¡Oh!
Enamorats de la programación del Día Mundial de las Rádios, informa Joan Bota.
En un día en que también son protagonistas los pagesos,
con nuevas movilizaciones, también los ramaders,
el sector ha aportado las protestas a la Nacional 2 y a la P7,
que está detallada a puntós a l'Alt Empordà
i també infraestructures d'entrada i sortida d'aliments, com Mercabarna.
Allà tallen dos dels tres accessos
i també al Port de Tarragona hi ha centenars de tractors
que bloquegen del tot l'accés i paralitzen l'activitat.
Els més perjudicats seran les empreses de pinsos i serialistes
que cada dia fan circular uns 900 camions.
Al Port de Tarragona hi tenim la unitat mòbil,
amb en Xavier Espel i el Manel Sastre.
Manel, bon dia.
Hola, bon dia.
Si no paren d'arribar tractors, ja els estan instal·lant al llarg de l'A27.
Durant molts quilòmetres estan ja aturats des de molt lluny
fins aquí a les portes d'accés de l'A27 del Port de Tarragona,
que està totalment paralitzat des de poc després de les 10 del matí.
Han arribat les columnes de les Terres de l'Ebre,
de l'Alt Camp, del Baix Camp, també de la zona del Baix Penedès.
Entre 400 i 500 tractors esperaven els Mossos d'Esquadra.
Ens comentaven que tenen un fort dispositiu aquí a les portes d'accés de l'A27
perquè no entrin els manifestants a l'interior del recinte portuari.
La intenció és quedar-s'hi tot el dia i també la nit.
Aquesta és la intenció, perquè això ho decidiran en una assemblea
que tenen previst fer d'aquí a un moment just aquí
els accessos del port de Tarragona.
Des de la unitat mòbil, Xavier Espel, Manel Sastre, per Catalunya Ràdio.
Més notícies, Eva Pineda.
Les mobilitzacions pageses de les darreres setmanes
han posat de manifest el creixent malestar dels productors de base
amb les organitzacions agràries tradicionals,
sobretot a les comarques de Lleida,
on avui el suport a les protestes convocades pel sindicat Unió de Pagesos
ha estat molt escàs.
Lleida, Estela Bussoms.
Bon dia. Els pagesos de Lleida han estat molt actius a les protestes
que han sorgit des de la plataforma o grups locals
que s'han organitzat al marge dels sindicats.
Ahir van tallar carreteres i demà hi volen tornar,
però avui no s'han volgut sumar a la convocatòria d'Unió de Pagesos.
Joan Villet és un dels promotors de les mobilitzacions al Carràs al Segrià.
I no ens sentim molt identificats,
perquè és que directament no ens hem defensat mai.
El coordinador d'Unió de Pagesos al Segrià, Néstor Serra, reconeix errors.
Per demanar disculpes als nostres afiliats,
que no hem estat a la seva altura.
No hem estat. El moment que ens demanàvem que havíem de fer això,
no hi hem estat.
També hi ha almenys cinc cooperatives
que s'han donat de baixa de la federació que les agrupa.
Estela Bussoms, Catalunya Ràdio Lleida.
Israel respon al cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell,
que ahir va demanar no vendre els armes
en una publicació a la xarxa X.
El ministre d'Afers estrangers, Israel Katz,
ha assegurat que el seu compromís amb les vides a casa
és superior al de la facció palestina.
I ha afegit que les crides a limitar la defensa d'Israel
només enforteixen jamás.
El titular de la cartera d'exteriors
reitera que el seu país compleix les normes de la guerra
i diu que garanteix el moviment de la població civil.
L'atenció està centrada en el milió i mig
de persones que viuen a Rafà, al sud,
i que Israel pretén expulsar
en el marc de la invasió que dur a terme
des del 7 d'octubre.
Salut dona per acabada l'actual epidèmia de grip.
Segons les últimes dades d'infeccions respiratòries a casa nostra,
hi ha un descens generalitzat en la circulació de virus,
i concretament el de la grip se situa ja a nivell basal
amb una incidència de 83 casos per cada 100.000 habitants.
En la població pediàtrica,
la incidència de la grip A també continua en descens
i no es detecta un augment de la incidència de la grip B.
Pel que fa a la resta de virus,
els més freqüents en aquests moments
són els vinculats a refredats.
Darrere se situa la Covid-19,
també en descens,
i el virus de la bronquiolitis.
Com us dèiem, n'estem enamorats.
Catalunya Ràdio celebra avui el Dia Mundial de la Ràdio
des de la proximitat amb els oients,
ja sigui fent els programes des de casa seva
o bé en entitats repartides arreu del país.
El matí de Catalunya Ràdio, per exemple, és a Girona,
on ha passat per l'hotel-botic Casa Cacau
del germà en Roca
i després, de la mà d'Albert Ohm,
ha visitat un oient que col·lecciona
més de 2.000 aparells de ràdio.
T'he portat en Ricard Ostrem.
Com estem? Hola.
Molt de gust, eh?
Igualment, Jaume, com està?
Personalment.
I en un atractiu,
que és que aquest senyor té 2.000 ràdios.
Quan vas començar a col·leccionar-la?
Perquè això no es fa d'un dia per l'altre.
La meva idea és bé,
quan jo vaig començar a escoltar la ràdio Galena,
a casa ja en teníem una,
la ràdio normal, com tothom tenia,
i a partir dels 14 anys,
els aparells de la ràdio
me van cautivar.
La resta de programes de Catalunya Ràdio
també es faran avui des de llocs insòlics,
com ara un pis d'estudiants,
una escola o el monestir de Montserrat,
entre altres localitzacions.
Els de l'escola som nosaltres,
els del Catalunya migdia,
que farem el programa a partir de les dues
des de l'escola Badruna de Tona.
Esports, Marcos García.
Avui torna a la Champions masculina de futbol,
ho fa dos mesos després dels darrers partits.
Es juguen els primers d'anada dels vuitens de final,
Leipzig-Madrid i Copenhague-Manchester City.
Al Madrid, André Luhin apunta titular a la portaria,
i Brahim podria ser el substitut de Bellingham lesionat.
El Barça, recordeu, jugarà dimecres de la setmana,
venent el dia 12 al camp del Nàpols,
aquesta anada dels vuitens de final.
El Mundial de Natació de Doha, a Catarra,
a les dues, la selecció espanyola masculina,
la Butter Polo, amb majoria de jugadors catalans,
jugarà amb partits de quarts de final contra Montenegro.
A més, el nadador astorià del Natació Barcelona,
Arvidel González,
competirà aquesta tarda als 200 Papallona
i intentarà aconseguir la mínima per als jocs.
La selecció espanyola femenina de Butter Polo,
amb majoria de jugadores catalanes,
jugarà a les semifinals contra els Estats Units.
El motor Ferrari presenta el seu nou cotxe,
l'ESA F24.
El pilotaran Carlos Sainz i Charles de Klerk.
A més, l'equip Rapsolonda de MotoGP presenta a l'etapa Post Marques,
amb els seus dos pilots titulars.
Són Joan Mir i Luca Marini.
I en el Dia Mundial de la Ràdio,
avui especial del tot costa a partir de les 7 del vespre a Girona,
amb presència a Montilivi.
Fins aquí, les notícies.
Atenció, jurà, posarem un on-field review
perquè valoreu la possibilitat de premi.
Atenció, sisplau, reverse left a poc a poc.
Reverse left amb l'aposta decidida
per generar llenguatge esportiu en català, sí?
Veiem?
Super slow, on es veu punt d'impacte,
es veu clarament l'adaptació a l'actualitat dels nous formats.
D'acord? Sí?
Acabem.
High behind, que demostra com comparteixen la passió per l'esport amb l'oient.
Estem d'acord? Sí, estem d'acord.
No, no, no, no cal, sens dubte, hi ha premi.
Hi ha premi claríssim, el concedim.
El Tot Costa de Catalunya Ràdio
està guardonat amb el Premi Ràdio Associació 2024
com a millor programa de ràdio.
De dilluns a divendres a les 7 del vespre,
Tot Costa.
Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Catalunya Ràdio
¡Suscríbete al canal!
Quan jo he arribat, hem anat aquí a la terrassa, ens han posat...
Ah, hi ha terrassa?
Sí.
Poet, formatge, empanada, una cosa...
Patates, patates.
Patates, cervesa...
Jo vaig una mica borratxo i tot.
Bueno, és que és millor.
És que aquesta hora, una cervesa.
El programa surt en millor, a vegades.
Sí, home, sí.
Molta ràdio, avui, eh?
Molta ràdio, visca la ràdio, eh?
Visca la ràdio.
Sempre la ràdio, eh?
Sempre, sempre, sempre, sempre.
Sempre, sempre, sempre.
Que no ens falti mai.
I què, i què?
No, bé, bé, tenim en Joel dia de...
Suposo que és rondant per la cuina de la senyora Carme.
Per favor, eh?
Ajudeu-ho, la Carme, que si no, no...
Mira, mira, Carme.
Però què està preparant la Carme?
Tu que la fas cuinar, eh?
Vostè se para o no se para?
Sí, sí, però en aquest moment...
En aquest moment...
Joel, no estem...
Una mica difícil.
Què passa?
Ens està sentint, el Joel?
Vale.
Joel!
No, no, no.
Està a la cuina.
Està a la cuina.
Ja ho noto, hi havia com un soroll, xiu-xiuets, de safates.
Sí, sí, de safates amb pollastre, carna rebossada, que li farà en Joel a la...
Estàs dient de veritat?
De veritat, de veritat.
Encara em quedaré a dinar.
Doncs sí, que...
Ah, no, però ho fa el Joel.
Sí, no, que ho fa...
Ell es vanta de que ho fa bé.
Que ho fa...
Sí, però bueno, ja ho proveu vosaltres i demà m'ho expliquem.
Ja.
El que queda doble cruixent, si vols te'n portem.
No cal.
Amb un tap, eh?
Home, això és el típic plat, que l'endemà és més bo.
És més bo, clar.
Quan reposa.
Sí, agafa més gust.
Agafa més...
I quan reposa.
Bueno, va, que comenci a l'última hora.
Molt bé.
Feliç dia de la ràdio, igualment.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, la interferència radiofònica dels vostres migdies.
Amb uns ultrasons de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
Directe des de la cuina, eh?
Aquí estic, a la cuina, amb la senyora Carme.
L'Aida Fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
En Jordi Ramoneda.
Bon dia, Quim Morales.
Hola.
A la producció...
Ara apareix, apareix en Xavi ara mateix.
A la producció hi tenim l'Aina Austrell, l'Alba Castellbí, en José González,
la Mònica Muñoz, la Vanessa Carrion, la Lola Quadrado i l'Alba Grifell.
O sigui, més ben produïts no podem estar.
No, perquè això és all stars de la producció radiofònica.
El control central, en Manel Gil i en Miquel Jario.
Com a tècnic d'exteriors, en Pep Casanovas.
El control de so, l'Albert Joder.
I qui us parla, en Quim Morales.
Quina jantada, eh?
Has vist?
I tots a casa d'en Jaume Felip, eh?
Que fort.
Avui, dimarts 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio i Catalunya Ràdio celebra escampança pel país.
Durant tot el dia, els programes de la Ràdio Nacional de Catalunya s'emeten des de les cases dels nostres oients.
I aquesta última hora l'estem fent des de Girona.
Des de la casa d'en Jaume Felip i de la Carme, dels mestressos d'aquesta casa.
I és aquí on en Joel Díaz ens explica avui què fa amb els vostres impostos.
Vostres impostos!
I tot impostos impostos!
Mireu, companys, estic aquí amb la Carme. Carme, saluda.
Hola, bon dia a tothom.
Hola, Carme.
Hola.
La Carme i jo estem a la cuina de la Carme.
Molt bé.
El primer problema ha sigut ja a nivell llogístic, perquè tant jo com la Carme hem comprat els ingredients per fer aquest pollastre rebussat que farem avui.
O sigui, ara tenim 3 quilos de pollastre.
Ara tenim pollastre per alimentar, doncs, pràcticament tot el barri de Girona.
Com es diu aquest barri de Girona?
Aquest barri i palau.
Doncs el barri de Palau.
Aquí ens acompanyen uns veïns que fan cara de gana, eh?
No, no, no, ja, doncs que es quedin, que es quedin a dinar, perquè aquí hi ha menjant pollastre per tothom.
Estem preparant, per una banda, molt eficientment, la Carme m'ha anat a comprar els contracuixes de pollastre que li vaig demanar.
Molt bé.
Llavors, tenim els ous, eh, que sí, Carme?
Sí, 6 ous per fer l'arrebussat.
Quants ous creus que caldran per arrebussar un quilo i mig de pollastre?
Però això vol ser que sí.
Jo crec que 6 ous segur, eh?
Que ja que ha arribat a l'ostreig.
L'ostreig, si tu no saps cuinar, si vas sempre a restaurants d'aquests...
Sí que en sap.
I bon curs no vol dir que no sàpiga cuinar?
Ja, ja, ja, bé.
Bé, però això no és el que foten el disc.
A mi la Carme anà traient els...
Els tendrums i una mica d'allò.
Ben net, ben net.
Està passant el que jo volia que passés, que és que ho està fent la Carme, d'acord?
Això està molt bé.
Carme, jo crec que amb dos ous ja faríem.
Home, no, posa-li 3, posa-li 3.
3 ous.
3 segur, eh?
Mira, pam, un ou.
Molt bé.
I llavors, quan això ho tinguem, quedarà, si ho fem bé, un pollastre d'aquest cruixent, cruixent, tendre per dins i cruixentet per fora, que sí, Carme.
Això és el que t'has compromès tu, eh?
Que et sigui molt cruixent, que a vegades el pollastre remossat queda com remullit.
Perquè l'oli ha d'estar molt calent.
Ah!
Ah, és la clau.
Oi, això esquitxarà molt, eh, per això.
Aviam, Carme, on tens una forquilla per batre el sol?
Al calaix de dalt.
Molt bé, sempre està al calaix de dalt, eh, la forquilla, us heu fixat o no?
Els coberts sempre van al calaix de dalt.
Sí, sí, és veritat.
Si hi ha algú que no té els coberts al calaix de dalt, és una persona desorganitzada, que no estan fent les coses bé.
Si te'ls poses al calaix de baix, t'has de feinada, cada cop que els has d'anar a buscar, no?
O al vàter, per exemple.
Tampoc, el vàter, per exemple.
La sal.
Seria del gènere tonto.
Sí.
I us heu posat d'acord per la...
Tenim la sal, també.
Per la rebussat, Joel, perquè és un bon, també.
Carme, entenc que farem el procés normal, que és pollastre l'ou, i quan està ben molt llou, llavors el fotem al parrellat, no?
Sí, primer posarem sal.
Ah, primer salem el pollastre, eh?
Clar.
Ah.
Mira, jo això ho fotia diferent, veus?
Sentiu com va, com...
Estic paten ous de gallines felices de Girona.
Ah, són felices aquestes, són de Girona, eh?
Ja vam fer un test de felicitat abans.
Aquestes gallines diuen la vocal neutra perfectament, eh?
Clar.
Es debatre més fort, eh?
Baten amb les gallines aquestes quan...
Però en Ricard, que doni un cop de mà, no?
Com es diu el verb?
La gallina quan canta en català, com es diu?
Què vols dir quan canta?
O sigui, el so de la gallina.
El quiquiriquí.
Això és un gall.
Quan quiquirica...
Quiquirica.
Albert, quiquirica.
Això és el gall.
Bé, ja m'estic entenent, jo.
Quan canta, eh?
Quan canta, la gallina canta amb la vocal neutra, Girona.
Ah, molt bé.
Això és així.
D'acord?
Perfecte, doncs et deixem aquí a la cuina...
Sisplau.
Preparant aquest pollastre arrebussat,
i tornarem de seguida, perquè volem conèixer el detall,
com s'està cuinant aquest plat meravellós amb la Carme.
Amb la Carme, sí, sí.
Ara estem fent allò, Quim, que en diuen en cuina la mise en place.
La mise en place.
La mise en place, que és quan col·loques tots els ingredients
per després executar la recepta de la manera més àgil possible.
Clar, perquè així a la una, quan acabem, ja podem menjar el pollastre.
Bueno, la Carme està fent una feina de xinos,
perquè el contracuixa desossada porta una mica d'ossets, eh?
Sí.
Molt bé.
De vegades hi ha una mica de pell fins a tot.
S'ha contentat, Joel, perquè això de la mise en place
porta tot el matí assajant-ho.
Ell ha vingut...
Mise en place, mise en place.
Sí.
Bueno, és que és la primera vegada que faig alguna cosa a la cuina
amb els mitjans de comunicació.
Oi, i dir paraules en l'expressió en francès també ens fa molta il·lusió.
Sí, sí, ui, ui, ui, ui.
Dóna molta categoria aquest Dia Mundial de la Ràdio.
De seguida tornem a la cuina del senyor Esfeli,
però recordeu que, parlant de cuina,
si voleu guanyar un sopar degustació per dues persones
al Testem Restaurant del carrer Provença 88 de Barcelona,
heu de participar,
i teniu temps fent divendres,
a la fita de la setmana.
Doncs bé, ja sabeu que la setmana passada va ser Carnals Foltes,
i llavors jo aquesta setmana estic buscant l'oient amb la millor disfressa.
Sí, i ja se'ns comença a omplir de fotos al WhatsApp.
Exacte.
Mira, per exemple, tenim la Marta de Viladecans,
que la podem escoltar.
Marta!
Marta!
Quan vulguis, endavant.
Endavant, Marta.
La podem escoltar si volem.
Cada any ens disfrescem.
Pensem la idea que faríem l'any següent,
i amb coses que tenim per casa,
i amb manualitats,
doncs ens fem les disfresses.
Aquest any anàvem del Titanic, de Supervivents.
Teníem el nostre capità,
i nosaltres anem de dues dames,
una mica agressades,
i també tenim el nostre músic.
Doncs bé, ens han enviat fotografies,
està tota la trupecció del Titanic.
És molt heavy perquè hi ha molts detalls,
o sigui, porten el xaleco...
Sí, l'armilla de salvavides.
Salvavides tenen a la cara,
estan maquillades,
com si estigués així congelades.
Ah, ben tirat, ben tirat.
Està molt, molt, molt treballat.
Són sortits de la pel·lícula, eh?
No, no, és increïble.
O del Titanic.
És increïble.
Per mi col·larien com a...
Com a extras.
Com a extras d'allà.
Per tant, si vosaltres teniu disfresses així,
més currades, menys currades,
és igual.
Qualsevol disfressa a mi em serveix.
Sí, i tant, que em serveix.
Envieu-nos-les al 667, 37, 27, 29.
Hi ha un vestit de músic, diuen.
Jo sempre...
O sigui, vull fer una reflexió
sobre el músic del Titanic,
del violista.
Sí, el violista, a favor.
O sigui, tu creus que si en un moment d'emergència,
com que s'està enfonsant el barco,
tu estàs buscant el teu pot salvavides,
ha de molestar tant un tio tocant el violí allà al mig?
Ah, em pensava que a tu et molestava gent fugint del vaixell.
Això és el que s'ha sorprendent.
Estic fent aquí una actuació magnífica
i la gent corrent i buscant com s'escapen d'aquí.
No és el moment de tocar el violí.
No és el moment.
Però tu creus que estàs pendent d'escoltar també el violí.
Però si està allà al mig...
Si està allà al mig...
Clar, si està al mig, dius, home, aparta't, noi.
És, no?
No, deixa el violí i aparta't.
Jo ja sé que m'enfado per coses amb les que no s'hauria d'enfadar,
però a mi que està en molest.
Perquè et fas gran, Jordi.
Doncs escolta'm,
tenim uns oients que es van disfressar de personatges del Titanic
d'una manera molt, molt detallada i molt bonica.
O sigui que, si ho podeu superar
i voleu guanyar aquest àpat per dues persones
al Tastem Restaurant,
ens ho escriviu i ens ho expliqueu
al 667-37-27-29.
667-37-27-29.
667-37-27-29.
Molt bé, aquí!
I divendres sabrem qui és l'oient o l'oient
que s'ha disfressat d'una forma més espectacular
i s'emporta aquest fantàstic àpat.
I avui també sabrem com criar un bon català,
perquè avui és el Dia Mundial de la Ràdio
i en Jordi Ramoneda ha volgut fer un espai
de pedagogia, de pediatria gairebé.
Sí, de pediatria.
No? És de pericultura.
Sí, el que fa, si falta.
Dedicat a la ràdio.
Sí, i parlarem d'una cosa molt bona
que fa Catalunya Ràdio,
totes les emissores de la corporació,
que són les visites escolars.
Sí.
Cada dia, cada dia venen a escoles
a visitar les instal·lacions
de la nostra estimadíssima ràdio
i avui parlarem una mica d'aquest moment
dels adolescents i nens que venen,
veuen això i els hi pica el coquet de la ràdio.
I tant.
O no.
O no.
O no.
De vegades sí, de vegades no.
De vegades sí, de vegades no.
Nosaltres ho sabem perquè cada dia,
o gairebé cada dia,
hi ha canalla a l'estudi que ve a veure,
bàsicament, en Enricar Ostrell.
Sí, perquè quan arriben nosaltres marxen.
Marxen.
Perquè és l'hora de plegar.
És l'hora de plegar,
que és una cosa trista perquè se'n van,
però sempre n'hi ha un que dorm.
Sí, com una.
Sempre n'hi ha.
A les files del darrere ja has de mirar
qui seu allà al darrere,
perquè aquells dormiran segur.
Hi ha algun que fuma i tot.
A l'escola dius?
Què dius?
Ostres, mira,
nosaltres avui hem portat el nostre nen perdut.
Avui que marxàvem de la ràdio,
algú l'havia de cuidar
i al final l'hem posat a la furgoneta.
Algú té un piti?
No, nen, no.
Tu no fumis, eh, neu.
No, per què no?
No, perquè no és bo.
No és bo ni és sa fumar.
No havies estat a Girona alguna vegada.
Girona és la ciutat més bonica del món.
Ah, sí?
Però què hi havies estat mai?
Jo soc de tot arreu.
Jo soc de Catalunya.
I què saps de Girona?
Què ens diries?
Sé que hi ha una catedral
on van gravar Joder Tron.
Molt bé, molt bé.
Les coses que sap aquest.
Ja pots fer un fritur.
I que fan xuxus.
Xuxus, xuxus.
Molt bo, sí.
Molt bo.
Diuen que va néixer aquí el xuxu.
Ah, sí?
Girona, això diuen.
Molt bé, molt bé.
Però el xuxu no...
És xuxu.
Com es fa...
No, és un menjar, és un menjar.
No és.
Ah, sí.
Com que ha dit que n'és, no ho entenc.
No, ja t'ho explicarem.
En Joan està molt content que hagis vingut, eh?
Sí, m'ha agafat de la maneta per venir cap a Girona.
Ah, sí?
Sí, perquè t'has marejat una...
Sí, és que el viatge ha sigut una mica...
Ha vomitat.
En Xavi condueix molt ràpid.
Bueno, perquè...
Sí, no, però tu també, que anaves fent el tonto.
I et dèiem, no llegeixi, no miris tant el mòbil que et marejaràs.
T'has marejat i es vomita.
Però és que volia veure...
A darrere, amb en Joel i amb mi.
Amb els xulos, amb els guais de la classe.
Bé, doncs, escolta'm, aquí amb la criatura,
i és el moment de continuar amb l'última hora, eh?
Ja està.
Vols fer alguna cosa, tu, o no?
Jo vull fer això que feu,
ja heu de beure una ampolla i menjar fuet.
Ah, sí, home.
No, però de l'ampolla no pots beure, tu.
En Jaume i la Carme ens han cuidat molt,
ens han donat de tot, ja sortirem dinats d'aquí.
A més a més, tenim en Joel, dia de la cuina, preparant...
Ja tinc les petxugues.
Ah, sí?
Les petxugues, no, els contra...
Què fem, els tranquils?
Contra cuixes.
Que estic molt nerviós, jo a la cuina em poso molt nerviós, eh?
És la primera vegada que cuino amb una altra persona.
Sembla un personatge de The Bear.
Ai, és d'aquests que li ha de cuinar sol, eh?
Sí, sí, cuiner nerviós, allò.
Jo soc molt de que no entri ningú,
i ara la Carme i jo ens hem d'entendre, eh?
Jo sí, Carme.
Exacte.
Estic veient un format televisiu,
que és el Joel fent cuines, molt nerviós, a TV3,
però perdent els nervis tota l'estona.
Però molt nerviós, molt nerviós.
I anem per terra les coses.
Home, a TV3, sí.
Sí, sí, sí.
La primera contracuixa...
A veure com sona, això serà molt bonic.
Oita, espera, que apropo el cap.
No vull quedar S, M, R.
Mira, calleu, calleu.
Sentiu-ho, no?
Oh, sí.
El crepitar del pa ratllat.
He de dir que estem utilitzant sal iudada,
que la Carme m'ha dit que és més sana.
És més sana, sí.
És més grugueta.
A veure si això serà sal o no serà sal.
Més cara, això, eh?
Bueno, però és que aquí no s'estan de res.
I els pollastres, aquestes, les contracuixes,
he de dir que la Carme les ha comprat a Cal Pollestré,
com si diguéssim...
Bé, bé.
No les has comprat en un súper, eh?
I es nota que tenen color de pollastre que ha corregut,
que ha fet quilòmetres, eh?
No, no, doncs escolta, més un...
I els ous de gallines felices.
És que què més ous?
Ah, sí, sí, sí, bueno.
Àpat ideal.
Què tens el nen per aquí, el nen perdut?
Perquè ara ha marxat i ha dit...
Sí, estic aquí amb ell.
Sí, sí.
Sí, sí, si es descuida la rebossa el nen, també, eh?
És que ha fet el meu plat preferit, que és pollastre rebossat.
És que avui estem fent menú infantil
perquè la Carme ha fet una truita de patates.
Llavors, clar, nena, a tu t'agraden aquestes coses.
Va, nena, escampa la boira, no vull veure més.
Moltes ganes de tastar aquest pollastre rebossat
que fem avui al Dia Mundial de la Ràdio.
Catalunya Ràdio ha sortit de l'emissora dels seus estudis
i és a casa dels nostres oients.
I ens fa molta il·lusió com, per exemple,
ara portaria en aquesta casa d'en Jaume i de la Carme
la nostra aportació, diguéssim, de xarxes socials modernes.
No és res més antic que deixar xarxes socials modernes.
Socials modernes, sí, però és que...
És increïble.
És perquè m'entengueu.
No, sí, sí, sí.
És perquè m'entengueu,
perquè és el moment de parlar de TikTok amb l'Aida Fita,
que està sempre operativa.
Té un TikTok, TikTok.
Té un TikTok, TikTok.
Oi, m'està venint l'olor de Carme la Bussada.
Ai, ara estic tornant a casa als pares, no?,
quan eres petit i...
Va, quan fa el tomàl per dinar.
Que estic fregint el pollastre.
Doncs, bé, ja sabeu que a TikTok hi trobem de tot, no?
Doncs jo per això avui he volgut fer...
Perquè és una xarxa social moderna.
Exacte.
I allà hi ha de tot, literalment, de tot.
Per sort, he de dir que filtren moltes coses,
en pla, no pots trobar-te coses per menors d'edat.
Vull dir que sí que en aquest sentit són molt curosos,
per tant, també és una xarxa que està...
És bo de saber, perquè hi ha algunes xarxes que jo no ho sabia.
L'haig descobrir fa quatre dies que es veu que a Twitter
hi ha una de marranades.
Sí, sí.
De veritat, eh?
No, no, és molt fort.
Vull dir que hi ha porno a Twitter.
Sí, sí, hi ha porno a Twitter directament.
Eh, Rius, t'ho juro.
T'ho juro.
Però, de veritat, però...
A Twitter no és el que era abans, eh?
No, no, no.
Però es troba que sempre n'hi ha hagut...
Jo m'he n'he sabentat ara, també tard.
Però, vaja.
Doncs bé, TikTok, per sort, no hi trobem porno,
però el que hi trobem són coses de ràdio.
O sigui, jo també he volgut fer un especial ràdio,
perquè també molts podcasts i molts programes
aprofiten aquesta xarxa per ensenyar el que fan al programa.
I que, al final, avui en dia és una manera de vendre't, no?
I, de fet, hi ha gent que segueix programes
a través del que tu penges a les xarxes.
I tant.
I em passa que és com...
No, no, t'escolto, però sí, veig els vídeos que vas penjant.
I dic, bueno, doncs...
No, no, és un canal que hem de tenir obert.
De fet, Catalunya Ràdio té TikTok, eh?
Clar, òbviament.
Sí, Catalunya Ràdio té un TikTok.
Doncs bé, i com que avui fem el programa
des de la millor ciutat de Catalunya i del món...
Des de Xirona.
Des de Xirona.
Des de la casa d'en Jaume i la Carme.
Exacte.
Jo volia queixar-me una mica del centralisme, no?
Però jo ho faré a través de la Berta i la Txeni,
que són les presentadores del programa Loft, iCat.
Sí.
Bueno, la gent de Barcelona, que no es mou enlloc...
Hi ha molta gent de Barcelona.
Obliga l'altra persona a venir, tio,
que és el mateix camí.
És horrorós.
És horrorós, perquè no us treguiu el carnet de conduir.
Què us passa?
Però ja no és només això, sinó que han d'agafar un tren
i prefereixen que l'agafis tu.
Sí.
Perquè ells no agafaran un tren, no agafaran un bus.
És molt cansat.
No mouen el toto.
És terrorífic.
I el penis, eh?
T'ho dic al sèrio.
És que una miqueta d'ajuda per les altres comarques.
No podeu seguir així, ja està.
I si no, no us venim a veure.
Això és veritat, i també passa molt per barris.
Sí, oi?
Perquè jo quan vivia a l'Eixample,
tothom venia cap allà,
i ara que visc més lluny de l'Eixample,
soc jo la que m'he de moure.
Quan els dic que hem de pujar cap al Puiget,
ja la gent no...
És que el Puiget queda molt amunt, no?
Bueno, clar, però veus,
és que la gent de Barcelona està molt mal acostumada.
No, perquè agafen la bici,
llavors com que fa pujada els hi costa més.
Clar, exacte.
Ho veus, ho veus.
Que ja quan perden el metro i t'has d'esperar 3 minuts,
no, i no és per tant, són 3 minuts.
Jo al meu poble no em pots passar un autobús cada mitja hora.
Si no, el metro és que no em passa.
I els diumenges no passa, vull dir, a caminar.
Doncs bé, és un programa, el Loft,
que parlen de tot com, per exemple,
d'Operació Triunfo, que és aquest programa de cantants.
Sí, ahir van fer una gala.
Exacte.
No em diguis qui va marxant.
Ai!
Perquè no ho sabem a casa encara.
Encara no ho sabeu.
No ho sabem.
No ho sé com ho heu menjat l'espoiler.
Doncs bé, parlen d'Operació Triunfo,
però potser no tant del programa en si.
Berta, si tu fossis concursant d'Operació Triunfo,
què preferiries?
Fer-ho a l'habitació o al lavabo?
A l'habitació.
Quina pregunta és aquesta, loca?
Amb tota la gent.
Sí.
O sola al lavabo, que potser pots trobar moments.
En sèrio l'habitació, Berta?
És que no estic clar.
Però a l'habitació et tapes i et gires.
Sí, no s'escolten les respiracions, no s'escolten...
Ai, ai, ai.
Què ha sigut això?
Clar, és que què passa?
Hi ha un dilema.
A l'Operació Triunfo pensa que és una casa
on hi ha 10 nois i noies joves
que estan a partir de 18 anys,
que estan amb les hormones que salten...
Oi, tancats.
I els tancadors a l'habitació.
Doncs clar, òbviament, es formen parelles.
Allò del edredoning.
Exacte, l'edredoning, clar.
I que a l'acadèmia ho té, hi ha molta hora morta.
Sí.
Entre gala i gala, què fas?
Entre gala i gala.
Vull dir...
Sí, sí.
Entre assaig i assaig, exacte.
Sí, mira, ara desafina una estona,
però ja després què?
Després ja està, tenen tota la tarda lliure.
Sí, que a mi fa molta ràcia
perquè aquesta temporada no estan ni dissimulant.
Vull dir, ja directament agafen, van a la dutxa junts,
però gent que té parella fora de l'acadèmia...
Oh, qui, qui?
Doncs en l'ocas i l'Anna i ara, bueno,
l'altre dia hi va sortir unes imatges
que anaven junts a la dutxa que dius
home, però dissimula que la teva nòvia t'està treballant.
Jo no sé qui són, però mira, escolta'm.
Però anaven junts a la dutxa
i després cadascú, ella la de nois i ella la de noies.
No, o per ajudar-se,
perquè hi ha un punt de l'esquena
que no t'hi arribes, tu, per fregar.
Clar, això també és veritat.
I la sequera.
També.
O t'esfà a Catalunya, no?
Clar, per estalviar.
Doncs ja sabeu que a TikTok sempre aprenem,
però moltes vegades és gràcies a programes
que hi pinjen els talls, no?
Com és el cas del podcast de Té Cuenta,
que ens donen un consell per a aquesta gent
que té sospites sobre la seva parella.
D'alguna vegada mi psiquiatra me dijo
que cuando empiezas a sospechar no hagas ruido,
no alertes, observa la realitat.
Observa, no controles.
És com quan vas a casar
i ves allà a tu presa
i què haces?
Te calles, wey, te caes, sacas el rifle.
Però no és com que li dius
eh, ja t'he dit!
Perquè entonces corre.
Què estàs haciendo?
Entonces, si tu empiezas a sospechar...
Espérate.
He de dir que he trobat, sobretot,
molts consells de coses relacionades
amb relacions amoroses i coses així.
Llavors és això.
Ojo de lo que no s'equivoca,
ja ho veu.
Quan estàs sospitant de la parella,
tu, chill, estigues allà, tranqui,
perquè si no després ja posen les alertes
i ja comencen a fer coses rares.
Val, val.
Jo, per exemple, si veig que la meva parella
envia molts focs
a través de un dèiem d'Instagram
o posa a comentaris de fotos préssecs,
jo sospitaria.
Ah, sí?
Perquè els préssecs són...
Què són?
No ho sé, Quim.
És una fruita.
D'acord.
Fins aquí, no?
Bueno, potser envia...
És temporada.
El llenguatge de joves és això.
Fa calor.
Tinc ganes de menjar-me un préssec
perquè fa calor.
Ah, molt bé.
És així, fresquet, no?
I vull acabar amb un altre consell
que a vegades també em donen consells
que et poden arribar a salvar la vida.
¿Sabes que no podes soplar
dintre d'una vagina
perquè podrías producir
no sé què en el torrente sanguí
i matar a la persona?
Uau.
Nunca soples dintre d'una vagina.
Creo que no se me había...
Se me había ocurrido.
No, no se me había ocurrido.
És una idea de bombero.
A quin conya se le va ocurrir.
Però, por si acaso,
parece ser que es un riesgo para la vida.
O sea, aquí se aprenden muchas cosas.
No soples dintre d'una vagina.
Jamás, por mucho que digas.
Esto es real, ¿eh?
No me lo meto.
Això són uns tiktokers
que fan un podcast
que es diu Nepe.
Nepe.
Es diu Nepe.
Amb això ja t'ho dic tot.
Que si ho dius moltes vegades...
Però clar, jo vaig escoltar això
i també sabem que a TikTok
tu has de verificar la informació
perquè a vegades és mentida.
Però vaig estar buscant
i sembla que pot passar,
que no és una cosa molt probable
que pot arribar a passar
que es veu que forma una bombolla
o embolgassós
i això pot provocar, doncs,
una embòlia.
Però jo aquí estic veient
un viatge de gènere
perquè, o sigui,
si no es pot bufar dins d'una vagina,
que no s'ha de fer, ja ho hem entès,
què se n'ha de fer del sople pollas,
que és un concepte
que sempre s'ha dit...
De tota la vida.
Què s'ha de fer amb aquest?
S'ha de revisar també, no?
Sí, perquè també veu...
S'hauria de mirar.
No he trobat cap TikTok encara
que parli d'això.
Doncs ja ho farem.
Ja ho buscaré.
Això ens passa per mirar TikTok.
Això ens passa per anar investigant
en aquesta xarxa social tan moderna
que és la TikTok
i que cada setmana
ens descobreix
o redescobreix
l'Aida Fita.
Gràcies, Aida.
A tu, Quimorales.
Podem passar...
Anem a dir si podíem passar
per la cuina,
a veure com estava en Joel.
Doncs mira,
doncs mira, Quim.
Bé, la Carme i jo
som un binomi
pràcticament ja a la cuina.
Esteu per muntar un restaurant, eh?
No, no, és que ens ho estem pensant ja.
Eh que sí, Carme,
que estàvem pensant ara
que muntà un restaurant.
Estàvem decidint aviam
de quin gènere
ho faríem al restaurant,
si cuina catalana...
Tu series més de cuina catalana, Carme.
Sí, oi, sí.
A tu t'agrada...
I tu és Joel,
que no faries així
cuinar mediterrània o una cosa així, no?
Sí, a mi, a la Carme
crec que ens agrada
el que és la cuina de mercat
de tota la vida, eh?
Ni tonteries japoneses...
No, no, no.
No, no, no, deixa d'estar.
Anar al mercat
i cuinar-ho a casa.
Exactament.
Això sí, estem fotent pollastre
per parar un tren, eh?
Vull dir que ja podeu tenir gana
perquè, mare meva, eh?
Que sí, que sí.
Oi que teniu gana, sí?
Sí, sí, sí.
Aquí hi ha gent ja
gratant-se la panxa
de la gana que tenen.
Escolta'm,
doncs ara estem, ja et dic,
procedint a l'arrebussat.
Quin és el secret del bon arrebussat, Carme?
Tu què diries?
Bueno, tot plegat.
Tot plegat, clar.
Els ous de bones gallines...
Clar.
Aquí, aviam...
I un pa de flaquer.
Un pa, clar.
Un pa ratllat de flaquer.
Efectivament,
és una recepta tan simple
que l'èxit depèn
de la qualitat dels ingredients.
Han de ser de primera qualitat
i, com diem,
la Carme i jo sempre,
nosaltres el que treballem
són les tres P's.
Sabeu quines són les tres P's?
A veure, a veure,
producte...
Producte, producte i producte.
Molt bé, molt ben jugat.
Aquestes són les tres P's de la cuina
que la Carme i jo ens agrada, eh?
Fins i tot teniu nom pel restaurant,
les tres P's.
Les tres P's.
Anem a dinar a les tres P's.
I la gent ben contenta que vindria.
Carme, això ja li queda poc, eh?
Sí.
Tenim una mica de discussió.
A vegades ella la vol deixar més estona,
jo la trauria abans.
Ah, perquè...
Sí, li agrada més...
Acaba manant ella perquè la cuina és seva, eh?
Bé, doncs, escolta,
mana la Carme,
només faltaria...
Avui, a l'última hora,
s'emet des de Girona,
des de la casa d'en Jaume i en...
I anava a dir en Felip.
No, en Jaume i en Felip,
no, en Jaume i la Carme.
Jaume i la Carme,
i la Carme i la Carme.
En Felip és el cognom.
Tornarem a veure com està la cosa,
però ja et dic que aquí al menjador
ja arriba aquesta...
Ah, sí?
...oloreta de rebussar.
Mira, mira, mira.
Escolta el crepitar.
Oh.
Mira quin crepitar, noi.
Amb l'exterior de la casa d'en Jaume i la Carme.
Passa un minut de dos quarts d'una edat al migdia
i en un lloc que no direm on és,
no direm on és perquè és un autèntic tresor,
en Jaume,
el senyor que ens ha convidat avui a casa seva.
Sí.
I té una autèntica col·lecció de ràdios
i ràdiotransistors.
Estem parlant de 2.500 peces,
totes diferents,
i cadascú amb la seva història.
O sigui que a partir d'ara començarà a parlar en Jaume
i ja podem marxar nosaltres.
Xavi, què tal?
Hola, què tal?
Què passa?
Ai.
És que estic en un lloc molt secret, eh?
Ja, ja, ja.
És com una mena de búnker, no?
És una passada.
És un búnker, és un búnker.
Però fixa't que hem hagut de venir
amb un cotxe
que no posi Catalunya Ràdio.
Ostres!
Perquè no et puguin localitzar, clar.
Clar, amb ulleres de sol, perquè no em reconeguin.
Sí.
Li hem tret l'escometa groga,
típica aquesta de Catalunya Ràdio,
perquè no sàpiguen que som aquí.
És gairebé missió impossible, això, eh?
Sí, sí, sí.
Entres en un lloc que té com unes portes així com complicades,
perquè ningú sàpiga que darrere de tot això
hi ha un búnker amb dues habitacions gegants
plenes de ràdios.
Xavi, què vol dir una porta complicada?
Només per saber-ho, eh?
Sí, és una porta amagada.
O sigui, tu entres en un local
i dius, això és un local,
aquí cap un cotxe i quatre...
No, no, no, porta secreta.
Super porta secreta,
però no podem dir on som,
però sí que ara ja soc a dins,
a dins d'aquest búnker
on hi ha totes les ràdios,
tots els transistors,
col·locats amb prestatgeries amb el Jaume.
Què tal, Jaume?
Hola, bon dia a tothom.
Escolta, jo tinc el repte
que m'ensenguis totes les ràdios que tens aquí.
Totes.
M'han de dir,
dos mil ràdios vols que t'ensenyi?
Totes funcionen, aquestes dues mil cinccentes ràdios o què?
Funcionen totes, oi?
Quasi.
Funcionen aproximadament un 60%.
Sempre vaig dir
que el resto, quan jo m'hi jubilés,
ja els hi diria arreglant.
Molt bé.
Les vas arreglant, però tu no et digues això.
No, però soc tècnic.
Sí, home,
pensa que remeno jo les ràdios
des que tinc 20 anys, no?
Inclús, fins i tot.
Quan jo vaig anar a la mili,
em van dir
seràs artillero?
I vaig dir
sí, però a unidad de servicios.
No, jo que hi era
era telecomunicaciones.
Claro.
I em van posar
telecomunicaciones
perquè ell en tenia
ja alguna cosa de ràdio.
Imagina't.
Escolta,
qui et va regalar la primera ràdio?
La primera ràdio
que jo estava enamorat
els meus pares.
M'han dit
té,
ja que et portes tan bé,
em van regalar un transistor
que el tinc per aquí
que després t'ho ensenya.
I, oh,
la il·lusió de la meva vida.
Anava a dormir
amb la ràdio jo.
Quina edat tenies?
Tenia 17 anys
o 15,
per ahí, per ahí.
Podem encendre aquesta,
per exemple?
Aquesta sí, home.
Quina és aquesta, Xavi?
Quina edat és això?
És una Philips.
Ah, hola.
Hola.
M'estic sentint.
Oi, Xavi.
Quina gràcia.
És Catalunya Ràdio.
Ai, estic sonant
per una ràdio antiga.
Ah, sí, però superantiga.
De quin edat,
quin any deu ser aquesta?
65, aquesta.
Una ràdio de l'any 65.
És una Philips.
Més gran que jo.
Sí, que té el...
Seria com una motxilla,
perquè és d'aquestes grans
que es portaven a la platja,
saps el loro?
Sí.
El típic loro.
El portàvem una...
Que havies d'allargar l'antena,
l'antena és com d'un metre de llarg.
I tant, i tant, i tant.
Sí, sí.
Perquè si no, no se sentia res, eh?
Doncs mira,
ara t'està sentit
per una ràdio de l'any 65, Quim.
Molt bé, molt bé.
Doncs escolta'm,
estem sonant per una ràdio
de la col·lecció
d'en Jaume Felip.
De fet, avui en el menjador
hi tenim unes quantes d'aquestes ràdios.
Són una meravella,
ja des d'una antiga i clàssica
fins a una digital despertador.
Vull dir,
té tota mena de ràdios
agudes i per haver.
Jaume,
aquí no creus que aquest país
necessita un museu de la ràdio?
Home,
fa temps que l'estic reivindicant
i lluitant amb les entitats.
Però ni ajuntament ni diputació
sembla que tinguin intenció
i la meva intenció és
aprofitant que tinc el micròfon
o que quan s'hi vol
poble o comarca
o municipi
de l'autonomia de Catalunya
se'ls pot interessar
doncs estan a disposició.
Però no flori, eh?
Jaume.
No s'emociona.
L'únic que m'hauria greu
que marxessin d'aquí,
de Catalunya,
perquè esclar,
també tinc propostes del resto de...
Ep, ep, ep.
No fem uns arxius de Salamanca aquí, ara, eh?
M'estan fent ofertes,
però jo, hòstia,
m'ha sap molt de greu, eh?
Que se'n diguin que anar d'aquí.
No, no, no marxaran, eh?
Que no marxin, eh?
Des d'aquí reivindicant.
Les ràdios ja les tenim.
És qüestió de posar-les
en un lloc bonic
i ja està.
El que hem de fer és un museu.
Perdoneu que m'hi fiqui, eh?
Sí, sí, sí.
Vale, vale.
És que...
És que estava fregint carn
i no s'ha enterat que...
No ens ha sentit
que ho acabem de reivindicant.
Ah, vale, vale.
Però està bé tornar-ho d'ell,
per si no...
Ja saps que quan estàs cuinant...
Però bueno,
a mi te m'ho poden pagar
en un any, dos, tres, quatre, cinc...
O que diguin.
Però que es queden aquí.
Per què?
Perquè al mateix temps
i es queden aquí a prop,
tota la documentació,
tota la meva servidoria
que jo els hi pugui preguntar,
doncs els hi podria ensenyar.
Ho entens o no?
Sí.
O sigui, d'alguna manera
el Jaume formaria part
del propi museu.
Té de l'àmpades aquestes
que s'encenen i tal?
Sí, esclar que n'hi ha de l'àmpades aquí.
Aquí l'únic que hi ha
són l'àmpades i transistors
i moltes peces, peces...
I m'ha ensenyat
que està aquí a l'altra habitació
tot de calaixos,
tot de calaixos plens...
Plens?
Plens.
Molt bé.
Fan plens de...
De ràdios?
De grec, eh?
És una cosa que ens quedarem per saber
perquè s'acaba de tallar la connexió
perquè hi ha un cara.
Saps aquella...
Ah, mira-ho.
Aquestes?
Que s'enduia una...
No sé, al Camp Nou
per escoltar el futbol.
Sí.
Un transistor que tenien de butxaca
d'aquestes com si fos un paquet de tabac?
Sí, i tant.
Cuidado.
Les primeres anaven amb AM.
Ah, és veritat.
Que aquí t'he ensenyat alguna
però que van AM i FM.
És veritat, és veritat.
Després va canviant la modulació
de la ràdio
i la ràdio portàtil
ha existit sempre.
I és una...
Aquí, Jaume,
reivindiquem
que hi hagi un museu de la ràdio.
Molt bé, que va.
Som-hi.
Ja, ja.
Jo espero que ens quedi.
I si hi ha alguna entitat
que li pugui interessar
que es posi en contacte
i parlarem.
Però...
Museu Jaume Felip.
Penso fer una gran event
el dia 14 de novembre
que és el dia
que farà 100 anys
que EAJ1 Barcelona
emissió de ràdio.
Emissió de ràdio.
I al cap d'un any
van vendre...
M'ha agafat la mà, eh, el micro, eh?
Van vendre 88...
88.000 ràdios.
Va sol o no sol?
Imagina-te.
Riu-te'n tu de la PlayStation 5, eh?
Bé, sí.
I ara tornarem a sortir
i fem veure que no existim
i que vostè no ens coneixem.
Posa't les ulleres de sol, Xavi.
I 5 minuts més tard surti vostè, eh?
Va.
Molt bé.
Molt bé.
Com si no el coneguessin.
Adéu-te, adéu-te.
Doncs tornem la connexió
al menjador
d'en Jaume i de la Carme
i precisament connectem amb la cuina
on hi tenim en Joel Díaz
preparant aquest pollastre arrebussat.
Sí, Quim, la veritat és que...
Sortirem?
Sí, ja podem tancar la connexió amb en Xavi,
com he dit fa un moment,
i anem cap a la cuina.
Jo sóc el de la cuina, eh?
Sí, ets el de la cuina, sí.
Sóc el de la cuina.
Una cosa que ningú s'ha plantejat
de preguntar-li
és a la Carme
com és estar, diguéssim,
casada amb una persona
tan obsessionada amb la ràdio.
És veritat, és veritat.
Tu, Carme, comparteixes aquesta afició, Carme?
Bueno, a mesura d'anar passant els anys,
doncs sí, sí, sí.
Ui, no m'ho dius gaire com el su.
Però no com ell, esclar.
Clar, clar, és difícil també com ell.
Però vull dir, tu, entre tu i jo,
ara no ens sent el Jaume.
Digue'm.
Tu n'estàs una mica fins al gorro,
ja de ràdio, o no?
Bueno, ha hagut moments que sí.
Sí, clar.
Però has notat allò de dir...
Estic a punt de dir-li
o la ràdio o jo?
No, no.
Ha arribat a aquest punt o no?
No, a aquest punt no.
Vale, vale, no.
Encara, encara no ha arribat.
I què creus que hagués triat el Jaume?
Si tu li dius, Jaume, les ràdios o jo?
Segur, segur, les ràdios.
Les ràdios, eh?
Mira que espendenciero el tio.
Coll de, Jaume.
Jo no ho entenc.
Sense pensar-ho les ràdios.
És que no li pregunta, no li proposa això,
perquè sap què diria les ràdios, clar.
És que ara m'ha estat explicant la Carme
que es van conèixer,
espero que no t'importi que ho expliqui,
es van conèixer amb 16 anys,
sé que sí?
I llavors tu ja...
O sigui, tu ja et vas enamorar del Jaume
quan el Jaume ja estava obsessionat amb les ràdios.
I tant, i tant.
I ja sabies el que compraves tu.
I tant, i tant.
Vale, doncs escolta'm.
Ja ho vaig saber de seguida.
Doncs mira, venia amb aquest pack, diguéssim, eh?
Bé, doncs deixem un moment de parlar de ràdios.
Com va el pollastre, Joel?
Aviam, el pollastre...
Hem comprat un quilo i mig de pollastre.
Sí, sí.
Llavors ara estem una mica pensant amb la Carme.
A veure com ho fotrem, això.
Sí.
Perquè necessitem comensals.
Clar.
És a dir, un quilo i mig de pollastre rebussat és molt de pollastre.
Però aquí el menjador hi tenim amics i veïns de la Carme i en Jaume.
Bueno, espero que no hagin esmorzat gaire,
perquè aquí ja fa tu per avorrir, eh?
Heu esmorzat per això?
Heu esmorzat?
Sí, però que ja fa estona.
Ja fa estona.
Aquí s'esmorza d'hora.
És igual, escolta'm.
Doncs el pollastre està quedant...
Saps quan queda aquell color torrat, no cremat, eh?
No, no, torrat.
Aquell marró viu...
Doncs està quedant així.
I a més, la contracuixa,
que és sensiblement més tendra que la petxuga,
ja ho saps tu, Morales, això perfectament.
Sí, i tant, i tant, sí, sí.
N'hem parlat molt de contracuixes aquests dies.
I de petxugues, també.
També, també.
I, doncs, això farà que estigui molt tendra per dins
i, a la vegada, molt cruixent per fora.
Si voleu un truc perquè encara la que han rebussat
us quedi encara més tendra per dins,
jo, hi ha l'opció de macerar-la una horeta o dues amb llet.
A vegades la gent...
Ah, sí, és veritat, sí, sí.
Deixes allà la petxuga, per exemple, que és més seca,
la deixes macerant amb llet...
Molt bé.
I al cap de dues hores la tens més tendra, aquí, Morales.
Doncs, escolta'm, ens morim de ganes de tastar
aquesta contracuixa que heu preparat amb la senyora Felip,
aquí a casa seva, a Girona,
celebrant el Dia Mundial de la Ràdio.
Visc a la ràdio.
Sempre a la ràdio.
Sempre.
I anem a un moment de publicitat,
que això també és una cosa molt de ràdio.
Sí.
Bueno, és que sense publicitat no hi hauria ràdio.
No hi hauria ràdio, perquè una mica han de pagar aquesta gent.
Seríem ràdio aficionats.
Ah, exacte.
Doncs siguem professionals, posem els anuncis
i de seguida tornem amb en Jordi Ramoneda i el nen perdut,
perquè és el moment de saber com es cria un bon català.
Ho fem de seguida.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora,
amb Quim Morales.
Jo vaig vestit amb una armilla així antireflectant,
d'aquestes de color hora que es vegi.
Molt bé, xarri.
Jo diria que precisament és reflectant l'armilla.
Si us ha dit reflectant, no se't veuria.
T'hauries desaparegut.
Després d'una tensa nit electoral...
Macrooperació policial contra...
Els eurodiputats que van visitar el...
Continua aquest escorcoll...
Les notícies que van arribant.
I n'estem pendents aquí, a Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Servides el moment.
Al Catalunya Migdia t'expliquem tot el que està passant.
Catalunya Migdia, amb Òscar Fernández.
Cada dia a les dues.
I a partir de les tres...
L'espai de reflexió a la tertúlia.
Catalunya Migdia.
L'informatiu central del dia de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació.
Amb Òscar Fernández.
Catalunya Ràdio.
Catalunya Ràdio.
Arriben les rebaixes de la llar del Corte Inglés.
Fins al 50% de descompte en una selecció de matalassos de les millors marques del 12 al 29 de febrer del 2024.
Finançament fàcil fins a 12 mesos.
Finançament ofert per financer el Corte Inglés és subjecte a la seva aprovació.
Consulten les condicions al Corte Inglés Pones, a la botiga Web i App, al Corte Inglés.
Descobreix tot el que va passar abans de la sèrie.
Jo mai mai, al llibre.
A la venda als punts habituals i a la botiga 3CAT.
Dimarts 13 de febrer, celebrem el Dia Mundial de la Ràdio a casa teva.
Hola!
El matí de Catalunya Ràdio i l'última hora.
Girona!
Que no surti d'aquí, un pis d'estudiants.
Què millor que celebrar el Dia Mundial de la Ràdio al vostre quartat?
Catalunya Migdia, una escola de tona.
Els vostres alumnes fan ràdio.
Fan ràdio a diferent nivell.
La tarda de Catalunya Ràdio, el Macelles.
I venim amb ganes, eh?
Estarà tot preparat, les portes estarà bé, les preparatos.
Tot costa.
Girona.
Meravellós, tindreu xitxa, eh?
El búnker canvia de búnker.
És el búnker més potent de tots perquè és el búnker de la Generalitat.
Catalunya Nit, la patarella.
No soc cadernera, però farem el mussol.
Les dones i els dies, Mallorca.
M'encantaria tenir-vos i que nostre, perquè heu estat essencials en el meu renèixer com a dona.
La nit dels ignorants, Montserrat.
Encantat que pugueu venir a fer la nit dels ignorants des d'aquesta muntanya.
En el Dia Mundial de la Ràdio...
Visca la Ràdio.
A Catalunya Ràdio, venim a casa teva.
Venim amb tu.
I us celebrem amb el suport de Caprabo.
RegalaTeatre.cat i Electrodomèstics Calvé.
Oh, oh, oh, oh
Catalunya Ràdio
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Di cocodrilo.
Di coca grigo.
No cocodrilo.
Di coca grigo.
Tres quarts d'una, Dia Mundial de la Ràdio
L'estem celebrant a Catalunya Ràdio
Repartirnos pel territori, pel país
Nosaltres avui som aquí, però la Carot
Som a Girona, la Carot se'n va
Al Macelles
A Montilivi tindrem el coste
És un no parar
Les Dones i els Dias a Mallorca
Les Dones i les Llestes
I també tenim
Els que no surti d'aquí
Que se'n va anar a un pis d'estudiants
De Barcelona
Això serà molt divertit
Des d'un búnker
I també rondant per Catalunya tenim l'Escapa
Van dir que passarà per Igualada
Passa molt ell per Igualada
Sí que hi passa, perquè hi té família
Bé, és el moment d'aprendre
A educar les nostres criatures
I ho fem cada setmana amb en Jordi Ramoneda
A l'espai
Apunt per la cançó, nen?
Sí
Vinga, com criar un bon català
Com criar un bon català
Com criar un bon català
Com criar un bon català
Com criar un bon català
Molt bé, nen, molt bé
Has cantat molt bé avui
Gràcies
Per què no l'apuntem a l'escolònia de Montserrat?
Apuntem-nos a algun lloc
És que potser et quedaries allà a dormir tot, no?
Se't quedaria, no?
Mira, en Xavier Solà no fa la nit dels ignorants
Mira, aquesta nit
Mira, pots anar aquesta nit amb en Xavier Solà a Montserrat
I ja et quedes allà a l'escolònia
Va, Quim
Si tu vols criar un català català
Amb la ràdio l'has d'adoctrinar
Sempre, sempre
Perquè aquesta santíssima emissora
On tenim el privilegi de treballar
És la que més fa perquè
Les noves formades escoltin la ràdio
Així és
Que potser els nens no estan...
O sigui, tu els nens pel carrer
No els veus
Com en Jaume Felip amb transistors
Totalment
No, costa una mica
No és de nen escoltar la ràdio?
No
No, ara no està gaire de moda
Aquest nen no escolta la ràdio
Els has d'adoctrinar
Això és la ràdio
No, és això
On estem, nen?
A casa d'aquest senyor és la ràdio?
No, a casa d'aquest senyor
És la casa d'aquest senyor
La ràdio
És un lloc que parles per un micro
I t'escolten per un aparell
Mira, saps què?
El proper dia que estiguem a l'estudi
Els estudis centrals de Catalunya Ràdio
Et farem la visita escolar
Que cada dia passen pels estudis
I deixen impressionats els estudiants catalans
Aquí, atenció
El testimoni d'una noia que va visitar Catalunya Ràdio
Visita Catalunya Ràdio
El grup de tercer visita les instal·lacions de Catalunya Ràdio
El passat dia 5 de novembre
Els grups de tercer d'ESO
Van anar a les instal·lacions de Catalunya Ràdio
El viatge va ser en tren i després en metro
Molt bé
Molt bé
Potser no cal, tampoc expliquem tren després en metro
Sí
No seria
Una cosa nova per a ells
No seria Josep Pla
Però està començant
Però bé
Està començant
Mica en mica, va
Això no tot és jauja
Per què?
Què passa?
Què passa?
No arribes tu, després penjar Catalunya Ràdio
Pots trucar
A veure què hi havia
No
Quan arribes a Catalunya Ràdio
El primer que et trobes
Qui és?
Els de seguretat
Exacte
Home, i tant
A l'arriba a Barcelona
Es van fer un control per poder entrar a la ràdio
El control
Què passa?
Que no s'he dit que no estem segurs
A mi se m'ha dit que fa anys, molt abans que nosaltres hi treballéssim
Hi havia Mossos d'Esquadra
És veritat
Hi havia dos agents de Mossos d'Esquadra
De Mossos d'Esquadra
De Mossos
Sí, sí, dels Mossos
Que devien tenir una feinada
Home
Perquè ara s'intercada gent a la ràdio
Per això mateix
Ara hi ha una empresa
Que s'ocupa de la seguretat
Gent molt preparada
Gent donada a l'art del crat magà
Sí
Que poden matar amb dos dits
A mi se m'ha assegurat que aquesta gent
Instrueix el Mossos
Sí, sí, sí, i tant
Ara tenen molta feina amb tot allò de Palestina
Estan liadíssims
També no pots fer fotos
Ni gravar vídeos del control de seguretat de la ràdio
Perquè s'enfaden molt
Sí
Tampoc ho entès mai
Que no puguis gravar una cosa
Que es veu des del carrer
Però ja no
No, diuen que per seguretat
No es pot gravar
El que seria el control de metalls
I tot això, eh
Això
Que ha provocat
Que hi hagi gent que ve a Catalunya a ràdio
Només per veure aquest control
Clar, clar
Perquè quan no pots ensenyar una cosa
Automàticament la gent la vol veure
Va, quines activitats fan
Tornem a les visites escolars
Quines activitats fan els nois i les noies
Que venen
A la sala on es feia la notícia de les hores en punt
Uns quants alumnes van llegir les notícies de les 10
Molt bé, ho heu sentit, no?
Molt bé
Diu que van anar a les cabines
On es fan els butlletins informatius
Que no es fan des de l'estudi 1, per exemple
On van fer, per exemple
Ell ha dit els horaris
Els butlletins horaris de les 10
De les 10, sí
De les 10, ha dit
Del matí, suposo, no?
Perquè clar, les 10 de la nit no fan visites escolars
No, fan unes altres visites
Que és una cosa que està molt bé
Perquè els hi permeten els nens fer una mica de prova
Posar-te davant d'un micròfon
Sí
En un moment vermell que s'encén
Això que fas tu cada setmana
Que vens aquí a parlar
Doncs ho fan els nens
Que guai, quina il·lusió
I ho van fer del butlletí de les 10
De les 10
De les 10
Les notícies de les 10
Són les 11
Oh, comencem molt malament
Home, però a veure
Que quan estàs fent una cosa que t'agrada
El temps passa ràpid
Però no tant
No, no, home, no
You have one job
Segur que tu ho hauries fet millor
Eh que sí
Mira, ara ja faig l'indicatiu
Les notícies de les 10
Les 10 són
Bé
Que bé
Ai, no, no era així
No t'has equipat d'hora com a mínim
Els nervis del primer moment
Clar
Jo n'he dit de pitjós
Sí, home, sí
Però atenció que en aquesta ràdio
En aquesta santa ràdio on treballem
No tot ha estat fàcil
Quan es va crear
Ara fa 40 anys
40 anys
Ja, com fa 41
Sí, sí, sí
Hi va haver recels
Que rius, Aida
Del nen de les 11
I ho ha dit molt convençut
Sí, sí
Mira, tu
Les 11
Les 11
Ja està
Ja està
I va haver-hi recels
I va haver-hi gent
Que no tenia ganes
Que es creés Catalunya Ràdio
Per què?
Què dius ara?
Escolteu aquest poc entusiasme
Que hi posa aquest locutor
La Generalitat de Catalunya
I el poble català
Disposen ja
Del seu propi mitjà
De radiodifusió
Bueno
Noi
És una cosa més important
Com per dir-ho amb aquest to
Bueno, disposen ja
Disposen
Però que si no lo volen fer
No passa res, eh
Enpesats amb això de la ràdio i la tele
Ja ho tenen, tu
I què buscaven?
Què?
Tècnics i locutors
Que és bàsicament una mica
La matèria prima de Catalunya Ràdio
Bàsic
Que el que passa és que
Com que no n'hi havia
Que és una feina que es va a crear en aquella època
Potser no sabien com es deia
No sabien
O sigui, és una paraula que tu no has dit mai
Com es deia locutor
No sabien dir-ho
I tècnic
I tècnic
És que és una paraula molt tonta
És difícil, eh
És molt de llenguatge específic, no?
Potser en aquella època
Hi posaven més enes de les que toquen
Durant aquesta etapa
Es fa la preparació del futur personal
Tant tècnics com locutors
Que aniran cobrint
Totes les seccions de l'emissora
Jo crec que hi ha més enes de les que toquen
Potser que hagués dit tècnics
Tècnics
Podem tornar a sentir, per favor
Per favor, que em fa molta il·lusió
Tornem a sentir, sisplau
No, no el tornarem a sentir
En aquesta etapa
Es fa la preparació del futur personal
Tant tècnics com locutors
Tècnics
Que aniran cobrint
Totes les seccions de l'emissora
Va, el primer director de Catalunya Ràdio
O un dels primers directors de Catalunya Ràdio
Es deia Jordi Costa
Sí
Que no és el Jordi Costa d'ara
Perquè el Jordi Costa no havia nascut
No havia nascut
A no ser que Jordi Costa
Sigui un viatger en el temps
Ah!
Que seria un viatger en el temps bastant tonto
Viatjar a la teva pròpia feina fa 40 anys
I ser el director i ara presentar un programa
Vull dir, Jordi, tu volies haver currat més
En fi, què passa?
Atenció com en Jordi s'imaginava la ràdio
I quin tipus de personatge hi havia
Volia que hi hagués
Nosaltres ens estem plantejant
Una ràdio que no contien balets
Una ràdio feta amb gent jove
Com ara?
Molt bé
Sí
Mira, hi ha gent jove
Compromís aconsellit al 100%
Jo a Badets a la ràdio no em veig
Això és el Molino
A la ràdio a Badets, no?
Hi ha gent normal
I haurà vingut l'Amanya
Per una entrevista
Però ja està
Un altre compromís
Model que ell volia fer per Catalunya Ràdio
I jo al mateix temps
És una ràdio
Que no tingui grans blocs de programes
Sinó que sigui una suma de petits programes
I amb això compaginar tota la programació
És exactament
Exactament
Tu mires l'esqueleta d'un dia de Catalunya Ràdio
Bueno
Tots són petits programes de 20 minuts, no?
Nosaltres durem una hora
Sí, clar
Per això
Però al cap de poc a Catalunya Ràdio
Ja hi havia bones sensacions
I es veia que serien una ràdio
Que com ha fet ho ha patat
Així que els de la competència
O uns dels de la competència
Que era Ràdio Miramar
Oh, i tant
Mítica
Estaven tan nerviosos, Quim
Què?
Que a les cròniques
Estaven nerviosos
Estem perdent audiència
Perquè hi ha Catalunya Ràdio
Diem
Bona tarda
I estem perdent oients
Que som a Catalunya Ràdio
Mira com estaven de nerviosos
Per la creació de Catalunya Ràdio
Prenem ara el fil de la nostra relació
De la nostra relació, vull dir
La Generalitat de Catalunya tindrà una nova emissora de ràdio
Gràcies al conveni fet amb Ràdio
Molts nervis
La històrica emissora fundada a Barcelona l'any 1929
El fil de nostra relació?
Relació
Bueno
La relació no estava gaire bé, ens fa l'efecte
I si n'hi ha hagut prou nervis, hi tornen
Les imatges que veieu corresponen a les instal·lacions de Catalunya Ràdio
Que des de fa dos dies funciona en període de proves
Bueno
En període
En període de proves
Període de proves
Però clar
Jo també estic nerviós
Perquè atenció
Mireu qui era el compositor
De la carta d'ajust d'aquell moment de Catalunya Ràdio
Ai qui?
La carta d'ajust sonora ha estat composta i interpretada per Lluís Llach
Oh!
Què dius ara?
Jo no sabia això
De Catalunya Ràdio?
Sí senyor
Per això ho hem de buscar
No, jo no m'he trobat
Intentem trobar-ho, a veure
I ho posem en el programa, no?
En el proper programa ho posaré
Sisplau
Doncs així criem els catalans
Ensenyant-los què és la ràdio
Ensenyant-los què és Catalunya Ràdio
I explicant-los també
Que avui és un dia important
Avui és el dia mundial de la ràdio
I Catalunya Ràdio ha sortit dels estudis
Estem a casa dels oients
Nosaltres, els de l'última hora
Som a Girona
I a casa del senyor Jaume Felip
I de la seva senyora Carme
I tenim en Joel a la cuina
Joel, com estem?
Mira
Quilo i mig de pollastre
Sí
Ah, rebussat
Bravo
Que ja l'hem rebussat
Pam
I espera't
Perquè ha aparegut en dansa
Una senyora que si no recordo malament
Es diu Teresa
Sí, Teresa, Teresa
Que la senyora Teresa
Ha treballat molts anys
En un menjador
D'una escola
D'una escola
De Santa Coloma
De Farnís
Ah, molt bé
Llavors ara
Amb l'arribada
D'una senyora professional
Doncs imagina't ja
Això
La nostra relació
Amb el pollastre
D'en Joel Díaz
Fins ara
Te quiero
Lo sé
Porque me cuidas
Y no te cuesta
Soy Andrea Balbuena
Poeta
Aquest 14 de febrer
Volem desitjar-te
Feliç dia
De Sant Valentí
El cort inglès
A la botiga
Web i app
Monset
Pares
Quantes caixes de vi
Cava
Us han portat els de Monset
No?
Aquest mes
Fan l'oferta del 3x2
En pagues 2
I t'emporten 3
Ah, parlant de 3
Us hem d'explicar una cosa
Com?
Que mai us faltin vins i caves
Per celebrar qualsevol notícia
Inesperada
Inesperada
Aprofiteu ara
La millor oferta de l'any
Celler es maset
Directa del celler
A casa vostra
Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
El teu enllaç amb la cultura
A Catalunya Ràdio
A Catalunya Ràdio
BCN Clàssics presenta
Hilary Hahn
I Jean-Andrea Nozeda
Amb la National Symphony Orchestra
De Washington
El 16 de febrer
El Palau de la Música
Oferiran un programa
Amb el concert per a violí i orquestra
D'Eric Wolfgang Korngold
La sinfonia número 5
De Dimitri Shostakovich
I una obra d'encàrrec
Del compositor nord-americà
Carlos Simon
Més informació
A bcnclàssics.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
L'Inca
L'Inca
Teresa Font
És una de les principals muntadores cinematogràfiques del país
I ha col·laborat amb cineastes com Vicente Aranda
Àlex de la Iglesia
I Manol Uribe
Almodóvar
Terry Gilliam
O Dipa Meta
A partir del 16 de febrer
Font presentarà una carta blanca a la Filmoteca de Catalunya
Per reivindicar els treballs de cineastes menys coneguts
Més informació a filmoteca.cat
Recomanat per Catalunya Ràdio
Dimarts 13 de febrer
Celebrem el Dia Mundial de la Ràdio
El búnquer
Doncs pel Dia Mundial de la Ràdio
El búnquer se'n va a un búnquer
El búnquer canvia de búnquer
I em penso que és el búnquer més potent de tots
Perquè és el búnquer de la Generalitat
No sé com ens deixen entrar uns pelacanyes com nosaltres
Des del búnquer de la Generalitat
Parlarem d'un català potent
Francesc Macià
No sé si es pot dir això però ja t'ho he dit
O sigui que esperem que us agradi
El búnquer
Amb en Peyu, en Jair Domínguez i la Neu Rossell
Cada nit a les 9 a Catalunya Ràdio i a YouTube
També en podcast
Catalunya Ràdio
I fins aquí les 7 hores del matí
De Catalunya Ràdio
Avui dia especial
L'estem celebrant pel Territori
És el Dia Mundial de la Ràdio
Nosaltres som a Girona
A casa d'en Jaume Felip
De la Carme
Li agraïm moltíssim l'hospitalitat
I que ens hagin deixat embrutar la cuina
Amb en Joel Díaz
Has agafat el que tu has comprat?
Ah, ho has agafat o no?
És que clar, ara hi ha el que jo he comprat
No, sí, és tot això
Jo t'ho deixo tu, això
Sí, deixeu-ho aquí, home
Ah, no, vol que m'endugui
Vol que m'endugui
Doncs m'enduré
Molt bé, doncs ens endurem el pollastre cap a casa
I què?
Quan mengem?
Doncs ara ja estem preparant la truita de patates
Que ja prèviament tenia la Carme
Ara aquí hi ha una discussió entre la Très i la Carme
A veure com tallen la truita de patates
En quantes parts, no?
Estem així
Doncs li pots dir un moment que vingui aquí
A veure'ns el menjador, la Carme
Mentre esteu...
Carme, sisplau
Perquè tenim una sorpresa per ella i per en Jaume
Que sobretot li farà il·lusió a la Carme
Que es treu al davantal
És igual, és igual
No hi ha temps
Que sàpiga que per gentilesa de calvet
Li regalem...
Corre, Carme, corre
Una ràdio
Bravo
Bravo
Una alta ràdio per casa seva
Mira, ha arribat, ha arribat el Jaume
Jaume, això és per vosaltres
Gràcies per la vostra hospitalitat
I us deixem amb el butlletí informatiu
I el que no surti d'aquí des d'un pis d'estudiants
Que vagi bé
Bon dia mundial de la ràdio