Que me faltaba un kilo para probar.
Bueno.
¿Cuánta nota?
¿Cuánta nota?
Las noticias de las 12.
¿Han s'han mogut?
¿Han s'han mogut?
Penja.
¿Qué está?
Ahora ya estamos.
¿Cómo ya estamos?
Pero ahora...
Ya hemos acabado.
S'apaga la radio.
Bueno, ya.
Bueno, ya.
Bueno, ya.
Mira, están dient bon dia.
¿Quién es? ¿On es?
Bon dia, bon dia.
Os informa Sara Riera.
Bueno.
El sector agrari dels estats espanyol i francés s'uneixen per tallar tots els
passos fronterers entre els dos estats.
L'objectiu és preservar el sector enfront dels productes que s'importen de fora de
la Unió Europea i demanar millores.
Ho faran el dia 3 de juny, coincidint que estarà en marxa la campanya electoral de
les eleccions europees.
Anem fins al Partús.
Laia Claret, bon dia.
Bon dia.
La intenció és tallar tots els passos fronterers de manera conjunta.
Organitzen una quinzena d'associacions i entitats de tot l'estat espanyol.
Arnau Rubió és el portaveu de Revolta Pagesa.
Major seguretat alimentària per tots aquells productes que ingressen a Europa i que
s'haurien de regular i alhora millorar les lleis de cadena alimentària i aplicar
lleis de preferència de productes locals.
Sebastià Bartomeu, pagès de la Catalunya Nord, destaca això.
És històric perquè el que es passarà el 3 de juny és la primera vegada que es farà.
Demanen que s'hi sumin tots els sectors que s'hi sentin representats, no només pagesos,
també, per exemple, transportistes o botiguers entre d'altres.
La intenció és tallar aquests passos fronterers el dia 3 a les 10 del matí.
Laia Claret, Catalunya Ràdio Alpertús.
Meies notícies, Sílvia Solanes.
Els estudiants convoquen a aquesta hora una manifestació al centre de Barcelona en suport dels palestins.
Ho fan enmig d'una jornada de vaga.
Els organitzadors d'aquesta vaga asseguren que la mobilització ha tingut impacte a la Universitat de Barcelona i a l'Autònoma.
Unitat mòbil a la plaça Universitat de Barcelona, Sara Canyete.
Hola, bon dia. Manifestació de moment deslluïda per la pluja i per la baixa assistència en aquesta concentració en favor de Palestina convocada pels estudiants.
Aquest matí les accions més destacades s'han centralitzat a l'edifici històric de l'UB i a la facultat del Raval, que estan tancades i, per tant, el seguiment és del 100%.
A la Universitat Autònoma de Barcelona s'ha bloquejat l'accés als ferrocarrils a primera hora del matí, però ens diuen des del rectorat que el campus funciona amb normalitat.
Dona Puig, membre de la campada UB, ens explica altres accions que han fet.
Des dels estudiants que som representants estudiantils s'han enviat correus de ganats per intentar garantir el dret a vagar a totes les alumnes,
recordant al professorat que no facin activitats avaluables i que en la mesura que puguin, que ens tenin les classes si volen mostrar suport a la vaga.
Però no hi ha hagut piquets perquè estem centralitzant l'ús aquí i a Raval, a part d'altres universitats de Barcelona.
Ted Casanovas i Sara Canyete, Catalunya, ràdio des de la plaça Universitat de Barcelona.
I el president ucrainès Volodymyr Zelenskyy anul·la tots els viatges a l'estranger previstos els pròxims dies, segons ha anunciat el seu portaveu.
El líder ucrainès tenia previst visitar Madrid i Lisboa demà passat per firmar un acord de seguretat com els que ha firmat amb França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit.
La decisió de Zelenskyy ve motivada per l'ofensiva de l'exèrcit rus llançada divendres al nord del país.
Salvador Illa envia una carta a la militància on referma a la nova etapa que assegura permet obrir els resultats del 12M.
De fet, parla ja d'una Catalunya que es posa en marxa sense bàndols ni blocs i per tots els catalans.
El candidat del PSC agraeix l'esforç i compromís de les bases del partit sense el qual diu no hagués estat possible guanyar les eleccions per primer cop en vots i en escons
i també per convertir-se al mateix temps en la primera força del país en 170 municipis que concentren el 71% del total dels 100.
El candidat socialista defensa així la força electoral per convertir-se en el president de Catalunya
enmig de la pugna oberta amb Carles Puigdemont que també ha deixat clar que es presentarà a la investidura.
En surt aquest matí a Ciutat Meridiana, a Barcelona, quan s'ha desplomat la cadena principal de l'ascensor inclinat del barri.
No hi ha hagut ferits, per això anem fins allà. Jordi Corbalan, bon dia.
Els bombers han hagut de rescatar de l'ascensor que ha quedat aturat una dona i dues criatures.
José Alegre, de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, ens ho explica.
Ha saltado la cadena que sube y baja el peso para su vida y bajada de ascensor.
Sí, sí, había gente, han venido los bomberos, lo han rescatado.
Ha habido suerte porque pasaba gente por abajo por la calle y casi, casi ha pillado unos chicos.
L'ascensor inclinat es va posar en marxa la setmana passada després d'estar un mes avariat.
Els veïns denuncien que la instal·lació sovint s'espatlla.
De fet, ja hi va haver un incident semblant al d'avui.
Jordi Corbalan, Catalunya Ràdio, Barcelona.
El Girona perd pistonada a la lluita per la segona plaça de la Lliga Primera Divisió.
Ahir derrota gironina per 0 a 1 contra el Vila Real.
Els de Mitchell segueixen tercers a la classificació a un punt del Barça,
però podrien acabar la jornada a 4 de l'equip blaugrana si els de Xavi guanyen demà al Camp de l'Almeria.
Avui es juguen aquests partits a la 36a jornada de Primera Divisió.
Celta Atlètic Club, Rayo Granada, Sevilla Cadís i Getafe Atlètic de Madrid.
En declaracions al matí de Catalunya Ràdio, l'excandidat a la presidència del Barça, Víctor Font,
adverteix del risc d'una fugida endavant per part de Joan Laporta
després de les palanques econòmiques que el club va executar la temporada passada.
Víctor Font considera en aquesta entrevista que el Barça viu un moment especialment crític.
Com pot ser que, a un mes d'acabar la temporada,
quan ja hauríem de tenir tots els deures fets de planificació de la temporada passada,
encara no sabem si podrem fitxar-hi aquí?
I anem filtrant noms, i el Kimmich, i el Zubimendi un altre cop,
i el Dani Olmo, i el Nico Williams, i el Carabastellia...
O sigui, la llista és inacabable, i no hem fet els deures.
I amb els catalans comencen els playoffs de la Lliga ACB,
amb el primer partit de l'eliminatòria entre el Real Madrid i el Gran Canària.
El Baxi Manresa jugarà demà a Màlaga,
i el Barça no jugarà fins diumenge contra el Tenerife.
Fins aquí, les notícies.
Tot s'accelera.
I el pop-up s'adapta als nous hàbits i te'ls explica.
T'expliquem com tenir una vida digital en català,
com trobar informació contrastada esquivant les notícies falses,
saber cap on va el món audiovisual,
descobrir les claus per ser viral.
T'ajudem a entendre la cultura d'internet.
Pop-up, el videopodcast de Mariola Vinerès,
a l'àvia web de Catalunya Ràdio i al 3Cat.
Sí, sí, i tant, i tant.
Ja ho pots ben dir.
Lo que es el último hora.
Sí.
Un concepto...
El Pixar.
El Pixar?
Animación.
Sí, sí.
Lo que es la metlla de la ràdio.
La metlla de la ràdio.
Enteneu o no?
Em costa quasi tant d'entendre'l com el Palanca de Thor.
És que va ser a qui en tenc millor.
Això de subtitular.
Ferran, Adrià i Palanca, t'imagines una conversa entre Ferran Nacional.
Tu has vist Thor, Ferran, Adrià?
No tinc temps.
No tens temps.
No, si no, para, però si vens de Vigo, no?
No tens temps.
De Vigo, lo que estic...
A més no tinc tele.
No tens tele.
No tinc cotxe, no tinc tele.
No m'agrada cuinar.
No t'agrada cuinar?
Estàs bé?
Estàs bé, Ferran, ara, l'última revolució de la cuina,
diuen que és no cuinar, no?
Cuinar, que cuinin els altres.
Cuinin els altres.
Així com per levantar un imperió.
Sí.
Amb arrossos d'aquests, que els microondes els posen tot bé.
Sí, sí.
Les terrinetes.
Les terrinetes del sabró.
Sí.
Ara hem fet publicitat.
Boníssim, eh?
Sí, no calia cuinar.
No calia cuinar.
Però jo que el Ferran Adrià.
Sí, sí, no.
Me voleu fer algunes preguntes?
Sí, sí, sí, no, jo...
Jo volia preguntar per Thor, però no...
No, no.
A Thor hi ha la idea del foc, no?
El foc, al final, que és la base de la cuina, no?
El foc, que tot ho crema, no?
Sí, depèn, depèn, eh?
Ho qüestiones?
Se pot cuinar sense foc.
Clar, allò, amb l'hidrogen aquell.
L'airfryer.
L'airfryer.
El que és marinar un producte.
Sí, marinar, marinar.
Sí, marinar, marinar és una altra cosa.
Marinar, Romero.
Jo, Ferran, tinc una pregunta...
Parlem tots de cop, que així no s'entén amb Romero.
No.
Tinc una pregunta, Ferran.
T'ha passat alguna vegada de cuinar?
Està cuinant?
Està elaborant un dels teus bonics plats
i no entendre'l?
O sigui, de cop i volta...
No llegir el que tens a les mans.
El meu secret és que jo no he cuinat mai.
Oh, mai!
A veure, com que mai?
Mai no pot ser, home.
Però i el bulli?
I tot allò del bulli?
En una època sí que cuinaves, no?
És broma, és broma.
Ah, ah, és que...
Ara m'estic dedicant a los monòlegs.
Farem un monòleg que serà el...
Foundation.
Bulli Mike Open.
Mike Open.
I jo estic de l'altre i te facin un monòleg.
Molt bé.
I vindran més cuiners a fer...
El de Garma Ruscall.
Eh, del José Andrés.
El de Garma Ruscall, el de la Cresta, el de la Pedroche.
El de Viz.
T'agrada?
El de Viz Muñoz.
El de Viz Muñoz.
Aquest no sé què és.
Va, li queda pendent.
Doncs, escolta, m'ha quedat amb la curiositat de què prepararies avui per sopar,
que sí que has dit que cuinaves.
Sí, no, no, no.
Que la teva senyora havia comprat un llom de porc negre.
Exactament.
I què faràs amb aquest llom?
Bueno, una truiteta.
Una truiteta.
Una truiteta.
Oh, quin geni.
És que com li dóna la volta justament a la truiteta.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, és un geni.
És un geni.
Darrere de cada recepta hi ha un relat, no?
Hi ha una història que vols explicar, no?
Imagina, 1846 plats diferents.
I tant.
Collons.
Nepecam de Nectonia.
I estan tots bons, els 1.800 plats?
Estan bons?
El primer una mica menys que el segon.
El segon una mica menys.
Sempre millor.
1846 i de lo menys en un orgasmo.
És el que hem d'aspirar tots,
que fem una feina que suposi un orgasme pels nostres clients.
Sí, sí, sí.
Bueno, mira, hi ha una feina metafòricament.
Ai, existeix aquesta feina.
Tens raó, tens raó.
Vosaltres sou l'orgasme radiofón de los migdios.
Oh, que bonic, home.
Gràcies, Ferran.
I con esto hay un bizcocho.
Sí.
Nos vemos los de los días.
Los de los días.
No ha acabat d'arribar.
Gràcies, Ferran.
No, no, el xotxo no...
El matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora amb Quim Moranis.
Bon dia, catalans, catalanes i catalanis.
Això és l'última hora del matí de Catalunya Ràdio.
L'orgasme radiofònic dels vostres migdios amb uns ferrans adrians de l'humor com en Joel Díaz.
Bon dia, Joel.
Bon dia, Quim Morales.
Fai de fita.
Bon dia, Quim Morales.
En Xavier Pere d'Esquerdo.
Bon dia, Quim Morales.
En Jordi Ramoneta.
Hola.
L'Aina Austrell.
Ai, no, que no saluda.
És que sempre m'espero que saluda.
Però bé, igual algun dia tens un...
Igual la bon dia, no?
Àlex López, Xenia Molero i Anna Guimarà, la producció.
L'Amont Cedrany amb Víctor Lorenz del control central, el control de sol Albert Joder i qui us parla amb Quim Morales.
Dimecres, 15 de maig, un dia en què no estem acostumats a tenir a l'estudi en Joel Díaz, que ja ho notat a la seva presència, perquè té aquesta barborrea incontrolable.
És veritat.
Espera't un moment.
Clar, avui és el matí que normalment et dediques a molestar un famós.
Ah, que és dimecres.
Avui és dimecres.
És que no ho sembla que sí, dimecres, avui és veritat.
No, sembla més dijous.
Dia tonto avui.
Bueno, doncs...
Bueno.
Aviam.
Bueno, ja que ets aquí, fem una cosa.
Explica'ns abans què faràs amb els vostres impostos.
Sí, clar, clar, clar.
Vostres impostos.
No, no, vostres impostos.
Vostres impostos.
Impostos vostres.
Què, Joel?
Bé, aviam, avui amb els vostres impostos se m'ha oblidat que era dimecres.
Has de comprar cues de pança.
Cues de pança per tenir més memòria.
Era tu moment.
No, a veure, a quina hora fem lo del molestar un famós?
D'aquí, d'aquí, mitjoreta, no?
D'aquí, mitjoreta, 12.41.
Saps què faré?
Què faràs?
M'aniré a molestar algú de...
El Roger Escapa.
Està per aquí, el Roger Escapa?
Sí, perquè per ell és dilluns, avui.
Ah, clar, per ell és dilluns.
Veus que em semblava...
Saps què?
Saps què?
Ara, d'aquí una estona, marxo, me'n vaig a buscar a l'Escapa...
Vale.
...i el molestaré.
Que, a més, ja sé com molestar-lo.
Oh, jo crec que ho tens fàcil, eh?
Li faré una entrevista molt personal.
Oh, i com les que fa ell.
Clar, com les que fa ell.
Allò que...
Saps d'allò que apaga els llums i...
Sí.
Com estàs?
El primer de tot, com estàs?
Bueno, faré això.
Faré això.
Preguntes molt profundes anant a l'arrel del personatge amb en Roger Escapa,
que és un periodista molt conegut, molt admirat,
però potser desconegut pel que fa la seva vida personal.
Clar, el Roger Persona anirem a buscar.
Anem a buscar-lo.
Aquell no vol.
Aquell és molt de...
Sinèrgies que faig jo.
Sí, vale, perfecte.
No, no, però diferent.
Anem a fer el mateix.
Diferent, diferent, Aida Fita.
Ho farem molt diferent.
Ja veuràs.
S'ha de ser una sinèrgia amb el Roger Escapa, no?
Sí, fa't.
No, l'has de molestar.
No, però el vas molestar.
No el vas molestar.
No el vas molestar.
Exacte.
Tu vas en plan amable.
Jo vaig amable.
La meva idea serà tot el contrari.
Doncs va, avui molestarem en en Roger Escapa
i us demaneu a vosaltres que us prengueu la molèstia
de participar en el repte setmanal de Aida Fita.
Estem buscant la manera més original
que feu servir el vostre videt de casa.
Ja sabeu que és una artil·logia, diguéssim, una mica obsolet,
però que se li han trobat noves aplicacions
i aquestes són les que busquem a la fita de la setmana.
Que mi fita!
De la setmana!
De la setmana!
De la setmana!
Doncs mira, si, per exemple,
hi teníem a la Marta,
que ens va explicar que el tenia a la dutxa,
amb una planta,
i a veure aquella imatge que...
Sí, porros, porros, allà.
Teníem a l'Anna,
que ho feia servir per deixar-hi la roba.
Sí.
I després tenim a la Dàlia,
que ens va explicar això.
Doncs nosaltres, que el lavabo era molt petit,
però jo no volia renunciar al videt.
I vam incorporar una aixeta amb flexo,
i és pràctic i no ocupa espai.
És una bona solució.
Això ho tenen a Itàlia, eh?
El videt de Rödinger.
Hi ha videt i no hi ha videt.
És la mateixa tassa del vàter
que ells hi afegeixen una mànega.
Una mànega, com una dutxeta, no?
Sí, sí, mira, aquí tenim la fotografia.
Sí, sí, sí.
Clar, ella va dir que ho va veure en un hotel
i diu, hòstia, em va semblar molt bona idea
i ho vaig utilitzar.
Llavors, clar, però això compta
o no compta com a videt?
Això és complicat.
Jo dic no és.
Jo diria que és una manera una mica xosquera
de transformar el teu vàter
en un vàter japonès d'aquests
que saps que tenen els...
Els japonesos.
Els japonesos positius.
Ah, sí, sí.
N'heu provat mai algun d'aquests?
Sí, sí, sí.
Jo t'ho vaig explicar.
Jo també.
Hi ha un moment que allò es va convertir
en una cosa una mica sexual.
No, no, em va passar que em vaig mullar la cara.
Perquè vaig mirar...
Què estaves fent al pont?
A veure com anava.
Vaig mirar per on sortia l'aigua
i anava justament a l'ull.
Bé, Quim.
Doncs bé, no sabem si ho comptarem o no com a videt,
però si vosaltres teniu un videt
o heu tingut un videt
i teniu alguna manera original d'utilitzar-ho,
doncs envieu-nos una nota de veu
al 667-37-27-29.
667-37-27-29.
Aquest divendres, l'oient o l'oient
que tingui un ús més particular, divertit o original
del seu videt,
s'emporta un sopar per dues persones
al tastem restaurant.
Carai, tu.
Se n'anirà al carrer Provença 88
i menjaran...
Anava a dir com uns reis, no?
No com uns reis, no.
Com uns...
Emperadors.
Emperadors més.
Que menjaven millor que els reis.
Tenen videt allà, al tastem o no?
No.
No, no.
No tenen videt.
Però com que aquesta gent en tindran a casa,
faran la digestió,
aniran de ventre
i després es netejaran al videt.
Molt bé.
Tot depèn de per què facin servir el videt.
Exacte.
Doncs bé, en parlarem
al llarg d'aquests dies que queden,
dels vostres videts,
però avui del que parlarem també
són dels problemes tècnics
que passen de vegades
als mitjans de comunicació
amb en Jordi Ramoneda.
Sí, senyor.
I avui farem una mica
un acte electoral,
l'acte d'aquests diumenge,
que van haver-hi eleccions,
però si no ho sabíeu,
van haver-hi un programa
molt llarg de TV3.
I clar, en un programa molt llarg de TV3,
què passa?
Excel·lents professionals tots,
evidentment,
gran material,
però hi ha un moment de despiste.
Hi ha un moment de gana,
hi ha un moment de set,
hi ha un moment que potser
el tècnic ha sonat al lavabo,
és que són 25 hores de directe,
sembla que van fer.
Van fer molta estona
i és normal que passin
alguns petits incidents
que avui analitzarem, no?
Sí, i els protagonistes
són els fills de Toni Cruanyes,
que això no t'ho esperes.
Els fills?
Ah, sí?
Que sortien?
Ai, ai, ai, ai.
No com a candidats
ni com a tertulians, eh?
No, però jo els voto, eh?
Els fills del Toni Cruanyes
m'inspiran molta confiança.
Doncs bé, en parlarem
amb en Jordi Ramoneda,
però avui a última hora
ens hem d'ocupar
d'un tema molt preocupant
relacionat amb els coneixements
dels nostres futurs
professors i professores.
Ho fem connectant
amb en Xavier Pere d'Esquerdo.
Pere d'Esquerdo, no.
Pere d'Esquerdo,
d'Esquerdo, d'Esquerdo,
d'Esquerdo, no.
Sí, d'Esquerdo.
Sí, d'Esquerdo.
Sí, d'Esquerdo.
Sí, d'Esquerdo.
Sí, d'Esquerdo.
Sí, d'Esquerdo.
Sí, d'Esquerdo.
Sí, d'Esquerdo.
Bon dia, Xavi.
Què tal?
Bon dia, Quim.
Avui et tenim molt amoïnat
amb una notícia
que llegia en el periódico
i segons la qual
gairebé la meitat
dels candidats
que volen optar
a graus d'educació infantil
i primària
suspenen les proves d'aptitud.
Home, home.
A veure, tard o d'hora
havia de passar.
No sabem si era qüestió de temps
que el baix nivell
de l'educació del país
es veiés reflectit
en el propi món
dels futurs docents.
Hòstia, però això és un pes
que es m'ensega la cua, Quim.
Clar, clar, sí.
Els professors també són pitjors
perquè els alumnes són pitjors.
No sabem si és això...
Bueno, bueno, bueno.
Tranquils, eh?
Tranquils amb les bocines, eh?
O és que les proves d'aptitud
són massa exigents.
Tu com ho veus, Xavi?
Mira, Quim,
ja una vegada
li vaig dir a un tutor
que com perdiien tant de temps
tants mesos, mig curs
en ensenyar a fer la rel quadrada
que no tornaran a fer servir
mai més a la vida.
I què et va dir, Xavi?
Clar, em va mirar com...
Bueno, sí, i dic no.
Si mai fas servir
una rel quadrada
utilitzes la calculadora, oi?
Doncs no perdrem el temps, això.
Anem a ensenyar-los
els problemes de veritat,
de la vida real.
Ara, ara.
Perquè ja al carrer ho diu.
A fer la declaració de la renda.
Clar, com es fan els IVES,
per exemple, no?
Sí, oi, en el cas de la rel quadrada
saber què és exactament,
més o menys com es fa,
i a partir d'aquí
tampoc cal passar-se mig any
fent les rels quadrades
com un boig, no?
Perquè és full càlcul.
Només han aprovat el 57%,
les PAP, PAP,
es diuen PAP,
en un rec màgic, PAP,
les proves d'aptitud personal,
PAP, PAP.
Xavi, aquestes proves
es fan abans
d'estudiar la carrera d'educació
aquesta, o després?
Abans, abans, abans.
Abans han d'estudiar,
o sigui, haurien de tenir
uns 18-19 anys.
Vale.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
I tenim aquestes preguntes, Xavi,
per casualitat?
Bé, hem aconseguit algunes,
algunes d'elles.
D'acord, sí.
Com per exemple,
a veure, us faig una a vosaltres?
Vinga, va, va.
Sí, sí, sí.
A veure, ui, sí, sí.
Ja.
És que és fàcil,
i segurament quina d'aquestes
han fallat, eh?
Perquè si han fallat...
Va, Xavi.
...gairebé la meitat.
Ai, Déu-meu.
...quantes flors hi ha
en una dotzena i mitja de roses?
Temps?
18.
18.
Molt bé, molt bé, Joel I.
Home, a veure,
però un moment,
això no ho saben
els professors de primària?
Bé, no sé si és aquesta
justament la pregunta
que han suspès,
però no els hi posarem
més complicats.
Ho farem a la gent del carrer,
per si trobem algun candidat
per poder ser professor
de primària i de l'ESO.
Doncs les preguntes
de les PAP,
de les proves d'actitud personal
per als futurs docents
d'educació primària
i també d'educació infantil.
Les farem a la gent del carrer
a veure si trobem
algun professor,
diguéssim que descobrim
algun talent per l'educació.
Gràcies, Xavi.
Fins ara.
Fins PAP ara mateix.
PAP.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Bon dia, Xavi.
Bola, bon dia.
Abans d'entrar...
Has dit bola, bona.
Has dit bola, bona.
Bola, bona.
Bola, bona.
Bola.
Que tonto, què és.
Apunta.
Ai...
Napa.
Cinc minuts passen
d'un quart d'una del migdia.
Som els de l'última hora
del matí de Catalunya Ràdio.
Que ens vindreu a veure
algun dia d'aquests, o què?
Jo sí, jo demà.
Jo sí, no, nosaltres venim cada dia.
Nosaltres venim cada dia.
Però els nostres oients,
els que ens esteu sentint,
dius ve de gust sortir,
passar per la ràdio,
venir aquí a Vinguda Diagonal 614
i veure'n directe a l'última hora.
Esteu més que convidats.
I si ens porteu unes croquetes,
o una...
No ho sé, unes maletes.
Algú tu vols.
Formatge, que a tu t'agrada molt el formatge, també.
Doncs a veure què ens porteu
i si us porteu a vosaltres mateixos
ja ens fa il·lusió.
A mi saps què m'agrada?
Quan ens venen a veure,
ens diuen...
I us vaig escoltar molt en una època
que em veu...
Sí, sí.
M'agrada la història personal.
Us vaig acompany...
M'heu acompanyat molt...
En tal moment.
En moments importants de la vida.
Sí.
A veure, moments importants...
No, per exemple,
o sigui, tampoc em digueu...
No, és que estava naixent el meu fill
i us estava escoltant.
No.
Oh, mira.
Estigues per lo que s'està.
No s'ha donat aquest cas,
però altres casos
de moments crucials de les persones
que estaven sentint l'última hora...
És que és molt fort.
Bueno, i també et dic una cosa aquí,
no sé si ara ho explico.
A mi em van operar
sentint un programa de ràdio
on jo treballava amb tu també.
És veritat, és veritat.
De Rack 105.
Sí, sí, van posar...
El musical Rack 105 també són ganes, eh?
Sí, sí, sí.
Però vaja, escolteu, ja ho sabeu.
Si voleu venir-nos a veure,
ens escriviu a l'última hora
arroba canradio.cat
i aquí us esperem.
I ara prepareu-vos per gaudir
de tot el glamour del país
amb una anfitriona extraordinària.
L'Aida Fita
ens porta als esdeveniments
amb més salseig de tot Catalunya
passejant per la Catifita Vermella.
La Catifita.
Vale, no, joder, para de la música.
Què passa?
Para de la música.
Ai, avui esteu molt...
No, no, no, és que és molt fort.
Què passa?
És molt fort.
És que ahir va passar una cosa,
d'acord, us ho explico.
Ahir es va celebrar el desconcert i cat,
a la Càrrega.
Jo vaig anar allà
i vaig parlar amb alguns dels artistes
abans de començar.
A la Sala Polo de Barcelona?
Sí, exacte.
I vaig fer l'entrevista
més incòmoda
que he fet mai
al llarg de la meva carrera
com a bona periodista
no titulada que sóc.
Què dius ara?
Però si tu normalment
ets una persona de tracte amable,
que t'entens amb tothom,
amb qui et vas trobar
que es va generar aquesta incomoditat?
Joan Garriga.
Sabeu qui és?
És el fundador de Dusvinguet
i també està a la Troba Kung Fu.
Ho sabíem, eh,
però t'hem de ser tant.
Però sí,
perquè sé que tothom ho sabia.
Jo també ho sabia.
Jo soc més de Francesc Garriga,
que és el de Catalunya Ràdio.
Jo també.
Folo Garriga, gran podcast.
Doncs bé, jo vaig suar.
Jo vaig suar i mira que hi havia
aire acondicionat.
Però què era de mal respondre?
Tenia mal dia o què et va passar?
Mira, saps allò a vegades que...
Bueno, que no...
Bueno, perquè entengueu una mica
com va anar l'entrevista,
com va acabar,
vull que escolteu això.
Això va passar ja al final de l'entrevista.
Ah, és d'aquelles entrevistes d'ara, no?
Que fan...
Exacte.
Que diuen...
Ah, però ara...
I després sembla una cosa
com molt dinàmica.
Exacte.
Tota aquesta incomoditat d'entrevista
no es notarà en antena de mà.
Ah, que bé que no es notarà.
Alerta, spoiler, es notarà.
Es notarà?
Es notarà.
Perquè, mira,
estem acostumats
que sempre ensenyem la millor part, no?
Dels reporters aquests,
d'aquestes coses que gravem
i després ho dicem
i dius, mira que divertit,
dius, m'he portat molt bé
amb aquesta persona.
Doncs no sempre és així.
Ostres.
A vegades passa que tu,
doncs a l'artista amb qui parles
o a l'entrevistat que hi fas,
doncs no connecteu.
No us enteneu
i allò no funciona,
tu intentes fer preguntes
i ja no saps què dir,
no avança.
Exacte, no flueix.
Però en plan què?
Que s'ha de marxar a mitja entrevista o alguna cosa?
No, per això no va marxar,
però bueno,
passen coses que ara anirem veient al llarg.
Però això jo vull ensenyar també
la part fosca de la nostra professió,
que és molt dura,
que no és fàcil.
Doncs bé, comença l'entrevista,
parlem dels artistes amb qui actuava.
En el seu cas era Pony Pisador
i una altra sorpresa.
Es veu que ja es coneixien ells,
però no massa,
i llavors jo vaig preguntar
si havien fet uns bons vincles
i d'aquí potser si en podien sortir coses noves.
Creus que sortirien coses noves d'aquí?
Sí, això,
els temes aquests que hem fet
ja és una cosa nova.
Clar, sí,
en fet,
teves nous és una cosa nova.
Aquí hi ha veus que dius,
crec que no estan tenent.
També els artistes,
de vegades no hi posen gaire de la seva part.
És un tracte,
volem un win-win,
jo quedava bé com a entrevistadora
i tu també com a entrevistat.
Sí, una pregunta, Aida.
Jo, si no és que desconfie de tu,
perquè no desconfie de tu,
però tu et vas presentar,
anaves amb un micròfon,
no es pensava que eres una friki-fan
que s'havia colat al camerino.
Clar, no, no,
jo anava amb el micròfon de Catalunya Ràdio,
hola, sí, no sé què,
i, bueno, en fi.
Doncs bé,
llavors li vaig preguntar
que amb quin artista
que no col·laborés aquella nit
li agradaria haver col·laborat?
Amb l'altre que col·laboro,
que no puc dir qui és.
No, te va, en sèrio, en sèrio,
no, és així.
No, però dic,
dels que no col·laboris,
sí, amb qui?
Doncs...
Però saps que t'he de dir
que no sé massa qui més actua?
Perquè no m'he enterat,
acabo d'arribar.
Clar, és que també et dic,
si l'entrevista et va tan perdut.
Sí, no.
Tu poca cosa pots fer.
No, no està donant la seva part.
No ho arreglarem, això, eh?
Llavors què faig?
Doncs jugo una mica
la carta de l'empatia.
És que són molts artistes, eh?
Vull dir, jo també els vaig...
No, home, el Trinquell,
l'he vist, no?,
en alguna entrevista,
és famós, oi?
El Trinquell.
Home, no tant,
si no saps el seu nom.
Clar, dic,
a més et surt amb una pregunta
que dius,
jo com responc?
El Trinquell és famós.
Però bé,
jo com a bona professional
intento explicar
com bonament puc.
Bueno, sí, sí, no?
Podríem dir que sí.
Doncs vale,
doncs sí,
doncs de nom em sona,
però no l'he escoltat,
llavors...
Bueno, doncs mira,
avui el podràs escoltar.
Doncs per això.
Que de fet canta una cançó
amb gossos...
Avui hi ha els gossos?
Ah, doncs aquests també els conec.
Molt bé, eh?
Està bé.
Sí que és un desconcert.
Sí, sí, com veieu...
Ara ja entenc el nom
d'aquests concerts
que munta en Guillemino.
O sigui,
el desconcert és l'actitud
amb la castena.
Perfecte.
I qui bé que haig de fer
amb qui haig de cantar.
Doncs bé,
com veieu,
vaig veure que
sobre el desconcert
no ho podíem parlar
perquè no sabia qui hi havia
ni sabia res.
Vaig voler canviar
la dinàmica de l'entrevista
i preguntar coses
sobre ell,
com és,
què li agrada.
Jo tant.
Sí, m'agrada molt.
Ara començarem una conversa.
De què és aquest programa?
Clar.
De què és aquest programa?
Aquí ell es va atabalar
i va dir,
a veure,
no estic entenent
cap on està en aquesta entrevista,
no estic entenent
què m'estàs preguntant?
Què cony és això?
Jo, Aida,
no m'agafaria com una cosa personal.
Crec que en Joan Garriga
va una mica despistat
per la vida en general.
Sí, però a veure,
a veure,
tu estàs en el desconcert d'Aicat
i et ve el algú
de Catalunya Ràdio,
el programa d'Hípica no serà.
No serà.
No, però clar,
el que vaig fer
va ser explicar-li
que era un programa d'humor.
Llavors ell va dir,
ah, vale, d'humor.
Què passa?
Que al veure
que era un programa d'humor,
ell intentava,
cada vegada que jo li feia una pregunta,
intentava que la resposta
fos graciosa.
No, home, no cal.
I clar,
i jo li vaig haver de dir això.
No cal que tota aquesta entrevista
sigui graciosa, eh?
Simplement és...
No, no, si de moment...
Molta gràcia,
no sé si que no ho crec que faci.
No, no, és que no...
Jo estava...
Mira, no vaig plorar
perquè...
perquè soc una bona professional.
Però...
Però plorava per les aixelles.
Vull dir,
estaves suant
com una mala cosa.
Estaves patint
aquesta entrevista de suera.
No, no,
és que jo ho estic passant malament.
Molt malament.
És que això és la que t'he dit a Vermella,
ja són de coses de glamour.
I que jo sabeu
que soc una persona,
bueno,
que parles amb mi
i soc un urn.
És molt agradable,
l'adaptaracte.
Doncs si m'hi genereu
que jo després d'això
l'únic que volia era parxar,
òbviament.
Fem assajar la cançó amb el poni.
No, un moment, un moment.
Un moment, un moment.
Un moment, un moment.
Si no volia parlar
i ara parla,
que és, eh, també?
Un moment, Joan.
Està començant a caure
amb la minitud.
Un moment, no em tallis.
Bueno, és que...
En fi.
Llavors,
ell no sabia com respondre
a les meves preguntes.
Jo, per fer-me la simpàtica,
li vaig dir que tranquil,
que jo entenia
que acabava d'arribar
i que, per tant,
doncs ella encara no estava a lloc,
però no sé si era per això.
Però hem assajat la cançó amb el poni
i després hem fet les proves
i després m'han dit
si pots fer l'entrevista ara,
millor que si no és a les 8
i no sé què,
i dic, vale, fem-la.
I ara em trobo aquí.
Doncs ja està.
Amb un programa d'humor
i no sé.
Doncs això.
Ja està, jo et deixo tranquil.
Si estic bé, però que...
No, no, no.
Sí, ja està.
Ho hem notat, no?
No, no, no, no.
No, no, ja està, ja està.
No passa res.
He anat molt bé a l'entrevista,
n'hem tret molts titulars.
Sí, sí, sí.
La cosa és que falta d'idees,
doncs ja per acabar amb tot això,
perquè ell no volia marxar,
jo, sisplau, jo vull marxar d'aquí,
no estic bé.
Li vaig preguntar
si havia après alguna cosa
aquests últims dies,
doncs jo que sé que ens pogués ensenyar.
Eh?
Però crec que tampoc va entendre bé
aquesta pregunta.
Ah, que si he après alguna cosa.
Has après.
Ah, après.
No, no, no.
Sí.
Home, no et preguntaries
si has pres alguna cosa?
Home, no.
Que us ho has explicat.
Has dit això, no?
No, no, no.
I ja està.
He pres alguna cosa
i no us ho puc dir per això tampoc.
No, no, ja, ja.
Ja m'he catat.
Mare de Déu, senyor.
Bé, i amb això
van passar més coses,
però és que no tenim tant de temps.
No, res.
Amb això vull finiquitar
l'entrevista més incòmode
que he fet mai a la meva vida.
Però bé, també es tracta d'això,
el nostre ofici.
Som persones,
parlem amb persones
i aquestes coses passen.
És un aprenentatge dia a dia.
Exacte.
No saps mai que et trobaràs
quan vas a una catifita vermella
i aquest cop et vas trobar
en Joan Garriga
amb plenitud de facultat.
Sí.
Aida, moltes gràcies
pel que vas aguantar.
A tu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio
arribem a l'última hora
amb Quim Morales.
Mig minut i arribem a dos quarts d'una del migdia.
A l'última hora del matí
de Catalunya Ràdio,
els dimecres,
són dies de problemes tècnics,
d'en Joel Díaz molestant
a tori i a dret
en els personatges més coneguts del país
i també d'en Xavier Peret Esquerdo
al carrer
amb les seves missions periodístiques.
La de 8 a veure amb l'educació
és molt important.
Jo trobo que abans dèiem molt frivolament
que això és un programa d'humor
i estem parlant de coses molt importants.
Sí.
És la notícia que llegíem al periòdico
que informa sobre els candidats
que es presenten per ser...
per estudiar el grau d'educació infantil
i de primària
que gairebé la meitat
suspenen les proves d'aptitud.
Les PAP!
Què?
Les PAP!
Ai, s'han espantat!
Perdoneu, perdoneu.
Qui hi havia aquí?
És que estic amb...
És que estic amb 3 noies
que són la Intia, la Paula i la Marielis.
Sí.
Marielis, què tal? Com esteu? Bé?
Molt bé, molt bé.
Quina edat teniu, més o menys?
Jo tinc 19 anys.
Ah, Dino.
Perfecte.
Dino.
Mira, és més o menys l'edat
en què la gent es presenta a les PAP!
D'acord?
I tu...
Mira, és que divina providència
m'he trobat amb una d'elles
que és la Intia
que diu que tu t'has presentat.
Sí, jo em vaig presentar el 2022,
les vaig suspendre
i m'he tornat a presentar aquest any
i ja he aprovat.
Molt bé!
Molt bé!
Fantàstic!
Ens pot explicar les dues versions, no?
La de la gent que prova
i la de la gent que suspèn.
I, clar, i era molt complicat, o no,
l'any que vas suspendre, el 22?
Bé, no crec que hagi sigut molt complicat
l'any que vaig suspendre,
però crec que va ser per les faltes d'ortografia
o algunes coses així,
que baixen moltes...
Ah, clar, si has de fer de professora
i fas faltes d'ortografia...
Sí, sí, sí.
Per què?
I elles, les teves amigues, també, o no?
No, nosaltres no.
No, no, no, no.
A què us dediqueu?
Doncs, bueno, acabo d'acabar de...
Acabes d'acabar i...
Acabes d'acabar i...
No, marketing i publicitat.
Ah, molt bé, marketing i publicitat, perfecte.
Veus, agradaria ser professores?
No.
Ai, a mi sí, de nens petits.
Sí?
Doncs mira, eh, no crec que...
És que ella és la Maria Lís,
bueno, doncs a veure si et aconseguiries
la plaça com la íntia.
D'acord, mira, jo us faré un examen,
ara, d'acord?
Sí, preparades?
D'acord, d'acord.
Són preguntes que es fan a primària
i és fàcil, això, eh?
D'acord.
Vinga, va, preparades, eh?
Quantes flors hi ha en una dotzena i mitja de roses?
Temps.
18.
18.
Sí, repeteixes, però veus, tu no ho sabies, eh?
Si tu vas en cotxe a 50 quilòmetres per hora,
quantes hores trigaries a fer 300 quilòmetres?
6.
5.
6.
6!
Molt bé.
Hi ha hagut dubtes aquí, eh?
Maria Lís està sospesa, eh?
És fatal.
A veure, com es diu el conjunt de muntanyes que formen una unitat?
Com es diu el conjunt de muntanyes que formen una unitat?
Una unitat?
No sé, no sé.
Serralada.
Molt bé!
Molt bé.
Aquesta és la que ha provat, oi?
La Maria Lís és la que ha provat, sí, sí.
No, que no es nota, es nota.
La Intia...
No, Maria Lís no, eh?
No, no, no, no, no.
No, aviam.
A veure, una altra pregunta, va.
Com s'anomena l'extensió de terra que està rodejada per aigua
en tots els seus costats, excepte per un?
És que vas molt ràpid.
Vaig més a poc a poc.
Com s'anomena l'extensió de terra que està rodejada per aigua
en tots els seus costats, excepte per un?
Terra, terra, per totes les bandes, minys per un.
Home, però això és fàcil, això.
La illa.
Com?
Illa.
No.
No, no, illa.
No, Panta.
No, Panta tampoc.
Sí, Pantà, tampoc.
És la península.
És la península.
Península, molt bé!
Home, com es nota que s'ha provat, eh?
Va, tres últimes preguntes.
Quina és la suma de 77 més 33?
Més, menys.
Més, més.
Com?
110.
Perfecte!
Molt bé.
Molt bé.
Quin és el satèl·lit natural de la Terra?
Natural, eh?
Però que me lo ponies a mi, si em...
La lluna.
La lluna, molt bé!
Caram, escolta, va.
L'última i ben fàcil.
Quina temperatura s'evapora l'aigua?
És que no, faig tant d'anaries, no fins a respondre.
A veure, quina temperatura s'evapora l'aigua?
10.
A 10 graus?
No.
100.
100, ara 100!
100 graus, 100 graus.
Bé.
És que ara amb 10 graus no veuríem mai aigua.
I ja està, eh?
Doncs sí, sí, realment és això.
La meitat, la meitat passeu i l'altra meitat no passeu, eh?
Jo seria la que no passa.
Jo la que no sap.
Tu no saps, eh?
Va, només una.
Bé, doncs Xavi, escolta'm, la prova està feta i és palpable, doncs, una mica el que deia aquest titular.
Gairebé la meitat dels candidats dels graus d'educació infantil i primària suspenen les proves d'aptitud.
No sé si és per riure o més aviat per plorar.
Per plorar, oi?
Perquè si el nivell dels preguntes és aquesta, vull dir que...
Aquest nivell.
D'acord, a Marbona, gràcies.
Adéu-siau.
Gràcies, Xavi.
Adéu, Quim Morales.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Catalunya Ràdio!
Als mitjans de comunicació, com a la resta d'àmbits laborals, hi ha moments crítics que no sempre tenen fàcil solució.
En Jordi Ramoneda, a l'última hora, ens proposa una reflexió sobre aquests incidents, com nosaltres anomenem, problemes tècnics.
Tenim problemes, problemes tècnics.
Gràcies, Agustí Forné, per donar-nos pas.
Després d'aquests dies de campanya i eleccions, és moment de fer autocrítica i veure què ha passat.
I tant.
No políticament.
Que això ja ho faran ells, sense feina.
Si no, de problemes tècnics que han aparegut al llarg de la jornada electoral de diumenge, concretament a TV3.
Va començar d'aquesta manera, van fer un especial i van fer una connexió amb Toni Coranyes i Ariadna Oltra, cadascú des de casa seva, en videoconferència.
I se sentia això de fons.
Crotini, que dèiem que ens arribaran més d'hora, ens arribaran més tard.
Però vaja, seguirem el guió de la nit electoral, si això passa.
Sabem que no hi ha gaires precedents i que probablement veurem que les meses estan tancant els buits.
Ho he sentit o no?
Aquí sentíem era Xavier Rossinyol, que era el director del programa.
Sí.
I Toni Coranyes, a fons, diu, sisplau, aneu...
No s'acaba de sentir bé si diu cap a casa o cap allà...
S'havien colat els seus fills a la videotrucada.
Però amb un tom molt tendre, eh?
Sisplau, de pedrazo, eh?
En fi, això és que els seus fills van voler colar la connexió.
De fet, hi ha un altre moment on apareixen, eh?
I els tardorens diuen, ai, que macos tal.
Però és que les criatures insistien i en Toni no només havia de preparar-se per les eleccions,
sinó que havia d'anar organitzant el personal.
Però ara ja.
Pobres fills teus, Ariadna Oltra, si els estàs fent seguir el programa.
Realment, aquesta setmana ens hem vist poquíssim i m'agradar que m'encantes.
Marra meva, però quin merder t'ho heu realitzat.
Va, va, va.
I el millor de tot és que hores després, mentre hi havia el programa especial dels resultats,
és a dir, al vespre, quan l'Ariadna i en Toni eren a plató comentant l'escrutini,
hi va haver un micròfon obert i es va sentir el Toni organitzant els tertulians així.
...aquesta fotografia anirà evolucionant i ho anirem seguint des d'aquesta cambra.
Sí, eh? Cap aquí?
A veure...
Sí, el Joan Rodríguez Arbel.
O sigui, va passar de casa, els tertulians els tracta tots igual.
El Parc de Catalunya és en Toni Cabanya.
O sigui, de fet, ara el portaria al Parlament a organitzar el futur govern.
Doncs mira, potser n'hi ha millor, eh?
Vinga, tu se'm aquí, vinga, i a cap allà, a comuns cap allà.
Va, seguim amb un altre problema tècnic que també és bàsic de problemes especials,
que és el típic micròfon que sona fluix.
Sí.
O sigui, ara connectem amb tal corresponsal que està a no sé quin col·legi electoral
o no sé quina seda, a quin partit.
Entra fluix.
Fluix, fluix, fluix.
Què passa?
Jo t'ho explico, com què passa.
Que és que quan sona fluix, tots els tècnics a la casa comencen a pujar coses.
Oh, clar, normal.
Però ho pugen tot, eh?
Pugen el volum d'aquí, pugen l'ascensor.
Sí, ho pugen tot.
Què passa?
Puja el pa.
Quan de cop i volta trobes el botó, el botó, que dins ara era aquest,
obre, és com una presa plena que obres a comporta i peta.
Anem a la seu del PSC, en va anar poc.
Anna.
L'Anna sona fluixa.
Puja, puja.
I de cop i volta, puja.
No faran valoracions.
En una sala més amunt d'on som nosaltres,
on hi ha Salado Illa, Belas, Boruto, Caícia, Romero,
acompanyats davant d'abans del partit,
des de l'estat de Montilla.
I acabem també...
Jo diria que estava entrant per un micro que no era.
Estava entrant per un micro de Televisió Espanyola, no?
No sé si.
I un altre problema tècnic de la nit, ara amb micròfon tancat.
Però què passa?
Quan arriba, quan un tertulià vol fer una d'aquelles respostes tan tertulianes de...
Efectivament, de...
Sí, o que soc politòleg per la universitat de merda, no sé què.
I de cop i volta té...
Quina és aquesta universitat?
La universitat de merda?
Doncs mira, més de les que et pensaries.
I de cop i volta té el micròfon molt baix.
Situen el PSC a les victòries de tota l'etapa pre-procés, eh?
Anem més enllà...
Tonto que tens el micròfon tancat, efectivament.
Vull dir el brú.
S'ha quedat allà ofegat, efectivament.
I ja està, i fins aquí deixem les eleccions.
Ja un altre dia seguirem amb molts més problemes tècnics.
Avui especial, polemes tècnic que es produeixen en els programes especials de les eleccions.
O sigui, especial, especial.
I, com sempre, amb la parícia d'en Jordi Ramoneda.
Gràcies, Jordi.
A tu, Quim Morales.
Sis minuts i arribem a tres quart d'una del migdia.
Aquí, a l'última hora del matí de Catalunya Ràdio, ens preparem per viure un altre moment incòmode
després de la trobada entre Aida Fita i el líder dels dosminguets, Joan Garriga, que ha estat molt tensa.
Doncs ara, aquesta va ser-ho involuntàriament.
Sí, sí.
La que vindrà a continuació és voluntàriament, perquè en Joel Díaz es converteix en la molèstia nacional de Catalunya
empipant avui en Roger Escapa.
Serà després de la publicitat.
Al matí de Catalunya Ràdio, arribem a l'última hora, amb Quim Morales.
Hola, què tal? Bon dia. Em permeteu una pregunta?
No.
Ostres!
No!
A Catalunya Ràdio.
Res no m'agrada tant com enremar-me d'oli cru al pimentó torrat, tallat en tires.
Durasianes, de Vicent Andrés Estellers.
Cent anys del seu naixement.
Postdates.
La institució de les lletres catalanes i Catalunya Ràdio
amb la literatura.
El matí de Catalunya Ràdio.
Torna la setmana d'internet al Cort Inglés.
Fins a un 30% en moda, accessoris, sabateria, esports, bellesa i molt més a la nostra web i app.
I fins a un 30% en electrònica, electrodomèstics i llarg també a les nostres botigues.
Només fins al 17 de maig.
Setmana d'internet al Cort Inglés amb fins a un 30% de descompte.
El que estaves esperant? A la botiga web i app del Cort Inglés.
Aquest dijous, a la tarda de Catalunya Ràdio,
l'Ajuntament de Barcelona et descobreix els esdeveniments,
els serveis i totes les activitats que no et pots perdre a la ciutat de Barcelona.
Així sona la cançó de l'estiu.
De l'estiu, quan gaudeixes del mar a les Balears.
Viatja a les Balears amb vaixell i amb el teu cotxe amb fins a un 40% de descompte.
Viatja em transmet.
Es pensaven que s'havia acabat, però estaven molt equivocats.
Però on collons ens porten?
Un escape més currada de la història.
Una altra vegada, no!
Corra, Marina, corre!
Sé el que em faig. Està tot controlat.
Speedroom 2. Última funció el 31 de maig.
Gaudeix l'únic finançament que t'emocionarà tant com el futbol.
El finançament total per clients amb targeta al Corte Inglés.
Aire condicionat Split 1x1 Hired Inverter Wi-Fi per 579 euros.
I finança'l fins a 12 mesos.
Al Corte Inglés, la botiga oficial de les teves emocions.
A la botiga Web i App.
Fins al dimecres 22 de maig.
Finançament ofert per financer al Corte Inglés i subjecte a la seva aprovació.
Consulta les condicions i exclusions al cortinglés.es.
Si vols preparar plats brutals.
Maleta de romer.
O en un pim-pam, devora el nou llibre de Cuines.
A la venda a la botiga 3Cat i als punts habituals.
Al matí de Catalunya Ràdio arribem a l'última hora.
Amb Quim Morales.
Doctor Trilla, bon dia.
Quin és el colmo d'un epidemiòleg?
Agafar una malaltia infecciosa?
No, tornar-se viral.
Tres minuts i tres quarts d'una.
Arriba el moment de passar-ho malament a la ràdio, però a l'hora de passar-ho bé.
Sí, perquè estem en mans de l'incòrdia nacional del país, d'en Joel Díaz, que es disposa a molestar una persona, un periodista molt estimat aquí a la casa i molt conegut, a l'espai Molestem un famós.
Molestem un famós, molestem un famós, hola Joel.
Companys, porto, doncs mira, aproximadament uns 16-17 minuts buscant el Roger Escapa per tota la ràdio, on està l'Escapa, jo preguntant.
Què?
Fins que una companya seva m'ha dit, potser està el seu racó especial.
Ah, ai!
Ah, ara em deu ser el racó especial aquest de l'Escapa i finalment l'he trobat, està el tio en un balcó que s'accedeix per la redacció d'Esports de Catalunya Ràdio i es veu que el tio surt aquí a pensar, no?, d'alguna manera.
Saps aquest programa, ell, que es dona, és un programa pensat, doncs no és casualitat, perquè quan surt aquí al balcó es veu que el tio pensa, eh?, que sí, Roger.
El balcó de pensar.
El balcó de pensar.
Una altra secció. I ha tret una secció de la xistera, tu.
És que és increïble.
Saps per què vinc aquí?
Per què vens aquí, Roger?
Perquè, entre altres coses, comparteixo redacció amb els amics de l'última hora i els pesats del que no surti d'aquí.
Ara, ara.
I tinc la Juliana Caneta com a tres metres de distància.
I no calla ni sota l'aigua.
No calla i cria.
Aleshores, hi ha un moment que a vegades necessites una mica de concentració i vinc al meu balcó de pensar i dibuixo l'escaleta.
Avui, per mi, és dilluns.
Clar, clar, avui és dimecres.
Avui és dilluns, avui és dilluns.
La gent es pensa que tu només treballes els cap de setmana, suposo que és el primer tòpic que hem de trencar, no, Roger?
Sí, els dimecres ens hi posem, és el nostre dilluns i comencem a dibuixar una mica com serà el cap de setmana.
Dibuixes, no?
Dibuixes.
T'agrada dir aquest...
Preparem alguns espais, gravo algunes entrevistes fora i aquí, doncs, mira, m'agrada també...
Dibuixes.
...treure el cap a la Diagonal.
Un programa de cap de setmana és, d'alguna manera, com pintar un quadre, no?
Són tot pinzellades, no?
Noto certa ironia, conyeta, no?
Sí, és que he decidit, he decidit que per molestar-te el que faré és el que fas tu moltes vegades al suplement,
que és fer aquestes entrevistes buscant l'avançant més personal, no, del convidat.
I, per tant, ara et dono la benvinguda a aquest petit espai que li direm...
Si tu fas l'eclipsi, doncs jo li diré l'Equinoxi.
L'Equinoxi.
L'Equinoxi.
I ho farem amb una música que no és gens d'Equinoxi, que és la música del Qüestionari Molestador.
Sí, sí, sí, no, no, no, Qüestionari Molestador.
Sí, sí, sí, no, no, no, Qüestionari Molestador.
És que amb Equinoxi no en rimava.
És igual, és igual.
Ah, Equinoxi i Molestador.
Però el que sí que intentaré és fer el to aquest de Roger Escapa, d'acord?
Jo vaig sense guió, eh? Veig que estàs llegint aquí un...
Sí, sí, tinc les preguntes, evidentment.
35 anys, 5 anys al cap davant del suplement...
El primer error, 6.
6 anys a temporada.
No, clar, però per anys? Per anys potser no.
La 6ena temporada.
6ena temporada, en quin moment et trobes, no, professionalment, Roger?
Com el definiries?
Doncs segurament en el moment més feliç des que faig el suplement i...
Sí, estic molt content, m'ho passo molt bé.
Aquest any amb l'equip hi ha hagut alguns canvis i crec que també és important.
Al final, tot canvia perquè tot segueixi igual, no, Roger?
No, la idea és anar evolucionant.
Evolucionant.
Vull dir que cada any li hem donat un toc diferent al programa.
Roger...
El que no sé és si és que m'he de posar també introspectiu...
No, no, tu ets l'entrevistat.
D'acord, d'acord.
Deixa't anar, deixa't anar, com t'agrada que es deixi anar la gent al teu programa.
Sí, o puc contestar amb monosíl·labs, que és el pitjor que et pot fer un coïdat...
Això és horrible, això és horrible.
M'ha passat alguna vegada.
No m'ho facis, eh, per favor.
D'acord.
Roger, tinc entès, m'ha arribat el rumor, que s'està a punt d'estrenar a 3CAT, diria,
un programa de tele presentat per tu.
Em sembla que són, com no, entrevistes, no?
L'eclipsi.
L'eclipsi.
L'eclipsi.
L'eclipsi que ha nascut a la ràdio, falsar-la a la plataforma.
Molt bé.
Capítols i un projecte nou que hem presentat, i una adaptació.
Entrevistes a famosos, eh?
Personatges, sí, coneguts i rellevants de diferents disciplines, i també ens posem amb aquest to una mica intens.
Baixes una mica les llums, no? M'imagino.
Sí, m'han muntat un plató preciós. S'estrenarà aviat, ho estem gravant.
Vale, vale, vale.
Són 12 capítols. Em consta que, si tot va bé, abans de marxar de vacances n'estrenarem 4. Els estem muntant, ja.
O sigui, això s'estrenarà, què, després de l'estiu?
No, no, abans de l'estiu.
Ah, abans de l'estiu, eh?
Abans de marxar de vacances n'estrenarem 4.
Ah, ja m'ho has dit, eh? Perfecte.
Sí, és allò que abans, o sigui, has de mirar els ulls.
Sí.
Tu mira'm els ulls.
Però, un moment, aquesta no és l'entrevista que jo et volia fer, perquè estem parlant de lo professional,
i jo vull conèixer el Roger Persona.
Som-hi.
Roger, de què fan olor els teus matins?
Els de cap de setmana o els de...?
Ah, un dimecres, de què fa olor un matí de Roger Escapa?
Doncs el primer que faig, normalment, quan em desperto, és canviar el bol que al meu fill, que...
Fa olor de caca, llavors.
No, de caca no, de pipi, però, o sigui, són aquests...
O sigui, tu, 12 hores sense canviar un bolquer, pesa molt un bolquer de 12 hores de pipis.
I, a més, a la nit encara es pren el bíbaro i tot això.
És el primer que faig.
Aleshores, fa olor de pipi els meus matins des d'allà fa un quant temps.
I ara estem en aquella fase que ha de començar a treure's el bolquer.
Ah, ja toca això?
Ostres.
Sí, sí, clar.
A més, l'any que ve el meu nen ja va i 3, comença l'escola, és del desembre.
I una de les coses que et demanen és, sobretot, que quan comenci la classe ja vagi sense el bolquer i no se't cagui sobre.
Aleshores, ara que ve el bon temps, estem començant...
A veure si et puc fer alguna pregunta, també, Roger.
D'acord.
De tant a tant.
Doncs, vinga.
No, per què?
Què més?
Roger, en què somies quan estàs despert?
Hosti, Joel, és que estàs fent unes preguntes molt bones, eh?
Saps què t'ho hi dir o no?
No, direm que somio quan dormo.
Que soc molt... parlo molt.
Soc un mal convidat per passar una nit.
Va bé.
Xerro, parlo, tinc malsons i foto crits, a vegades.
Espasmes.
Soc una mica sonàmbul.
Uf.
I sí, sí, a vegades...
O sigui, l'última que em va passar és que fa poc, un dia, m'està dormint...
Arnau!
Ah, ah, ah.
Ai.
La Diana.
Que et pensaves que...
L'Arnau és el meu germà i suposo que estava tenint un malson amb ell, no ho recordo ben bé.
Ai, por la grau.
I tots tres a casa, perquè a més dormim tots tres a la mateixa habitació.
Mira, això em dóna pas a la següent pregunta, que és, de què té por el Roger escapa?
Jo no faig aquestes preguntes, així.
Però, però bé, en tinc.
De què tens por?
Què et fa por?
Què et fa dir ui, ui, ui?
Què et fa dir ui?
L'absència, no?
L'absència.
La solitud.
Oh!
Hòstia, Roger.
Sí.
Què en queda del petit Roger, no?
Aquell Roger que anava amb bicicleta pels carrers de Sabadell.
Si això és una paròdia de les entrevistes que jo faig, o sigui, bueno, crec que m'he de carregar l'eclipsi i no tornar-hi mai.
No, no, és una paròdia, no? És la meva manera d'entrevistar personalment.
Què en queda d'aquell nano?
Bé, aquell nano és un jugador de bàsquet frustrat, això ho arrossegaré tota la vida, no?
I, en realitat, jo crec que ha fet realitat bastant el seu somni, no?
Això és bonic, eh? I amb 35 anys.
Acabar fent ràdio i presentant un programa de ràdio com aquest.
I mira, et diré que les primeres persones que em van ajudar a fer això, quan jo feia ràdio local, va ser el Quim Morales.
Què dius, ara?
Que sí, sí, feia un programa Mata de Pere Ràdio amb una colla d'amics.
I el Quim Morales, quan ell feia la segona hora, recordo que ens va col·laborar amb nosaltres un temps...
És que és un tio de puta mare, eh, el Quim Morales.
Gratuïtament, amb una colla de nanos, que el que feien era un programa que s'assemblava molt aquella segona hora que feia.
I que és aquesta última hora que feu ara.
Aleshores, com que va ser el moment d'efervescència, que va néixer la competència, va néixer la segona hora,
jo recordo que la meva generació va veure molt d'aquell...
Home, t'ho diràs.
I ens va influenciar molt.
I feien una mica còpies d'aquells programes.
I recordo que havia anat moltes vegades de públic a veure el Quim, i li vam demanar i ens va dir que sí.
I això és una cosa d'aquelles que no s'oblida.
Perquè a mi, ara sí, segurament em vingués un nano de 20 anys,
que està començant i em digués que fa un programa semblant al suplement,
i em digués, vols col·laborar?
I jo li diria, molt amablement, li diria, escolta, moltes gràcies, però tinc altres prioritats ara.
Bueno, perquè no ets tan bona persona...
I el Quim Morales...
No, estàs tan avorrit com jo, fem algú.
Roger, Roger, a casa, a casa teva, els escapa tenia una botiga de bicicletes.
Si fossis una bicicleta, qui o què serien els teus pedals?
El que et fa avançar, el teu motor.
És a dir, està xalat, tio.
O sigui, quina és aquesta pregunta més absurda?
Però si està guapíssima, la pregunta.
Tu imagina't, ets una bicicleta, d'acord?
Què són els teus pedals? El que et fa avançar?
El que em dóna gasolina és el...
O sigui, menjar, per exemple, em dóna un plaer...
Home, però no siguis tan literal.
Sí, no, vull dir, els meus moments de...
Ara, per exemple, el meu cap de setmana l'hem passat a Doblín.
Home.
Que hem anat a veure un grup de música del qual, sempre que puc, em faig propaganda, que és Quim.
Sí, Keane.
Ahir Juliana Canet va dir Keane.
Va dir, les capes t'adoblint mirant Keane.
Mare de...
Jo em pensava que era un iogurt grec.
És un grup una mica monyes, però ja fa per tu.
Sí, ja fa per tu.
Sí, és un grup...
M'has disfrutat molt, per això et vam veure com un nen petit.
Bueno, o sigui, jo que sóc una persona bastant cerebral i em fan perdre els papers poques coses,
en aquest concert perdo els papers, o sigui, no em reconec, saps?
S'ha de sonar la porta aquell dia en aquella llotja, va dir no em reconec,
doncs jo en un concert d'aquell tampoc em reconec.
Jo crec que fa dos o tres anys que no es reconeix, però seguim.
És veritat que pots posar la teva veu en mode Satisfyer?
No, o sigui, que pots fer vibrar clítoris.
A mi se m'agradaria pensar que sí, m'agradaria pensar que sí, però no ho sé.
Pots fer un so greu? Perquè potser algú que tingui els auriculars posats...
Hola, Joel.
Oi, oi, oi, oi. És que clar.
A quina hora vas a dormir, no, realment?
A la una.
Massa tard, per mi.
Et sents realitzat, Roger?
Sí.
Al principi, quan vaig començar a veure el tio, em deien que cridava molt.
És a dir, que tenia el micro i que cridis, dius, no cridis, no cridis.
A veure, no és que cridis, és que ets enèrgic, no?
I crec que al final he après a parlar pel micro sense cridar.
Ara has modulat i has baixat.
Has baixat.
Un lloc per perdre't, Roger.
Un lloc per perdre't.
Un lloc per perdre'm.
Clar, és que quedaré com un...
Digues, va.
Es dic l'Empordà, no?
L'Empordà.
I un lloc per trobar-te.
I un lloc per trobar-me...
Per trobar-te a tu mateix, no?
El balcó, per exemple, el balcó d'esports...
El balcó de pensar.
A un concert d'aquí.
Un concert d'aquí.
Un concert d'aquí.
A una família, no?
M'agradaria molt...
Durant tota la temporada amb el Joel hem intentat anar un dia plegats al Palau Blaugrana.
Ah, sí?
Allà m'agradaria molt que ens trobéssim plegats un dia, cosa que no hem aconseguit.
No, perquè això ens ha de convidar a la secció de bàsquet, com es diu?
Al Covells, el directiu.
Al Climau, el Roger.
I el trucaré a mi per últim.
Per últim acabo, companys.
La paternitat, Roger.
Estàs bé?
Vols plorar una mica?
Un massatge?
Per què tanta gent de Catalunya Ràdio ara parla de la paternitat?
No ho entenc.
Perquè som una generació que hem estat pares fa molt poc.
Sí.
Que és una cosa que toca totes les teves tecles vitals.
I jo estic molt content.
Però per què?
No sé si ho repetiria, també et dic una cosa.
Però per què ho veieu d'una manera tan dramàtica,
sent l'activitat humana més comú de tota la història milmilionària de la humanitat?
És a dir, on està el drama?
Bueno, perquè som una generació que segurament no sabíem si estaven predestinats a ser pares.
Jo m'he he anat trobant, no?
I aleshores, un cop t'ha passat, doncs, sí.
Bé, Joel, ho hauríem d'anar deixant, eh?
Sí.
No, no, doncs ho anem deixant.
No sé si us ha agradat, companys, la meva versió del...
M'ha agradat.
Jo estic per vendre aquest format al 3CAT.
L'Equinoxi.
L'Equinoxi, l'Equinoxi.
Després de l'Eclipsi fem l'Equinoxi.
Jo crec que quedaria millor a ICAT, potser, no?
L'Equinoxi.
Però jo crec que el 3CAT, eh?
O TV3 directament, el Plain Time.
Coma, tio, que hi ha més peles allà.
Entrevistes crepusculars.
Com a late, Joel, també.
No, sí.
Vinga, a veure si em molestaràs tot.
A veure qui molesta aquí.
A veure aquí.
Roger Escapa, moltíssimes gràcies.
Salut i ràdio.
Que és dilluns i et sentim dissabte i diumenge, com sempre.
Una abraçada.
Igualment.
Gràcies, Joel.
Fins ara, companys, fins ara.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
I donem les gràcies també a José Antonio Muñoz,
que ha fet possible aquesta connexió,
que deu haver sigut tirar un cable, no?,
perquè estàvem aquí a la ràdio.
Ui, vés a saber el que ha fet el José Antonio.
A saber.
Ha portat l'unitat mòbil a Collserola, potser.
És capaç.
Per connectar aquí.
D'això i de més.
I nosaltres, com cada dia,
us oferim la possibilitat de guanyar 30 euros
per gastar als establiments Capravo
si participeu al nostre concurs invertit.
És un concurs en què ara us direm la resposta
i vosaltres heu de marcar el 93 20 7474
i fer-nos la pregunta que correspon a aquesta resposta.
La resposta és Ferran Adrià.
Molt.
Avui que ha passat pel Matí de Catalunya Ràdio,
la resposta és Ferran Adrià,
vosaltres heu de fer la pregunta
i si la feu correctament, no estem per tonteries, eh?
Si no la feu bé, passarà un altre concursant.
Us emporteu 30 euros per gastar els establiments Capravo.
L'últim ara.
Quint Morales, a Catalunya Ràdio.
Juan Carlos Unzué, exfutbolista.
Ellas son vitales,
porque en un momento dado nos pueden salvar la vida.
Lo peor que le puede pasar a un enfermo
es sentirse solo.
Y ellas hacen posible que esto no ocurra.
Ellas.
Infermeres.
Infermeres.
VendermiCotxe.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe.
Et comprem al cotxe.
VendermiCotxe.
Compromís de pagament en 24 hores
i si tens una oferta, vine i te la millorem.
100% garantit.
VendermiCotxe.es.
Som al carrer Rocafort 78,
prop de l'estació de Sants, Sabadell i Cornellà.
Aquest estiu descobreix amb la teva família
la bellesa de les illes gregues en vols des de Barcelona.
O visita el Mediterrani amb embarcament des de ports espanyols
i bus gratis des de la teva ciutat.
Tot inclòs de begudes des de 743 euros.
Reserva a msccruceros.es
o a la teva agència de viatges.
Msc Cruceros.
Un viatge cap a la bellesa.
L'última hora.
Quim Morales a Catalunya Ràdio.
Capravo us ofereix el concurs de l'última hora.
Capravo.
Preus bons sempre.
Ràpidament al concurs invertit de l'última hora
us hem dit la resposta
i si ens feu la pregunta corresponent
us emporteu 30 euros per gastar al Capravo.
A veure, Ester, bon dia.
Bon dia.
Des d'on truques?
De Calella.
I quina és la pregunta que ens volies fer?
Qui era el gran cuiner del Bulli?
Home, era...
Ferran Adria.
Enhorabona, Ester.
Ens ha sigut una gran pregunta
i t'emportes 30 euros per gastar
a qualsevol establiment del Capravo.
Gràcies a tu.
Perfecte, bon dia.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Tot és possible un dia de partit.
Tot és possible a la TDT.
La transmissió d'entorn quemada.
Dijous a partir de dos quarts de nou
la TDT de l'Almeria-Barça
a Catalunya Ràdio.
La narració del partit
és una exclusiva de CaixaBank.
CaixaBank dona suport a l'esport.
De quina asseguradora mèdica ets?
Jo?
De la dels metges.
De la dels metges, esclar.
Som de la dels metges.
Assistència sanitària.
Assistència sanitària.
Creada, gestionada, dirigida i recomanada per metges.
Assistència sanitària.
La dels metges.
Ei, com vas?
Com et dius?
Tenim un nom que el sap tothom.
Però d'on surts tu?
Tant se val d'on venim, si del sud...
Oh, del nord, ja.
Va, que et convido a una estrella.
Ara estem d'acord.
Estem d'acord.
Sí, i una estrella ens ha germana.
Estrella Damm.
La cervesa del Futbol Club Barcelona.
La TVT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de
Damm.
Assistència sanitària i CaixaBank.
Oh, oh, oh.
Oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, Cataluña Ràdio.
I fins aquí les 7 hores del matí de Catalunya Ràdio.
Que no marxi ningú, que ara ve l'actualització informativa amb el butlletí
i després el que no surti d'aquí.
I nosaltres, davà les 12, ho tornem a deixar tot per l'última hora.
Que tingueu un gran dia, moltes gràcies i fins demà.
Fins demà.
BEP.
的ia ràdio.
Gracias por ver el video.