¿Qué más? ¿Cuándo? Pues que...
Cataluña Rádio.
Las noticias de las 12.
Tengo invitación.
Bon día, os informa Joan Botá.
Hola, Joan, ¿qué tal?
El PP podria perdre
la mayoría absoluta a Galicia, segons una enquesta
del SIS que s'ha publicat l'últim dia
que está autoritzat a fer-ho. Els populars mantenen
la tendència de les últimes setmanes
i es queden en una forquilla
d'entre 34 i 38, segons en un
Parlament on la majoria absoluta és precisament
de 38. D'aquesta última enquesta
sí que destaca l'alça espectacular
del BNK, que passa a una forquilla
d'entre 24 i 31, segons
bàsicament esgarrapant vots al Partit Socialista
que cau amb força. Si el PP
perdés la majoria absoluta que ha tingut els últims
15 anys, l'enquesta ara, per tant,
la porta a un possible govern liderat
pels nacionalistes amb el suport
dels socialistes.
Més notícies, Sada Riera.
Els pagesos es tornen a mobilitzar aquest dilluns
amb nous talls de carreteres. Al bolletí
de les 11 us explicàvem el tall de la
2 i la P2 a Soses, el Segrià
que encara es manté, i els que hi ha al sud del país
on a aquesta hora hi ha marxes lentes
a Mora la Nova, Mora d'Ebre i Garcia
que afecten la Nacional 420 i la C12.
Podem anar cap a Mora la Nova.
Jordi Barranca, quina és la situació ara mateix?
Bon dia a aquesta cinquantena de tractors
d'aquí de les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta
i també al P2 comencen a enfilar
la C12 des d'aquí de Mora a la Nova.
Posteriorment agafaran la Nacional 420
una via que tallaran a priori
entre la 1 i les 3.
José Antonio Parejas, un dels promotors
de Plataforma Pagès aquí a la Ribera d'Ebre.
Farem un tall que obrirem el tall cada 20 minuts
perquè la gent passi, no volem tocar-li els nassos
ni molestar la gent, ells no són els culpables,
ben al contrari, haurien de ser els nostres aliats
que faran això, tallar simplement la carretera
i anar obrint perquè vagin passant.
O sigui, ens volem fer que siguin visibles
però no molestar la gent.
Aquesta cinquantena de tractors
porta a mobilitzar-nos a ja des de les 9 del matí.
Jordi Barranca, Catalunya, Ràdio Mora la Nova.
Continuen en estat crític als dos ferits més greus
de l'accident d'ahir en una atracció
del Parc Temàtic Port Aventura World.
La resta de ferits ja els han donat d'alta.
Una de les passatgeres de l'atracció
ha explicat com van anar els fets
al matí de Catalunya Ràdio.
Tarragona, Manuel Sastre.
Bon dia.
Dels 14 afectats a la caiguda d'un arbre
a la muntanya russa Tomahawk
només queden ingressats els més greus
a l'Hospital de Vallvitge
i al Joan XXIII de Tarragona.
La Raquel, una de les ferides en l'accident
ha explicat com va viure la situació
des de la primera filera de l'atracció.
Un dels enginyers que va participar
en el disseny del Parc, Vicenç Bessas,
ha explicat que aquest accident
és força imprevisible
i que no es pot relacionar
amb la seguretat tècnica de l'atracció.
Manuel Sastre, Catalunya Ràdio Tarragona.
L'Audiència de Barcelona jutja avui
un entrenador de futbol sala del Vallès
ha acusat d'agradir sexualment
una de les noies que entrenava
quan era menor d'edat.
La Fiscalia li demana 14 anys a presó
i 16 de llibertat vigilada.
Barcelona, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia.
Segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia,
durant el 2017 es va guanyar
la confiança de la víctima.
La convidava a casa seva
i a passar estones d'oci amb la seva família
fins que l'any següent van acabar
enviant-se missatges de WhatsApp
de caràcter sexual.
A mitjans del 2018,
segons el relat de l'acusació pública,
l'home es va endur la noia
a una zona buscosa
i a dins del seu cotxe
van tenir relacions sexuals
amb penetració.
Maria Núria Rebella,
Catalunya Ràdio Barcelona.
El Departament de Salut
posa en marxa una campanya
per sensibilitzar les persones
que tenen el seu entorn
coneguts amb risc de suïcidir
i activar-los
perquè ho expliquin els especialistes.
Des de Salut es mostren molt amoïnats
per l'augment de casos
entre homes de més de 50 anys.
Barcelona, Mònica Mas.
Hola, bon dia.
Cada dia al 061 rep una mitjana
de 40-50 trucades relacionades
amb situacions de crisi suïcida,
22.000 durant tot l'any.
La campanya que presenta avui Salut
consisteix en unes rodones gegants
que s'enganxen al terra
de places concorregudes
de 90 municipis de Catalunya
i on es demana
que qui tingui a prop
algú amb ideació suïcida
truqui al 061.
Manel Balcells és el conseller de Salut.
Si hi ha alguna persona
amb alguna idea suïcida,
si aquesta campanya
que va adreçada al seu entorn
n'és conscient,
li allarga la mà.
I aquest allargar-li la mà
pot prevenir que caigui en el pou,
que és aquesta imatge del pou.
Això funciona.
A Catalunya l'any 2022
van morir 614 persones per suicidi.
Mònica Mas,
Catalunya Ràdio, Barcelona.
Esports, Montsemir.
L'Almeria Atlètic de Bilbao
completa avui la jornada 24
de Lliga de Primera.
L'empat del Barça i E3
contra el Granada
fa que els blaugranes
s'allunyin del Madrid,
líder amb 10 punts més,
i del Girona,
segon amb 5 punts més.
La Reial Societat
ha anunciat la renovació
del davanter Taque Cubo
fins al 2029.
Kelvin Quintum,
prosmarquista mundial de marató,
ha mort en un accident
de trànsit
a prop del Doret,
a Quènia,
quan el cotxe que conduïa
ha sortit de la carretera
i ha topat amb un arbre.
En el sinistre
també ha mort el seu entrenador
i una altra persona
ha resultat ferida.
El Mundial de Natació
avui a juguen
els quarts de final
de la competició femenina
de Waterpolo,
Espanya-Canadà,
Estats Units,
Austràlia,
Hongria,
Països Baixos
i Itàlia-Grècia.
I en bàsquet,
Albert Ventura
no seguirà el breu gan,
que ha decidit
no ompliar el contracte
del jugador català
que s'ha acabat
aquest cap de setmana.
Fins aquí,
les notícies.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats
que van visitar el...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant...
I n'estem pendents aquí,
a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia
t'expliquem
tot el que està passant.
Catalunya Migdia
amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
l'espai de reflexió
a la tertúlia.
Catalunya Migdia
l'informatiu central del dia
de Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
S'ha pensat acabant, Pepe,
perquè hem de fer l'última hora
i està aquí el Quim Morals
i companyia, el Quim.
Hola, bon dia.
Sí.
Hola, què tal, companys?
Llavors tu has anat a seguir
la final de la Super Bowl?
Sí, aquesta putíssima merda
del partit de fútbol americà
que té de dir
que és una autèntica maçona.
I, bueno,
el que t'explicava...
Llavors has baixat
a la gespa?
Sí, i també ha baixat
la cantant aquesta,
la Taylor Swift.
Sí, Taylor Swift.
La Taylor, què?
Swift.
Swift.
Swift, bueno, és igual.
Aquesta noia que Taylor
que té nom de senyor,
ja em diràs tu,
però, bueno,
avui dia mai se sap,
per tant...
My Taylor is rich.
My Taylor is rich.
Bueno, i llavors què?
Total.
Que ha baixat el césped
perquè el nòvio seu
juga al césped.
Sí, sí.
Sí, però ja ho sabem, tot això.
I què?
Bueno, jo he vist la Taylor
i ella m'ha vist a mi.
I m'ha fet així amb el dit
un gest com dient tu,
vine aquí i comem-me la boca, no?
Ah, això.
Jo li dic,
mi,
a Lluís Sirius,
i ella m'ha fet que sí amb el cap.
I clar,
jo anava a casa directe a Llu
i aleshores m'ha atropellat un tren
que resulta que era el seu nòvio
que estava darrere.
Clar, que estava just darrere
i no l'has vist, bueno.
Però, bueno,
una cosa important
és que, malgrat això,
avui l'en Blau
obre un titular
que diu
conegut director del Nacional
a punt de fer-li
un tach d'una Taylor Swift.
Molt bé, gràcies, Pepe,
per aquesta crònica.
Que vagi bé.
Ves tornant, ves tornant.
Gràcies, Pepe.
Doncs, bueno,
fins aquí la crònica
de primera mà
de Pepe Antic
que ens ha fet en directe
des de Los Angeles.
Mira, de fet,
ja acaba d'arribar.
Mira, el tenim aquí.
Què tal?
Estic un tumor ràpid.
Com esteu?
Estic ràpid.
És aquí per seguir
les protestes dels pagesos.
Correcte,
és que els Boeing 300
no aixequen ara,
que dona gust, eh?
Molt ràpid, molt ràpid.
És una cosa.
Ara pagesos,
tractors, bueno...
Què tal la nit a l'avió?
Bé?
Ha sigut ràpid, eh?
És, bueno,
tanques els ulls.
En sombra,
sí, ja estàs aquí.
Has vingut amb la Taylor Swift?
A l'Avió, sí.
Anàvem amb el nòvio, sí.
Doncs,
fins aquí va fotícies.
No sé si ets el vols deixar.
No,
jo em pensarà
que he d'anar a cobrir
una pagesia i no sé què.
Una pagesia, molt bé.
Coses més narcolanxes
i aquestes coses.
Ui, quin és un operat.
Un operat, sí, sí.
Però s'acaba la festa.
No, en Ricard no t'ha explotat.
És una cosa,
vinga,
avui amai.
I a part,
també t'has d'inventar
els titulars d'esports.
Què vols?
A veure, què vols?
En un moment, sisplau.
Que bona cosa,
ja en parlarem algun dia, Pepe.
No,
no,
em fa l'efecte
que us inventeu cosetes.
No pots tirar la pedra
i amagar el braç, eh?
Això és molt llenç.
Això no és fàcil.
Llavors, què faig?
Recullo la pedra...
Perdó,
em sona el mòbil.
T'ensenyo el braç.
Ai,
què passa?
Què és?
És res,
algú d'esports
que es queixa d'algun titular.
Una exclusiva d'esports.
Sí, sí.
Anem a l'última hora
del Matí de Catalunya Ràdio.
Vinga,
tot vostre.
Gràcies.
Al Matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Moranis.
Bon dia,
catalans,
catalanes i catalanis.
Això és l'última hora
amb el Matí de Catalunya Ràdio,
la Super Bowl radiofònica
dels vostres migdies
amb uns quarterbacks
de l'humor
com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Soc en Joe Montana.
L'Ai de Fita.
Bon dia,
Quim Morales.
Veia referent, eh?
Joe Montana, tu.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia,
Quim Morales.
En Jordi Ramoneda.
Super Bowl.
L'Aina Austrell,
l'Alba Castellbí,
el José González
a la producció.
Crec que m'han dit
Víctor Lorenz
i Manel Gil
al...
No, no, no.
Miquel Jario
i Manel Gil.
Ha fet una cara ja
de comencem malament
el dilluns.
No, no,
perquè no tinc boli
i no he pogut apuntar.
Saps?
Llavors m'ha passat això.
El control de soy
a l'Albert Joder
i qui us parla
en Quim Morales
dilluns 12 de febrer
a menys de 24 hores
per la gran celebració
del Dia Mundial de la Ràdio
que portarà els programes
de Catalunya Ràdio
per tots els confins del país.
Ai, que bé.
Quina il·lusió.
Sí, noi.
L'última hora es desplaça
fins a Girona
a casa d'en Jaume Felip,
col·leccionista de ràdios
que tindrà l'honor
de saber
de primera mà
que fa en Joel Díaz
amb els vostres impostos.
Tinc, molt bé.
Tinc, vostres impostos.
Tinc, iai, iai, iai, iai,
vostres impostos.
Què farà el Joel
amb els vostres impostos?
Catalans i catalanes,
avui amb els vostres impostos
aniré a comprar
els ingredients necessaris
per poder cuinar demà
a casa
del senyor dels transistors.
Home, el senyor Màndit.
Sí, sí, Màndit,
bueno, ho he parlat
amb el Xavi Pérez Esquerdo
que és una mica
el coordinador
d'aquesta sortideta.
Màndit que tindré
10 minuts
i que hauré de cuinar
en directe
i sota la tenta
mirada supervisadora
de la dona
del senyor dels transistors.
Ep, ostres.
O sigui, la senyora dels transistors.
No faréu marribes
amb 10 minuts?
És molt poca estona.
Què fem?
Llavors, us volia preguntar
sabent que la senyora transistors,
ella farà una truita de patates,
se m'ha dit,
sí, sí, sí.
Què us ve de gust?
Sempre o sense?
No ho sé.
Vale, l'hauríem de preguntar
a la senyora dels transistors.
El que volia preguntar-vos
és què us ve de gust de segon?
Perquè, clar, a mi em tocaria
fer el segon.
Ah, sí.
Ha de ser alguna cosa
que jo la pugui fer
en 10 minuts, m'hancim,
que agradi a tothom,
evidentment vull assegurar el tanto,
jo no vull quedar malament
amb aquest senyor dels transistors.
És que són de gustos bàsics.
No sé, unes hamburgueses.
Mira, pollastre rebussat,
en sé fer.
Sí.
Fregir croquetes congelades,
això ho s'ha fet la senyora de tothom.
Això jo oprimo.
Salsitxes ensebullades amb vi blanc,
això també ho faig bastant.
Ah, que fas també.
Hòstia, que bo.
A mi em feu un favor
si trieu el pollastre rebussat,
perquè és una cosa
que la domino moltíssim.
Tot i que la salsitxa...
Sí, eh?
A mi la salsitxa m'ha...
No, però pollastres agrada a tothom.
Pollastre rebussat, és el menú infantil.
La salsitxa, el vi,
ja pateixo per l'Aida.
L'Aida no li agradaria això.
A mi sí que m'agrada la salsitxa.
No m'agrada.
T'agrada la salsitxa, eh?
Sí, aquesta sí.
En fi.
Què et sembla?
Doncs em sembla molt bé.
El que passa que avui...
Doncs aniré a comprar els ingredients.
Aniré a comprar els ingredients.
O si ho podeu comprar allà, no?
Ah, comprar...
Està de proximitat.
Espera't un moment.
Avui no és el dia del noi dels encàrrecs?
Sí.
Per què no em deixeu per un dia
encarregar-me a mi mateix?
O sigui, jo soc qui encar...
O sigui, trucaré a aquest senyor,
al senyor dels transistors,
que ara no recordo com es diu.
Jaume Felip.
Jaume Felip, al senyor dels transistors.
I li encarregaré que em compri els ingredients
per fer el pollastre rebussat a casa seva.
I tant que us surt bé això.
Com et surti bé això.
Em sembla tan genial
que tu, la teva feina consisteixi en treure't feina.
És increïble, Joel.
Preni el dos.
Jo i Charlie Reixac som els mestres
de treballar, poc.
Jugar de mestre, eh?
Sí.
Molt bé.
Ara que deies Charlie Reixac
et van veure aquest dissabte a col·lapse amb ell.
Sí, sí.
Jo no em vaig veure.
Com que no et vas veure?
Jo no m'he vist.
Ah, doncs sí, jo sí.
Va estar molt bé.
Estava...
Sortia guapo jo, més o menys.
Estava guapíssim.
Bueno, també en comparació amb els altres dos
suposo que encara quedava jo més juvenil.
Semblaves més jove encara del que ets.
Sí, sí, és veritat, clar.
No, el Charlie Reixac realment és un tio espectacular.
Sí.
És un home que aplica el sentit comú més minimalista possible, no?
I el Canut, que és el Canut, i sempre serà el Canut.
El Canut, sentit comú, no tant.
No, no.
Ell es posa amb els braços creuats i comença a parlar mirant a l'infinit.
Sí, sí, sí.
És molt inquietant, eh?
Ell veu el final de l'infinit quan comença a parlar.
I una altra cosa, que espero que no s'ofengui el Lluís Canut,
és que té el cap molt gros.
Bé, molt gros.
Bé, però...
Però això normalment és síntoma d'intel·ligència, eh?
No, i de persona que fa molts anys que es dedica a la televisió.
Que és una cosa que hem defensat sempre.
O sigui, la gent que es dedica a la televisió amb èxit i des de fa molts anys...
Amb èxit.
Amb èxit.
Exit.
I a èxit.
Ah, va.
Té el cap gros.
Té el cap gros.
Ah, va, creix el cap, eh?
Bé, tu comença a mirar grans figures de la televisió.
Ricán Ostrell.
Ricán Ostrell.
Cap gros.
Cap gros.
Jesús Vázquez.
Cap gros.
Ramon Pallicer.
Cap gros.
Andreu Buenafuente.
Cap gros.
Xavier Gracet.
Cap gros.
Hòstia, és veritat, eh?
Sí, sí, no, no, que tenen el cap gros.
I les senyores també, eh?
Clar.
La Melero, l'altre dia la vam veure en persona.
Ui, sí.
Cada vegada té el cap més gros.
Té el cap molt gros, però per això és tan fotogènica.
És veritat, és veritat.
És el fer a la tele.
La tele ingreixa al cap, sobretot.
Bé, doncs ja tenim avui feina pel noi dels encàrrecs.
En Joel Díaz trucarà per fer-se un encàrrec a sí mateix
i demanar-li al senyor Jaume Felip, el propietari de la casa...
Jaume Felip.
...on farem el programa demà, que compri els ingredients
perquè li preparem el dinar.
Si us plau.
I avui presentem una nova oportunitat per guanyar un àpat
per dues persones al tastem restaurant
que es troba al carrer Provença 88 amb l'aida fita.
Si el voleu, haureu de participar i triomfar a la fita de la setmana.
Oh.
Ah.
Doncs ja sabeu que va ser carnaval.
Sí.
Van ser canes toltes.
Canes toltes.
Us vau disfressar vosaltres?
De mi canes trenc.
Bueno, clar, ens vam disfressar.
Jo amb això ja cobreixo tot l'any de disfresses.
Això és veritat, eh?
Però tu pregunta si ens vam disfressar ahir o abans d'ahir.
Sí, aquella setmana.
Si vau fer una miqueta de rua.
En Jordi sí, vaig veure que es va disfressar amb la família.
D'aquest pas disfressar de vaca, no?
Anaveu de vaca?
No, anava de vaca, Joel.
Com que no anàveu de vaca?
La meva senyora anava de Cruella de Vil i la meva filla i servidor era sent un dàlmatre.
Doncs escolta, jo pensava, dic, que monos.
En solidaritat amb la pagesia, amb el sector ramader.
Sí, sí, sí.
Doncs aquesta setmana vull buscar a l'oient amb la millor disfressa.
Disfressa.
Epa!
Una disfressa d'aquestes corrades, eh?
Que diguis, no, és que jo portava des de l'any passat, que ja sabia quina disfressa en faria,
que quan s'ho han treballat, que han fet aquí un paper maixer.
Sí, no, no, que hi ha hagut feina.
Paper maixer i una bossa d'escombraries.
Exacte.
Envieu-nos les vostres fotos i expliqueu-nos una mica de què anàveu,
perquè, bueno, si no s'entén ja és que potser la disfressa no era tan bona.
Aida, busquem originalitat?
O busquem, diguéssim...
Originalitat i corrazo.
Sí, perquè si la teva disfressa és original, però només es tracta de posar-se un bigoti,
doncs mira, no t'ho compro.
I el tema pirates i...
No, a veure, depèn del pirata.
A veure, clar, depèn del pirata.
Si la disfressa és allò que dius, ostres, sembla roba de veritat, el barret, així...
Depèn.
I vosaltres envieu-nos les vostres fotos al 667-37-27-29.
667-37-27-29 està limitat aquest any o pot ser un altre any?
Que dius, hòstia, me'n recordo l'any 90 tal, em vaig disfressar, increíble Hulk, molt guai.
Què fem? Què fem?
Resta punts o no?
Que ens enviïn les seves disfresses, després ja decidirem, depèn de lo bona que sigui.
Obrim una mica el ventall.
Si mai us heu disfressat d'una cosa espectacular i en teniu proves,
ens els envieu al 667-37-27-29
i la persona que s'hagi disfressat d'una forma més esclatant, menys espectacular...
I que ens ho expliquin una miqueta, a canvi, nota de veu també explicant una mica com la van fer, com la van pensar i aquestes coses.
Quant de temps us va a donar?
Sí, exacte.
Tot l'any, hi ha gent que avui està començant a fer les disfresses de l'any que ve, per la rua de l'any que ve.
Que si anirem de cazar fantasmes, que anirem de, no sé, de plats i gots, hi ha de tot, hi ha de tot.
Vaig veure una gent que anaven disfressats d'uno, de les...
Ah, mira, aquests em fan gràcia.
Sí, perquè era una bolsa d'escombraries i una carta enganxada.
Ah, ja està.
Una carta grossa, eh, per això.
La bolsa d'escombraries és el pilar bàsic de qualsevol carnassolta.
És el llenç en blanc per qualsevol disfressa.
6, 67, 37, 27, 29, la persona que demostri haver-se disfressat de la millor manera s'emportarà un apa per dues persones, sopar, menú degustació del xef, el tastem restaurant del carrer Provença, 88.
I ara saludem en Jordi Ramoneda, que té a punt també un còctel d'emocions per avui.
Avui ens anirà bé a l'hora de l'aperitiu fer un còctel d'emocions.
Avui un còctel que, de veritat, acordeu-vos el cinturó perquè descobrirem com un noi intenta recuperar la seva nòvia.
Ai, no.
Amb una cançó.
Ostres.
L'únic ho aconseguirà?
No.
No acostuma a sortir bé, això.
No.
Però avui, la meva admiració total cap a aquest noi...
Sí, sí.
Perquè passarem per totes les emocions.
O sigui, fins i tot ens inventarem emocions amb aquest noi.
Almenys digue'm que aquest noi no va anar al ment que és a comprar-se unes disfresses.
Mira, per anar a cantar.
Tant de bo ho hagués fet.
A l'hagi sortit millor la jugada, segurament.
Doncs a veure què ens passarà avui amb el còctel d'emocions.
A mi ja se m'està posant la pell de gallina.
No, no, perquè és tot el que em recorda i em suggereix.
Ho passarem ben malament.
La vergonya aliena és una emoció, també.
Sí, sí, sí.
Talment, és una vergonya, com una altra.
I ara connectem amb l'exterior de Catalunya Ràdio.
Crec que no s'ha dit gaire, però demà celebrem el Dia Mundial de la Ràdio.
I protagonitzarem una diàspora professional per repartir-nos per tot el territori, per tot el país, i fer els nostres programes des de les cases dels nostres estimats oients.
Xavier Pérez d'Esquerdo, suposo que estàs emocionat, no?
Ai, estic tan content, Quim, tan content.
A tu t'ha agradat molt aquestes coses.
Sí, sí, anar en ruta, viatjar, veure el territori, menjar producte de quilòmetre zero.
Ostres, m'encanta que m'expliquin les seves històries.
Però estic pensant en el menjar producte de quilòmetre, que és el de la nevera de la senyora Felip.
Sí, clar.
A mi m'ha recordat una mica el Pep Noguer, ara mateix.
Però producte de quilòmetre zero.
Pica-pipota.
Pica-pipota.
Farem capipota.
Escolta, si vols m'ho menjo tot jo, eh?
No, no, no.
No, no, que ja deia.
En Joel ja té feina per preparar la carn arreboçada.
Farem la carn arreboçada.
Com? Vinga, ja en parlarem després de com ho farem.
Però escolta, a veure, la farina de galeta que faràs servir és d'aquesta normal o aquesta que és cruixent?
No, no, Xavi, jo ho faig amb pa ratllat.
Ara, ara.
I és un pa ratllat que porta una mica de sal d'all i una mica de julivert picadet.
Oh, que m'encanta.
No ho faig amb panko, que ara hi ha molta gent que ho fa amb panko.
Ah, tu tens panko?
No, no, no, panko no.
Pa ratllat.
Que tot queda com un escamarlà d'aquest raó.
Això sí, li faig doble cap, eh, jo.
Bé.
O sigui, faig pollastre, pa ratllat, ou, pa ratllat.
No, perdó, faig pollastre, una mica de farina, ou i pa ratllat.
D'acord, molt bé.
Ui, és una farta, pobres.
Sí.
Bé, doncs escolta, tenim moltes ganes de tastar aquests filets arrebossats d'en Joel Díaz
i també de comentar on anirem a fer els programes de Catalunya Ràdio durant tot el dia de demà, Xavi.
Sí senyor, nosaltres ho sabem, eh, però i la gent del carrer?
Sí, ho sap, ho sap, ho sap on anirà el Ricard Ostrell, que anirà a l'hotel-botic Casa Cacao?
Com has dit?
Que sa cacao?
Ho has dit massa cacao?
Ricard Ostrell sa cacao?
Què has dit, Xavi?
S'a cacao.
Casa cacao.
Ah, casa cacao.
És del Jordi Roca.
Pensava que estaves dient una altra cosa, Xavi.
És que has dit en Ricard Ostrell que sa cacao.
Que sa cacao.
Que sa cacao.
No, sap, la gent del carrer sap que el que no surti d'aquí anirà a un pis d'estudiants de Barcelona?
Ho saben?
Allò farà?
Segurament no.
I l'informatiu de l'Òscar Fernández del migdia?
Saben que aniran a l'escola Badruna de Tona?
Eh?
Eh?
Ho saben?
No ho saben, eh?
I l'Elisenda Carot a la tarda?
Que saben que aniran a casa d'un oient del Macelles?
El Macelles?
Sembla que són els confins de Catalunya, literalment.
Per això, per això.
Anem per l'altre del territori.
Sí, i el Jordi Costa i la Sònia Gelmà, eh?
Que aniran a l'estadi de Montilivi.
A Montilivi.
Ah, i també a casa d'una seguidora que té un fill que vol ser periodista esportiu,
pobret meu.
Hòstia, és que es prepari.
Home, si li agrada molt, molt, molt, escolta'm.
Eh?
I què saben que el búnquer es farà des del Palau de la Generalitat, eh?
No des del Palau, des del búnquer del Palau.
Des del búnquer.
Per si mai hi ha una guerra nuclear, el president se'm agrarà allà, eh?
I es quedarà ell sol.
Tot Catalunya morta, però només hi haurà un president.
Amb l'estat major.
Amb l'estat major.
És un refugi que va encarregar Lluís Companys.
Molt bé, doncs escolta'm, tot això que preguntarem de seguida
amb el Xavier Verdesquerdo des de l'exterior de Catalunya Ràdio.
Fins ara, Xavi.
Fins ara, Quim Morales, eh?
Eh?
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Fins ara, Quim Morales.
Vuit minuts i arribem a dos quarts d'una del migdia.
Som els de l'última hora del matí de Catalunya Ràdio,
que ens apuntem a totes les festes agudes i per haver.
Demà, el Dia Mundial de la Ràdio.
Però és que tenim la nostra estimada Aida Fita,
especialista en esdeveniments de gran categoria,
i aquesta setmana no diríeu mai on posa la seva catifita vermella.
La catifita.
No sé si us heu assabentat,
però aquest cap de setmana es va celebrar la gala dels Goya.
Què em dius ara?
Per qui no ho conegui són els Gaudí, però a l'Espanyol.
Ara t'he entès.
Una mica seria això.
Jo no t'havia entès.
Però la gent s'està més quieta.
Sí, perquè el fan on s'ha de fer, que és en un auditori.
De Valladolid era, no?
Sí, era Valladolid.
I es veu que feia bastanta fred, però és que no ho dic, jo ho dic la maia.
Sí, sí, estoy flipando, eh?
O sea, también tengo un frío, hace un frío en Valladolid.
Mira que yo soy de Pamplona y estoy acostumbrada, pero madre mía.
Pero si yo te iba a decir no hace frío porque hay toda es ilusión y toda es magia.
Bueno, pero eso no abriga mucho, la verdad.
Pues claro que no, home, quan fa fred, fa fred.
Vull dir que en penguis aquí la moto.
Què deu ser, allò?
No, però allò, hi ha un microclima allà, eh?
És una mena de planúria,
que ja es veu que fa un clima molt continental.
Doncs qui no va faltar tampoc a la gala dels premis va ser, òbviament, Pedro Sánchez.
Home, home.
El qual no sé si va acabar d'entendre,
és que a vegades aquestes catifes vermelles, com que van tan ràpid, digues-ho.
No, és que a Pedro Sánchez és de traje.
Li queden molt bé els trajes.
I a tot arreu, on es pugui anar amb traje, ell hi va.
Ell no sap, eh, com els guia, però va amb esmoquin i va passejar-se per allà.
Anava amb esmoquin, amb llacet i això.
No ho sé com anava, però anava guapo.
Vaig a buscar-ho.
Ell busca, ell busca, ¿dónde se va con traje?
I ell es va apuntant a tot.
És que es veu que també va a comunions.
I funerals, de gent que no coneix.
Però pareix ell allà tan guapo.
No, i se n'hi va la cosa.
I ha vingut el president Sánchez.
Això sempre fa la il·lusió.
Clar, què passa?
Que van per les catifes i allà hi ha molta gent, hi ha molts periodistes,
tothom fa moltes preguntes i a vegades tu potser no acabes d'entendre.
Aquesta cosa que tenen els polítics de no em vull mullar, no em vull mullar,
però a vegades dius, bueno, però una cosa, crec que no acabes d'entendre la pregunta
o t'has passat de resposta estranya.
Presidente, ¿cuál ha sido l'última película que ha visto?
Bueno, pero muchas, no te puedo decir una.
Muchas.
No, no, no.
A veure, la última és l'última.
Sí, tots sabem.
És cronològic.
Clar, vull dir, muchas.
Com a muchas?
Muchas.
La última no són.
Ja et dic jo quina és l'última.
És un embustero.
És una guarra.
Dos rubies de pel o en peixó.
Emanuel Negra ha vist.
Com es dius ara?
Segur que és aquesta.
Sí.
Emanuel, ah, Emanuel, de la saga Emanuel.
Però aquesta és nova o és antiga?
Bueno, deu revisitar.
Van al fenomen.
Qui tampoc m'entendrà gaire la pregunta que li van fer, crec que va ser David Bisbal.
Ai, home.
Si era una película, dime el títol que tendria, esa película.
Ay, yo no sé, pero yo como soy un romántico titánic me he cambiado la vida.
Y no me da vergüenza, de verdad, sinceramente, a mí me encanta.
Lo quiero.
Lo quiero.
El que tenía de vergüenza es...
Aquest tio es el millor.
És maco, és maco perquè sí.
No ha entès la pregunta, ha començat a parlar i al final diu, lo quiero.
No mai, sí.
Però un moment, Aida, confirmes que ha dit que la pel·lícula de la seva vida seria titànic?
Que li va canviar la vida?
Clar, sí.
O sigui, li pregunten quin títol tindria la teva vida si fos una pel·li i ell ha dit, a mi, titànic.
A mi, titànic?
Ha dit titànic, sí, sí.
Un barco que s'enfonsa.
Ell té la sensació, segurament...
Com estàs?
Vinga, va, va, va.
Va, va, va, va, va, va.
Va, va, va, va, va, va, va.
No, una fotillo.
Una fotillo, una fotillo.
Doncs bé, ja sabeu que també als reporters sempre busquem una mica el clickbait, no?
El titular, l'anim a burxar una mica als convidats.
Sí, sí, sí.
Però clar, òbviament, vull dir, la gent no és tonta i sobretot els actors he de dir que són de la gent entrevistada que més costa treure'ls i coses perquè saben molt bé què poden dir que no poden dir.
La gente anónima, en cambio, burchas una mica
y te explican toda la su vida en versos.
Entonces, bien, estaven entrevistando
el Enzo Bokrinchik,
que es el noy de la Sociedad de la Nieve,
que fa de Roma.
Entonces, claro, obviamente,
él no mossegará la mano que le da de menjar.
Oye, nos han dicho por aquí que es un poco estricto,
Bayona, que es exigente.
Comprometido, creo que la palabra.
Otro eufemismo.
Comprometido, yo creo que te obliga
a ser exigente, sí o sí.
Eso es, no es un cabroncete, es comprometido.
Exacto.
Què queda a dir?
Comprometido, claro.
Aida, no sé si voldria retirar
aquesta expressió que has fet servir
per referir-te justament a aquesta pel·lícula
de la mà que li dona de menjar.
Home, home.
No sé si és l'expressió més adequada
per referir-te a aquesta pel·lícula.
Molt m'agrada, això.
Si vols retirar-ho, pots retirar-ho, eh?
Vols retirar-ho, perdoneu-me.
Gràcies.
Retira la mà perquè si no...
Clar, perquè si no...
Doncs bé.
Rigoberta Bandini va guanyar el Goya
a Millor que és Original
per Yo solo quiero amor,
que forma part de la banda sonora
de la pel·lícula Testo y Amando Locamente.
Sí.
Doncs, clar, sabeu la seva parella,
l'Esteban Navarro,
doncs ells estaven molt emocionats
i arriba un moment que van,
com a despès dels Goya,
van a una mena de catifa
que feia l'Inés Hernández
i, clar, estaven tan contents
que es van abraçar a l'Inés
i va passar això.
Ai, madre.
Pone, no te veig.
Ai, no, no.
Cambiando por otro, por favor.
Cambiando por otro.
Este me lo quedo yo.
Pero, Esteban...
Lo vamos a dejar aquí
para que no lo tire nadie, ¿vale?
De momento.
Esteban, está perfecto.
De momento, creo que es bueno.
M'alegro siempre de verte.
No es preocupeis.
Se'ls va caure el Goya al terra.
Què dius?
Ai, es va trencar?
No, es veu que es va trencar...
Es va trencar el terra.
El terra, perquè allò és que és un bloc de...
Allò, és macís, allò, sí.
Estava intactíssim.
Mira, Goya, cap gros.
Cap gros, també us ha dit això.
Després per la tele, a les gales.
Doncs, bé, com us deia,
l'Inés Hernández es va encarregada
de la catifa vermella.
Sí.
I, clar, ja sabeu que això,
a vegades tu estàs allà moltes hores,
passa molta gent,
i ja no saps qui és qui,
doncs li van dir,
mira, que allà ve la Maria León,
la Maria León, però...
Ai.
Bueno.
Hola, Maria, ¿cómo estás?
No sé su repre.
Ai, joder.
Ara llega.
Maria León, hombre, perfecto.
Coño, Maria, yo la he visto ahí.
Oye, que si quieres que tienes...
Chicos, mira, me da igual.
Mira, yo soy su repre,
pero oye, no me hacen entrevistas.
Llevo cinco horas aquí,
que estoy hasta el coño.
Ops.
Noia.
És que les gales són complicades.
Que sí, que sí, home,
però no sé, vull dir que és un dia a l'any,
bé que li deuen pagar per fer aquesta feina, no?
Bueno, clar, sí,
però ja sabeu que la Inés també és coneguda
per ser una mica així, com es diu...
Molt natural.
Molt natural, exacte.
I jo vull acabar amb un tall,
perquè em fa moltíssima il·lusió.
Va ser un moment molt emotiu a la gala dels Goya,
perquè la Sigourney Weaver,
no sé com es pronuncia,
va guanyar el Goya Internacional
i va voler fer una menció a un sector
que ha estat sempre molt repudiat,
que és el del doplatge.
Sí.
Per tant...
Però ara ja no, ara ja no.
Des que la Sigourney Weaver ha dit,
tothom diu...
És que el doplatge en aquest país...
És molt important.
El fem molt bé, el doplatge,
en català i en espanyol.
I va dir això...
Clar, ella aquí diu que en Bill Murray
li diu que el seu acting és molt millor doplat
i que hauria de pujar a l'escenari
i doncs Maria Luisa Solà,
que és l'actriu del doplatge
que l'ha doblat durant molts anys.
Clar que sí, visca doplatge!
Sí, sí, sí, claro.
Visca!
Per cert, avui l'hem tingut,
el matí de Catalunya Ràdio,
aquesta senyora.
Home, clar.
Entranyable.
Molt entranyable.
Ara l'he vist que també sortirà
al Plantabaixa,
el tot...
Bueno...
No, i ara tothom començarà a veure-ho tot doplat.
Clar, però si té una veu preciosa,
aquesta senyora.
M'agrada molt que la Sigourney Weaver
parla molt lent
i sembla un listening de classe d'anglès.
Sí, senyor.
Perquè et penses que és millor doblada, clar.
Ah, perquè ella parla així a les pel·lícules.
Ah, ah.
Sort que aquesta senyora...
Ella parla molt a poc a poc.
Perquè és un listening.
Ella està fent listening.
Tot el dia.
Doncs deixem el listening comprehension
aquí mateix a dos quarts d'una del migdia
i aquesta repassada a la gala dels Goya
a la Catífita Vermella.
Gràcies, eh, Aida.
A tu, Kim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Kim Morales.
Tu chiflo tienes olera.
I de festa en festa
passem dels Goya
al Dia Mundial de la Ràdio
que celebrarem demà
a Catalunya Ràdio
amb tots els programes
desplaçant-se
a cases dels oients
que ens han ofert
la seva hospitalitat
per fer la ràdio
ben a prop seu,
des de casa seva.
Això és el que pregunta avui
en Xavier Pere d'Esquerdo
fins a quin punt està
extès aquesta informació
i si la gent sap
que demà a Catalunya Ràdio
en passa una de grossa, Xavi.
Què tal?
Molt bé, i tu, Xavi?
Què tal, Xavi?
No, a tu no.
Es li preguntava
a la Martina i la Lilian.
Com esteu?
Molt bé.
Us agrada la ràdio?
Sí.
Sabeu que demà
és el Dia Mundial de la Ràdio, oi?
Sí.
Sí.
Bé, doncs ara jo us faré
una sèrie de preguntes
a veure si sabeu
on es farà
cadascun dels programes
de Catalunya Ràdio.
Us donaré opcions
per fer-ho fàcil, sí?
Ok.
No estiguis nerviosa, Martina.
Ok, ok.
Som-hi.
El matí de Catalunya Ràdio
creus que es farà
a l'hotel-botic Casa Cacau
del celler de Can Roca,
al claustre
de la Facultat de Comunicació
Universitat de Girona,
o des de dins
mateix de Ricard Ostrell?
Ostres!
Des de dins mateix.
Des de dins mateix de Ricard Ostrell?
M'encantaria,
però no!
És l'hotel-botic Casa Cacau.
Però com és això?
Aquesta senyora no ho ha entès bé.
No ho ha entès bé.
A veure,
l'última hora,
que és el programa
que estem ara mateix en directe.
Es farà a casa de l'Olleri...
Perdó.
A casa de l'Olleri en Jaume,
que té una col·lecció
de 2.500 ràdios
diferents èpoques,
al pati de la Fundació Dalí
o des del Coworking Oppenheimer?
Haimer, Haimer, Haimer.
Haimer, Haimer.
Al de Dalí.
A casa de Dalí?
A casa de Dalí.
No!
No!
És a casa d'Ali en Jaume.
A veure,
el que no surti d'aquí.
El programa que ve després es farà.
El que no surti.
El que no surti.
Es farà des d'aquí,
des d'allà,
o a un pis d'estudiants de Barcelona?
Ui!
Des d'aquí?
Des d'aquí?
No!
És des d'un pis d'estudiants!
No l'enxar-te'n ni una, eh?
Molt malament,
molt malament.
Ai, va, a veure,
següent.
L'informatiu,
Catalunya migdia.
Es farà des de la tarda,
es farà des de l'escola
Badruna de Tona,
o des de l'escola
Tona de...
Tona de...
La B.
La B sí!
L'escola Badruna de Tona.
Aviam,
la tarda de Catalunya Ràdio,
amb Elisenda Carot.
Es farà des de la piscina infinita
de la Pilar Rahola a Cadaqués,
des de la casa d'un oient al Macelles,
a la comarca del Segrià,
o des de Madrid,
perquè Madrid ens roba.
Hòstia, clar.
Des de la casa...
De...
No me'n recordo el nom.
No, és que no he dit cap nom.
És al Macelles,
és una població del Segrià.
Oh, és aquesta casa.
Ah, perdona,
he dit Rahola.
Des de la piscina?
Des de la piscina.
Des de la piscina de Pilar Rahola?
No!
No!
No, home, no!
És a casa d'un oient al Macelles,
a la comarca del Segrià.
Aviam,
el programa esportiu
de la Sònia Gelma
i el Jordi Costa,
el tot Costa,
es farà des de Montilivi,
des de les obres del Camp Nou,
o des d'un costa creuers.
Ah, bona.
Montilivi.
Montilivi?
Sí!
Correcte, Montilivi!
Fantàstic!
El búnquer,
el búnquer
amb el Jair Domínguez,
en Peyu i la Neus,
es farà des del refugi
en teiri del Palau de la Generalitat,
des de la Casa Milà,
o des del Círculo Equestre?
Eh,
Casa Milà.
Casa Milà,
sí?
Casa Milà.
No!
No!
Llàstima!
Quina pena!
Ho esteu perdent tot!
Aviam,
el Catalunya Nit,
informatiu.
A casa...
Sí,
el Catalunya Nit,
del Manuel Elías,
es farà a casa d'en Gerard Piqué,
a casa d'un oient
amb rastes dels ibers...
Rastes?
Rastres,
rastres.
Rastres.
Rastres,
són rastres dels ibers.
Rastres dels ibers.
És una rastra de fa molts anys, eh?
Hòstia!
Deus ser una pedra, ja, no?
Sí, sí,
aina,
apunta per divendres.
Els romans,
àrabs i aps del Templés,
o sigui,
a casa d'allà...
De...
De...
De...
Ja ho diràs,
ja ho diràs,
Xavi.
Sí.
O a casa de la Shakira.
La...
No sé.
A casa d'en Gerard Piqué?
De Gerard Piqué?
Doncs no!
A casa d'un oient
amb rastres dels ibers romans,
àrabs i Templés.
Pot ser que aquesta gent
estiguin responent una mica
al tum-tum,
que és bastant probable.
pot ser, pot ser.
Va, no us poseu nervioses, eh?
Què us queda, Xavi?
Una mica de tranquil·litat.
Ens queda a les dones i els dies,
d'acord?
De la Montse Virgili,
es farà a l'Aroa, a Mallorca,
des d'una casa de Bertinos Borne,
o al restaurant Polleria Fontana.
Al restaurant.
Al restaurant Polleria Fontana?
Sí.
No, no, no, no.
Però aquesta noia, no.
No, no, no.
Aquesta noia, no pensa.
No, no, no, no.
Escolta la pregunta bé, eh?
És agafar els exàmens tipus test
a la babelada.
Sí, és babelada total.
Però seria divertit, eh?
A les dones i els dies
des d'una polleria.
No, home, clar,
si us dono la xuleta,
no funciona.
L'últim programa,
Xella Solà.
La nit dels Ignorants 3.0
es farà des del Museu d'Història de Catalunya,
des de la casa d'Iba i Llanos,
o des del monestir de Montserrat.
La Ceres de Monestir de Montserrat.
Estàs segura?
No vols canviar?
Jo canviaria, eh?
Xavi, per favor.
Xavi, una cancerta.
Montserrat, sí?
Doncs sí, Montserrat!
Molt bé!
Fins i tot convidaran 10 persones
per dormir allà,
a l'hostetgeria, imagina't.
Bueno, doncs us convido demà
a celebrar el Dia Mundial de la Ràdio
amb Catalunya Ràdio.
Molt bé.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
I gràcies a aquestes noies
per les idees que ens han donat
de cara a l'any vinent,
a anar a fer els programes
a la Polleria Fontana.
De veritat que em faria
moltíssima il·lusió.
Bon restaurant, eh?
Carrer Sant Lluís.
Per això...
Carrer Sant Lluís.
I aquí a Escalfureta.
Bueno, ja està.
Passen 6 minuts de 2,
quart d'una del migdia.
Xavi, gràcies.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
La millor pel·lícula,
Los que quedan,
Los asesinos de la luna,
Maestro,
Oppenheimer,
Jaime,
Jaime,
Jaime,
Jaime,
Jaime,
Jaime,
Jaime,
Jaime,
Jaime,
Jaime.
Jaime, eh?
Open Jaime.
Sí, sí,
estem en directe.
Truquem,
truquem,
perquè és el moment de trucar,
és el moment de fer gestions telefòniques
amb en Joel Díaz,
el noi dels encàrrecs.
Però no sortia publicitat
en el guió, ara?
No, després.
És veritat.
Després de la teva secció.
Tenim tota la raó.
T'ha saltat una pàgina, Joel.
Aquí posa
Quim Acomiada Joel.
Aquí posa
Quim Acomiada Joel.
Ah, on li ho he dit?
No, no, no,
perquè s'ha saltat una pàgina.
Per un cop que ho ha fet bé, Quim.
Però és el mateix,
ara que m'hi fixo.
Hem de posar-te a la sintonia
del noi dels encàrrecs.
Vinga, va, som-hi.
Extra, extra!
Aviam, aviam,
com he introduït
al principi del programa,
avui faré una cosa
una mica patillera,
però espero que em permeteu...
No, a mi sembla bé.
Em permeteu.
Et sembla bé.
I tant, només faltaria
portar-te dues temporades
fent encàrrecs pels oients,
un dia que el fas per tu mateix...
Bueno, per mi mateix,
i per nosaltres.
I per nosaltres.
A fi i efecte de tenir el dinar,
diguéssim,
amb els ingredients més frescos possibles,
he pensat que li puc encarregar
en un senyor
que no sé si l'estem trucant,
l'estem trucant ja.
Sí, em diuen que sí.
Diuen que sí.
Estem trucant
al senyor dels transistors, eh?
Molt bé.
Jaume Felip.
Senyor Felip.
Ai, què deu estar
amb els transistors?
Jaume!
Ah, he pensat que...
He dit una veu.
Tranquil.
No, no, és que encara no sona.
No sona, això.
No, no faré ni...
Ara, ara, ara.
Ara.
The lord of the transistors.
Jaume.
Jaume.
Sí.
Hola, Jaume.
Hola.
Què tal?
Mira, et truco de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio,
demà vindrem a casa teva,
ja ho saps.
Sí, sí, sí.
Estàs a casa, ara?
Sí.
No estàs, diguéssim,
allà on tens els transistors, eh?
Estàs al teu domicili.
A la batcova.
Sí, a comissari.
A domicili, sí.
Escolta'm, Jaume, aviam,
t'anava a proposar una cosa.
Vam quedar que la teva dona
faria una truita de patates.
Amb ceba.
Amb ceba.
Amb ceba, perfecte.
Mira, el Jordi ja ho volia saber.
Jordi, ja ho saps.
Perfecte, estic molt més tranquil.
Molt bé.
Llavors, jo he pensat,
dic, calla,
dic, tingues un detall amb aquesta gent,
jo faré el segon plat.
D'acord?
Jaume?
Jaume?
Jaume.
Hem perdut en Jaume.
Espera, que...
Igual se li ha...
Igual...
Igual ha vist un transistor.
I ha de tot.
És un senyor que si veu un transistor
ho deixa tot.
Jaume, que estàs aquí?
És que potser és un senyor molt escuet
i ha dit, amb ceba,
i fins aquí la comunicació.
Potser se n'ha acabat les piles,
fent la broma amb els transistors.
O que ha mutejat amb la galta,
que això també passa amb la gent
que a la galta toca...
A partir de 50 anys?
O sigui, necessito parlar amb aquest senyor.
Per això, per això,
perquè em vagi a buscar el torrem i torrem.
Necessito contra cuixes,
torrem a trucar.
Desossades.
Ai, què deu haver passat?
Jaume.
Jaume?
Jaume.
Jaume, Jaume.
Jaime, Jaime.
Open Jaume.
O potser el senyor Open Jaume.
El que sap que està sortint per la ràdio
ha començat a encendre
les 2.500 ràdios que té.
Això ho podríem provar demà,
d'encendre totes les ràdios que té.
Ui, seria com un riurelló de...
Calla, no, no, no, no, no, no.
No, sí, s'acoblaria.
Què passa amb el senyor Open Jaume?
No ho entenc.
Que està molt bé de ràdios,
però malament de telèfonos.
Bueno, no sé què fer.
No, home, però és que aquest senyor
m'ha d'escoltar.
Oh, però deu estar sentint, no,
per la ràdio.
Home, serà que no té ràdios,
però escoltar-te.
Ah, bueno, que a veure.
Jo compto, senyor Jaume,
que m'estàs sentint.
Sí.
Jaume!
Què havies fet?
Què ha passat?
No ho sé.
Vols dir què passa amb el rebut?
El telèfon no es talla, això.
No, home, jo, escolta,
si Catalunya Ràdio no paga el rebut el telèfon
anem malament.
Home.
Aviam, Jaume,
et volia plantejar una qüestió.
Jo, com t'he comentat abans,
vindré a fer pollastre arrebussat.
D'acord?
No t'agrada.
Ui, ui, ui.
Sí, sí, sí.
El fa especial, eh?
No és allò típic arrebussat.
No, no, no, no.
Em surt cruixent, cruixent.
Llavors, et volia preguntar
si et podria encarregar
que m'anessis a comprar...
Després em passes el tiquet i t'ho pago jo, eh?
Sí.
Si m'anessis a comprar quatre coses
que necessito per fer el meu pollastre arrebussat.
Ja.
Bé, sí, sí, sí.
Si em pots dir que no, també,
i enviar-me a pastar fang,
però sense cap mena de problema, Jaume.
Però si em dius que sí,
t'hi has de comprometre, eh?
És igual.
Sí.
Mira, jo et dic el que necessito
i després ja acabarem de parlar-ho.
Jo necessitaria...
Aviam, quantes persones són...
Nosaltres pugem sis.
Sí.
Més tècnics, més...
Ai, mare de Déu.
Déu.
Bueno, però és que anem
a un quilo i mig de pollastre, pràcticament, no?
Tant, dos, tant.
Bueno, entre quilo i quilo i mig
de contracuixes de pollastre, si pogués ser.
Ben netes.
Desossades.
Això.
Perquè és molt més tendra, aquella part de pollastre.
Llavors necessitaria pa rallat o farina de galeta,
com li diu el Xavier Pérez Esquerdo,
i res, mitges d'un gen d'ous.
Mitges d'un gen d'ous.
Vull ben.
Ho està apuntat, eh?
Jo com ho veus.
Jaume, sé que no t'està fent ni gràcia aquest encàrrec, eh?
Però gens de gràcia.
Però jo he pensat,
és que ens faran malbé els ous,
entre que venim, no venim.
Si trobem els tractors allà a Figueres.
Què m'heu?
Jo cervesa.
Sí, sí.
Una mica de cervesa, no?
Cervesa i aigua, eh?
Crec que ja està.
Som gent sana.
No, és per saber-ho, perquè...
I si no, ho vull de l'apornar.
Això sempre de Déu.
Vaya borrachera que agafarem, Jaume.
Ja veuràs.
Va bé.
És broma, és broma.
Jaume, doncs això, eh?
Si pot ser contracuixa, millor?
Sí.
Mitja dotzena d'ous i pa rallat, d'acord?
Per el julivert i tot això que poses.
Ah, bueno, si trobes un pa rallat que porta una mica d'all sec, picadet,
i una mica de julivert sec, picadet, ja ho feies tu.
Ja està preparat, això.
Bueno, Jaume, ja parlarem després.
Sí, ja ho arreglarem.
Sí, sí, va, va.
Jaume, ens veiem demà, tenim moltes ganes de venir a Girona
i de veure les teves ràdios, eh, també.
Molt bé.
Fins demà.
Va.
Adéu, Jaume.
Adéu, Jaume, adéu.
Adéu, adéu.
Ja s'ho està repensant.
Sí, això t'anava a dir.
Jo crec que ja ens ha agafat mania abans de conèixer-nos.
Sí, a mi em passa moltes vegades que convido gent a casa
i després, al mateix dia, dic, per què els he convidat?
Se'm va acudir a mi convidant aquesta colla de...
Però això no m'has convidat mai a casa teva.
Exacte.
Perquè et fa por tenir aquest sentiment en mi.
Sí, senyor.
Queden 3 minuts per 3, quarts d'una del migdia, encàrrec fet.
Demà tindrem dinar per tot l'equip de l'última hora
i part del matí de Catalunya Ràdio i pels veïns, fins i tot,
depèn si s'apunten, ja veurem què passa.
Que m'han dit que la casa l'estan preparant com si fos un dia de Nadal.
Ah, que maco.
Saps allò d'enretirar les cadires,
que hi hagi espai per tothom,
que tinguis una terrassa per sortir a fumar, Joel.
Ah, moltes gràcies.
Molt bé.
Ho tenen tot pensat a Can Felip, eh?
Anem amb Felicitat.
I quan tornem, en Jordi Ramonet ens ha de portar un còctel d'emocions.
Avui, amb una persona que intenta recuperar la parella perduda.
A veure què passa.
Jo ja estic patint.
Patiràs.
Al matí de Catalunya Ràdio,
arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Que el Barça visca a Catalunya, eh?
Sempre, sempre, sempre.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Dimarts, 13 de febrer,
celebrem el Dia Mundial de la Ràdio a casa teva.
Hola!
Al matí de Catalunya Ràdio i l'última hora.
Giron.
Oh!
Giron!
Que no surti d'aquí.
Un pis d'estudiants.
Què millor que celebrar el Dia Mundial de la Ràdio al vostre costat.
Catalunya Migdia, una escola de tona.
Els vostres alumnes fan ràdio.
Fan ràdio a diferents vells.
La tarda de Catalunya Ràdio, al Macelles.
I venim amb ganes, eh?
Estarà tot preparat.
Les portes estan obertes per patro.
Tot costa.
Giron.
Meravellós.
Tindreu xitxa, eh?
El búnker canvia de búnker.
És el búnker més potent de tots,
perquè és el búnker de la Generalitat.
Catalunya Nit, la fatarella.
No soc cadernera, però farem el mussol.
Les dones i els dies, Mallorca.
M'encantaria tenir-vos i que nostre,
perquè heu estat essencials en el meu renèixer com a dona.
La nit dels ignorants, Montserrat.
Encantats que pugueu venir a la nit dels ignorants
des d'aquesta muntanya.
En el Dia Mundial de la Ràdio...
Visca la ràdio.
A Catalunya Ràdio, venim a casa teva.
Venim amb tu.
I us celebrem amb el suport D.A.E. Business School,
Abacus i Sallés Mazet.
Amb la samarreta i l'ampolla d'Euphòria Street Dance,
seràs un més de l'equip d'Euphòrics.
En exclusiva a la botiga 3CAT.
Arriban les rebaixes de la llar del Corte Inglés.
Fins al 50% de descompte en una selecció de matalassos
de les millors marques del 12 al 29 de febrer del 2024.
Finançament fàcil fins a 12 mesos.
Finançament ofert per finançar el Corte Inglés
i subjecte a la seva aprovació.
Consulten les condicions al cortinglés.es.
a la botiga Web i App, al Corte Inglés.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Per què passa?
Pots en l'internet.
Ah, i tu també.
Oh, te quiero, te quiero.
Passen dos minuts de tres quarts d'una del migdia.
Avui l'amor és protagonista d'un espai
que és sociologia pura dels sentiments.
És el còctel d'emocions d'en Jordi Ramoneda.
Còctel d'emocions.
Sacseja el bé.
Còctel d'emocions.
Ai, cordeu-vos el cinturó que venen corbes.
Com us he promès, analitzarem un vídeo d'un noi mexicà
que intenta recuperar la seva nòvia.
Bé, bé, no sabem què ha passat.
No sabem si ho ha deixat ella, si ho ha deixat ell,
si l'ha enganxat amb un altre. Això no ho sabem.
Vam parlar divendres d'això.
O sigui, aguanteu-vos, aguanteu-vos.
Tot allò que us surt els primers dies que us han deixat,
no ho feu.
No ho feu, no ho feu.
Aneu-vos a casa, aneu-vos a viatge, però no feu coses rares.
El resum és, hi havia una parella i ara ja no hi és.
Aquest noi es planta davant de casa de la noia.
Amb un parell amics.
És mexicà.
Amb exic, ja sabeu que hi ha molta cultura,
especialment sobre estoquim, del mariachi,
d'anar a cantar a casa la noia.
Amb aquella guitarra tan gran que es contracten a les festes.
Tu fas una festa a casa i contactes uns mariachis,
venen allà amb una marimba i tal com cosa.
A mi sempre va fer gràcia això de la guitarra,
perquè jo pensava que era com una mica de la perspectiva,
la de la guitarra grossa darrere i el de la guitarra petita davant.
I queda ajustat.
És molt gran, la guitarra.
És un guitarrot.
Comencem amb aquest noi que es planta davant de casa la noia.
Amb un parell d'amics, els amics són personatges importants,
un altaveu i un cor ple d'esperança.
Bé, a veure, aviam, què està passant?
Estem davant la portada de casa amb els dos amics i el noi,
que hi ha l'altaveu.
I un altaveu bluetooth.
Un altaveu bluetooth d'aquests.
Els amics donen ànims.
Vinga, vamos, vamos.
Per tant, el que vull remarcar és, no és un noi que estigui sol.
No.
Té una xarxa, té una xarxa de missatges.
Sí, sí, sí.
Vull dir que quan tu estàs en la merda,
els teus amics són els que et permeten,
o haurien de permetre, no caure més a l'anà.
A l'anà, a l'anà, a l'anà.
Per tant, entenem que aquest noi, si està fent això,
els amics han vist que això sortirà bé.
Que té possibilitats.
No?
Fins i tot, a vegades, és una mena de gent doble
perquè sap que la noia està pendent d'això.
Fes-ho, fes-ho, fes-ho.
Si tu hi vas, ja veuràs que t'estaràs parant amb els braços oberts.
Ai, mare de Déu.
Va, que ja hem pres el play de la cançó.
I ara, atenció, perquè estem a punt de veure una cosa
que mostra el nivell emotiu on som.
Hi ha tanta emoció que se l'ha inundat el coll.
Per tant, s'haurà d'escurar la gola, però no és moc, és emoció.
Ai, ai.
Sí, sí, sí, sí.
Les llàgrimes cap a dins.
Les llàgrimes cap a dins.
I també sentirem que un dels dos amics,
això és una cosa que et passa a tu, Joel, amb l'Aida, que t'ho fa,
l'ajuda a donar-li el to.
Perquè està tan emocionat que potser no entra a l'agafa.
Sí, sí.
Això és l'emoció.
I ara comencem a cantar.
Molt bé.
Ei, que maca que és aquesta cançó.
Molt, molt, molt maca.
És un bolero, no?
Con estas tetillas que te caracterizan.
No, sencillez.
No, sencillez, quim, sencillez.
Mientras tetillas que te caracterizan, no.
És una cançó romàntica.
Segurament era la cançó de la parella.
Sí.
Per tant, és que és perfecta.
La cançó amb la que es van conèixer.
Es van conèixer, potser primer petó.
Sí.
Bueno, en fi.
Estan tocando nuestra canción.
Estan tocando nuestra canción.
Jo crec que està anant tot com una seda.
Molt bé.
No?
Jo crec que sí, sí.
Vull dir...
Estic emocionant-me, però per bé.
No hi ha res que ens faci sospitar que això ha d'anar malament.
Per què ha d'anar malament?
Tu m'estàs fent sospitar que anirà malament, Jordi.
I ara és quan comença el partit, perquè veient el percal, la nòvia, o més ben dit ex-nòvia,
perquè si estàs fent això és ex...
Sí.
La pots recuperar.
Surt de casa.
Sí.
Ella surt de casa.
Per tant, no hi ha un gòsting aquí.
Està funcionant.
Ho tenim, ho tenim.
Clar que aquí és el moment on ell ha d'aprendre l'accelerador.
Ja tenim la noia davant.
Adonar-ho tot, que és el que has vingut, company.
Veureu que ell, clar, què passa?
Ell flaqueja.
És com el Barça quan va sortir.
És normal.
Saps la Guardiola que els va fer un vídeo als jugadors davant al final del Barça,
que van sortir tan emocionats que hi havia 10 minuts que no...
Amb imatges de Gladia i tot.
Amb imatges de Gladia i tot.
Doncs estem en aquest moment, que ella està cantant bé, surt la noia.
Veureu, sentireu, que li flaqueja la veu un moment.
Normal, de l'emoció, justament en aquest moment.
Però ràpidament ho encarrila bé.
Vinga.
Això és la noia.
Aquí flaqueja.
Tu haces que la vida tenga mal sentida.
Haces que la vida quiera estar contigo.
Tu eres como el agua, que era que me bebe.
Tu eres como el agua, li diuen.
Bé, heu vist, no?, tot això.
Ha remuntat, ha remuntat.
Ha remuntat.
Molt bé, molt bé.
Però també és important que el tio hagi flaquejat, perquè això demostra on som,
que és en un moment important de la vida.
A més, tenim la senyora, ja la tenim fora de casa.
La tenim a metos.
A metos.
Entomant la serenata.
Sí.
És que ha d'obrir la porta.
Només ha d'obrir la porta.
Vinga.
Però, amics, passa una cosa.
Què?
Què passa?
Surt una altra persona.
No.
Al pati de casa.
Un home que s'abraça molt a la nòvia i no és família.
No és el pare, per exemple.
Cabrón, per part d'un amic, i que veurem com el nostre protagonista s'enfonsa,
però mai deixa de cantar.
Cabrón.
Te quiero porque quiero que me quieras, porque como tú no hay nadie más.
Ai, com es va trencant, eh?
No.
Pobre Déu, pobret Déu.
No, però una cosa, és com el diango, eh?
Sí.
Que no deixa mai de cantar.
Fins ara, caient d'un sofà.
Caient d'un sofà, emocionalment, és filosofia diango.
I atenció, el moment que ve ara, s'ha confirmat que la noia té un nou nòvio.
Que no pare la música.
S'ha confirmat que no està servint de res aquesta cançó, però aquí és que diango,
diango.
És el diango de diaguisme.
De diaguisme.
I atenció, passarem de la tricesa, la resignació i la ràbia, però és que mai es deixa de cantar.
Ai, pobre.
Tranquilo.
Tranquilo.
Tranquilo, tranquilo.
Tranquilo.
No, no, no, no.
I cuestionem, fios.
Madre, ostres.
Però...
És allò que ja per inèrcia vas fent i no pares, perquè dius, ja que hem començat...
Sí, doncs para, no?
Els amics no estan responent.
Li diuen, tranquilo.
Sí.
Els ara mateixos estan passant una vergonya.
No, el pitjor de tot, o el millor de tot, és que els amics ho estan gravant en vídeo.
Sí, clar.
Cosa que agraïm des d'aquest programa, perquè estem fent una secció.
I no paren de gravar, que això és de mala llet, també.
I no paren de gravar, i ell no para de cantar, perquè ell ha vingut a cantar una cançó
i la cantarà fins al final.
I acaba a dalt de tot.
M'ha encantat aquest final, perquè treu tota la ràbia.
Ha passat totes les fases del dol amb una cançó, tu.
Ella és mi razón de ser, li diu al final.
Ja està, però ja no ho és.
Així sona un cor trencat, és el que ens ha portat avui en Jordi Ramoneda al còctel d'emocions.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quimorales.
6 minuts i l'una del migdia.
Molt contents perquè avui tornem a tenir a Caprabo entre nosaltres.
Senyores i senyors, torna el concurs de l'última hora.
Podeu guanyar un bal de 30 euros per gastar als supermercats Caprabo.
Si marqueu ràpidament el 93-201-7474.
93-201-7474.
I com que demà és el Dia Mundial de la Ràdio, heu de tenir una ràdio engegada.
Ah, molt bé.
I ho sentim.
Allò tan divertit que s'acopla tot.
Ai, m'encanta.
Busquem, busquem l'acoplament.
Busquem l'acoplament.
Si és Catalunya Ràdio, millor, no?
Que soni Catalunya Ràdio a la vostra ràdio mentre truqueu al 93-201-7474
i us emporteu aquest bal de 30 euros per gastar als supermercats Caprabo.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Morales.
Josep, no seràs tu la persona que fa una estona ha trucat per explicar això mateix que estàs dient?
No, no, no, no, bueno, sí.
Sí, sí, sí.
I te la millorem.
100% garantit.
VendermiCotxe.es
Som al carrer Rocafort 78, prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Has tingut mai la sensació que deixes de ser protagonista de la teva pròpia història?
És hora de recuperar el control.
Aprofita que tornen els 10 dies Kia del 8 al 19 de febrer
i crea la teva pròpia història.
Visita'ns a la xarxa Kia de la província de Barcelona.
Kia. Movement that inspires.
Descobreix la bellesa de les illes gregues al nord d'Europa amb MST Cruceros.
Vuit dies amb tot inclòs i vols des de Barcelona.
O visita la Mediterrània amb embarcament a la ciutat a partir de 823 euros per persona.
Reserva a MST Cruceros.es o a la teva agència de viatges.
MST Cruceros. Un viatge cap a la bellesa.
L'última hora. Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Capravo us ofereix el concurs de l'última hora.
I que contents de tornar a tenir el Capravo amb nosaltres
i un val de 30 euros per gastar als seus supermercats
que serà avui per un oient que ha de fer un petit homenatge a la ràdio
i mentre ens truca a la ràdio, escoltar a la ràdio.
Saps? Una mica de... Moltes capes.
Meta ràdio.
Aquesta persona es diu... Com es diu? A veure.
En Lluís, bon dia, Lluís.
Bon dia.
Des d'on truques, Lluís?
Des de la Vallòria.
Molt bé.
La baronia de la Vallòria.
Carai!
Se la van prendre a Sant Saloni.
Què dius ara?
Però hi ha panys, això, sí.
Sí, home, sí. Però sou de Sant Saloni o no?
Bueno...
Jo soc de Caldes de Montbuí, però visc a la Vallòria ara.
Ah, perfecte.
Doncs ara que et tenim situat, tens una ràdio a la vora?
Sí.
Per fer-la sonar?
Pots pujar el volum un momentet?
A més me la veus regalada a Catalunya Ràdio.
Ah, mira que bé! Quina sort!
Uita, uita, a veure com sona, a veure com sona.
Mira, mira.
Hola!
Hola!
Mira, que tremen un bucle espaciotemporal, eh?
Catalunya Ràdio.
Puja, puja a la ràdio.
Puja-la, puja-la, sense...
Hola!
Molt bé, ens agrada molt.
Dico.
Perfecte.
Oe, oe, és el millor homenatge que podíem fer-li a la ràdio amb en Lluís,
que s'emporta els 30 euros per gastar el Capramo.
Gràcies, Maís!
Puis, puis, puis, puis.
Ostres!
Que bé!
És passió, és color, és vida, és humor, és amor, és dolç, és salat, és inimitable,
és ella, és avui, és demà, és ara, és ja, és propera, és amable, és canyera,
és social, és incomparable, és singular, és plural, és veritat, és realitat, és ficció,
és fresca, és directa, és la tarda i la tarda és única.
Ah, exacte.
De dilluns a divendres de 3 a 7, la tarda de Catalunya Ràdio, amb Elisenda Carot.
Ai, sí, està bé la tarda de Catalunya Ràdio, eh?
Catalunya Ràdio.
El paraíso tiene más de con quien que de donde.
Soy Sarabúo, poeta.
Aquest 14 de febrer volem desitjar-te Feliç Dia de Sant Valentí.
El Corte Inglés, a la botiga Web i App.
Amb el llibre Tito Excursió al fons del mar,
descobriràs un munt d'animals marins.
Oh, és un dofín.
Troba-la a la botiga 3CAT i als punts habituals.
Catalunya Ràdio.
I fins aquí les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
Demà ens trobem a Girona, Dia Mundial de la Ràdio.
Tots els programes escampats per tot el territori,
gaudint de la gran festa d'aquest mitjà de comunicació meravellós.
O sigui que, Ricard, ho deixem aquí demà a les 12 des de Girona.
Ho tornem a deixar tot per l'última hora.
Fins aquí, doncs, al matí de Catalunya Ràdio.
Gràcies, Quim.
Ho deixem aquí nosaltres i tornarem demà a les 6 del matí,
com sempre puntuals, després dels senyals horaris,
a la Ràdio Nacional de Catalunya.
Adéu-siau.
Fins aquí el Girona.
Fins aquí el Girona.
Fins aquí el Girona.