El primer ministro israeli ha convocat un nou gabinet de guerra
per aquest matí per tornar a debatre la seva resposta
a l'atac de l'Iran, que dissabte va disparar
més de 300 míssils i drons en una agressió sense precedents
des del seu territori.
A banda de Benjamin Netanyahu,
hi assistirà l'actual ministre de Defensa,
el seu antecessor i altres als càrrecs
de l'administració israeliana.
Els Estats Units ja han advertit, però,
que tot i el suport a Israel per defensar-se
no ajudaran el govern de Netanyahu
en una eventual contraofensiva.
Més notícies, Sara Riera.
El sudan entra avui en el segon any de guerra civil
entre l'exèrcit regular i un grup de rebels
que ha desencadenat una de les pitjors crisis humanitàries
de les últimes dècades.
N'hem parlat a Catalunya en formació amb Olga Serrado,
portaveu de l'ACNUR, l'agència de l'ONU pels refugiats.
Estamos ante una de las mayores crisis
y más complejas crisis humanitarias y de desplazamiento.
Són más de ocho millones y medio de personas
que han tenido que dejar un día para otros sus hogares
y uno coma ocho millones que han tenido que salir de sudan.
Y lo que vemos es que cada día miles de personas
siguen saliendo del país.
I continua actiu l'incendi,
que ja ha cremat més de 800 hectàrees
i que va començar ahir al municipi de Tarban,
a la comarca de la Marina Baixa, al País Valencià.
Ahir es van desallotjar prop de 200 persones
i ha mobilitzat 6 mitjans aèris,
12 dotacions dels bombers
i 10 unitats també dels bombers
tant de l'ACAN com de la Generalitat Valenciana
i s'han activat mitjans de la Unitat Militar d'Emergència.
Les altes temperatures que tenim aquest any
per sobre de les habituals
estan avançant la presència d'insectes
i també de paneroles i rates.
Les empreses que es dediquen al control de plagues
provocades per aquests animals
asseguren que cada vegada els criden per actuar abans
i que ja estan rebent les primeres trucades
dos mesos abans del que seria habitual.
Andreu García és vicepresident
de l'Associació d'Empreses de Control de Plagues.
Estem notant com les tasques
que habitualment d'abans fèiem més endavant,
ara estem tinguent que adelantar-les
a mesos com aquests,
que ja en plena primavera
ja estem treballant de forma preventiva.
Les plagues preocupen fins a tal punt
que, per exemple,
l'Agència de Salut Pública de Barcelona
ha incrementat el pressupost per lluitar-hi
i aquest any hi dedicarà
més de dos milions i mig d'euros.
Esports, Marcos García.
El Barça fa aquesta hora
l'últim entrenament abans del partit de demà,
tornada als quarts a final de la Champions
masculina de futbol
contra el Paris Saint-Germain.
Poc abans de la una al migdia
està prevista la roda de premsa
tant de Pedri com de Xavi.
El PSG s'exercitarà aquesta tarda
a l'estadi olímpic Lluís Companys.
Encara en futbol,
la jornada de primera divisió
acaba aquest vespre
amb el partit Ossassuna-València.
En motor,
Maverick Vinyales celebra la victòria
a la cursa llarga
del Gran Premi de les Amèriques
al Mundial de MotoGP.
El pilot empordanès
es converteix així
en el primer
que guanya tres curses
amb tres motos diferents
en aquesta era MotoGP.
Avui comença
el Barcelona Open Bank Sabadell de tenis.
Ho fa sense Carlos Alcaraz,
l'ha llunat,
però amb Nadal i Sissipas,
guanyador ahir a Monte Carlo.
L'Igualada oferirà aquest vespre
el títol de l'Europa Cup
d'hoquei patins
aconseguit ahir
contra el Folonica italià.
Els de la noia
feia 25 anys
que no guanyaven un títol europeu.
I en golf,
el nord-americà
Scotty Scheffler
ha guanyat aquesta matinada
al Màsters d'Augusta.
Fins aquí les notícies.
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
L'any 1967,
Louis Armstrong enregistrava
aquesta meravella de cançó.
Naixia en Jordi Puntí,
Nicole Kidman i Ada Parellada,
comença la guerra dels sis dies
entre Israel i els països àrabs veïns,
maten Che Guevara
i es fas un d'Amèrica
el primer trasplantament d'acord.
Aquella primavera
Oriol Regas inaugura Barcelona
un restaurant
que ha esdevingut mític,
que és el Via Veneto.
Onze anys després,
la gestió passa a Josep Monge
i el 2001 el seu fill Pere.
Pere Monge, què tal?
Bon dia i benvingut.
Bon dia, molt feliç estar
al vostre programa.
Com estàs?
Encantat, encantat, feliç,
feliç amb aquest llibre
i feliç el moment
que estem vivint a Via Veneto.
Pere Monge és director,
és propietari del Via Veneto,
un restaurant que des de fa uns dies
té aquesta autobiografia
recollida en aquest magnífic
volum editat per Planeta Gastro
amb un text de Trinitat Gilbert
i fotografies de Jordi Play.
Així, tu, la Via Veneto,
el gran restaurante de Barcelona,
que d'entrada és això.
Tothom, que no hi ha anat,
hi ha molta gent que no hi ha anat
al Via Veneto,
però coneix la seva existència
perquè hi ha una mena de misticisme
d'aquest gran restaurant de Barcelona.
És a dir, segurament és l'últim
gran restaurant de Barcelona.
Bé, sí, les ciutats s'han...
Sí, és veritat que s'han perdut pel camí
grandíssimes cases, fantàstiques.
Jo sempre dic, no?,
que un restaurant és patrimoni d'una ciutat,
patrimoni de records, de vivències,
i, bueno, nosaltres estem molt feliços
d'estar molt lligats a Barcelona.
Ens sentim molt barcelonins,
ens sentim que, bueno,
que la ciutat batega a casa nostra
i, bueno, la vinculació amb la ciutat
la vivim amb molta intensitat.
I per què diries que no han sobreviscut
els altres restaurants així d'aquest estil
a la ciutat de Barcelona?
Bé, hi ha moltíssimes raons
i no soc jo ningú per entrar-hi, no?
També la ciutat ha sigut una...
Barcelona ha sigut una ciutat
on sempre hem mirat molt cap endavant,
una ciutat, diguéssim,
que ha sigut molt vanguardista amb tot.
I, bueno, també restaurants...
És un sector, el nostre, molt competitiu,
diguéssim, on hi ha molta...
El dia a dia és complex,
i també hi ha que dir que a Barcelona
vivim un moment molt bo amb la restauració.
Tenim una diversitat de restaurants enorme
a tots els nivells de preus,
a totes les parts de la ciutat,
i potser no hi ha restaurants de molts anys,
que n'hi ha,
però potser no hi ha tants com ens agradaria,
però sí que hi ha molts i bons restaurants a la ciutat.
Sí, la sensació és que si tanqués el dia a Veneto
s'acaba una manera de fer, no?
Molt, molt genuïna, molt pròpia,
molt de la ciutat de Barcelona, també, no?
Que està passant a tot el món, eh?
Que no només passa aquí, això, però...
Bé, nosaltres, els nostres valors,
diguéssim, el nostre ADN
és el mateix ara que l'any 67, no?
I aquests valors que, sobretot, la figura del meu pare,
jo crec que és la nostra gran inspiració,
ens ha inculcat a tots els que treballem a Via Veneto,
que és allò de posar el client davant,
allò d'aquella manera de viure el nostre ofici,
doncs, home, jo crec que, per suposat,
a Via Veneto està superactuada, supervigent,
però jo crec que també que es troba en molts altres llocs.
Jo crec que a Via Veneto una de les coses maques que ha fet
és que ha fet escola.
I hi ha professionals per tot el món
que han estat a Via Veneto i es nota,
i es nota aquesta escola.
Ara, a Via Veneto, dieu que és un restaurant amb autobiografia,
de fet, literalment, diguéssim, però també anímicament.
Això vol dir que és una cosa viva,
que és més que un restaurant, també, a Via Veneto?
Segurament, segurament.
Bé, com la majoria de restaurants.
Jo crec que un restaurant,
és allò que diuen que és el teatre de la vida,
és veritat, és veritat.
Vull dir, nosaltres, a diari,
quan hi penses, que a vegades és millor no pensar-hi,
perquè llavors, diguéssim,
a la feina la faríem amb massa responsabilitat,
però és que la gent ve a un restaurant com el nostre
i com en tants altres,
venen a celebrar les coses importants a la vida,
les coses no tan importants,
passen les coses...
Les coses, o sigui, realment, realment,
o sigui, som un teatre, és així, és així.
És el restaurant d'Espanya més antic,
a Bastella Michelin, de manera interrompuda,
des del 1974, juntament amb Arzac.
Correcte.
Això us pesa, d'alguna manera?
És a dir, aquests guardons, aquestes distincions...
No, no, no, no.
Nosaltres sempre hem tingut,
jo crec que aquest és un altre fet nostre,
molt d'aquests valors a la casa,
que és que sempre hem tingut la inquietud
de millorar i d'evolucionar
dintre del nostre estil.
Jo mai me'n vaig a casa per la nit
pensant que tot ha sortit bé, mai.
Sempre penses en el que no ha sortit bé,
en el que es podria millorar,
i aquest esperit l'hem tingut sempre,
i aquest esperit d'aquesta autoexigència
amb nosaltres mateixos
és un dels motors de la casa,
amb la qual cosa,
encencat sempre quan arriben els reconeixements,
però si no, el nostre motor
és que el client quedi content
i el dia a dia.
El dia a dia, com diu el meu pare,
són dos exàmens, al migdia, per la nit,
i aquest esperit el portem tots,
el portem dintre nosaltres
que treballem a Bioneto.
És un restaurant de director,
és a dir, que hi ha molt equip,
segur que ho posaràs en valor,
hi ha molts bons xefs,
hi ha la personalitat, sens dubte,
de l'equip de sala,
però que la teva marca,
la del teu pare i la teva,
són molt importants, no?
Feu, diguéssim, de mestre de cerimònies.
Bé, jo crec que d'alguna manera
som garants, diguéssim, d'alguna manera,
d'una forma d'entendre l'ofici
i la vida, quasi, no?
Aleshores, el Bioneto,
jo crec que és un restaurant d'equip,
d'equip amb majúscules,
o sigui, cada vegada més,
i ens agrada que sigui així,
o sigui, volem que sigui així.
Nosaltres tenim la responsabilitat
que el millor talent que tinguem al país
pugui desenvolupar-se a Bioneto.
El capdavant de la cuina,
per exemple, en tenim el David Andrés,
una persona d'un talent extraordinari
que està fent una gran feina a la sala
amb tants professionals,
amb el José, amb el Javier,
el Miguel, i tants i tants.
O sigui, jo crec que,
a vegades, penso que és una mica
com un equip de futbol, no?
Que la nostra missió és que gent amb talent
pugui desenvolupar Bioneto a la casa.
Per cert, el nom d'on ve?
És a dir, l'Oriol Regàs,
per què li va posar a Bioneto?
Sí, hi ha una història...
El llibre ens ha permès redescobrir,
inclús perquè no la teníem clara
ni nosaltres mateixos, no?
La història del nom.
El nom ve perquè, inicialment,
el Villaveneto tenia que haver estat
un restaurant italià.
Aleshores, el projecte,
quan estava a punt, diguéssim,
de posar-se en marxa,
pel que fos, no va anar endavant,
llavors l'Oriol Regàs,
persona mítica per aquesta ciutat,
i gran, gran visionari,
va agafar aquest projecte,
va mantenir el nom,
però ja el que va buscar
és obrir el gran restaurant de Barcelona.
O sigui, que fos un restaurant d'alt nivell, no?
Totalment, des del principi.
Des del principi, la vocació va ser
ser el restaurant de luxe de la ciutat.
Què és el luxe, per tu?
El luxe, per mi, ara mateix,
és disfrutar del temps,
disfrutar d'un bon producte,
disfrutar de sentir-se,
quan un va a un lloc, sentir-se estimat,
sentir-se ben tractat.
Això és el luxe.
El luxe no té res a veure amb,
jo què sé, amb la tòfona blanca o amb el caviar.
Que també.
Que també, que també,
però jo crec que cada vegada té més a veure
amb aquest intangible,
que és sentir-se bé en un lloc.
És allò d'estar-se fins que tanquin...
Absolutament.
Fins les tantes.
Absolutament, absolutament.
Tu pots estar allà i saps que s'acaba
quan el client vol.
Totalment.
La història.
Nosaltres, a la casa,
ja ho tenim organitzat,
que sigui d'aquesta manera,
i tantes vegades, no?
Ens sentim tan feies que sigui així,
uns clients que estan fent un dinar,
doncs després,
empalmen,
permeteu-me la paraula,
però és així,
empalmen amb el sopar...
Tens gent que entra per dinar
i surt a la una de la nit.
Sí, sí, és així, és així.
Però, ostres, però això, clar, això és...
Això és una meravella.
Això que vol dir que estan a gust,
que estan disfrutant.
Tu te'n vas a casa allò,
fer una capbussada allò...
I torno i ja estan.
Torno i encara estàs.
Ja ja estan, ja ja estan.
Sí, sí.
Això ens encanta,
perquè vol dir que estan a gust,
que és el nostre anhel,
és que la gent s'hi trobi bé a casa.
O sigui, una de les teves habilitats,
sens dubte,
i de tot l'equip que representeu a l'Alguia Benetó,
és que coneixeu molt bé el client,
o intenteu conèixer-lo molt bé, no?
Correcte.
Fins a quin punt, diries,
que això és la base de la vostra feina?
Per nosaltres és clave.
És clave, però és fer-ho de manera natural.
De manera natural vol dir
que qualsevol persona que treballa a casa nostra
en seguida entén
que allò de posar el client al davant
no és una frase d'aquestes de manual,
sinó que és que ho vivim així.
Nosaltres, per exemple,
fem tantes coses per clients,
doncs no ho sé,
hi ha decenes, perdonir,
centenes de plats
que només es fan per un client concret.
I això és molt important
que tota la casa disfrutin fent això,
que el cuiner no li sàpiga malament,
perquè és com ho vivim.
O sigui, hi ha clients
que et diuen taula per tres,
i tu ja encarregues aquell plat
sense que t'ho digui.
No, no, i correcte.
Tu ja saps que demanarà allò.
No, no, i és un plat
que només es fa per aquell client,
perquè saben que aquell client
li fa feliç, això.
O, no sé,
per exemple,
ara la veritat és que ja no me'n recordo
què he esmorzat avui,
però els clients que venen demà,
jo crec,
o sigui,
me'n recordo perfectament,
què han dinat,
què a les últimes vegades,
o què envien,
han gaudit.
I és això jo,
i totes les que treballem al menjador,
és que és,
dic,
és una...
Bueno,
ho fem de manera natural,
ho vivim així.
Clar,
és un restaurant que,
a més a més,
té els seus espais reservats,
per allà,
allà hi passen cosetes,
no?
I aquesta fama,
per exemple,
que Joan la porta,
quan vol,
truca i té taula.
Això és així o no?
Home,
per suposat,
és el president del club més important
de la nostra ciutat.
El Barça és una institució
d'una força
i d'una importància per a Barcelona,
per suposat,
clar.
I han passat grans històries allà
que no ho podràs explicar mai?
Han passat grandíssimes històries,
però és que nosaltres,
cada vegada,
som més sords,
més muts,
més...
Llavors,
realment,
és que nosaltres,
l'únic que ens interessa
és que el client
trobi aquest àmbit,
aquest espai de confiança
i que dini que sopi molt bé
i que estigui molt ben tractat.
A més,
la veritat és que ni ens recordem
ni ho seguem.
Ja,
però segur que t'has trobat
combinacions estranyes,
no?
És a dir,
coses que potser a la societat
no ens imaginem que passen.
Pot ser,
pot ser,
però això és la màgia de la taula.
Jo dic que una taula
és un espai molt important
per a la societat,
perquè és un espai de diàleg,
és un espai on
es poden reunir persones
d'ideologies molt diverses
i passar una estona
de comunicació
i una estona...
O sigui,
jo soc un gran defensor
del valor de la taula
i del valor dels restaurants
per a una societat
importantíssim.
És a dir,
allò que diem
que els catalans
ho arreglem tot
amb un pa amb tomàquet,
diguéssim,
vostè ho ha vist.
Totalment.
I ho veig a diari.
A diari?
A diari, correcte.
Un dels clients il·lustres,
per exemple,
del Via Veneto
va ser Salvador Dalí,
que, de fet,
el considerava
un dels restaurants predilectes
i expliqueu
que organitzava
veritables performances allà.
Sí, sí,
ell era un home...
Jo per pare d'edat
no el vaig tractar pràcticament,
el meu pare va tractar molt,
tenir una relació
amb ell maravillosa.
Monjo, no?
L'hi deia?
Correcte,
li deia Monjo,
li deia Monjo
i a més
li proposava
una mena de reptes
que el meu pare
assumia
amb molta il·lusió.
De fer-li coses especials.
O sigui,
el senyor Dalí
era un senyor
superintel·ligent.
En aquella època
s'ha aconseguit
que era un boig,
no, no,
era un boig
i superintel·ligent
i ell tenia molt clar
que si venia a Via Veneto
com quan anava a Nova York,
com quan anava a París,
la gent tenia que parlar d'ell.
No?
Llavors era un home
que li encantava
que li dissim
demanar coses
absolutament fora
de l'habitual
i tenia aquesta relació
amb el pare
molt maca.
I anava amb la gala,
o no?
Mai, mai.
Mai, mai.
Tenia relació preciosa
amb la gala
però sempre cadascú
feia la vida
per seu cantó.
Quan arribava a Via Veneto
demanava el telèfon,
en aquella època
el telèfon
era un instrument
que es portava.
Anem a estirar el cable.
El portaven a la taula,
es connectava
amb un connector
a la taula
i ell trucava a gala
i li deia
«Je suis arrivé!»
Ja li deia, no?
Llavors,
però mai,
mai van vindre
plegats a Via Veneto.
També hi ha passat
Richard Nixon,
per exemple,
quan era president
dels Estats Units.
Exactament, exactament.
Joan Miró,
Joan Miró García Márquez,
per exemple.
Jo aquesta sí que recordo
aquesta anècdota
preciosa.
Un cap d'any,
nosaltres al cap d'any
fem un sopar
amb ball
i amb música
i un cap d'any preciós.
Pocs anys abans
de morir
el senyor García Márquez,
una taula de quatre,
García Márquez
amb la seva companya,
Carlos Fuentes,
també Premi Nobel
de gran escritor mexicà,
amb la seva companya
i fins a estantes
de la matinada
ballant.
I preciós,
meravellós.
La veritat és que
la feina són privilegiats
perquè ens dona l'oportunitat
també de poder
viure aquestes situacions.
A l'hora de fitxar personal,
per exemple,
per treballar al Via Veneto,
què és el que tens en compte
tu d'ells?
Segurament el més important
és que dintre
portin
aquest esperit
de poder fer feliç
a la gent.
O sigui,
que si una persona
no ho té,
també ho pot,
amb el temps
ho pot desenvolupar.
Però quan nosaltres
treballem molt
amb les escoles
i quan tenim
la sort
de poder
un alumne
de pràctiques
que veus
que dintre
porta aquesta voluntat
de poder
fer feliç
el client,
això és com
tindre un diamant.
Llavors,
la responsabilitat nostra
és poder-li
donar l'oportunitat
de poder
aprendre
i poder desenvolupar
aquest do
que és el que marca
la diferència
de la nostra feina.
La nostra feina
de tenir
un equip
amb ganes
d'anar una mica
més enllà
a no tenir-ho
va a un abisme.
I per treballar-hi
allò
més de 40 anys?
Què s'ha de tenir?
Bé,
sobretot,
jo crec,
molt apreci
per aquest ofici
tan maco
i molt apreci
per la casa,
per suposat.
Perquè,
per exemple,
Lluís González
s'ha jubilat
aquest dissabte
després de 42 anys
treballant a l'Ibeneto.
Efectivament.
Bestialitat.
Una bellíssima persona,
una persona
entregada a casa,
una persona
lleial,
una persona
que jo crec
que els valors
de l'Ibeneto
es reflexa molt
en Lluís.
Que, per tant,
com que diumenge
i dilluns
no obriu el restaurant,
o sigui,
demà és el primer dia
que notarà
que no s'ha de despertar
d'hora.
Efectivament,
efectivament.
Lluís González,
què tal?
Bon dia.
Hola, buenos días.
Com està?
Encantada d'escuchar-les.
Com està?
Muy bien,
muy bien, muy bien.
Ja té pla per demà,
diguéssim,
ja sap què farà o no?
Bueno,
no, ja estic fent coses,
ja no he parat,
ja no he parat.
Jo avui m'he aixecat a la 6 del dematí
i ja he començat
per fer coses, ja.
Clar,
aquests dies hem vist,
s'ha fet molt viral,
de fet,
a través d'internet,
un vídeo
de la nostra col·laboradora
Paula Molés,
directora d'un restaurant
Caníbal a Berlín,
on vostè surt pelant
una taronja al viu,
que és amb una tècnica
espectacular,
és un espectacle a veure,
això era el dia
de la presentació del llibre
que estem presentant,
i algú va pensar,
va anar al Via Beneto
perquè li pelin una taronja,
doncs sí,
és realment espectacular,
no?
És a dir,
quantes vegades
t'ho han demanat això,
Lluís,
al llarg de la teva vida?
Això,
potser que milers.
Milers, eh?
Perquè això és cada dia,
i tants anys,
molts,
molts.
Moltes vegades.
Què és el que té d'especial,
diguéssim,
aquesta tècnica
que hem vist?
Bé,
això,
el principal,
és que és una cosa
que fins que no es veu,
no t'ho imagines,
i això és el més important
per a la gent,
quan comences a apelar la taronja,
escolta,
se'ls obre els ulls
i queden minutissats,
i tothom,
totes les caules,
comencen a mirar
el que està fent la taronja.
Això és màgic.
Que és una de les gràcies,
també,
del que oferiu,
que també respecteu
aquest ritual de la cuina.
Totalment,
totalment.
Totalment.
I la taronja,
per exemple,
és un exemple molt maco
de transmissió de valors
que fem a la casa.
Qualsevol cambrer jove,
quan comença a la casa,
comença practicant a casa
la taronja,
quan ja n'ha fet unes decenes,
fa el debut,
diguéssim,
davant del client,
al costat d'un professional
amb experiència,
com el Lluís,
com el Javier,
i finalment,
la prova final
és fer la taronja
davant del meu pare.
Llavors,
si passa ja aquesta,
aquesta alt,
ja...
El pare al final, eh?
El pare al final.
El pare és el que dona
a l'hoquei final.
Lluís,
recorda vostè com va arribar
el Via Veneto?
Sí, sí, sí,
me'n recordo.
Sí, sí.
Com va ser, com va ser?
Bé, el primer dia
era tot diferent,
era tot molt diferent.
El Via Veneto,
gràcies a veure,
el seu motge
sempre s'ha encarregat
de fer reformes,
de fer coses,
i és totalment diferent
de el que hi havia.
Ha mantingut l'essència,
sempre mantingut l'essència
de lo que és,
amb els colors,
amb els ajungs,
amb tot,
però han estat
sempre a dalt,
a sobre,
que el Via Veneto
sempre estigui
al punt de pacients.
O sigui,
que ha canviat molt.
Jo li podria dir
com era l'any 82,
el gener de l'any 82,
quan jo vaig arribar,
i jo vaig arribar
a un lloc
que ara no existeix,
que és el de controlador,
el de monitor
de demanar els plats
a cuina.
Hi ha un interfón
que li demanaves
al xer de cuina,
li demanaves els plats
per el telefón,
i ell t'es pujava
per el munt de cargues.
I això ja
tot exemple
d'una altra època ja.
No,
el que sigui,
hi ha coses que es mantenen,
per exemple,
que vostè és personal de sala,
era treballada personal de sala,
però dels que feia plats
a la sala,
com dèiem això de la taronja,
però també l'estic tartar,
per exemple,
no?
Exacte,
tartar és una cosa
icònica també
del Via Veneto,
i que encara es faci
davant del client
i que se li doni a tastar,
això és molt important.
A més,
hi fa un esforç físic
important
quan fa això.
Pues sí,
sí,
hem de cuidar-nos
i hem de cuidar
les múscules
que treballem
perquè ens farà falta,
sí,
sí,
sí senyor.
Què diries
que deixa el Luis
al Via Veneto?
No,
el Luis
deixa
com tants professionals
que han passat
per la casa
i tants altres
que abans
s'han retirat
a la casa,
que això és molt important.
Ens sentim molt orgullosos
que un professional
pugui fer carrera
a casa nostra,
pugui estar 42 anys
amb aquest món
que va tan ràpid
que canvia tant,
per Via Veneto
és una diversió
que pugui haver treballat
42 anys
amb nosaltres
i que a més
deixa
una manera
de fer
un...
hi ha un equip,
hi ha un equip
de joventut
i d'altres professionals
amb experiència
com el Luis
fantàstic,
llavors
estem encantats
perquè la continuïtat
està assegurada.
Luis González,
gràcies
i per la feina
i a gaudir
de la jubilació,
merescudíssima.
Escolti,
ha sigut un plaer,
moltes gràcies a vostès
i moltes gràcies
a Via Veneto,
al seu Pere,
al seu pare
i a tractar
la seva família.
Ha sigut un plaer treballar.
Que vagi molt bé.
Ho vindré al cor
sempre tota la vida.
Que bé.
Pere, ja per acabar,
què ens trauries ara
per brindar?
Perquè clar,
els vins no n'hem parlat
de vins,
però aquí el celler
també és molt important,
no?
Mira,
jo soferiria
un gran vi català.
Hi ha un canvi meravellós
amb el que a Via Veneto
l'hem vist,
hem sigut
i l'hem recolzat.
Fa 40 anys
es venia,
pràcticament
el 80% del vi
que es venia a Via Veneto
era Rioja.
Ara,
ja i des de fa anys,
venem molt més vi català
que de qualsevol altra part
de l'Estat
o del món.
Llavors,
jo per suposat
faria
una garnatxa blanca
del priorat,
per exemple,
que són uns vins
meravellosos
per brindar
pel vostre programa.
I per l' Via Veneto.
Felicitats,
enhorabona
i si em voleu saber més,
si voleu gaudir-ne
en aquest llibre
que és un espectacle,
de fet visual també,
Via Veneto,
el gran restaurante de Barcelona.
Pere Monge,
gràcies i enhorabona.
Un ple molt gran,
gràcies.
I think to myself
what I wonder
for you
El matí de Catalunya Ràdio.
Ricard Tostrell.
Catalunya Ràdio
Viu Sant Jordi
a Calonja,
poble de llibres.
Parades de llibres,
roses, espectacles,
signatures
i un poble sencer
celebrant els llibres.
Amb la participació
de Bernat de Déu,
Xavi Bosch,
Sílvia Soler,
Ramon Janer,
Laura Fa,
Marta Pontnou,
Santi Balmes,
Maria Barbal,
Lolita Bosch
i molts més.
Del 18 al 27 d'abril,
vine a Calonja,
poble de llibres,
la primera booktown de Catalunya.
Més informació
a pobledellibres.cat.
La Mestra i la Bèstia,
d'Imma Munçó,
Premi Òmnium de novel·la 2023.
Endinsa't en la història
d'una noia
que s'instal·la
a principis dels anys 60
en un poble
de la Ribagorça
que és també
la dels perdedors
de la guerra
i de la silenciosa resistència
al règim franquista.
Una novel·la
plena d'intel·ligència
i humor.
La Mestra i la Bèstia,
d'Imma Munçó,
a llibres anagrama.
Què tal?
Som Wasabi.
Com anem?
Diuen que el planeta
no gaire bé, oi?
I l'abocada,
en part ni és responsable.
Per això som aquí.
I és que som el detergent ecològic
que et deixa la roba neta
i en pau al planeta.
Onesta al moviment
planetampau.cat
Recorda,
som Wasabi.
Surt a la recerca
de la millor rosa.
Obre't passa cops de colze
a les parades de llibres.
Vés a la caça
de la signatura més preuada.
Viu Sant Jordi
a Abacus
tot l'abril
amb un 5% de descompte
en llibres
i més de 200 signatures
a les nostres llibreries
i parades.
Abacus,
si tu hi creus,
nosaltres t'hi portem.
Aquest Sant Jordi,
l'advocada feminista
Carla Vall,
ens presenta
A la Foguera,
un estudi sobre les bruixes
i una reflexió
sobre la persecució
des de fa 600 anys
de les dones
de tots els temps
que han pensat diferent.
Des de Margarita de Besa,
una de les primeres dones
jutjades per bruixeria
fins als casos
més mediàtics recents.
Aquest Sant Jordi,
no oblidem les dones
que ens han precedit
i les que seguim lluitant.
A la Foguera,
de Carla Vall.
Ai, els dilluns!
No t'apassionen els dilluns?
El sol brilla amb més força,
el mar fa més olor de mar,
la gent somriu.
Com m'agraden els dilluns!
I els dijous, també!
Eurodreams,
el joc de loteries
i apuestas de l'Estado
pot fer que els dilluns
i els dijous
siguin els teus dies preferits.
Perquè amb Eurodreams
pots guanyar
20.000 euros al mes
durant 30 anys
i molts premis més.
No t'oblidis d'Eurodreams
perquè si ja hi ha
9 guanyadors a Espanya
tu podries ser el següent.
Eurodreams.
Loteries et recorda
que juguis amb responsabilitat
i només si ets major d'edat.
Bon dia,
que he sortit abans
i sóc al Cort Inglés
fent la compra.
Tenen la segona unitat
a meitat de preu
amb milers de productes
com ara les pizzas
Dr. Edgar
i el rentabaixell
a màquina
Firey All-in-One.
Mira a veure
si ens cal res més
que un 50%
és molt de descompte.
Supercori,
percori supermercat
al Cort Inglés.
Què necessites avui?
A la botiga web i app.
Per explicar un conte.
Per recitar un poema.
Per dir les notícies.
Per descriure el món.
Per parlar amb propietat
i amb el nostre accent.
Per fer preguntes.
Per formular respostes.
Per cantar un gol.
Per celebrar una victòria.
Per entendre'ns.
Per desentendre'ns.
Per ser nosaltres.
En qualsevol format
i en qualsevol moment
fem servir la llengua.
A Catalunya Ràdio
torna el Dia de la Llengua.
Una jornada on la parla,
la llengua i el llenguatge
i seran per tot.
El dijous 18 d'abril
durant tot el dia
subjectes, verbs i predicats.
Òmnium Cultural
us ofereix aquest espai.
Més de 60 anys
treballant per la llengua,
la cultura i el país.
Festa en soci.
Es vestia com un home.
Actuava el mulan ruix.
Feia petons en públic
a altres dones.
No n'hauries d'estar gelós.
L'aquest trobat interessant
és ella.
I va escriure
algunes de les novel·les
més aclamades
de la seva època.
Saps el llibre nou
de la Claudi?
Sí.
Per què no el publiquem
amb el nom de tots dos?
No!
Un cop es va alliberar
del seu marit,
Colette,
a TV3,
dimecres a la nit,
és la gran pel·lícula.
El matí de Catalunya Ràdio,
Ricard Tostrell.
Hoy estoy a fuego,
estoy chucky,
dulces,
deliciosas,
como una cookie.
Tú eres linda...
Tot i seran dos quarts de dotze.
Judit Mascó,
què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Xavi Canelías,
bon dia.
Bon dia de nou,
què tal?
Què estem escoltant?
Home, és una cançó del 2021
que de fet van crear conjuntament
Rosalia i Tokisha.
I la lletra diu
Una cançó que va molt bé
per presentar el tema d'avui
on volem parlar.
Una cosa que Rosalia
té alguna cosa a veure.
Sí, home,
és que ja fa dies
t'ho vaig comentar l'altre dia
i tu no en tenia ni idea.
No en tenia ni idea,
molt bé.
Que estic més avançada jo que tu.
Avui m'estàs d'enganyar.
Ja fa dies
que s'està parlant
de la suposada bisexualitat
de la Rosalia.
Ja es veia.
Tanto carne,
tanto escala.
De les declaracions
de l'actriu model
i activista LGTBI
Hunter Sheffer
que ha revelat
a la revista JQ
que va sortir
cinc mesos amb la cantant.
Això ho diu.
Estem dient, llavors,
que la Rosalia
és un nou referent
de la bisexualitat?
Podria.
Com tothom.
Tothom?
Home.
A veure.
A veure.
Primer de tot
hauríem de dir
que és bisexual.
A veure,
és que a veure,
a veure,
és que avui la Judit
ve molt brava.
Avui la Judit ve...
Judit Mascó.
A veure,
posa atenció,
Cesc,
perquè això es complica avui.
Tu ets bisexual?
Em doneu una feinada aquí?
No, no, ara, ara.
A veure.
Clar,
jo m'he de preparar això
pel pillot.
Judit Mascó,
ells bisexual?
Em passo els caps de setmanes
llegint,
llegint llibres,
fent enquestes...
Ai,
el cobre dels cobre
és Judit Mascó
aquest cap de setmana.
Jo dic que aquest tema
potser l'hauria de tocar
algú més jove.
Judit Mascó,
la pregunta és clara,
ets bisexual
o t'agradaria ser bisexual?
Primer de tot,
anem a definir
què és la bisexualitat.
Ella va tirant pilotes fora.
I anem a definir-ho
pels principiants,
com nosaltres
i molt probablement
els que ens estan escoltant.
A veure.
Bisexualitat
no implica
que hi hagi només
homes i dones.
Es defineix com
l'atracció...
No,
però això toca conya,
no riguis tant.
A veure, Judit,
no et deixes fer res avui.
...capa persones
de més d'un gènere
o del teu propi
o altres.
Atracció.
Tu has sentit atracció?
A veure,
hauríem de dir...
Ui, ui, ui.
A veure, tu com et defineixes?
Ja va per mi.
És que ja va per mi, avui.
És que m'agradaria
que et defineixes
perquè la gent no et coneix.
Jo ho puc dir.
Tu com et defineixes sexualment?
Jo?
Ah, el que no li has.
Ja no em defineixo ja
perquè porto una època
molt dolenta sexualment.
Bueno, però això és igual.
Doncs tu, Ricard,
jo soc...
Has vist heterosexual,
però de pe a pa.
Però, per llàstima meva,
a mi m'agradaria ser homosexual.
M'agradaria.
Homosexual o bisexual?
Homosexual.
Directament?
Directament.
Lligues molt amb tios?
M'encantaria.
L'únic tio que m'atrau
és Rodrigo Cuevas.
Ah!
Qui és Rodrigo Cuevas?
Però tampoc faria res, eh?
Vull dir que no...
Vull dir, però que t'atreu,
què vols dir?
Que m'agrada.
Sexualment?
No, que m'agrada la persona.
Però llavors vol dir que ets bisexual.
No, perquè...
No, perdona.
Això vol dir que ets bisexual.
No sóc res.
Que no faria...
O és que aquest Rodrigo,
que no sé pas qui és ara,
aquest Rodrigo té alguna cosa que no tens tu
i és per això que t'agrada.
Veus?
Ja hi som.
No, no.
No sé què té,
però vull dir que no...
Que t'atreu, t'atreu.
No faria res.
No em sedueix la idea de fer coses junts.
Bueno, aviam.
Un moment.
Mira'l.
Encara que diguem bisexualitat,
no només és cessa, eh?
És aquest, el primer Cuevas.
Una meravella, això.
Avui la Judit ve rebotada amb tot.
Avui la Judit ve rebotadíssima, eh?
Els nostres estudians de públic...
Judit, què t'ha passat?
A un institut els he dit
que sabeu qui és aquest i fan que no.
Bueno, perquè és una mica més gran.
És molt raro.
No, home, però a veure...
No t'esperaves, això, eh?
És que a veure,
Rodrigo Cuevas és un de les persones influents
més importants de la música tradicional.
És a dir...
Però de quin any és aquest home?
Mira, perquè vindrà un dia a col·lapse
i li diré la cara, si et sembla.
Vols que jo li diré?
Si vols, li dic per començar l'entrevista.
Anem a centrar-nos.
Això està bé, això està bé.
Ens estem parlant del Rodrigo.
Tu ets bisexual, Judit, o no?
Jo no ho sé.
Bueno.
Però...
Bueno.
Com que he llegit...
Ja tenim el titular fet.
A veure, jo no ho sé.
Vinga, no ho sé, és la resposta fa.
Tots els digitals en van plens.
Perquè, mira, la bisexualitat va associada
a una cosa que es diu bifòbia.
Eh?
Eh?
Jo no tinc bifòbia, doncs.
Bifòbia.
I dic no ho sé per què.
Perquè va de mites, estigmes,
que les persones bisexuals són promiscues,
són infidels per naturalesa,
són transmissores d'enfermetats sexuals,
no són de fiar, són immadures,
no saben el que volen.
Qui sap el que vol?
Vosaltres sabeu el que voleu?
No.
Vull dir, aviam,
el que també ho li és...
Si s'ha de menjar poma, poma.
Sí?
Arròs.
No, perquè...
No, Ricard, un moment, escolteu-me un moment.
Nosaltres donem per fet que la sexualitat de la gent
és segons les parelles que tenim.
És a dir, si jo porto tota la vida casada amb un home
i estic bé,
vol dir que he de descartar,
categòricament, per sempre,
fins a l'últim dia de la meva vida,
que marxi d'aquest planeta,
que no m'atragui.
Estic parlant de que no m'atragui,
però és que pot atraure de moltes maneres.
Un moment, un moment, un moment.
Però t'ha passat, t'ha passat?
Això, això.
T'ha barallat amb una amiga vivint.
Això t'ha passat, és a dir...
Que m'esgoteu, eh?
O sigui, em pot atraure una dona,
però jo no estic pensant en sexe.
No m'aboc a sexe.
I sexualitat és un desig,
però també pot ser un desig de...
Emocional, no?
Exacte.
A lo millor tot t'agrada d'aquella dona.
Per això, eh?
I l'admires tant que t'encantes tan vella.
I és algú a qui et sents molt a fi,
molt a gust.
Que veuràs una dona?
Això no ho has sentit mai amb una dona.
No, mai.
A veure, a veure, un moment, un moment.
Això és el que t'ho he preguntat abans.
No, no, un moment, un moment.
I clar, tampoc.
O sigui, jo amb una dona...
Tu viuries amb una dona?
Tu viuries amb una dona?
Jo he viscut amb una dona.
Sí, però hi viuries, amb una dona?
No.
Però sí que m'he sentit atret per dones,
el que passa que després...
Jo sé quina és...
La veig és homosexual.
Sí, sí, clar.
Això s'ha tocat a Catalunya gràcies
a la meva gran homosexualitat.
Jo crec que...
Tu penses que em fas bandera.
Home, clar, evidentment.
Jo no vaig fent bandera
de que sóc una cosa o l'altra.
No, però a mi em passa molt que...
No, però tu saps què ets?
Ets un hetero pero.
Hetero pero?
No, home, no!
Ets un hetero pero!
Com vols que Ricard sigui un hetero pero?
Hetero pero curioso.
No!
Eh, anem.
Què va, què va, què va?
Què va, Rodrigo?
No, no, no.
És la cosa més heterosexual d'aquest món.
A un home, perquè les dones
són molt més obertes, en general.
A un home, diga-li alguna cosa,
com el que estem comentant.
Oh, no, no, no, no.
Sí que és veritat que és un tema que...
Una dona pot dir el que jo he arribat a dir,
però jo dic, jo no em tanco portes,
jo no he tingut aquest sentiment sexual.
Però sí de sentiment que hi ha dones
que m'inspiren tant, que m'agraden molt
i m'agrada estar amb elles.
És cert que...
A tot nivell.
Però una cosa és Rosa Parks.
És impossible.
Una cosa és Rosa Parks que t'inspira.
L'altra és una noia que passa per aquí
i dius, vinga, anem allà i fem...
No, és que això...
Bueno, però aquest és el gran error de la bisexualitat
i això, poca conya.
A mi també m'inspira nomes, sí, clar.
A la gent que és bisexual
és que és un sentiment amb el que és nascut,
no és un vici o una cosse.
I a més ser bisexual, al final...
Saps que sent molt a pressa pels animals,
sinó per això és...
Saps?
Vegana.
Tu ets hetero, pero, i a callar.
Hetero, pero.
Hetero, pero, pero, pero, pero.
No em coneix.
Però sí que és veritat que hi ha...
No, Rodrigo, pero.
El problema de la societat
és que els tios no diuen això obertament,
perquè dir,
ai, aquest tio està bo,
ai, aquest tio m'atrau,
i ja està, ja destreguida
es pensa que la gent els dirà no sé què.
Mira, la vida no tot són pols oposats.
Home, dona,
una cada banda amb una línia al mig.
Tu estàs allà al mig
intentant defensar un camp i un altre, eh, Judit?
Això és el sistema en el que vivim
i per què vivim en aquest sistema.
Heu vist com es comporten els animals?
Jo no estic...
Si nosaltres som un tipus d'animal,
una espècie.
La pitjor.
Hi ha animals
que tot i que procreen
amb el sexe oposat,
també juguen amb el seu...
Els pingüins.
Bueno, i les tortugues.
No, tres, ser, un, un, un, un, un...
Què vols preguntar avui?
Bueno, que si hi ha algú
que vulgui explicar la seva bisexualitat...
Això estaria molt bé,
perquè és veritat.
Et diré una cosa,
avui parlem d'aquest tema
perquè és que, a més a més,
hi ha molt poca gent
que ho diu obertament.
A mi m'encantaria aquest matí
la gent truqués en directe
i ens digués
Sí, Catalunya, soc bisexual.
Sí.
Clar, perquè el que no es nombra
no existeix.
Si és bisexual,
vol dir
Ah, clar, val,
per fi has sortit de l'armari.
No, no he sortit de l'armari.
Judit, has parlat avui amb les teves...
Aquest cap de setmana
has parlat amb les meves filles.
Aquest és un altre tema.
Les meves filles,
hi ha una pregunta
que has preparat tu per guió
que m'han dit que ja la pots treure
perquè tu has fotut una pregunta
que...
A veure,
Atenció, atenció, atenció.
Us agradaria ser...
Perdona, Judit,
aquesta pregunta està bé.
T'agrada ser gay, tio?
Sí, perdona,
és que a mi m'agradaria ser gay.
Clar, què vol dir
que la pregunta no és correcta?
Jo no soc gay.
Llavors és un hetero, pero.
Jo voldria...
No, no, ni pero ni para.
O sigui, no.
A veure una cosa.
Patètic, hetero, pero.
Mira què et diré.
No, perquè seria
tot molt més fàcil.
M'estàs dient que t'agrada el Rodrigo,
que t'agradaria ser gay
i ell diu que no.
Però a veure,
la pregunta és correcta
perquè a mi si en preguntes
t'agradaria ser hetero,
a mi no m'ofen.
Jo et diria
sí, per què?
Perquè lligo més amb ties que amb tios,
dissortadament,
i per la meva mala sort.
Doncs jo al revés.
Clar, però la pregunta és correcta
i jo et puc dir
Judit, a tu t'agradaria ser bisexual
i tu em pots dir
sí o no.
No té per què ofendre la pregunta.
És que a mi no m'ofen.
És que és un concepte
que no hauria d'ofendre
i això ho he dit al principi.
Doncs què li passa a la pregunteta?
Què li passa a la pregunteta?
És que la pregunta no pertany.
Ni que posa aquí un gran tema de...
Us considereu bisexuals?
Us agradaria ser-ho?
Aquest tono, Judit,
que els guions els faràs tu, eh?
A ti ho passa.
Aquest guió,
aquesta setmana
i jo em quedo de pedra.
Jo us m'he de llegir.
Anem a sentir trucades.
9-3...
La assistència bisexual
és un llibre
que m'ha donat una feinada.
Ara en parlarem.
9-3-0-1-7-4-7-4.
Es truca el Quim de Rubí.
Quim, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Què dius, Quim?
Bueno, mira,
perdona que ahir vaig a l'estudi
amb l'escala
perquè no tenia el fixellà.
No pateixi.
I estic molt d'acord
amb la Judit Mascó.
Gràcies.
En quin sentit?
Té moltíssima la raó d'això.
Quanta gent no ens en donem compte,
sigui home o dona,
i el que parla home i dona,
o el que sigui,
i ens trobem bé amb una persona.
I aquí entra la bisexualitat,
però no és sexual brutalment,
però pot venir.
És a dir,
en un espai de temps,
de convivència,
la convivència porta això.
La convivència porta carinyo i amor.
Llavors aquí relaciona
que tant pot ser un home amb una dona,
com un home amb un home,
una dona amb una dona,
interviat.
Però ben bel temps tot això.
És una afecció,
un carinyo,
que tu trobes amb la persona oposada
i que a poc a poc
te'n vas donant compte d'això.
I aquesta és la meva pròpia experiència.
Veus?
És que...
I tinc 81 anys que faré viatges.
Veus?
Déu-n'hi-do.
I és un pensament molt avançat,
perquè això abans,
imagina't.
Però llavors tu,
Quim,
pots estar tant amb homes com amb dones.
Bueno,
és que no t'està parlant.
Bueno,
això és molt relatiu.
És molt relatiu, això.
Però no defineix la persona.
Vull dir,
la bisexualitat
la defineix així.
És el contacte amb una persona
que hi pots trobar bé diàriament.
Clar.
L'atracció.
L'atracció de qualsevol tipus.
Exacte.
A vegades pot ser amb alguna persona
que no coneguis
i que, de sobte,
et trobes amb una conversa,
si ets extrovertit
i ets fàcil de paraula,
pots comunicar i dius,
ostres,
què passa aquí?
Clar.
Si potser aquesta relació
o aquesta convivència
va venint a poc a poc,
es crea aquest lligam
d'efectivitat.
I llavors es produeix això.
Ja t'entenc, ja.
No, no, està clar, està clar.
Em sembla tan bonic
com ho has explicat.
Sí, sí.
D'una manera molt natural.
Jo ho veig així.
Tinc en compte l'edat que tens, eh?
Clar.
Sí, sí, sí.
Bueno,
el pensament molt lliure.
Jo us explico perquè
per mi personalment
ha sigut així.
Clar.
Això ha anat venint
amb espai del temps i així.
Però és que jo
m'hi trobo tan bé
amb un home
com amb una dona.
Però jo no parlo
solsament sexualment.
Totalment.
Emocionalment, també.
I això fa...
Que no ens sentim culpables.
Però a veure...
Culpable a ningú.
No, un moment.
Quan tens un sentiment
una mica més fort
d'aquesta atracció,
ojo, que no només,
igual que la trucada
que estem tenint ara,
no és sexe.
Tens aquesta atracció,
te'l tapes.
Això són amics.
Això són amics.
Això són amistats.
No, no estic parlant d'amistats.
Estic parlant d'algunes...
És que de veritat, eh?
Etero, pero...
Un moment, sisplau.
Avui la Judit ve
com a defensora...
Llavors, l'amistat o què és?
No, defensora no.
Apertura.
Només és perquè ens plantegem durant.
Jo no sóc defensora
d'això ni de res.
Només un moment.
És apertura de ment
perquè ens trobem
tants sentiments.
Per què?
Totalment.
Plantegem-nos per què?
Per l'educació que hem reúixit.
Totalment.
Totalment.
En quin moment
i qui decidim
que els homes
van amb els homes?
Si s'està
amb la parella
només tota la vida.
A més, posar
tantes categories
i tants noms.
I si...
Jo tens una parella estable
perquè t'agraden els homes
però sents un sentiment
cap a les dones.
El tema
és que el terme bisexual
som nosaltres mateixos
al que li posem tabú.
Moltíssima gent
podria dir
em considero bisexual
si entenguéssim
què és la bisexualitat
ben entesa.
Doncs ho he intentat explicar
i no fa gràcia
perquè si no
de seguida
caiem en els estigmes
aquests
que sembla gent viciosa
que ha de ser...
No, però i no ho hem dit
nosaltres això.
Si li agrada la carn,
no li agrada el peix.
No, a mi m'agrada
potser la carn i el peix.
Però qui ho ha dit
això en aquesta taula?
A mi m'agrada més
el marisc, fins i tot.
Oh, clar, mira-la.
Quim, gràcies per trucar.
És que clar.
Jo no voldria entrar
en tot això
perquè sou vosaltres
els que esteu portant
el programa.
Entenc molt bé
la Judit.
Quan ha estat...
Jo estava treballant
i estava dibuixant
i he pensat,
dic, ostres,
quina raó que tinc.
I he baixat les escales
corrents
per fer aquest comentari.
Molt bé, molt bé.
Perquè moltes vegades
els he tingut
en molta relació.
I llavors em diuen
sí, bueno,
però perquè també
tenim un petit tabú
que encara existeix
del que diran,
del que deixaran de dir.
No som nosaltres.
Bé, i perquè sembla
que és una indefinició, no?
Sembla que t'has de definir, no?
Que aquesta és la cosa...
Exacte.
Ah, exacte.
Aniria per aquí.
Perdoneu, eh?
No, home, no.
Per favor, fi, home.
Gràcies.
Gràcies per trucar.
Gràcies per trucar.
Que tingueu un bon dia
i moltes gràcies.
A tuja l'escala, vigila, eh?
Sí, també.
Vale, vale, vale.
Amb aquesta energia
no cal que vigilem.
Exactament.
Adéu, adéu.
També hi ha algú
que em diu
que potser això
també és una manera
de tapar
que algú vol fer
un trio.
Ah, Menage a Troar
m'encanta.
Sóc superfan
dels Menage a Troar.
Però no sé per què.
Perquè t'ho dic
que s'hagi de barrejar.
Jo no he pensat
en cap moment.
És que teniu el cap
molt pervertit, eh?
Aquests tenen una canya,
estem remant totalment a favor.
O sigui que jo prefereixo
verbalitzar
les meves inseguretats
o les meves anades d'olla
i vosaltres us trobo definits,
però, ojito.
Joana de Sant Antoni
i el Divà Major.
Què tal, Joana?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Espera un moment.
Quina ser cinc minuts?
Dos minuts.
Dos minuts.
Gràcies.
Què ha passat?
Què ha passat, Joana?
Què ha passat?
Sí, què estàs fent?
És que estic al cotxe.
Ah.
Però qui parles?
Clar.
Amb el policia.
Home, home, molt bé.
Dos minuts.
Dos minuts parlant per telèfon conduint.
Molt ràpid.
Molt ràpid.
Joana, a veure.
Quina mentida que tenia ràdio.
No, que és veritat, eh?
Va.
Passa'm al policia.
Sí, passa, exacte.
Diu que no.
Diu que no.
No s'ho creu.
Que posi la ràdio.
A veure, ves per feina
que si no et posarà una multa.
Vinga, doncs.
Tinc 57 anys.
Jo em vaig casar amb un home.
Vaig tenir 3 nanos amb 3 anys.
Em vaig divorciar 10 anys després.
I em vaig juntar amb una dona.
Això és una cosa que deu haver...
Fa molta gent.
No, bueno, i que li deu haver costat el teu home.
Clar.
No.
L'home caldria si n'estan.
No, no.
Veus?
Es va enfadar perquè em volia divorciar,
però no en aquest punt.
Bueno, és un bon jan.
La idea és que quan ara em preguntes si som bisexual,
acabo dient que sí, perquè és molt més fàcil.
Clar.
A part de que...
A part de que...
Bueno, clar, clar, clar.
I jo sempre li dic a la meva dona,
el dia que et fotis banyes,
t'ho fotrem un home.
Això ho tens clar, també.
Això ho tens clar.
Ho tinc claríssim.
Ho tinc claríssim.
Però llavors...
Llavors, això no vol dir que per fi hagis sortit de l'armari
i sempre t'haguessin agradat les dones.
És això?
Això no és així, no?
Bueno, saps allò que has dit abans, promiscuo,
tendència a, no sé, en un sentit...
Jo ja ho tenia, això.
Si ho té, el néixer, no ho deixa.
Ara.
El que passa és que estava cap a una línia...
Com el Ricard, que se té el pero.
Sí.
El que passa és que estava cap a una línia,
fins que vaig conèixer la meva dona,
i vaig dir, uala, m'heu guapallit.
Clar, això és el que em falta a mi.
Això és el que em falta a mi.
Ara, en general, el pero, pero, pero, no s'entén.
Ja.
Ja li dic al Ricard, que no l'entenc, aquest home.
Joan...
Ah, per cert, per cert,
m'acaba d'entrar un missatge a la meva dona,
que m'està dient què collos passa a Catalunya Ràdio.
Molt bé, un aplaudiment per la teva dona.
Com es diu, Joan?
Sí, senyor.
Marga, Marga.
La Marga.
Un aplaudiment per la Marga.
Entre la Marga i l'Urbano, que t'està esperant...
Menes a trobar, ja tenim el Menes a trobar.
Exacte.
Rebut, policial obama, anem de allà.
Estàs buscant que t'atenguin.
Gràcies, Joana, adéu.
Adéu.
Josep Maria de Barcelona, bon dia.
Bueno.
Hola, bon dia.
Què dius, Josep Maria?
Sí, jo voldria fer una aportació una miqueta...
Em vaig tenir curiositat en el seu dia sobre aquest tema
i voldria referir-me a un informe que es diu l'informe Hyde,
que van ser dos metges americans dels anys 50
que van estar investigant sobre moltíssima gent,
més de 10.000 parelles i persones.
I van acabar fent un informe que el van presentar,
que en aquell moment no sàpiguen los candoros,
i ells deien que la sexualitat vista des de la bisexualitat
la medien en una escala de 0 a 7,
dient que 0 eres absolutament heterosexual
i 7 absolutament bisexual.
Però que la majoria de la població
estava entre el 3 i el 5.
Ja.
És a dir, que des d'un punt de vista més o menys fisiològic,
tothom té un puntet de...
De curiositat.
De curiositat, clar.
Però això ja és...
Aquest estudi, trobo jo, eh?
La meva opinió ja és erroni.
Perquè això vol dir que en una banda posem els homes
i en l'altra banda posem les dones.
I llavors ho estem medint en una línia...
No, no, no.
I més a prop dels homes...
No, no, no.
Sí.
No, heterosexual vol dir una dona que és heterosexual.
I un home heterosexual.
No és homes.
En el 0 poses un home i una dona,
i en el 7 un home i una dona.
Clar, exacte.
S'entén?
Sí, no va d'un lloc a l'altre.
No, no, no.
Homes i dones, per igual.
Del capdret.
Exacte.
Si no, aneu a can Google, que hi ha moltíssima informació.
Buscarem.
La resta és el que deia aquest senyor que ha parlat abans que jo,
que són les emocions.
I tant.
Emocions i sentiments que generen a través de neurotransmissors,
com pot ser l'oxitofina, que és el cas d'aquesta senyora,
que ja està enamorada de la seva parella,
la neurotrofina, la testosterona...
Jo vull un pot d'oxitocina cada dia.
Ja el tens, ja el tens.
Josep Maria, gràcies per trucar.
Ho hem de deixar que...
Vinga, seguirem tu, ja.
M'esteu donant molta feina, eh?
Hem de seguir, ara miraré...
Avui t'has fotut un didalet d'oxitocina per venir a fer la secció.
Això està claríssim.
Si ho petja de mi dinant, ja ho tenim.
Ara.
Xavi Canàlies, gràcies.
Gràcies.
Fins la setmana que ve.
Catalunya Ràdio...
Ocasión Plus.
En la venda del teu cotxe, com en tot,
pots ser un loser o un pluser.
Un loser no valora el seu temps.
Un loser es deixa amb el camp ofertes de compra que no es respecten.
Vols ser un pluser?
Vine directe a Ocasión Plus per rebre sempre la millor taxació,
pagament a l'acte i sempre amb una transparència total.
Ocasión Plus.
Ja som més de 200.000 plusers.
T'hi afegeixes?
Ocasión Plus.
I de les 3, l'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Ah, per fi s'acosten les vacances.
Però un moment.
Sabies que més d'un 20% de les persones que viatgen tenen un incident?
Amb l'assistència en viatge del RAC descobreix el món sense preocupacions.
Perquè si cal, t'enviarem un metge allà on siguis o et tornarem a casa.
Festa del RAC i viatge amb tota la confiança.
RAC.
I som per ajudar.
Viu Sant Jordi a Calonja, poble de llibres.
Parades de llibres, roses, espectacles, signatures i un poble sencer celebrant els llibres.
Amb la participació de Bernat de Déu, Xavi Bosch, Sílvia Soler, Ramon Janer, Laura Fà, Marta Pontnou, Santi Balmes, Maria Barbal, Lolita Bosch i molts més.
Del 18 al 27 d'abril, vine a Calonja, poble de llibres, la primera booktown de Catalunya.
Més informació a poble de llibres.cat.
Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés.
Només fins al 21 d'abril tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte.
Totes les teves marques preferides de moda, llençaria, sabateria, accessoris, bellesa, esports, llar.
Entra ara als 8 dies d'or a la botiga web i app del Corte Inglés.
Gaudint amb les palmeres de Blaumut.
Tornen en Xavi de la Iglesia i companyia amb uns ritmes caribenys.
Tornen de l'Església.
Tornen, perquè ara feia temps que els teníem a Guaret, també els teníem en silenci.
Bravo!
T'has acabat, t'has acabat.
I ara, com dèiem, tornen amb aquests ritmes que són caribenys per cantar allò que és efímer.
Per exemple, quedeu-vos amb aquesta imatge que és molt bonica.
Postes de sol o onades al mar que no saps si tornaran.
Oh, que bonic.
És que ets un poeta.
Tu no saps si allò acabarà tornant o només passarà...
Podem sentir la cançó ja.
Aquest nom no està demostrat que l'endemà hagi de tornar a passar.
Oh, que no sé què t'ha explicat.
És el Carpe Die en particular dels Blaumut.
El seu can a aprofitar el moment.
I és, atenció, la primera cançó que ens deixen sentir...
No, o xerres més.
Del seu nou disc.
Però tu no ens la deixes sentir, home.
A veure, a veure.
Si tot el dia estàs xerrant, no sortim la cançó.
Callem!
La cançó del dia de Catalunya Ràdio amb Frank Lluís Giró.
El dia calleu!
El dia calleu!
El dia calleu!
El dia calleu!
Com que la setmana molt estiuem, eh?
Doncs sí, fent una mica petardes, per exemple.
Quins nassos que teniu!
Quais petardes!
Dones de més de 20 anys i que surten soles.
Passant com anant la nit de divendres.
Hi ha una cua de camions, sobretot alguns d'ells volcats.
Collons!
El dia feu cas al temps, perquè si no no podem sentir la cançó.
Xavi Spinoza, Nenya Mata, Gerard Jovany.
Hola!
Hola!
Estim pendents, que ens queda pendent a aquesta hora.
Molt bé, aquest senyor del Via Beneto, si em deixeu parlar una mica,
que fa dies que no puc, eh?
Que pela la taronja amb una espasa, eh?
Sí, sí.
Ai, verja santa!
Quan cuento i quanta tonteria.
No, no, doncs ha estat molt bé i molt interessant.
Sí, i tant, i tant.
En Tim Burton ja està fent la pel·lícula sobre ell, eh?
Eduardo, manos naranjas, eh?
L'he dirà...
Aquesta hora, gràcies, Nicolás.
Era un fenomeno, que era un fenomeno, jo me'l trobava.
Hola, Minguella, a tu hi vas, aquí, eh?
A veure, cada dia el vent i tu,
si ara et trobarà a faltar l'epa de xin,
li deien, epa de xin, xipón.
Ara, si demanes una taronja de postres...
Te la foten amb pell.
Te la hauràs de palar, tu.
No, que estan practicant la tècnica.
Hi ha tots estudiants practicant la tècnica.
Si veieu gent per Barcelona amb una espasa,
amb taronges, tranquils.
Aquesta hora ens queda pendent parlar de la situació d'Israel,
una qüestió que ens ha preocupat tot el cap de setmana
i de la qual n'hem parlat tot el matí.
Quan vulgueu, vaig tirant cap a Jerusalem, Ricard.
Deixís tirant, Pep Antic, sí.
De seguida connectem amb tu.
També parlarem de política, primer,
perquè entrem a la recta final de les eleccions d'Euskadi,
que són diumenge.
Si vols, vaig cap a Bilbao.
No, però no vas a Jerusalem?
Primer a Jerusalem i després vaig cap a Bilbao.
No hi ha cap problema.
Perfecte.
Vinga, fetxarà.
Això que està passant a Israel,
en Xavier fa temps que ho veia venir.
Xavier Caballol, què tal?
Dona del bisbe Mèrit.
Com està? Bon dia.
No, Xavier no, Ricard.
Seria Sílvia Caballol.
Què he dit?
Xavier Caballol.
No, no, no.
Sílvia Caballol, dona del bisbe Xavier.
Un gir de guió gros seria.
Bé, què fem ara?
Bé?
Ens castiguem a nosaltres mateixes
pels segles dels segles
o lluitem
perquè broti l'amor
entre irrelians i àrabs.
Home, això és una mica complicat.
Sílvia pensa que ja són molts segles.
I el meu amor
i el del Xavier
també ho era complicat, eh?
El nostre amor va créixer
com una flor entre les pedres
que penses...
Com pot ser?
Les flors no creixen entre les pedres.
Israel i l'Iran
poden retrobar-se
contra tot pronòstic,
contra tota probabilitat
perquè l'amor és així, eh?
L'amor va atesar-me.
Per què hi ha un ocell a l'estudi?
Però a tu t'interessa aquest tema, Sílvia?
Què ha de fer?
I real.
Què ha de fer?
Viure amagat sota la cúpula de ferro?
Ens havíem d'amagar, en Xavier i jo,
sota una cúpula de ferro.
Jo penso que no, eh?
No està parlant de l'Iran.
Malgrat el que diuen.
Per cert, com us vau conèixer el Xavier i tu?
Que no m'ho vas respondre.
Ai!
Sí, ets molt optimista, eh, Rica?
Ai, Rica.
Però et donaré una pista.
Va ser el Carnaval de Solsona.
No posa el de Torelló.
Sí.
No posa...
Escolta, el de Torelló és fantàstic,
que tenen allà això del pullaço, no?
Treuen un fènic gegant allà.
No falti el respecte.
És el Carnaval de Torelló.
Sí.
Mare meva.
Sílvia, gràcies.
Jo anava disfressada de Pepa Pic i ell, com que és enginyer gran,
doncs, li vaig cridar l'atenció.
Gràcies, Sílvia.
A tu, Ricard.
Avui fas la passejada amb un bassa.
No, avui no, avui no ho faig.
Ah, un dia em convides, si us plau.
I tant.
A passejar amb ell.
Gràcies, Sílvia.
Gràcies.
Després de l'atac d'Iran contra Israel,
el món està pendent de la possible reacció del govern de Netanyahu.
De moment no hi ha hagut contraatac,
però bona part del govern Israel reclama una resposta militar
contra el país de la llatula Ali-Hamed Ney.
Aquí la cosa està caleta, Ricard,
i una petita guspira,
doncs, efectivament,
podria excendre un festival d'hòsties
anant internant,
que no sabem on ens podria portar,
és un misteri.
Pepa, en ti, que ets a Jerusalem, ara mateix, no?
Ja sé que en Jerusalem.
Sí.
Hola, bon dia, Ricard.
Bon dia, bon dia, Pepa.
Bon dia.
Ja em trobo a Jerusalem,
soc a la part de la Porta de Namàs,
a la ciutat d'ella,
més que allà hi ha el mur de les lamentacions,
tot i els jueus,
de cara al mur,
lamentant-se de coses, m'imagino.
Mira, també veig la Roser,
Oliva, Olivera, Olivera, Olivier,
Olivella, Oliva, Oliva, Olivana.
Ara deu estar fent una crònica per la Cati, suposo.
Roser, Olivia!
Eh!
Ja entro jo amb l'estrell, vale?
Vale, vale.
Però tu ets allà...
Què et diu el nas?
Som tots els nostres.
Ens criden perquè ens volen fer fora,
perquè tant la càmera com jo...
On som tots els nostres?
Doncs bé, bé, Roser.
Hi haurà resposta per ser militar de l'atac d'Iran?
Pepe, què et diu el nas?
És una pregunta molt interessant,
aquesta que em protege Ricard.
Hi haurà contraatac d'Israel?
Sí.
Doncs no ho sé, realment, Ricard,
i consultem les meves fons a Israel,
i aquí hi ha debat entre els que voldrien tots una resposta violenta
i els que optarien per una resposta molt, molt violenta.
Sí, molt bé.
Gràcies.
Hi ha una tercera via,
és veritat que d'un diputat que té família catalana,
que és partidari de, atenció,
condemnar de manera enèrgica l'atac de l'Iran,
d'arrestar d'en peus davant la violència
i de no pensar ni un paper a terra
per no donar una mala imatge al món.
Gràcies, Pepe, per aquesta crònica.
Com a més, això és tot des de Jerusalem,
Ricard, si ja, per se vol, no m'agradar,
si no m'agradar, si no m'agradar passa.
Molt bé, gràcies, Pepe, fantàstic, que vagi bé.
Nosaltres seguim pendents de l'actualitat d'aquest conflicte.
Qui crida d'aquesta manera?
Home, és que no hi ha dret, home,
el que li estan fent a l'Israel.
Pilar Rahola, què tal, bon dia.
Bueno, Pilar o Joan Rahola.
Cap genocidi contra el poble d'Israel, Ricard.
Quin genocidi contra el poble d'Israel.
Home, tu has vist el que ens han tirat al damunt,
aquests fascistes iranians,
amb la seva xularia castellana, home, no hi ha dret.
Què t'agafa?
No sabia que és capaç, Pilar, d'arribar tan greu.
Home, ja puc modular la deponada del més...
del més segut, el més iraní musical.
Escolta'm, per sort, la cúpula de ferro aquesta ho ha parat tot.
Home, gràcies a Déu, una cúpula de ferro
és el que necessitaríem a Catalunya, també.
Així, ningú ens està tirant míssils.
No, però ens envien altres coses molt pitjor que míssils.
Ens envien els Bourbons, jutges, guàrdies civils.
Hola, sóc Pilar Rahola.
Hola, Pilar.
Hola.
Mira, si tinguéssim una cúpula de ferro com ells,
tot això no passaria.
Molt bé, doncs ens ho apuntem, Rahola.
Home, a veure,
jo el que sí que faig amb el meu marit
és una cúpula de ferro.
Que ja hem trencat tres llits!
Ja, ja, no calia el detall.
Gràcies, Pilar.
No m'interessa gens.
Hosti!
Manel Elias, Catalunya nit, què tal? Bon dia.
Sí, Ricard.
Manel, bon dia.
Et sento.
Sí, quan són les 10,
un llum s'encena a la redacció de Catalunya Ràdio.
Sí, no són les 10.
Manel, què tens per avui?
Aquesta nit farem el Catalunya nit des de Teheran,
la capital de l'Iran.
Sí.
Indret des d'on s'han disparat de manera tranquil·la i reposada.
Desenes de míssils i drons, cap a Israel.
Molt interessant, eh, des de Teheran.
Manel?
No.
Qui toca el pionet?
Aquí a Teheran hem conegut el cas de la Anahita Hashemi,
una dona iraniana de 78 anys.
Fornera de professió,
que des del soterrani de la fleca dispara míssils a Israel.
Senyora, de 78 anys està atacant Israel amb míssils?
És correcte.
La Anahita
ha presa a disparar míssils
després d'apuntar-se a un curs d'informàtica
que ofereix el Departament per a gent gran de l'Iran.
Hem parlat amb ella, Ricard,
i ens ha explicat com ataca Israel.
Doncs ja el sentirem a Catalunya de nit.
Des del soterrani, del fons de pa.
El sentirem ara.
El sentirem ara, en directe.
Ah, no, no tenim temps.
Sí, sí, tira, tira.
A veure.
Ja us voleu, us ho explico.
En anahita, pa'c azzai.