.
Ho recordeu, no?
No, no cal recordar-ho.
Ara ens enfrontem al passat d'una manera més que rinclona i amb la informació controlada per una dictadura
que ens porta el nostre documentalista Jordi Ramonodo.
Doncs el nodo també surt de viatge.
De fet, hi ha molts nodos.
Recordeu que hi ha més de 6.000 nodos en realitat, però perquè a vegades compraven cintes d'altres països.
Ah, mira!
Efectivament, efectivament.
Així que avui us portaré aquestes cintes comprades a altres països
i començarem fent un petit viatge amb el nodo.
Fem una parada a Àustria, concretament a Viena, on hi havia una joventut molt activa.
No vull dir una joventut hilariana, eh?
Ah, d'acord.
Que també venia una mica d'allà.
Per l'època podria ser.
També eren actius, aquests, eh?
Estem parlant d'anònims, estem parlant de ciutadans més o menys normals d'aquella època,
que mireu com de bé s'ho passaven.
En Clúster Neuburg, junto a Viena, se celebra una típica fiesta
en la que rindiendo junto a risueños detalles de tradicionals costumbres,
triunfa el sano humor de la juventud.
Però una cosa, eh?
Aquells crits sembla que estiguin matant-ho.
Exacte, és un d'aquests documents on el que es diu, amb el que se sent, no té res a veure.
No té res a veure, no.
Veto de mierda.
A veure, jo us ho explico, pobrets.
O sigui, això és una mica, una crònica del que vindria ser en aquella època, un primavera sound.
Ah, mira, que bé.
En aquella època on la gent jove, que l'esperança de vida era de 30 anys,
per tant estem parlant de xavals d'11,
era, doncs, què feien?
O sigui, ara el primavera sound, què és?
Doncs músics de primera, en un lloc de primera, amb pop-up-pastor, amb drogues...
Sí, tot, sí, amb políclins.
Amb políclins, més drogues encara.
Amb pocs cambrers en algunes edicions.
Sí, sí.
Bueno, festivals d'ara, no?
Doncs en aquella època, al festival, què hi havia?
Una altra cosa.
Una altra cosa.
Sí, amb prou feines hi havia potser una salxitxa per compartir.
Vull dir, això era el que era un festival.
Nens borratxos.
Nens borratxos.
Nens borratxos de cervesa, de ben cervesa.
Sí.
Amb 8 o 9 anys.
Però així no donen la tabarra, eh?
També és veritat.
Anem amb...
Bueno, de fet, Hitler, on va començar a fer el seu, a Cerveceries...
Ah, sí, sí.
A Cerveceries de Múnich, sí.
Al final, què és?
És un festival que es mires marxa de mare i acabes fent el reig.
Bueno, total.
Total.
Què es feien en aquells festivals de Viena, doncs, això?
Después del tiro al blanco, del ping-pang-pum y de las coronaciones grotescas,
viene la rotiada del confeti,
la incruenta batalla de los papelillos.
Confeti.
La batalla de los papelillos.
Tiraven confeti.
Uau.
O sigui, la misèria és aquesta.
Bueno, i ping-pang-pum, eh, també.
I el ping-pang-pum què és?
No, el blanco, que després van fer-ho, però no era el blanco.
No, no, no, no.
Bueno.
En fi.
I les coronaciones grotescas, eh.
Sí.
Les coronaciones grotescas.
Saber què feien servir per coronas.
Però això no és el més impactant que hi havia d'aquell festival.
Ara, això és una mica, rollo, sabeu que hi ha el cap de cartell, no?, que hi ha els noms de sota més petits,
però a dalt hi ha, bueno, el cap de cartell.
La rosalía.
La rosalía.
Quina era la rosalía d'aquell festival?
Era això.
Y los vieneses y las vienesas, en alegre cadena, se entregan a la delicia, siempre antigua y nueva, del tobogán más o menos improvisado.
Un tobogán.
Más o menos improvisado.
De fet, us explico què era el tobogán improvisado.
Però com improvises un tobogán.
Era una bota.
Una bota?
Una bota de vi, però molt grossa, d'aquestes cantitats de milers i milers de litros.
Sí, sí, sí.
I allà, pues, va posar una escala i s'anaven tirant els pobres nanos.
Ai, per això és bé.
Ai, per on?
Què vols que tigui?
Això te l'acul·la amb olor de vi, no?
Sí.
Sí, bueno, mira, si te'n mira, saps?
Sí, t'hi treus també, no?
Ostres, tu.
Más o menos improvisado, mare meva.
Així estàvem a Viena.
Sí.
Ara anem una mica més a prop, una mica més turisme de proximitat, amb un altre nodo, que també és més local.
Parla d'un combat de boxa.
La boxa, a principis de segle, a Espanya era un esport molt famós.
Diuen que era l'esport rei.
L'esport rei.
Què passa?
Doncs que hi havia un combat de boxa que va ser bastant important, el locutor estava molt content i tenim una cosa que jo no havia sentit fins ara,
que és un gall a la veu en off del nodo.
En el Circo de Price de Madrid, el campeón de España del peso ligero, García Álvarez, pone en juego su título ante el púgil catalán peyote, empleándose guantes de cuatro onzas y ventajos duros.
Atenció, sabeu què va passar amb aquest narrador, no?
El van afusellar, home, clar.
Evidentment.
El van afusellar.
I mai més va fer cap gall, eh?
No, no, no, no.
No puc, eh?
Bueno, i ara sí, acabem amb el que us he promès, que és...
Ai, ai, ai.
...el multivers del nodo.
El nome.
Nome.
Això no és l'arròs, no men, eh?
No, no, nome, nome.
Què és aquest nodo?
Doncs una altra veu, una altra música, unes altres coses que passen.
O sigui, és una altra...
I no sé diré d'on és, val?
A veure si ho endevinem, eh?
Nome.
En febrero de 1943, fuertes sacudidas telúricas i ruïdos subterráneos
anunciaron el nacimiento de un volcán que fue bautizado con el nombre de Parícutín.
Vomitando fuego i cenizas asoló la regió michoacana,
secultando bajo arena i lava incandescente, muchos campos de fèrtil tierra.
Què?
Hòstia, tó.
Què?
Ara mola, és mexicà, no?
México.
És nome, noticiero mexicano, afortunadament.
Que parla d'un volcán.
Però no hi sortia Franco?
Una versió mexicana de Franco, amb el que ell va res?
No conec la història de Mèxic.
No sé qui governava per aquell temps.
Però, bueno, el que m'agrada relativament és que parla d'un volcán
on ha mort no sé quanta gent.
Sí, sí, és un desastre natural increïble.
O sigui, és terrible.
Però algú va dir, anem a posar una música alegre.
Així més o menys entra bé.
El pueblo de San Juan, Parangaricutiro, a 7 kilómetros de distancia de la boca ardiente,
también fue arrasado por la implacable lava.
Ay, lo que encanta.
El de l'organillo, que era com el de l'estadi de béisbol.
Sí, sí, sí.
Oye, Juan, tocame algo.
Más alegre, más alegre.
Que si no, esto va a salir muy triste.
Música de volcán.
Sí, música de volcán.
Que te la pongo también en la media parte de un cancan, eh?
Vull dir, més igual.
No hi ha problema.
I, atenció, perquè el nome, van posar la música i el tio, jo no sé què passava amb el guionista, amb el locutor, amb el càmera, que van dir.
Es van com animar i van arribar com a pensar conceptes impossibles, ja no per l'època, sinó per la pròpia naturalesa, de com funciona el món.
Van fer una promesa que era aquesta.
Hoy la càmera del noticiero mexicano, amiga desde la infancia del Paricutín, después de cumplir cuatro años el joven volcán, lo entrevista de nuevo con gusto.
Casi olvidado por todos, aquel que fue a sombra del continente sigue escupiendo humo y arena.
Bueno, van proposar entrevista a un volcán.
Sí, no?
Què dius ara?
Vosaltres què creieu que va passar?
Que no, ai no, es va morir el senyor.
Se li va afondre el micro, com a mínim.
Se sent.
No, bàsicament no ho van fer.
Perquè els volcans, si bé no parlen.
Era com una llicència poètica.
Era una llicència.
En fi, aquest ha sigut el nome, espero que us hagi agradat, un lloc on entrevistaven volcans, i aquí, bàsicament, al nodo, doncs, mataven a gent.
Molt bé, i el nodo, escolta, m'ha exportat en el seu format, no?
Sí, és music de l'època, eh?
Efectivament.
Avui hem descobert el nome, gràcies a en Jordi Ramonodo.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
No l'he entès.
Les mans de campana.
Les mans de campana.
Felicitat.
Aviam.
La primera no.
Les mans de campana.
Les mans de campana.
És dijous sant, i qui apareix ara a l'última hora ha estat definit per molts com el macies del brutalisme musical.
I avui tornarà a obrar un miracle interpretatiu perquè és en Joel Díaz, el millor pitjor cantant del món.
Yo, yo, yo, yo.
Un cantant que ara farà, aviat farà un mes, es va comprometre amb una cançó que va tenir molt d'èxit al programa i a les xarxes socials,
a depilar-te, diguéssim, gairebé integralment, al cost.
No, no, no, sense el gairebé.
Bueno, em volia adassar les selles, jo vaig dir les selles, la barba i els pocs que veig que em queden a la closca,
i tot l'altre, en principi, la idea era arrasar-ho.
Passa que no he acabat de trobar el moment, Quim.
Doncs ja fa un mes, ja fa un mes, i hi ha aviants que de tant en tant van preguntant,
ja s'ha depilat en Joel, ja s'ha depilat en Joel?
Mira, és que ara que m'he comprat els bitllets per anar a Stuttgart, sí que he pensat que a Stuttgart sí que m'agradaria anar-hi depilat.
Molt bé, perquè el que pogués passar, imagina't que m'enamoro d'un Mercedes.
Doncs escolta, vull anar guapo.
Deixa'm dir-te que Stuttgart és la porta d'entrada a la Selva Negra.
Veus?
Mira, Selva Negra, la que tinc jo entre les natges, ara mateix, Ramoneda.
Per tant, no sé si seria molt patillero, Quim, que jo avui recuperés...
El compromís que vas fer.
El compromís d'apilar-me integralment.
Si li dic a tot Catalunya, d'alguna manera, noto com que allò va en sèrio, saps?
Llavors ja em motivo.
És el que t'anava a dir, si tornes a cantar, vol dir que tornes a insistir en la teva promesa, eh?
Tornaré.
Dimarts que ve?
Dimarts que ve, eh?
Però vamos, com un dofí, suau, aerodinàmic.
I has pensat el sistema?
Perquè hi ha molta gent intervenint també en aquest debat sobre la depilació masculina,
si t'has de fer, t'has de rasurar amb un agilet, si t'has de fer la láser, si ho has de fer amb cera, com ho faràs?
La meva idea és fer-ho amb cera, per provar a veure com em queda.
Uau!
No, per veure com em queda.
No, home, no, però jo no puc fer una cosa permanent abans de saber com em queda.
Imagina que sembla amb un agilet.
Fes-ho amb un agilet.
No, però amb un agilet no em depilo, eh?
M'afaito, és que no és el mateix.
Sí, però si t'afeites molt ja queda bé.
Fes-ho amb cera, fes-ho amb cera, veuràs.
És que amb cera quan acabin a sortir els cabells.
La meva idea és sucar-me jo, tot jo, amb un barril de cera.
Sí, ja, ja.
Molt bé.
I llavors, quan s'hagi assecat la cera, jo d'alguna manera exploto dins de la cera i reneixo com un nou ésser depilat.
Que bonic.
No sé si ho heu entès.
Sí, sí, sí.
Doncs la idea és fer això.
Puc venir a gravar un vídeo?
Sí, sí, si ho faré en una plaça pública de Barcelona encara ho estic pensant en quina.
Després anava a dir, si te'n vas quatre dies a Stuttgart, dimarts ja quan tornis has d'haver fet aquesta feina.
Això vol dir que et queda aquesta tarda per depilar-te?
Em depilaré, Quim.
Aquesta tarda, molt bé.
Depilaré.
Doncs aquest és el compromís d'en Joel Díaz.
Quan vulguis ens pots tornar a cantar la cançó i d'aquesta manera quedarà més clar que t'has compromès això.
Te la canto ara mateix, eh?
Doncs vinga, som-hi.
Vinga, va.
I ja estic fart de ser un home pelut.
Tant de pèl és que em fa sentir brut.
Quan vaig al gimnàs a la dutxa veig la puta realitat.
No m'ho puc creure, no tothom és de pila, menys jo.
Diu que ho fan per propracticitat, per higiene i per comoditat.
Però en realitat jo sé que és perquè...
Sense pèls el penis sembla més gran!
Si s'ho fan tant, senyors, per què no m'ho puc fer jo?
Debo sobrevivir.
Jo converso a la pressió social, vull que brillin els meus genitals.
Potser semblaré un pollastre a l'est, però he pres la decisió.
Vull sentir jo també aquesta gran sensació.
Jo, em depilaré tot el cos sencer.
Deixaré les aixelles i els cabells d'altar.
Tindré les aixelles com les d'un nou nat.
I aunque dué la bullna de Pilat,
aunque me haga daño...
I ja estic, eh?
T'ha quedat tant, no una altra vegada?
T'ha quedat pràcticament igual que l'altra vegada.
T'has tornat a comprometre, Joel.
Per tant, dimarts et volem aquí, finet, finet, com un nató.
O el vinc vermell, vermell irritat.
O sense pinc.
Després a l'oe vera.
Posa't a l'oe vera.
La motivació ja va molt bé.
Primer de tant.
Ara on me la poso, a l'oe vera?
Per tot el cos.
La piscina de l'oe vera.
D'acord.
Enhorabona, gràcies.
Gràcies.
I no pensem marxar del cap de setmana, ni de setmana santa,
no pensem marxar, he dit menjar.
Menjar, ho he equivocat.
Pot ser, tenim ganes.
Jo sí que penso menjar.
Menjar, menjar.
Murmora de Déu, senyor.
Sort que queden pocs minuts per acabar aquesta edició,
però regalarem un bal de 30 euros
per gastar qualsevol dels supermercats Caprabo.
I avui serà per la primera persona que marqui el 93-201-7474
i ens respongui una pregunta relacionada amb la Setmana Santa.
La pregunta és aquesta.
Qui va escriure l'Evangeli segon Sant Joan?
Està sabem molt de literatura.
No és tan fàcil com sembla, perquè volem nom i cognom.
I n'hi ha quatre d'Evangelis, no?
Això mateix.
Sí, quatre, quatre reconeguts.
Qui va escriure l'Evangeli segon Sant Joan?
93-201-7474.
Busquem nom i cognom de l'autor d'aquest Evangeli.
Fins ara.
Va ser Zacarias.
Un dia a ser.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Ai, mira, un senyor que acaba de llançar.
Què li ha fet il·lusió llançar coses aquí a la paperera?
Tallar, iniciar-lo, no?
Un copisco.
Clar que sí.
Fars d'escoltar la mateixa cançoneta de sempre?
Les dones i els dies t'explica el món com t'agrada sentir-lo.
El programa per a les persones amb les orelles netes de prejudicis.
Volem trencar amb el discurs dominant.
Teniu una cita a Catalunya Ràdio amb el feminisme.
Les dones i els dies amb Montse Virgili.
De millons a divendres, 12 a 12 de la nit.
Si necessiteu més dosi de les dones i els dies,
ara també podeu veure'ns al Trescat.
Embulica't.
Implica't.
Simplifica't.
Identifica't.
Icat, la ràdio inquieta.
Catalunya Ràdio.
L'última hora.
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Capravo us ofereix el concurs de l'última hora.
Capravo.
Preus bons sempre.
Abans de marxar de cap de setmana llarg,
volem regalar 30 euros per gastar en qualsevol dels supermercats Capravo
i serà per un oient que hagi marcat el 93 20 7474
i ens respongui una pregunta complicada que és
qui va escriure l'Evangeli segon Sant Joan?
Nom i cognoms.
Li preguntarem a l'Anna.
Bon dia, Anna.
Hola, bon dia.
Des d'on truques, Anna?
Doncs mira, truco des de la Garriga.
Des de la Garriga, perfecte.
Sabem que la pregunta no és fàcil,
però bé s'ho mereix a aquests 30 euros que pots guanyar pel supermercat que vulguis de Capravo.
Qui va escriure l'Evangeli segon Sant Joan?
Nom i cognoms.
Home, doncs jo diria Joan Baptista.
Nom i cognoms, perfecte.
Doncs per tu aquests 30 euros per gastar a qualsevol supermercat de Capravo.
Gràcies, Anna.
Moltíssimes gràcies.
Que ho quebodeixis.
A tu, a tu, a tu.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.
I abans d'acabar aquesta edició de Dijous Sant de l'última hora,
tenim una cosa per saber.
Estem tots molt ansiosos per descobrir qui s'emporta a la fita de la setmana.
I aquesta setmana se n'ha ocupat l'Alda Castellviu.
Ha fet molt bé i, a més a més, ha recopilat molts bons consells de salut.
Primer de tot, dic moltíssimes gràcies, Quim Morales.
De re, un plaer, escolta'm.
I després de tota la setmana buscant el millor truc de salut o de bellesa,
el més inusual.
I basat en el meu criteri, que per això he fet jo la secció aquesta setmana...
Sí, sí, sí.
I confiem en el teu criteri, a més a més.
Bueno, jo, ara veurem.
Sí, sí.
En principi confiàvem en el teu criteri.
En principi, sí.
Perquè ens ha regalat un molt bon truc de salut i una possible nova moda,
he decidit que la guanyadora és...
La Maria!
Què havia fet?
La de les pintes d'estendre les orelles.
Mira.
Ah, m'acanta.
Jo ho he dit, que feia pinta de guanyadora o d'estar allà, allà.
Sí, m'ha agradat molt.
I, a més, la tenim al telèfon, que no sé com pot agafar el telèfon i parlar amb nosaltres
si té pinces a l'orella.
Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Escolta, que estàs parlant amb nosaltres amb unes pinces a les orelles o no?
Sí, en tinc una posada, ara, Maria.
A dalt, al mig o a baix?
Al mig, al mig.
Al mig era per la panxa, no?
Era per l'encostipat, no?
Era pel tema d'ossos, així una mica...
Ah, pels ossos.
Els ossos, els ossos.
No, no, és lògica.
Agafar-te una mica el cartíl·leg.
Escolta, ens ha agradat molt aquest consell i el posarem en pràctica,
perquè, escolta, en pinces en tenim tots a casa.
Sí.
I per provar no hi perdem res.
És com una mena d'acupuntura poc invasiva, no?
Exacte.
És que sí.
Maria, jo tinc una pregunta.
Què les prefereixes, de fusta o de plàstic?
Ah, bona.
A veure, de fusta són més ecològiques, jo les prefereixo de fusta.
Molt bé, molt bé, molt bé.
D'acord.
Ara, les has de fer servir una miqueta abans,
perquè siguin una mica més donades, perquè si no t'apreten molt, saps?
Sí, esclar, al principi estan molt dures.
Has d'apertar-les una mica així, nassajant, no?
Doncs, escolta, Maria, per tu aquest apa per dues persones,
el tastem restaurant.
Si aneu aquests dies, sabreu que és la Maria,
perquè porta unes pinces a les orelles,
i podreu saludar-la i felicitar-la.
Moltíssimes, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Mañana me voy a España, eh?
Yo me pago la vuelta, pero yo me voy a España.
¡Hombre!
Comunica't.
Amplifica't.
Multiplica't.
Identifica't.
Icat, la ràdio inquieta.
Tenim totes les claus.
Podem obrir totes les portes.
Barça Reservat.
Laia Tudel accedeix a totes les informacions inèdites del Barça
per explicar-vos fets desconeguts,
informacions i secrets del club.
Tots els secrets blaugranes,
al Barça Reservat.
Barça Reservat,
el podcast dels secrets del Barça.
Cada dijous, un nou capítol a l'app i al web de Cat Ràdio.
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules.
Un lloc allà on sempre podràs tornar.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ens movem,
canviem
i amb tu
ens connectem.
Som 3CAT.
I fins aquí les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio
i la Setmana Santa, diguéssim.
Comencen 4 dies de festa,
per tant, nosaltres ens retroparem amb vosaltres dimarts.
A les 12 el tornarem a deixar tot per l'última hora
i per veure en Joel Díaz completament depilat.
Ara me'n vaig a Stuttgart ja, eh?
No, però...
Estic marxant a Stuttgart.
Doncs abans d'apilació.
Abans d'apilació.
Que no, que no, que em depilaré a Stuttgart.
Ah!
Doncs escolta'm, millor que millor.
I tornem dimarts.
Que vagi bé, gràcies.
BOMB
BOMB
BOMB
BOMB
BOMb
BOMB
BOMB
BOMB
BOMB
BOMB