Si no me saca greu, señor...
Cada cop ens passem més pel forro
los senyals horaris.
No, no.
Ahora mismo ya habría de estar hablando.
Pero estamos hablando sobre los senyals horaris precisamente porque...
Atención, silencio.
Noto una presencia...
Las noticias de las 12.
Ahora hay las noticias.
Ha sonado una música que no me esperaba.
Calle y escolti,
porque si no no se sentirá las noticias.
¿Hay una presencia? ¿Ens escucha algún a la otra banda?
Sí, aquí la presencia.
Us informa això amb votos.
Treballadors de presó reclamen la dimissió
de la cúpula del Departament de Justícia
i dels directors de la presó de Mas d'Enric
i de Quatre Camins per la Mort Violenta
d'una cuinera del centre penitenciari del Catllà
a mans d'un intern. A més, asseguren
que les protestes no s'han acabat.
Anem cap al col·legi de periodistes.
Maria Núria Rebella, bon dia.
Hola, bon dia. Els treballadors que reclamen més personal
i normatives que els atorguin més poder
davant dels presos volen començar
de zero les negociacions.
Sentim la Francina, que és una funcionària
de vigilància del centre de Mas d'Enric.
Y son ellos los responsables de que continúen cada día
porque no tienen un poco de dignidad y dimiten.
Y en este marco, ya quiero decir,
porque ya estamos enfadados, llevamos cinco días,
que si ellos no quieren dimitir,
señor presidente del gobierno,
Pere Aragonés, usted tiene la potestad
de cesarlos. Céselos, por favor.
Estamos muy dolidos, estamos consternados.
Demà es concentraran a la plaça de Sant Jaume.
Maria Núria Rebella,
Catalunya Ràdio,
Col·legi de Periodistes.
Més notícies a la Riera.
Els Estats Units no deixaran caure
a Ucraïna encara que no tinguin diners
per enviar-hi més armes ni opcions
que el Congrés apropi més fons a curt termini.
Són declaracions del cap del Pentàgon,
Lloyd Austin, abans de la reunió del grup
de contacte dels aliats d'equip
que es fa a Alemanya.
Anem en directe a Berlín.
Oriol Serra, bon dia.
Bon dia.
Els Estats Units, els seus aliats occidentals
i el que el mateix secretari d'Estat nord-americà,
Lloyd Austin, anomena el món lliure,
no deixaran caure a Ucraïna
davant la invasió russa.
Des de la base militar nord-americana de Rammstein,
al palatinat alemany,
on hi ha reunit el grup de contacte sobre Ucraïna
amb la participació de nombrosos ministres
de defensa occidentals,
Lloyd Austin ha subratllat la despesa estratosfèrica
que Rússia s'ha gastat fins ara
per culpa dels somnis imperials de Putin.
Rússia s'ha gastat fins a 221.000 milions de dòlars
a equipar, desplegar i mantenir
l'agressió imperialista contra Ucraïna.
El grup de contacte sobre Ucraïna
treballa sobre com incrementar l'ajuda militar
a aquell país en un moment d'escassetat
de munició i armament.
El secretari de Defensa nord-americà
ha advertit que Putin no s'aturarà a Ucraïna.
Oriol Serra, Catalunya Ràdio, Berlín.
I a Catalunya els Mossos han recuperat
el menor que es van endur a punta de pistola
d'un centre totalat a Lleida.
La policia també ha trobat el seu germà
que s'havia escapolit i han detingut els pares
a Lleida, Noelia Casellas.
Bon dia.
Els Mossos han localitzat els dos menors
a Massanet de la Selva on s'estaven amb la seva mare.
A partir d'aquí han muntat un dispositiu simultani
en aquesta localitat de la selva
i al Carràs, el Segria, on hi havia el pare.
Això ha permès detenir tant el pare com la mare
i recuperar els dos menors.
El més petit se'l van endur el 28 de gener
del centre totalat Torre Vicenç de Lleida
amenaçant els educadors amb una arma de foc.
Es creu que va ser el pare del menor
a qui ara s'acusa de sostracció de menors i amenaces.
A la mare també se l'acusa de sostracció.
No era la primera vegada que els menors
eren sostrets per la família.
Aconseguir que els nens no tinguin por d'anar al metge
és l'objectiu que s'ha enmarcat des de la delegació a Girona
de l'Associació d'Estudiants de Ciències de la Salut.
Organitzen amb aquest objectiu unes sessions a les escoles.
Anem a Girona, Núria Pereira.
Bon dia.
Els infants de 4 i 5 anys de l'escola migdia de Girona
porten cadascú el seu peluix sota el braç.
Un grup d'estudiants voluntaris de Medicina i Infermeria
els han preparat diferents activitats.
En un racó hi ha el quiròfan per operar els ninos.
En un altre, l'oculista.
I també els ensenyaran com rentar-se bé les dents.
L'objectiu és que facin de metges
i que no tinguin por de les bates blanques.
Ho explica la coordinadora del projecte, Mireia Vila.
Quan et poses aquesta bata,
sembla que creus una barrera.
I el fet que puguem fer aquestes activitats
i ens veiem amb bata blanca,
amb el fonendo, amb el gorro de cirurgia i tot,
els semblen una figura més propera
i perdin la por de veure'ns a l'hospital.
I així que vagin una mica més animats.
Ja fa tres anys que ho fan
i a poc a poc s'hi han sumat més escoles.
Núria Pereire, Catalunya Ràdio Girona.
Esports, Marcos García.
En marxa a la segona etapa de la volta ciclista a Catalunya
amb sortida a Mataró.
Allà hi tenim l'Isaac Vilalta. Bon dia.
Hola, bon dia.
Acaba d'arrencar aquesta segona etapa de la volta ciclista a Catalunya.
186 quilòmetres.
Sortida a Mataró final a Vallter.
Un port de categoria especial.
I amb totes les mirades un dia més centrades en Tadej Pogacar,
que no és líder, però avui podria ser-ho.
Segon a la general, després d'acabar segon a l'etapa d'ahir.
El líder és Nick Schultz a dos segons.
I gràcies a les bonificacions,
Tadej Pogacar a vuit segons de Pogacar.
La resta d'homes importants, com per exemple Sep Cus.
I és que avui no valen les tàctiques d'equip amb aquest final a Vallter
després d'haver superat Coubet de primera categoria final d'etapa a Vallter.
Categoria especial on els homes importants de la general s'hauran de deixar veure.
Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio Volta, ciclista a Catalunya.
L'altra banda, l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres,
José María Enríquez Negreira,
s'ha acollit avui al seu dret a no declarar.
Negreira ha comparegut al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona
com ha investigat pels pagaments que va rebre
durant anys del Futbol Club Barcelona.
I en embol Raül Entre Ríos
anuncia que l'estiu deixarà el Barça després de 14 anys.
Entre Ríos actualment és coordinador de l'embol Base Blaugrana.
Fins aquí les notícies.
David Fernández.
Múltiples.
Juan Rabonet.
I els seus convidats.
No sabem si estem preparats per un podcast així, però ja està fet.
Cristian Escrivá
Múltiples personalitats
con David Fernández de Juan Rabonet
ya disponible a la web de Catalunya Ràdio
y al 3K
Cataluña Radio
Cataluña Radio
Tots deixats, senyors, parlem de brasilers.
Parlem de brasilers. Vinga.
El brasiler és una cultura
brasil molt interessant
i que potser aniria bé
que ens apliquéssim algunes coses d'ells
i d'elles aquí a Catalunya.
A mi em fa molta gràcia la bandera de Brasil
perquè posa
Òrdem e pogresso
i són les dues coses que jo menys associo
a Brasil.
Sí, sí, és veritat.
El menjar brasilè també és interessant.
Com és que tens una ampolla de ketchup aquí a sobre?
Menjar brasilè és interessant.
Perquè hem anat a una fira alimentària
i una fira que fan per aquí...
Sí, sí, home, i tant.
Allà hem fet totes les fires.
Sí, allà, a la fira.
I hem fet a fira, a la fira.
I com al centre de més innovació d'aliments
hi ha ketchup?
Alimentation Hub.
Perquè és el primer ketchup realfooding.
Hola, hola.
T'estem, obrim.
No, gràcies.
Però què vol dir realfooding?
Realfooding vol dir que no és virtual.
No, no és un holograma.
El pots menjar.
Vull dir que té un 170% de tomàquet.
170, eh?
No té cap sentit.
Massa tomàquet.
No, no, no, sí, això té sentit.
Perquè és un tomàquet tan concentrat
que hi ha més tomàquet del que hi cap.
Aquesta gent ha descobert el tomàquet triturat.
Sí, senyor.
No, perquè, escolta'm,
el ketchup hi ha d'haver sucre, hi ha d'haver...
Sí, porta, porta, porta vinagre de vino.
Sí, clar.
És que 170% de tomàquet
pots tenir una sobra dosi de tomàquet.
No, perdona'm.
Ui.
És que...
Què, t'ha agradat?
És que me l'he tirat a la cara.
Fa olor a ketchup.
Bé, és volor que ha de fer.
Espectacular.
Però què té a veure això en Brasil?
No ho sé, no ho sé.
Són una mica prelació.
Ah.
Companys posem una mica d'ordre.
Clar, és que a veure...
Pot posar una mica d'ordre en aquest programa.
És que aquesta hora en Ricard ja ve una mica desordenat.
Sí.
Després de tota la cosa estricta del matí,
ara et deixes anar.
Se t'escomprineixes, no?
Sí.
Abans d'anar a dir-la, ets del rotllo.
Ara vas esborçar a la Farga, no?
A la Farga.
Molt bé.
A reunió.
Molt bé.
T'agraden molt les patates fregides.
Ah, sí?
És veritat, és una debilitat del Ricard Esparilla.
Les patates de bossa, tot.
Jo un dia vaig quedar amb ell i arribo i diu
he demanat unes patates però ja me les he menjat.
Si vols en demanem més.
Ah, perquè és el ritme.
Sí, sí, ritme, rimes.
Ja s'havia menjat un bol de patates.
No, són un vici, eh, les patates fregides.
Si són bones ja, no t'explico.
Bocavits.
Aquest estil, això no.
Pommes frites.
No, la...
Sí, la French fries, no?
Sí, però com que has dit, també patates xips.
Sí, xips, xips.
Mira, Ricard, te'n portaré de Badalona.
No sé si les coneixes, les que no vines.
Les coneixes?
Ah, boníssimes.
Home, doncs escolta, algun dia portaré una bossa d'aquelles industrials.
Són molt bones, les fan amb oli de motor.
Sí, per això són tan bones.
Són molt de patroli.
Sí, sí, clar.
Ja, ja, m'he dit.
Tot això s'ha d'aprofitar.
Però va, companys, l'última hora.
Ritme, ritme, ritme.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
l'alimentària radiofònica dels vostres migdies
amb uns gurmans de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
Ai, de fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Hola, Quim Morales.
L'Aina Austrell d'Alba Castellbilla
i en José González a la producció.
La Montse Durany amb Víctor Lorenz,
el control central, el control de so, l'Albert Hodder.
Tot en ordre i qui us parla, en Quim Morales.
Dimarts, 19 de març,
avui és Sant Josep i el dia del pare.
Així que moltes felicitats als Joseps,
les Josepes, les Pepites.
Els Pep.
Els Pep, les Josefines.
Els...
Ja no sé com queda.
Pepes, també.
Pepi Quinteros, potser.
En Pepi.
En Pepi Quinteros segurament també.
Sabem si en Pepi Quinteros és Josep Quinteros?
No ho sabem, això.
No sabem.
L'hi diu en Pepi, però és per Pepino.
Els Josses, perdona, que tenim el...
Els Josses.
A Josses.
A Josses.
A Josses.
A Josses.
I també a tots els pares, com per exemple en Joel Díaz,
que el dimarts és el pare de tots els indignacs de Catalunya.
És veritat.
Ara, m'acabes de...
I per un moment he pensat ara, a veure què...
No, home, sí.
A veure, ahir va saltar una mini exclusiva,
que és que el nen perdut que corre perquè l'estudis, fill teu.
Però s'hauríem...
Per què no vas a fer-te proves d'ADN?
Saps què és l'ADN?
Què?
No ho sap.
Però a mi no m'ha tocat treballar avui, eh?
T'estàs passant.
El que m'agradaria saber és qui és ta mare, llavors.
Clar, és que hauríem de saber.
Tu saps si és la teva mare?
No, és que no ho sap?
No.
No saps res.
T'ha perdut.
És un nen robat.
És una metàfora de la joventut d'avui en dia.
Un nen perdut.
En fi, que en Joel Díaz avui us espera al mur de les lamentacions,
amb els braços oberts,
però abans ens ha d'explicar què fa avui amb els vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Vostres impostos.
Catalans i catalanes,
avui amb els vostres impostos
me n'aniré a comprar un quilet de maduixes del Maresme.
Oh, que bones.
Perquè ja ha arribat la primavera,
ja floreixen les coses
i ja és temps d'aquesta fruita,
que és la fruita més sexy de totes les que es fan i es desfan.
Sí.
I tu diràs, hòstia,
quant t'han costat les maduixes del Maresme?
Quant?
Doncs les he pagat a preu de cocaïna.
Home, clar.
Però és que les maduixes són millors que la cocaïna.
I he estat pensant.
I tant que sí.
Per exemple, la cocaïna la gent la pren, per exemple,
per estar desperta, no?, activa.
Sí.
Doncs si tu estàs menjant maduixes,
és impossible, per exemple, que t'adormis.
No, perquè té aquell punt de cinesa, no?
Perquè tens tantes ganes de menjar més maduixes
que no pots parar.
I aleshores, per exemple, tu te'n vas de festa.
Sí.
Ai, que vull una mica...
Emporta't maduixes en un tàper en comptes de cocaïna.
Però no és ni fisc.
Em sembla més sospitós
una persona amb maduixes en un tàper
que amb cocaïna.
Home, no.
Tant que anen de festa.
Perdona, tens el criteri de la sospicació
totalment disfuncional.
Si és ben sa que és, això.
Sí, sí, no.
Un porter de discoteca.
El sòner?
Un porter de maduixes.
Maduixes.
Sí, sí, sí.
Es pot entrar a menjar a les discoteques,
perquè crec que mai ningú ho ha intentat, no?
En plan, tu intentes entrar a beuda,
però òbviament no.
Perquè vols entrar amb un entrepà.
Bueno, sí.
Allò perquè ha pesat bé la gula, no?
D'allà de fer-te i anar...
No, la Carmeñola.
No, pots agafar les maduixes,
les deshidrates al forn.
Ahà.
Tu completament.
Llavors les tritures,
en fas una pols,
i allò ho portes,
com si fos cocaïna.
Et fas les teves ratlles de maduixa al lavabo,
tot igual.
Ai, perquè no ho proves, això.
Per què no ho proves, això?
Demà ho provo.
A veure com te sensi.
Demà ho provo.
Sí, a veure.
Tenien les llavors al cervell
i creixeran maduixes dins del cervell.
Hòstia.
Ja ho veuràs.
Serà molt xulo, eh?
Que guapo.
És l'evolució humana.
Anem cap a la maduixa amb en Joel Díaz.
Per cert, m'informen que en Pepi Quintero
el nom és Lautaro Julián.
Hòstia.
Pepi.
I que Pepi li va posar a la seva àvia,
perquè era una dona llesta,
i diu, on vas amb aquest nom, filla?
No, que era Pepi Quintero,
que era economista.
Que serà molt més fàcil.
Aquesta setmana l'Aida Fita
apel·la a tots els oients de Catalunya
que tenen una major producció fotogràfica a Instagram.
Aquest és el repte que s'ha proposat
a la fita de la setmana.
Oh.
La fita.
La fita.
Fita.
Ai, ai, ai.
Fita.
Fita de la setmana.
Exactament.
Aquesta setmana estem buscant
a la persona amb més publicacions a Instagram,
perquè ens ve Setmana Santa,
tothom estarà a tope amb Insta,
i comencem amb en David Cruz.
Principalment intentar creure-t'influencer
creant vídeos de les vacances
i fotos de les vacances,
o quan em canso de les vacances
utilitzo el típic September Dump
o April Dump
per fer com un recopilatori del mes.
Això en parlàvem ahir,
això del recopilatori,
es diu Dump.
Ah, es diu Dump.
Ell té 303 posts.
Res.
No pressiona gaire.
Comencem?
Tinc més jo, de moment guanyo jo.
Clar, de moment guanyes tu,
però no pots participar.
No en tenia que tenir uns 500 i pico.
I després tenim la Regina.
Soc fotògrafa.
He revisat el meu Instagram
i tinc 437 publicacions
des del 2017, més o menys,
que és quan va ser que vaig començar
a penjar la meva feina com a fotògrafa
i fotos artístiques que m'agrada fer.
Bé, 437 no està mal,
però potser fotògrafa em sembla un poquet,
potser no.
Però potser és molt exigent.
Clar, potser només penja.
Clar, quan no ho ets vas posant allà de tot.
O potser dispara'm analògic
i clar, ves a revelar la foto.
Després escanejar, penjar la foto.
Sabeu què passa ara també a Instagram?
Que tu pots, en una mateixa publicació,
pots penjar fins a 10 fotografies.
Però això no t'ho compta,
perquè et compta 300 posts,
però potser a cada post tens 10 fotos.
Ah, hòstia, això.
Però no, no, comptem publicacions.
Sí, perquè si no tornarem bojos.
No, no, perquè si no, no acabarem mai.
Són maques les fotografies de la Regina Mercadal.
Home, clar, és fotògrafa.
Molt bé, molt bé.
Si teniu més...
Què ha passat aquí?
Què està passant?
Ai.
No, no, a veure, jo ho explico,
però no dic tranquil, Joel.
D'acord.
El Joel m'estava ensenyant
com consultar quantes fotos tens penjades a Instagram
que has d'entrar al perfil d'una persona.
Sí, molt bé, d'acord.
Aleshores, he vist una cosa...
L'has vist una foto que no tocava?
No passa res.
No passa res.
No, a veure.
No passa res.
Però la tens a Instagram, aquesta foto?
No, no era d'ell, eh?
No era d'ell.
He anat allà a la lupa.
Sí, a la lupa.
Explica-ho, explica-ho.
Per casualitat,
m'han sortit fotos totes d'una mateixa temàtica.
Sí.
Perquè l'algoritme.
És que l'algoritme el carrega el diable.
L'algoritme és intel·ligent.
Doncs bé, si teniu més de 4...
Que jo tinc el mateix algoritme, eh, Joel.
Ja, ja, per això t'ho dic.
Si teniu més de 437 posts,
envieu-nos una captura de pantalla
del vostre Instagram i un àudio
explicant una miqueta
quin és el tipus de contingut que pengeu
al 667-37-27-29.
667-37-27-29.
Aquest és el telèfon del WhatsApp
de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio
perquè ens expliqueu la vostra vida a Instagram
i trobem l'ollent que té més publicacions
a aquesta xarxa social per excel·lència
de tots aquells que us agrada fer el merda
amb les vostres nades.
El merda.
Bé, volem veure gent...
Jo que sapigueu que penjaré 80 posts més.
Sí, no, sabem que marxes a un lloc
que és molt fotogènic
i a veure si trobes un angle diferent per això.
Vinga, va.
Perquè si no, tothom fa les mateixes fotos.
Faré les mateixes fotos.
Ja ho sabeu, eh?
667-37-27-29.
Divendres.
L'ollent que tingui més fotografies
al seu Instagram
s'emporta un àpat per dues persones
al Tastem Restaurant.
Sopar, menú de degustació del xef
al carrer Provença 88 de Barcelona.
I avui també tindrem una sacsejada emotiva
amb en Jordi Ramoneda
i el seu còctel d'emocions.
Avui a còctel d'emocions
tenim un còctel esbravat, Quim.
Perquè tenim una semifinal
d'un concurs musical
de Castilla-la-Manxa Televisió.
Hòstia, tots s'han mantingut
en un perfil molt baix, no?
Semifinal de Castilla-la-Manxa.
No, no, tranquil,
que el perfil baix desapareix de pressa.
El concurs es diu Atobera,
que vindria a ser l'Eufòria Manxec,
però com de coplatistes i tal.
Ah, més folclòric.
Amb una diferència que és que
a la Tobera no desafinen.
Ai, perdó.
Hi ha tants nervis acumulats,
hi ha molts nervis acumulats,
que la situació acabarà
en el caos més absolut.
Ai, mare meva.
És més, convido que això passi
a l'Eufòria d'aquí.
Només està per veure en Jordi Covino
a veure com ho resoldre.
Ai, sisplau.
Es posa molt nerviós últimament
en Jordi Covino
perquè fan unes desafinades.
Jo crec que no és culpa
dels nois i les noies,
sinó que hi ha algun error
de sonorització.
No, i a mi se m'ha dit que...
Que no els arriba bé el retorn.
No és normal.
Sí, que estan sordos.
A mi em consta que Jordi Covino
està a punt de presentar la dimissió
perquè no pot aguantar-ho més.
Perquè és una falta de respecte
cap a algú com la seva figura,
que és un músic amb una trajectòria
reconegutíssima.
Sí, sí, bueno, t'ho diràs.
No pot aguantar aquests galls
i aquestes coses.
És que portem tres gales, oi?
Sí.
I encara la cosa coixeja.
Avui farem un repasset.
Un repasset amb la pantalleta?
No, farem un repasset.
Doncs de seguida ens hi posem
amb la pantalleta,
però abans, més nervis i picors
que arriben a continuació
amb la connexió amb en Xavier
Pere d'Esquerdo.
Pere d'Esquerdo, no.
Pere d'Esquerdo, sí.
Pere d'Esquerdo, sí.
Pere d'Esquerdo, sí.
Esquerdo, Pere d'Esquerdo.
Perquè una nova amenaça
s'acerneix sobre la ciutat de Barcelona,
una plaga amenaçada
amenaça la capital catalana
després de la gentrificació
dels expats dels senglars de Collserola.
Ara arriben les patrequines l'onicornis,
conegudes per les seves amistats
com les formigues bojes.
Cris y beach.
Ai, ai, ai.
No és broma.
Ja va haver-hi una plaga
d'aquestes formigues fa un temps
que va ser eliminada,
però ara han tornat a aparèixer
als voltants de Plaça Catalunya.
Maleïdes, patrexines, longicornis,
però bojes, eh?
Bojes, perquè si veus un vídeo d'aquestes...
Saps que les formigues normalment
són com endreçadetes,
que sempre n'hi ha una
que porta una molla de pa,
o porta una formiga morta,
que no entès mai on les porta.
Enterrades.
Sempre que hi ha moltes formigues,
n'hi ha una que em porta
un tros de formiga,
una que s'ha mort.
Doncs aquestes, no.
És com si anessin carregades
de droga.
Ah.
Com si anessin esnifades.
Potser tenen TDA.
Sí, tenen dèficit d'atenció.
D'acord.
Bé, Xavi,
tu no saps més coses
d'aquestes formigues
i vols advertir
a la població catalana
de l'arribada d'aquesta plaga
de les formigues boges.
Sí, Quim,
doncs aquí la població
de formigues
i la població
que viu a Barcelona
està bastant preocupada, eh?
Les formigues.
Les formigues també estan preocupades.
També, perquè les estan eliminant.
Com les eliminen?
Amb un producte,
hi ha un tractament
que veureu
que al voltant d'alguns,
com diria això,
algunes plaques aquestes de ferro
per l'enllumenat, saps?
O per l'aigua,
han col·locat una espècie,
veureu,
com si haguéssim pintat
amb un grafiti de color blanc.
No és cap grafiti,
és un tractament
perquè aquestes formigues
no entrin.
Perquè poden entrar,
perquè no tenen cap ordre,
com bé deies, Quim.
Oi que sí?
Són imprevisibles, imprevisibles.
Són bojes.
Exacte,
tenen uns moviments ràpids
i per això se'ls diu
la formiga boja.
La formiga boja, eh?
Perquè per atrexinar longuis
no la trobaríem.
No, longuis no, eh?
És possible que provingui de...
Digue'm.
Longuis no, longicornis.
Longicornis.
Longicornis, perdó,
són els nervis,
perquè ara mateix
estic en un lloc
normal, Xavi.
terra.
Ai, Xavi, doncs.
I ja saps que viuen a terra.
Sí, sí, la formiga sí.
Prové de l'Àfrica tropical.
L'Àfrica tropical,
ara mateix,
sí, sí,
diu que ubica
aquest tipus de formigues
a Barcelona,
a Montjuïc també
i al centre de la ciutat
a plaça Catalunya.
Però com han arribat aquí?
I està activada...
I sobretot,
on és l'Àfrica tropical?
Sí, mirad.
Pot ser, pot ser.
No em feu rire
que són nervis, eh?
No, tranquil, tranquil.
Aviam, es pensa que entran
mitjançant el transport
de mercaderies pel port.
Ah!
Ja.
Saps?
En el port pugen
per la Rambla
fins a
plaça Catalunya.
Exacte.
Llavors, com que estan boges,
com que estan boges,
unes van cap a amunt,
cap a plaça Catalunya,
i altres pugen cap a l'esquerra,
cap a la muntanya de Montjuïc.
En Joel,
el dia que ens ha situat
l'Àfrica tropical?
Sí,
és el que es coneix
també com a equatorial.
Ah, sí.
Tota la zona aquella
del Congo,
República Centroafricana,
Camero,
un gabon, tal, no?
Doncs allà venen aquestes...
Doncs ho sé advertir
perquè té un gran impacte
en altres espècies
que poden menjar-se
les nostres espècies d'aquí.
O sigui,
aquestes formigues grans
d'Àfrica
poden menjar-se
les nostres.
Les nostres?
Les catalanes?
Sí, sí.
Les formigues catalanes.
No, que semblen
la Sílvia Oriolz,
ara ja, eh?
Escolta'm.
Primer les formigues
de casa.
Primer les formigues catalanes.
Que es mengin
les formigues catalanes.
Que són endreçades,
és que són endreçades,
són coherents.
I cristianes,
perquè estan venint
formigues musulmanes.
Sí, sí.
Bueno.
No rigueu, eh?
No, no, no.
No estem rient gens.
No, no, no.
A més, començaran
a muntar mesquites.
Us he de dir
que pot suposar
un gran problema
per edificis.
Edificis?
Mira,
és que s'està menjant
el cable, el Xavi.
Sí.
Aluminósis.
Degut a la seva.
Ai,
degut a què, Xavi?
Que es mengen el formigó
o què fan?
A la seva.
Xavi,
se t'està menjant la llengua.
Sí senyor,
la gran capacitat
destructiva.
Són formigues
que mengen formigó
i destruiran
la ciutat de Barcelona.
Ostres,
Jim,
tu no fotis.
No ho sé,
jo no ho sé,
aquí estem per avisar.
L'ataque de les formigues
noques?
No, eh?
La fi del món
està arribant.
De dolent d'aquesta, eh?
Està arribant la fi del món.
Doncs bé, Xavi,
et deixem en aquesta.
I per uns éssers petitets.
No hi ha manera
de tallar-lo.
No, no,
no pel Putin
i jo,
hem de patir
per les formigues,
no pel Putin,
sí senyor.
Exacte.
Avui ens preocupem
per aquestes formigues,
de seguida tornem
amb en Xavier Pere d'Esquerda.
Fins ara, Xavi.
Fins ara,
Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Què és una batrucada?
És una trucada
amb batuca?
No es diu batrucada.
No es diu batrucada.
Això era una R.
Ah, batucada.
Sempre has dit batrucada.
Tota la vida
diem batrucada.
D'aquí sis minuts
arribarem a dos quarts
d'una del migdia.
Som els de l'última hora
del matí
de Catalunya Ràdio
i l'Aida Fita
agafa el comandament
a distància,
apunta cap al televisor
per explicar-nos
què hi ha de bo
a la pantalleta.
La pantalleta.
Pac, pac, pantalleta.
La pantalleta.
La pantalleta.
Pac, pac, pantalleta.
La pantalleta.
Doncs bé, sé que ho estàveu esperant.
Avui us porto
els millors pitjors moments
d'eufòria.
Millors pitjors, eh?
Millors pitjors moments.
Com a homenatge
al millor o pitjor cantant
que tenim aquí
en aquest programa.
Doncs jo us porto,
que no són pocs.
Ai, ai, ai.
No són pocs.
M'ha costat molt escollir,
m'ha costat molt
fer aquesta secció
perquè n'havia de triar
uns quants
perquè si no
ens quedem sense temps
al programa.
Però bé, vull començar
amb la primera gala
on van eliminar
l'Ugo,
que té 23 anys,
des de Viladrau.
I que bé, vosaltres
veureu si aquesta eliminació
era merescuda o no.
Bueno, què, us està agradant o no?
No, a mi no m'agrada
la gent aquesta
que canta amb fàstic.
Doncs tranquil,
perquè no t'honaràs
a sentir-lo mai més a eufòria
perquè es veu
que aquesta temporada
no farà en gala de repesca.
Gràcies.
Se'n van adonar,
van dir no, no,
aquests no els podem repescar.
Es veu una mica
d'Ebol i cantant, eh?
Allò que canten...
¿Cómo no sé cantar?
Calma, let's go.
Doncs l'altra eliminada
va ser la Tamara,
de 24 anys,
amb la Coloma de Gramenet,
que va cantar
La meva sort,
que va ser la que ella
no va tenir.
He perdut la poa de vos.
La meva vida
és la meva sort.
Això és molt fort.
La meva vida
és la meva sort
que més vull.
Perquè a banda de cantar
com va poder...
Va tossir.
Tossir.
En el micro, a mà.
No ho he sentit mai.
A vegades ho fa més.
És més humà, més real, no?
No ho podem tornar a sentir.
A veure, per si ho fa el bastí
cada matí.
Això sí.
No ho pot fer ella.
No canta.
A veure, pot ser que també
fos un moment de moció.
No, no, no.
Va ser la sensació.
Perdona,
el Maquia Jackson
no feia com...
És veritat que hi ha
una passa de grip, eh,
a Catalunya.
I després tenim la Misti,
la qual no van eliminar,
però va cantar
Locura
de Julieta
i la locura
va ser l'actuació
que va fer ella.
No m'ho diguis, gràcies, Misti.
Jo tampoc sé
què t'ha passat, Misti,
però encara segueixant el programa,
no entenc per què.
I durarà
perquè és otaku.
I els otakus
són molt corporativistes.
Val.
I la protegiran
i la votaran.
Són els maçons
del manga.
Del manga?
Jo crec que la Misti
més que desafinar
ja entren coses
del codi penal,
fins i tot,
perquè és que canta molt
valentina.
Però la setmana següent
ho va fer una mica millor, eh?
No, ja veuràs
què va fer la setmana següent.
No, perquè anem ja
a la segona gala
on hi havia la Dunia,
que va ser l'eliminada,
que va cantar
la cançó Parole, Parole,
però la versió catalana.
Va cantar o va cridar.
I això va ser el final
perquè l'actuació
no estava...
Va començar bé.
Va començar bé.
I dius,
bueno, bé, bé,
s'aganta,
però després va arribar
a la hora
per mi no sóc
res.
Eh?
Què ha passat aquí?
Què ha passat aquí?
Que no va acabar de sortir
la nota?
No, em fa molta vergonya,
Liana,
em sap molt de greu Dunia
perquè em cau molt bé, però...
Però que s'ha agafat
l'article amb la porta
o alguna cosa?
Pues segurament.
Jo crec que va dir
he d'estar...
M'he de posar
al nivell dels meus companys.
Però alguna cosa,
això d'Eufòria
al final no és una acadèmia
també una mica
per anar a aprendre, no?
Sí, sí, ben dit, Joel.
Si la gent no comença
sabent anar poc,
no tens aquell arc,
aquella perguració
que és el que et fa gràcia
de veure, no?
Com la rosa d'Espanya
que va començar...
Però aquest any
s'està comentant
que potser haurien
de reforçar més les classes
perquè això no és
com a operació en triumfo
que estan tancats
a una acadèmia
tot el dia cantant,
sinó que van uns dies
a la setmana,
avui toca aquest
i la ensenyem aquesta cançó...
Però també la idea
d'aquests programes
és que tu...
O sigui, que entrin gent
que ja sap cantar
i llavors trobes
el millor dels millors.
Però no pot ser...
Tu, mira, t'agrada cantar?
Doncs saps?
Sí.
La idea una mica és això.
Hi ha d'haver alguna cosa
que és el que miren
en els càstings.
Doncs bé, recordeu també
la Valèria
que va cantar Rosalia
a la primera gala
i va ser de les millors
que ho va fer.
Molt bé.
Doncs bé,
la segona va haver de cantar
Padam, Padam
de Que Elimino.
Padam, Padam
I hear it and I know
Padam, Padam
I know you wanna take me home
Padam
I take off all my clothes
Padam, Padam
When your heart goes
Padam
Ai!
No, no, és que...
S'ha fet una mica de mala, aquí, eh?
Crec que eren dues cançons diferents.
Una cantava una cosa
i l'altra posava una altra música.
Param, param, eh?
Molt bé.
Bé.
I, de fet,
parlàvem abans de la mística,
vas dir que la segona gala...
Sí, m'ha semblat que havia millorat
comparada amb la primera, esclar.
Sí?
Bé, que digui la gent a veure què en pensau.
Bé, estava una mica espantadota.
Saps què trobo?
A mi vella és una mica karaoke, no?
Saps què ens hi falta, penso jo,
forma física.
Tots acaben molt cansats,
a mitja cançó ja es bufeguen,
aquella que tuss,
l'altra que s'escanya...
Perquè fumen tots.
No sé què fan,
però no es cuiden aquests nanos,
han d'anar a córrer.
Sí, mira...
Han de fer cardio.
Han de fer...
Sí, mira,
posarem l'Alfons Nieto,
que és el professor de interpretació,
que és el mig meu,
que és un tio que està molt en forma.
I tant.
A les 8 del matí del mateix divendres,
tots allà a la rampa de TV3,
pujar i baixar, pujar i baixar.
Ja ho veuràs.
A fer sèries, a fer sèries.
Doncs bé,
ho deixem aquí,
perquè hi ha moltes més actuacions,
el que passa que si no,
no tindríem temps pels nostres companys.
Llavors, si voleu,
ja d'aquí unes setmanes
ja anirem fent repasset
de tant en tant
dels millors pitjors moments d'Eufòria,
que no són pocs.
Bona companya,
generosa,
implicada en el programa,
realment,
Aida Fita és una incorporació de luxe
a l'última hora.
Sí.
Moltes gràcies.
A tu, Quim Morales.
I en seguirem parlant.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Sergi, no ploris.
No, jo no ploro.
Dos quarts d'una del migdia,
us ho dèiem abans,
hi ha una amenaça
que s'està cernint
sobre la ciutat de Barcelona,
és l'arribada
d'una espècie de formiga
que no són com
les que estem acostumats,
aquelles formiguetes
amb el seu formiguer,
aquells caminars tranquil·lets
quan enfil·lera.
No, no,
estem parlant
de les formigues boges.
I qui s'ocupa
de cobrir aquesta informació
i d'avisar la població
de Barcelona
de l'arribada
d'aquestes formigues
que diu que es podrien
menjar un edifici?
Potser estic exagerant
una mica.
No, no, no, no,
diuen que no,
que són la nova
aluminosis, eh?
És en Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Xavi.
Bon dia, Quim.
No sé si sentiu
ja les ambulàncies.
Però això és per les formigues.
Clar.
Clar, no,
t'ho diuen per secret
de base de dades,
aquestes, saps?
Sí, per secret
de base de dades.
Però estan atenent
una formiga catalana,
diguéssim,
l'ambulància?
No ho sabem.
No ho sabem, Jordi.
És un edifici.
Bé, Xavi,
es diuen
Patrequina longicornis,
la formiga boja
que ve de l'Àfrica equatorial
i que es veu que va...
O sigui,
pensa que ens estan
escoltant per la ràdio
i hi ha cotxes
aparcats en tercera filera, ja.
Sí, sí,
gent parant el cotxe
per veure què passa, no?
No, no, de veritat.
Mira, per exemple,
puc parlar amb aquest conserge?
Què tal?
Bon dia.
Bon dia.
Hi ha plagues
de formigues aquí,
d'aquestes bojes?
Parlem català.
Sí, hormigues, formigues.
Poco parlar en català,
poco hablo en català.
Sí, hormigues.
Formigues, hormigues, hormigues.
Què, acá?
Sí, li ha entrat una formiga
al cervell, aquest senyor, eh?
A mi fa gràcia.
Sí, sí.
No, no,
de moment aquí
no han arribat,
però ell està atent
fora de la porteria
que no entri.
Que no arribi.
Però va armat
amb alguna cosa
per evitar
l'entrada
de formigues bojes?
Una bata blava.
Una bata blava.
Ah, això és el que ens protegeix
de la formiga
i el blau no els agrada.
La bata blava
sempre imposa, eh?
Sempre, sempre.
Quan no és una bata blava,
normalment et fotrà
una clavada
una mica d'algun tipus.
Una bata blava d'aquesta,
saps?
Aquell de blau,
elèctric.
Sí, sí, sí,
un clàssic.
Això les enlluerna molt
i fugen dels edificis.
Però és perillós,
és perillós
perquè són imprevisibles,
Quim.
Clar, per això
són formigues bojes.
Avui estan aquí,
demà estan allà.
Exacte.
Si fan aquell caminet
que tu li passes al dit
i es tornen bojes,
saps?
Ai, per la dreta,
a l'esquerra.
Doncs aquestes,
no cal que els hi facis això.
Ja venen bojes.
Ja venen de sèrie així.
És que sembla més aviat
una mena de...
Més que formigues
són com unes larves, no?
Ai, quin fàstic.
Fa molta angúnia.
No, escolta'm.
No, és que hem d'avisar
la població.
Això és català.
És que la població
deu estar acollonida, eh?
No creus que el Bastien
ha parlat d'això avui?
No.
No ho crec.
Hola, què tal?
Com et dius?
No, home.
Tot bé?
Primerament,
preparar-me.
Sí.
Escolta,
tu has vist formigues aquí bojes?
No.
No has vist cap formiga, no?
Perquè es veu que hi ha unes formigues
que es diu
Paratrechina longicornis.
Exacte, Xavi.
Molt ben dit.
No, pero en todo caso,
mejor no alientes a las personas
para que las maten.
No, no.
Aquest senyor està amb elles.
Aquest senyor està amb elles.
És un col·laboracionista que es diu això.
Sí, sí, sí.
Està, escolteu,
que digues...
Algo tendran que hacer
si estan aquí, no?
Tenen una missió.
Supongo.
Al menos viven como nosotros.
No, escolta'm.
Aquest senyor és un hippie.
No, aquest senyor està amenaçat
per les formigues.
Potser sí.
Ja han segrestat la família
i ha de parlar bé.
No, però pot ser que aquestes formigues
les mengin les nostres.
No, no, no.
Quines?
Hombre, de golpe y pronto
no habrán aparecido de la nada.
Ya llevarán tiempo y otros aquí.
Lo que a lo mejor no las has visto antes.
Pero que es que se comen los edificios.
Aquest senyor li és igual tot, eh?
Sí, sí.
Li és igual tot.
Pueden parillar las estructuras
dels edificis.
No, no.
No hagas caso de lo que se dice
porque se dice...
Negacionista.
No, sí.
Negacionista.
Col·laboracionista.
Col·laboracionista.
De toda lógica
o de todo principio básico
de conocimiento
y se basa más en la ignorancia
y en hablar por hablar.
Escolta, Quim.
Quim seria el depredador natural de la formiga?
Quim és?
L'os formiguer.
L'os formiguer.
Hem de comprar ossos formigués.
Els camaleons, no?
Les cercantanes.
Però tots aquests animals
els hem de donar una placa
de mosso d'esquadre.
I que patrullin.
I que patrullin.
Però potser es tornen bojos
perquè potser si et menges
aquesta formiga boja...
I si són tòxiques.
Clar, i ara tindríem
ossos formigués bojos.
Què és pitjor?
Jo, amb unes formigueres bojos,
no m'hi vull trobar.
Han de ser molt divertit.
Amb aquella cara que tenen.
Què tal? Bon dia.
Com estan?
Com es diuen vostès?
Christian.
Christian i...
Peter.
Peter.
Caram.
Em sembla el mateix.
Christian i Peter.
Som del Barça, no?
Sí, home, que tota la vida.
Escolta'm, una cosa.
Es veu que...
No sé si haureu vist
un tipus de formigues
que es desorienten molt per aquí.
No, no.
No, és un...
No, no és broma, eh?
Es diuen Paratrexina longicornis.
I diu que poden provenir de l'Àfrica
amb aquests contenidors
que venen i entren al port
i que poden ser perilloses
sales de vistes
per Montjuïc i per Plaça Catalunya.
Vale.
Aquí a aquesta alçada de la Diagonal
encara no han arribat
però diu que ens alerten dels edificis
que poden destruir-los.
Vale, pues espera't que m'agarro
no vaya a ser que m'agafi la cartera
o algún puesto o alguna cosa, eh?
Mira.
I a sobra, no te preocupis.
Tu és la cartera, tu?
Sí.
Vale, vale.
Sí, sí, mentre que no arribin aquí ja està.
Se n'enfoten, se n'enfoten.
Així vam començar a totes les pel·lícules
de l'Apocalipsis
començant a reivindicar-hi el gilipoll.
I qui és el primer que es mor?
El que se n'enfoten.
Ja ho veuràs.
Arriba a casa, tot ple de formigues boges.
Ah, és on està mi mujer.
Se l'han comido les hormigues.
Clar, doncs mira, ja ho sentim.
Peter.
Això és el que passarà.
Vale, perfecte.
Bueno, quina pena.
Tens alguna cosa més per dir-nos?
No, això que...
No, ja està.
Vosaltres patiu pel Camp Nou?
Sí.
Bueno, a veure, no t'ho pedim pel Camp Nou
però per altres coses també, eh?
Home, tu de totes formes, si veus les hormigues caminant
que per aquí, per la diagonal, s'avises.
Sí, el que passa que no venen en ordre.
Ah, hòstia.
Tàctica, tàctica, tàctica de guerra.
Sí, veient...
Aquí saben alguna cosa, eh?
Jo no despistar.
Ojo que el Peter no sé qui.
Peter Parker.
L'home aranya.
També és possible.
Les aranyes també mengen hormigues.
Mira, el Putin i l'Ordia
ja veurem el que passarà amb les eleccions, eh?
Ah, espera't.
Com que t'ha passat?
Ja han passat les eleccions.
Diu que potser és el Putin que les ha deixat.
Mira, doncs...
Doncs no el descartaria.
Té relació Pere Aragonès
convocant eleccions amb l'arribada de la formiga boja?
Tampoc t'estrany.
Quan estan fent equipa entre els dos.
Exactament.
D'una forma subterrània.
Les treu de la boca, tu.
Jo també he pensat que feien equipa els dos, tu.
Heu menjat mai formigues?
Sí.
I què? On?
A Hong Kong.
I què tal?
He vist a Hong Kong dos anys.
Molt bé.
Conici guà.
No, conici guà.
Però el formigues i saltamonte.
Saltamonte?
La persona s'està sense cabell.
Perquè només m'han menjat un.
No, més d'un.
I quin gust tenen aquestes formigues?
No tenen gust a res.
La veritat.
És proteïna pura i dura.
Bé, doncs no sabem quin gust tindran les formigues bojes,
perquè en Xavier Pere d'Esquerdo n'està parlant amb en Christian i en Peter,
que els hem de deixar, tenim més coses a fer.
Esteu avisats.
Una invasió de formigues bojes ha arribat a la ciutat de Barcelona.
Quim, deixa'm afegir un article de La Vanguardia de fa uns anys
on s'explicava que en una illa, per acabar amb la formiga,
van, atenció al titular, és
l'avispa que salvarà el cangrejo rojo de la hormiga loca amarilla.
Però què és això?
Es van haver d'anar introduint espècies.
És una matriosca.
Sí, sí.
Mira.
És com American fiction, però amb insectes.
Sí, sí.
Doncs escolteu, en seguirem parlant, segur.
Tot just acaben d'arribar.
Esperem que les autoritats puguin controlar-les,
i si no, doncs ha estat un plaer.
Ha estat un plaer.
De moment ja està activada l'alerta, eh?
Molt bé, doncs moltes gràcies, Xavi, per activar l'alerta.
Gràcies.
A vosaltres.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Què li sembla aquest cartell?
No em sembla res, xoc cega.
Ah, perdó.
I ara entrem al búnquer.
És que hi ha gent...
Ai, no, el cotxe no es pot menjar.
Bueno, escolti, vostè viurà una vegada, eh?
Sí.
El cotxe es pot menjar.
Farem una cosa.
Que el seient del costat segui en Jair amb un kebab.
La que puc arribar a l'hi ha?
Ni t'ho imagines, eh?
Això seria un bon programa de tele.
Agafar gent d'aquesta maniaco-obsessiva...
Sí, jo el cotxe molt net i tal.
Doncs mira, ara faràs l'AP7 de França fins a Barcelona.
Vostè, amb en Jair al costat menjant un kebab.
Al búnquer, amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell.
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube.
També en podcast.
El matí de Catalunya Ràdio.
Alegria!
Alegria, l'espectacle més estimat de Cirque du Soleil ja és a Barcelona.
Un nou Alegria, ple d'emoció, bellesa, humor i una banda sonora inoblidable.
Estrena aquest dimecres.
Compra ara les entrades.
Alegria, del Cirque du Soleil.
Alegria.
La verdad es que en nuestra cultura, el cricket se ve más para los chicos.
Hem somiat juntas.
Si nosaltres ens juntem, podem aconseguir gran cosa que potser ningú es podría imaginar.
Nits sense ficció.
Les del Criquet.
A TV3, aquesta nit.
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Mañana me voy a España, ¿eh?
Yo me pago la vuelta, pero yo me voy a España.
¡Hombre!
5 minuts i 3 quarts d'un adal migdia.
Entrem en el món dels sentiments amb l'analista més precís d'aquesta qüestió intangible.
En Jordi Ramoneda cada dimarts remena el còctel d'emocions.
Atenció al còctel que tenim avui, que necessitarem extintors, necessitarem els bombers, segurament.
Què passa?
És un còctel molt agitat, on analitzarem el que va passar al programa Atobera, de Castilla de Manxa Televisió.
És l'eufòria dels cuplets, dels cupletistes.
Oh, m'encanta el cuplet.
I en una molt disputada semifinal, la nostra protagonista és la Sandrina.
Sandrina.
Sandrina.
Sandrina.
Cantava el tema Trinià.
Trinià.
Val?
Així estem.
Sí.
Trinià.
En una tensa semifinal disputada amb en Jonathan.
Jonathan no entrarà gaire, vale?
Però l'havia de nominar perquè ell és de cos present allà.
Sí, home, sí.
Tenim els actors situats.
Ell era el rival, el Jonathan estava amb el ganivet a la boca a punt de saltar.
Tenim a la Sandrina molts nervis.
Normal.
Molts tants que fins i tot passa una cosa, que és que la lletra de la cançó no la tenim molt clara i l'hi baia.
Canta bé, eh, la Sandrina?
Molt bé.
Pintava Trini pura y hermó.
Ai, ai, ai.
¿Vamos a empezar otra vez?
Mira com jo.
Que me la se entera, que me la se entera, que me la se entera, que me la se entera.
Sí, repetirla, por favor.
Ai, pobre.
Por favor, repit.
Però que el pianista no pot parar o què?
Perquè no hi ha pianista.
A veure, no, no, no.
És un MP3.
Que no, que no, que hi ha un pianista allà.
Però el tio fens el sordo o què?
Però no, el tio li han dit, passi el que passi, no paris.
No paris, perquè no paris.
És el pianista del Titanic.
Clar, jo, de fet, li agraeixo fins i tot que el tio no deixa de caure l'actuació, no?
Sempre posant la música de fons.
Queda clar que la Sandrina, que ja és per sempre més la nostra concursant favorita, se sap la lletra.
Que me la se entera.
Me la se entera.
Me la se entera, por favor.
Ha sigut un moment de dubte, no passa res, no passa res.
Finalment, la Sandrina aconsegueix tornar a començar l'actuació.
Què s'espera, que el pianista...
Clar, ha de fer tota la roda.
La veritat és que la canta molt bé, sense cap desafinada, eh, euforia, i sense cap moment de dubte.
Però, i és on anem aquí, al final de l'actuació hi ha un moment difícil.
Què passa?
Un moment que de cop i volta la Sandrina calla, hi ha molts nervis, sentirem moltes capes de crits,
moltes capes de gent, molt nerviosa.
Però per què?
Què passa?
És un còctel que surt ja esbravat.
Ai, madre.
Molt bé.
Mama, mama, que escrivies...
A veure, han passat moltes coses.
Han passat moltes coses.
Mama, mama, que estoy bien.
Lianista no ha parat.
Però aquest pianista és un robot.
Què ha passat?
Jo he sentit fins i tot un elefant.
Un elefant.
A veure, primer de tot, la Sandrina, dels nervis, de que hi ha acabat l'actuació,
és allò que et deixes anar i hi ha hagut un moment que s'ha desmaiat.
Ah, desmaiat.
Però ha sigut un segon, ha sigut un segon, un segon.
Ha sigut, ai, tanques els ulls i, a més, amb el talent de desmaiar-se, bé, no de cop al cap.
No, no, no.
S'ha com ha sigut, s'ha desmaiat, molt digna, eh?
El Jonathan, el primer en ajudar-la.
Molt bé, Jonathan.
Bravo, Jonathan.
Clar que sí, Jonathan.
Molt bé.
I què ha passat?
Que la seva mare ha vist que la noia s'ha desmaiat i ella, a les grades...
Ah, la reacció de la mare.
S'ha desmaiat també.
També!
Ai, és que les mares com en petits.
Perquè deu ser genètic.
Clar, com els bessons.
Què ha passat?
Que la Sandrina ha tingut un desmai molt tonto d'un moment i, quan s'ha despertat, ha vist la mare desmaiar-se.
Hòstia, i s'ha tornat a desmaiar-se?
No.
Llavors, ha cridat a la mare, mama, que estoy bien.
Mama, que estoy bien.
Però la mare no va sent perquè està desmaiada.
Ah, efectivament, efectivament.
Hòstia, tu.
I l'elefant?
No, l'elefant era la mare desmaiar-se.
Ah, d'acord.
Vale.
Què passa?
La mare, gràcies a Déu, tampoc ha après mal, perquè estava molt asseguda, que tenen bones butaques.
Sí, una altra cosa no.
Les fan albacete.
També s'ha despertat de cop.
Pell bona.
Vale?
És a dir, han sigut dos desmais d'un segon solapats.
Micro, micro, ràpid.
Ai, ai.
Què passa?
Quin és el problema?
Que una crida a l'altra per dir-li que estan bé, sobretot que no es posin nervioses.
Mama, que mi madre, mi madre.
Sandrina, Sandrina, relájate.
Mi madre, por favor, mi madre.
Mama, que estoy bien.
Val.
És normal.
Mama, estoy bien.
És normal.
Sandrina, relájate.
Que ja veieu que no s'està relaxant.
No, relaxa.
Al revés.
Ara, també sabem una cosa.
El pianista ha parat.
Sí.
Està agraïble.
Que sigui divertit, eh?
De bon tití.
Escolta, Jordi, deixa'm dir-te una cosa.
La Sandrina, que està molt bé, perquè té clares les prioritats.
O sigui, primer la mare i el comú.
Ah, que el donguin pel cul.
És que molts d'eufòria veurien a sumpar amb una tanc de cor i s'agirien cantant.
I s'agirien cantant la Jorieta.
Què passa?
Que el pianista ha parat i el realitzador decideix punxar una paret, és a dir, a la tele, tot això era en directe, posa la paret.
Ensenya la paret.
Ensenya la paret, però no van tancar els micros.
Ai, no, Jordi, no.
Ara, què passa?
Hem d'intentar calmar la Sandrina, que jo crec que veient que la mare està bé, doncs, a veure, ja ha passat, ja ha passat, ja ha passat, l'adrenalina que baixi, sentirem ara la Sandrina calmar-se.
Sandrina! Sandrina! Sandrina!
A veure, Sandrina! Sandrina!
És increïble el que està passant, eh?
Home, calmar-la cridant tampoc ha de ser...
Llavors, no hi ha molta comunicació entre la Sandrina i l'equip del programa.
Què vols dir que no s'ha de fer allò de donar una bufetada?
No, això ja no es pot fer.
Ja no es fa mai, això.
Li van donar al pianista perquè pressa.
Deixem que la Sandrina, fem una cosa, fem una cosa, no s'està calmant, deixem que la Sandrina parli amb la mare.
Sí, es quedi tranquil·la.
Es vegin.
Es toquin.
Es toquin, a veure si s'hi poden. Poden parlar i calmar-se.
Podreu sentir que hi ha un moment, un momentum, on la Sandrina i la mare estan posant nerviós a la gent en general.
Ai, ai, ai.
Jo, de veritat...
Que estoy bien, mama.
He passat molts nervis jo, eh?
Oh, quin horror, jo estic suant.
No, no, però aquí es veu, es nota que la por ha canviat de pàndol.
O sigui, la por era de la Sandrina, i de cop i volta elles són les que estan dominant la situació, no?
En aquest còctel de sentiments i d'emocions.
Finalment, ara arriba el paperot de la presentadora que es diu Gloria Santoro, que tira de taules, decideix posar-se davant de la càmera, que ja estava un poc a anar a la parella, i intentar reconduir la situació.
Vinga, Santoro.
Especialment aclarir què és el que està passant, val?
Aquest programa no el poden posar, el 3CAT, sisplau.
Comprar, comprar els drets, tampoc serà tan car.
A tu, vinga.
Doncs, o sigui, sota les paraules de la presentadora, el que sentirem és el caos més absolut.
Señores, estamos un poco sorprendidos, bueno.
Sí, sí, clar, clar.
Sandrina...
No té paraules.
Se ha sentido... yo creo que los nervios l'han jugado una mala pasada.
No, completament d'acord.
Sí, sí, no. Sort que ho ha aclarit.
Sí que al principi se sentia de fons.
Mi madre!
Sí, sí, sí.
Sort, en fi, la Gloria Santoro ens ha explicat molt de la situació.
Sí, sí, la Gloria Santoro aquesta tia val, eh?
Val, va, molt, molt.
Finalment, la presentadora decideix acomiadar el programa, o jo crec, perquè hem d'evacuar el plató,
però ara hi ha el moment més màgic.
Ai, que bé.
O sigui, jo crec que la situació s'ha entès.
Sí, sí, jo ho he dit, per mi.
Hi ha una persona que de cop i volta de fons cridarà sinvergüenza.
Què dius?
A veure, a veure, escoltem, escoltem.
Sentim el moment.
Y bueno, nos marchamos y les esperamos.
El próximo sábado, a las 10 de la noche, y yo, los nervios, no son buenos compañeros.
No, no, li diuen sinvergüenza a la Santoro.
No sé qui és.
O a la Sandrita o aquí.
O a la Sandrina li està dient a la seva mare.
Jo crec que és el pianista que ha agafat les partitures i se n'ha anat.
I és un sinvergüenza.
I és un sinvergüenza.
En fi, a veure, coses que vull dir.
A Tuvera segueix en antena.
Perfecte.
Fa anys, això va passar fa un parell llanys, la Sandrina està bé, va tornar al cap d'uns dies...
Què dius?
A tornar a actuar, que va caure a tema.
Què dius, Jordi?
Però va caure perquè es va entrebancar i estava bé.
Oh, noi.
I ja està, i a Tuvera, jo proposo que eufòria, si l'audiència de cau, que partim a la Sandrina...
A la Sandrina, actuació especial.
Oh, la Jim.
Però que canta bé.
No, la Jim, veu que costa de trobar, eh?
Bueno, però és que la porno.
És que viu lluny.
En fi, queden 11 minuts per la una del migdia.
Aquest ha estat el nostre còctel d'emocions, avui realment crispants.
Però n'hem de parlar, n'hem de parlar de tot tipus d'emocions amb en Jordi i Ramoneda.
I de seguida parlarem de les vostres decepcions, disgustos i laments.
Al mur de les lamentacions d'en Joel Díaz, per participar-hi, ja podeu marcar ara mateix el 93 201 7474.
Entre tots els que expreseu els vostres laments en en Joel Díaz, sortegem una tassa del 3CAT.
Lamenteu-vos, catalans.
93 201 7474.
I catalanes.
L'última hora, Quim Morales, a Catalunya Ràdio.
VendermiCotche.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotche.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotche.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotche.
Compromís de pagament en 24 hores.
I si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
Vendermicotche.es
Som al carrer Rocafort 78
Prop de l'estación de Sants, Sabadell i Cornellà
Embolica't
Implica't
Comunica't
Identifica't
Icat, la ràdio inquieta
Hi ha un lloc on viuen totes les paraules
El matí de Catalunya Ràdio
Som 3Cat
Quiero, quiero, no te quiero
Bueno, sí que te quiero
Doncs sí que ens estima en Joel Díaz
I per això cada dimarts es planta el mur de les lamentacions
A punt per rebre totes les vostres queixes i disgustos
Som-hi
Vinga va, deixem revolucions
Que és un moment d'escalf i de recolliment
No sé si tenim alguna persona lamentitzada al telèfon
La tenim?
Doncs donem-li la benvinguda
Jo diria que es diu Marta
Hola, bon dia
Hola, Marta
Truques per lamentar-te?
Sí
Perfecte
Llavors l'has encertat
Escolta, vols algun tipus de música d'acompanyament
Que sigui per exemple de viola, de corneta, gaita, harmònica
Mira, una gaita
Una gaita
Una gaita
Una gaita trista, vinga
Una cosa escocesa
Doncs vinga, Marta
Tot teu
Mira, jo tindria moltes coses per lamentar-me
Però ja aniré trucant moltes vegades
I avui el que em vull lamentar
És que hi ha molta gent, bueno, per no dir gairebé tothom
Que, perquè ho sento moltes vegades, la paraula bessura
I quan sento la paraula bessura em fan repics les orelles
Que et fan repics les orelles?
Sí, sí, sí
Em xiulen
Cada vegada que sento aquesta paraula
És una reacció fisiològica, Marta
Suposo que sí
Ets professora de català?
Doncs, sí
Ah, bé, tu aquí
És que ja, és que només has obert la boca i he dit professora de català
Sí, sí
Marta, com...
Ara ja no perquè estic jubilada, però ho havia estat molt gaire
També ho he pensat, professora de català jubilada, també ho he pensat
No ho haurem dit pas nosaltres, bessura, jo crec que no ho hem dit avui
Jo, bessura, no ho he dit mai
No, jo no ho he pas sentit
Marta, tu que ets professora de català, com la veus la llengua?
Ui, fatal, fatal
La veus fatal, eh?
Sí, sí
La diglòsia, no? Sobretot
De totes maneres, ho hem vist jo encara, perquè sóc Catalunya central
Ah, d'on ets, d'on ets?
Sí, malament, malament
Què vols dir, que sou més catalans a la Catalunya central?
No, però es parla més el català, com és més de passar el castellà i tal
Feu la vocal neutra
La vocal neutra la fem, sí
La feu bé, la feu bé, Marta
Encant, com si...
Quan algú diu bessura, tu li crides l'atenció
Ui, me'l miro malament, me'l miro malament
I si hi ha algú de la meva família, ja em toquen el colze i em diuen
Ep, i jo dic sí, sí
Marta
Perquè, mira...
Et recomano, perquè et veig molt afectada, estàs a punt de trencar-te, Marta
Llavors, abans que et trenquis, et donaré un consell
Mira
Et recomano, per superar aquest moment una mica de debilitat que tu li estàs notant al català
Que et posis el vídeo del Fermín del Barça
Que l'altre dia el van entrevistar, un nano que acaba d'arribar, eh?
No fa res, no fa res, Marta, que ha arribat el Fermín al Barça
I llavors, l'altre dia el van entrevistar i parlàvem amb un perfecte català
Sense diversitat
Això està molt bé
I no va dir besura, eh?
I no va dir besura
I no ho hagués pogut dir besura, eh?
Sí
En diversos moments, eh?
D'on ets, Marta?
Marta
Jo soc de roda de Ter
Ah, mira, ho anava dir
Ho sabia
Estava a Vic
Jo l'ubicava pel Ter
El que no sabia és Ter
El Ter
A quina alçada del Ter
Com baixa el Ter, Marta?
Bueno, ara estem una miqueta més ple
Perquè amb aquestes pluges que hi ha hagut aquests dies
Però
Marta, has dit bueno, eh?
Has dit bueno
Sí, ja ho sé
No
I ara què fem?
Però aquesta no em va posar nerviosa, mira
A veure si seràs una mica hipòcrita, Marta
No, és que hi ha gent que demana que s'accepti el bueno
Ah, molt bé
Hi ha gent que ho està demanant
Bueno
Marta
Aquestes que són més així de parlar
Però és que la paraula bessura
A més a més, vències, escombreries, detalles
Brossa
Brossa
A mi m'agrada molt brossa
Sí
Brossa
Jo he sentit alguna vegada gent dir bussón
Busson
Home, aquesta també déu-n'hi-do
És grossa aquesta
Aquesta no es diu tant
No es diu tant
Aquesta també déu-n'hi-do
Va haver-hi una època que la gent deia
Què vol dir bústia?
Ah, un bussón
Un bussón
Sí
Marta
Però aquesta no la sento tan somni
Millor
Millor i que em vagis sentint menys
Nosaltres t'hem volgut donar el nostre escalf
A través del mur de les lamentacions
L'has rebut, Marta
L'escalf, el notes
Com?
Si notes l'escalf
Que t'estem enviant
T'estem enviant escalf
Molt bé
Doncs també t'enviarem una tassa del 3Cat
Perquè avui no hi haurà més elements
Perquè se'ns fa tard
I no cal fer sorteig
Te l'emportes directament
Doncs molt bé
Moltes gràcies
No el llancis a la besura, eh
La tassa
No
No, no, no
Marta, Marta
Moltes gràcies per la teva confiança
Molt bé
Moltes gràcies a vosaltres
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Me dices tu nombre, por favor
Mi nombre, Peyu
De acuerdo, Peyu
No, Peyu no, eh
Peyu, coní
Bien, Peyu, Peyu
Peyu
Si vols continuar amb un operador
Que no és capaç
Ni de pronunciar bé el teu nom
Queda't amb els de sempre
Bon dia, Peyu
Sóc la Laia
Amb què et puc ajudar?
Per passar-te a un operador
De fibra i mòbil
Que et dona l'atenció
I el servei que et mereixes
Prem Vera
Contracta-ho ara al 1543
O entran a somvera.cat
Amb els productes d'Euphoria
Et sentiràs més a prop de les estrelles
Descobreix totes les novetats
D'aquesta temporada
Troba'ls en exclusiva
A la botiga de TV3
Del 28 al 30 de març
El Festival Paralada
Us proposa l'edició de Pasqua
Un viatge de descobriment
Del patrimoni musical
I encàrrecs de nova creació
Les obres dels grans mestres
Del barroc
A càrrec dels millors intèrprets
Del gènere
Tres dies
Per gaudir de l'està
Badmater
O de la visita
De l'orquestra de Barçalles
Més informació
A festivalparalada.com
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Auditori celebra 25 anys
Amb un març ple d'activitats
El 22 de març
Concert commemoratiu de l'OBC
Amb el pianista
Denis Kojukin
I la soprano
Anna Devin
I a la llanterna
El concert gratuït
De Francesco Tristano
A més
Es podrà visitar
L'exposició elaborada
Per celebrar els 25 anys
De l'Auditori
De la mà del Museu
De la Música
De Barcelona
Més informació
Auditori
Punt Cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
L'Inca
A Catalunya Ràdio
A Catalunya Ràdio
Paula, què has superat?
Doncs un trastorn de...
He superat la insuficiència renal
En el moment que siguis avui aquí
Curada
Amb aquest...
I no te n'adones
Que estàs patint aquest maltractament?
No
Perquè...
Ho he superat
És el podcast on flueix la conversa
Amb persones que han patit una dificultat
I l'han superat
Quan tens la sort de tirar endavant
Compartir el que has viscut
Pot ser una bona ajuda
Pels qui ara
Es troben on tu vas ser
Ho he superat
Amb Xantal Llevina
Un podcast per ajudar a entendre
I encararar la vida
A l'app i al web de Catalunya Ràdio
I a 3CAT
I aquí acabem les 7 hores del matí
De Catalunya Ràdio
De seguida
Bolletir informatius
Amb els companys d'informatius
De Catalunya Ràdio
I després
Tota la tafaneria
De qualitat i de servei
Amb els que no surti d'aquí
Si ens trobeu a faltar
Recordeu que ens teniu
A l'app i al web de Catalunya Ràdio
I també al 3CAT
Sí
Demà a les 12
El tornem a deixar tot
Per l'última hora
Que vagi bé
A web
Cap
Cap
Cap
Cap
Cap
Cap
Cap
Cap
Cap
Cap
Cap
Cap